(11/12/24)
ELS PRONOMS FEBLES
Els pronoms febles són elements àtons que funcionen com a clítics verbals, és a dir, s’adjunten davant o darrere del verb i formen una unitat d’entonació amb aquest, com si es tractara d’una única paraula: m’agrada o porta’ls. La majoria són personals, tret del neutre ho i dels adverbials en i hi.
1a persona
2a persona
3a persona
Neutre
Adverbials
Singular
em
et
es, el, la, li
ho
hi
Plural
ens
us
es, els, les
Els pronoms febles poden presentar quatre formes segons la posició que ocupen respecte al verb:
- La forma reforçada apareix davant de verbs començats per consonant: et porta, ens llig...
- La forma elidida s’utilitza davant de verbs que comencen per vocal: s’esforça, t’agrada...
- La forma plena apareix darrere del verb acabat en consonant o diftongs: esperant-vos, fixeu-vos...
- La forma reduïda s’utilitza darrere de verbs acabats en vocal (sempre que no siga un diftong): agafa’l, porta’ls...
Els pronoms febles precedeixen el verb, excepte quan aquest està en infinitiu, gerundi o imperatiu, que sempre van darrere: en farem, les llig, s’amaga, ho sembla, però portar-lo, deixant-los, feu-ho.
REMARQUES SOBRE ELS PRONOMS FEBLES
· En la parla col·loquial és habitual utilitzar el verb haver-hi juntament amb el pronom en de manera sistemàtica (n’hi ha, n’hi havia...). Aquest pronom només és correcte quan substitueix algun element de l’oració, però no en els altres casos. Per exemple, és incorrecte dir: *No n’hi ha aigua, però és correcte No hi ha aigua o No n’hi ha.
· El plural de li és els i no *lis. Per exemple, Llegirà un conte a tots els xiquets, en fer-ne la substitució pronominal del CI quedarà Els llegirà un conte i no *Lis llegirà un conte.
· El pronom de complement indirecte els té variació de nombre, però no de gènere: oracions com He donat un llibre a Rosa o He explicat el problema a les xiques, passarien a Li he donat un llibre i Els he explicat el problema, no *Les he explicat el problema.
LES FUNCIONS DELS PRONOMS FEBLES
Els pronoms febles poden dur a terme les mateixes funcions que els elements a què fan referència.
Complement Directe
Els pronoms el, la, els, les, en i ho poden substituir un complement directe d’acord amb les normes següents:
PRONOMS
NORMES D’ÚS
EXEMPLES
el, la, els, les
Substitueixen complements directes determinats.
Portaré els llibres que m’has demanat. Els portaré
en
Fa referència a un element incomptable o indeterminat (sense article determinat davant o acompanyat d’un quantificador)
Ens recomanà una pel·lícula: Ens en recomanà una.
ho
És el pronom neutre que substitueix un pronom neutre (açò, això, allò) o una oració subordinada substantiva (introduïda per que, el que, si...).
Vols que fem un viatge a Londres? Sí, ho vull.
Pronom en + adjectiu
Quan un substantiu va acompanyat d’un adjectiu i el substituïm pel pronom en, l’adjectiu ha d’anar precedit per la preposició de. Ex.: Mireia duia unes ulleres roges: Mireia en duia unes de roges.
Concordança del pronom feble i el participi
Quan substituïm un CD determinat per un pronom feble, en cas que hi haja un temps verbal compost, el participi ha de concordar en gènere i nombre amb el pronom feble.
EXERCICIS
1. Respon les preguntes fent concordar el pronom feble amb el participi com en l’exemple.
Ja has endreçat l’habitació? Sí, ja l’he endreçada.
a) Ha trobat les arracades?
b) Heu tret les entrades?
c) Heu conegut la nova professora?
d) Heu comprat les pizzes?
e) Has aconseguit la beca?
Definit. Pot portar: - article definite - demostratiu - possessiu - nom propi
EL, LA, ELS, LES
Has portat les verdures? > Les has portades?
Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida.
Vaig vore el teu germà > El vaig vore.
Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.
Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res.
EN
Has portat verdures? > N’has portat?
Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.
Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò.
HO
Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir.
Volia allò > Ho volia.
Sabia el que passaria > Ho sabia.
Complement Indirecte
1a persona singular: EM
1a persona plural: ENS
2a persona singular: ET
2a persona plural: US
3a persona singular: LI
No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat.
3a persona plural: ELS (masculí i femení)
ELS PRONOMS FEBLES
Els pronoms febles són elements àtons que funcionen com a clítics verbals, és a dir, s’adjunten davant o darrere del verb i formen una unitat d’entonació amb aquest, com si es tractara d’una única paraula: m’agrada o porta’ls. La majoria són personals, tret del neutre ho i dels adverbials en i hi.
| 1a persona | 2a persona | 3a persona | Neutre | Adverbials |
Singular | em | et | es, el, la, li | ho | hi |
Plural | ens | us | es, els, les |
Els pronoms febles poden presentar quatre formes segons la posició que ocupen respecte al verb:
- La forma reforçada apareix davant de verbs començats per consonant: et porta, ens llig...
- La forma elidida s’utilitza davant de verbs que comencen per vocal: s’esforça, t’agrada...
- La forma plena apareix darrere del verb acabat en consonant o diftongs: esperant-vos, fixeu-vos...
- La forma reduïda s’utilitza darrere de verbs acabats en vocal (sempre que no siga un diftong): agafa’l, porta’ls...
Els pronoms febles precedeixen el verb, excepte quan aquest està en infinitiu, gerundi o imperatiu, que sempre van darrere: en farem, les llig, s’amaga, ho sembla, però portar-lo, deixant-los, feu-ho.
REMARQUES SOBRE ELS PRONOMS FEBLES
· En la parla col·loquial és habitual utilitzar el verb haver-hi juntament amb el pronom en de manera sistemàtica (n’hi ha, n’hi havia...). Aquest pronom només és correcte quan substitueix algun element de l’oració, però no en els altres casos. Per exemple, és incorrecte dir: *No n’hi ha aigua, però és correcte No hi ha aigua o No n’hi ha.
· El plural de li és els i no *lis. Per exemple, Llegirà un conte a tots els xiquets, en fer-ne la substitució pronominal del CI quedarà Els llegirà un conte i no *Lis llegirà un conte.
· El pronom de complement indirecte els té variació de nombre, però no de gènere: oracions com He donat un llibre a Rosa o He explicat el problema a les xiques, passarien a Li he donat un llibre i Els he explicat el problema, no *Les he explicat el problema.
LES FUNCIONS DELS PRONOMS FEBLES
Els pronoms febles poden dur a terme les mateixes funcions que els elements a què fan referència.
Complement Directe
Els pronoms el, la, els, les, en i ho poden substituir un complement directe d’acord amb les normes següents:
PRONOMS | NORMES D’ÚS | EXEMPLES |
el, la, els, les | Substitueixen complements directes determinats. | Portaré els llibres que m’has demanat. Els portaré |
en | Fa referència a un element incomptable o indeterminat (sense article determinat davant o acompanyat d’un quantificador) | Ens recomanà una pel·lícula: Ens en recomanà una. |
ho | És el pronom neutre que substitueix un pronom neutre (açò, això, allò) o una oració subordinada substantiva (introduïda per que, el que, si...). | Vols que fem un viatge a Londres? Sí, ho vull. |
Pronom en + adjectiu
Quan un substantiu va acompanyat d’un adjectiu i el substituïm pel pronom en, l’adjectiu ha d’anar precedit per la preposició de. Ex.: Mireia duia unes ulleres roges: Mireia en duia unes de roges.
Concordança del pronom feble i el participi
Quan substituïm un CD determinat per un pronom feble, en cas que hi haja un temps verbal compost, el participi ha de concordar en gènere i nombre amb el pronom feble.
EXERCICIS
1. Respon les preguntes fent concordar el pronom feble amb el participi com en l’exemple.
Ja has endreçat l’habitació? Sí, ja l’he endreçada.
a) Ha trobat les arracades?
b) Heu tret les entrades?
c) Heu conegut la nova professora?
d) Heu comprat les pizzes?
e) Has aconseguit la beca?
Definit. Pot portar: - article definite - demostratiu - possessiu - nom propi
EL, LA, ELS, LES
Has portat les verdures? > Les has portades?
Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida.
Vaig vore el teu germà > El vaig vore.
Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.
Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res.
EN
Has portat verdures? > N’has portat?
Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.
Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò.
HO
Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir.
Volia allò > Ho volia.
Sabia el que passaria > Ho sabia.
Complement Indirecte
1a persona singular: EM
1a persona plural: ENS
2a persona singular: ET
2a persona plural: US
3a persona singular: LI
No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat.
3a persona plural: ELS (masculí i femení)
Substitució pronominal del complement indirecte
1. Els pronoms febles li, els (‘ls, -los) fan la funció de complement indirecte i no tenen distinció de gènere, és a dir, s’utilitzen tant per a un referent masculí com per a un referent femení. Ex.: A Robert / Rosa, li demanaré els apunts. Als meus germans / a les meues germanes, vull donar-los un regal.
2. La forma *lis és absolutament incorrecta.
3. El pronom se només pot fer la funció de complement indirecte si té un valor reflexiu: Ell es cordava les sabates: Ell se les cordava. Però quan el complement indirecte és una persona diferent del subjecte que realitza l’acció, sempre hem de fer servir el pronom li: Ell li corda les sabates, al fill.
ELS PRONOMS FEBLES (II): CC, CRV I PREDICATIU
EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL
Els complements circumstancials indiquen les circumstàncies en què es produeix l’acció del verb. Aquestes circumstàncies poden ser de temps, de lloc, de manera, d’instrument, de finalitat...
Van arribar amb retard (CC de temps)
Van treballar de valent (CC de manera)
Van estiuejar a la platja (CC de lloc)
Van vindre amb cotxe (CC d’instrument)
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS
Com a norma general, els complements circumstancials són substituïts pel pronom hi, llevat d’un únic cas: si el complement és introduït per la preposició DE, és substituït per en (n’ / ‘n / -ne).
Demà tornaran al poble → Demà hi tornaran
He dut el cotxe al garatge → Hi he dut el cotxe
He tret el cotxe del garatge → N’he tret el cotxe
Cal tenir en compte, però, que el CC de manera és substituït sempre pel pronom hi (-hi) i el podreu localitzar preguntant-vos com es fa l’acció.
Pau treballava de valent → Pere hi treballava.
Marc, camina de pressa, per favor! → Marc, camina-hi, per favor
EL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL
Hi ha certs verbs que exigeixen (regeixen) la presència de complements introduïts per una preposició determinada. Per això, aquests complements s’anomenen preposicionals o de règim verbal. Ex.:
La teua cosina s’ha acostumat al soroll del trànsit. (La teua cosina s’hi ha acostumat).
Estic d’acord amb la vostra proposta. (Hi estic d’acord).
Contribuirem a l’eliminació dels residus tòxics. (Hi contribuirem).
Ací teniu alguns dels verbs que admeten aquest complement:
Complement amb A
Complement amb EN
Complement amb DE
Complement amb AMB
accedir, contribuir, excitar, procedir, renunciar, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se, dedicar-se...
pensar, tardar, vacil·lar, afanyar-se, complaure’s, entossudir-se, exercitar-se, delitar-se, interessar-se, confiar...
aprendre, parlar, saber, recordar-se, oblidar-se, riure’s, adonar-se, burlar-se, abstenir-se, queixar-se...
avenir-se, fer-se, estar d’acord, amenaçar...
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL
Per a substituir un complement de règim verbal tenim dos pronoms: en, hi.
• Usem en (n’ / ‘n / -ne) quan la preposició és de. Ex.: No es recorda de res. No se’n recorda. Parlava de tot un poc. En parlava.
• Usem hi per a totes les altres preposicions. Ex.: Renunciaré al càrrec. Hi renunciaré. Pensa en això que et vaig dir. Pensa-hi.
Quan substituïm una proposició introduïda per la conjunció que davant de la qual la preposició s’ha omés, es fa la substitució tenint en compte la preposició implícita. Exemples:
•No t’oblides del viatge. = No te n’oblides.
•No t’oblides que tens un viatge = No te n’oblides.
També, cal recordar que les proposicions substantives d'infinitiu només poden anar introduïdes per les preposicions a o de. Per tant, si el verb regeix una preposició diferent (en, amb), cal substituir-la per una d’aquestes, però haurem de tenir en compte la preposició original quan fem la substitució pronominal. Exemple:
•Confiava en la seua innocència. Hi confiava.
•Confiava de ser innocent. Hi confiava.
EL COMPLEMENT PREDICATIU
És semblant al CCM, però en aquest cas modifica dos elements de l’oració, ja que el predicatiu complementa alhora el verb i el subjecte de la frase, o bé el verb i el complement directe. Si és un adjectiu, aquest complement concorda amb el subjecte o amb el complement directe en gènere i nombre:
Rosa passejava amoïnada. → el predicatiu concorda amb el subjecte
Els alumnes troben la lliçó complicada. → el predicatiu concorda amb el complement directe.
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL PREDICATIU
Els verbs predicatius tornar-se, trobar-se, arribar, resultar, fer-se... substitueixen el complement pel pronom HI
Vingué molt cansada? –Hi vingué.
Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa.
Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.
Alguns verbs que poden dur complement predicatiu són:
Verbs amb complement predicatiu i exemples
Tornar-se
El vi s’ha tornat agre.
Fer-se
Aquella poma s’ha fet malbé.
Quedar-se
Robert es va quedar esblaiat en saber la notícia.
Romandre
Els alumnes romanien drets al passadís.
Trobar-se
Mireia es trobava il·lusionada.
Presentar-se
La reunió s’havia presentat animada.
Anar
El xiquet sempre va brut.
Resultar
El partit va resultar interessant
Trobar
Anna trobava la seua amiga esgotada.
Arribar
Els corredors arribaran exhausts a la meta.
Considerar
El jurat considerà la novel·la meravellosa.
Aparéixer
El gos va aparèixer esprimatxat.
Però, amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar, el complement predicatiu se substitueix pel pronom EN
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet
Em diuen Jordi. A tu també te’n diuen?
ATRIBUT
Si és definit EL, LA ELS, LES
Pere és el metge del poble > Pere l’és.
Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO
Pere és metge > Pere ho és.
Pere és el metge del poble > Pere ho és
Per a donar èmfasi (partitiu) EN
Mira que n’ets, de llest!
Si n’estic, de farta!
ELS PRONOMS FEBLES (II): CC, CRV I PREDICATIU
EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL
Els complements circumstancials indiquen les circumstàncies en què es produeix l’acció del verb. Aquestes circumstàncies poden ser de temps, de lloc, de manera, d’instrument, de finalitat...
Van arribar amb retard (CC de temps)
Van treballar de valent (CC de manera)
Van estiuejar a la platja (CC de lloc)
Van vindre amb cotxe (CC d’instrument)
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS
Com a norma general, els complements circumstancials són substituïts pel pronom hi, llevat d’un únic cas: si el complement és introduït per la preposició DE, és substituït per en (n’ / ‘n / -ne).
Demà tornaran al poble → Demà hi tornaran
He dut el cotxe al garatge → Hi he dut el cotxe
He tret el cotxe del garatge → N’he tret el cotxe
Cal tenir en compte, però, que el CC de manera és substituït sempre pel pronom hi (-hi) i el podreu localitzar preguntant-vos com es fa l’acció.
Pau treballava de valent → Pere hi treballava.
Marc, camina de pressa, per favor! → Marc, camina-hi, per favor
EL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL
Hi ha certs verbs que exigeixen (regeixen) la presència de complements introduïts per una preposició determinada. Per això, aquests complements s’anomenen preposicionals o de règim verbal. Ex.:
La teua cosina s’ha acostumat al soroll del trànsit. (La teua cosina s’hi ha acostumat).
Estic d’acord amb la vostra proposta. (Hi estic d’acord).
Contribuirem a l’eliminació dels residus tòxics. (Hi contribuirem).
Ací teniu alguns dels verbs que admeten aquest complement:
Complement amb A | Complement amb EN | Complement amb DE | Complement amb AMB |
accedir, contribuir, excitar, procedir, renunciar, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se, dedicar-se... | pensar, tardar, vacil·lar, afanyar-se, complaure’s, entossudir-se, exercitar-se, delitar-se, interessar-se, confiar... | aprendre, parlar, saber, recordar-se, oblidar-se, riure’s, adonar-se, burlar-se, abstenir-se, queixar-se... | avenir-se, fer-se, estar d’acord, amenaçar... |
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL
Per a substituir un complement de règim verbal tenim dos pronoms: en, hi.
• Usem en (n’ / ‘n / -ne) quan la preposició és de. Ex.: No es recorda de res. No se’n recorda. Parlava de tot un poc. En parlava.
• Usem hi per a totes les altres preposicions. Ex.: Renunciaré al càrrec. Hi renunciaré. Pensa en això que et vaig dir. Pensa-hi.
Quan substituïm una proposició introduïda per la conjunció que davant de la qual la preposició s’ha omés, es fa la substitució tenint en compte la preposició implícita. Exemples:
•No t’oblides del viatge. = No te n’oblides.
•No t’oblides que tens un viatge = No te n’oblides.
També, cal recordar que les proposicions substantives d'infinitiu només poden anar introduïdes per les preposicions a o de. Per tant, si el verb regeix una preposició diferent (en, amb), cal substituir-la per una d’aquestes, però haurem de tenir en compte la preposició original quan fem la substitució pronominal. Exemple:
•Confiava en la seua innocència. Hi confiava.
•Confiava de ser innocent. Hi confiava.
EL COMPLEMENT PREDICATIU
És semblant al CCM, però en aquest cas modifica dos elements de l’oració, ja que el predicatiu complementa alhora el verb i el subjecte de la frase, o bé el verb i el complement directe. Si és un adjectiu, aquest complement concorda amb el subjecte o amb el complement directe en gènere i nombre:
Rosa passejava amoïnada. → el predicatiu concorda amb el subjecte
Els alumnes troben la lliçó complicada. → el predicatiu concorda amb el complement directe.
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL PREDICATIU
Els verbs predicatius tornar-se, trobar-se, arribar, resultar, fer-se... substitueixen el complement pel pronom HI
Vingué molt cansada? –Hi vingué.
Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa.
Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.
Alguns verbs que poden dur complement predicatiu són:
| Verbs amb complement predicatiu i exemples |
Tornar-se | El vi s’ha tornat agre. |
Fer-se | Aquella poma s’ha fet malbé. |
Quedar-se | Robert es va quedar esblaiat en saber la notícia. |
Romandre | Els alumnes romanien drets al passadís. |
Trobar-se | Mireia es trobava il·lusionada. |
Presentar-se | La reunió s’havia presentat animada. |
Anar | El xiquet sempre va brut. |
Resultar | El partit va resultar interessant |
Trobar | Anna trobava la seua amiga esgotada. |
Arribar | Els corredors arribaran exhausts a la meta. |
Considerar | El jurat considerà la novel·la meravellosa. |
Aparéixer | El gos va aparèixer esprimatxat. |
Però, amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar, el complement predicatiu se substitueix pel pronom EN
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet
Em diuen Jordi. A tu també te’n diuen?
ATRIBUT
Si és definit EL, LA ELS, LES
Pere és el metge del poble > Pere l’és.
Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO
Pere és metge > Pere ho és.
Pere és el metge del poble > Pere ho és
Per a donar èmfasi (partitiu) EN
Mira que n’ets, de llest!
Si n’estic, de farta!
APRENEM MÉS
⇒ TEORIA I PRÀCTICA DE PRONOMS FEBLES
Aquesta 1a setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu i subjuntiu. Quant a la 1a conjugació, cal tenir en compte que tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre).
[Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
Després hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret els verbs velaritzats (I): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer, -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur. Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats:
1) Fan la 1a persona de singular del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
Aquesta 1a setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu i subjuntiu. Quant a la 1a conjugació, cal tenir en compte que tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre).
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
Hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II): nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).
Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...
Quant als verbs de la 3a conjugació (-ir), podem distingir dos models de conjugació: la pura i la incoativa. En el cas dels verbs purs, podem distingir-ne un grup de verbs regulars: DORMIR, SENTIR, FUGIR, MUNYIR, BULLIR, GRUNYIR, CRUIXIR, PUDIR, MORIR... I un altre d’irregulars: OBRIR i OMPLIR (velaritzats) i COLLIR, TOSSIR, COSIR i SORTIR (amb canvis vocàlics en l’arrel: o>u).
La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.
Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...
La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.
Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...
CLAUS: PRÀCTIQUES DE VERBS
40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu.
42. trau / creieu / beveu / fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.
43. doneu / ven / vine / vés / corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu / dissoleu / encenguem / pertany / dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu / llig (llegix).
44. absoleu / cloeu / beveu / escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu / aprén / comenceu.
45. has viscut / ha vist / hem enviat / heu bullit / han mentit.
46. havies comprat / havia arribat / havíem entrat / havíeu fet / havien dit.
47. hagueres aprés / hagué dormit / haguérem escoltat / haguéreu parlat / hagueren menjat.
49. hauràs conegut / haurà crescut / haurem entrat / haureu descansat / hauran vist.
50. hauries volgut / hauria caigut / hauríem entrat / hauríeu elaborat / s’haurien exhaurit.
CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”
21. parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.
31. apague, apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
EXERCICI REPÀS ANÀLISI LINGÜÍSTICA DEL TEXT.
1. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:
1. que assistim: s’elideix 2. raons: tancada
3. només unes: sonora 4. compten: tancada
2. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:
1. els ulls: sonora 3. immergits: sonora
2. pots: o 4. reflex: oberta
3. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:
1. seus parlants: sorda 3. expertes: oberta
2. lloc: oberta 4. als factors: sorda
4. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:
1. seu: tancada 3. prims i morats: sonora
2. morta: oberta 4. foscos: tancada
5. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:
1. poble: oberta 3. més raó que un sant: s’elideix
2. novel·lista: tancada 4. més evident: sonora
6. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:
1. desig: sorda 3. resposta: oberta
2. viatge: sonora 4. verb: oberta
7. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:
1. lloc: oberta 3. zones: sonora
2. més en contacte: sonora 4. model: oberta
8. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:
1. abans de rifar: sonora 3. dolços: tancada
2. taronja: oberta 4. una altra: s’elideix
9. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:
1. aleshores: sonora 3. la situació: sorda
2. esperit: tancada 4. s'accepta: oberta
10. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:
1. vaig rebre: sonora 3. descobert: oberta
2. retorn: oberta 4. cos: oberta
11. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:
1. certament: oberta 3. joves: tancada
2. fronteres: tancada 4. anàlisi: sonora
12. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:
1. besava: sonora 3. tots els: sonora
2. olor: tancada 4. brossa: oberta
13. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:
1. faig senyals: sorda 3. dojo: sonora
2. recorda: oberta 4. afecta: oberta
14. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:
1. hivern: oberta 3. plens de: sonora
2. disposades en: sonora 4. aleshores: oberta
EXERCICIS DE FONÈTICA
6. dues passes: sorda fred glacial: sonora tres passos: sorda
el cinema: sorda les novel·les: sonora els hòmens: sonora
rep un avís: sorda boig perillós: sorda decàleg moral: sonora
poc dolç: sonora despastx ordenat: sonora arrop i tallades: sorda
el silenci: sorda les abelles: sonora gat amorós: sorda
pot vindre: sonora un colp de sort: sonora és el millor: sonora
amic amable: sorda mels de flors: sonora
7.
a. Les aus: sonora b. Tinc un: sorda c. Els propietaris venen: sor/son.
d. Pots anar?: sonora e. Les empreses: sonora f. Vaig recobrar: sonora
g. Prop de: sonora h. Vaig pensar: sorda i. sap què: sorda
j. Escampades per: sorda k. Les oficines / les empreses: son/son.
l. Factories químiques: sorda
8.
a. Diu qu/ ara trenca /l pacte i prou.
b. Fa quinz/ anys qu/ els...
c. No /l saludes pel camí /stret.
d. Si /l veus, dis-li que vinga /n mitj/ hora.
e. Tu /nraonant amb ella? Quin/ alegria!
f. Vin/ amb mi i veuràs la bon/obra qu/ han fet.
9. a) Els eslips: sonora b) esport: oberta
c) Posar: tancada d) penjacorbates: sonora
e) Llisa: sonora
10. a) govern: oberta b) llavors: oberta
c) novembre: tancada d) poble: oberta
11. a) Els conqueridors: sorda b) al segle: sorda
c) Les índies: sonora d) Els nadius: sonora
12. a) És una fórmula: sonora b) Tampoc: oberta
c) delicadesa: sonora d) Utilitzar: sonora
e) intel·ligibles: sonora
EXERCICIS D’ENLLAÇOS FONÈTICS (FOTOCÒPIES)
1. I a nosaltres també: sinalefa 2. Si em vols: sinalefa
3. Comprarà un llibre: sinalefa 4. Què /m dius?: Elisió
5. Porta /l disc: elisió 6. Un/ amiga és la qu/ et vol: elisió
7. Que ho valores: sinalefa 8. Hi ha: sinalefa
9. Llengua i literatura: sinalefa 10. Esta pel·lícula qu/ hem vist: elisió
11. Un camí impensable: sinalefa 12. Hi ha: sinalefa
13. Que no /s pronuncien: elisió 14. Observ/ el que fa: elisió
15. La imite: sinalefa 16. Ho era: sinalefa
17. No sé de què /m parla: elisió 18. Vull menjar-me un tros: sinalefa
19. Fascinat amb la història: sinalefa 20. Vaja, qu/ estic fatal!: elisió
21. Ja /stic farta: elisió 22. Així i tot: sinalefa
23. D’on va /paréixer?: elisió 24. Que un dia vinga: sinalefa
25. I ar/ amb Internet: sinalefa/elisió 26. Qui ho va descobrir: sinalefa
27. Quan ho explique: sinalefa 28. Mentr/ el meu: elisió
29. Advertia qu/ al carrer: elisió 30. Jo /stava: elisió
31. Era un: sinalefa 32. Qu/ havia: elisió
33. Si escrius: sinalefa 34. Jo podri/ haver-hi: elisió
35. I al cap: sinalefa 36. Açò és per a /scriure: elisió
2. a) govern: oberta b) tebi: oberta c) finestra: tancada
d) tela: oberta e) teler: tancada f) conveni: oberta
g) herba: tancada h) Josep: oberta i) tren: tancada
j) respecte: oberta
3. a) mes: sorda b) massa: sorda c) cançó: sorda
d) dansa: sorda e) nosa: sonora f) zero: sonora
g) posar: sonora h) passa: sorda i) colze: sonora
j) ací: sorda
4) a) sonora b) sonora c) sorda d) sonora
e) sonora f) sonora g) sonora h) sorda
i) sonora j) sorda
1/2/2024
DOSSIER D’ORTOGRAFIA (SOLUCIONS)
2.1 Vocalisme
(PÀG. 3) 1. Ompliu els buits de les frases següents amb la vocal adient:
1. Tinc la seguretat que el sergent polsarà alguna tecla perquè jo no haja de fer unes guàrdies tan avorrides.
2. És un turment, això de veure pertot arreu botifarres i embotit i estar a règim.
3. Estic sufocat perquè no recorde el títol de la pel·lícula, però si hi pense veig el titular com si estigués escrit amb retoladors davant meu.
4. Deu sofrir molt, perquè sospira molt davant la tomba del seu marit.
5. Durant la seua joventut va tenir dos marits: l’un era hongarés i l’altre romanés.
6. L’ametista que porta l’anell de la sobirana és meravellosa.
7. L’assemblea ha aprovat les propostes governamentals malgrat la seua ambigüitat.
8. Posa’t el davantal si no vols embrutar-te.
9. Cal que siguem rigorosos i que avaluem amb honestedat tots els aspirants, sense deixar-nos subornar.
10. Com que no em va agradar el gust del vi, després de tastar-lo el vaig escopir.
11. Aquest jersei és molt juvenil.
12. Després de l’accident em vaig quedar atordit, torbat, no podia enfocar les imatges i suava per tots els porus de la meua pell.
2. Corregiu les incorreccions, quant a la divergència vocàlica, del text següent:
L’ambaixador de Romania va descobrir en un contenidor de ciment el robí –i l’estoig que el contenia– perdut per la princesa el dia de les seues noces. La malenconia i l’enyorança de la princesa per la pèrdua de tan estimada joia va provocar que son pare, el rei Mahmet, convocara una assemblea per discutir i avaluar les possibilitats de recuperar el robí. Ducs, marquesos, ambaixadors i cònsols de diverses nacions, senyors de les terres del regne, sobirans d’altres nacions, i fins i tot una companyia de joglars, discutiren, sota la mirada atenta del rei, la manera de recuperar el robí arravatat, sense escrúpols, de les mans de la princesa, que ja no podia suportar la pèrdua i, atordida i una mica enfollida, es dedicava a escodrinyar totes les estances del palau. La malaltia de la princesa fou tan greu, que el rei va contractar una infermera perquè l’atenguera durant tot el dia i tota la nit, desafiant els eclipsis, les tempestes i les depressions del seu caràcter. Finalment, però, l’atent ambaixador li donà en mà a la princesa la tan preada joia.
2.3 Consonantisme. Les variants de la essa: essa sorda i essa sonora
(PÀGS. 7, 8 i 9)
1. Escriviu C o Ç:
cel circular obediència braç
abundància adreçar raça plaça
atroç ignorància apedaçar pedaç
Puçol cendra balança cançó
març cirera véncer oficina
cigró cistella llençol façana
2. Escriviu Z o S en els espais buits de les paraules següents:
zebra zodíac sumar pensar
polseguera quinzena cansament brusa
desembre bizantí topazi benzina
bronze colzada amazona polze
Ignasi trànsit consell senzill
3. Ompliu els buits amb S o SS:
cossiol fase nasal dansa
pessic frontissa gasos pallasso
dosi travessa desitjar pesseta
cossos disfressa entesa pissarra
països intromissió cosina persona
metgessa duquessa marquesa ensenyar
4. Ompliu els buits amb S, SS, C, Ç, Z, TZ:
a) El comissari va trobar els cossos de dues persones assassinades dissabte passat.
b) Susanna està convençuda que vas passar l’examen per casualitat, perquè no et vas esforçar gens i no sabies cap lliçó.
c) Viu a l’entresòl, al costat d’uns grans magatzems.
d) El club està travessant un mal moment a causa de la lesió del davanter centre.
e) El fill de la princesa de Moçambic i la duquessa de Veneçuela s’han casat i han fet un viatge de noces impressionant: primer han anat a Rússia i després a les regions xineses del sud.
f) La crisi ha estat causada per l’adhesió d’una nova empresa en el sector.
g) Els escriptors presocràtics foren capaços d’explicar totes aquestes hipòtesis.
h) El cendrer està ple de cigarrets olorosos.
i) El govern ha confessat que les despeses d’hisenda són abusives.
j) El tornado Mari ha assotat la zona més frondosa de la selva amazònica.
k) La jutgessa francesa esbatussava la gossa.
l) El president va demanar que cessara la discussió.
m) El nazisme és una doctrina fal·laç que ha sigut condemnada a tot Europa.
n) Els pallassos del circ canten unes cançons precioses.
o) L’equip matalasser va lluitar feroçment per arrabassar el triomf als campions, però va acabar apallissat.
p) L’esquizofrènic dissimulava la seua mancança de seny.
q) Jo no accepte la tesi que proposa que aquesta és una malaltia psicosomàtica.
r) L’emissió excessiva de gasos és una agressió al medi ambient.
s) Açò és un contrasentit, ací no hi ha res a fer.
t) La porta de l’antesala té les frontisses rovellades.
u) Els interessos de l’Associació d’Amics d’Andalusia van ser analitzats pels
congressistes durant el mes de març.
v) La pissarra de la meua classe és verdosa.
w) La dona rossa portava una rosa a la mà.
5. Feu el mateix amb el text següent:
El Rabosa, assassí eivissenc, es trobava desesperat. La balança de la justícia queia sobre ell com una maça, sense compassió. La jutgessa no acceptava la seua presumpció d’innocència. Ell tenia l’esperança que la dotzena d’anys que havia passat a la presóhaguera provocat una metamorfosi en el seu caràcter. Però l’atzar no sempre el podria afavorir. Ja va tenir molta sort quan, en el primer judici, el jurat va prendre la decisió de concedir-li la llibertat condicional. Això va ser com si li oferiren un viatge a un oasi. Però, en aquesta ocasió, no hi havia cap argument que recolzara la seua innocència. El disseny que prenia el procés l’abocava a un atzucac.
2.8 Consonantisme: les consonants geminades
2.8.1 La ela geminada (l·l)
1. Completeu els buits de les frases següents amb l, ll, l·l, tl o tll:
1. Té l'apartament en una zona molt tranquil·la de la ciutat.
2. El menjar que serveixen en aquest restaurant és excel·lent.
3. El president va eixir il·lès (il·lés) de l'atemptat.
4. S'ha comprat una parcel·la per a fer-se un xalet.
5. Té una col·lecció de segells molt important.
6. Passà el test d'intel·ligència amb un bon resultat.
7. Li concediren una beca de col·laboració i escrigué una novel·la.
8. No han solucionat res, la proposta ha estat nul·la.
9. La celebració de l'acte es va declarar il·legal.
10. Va venir l'electricista i em va instal·lar el fil musical, però encara treu un so massa metàl·lic.
11. Sol·licitàrem l'assistència al col·loqui sobre satèl·lits.
12. Ahir al col·legi va posar una pel·lícula bèl·lica.
13. El van col·locar dins una cel·la de càstig.
14. Ha presentat una proposta paral·lela on fa al·lusió als temes encara no solucionats.
15. La il·luminació que han instal·lat a la circumval·lació és pàl·lida.
16. Han al·legat desconeixement de la llei en l’apel·lació presentada.
17. Han elaborat un projecte que consta d’un miler de fulls.
18. He estat col·laborant en la solució d’un sil·logisme d’una complicació il·limitada.
19. Cavil·lar massa pot provocar problemes capil·lars que desemboquen en alopècia.
20. Mireia és una dona molt alegre i treballadora.
21. Els lletrats haurien d'estudiar més literatura hel·lènica.
22. El bitllet té una ratlla intel·ligentment dissenyada.
23. Hem perdut el litigi contra els titulars del transatlàntic.
24. A causa de trencar ametles em fa mal l'espatla.
25. Camil·la té les pupil·les pàl·lides: cal buscar una solució.
26. És una dona molt liberal: ha permés la rebel·lió dels seus fills.
2. miraments, passat, arribar, misteriosa, princesa, comtat, Hongria, princesa, vigilància, monges, abadessa, assistit, escàndol, arribada, esperança, passeig, plaça, tard, automòbil, dada, augmentar, aclarir, majordom, avorria, havia, setmana, passada, taverna, impressionant, missió, acabat.
1/2/2024
(SOLUCIONS) DOMINI PRÀCTIC DEL SISTEMA LINGÜÍSTIC
Ex. 17 agraíeu, ambigües, androgin, antiimperialista, aquàrium, arcaista, argüiria, ateisme, atmosfera, àton, atraïment, biscaïna, conduiria, córrer, decaïment, desposseir, diürètic, empedreirà, endogen, espècimen, estoïcisme, examen, exogen, femineïtat, fortuït, geniüt, idoneïtat, instantaneïtat, leucòcit, lingüística, mèdium, paüls, període, peüc, polaina, preindustrial, proveir, radiòfon, reporter, rèptil, reüll, revenen, ruïnós, témer, timpà, trigemin, vademècum, vel·leïtat, vertigen, xandall.
Ex. 18
a) és, créixer. b) cònsol, suís, col·laboració, països, Món. c) austríac, pneumònia, després, èczemes, cardíaca. d) anàlisi, cocaïna. e) veuràs, café. f) té, Lluïseta, Jesuïtes. g) indústria, tèxtil, però, sé, què, ocórrer, abandonà. h) rèptils, prènsil. i) arruïnat, amoïnat, atribuït. j) programació, diürna, ràdio. k) l) sí, però, més.
Ex. 23
a) Tinc molta set però aquest líquid em fa fàstic. b) No entenc l’actitud dels qui viuen al sud. c) Aquest biòleg semblava tímid i covard, però la seua absència ha deixat un buit profund. d) Dissabte, a les set, signaré l’augment de sou pel nou càrrec. e) La paret que dona al vessant nord no necessita cap retoc. f) Aquest atleta que és cec de naixement bat tots els rècords. g) Adquiriu a bon preu coets i petards per a la revetlla de Sant Joan. h) Ja han rebut la sol·licitud de subvenció per a les activitats del Consell de la Joventut. i) Els ànecs naden i es capbussen tranquil·lament. j) Han accelerat el procés dels butlletins a l’institut i, a més, es controlen les absències. k) Aquella escriptora ha estudiat el cas de la pneumònia del sociòleg. l) El tsar ha celebrat una gran festa pel baptisme del seu nebot.
Ex. 24
Vesprada, va, esquerp, estrafolari, actitud, acritud, va suggerir, rebel·lar-me, amb, plenitud, joventut, suportaria.
Sabia, trobava, soledat, bosc, sortida. Havia, ordir, amb, ferocitat, amb claredat, rigorositat. Havia, saviesa, escrúpols, mostrar-me, quimerut, esclavitud, ofegaven.
Comptava, amb, actitud, falsedat, probablement, brusquedat, amb, parlava, movia, atordiment, devia, compliment.
Sabia, latitud, sud, nord. Vaig, muntar, muntanya, tramuntana. Vaig, entendre, seguretat, movia, rancor, ràpid, absurd, succés. Capgirar, vida, delicte, covard, rebentara, possible, esdeveniment.
Vaig, immòbil, meravella, núvols, va, sortir, boca, oblit.
Ex. 23
a) Fes b) seieu c) aprenga d) dissolga e) isqueu f) vulga g) córrec h) tix/teixeix i) engul/engolisc j) menteix k) vulga / concloga / resolguem l) vegem, constituïsca/constituïm m) confongueu n) rep, atenc, sé o) descrigues, envies / descrigueu, envieu p) traduïu q) pressenta, estiga r) reculles s) moveu-vos / voleu t) dorma u) agrada, confonga v) llija/llegisca w) perda, perda x) agraïsc, fongueu y) estigues z) escupes.
Ex. 30
a) li’l b) dona-li-la c) us ho d) li’n e) m’ho f) la hi g) els les h) li ho i) deixa-li-les j) fixeu-vos-hi k) trau-la’n l) portar-les-hi / portar-li-les.
Ex. 31
a) els en b) envia’ls-la c) deixar-los-els d) les hi e) li’l f) us hi g) us la h) s’hi i) li’n j) s’hi k) ho l) te’n.
2n BACC
SOLUCIONARI: ORTOGRAFIA (p. 7-14)
CONSONANTS OCLUSIVES
1. nebot, estrateg, salut, ràpid, tub, poruc, fàstic, llop, quietud, sord/t, bec, alberg, esnob, abric, àrab, aprenc, bandit, càstig, espàrrec, buit, clàssic, esquerp, suc/d, gemec, tard, profund, joventut, sang/t, càrrec, plenitud.
2. capficar, absent, dissabte, òptim, objecte, cabdell, dubtar, baptisme, substància, obscur, captivar, subscriure, submergir, absència, cabdal.
Advocat,
viatge, admirar, dotze, sotmetre, jutjar, fetge, aritmètica, adjuntar, horitzó,
atmosfera, adscriure, ametlla, adjacent, guitza, adjudicar, atlàntic.
pacte,
suggerir, arquitecte, tractar, accelerar, augment, digne, delicte, anècdota,
docte, fragment, maligne, succés, impugnar.
3. equip, tip, tomb, calb, xarrup, rumb, tap, grip, colp, camp, trip, palp.
4. llop/lloba; miop/miopia; drap/drapaire; tub/tubulat; polp/polper; serp/serpentejar; corb/corbató; sogorb/sogorbí; esnob/esnobista; xop/xopar; esparadrap/ ; pap/papada.
9. beure- veure; vellesa- bellesa; venes- benes; vuit – buit; ball – vall.
10. automòbil avorrir fava taverna
advocat biga sabó travar
alcova cascavell vernís gavardina
almívar desimbolt voltor rebentar
arribar cavalcar comboi treballar
avall trobador riba rebolcar
cavaller baró núvol provar
11. mòvil – mòbil; reventar – rebentar; volcar – bolcar; calvo – calb;
cuervo – corb; curva – corba; vaho – baf; varón – baró; venda – bena; verruga –
berruga; viga – biga; vasco – basc.
5. catorze televisió bàsic composició
brasa rosa pinzellada Teresa
colze posar llosa alzina
museu fusió lesió esmorzar
asil entesos duresa revisar
il·lusió senzillesa zona peresós
cosa confusió brusa reposar
polze deposició benzina Manises
pesar positiu rasant tisores
visita casa rabosa cervesa
ase encisar naturalesa misèria
capaces cabassos clàssica passió
esperances tros comerç terrassa
traspassar moltíssims transmissió obsessionat
bossa borsa discussió Massalavés
classificar eficàcia missa confessar
passeig successió opressió
precaució
fòssil associació assignatura classe
essencial necessitar de
pressa sessió
comissari esmussar possessiu rossa
tesi divisor dissolvent desídia oasi
raça metamorfosi crisi interessos anàlisi
cendra civella cançó consell tossut
emissora decisió russa classe pressió
assegurar temença accelerar il·lusió tossir
ingressos divisió congressos enyorança admissió
venjança anàlisi accessos paisatge associar
trossejar anglesos fosos assenyalar encerclar
cervesa puresa assedegat audaços desitjar
associar grisos assolellat fermesa necessari
mossegar divisió congressos ingressar enyorança
assassinat obsessió successora possible accessible
vosaltres visitar tresor travessar tassa
rosegar assajar resum resultat passaport
pesseta pessic pissarra pausa zoològic
presó pesar óssa música topazi
transistor zero tisores brusa pallasso
dotzena països missió església masia
Ignasi Lluïsa exposició sofre safrà
8. admissió, comissió, impressor, abadessa, agressor, discussió, emissora, progressió, expressió, duquessa, transmissor, transgressió.
9. anissos, grisos, suïssos, nassos, casos, gasos, congressos, accessos, grossos, reposos, calabossos, tresos, anglesos, espessos, cabassos, interessos, matisos, mesos, japonesos, pesos, trossos, arrossos, russos, usos, dosos, busos.
10.
1.
camisa, grisa, missa.
2.
fase, classe, massa.
3.
confessà, resà.
4.
mossa, curiosa, destrossa, cosa.
5.
cosia, tossia.
6.
trossos, grossos, esposos.
7.
Tereseta, pesseta.
8.
mossegar, massegar.
11. senyor, missió, cassola, dansa, ensenyar, pallasso, sabata, persona, insecte, pesseta, pissarra, disset, estrella, suor, tassa, casa, cosa, passar.
1. avantatjós, coratjós, viatjar, assetjar, petjada, jutgessa, heretgia,
massatgista, paisatgista, salvatgisme, rellotger, enutjós.
2. llotges, sitges, fotges, heretgies, calitges, mitges, taronges, enveges, dejuns, pluges, esponges, mitjges, botiges, puges, corretges, granges, natges, monges.
3. eixir, Xàtiva, moixa, Xàbia, coixos, nàixer, ximple, caixa, peix, xarop, xampany, créixer, pixum, seixanta, feixos, conéixer, arruixar, eixugar, moixama, això, feixucs, xèrif, lleixiu, dibuix, deixar, desxifrar, disbauxa, xeringa, enguixar, eix.
4. ratxa, conxa, xufa, Xile, cotxer, trinxar, matxet, perxar, xafarder,
txeca, Càlitx, xinxa, gaspatxo, metxa, cartutxera, puig, vaig, xiquet, mig,
xutar, botxí, marxa, carxofar, xe, porxada, Barx, despatxar, xuplar, arxiu,
oreig, clòtxina, xiclet.
5. passeig, maig, lleig, desig, roig, despatx, Puig, cartutx, cartutxera, empatx, escabetx, rebuig, enuig, escabetxina, roig, empatxada, estoig, cotxes, puig, metxa, cartutxos, fitxes, fitxar, goig, Txecoslovàquia.
CONSONANTS NASALS
1. tambor semblant circumstància
enveja emmagatzemar enfadar-se
invent enmig somriure
fang empitjorar novembre
inflamació envellit conferència
comtessa commutar Gemma
perenne Anna impremta
tramvia planxa gimnàstica
2. angle: xamfrà; estimulant: amfetamina; agredir: atemptar; perdurable: perenne; no obstant: tanmateix; adjunt: annex; excrement: femta; senyal: empremta; recipient: àmfora; lliure: exempt; espectacular: sumptuós; anticipació: acompte.
4. fil: enfilar; negre: ennegrir; bena: embenar; llaç: enllaçar; malalt: emmalaltir; blanc: enblanquir; mut: emmudir; marc: emmarcar; metzina: emmetzinar; sabó: ensabonar; fons: enfonsar; joia: enjoiar.
5. ample, compte, banc, circumferència, conte, comte, comptat, descompte, temptació, Immaculada, somrient, tramvia, circumval·lació, simfonia, trompetes, tambors, condemna, atemptat, immediatament.
FONEMES LATERALS
1. il·legal, il·legible, il·legítim, il·lícit, il·limitat, il·lògic,
il·localitzable.
2. penicil·lina, cancel·lar, interpel·lar, fal·lible, maquiavèl·lic, al·lot, fal·làcia, apel·lar, al·legoria, col·lisió, damisel·la, oscil·lar.
xic:
al·lot; antibiòtic: penicil·lina; mentida: fal·làcia; invalidar: cancel·lar;
senyoreta: damisel·la; interposar: interpel·lar; metàfora: al·legoria; astut:
maquiavèl·lic; enganyós: fal·lible; xoc: col·lisió; vacil·lar: oscil·lar; exigir:
apel·lar.
3. alegre: alegrar il·lustre: il·lustració parcel·la: parcel·lar
col·legi: col·legial instal·lar: instal·lació tranquil·la:
tranquil·litat
delegat: delegació relació: relacionar rebel·lió: rebel·lar
col·laborar: col·laboració paral·lel: paral·lela meló: melonar
il·lús: il·lusió intel·ligent:
intel·ligència excel·lent: excel·lència
il·luminar: il·luminació bèl·lic:
bel·licós jubilat: jubilació
elèctric: electricitat nul·la: anul·lar goril·la:
goril·les
celebrar: celebració militar: militarisme síl·laba: sil·làbic
al·lucinar: al·lucinació elegir:
elecció mil·lèssim:
mil·lèssima
idil·li: idíl·lic titular:
titulació milió: milionari
col·laboració alegria intel·ligent al·locució tranquil·litat
excel·lent cèlebre caravel·la estela cristal·lí
il·lustre sol·licitar elogi mil·lenari còlera
aquarel·la rebel·lió oliva col·lisió filial
paral·lela instal·lar al·legoria delegada goril·la
vela novel·la miler il·lés fumarel·la
pusil·lànime col·lectiu insòlit caravel·la col·lecció
el·lipse hel·lènic metàl·lic escola col·legi
fal·laç titil·lar col·lador eòlica pupil·la
eludir capil·lar libèl·lula il·lícit religió
mol·lusc il·lustrat fal·lible parcel·
milió cel·la passarel·la solidaritat cal·ligrafia
repel·lent maleta anul·lar il·luminació gàl·lic
oscil·lar delegat satèl·lit bala fal·làcia
il·legítim bèl·lic elèctric recelar col·loqui
6.–electricista, instal·lar, cèl·lula, elèctrica.
-
col·loqui, felicitar, col·laborador.
-
col·lisió, il·lesos, ambulància, auxili.
-
al·lusió, colonial, il·lustre.
-
delinqüent, infal·lible, anul·lar.
-
alarma, col·lecció, aquarel·les.
-
goril·la, rebel·là, alimentació, cel·la, metàl·lica.
SOLUCIONS (p. 5-6) Consonantisme: les consonants geminades
La ela geminada (l·l)
1. Completeu els buits de les frases següents amb l, ll, l·l, tl o tll:
1. Té l'apartament en una zona molt tranquil·la de la ciutat.
2. El menjar que serveixen en aquest restaurant és excel·lent.
3. El president va eixir il·lès (il·lés) de l'atemptat.
4. S'ha comprat una parcel·la per a fer-se un xalet.
5. Té una col·lecció de segells molt important.
6. Passà el test d'intel·ligència amb un bon resultat.
7. Li concediren una beca de col·laboració i escrigué una novel·la.
8. No han solucionat res, la proposta ha estat nul·la.
9. La celebració de l'acte es va declarar il·legal.
10. Va venir l'electricista i em va instal·lar el fil musical, però encara treu un so massa metàl·lic.
11. Sol·licitàrem l'assistència al col·loqui sobre satèl·lits.
12. Ahir al col·legi va posar una pel·lícula bèl·lica.
13. El van col·locar dins una cel·la de càstig.
14. Ha presentat una proposta paral·lela on fa al·lusió als temes encara no solucionats.
15. La il·luminació que han instal·lat a la circumval·lació és pàl·lida.
16. Han al·legat desconeixement de la llei en l’apel·lació presentada.
17. Han elaborat un projecte que consta d’un miler de fulls.
18. He estat col·laborant en la solució d’un sil·logisme d’una complicació il·limitada.
19. Cavil·lar massa pot provocar problemes capil·lars que desemboquen en alopècia.
20. Mireia és una dona molt alegre i treballadora.
21. Els lletrats haurien d'estudiar més literatura hel·lènica.
22. El bitllet té una ratlla intel·ligentment dissenyada.
23. Hem perdut el litigi contra els titulars del transatlàntic.
24. A causa de trencar ametles em fa mal l'espatla.
25. Camil·la té les pupil·les pàl·lides: cal buscar una solució.
26. És una dona molt liberal: ha permés la rebel·lió dels seus fills.
2. miraments, passat, arribar, misteriosa, princesa, comtat, Hongria, princesa, vigilància, monges, abadessa, assistit, escàndol, arribada, esperança, passeig, plaça, tard, automòbil, dada, augmentar, aclarir, majordom, avorria, havia, setmana, passada, taverna, impressionant, missió, acabat.
2n BAAM
SOLUCIONARI: ORTOGRAFIA (p. 20-27)
CONSONANTS OCLUSIVES
1. nebot, estrateg, salut, ràpid, tub, poruc, fàstic, llop, quietud, sord/t, bec, alberg, esnob, abric, àrab, aprenc, bandit, càstig, espàrrec, buit, clàssic, esquerp, suc/d, gemec, tard, profund, joventut, sang/t, càrrec, plenitud.
2. capficar, absent, dissabte, òptim, objecte, cabdell, dubtar, baptisme, substància, obscur, captivar, subscriure, submergir, absència, cabdal.
Advocat, viatge, admirar, dotze, sotmetre, jutjar, fetge, aritmètica, adjuntar, horitzó, atmosfera, adscriure, ametlla, adjacent, guitza, adjudicar, atlàntic.
pacte, suggerir, arquitecte, tractar, accelerar, augment, digne, delicte, anècdota, docte, fragment, maligne, succés, impugnar.
3. equip, tip, tomb, calb, xarrup, rumb, tap, grip, colp, camp, trip, palp.
4. llop/lloba; miop/miopia; drap/drapaire; tub/tubulat; polp/polper; serp/serpentejar; corb/corbató; sogorb/sogorbí; esnob/esnobista; xop/xopar; esparadrap/ ; pap/papada.
9. beure- veure; vellesa- bellesa; venes- benes; vuit – buit; ball – vall.
10. automòbil avorrir fava taverna
advocat biga sabó travar
alcova cascavell vernís gavardina
almívar desimbolt voltor rebentar
arribar cavalcar comboi treballar
avall trobador riba rebolcar
cavaller baró núvol provar
11. mòvil – mòbil; reventar – rebentar; volcar – bolcar; calvo – calb; cuervo – corb; curva – corba; vaho – baf; varón – baró; venda – bena; verruga – berruga; viga – biga; vasco – basc.
5. catorze televisió bàsic composició
brasa rosa pinzellada Teresa
colze posar llosa alzina
museu fusió lesió esmorzar
asil entesos duresa revisar
il·lusió senzillesa zona peresós
cosa confusió brusa reposar
polze deposició benzina Manises
pesar positiu rasant tisores
visita casa rabosa cervesa
ase encisar naturalesa misèria
capaces cabassos clàssica passió
esperances tros comerç terrassa
traspassar moltíssims transmissió obsessionat
bossa borsa discussió Massalavés
classificar eficàcia missa confessar
passeig successió opressió precaució
fòssil associació assignatura classe
essencial necessitar de pressa sessió
comissari esmussar possessiu rossa
tesi divisor dissolvent desídia oasi
raça metamorfosi crisi interessos anàlisi
cendra civella cançó consell tossut
emissora decisió russa classe pressió
assegurar temença accelerar il·lusió tossir
ingressos divisió congressos enyorança admissió
venjança anàlisi accessos paisatge associar
trossejar anglesos fosos assenyalar encerclar
cervesa puresa assedegat audaços desitjar
associar grisos assolellat fermesa necessari
mossegar divisió congressos ingressar enyorança
assassinat obsessió successora possible accessible
vosaltres visitar tresor travessar tassa
rosegar assajar resum resultat passaport
pesseta pessic pissarra pausa zoològic
presó pesar óssa música topazi
transistor zero tisores brusa pallasso
dotzena països missió església masia
Ignasi Lluïsa exposició sofre safrà
8. admissió, comissió, impressor, abadessa, agressor, discussió, emissora, progressió, expressió, duquessa, transmissor, transgressió.
9. anissos, grisos, suïssos, nassos, casos, gasos, congressos, accessos, grossos, reposos, calabossos, tresos, anglesos, espessos, cabassos, interessos, matisos, mesos, japonesos, pesos, trossos, arrossos, russos, usos, dosos, busos.
10.
1. camisa, grisa, missa.
2. fase, classe, massa.
3. confessà, resà.
4. mossa, curiosa, destrossa, cosa.
5. cosia, tossia.
6. trossos, grossos, esposos.
7. Tereseta, pesseta.
8. mossegar, massegar.
11. senyor, missió, cassola, dansa, ensenyar, pallasso, sabata, persona, insecte, pesseta, pissarra, disset, estrella, suor, tassa, casa, cosa, passar.
1. avantatjós, coratjós, viatjar, assetjar, petjada, jutgessa, heretgia, massatgista, paisatgista, salvatgisme, rellotger, enutjós.
2. llotges, sitges, fotges, heretgies, calitges, mitges, taronges, enveges, dejuns, pluges, esponges, mitjges, botiges, puges, corretges, granges, natges, monges.
3. eixir, Xàtiva, moixa, Xàbia, coixos, nàixer, ximple, caixa, peix, xarop, xampany, créixer, pixum, seixanta, feixos, conéixer, arruixar, eixugar, moixama, això, feixucs, xèrif, lleixiu, dibuix, deixar, desxifrar, disbauxa, xeringa, enguixar, eix.
4. ratxa, conxa, xufa, Xile, cotxer, trinxar, matxet, perxar, xafarder, txeca, Càlitx, xinxa, gaspatxo, metxa, cartutxera, puig, vaig, xiquet, mig, xutar, botxí, marxa, carxofar, xe, porxada, Barx, despatxar, xuplar, arxiu, oreig, clòtxina, xiclet.
5. passeig, maig, lleig, desig, roig, despatx, Puig, cartutx, cartutxera, empatx, escabetx, rebuig, enuig, escabetxina, roig, empatxada, estoig, cotxes, puig, metxa, cartutxos, fitxes, fitxar, goig, Txecoslovàquia.
CONSONANTS NASALS
1. tambor semblant circumstància
enveja emmagatzemar enfadar-se
invent enmig somriure
fang empitjorar novembre
inflamació envellit conferència
comtessa commutar Gemma
perenne Anna impremta
tramvia planxa gimnàstica
2. angle: xamfrà; estimulant: amfetamina; agredir: atemptar; perdurable: perenne; no obstant: tanmateix; adjunt: annex; excrement: femta; senyal: empremta; recipient: àmfora; lliure: exempt; espectacular: sumptuós; anticipació: acompte.
4. fil: enfilar; negre: ennegrir; bena: embenar; llaç: enllaçar; malalt: emmalaltir; blanc: enblanquir; mut: emmudir; marc: emmarcar; metzina: emmetzinar; sabó: ensabonar; fons: enfonsar; joia: enjoiar.
5. ample, compte, banc, circumferència, conte, comte, comptat, descompte, temptació, Immaculada, somrient, tramvia, circumval·lació, simfonia, trompetes, tambors, condemna, atemptat, immediatament.
FONEMES LATERALS
1. il·legal, il·legible, il·legítim, il·lícit, il·limitat, il·lògic, il·localitzable.
2. penicil·lina, cancel·lar, interpel·lar, fal·lible, maquiavèl·lic, al·lot, fal·làcia, apel·lar, al·legoria, col·lisió, damisel·la, oscil·lar.
xic: al·lot; antibiòtic: penicil·lina; mentida: fal·làcia; invalidar: cancel·lar; senyoreta: damisel·la; interposar: interpel·lar; metàfora: al·legoria; astut: maquiavèl·lic; enganyós: fal·lible; xoc: col·lisió; vacil·lar: oscil·lar; exigir: apel·lar.
3. alegre: alegrar il·lustre: il·lustració parcel·la: parcel·lar
col·legi: col·legial instal·lar: instal·lació tranquil·la: tranquil·litat
delegat: delegació relació: relacionar rebel·lió: rebel·lar
col·laborar: col·laboració paral·lel: paral·lela meló: melonar
il·lús: il·lusió intel·ligent: intel·ligència excel·lent: excel·lència
il·luminar: il·luminació bèl·lic: bel·licós jubilat: jubilació
elèctric: electricitat nul·la: anul·lar goril·la: goril·les
celebrar: celebració militar: militarisme síl·laba: sil·làbic
al·lucinar: al·lucinació elegir: elecció mil·lèssim: mil·lèssima
idil·li: idíl·lic titular: titulació milió: milionari
col·laboració alegria intel·ligent al·locució tranquil·litat
excel·lent cèlebre caravel·la estela cristal·lí
il·lustre sol·licitar elogi mil·lenari còlera
aquarel·la rebel·lió oliva col·lisió filial
paral·lela instal·lar al·legoria delegada goril·la
vela novel·la miler il·lés fumarel·la
pusil·lànime col·lectiu insòlit caravel·la col·lecció
el·lipse hel·lènic metàl·lic escola col·legi
fal·laç titil·lar col·lador eòlica pupil·la
eludir capil·lar libèl·lula il·lícit religió
mol·lusc il·lustrat fal·lible parcel·
milió cel·la passarel·la solidaritat cal·ligrafia
repel·lent maleta anul·lar il·luminació gàl·lic
oscil·lar delegat satèl·lit bala fal·làcia
il·legítim bèl·lic elèctric recelar col·loqui
6.–electricista, instal·lar, cèl·lula, elèctrica.
- col·loqui, felicitar, col·laborador.
- col·lisió, il·lesos, ambulància, auxili.
- al·lusió, colonial, il·lustre.
- delinqüent, infal·lible, anul·lar.
- alarma, col·lecció, aquarel·les.
- goril·la, rebel·là, alimentació, cel·la, metàl·lica.
SOLUCIONS EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES
Ex. 32
a) li’ls b) li’l c) li les d) li’n e) li la f) li l’ g) li les h) li’n
Ex. 33
me l’he te l’ me’ls se te’ls
se n’ te’l se l’ se l’
Ex. 34
a) me l’ b) te’l c) me l’ d) -me’l e) s’hi f) se te l’ g) m’hi h) me’n i) se’l
j) me l’ k) me l’ l) te l’ m) s’hi n) me’ls o) me’n
Ex. 35
a) no me’n dones cap. b) que ell t’ho conte. c) te’n poses? d) us ho e) se les f) la hi
SOLUCIONS EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES
Ex. 1
1 L’he vista 2 Ho he vist 3 En convidaré tres 4 Porta’n 5 N’he vist una de por 6 Les acompanyava 7 Porta-ho 8 No els trobem enlloc 9 Vaig plantar-ne un 10 La va conèixer / Va conèixer-la 11 Qui ho ha dit? 12 Els portes curts 13 Els has guardats? 14 En comprava15 La mare en feia de fregides 16 Guarda-ho.
Ex. 2
1 Ahir vaig trucar-li 2 Li vam ensenyar 3 Li he dit 4 Els presentaré la meua filla 5 Els compraré detallats 6 Mireia, ensenya’ls les notes 7 Hui li emprovaré el vestit. 8 Sempre li guardem els cromos. 9 Vull enviar-li un missatge. 10 Hem de fer-los la comanda. 11 Els enviaré els catàlegs. 12 Demà aniré a comprar-li un regal.
Ex. 3
1 Ho és 2 Hi va 3 Ho està 4 S’hi sent 5 Ho estic 6 Hi dorm 7 Ho sembla 8 S’hi ha tornat 9 Ho és 10 S’hi considera 11 Ho estem 12 Hi anem.
Ex. 4
1 Li ho faré pagar 2 Li’ls deixaran 3 Li ho comentarem 4 Li les cantarà 5 Li’n donaré 6 Li la demanarem 7 Li n’enviaré 8 Li’l perdoneu? 9 Els els faré pagar 10 Els ho llogarà 11 Els ho proposareu? 12 Els les reformaran 13 Els en donaràs 14 Els les donarem 15 Els en faré.
Ex. 5
a. Li l’he de comprar b. Antoni li’n recomana una. c. Vaig portar-l’hi d. Enric li’l va demanar e. Els les / collir-los-les f. Els el comprarem g. Emili no les hi portarà. h No n’hi havia a l’armari. i Qui la’n llevarà? j No t’ho perdonaré mai.
Ex. 6
1 te’l / ens el 2 t’ho 3 us el 4 m’ho 5 us ho / us ho 6 Us el / ens el 7 m’ho, t’ho 8 te’l / ens ho 9 us el /ens l’ 10 te’l / t’ho 11 -te’l / t’ho.
Ex. 7
1 Demà li les agafaré 2 Canta-li’n una 3 Renta’ls-les 4 Telefona’ls 5 Obri-li-la 6 Fem-los-en un 7 Li’l trametreu 8 Els n’oferiu 9 Agafa’ls-la 10 Els les furta / Furta’ls-les 11 Miquel li l’ha recomanat 12 No li l’has donada 13 Ramon els n’ha comprat. 14 Pep li’n recita 15 Teresa els el deu 16 L’hi vam haver de dur / Vam haver de dur-l’hi. 17 Li l’haurem de donar 18 Emili els en pagarà una. 19 N’hi ha plantat un. 20 No s’hi esforça. 21 Ens n’hem de comprar un. 22 Ens en va fer / Va fer-nos-en un 23 Demà us n’enviaré 24 Me l’han arreglada 25 Quan te l’enviaran? 26 La mare me l’ha portat. 27 El meu germà me l’ha comprat 28 El mestre me la pregunta 29 Ella me l’explica 30 El pare te’ls compra 31 En Jordi li la va dir 32 Qui te’l va regalar? 33 Ja els els he donats 34 En Josep ens l’arregla.
Ex. 8
1 li 2 n’ 3 us/ ens 4 els 5 hi 6 ‘l 7 l’ 8 -ho 9 pose’s 10 els 11 -les 12 l’ / en 13 -lo 14 ‘n 15 en 16 la 17 ho/l’ 18 el 19 -ne 20 en 21 us 22 -lo / el 23 les /-les 24 la / l’ 25 els / els
Ex. 9
1 hi 2 en 3 el 4 l’ 5 li les 6 l’ 7 li’l 8 hi 9 n’hi 10 els l’ 11 -li’n 12 li l’ 13 els les 14 en 15 els ho 16 l’ 17 n’hi 18 Li’l 19 Els ho 20 Les hi 21 li la 22 en 23 els l’ 24 te’ls 25 -ne 26 hi 27 li l’ 28 n’hi.
ELS PRONOMS FEBLES
Els pronoms febles són elements àtons que funcionen com a clítics verbals, és a dir, s’adjunten davant o darrere del verb i formen una unitat d’entonació amb aquest, com si es tractara d’una única paraula: m’agrada o porta’ls. La majoria són personals, tret del neutre ho i dels adverbials en i hi.
1a persona
2a persona
3a persona
Neutre
Adverbials
Singular
em
et
es, el, la, li
ho
hi
Plural
ens
us
es, els, les
Els pronoms febles poden presentar quatre formes segons la posició que ocupen respecte al verb:
- La forma reforçada apareix davant de verbs començats per consonant: et porta, ens llig...
- La forma elidida s’utilitza davant de verbs que comencen per vocal: s’esforça, t’agrada...
- La forma plena apareix darrere del verb acabat en consonant o diftongs: esperant-vos, fixeu-vos...
- La forma reduïda s’utilitza darrere de verbs acabats en vocal (sempre que no siga un diftong): agafa’l, porta’ls...
Els pronoms febles precedeixen el verb, excepte quan aquest està en infinitiu, gerundi o imperatiu, que sempre van darrere: en farem, les llig, s’amaga, ho sembla, però portar-lo, deixant-los, feu-ho.
REMARQUES SOBRE ELS PRONOMS FEBLES
· En la parla col·loquial és habitual utilitzar el verb haver-hi juntament amb el pronom en de manera sistemàtica (n’hi ha, n’hi havia...). Aquest pronom només és correcte quan substitueix algun element de l’oració, però no en els altres casos. Per exemple, és incorrecte dir: *No n’hi ha aigua, però és correcte No hi ha aigua o No n’hi ha.
· El plural de li és els i no *lis. Per exemple, Llegirà un conte a tots els xiquets, en fer-ne la substitució pronominal del CI quedarà Els llegirà un conte i no *Lis llegirà un conte.
· El pronom de complement indirecte els té variació de nombre, però no de gènere: oracions com He donat un llibre a Rosa o He explicat el problema a les xiques, passarien a Li he donat un llibre i Els he explicat el problema, no *Les he explicat el problema.
LES FUNCIONS DELS PRONOMS FEBLES
Els pronoms febles poden dur a terme les mateixes funcions que els elements a què fan referència.
COMPLEMENT DIRECTE
Els pronoms el, la, els, les, en i ho poden substituir un complement directe d’acord amb les normes següents:
PRONOMS
NORMES D’ÚS
EXEMPLES
el, la, els, les
Substitueixen complements directes determinats.
Portaré els llibres que m’has demanat. Els portaré
en
Fa referència a un element incomptable o indeterminat (sense article determinat davant o acompanyat d’un quantificador)
Ens recomanà una pel·lícula: Ens en recomanà una.
ho
És el pronom neutre que substitueix un pronom neutre (açò, això, allò) o una oració subordinada substantiva (introduïda per que, el que, si...).
Vols que fem un viatge a Londres? Sí, ho vull.
Pronom en + adjectiu
Quan un substantiu va acompanyat d’un adjectiu i el substituïm pel pronom en, l’adjectiu ha d’anar precedit per la preposició de. Ex.: Mireia duia unes ulleres roges: Mireia en duia unes de roges.
Concordança del pronom feble i el participi
Quan substituïm un CD determinat per un pronom feble, en cas que hi haja un temps verbal compost, el participi ha de concordar en gènere i nombre amb el pronom feble.
EXERCICIS
1. Respon les preguntes fent concordar el pronom feble amb el participi com en l’exemple.
Ja has endreçat l’habitació? Sí, ja l’he endreçada.
a) Ha trobat les arracades?
b) Heu tret les entrades?
c) Heu conegut la nova professora?
d) Heu comprat les pizzes?
e) Has aconseguit la beca?
Definit. Pot portar: - article definite - demostratiu - possessiu - nom propi
EL, LA, ELS, LES
Has portat les verdures? > Les has portades?
Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida.
Vaig vore el teu germà > El vaig vore.
Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.
Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res.
EN
Has portat verdures? > N’has portat?
Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.
Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò.
HO
Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir.
Volia allò > Ho volia.
Sabia el que passaria > Ho sabia.
COMPLEMENT INDIRECTE
1a persona singular: EM
1a persona plural: ENS
2a persona singular: ET
2a persona plural: US
3a persona singular: LI
No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat.
3a persona plural: ELS (masculí i femení)
ELS PRONOMS FEBLES
Els pronoms febles són elements àtons que funcionen com a clítics verbals, és a dir, s’adjunten davant o darrere del verb i formen una unitat d’entonació amb aquest, com si es tractara d’una única paraula: m’agrada o porta’ls. La majoria són personals, tret del neutre ho i dels adverbials en i hi.
| 1a persona | 2a persona | 3a persona | Neutre | Adverbials |
Singular | em | et | es, el, la, li | ho | hi |
Plural | ens | us | es, els, les |
Els pronoms febles poden presentar quatre formes segons la posició que ocupen respecte al verb:
- La forma reforçada apareix davant de verbs començats per consonant: et porta, ens llig...
- La forma elidida s’utilitza davant de verbs que comencen per vocal: s’esforça, t’agrada...
- La forma plena apareix darrere del verb acabat en consonant o diftongs: esperant-vos, fixeu-vos...
- La forma reduïda s’utilitza darrere de verbs acabats en vocal (sempre que no siga un diftong): agafa’l, porta’ls...
Els pronoms febles precedeixen el verb, excepte quan aquest està en infinitiu, gerundi o imperatiu, que sempre van darrere: en farem, les llig, s’amaga, ho sembla, però portar-lo, deixant-los, feu-ho.
REMARQUES SOBRE ELS PRONOMS FEBLES
· En la parla col·loquial és habitual utilitzar el verb haver-hi juntament amb el pronom en de manera sistemàtica (n’hi ha, n’hi havia...). Aquest pronom només és correcte quan substitueix algun element de l’oració, però no en els altres casos. Per exemple, és incorrecte dir: *No n’hi ha aigua, però és correcte No hi ha aigua o No n’hi ha.
· El plural de li és els i no *lis. Per exemple, Llegirà un conte a tots els xiquets, en fer-ne la substitució pronominal del CI quedarà Els llegirà un conte i no *Lis llegirà un conte.
· El pronom de complement indirecte els té variació de nombre, però no de gènere: oracions com He donat un llibre a Rosa o He explicat el problema a les xiques, passarien a Li he donat un llibre i Els he explicat el problema, no *Les he explicat el problema.
LES FUNCIONS DELS PRONOMS FEBLES
Els pronoms febles poden dur a terme les mateixes funcions que els elements a què fan referència.
COMPLEMENT DIRECTE
Els pronoms el, la, els, les, en i ho poden substituir un complement directe d’acord amb les normes següents:
PRONOMS | NORMES D’ÚS | EXEMPLES |
el, la, els, les | Substitueixen complements directes determinats. | Portaré els llibres que m’has demanat. Els portaré |
en | Fa referència a un element incomptable o indeterminat (sense article determinat davant o acompanyat d’un quantificador) | Ens recomanà una pel·lícula: Ens en recomanà una. |
ho | És el pronom neutre que substitueix un pronom neutre (açò, això, allò) o una oració subordinada substantiva (introduïda per que, el que, si...). | Vols que fem un viatge a Londres? Sí, ho vull. |
Pronom en + adjectiu
Quan un substantiu va acompanyat d’un adjectiu i el substituïm pel pronom en, l’adjectiu ha d’anar precedit per la preposició de. Ex.: Mireia duia unes ulleres roges: Mireia en duia unes de roges.
Concordança del pronom feble i el participi
Quan substituïm un CD determinat per un pronom feble, en cas que hi haja un temps verbal compost, el participi ha de concordar en gènere i nombre amb el pronom feble.
EXERCICIS
1. Respon les preguntes fent concordar el pronom feble amb el participi com en l’exemple.
Ja has endreçat l’habitació? Sí, ja l’he endreçada.
a) Ha trobat les arracades?
b) Heu tret les entrades?
c) Heu conegut la nova professora?
d) Heu comprat les pizzes?
e) Has aconseguit la beca?
Definit. Pot portar: - article definite - demostratiu - possessiu - nom propi
EL, LA, ELS, LES
Has portat les verdures? > Les has portades?
Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida.
Vaig vore el teu germà > El vaig vore.
Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.
Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res.
EN
Has portat verdures? > N’has portat?
Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.
Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò.
HO
Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir.
Volia allò > Ho volia.
Sabia el que passaria > Ho sabia.
COMPLEMENT INDIRECTE
1a persona singular: EM
1a persona plural: ENS
2a persona singular: ET
2a persona plural: US
3a persona singular: LI
No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat.
3a persona plural: ELS (masculí i femení)
Substitució pronominal del complement indirecte
1. Els pronoms febles li, els (‘ls, -los) fan la funció de complement indirecte i no tenen distinció de gènere, és a dir, s’utilitzen tant per a un referent masculí com per a un referent femení. Ex.: A Robert / Rosa, li demanaré els apunts. Als meus germans / a les meues germanes, vull donar-los un regal.
2. La forma *lis és absolutament incorrecta.
3. El pronom se només pot fer la funció de complement indirecte si té un valor reflexiu: Ell es cordava les sabates: Ell se les cordava. Però quan el complement indirecte és una persona diferent del subjecte que realitza l’acció, sempre hem de fer servir el pronom li: Ell li corda les sabates, al fill.
ELS PRONOMS FEBLES (II): CC, CRV, PREDICATIU I ATRIBUT
EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL
Els complements circumstancials indiquen les circumstàncies en què es produeix l’acció del verb. Aquestes circumstàncies poden ser de temps, de lloc, de manera, d’instrument, de finalitat...
Van arribar amb retard (CC de temps)
Van treballar de valent (CC de manera)
Van estiuejar a la platja (CC de lloc)
Van vindre amb cotxe (CC d’instrument)
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS
Com a norma general, els complements circumstancials són substituïts pel pronom hi, llevat d’un únic cas: si el complement és introduït per la preposició DE, és substituït per en (n’ / ‘n / -ne).
Demà tornaran al poble → Demà hi tornaran
He dut el cotxe al garatge → Hi he dut el cotxe
He tret el cotxe del garatge → N’he tret el cotxe
Cal tenir en compte, però, que el CC de manera és substituït sempre pel pronom hi (-hi) i el podreu localitzar preguntant-vos com es fa l’acció.
Pau treballava de valent → Pere hi treballava.
Marc, camina de pressa, per favor! → Marc, camina-hi, per favor
EL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL
Hi ha certs verbs que exigeixen (regeixen) la presència de complements introduïts per una preposició determinada. Per això, aquests complements s’anomenen preposicionals o de règim verbal. Ex.:
La teua cosina s’ha acostumat al soroll del trànsit. (La teua cosina s’hi ha acostumat).
Estic d’acord amb la vostra proposta. (Hi estic d’acord).
Contribuirem a l’eliminació dels residus tòxics. (Hi contribuirem).
Ací teniu alguns dels verbs que admeten aquest complement:
Complement amb A | Complement amb EN | Complement amb DE | Complement amb AMB |
accedir, contribuir, excitar, procedir, renunciar, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se, dedicar-se... | pensar, tardar, vacil·lar, afanyar-se, complaure’s, entossudir-se, exercitar-se, delitar-se, interessar-se, confiar... | aprendre, parlar, saber, recordar-se, oblidar-se, riure’s, adonar-se, burlar-se, abstenir-se, queixar-se... | avenir-se, fer-se, estar d’acord, amenaçar... |
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL
Per a substituir un complement de règim verbal tenim dos pronoms: en, hi.
• Usem en (n’ / ‘n / -ne) quan la preposició és de. Ex.: No es recorda de res. No se’n recorda. Parlava de tot un poc. En parlava.
• Usem hi per a totes les altres preposicions. Ex.: Renunciaré al càrrec. Hi renunciaré. Pensa en això que et vaig dir. Pensa-hi.
Quan substituïm una proposició introduïda per la conjunció que davant de la qual la preposició s’ha omés, es fa la substitució tenint en compte la preposició implícita. Exemples:
•No t’oblides del viatge. = No te n’oblides.
•No t’oblides que tens un viatge = No te n’oblides.
També, cal recordar que les proposicions substantives d'infinitiu només poden anar introduïdes per les preposicions a o de. Per tant, si el verb regeix una preposició diferent (en, amb), cal substituir-la per una d’aquestes, però haurem de tenir en compte la preposició original quan fem la substitució pronominal. Exemple:
•Confiava en la seua innocència. Hi confiava.
•Confiava de ser innocent. Hi confiava.
EL COMPLEMENT PREDICATIU
És semblant al CCM, però en aquest cas modifica dos elements de l’oració, ja que el predicatiu complementa alhora el verb i el subjecte de la frase, o bé el verb i el complement directe. Si és un adjectiu, aquest complement concorda amb el subjecte o amb el complement directe en gènere i nombre:
Rosa passejava amoïnada. → el predicatiu concorda amb el subjecte
Els alumnes troben la lliçó complicada. → el predicatiu concorda amb el complement directe.
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL PREDICATIU
Els verbs predicatius tornar-se, trobar-se, arribar, resultar, fer-se... substitueixen el complement pel pronom HI
Vingué molt cansada? –Hi vingué.
Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa.
Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.
Alguns verbs que poden dur complement predicatiu són:
| Verbs amb complement predicatiu i exemples |
Tornar-se | El vi s’ha tornat agre. |
Fer-se | Aquella poma s’ha fet malbé. |
Quedar-se | Robert es va quedar esblaiat en saber la notícia. |
Romandre | Els alumnes romanien drets al passadís. |
Trobar-se | Mireia es trobava il·lusionada. |
Presentar-se | La reunió s’havia presentat animada. |
Anar | El xiquet sempre va brut. |
Resultar | El partit va resultar interessant |
Trobar | Anna trobava la seua amiga esgotada. |
Arribar | Els corredors arribaran exhausts a la meta. |
Considerar | El jurat considerà la novel·la meravellosa. |
Aparéixer | El gos va aparèixer esprimatxat. |
Però, amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar, el complement predicatiu se substitueix pel pronom EN
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet
Em diuen Jordi. A tu també te’n diuen?
ATRIBUT
Si és definit EL, LA ELS, LES
Pere és el metge del poble > Pere l’és.
Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO
Pere és metge > Pere ho és.
Pere és el metge del poble > Pere ho és
Per a donar èmfasi (partitiu) EN
Mira que n’ets, de llest!
Si n’estic, de farta!
LA
SUBORDINACIÓ (CLAUS)
Ex. 1
- Vam veure
senyals que ells havien estat a casa meua. CN
- Li va demanar
que deixara de molestar-lo. CD
- Em molesta que
em critiquen injustament. Subjecte
- Acceptaren que
els acompanyàrem durant el viatge. CD
- La idea és que
proposeu alternatives viables. Atribut
- Vam parlar amb
qui ho va demanar. CCC
- Volien saber si
podien entrar. CD
Ex. 4 (pàg.
113)
1. Els va
sorprendre que fos tan hipòcrita. Sub. Subs completiva / subjecte
2. Es penedia d’haver-ho
fet. Sub. Subs d’inf. / CRV
3. Ens ha
comentat que avui ella no hi era. Sub. Subs completiva /CD
4. Es van
oblidar de donar-li les gràcies. Sub. Subs d’inf. / CRV
5. Encara no
hem entés què ens ha dit. Sub. Subs interrogativa ind. / CD
6. Es queixava que
no l’haguessen advertit. Sub. Subs completiva/ CRV
7. M’espanta conéixer
tants detalls dels fets. Sub. Subs d’inf. / subjecte
8. No era segur
que fos reelegida. Sub. Subs completiva / subjecte
9. Li sap molt
greu que no vingueu. Sub. Subs completiva / subjecte
10. No us
adonàveu que jugàveu amb foc. Sub. Subs completiva / CRV
11. Estan
cansats que tothom els maltracte. Sub. Subs completiva / Cadj.
12. No valia la
pena esforçar-s’hi tant. Sub. Subs d’inf. / Subjecte
13. La Mertitxell
diu que no hi està d’acord. Sub. Subs
completiva / CD
14. S’arrisquen
que els expulsen de l’associació. Sub. Subs completiva / CRV
15. No sempre
és fàcil combatre la peresa. Sub. Subs d’inf./Subjecte
16. La sensació
que tots érem una família va durar
poc. Sub. Subs completiva / CN
17. Va
preguntar si podien fer la feina plegats. Sub. Subs completiva / CD
18. Estic segur
de guanyar les oposicions. Sub. Subs d’inf. /Cadj.
19. Els
caçadors desitjaven que l’època de veda finalitzés aviat. Sub. Subs
completiva/CD
20. Els pares
van estar molt contents que els preparàrem una festa. Sub. Subs
completiva / Cadj.
21. M’agradaria
que el viatge programat fos un èxit.
Sub. Subs completiva/ subjecte
22. La solució
és preparar-se l’examen. Sub. Subs d’inf/ atribut
23. No s’adona que
la pell també registra el pas del temps. Sub. Subs completiva/ CRV
24. Tinc el
pressentiment que el partit acabarà amb un empat. Sub. Subs
completiva/CN
25. Els va assegurar
que arribaria d’hora. Sub. Subs completiva / CD
26. Em molesta que
no confieu en mi. Sub. Subs completiva / Subjecte
27. Resulta
difícil d’entendre el problema. Sub. Subs d’inf. / Cadj.
28. Es va
oblidar de portar la calculadora. Sub. Subs d’inf. / CRV
29. És incapaç de recordar res. Sub. Subs d’inf. /Cadj.
30 No sabien si
presentar-se d’etiqueta. Sub. Subs completiva / CD
31. Volia que
li donaren una nova oportunitat. Sub. Subs completiva / CD
32. Tinc por que
m’agafen. Sub. Subs completiva/ CN
33. No sap encarregar-se
de la germana petita. Sub. Subs d’inf. / CD
34. Va renunciar
que li exposessen els quadres. Sub. Subs completiva / CRV
35. No m’agrada
que em parlen amb aquest to. Sub.
Subs completiva/ subj.
36. Us recomane
que li feu una visita. Sub. Subs completiva /CD
37. Era feliç de
retrobar-se amb la colla de l’estiu. Sub. Subs d’inf. / Cadj.
38. Està
content que el porten a passejar. Sub. Subs completiva / Cadj.
39. M’agrada que
portes arracades al melic. Sub. Subs completiva / subjecte
40. Estalviar
per a la vellesa és signe de prudència. Sub. Subs d’inf. / subjecte
EXERCICI REPÀS ANÀLISI LINGÜÍSTICA DEL TEXT.
1. a) Indica la
pronunciació dels elements subratllats:
1. que
assistim: s’elideix 2. raons:
tancada
3. només unes:
sonora 4. compten:
tancada
2. a) Indica la
pronunciació dels elements subratllats:
1. els ulls:
sonora 3. immergits:
sonora
2. pots:
o 4. reflex:
oberta
3. a) Indica la
pronunciació dels elements subratllats:
1. seus
parlants: sorda 3. expertes:
oberta
2. lloc:
oberta 4. als
factors: sorda
4. a) Indica la
pronunciació dels elements subratllats:
1. seu:
tancada 3. prims
i morats: sonora
2. morta:
oberta 4. foscos: tancada
5. a) Indica la
pronunciació dels elements subratllats:
1. poble:
oberta 3. més raó
que un sant: s’elideix
2. novel·lista:
tancada 4. més evident:
sonora
6. a) Indica la
pronunciació dels elements subratllats:
1. desig:
sorda 3. resposta:
oberta
2. viatge:
sonora 4. verb:
oberta
7. a) Indica la
pronunciació dels elements subratllats:
1. lloc:
oberta 3. zones:
sonora
2. més en
contacte: sonora 4. model:
oberta
8. a) Indica la
pronunciació dels elements subratllats:
1. abans de
rifar: sonora 3. dolços:
tancada
2. taronja:
oberta 4. una
altra: s’elideix
9. a) Indica la
pronunciació dels elements subratllats:
1. aleshores:
sonora 3. la situació:
sorda
2. esperit:
tancada 4. s'accepta:
oberta
10. a) Indica la
pronunciació dels elements subratllats:
1. vaig rebre:
sonora 3. descobert:
oberta
2. retorn:
oberta 4. cos:
oberta
11. a) Indica la
pronunciació dels elements subratllats:
1. certament:
oberta 3. joves:
tancada
2. fronteres:
tancada 4. anàlisi:
sonora
12. a) Indica la
pronunciació dels elements subratllats:
1. besava:
sonora 3. tots
els: sonora
2. olor:
tancada 4. brossa:
oberta
13. a) Indica la
pronunciació dels elements subratllats:
1. faig
senyals: sorda 3. dojo:
sonora
2. recorda:
oberta 4. afecta:
oberta
14. a) Indica la
pronunciació dels elements subratllats:
1. hivern:
oberta 3. plens
de: sonora
2. disposades
en: sonora 4. aleshores:
oberta
EXERCICIS DE FONÈTICA
6. dues passes:
sorda fred glacial: sonora tres passos: sorda
el cinema: sorda les
novel·les: sonora els
hòmens: sonora
rep un avís:
sorda boig perillós:
sorda decàleg moral: sonora
poc dolç: sonora despastx ordenat:
sonora arrop i tallades: sorda
el silenci:
sorda les abelles: sonora gat
amorós: sorda
pot vindre:
sonora un colp de sort:
sonora és el millor: sonora
amic amable:
sorda mels de flors:
sonora
7.
a. Les aus: sonora b. Tinc un: sorda c. Els propietaris venen: sor/son.
d. Pots anar?: sonora e. Les empreses: sonora f. Vaig recobrar: sonora
g. Prop de: sonora h. Vaig pensar: sorda i. sap què: sorda
j. Escampades per:
sorda k. Les oficines / les empreses:
son/son.
l. Factories químiques:
sorda
8.
a. Diu qu/ ara trenca /l
pacte i prou.
b. Fa quinz/ anys qu/
els...
c. No /l saludes pel
camí /stret.
d. Si /l veus, dis-li
que vinga /n mitj/ hora.
e. Tu /nraonant amb
ella? Quin/ alegria!
f. Vin/ amb mi i veuràs
la bon/obra qu/ han fet.
9. a) Els eslips:
sonora b) esport:
oberta
c) Posar:
tancada d) penjacorbates:
sonora
e) Llisa: sonora
10. a) govern: oberta b) llavors: oberta
c) novembre: tancada d) poble: oberta
11. a) Els
conqueridors: sorda b) al
segle: sorda
c) Les índies: sonora d) Els nadius:
sonora
12. a) És una
fórmula: sonora b) Tampoc:
oberta
c) delicadesa:
sonora d) Utilitzar:
sonora
e) intel·ligibles:
sonora
EXERCICIS D’ENLLAÇOS
FONÈTICS (FOTOCÒPIES)
1. I a nosaltres també:
sinalefa 2. Si em vols:
sinalefa
3. Comprarà un llibre:
sinalefa 4. Què /m dius?:
Elisió
5. Porta /l disc:
elisió 6. Un/
amiga és la qu/ et vol: elisió
7. Que ho valores:
sinalefa 8. Hi ha:
sinalefa
9. Llengua i literatura:
sinalefa 10. Esta pel·lícula
qu/ hem vist: elisió
11. Un camí impensable:
sinalefa 12. Hi ha: sinalefa
13. Que no /s
pronuncien: elisió 14. Observ/
el que fa: elisió
15. La imite: sinalefa 16. Ho era:
sinalefa
17. No sé de què /m parla:
elisió 18. Vull menjar-me un
tros: sinalefa
19. Fascinat amb la
història: sinalefa 20. Vaja, qu/ estic
fatal!: elisió
21. Ja /stic farta:
elisió 22. Així i
tot: sinalefa
23. D’on va /paréixer?:
elisió 24. Que un dia
vinga: sinalefa
25. I ar/ amb Internet:
sinalefa/elisió 26. Qui ho va
descobrir: sinalefa
27. Quan ho explique:
sinalefa 28. Mentr/ el meu:
elisió
29. Advertia qu/ al
carrer: elisió 30. Jo /stava:
elisió
31. Era un: sinalefa 32. Qu/ havia:
elisió
33. Si escrius:
sinalefa 34. Jo
podri/ haver-hi: elisió
35. I al cap: sinalefa 36. Açò és per a /scriure:
elisió
2. a) govern: oberta b) tebi: oberta c) finestra: tancada
d) tela: oberta e) teler: tancada f) conveni: oberta
g) herba: tancada h) Josep: oberta i) tren: tancada
j) respecte: oberta
3. a) mes: sorda b) massa: sorda c) cançó: sorda
d) dansa: sorda e) nosa: sonora f) zero: sonora
g) posar: sonora h) passa: sorda i) colze: sonora
j) ací: sorda
4) a) sonora b) sonora c) sorda d)
sonora
e) sonora f) sonora g) sonora h)
sorda
i) sonora j) sorda
p. 3 ex. 1
-ut: temut, perdut, cregut, combatut.
- gut: begut, rigut.
-és: admès, permés, suspès, entés.
-ós/-òs: difós, inclòs.
-às: romàs.
-lt: absolt, molt, resolt.
-st: vist, post, respost.
-t: dit, dut, fet.
-scut: viscut, nascut, merescut, crescut.
Ex.2
Constret, estret, empès, atés, molt, dissolt, respost, post, compost, vist, previst, revist, promès, remés, omés, clos, inclòs, exclòs, encés, pres, ofés, fos, infós, romàs.
Ex. 3
a) dit, cregut b) suspès, aprés c) viscut d) vist, escrita e) cuita f) sigut g) reobert, aparegut h) rebut, merescut i) atesos j) romàs.
p. 5 ex. 4
viure, vivint; moure, movent; ploure, plovent; escriure, escrivint; deure, devent; seure, seient/seent; caure, caent/caient; coure, coent; traure, traent/traient; riure, rient; veure, veent/veient; moldre, molent; comprendre, comprenent, absoldre, absolent; suspendre, suspenent.
Ex. 5
a) rient-se b) permés c) crescut d) nascut e) difós f) exclòs g) bevent h) interromput i) fos j) plovent k) detingut l) viscut.
Ex. 6
a) i va aprovar b) correcta c) i visitàrem d) i l’acabà arreu e) correcta f) i es va matricular g) i va obtenir.
Ex. 7
a) i advertiu-lo b) , l’últim domicili de la qual ha sigut la plaça Major c) Han aprovat una sentència que absolt l’acusat. d) El jutge ha dictat una resolució en què requereix que presenten una prova.
p. 7 ex. 9
suspenc, suspens, suspén, suspenem, suspeneu, suspenen
entenc, entens, entén, entenem, enteneu, entenen
comprenc, comprens, comprén, comprenem, compreneu, comprenen
resolc, resols, resol, resolem, resoleu, resolen
absolc, absols, absol, absolem, absoleu, absolen
Ex. 10
conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen
parec, pareixes, pareix, pareixem, pareixeu, pareixen
reconec, reconeixes, reconeix, reconeixem, reconeixeu, reconeixen
comparec, compareixes, compareix, compareixem, compareixeu, compareixen
desconec, desconeixes, desconeix, desconeixem, desconeixeu, desconeixen
Ex. 11
bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen
moc, mous, mou, movem, moveu, mouen
dec, deus, deu, devem, deveu, deuen
remoc, remous, remou, removem, removeu, remouen
commoc, commous, commou, commovem, commoveu, commouen
Ex. 12
crec, creus, creu, creem/creiem, creeu/creieu, creuen
sec, seus, seu, seiem, seieu, seuen
veig, veus, veu, veem/veiem, veeu/veieu, veuen
excloc, exclous, exclou, excloem, excloeu, exclouen
caic, caus, cau, caem/caiem, caeu/caieu, cauen
Ex. 13
cresc, creixes, creix, creixem, creixeu, creixen
meresc, mereixes, mereix, mereixem, mereixeu, mereixen
nasc, naixes, naix, naixem, naixeu, naixen
visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen
revisc, revius, reviu, revivim, reviviu, reviuen
Ex. 14
a) creeu/creieu b) seuen c) caic d) viu, visc e) meresc
Ex. 15
cull, culls, cull, collim, colliu, cullen
cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen
tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen
llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen
frig, friges, frig, fregim, fregiu, frigen
Ex. 16
patisc, pateixes/patixes, pateix/patix, patim, patiu, pateixen/patixen
imprimisc, imprimeixes, imprimeix, imprimim, imprimiu, imprimeixen
reunisc, reuneixes, reuneix, reunim, reuniu, reuneixen
conduïsc, condueixes/conduïxes, condueix/conduïx, conduïm, conduïu, condueixen/conduïxen
agraïsc, agraeixes, agraeix, agraïm, agraïu, agraeixen
Ex. 17
a) maleïsc, beneïsc b) estableixen c) compleixes d) reduïm e) aconsegueix f) serveix g) agraïsc h) ofereix i) conduïm j) floreixen
Ex. 18
a) llig / llegisc b) ix c) òbric d) òmplic e) tusses f) cus g) collim
P. 11 ex. 19
entenia, entenies, entenia, enteníem, enteníeu, entenien
prenia, prenies, prenia, preníem, preníeu, prenien
resolia, resolies, resolia, resolíem, resolíeu, resolien
molia, molies, molia, molíem, molíeu, molien
Ex. 20
bevia, bevies, bevia, bevíem, bevíeu, bevien
movia, movies, movia, movíem, movíeu, movien
devia, devies, devia, devíem, devíeu, devien
vivia, vivies, vivia, vivíem, vivíeu, vivien
Ex. 21
creia, creies, creia, créiem, créieu, creien
seia, seies, seia, séiem, séieu, seien
veia, veies, veia, véiem, véieu, veien
queia, queies, queia, quèiem, quèieu, queien
jeia, jeies, jeia, jéiem, jèieu, jeien
treia, treies, treia, tréiem, trèieu, treien
reia, reies, reia, réiem, réieu, reien
deia, deies, deia, déiem, dèieu, deien
duia, duies, duia, dúiem, dúieu, duien
feia, feies, feia, féiem, féieu, feien
Ex. 22
a) entenia b) devien c) romanien d) resolíem e) érem, preníem f) feia, portàvem g) veien, reien h) seia, veia, queia i) coïa, tréiem j) jugàvem, cantàvem
Ex. 23
era, caminava, responia, escoltava, feia, deia, passava, mereixia, burlaven
Ex. 24
a) suspenia b) queia c) feia d) trèieu e) bevia f) devia g) atenia, explicava h) permetien
P. 14 ex. 25
coneguí, conegueres, conegué,
coneguérem, coneguéreu, conegueren
entenguí, entengueres, entengué,
entenguérem, entenguéreu, entengueren
deguí, degueres, degué, deguérem,
deguéreu, degueren
cresquí, cresqueres, cresqué, cresquérem, cresquéreu, cresqueren
Ex. 26
a) foren b) feren, isqueren c) resolgueren d) absolgué e) digueren f) començaren g) girà h) perderen i) veié j) volgué
Ex. 27
a) traguí b) respongué c) percebé d) pujàrem e) establíreu f) degué g) entengueren h) aní i) nasqué j) visqué k) fou
P. 15 ex. 28
dibuixarà, plourà, farà, rebrà, vindicarem, creixerà
Ex. 29
assumiràs, serà, seràs, patiràs, esperaràs, aniràs, seguirà, tindràs, tindràs, podràs, callaràs, estaràs
Ex. 30
aniré, aniràs, anirà, anirem, anireu,
aniran
faré, faràs, farà, farem, fareu, faran
sabré, sabràs, sabrà, sabrem, sabreu,
sabran
hauré, hauràs, haurà, haurem, haureu,
hauran
vindré, vindràs, vindrà, vindrem,
vindreu, vindran
tindré, tindràs, tindrà, tindrem, tindreu, tindran
Ex. 31
a) rebria b) desfaria, tornaria c) batríem, faríem d) voldria e) admetrien f) vindríeu g) interrompríeu h) perdríeu
Ex. 32
pescaria, atraparia, obriríeu, vindria, sabria, s’enduria, deixaríeu, faria.
P. 17 ex. 33
a) vagen b) estiguen c) passegeu d) estiuegem e) cacen f) trosseges g) adeqüen h) solucioneu
Ex. 34
suspenga, suspengues, suspenga,
suspenguem, suspengueu, suspenguen
conega, conegues, conega, coneguem,
conegueu, coneguen
bega, begues, bega, beguem, begueu,
beguen
crega, cregues, crega, creguem, cregueu,
creguen
cresca, cresques, cresca, cresquem, cresqueu, cresquen
Ex. 35
a) vulguen, s’inscriguen b) perdes c) cresca d) corregueu e) hagen f) càpiga/càpiga g) sàpies/sàpigues h) fonga i) caiga j) begueu k) faces l) meresca
Ex. 36
a) facen b) vull, hages c) perdeu d) vinga e) vulgueu f) puguem g) visca h) nasca i) vegeu j) vingueu k) satisfaça l) admeta
Ex. 37
a) No vingues b) no begues c) no begueu d) no vingueu e) no encengueu f) no estengueu g) no mogueu h) no resolgueu i) no visqueu j) no romangueu k) no segueu l) no corregueu
P. 21 ex. 38
a) establisquen b) dirigisca c) acudisca f) acudisquen g) òmpliga
Ex. 39
a) moren b) fuja c) senta d) isquem e) tussa
Ex. 40
a) el govern reduïsca b) bulla c) llija/llegisca d) isquem e) culla f) florisquen g) òbriga h) òbriguem
Ex. 41
a) abatem b) interrompen c) perceba d) debateu e) corrompa f) admeta g) permeta
Ex. 42
suspenguera/suspengués,
suspengueres/suspenguesses, suspenguera/suspengués, suspenguérem/suspenguéssem
suspenguéreu/suspenguésseu, suspengueren/suspenguessen
coneguera, conegueres, coneguera,
coneguérem, coneguéreu, conegueren
beguera, begueres, beguera, beguérem,
beguéreu, begueren
creguera, cregueres, creguera,
creguérem, creguéreu, cregueren
cresquera, cresqueres, cresquera, cresquérem, cresquéreu, cresqueren
Ex. 43
a) estiguera cansada b) escriguera c) volguera d) isqueren e) deguera f) visquera g) cosiren h) omplirà i) veieren j) caigueren
Ex. 44
a) féreu b) fora c) caiguera d)
afavorirà e) prometera f) caberen g) sapigueres h) duguéreu i) treballàreu j)
tragueren
Ex. 45
30/09/23L'ACCENTUACIÓQuant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals e i o obertes.[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: busca la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].
Truquets per a accentuar correctament les vocals e, o.
Exemples Excepcions La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes. menjaré, pretén, després, camió, torró... terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... La e i la o solen ser obertes en les paraules planes. crèdit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... Verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules esdrúixoles. gènere, pèrdua, memòria, València... fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega...verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...
Les grafies e i o representen dos sons diferents:La e representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).La o representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):
Casos en què la e és oberta:
1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.2. Davant de l, l·l, rr i r: cel, novel·la, serra, verd.3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.
Casos en què la o és oberta :1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota). LA DIÈRESIRegles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme i estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment, -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes).
Exemples | Excepcions | |
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes. | menjaré, pretén, després, camió, torró... | terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... |
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes. | crèdit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... | Verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...) estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... |
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules esdrúixoles. | gènere, pèrdua, memòria, València... | fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega... verbs de la 2a conj. (córrega...) |
Les grafies e i o representen dos sons diferents:
Casos en què la e és oberta:
➜ CLAUS (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda--joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // sentència, altruista, féiem, còmic // heroi, féieu, remei, examen // crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor//posseíeu, duia, anàreu, reunió // deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua
Ex. 36
afig, afiges, afig, afegim,
afegiu, afigen / isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen / frig, friges, frig, fregim,
fregiu, frigen / llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen / tiny, tinys,
tiny, tenyim, tenyiu, tinyen / tix, tixes, tix, teixim, teixiu, tixen (teixisc,
teixixes, teixix, teixim, teixiu, teixixen) / vist, vistes, vist, vestim,
vestiu, vistent /
afija, afiges, afija, afegim,
afegiu, afigen / isca, isques, isca, isquem, isqueu, isquen / frija, friges,
frija, fregim, fregiu, frigen / llija, lliges, llija, llegim, llegiu, lligen /
tinya, tinyes, tinya, tenyim, tenyiu, tinyen / tixa, tixes, tixa, teixim,
teixiu, tixen (teixisca, teixisques, teixisca, teixim, teixiu, teixisquen) / vista,
vistes, vista, vestim, vestiu, vistent.
Ex. 37
bull, bulls, bull, bollim,
bolliu, bullen / cull, culls, cull, collim, colliu, cullen / cus, cuses, cus, cosim,
cosiu, cusen / engul, enguls, engul, engolim, engoliu, engulen (engolisc,
engolixes, engolix, engolim, engoliu, engolixen) / escup, escups, escup,
escopim, escopiu, escupen / rostisc, rostixes, rostix, rostim, rostiu, rostixen
/ tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen
bulla, bulles, bulla, bollim,
bolliu / culla, culles, culla, collim, colliu, cullen / cusa, cuses, cusa, cosim,
cosiu, cusen / engula, engules, engula, engolim, engoliu, engulen (engolisca,
engolisques, engolisca, engolim, engoliu, engolisquen), escupa, escupes, escupa,
escopim, escopiu, escupen / rostisca, rostisques, rostisca, rostim, rostiu, rostisquen
/ tussa, tusses, tussa, tossim, tossiu, tussen.
Ex. 39
queia, queies, queia, quéiem,
quéieu, queien / creia, creies, creia, créiem, créieu, creien / deia, deies,
deia, déiem, déieu, deien / duia, duies, duia, dúiem, dúieu, duien / jeia,
jeies, jeia, jéiem, jéieu, jeien / reia, reies, reia, réiem, réieu, reien /
seia, seies, seia, séiem, séieu, seien / treia, treies, treia, tréiem, tréieu,
treien.
[DOSSIER 3] CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”
[DOSSIER 3] CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)” 21. parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.
31. apague, apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
39. duguera / estiguera / fóra / sapiguérem (sabérem) / feren / poguera / llegira / tinguera / seguera / conduïra / isquéreu / escriguera / vinguera.40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu.
LA FLEXIÓ VERBALPer si de cas no has pogut anar a classe o hi has estat
absent, ací tens una mica de teoria de la flexió verbal.
Aquesta 1a setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu i subjuntiu. Quant a la 1a conjugació, cal tenir en compte que tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre). [Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
Després hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret els verbs velaritzats (I): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer, -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur. Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats:
1) Fan la 1a persona de singular del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
Per si de cas no has pogut anar a classe o hi has estat
absent, ací tens una mica de teoria de la flexió verbal.
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
Hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II): nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).
Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...
Hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II): nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).
Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...
Quant als verbs de la 3a conjugació (-ir), podem distingir dos models de conjugació: la pura i la incoativa. En el cas dels verbs purs, podem distingir-ne un grup de verbs regulars: DORMIR, SENTIR, FUGIR, MUNYIR, BULLIR, GRUNYIR, CRUIXIR, PUDIR, MORIR... I un altre d’irregulars: OBRIR i OMPLIR (velaritzats) i COLLIR, TOSSIR, COSIR i SORTIR (amb canvis vocàlics en l’arrel: o>u).
La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.
Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...
La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.
Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...
LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB
Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).
Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).
Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir i obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...
A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts).
"LES PERÍFRASIS VERBALS"
Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
Perífrasi de probabilitat.
Perífrasi d’imminència.
APRENEM MÉS
- ➤ VÍDEOS DIDÀCTICS
- ➤ EXERCICIS DE MITJÀ (UPV)
- ➤ JugallenguaPrograma de la JQCV (aspectes gramaticals)
- ➤ MODELS EXAMEN JQCV
- ➤ VOCABULARI DE BARBARISMES
- ➤ DOBLETS LINGÜÍSTICS
- ➤ DOBLETS LINGÜÍSTICS (VÍDEO)
- ➤ RECURSOS DE VALENCIÀ
- ➤ RECULL DE VOCABULARI
- ➤FITXES DE VOCABULARI
- ➤CONSELLS DE PRONÚNCIA
QUADERN DE VALENCIÀ
ELS PRONOMS RELATIUS
Ex. 1
a.
a què/a les quals b. de què /dels quals c. dels que
d. que e. les que f. de qui , on g. per la qual h. en què / en els quals
Ex. 3
a.
conjunció
b. pronom c. conjunció d. pronom
e. conjunció f. pronom
Ex. 5
a.
la mare del qual b. els pintors dels quals c. el jardí del qual d. la piscina del qual
Ex. 7
a.
correcta
b. amb què / amb els quals c. on
/en què/en la qual d. correcta
e. en què
f. de què
Ex. 9
a.
les arrels dels quals b. a qui
c. on s’ha ofegat d. a qui e. amb què
f. l’autora de la qual g. de què
/ del qual h. amb què / amb la qual i. les finestres de la qual j. a qui
k. a qui l. la qual cosa m. en la qual hi
EXERCICIS DE PERÍFRASIS VERBALS (P.97) – SOLUCIONS
2. a) Deuen ser b) Cal
anar, s’ha d’anar, és necessari anar c)
correcta d) devien tindre e) Pot ser que tocarà, potser tocà f) correcta
g) Has d’anar, cal que vages h)
Has d’estalviar i) Potser és millor, pot
ser que siga millor j) Deuen ser k) hauria d’esforçar-se l) És necessari m) correcta
n) cal pintar, s’ha de pintar o)
Pot ser que.
3. a) Et contaré b)
correcta vegem / c) correcta d)
correcta e) correcta f) Maria està a punt d’arribar g) anirà h) Estudiaré.
4.a) Deu haver-li tocat
b) He renunciat c) Potser ve /
pot ser que vinga d) ha d’anar e)
correcta f) Fa això des que el
conec g) correcta h) Pot ser que vaja i) cal fer
j) has d’entrenar-te k)
Parlarem l) Pot ser que m) No és necessari n) Fa més d’una setmana que o) correcta.
CLAUS PROVISIONALS (EXAMEN DE NIVELL C1 JQCV,
OCTUBRE ’22)
EXERCICI 1
1C, 2D (C), 3B, 4A, 5A
EXERCICI 2
6A, 7C, 8A, 9C, 10A, 11A, 12B, 13B, 14C, 15B, 16A, 17C, 18C,
19B, 20B.
EXERCICI 3
21C, 22B, 23C, 24B, 25B, 26C, 27B, 28A, 29B, 30C, 31C, 32B,
33A, 34C, 35A.
➜ CLAUS 1a i 2a columnes: (FOTOCÒPIA: exercici d'accentuació i dièresi)oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda--joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // sentència, altruista, féiem, còmic // heroi, féieu, remei, examen // crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor
CLAUS 3a, 4a i 5a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
posseíeu, duia, anàreu, reunió // deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua
posseíeu, duia, anàreu, reunió //
[DOSSIER 3] CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”
[DOSSIER 3] CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)” 21. parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.
31. apague, apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
39. duguera / estiguera / fóra / sapiguérem (sabérem) / feren / poguera / llegira / tinguera / seguera / conduïra / isquéreu / escriguera / vinguera.
40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu.
42. trau / creieu / beveu / fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.
43. doneu / ven / vine / vés / corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu / dissoleu / encenguem / pertany / dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu / llig (llegix).
44. absoleu / cloeu / beveu / escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu / aprén / comenceu.
45. has viscut / ha vist / hem enviat / heu bullit / han mentit.
46. havies comprat / havia arribat / havíem entrat / havíeu fet / havien dit.
47. hagueres aprés / hagué dormit / haguérem escoltat / haguéreu parlat / hagueren menjat.
49. hauràs conegut / haurà crescut / haurem entrat / haureu descansat / hauran vist.
50. hauries volgut / hauria caigut / hauríem entrat / hauríeu elaborat / s’haurien exhaurit.
51. hages dit / haja aparegut / hàgem col·laborat / hàgeu oït / hagen sabut.
52. hagueres anat / haguera vingut / haguérem conduït / haguéreu treballat / hagueren conegut.
54. voler, volent volgut / córrer, corrent, corregut / moldre, molent, mòlt / obrir, obrint, obert / traduir, traduint, traduït / cabre, cabent, cabut / dur, duent, dut / aprendre, aprenent, aprés / fondre, fonent, fos / atendre, atenent, atés / tindre (tenir), tenint, tingut / oir, oint, oït / admetre, admetent, admés / combatre, combatent, combatut / veure, veient, vist / nàixer, naixent, nascut / imprimir, imprimint, imprés / confessar, confessant, confessat / beure, bevent, begut.
55. cuit / romput / dit / caigut / entés / crescut / ocorregut / emés / transcorregut / interromput / volgut / batuts / venut / vist / fet / nascut / tret / inclòs / conclòs.
56. dit, cregut / agafat, estat, estalviant / sabut, preguntat / cuit / corrent / distraent / devent / creient, escoltant / escrivint, bevent / nascut / admetent, admesa / duent / batut, combatut / tramés / ofés, dit / volent / venut, pescant / comprés, atés.
57. trobades / oberts / suspeses / donat / encesos / collides / comprats / buscades / soterrats, soterrats.
58. els han enviats / les ha signades / n’he fregits dos / les he comprades / els he duts / l’he tastada / l’he coneguda / les hem enteses / els hem compresos / n’he llegits 3 / les he fetes / li n’he regalats 4.
59. 1. i es trencà una cama / 6 i guanyaren el partit / 7 i no van trobar ningú.
60. Ja hi haurà arribat el tren / S’havia d’anar sense falta (calia anar) / Has de parlar amb ell / S’haurà de fer una altra vegada (caldrà fer-ho) / Has de pagar-me demà.
61. (p), (p), (o), (o), (p), (p), (o), (o), (p), (p), (o), (o), (p)/(o).
62. He d’anar / hem hagut de / Ja deuen ser / cal solucionar-ho / No us haureu de / Acabà la funció i se n’anaren tots / Caldrà dir-li-ho / Es va refredar i va tossir molt.
APRENEM MÉS (2n BAT)
➜ DOSSIER 2: PRÀCTIQUES DE VERBS (CLAUS)PRESENT D’IND. 1a conj.1c. menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen/ jugue, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen / alce, alces, alça, alcem, alceu, alcen / tanque, tanques, tanca, tanquem, tanqueu, tanquen / neteja, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen ...2. assagen, fumes, deixeu, juguem, penge, penges, escalfa, donen, avanceu, abrigue.PRESENT D’IND. 2a conj.4. promets, saps, combat, sabem, perdeu, podem, debaten, admet, caps, concebem, rep, rebeu, romps.PRESENT D’IND. 3a conj.6b. assisteixen/assistixen, s’avorreix, avorriu, discutisc, obriu, dirigeix, em vestisc, sent, compartim, diverteixes, frigen (fregeixen), condueixen (conduïxen), conduïm, agraïsc, estableix, tiny (tenyeix).7. entenguí, entenguera, córrec, córrega, correguera, resolguí, resolguera, confonc, confonga, confonguera, tinguí, tinguera, vinc, vinga.8. PRESENT D’IND. Prenc, prencs, pren, prenem, preneu, prenen; molc, mols, mol, molem, moleu, molen; duc, dus, du, duem, dueu, duen; dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.PERFET SIMPLE. Prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguí, molgueres, molgué, molguérem, molguéreu, molgueren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren.PRESENT DE SUBJ. Prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen; molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen; duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen; diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen.IMPERFET DE SUBJ. Prenguera, prengueres, prenguera, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguera, molgueres, molguera, molguérem, molguéreu, molgueren; duguera, dugueres, duguera, duguérem, duguéreu, dugueren; diguera, digueres, digurera, diguérem, diguéreu, digueren.9. vingueres, suspenguérem, encenguem, ofengues, dissolguera, venga, atenguéreu, estenguí, tinga, absolga.10. PRESENT IND. clous, cloeu, clouen; moc, mous, mou, movem, moveu, mouen; trac, traus, trau, traem, traeu, trauen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; dec, deus, deu, devem, deveu, deuen; ric, rius, riu, riem, rieu, riuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.PERFET SIMPLE. Cloguí, clogueres, clogué, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren; traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.PRESENT SUBJ. Cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen; moga, mogues, moga, moguem, mogueu, moguen; traga, tragues, traga, traguem, tragueu, traguen; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; riga, rigues, riga, riguem, rigueu, riguen; escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen.IMPERFET SUBJ. Cloguera, clogueres, cloguera, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguera, mogueres, moguera, moguérem, moguéreu, mogueren; traguera, tragueres, traguera, traguérem, traguéreu, tragueren; beguera; deguera, degueres, deguera, deguérem, deguéreu, degueren; riguera, rigueres, riguera, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguera, escrigueres, escriguera, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
11. ric, begues, mogueu, escriguéreu, riguen, dorma, perdes, congloguera, traga, mogueu.12. castigues, busqueu, equivoqueu, expliques, jutgeu, mareja, alce, mengeu, viatja.13. dius, duem, clouen, cauen, rieu, trac, seieu, bevem, deveu, escric, visc.14. veig, pogueres, vull, caic, sóc, són, és, ets.15. ofereixen, concedeix, vesteixen, reuneix, moren, concedeixen, vesteixen, reuneixen, munyen.16. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten; escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen; llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen (llegisc, llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegeixen); frig, friges, frig, fregim fregiu, frigen; vist, vists, vist, vestim, vestiu, visten; riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen.19. cusen, llig (llegisc), fregiu, surts, vesteix (vist), riny, escupen (escopeixen), culls, lliges (llegeixes).
APRENEM MÉS (1r BAT)
DOSSIER 1. ELS TEMPS VERBALS
Ex. 1: estic, estàs, està, estem,
esteu, estan.
Ex. 2: ESTAR: estic, estàs,
està, estem, esteu, estan; TÉMER: tem, tems, tem, temem, temeu, temen; BATRE:
bat, bats, bat, batem, bateu, baten; DORMIR: dorm, dorms, dorm, dormim, dormiu,
dormen; SERVIR: servisc, servixes (serveixes), servix, servim, serviu, servixen.
Ex. 3: BUSCAR: busque,
busques, busca, busquem, busqueu, busquen; FURGAR: furgue, furgues, furga,
furguem, furgueu, furguen; MENJAR: menge, menges, menja, mengem, mengeu,
mengen; CAÇAR: cace, caces, caça, cacem, caceu, cacen; PASSAR: passe, passes,
passa, passem, passeu, passen.
Ex. 4: a) comencen, b)
passegem, c) mengem, d) s’arrosseguen, e) parlen, parla, f) anem, g) busques,
h) alce, i) maregen, j) torna, k) posa, l) equivoqueu, és, m) expliques.
Ex. 5: vaig, vas, va, anem,
aneu, van.
Ex. 6: REBRE: rep, reps, rep,
rebem, rebeu, reben; PERDRE: perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden;
INTERROMPRE: interromp, interromps, interromp, interrompem, interrompeu,
interrompen; DEBATRE: debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten;
PERCEBRE: percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben.
Ex. 7:
COLLIR: cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; LLEGIR: llig/llegisc,
lliges/llegixes (llegeixes), llig/llegix, llegim, llegiu, lligen/llegixen; EIXIR:
isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen; FUGIR: fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen;
OMPLIR: òmplic, omplis, ompli, omplim, ompliu, omplin; COSIR: cus, cuses, cus,
cosim, cosiu, cusen; AFEGIR: afig/afegisc, afiges, afig, afegim, afegiu,
afigen; VESTIR:
vist/vestisc, vists, vist,
vestim, vestiu, vistent; TEIXIR: tix/teixisc, tixes, tix, teixim, teixiu, tixen;
FREGIR: frig/fregisc, friges, frig, fregim, fregiu, frigen.
Ex. 8: a) afig, b) vesteix, c)
teixim, d) lligen, e) patisc, f) adorm, g) sent, h) menteix, i) aplaudeixen, j)
senten, k) cull, l) sent, m) tus, n) agraïsc.
Ex. 9: entenc, atenc, ric,
moc, comparec, parec, resolc, valc, òbric, comprenc, bec, crec, escric, conec,
desconec, molc, caic, òmplic.
Ex. 10: estava, estaves,
anava, estava, anàvem, estàvem, estàveu, anàveu, estaven, anaven.
Ex. 11: ensenyava, ensenyaves,
ensenyava, ensenyàvem, ensenyàveu, ensenyaven; temia, temies, temia, temíem, temíeu,
temien; rebia, rebies, rebia, rebíem, rebíeu, rebien; sentia, senties, sentia,
sentíem, sentíeu, sentien; servia, servies, servia, servíem, servíeu, servien.
Ex. 12: comprenia, comprenies,
comprenia, compreníem, compreníeu, comprenien; dissolia, dissolies, dissolia,
dissolíem, dissolíeu, dissolien; feia, feies, feia, fèiem, fèieu, feien; creia,
creies, creia, créiem, créieu, creien; duia, duies, duia, dúiem, dúieu, duien;
venia, venies, venia, veníem, veníeu, venien; havia, havies, havia, havíem, havíeu,
havien; treia, treies, treia, tréiem, trèieu, treien; tenia, tenies, tenia,
teníem, teníeu, tenien; vivia, vivies, vivia, vivíem, vivíeu, vivien.
Ex. 13: bordava, alegrava,
jugàvem, brillava, venia, ajudava, perdia, escrivia, eren, volia, feia, estava,
dúieu, sabia, incloïes, oíem, acudíem, hi havia, rèiem, pagàvem, agraïa,
tornava.
Ex. 14: apareixia, apareixíem;
aprenia, apreníem; bevia, bevíem; bullia, bullíem; cabia, cabíem; collia, collíem;
coneixia, coneixíem; construïa, construíem; cosia, cosíem; coïa, coíem;
creixia, creixíem; engolia, engolíem; entenia, enteníem; excloïa, excloíem; fugia,
fugíem; llegia, llegíem; movia, movíem; naixia, naixíem; omplia, omplíem;
pertanyia, pertanyíem; prenia, preníem; rebia, rebíem; renyia, renyíem;
resolia, resolíem; responia, responíem; reia, rèiem; seia, séiem; teixia,
teixíem; treia, tréiem; valia, valíem; venia, veníem; vestia, vestíem.
Ex. 15: a) anàvem, b) corrien,
c) resolia, d) incloïa, e) plovia, f) fèiem, g) duies /j queies, h) veies,
dissolien, i) aprenia, j) créiem, k) reies/ veies.
Ex. 16: isqué, trià, lligà,
agafí, fórem, mamprenguérem.
Ex. 17: estalvií, estalviares,
estalvià, estalviàrem, estalviàreu, estalviaren; parlí, parlares, parlà,
parlàrem, parlàreu, parlaren; combatí, combateres, combaté, combatérem, combatéreu,
combateren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; repetí,
repetires, repetí, repetírem, repetíreu, repetiren.
Ex. 18: apareguí, aparegueres,
aparegué, apareguérem, apareguéreu, aparegueren; aprenguí, aprengueres,
aprengué, aprenguérem, aprenguéreu, aprengueren; beguí, begueres, begué, beguérem,
beguéreu, begueren; caiguí, caigueres, caigué, caiguérem, caiguéreu, caigueren;
coneguí, conegueres, conegué, coneguérem, coneguéreu, conegueren; correguí,
corregueres, corregué, correguérem, correguéreu, corregueren; cresquí...;
entenguí...; escriguí...; moguí...; nasquí...; prenguí...; rebí...;
resolguí...; riguí...; seguí...; traguí...; venguí...; dormí, dormires, dormí,
dormírem, dormíreu, dormiren; bullí...; consentí...; construí...; constituí...;
instruí...
SOLUCIONS FULLS DE VERBS
1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.
1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.
1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.
1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.
El verb
El verb, com a nucli del sintagma verbal, és un dels constituents bàsics de l’oració. Categoria gramatical que expressa l’existència, l’estat, l’acció, els processos o les modificacions d’un sintagma nominal. A diferència de les altres categories gramaticals, el verb, a banda d’aquesta informaciósemàntica, té com a característica més important les marques que aporten els diferents morfemes: veu, mode, persona, nombre, temps i aspecte.
Els morfemes verbals
Tota forma verbal està constituïda per un lexema o arrel, que aporta el contingut semàntic, i pels morfemes o desinències, que aporten informacions auxiliars, pròpies del verb. En algunes formes verbals pot aparéixer una vocal temàtica que actua d’enllaç entre el lexema i els morfemes, i que permet de classificar els verbs d’acord amb la conjugació a què pertanyen.• Veu– Activa: el subjecte realitza l’acció (Maria menjava maduixes).– Passiva: el subjecte rep l’acció (Les maduixes eren menjades per Maria).• Mode. Segons l’actitud mental del parlant respecte allò que enuncia (a l’acció verbal), podem distingir els següents modes personals:– Indicatiu: l’acció o el fet és vist com a real (Rosa ha begut aigua).– Subjuntiu: l’acció o el fet que expressa el verb és vist com una irrealitat,només existeix en el pensament com una idea subjectiva (desigdubte, temor, voluntat, etc.) (Potser vinga prompte).– Condicional: les accions apareixen expressades com a irreals (Si poguerafaria això).– Imperatiu: és el mode amb què el parlant expressa manament, ordre,prec, etc. (Ves-te’n prompte).D’altra banda, tenim també tres modes impersonals: infinitiu (conceptebàsic de l’acció), gerundi (acció durativa) i participi (acció acabada).• Aspecte– Imperfectiu: no expressa la fi de l’acció del verb (Caminava pel passeig).Els temps imperfectius són el present d’indicatiu i de subjuntiu,el pretèrit imperfet, el futur i el condicional.– Perfectiu: expressa l’acabament de l’acció verbal (Va llegir una novel·la). Els temps perfectius són el pretèrit perfet simple i perifràstic d’indicatiu i els temps compostos.• Persona. Relaciona l’acció verbal amb l’emissor (1a pers.: parle, cantem),amb el receptor (2a pers.: parles, canteu) o amb un referent (3a pers.:parla, canten).• Nombre. El morfema de nombre indica si el SN subjecte és només unindividu o cosa (singular) o més d’un (plural).
CONJUGACIONS1a –AR : Parlar2a –ER / -RE: Témer / Perdre3a –IR: • Servir (incoatiu) / • Dormir (pur)
MORFEMESLexema: parlVocal temática: àTemps/aspecte/mode: veNombre/persona: m
Formes impersonals del verbL’infinitiu (parlar), el gerundi (parlant) i el participi (parlat ).
Són formes verbals sense morfema de persona. Morfològicament són invariables, a excepció del participi, que ha de concordar en gènere i nombre amb el CD quan aquest complement és un pronom feble de 3a persona: Has vist la pel·lícula?–Sí, ja l’he vista.• Temps. El temps verbal és la categoria que indica el moment en què esprodueix l’acció del verb. Així doncs, pot situar-la abans de la seua formulaciógramatical (passat), en l’instant de la comunicació (present) o després (futur). Podem distingir també entre temps simples i compostos.Pel que fa als compostos, estan constituïts pel verb auxiliar haver més el participi del verb en qüestió, i expressen una acció acabada just abans de la que expressa el temps simple.
Les conjugacions verbalsPrimera conjugació (acabats en -AR)Tots els verbs de la primera conjugació són regulars, llevat d’anar i estar, que són irregulars.
Segona conjugació (acabats en -ER o -RE, i fer, dur i dir)La segona conjugació és la que presenta un major nombre de verbs irregulars, tot i contenir una certa sistematització en les irregularitats.Verbs de radical velaritzat: són aquells verbs que tenen en el lexema -c o -gu. Aquest grup presenta dues característiques:• La 1a persona del present d’indicatiu acaba en -c (dic, bec, conec, crec, puc, caic, prenc, tinc, vinc...)• Aquesta terminació (-c) de la 1a persona es transforma en -g/-gu en la formació del present de subjuntiu, l’imperfet de subjuntiu, el pretèrit perfet simple, el participi i algunes formes de l’imperatiu (conega, coneguera,coneguí, conegut...).
Tercera conjugació (verbs acabats en -IR)Els verbs de la 3a conjugació es poden agrupar en dos models regulars: purs (dormir, sentir) i incoatius (patir, servir). Els verbs incoatius tenen l’increment -sc/-ix (-eix) en la 1a, 2a i 3a persones de sing. i en la 3a persona de plural del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu. Poden presentar dues possibilitats d’escriptura: la forma en -i (-isc/ix) o bé la forma en -e (-esc/eixes), més pròpia dels registres formals. La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius; són purs: dormir, sentir, bullir, pudir, munyir, cruixir, fugir.... D’altra banda, hi ha verbs que admeten la doble conjugació: llegir (llegisc o llig), vestir, afegir, mentir, tenyir, rostir, engolir, fregir...
1a SETMANA. CURS 2021-2022 Hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist alguns temps verbals del mode indicatiu de la 1a conjugació (tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR). Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre), i hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret amb els verbs velaritzats I (un grup de verbs irregulars que comparteixen les mateixes irregularitats): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer, -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur. Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats:
1) Fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
[Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
D'altra banda, hem fet un repàs de la flexió verbal i hem vist el grup de verbs velaritzats (II) (nàixer, viure, créixer i meréixer), que fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., pret. perfet simple i participi.Tot seguit hem vist els verbs de la 3a conjugació: verbs purs i verbs incoatius, (que són la majoria dels verbs de la 3a conj., i es caracteritzen per afegir un increment o terminació, -isc / -(e)ix, entre l'arrel i els morfemes en les tres persones de singular i la 3a per. de plural), que només es diferencien en els dos presents, el d'indicatiu i el de subjuntiu, i en l'imperatiu.
Segona conjugació (acabats en -ER o -RE, i fer, dur i dir)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
[Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
APRENEM MÉS
➜ DOSSIER 1: PRÀCTIQUES DE VERBS (CLAUS)PRESENT D’IND. 1a conj.1c. menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen/ jugue, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen / alce, alces, alça, alcem, alceu, alcen / tanque, tanques, tanca, tanquem, tanqueu, tanquen / neteja, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen ...2. assagen, fumes, deixeu, juguem, penge, penges, escalfa, donen, avanceu, abrigue.PRESENT D’IND. 2a conj.4. promets, saps, combat, sabem, perdeu, podem, debaten, admet, caps, concebem, rep, rebeu, romps.PRESENT D’IND. 3a conj.6b. assisteixen/assistixen, s’avorreix, avorriu, discutisc, obriu, dirigeix, em vestisc, sent, compartim, diverteixes, frigen (fregeixen), condueixen (conduïxen), conduïm, agraïsc, estableix, tiny (tenyeix).7. entenguí, entenguera, córrec, córrega, correguera, resolguí, resolguera, confonc, confonga, confonguera, tinguí, tinguera, vinc, vinga.8. PRESENT D’IND. Prenc, prencs, pren, prenem, preneu, prenen; molc, mols, mol, molem, moleu, molen; duc, dus, du, duem, dueu, duen; dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.PERFET SIMPLE. Prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguí, molgueres, molgué, molguérem, molguéreu, molgueren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren.PRESENT DE SUBJ. Prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen; molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen; duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen; diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen.IMPERFET DE SUBJ. Prenguera, prengueres, prenguera, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguera, molgueres, molguera, molguérem, molguéreu, molgueren; duguera, dugueres, duguera, duguérem, duguéreu, dugueren; diguera, digueres, digurera, diguérem, diguéreu, digueren.9. vingueres, suspenguérem, encenguem, ofengues, dissolguera, venga, atenguéreu, estenguí, tinga, absolga.10. PRESENT IND. clous, cloeu, clouen; moc, mous, mou, movem, moveu, mouen; trac, traus, trau, traem, traeu, trauen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; dec, deus, deu, devem, deveu, deuen; ric, rius, riu, riem, rieu, riuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.PERFET SIMPLE. Cloguí, clogueres, clogué, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren; traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.PRESENT SUBJ. Cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen; moga, mogues, moga, moguem, mogueu, moguen; traga, tragues, traga, traguem, tragueu, traguen; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; riga, rigues, riga, riguem, rigueu, riguen; escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen.IMPERFET SUBJ. Cloguera, clogueres, cloguera, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguera, mogueres, moguera, moguérem, moguéreu, mogueren; traguera, tragueres, traguera, traguérem, traguéreu, tragueren; beguera; deguera, degueres, deguera, deguérem, deguéreu, degueren; riguera, rigueres, riguera, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguera, escrigueres, escriguera, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
11. ric, begues, mogueu, escriguéreu, riguen, dorma, perdes, congloguera, traga, mogueu.12. castigues, busqueu, equivoqueu, expliques, jutgeu, mareja, alce, mengeu, viatja.13. dius, duem, clouen, cauen, rieu, trac, seieu, bevem, deveu, escric, visc.14. veig, pogueres, vull, caic, sóc, són, és, ets.15. ofereixen, concedeix, vesteixen, reuneix, moren, concedeixen, vesteixen, reuneixen, munyen.16. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten; escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen; llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen (llegisc, llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegeixen); frig, friges, frig, fregim fregiu, frigen; vist, vists, vist, vestim, vestiu, visten; riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen.19. cusen, llig (llegisc), fregiu, surts, vesteix (vist), riny, escupen (escopeixen), culls, lliges (llegeixes).
COMENTARI DE TEXT
Introducció
1. Qui és l'autor del text?
2. A quina obra pertany?
3. Quin n'és el contingut? (Resum en una oració del contingut)
4. Quan la va escriure?
5. Explica la vida de l'autor. Resumeix els fets més importants que cregues que estan relacionats amb la seua obra.
6. Quines obres va escriure?
7. En quin context va viure? Resumeix els fets que caracteritzen l'època.
Anàlisi del contingut
1. A quin tipus de text pertany el fragment/poema? (novel·la, conte, poema... descriptiu, narratiu, expositiu...)
2. Quin n'és el tema? I l'argument?
3. En quantes parts resumiries el text? Fes un resum de cadascuna d'elles.
4. Quina és la intenció o finalitat del text?
5. Quina és la veu del narrador? (primera persona, narrador intern, extern...)
6 Hi ha alguna altra veu en el text? (estil directe o indirecte). Posa'n exemples.
7. Quin és l'espai i el temps?
8. Quines característiques tenen els personatges?
9. Quin és el lèxic que predomina? (valoratiu, positiu, negatiu...)
10. Quins tòpics es poden observar? Quins elements hi ha en el fragment?
Anàlisi de la forma
1. Nombre d'estrofes i versos.
2. Recompte sil·làbic. Art major/menor.
3. Quina rima s'utilitza? (Assonant/consonant)
4. Quin tipus de versos apareixen? (masculins/femenins)
5. Quin és l'esquema rítmic?
6. Explica les figures retòriques que hi ha en el text. Recorda d'assenyalar la línia/vers on estan.
Conclusió
1. Explica quina importància i repercussió té l'autor i l'obra.
- Recorda usar connectors en cadascuna de les parts del comentari: Passant a, d'altra banda, pel que fa a, per acabar, per últim, per a concloure...
- No repetisques informació en el comentari. Si ja has dit alguna cosa no ho tornes a fer.
- Intenta que la introducció no siga massa llarga. La part més important és l'anàlisi del contingut, que és on realment estàs explicant les característiques del text que tens davant.
- Hi ha algunes preguntes que en alguns textos no tenen resposta, per tant, no ha d'aparéixer en el comentari.
- Per últim, abans de lliurar el comentari llig el que has escrit i revisa les faltes d'ortografia.
4a SETMANA. CURS 2021-2022
➜ CLAUS 1a i 2a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda--joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // sentència, altruista, féiem, còmic // heroi, féieu, remei, examen // crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor
CLAUS 3a, 4a i 5a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
posseíeu, duia, anàreu, reunió // deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua
posseíeu, duia, anàreu, reunió //
Quant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals e i o obertes.[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: busca la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].
Truquets per a accentuar correctament les vocals e, o.
Exemples Excepcions La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes menjaré, pretén, després, camió, torró... terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... La e i la o solen ser obertes en les paraules planes diòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... formes del verb ser: fóraverbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraulesesdrúixoles gènere, pèrdua, memòria, València... fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega...verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...
Les grafies e i o representen dos sons diferents:
La e representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).
La o representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)
Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.
Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):
Casos en què la e és oberta:
1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.
2. Davant de l, l·l, rr i r: cel, novel·la, serra, verd.
3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.
Casos en què la o és oberta :1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).
Després de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme i estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment, -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes).
Exemples | Excepcions | |
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes | menjaré, pretén, després, camió, torró... | terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... |
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes | diòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... | formes del verb ser: fóra verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...) estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... |
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraulesesdrúixoles | gènere, pèrdua, memòria, València... | fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega... verbs de la 2a conj. (córrega...) |
Les grafies e i o representen dos sons diferents:
Casos en què la e és oberta:
APRENEM MÉS
⇒ REPASSEM ORTOGRAFIA
⇒ Exercicis d’accentuació (1, 2, 3, 4 i 5 del llibre de text, p. 73)
Text argumentatiu.
Lectura: El llibre de les bèsties.
Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).
Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).
Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir i obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...
"LES PERÍFRASIS VERBALS"
Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
Perífrasi de probabilitat.
Perífrasi d’imminència.
APRENEM MÉS
21. parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.
31. apague, apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
OPCIÓ A. El veganisme, el vegetarianisme i altres opcions són cada vegada més seguides per ciutadans amb més consciència social i del planeta. Ja hi ha locals que ofereixen un menú elaborat a partir de productes de comerç just o on és impossible beure un refresc de cola perquè no en tenen.
Redacta un text per al teu grup de companys i companyes de la feina sobre el tema en què deixes clara la teua opinió. Has d’incloure-hi els aspectes següents:
- Augment dels negocis dedicats a les alternatives saludables i sostenibles.
- Dificultats per a seguir el veganisme o el vegetarianisme.
- Complements vitamínics per a completar la dieta.
- Perills de les indústries de la carn i el peix.
12/SETEMBRE/2021
PROVA D’ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES (CLAUS)
EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES (SOLUCIONARI)
9/NOVEMBRE/2020
ELS PRONOMS FEBLES
Funcions dels pronoms febles. 3a persona
COMPLEMENTS PRONOMS EXEMPLES Complement Directe Definit. Pot portar: - article definit - demostratiu - possessiu - nom propi Has portat les verdures? > Les has portades? EL, LA Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida. ELS, LES Vaig vore el teu germà > El vaig vore. Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.
Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res. La funció de CD la realitza un infinitiu. EN Has portat verdures? > N’has portat? Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.
Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò. HO Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir. Volia allò > Ho volia. Sabiael que passaria > Ho sabia.
Complement Indirecte Si és un CI animat LI, ELS No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat. Si és un CI inanimat (preferiblement) HI No faces més voltes al tema > No hi faces més voltes.
Complement de Règim Verbal -Introduït per la preposició DE. EN S’ha oblidat d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat S’ha oblidat que havia d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat. -Introduït per una altra preposició. HI Jugaren a bàsquet? –Hi jugaren.
Atribut Si és definit EL, LA ELS, LES Pere és el metge del poble > Pere l’és. Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO HO Pere és metge > Pere ho és. Pere és el metge del poble > Pere ho és Per a donar èmfasi (partitiu) EN Mira que n’ets, de llest! Si n’estic, de farta!
Complement predicatiu És semblant al CCM però en aquest cas modifica dos elements de l’oració. HI Vingué molt cansada? –Hi vingué. Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa. Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.
Amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar EN
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet Aquest senyor Peris, o com se’ndiga...
Amb valor emfàtic: Que en va, de brut! Si en vingué, de cansat!
Complement del nom Precedit de la prep. DE, completa un nom com si fóra un adjectiu. EN Entens el significat d’aquesta paraula? > N’entents el significat? Llig el text i fes-ne un resum. Estigué a Oriola i en visità les esglésies.
Complement Circumstancial CC Temps HI: Vingué a casa a les cinc > Hi vingué a casa No treballa de vesprada > No hi treballa
CC Manera HI: Ha fet l’exercici ràpidament > Hi ha fet l’exercici Ha fet l’exercici de pressa > Hi ha fet l’exercici CC precedit de qualsevol prep., excepte DEVa a Alacant > Hi va Ha arribat a casa > Hi ha arribat Passa per l’hospital > Hi passa CC precedit de la prep. DE EN Ve d’Alacant > En ve CC Causa M’alegre per tu > Me n’alegre Verbs i expressions prefixades amb pronoms febles Verbs: anar-se’n, tornar-se’n, haver-hi... de percepció: veure-s’hi, sentir-s’hi, tocar-hi (entendre, tindre seny): Sense les ulleres no m’hi veig. Va quedar completament sord, no s’hi sent. El iaio està tan major que no hi toca.
Complement d’un adverbi Precedit de qualsevol preposició HI Posa’t davant de la moto > Posa-t’hi al davant
Subjecte Indefinit. Sol aparéixer en verbs com sortir, eixir, arribar... EN Arribaren tres persones? > N ́arribaren tres. Ix algun tren cap a Vinaròs?
–N ́ix un a les tres. Expressions: Va armar-la! Me les he tingudes amb ell. Som-hi! Ara no hi caic
APRENEM MÉS...
- COMBINACIONS I PARTICULARITATS DELS PRONOMS FEBLES (VÍDEO)
- PRÀCTIQUES DE PRONOMS FEBLES
- EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES [CLAUS]
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet Aquest senyor Peris, o com se’n
Amb valor emfàtic: Que en va, de brut! Si en vingué, de cansat!
CC Manera HI: Ha fet l’exercici ràpidament > Hi ha fet l’exercici Ha fet l’exercici de pressa > Hi ha fet l’exercici
Subjecte
–N ́ix un a les tres.
ACTIVITATS DE REPÀS DE PRONOMS FEBLES:
1. Indica si els complements subratllats són CRV o CC i substitueix-los pels pronoms febles corresponents:
a) Viuen de la venda ambulant.
b) El nen plora amb ràbia.
c) Sortiré de casa a les cinc.
d) Ha renunciat als plaers de la vida.
e) Baixa de l’arbre ara mateix.
f) Només penso en les vacances.
g) Anirem al concert de música clàssica.
2. Assenyala les combinacions pronominals incorrectes:
a) Cantaré la nadala al meu fill: L’hi cantaré.
b) He arrencat les herbes en aquest jardí: Les hi he arrencat.
c) He collit flors per a la mare: Li’n he collit flors.
d) Parlarem de l’excursió a la Roser.Li’n parlarem.
3. Identifica el CD i el CI; substitueix, primer l'un, després l'altre, pels pronoms febles corresponents; finalment, combina'ls. Ex.: La Mireia donarà el llibre al seu germà= La Mireia el donarà al seu germà= CD CI CD La Mireia li donarà el llibre= La Mireia l'hi donarà. CI CD CI
a) En Guillem comprava la taula per al seu amic.
b) La professora explicava la història de Catalunya a la seUa alumna
c) Farem veure les faltes de l'exercici a l'alumne que no les haja vistes.
d) El petit pren les joguines al gran.
e) Comprareu queviures per a l'excursionista.
f) Oferiràs flors a l'àvia.
g) Regalaries el brillant a un enemic?
h) Digues a l'Antònia que vinga.
i) Van oferir llibres a la xicalla del barri.
j) El metge va receptar dos medicaments molt forts a la malalta.
k) Farà preguntes indiscretes a tots els assistents.
l) Demanarem als nostres companys les cassoles de terrissa.
m) Portarem els biberons als menuts.n) L'organització d'ajut enviarà flassades als necessitats.ny) Avisàvem als qui telefonaven que l'exposició era tancada.o) Compràrem cent caixes de galetes als fabricants.p) Guardarem el tros de pastís per als nens.q) No van passar els missatges als agents secrets.r) Vaig pregar a la Maria i a la Rosa que tornaren d'hora,s) Dóna els regals als avis.t) Obria la porta a tots. u) Llegia el poema a la núvia.v) No farà el discurs a aquestes persones. w) He enviat les 2 postals als meus col·legues.x) Donaré els ous més frescos als nens.z) Consultarem la decisió als membres del jurat.
4.Identifica el complement verbal de les frases següents, substitueix-lo pel pronom feble adequat i forma una combinació pronominal binària juntament amb l'altre pronom. Ex.: T'has tornat insuportable = T' hi has tornat CPRED. a) El vi es va tornar agre. b) M'avinc als teus desigs. c) Ens acostem a la platja. d) En Joan es considerava llest.e) En Jordi s'interessava per tot. f) Els mitjons s'han fet petits.g) De cop ens sentírem marejats. h) Els preníem per espies.i) Es va posar vermella. j) Ens dedicàvem a la música. k) No m'arrisco a anar-hi sola. l) Mai no us acostumareu a llevar-vos d'hora. m) Volia exposar-nos a un fracàs absolut.n) M'afanye en la meva tasca. ny) Sempre t'atures als mateixos aparadors.o) Es mirava a l'espill. p) Ens referim als nostres assumptes.q) Et parlaré tranquil.lament.r) Interesseu-vos per la poesia! s) Us vau asseure al replà de l'escala. t) S'adormia de bocaterrosa. u) M'allunyaré d'aquell barri. v) Ens trauran del cinema!w) Et penedeixes d'això?x) Em recorde de la teua arribada.z) Es farà ric.
5. Indica la funció sintàctica dels complements subratllats i substitueix-los pels pronoms febles corresponents:a) En Jordi té el fill en una ciutat andalusa.b) Mireu si teniu bledes a la nevera.c) Porten el ramat a la pastura.d) Posa la teua signatura en aquest paper!e) No tragueu els llibres del calaix!f) Rebia moltes visites estranyes al seu despatx.g) Deixeu els melons sota el raig de la font!h) Pot treure els llibres de la biblioteca.i) Us penediu del vostre comportament.j) Vés a rentar-te la cara al lavabo!k) Es pentinava el bigoti amb una pinta de porcellana.l) No m'afegisques pas aigua al vi.m) El gos s'espolsava les puces.n) Us poseu els guants a la butxaca.ny) S'avergonyia del seu vestit.o) Ens atrevim a manifestar-ho públicament. p) M'imagine que no és cert.q) El gat es menjava els ratolins.r) Deixa'ns els llibres sota el llit!s) S'enviaven les cartes per avió.t) Ens hem posat massa sal a l'amanida.u) Agafa el paper de terra.v) Agafa la bossa de la paperera.w) Porta el peix del mercat!x) Tractava la jove de criatura.z) Doneu els treballs a les professores.
30/OCTUBRE/2020
P | Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt- | capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte |
B | Inicial i medial en: ab-, ob-, sub- | absent, objecte, obscur, subjecte |
T | Inicial en: atz-, atl-, atm- | atzar, atzavara, atles, atmosfèric |
D | Inicial en : ad- | addicció, adduir |
C | Inicial i medial davant: c, s, t, z | accepció, succés, delicte, èczema |
G | Inicial i medial davant: d, g, m, n | amígdala, sagnar, suggestió, augment |
llo_ | fre_ | pare_ | afala_ | aba_ |
joventu_ | estóma_ | ràpi_ | fàsti_ | quietu_ |
demago_ | heral_ | actitu_ | su_ | aràbi_ |
poru_ | se_ | partíci_ | càsti_ | esno_ |
ver_ | manya_ | fon_ | àne_ | poli_ |
estrate_ | pedago_ | salu_ | espàrre_ | càrre_ |
o_blidar | tram_ia | can_iar |
a_anç | xo_ | cor_a |
du_te | su_il | pessi_ |
tràfe_ | casca_ell | tro_ador |
almí_ar | ca_aller | ro_ell |
a_ecte | _iga | escara_at |
màne_ | ga_ardina | llampe_ |
gra_ar | espa_ilar | em_enar |
a_orrir | trè_ol | parlà_eu |
ja_elina | _edell | _oltor |
Córdo_a | ra_al | _ernissar |
sa_ó | pròle_ | su_ |
tal_ | mo_ilitat | lla_i |
pa_elló | ta_erna | càsti_ |
a_anç | re_ | co_ard |
pro_ador | o_scur | si_ella |
3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
25/OCTUBRE/2020
SOLUCIONARI (PROVES 8, 9 i 10)
PROVA 8
Exercici 1. 1c, 2a, 3b, 4d, 5a.
Exercici 2. 1b, 2a, 3c, 4a, 5b, 6c, 7a, 8c, 9c, 10b, 11a, 12b, 13b, 14c, 15a.
Exercici 3. 1b, 2c, 3b, 4c, 5a, 6c, 7a, 8b, 9a, 10c, 11a, 12b, 13a, 14c, 15b.
PROVA 9
Exercici 1. 1c, 2a, 3d, 4b, 5c.
Exercici 2. 1a, 2b, 3c, 4c, 5b, 6b, 7c, 8c, 9b, 10a, 11a, 12c, 13a, 14b, 15a.
Exercici 3. 1c, 2a, 3b, 4c, 5a, 6b, 7c, 8b, 9a, 10c, 11b, 12a, 13c, 14a, 15b.
PROVA 10
Exercici 1. 1a, 2b, 3d, 4c, 5a.
Exercici 2. 1c, 2a, 3b, 4a, 5c, 6b, 7c, 8a, 9b, 10a, 11c, 12b, 13a, 14c, 15b.
Exercici 3. 1b, 2c, 3a, 4b, 5b, 6a, 7c, 8a, 9c, 10b, 11b, 12a, 13c, 14b, 15b.
16/OCTUBRE/2020
Aquesta setmana encetarem el tema de "Les formes no personals del verb (infinitiu, gerundi i participi).
Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).
Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).
Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir i obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...
A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts).
LES PERÍFRASIS VERBALS
Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).1. Perífrasi d’obligació.
2. Perífrasi de probabilitat.
3. Perífrasi d’imminència.
EXERCICI D’ACCENTUACIÓ I DIÈRESI (solucions fotocòpia)oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència,traduïda // joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // sentència, altruista, féiem, còmic // heroi, féieu, remei, examen // crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor // posseíeu, duia, anàreu, reunió // deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua
5/OCTUBRE/2020
Truquets per a accentuar correctament les vocals e, o.
Exemples | Excepcions | |
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes | menjaré, pretén, després, camió, torró... | terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, reòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... |
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes | diòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... | formes del verb ser: fóra verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...) estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... |
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraulesesdrúixoles | gènere, pèrdua, memòria, València... | fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega... verbs de la 2a conj. (córrega...) |
Les grafies e i o representen dos sons diferents:
Casos en què la e és oberta:
2/OCTUBRE/2020
1. a) resolga b) desprenga c) réiem d) creien e) corregut f) ocórrega g) poguera h) desplagut i) post j) impresos k) conduïsca l) interrompes m) defugiu n) caigué.
2. 2. No et prengues / No vengueu / No encengueu / No rigues / No escrigueu / No digueu
/ No aneu / No vingueu.
3. 3. – repartisques -vença
/ faça - patisc / ixes - bata
- senta.
4. 4. – estigues -
dolgut / ocorregut - has estret - vages (vaja) – prenia /treia - exclòs
- vols / perda /exigix - crec /
has (hauries) – promès / dut - clou - feia / m’ha distret / m’he confós.
5. 5. a) fes / dissolga b) ocórrega c) diguera d) digueu e)
poguera f) difós g) interrompes h) vença i) rist (rigut) / rigué j) oja / m’alçaré k) feia / distret / m’he confós l) haja / podré m) isquérem / aniríem n) rebérem o) dolgut va
(van) p) veia / feia.
SOLUCIONS FULLS DE VERBS
1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.
1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.
1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.
1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.
22/SETEMBRE/2020
PROVA D’ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES (CLAUS)
Segona conjugació (acabats en -ER o -RE, i fer, dur i dir)
APRENEM MÉS...
⇒ PRÀCTICA DE VERBS (I)
Una abraçada a totes i a tots!
Llibre de lectura del 3r trimestre: "Córrer sense por", de Giuseppe Catozzella, ed. Sembra.
LECTURES 3r TRIMESTRE
- La passejadora de gossos. Francesc Bodí.
https://1batvalenciamisteridelx.blogspot.com/2019/04/lapassejadora-de-gossos-francesc-bodi.html
- Totes les cançons parlen de tu. Xavi Sarrià
https://1batvalenciamisteridelx.blogspot.com/2019/04/totes-les-cancons-parlen-de-tu-xavi.html
- Júlia. Isabel-Clara Simó
https://bromera.com/publicacions/esguard/3311-juliaesguard-9788476609583.html
https://valenciamisteridelx.blogspot.com/2014/04/isabel-clara-simo-en-la-biblioteca.html
- Córrer sense por. Giuseppe Catozzella
https://sembrallibres.com/llibres/correr-sense-por/
26/MAIG/2020
L’ESCENOGRAFIA
Diversos recursos escènics, propis de la mentalitat barroca, contribueixen a la
concepció del Misteri d’Elx com a espectacle: l’escenari múltiple, la complexa
maquinària aèria, la proximitat i la comunicació entre els actors i els espectadors,
el cant i la música. Però, sens dubte, allò més espectacular són els elements
escenogràfics horitzontals i verticals.
L’escenari horitzontal o terrestre consta dels elements següents:
• L’andador. Hi tenen lloc les accions dinàmiques, horitzontals. És l’espai dels
personatges mortals. Presenta un sentit ascendent que simbolitza el camí cap
a la perfecció espiritual dels personatges: la Verge Maria passa de la mortalitat
a la immortalitat, els apòstols hi viuen el contacte amb la divinitat i els
jueus passen del pecat al cristianisme.
• El cadafal. Hi tenen lloc les accions estàtiques. Aquest espai es troba situat
entre el cel i la terra, per això és l’espai de Maria, que és l’únic personatge
humà i diví alhora.
L’escenari vertical o aeri presenta aquests espais:
• Les portes del cel. Estan situades a la cúpula de l’església, a 25 metres d’altura.
És una gran lona pintada amb núvols i que, alhora, serveix per a amagar
el conjunt d’elements escenogràfics que mouen la magrana i l’araceli. Representa
les accions dinàmiques verticals. És l’espai, doncs, dels personatges
immortals (Déu i els àngels). Des de la cúpula baixen i després s’eleven al cel
amb una corda els diferents aparells o artefactes mòbils.
• La magrana és l’aparell amb què davalla l’àngel que anuncia a la Mare de
Déu que el seu Fill li concedeix el desig.
• L’araceli és l’artefacte que baixa els àngels i els eleva de nou al cel amb
l’ànima i el cos de la Mare de Déu.
• La coronació serveix per a baixar la Santíssima Trinitat i que corone la Verge
quan està prop del cel.
1. Explica les dues parts en què es divideix el Misteri d’Elx:
• Com s’anomena cada part?
• Quin dia es representa?
• Quin argument tenen?
2. El Misteri d’Elx presenta dos espais clarament diferenciats, l’horitzontal i el vertical. Fixa’t en les característiques de cadascun i explica’n el simbolisme.
3. Assenyala els diversos artefactes mòbils i aparells que conformen l’escenografia del Misteri d’Elx i explica’n la utilitat i el significat.
4. Entra en la plataforma de vídeo vimeo.com, busca «misteri d’elx representació completa» i mira el vídeo de l’obra fins al minut 6.40. Assenyala algunes característiques que presenten la música i les veus que hi intervenen i el llenguatge amb què es representa el Misteri d’Elx.
19/MAIG/2020
COMENTARI DE TEXT
Introducció
1. Qui és l'autor del text?
2. A quina obra pertany?
3. Quin n'és el contingut? (Resum en una oració del contingut)
4. Quan la va escriure?
5. Explica la vida de l'autor. Resumeix els fets més importants que cregues que estan relacionats amb la seua obra.
6. Quines obres va escriure?
7. En quin context va viure? Resumeix els fets que caracteritzen l'època.
Anàlisi del contingut
1. A quin tipus de text pertany el fragment/poema? (novel·la, conte, poema... descriptiu, narratiu, expositiu...)
2. Quin n'és el tema? I l'argument?
3. En quantes parts resumiries el text? Fes un resum de cadascuna d'elles.
4. Quina és la intenció o finalitat del text?
5. Quina és la veu del narrador? (primera persona, narrador intern, extern...)
6 Hi ha alguna altra veu en el text? (estil directe o indirecte). Posa'n exemples.
7. Quin és l'espai i el temps?
8. Quines característiques tenen els personatges?
9. Quin és el lèxic que predomina? (valoratiu, positiu, negatiu...)
10. Quins tòpics es poden observar? Quins elements hi ha en el fragment?
Anàlisi de la forma (textos poètics)
1. Nombre d'estrofes i versos.
2. Recompte sil·làbic. Art major/menor.
3. Quina rima s'utilitza? (Assonant/consonant)
4. Quin tipus de versos apareixen? (masculins/femenins)
5. Quin és l'esquema rítmic?
6. Explica les figures retòriques que hi ha en el text. Recorda d'assenyalar la línia/vers on estan.
Conclusió
1. Explica quina importància i repercussió té l'autor i l'obra.
REMARQUES
- Recorda usar connectors en cadascuna de les parts del comentari: Passant a, d'altra banda, pel que fa a, per acabar, per últim, per a concloure...
- No repetisques informació en el comentari. Si ja has dit alguna cosa no ho tornes a fer.
- Intenta que la introducció no siga massa llarga. La part més important és l'anàlisi del contingut, que és on realment estàs explicant les característiques del text que tens davant.
- Hi ha algunes preguntes que en alguns textos no tenen resposta, per tant, no ha d'aparéixer en el comentari.
15/MAIG/2020
➲ En la pàgina principal del blog trobareu el Tirant lo Blanc en podcast. Entreu-hi i gaudiu de la novel·la de Joanot Martorell.
12/MAIG/2020
ACTIVITATS
1. Cal fer les activitats següents per al proper divendres, 15 de maig.
➲ PÀGINES: 49-54 (EX. 34, 35, 37, 38, 41, 42, 43, 44, 49, 50, 51).
CONTINGUTS: GÈNERE I NOMBRE DE L'ADJECTIU I MORFEMES DERIVATIUS.
➲ PÀGINES: 58-59, EXERCICIS 1 i 2 (COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ESCRITA).
IMPORTANT: CAL QUE M'ENVIEU EL TEXT ESCRIT A LA MEUA ADREÇA DE CORREU ELECTRÒNIC (crisra2@gmail.com) PER TAL DE QUALIFICAR-LO (DIVENDRES , 15 DE MAIG).
UNITAT 1 i 2. MATERIAL COMPLEMENTARI PROVA JQCV
2. Durant aquesta setmana i la pròxima us propose fer un repàs de l'ús de les principals grafies.
Termini de lliurament de les activitats de grafies: dijous 14 de maig.
P
|
Inicial i
medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt-
|
capçal, capficar, òptic, pneumàtic,
baptisme, apte
|
B
|
Inicial i
medial en: ab-, ob-, sub-
|
absent, objecte, obscur, subjecte
|
T
|
Inicial en:
atz-,
atl-, atm-
|
atzar, atzavara, atles, atmosfèric
|
D
|
Inicial en
: ad-
|
addicció, adduir
|
C
|
Inicial i
medial davant: c, s, t, z
|
accepció, succés, delicte, èczema
|
G
|
Inicial i
medial davant: d, g, m, n
|
amígdala, sagnar, suggestió, augment
|
llo_
|
fre_
|
pare_
|
afala_
|
aba_
|
joventu_
|
estóma_
|
ràpi_
|
fàsti_
|
quietu_
|
demago_
|
heral_
|
actitu_
|
su_
|
aràbi_
|
poru_
|
se_
|
partíci_
|
càsti_
|
esno_
|
ver_
|
manya_
|
fon_
|
àne_
|
poli_
|
estrate_
|
pedago_
|
salu_
|
espàrre_
|
càrre_
|
o_blidar
|
tram_ia
|
can_iar
|
a_anç
|
xo_
|
cor_a
|
du_te
|
su_il
|
pessi_
|
tràfe_
|
casca_ell
|
tro_ador
|
almí_ar
|
ca_aller
|
ro_ell
|
a_ecte
|
_iga
|
escara_at
|
màne_
|
ga_ardina
|
llampe_
|
gra_ar
|
espa_ilar
|
em_enar
|
a_orrir
|
trè_ol
|
parlà_eu
|
ja_elina
|
_edell
|
_oltor
|
Córdo_a
|
ra_al
|
_ernissar
|
sa_ó
|
pròle_
|
su_
|
tal_
|
mo_ilitat
|
lla_i
|
pa_elló
|
ta_erna
|
càsti_
|
a_anç
|
re_
|
co_ard
|
pro_ador
|
o_scur
|
si_ella
|
13/maig/2020
ACTIVITATS
➲ Ací teniu un enllaç per a practicar els doblets lingüístics. Vegeu el vídeo i després practiqueu amb l'altre enllaç.
UNITAT 19 (Pàgs. 253-263) Tirant lo Blanc
ACTIVITATS (Cal fer-les totes en el quadern. Després feu-ne una foto i envieu-la a l'adreça de correu electrònic: crisra2@gmail.com) TERMINI: 15 DE MAIG.
1. Llig el contingut dels punts 4 (4.1, 4.2, 4.3 i 4.4). Després, fes un esquema/resum de la pàgina 262 en el quadern.
3. Llig la teoria que tens a continuació i fes els exercicis.
JOANOT MARTORELL I TIRANT LO BLANC
Joanot Martorell va nàixer l’any 1413 a València en una família de la noblesa mitjana. Fou un cavaller bregós que es veié immers en diversos conflictes cavallerescos i en morir son pare va haver d’afrontar el manteniment de la família i els seus nombrosos deutes. Viatjà a Portugal i Itàlia a causa de diferents plets cavallerescos i econòmics. La seua situació econòmica va empitjorar i a
poc a poc es va quedar completament arruïnat.
Martorell va escriure el Tirant entre 1460 i 1468, any de la seua mort. Però segons un document de l’època sabem que el manuscrit arribà a les mans de Martí Joan de Galba com a pagament dels diners que l’autor li devia. Galba acabà la novel·la i la va fer imprimir l’any 1490.
ARGUMENT I ESTRUCTURA
La novel·la narra les proeses de Tirant que, amb el seu valor i esforç, aconsegueix
el grau de capità general, allibera Constantinoble de l’amenaça dels turcs
i es casa amb la princesa Carmesina, fet que el situa com hereu al tron de Constantinoble.
Anglaterra
Etapa inicial de formació.
De camí cap a les festes del casament del rei d’Anglaterra, Tirant es troba
amb l’ermità Guillem de Varoic, que li dona consells sobre la cavalleria.
A Londres és armat cavaller i participa en diversos tornejos cavallerescos
amb èxit i és nomenat el millor cavaller de les festes.
Sicília i Rodes Tirant participa en grans aventures militars. En assabentar-se del setge
de l’illa de Rodes, socorre la ciutat i l’allibera dels moros.
Imperi grec
Es combinen els combats militars amb els episodis amorosos.
Tirant viatja a Constantinoble per a lluitar contra els turcs i alliberar
la ciutat i l’imperi del seu poder. Guanya totes les batalles gràcies al seu
valor i enginy, i l’emperador el nomena capità general de l’exèrcit.
Tirant s’enamora de la princesa Carmesina, però serà un festeig ple
de dificultats, malgrat l’ajuda de la donzella Plaerdemavida.
Nord d’Àfrica
Tirant naufraga al nord d’Àfrica i és empresonat pels turcs.
Després de ser alliberat, aconsegueix convertir diversos regnes del nord
d’Àfrica al cristianisme i sotmet els infidels.
Més tard retorna a Constantinoble.
Tornada a l’Imperi grec
Tirant allibera totalment l’imperi del perill dels turcs.
Es casa amb Carmesina i és nomenat cèsar de l’imperi. Però al cap
d’un temps emmalalteix i mor d’un refredat. També mor Carmesina
pel dolor que sent per la mort de Tirant. I l’emperador mor per la pèrdua
de la filla.
A la fi, Hipòlit, l’escuder de Tirant, es casa amb l’emperadriu i esdevé
emperador.
Tirant és una novel·la complexa, que supera l’etiqueta de novel·la cavalleresca
perquè combina aspectes molt diversos, tant pels continguts (novel·la cavalleresca,
social, històrica, psicològica, militar, eròtica…) com pel to que utilitza
l’autor i els models literaris que hi incorpora.
• Novel·la cavalleresca: hi abunden els tornejos, les batalles i accions militars
de tot tipus.
• Novel·la històrica: conté referències a l’època, a personatges i a fets històrics,
com l’episodi del setge de Rodes o la caiguda de Constantinoble.
• Novel·la realista: és una mostra de la realitat quotidiana del segle XV, ja que
hi són descrits costums, modes, cerimònies religioses, creences…
• Novel·la psicològica: els personatges presenten una psicologia complexa,
evolucionen i canvien de manera de pensar i d’actuar a mesura que avança
la novel·la. Tirant mateix n’és el millor exponent, ja que es presenta com
un heroi modern amb contradiccions que, d’una banda, el fan ser un militar
valerós i experimentat i, de l’altra, tímid i inexpert en les situacions personals.
Personatges principals de l’obra
• Carmesina: filla de l’emperador de
Constantinoble i enamorada de Tirant.
• Plaerdemavida: donzella de Carmesina,
intenta sempre afavorir els interessos
amorosos de Tirant, cosa que motiva
molts moments divertits.
• La Viuda Reposada: intenta influir
amb consells malintencionats entre
els enamorats.
• Hipòlit: escuder de Tirant i enamorat
de l’emperadriu de Constantinoble,
amb qui finalment es casa i acaba sent
emperador.
• Guillem de Varoic: cavaller retirat
que ajuda Tirant en la seua formació
a Anglaterra.
1Joanot Martorell i Tirant lo Blanc
1Tant Curial com Tirant són dues novel·les cavalleresques en què
es barreja l’amor i la guerra. Com apareixen barrejats aquests
temes en la narració?
2 Compara l’argument de Curial e Güelfa i del Tirant lo Blanc i
assenyala quines semblances hi ha entre els dos protagonistes.
3 Per què Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca?
4 Quins elements de Curial i de Tirant representen el naixement
de la novel·la moderna?
5 Llig aquest fragment d’El Quixot en què l’autor elogia Tirant lo
Blanc. Quina característica de la novel·la és la que més es destaca
i per què? Explica amb les teues paraules en què consisteix.
—¡Válame Dios —dijo el cura, dando una gran voz—, que
aquí está Tirante el Blanco! Dádmele acá, compadre, que
hago cuenta que he hallado en él un tesoro de contento y
una mina de pasatiempos. […] Dígoos verdad, señor compadre,
que por su estilo es éste el mejor libro del mundo:
aquí comen los caballeros, y duermen y mueren en sus camas,
y hacen testamento antes de su muerte, con estas
cosas de que todos los demás libros deste género carecen
poc a poc es va quedar completament arruïnat.
Martorell va escriure el Tirant entre 1460 i 1468, any de la seua mort. Però segons un document de l’època sabem que el manuscrit arribà a les mans de Martí Joan de Galba com a pagament dels diners que l’autor li devia. Galba acabà la novel·la i la va fer imprimir l’any 1490.
ARGUMENT I ESTRUCTURA
La novel·la narra les proeses de Tirant que, amb el seu valor i esforç, aconsegueix
el grau de capità general, allibera Constantinoble de l’amenaça dels turcs
i es casa amb la princesa Carmesina, fet que el situa com hereu al tron de Constantinoble.
Anglaterra
Etapa inicial de formació.
De camí cap a les festes del casament del rei d’Anglaterra, Tirant es troba
amb l’ermità Guillem de Varoic, que li dona consells sobre la cavalleria.
A Londres és armat cavaller i participa en diversos tornejos cavallerescos
amb èxit i és nomenat el millor cavaller de les festes.
Sicília i Rodes Tirant participa en grans aventures militars. En assabentar-se del setge
de l’illa de Rodes, socorre la ciutat i l’allibera dels moros.
Imperi grec
Es combinen els combats militars amb els episodis amorosos.
Tirant viatja a Constantinoble per a lluitar contra els turcs i alliberar
la ciutat i l’imperi del seu poder. Guanya totes les batalles gràcies al seu
valor i enginy, i l’emperador el nomena capità general de l’exèrcit.
Tirant s’enamora de la princesa Carmesina, però serà un festeig ple
de dificultats, malgrat l’ajuda de la donzella Plaerdemavida.
Nord d’Àfrica
Tirant naufraga al nord d’Àfrica i és empresonat pels turcs.
Després de ser alliberat, aconsegueix convertir diversos regnes del nord
d’Àfrica al cristianisme i sotmet els infidels.
Més tard retorna a Constantinoble.
Tornada a l’Imperi grec
Tirant allibera totalment l’imperi del perill dels turcs.
Es casa amb Carmesina i és nomenat cèsar de l’imperi. Però al cap
d’un temps emmalalteix i mor d’un refredat. També mor Carmesina
pel dolor que sent per la mort de Tirant. I l’emperador mor per la pèrdua
de la filla.
A la fi, Hipòlit, l’escuder de Tirant, es casa amb l’emperadriu i esdevé
emperador.
Tirant és una novel·la complexa, que supera l’etiqueta de novel·la cavalleresca
perquè combina aspectes molt diversos, tant pels continguts (novel·la cavalleresca,
social, històrica, psicològica, militar, eròtica…) com pel to que utilitza
l’autor i els models literaris que hi incorpora.
• Novel·la cavalleresca: hi abunden els tornejos, les batalles i accions militars
de tot tipus.
• Novel·la històrica: conté referències a l’època, a personatges i a fets històrics,
com l’episodi del setge de Rodes o la caiguda de Constantinoble.
• Novel·la realista: és una mostra de la realitat quotidiana del segle XV, ja que
hi són descrits costums, modes, cerimònies religioses, creences…
• Novel·la psicològica: els personatges presenten una psicologia complexa,
evolucionen i canvien de manera de pensar i d’actuar a mesura que avança
la novel·la. Tirant mateix n’és el millor exponent, ja que es presenta com
un heroi modern amb contradiccions que, d’una banda, el fan ser un militar
valerós i experimentat i, de l’altra, tímid i inexpert en les situacions personals.
Personatges principals de l’obra
2 Compara l’argument de Curial e Güelfa i del Tirant lo Blanc i
3 Per què Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca?
4 Quins elements de Curial i de Tirant representen el naixement
7/MAIG/2020
ACTIVITATS
Cal fer les activitats següents per al proper dilluns, 11 de maig.
PÀGINES: 42-48 (EX. 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 28, 30 i 33).
CONTINGUTS: ACCENT, DIÈRESI, GÈNERE I NOMBRE.
UNITAT 1 i 2. MATERIAL COMPLEMENTARI PROVA JQCV
8/MAIG/2020
LITERATURA
UNITAT 19 (Pàgs. 250-263) La novel·la del segle XV
ACTIVITATS (Cal fer-les totes en el quadern. Després feu-ne una foto i envieu-la a l'adreça de correu electrònic: crisra2@gmail.com) TERMINI: 11 DE MAIG.
1. Llig el contingut dels punts 1, (1.1), 2 i 3 (3.1, 3.2 i 3.3). Després, fes un esquema/resum de la pàgina 262 en el quadern.
2. Llig la teoria que tens a continuació i fes els exercicis.
Durant el segle XV es desenvolupen nous valors que es reflectiran en la
literatura: la realitat s’imposa a la fantasia, i es recompensa el valor i l’esforç
amb l’ascens social. Així, mentre que en els llibres de cavalleries predominen
els elements fantàstics i meravellosos, en les novel·les cavalleresques del
segle XV destaca l’afany de realisme i versemblança.
Llibres de cavalleries
Novel·la cavalleresca
• Hi ha elements fantàstics i meravellosos:
• Els fets són versemblants i no contenen
La novetat
principal que aporta la novel·la cavalleresca és la transformació de
1La narrativa cavalleresca
2 En
què es diferencien els llibres de cavalleries i la novel·la cavalleresca?
La Güelfa s’enamora de
Curial
A la Güelfa, que era
jove i fresca, no li faltava cap cosa
Curial e Güelfa: dins
Les veus del temps. Bromera
a. A quin dels tres llibres en què es divideix Curial e
Güelfa pertany
Llibres de cavalleries
|
Novel·la cavalleresca
|
• Hi ha elements fantàstics i meravellosos:
dracs, fades, monstres, encantaments…
• Les històries se situen en llocs imaginaris,
exòtics i llunyans, i en èpoques remotes.
• Els protagonistes són herois que presenten
qualitats sobrehumanes.
• Els personatges són plans, ja que no
evolucionen en cap moment.
• La majoria són narracions en vers.
|
• Els fets són versemblants i no contenen
elements meravellosos.
• Les històries se situen en espais reals
i en èpoques pròximes a la dels autors.
• Els protagonistes tenen característiques
humanes i realitzen gestes versemblants.
• Els personatges són redons perquè
evolucionen.
• Són narracions en prosa.
|
4/MAIG/2020
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir i obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...
APRENEM MÉS... (ACTIVITATS)
- Llig la teoria sobre les formes no personals del verb i fes les activitats següents: (DATA DE LLIURAMENT: 6/5/20. Podeu fer-los en un full del quadern i enviar-me'n una foto al correu electrònic).
- Pots aprofitar els vídeos proposats per tal d'ampliar els teus coneixements sobre aquest tema.
AUTOAPRENENTATGE
RECURSOS EN LÍNIA
➤ VALENCIÀ. GRAU MITJÀ
El millor ús amb la mínima gramàtica
http://www.spluv.es/PDFS/gramatica_zero.pdfTracta
els dubtes lingüístics més importants i recurrents en la construcció de
les frases i mira de solucionar-los amb tan poca terminologia tècnica
com és possible, amb explicacions accessibles a tothom i una notable
gamma d'exemples, amb una presentació gràfica que permet visualitzar
d'un colp d'ull les solucions. Consta de 73 fitxes que s'estructuren en
quatre blocs (Fonamental, Errades típiques de castellanoparlants, General i Termes gramaticals) i que es completen amb un document annex amb expressions incorrectes.Descarrega-te-la
19/MARÇ/2020
SOLUCIONARI
PROVA 2
ELS PRONOMS FEBLES
Funcions dels pronoms febles. 3a persona
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet Aquest senyor Peris, o com se’n
Amb valor emfàtic: Que en va, de brut! Si en vingué, de cansat!
CC Manera HI: Ha fet l’exercici ràpidament > Hi ha fet l’exercici Ha fet l’exercici de pressa > Hi ha fet l’exercici
Subjecte
–N ́ix un a les tres.
- COMBINACIONS I PARTICULARITATS DELS PRONOMS FEBLES (VÍDEO)
- PRÀCTIQUES DE PRONOMS FEBLES
- EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES [CLAUS]
25/MARÇ/2020
ACTIVITATS
1. Entra en aquest enllaç i analitza les oracions subordinades substantives indicant la funció sintàctica que fan (CD, CI, CC, CRV...)
27/MARÇ/2020
30/MARÇ/2020
ACTIVITATS
1a. Entra en l'enllaç que tens a continuació i, després de llegir l'entrevista al pensador Emilio Lledó, escriu un text en el qual expresses totes aquelles idees que te n'ha suggerit la lectura (150 paraules). Envia el teu escrit a la meua adreça de correu electrònic: crisra2@gmail.com
1/ABRIL/2020
LITERATURA
(Cal fer-les totes en el quadern. Després feu-ne una foto i envieu-la a l'adreça de correu electrònic: crisra2@gmail.com)
7/ABRIL/2020
UNITAT 1 i 2. MATERIAL COMPLEMENTARI PROVA JQCV
ACTIVITATS
1. Al llarg d'aquesta setmana cal fer les activitats de la unitat 1 (exercicis 1-33).
2. Els exercicis 34 i 35 s'han de fer per escrit. Redacteu un parell de textos (200-225 paraules.
23/ABRIL/2020
Segona conjugació (acabats en -ER o -RE, i fer, dur i dir)
27/ABRIL/2020
ACTIVITATS DE REPÀS DE PRONOMS FEBLES
(Lliurament: dijous 30 d'abril. Cal fer-ne una foto i enviar-la a la meua adreça de correu electrònic: crisra2@gmail.com. També podeu fer-los en un document de word i enviar-me'ls).
1. Indica si els complements subratllats són CRV o CC i substitueix-los pels pronoms febles corresponents:
29/ABRIL/2020
EXERCICIS DE VOCABULARI AUTOCORRECTIUS
PRESENT D’IND. 1a conj.
1c. menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen/ jugue, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen / alce, alces, alça, alcem, alceu, alcen / tanque, tanques, tanca, tanquem, tanqueu, tanquen / neteja, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen ...
2. assagen, fumes, deixeu, juguem, penge, penges, escalfa, donen, avanceu, abrigue.
PRESENT D’IND. 2a conj.
4. promets, saps, combat, sabem, perdeu, podem, debaten, admet, caps, concebem, rep, rebeu, romps.
PRESENT D’IND. 3a conj.
6b. assisteixen/assistixen, s’avorreix, avorriu, discutisc, obriu, dirigeix, em vestisc, sent, compartim, diverteixes, frigen (fregeixen), condueixen (conduïxen), conduïm, agraïsc, estableix, tiny (tenyeix).
7. entenguí, entenguera, córrec, córrega, correguera, resolguí, resolguera, confonc, confonga, confonguera, tinguí, tinguera, vinc, vinga.
8. PRESENT D’IND. Prenc, prencs, pren, prenem, preneu, prenen; molc, mols, mol, molem, moleu, molen; duc, dus, du, duem, dueu, duen; dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.
PERFET SIMPLE. Prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguí, molgueres, molgué, molguérem, molguéreu, molgueren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren.
PRESENT DE SUBJ. Prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen; molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen; duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen; diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen.
IMPERFET DE SUBJ. Prenguera, prengueres, prenguera, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguera, molgueres, molguera, molguérem, molguéreu, molgueren; duguera, dugueres, duguera, duguérem, duguéreu, dugueren; diguera, digueres, digurera, diguérem, diguéreu, digueren.
9. vingueres, suspenguérem, encenguem, ofengues, dissolguera, venga, atenguéreu, estenguí, tinga, absolga.
10. PRESENT IND. clous, cloeu, clouen; moc, mous, mou, movem, moveu, mouen; trac, traus, trau, traem, traeu, trauen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; dec, deus, deu, devem, deveu, deuen; ric, rius, riu, riem, rieu, riuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.
PERFET SIMPLE. Cloguí, clogueres, clogué, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren; traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
PRESENT SUBJ. Cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen; moga, mogues, moga, moguem, mogueu, moguen; traga, tragues, traga, traguem, tragueu, traguen; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; riga, rigues, riga, riguem, rigueu, riguen; escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen.
IMPERFET SUBJ. Cloguera, clogueres, cloguera, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguera, mogueres, moguera, moguérem, moguéreu, mogueren; traguera, tragueres, traguera, traguérem, traguéreu, tragueren; beguera; deguera, degueres, deguera, deguérem, deguéreu, degueren; riguera, rigueres, riguera, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguera, escrigueres, escriguera, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
11. ric, begues, mogueu, escriguéreu, riguen, dorma, perdes, congloguera, traga, mogueu.
12. castigues, busqueu, equivoqueu, expliques, jutgeu, mareja, alce, mengeu, viatja.
13. dius, duem, clouen, cauen, rieu, trac, seieu, bevem, deveu, escric, visc.
14. veig, pogueres, vull, caic, sóc, són, és, ets.
15. ofereixen, concedeix, vesteixen, reuneix, moren, concedeixen, vesteixen, reuneixen, munyen.
16. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten; escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen; llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen (llegisc, llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegeixen); frig, friges, frig, fregim fregiu, frigen; vist, vists, vist, vestim, vestiu, visten; riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen.
19. cusen, llig (llegisc), fregiu, surts, vesteix (vist), riny, escupen (escopeixen), culls, lliges (llegeixes).
SOLUCIONARI: EXAMEN 9
Exercici 1.
1f, 2g, 3e, 4h, 5b
Exercici 2.
difondre / guardonat / Ans al contrari / sacsejar-nos / en / a / De fet, / la qual / hi haja / alhora
que / emetem / n'augmentem / per què / la qual cosa / carboni / fer-ho.
Exercici 3.
sinó / Quin / haver-ne / Potser / hi arribà / sí que / mil·lennis / siguem capaços / què hi ha /
paren-se / dels bacteris / tanmateix / qualssevol / inserit / als quals / bastisca.
SOLUCIONARI: EXAMEN 10
Exercici 1.
1g, 2h, 3f, 4e, 5b
Exercici 2.
ciutadà / abastar-la / Ara bé / les dades / les quals / ciència-ficció / hi entres / milions / al cas /
escull / llevat que / Els avantatges / el fet de / però / li hagen / fins i tot.
Exercici 3.
desapercebut / hi / onada / fluxos / a què / d'escatir / n'hi ha / creixent / assoleix / els / ho / hi /
s'endinsa / serioses / la que.
Exercici 2.
difondre / guardonat / Ans al contrari / sacsejar-nos / en / a / De fet, / la qual / hi haja / alhora
que / emetem / n'augmentem / per què / la qual cosa / carboni / fer-ho.
Exercici 3.
sinó / Quin / haver-ne / Potser / hi arribà / sí que / mil·lennis / siguem capaços / què hi ha /
paren-se / dels bacteris / tanmateix / qualssevol / inserit / als quals / bastisca.
Exercici 2.
ciutadà / abastar-la / Ara bé / les dades / les quals / ciència-ficció / hi entres / milions / al cas /
escull / llevat que / Els avantatges / el fet de / però / li hagen / fins i tot.
Exercici 3.
desapercebut / hi / onada / fluxos / a què / d'escatir / n'hi ha / creixent / assoleix / els / ho / hi /
s'endinsa / serioses / la que.
SOLUCIONARI: EXAMEN 6
Exercici 1.
1d, 2c, 3h, 4f, 5e
Exercici 2.
dolça flaire / els / desfermava / en / veiem / llevat d'un / com a / tot just / amb / contava / en què /
li / La / però / rossí / allò.
Exercici 3.
fet que / es prohibisca / tot i que / pels corrents / que / acurada / en / comunament / aclareix /
mentre / que / l'any / inclús / d'haver-ne / cap / depenent.
SOLUCIONARI: EXAMEN 8
Exercici 1.
1h, 2b, 3d, 4e, 5c
Exercici 2.
sinó / per als quals / doncs / devien arribar / legats / hi arribaven /
solidesa / en / aconseguir /
trànsit / fins a la / almenys / n'he vista / Com que / Què hi farem /
veia.
Exercici 3.
resistir-s'hi / fugissera / suggestiu / en / vet / mitja / d'amagatotis /
s'aplegaven / inexorable / els qui / àdhuc / la recerca / revelat /
rogallosa / aleshores / a cau d'orella.
solidesa / en / aconseguir /
veia.
s'aplegaven / inexorable / els qui / àdhuc / la recerca / revelat /
rogallosa / aleshores / a cau d'orella.
COMENTARI DE TEXT
Introducció
1. Qui és l'autor del text?
2. A quina obra pertany?
3. Quin n'és el contingut? (Resum en una oració del contingut)
4. Quan la va escriure?
5. Explica la vida de l'autor. Resumeix els fets més importants que cregues que estan relacionats amb la seua obra.
6. Quines obres va escriure?
7. En quin context va viure? Resumeix els fets que caracteritzen l'època.
Anàlisi del contingut
1. A quin tipus de text pertany el fragment/poema? (novel·la, conte, poema... descriptiu, narratiu, expositiu...)
2. Quin n'és el tema? I l'argument?
3. En quantes parts resumiries el text? Fes un resum de cadascuna d'elles.
4. Quina és la intenció o finalitat del text?
5. Quina és la veu del narrador? (primera persona, narrador intern, extern...)
6 Hi ha alguna altra veu en el text? (estil directe o indirecte). Posa'n exemples.
7. Quin és l'espai i el temps?
8. Quines característiques tenen els personatges?
9. Quin és el lèxic que predomina? (valoratiu, positiu, negatiu...)
10. Quins tòpics es poden observar? Quins elements hi ha en el fragment?
Anàlisi de la forma
1. Nombre d'estrofes i versos.
2. Recompte sil·làbic. Art major/menor.
3. Quina rima s'utilitza? (Assonant/consonant)
4. Quin tipus de versos apareixen? (masculins/femenins)
5. Quin és l'esquema rítmic?
6. Explica les figures retòriques que hi ha en el text. Recorda d'assenyalar la línia/vers on estan.
Conclusió
1. Explica quina importància i repercussió té l'autor i l'obra.
- Recorda usar connectors en cadascuna de les parts del comentari: Passant a, d'altra banda, pel que fa a, per acabar, per últim, per a concloure...
- No repetisques informació en el comentari. Si ja has dit alguna cosa no ho tornes a fer.
- Intenta que la introducció no siga massa llarga. La part més important és l'anàlisi del contingut, que és on realment estàs explicant les característiques del text que tens davant.
- Hi ha algunes preguntes que en alguns textos no tenen resposta, per tant, no ha d'aparéixer en el comentari.
- Per últim, abans de lliurar el comentari llig el que has escrit i revisa les faltes d'ortografia.
ELS PRONOMS FEBLES
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet Aquest senyor Peris, o com se’n
Amb valor emfàtic: Que en va, de brut! Si en vingué, de cansat!
CC Manera HI: Ha fet l’exercici ràpidament > Hi ha fet l’exercici Ha fet l’exercici de pressa > Hi ha fet l’exercici
- COMBINACIONS I PARTICULARITATS DELS PRONOMS FEBLES (VÍDEO)
- PRÀCTIQUES DE PRONOMS FEBLES
- EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES [CLAUS]
Preposicions A i EN
No és correcte dir:
Parlant de temps, no hem de dir
Tampoc hem de canviar el règim del verb:
LOCALITZACIÓ
A
|
EN
|
Davant
noms propis de lloc
Va nàixer
a Morella
|
Davant
de noms sense determinar.
Són
parella, però viuen en cases diferents.
Ens vam instal·lar
en habitacions molt grans.
|
Davant
els noms que designen parts del cos: al
dit, al cap, a l’esquena.
|
Davant
indefinits, quantitatius, demostratius i relatius:
Segur que
ho trobes en algun dels calaixos de la tauleta de nit.
Ha
treballat en molts llocs diferents.
En este
carrer hi ha tant de sarau que no es pot dormir.
El poble
en què viu és molt menut.
|
Davant
article definit:
Espera’m a la porta de
casa.
Si vas ràpid, encara la
trobaràs al carrer.
Les llibretes les tens en la prestatgeria de
darrere.
Mira en l’armari, a veure si ho ha deixat
allí.
*La forma més genuïna és usar A per a llocs físics definits (amb article) i EN per a llocs figurats amb article o sense:
A la casa / En la imaginació |
|
TEMPS
EN
|
A
|
PER
|
segle:
en el segle XX
|
segle:
al segle XX (menys recomanable)
|
|
any: En
1977 va morir Elvis
(també:
El 1977 / L’any 1977)
|
||
+
art. + mesos i estacions de l’any: A
l’estiu / al maig
|
+
art. + mesos i estacions de l’any: per
l’estiu / pel maig
|
|
+art.+
parts del dia: al matí, a la
vesprada...
|
(
|
|
noms
de les festes i certs períodes de temps:
Al Nadal /
A Setmana Santa...
|
noms
de les festes i certs períodes de temps:
Per Nadal
/ Per Setmana Santa
|
PER o PER A?
Has de fer exercici per a millorar la salut.
L’oració principal és una passiva sense subjecte explícit:
Es va senyalitzar la zona per a evitar accidents.
Hi ha un canvi d’agent entre el verb principal i l’infinitiu.
El jutge va cridar l’acusat per a declarar.
valencià
|
castellà
|
anglés
|
Van anar a l’aeroport per
agafar l’avió.
|
Fueron al aeropuerto para / a
coger el avión.
|
They went to the airport to catch/ so that they could catch the plane.
|
Este llibre és per a aprendre
anglés.
|
Este libro es para aprender
inglés.
|
This book is for learning English.
|
Vam anar a Múrcia perquè els xiquets visitaren el iaio.
|
Fuimos a Murcia para
que los niños visitaran a su abuelo.
|
We went to Murcia so that the children could visit their grandfather.
|
"LA FLEXIÓ VERBAL"
Setmana dedicada bàsicament al tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist tots els temps verbals del mode indicatiu de la 1a conjugació (tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR). Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre), i hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret amb els verbs velaritzats (un grup de verbs irregulars que compartixen les mateixes irregularitats): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer, -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur. Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats:
Tot seguit hem vist els verbs de la 3a conjugació: verbs purs i verbs incoatius, (que són la majoria dels verbs de la 3a conj., i es caracteritzen per afegir un increment o terminació, -isc /
-(e)ix, entre l'arrel i els morfemes en les tres persones de singular i
la 3a per. de plural), que només es diferencien en els dos presents, el
d'indicatiu i el de subjuntiu, i en l'imperatiu.
CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL” (DOSSIER 3)
31. apague, apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata;
consenta; patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga,
vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
APRENEM MÉS... (2/10/18)
"LES PERÍFRASIS VERBALS"
Les perífrasis verbals (construccions formades per 2
verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que
aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
Perífrasi de
probabilitat.
Perífrasi d’imminència.
APRENEM MÉS... (2/10/18)
Truquets per a accentuar correctament les vocals e, o.
Exemples
|
Excepcions
|
|
La e i la o solen ser
tancades en les paraules agudes
|
menjaré, pretén, després, camió, torró...
|
terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, reòs, ressò,
rebò, debò, però, què, perquè, espòs...
|
La e i la o solen ser
obertes en les paraules planes
|
diòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul...
|
formes del verb ser: fóra
verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)
estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec...
|
La e i la o solen ser
obertes en la majoria de paraules esdrúixoles
|
gènere, pèrdua, memòria, València...
|
fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia,
tórtora, església, llémena, feréstega...
verbs de la 2a conj. (córrega...)
|
Les grafies ei o representen dos sons diferents:
Redacció: "El boom de les aplicacions mòbils és un fenomen del nostre temps. Cada dia apareixen eines interactives més especialitzades per a satisfer necessitats del mercat i de la societat. Escriviu un article d’opinió, per a una revista de la localitat on viviu, sobre la clau de l’èxit que han tingut algunes d’aquestes aplicacions". (200 paraules)
Escriviu un text, com per exemple un article d’opinió o un assaig breu, en què exposeu i argumenteu el vostre punt de vista sobre un dels dos temes següents (200 paraules).
a) Escriga un text per a ser publicat en un blog enquè expose alguns trucs o solucions per a xicotets problemes quotidians, per exemple sobre neteja, bellesa, cuina... (mínim:200 paraules).
CURS DE VALENCIÀ C1.
FASCICLE 1
FASCICLE 2
Exercicis 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 9.
FASCICLE 3
Exercicis 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8.
FASCICLE 4
FASCICLE 5
RECURSOS EN LÍNIA
ㄖ LLIBRE DE VALENCIÀ
CLAUS EXERCICIS ORACIONS SUBORDINADES
a) com b) com / quan c) què d) que e) com / quan
Exercici 6
a) 3 b) 4 c) 1 d) 5 e) 2 f) 7 g) 6
Exercici 7 (Resposta lliure)
Exercici 8
b) Ho exigim c) Ferran ho ha sol·licitat d) Recordeu-ho e) Explica'ns-ho
Exercici 10
a) CD b) subj. c) CRV d) subj. e) CD
Exercici 11 (Resposta lliure)
Exercici 12 (Resposta lliure)
Exercici 13
a) adjectiva (CN) b) substantiva (CD) c) substantiva (Subj.) d) adjectiva (CN) e) adjec. (CN) f) subst. (CD) g) substantiva (CI)
Exercici 6
a) on trobem es preus més bons. b) des d'on sigues. c) per on et siga més curt. d) d'on tu ja saps. e) fins on hem pogut.
Exercici 7 (Resposta lliure)
Exercici 8
a) com vulgues b) tal com havíem acordat. c) com si se n'anara.... d) sense que ningú.... e) tal com indiquen...
Exercici 9 (Resposta lliure)
Exercici 10
a) Mentre conduïm b) Abans que no vinguen c) Fins que no estiga... d) Sempre que conta acudits e) Des que té tarifa plana f) Quan floreixen els tarongers
Exercici 11 (Resposta lliure)
Exercici 12
a) Tant com ell treballava a l'oficina b) més ...que c) Com menys... més d) Com més ... més e) més ... que
Exercici 13 (Resposta lliure)
855. 1 subministrament; 2 bufetejar; 3 bombat; 4 adobats; 5 encert; 6 aclariments; 7 acovardir.
El millor ús amb la mínima gramàtica
Gramàtica Zero
http://www.spluv.es/PDFS/gramatica_zero.pdfTracta els dubtes lingüístics més importants i recurrents en la construcció de les frases i mira de solucionar-los amb tan poca terminologia tècnica com és possible, amb explicacions accessibles a tothom i una notable gamma d'exemples, amb una presentació gràfica que permet visualitzar d'un colp d'ull les solucions. Consta de 73 fitxes que s'estructuren en quatre blocs (Fonamental, Errades típiques de castellanoparlants, General i Termes gramaticals) i que es completen amb un document annex amb expressions incorrectes. Descarrega-te-la
http://www.spluv.es/PDFS/gramatica_zero.pdfTracta els dubtes lingüístics més importants i recurrents en la construcció de les frases i mira de solucionar-los amb tan poca terminologia tècnica com és possible, amb explicacions accessibles a tothom i una notable gamma d'exemples, amb una presentació gràfica que permet visualitzar d'un colp d'ull les solucions. Consta de 73 fitxes que s'estructuren en quatre blocs (Fonamental, Errades típiques de castellanoparlants, General i Termes gramaticals) i que es completen amb un document annex amb expressions incorrectes. Descarrega-te-laREPASSEM ORTOGRAFIA
14/desembre/2017
ELS PRONOMS FEBLES
Pronoms Febles. Descarrega't el dossier d'exercicis i teoria ACÍ.
EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES (SOLUCIONARI)
8/novembre/2017
MORFOLOGIA VERBAL (VÍDEO)
LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (VÍDEOS)
9/OCTUBRE/2017
14) réiem, conec, mogueu, rep, resolguera, refaces, satisfaça, admetem, beveu, sé (sabré), recorregut, sabera, admetran, llija, descús, begueu, isqueres, rebràs, bulla, retransmetrien, mogueu, obriguem, vaig estudiar, inclouen (incloïen), rigueu, vulga, aclarisca, convença, pertanyeu, segueu, poguera, muira, dorma, creem, desfaça, vull, reprimisca, responguem, faça, vull, perdes, complaïa, estigueu, responeu, vulga, perda, removeu, coneguérem, muira, isca,// corregueres, puguem, vulga, apareguen, sàpiguen (sàpien), traga, faces, dóna, creguéreu, ets, ploga, créiem, deveu, reduïsques, duien, ocórrega, introduïu, pertanyeria, tossiries, transigiríeu, vinguem, sàpiga (sàpia), faça, isca, mengeu, conegueu, escupa (escopisca), pugueu, creguéreu, adormim, perdé, engula (engolisca), espessisques, teniu, beguem.
Trucs per a accentuar correctament les vocals e, o.
Exemples
Excepcions
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes
menjaré, pretén, després, camió, torró...
terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, reòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs...
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes
diòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul...
formes del verb ser: fóra
verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)
estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec...
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraulesesdrúixoles
gènere, pèrdua, memòria, València...
fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega...
verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...
Les grafies ei o representen dos sons diferents:
¡ La erepresenta el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).
¡ La orepresenta el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)
Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.
Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):
Casos en què la e és oberta:
1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.
2. Davant de l, l·l, rr i r: cel, novel·la, serra, verd.
3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.
Casos en què la o és oberta :
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).
Les grafies ei o representen dos sons diferents:
3/OCTUBRE/2017
EXERCICIS DE VERBS (FOTOCÒPIES). [CLAUS]
PRESENT D’IND. 1a conj.
1c. menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen/ jugue, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen / alce, alces, alça, alcem, alceu, alcen / tanque, tanques, tanca, tanquem, tanqueu, tanquen / neteja, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen ...
2. assagen, fumes, deixeu, juguem, penge, penges, escalfa, donen, avanceu, abrigue.
PRESENT D’IND. 2a conj.
4. promets, saps, combat, sabem, perdeu, podem, debaten, admet, caps, concebem, rep, rebeu, romps.
PRESENT D’IND. 3a conj.
6b. assisteixen/assistixen, s’avorreix, avorriu, discutisc, obriu, dirigeix, em vestisc, sent, compartim, diverteixes, frigen (fregeixen), condueixen (conduïxen), conduïm, agraïsc, estableix, tiny (tenyeix).
7. entenguí, entenguera, córrec, córrega, correguera, resolguí, resolguera, confonc, confonga, confonguera, tinguí, tinguera, vinc, vinga.
8. PRESENT D’IND. Prenc, prencs, pren, prenem, preneu, prenen; molc, mols, mol, molem, moleu, molen; duc, dus, du, duem, dueu, duen; dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.
PERFET SIMPLE. Prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguí, molgueres, molgué, molguérem, molguéreu, molgueren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren.
PRESENT DE SUBJ. Prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen; molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen; duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen; diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen.
IMPERFET DE SUBJ. Prenguera, prengueres, prenguera, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguera, molgueres, molguera, molguérem, molguéreu, molgueren; duguera, dugueres, duguera, duguérem, duguéreu, dugueren; diguera, digueres, digurera, diguérem, diguéreu, digueren.
9. vingueres, suspenguérem, encenguem, ofengues, dissolguera, venga, atenguéreu, estenguí, tinga, absolga.
10. PRESENT IND. clous, cloeu, clouen; moc, mous, mou, movem, moveu, mouen; trac, traus, trau, traem, traeu, trauen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; dec, deus, deu, devem, deveu, deuen; ric, rius, riu, riem, rieu, riuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.
PERFET SIMPLE. Cloguí, clogueres, clogué, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren; traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
PRESENT SUBJ. Cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen; moga, mogues, moga, moguem, mogueu, moguen; traga, tragues, traga, traguem, tragueu, traguen; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; riga, rigues, riga, riguem, rigueu, riguen; escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen.
IMPERFET SUBJ. Cloguera, clogueres, cloguera, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguera, mogueres, moguera, moguérem, moguéreu, mogueren; traguera, tragueres, traguera, traguérem, traguéreu, tragueren; beguera; deguera, degueres, deguera, deguérem, deguéreu, degueren; riguera, rigueres, riguera, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguera, escrigueres, escriguera, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
11. ric, begues, mogueu, escriguéreu, riguen, dorma, perdes, congloguera, traga, mogueu.
12. castigues, busqueu, equivoqueu, expliques, jutgeu, mareja, alce, mengeu, viatja.
13. dius, duem, clouen, cauen, rieu, trac, seieu, bevem, deveu, escric, visc.
14. veig, pogueres, vull, caic, sóc, són, és, ets.
15. ofereixen, concedeix, vesteixen, reuneix, moren, concedeixen, vesteixen, reuneixen, munyen.
16. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten; escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen; llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen (llegisc, llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegeixen); frig, friges, frig, fregim fregiu, frigen; vist, vists, vist, vestim, vestiu, visten; riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen.
19. cusen, llig (llegisc), fregiu, surts, vesteix (vist), riny, escupen (escopeixen), culls, lliges (llegeixes).
Estructures per al discurs oral
Expressar acord i desacord
I tant / És clar que sí
Per descomptat Per supost Per suposat
Hi estic d’acord
Entesos / Ens entenem
Naturalment / Evidentment
No hi estic d’acord
En absolut
De cap manera
Ni de bon tros
Hi estic en contra
Trobe/ Em sembla que t’equivoques
He de dissentir/diferir/contradir-te/discrepar/oposar-me
• Reformulació. Paràfrasi i aclariments: vull dir..., és a dir... Per resumir...; En conclusió...; En definitiva...; Dit d’una altra manera...; En altres paraules...
• Èmfasi: Val a dir...; Cal tenir en compte...; Cal insistir a/en/que...; Convé
destacar...; En efecte...; Vull ressaltar...; Fins i tot; sobretot / especialment...; I no només això...
Expansió del tema
• Exemplificació: Per exemple... A tall d’exemple...; N’és un bon exemple...
• Al·lusions, referències, cites i evocacions: Quant a...; Referent a...; Pel que fa
a..; En relació amb...; Respecte a...; Recordem el que...; No oblidem que...; Cal
recordar/no oblidar que...; Com (ja) sabem...; Com diu/ha dit/va dir/diria..
• Definicions: En altres paraules...; És a dir... En el sentit de...; Dit d’una altra manera...
• Enumeració, seqüenciació temporal:
Tot seguit passo a...; Un cop dit això...; I encara hi podem afegir...; Al seu
torn...; En darrer terme...; D’antuvi...
• Reforç. Precisió/matisació: Especialment; En especial; Particularment; Fet i
fet; En efecte; Efectivament; Certament; En concret; Per descomptat; De la
mateixa manera; Així mateix; Igualment; Amb això vull/volia/voldria dir que...;
De fet...
• Contrast: Mentre que; Malgrat això; Malgrat tot; En tot cas; Sigui com sigui; Al
capdavall; Tanmateix; Ben al contrari; Tot al contrari; Per contra; En realitat;
Ben mirat; No obstant això; Això no obstant; A pesar de...; Amb tot...; Altrament;
Contràriament; Per bé que...;Tot i això; Així i tot; De tota manera; De totes maneres; Ara bé; Si no; Si més no...; Almenys...
• Introducció de subtemes: Quant a...; No solament... sinó també...; En relació amb...; Tornant a...; Com he dit abans...; Respecte a...; Pel que fa a...; En un altre ordre de coses...; A propòsit de...
• Personalització: Al meu entendre/ parer...; Des del meu punt de vista...; Segons la meva opinió...; Honestament...
Canvi temàtic
• Obrir una digressió: Dit en altres paraules...; En qualsevol cas...; Dit d’una
altra manera...; Faig un parèntesi...; Canviant de tema..; Ara que dius això...;
D’altra banda...; Parlant de + SN...
• Recuperació del tema: Com deia...; Com anava dient...; Com estava dient...; En fi...; Tornant al tema que tractàvem...; Doncs bé...; Llavors...; Aleshores...;
Així doncs..; Ara que ho dius...; Allò que deia...; Reprenent el tema...
Per a intervenir en la conversa
Perdona/Disculpa que t’interrompa...
Jo afegiria que...
M’agradaria afegir que...
Sí? de veres? de veritat?
Com és això? Com és possible?
Falques:
Bo Bueno
D’acord Val, Vale
Bé, doncs... Bueno, pues...
Potser+ ind. A lo milllor....
Alguna cosa algo
Vull dir / És a dir
Doncs sí/no Pos sí/no
Doncs Pos
Però no és així Pues va a ser que no.
Aleshores Entonces
9/maig/2017
⇒ Escriga un text per a ser publicat en un blog enquè expose alguns trucs o solucions per a xicotets problemes quotidians, per exemple sobre neteja, bellesa, cuina... (mínim:200 paraules).
b) Escriga un article d’opinió en què expose i argumente el seu punt de vista sobre la incorporació de les nostres festes de tradicions d’origen estranger, com ara el Halloween, Santa Claus, Sant Valentí, etc. (mínim:200 paraules).
- 1a SETMANA (6-12, febrer): PROVA NOVEMBRE '09
- 2a SETMANA (13-19, febrer): PROVA JUNY'09
Locucions, frases fetes i refranys
Redacció.
Tria una de les dos propostes següents:
a) Vosté ha contractat els servicis d’un forn perquè proporcione al seu establiment una quantitat
determinada de productes de brioixeria a l’any, però per motius que desconeix ha incomplit el
contracte. Escriga una carta al responsable del forn en què li explique que queda rescindit el
contracte per incompliment. (200 paraules)
b) La venda ambulant de productes, sobretot en les zones de platja, és una tècnica molt estesa.
Expose i argumente el seu punt de vista sobre si este tipus de venda perjudica els establiments de
comestibles o si, per contra, és una activitat complementària que no incidix negativament en el seu
negoci. (200 paraules)
No és correcte dir:
Parlant de temps, no hem de dir
Tampoc hem de canviar el règim del verb:
LOCALITZACIÓ
A
|
EN
|
Davant
noms propis de lloc
Va nàixer
a Morella
|
Davant
de noms sense determinar.
Són
parella, però viuen en cases diferents.
Ens vam instal·lar
en habitacions molt grans.
|
Davant
els noms que designen parts del cos: al
dit, al cap, a l’esquena.
|
Davant
indefinits, quantitatius, demostratius i relatius:
Segur que
ho trobes en algun dels calaixos de la tauleta de nit.
Ha
treballat en molts llocs diferents.
En este
carrer hi ha tant de sarau que no es pot dormir.
El poble
en què viu és molt menut.
|
Davant
article definit:
Espera’m a la porta de
casa.
Si vas ràpid, encara la
trobaràs al carrer.
Les llibretes les tens en la prestatgeria de
darrere.
Mira en l’armari, a veure si ho ha deixat
allí.
*La forma més genuïna és usar A per a llocs físics definits (amb article) i EN per a llocs figurats amb article o sense:
A la casa / En la imaginació |
|
TEMPS
EN
|
A
|
PER
|
segle:
en el segle XX
|
segle:
al segle XX (menys recomanable)
|
|
any: En
1977 va morir Elvis
(també:
El 1977 / L’any 1977)
|
||
+
art. + mesos i estacions de l’any: A
l’estiu / al maig
|
+
art. + mesos i estacions de l’any: per
l’estiu / pel maig
|
|
+art.+
parts del dia: al matí, a la
vesprada...
|
(
|
|
noms
de les festes i certs períodes de temps:
Al Nadal /
A Setmana Santa...
|
noms
de les festes i certs períodes de temps:
Per Nadal
/ Per Setmana Santa
|
PER o PER A?
Per cridar tant, t’has quedat sense postres.
La casa està per netejar.
Tinc habitacions per llogar.
No s’alça per no haver de netejar.
¡ Introdueix una oració final que fa referència a la intenció del subjecte de realitzar una determinada acció (voluntarietat):
Treballe per guanyar-me la vida. (“perquè vull guanyar-me la vida”)
Estudia molt per aprovar tots els exàmens. (“perquè vol aprovar tots els exàmens”).
Has de fer exercici per a millorar la salut.
L’oració principal és una passiva sense subjecte explícit:
Es va senyalitzar la zona per a evitar accidents.
Hi ha un canvi d’agent entre el verb principal i l’infinitiu.
El jutge va cridar l’acusat per a declarar.
Hem patit molt per a arribar a temps. (verb estatiu)
Ha caigut en un parany per a atrapar lladres poc hàbils (modificador del nom parany)
Fer exercici és bo per a relaxar-se. (modificador de l’adjectiu bo)
No has estudiat prou per a aprovar. (modificador de l’adverbi prou)
He comprat un llibre per aprendre anglés. (perquè vull prendre anglés).
He comprat un llibre per a aprendre anglés. (serveix per a aprendre anglés)
valencià
|
castellà
|
anglés
|
Van anar a l’aeroport per
agafar l’avió.
|
Fueron al aeropuerto para / a
coger el avión.
|
They went to the airport to catch/ so that they could catch the plane.
|
Este llibre és per a aprendre
anglés.
|
Este libro es para aprender
inglés.
|
This book is for learning English.
|
Vam anar a Múrcia perquè els xiquets visitaren el iaio.
|
Fuimos a Murcia para
que los niños visitaran a su abuelo.
|
We went to Murcia so that the children could visit their grandfather.
|
5/abril/2017
28/febrer/2017
LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB: CLAUS
LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)
Ex. 21) 1a, 2c, 3a, 4b, 5b, 6c.
Les locucions
Les frases fetes
Ex. 14) 1b, 2c 3a, 4a, 5c, 6b, 7c, 8b, 9a, 10b, 11b, 12a, 13c, 14c, 15a, 16a.
APROFUNDIM
Dutbes de la essa sonora i la essa sorda
Dubtes freqüents /s/ i /z/
Podeu veure els vídeos explicatius següents elaborats per la UPV:
Grafies de la essa sonora
Grafies de la essa sorda i dels sons /ts/ i /dz/
Pronúncia dels grups -itz-, ts, del sufix -esa i del grup (in)ex-
Assimilació, dissimilació i palatalització
Pràctiques
EXERCICIS DE GRAFIES
21/febrer/2017
EXERCICIS
DE VERBS (FOTOCÒPIES)
14/febrer/2017
7/febrer/2017
REMARQUES DE L'APÒSTROF
L'apòstrof i la contracció. Remarques
17/gener/2017
10/gener/2017
Redacció 4:
Escriu un correu electrònic a un amic o familiar en el qual expliques l'últim viatge que has fet. Hi hauràs d'incloure:
- Itinerari i llocs visitats (amb descripció breu).
- Tipus d'allotjament.
- Anècdotes i problemes.
- Recomana'l o desaconsella'l (motius).
22/novembre/2016 (2a sessió)
La sessió de dimarts ha estat dedicada bàsicament al tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals del mode indicatiu de la 1a conjugació (tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR); també ens hem fixat en algunes de les remarques dels verbs de la 1a conj. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre), i hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret amb els verbs velaritzats (un grup de verbs irregulars que compartixen les mateixes irregularitats): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer, -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur.
SOLUCIONS FULLS DE VERBS
1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.
1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.
1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.
1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.
PROPOSTA DE REDACCIÓ 1
Proposta de redacció per al curs de valencià.
Nivell C1: Mira el vídeo i fes una redacció de 150 paraules: Com podem contribuir a fer un món més sostenible?Redacció 2
- Solució proposada.
PROVA D’ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES (CLAUS)
El millor ús amb la mínima gramàtica
http://www.spluv.es/PDFS/gramatica_zero.pdfTracta els dubtes lingüístics més importants i recurrents en la construcció de les frases i mira de solucionar-los amb tan poca terminologia tècnica com és possible, amb explicacions accessibles a tothom i una notable gamma d'exemples, amb una presentació gràfica que permet visualitzar d'un colp d'ull les solucions. Consta de 73 fitxes que s'estructuren en quatre blocs (Fonamental, Errades típiques de castellanoparlants, General i Termes gramaticals) i que es completen amb un document annex amb expressions incorrectes.Descarrega-te-la
11. ric, begues, mogueu, escriguéreu, riguen, dorma, perdes, congloguera, traga, mogueu.
12. castigues, busqueu, equivoqueu, expliques, jutgeu, mareja, alce, mengeu, viatja.
13. dius, duem, clouen, cauen, rieu, trac, seieu, bevem, deveu, escric, visc.
14. veig, pogueres, vull, caic, sóc, són, és, ets.
15. ofereixen, concedeix, vesteixen, reuneix, moren, concedeixen, vesteixen, reuneixen, munyen.
16. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten; escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen; llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen (llegisc, llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegeixen); frig, friges, frig, fregim fregiu, frigen; vist, vists, vist, vestim, vestiu, visten; riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen.
19. cusen, llig (llegisc), fregiu, surts, vesteix (vist), riny, escupen (escopeixen), culls, lliges (llegeixes).
SOLUCIONARI CIEACOVA NIVELL C1 (MAIG-JUNY 2021)
Exercici 3. 1 on/en què/en el qual 2 en 3 de la qual 4 perquè/per tal que/ a fi que 5 han de 6 És/ N’hi ha/ Ja és 7 s’adeqüen 8 quin/per quin 9 tot i que/encara que 10 amb què/amb els quals 11 pogueren/poguessen 12 que 13 Potser/probablement/possiblement 14 de 15 -se’n 16 al/ a cada.
Exercici 4. 17 s’havia aprimat/es va aprimar/s’aprimà 18 en queda/n’hi ha/n’heu deixat 19 reba/li arribe/puga rebre 20 de què/del qual 21 Fins que 22 Cadascun/cada un 23 Deuen 24 corromput 25 l’haurien deixat/l’hagueren deixat 26 Que contenta que/com de contenta que/ com de contenta n’estic.
Exercici 5. 27b 28b 29c 30c 31c 32a 33c 34a 35a 36b 37c 38a.
Exercici 6. 39c 40a 41a 42b 43c 44b 45a 46c 47b 48a 49c 50b.
➜ PROVA CIEACOVA (GENER '21). CLAUS
EXERCICI 3.
1 que, 2 se n’anava, 3 fins que, 4 a, 5 coneguera, 6 Al cap de, 7 el, 8 hagué, 9 se’l, 10 comtesses, 11 deia, 12 tot i que, 13 queien, 14 tan, 15 a, 16 A més
EXERCICI 4.
17 -te’n, 18 on/en què/en la qual, 19 Quin, 20 corrent, 21 amb compte, 22 descomptat, 23 a, 24 sinó, 25 traduiré, 26 molt.
EXERCICI 5.
27 b, 28 a, 29 c, 30b, 31 a, 32 c, 33 b, 34 b, 35 a, 36 b, 37 c, 38 c.
EXERCICI 6.
39 c, 40b, 41b, 42a, 43c, 44b, 45a, 46b, 47c, 48c, 49a, 50a.
➜ Prova de nivell C1. CIEACOVA (gener ’20)
RESPOSTES PROVISIONALS
Exercici 3
1 –hi, 2 romàs, 3 tsarina, 4 fins i tot, 5 on, 6 perquè, 7 de les quals, 8 esdevingut, 9 a l’abast, 10 incloent-hi, 11 després de, 12 Ø, 13 almenys, 14 fet que, 15 res, 16 permet.
Exercici 4
17 els grans inversors, 18 esteneu la roba! 19 bevent, 20 per què / pels quals, 21 deixa-l’hi, 22 Quina bellesa!, 23 per a què, 24 treies, 25 Dona-me’n, 26 sempre que / en cas que.
Exercici 5
27 una bona part (c), 28 enfront de (a), 29 quasi gens d’ (c), 30 junt amb (b), 31 ben possiblement (b), 32 per consegüent (c), 33 sobretot (b), 34 sota (a), 35 de (b), 36 cosa que (c), 37 hi haja (c), 38 pel que fa a (a).
Exercici 6
39 ressons (b), 40 Cimera (a), 41 es reflectia (b), 42 l’habilitat (a), 43 afeccions (b), 44 torpede (c), 45 impugnar (a), 46 apreciacions (a), 47 termes (c), 48 influència (b), 49 impulsors (c), inajornable (a).
ÀREA D'EXPRESSIÓ ESCRITA
1a SETMANA
✤ OPCIÓ A. El veganisme, el vegetarianisme i altres opcions són cada vegada més seguides per ciutadans amb més consciència social i del planeta. Ja hi ha locals que ofereixen un menú elaborat a partir de productes de comerç just o on és impossible beure un refresc de cola perquè no en tenen.
Redacta un text per al teu grup de companys i companyes de la feina sobre el tema en què deixes clara la teua opinió. Has d’incloure-hi els aspectes següents:
- Augment dels negocis dedicats a les alternatives saludables i sostenibles.
- Dificultats per a seguir el veganisme o el vegetarianisme.
- Complements vitamínics per a completar la dieta.
- Perills de les indústries de la carn i el peix.
2a SETMANA
✤ La diversitat de models familiars. En les últimes dècades, el concepte de model familiar ha variat substancialment i, en alguns casos, se n’han creat de nous: famílies monoparentals, homoparentals, reconstituïdes...
Escriviu un article d’opinió en què exposeu i argumenteu el vostre punt de vista sobre aquesta realitat.
3a SETMANA
✤ Elabora un text d'entre 240 i 260 paraules, d’acord amb les indicacions següents: La revista digital Tecnologia avui, en què col·labores habitualment, t’ha encarregat la redacció d’un article divulgatiu sobre la realitat virtual. Cal que tractes, entre altres, aspectes com els següents:4a SETMANA
✤ Hui en dia vivim d’una manera accelerada, tot i que som conscients dels efectes negatius d’aquest model de vida. En una entrevista recent, el filòsof alemany Rüdiger Safranski recordava que “aquesta acceleració no és cap llei natural, sinó que és una llei nascuda de l’ésser humà i, per això, podem canviar-la”. Formeu part d’un projecte de salut comunitària i, de tant en tant, pengeu en el blog de l’associació articles sobre temes d’interés comú. Redacteu un apunt sobre la tendència a viure de pressa, en què exposeu quines causes provoquen aquest ritme de vida i les conseqüències que a llarg termini pot tindre sobre les persones. Cal que tracteu, entre d’altres, dels aspectes següents: Motius d’aquest ritme frenètic de vida. ¿Hi ha relació entre un model de vida tranquil·la i una productivitat baixa? Conseqüències de seguir els patrons d’una vida accelerada. Propostes que ajuden els vostres lectors i lectores a modificar aquest model de vida
5a SETMANA
✤ El turisme representa un percentatge important de l’activitat econòmica valenciana. Fins ara, tothom tenia la imatge de les platges de gom a gom a l’estiu. Però aquesta estacionalitat del turisme ha canviat, i també el temps i l’espai del model turístic actual: escapades urbanes de cap de setmana, allotjament als centres històrics de les ciutats... Residiu en ple centre del vostre municipi i notat els efectes d’aquest canvi en la manera d’entendre el turisme. Escriviu una carta dirigida a la persona responsable de l’àrea de turisme del vostre ajuntament en la qual exposeu els inconvenients, i també els beneficis, del model turístic actual. Cal que tracteu, entre d’altres, dels aspectes següents: Nous models d’allotjament per a turistes. Efectes del turisme massiu en l’entramat espacial i comercial dels pobles i ciutats. Projecció exterior d’estereotips culturals empobrits i grollers.
TIPUS DE TEXTOS
RES / GENS
Convé tindre en compte que gens és un quantificador, de manera que significa “cap quantitat” (o “alguna quantitat” en oracions no negatives), mentres que res (pronom) significa “cap cosa” (o “alguna cosa” en oracions no negatives): El sofà que tens no m’agrada gens; és més, no m’agrada res del que tens al saló. Observeu, d’altra banda, que el contrari de gens és molt, però que el contrari de res és alguna cosa. Gens, per tant, podría anar mentalment dins d’una gradació: moltíssim, molt, bastant, prou, poc, gens. En canvi, res s’oposa a alguna cosa o a tot.
MENTRESTANT / MENTRE (MENTRES)
Mestrestant és un adverbi que significa “durant el temps en què passa alguna cosa”. Arreplega les coses, mentrestant acabaré de vestir-me.
La conjunció mentre o mentres significa “durant el temps en que”. Mentres fas el dinar, arreglaré la casa. Una conjunció enllaça dues oracions (fer el dinar i arreglar la casa), mentres que un adverbi expressa una circumstància de l’element que modifica.
per què, perquè o per a què?
per què Interrogatiu. Equival a “per quin motiu”, tant en preguntes directes com indirectes. Estructura de relatiu. Combinació de la preposició per i el relatiu àtonquè. És equivalent a “pel qual”, “per la qual”, “pels quals” o “per les quals”. per a què Interrogatiu de finalitat. Pregunta la finalitat, tant en oracions interrogatives directes com indirectes. perquè Conjunció causal. Indica el motiu o la causa de l’acció expressada en l’oració principal.
Hui no ha eixit de casa perquè té febra.
Conjunció de finalitat. Indica la finalitat de l’acció expressada en l’oració principal. Substatiu. Motiu, raó, causa.
per què | Interrogatiu. Equival a “per quin motiu”, tant en preguntes directes com indirectes. Per què no m’has avisat? No sé per què no m’has avisat. |
Estructura de relatiu. Combinació de la preposició per i el relatiu àtonquè. És equivalent a “pel qual”, “per la qual”, “pels quals” o “per les quals”. Desconeixem el motiu per què ha dimitit. Desconeixem el motiu pel qual ha dimitit. | |
per a què | Interrogatiu de finalitat. Pregunta la finalitat, tant en oracions interrogatives directes com indirectes. Per a què serveix eixe aparell? No sé per a què serveix eixe aparell. |
perquè | Conjunció causal. Indica el motiu o la causa de l’acció expressada en l’oració principal. Hui no ha eixit de casa perquè té febra. |
Conjunció de finalitat. Indica la finalitat de l’acció expressada en l’oració principal. Serà millor que òbriga les finestres perquè entre l’aire. Publicaran els resultats en tots els mitjans perquè tothom se n’assabente. | |
Substatiu. Motiu, raó, causa. M’agradaria saber el perquè de la seua actitud. El perquè de tot plegat és un recull de contes de Quim Monzó. |
SER o ESTAR heus ací el dilema
Quadre resum AVL:
Quadre resum amb altres significats de ser i estar
Quadre resum amb altres significats de ser i estar
EL GERUNDI DE POSTERIORITAT
Oració que no es considera correcta: *Va caure a terra, morint a l’acte, ja que el gerundi amb valor de posterioritat és incorrecte. En aquest cas, la solució proposada és construir una oració coordinada copulativa: Va caure a terra i va morir a l’acte.
L’ús del gerundi, en canvi, és correcte quan té valor de simultaneïtat o anterior (Llegia mossegant-se les ungles), quan té una funció adverbial (Va marxar jugant amb la pilota) o quan complementa un nom (Vaig veure la Maria llegint un llibre).
10a setmana/DESEMBRE/2021
ELS INDEFINITS (SOLUCIONS)
Ex. 28
1c 2a 3b 4c 5b 6a 7a 8b 9b 10a
Ex. 29
a) cap b) gens c) gens d) res e) res f) gens g) Res h) cap i) cap j) gens de k) res.
Ex. 30
a) diverses b) l’empresari mateix c) les altres/la resta d) mateixa e) Cada un/ Cadascun f) alguna cosa g) és correcta h) els altres i) es creu que és important/famós j) uns quants dies k) Com més l) quan m) És correcta n) És correcta
Ex. 1
a) gens de ganes b) ningú c) cap d) cap e) gens f) gens g) cap h) ningú i) res j) gens k) res l) res m) gens n) ningú o) gens p) res q) res r) ningú.
Ex. 2
a) a les dues quan b) bastants / força c) diverses d) alguna cosa e) qualssevol f) els altres / la resta g) cap/algun h) cadascú i) cap objecte j) i en tombarem la porta k) i els altres assistents l) diverses m) hi van tornar n) *ajens (és un castellanisme) / aliens o dels altres o) És correcta.
Ex. 1 (pàg. 57)
a) gens b) gens / gens c) gens d) res e) ningú f) res g) ningú h) ningú i) gens j) res.
Ex. 2
a) cap b) gens c) cap d) res e) ningú f) res g) cap h) ningú i) cap j) cap.
Ex. 3
No hi ha res a fer. Ningú no sap què va passar exactament. Això no m’agrada gens. No m’ho puc explicar. Cap dels assistents va veure res. De vegades pense que res d’això pot ser veritat. En cap ocasió m’he enfrontat a una situació com aquesta. No sé, tal vegada no faça res. Esperar. Però, que ningú pense que serà molt de temps. No hi ha cap circumstància que em puga detenir. Em quedaré assegut, prenent el meu cafè, sense gens de sucre, i esperant que ningú no em trobe a faltar.
EXERCICIS D’INDEFINITS (SOLUCIONS)
Exercici 1
1. cap 2 gens de 3 res 4 cap 5 gens d’ 6 cap 7 res 8 gens de 9 cap 10 gens de 11 gens d’/cap; gens.
Exercici 2
1 cap 2 res 3 res 4 cap 5 res / res 6 cap 7 res 8 cap.
Exercici 3
1 gens de 2 correcta 3 gens d’ 4 gens de 5 gens de 6 gens de 7 correcta 8 gens de.
Exercici 4
1 cadascun 2 cadascú 3 cadascú 4 cadascun 5 cadascun 6 cadascú 7 cadascun 8 cadascú 9 a cadascun 10 Cadascú 11 cadascun.
Exercici 5
1 cadascú 2 Cadascun 3 em diu unes coses. 4 cadascuna 5 cadascun 6 sempre diu unes coses. 7 Cadascú 8 cadascuna.
Exercici 6
1 gens de 2 Algun 3 una 4 Cadascú 5 gens de 6 cadascun 7 Algú 8 res del.
MATEIX (mateixa, mateixos, mateixes)
Es tracta d'un quantificador indefinit existencial que fa referència a una part del conjunt que quantifica. Segons la posició que ocupa pot assumir valors diferents:ANTEPOSAT a l'element que modifica- Estableix una relació d'identitat o semblança amb una entitat coneguda o apareguda prèviament.Estructura
Ex. Assistiren a la reunió els mateixos veïns que la setmana passada. Tu i jo tenim les mateixes inquietuds culturals.POSTPOSAT a l'element que modifica- S'usa per a emfatitzar, per a reforçar el mot i indicar que es tracta d'aquest i no d'altre.Estructura: nom
- Per reforçar els pronoms reflexius (concordança en gènere i nombre) Ex: Maria sempre parla de si mateixa. Vam enviar la invitació a vosaltres mateixos EVITAR ESQUEMES CALCATS DEL CASTELLÀ1. Evitar la repetició d’un nom que ja hem citat (substituïm el mot castellà,mismo) Ex: És un quadre molt bonic. *Qui és l’autor del mateix?És un quadre molt bonic. Qui n’és l’autor?de la mateixa a tots els membres de la comissió.Després de redactar l’acta van enviar-ne un còpia a tots els membres de la comissió.
2. Indicar emfàticament que es tracta d’allò que s’anomena i no d’una altra. (substituïm el mot castellà, propio)
Ex: *El mateix entrenador la va avisar.L’entrenador mateix la va avisar.
Així, doncs, l’ús de mateix només serà correcte quan:
1. Tinga valor emfàtic
2. Tinga valor d’identitat o de repetició
2. Indicar emfàticament que es tracta d’allò que s’anomena i no d’una altra. (substituïm el mot castellà, propio)
9a setmana/DESEMBRE/2021
23. Ompliu els buits de les frases següents amb les formes corresponents dels verbs que hi ha entre parèntesis.
a) Fes b) seieu c) aprenga d) dissolga e) isqueu f) vulga, vaja g) córrec h) tix/teixeix i) engul/engolisc j) menteix k) vulga/concloga, resolguem l) vegem, constituïsca m) confongueu n) rep, atenc, sé o) descriviu/descrigues, envieu/envies p) traduïu q) pressenta, estiga r) reculles s) moveu-vos, voleu t) dorma u) agrada, confonga v) llija/llegisca w) perda x) agraïsc, fongueu y) Està-te/estigues z) escupes/escopisques.
30. Completeu els buits següents amb el pronom o la combinació binària de pronoms febles que corresponga.
a) li’l b) -li-la c) us ho d) li’n e) m’ho f) la hi g) els les h) li ho i) -li-les j) -los-hi k) -la’n l) -li-les (-les-hi).
31. Ompliu els buits de les frases següents amb els pronoms que hi calguen.
a) els en b) ‘ls-la c) -los-els d) les hi e) li’l f) us hi g) us la h) s´hi i) li’n j) s’hi k) ho l) te’n
8a SETMANA/NOVEMBRE/2021
Veurem l'apostrofació. A banda de les principals normes d'ús, ens fixarem en les diverses excepcions que hi ha i en l'apòstrof davant de sigles i abreviatures. També veurem la contracció.
L'apòstrof i la contracció. Remarques
A banda de les normes generals d’apostrofació, cal tenir en compte:
a. No s’apostrofen els articles el i la i la preposició de davant de paraules començades per vocal utilitzades amb caràcter metalingüístic:
el participi de establir el plural de home
b. S’apostrofa davant de citacions escrites entre cometes, de títols i d’exemples: va qualificar el fet d’“inaudit” el director de l’Hola el verb lliurar en el sentit d’‘entregar’ l’últim número d’El Punt
c. S’apostrofa davant de números o abreviatures en aquells casos en què, al pronunciar-los, comencen per un so vocàlic:
l’1 de setembre l’ap. 4 de l’art. 12 l’Hble. Conseller de Salutl’XI Congrés de Farmacologia un premi d’11 milions d’euros
d. Davant de les sigles que es lligen com una paraula, apliquem les regles generals d’apostrofació:
la UNESCO la UEFA l’IVA l’IBI
e. Davant de les sigles que es lletregen, apostrofem sempre que comence per un so vocàlic. Cal tindre en compte que es considera que en este tipus de sigles la síl·laba tònica és l'última i són, per tant, agudes. Així doncs, no apostrofarem les paraules femenines que comencen per i/u àtones, seguint la regla general. A més, en estes sigles femenines la i/u representarien la inicial d’una paraula en què la i/u és àtona (i, per tant, tampoc s’apostrofaria):
l’AVL l’ONG l’FM l’LSDla UMH (U= universitat la universitat) la ILP (la iniciativa) la UGT (U= unió, la unió) la UE (la unió)la IBM la ITV
f. Davant de préstecs no adaptats començats per s seguida de consonant pot no apostrofar-se, considerant la s líquida com una consonant. Això no obstant, també és acceptable apostrofar exclussivament l’article el, considerant que, en este cas concret, la pronunciació habitual introdueix davant de la s una vocal eufònica (que resulta innecessària, però, en el cas de l’article la i la preposició de): el speaker o l’speaker la schola cantorum una sessió de striptease
g. S'apostrofa sempre, d'acord amb la norma general, en el cas dels nostres topònims (l’Alcoià, l’Alcúdia, l’Alguenya, l’Alt Empordà, l’Alguer, etc. )o de topònims estrangers adaptats al català. En canvi, l'article masculí dels topònims estrangers no adaptats s'escriu amb majúscula inicial, en la seua forma original i no es contrau(Los Angeles, El Escorial, Las Vegas, El Álamo, El Salvador, El Paso, El Puerto de Santa María, El Bierzo, La Alcarria, etc.)
h. No hem de fer la contracció quan l’article forma part del títol d’una obra o del nom d’una entitat:Ve d’El Corte Inglés.Una obra d'Els Joglars.
L'apostrofació davant de les sigles i els acrònims
1. Pronunciació sil·làbica
l’INCANOP (masculí)
2. Pronunciació lletrejada
Davant d’una sigla que comença amb vocal, l’article el i la preposició de s’apostrofen sempre, però l’article la no s’apostrofa si la vocal inicial és i o u. l’IPC l’i-pe-ce
Si la lletra inicial és una consonant, els articles el i la, i la preposició de, només
➜ CLAUS 1a i 2a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda--joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // sentència, altruista, féiem, còmic // heroi, féieu, remei, examen // crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoidal, mòdul, proveïdor
CLAUS (3a, 4a i 5a columnes): (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
posseíeu, duia, anàreu, reunió // deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua
posseíeu, duia, anàreu, reunió //
7a SETMANA/NOVEMBRE/2021
ALERTA ALS MANIÀTICS DE LA PREPOSICIÓ EN:
No és correcte dir: a un poble, a unes habitacions, a molts hotels...
Parlant de temps, no hem de dir al 2013, sinó en 2013/el 2013/ l'any 2013
Tampoc hem de canviar el règim del verb: pense als problemes pense en els problemes;influeix a la informació influeix en la informació... En casos com aquests, el verb demana la preposició en. Només la canviarem si, a continuació hi ha un infinitiu (vegeu el canvi i caiguda de preposicions)
LOCALITZACIÓ
A EN Davant noms propis de lloc Davant de noms sense determinar. Davant els noms que designen parts del cos: al dit, al cap, a l’esquena. Davant indefinits, quantitatius, demostratius i relatius: Davant article definit:
A la casa / En la imaginació
TEMPS
EN A PER segle: en el segle XX segle: al segle XX (menys recomanable)
any: En 1977 va morir Elvis Al 1977...
En gener / En primavera+ art. + mesos i estacions de l’any: A l’estiu / al maig + art. + mesos i estacions de l’any: per l’estiu / pel maig
+art.+ parts del dia: al matí, a la vesprada... (pel matí...) En NadalEn Setmana Santanoms de les festes i certs períodes de temps: noms de les festes i certs períodes de temps:
No és correcte dir:
Parlant de temps, no hem de dir
Tampoc hem de canviar el règim del verb:
LOCALITZACIÓ
A la casa / En la imaginació
TEMPS
PER o PER A?
Casos més conflictius:
Per + infinitiu:
¡ Indica causa o mancança.
Per cridar tant, t’has quedat sense postres.
La casa està per netejar.
Tinc habitacions per llogar.
¡ Causa no efectiva, intenció del subjecte de no realitzar una determinada cosa.
No s’alça per no haver de netejar.
¡ Introdueix una oració final que fa referència a la intenció del subjecte de realitzar una determinada acció (voluntarietat):
Treballe per guanyar-me la vida. (“perquè vull guanyar-me la vida”)
Estudia molt per aprovar tots els exàmens. (“perquè vol aprovar tots els exàmens”).
L’oració d’infinitiu introduïda per per també podria modificar un substantiu que designa una acció realitzada voluntàriament:
¡ Restriccions a l’acció voluntària:
El verb principal és una perífrasi d’obligació:
Has de fer exercici per a millorar la salut.
L’oració principal és una passiva sense subjecte explícit:
Es va senyalitzar la zona per a evitar accidents.
Hi ha un canvi d’agent entre el verb principal i l’infinitiu.
El jutge va cridar l’acusat per a declarar.
Per a + infinitiu:
Hem patit molt per a arribar a temps. (verb estatiu)
Ha caigut en un parany per a atrapar lladres poc hàbils (modificador del nom parany)
Fer exercici és bo per a relaxar-se. (modificador de l’adjectiu bo)
No has estudiat prou per a aprovar. (modificador de l’adverbi prou)
! En una mateixa oració, podem usar per o per a segons si volem destacar la voluntarietat o si volem introduir un complement modificador:
He comprat un llibre per aprendre anglés. (perquè vull aprendre anglés).
He comprat un llibre per a aprendre anglés. (serveix per a aprendre anglés)
Per cridar tant, t’has quedat sense postres.
La casa està per netejar.
Tinc habitacions per llogar.
No s’alça per no haver de netejar.
¡ Introdueix una oració final que fa referència a la intenció del subjecte de realitzar una determinada acció (voluntarietat):
Treballe per guanyar-me la vida. (“perquè vull guanyar-me la vida”)
Estudia molt per aprovar tots els exàmens. (“perquè vol aprovar tots els exàmens”).
Has de fer exercici per a millorar la salut.
L’oració principal és una passiva sense subjecte explícit:
Es va senyalitzar la zona per a evitar accidents.
Hi ha un canvi d’agent entre el verb principal i l’infinitiu.
El jutge va cridar l’acusat per a declarar.
Hem patit molt per a arribar a temps. (verb estatiu)
Ha caigut en un parany per a atrapar lladres poc hàbils (modificador del nom parany)
Fer exercici és bo per a relaxar-se. (modificador de l’adjectiu bo)
No has estudiat prou per a aprovar. (modificador de l’adverbi prou)
! En una mateixa oració, podem usar per o per a segons si volem destacar la voluntarietat o si volem introduir un complement modificador:
He comprat un llibre per aprendre anglés. (perquè vull aprendre anglés).
He comprat un llibre per a aprendre anglés. (serveix per a aprendre anglés)
6a SETMANA/NOVEMBRE/2021
Al llarg d'aquesta setmana veurem el tema dels pronoms relatius (unitat 9): formes i usos; a més, del relatiu possessiu, del relatiu neutre i de les formes el que, la que, els que i les que, que només són correctes quan no tenen antecedent i es poden substituir per aquell que i variants.
D'altra banda, farem un repàs i PRÀCTICA de pronoms febles.
4a-5a SETMANA/OCTUBRE-NOVEMBRE/2021
Al llarg d’aquesta setmana hem vist les regles per a la formació de gènere (femení i masculí), aquelles paraules que tenen doble significat segons s’usen en masculí o en femení (el son / la son; el terra / la terra...) i les principals paraules que tenen un gènere diferent del castellà (el costum, el deute, una anàlisi...). D’altra banda, hem vist la formació de nombre (singular i plural).
ELS PRONOMS FEBLES
Funcions dels pronoms febles. 3a persona
COMPLEMENTS PRONOMS EXEMPLES Complement Directe Definit. Pot portar: - article definit - demostratiu - possessiu - nom propi Has portat les verdures? > Les has portades? EL, LA Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida. ELS, LES Vaig vore el teu germà > El vaig vore. Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.
Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res. La funció de CD la realitza un infinitiu. EN Has portat verdures? > N’has portat? Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.
Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò. HO Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir. Volia allò > Ho volia. Sabiael que passaria > Ho sabia.
Complement Indirecte Si és un CI animat LI, ELS No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat. Si és un CI inanimat (preferiblement) HI No faces més voltes al tema > No hi faces més voltes.
Complement de Règim Verbal -Introduït per la preposició DE. EN S’ha oblidat d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat S’ha oblidat que havia d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat. -Introduït per una altra preposició. HI Jugaren a bàsquet? –Hi jugaren.
Atribut Si és definit EL, LA ELS, LES Pere és el metge del poble > Pere l’és. Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO HO Pere és metge > Pere ho és. Pere és el metge del poble > Pere ho és Per a donar èmfasi (partitiu) EN Mira que n’ets, de llest! Si n’estic, de farta!
Complement predicatiu És semblant al CCM però en aquest cas modifica dos elements de l’oració. HI Vingué molt cansada? –Hi vingué. Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa. Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.
Amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar EN
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet Aquest senyor Peris, o com se’ndiga...
Amb valor emfàtic: Que en va, de brut! Si en vingué, de cansat!
Complement del nom Precedit de la prep. DE, completa un nom com si fóra un adjectiu. EN Entens el significat d’aquesta paraula? > N’entents el significat? Llig el text i fes-ne un resum. Estigué a Oriola i en visità les esglésies.
Complement Circumstancial CC Temps HI: Vingué a casa a les cinc > Hi vingué a casa No treballa de vesprada > No hi treballa
CC Manera HI: Ha fet l’exercici ràpidament > Hi ha fet l’exercici Ha fet l’exercici de pressa > Hi ha fet l’exercici CC precedit de qualsevol prep., excepte DEVa a Alacant > Hi va Ha arribat a casa > Hi ha arribat Passa per l’hospital > Hi passa CC precedit de la prep. DE EN Ve d’Alacant > En ve CC Causa M’alegre per tu > Me n’alegre Verbs i expressions prefixades amb pronoms febles Verbs: anar-se’n, tornar-se’n, haver-hi... de percepció: veure-s’hi, sentir-s’hi, tocar-hi (entendre, tindre seny): Sense les ulleres no m’hi veig. Va quedar completament sord, no s’hi sent. El iaio està tan major que no hi toca.
Complement d’un adverbi Precedit de qualsevol preposició HI Posa’t davant de la moto > Posa-t’hi al davant
Subjecte Indefinit. Sol aparéixer en verbs com sortir, eixir, arribar... EN Arribaren tres persones? > N ́arribaren tres. Ix algun tren cap a Vinaròs?
–N ́ix un a les tres. Expressions: Va armar-la! Me les he tingudes amb ell. Som-hi! Ara no hi caic
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet Aquest senyor Peris, o com se’n
Amb valor emfàtic: Que en va, de brut! Si en vingué, de cansat!
CC Manera HI: Ha fet l’exercici ràpidament > Hi ha fet l’exercici Ha fet l’exercici de pressa > Hi ha fet l’exercici
Subjecte
–N ́ix un a les tres.
LES GRAFIES
A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents:
P | Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt- | capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte |
B | Inicial i medial en: ab-, ob-, sub- | absent, objecte, obscur, subjecte |
T | Inicial en: atz-, atl-, atm- | atzar, atzavara, atles, atmosfèric |
D | Inicial en : ad- | addicció, adduir |
C | Inicial i medial davant: c, s, t, z | accepció, succés, delicte, èczema |
G | Inicial i medial davant: d, g, m, n | amígdala, sagnar, suggestió, augment |
APRENEM MÉS
⇒ COMBINACIONS I PARTICULARITATS DELS PRONOMS FEBLES (VÍDEO)
⇒ PRÀCTIQUES DE PRONOMS FEBLES
⇒ EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES [CLAUS]
⇒ REPASSEM ORTOGRAFIA
ACTIVITATS1. Col·loca la consonant oclusiva corresponent:
llo_ | fre_ | pare_ | afala_ | aba_ |
joventu_ | estóma_ | ràpi_ | fàsti_ | quietu_ |
demago_ | heral_ | actitu_ | su_ | aràbi_ |
poru_ | se_ | partíci_ | càsti_ | esno_ |
ver_ | manya_ | fon_ | àne_ | poli_ |
estrate_ | pedago_ | salu_ | espàrre_ | càrre_ |
2. Col·loca les grafies corresponents de les consonants bilabials, dentals o velars:
o_lidar tram_ia can_iar a_anç xo_ cor_a du_te su_il pessi_ tràfe_ casca_ell tro_ador almí_ar ca_aller ro_ell a_ecte _iga escara_at màne_ ga_ardina llampe_ gra_ar espa_ilar em_enar a_orrir trè_ol parlà_eu ja_elina _edell _oltor Córdo_a ra_al _ernissar sa_ó pròle_ su_ tal_ mo_ilitat lla_i pa_elló ta_erna càsti_ a_anç re_ co_ard pro_ador o_scur si_ella
3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
o_lidar | tram_ia | can_iar |
a_anç | xo_ | cor_a |
du_te | su_il | pessi_ |
tràfe_ | casca_ell | tro_ador |
almí_ar | ca_aller | ro_ell |
a_ecte | _iga | escara_at |
màne_ | ga_ardina | llampe_ |
gra_ar | espa_ilar | em_enar |
a_orrir | trè_ol | parlà_eu |
ja_elina | _edell | _oltor |
Córdo_a | ra_al | _ernissar |
sa_ó | pròle_ | su_ |
tal_ | mo_ilitat | lla_i |
pa_elló | ta_erna | càsti_ |
a_anç | re_ | co_ard |
pro_ador | o_scur | si_ella |
3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
CONTROL DE REPÀS (SOLUCIONS)
1. 1 conec / meresca 2 recorrerem / recorreguérem 3 encengueu 4 mantingut 5 sap, sabia / confon, confonia 6 ocorrent 7 entés 8 pateix / vol 9 resolt / difonguen 10 rebran 11 conduïsca 12 escriviu 13 déiem 14 pertanyut, pertangut 15 veiem 16 isca.
2. 1 volguérem 2 confongué 3 havia absolt 4 réiem 5 tussen 6 cresquéreu 7 romanguéreu 8 vera 9 perdràs 10 hagueres vingut 11 teniu 12 ves 13 visquéreu 14 fóreu 15 traduïsca.
3. 1 aparegut 2 venut 3 pertanyut, pertangut 4 oferit 5 sabut, fet 6 cabut 7 molt 8 sigut 9 resolt 10 obert, atés 11 respost 12 rebut 13 vençut 14 comés 15 promés 16 corregut 17 escrit 18 tret 19 fos.
4. venir: vine, vinga, veniu, vinguen dur: dus, duga, dueu, duguen escriure: escriu, escriga, escriviu, escriguen prendre: pren, prenga, preneu, prenguen.
5. a) han de fer b) cal patir, s’ha de patir c) arribaran d) deuen haver e) És necessari, cal que treballes f) Deu haver-se post g) devien tindre.
6. memòria, algun, estàtua, cèntim, trencaria examen, olimpíada, exclòs, créixer, medul·la llémena, fóreu, paràgraf, humit, línia parlàveu, òrfena, xandall, ressò, arribaran.
7. espontaneïtat, seqüència, agrairia ambigua, fluïdesa, diürna traduïa, egoisme, posseïdor, intuïció, agraïment, conduint quotidià, obeïen, heroïcitat.
FULL DE VERBS (SOLUCIONS)
1. a) vull, sigues b) crec, sàpigues c) insistisques, faré d) responent, tret e) caent, pogut f) acabà, tornàrem g) dient, destruït h) faig, faça i) vol, parlem j) deia, diu k) agraeix / agraïx, produïm l) rebera, sabera m) escriga, aconseguirà n) digues, creuran o) transmet, acosta p) rigueres, miraria q) veig, supose.
2. a) aprenent b) rebut c) faces, isques d) sigut e) veia f) recórrega g) traent h) cus, cull i) corrent, resolent j) crequeu, creeu k) responent l) merescut m) mantingudes, excloses n) begueu o) difós p) tussen q) romàs r) tragueu, traeu s) vivint, entén.
3. 1 he d’anar 2 deu estar nerviós 3 cal llegir, s’han de llegir 4 Has de dormir 5 És necessari/Cal que 6 Deu haver-se quedat 7 Havíem de lliurar 8 deuen ser 9 Cal telefonar 10 hem de preparar-nos 11 Bé 12 Li deu haver tocat 13 no és necessari 14 -hauràs de fer 15 Ja deu ser hora 16 Bé 17 que he de dir-te 18 Bé 19 Bé 20 cal entrar.
EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES (SOLUCIONS)
1. a) doneu-me b) porta’n c) comenteu-los d) va rentar-se e) canvieu-vos f) dona’m g) calma’t h) menja’n i) vas portar-ne j) agafa’l k) va tornar-nos.
2. a) en busca b) les collien c) Els han trobats d) L’hem visitat e) En volien dos f) N’he vist un g) En vull de formatge h) Agafa-la i) les ha portades j) Vam trobar-los k) L’ha vista l) Vam comentar-lo / El vam comentar m) L’amaga / Amaga’l.
3. a) Ho ha dit b) Has de tenir-ne c) En comprarem d) Ho entens? e) En tinc tres f) N’hem comprat un d’història g) Encara no ho sabem.
5. a) el b) la c) Els d) Les e) el f) ho g) en h) m’ho i) ho j) ho k) en l) ho m) els n) -los.
6. a) en b) en c) ho d) ho e) els.
7. a) l’ b) els c) -ho d) -les e) -lo.
8. a) -ho b) -lo c) ho d) -lo e) ho.
Pàg. 4
9. a) -li b) -los c) els d) -li e) els.
10. a) el, li b) el, el, el c) el, li, -lo d) li, la e) li, el, -lo, li.
11. a) li b) l’ c) li d) l’ e) li f) l’ g) li h) li i) li.
Pàg. 5
13. a) -ne b) els c) les d) li e) hi f) -los g) -ho h) en i) el j) -lo k) ‘l l) n’ m) hi n) ‘ls o) en.
Pàg. 7
a) S’hi dirigeix b) hi ha optat c) anar-hi d) Me n’he assabentat e) hi brames f) s’hi dediquen g) Ja no hi confie.
Ens l’hi / n’hi / -me’l / se’n / li’n / els en / -los-els / -la-hi / ens ho
Pàg 8
a) me l’ha ficat b) se’l c) els en d) -m’ho
a) ho b) L’hi c) les hi porta d) ho/l’ e) Hi portes f) Ho sembles g) s’hi h) ho i) hi j) Hi k) hi l) ho m) hi va quedar n) hi han declarat o) L’hi p) ho està q) ho / els r) s’hi ha fet.
Exercici 16.
a) hi b) hi c) en d) hi e) hi f) en g) -hi h) hi / en i) hi j) hi k) hi l) hi m) en n) hi o) hi p) hi q) hi r) n’ s) hi t) hi.
Exercici 17.
a) li’l b) li’ls c) Porta-li-la d) li’l e) Para-n’hi un f) Agafa’n i no te n’oblides. g) Tanca-la h) Busca’ls-hi.
Exercici 18
a) -la b) -ne cinc c) ho d) els mire e) -ho f) No n’ha comprat g) No vol comprar-ne h) les.
Exercici 19
a) torna-li b) els amaga c) dir-li d) els resol e) doneu-los f) els g) els h) els.
Exercici 20
a) escriure-les b) Ho has dut? c) en vol una d) les has comprades? e) Tanca-la f) en tenim set g) en compra h) rebre’n i) llegir-ho j) ho.
Exercici 21
a) compra-li-la b) els en demanaré c) li ho explique d) doneu-los-en una e) els l’anunciarem f) Porta-l’hi g) Tornen-los-els / Els els tornen h) li l’ha regalat i) Us el comprem j) els la k) Dona-l’n sis l) li’ls estira m) li la fa n) els el paga o) Compra-li’l p) Posa-les-hi q) Conta-me’l r) Deixeu-los-hi s) comprar-n’hi unes t) Vau menjar-n’hi u) Els les v) -li’n un w) els la x) -vos-en unes quantes y) Digues-li-ho z) l’hi cridarem.
Exercici 22
a) se’n b) hi camina c) hi estic d) hi escriu e) hi f) en g) hi h) Para’n.
1a SETMANA/OCTUBRE/2021
Hem encetat aquesta aventura amb un model de prova de la CIEACOVA, la de juny de 2021.
Hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist alguns temps verbals del mode indicatiu de la 1a conjugació (tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR). Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre), i hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret amb els verbs velaritzats I (un grup de verbs irregulars que comparteixen les mateixes irregularitats): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer, -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur. Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats:
1) Fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
[Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
D'altra banda, hem vist el grup de verbs velaritzats (II) (nàixer, viure, créixer i meréixer), que fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., pret. perfet simple i participi.Tot seguit hem vist els verbs de la 3a conjugació: verbs purs i verbs incoatius, (que són la majoria dels verbs de la 3a conj., i es caracteritzen per afegir un increment o terminació, -isc / -(e)ix, entre l'arrel i els morfemes en les tres persones de singular i la 3a per. de plural), i que només es diferencien en els dos presents, el d'indicatiu i el de subjuntiu, i en l'imperatiu.
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
[Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
APRENEM MÉS
⇒ Cal fer la prova de juny de 2021 (àudio i text escrit).⇒ Exercici de verbs (fotocòpies, annex 3).⇒ Unitat 12 del llibre Punt per punt.⇒ Exercicis de verbs. Unitat 7 (Quadern de valencià).
SOLUCIONS FULLS DE VERBS
1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.
1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.
1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.
1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.
[DOSSIER 3] CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”
2a-3a SETMANA/OCTUBRE/2021
LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB
Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).
Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).
Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir i obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...
A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts).
"LES PERÍFRASIS VERBALS"
Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
Perífrasi de probabilitat.
Perífrasi d’imminència.
L'ACCENTUACIÓQuant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals e i o obertes.[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: busca la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].
Truquets per a accentuar correctament les vocals e, o.
Exemples Excepcions La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes menjaré, pretén, després, camió, torró... terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, reòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... La e i la o solen ser obertes en les paraules planes diòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... formes del verb ser: fóraverbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraulesesdrúixoles gènere, pèrdua, memòria, València... fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega...verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...
Les grafies e i o representen dos sons diferents:
La e representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).
La o representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)
Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.
Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):
Casos en què la e és oberta:
1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.
2. Davant de l, l·l, rr i r: cel, novel·la, serra, verd.
3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.
Casos en què la o és oberta :1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).
Després de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme i estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment, -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes).
Exemples | Excepcions | |
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes | menjaré, pretén, després, camió, torró... | terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, reòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... |
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes | diòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... | formes del verb ser: fóra verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...) estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... |
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraulesesdrúixoles | gènere, pèrdua, memòria, València... | fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega... verbs de la 2a conj. (córrega...) |
Les grafies e i o representen dos sons diferents:
Casos en què la e és oberta:
APRENEM MÉS
⇒ VOCABULARI DE BARBARISMES
⇒ DOBLETS LINGÜÍSTICS
EXERCICIS DE DOBLETS LINGÜÍSTICS (CLAUS)
Exercici 1.
a) accessible b) assequible c) clarificar d) aclarir e) altura f) alçada g) alçària h) aparell i) aparat j) aparençar k) aparentar l) s’assecarà m) eixugat n) atendre o) atindre.
Exercici 2.
1 creuar 2 fonda 3 corrents 4 infligir 5 cita 6 aterrir 7 desvelat 8 dades 9 legat 10 corrent 11 esborrany 12 adormir 13 doblar 14 llegat 15 data 16 ha desvetlat 17 citació 18 doblegat 19 encreuar 20 aterrar 21 consegüent 22 conseqüent 23 fulla 24 fons 25 full 26 infringit 27 dormir 28 esborrador.
Exercici 3.
a) lliurar b) mèdic c) metro d) medi e) nomenat f) nombre g) ona h) oïda i) orgue j) planejàrem k) pon l) preveure.
Exercici 4.
a) reial b) rumiar c) rendible d) renyar e) retallada f) eixut g) assegurança h) senyalar i) somnis j) taula k) trànsit l) trametre m) viari.
Exercici 5.
a) capturat b) emplenar c) consegüentment d) necessite e) donarà suport f) s’assemblen g) instat.
➜ LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)
Ex. 21) 1a, 2c, 3a, 4b, 5b, 6c.
Ex. 22) duent, escrivint, rebent, plovent, devent, rient, movent, creient/creent, eixint, apareixent.
Ex. 23) removent, I van desconnectar, que va inundar, anant, i es guanyà/on es guanyà, i la van convocar.
Ex. 24) debatut, permés, conclòs, traduït, difós, respost, pres, crescut, nascut, detingut/detinguda, imprés, oferit/ofert, aparegut, valgut, segut, mòlt petangut/pertanyut, cogut.
Ex. 16) 1a, 2c, 3b, 4b.
Ex. 17) jovenalla, quilometratge, moblatge, fullatge, xicalla, tonatge.
Ex. 18) maduresa, dolcesa, noblesa, lleugeresa, lletgesa, honradesa, ceguesa, deixadesa, tendresa, nuesa, timidesa, bellesa.
Ex. 19) a) ressaltava, asimètricament; b) dissortat, ressonància; c) pressentir, asserenar-se; d) dissertació, ressò, transsexualitat.
Ex. 20) amansir, rebrotar, abonyegar, enlletgir, encarir, alleugerir, empal·lidir, entapissar, ensucrar, envernissar, assaborir, assedegar, emmalaltir, ajornar, assecar, desossar.
EXERCICI (GRAELLA) FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)
Aparéixer, aparegut, apareixent / cabre, cabut, cabent/ créixer, crescut, creixent / merèixer, merescut, mereixent / nàixer, nascut, naixent / pertànyer, pertangut (pertanyut), pertanyent / plaure, plagut, plaent /saber, sabut, sabent / ser, sigut, sent / seure, segut, seent / tòrcer, torçut, torcent / viure, viscut, vivint / absoldre, absolt, absolent / dir, dit, dient / dur, dut, duent / escriure, escrit, escrivint / fer, fet, fent / moldre, molt, molent / pondre, post, ponent / resoldre, resolt, resolent / traure, tret, traent / veure, vist, veent (veient) / admetre, admès, admetent / atendre, atés, atenent / concloure, conclòs, concloent / encendre, encés, encenent / confondre, confós, confonent / ofendre, ofés, ofenent / prendre, pres, prenent / romandre, romàs, romanent / complir, complit (complert), complint / establir, establit (establert), establint / oferir, oferit (ofert), oferint / omplir, omplit (omplert), omplint / decidir, decidit, decidint / cobrir, cobert, cobrint / morir, mort, morint / obrir, obert, obrint / imprimir, imprés, imprimint / vendre, venut, venent / coure, cuit, coent / agrair, agraït, agraint / assajar, assajat, assajant / jutjar, jutjat, jutjant / moure, mogut, movent / distraure, distret, distraent / sotmetre, sotmés, sotmetent / traduir, traduït, traduint / rebre, rebut, rebent / poder, pogut, podent / existir, existit, existint / rebaixar, rebaixat, rebaixant / llegir, llegit, llegint / començar, començat, començant.
[DOSSIER 3] CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)” 21. parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.
31. apague, apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
39. duguera / estiguera / fóra / sapiguérem (sabérem) / feren / poguera / llegira / tinguera / seguera / conduïra / isquéreu / escriguera / vinguera.
40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu.
42. trau / creieu / beveu / fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.
43. doneu / ven / vine / vés / corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu / dissoleu / encenguem / pertany / dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu / llig (llegix).
44. absoleu / cloeu / beveu / escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu / aprén / comenceu.
45. has viscut / ha vist / hem enviat / heu bullit / han mentit.
46. havies comprat / havia arribat / havíem entrat / havíeu fet / havien dit.
47. hagueres aprés / hagué dormit / haguérem escoltat / haguéreu parlat / hagueren menjat.
49. hauràs conegut / haurà crescut / haurem entrat / haureu descansat / hauran vist.
50. hauries volgut / hauria caigut / hauríem entrat / hauríeu elaborat / s’haurien exhaurit.
51. hages dit / haja aparegut / hàgem col·laborat / hàgeu oït / hagen sabut.
52. hagueres anat / haguera vingut / haguérem conduït / haguéreu treballat / hagueren conegut.
54. voler, volent volgut / córrer, corrent, corregut / moldre, molent, mòlt / obrir, obrint, obert / traduir, traduint, traduït / cabre, cabent, cabut / dur, duent, dut / aprendre, aprenent, aprés / fondre, fonent, fos / atendre, atenent, atés / tindre (tenir), tenint, tingut / oir, oint, oït / admetre, admetent, admés / combatre, combatent, combatut / veure, veient, vist / nàixer, naixent, nascut / imprimir, imprimint, imprés / confessar, confessant, confessat / beure, bevent, begut.
55. cuit / romput / dit / caigut / entés / crescut / ocorregut / emés / transcorregut / interromput / volgut / batuts / venut / vist / fet / nascut / tret / inclòs / conclòs.
56. dit, cregut / agafat, estat, estalviant / sabut, preguntat / cuit / corrent / distraent / devent / creient, escoltant / escrivint, bevent / nascut / admetent, admesa / duent / batut, combatut / tramés / ofés, dit / volent / venut, pescant / comprés, atés.
57. trobades / oberts / suspeses / donat / encesos / collides / comprats / buscades / soterrats, soterrats.
58. els han enviats / les ha signades / n’he fregits dos / les he comprades / els he duts / l’he tastada / l’he coneguda / les hem enteses / els hem compresos / n’he llegits 3 / les he fetes / li n’he regalats 4.
59. 1. i es trencà una cama / 6 i guanyaren el partit / 7 i no van trobar ningú.
60. Ja hi haurà arribat el tren / S’havia d’anar sense falta (calia anar) / Has de parlar amb ell / S’haurà de fer una altra vegada (caldrà fer-ho) / Has de pagar-me demà.
61. (p), (p), (o), (o), (p), (p), (o), (o), (p), (p), (o), (o), (p)/(o).
62. He d’anar / hem hagut de / Ja deuen ser / cal solucionar-ho / No us haureu de / Acabà la funció i se n’anaren tots / Caldrà dir-li-ho / Es va refredar i va tossir molt.
➜ PROVA CIEACOVA (GENER '21). CLAUS
EXERCICI 3.
1 que, 2 se n’anava, 3 fins que, 4 a, 5 coneguera, 6 Al cap de, 7 el, 8 hagué, 9 se’l, 10 comtesses, 11 deia, 12 tot i que, 13 queien, 14 tan, 15 a, 16 A més
EXERCICI 4.
17 -te’n, 18 on/en què/en la qual, 19 Quin, 20 corrent, 21 amb compte, 22 descomptat, 23 a, 24 sinó, 25 traduiré, 26 molt.
EXERCICI 5.
27 b, 28 a, 29 c, 30b, 31 a, 32 c, 33 b, 34 b, 35 a, 36 b, 37 c, 38 c.
RESPOSTES (EX DE NIVELL C1 DE LA JQCV, MARC’ 21)
EXERCICI 1
1c, 2a, 3d, 4b, 5b
EXERCICI 2
6a,7c, 8a, 9b, 10b, 11c, 12a, 13a, 14c, 15b, 16c, 17a, 18b, 19a, 20c.
EXERCICI 3
21a, 22c, 23b, 24c, 25b, 26a, 27c, 28a, 29b, 30b, 31a, 32c, 33b, 34c, 35b.
RECURSOS EN LÍNIA
- ➤ EXERCICIS D'AMPLIACIÓ
- ➤ CURS DE VALENCIÀ NIVELL C1 (PUNT PER PUNT)
- ➤ QUADERN VALENCIÀ MITJÀ. (NIVELL C1)
- ➤ CURS EN LÍNIA DE PREPARACIÓ NIVELL C1 (MITJÀ) DE VALENCIÀ
- ➤ VALENCIÀ. GRAU MITJÀ
- ➤ VÍDEOS DIDÀCTICS
- ➤ EXERCICIS DE MITJÀ (UPV)
- ➤ PRÀCTIC
- ➤ DICTATS EN LÍNIA
- ➤ JugallenguaPrograma de la JQCV (aspectes gramaticals)
- ➤ TESTS EN LÍNIA
- ➤ MODELS EXAMEN JQCV
- ➤ PROVES CIEACOVA
- ➤APRENDRE VALENCIÀ
QUADERN DE VALENCIÀ (AMB SOLUCIONARI)
Feu una ullada als consells per a l'expressió oral que teniu a continuació:
11) Escriure una carta formal tenint en compte l'estructura i les característiques del document de tipologia textual. Ací tens un parell de propostes:
PROPOSTES DE MONÒLEG
DISCAPACITATS EMOCIONALS
El desconeixement de la naturalesa de les emocions i de la seua gestió és un dels problemes més greus de la vida moderna. Tothom creu que es pot ser feliç tota l’estona i la felicitat es busca com a meta necessària, promoguda per missatges que arriben pertot. D’on ve aquest desconeixement i com afecta la nostra vida?
- Origen del problema.
- Conseqüències d’aquesta mancança.
- Cultura emocional.
- Possibles solucions.
EL PRECARIAT: UNA NOVA CLASSE SOCIAL
El ritme de la societat actual es caracteritza per la falta de previsibilitat. El mercat laboral ens exigeix com més va més ser flexibles i tindre capacitat d’adaptació constant a nous escenaris. En sociologia, s’ha encunyat el terme “precariat” per a referir-se a la classe social a què pertanyen els individus que pateixen aquesta realitat. Creus que aquesta nova etiqueta és pertinent?
- Problema vertaderament recent?
- Inherent a la joventut?
- Conseqüències en la vida quotidiana.
- Possibles solucions.
RES / GENS
Convé tindre en compte que gens és un quantificador, de manera que significa “cap quantitat” (o “alguna quantitat” en oracions no negatives), mentres que res (pronom) significa “cap cosa” (o “alguna cosa” en oracions no negatives): El sofà que tens no m’agrada gens; és més, no m’agrada res del que tens al saló. Observeu, d’altra banda, que el contrari de gens és molt, però que el contrari de res és alguna cosa. Gens, per tant, podría anar mentalment dins d’una gradació: moltíssim, molt, bastant, prou, poc, gens. En canvi, res s’oposa a alguna cosa o a tot.
MENTRESTANT / MENTRE (MENTRES)
Mestrestant és un adverbi que significa “durant el temps en què passa alguna cosa”. Arreplega les coses, mentrestant acabaré de vestir-me.
La conjunció mentre o mentres significa “durant el temps en que”. Mentres fas el dinar, arreglaré la casa. Una conjunció enllaça dues oracions (fer el dinar i arreglar la casa), mentres que un adverbi expressa una circumstància de l’element que modifica.
per què, perquè o per a què?
per què Interrogatiu. Equival a “per quin motiu”, tant en preguntes directes com indirectes. Estructura de relatiu. Combinació de la preposició per i el relatiu àtonquè. És equivalent a “pel qual”, “per la qual”, “pels quals” o “per les quals”. per a què Interrogatiu de finalitat. Pregunta la finalitat, tant en oracions interrogatives directes com indirectes. perquè Conjunció causal. Indica el motiu o la causa de l’acció expressada en l’oració principal.
Hui no ha eixit de casa perquè té febra.
Conjunció de finalitat. Indica la finalitat de l’acció expressada en l’oració principal. Substatiu. Motiu, raó, causa.
per què | Interrogatiu. Equival a “per quin motiu”, tant en preguntes directes com indirectes. Per què no m’has avisat? No sé per què no m’has avisat. |
Estructura de relatiu. Combinació de la preposició per i el relatiu àtonquè. És equivalent a “pel qual”, “per la qual”, “pels quals” o “per les quals”. Desconeixem el motiu per què ha dimitit. Desconeixem el motiu pel qual ha dimitit. | |
per a què | Interrogatiu de finalitat. Pregunta la finalitat, tant en oracions interrogatives directes com indirectes. Per a què serveix eixe aparell? No sé per a què serveix eixe aparell. |
perquè | Conjunció causal. Indica el motiu o la causa de l’acció expressada en l’oració principal. Hui no ha eixit de casa perquè té febra. |
Conjunció de finalitat. Indica la finalitat de l’acció expressada en l’oració principal. Serà millor que òbriga les finestres perquè entre l’aire. Publicaran els resultats en tots els mitjans perquè tothom se n’assabente. | |
Substatiu. Motiu, raó, causa. M’agradaria saber el perquè de la seua actitud. El perquè de tot plegat és un recull de contes de Quim Monzó. |
SER o ESTAR heus ací el dilema
Quadre resum amb altres significats de ser i estar
EL GERUNDI DE POSTERIORITAT
Oració que no es considera correcta: *Va caure a terra, morint a l’acte, ja que el gerundi amb valor de posterioritat és incorrecte. En aquest cas, la solució proposada és construir una oració coordinada copulativa: Va caure a terra i va morir a l’acte.
L’ús del gerundi, en canvi, és correcte quan té valor de simultaneïtat o anterior (Llegia mossegant-se les ungles), quan té una funció adverbial (Va marxar jugant amb la pilota) o quan complementa un nom (Vaig veure la Maria llegint un llibre).
DOSSIER 2: PRÀCTIQUES DE VERBS (CLAUS)PRESENT D’IND. 1a conj.1c. menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen/ jugue, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen / alce, alces, alça, alcem, alceu, alcen / tanque, tanques, tanca, tanquem, tanqueu, tanquen / neteja, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen ...2. assagen, fumes, deixeu, juguem, penge, penges, escalfa, donen, avanceu, abrigue.PRESENT D’IND. 2a conj.4. promets, saps, combat, sabem, perdeu, podem, debaten, admet, caps, concebem, rep, rebeu, romps.PRESENT D’IND. 3a conj.6b. assisteixen/assistixen, s’avorreix, avorriu, discutisc, obriu, dirigeix, em vestisc, sent, compartim, diverteixes, frigen (fregeixen), condueixen (conduïxen), conduïm, agraïsc, estableix, tiny (tenyeix).7. entenguí, entenguera, córrec, córrega, correguera, resolguí, resolguera, confonc, confonga, confonguera, tinguí, tinguera, vinc, vinga.8. PRESENT D’IND. Prenc, prencs, pren, prenem, preneu, prenen; molc, mols, mol, molem, moleu, molen; duc, dus, du, duem, dueu, duen; dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.PERFET SIMPLE. Prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguí, molgueres, molgué, molguérem, molguéreu, molgueren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren.PRESENT DE SUBJ. Prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen; molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen; duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen; diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen.IMPERFET DE SUBJ. Prenguera, prengueres, prenguera, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguera, molgueres, molguera, molguérem, molguéreu, molgueren; duguera, dugueres, duguera, duguérem, duguéreu, dugueren; diguera, digueres, digurera, diguérem, diguéreu, digueren.9. vingueres, suspenguérem, encenguem, ofengues, dissolguera, venga, atenguéreu, estenguí, tinga, absolga.10. PRESENT IND. clous, cloeu, clouen; moc, mous, mou, movem, moveu, mouen; trac, traus, trau, traem, traeu, trauen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; dec, deus, deu, devem, deveu, deuen; ric, rius, riu, riem, rieu, riuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.PERFET SIMPLE. Cloguí, clogueres, clogué, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren; traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.PRESENT SUBJ. Cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen; moga, mogues, moga, moguem, mogueu, moguen; traga, tragues, traga, traguem, tragueu, traguen; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; riga, rigues, riga, riguem, rigueu, riguen; escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen.IMPERFET SUBJ. Cloguera, clogueres, cloguera, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguera, mogueres, moguera, moguérem, moguéreu, mogueren; traguera, tragueres, traguera, traguérem, traguéreu, tragueren; beguera; deguera, degueres, deguera, deguérem, deguéreu, degueren; riguera, rigueres, riguera, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguera, escrigueres, escriguera, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
11. ric, begues, mogueu, escriguéreu, riguen, dorma, perdes, congloguera, traga, mogueu.12. castigues, busqueu, equivoqueu, expliques, jutgeu, mareja, alce, mengeu, viatja.13. dius, duem, clouen, cauen, rieu, trac, seieu, bevem, deveu, escric, visc.14. veig, pogueres, vull, caic, sóc, són, és, ets.15. ofereixen, concedeix, vesteixen, reuneix, moren, concedeixen, vesteixen, reuneixen, munyen.16. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten; escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen; llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen (llegisc, llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegeixen); frig, friges, frig, fregim fregiu, frigen; vist, vists, vist, vestim, vestiu, visten; riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen.19. cusen, llig (llegisc), fregiu, surts, vesteix (vist), riny, escupen (escopeixen), culls, lliges (llegeixes).
➜ CLAUS 1a i 2a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria //
CLAUS (3a, 4a i 5a columnes): (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
posseíeu, duia, anàreu, reunió // deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua
posseíeu, duia, anàreu, reunió //
18 d'agost
ALERTA ALS MANIÀTICS DE LA PREPOSICIÓ EN:
No és correcte dir: a un poble, a unes habitacions, a molts hotels...
Parlant de temps, no hem de dir al 2013, sinó en 2013/el 2013/ l'any 2013
Tampoc hem de canviar el règim del verb: pense als problemes pense en els problemes;influeix a la informació influeix en la informació... En casos com aquests, el verb demana la preposició en. Només la canviarem si, a continuació hi ha un infinitiu (vegeu el canvi i caiguda de preposicions)
LOCALITZACIÓ
A EN Davant noms propis de lloc Davant de noms sense determinar. Davant els noms que designen parts del cos: al dit, al cap, a l’esquena. Davant indefinits, quantitatius, demostratius i relatius: Davant article definit:
A la casa / En la imaginació
TEMPS
EN A PER segle: en el segle XX segle: al segle XX (menys recomanable)
any: En 1977 va morir Elvis Al 1977...
En gener / En primavera+ art. + mesos i estacions de l’any: A l’estiu / al maig + art. + mesos i estacions de l’any: per l’estiu / pel maig
+art.+ parts del dia: al matí, a la vesprada... (pel matí...) En NadalEn Setmana Santanoms de les festes i certs períodes de temps: noms de les festes i certs períodes de temps:
No és correcte dir:
Parlant de temps, no hem de dir
Tampoc hem de canviar el règim del verb:
LOCALITZACIÓ
A la casa / En la imaginació
TEMPS
PER o PER A?
Casos més conflictius:
Per + infinitiu:
¡ Indica causa o mancança.
Per cridar tant, t’has quedat sense postres.
La casa està per netejar.
Tinc habitacions per llogar.
¡ Causa no efectiva, intenció del subjecte de no realitzar una determinada cosa.
No s’alça per no haver de netejar.
¡ Introdueix una oració final que fa referència a la intenció del subjecte de realitzar una determinada acció (voluntarietat):
Treballe per guanyar-me la vida. (“perquè vull guanyar-me la vida”)
Estudia molt per aprovar tots els exàmens. (“perquè vol aprovar tots els exàmens”).
L’oració d’infinitiu introduïda per per també podria modificar un substantiu que designa una acció realitzada voluntàriament:
¡ Restriccions a l’acció voluntària:
El verb principal és una perífrasi d’obligació:
Has de fer exercici per a millorar la salut.
L’oració principal és una passiva sense subjecte explícit:
Es va senyalitzar la zona per a evitar accidents.
Hi ha un canvi d’agent entre el verb principal i l’infinitiu.
El jutge va cridar l’acusat per a declarar.
Per a + infinitiu:
Hem patit molt per a arribar a temps. (verb estatiu)
Ha caigut en un parany per a atrapar lladres poc hàbils (modificador del nom parany)
Fer exercici és bo per a relaxar-se. (modificador de l’adjectiu bo)
No has estudiat prou per a aprovar. (modificador de l’adverbi prou)
! En una mateixa oració, podem usar per o per a segons si volem destacar la voluntarietat o si volem introduir un complement modificador:
He comprat un llibre per aprendre anglés. (perquè vull aprendre anglés).
He comprat un llibre per a aprendre anglés. (serveix per a aprendre anglés)
Per cridar tant, t’has quedat sense postres.
La casa està per netejar.
Tinc habitacions per llogar.
No s’alça per no haver de netejar.
¡ Introdueix una oració final que fa referència a la intenció del subjecte de realitzar una determinada acció (voluntarietat):
Treballe per guanyar-me la vida. (“perquè vull guanyar-me la vida”)
Estudia molt per aprovar tots els exàmens. (“perquè vol aprovar tots els exàmens”).
Has de fer exercici per a millorar la salut.
L’oració principal és una passiva sense subjecte explícit:
Es va senyalitzar la zona per a evitar accidents.
Hi ha un canvi d’agent entre el verb principal i l’infinitiu.
El jutge va cridar l’acusat per a declarar.
Hem patit molt per a arribar a temps. (verb estatiu)
Ha caigut en un parany per a atrapar lladres poc hàbils (modificador del nom parany)
Fer exercici és bo per a relaxar-se. (modificador de l’adjectiu bo)
No has estudiat prou per a aprovar. (modificador de l’adverbi prou)
! En una mateixa oració, podem usar per o per a segons si volem destacar la voluntarietat o si volem introduir un complement modificador:
He comprat un llibre per aprendre anglés. (perquè vull aprendre anglés).
He comprat un llibre per a aprendre anglés. (serveix per a aprendre anglés)
Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).
Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).
Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir i obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...
Veurem l'apostrofació. A banda de les principals normes d'ús, ens fixarem en les diverses excepcions que hi ha i en l'apòstrof davant de sigles i abreviatures. També veurem la contracció.
L'apòstrof i la contracció. Remarques
A banda de les normes generals d’apostrofació, cal tenir en compte:
a. No s’apostrofen els articles el i la i la preposició de davant de paraules començades per vocal utilitzades amb caràcter metalingüístic:
el participi de establir el plural de home
b. S’apostrofa davant de citacions escrites entre cometes, de títols i d’exemples: va qualificar el fet d’“inaudit” el director de l’Hola el verb lliurar en el sentit d’‘entregar’ l’últim número d’El Punt
c. S’apostrofa davant de números o abreviatures en aquells casos en què, al pronunciar-los, comencen per un so vocàlic:
l’1 de setembre l’ap. 4 de l’art. 12 l’Hble. Conseller de Salutl’XI Congrés de Farmacologia un premi d’11 milions d’euros
d. Davant de les sigles que es lligen com una paraula, apliquem les regles generals d’apostrofació:
la UNESCO la UEFA l’IVA l’IBI
e. Davant de les sigles que es lletregen, apostrofem sempre que comence per un so vocàlic. Cal tindre en compte que es considera que en este tipus de sigles la síl·laba tònica és l'última i són, per tant, agudes. Així doncs, no apostrofarem les paraules femenines que comencen per i/u àtones, seguint la regla general. A més, en estes sigles femenines la i/u representarien la inicial d’una paraula en què la i/u és àtona (i, per tant, tampoc s’apostrofaria):
l’AVL l’ONG l’FM l’LSDla UMH (U= universitat la universitat) la ILP (la iniciativa) la UGT (U= unió, la unió) la UE (la unió)la IBM la ITV
f. Davant de préstecs no adaptats començats per s seguida de consonant pot no apostrofar-se, considerant la s líquida com una consonant. Això no obstant, també és acceptable apostrofar exclussivament l’article el, considerant que, en este cas concret, la pronunciació habitual introdueix davant de la s una vocal eufònica (que resulta innecessària, però, en el cas de l’article la i la preposició de): el speaker o l’speaker la schola cantorum una sessió de striptease
g. S'apostrofa sempre, d'acord amb la norma general, en el cas dels nostres topònims (l’Alcoià, l’Alcúdia, l’Alguenya, l’Alt Empordà, l’Alguer, etc. )o de topònims estrangers adaptats al català. En canvi, l'article masculí dels topònims estrangers no adaptats s'escriu amb majúscula inicial, en la seua forma original i no es contrau(Los Angeles, El Escorial, Las Vegas, El Álamo, El Salvador, El Paso, El Puerto de Santa María, El Bierzo, La Alcarria, etc.)
h. No hem de fer la contracció quan l’article forma part del títol d’una obra o del nom d’una entitat:Ve d’El Corte Inglés.Una obra d'Els Joglars.
L'apostrofació davant de les sigles i els acrònims
1. Pronunciació sil·làbica
l’INCANOP (masculí)
2. Pronunciació lletrejada
Davant d’una sigla que comença amb vocal, l’article el i la preposició de s’apostrofen sempre, però l’article la no s’apostrofa si la vocal inicial és i o u. l’IPC l’i-pe-ce
Si la lletra inicial és una consonant, els articles el i la, i la preposició de, només
OPCIÓ A. El veganisme, el vegetarianisme i altres opcions són cada vegada més seguides per ciutadans amb més consciència social i del planeta. Ja hi ha locals que ofereixen un menú elaborat a partir de productes de comerç just o on és impossible beure un refresc de cola perquè no en tenen.
Redacta un text per al teu grup de companys i companyes de la feina sobre el tema en què deixes clara la teua opinió. Has d’incloure-hi els aspectes següents:
- Augment dels negocis dedicats a les alternatives saludables i sostenibles.
- Dificultats per a seguir el veganisme o el vegetarianisme.
- Complements vitamínics per a completar la dieta.
- Perills de les indústries de la carn i el peix.
25 d'agost
PROVA DE REPÀS (SOLUCIONS)
- Accentuació i dièresi: 1a, 2c, 3c, 4c, 5b, 6a, 7a, 8c.
- Vocalisme i consonantisme: 9a, 10a, 11b, 12b, 13a, 14a, 15b, 16c, 17c, 18c, 19b, 20a, 21c, 22b, 23a, 24a, 25a, 26b.
- Articles i determinants: 27c, 28c, 29c, 30c, 31a, 32c, 33b, 34a, 35a, 36c, 37c, 38b, 39b, 40a, 41a, 42b, 43b, 44c.
- Formes no personals i perífrasis: 57b, 58c, 59c, 60a, 61b, 62a, 63c, 64a, 65c, 66c, 67a, 68b, 69b, 70c, 71a, 72b, 73b, 74c.
- Pronoms febles: 75b, 76c, 77b, 78b, 79c, 80b, 81a, 82a, 83a, 84a, 85a.
- Pronoms relatius: 87a, 88c, 89a, 90c, 91a, 92c, 93b, 94c, 95c, 96a, 97a, 98c, 99c, 100b, 101c, 102c, 103b, 104c, 105c, 106a, 107c, 108a, 109b, 110b, 111c, 112c.
- Preposicions: 113a, 114b, 115b, 116b, 117c, 118c, 119c, 120c, 121a, 122b, 123b, 124b, 125b.
- Conjuncions i adverbis: 126b, 127a, 128b, 129a, 130b, 131a, 132a, 133a, 134b, 135a, 136b, 137c, 138b, 139b
VERBS
a) Fes, b) seieu, c) aprenga, d) dissolga, e) eixiu, f) vulga/vaja, g) córrec, h) tix / teixix, i) engul/engolisc, j) mentix /menteix, k) vulga/concloga/resolguen, l) vegem, constituïsquen, m) confongueu, n) rep, atenc, sé, o) descrigues, envies, p) traduïu, q) pressenta, estiga, r) reculles, s) moveu-vos, voleu, t) dorma, u) agrada, confonga, v) llija/llegisca, w) perda, perda, x) agraïsc/agraïm, fongueu, y) estigues, z) escupes/escopisques.
PRONOMS FEBLES
30. a) li’l b) -li-la c) us ho d) li’n e) m’ho f) la hi g) els les h) li ho i) -li-les j) -vos-hi k) -la’n l) -li-les/-les-hi.
31. a) els en b) ‘ls-la c) -los-els d) les hi e) li’l f) us hi g) us la h) s’hi i) li’n j) s’hi k) ho l) te’n.
VÍDEO SOBRE COL·LOCACIÓ I COMBINACIÓ DE PRONOMS FEBLES
SOLUCIONS EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES
5. 1 us en 2 conta’ls-la 3 els en 4 els els 5 hi 6 -m’ho 7 li ho 8 hi 9 els n’ 10 ho 11 en 12 li ho / en 13 els els 14 les hi 15 hi 16 els els 17 li l’ 18 ‘ns-en 19 la hi 20 hi.
1. a) s’hi b) M’hi c) Ens hi acostem d) s’hi considerava e) s’hi interessava f) s’hi han fet g) ens hi sentírem h) Els hi preníem i) S’hi va posar j) Ens hi dedicàvem k) No m’hi arrisque l) Mai no us hi acostumareu m) exposar-nos-hi n) M’hi afanye o) S’hi mirava p) Ens hi referim q) T’hi parlaré r) Interesseu-vos-hi s) Us hi vau asseure t) S’hi adormia u) Me n’allunyaré v) Ens en trauran w) Te’n penedeixes? x) Me’n recorde z) S’hi farà.
2. a) En Jordi l’hi té b) Mireu si n’hi teniu c) L’hi porten d) Posa-la-hi! e) No els en tragueu! f) N’hi rebia moltes d’estranyes g) Deixeu-los-hi! h) Pot treure’ls-en i) Us en penediu j) Ves a rentar-te-la-hi! k) Se l’hi pentinava.
Posa el pronom feble EN o HI on corresponga:
1 m’hi 2 en 3 -hi 4 t’ho 5 hi 6 -hi 7 -ho 8 -ne 9 en 10 hi 11 en 12 -ne 13 n’ 14 -hi 15 t’ho 16 m’hi 17 te’n 18 en 19 me’n 20 hi 21 hi 22 hi 23 n’ 24 t’hi / hi 25 hi 26 m’hi 27 n’ 28 te n’ 29 t’hi 30 se’n.
FITXA 3
1. 1 -li-ho 2 -los-ho 3 ‘ls-ho 4 -li-ho 5 Els les explicarem 6 Va donar-los-en uns quants 7 Dona’ls-en 8 Dona’ls-les 9 Explica’ls-en 10 Ell els els posa 11 Torna’ls-la 12 Explica-li-ho 13 Els l’amaga 14 Va repartir-los-en 15 Vaig manllevar-los-el 16 Explica’ls-ho 17 Penja-l’hi 18 Compra’ls-hi 19 els en va fer un 20 L’hi hem solucionat 21 vam deixar-los-hi 22 Ella hi parla amb les companyes 23 Les hi tornarem 24 Alexandre la hi guarda 25 li la comprarem 26 Li l’explicaré 27 La hi compra 28 Demà li les duré 29 Hi pensa cada dia 30 Li’ls explicarem.
SOLUCIONS EXERCICIS DE PREPOSICIONS
1. 1 Es retarda en el pagament de la nòmina. Es retarda a pagar la nòmina. 2 en / a 3 en / a 4 en / a 5 amb / d’.
2. 1 Pensa que demà venen els reis. 2 S’exposa que li trenquen un braç. 3 (bé) 4 S’ha fet més llest des que ha tornat del viatge. 5 Estic d’acord que vingues amb nosaltres. 6 Abans que siga tard. 7 Ajuda que quede bonic. 8 Insisteixen que vinga. 9 Tinc ganes que vingues. 10 He aprovat gràcies que he copiat.
3. 1 Fins 2 cap a 3 fins al 4 cap a 5 cap 6 fins 7 fins a 8 cap 9 fins 10 cap a .
4. 1 a 2 a 3 a / al / al (en el) 4 en 5 a 6 en 7 al 8 en 9 a 10 en.
5. 1 a 2 per a 3 pel 4 de 5 amb 6 a 7 de /de (per a) 8 amb (sense) 9 per / amb 10 a.
6. 1 a 2 en 3 per 4 amb 5 en 6 amb 7 a 8 per a 9 amb 10 (sense preposició).
7. 1 fins a 2 sense 3 des de / fins a 4 envers 5 cap a 6 segons 7 contra 8 malgrat 9 entre 10 cap al.
30 d'agost
Al llarg d'aquesta setmana veurem el tema dels pronoms relatius: formes i usos; a més, del relatiu possessiu, del relatiu neutre i de les formes el que, la que, els que i les que, que només són correctes quan no tenen antecedent i es poden substituir per aquell que i variants. D'altra banda, practicarem els doblets lingüístics o lèxics.
APRENEM MÉS
➩ DOBLETS LINGÜÍSTICS
P | Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt- | capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte |
B | Inicial i medial en: ab-, ob-, sub- | absent, objecte, obscur, subjecte |
T | Inicial en: atz-, atl-, atm- | atzar, atzavara, atles, atmosfèric |
D | Inicial en : ad- | addicció, adduir |
C | Inicial i medial davant: c, s, t, z | accepció, succés, delicte, èczema |
G | Inicial i medial davant: d, g, m, n | amígdala, sagnar, suggestió, augment |
llo_ | fre_ | pare_ | afala_ | aba_ |
joventu_ | estóma_ | ràpi_ | fàsti_ | quietu_ |
demago_ | heral_ | actitu_ | su_ | aràbi_ |
poru_ | se_ | partíci_ | càsti_ | esno_ |
ver_ | manya_ | fon_ | àne_ | poli_ |
estrate_ | pedago_ | salu_ | espàrre_ | càrre_ |
o_blidar | tram_ia | can_iar |
a_anç | xo_ | cor_a |
du_te | su_il | pessi_ |
tràfe_ | casca_ell | tro_ador |
almí_ar | ca_aller | ro_ell |
a_ecte | _iga | escara_at |
màne_ | ga_ardina | llampe_ |
gra_ar | espa_ilar | em_enar |
a_orrir | trè_ol | parlà_eu |
ja_elina | _edell | _oltor |
Córdo_a | ra_al | _ernissar |
sa_ó | pròle_ | su_ |
tal_ | mo_ilitat | lla_i |
pa_elló | ta_erna | càsti_ |
a_anç | re_ | co_ard |
pro_ador | o_scur | si_ella |
3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
EXERCICIS DE VERBS (DOSSIER 3). CLAUS
Ex. 1 1 vol, 2 bull, 3 acabe/acaba, 4 rebat, 5 tus.
Ex. 2 1 menjàvem, coíeu 2 incloïa, creia, necessitàvem 3 treies, reia 4 feia, duia 5 seien.
Ex. 3 1 emeté 2 compongueren 3 tragueren 4 obrires, encengueren 5 cregué, fiu.
Ex. 4 1 ha emés 2 han compost 3 han tret 4 has obert, s’han encés 5 ha cregut, he fet.
Ex. 5 1 duguí, miràreu 2 isquéreu, quedàreu 3 anàrem, acomboiaren 4 treballà 5 estudiaren, suspengueren.
Ex. 7 1voldrà 2 aniré 3 vindrem 4 valdran 5 fareu.
Ex. 8 1 voldria 2 tallarien 3 vindrà 4 farà 5 vendràs.
Ex. 9 1 sapiguem/sapiem 2 puge 3 vinga, diga 4 patisques 5 aproves, tragues.
Ex. 10 1 ploguera 2 tinguera 3 fora 4 depenguera 5 hi haguera.
Ex. 11 1 fera/fes 2 correguera/corregués 3 donàreu 4 tingueres 5 volgueren.
Ex. 13 1 bega 2 eixiu 3 faça, ves 4 tanca, pugeu 5 conduïsca.
Ex. 14 reien, conec, mogueu, rep, resolguera, refaces, satisfaça, admetem, beveu, sé, recorregut, sabera, admetran, llija/llegisca, descus, beveu, isqueres, rebràs, bulla, retransmeten, mogueu, obriguem, estudiava, inclouen, rigueu, vulga, aclarisca, convença, pertanyeu, seieu, poguera, muira, dorma, creiem/creem, desfaça, vull, reprimisca, responguem, faça, vull, perdes, complaïa, estigueu, responeu, vulga, perda, removeu, coneguérem, muira, isca, corregueres, puguem, vulga, apareguen, sàpiguen/sàpien, traga, faces, dona, creguéreu, ets/eres, ploga, créiem, deveu, reduïsques, duen, ocórrega, introduïu, pertanyeria, tossiries, transigiríeu, vinguem, sàpiga/sàpia, faça, isca, mengeu, conegueu, escupa/escopisca, pugueu, creguéreu, adormim, perdé, engula/engolisca, espesseïsques, teniu, bevem.
Ex. 15 coent, cuit, corrent, coneixent, romàs, tenint, traduint, confós, merescut, caent/caient, vivint, eixint, estés, absolt, corrent, traent/traient, emés, fos, abstingut, escrivint, establit/establert, post, movent, batut, coneixent, ocorregut, dient, rebullit, cogut, molt, movent, confonent, romàs, estret, pertanyut/pertangut, interromput, rist/rigut, plovent, romàs, sigut, comés, bevent, transcorregut, rigut, viscut, exclòs, bullit, comés, descobert, sent, fonent, venut, atenent, combatut, nascut, veent/veient, corrent, devent, duent, batut, venut, pescat, podent, incorregut, dient, interromput, proveït, bevent, distreta, volgut, tret, romput, comés, crescut, nascut, inclòs, jagut, conegut, omés, bevent, transcorregut, reclosos, creent/creient, transcorregut.
- EXERCICIS D’INDEFINITS (SOLUCIONS)
Exercici 1
1. cap 2 gens de 3 res 4 cap 5 gens d’ 6 cap 7 res 8 gens de 9 cap 10 gens de 11 gens d’/cap; gens.
Exercici 2
1 cap 2 res 3 res 4 cap 5 res / res 6 cap 7 res 8 cap.
Exercici 3
1 gens de 2 correcta 3 gens d’ 4 gens de 5 gens de 6 gens de 7 correcta 8 gens de.
Exercici 4
1 cadascun 2 cadascú 3 cadascú 4 cadascun 5 cadascun 6 cadascú 7 cadascun 8 cadascú 9 a cadascun 10 Cadascú 11 cadascun.
Exercici 5
1 cadascú 2 Cadascun 3 em diu unes coses. 4 cadascuna 5 cadascun 6 sempre diu unes coses. 7 Cadascú 8 cadascuna.
Exercici 6
1 gens de 2 Algun 3 una 4 Cadascú 5 gens de 6 cadascun 7 Algú 8 res del.
EXERCICIS (P.57)
1. a) gens b) gens/gens c) gens d) res e) ningú f) res g) ningú h) ningú i) gens j) res.
2. a) cap b) gens c) cap d) res e) ningú f) res g) cap h) ningú i) cap j) cap.
3. No hi ha res a fer. Ningú no sap què va passar exactament. Això no m’agrada gens. No m’ho puc explicar. Cap dels assistents va veure res. De vegades pense que res d’això pot ser veritat. En cap ocasió m’he enfrontat a una situació com aquesta. No sé, tal vegada no faça res. Esperar. Però, que ningú pense que serà molt de temps. No hi ha cap circumstància que em puga detenir. Em quedaré assegut, prenent el meu cafè, sense gens de sucre, i esperant que ningú no em trobe a faltar.
PROVA DE REPÀS (SOLUCIONS)
- Accentuació i dièresi: 1a, 2c, 3c, 4c, 5b, 6a, 7a, 8c.
- Vocalisme i consonantisme: 9a, 10a, 11b, 12b, 13a, 14a, 15b, 16c, 17c, 18c, 19b, 20a, 21c, 22b, 23a, 24a, 25a, 26b.
- Articles i determinants: 27c, 28c, 29c, 30c, 31a, 32c, 33b, 34a, 35a, 36c, 37c, 38b, 39b, 40a, 41a, 42b, 43b, 44c.
- Formes no personals i perífrasis: 57b, 58c, 59c, 60a, 61b, 62a, 63c, 64a, 65c, 66c, 67a, 68b, 69b, 70c, 71a, 72b, 73b, 74c.
- Pronoms febles: 75b, 76c, 77b, 78b, 79c, 80b, 81a, 82a, 83a, 84a, 85a.
- Pronoms relatius: 87a, 88c, 89a, 90c, 91a, 92c, 93b, 94c, 95c, 96a, 97a, 98c, 99c, 100b, 101c, 102c, 103b, 104c, 105c, 106a, 107c, 108a, 109b, 110b, 111c, 112c.
- Preposicions: 113a, 114b, 115b, 116b, 117c, 118c, 119c, 120c, 121a, 122b, 123b, 124b, 125b.
- Conjuncions i adverbis: 126b, 127a, 128b, 129a, 130b, 131a, 132a, 133a, 134b, 135a, 136b, 137c, 138b, 139b
VERBS
a) Fes, b) seieu, c) aprenga, d) dissolga, e) eixiu, f) vulga/vaja, g) córrec, h) tix / teixix, i) engul/engolisc, j) mentix /menteix, k) vulga/concloga/resolguen, l) vegem, constituïsquen, m) confongueu, n) rep, atenc, sé, o) descrigues, envies, p) traduïu, q) pressenta, estiga, r) reculles, s) moveu-vos, voleu, t) dorma, u) agrada, confonga, v) llija/llegisca, w) perda, perda, x) agraïsc/agraïm, fongueu, y) estigues, z) escupes/escopisques.
PRONOMS FEBLES
30. a) li’l b) -li-la c) us ho d) li’n e) m’ho f) la hi g) els les h) li ho i) -li-les j) -vos-hi k) -la’n l) -li-les/-les-hi.
31. a) els en b) ‘ls-la c) -los-els d) les hi e) li’l f) us hi g) us la h) s’hi i) li’n j) s’hi k) ho l) te’n.
REPÀS C1. EXERCICIS (SOLUCIONS)
Exercici 1.
1b, 2b, 3c, 4b, 5c, 6a, 7c, 8b, 9b, 10c, 11b, 12c, 13c, 14a, 15b, 16b, 17a, 18c, 19a, 20a, 21c, 22c, 23b, 24b, 25a, 26c, 27b, 28a, 29b, 30c, 31a, 32b, 33c, 34c, 35a, 36c, 37c, 38b, 39b, 40c, 41a, 42c, 43a, 44b, 45c, 46c, 47b, 48a, 49b, 50a, 51c, 52c, 53a, 54a, 55b.
Exercici 2.
a) en / prou b) per la qual cosa c) amb què d) els fonaments del qual e) massa / gens de f) portar-los-els g) traguérem / veiérem (vérem) h) la hi i) aniré j) duguéreu.
Exercici 3.
Instal·lat, millor, confiança, immillorablement, probable, jutgessa, francesa, assumpte, il·legal, expressivitat, imatges, estrangers, esplanada, mesquites, espoli, sentinelles, amfiteatre, simfonia, musicalitat, excel·lent.
Exercici 4.
memòria, examen, llémena, parlàveu, algun, olimpíada, fóreu, òrfena, estàtua, exclòs, paràgraf, xandall, cèntim, créixer, humit, ressò, trencaria, medul·la, línia, arribaran.
Exercici 5.
espontaneïtat, seqüència, agrairia, ambigua, fluïdesa, diürna, traduïa, egoisme, posseïdor, intuïció, agraïment, conduint, quotidià, obeïen, heroïcitat.
Exercici 6.
1 conec 2 recorrerem/ recorreguérem 3 encengueu 4 mantingut 5 sap / confon – sabia/confonia 6 ocorrent 7 entés 8 pateix, patix / vol 9 resolt / difonguen 10 rebran 11 conduïsca 12 escriviu 13 déiem 14 pertangut/pertanyut 15 veiem 16 isca.
Exercici 7.
a) enviar-los-en una b) els ho c) traure-l’en d) pengeu-l’hi e) ens en parlava.
a) els les b) li ho c) -los-els d) ens hi e) els hi he posats.
Exercici 8.
Exercici 9.
a) de què / dels quals – que b) amb què/amb el qual c) amb qui / amb el qual d) del qual e) la qual cosa/fet que f) de què/del qual g) a què / al qual h) les que.
Exercici 10.
a) sinó b) a mesura que c) ja que d) quan, quant e) a f) a, en g) el, per.
Exercici 11.
. caldrà anar /s’haurà d’anar - deuen ser - has de fer - cal demanar - havien d’estudiar - calia pagar/s’havia de pagar - correcta - deuen ser.
Exercici 12.
bestreta, hostessa, drassana, carmanyola, dessuadora, guanys, migjornada, calfred, escodrinyar, entremaliadura.
10-16/MAIG/2021
OPCIÓ A. El veganisme, el vegetarianisme i altres opcions són cada vegada més seguides per ciutadans amb més consciència social i del planeta. Ja hi ha locals que ofereixen un menú elaborat a partir de productes de comerç just o on és impossible beure un refresc de cola perquè no en tenen.
Redacta un text per al teu grup de companys i companyes de la feina sobre el tema en què deixes clara la teua opinió. Has d’incloure-hi els aspectes següents:
- Augment dels negocis dedicats a les alternatives saludables i sostenibles.
- Dificultats per a seguir el veganisme o el vegetarianisme.
- Complements vitamínics per a completar la dieta.
- Perills de les indústries de la carn i el peix.
10a sessió: 12-19/ABRIL/2021
9a sessió: 5-11/ABRIL/2021
APRENEM MÉS
EXERCICIS DE REPÀS (SOLUCIONS)
TEMA 1
Ex. 1
a) entén, excés, experimentació, gastronòmica, tendències, culinàries.
b) sabéreu, havíeu.
c) pretén, fenòmens, període.
d) propietària, cantó, reconéixer, coincidírem.
e) amnèsia, pèrdua, memòria.
f) volíeu, circumstàncies, propícies.
g) És, inútil, només, té, intel·ligència, necessària, automòbil.
h) Gènesi, Déu, però, què, això.
i) peripècies, món, sorprèn.
j) pólvora, perquè, encén, fàcilment.
Ex. 2 Acòlit, aeròdrom, anglòfon, anticòs, autòmat, bròfec, córrer, estómac, fòbia, fòssil.
Ex. 3 Créixer, època, èxode, intèrpret, llépol, pèndol, prémer, préstec, rècord, témer.
Ex. 4 1b, 2a, 3a, 4c, 5a, 6b, 7b, 8c, 9b, 10c.
Ex. 5 1b, 2b, 3c, 4 (fora/més), 5a, 6c, 7b, 8c, 9 (dona/os), 10c.
Ex. 6 a) ús/us b) són/son c) fora/fora d) te/té e) ma/mà f) feu/feu g) nets/nets h) deus/ déus i) dones/dones j) què/que.
Ex. 7 a) regala-li b) n’haurem c) l’hem beguda d) conta’ns e) els decebes f) ajuda’m g) la imprimiré h) talleu-lo i) fer-ho j) dona’m.
Ex. 8 a) canvia’l b) arromanga’t c) t’envie d) comportar-vos e) dis-me f) els g)1 entendre-ho h) veure’ls i) la incorporaré j) et.
Ex. 9 a) li ho b) se’l c) se les d) els les e) -li’l f) us n’aneu g) ens n’has h) -los-en i) -nos-el j) te l’acabaràs.
Ex. 10 1a, 2c, 3a, 4b, 5c, 6c, 7b, 8a, 9a, 10c.
Ex. 11 1c, 2a, 3b, 4c, 5b, 6c, 7b, 8c, 9b, 10a.
Ex. 12 1c, 2b, 3a, 4a, 5a, 6b, 7b, 8a, 9c, 10b.
Ex. 13 1b, 2c, 3c, 4a, 5a, 6b, 7a, 8b, 9b, 10a.
Ex. 14 1c, 2b, 3c, 4b, 5a, 6b, 7a, 8a, 9b, 10c.
Ex. 15 1a, 2c, 3a, 4a, 5c, 6c, 7b, 8b, 9c, 10a.
Ex. 16 1a, 2b, 3b, 4b, 5b, 6c, 7a, 8b, 9a, 10b.
Ex. 17
a) La veritat b) allò vertader d’allò fals c) Allò estrany (la cosa estranya) d) el mateix de sempre e) el millor f) la mateixa g) la qual cosa h) El fet que passa i) El que j) la mateixa cosa.
Ex. 18
a) El millor del cas b) tot el que vulgues c) allò d) el millor e) les coses escurades f) a l’estil de / com g) Tot allò h) El fet és i) tens coneixements sobre j) a la seua.
Ex. 19 1a, 2a, 3a, 4c, 5b.
TEMA 3
Ex. 1 1a, 2b, 3b, 4b, 5a, 6b, 7c, 8c, 9b, 10c.
Ex. 2 1c, 2c, 3a, 4c, 5a, 6b, 7a, 8c, 9b, 10b.
Ex. 3 Bandit, rígid, ferrenc, espetec, calfred, batecs, tomb, termòfob, drap, gerds.
Ex. 4 1a, 2c, 3b, 4b, 5b, 6c, 7a, 8b, 9a, 10a.
Ex. 5 Croat, esotèric, rectitud, clàssic, absort, trenc, isolat, pèrfid, enemic, poruc.
Ex. 6 1a, 2b, 3a, 4c, 5a, 6c, 7b, 8c, 9a, 10a.
Ex. 7 1c, 2b, 3b, 4a, 5c, 6a, 7b, 8a, 9b, 10c.
Ex. 8 1c, 2b, 3a, 4c, 5a, 6b, 7a, 8c, 9, 10b.
Ex. 9 1a, 2c, 3b, 4a, 5b, 6a, 7b, 8c, 9b, 10a.
Ex. 10 a) resol b) veneu c) clou d) coeu e) repartisques/ repartix f) tens/ preneu g) ves/dus.
Ex. 11 1 no recórregues 2 cal que vingues 3 enveges 4 ateneu 5 beveu/ moveu 6 comprengueu 7 sigues bo / estigues 8 ompli/ òmpligues 9 10 digueu.
Ex. 12 a) assumeix/ rendix-te b) tusses/engul-te c) ateneu/estigueu d) et rigues/dis-li e) traeu/ tragueu.
Ex. 13 1b, 2a, 3a, 4b, 5a, 6c, 7b, 8a, 9a, 10b.
Ex. 14 1a, 2c, 3a, 4c, 5b, 6b, 7c, 8c, 9c, 10b.
Ex. 15 Tornavís, caragol, taulell, envà, porcellana, flascons, asclen. Desballeste, prestatges, algeps.
Ex. 16 1a, 2b, 3b, 4 , 5c.
Ex. 17 1c, 2a, 3c, 4a, 5b.
Ex. 18 1c, 2a, 3b, 4a, 5c.
8a sessió: 22-28/MARÇ/2021
Dimarts vam encetar el tema de les preposicions amb l'ús de les preposicions a i en en CCLloc i en CCT. Per un altre costat, hem vist el canvi i la caiguda de preposicions.Aquesta setmana enllestirem el tema de les preposicions amb la prep. a davant del CD i les prep. per i per a, a més a més de l'estudi de l'ús de FINS / FINS A, CAP / CAP A, COM / COM A i d'altres preposicions compostes.
ALERTA ALS MANIÀTICS DE LA PREPOSICIÓ EN:
No és correcte dir: a un poble, a unes habitacions, a molts hotels...
Parlant de temps, no hem de dir al 2013, sinó en 2013/el 2013/ l'any 2013
Tampoc hem de canviar el règim del verb: pense als problemes pense en els problemes;influeix a la informació influeix en la informació... En casos com aquests, el verb demana la preposició en. Només la canviarem si, a continuació hi ha un infinitiu (vegeu el canvi i caiguda de preposicions)
LOCALITZACIÓ
A EN Davant noms propis de lloc Davant de noms sense determinar. Davant els noms que designen parts del cos: al dit, al cap, a l’esquena. Davant indefinits, quantitatius, demostratius i relatius: Davant article definit:
A la casa / En la imaginació
TEMPS
EN A PER segle: en el segle XX segle: al segle XX (menys recomanable)
any: En 1977 va morir Elvis Al 1977...
En gener / En primavera+ art. + mesos i estacions de l’any: A l’estiu / al maig + art. + mesos i estacions de l’any: per l’estiu / pel maig
+art.+ parts del dia: al matí, a la vesprada... (pel matí...) En NadalEn Setmana Santanoms de les festes i certs períodes de temps: noms de les festes i certs períodes de temps:
No és correcte dir:
Parlant de temps, no hem de dir
Tampoc hem de canviar el règim del verb:
LOCALITZACIÓ
A la casa / En la imaginació
TEMPS
PER o PER A?
Casos més conflictius:
Per + infinitiu:
¡ Indica causa o mancança.
Per cridar tant, t’has quedat sense postres.
La casa està per netejar.
Tinc habitacions per llogar.
¡ Causa no efectiva, intenció del subjecte de no realitzar una determinada cosa.
No s’alça per no haver de netejar.
¡ Introdueix una oració final que fa referència a la intenció del subjecte de realitzar una determinada acció (voluntarietat):
Treballe per guanyar-me la vida. (“perquè vull guanyar-me la vida”)
Estudia molt per aprovar tots els exàmens. (“perquè vol aprovar tots els exàmens”).
L’oració d’infinitiu introduïda per per també podria modificar un substantiu que designa una acció realitzada voluntàriament:
¡ Restriccions a l’acció voluntària:
El verb principal és una perífrasi d’obligació:
Has de fer exercici per a millorar la salut.
L’oració principal és una passiva sense subjecte explícit:
Es va senyalitzar la zona per a evitar accidents.
Hi ha un canvi d’agent entre el verb principal i l’infinitiu.
El jutge va cridar l’acusat per a declarar.
Per a + infinitiu:
Hem patit molt per a arribar a temps. (verb estatiu)
Ha caigut en un parany per a atrapar lladres poc hàbils (modificador del nom parany)
Fer exercici és bo per a relaxar-se. (modificador de l’adjectiu bo)
No has estudiat prou per a aprovar. (modificador de l’adverbi prou)
! En una mateixa oració, podem usar per o per a segons si volem destacar la voluntarietat o si volem introduir un complement modificador:
He comprat un llibre per aprendre anglés. (perquè vull prendre anglés).
He comprat un llibre per a aprendre anglés. (serveix per a aprendre anglés)
Per cridar tant, t’has quedat sense postres.
La casa està per netejar.
Tinc habitacions per llogar.
No s’alça per no haver de netejar.
¡ Introdueix una oració final que fa referència a la intenció del subjecte de realitzar una determinada acció (voluntarietat):
Treballe per guanyar-me la vida. (“perquè vull guanyar-me la vida”)
Estudia molt per aprovar tots els exàmens. (“perquè vol aprovar tots els exàmens”).
Has de fer exercici per a millorar la salut.
L’oració principal és una passiva sense subjecte explícit:
Es va senyalitzar la zona per a evitar accidents.
Hi ha un canvi d’agent entre el verb principal i l’infinitiu.
El jutge va cridar l’acusat per a declarar.
Hem patit molt per a arribar a temps. (verb estatiu)
Ha caigut en un parany per a atrapar lladres poc hàbils (modificador del nom parany)
Fer exercici és bo per a relaxar-se. (modificador de l’adjectiu bo)
No has estudiat prou per a aprovar. (modificador de l’adverbi prou)
! En una mateixa oració, podem usar per o per a segons si volem destacar la voluntarietat o si volem introduir un complement modificador:
He comprat un llibre per aprendre anglés. (perquè vull prendre anglés).
He comprat un llibre per a aprendre anglés. (serveix per a aprendre anglés)
APRENEM MÉS
VÍDEO SOBRE COL·LOCACIÓ I COMBINACIÓ DE PRONOMS FEBLES
SOLUCIONS EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES
5. 1 us en 2 conta’ls-la 3 els en 4 els els 5 hi 6 -m’ho 7 li ho 8 hi 9 els n’ 10 ho 11 en 12 li ho / en 13 els els 14 les hi 15 hi 16 els els 17 li l’ 18 ‘ns-en 19 la hi 20 hi.
1. a) s’hi b) M’hi c) Ens hi acostem d) s’hi considerava e) s’hi interessava f) s’hi han fet g) ens hi sentírem h) Els hi preníem i) S’hi va posar j) Ens hi dedicàvem k) No m’hi arrisque l) Mai no us hi acostumareu m) exposar-nos-hi n) M’hi afanye o) S’hi mirava p) Ens hi referim q) T’hi parlaré r) Interesseu-vos-hi s) Us hi vau asseure t) S’hi adormia u) Me n’allunyaré v) Ens en trauran w) Te’n penedeixes? x) Me’n recorde z) S’hi farà.
2. a) En Jordi l’hi té b) Mireu si n’hi teniu c) L’hi porten d) Posa-la-hi! e) No els en tragueu! f) N’hi rebia moltes d’estranyes g) Deixeu-los-hi! h) Pot treure’ls-en i) Us en penediu j) Ves a rentar-te-la-hi! k) Se l’hi pentinava.
Posa el pronom feble EN o HI on corresponga:
1 m’hi 2 en 3 -hi 4 t’ho 5 hi 6 -hi 7 -ho 8 -ne 9 en 10 hi 11 en 12 -ne 13 n’ 14 -hi 15 t’ho 16 m’hi 17 te’n 18 en 19 me’n 20 hi 21 hi 22 hi 23 n’ 24 t’hi / hi 25 hi 26 m’hi 27 n’ 28 te n’ 29 t’hi 30 se’n.
FITXA 3
1. 1 -li-ho 2 -los-ho 3 ‘ls-ho 4 -li-ho 5 Els les explicarem 6 Va donar-los-en uns quants 7 Dona’ls-en 8 Dona’ls-les 9 Explica’ls-en 10 Ell els els posa 11 Torna’ls-la 12 Explica-li-ho 13 Els l’amaga 14 Va repartir-los-en 15 Vaig manllevar-los-el 16 Explica’ls-ho 17 Penja-l’hi 18 Compra’ls-hi 19 els en va fer un 20 L’hi hem solucionat 21 vam deixar-los-hi 22 Ella hi parla amb les companyes 23 Les hi tornarem 24 Alexandre la hi guarda 25 li la comprarem 26 Li l’explicaré 27 La hi compra 28 Demà li les duré 29 Hi pensa cada dia 30 Li’ls explicarem.
SOLUCIONS EXERCICIS DE PREPOSICIONS
1. 1 Es retarda en el pagament de la nòmina. Es retarda a pagar la nòmina. 2 en / a 3 en / a 4 en / a 5 amb / d’.
2. 1 Pensa que demà venen els reis. 2 S’exposa que li trenquen un braç. 3 (bé) 4 S’ha fet més llest des que ha tornat del viatge. 5 Estic d’acord que vingues amb nosaltres. 6 Abans que siga tard. 7 Ajuda que quede bonic. 8 Insisteixen que vinga. 9 Tinc ganes que vingues. 10 He aprovat gràcies que he copiat.
3. 1 Fins 2 cap a 3 fins al 4 cap a 5 cap 6 fins 7 fins a 8 cap 9 fins 10 cap a .
4. 1 a 2 a 3 a / al / al (en el) 4 en 5 a 6 en 7 al 8 en 9 a 10 en.
5. 1 a 2 per a 3 pel 4 de 5 amb 6 a 7 de /de (per a) 8 amb (sense) 9 per / amb 10 a.
6. 1 a 2 en 3 per 4 amb 5 en 6 amb 7 a 8 per a 9 amb 10 (sense preposició).
7. 1 fins a 2 sense 3 des de / fins a 4 envers 5 cap a 6 segons 7 contra 8 malgrat 9 entre 10 cap al.
7a sessió: 15-21/MARÇ/2021
ACTIVITATS DE REPÀS DE PRONOMS FEBLES:
1. Indica si els complements subratllats són CRV o CC i substitueix-los pels pronoms febles corresponents:
a) Viuen de la venda ambulant.
b) El nen plora amb ràbia.
c) Sortiré de casa a les cinc.
d) Ha renunciat als plaers de la vida.
e) Baixa de l’arbre ara mateix.
f) Només penso en les vacances.
g) Anirem al concert de música clàssica.
2. Assenyala les combinacions pronominals incorrectes:
a) Cantaré la nadala al meu fill: L’hi cantaré.
b) He arrencat les herbes en aquest jardí: Les hi he arrencat.
c) He collit flors per a la mare: Li’n he collit flors.
d) Parlarem de l’excursió a la Roser.Li’n parlarem.
3. Identifica el CD i el CI; substitueix, primer l'un, després l'altre, pels pronoms febles corresponents; finalment, combina'ls. Ex.: La Mireia donarà el llibre al seu germà= La Mireia el donarà al seu germà= CD CI CD La Mireia li donarà el llibre= La Mireia l'hi donarà. CI CD CI
a) En Guillem comprava la taula per al seu amic.
b) La professora explicava la història de Catalunya a la seUa alumna
c) Farem veure les faltes de l'exercici a l'alumne que no les haja vistes.
d) El petit pren les joguines al gran.
e) Comprareu queviures per a l'excursionista.
f) Oferiràs flors a l'àvia.
g) Regalaries el brillant a un enemic?
h) Digues a l'Antònia que vinga.
i) Van oferir llibres a la xicalla del barri.
j) El metge va receptar dos medicaments molt forts a la malalta.
k) Farà preguntes indiscretes a tots els assistents.
l) Demanarem als nostres companys les cassoles de terrissa.
m) Portarem els biberons als menuts.n) L'organització d'ajut enviarà flassades als necessitats.ny) Avisàvem als qui telefonaven que l'exposició era tancada.o) Compràrem cent caixes de galetes als fabricants.p) Guardarem el tros de pastís per als nens.q) No van passar els missatges als agents secrets.r) Vaig pregar a la Maria i a la Rosa que tornaren d'hora,s) Dóna els regals als avis.t) Obria la porta a tots. u) Llegia el poema a la núvia.v) No farà el discurs a aquestes persones. w) He enviat les 2 postals als meus col·legues.x) Donaré els ous més frescos als nens.z) Consultarem la decisió als membres del jurat.
4.Identifica el complement verbal de les frases següents, substitueix-lo pel pronom feble adequat i forma una combinació pronominal binària juntament amb l'altre pronom. Ex.: T'has tornat insuportable = T' hi has tornat CPRED. a) El vi es va tornar agre. b) M'avinc als teus desigs. c) Ens acostem a la platja. d) En Joan es considerava llest.e) En Jordi s'interessava per tot. f) Els mitjons s'han fet petits.g) De cop ens sentírem marejats. h) Els preníem per espies.i) Es va posar vermella. j) Ens dedicàvem a la música. k) No m'arrisco a anar-hi sola. l) Mai no us acostumareu a llevar-vos d'hora. m) Volia exposar-nos a un fracàs absolut.n) M'afanye en la meva tasca. ny) Sempre t'atures als mateixos aparadors.o) Es mirava a l'espill. p) Ens referim als nostres assumptes.q) Et parlaré tranquil.lament.r) Interesseu-vos per la poesia! s) Us vau asseure al replà de l'escala. t) S'adormia de bocaterrosa. u) M'allunyaré d'aquell barri. v) Ens trauran del cinema!w) Et penedeixes d'això?x) Em recorde de la teua arribada.z) Es farà ric.
5. Indica la funció sintàctica dels complements subratllats i substitueix-los pels pronoms febles corresponents:a) En Jordi té el fill en una ciutat andalusa.b) Mireu si teniu bledes a la nevera.c) Porten el ramat a la pastura.d) Posa la teua signatura en aquest paper!e) No tragueu els llibres del calaix!f) Rebia moltes visites estranyes al seu despatx.g) Deixeu els melons sota el raig de la font!h) Pot treure els llibres de la biblioteca.i) Us penediu del vostre comportament.j) Vés a rentar-te la cara al lavabo!k) Es pentinava el bigoti amb una pinta de porcellana.l) No m'afegisques pas aigua al vi.m) El gos s'espolsava les puces.n) Us poseu els guants a la butxaca.ny) S'avergonyia del seu vestit.o) Ens atrevim a manifestar-ho públicament. p) M'imagine que no és cert.q) El gat es menjava els ratolins.r) Deixa'ns els llibres sota el llit!s) S'enviaven les cartes per avió.t) Ens hem posat massa sal a l'amanida.u) Agafa el paper de terra.v) Agafa la bossa de la paperera.w) Porta el peix del mercat!x) Tractava la jove de criatura.z) Doneu els treballs a les professores.
SOLUCIONS (FOTOCÒPIES EXERCICIS DIVERSOS)
1. silenciosa, transcendit, caracteritza, mitjans, tipus, tracta, aparell, capaç, mateixes, complicadíssima, transitoritzada, presentar-se, senzillament, aparell, col·loca, gravant, definició, desitge, professional, casolà, comença.
2. rotació, inclinació, limitació, presentació, bé, és, més, comú, així, és, afecció, bé, més. Però, íntim, és, és, alteració, músculs, neurològic, és, freqüent, qüestió, índole, psicològica, psiquiàtrica.
3. estigues, moveu-vos, reculles, pressenta, escupa, recloïen, muir, coeu, esculles.
4. dorma, solc, tussa, percep, confonga, agraïa, perda, perda, foneu, traguéreu, aniríeu, llija (llegisca), isqueres, fuges.
5. a l’, amb la, de les, de l’, a l’, d’, l’, amb la, d’, de, en l’, de l’, del, En, l’, el, amb la, Amb el, a l’e, de les.
6. (hi ha que) cal/s’ha de, (tindràs que) hauràs de, (hi ha que) cal eixir, (és precís) és necessari, (deus de tenir) deus tenir, (deus de dormir) has de dormir.
7. resolent, corrent, coneixent, temut, transcorrent, comés, retingut.
8. queia, caigut, obri, puc, pots, escometrem, retransmeten, admeta, créiem, creiem (creem), faça, faig, recórreguen, descusa, tinys (tenyixes).
9. caent/caient, dient, omés, emés, fos, confosa, post, cernent, malvenent, traduint.
10. n’, -vos-en, -lo, els hi, el, us ho, els hi, -li, hi, te’l, ‘ls, n’, ‘ns.
11. a què/a les quals, de què, que, dels que, que, les que, de qui, on/en què, per la qual, en què.
12. caent, Havent, bevent, sofrit/sofert, rebent, sotmesos, complagut.
13. -los-en, t’ho, s’hi, els l’/els ho, les hi, li ho, la hi, els l’, ho, li l’.
14. amb què, la que, que, al que, amb qui, el que, que, el que, a qui/als quals, per què/per les quals.
15. Has de, deuen tenir, (correcta), Ara et faré, deus viure, cal.
16. Hem d’anar, cal que, deuen ser, devia estar, cal que digueu, has de parlar, devien haver-li donat.
17. -li’l, -nos-els, te’n, els les, li l’, ‘ls-en, -les-hi, n’hi, -vos-el, -nos-els, ‘ls-en, -vos-el.
18. en què, el que, que, que, que, en què/en el qual, que, a qui, de qui.
1a sessió: 2-4/FEBRER/2021
Hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu de la 1a conjugació (tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR). Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre), i hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret amb els verbs velaritzats (un grup de verbs irregulars que comparteixen les mateixes irregularitats): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer, -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur. Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats:
1) Fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
[Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
D'altra banda, hem vist el grup de verbs velaritzats (II) (nàixer, viure, créixer i meréixer), que fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., pret. perfet simple i participi.Tot seguit hem vist els verbs de la 3a conjugació: verbs purs i verbs incoatius, (que són la majoria dels verbs de la 3a conj., i es caracteritzen per afegir un increment o terminació, -isc / -(e)ix, entre l'arrel i els morfemes en les tres persones de singular i la 3a per. de plural), que només es diferencien en els dos presents, el d'indicatiu i el de subjuntiu, i en l'imperatiu.
Hem fet també una prova tipus test de repàs.
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
[Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
APRENEM MÉS
➜Ací teniu un enllaç que us permetrà fer pràctiques de la flexió verbal:
➜SOLUCIONS FULLS DE VERBS
1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.
1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.
1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.
2a sessió: 9-11/FEBRER/2021
Al llarg d’aquesta setmana hem vist diverses qüestions relatives al lèxic: els préstecs, els barbarismes (fonètics, morfològics, sintàctics i lèxics), les locucions adverbials i les frases fetes.
A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts).
L'accentuació: regles d'accentuació, l'accent en la e i la o, l'accent diacrític i la divergència de tonicitat. Quant al tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme i estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment, -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes).
APRENEM MÉS
➜ DOSSIER 1: PRÀCTIQUES DE VERBS (CLAUS)PRESENT D’IND. 1a conj.1c. menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen/ jugue, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen / alce, alces, alça, alcem, alceu, alcen / tanque, tanques, tanca, tanquem, tanqueu, tanquen / neteja, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen ...2. assagen, fumes, deixeu, juguem, penge, penges, escalfa, donen, avanceu, abrigue.PRESENT D’IND. 2a conj.4. promets, saps, combat, sabem, perdeu, podem, debaten, admet, caps, concebem, rep, rebeu, romps.PRESENT D’IND. 3a conj.6b. assisteixen/assistixen, s’avorreix, avorriu, discutisc, obriu, dirigeix, em vestisc, sent, compartim, diverteixes, frigen (fregeixen), condueixen (conduïxen), conduïm, agraïsc, estableix, tiny (tenyeix).7. entenguí, entenguera, córrec, córrega, correguera, resolguí, resolguera, confonc, confonga, confonguera, tinguí, tinguera, vinc, vinga.8. PRESENT D’IND. Prenc, prencs, pren, prenem, preneu, prenen; molc, mols, mol, molem, moleu, molen; duc, dus, du, duem, dueu, duen; dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.PERFET SIMPLE. Prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguí, molgueres, molgué, molguérem, molguéreu, molgueren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren.PRESENT DE SUBJ. Prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen; molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen; duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen; diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen.IMPERFET DE SUBJ. Prenguera, prengueres, prenguera, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguera, molgueres, molguera, molguérem, molguéreu, molgueren; duguera, dugueres, duguera, duguérem, duguéreu, dugueren; diguera, digueres, digurera, diguérem, diguéreu, digueren.9. vingueres, suspenguérem, encenguem, ofengues, dissolguera, venga, atenguéreu, estenguí, tinga, absolga.10. PRESENT IND. clous, cloeu, clouen; moc, mous, mou, movem, moveu, mouen; trac, traus, trau, traem, traeu, trauen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; dec, deus, deu, devem, deveu, deuen; ric, rius, riu, riem, rieu, riuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.PERFET SIMPLE. Cloguí, clogueres, clogué, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren; traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.PRESENT SUBJ. Cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen; moga, mogues, moga, moguem, mogueu, moguen; traga, tragues, traga, traguem, tragueu, traguen; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; riga, rigues, riga, riguem, rigueu, riguen; escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen.IMPERFET SUBJ. Cloguera, clogueres, cloguera, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguera, mogueres, moguera, moguérem, moguéreu, mogueren; traguera, tragueres, traguera, traguérem, traguéreu, tragueren; beguera; deguera, degueres, deguera, deguérem, deguéreu, degueren; riguera, rigueres, riguera, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguera, escrigueres, escriguera, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
11. ric, begues, mogueu, escriguéreu, riguen, dorma, perdes, congloguera, traga, mogueu.12. castigues, busqueu, equivoqueu, expliques, jutgeu, mareja, alce, mengeu, viatja.13. dius, duem, clouen, cauen, rieu, trac, seieu, bevem, deveu, escric, visc.14. veig, pogueres, vull, caic, sóc, són, és, ets.15. ofereixen, concedeix, vesteixen, reuneix, moren, concedeixen, vesteixen, reuneixen, munyen.16. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten; escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen; llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen (llegisc, llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegeixen); frig, friges, frig, fregim fregiu, frigen; vist, vists, vist, vestim, vestiu, visten; riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen.19. cusen, llig (llegisc), fregiu, surts, vesteix (vist), riny, escupen (escopeixen), culls, lliges (llegeixes).
➜ CLAUS 1a i 2a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // ➜ PROVA JQCV (OCTUBRE ’20). CLAUS
EXERCICI 1. 1d, 2c, 3b, 4a, 5b.
EXERCICI 2. 6b, 7c, 8a, 9a, 10b, 11b, 12c, 13a, 14a, 15c, 16b, 17a, 18c, 19b, 20c.
EXERCICI 3. 21b, 22c, 23b, 24a, 25a, 26b, 27c, 28c, 29b, 30a, 31b, 32a, 33c, 34b, 35a.
➜ PROVA CIEACOVA (GENER '21). CLAUS
EXERCICI 3.
1 que, 2 se n’anava, 3 fins que, 4 a, 5 coneguera, 6 Al cap de, 7 el, 8 hagué, 9 se’l, 10 comtesses, 11 deia, 12 tot i que, 13 queien, 14 tan, 15 a, 16 A més
EXERCICI 4.
17 -te’n, 18 on/en què/en la qual, 19 Quin, 20 corrent, 21 amb compte, 22 descomptat, 23 a, 24 sinó, 25 traduiré, 26 molt.
EXERCICI 5.
27 b, 28 a, 29 c, 30b, 31 a, 32 c, 33 b, 34 b, 35 a, 36 b, 37 c, 38 c.
EXERCICI 6.
39 c, 40b, 41b, 42a, 43c, 44b, 45a, 46b, 47c, 48c, 49a, 50a.
3a sessió: 16-18/FEBRER/2021
Aquesta setmana hem encetat el tema de "Les formes no personals del verb (infinitiu, gerundi i participi). Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).
Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).
Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir i obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...
"LES PERÍFRASIS VERBALS"
Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
Perífrasi de probabilitat.
Perífrasi d’imminència.
Els modismes
Els modismes són construccions lingüístiques peculiars d'una llengua determinada, en què cada un dels components està relacionat amb els altres i tot el conjunt té un sentit global. Molt sovint són usats en sentit figurat i no sempre admeten una traducció literal a un altre idioma, ja que formen part de la idiosincràcia pròpia de cada llengua. Les locucions i les frases fetes són dos tipus bàsics de modismes.
1. Les locucions
Les locucions són grups de paraules amb un sentit unitari que es poden substituir per una paraula. Així, es classifiquen segons la categoria gramatical que representen i poden exercir les mateixes funcions sintàctiques que aquesta.
Nominals o substantives Es creen a partir d’un nom o un sintagma lexicalitzat mà d’obra, peu d’atleta, rata de biblioteca, memòria d’elefant... Adjectives Tenen com a nucli un adjectiu, que pot anar acompanyat d’un complement preposicional o un comparatiu. dur de cor, de bona pasta, mort de set, mort de fam, net com una patena, com una bassa d’oli... Verbals Tenen com a nucli un verb, per tant poden fer les mateixes funcions que aquesta categoria. donar veus, tindre por, abaixar les armes, alçar el teló, passar per alt... Adverbials El significat global d’aquestes locucions equival a un adverbi. de pressa, de franc, de gaidó, fil per randa, de fit a fit, a la babalà, en paus... Conjuntives Fan la mateixa funció que una conjunció. tot i que, a fi que, és a dir, d’ençà que, per tant... Prepositives El significat d’aquestes locucions equival a una preposició. a causa de, gràcies a, al llarg de, per tal de, a força de...
2. Les frases fetesLes frases fetes són expressions estereotipades que tenen un verb com a nucli, per això es poden confondre amb les locucions verbals. Les frases fetes tenen un significat global que no es pot deduir del significat parcial de les paraules que les formen. L'ús al llarg del temps ha fixat aquestes expressions i les ha fet conegudes entre els parlants (fer fàstic, fer costat, fer tard, tindre mà esquerra, tindre fums, tindre en compte, portar a terme, portar cua, ser un tros de pa, ser del cas, anar de buit, anar a pams, anar fent, anar de cap...).
1. Les locucions
Les locucions són grups de paraules amb un sentit unitari que es poden substituir per una paraula. Així, es classifiquen segons la categoria gramatical que representen i poden exercir les mateixes funcions sintàctiques que aquesta.
Nominals o substantives | Es creen a partir d’un nom o un sintagma lexicalitzat | mà d’obra, peu d’atleta, rata de biblioteca, memòria d’elefant... |
Adjectives | Tenen com a nucli un adjectiu, que pot anar acompanyat d’un complement preposicional o un comparatiu. | dur de cor, de bona pasta, mort de set, mort de fam, net com una patena, com una bassa d’oli... |
Verbals | Tenen com a nucli un verb, per tant poden fer les mateixes funcions que aquesta categoria. | donar veus, tindre por, abaixar les armes, alçar el teló, passar per alt... |
Adverbials | El significat global d’aquestes locucions equival a un adverbi. | de pressa, de franc, de gaidó, fil per randa, de fit a fit, a la babalà, en paus... |
Conjuntives | Fan la mateixa funció que una conjunció. | tot i que, a fi que, és a dir, d’ençà que, per tant... |
Prepositives | El significat d’aquestes locucions equival a una preposició. | a causa de, gràcies a, al llarg de, per tal de, a força de... |
APRENEM MÉS
➜ Vegeu aquest vídeo i feu-ne després els exercicis: VÍDEO: PERÍFRASIS POC GENUÏNES
➜ LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (VÍDEOS)
➜ Exercicis de repàs de les formes no personals.
1. Escriviu al costat dels infinitius següents la forma de gerundi corresponent:
a) Aparéixer: apareixentb) Beure: ____________c) Cabre: ____________d) Caure: ____________e) Coure: ____________f) Creure: ____________g) Deure: _____________h) Dir: _______________i) Dur: _______________j) Meréixer ____________k) Haver: _____________l) Moure: _____________m) Poder: ______________n) Ploure:______________o) Prendre: ____________p) Riure: ______________q) Saber: ______________r) Ser: ______________s) Tenir: ______________t) Traure: _____________u) Viure: ______________
2. Empleneu-ne els buits amb les formes de gerundi corresponents als verbs que hi ha entre parèntesis:a) Em van explicar que la mèdium estava __escrivint__ (ESCRIURE) automàticament induïda per un esperit.b) Segons la iridiologia, _____________(VEURE) l’iris d’una persona es pot saber si té alguna malaltia.c) _____________ -te (CONÉIXER), no és estrany que cregues en aparicions.d) Estava ___________ (PLOURE) quan començàrem la sessió d’espiritisme.e) No ens ho podíem creure: l’adolescent estava ____________ (MOURE) objectes amb el poder de la ment.f)Vivia feliç _____________ (CREURE) fermament que hi havia una altra vida més enllà de la mort.g) Els albiraments d’ovnis estan _____________ (SER) més freqüents cada vegada.h) L’espectre estava ______________ (PRENDRE) forma humana davant dels nostres ulls aterrits.
3. Poseu el participi dels infinitius entre parèntesis en les frases següents:1. Ja han ______________ (APARÉIXER) així, de cop i volta.2. Ja han ______________ (VENDRE) la casa.3. Sempre han ____________ (PERTÀNYER) a aquella associació.4. M’ha ____________ (OFERIR) un treball molt bo.5. Si ho haguera ____________ (SABER) abans no ho hauria _________ (FER).6. M’he _____________ (ESTRÉNYER) una mica la falda. Què et sembla?7. Hi ha _____________ (CABER) tot, a la maleta?8. Ja has ____________ (MOLER) el café?9. Ha _____________ (SER) un sopar meravellós.10. Has ____________ (RESOLDRE) molt bé el problema.11. M’ha _________ (OBRIR) la porta de seguida i m’han _______ (ATENDRE) molt correctament.12. És una llàstima però el teu alumne no ha ____________ (RESPONDRE) totes les preguntes. 13. Fa uns minuts que hem _______________ (REBRE) el teu paquet.14. No li guanye mai als escacs, però avui l’he _____________ (VÉNCER).15. Com ha ____________ (CRÉIXER) el teu fill!16. Ha _____________ (COMETRE) un gran error i ara no sap què fer.17. Han ______________ (RETENIR) tots els ostatges.18. M’han ____________ (PROMETRE) que m’ho enviaran prompte?19. No sé per què has _________________ (CÓRRER) tant.20. Em pensava que ja li havies ____________ (ESCRIURE).21. Ha _____________ (TRAURE) la millor nota de tota la classe.22. No hi ha llum perquè s’ha ____________ (FONDRE) la bombeta.23. Si has _____________ (VOLER) aclarir-nos els dubtes, no ho has ______________ (ACONSEGUIR).24. L’acusada ha estat _____________ (ABSOLDRE).25. No has _______________ (ENCENDRE) el foc encara?26. Han _____________(ESTABLIR) uns criteris d’avaluació nous.27. Maria ha ______________ (COMPONDRE) una cançó preciosa per al festival.28. Disculpe, crec que m’ha _____________ (CONFONDRE) amb una altra persona. 29. Encara no has ____________ (IMPRIMIR) el treball? Doncs ja ho hauries d’haver _____________ (FER)!30. L’arròs encara no s’ha ________________ (COURE).
Locucions, frases fetes i refranys
Descarregueu-vos un dossier d'exercicis de locucions, frases fetes i refranys en valencià.
I el solucionari, ACÍ.
4a sessió: 23-25/FEBRER/2021
Al llarg d’aquesta setmana hem treballat, d’una banda, l’expressió oral amb un monòleg i una pràctica de diàleg. D’altra banda, quant a l’expressió escrita hem vist el text argumentatiu o article d’opinió (estructura, propòsit i elements característics).
Pel que fa al lèxic, hem practicat els barbarismes i els doblets lèxics. Per últim, he explicat el tema dels verbs parasintètics i la formació de gènere (femení).
APRENEM MÉS
CLAUS (3a, 4a i 5a columnes): (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
posseíeu, duia, anàreu, reunió // deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua
posseíeu, duia, anàreu, reunió //
➜ Prova CIEACOVA (gener'20).
➜ Article d'opinió (225 paraules)
➜ LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)
Ex. 21) 1a, 2c, 3a, 4b, 5b, 6c.
Ex. 22) duent, escrivint, rebent, plovent, devent, rient, movent, creient/creent, eixint, apareixent.
Ex. 23) removent, I van desconnectar, que va inundar, anant, i es guanyà/on es guanyà, i la van convocar.
Ex. 24) debatut, permés, conclòs, traduït, difós, respost, pres, crescut, nascut, detingut/detinguda, imprés, oferit/ofert, aparegut, valgut, segut, mòlt petangut/pertanyut, cogut.
Ex. 16) 1a, 2c, 3b, 4b.
Ex. 17) jovenalla, quilometratge, moblatge, fullatge, xicalla, tonatge.
Ex. 18) maduresa, dolcesa, noblesa, lleugeresa, lletgesa, honradesa, ceguesa, deixadesa, tendresa, nuesa, timidesa, bellesa.
Ex. 19) a) ressaltava, asimètricament; b) dissortat, ressonància; c) pressentir, asserenar-se; d) dissertació, ressò, transsexualitat.
Ex. 20) amansir, rebrotar, abonyegar, enlletgir, encarir, alleugerir, empal·lidir, entapissar, ensucrar, envernissar, assaborir, assedegar, emmalaltir, ajornar, assecar, desossar.
Les locucions
Ex. 8) 1b, 2c, 3c, 4c, 5a, 6b, 7a, 8a, 9b, 10a, 11a, 12a.
Ex. 9) a) en descuit, b) sense embuts, c) per un tres i no res, d) d’antuvi, e) d’amagat.
Ex. 10) a9, b6, c1, d2, e10, f4, g7, h3, i5, j8.
Ex. 11) a) sense reflexió, sense mirar si es amb raó o sense; b) en abundancia; c) molt; d) donant-se la cara; e) de festa; f) en resum; g) de cap manera, en absolut; h) amb detall; i) almenys; j) en el moment que.
Ex. 12) 1b, 2b, 3b, 4c, 5b, 6c.
Les frases fetes
Ex. 13) 1b, 2a, 3c, 4b, 5c, 6a, 7b, 8b.
Ex. 14) 1b, 2c 3a, 4a, 5c, 6b, 7c, 8b, 9a, 10b, 11b, 12a, 13c, 14c, 15a, 16a.
➜ Prova de nivell C1. CIEACOVA (gener ’20)
RESPOSTES PROVISIONALS
Exercici 3
1 –hi, 2 romàs, 3 tsarina, 4 fins i tot, 5 on, 6 perquè, 7 de les quals, 8 esdevingut, 9 a l’abast, 10 incloent-hi, 11 després de, 12 Ø, 13 almenys, 14 fet que, 15 res, 16 permet.
Exercici 4
17 els grans inversors, 18 esteneu la roba! 19 bevent, 20 per què / pels quals, 21 deixa-l’hi, 22 Quina bellesa!, 23 per a què, 24 treies, 25 Dona-me’n, 26 sempre que / en cas que.
Exercici 5
27 una bona part (c), 28 enfront de (a), 29 quasi gens d’ (c), 30 junt amb (b), 31 ben possiblement (b), 32 per consegüent (c), 33 sobretot (b), 34 sota (a), 35 de (b), 36 cosa que (c), 37 hi haja (c), 38 pel que fa a (a).
Exercici 6
39 ressons (b), 40 Cimera (a), 41 es reflectia (b), 42 l’habilitat (a), 43 afeccions (b), 44 torpede (c), 45 impugnar (a), 46 apreciacions (a), 47 termes (c), 48 influència (b), 49 impulsors (c), inajornable (a).
➜ REPASSSA AMB ELS VÍDEOS
5a sessió: 1-7/MARÇ/2021
ELS PRONOMS FEBLES
Funcions dels pronoms febles. 3a persona
COMPLEMENTS PRONOMS EXEMPLES Complement Directe Definit. Pot portar: - article definit - demostratiu - possessiu - nom propi Has portat les verdures? > Les has portades? EL, LA Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida. ELS, LES Vaig vore el teu germà > El vaig vore. Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.
Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res. La funció de CD la realitza un infinitiu. EN Has portat verdures? > N’has portat? Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.
Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò. HO Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir. Volia allò > Ho volia. Sabiael que passaria > Ho sabia.
Complement Indirecte Si és un CI animat LI, ELS No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat. Si és un CI inanimat (preferiblement) HI No faces més voltes al tema > No hi faces més voltes.
Complement de Règim Verbal -Introduït per la preposició DE. EN S’ha oblidat d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat S’ha oblidat que havia d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat. -Introduït per una altra preposició. HI Jugaren a bàsquet? –Hi jugaren.
Atribut Si és definit EL, LA ELS, LES Pere és el metge del poble > Pere l’és. Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO HO Pere és metge > Pere ho és. Pere és el metge del poble > Pere ho és Per a donar èmfasi (partitiu) EN Mira que n’ets, de llest! Si n’estic, de farta!
Complement predicatiu És semblant al CCM però en aquest cas modifica dos elements de l’oració. HI Vingué molt cansada? –Hi vingué. Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa. Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.
Amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar EN
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet Aquest senyor Peris, o com se’ndiga...
Amb valor emfàtic: Que en va, de brut! Si en vingué, de cansat!
Complement del nom Precedit de la prep. DE, completa un nom com si fóra un adjectiu. EN Entens el significat d’aquesta paraula? > N’entents el significat? Llig el text i fes-ne un resum. Estigué a Oriola i en visità les esglésies.
Complement Circumstancial CC Temps HI: Vingué a casa a les cinc > Hi vingué a casa No treballa de vesprada > No hi treballa
CC Manera HI: Ha fet l’exercici ràpidament > Hi ha fet l’exercici Ha fet l’exercici de pressa > Hi ha fet l’exercici CC precedit de qualsevol prep., excepte DEVa a Alacant > Hi va Ha arribat a casa > Hi ha arribat Passa per l’hospital > Hi passa CC precedit de la prep. DE EN Ve d’Alacant > En ve CC Causa M’alegre per tu > Me n’alegre Verbs i expressions prefixades amb pronoms febles Verbs: anar-se’n, tornar-se’n, haver-hi... de percepció: veure-s’hi, sentir-s’hi, tocar-hi (entendre, tindre seny): Sense les ulleres no m’hi veig. Va quedar completament sord, no s’hi sent. El iaio està tan major que no hi toca.
Complement d’un adverbi Precedit de qualsevol preposició HI Posa’t davant de la moto > Posa-t’hi al davant
Subjecte Indefinit. Sol aparéixer en verbs com sortir, eixir, arribar... EN Arribaren tres persones? > N ́arribaren tres. Ix algun tren cap a Vinaròs?
–N ́ix un a les tres. Expressions: Va armar-la! Me les he tingudes amb ell. Som-hi! Ara no hi caic
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet Aquest senyor Peris, o com se’n
Amb valor emfàtic: Que en va, de brut! Si en vingué, de cansat!
CC Manera HI: Ha fet l’exercici ràpidament > Hi ha fet l’exercici Ha fet l’exercici de pressa > Hi ha fet l’exercici
Subjecte
–N ́ix un a les tres.
APRENEM MÉS
- COMBINACIONS I PARTICULARITATS DELS PRONOMS FEBLES (VÍDEO)
- PRÀCTIQUES DE PRONOMS FEBLES
- EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES [CLAUS]
6a sessió: 8-14/MARÇ/2021
LES GRAFIES
A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents:P Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt- capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte B Inicial i medial en: ab-, ob-, sub- absent, objecte, obscur, subjecte T Inicial en: atz-, atl-, atm- atzar, atzavara, atles, atmosfèric D Inicial en : ad- addicció, adduir C Inicial i medial davant: c, s, t, z accepció, succés, delicte, èczema G Inicial i medial davant: d, g, m, n amígdala, sagnar, suggestió, augment
ACTIVITAT1. Col·loca la consonant oclusiva corresponent:llo_ fre_ pare_ afala_ aba_ joventu_ estóma_ ràpi_ fàsti_ quietu_ demago_ heral_ actitu_ su_ aràbi_ poru_ se_ partíci_ càsti_ esno_ ver_ manya_ fon_ àne_ poli_ estrate_ pedago_ salu_ espàrre_ càrre_
L’oposició oclusiva / fricativa (b/v)
Cal tenir en compte, però, que de vegades hi ha pseudoderivats, que no provenen d’una paraula patrimonial, sinó directament del llatí (cultismes): avortar (abortivitat), berruga (verrucària), calb (calvície), cervell (cerebral), corba (curvatura), deure (dèbit), moure (mòbil), sa vi (saberut)...
ACTIVITATS
o_blidar tram_ia can_iar a_anç xo_ cor_a du_te su_il pessi_ tràfe_ casca_ell tro_ador almí_ar ca_aller ro_ell a_ecte _iga escara_at màne_ ga_ardina llampe_ gra_ar espa_ilar em_enar a_orrir trè_ol parlà_eu ja_elina _edell _oltor Córdo_a ra_al _ernissar sa_ó pròle_ su_ tal_ mo_ilitat lla_i pa_elló ta_erna càsti_ a_anç re_ co_ard pro_ador o_scur si_ella
3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
o_blidar | tram_ia | can_iar |
a_anç | xo_ | cor_a |
du_te | su_il | pessi_ |
tràfe_ | casca_ell | tro_ador |
almí_ar | ca_aller | ro_ell |
a_ecte | _iga | escara_at |
màne_ | ga_ardina | llampe_ |
gra_ar | espa_ilar | em_enar |
a_orrir | trè_ol | parlà_eu |
ja_elina | _edell | _oltor |
Córdo_a | ra_al | _ernissar |
sa_ó | pròle_ | su_ |
tal_ | mo_ilitat | lla_i |
pa_elló | ta_erna | càsti_ |
a_anç | re_ | co_ard |
pro_ador | o_scur | si_ella |
3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
10a sessió: 21/NOVEMBRE/2020
PROVA DE REPÀS (SOLUCIONS)
- Accentuació i dièresi: 1a, 2c, 3c, 4c, 5b, 6a, 7a, 8c.
- Vocalisme i consonantisme: 9a, 10a, 11b, 12b, 13a, 14a, 15b, 16c, 17c, 18c, 19b, 20a, 21c, 22b, 23a, 24a, 25a, 26b.
- Articles i determinants: 27c, 28c, 29c, 30c, 31a, 32c, 33b, 34a, 35a, 36c, 37c, 38b, 39b, 40a, 41a, 42b, 43b, 44c.
- Formes no personals i perífrasis: 57b, 58c, 59c, 60a, 61b, 62a, 63c, 64a, 65c, 66c, 67a, 68b, 69b, 70c, 71a, 72b, 73b, 74c.
- Pronoms febles: 75b, 76c, 77b, 78b, 79c, 80b, 81a, 82a, 83a, 84a, 85a.
- Pronoms relatius: 87a, 88c, 89a, 90c, 91a, 92c, 93b, 94c, 95c, 96a, 97a, 98c, 99c, 100b, 101c, 102c, 103b, 104c, 105c, 106a, 107c, 108a, 109b, 110b, 111c, 112c.
- Preposicions: 113a, 114b, 115b, 116b, 117c, 118c, 119c, 120c, 121a, 122b, 123b, 124b, 125b.
- Conjuncions i adverbis: 126b, 127a, 128b, 129a, 130b, 131a, 132a, 133a, 134b, 135a, 136b, 137c, 138b, 139b
VERBS
a) Fes, b) seieu, c) aprenga, d) dissolga, e) eixiu, f) vulga/vaja, g) córrec, h) tix / teixix, i) engul/engolisc, j) mentix /menteix, k) vulga/concloga/resolguen, l) vegem, constituïsquen, m) confongueu, n) rep, atenc, sé, o) descrigues, envies, p) traduïu, q) pressenta, estiga, r) reculles, s) moveu-vos, voleu, t) dorma, u) agrada, confonga, v) llija/llegisca, w) perda, perda, x) agraïsc/agraïm, fongueu, y) estigues, z) escupes/escopisques.
PRONOMS FEBLES
30. a) li’l b) -li-la c) us ho d) li’n e) m’ho f) la hi g) els les h) li ho i) -li-les j) -vos-hi k) -la’n l) -li-les/-les-hi.
31. a) els en b) ‘ls-la c) -los-els d) les hi e) li’l f) us hi g) us la h) s’hi i) li’n j) s’hi k) ho l) te’n.
9a sessió: 17/NOVEMBRE/2020
Veurem l'apostrofació. A banda de les principals normes d'ús, ens fixarem en les diverses excepcions que hi ha i en l'apòstrof davant de sigles i abreviatures. També veurem la contracció.
L'apòstrof i la contracció. Remarques
A banda de les normes generals d’apostrofació, cal tenir en compte:
a. No s’apostrofen els articles el i la i la preposició de davant de paraules començades per vocal utilitzades amb caràcter metalingüístic:
el participi de establir el plural de home
b. S’apostrofa davant de citacions escrites entre cometes, de títols i d’exemples: va qualificar el fet d’“inaudit” el director de l’Hola el verb lliurar en el sentit d’‘entregar’ l’últim número d’El Punt
c. S’apostrofa davant de números o abreviatures en aquells casos en què, al pronunciar-los, comencen per un so vocàlic:
l’1 de setembre l’ap. 4 de l’art. 12 l’Hble. Conseller de Salutl’XI Congrés de Farmacologia un premi d’11 milions d’euros
d. Davant de les sigles que es lligen com una paraula, apliquem les regles generals d’apostrofació:
la UNESCO la UEFA l’IVA l’IBI
e. Davant de les sigles que es lletregen, apostrofem sempre que comence per un so vocàlic. Cal tindre en compte que es considera que en este tipus de sigles la síl·laba tònica és l'última i són, per tant, agudes. Així doncs, no apostrofarem les paraules femenines que comencen per i/u àtones, seguint la regla general. A més, en estes sigles femenines la i/u representarien la inicial d’una paraula en què la i/u és àtona (i, per tant, tampoc s’apostrofaria):
l’AVL l’ONG l’FM l’LSDla UMH (U= universitat la universitat) la ILP (la iniciativa) la UGT (U= unió, la unió) la UE (la unió)la IBM la ITV
f. Davant de préstecs no adaptats començats per s seguida de consonant pot no apostrofar-se, considerant la s líquida com una consonant. Això no obstant, també és acceptable apostrofar exclussivament l’article el, considerant que, en este cas concret, la pronunciació habitual introdueix davant de la s una vocal eufònica (que resulta innecessària, però, en el cas de l’article la i la preposició de): el speaker o l’speaker la schola cantorum una sessió de striptease
g. S'apostrofa sempre, d'acord amb la norma general, en el cas dels nostres topònims (l’Alcoià, l’Alcúdia, l’Alguenya, l’Alt Empordà, l’Alguer, etc. )o de topònims estrangers adaptats al català. En canvi, l'article masculí dels topònims estrangers no adaptats s'escriu amb majúscula inicial, en la seua forma original i no es contrau(Los Angeles, El Escorial, Las Vegas, El Álamo, El Salvador, El Paso, El Puerto de Santa María, El Bierzo, La Alcarria, etc.)
h. No hem de fer la contracció quan l’article forma part del títol d’una obra o del nom d’una entitat:Ve d’El Corte Inglés.Una obra d'Els Joglars.
L'apostrofació davant de les sigles i els acrònims
1. Pronunciació sil·làbica
l’INCANOP (masculí)
2. Pronunciació lletrejada
Davant d’una sigla que comença amb vocal, l’article el i la preposició de s’apostrofen sempre, però l’article la no s’apostrofa si la vocal inicial és i o u. l’IPC l’i-pe-ce
Si la lletra inicial és una consonant, els articles el i la, i la preposició de, només
APRENEM MÉS
- SOLUCIONS (PROVA DE NIVELL C1 INSTITUT RAMON LLULL)
EXERCICIS D’INDEFINITS (SOLUCIONS)
Exercici 1
1. cap 2 gens de 3 res 4 cap 5 gens d’ 6 cap 7 res 8 gens de 9 cap 10 gens de 11 gens d’/cap; gens.
Exercici 2
1 cap 2 res 3 res 4 cap 5 res / res 6 cap 7 res 8 cap.
Exercici 3
1 gens de 2 correcta 3 gens d’ 4 gens de 5 gens de 6 gens de 7 correcta 8 gens de.
Exercici 4
1 cadascun 2 cadascú 3 cadascú 4 cadascun 5 cadascun 6 cadascú 7 cadascun 8 cadascú 9 a cadascun 10 Cadascú 11 cadascun.
Exercici 5
1 cadascú 2 Cadascun 3 em diu unes coses. 4 cadascuna 5 cadascun 6 sempre diu unes coses. 7 Cadascú 8 cadascuna.
Exercici 6
1 gens de 2 Algun 3 una 4 Cadascú 5 gens de 6 cadascun 7 Algú 8 res del.
- LES LOCUCIONS I LES FRASES FETES (SOLUCIONS)
Exercici 12.
a) ni cap ni peus b) Al cap i a la fi c) Miquel fa classe a la universitat. d) ja va en dansa. e) fer una volta.
Exercici 13.
a5, b8, c7, d10, e6, f3, g9, h2, i4, j1.
Exercici 14.
a5, b4, c6, d1, e3, f2.
Exercici 15.
a10, b5, c7, d6, e2, f4, g8, h3, i1, j9.
Exercici 16.
1 de bat a bat 2 de gom a gom 3 d’amagat 4 fil per randa 5 a contracor 6 a la babalà 7 de cap a peus 8 comptat i debatut.
Exercici 17.
a) no gasta quan vol b) la falç al puny c) que no vaja a l’era d) tota cuca viu e) cada ovella al seu corral f) pluja o vent g) no faces mai el niu h) es queda per vestir sants i) fes-te tu mateix el llit j) poc camina.
Exercici 18.
a4, b10, c7, d1, e6, f2, g5, h8, i9, j3.
8a sessió: 10/NOVEMBRE/2020
Aquesta setmana treballarem el tema de l'article neutre "lo", que s'usa en castellà amb dues funcions: funció abstractiva o generalitzadora i funció intensificadora, però que en valencià cal evitar-ne l'ús, ja que és totalment incorrecte.
Segons la funció que té, farem servir uns mecanismes o altres per tal de substituir-lo:
b) Funció intensificadora: *"No saps lo difícil que és aprendre xinés". Per a substituir el "lo" no usarem els mecanismes anteriors, sinó que haurem d'utilitzar-ne d'altres, com ara: tan...com, d'allò, com, molt, tant...
Un altre tema que tractarem aquesta setmana és el de les locucions i frases fetes. Per últim, veurem els indefinits i els quantificadors.
Modismes: les locucions (1)
Els modismes són maneres de dir peculiars d'una llengua que tenen un significat global i no poden traduir-se literalment d'un idioma a l'altre. Sovint els mots hi són usats en sentit figurat.
a dies blanc com la neu com dos i dos fan quatre de cop endossar un mort fer la guitza perdre la son sense cap ni peus tenir els ulls al clatell un pam de morros
1. Les locucions adverbials.
2. Les locucions no porten verb (a diferència de les frases fetes).
Són modismes les locucions, grups de mots que tenen el valor d'una sola paraula (locució nominal, locució adverbial...):
des que el món és món (equival a un adverbi com ‘sempre') el darrer mot del credo (equival a un substantiu) fil per randa (equival a un adverbi com ‘minuciosament')
a dies blanc com la neu com dos i dos fan quatre de cop endossar un mort fer la guitza perdre la son sense cap ni peus tenir els ulls al clatell un pam de morros |
1. Les locucions adverbials.
2. Les locucions no porten verb (a diferència de les frases fetes).
APRENEM MÉS
Exercicis amb solucions
MATEIX (mateixa, mateixos, mateixes)
Es tracta d'un quantificador indefinit existencial que fa referència a una part del conjunt que quantifica. Segons la posició que ocupa pot assumir valors diferents:ANTEPOSAT a l'element que modifica- Estableix una relació d'identitat o semblança amb una entitat coneguda o apareguda prèviament.Estructura
Ex. Assistiren a la reunió els mateixos veïns que la setmana passada. Tu i jo tenim les mateixes inquietuds culturals.POSTPOSAT a l'element que modifica- S'usa per a emfatitzar, per a reforçar el mot i indicar que es tracta d'aquest i no d'altre.Estructura: nom
- Per reforçar els pronoms reflexius (concordança en gènere i nombre) Ex: Maria sempre parla de si mateixa. Vam enviar la invitació a vosaltres mateixos EVITAR ESQUEMES CALCATS DEL CASTELLÀ1. Evitar la repetició d’un nom que ja hem citat (substituïm el mot castellà,mismo) Ex: És un quadre molt bonic. *Qui és l’autor del mateix?És un quadre molt bonic. Qui n’és l’autor?de la mateixa a tots els membres de la comissió.Després de redactar l’acta van enviar-ne un còpia a tots els membres de la comissió.
2. Indicar emfàticament que es tracta d’allò que s’anomena i no d’una altra. (substituïm el mot castellà, propio)
Ex: *El mateix entrenador la va avisar.L’entrenador mateix la va avisar.
Així, doncs, l’ús de mateix només serà correcte quan:
1. Tinga valor emfàtic
2. Tinga valor d’identitat o de repetició
2. Indicar emfàticament que es tracta d’allò que s’anomena i no d’una altra. (substituïm el mot castellà, propio)
Locucions, frases fetes i refranys
Descarregueu-vos un dossier d'exercicis de locucions, frases fetes i refranys en valencià.
I el solucionari, ACÍ.
7a sessió: 6/NOVEMBRE/2020
Al llarg d'aquesta setmana hem vist el tema dels pronoms relatius: formes i usos; a més, del relatiu possessiu, del relatiu neutre i de les formes el que, la que, els que i les que, que només són correctes quan no tenen antecedent i es poden substituir per aquell que i variants. D'altra banda, hem practicat els doblets lingüístics o lèxics.
APRENEM MÉS
➩ DOBLETS LINGÜÍSTICS
6a sessió: 25/OCTUBRE/2020
ANNEX I (SOLUCIONARI)
EXERCICI 1. 1c, 2b, 3a, 4c, 5b, 6c, 7a, 8b, 9a, 10c, 11b, 12a, 13c, 14a, 15b.
EXERCICI 2. TEXT 1
1 iogurt, 2 durícies, 3 de iogurt, 4 deixeu-ho, 5 durant, 6 barreja, 7 en, 8 amb, 9 amb, 10 hi, 11 durícies, 12 Coeu, 13 rodanxes, 14 ceba, 15 durant, 16 ho, 17 durícies, 18 amb, 19 gasa, 20 durant, 21 l’apòsit, 22 tèbia.
TEXT 2
1 erradicar, 2 produïen, 3 D’altres, 4 poliomielitis, 5 que, 6 erradicat, 7 n’hi ha, 8 deixàrem, 9 estendre, 10 ocasió, 11 microorganisme, 12 seqüeles, 13 fins i tot, 14 contagiar-la.
EXERCICI 3
1discoteca, 2 notícia, 3 conseqüències, 4 periòdic, 5 curtcircuit, 6 taulell, 7 rom, 8 tothom, 9 explosió, 10 reservat, 11 eixida, 12 aterrida, 13 pànic, 14 investigació, 15 autòpsies, 16 cadàvers, 17 accident, 18 sort, 19 angoixa, 20 tristesa.
PRÀCTICA DE PRONOMS FEBLES (SOLUCIONARI)
Posa el pronom feble EN o HI on corresponga (SOLUCIONS)
1 hi, 2 en, 3 -ne, 4 ho, 5 hi, 6 -hi, 7 -ho, 8 -ne, 9 en, 10 ho, 11 en, 12-ne, 13 n’, 14 -hi, 15 ‘ho, 16 hi, 17 ‘n, 18 en, 19 ‘n, 20 hi, 21 hi, 22 hi, 23 n’, 24 ‘hi / hi, 25 hi, 26 ‘hi, 27 n’, 28 te n’, 29 ‘hi, 30 -se’n.
SOLUCIONARI (PROVES 8, 9 i 10)
PROVA 8
Exercici 1. 1c, 2a, 3b, 4d, 5a.
Exercici 2. 1b, 2a, 3c, 4a, 5b, 6c, 7a, 8c, 9c, 10b, 11a, 12b, 13b, 14c, 15a.
Exercici 3. 1b, 2c, 3b, 4c, 5a, 6c, 7a, 8b, 9a, 10c, 11a, 12b, 13a, 14c, 15b.
PROVA 9
Exercici 1. 1c, 2a, 3d, 4b, 5c.
Exercici 2. 1a, 2b, 3c, 4c, 5b, 6b, 7c, 8c, 9b, 10a, 11a, 12c, 13a, 14b, 15a.
Exercici 3. 1c, 2a, 3b, 4c, 5a, 6b, 7c, 8b, 9a, 10c, 11b, 12a, 13c, 14a, 15b.
PROVA 10
Exercici 1. 1a, 2b, 3d, 4c, 5a.
Exercici 2. 1c, 2a, 3b, 4a, 5c, 6b, 7c, 8a, 9b, 10a, 11c, 12b, 13a, 14c, 15b.
Exercici 3. 1b, 2c, 3a, 4b, 5b, 6a, 7c, 8a, 9c, 10b, 11b, 12a, 13c, 14b, 15b.
No és correcte dir:
Parlant de temps, no hem de dir
Tampoc hem de canviar el règim del verb:
LOCALITZACIÓ
A | EN |
Davant noms propis de lloc Va nàixer a Morella | Davant de noms sense determinar. Són parella, però viuen en cases diferents. Ens vam instal·lar en habitacions molt grans. |
Davant els noms que designen parts del cos: al dit, al cap, a l’esquena. | Davant indefinits, quantitatius, demostratius i relatius: Segur que ho trobes en algun dels calaixos de la tauleta de nit. Ha treballat en molts llocs diferents. En este carrer hi ha tant de sarau que no es pot dormir. El poble en què viu és molt menut. |
Davant article definit: Espera’m a la porta de casa. Si vas ràpid, encara la trobaràs al carrer. Les llibretes les tens en la prestatgeria de darrere. Mira en l’armari, a veure si ho ha deixat allí. *La forma més genuïna és usar A per a llocs físics definits (amb article) i EN per a llocs figurats amb article o sense: A la casa / En la imaginació | |
TEMPS
EN | A | PER |
segle: en el segle XX | segle: al segle XX (menys recomanable) | |
any: En 1977 va morir Elvis (també: El 1977 / L’any 1977) | ||
+ art. + mesos i estacions de l’any: A l’estiu / al maig | + art. + mesos i estacions de l’any: per l’estiu / pel maig | |
+art.+ parts del dia: al matí, a la vesprada... | ( | |
noms de les festes i certs períodes de temps: Al Nadal / A Setmana Santa... | noms de les festes i certs períodes de temps: Per Nadal / Per Setmana Santa |
PER o PER A?
Per cridar tant, t’has quedat sense postres.
La casa està per netejar.
Tinc habitacions per llogar.
No s’alça per no haver de netejar.
¡ Introdueix una oració final que fa referència a la intenció del subjecte de realitzar una determinada acció (voluntarietat):
Treballe per guanyar-me la vida. (“perquè vull guanyar-me la vida”)
Estudia molt per aprovar tots els exàmens. (“perquè vol aprovar tots els exàmens”).
Has de fer exercici per a millorar la salut.
L’oració principal és una passiva sense subjecte explícit:
Es va senyalitzar la zona per a evitar accidents.
Hi ha un canvi d’agent entre el verb principal i l’infinitiu.
El jutge va cridar l’acusat per a declarar.
Hem patit molt per a arribar a temps. (verb estatiu)
Ha caigut en un parany per a atrapar lladres poc hàbils (modificador del nom parany)
Fer exercici és bo per a relaxar-se. (modificador de l’adjectiu bo)
No has estudiat prou per a aprovar. (modificador de l’adverbi prou)
! En una mateixa oració, podem usar per o per a segons si volem destacar la voluntarietat o si volem introduir un complement modificador:
He comprat un llibre per aprendre anglés. (perquè vull prendre anglés).
He comprat un llibre per a aprendre anglés. (serveix per a aprendre anglés)
P | Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt- | capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte |
B | Inicial i medial en: ab-, ob-, sub- | absent, objecte, obscur, subjecte |
T | Inicial en: atz-, atl-, atm- | atzar, atzavara, atles, atmosfèric |
D | Inicial en : ad- | addicció, adduir |
C | Inicial i medial davant: c, s, t, z | accepció, succés, delicte, èczema |
G | Inicial i medial davant: d, g, m, n | amígdala, sagnar, suggestió, augment |
llo_ | fre_ | pare_ | afala_ | aba_ |
joventu_ | estóma_ | ràpi_ | fàsti_ | quietu_ |
demago_ | heral_ | actitu_ | su_ | aràbi_ |
poru_ | se_ | partíci_ | càsti_ | esno_ |
ver_ | manya_ | fon_ | àne_ | poli_ |
estrate_ | pedago_ | salu_ | espàrre_ | càrre_ |
o_blidar | tram_ia | can_iar |
a_anç | xo_ | cor_a |
du_te | su_il | pessi_ |
tràfe_ | casca_ell | tro_ador |
almí_ar | ca_aller | ro_ell |
a_ecte | _iga | escara_at |
màne_ | ga_ardina | llampe_ |
gra_ar | espa_ilar | em_enar |
a_orrir | trè_ol | parlà_eu |
ja_elina | _edell | _oltor |
Córdo_a | ra_al | _ernissar |
sa_ó | pròle_ | su_ |
tal_ | mo_ilitat | lla_i |
pa_elló | ta_erna | càsti_ |
a_anç | re_ | co_ard |
pro_ador | o_scur | si_ella |
3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
5a sessió: 20/OCTUBRE/2020
CONTROL DE NIVELL C1 DE VALENCIÀ (SOLUCIONS)
1.1 conec / meresca 2 recorrerem / hem recorregut 3 encengueu 4 mantingut 5 sap / confon 6 ocorrent 7 entés 8 pateix (patix) vol 9 resolt / difonguen 10 rebran 11 conduïsca 12 escriviu 13 déiem 14 pertanyut (pertangut) 15 veiem (veem) 16 isca.
2. 1 volguérem 2 confongué 3 havia absolt 4 réiem 5 tussen 6 cresquéreu 7 romanguéreu 8 veiera 9 perdràs 10 hagueres vingut 11 teniu 12 ves 13 visqueres 14 fóreu 15 traduïsca.
3. 1 aparegut 2 venut 3 pertangut/pertanyut 4 oferit 5 sabut / fet 6 cabut 7 molt 8 sigut 9 resolt 10 obert / atés 11 respost 12 rebut 13 vençut 14 comés 15 promés 16 corregut 17 escrit 18 tret 19 fos.
CONTROL DE NIVELL C1 DE VALENCIÀ (SOLUCIONS)
1.1 conec / meresca 2 recorrerem / hem recorregut 3 encengueu 4 mantingut 5 sap / confon 6 ocorrent 7 entés 8 pateix (patix) vol 9 resolt / difonguen 10 rebran 11 conduïsca 12 escriviu 13 déiem 14 pertanyut (pertangut) 15 veiem (veem) 16 isca.
2. 1 volguérem 2 confongué 3 havia absolt 4 réiem 5 tussen 6 cresquéreu 7 romanguéreu 8 veiera 9 perdràs 10 hagueres vingut 11 teniu 12 ves 13 visqueres 14 fóreu 15 traduïsca.
3. 1 aparegut 2 venut 3 pertangut/pertanyut 4 oferit 5 sabut / fet 6 cabut 7 molt 8 sigut 9 resolt 10 obert / atés 11 respost 12 rebut 13 vençut 14 comés 15 promés 16 corregut 17 escrit 18 tret 19 fos.
4a sessió: 13/OCTUBRE/2020
ELS PRONOMS FEBLES
Funcions dels pronoms febles. 3a persona
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet Aquest senyor Peris, o com se’n
Amb valor emfàtic: Que en va, de brut! Si en vingué, de cansat!
CC Manera HI: Ha fet l’exercici ràpidament > Hi ha fet l’exercici Ha fet l’exercici de pressa > Hi ha fet l’exercici
Subjecte
–N ́ix un a les tres.
APRENEM MÉS...
1. Escriviu al costat dels infinitius següents la forma de gerundi corresponent:
a) Aparéixer: apareixentb) Beure: ____________c) Cabre: ____________d) Caure: ____________e) Coure: ____________f) Creure: ____________g) Deure: _____________h) Dir: _______________i) Dur: _______________j) Meréixer ____________k) Haver: _____________l) Moure: _____________m) Poder: ______________n) Ploure:______________o) Prendre: ____________p) Riure: ______________q) Saber: ______________r) Ser: ______________s) Tenir: ______________t) Traure: _____________u) Viure: ______________
2. Empleneu-ne els buits amb les formes de gerundi corresponents als verbs que hi ha entre parèntesis:a) Em van explicar que la mèdium estava __escrivint__ (ESCRIURE) automàticament induïda per un esperit.b) Segons la iridiologia, _____________(VEURE) l’iris d’una persona es pot saber si té alguna malaltia.c) _____________ -te (CONÉIXER), no és estrany que cregues en aparicions.d) Estava ___________ (PLOURE) quan començàrem la sessió d’espiritisme.e) No ens ho podíem creure: l’adolescent estava ____________ (MOURE) objectes amb el poder de la ment.f)Vivia feliç _____________ (CREURE) fermament que hi havia una altra vida més enllà de la mort.g) Els albiraments d’ovnis estan _____________ (SER) més freqüents cada vegada.h) L’espectre estava ______________ (PRENDRE) forma humana davant dels nostres ulls aterrits.
3. Poseu el participi dels infinitius entre parèntesis en les frases següents:1. Ja han ______________ (APARÉIXER) així, de cop i volta.2. Ja han ______________ (VENDRE) la casa.3. Sempre han ____________ (PERTÀNYER) a aquella associació.4. M’ha ____________ (OFERIR) un treball molt bo.5. Si ho haguera ____________ (SABER) abans no ho hauria _________ (FER).6. M’he _____________ (ESTRÉNYER) una mica la falda. Què et sembla?7. Hi ha _____________ (CABER) tot, a la maleta?8. Ja has ____________ (MOLER) el café?9. Ha _____________ (SER) un sopar meravellós.10. Has ____________ (RESOLDRE) molt bé el problema.11. M’ha _________ (OBRIR) la porta de seguida i m’han _______ (ATENDRE) molt correctament.12. És una llàstima però el teu alumne no ha ____________ (RESPONDRE) totes les preguntes. 13. Fa uns minuts que hem _______________ (REBRE) el teu paquet.14. No li guanye mai als escacs, però avui l’he _____________ (VÉNCER).15. Com ha ____________ (CRÉIXER) el teu fill!16. Ha _____________ (COMETRE) un gran error i ara no sap què fer.17. Han ______________ (RETENIR) tots els ostatges.18. M’han ____________ (PROMETRE) que m’ho enviaran prompte?19. No sé per què has _________________ (CÓRRER) tant.20. Em pensava que ja li havies ____________ (ESCRIURE).21. Ha _____________ (TRAURE) la millor nota de tota la classe.22. No hi ha llum perquè s’ha ____________ (FONDRE) la bombeta.23. Si has _____________ (VOLER) aclarir-nos els dubtes, no ho has ______________ (ACONSEGUIR).24. L’acusada ha estat _____________ (ABSOLDRE).25. No has _______________ (ENCENDRE) el foc encara?26. Han _____________(ESTABLIR) uns criteris d’avaluació nous.27. Maria ha ______________ (COMPONDRE) una cançó preciosa per al festival.28. Disculpe, crec que m’ha _____________ (CONFONDRE) amb una altra persona. 29. Encara no has ____________ (IMPRIMIR) el treball? Doncs ja ho hauries d’haver _____________ (FER)!30. L’arròs encara no s’ha ________________ (COURE).
- COMBINACIONS I PARTICULARITATS DELS PRONOMS FEBLES (VÍDEO)
- PRÀCTIQUES DE PRONOMS FEBLES
- EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES [CLAUS]
LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (VÍDEOS)
- COMBINACIONS I PARTICULARITATS DELS PRONOMS FEBLES (VÍDEO)
- PRÀCTIQUES DE PRONOMS FEBLES
- EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES [CLAUS]
PROVA DE C1. JQCV (abril 2019) CLAUS
EXERCICI 1
1C, 2A, 3C, 4D, 5C
EXERCICI 2
6a, 7c, 8b, 9b, 10a, 11c, 12a, 13b, 14b, 15b, 16c, 17c, 18c, 19a, 20a
EXERCICI 3
21a, 22a, 23b, 24c, 25a, 26a, 27c, 28c, 29a, 30a, 31b, 32c, 33a, 34c, 35b
CLAUS 3a, 4a i 5a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
posseíeu, duia, anàreu, reunió // deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua
EXERCICI 1
posseíeu, duia, anàreu, reunió //
DOSSIER 1: PRÀCTIQUES DE VERBS (CLAUS)PRESENT D’IND. 1a conj.1c. menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen/ jugue, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen / alce, alces, alça, alcem, alceu, alcen / tanque, tanques, tanca, tanquem, tanqueu, tanquen / neteja, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen ...2. assagen, fumes, deixeu, juguem, penge, penges, escalfa, donen, avanceu, abrigue.PRESENT D’IND. 2a conj.4. promets, saps, combat, sabem, perdeu, podem, debaten, admet, caps, concebem, rep, rebeu, romps.PRESENT D’IND. 3a conj.6b. assisteixen/assistixen, s’avorreix, avorriu, discutisc, obriu, dirigeix, em vestisc, sent, compartim, diverteixes, frigen (fregeixen), condueixen (conduïxen), conduïm, agraïsc, estableix, tiny (tenyeix).7. entenguí, entenguera, córrec, córrega, correguera, resolguí, resolguera, confonc, confonga, confonguera, tinguí, tinguera, vinc, vinga.8. PRESENT D’IND. Prenc, prencs, pren, prenem, preneu, prenen; molc, mols, mol, molem, moleu, molen; duc, dus, du, duem, dueu, duen; dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.PERFET SIMPLE. Prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguí, molgueres, molgué, molguérem, molguéreu, molgueren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren.PRESENT DE SUBJ. Prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen; molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen; duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen; diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen.IMPERFET DE SUBJ. Prenguera, prengueres, prenguera, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguera, molgueres, molguera, molguérem, molguéreu, molgueren; duguera, dugueres, duguera, duguérem, duguéreu, dugueren; diguera, digueres, digurera, diguérem, diguéreu, digueren.9. vingueres, suspenguérem, encenguem, ofengues, dissolguera, venga, atenguéreu, estenguí, tinga, absolga.10. PRESENT IND. clous, cloeu, clouen; moc, mous, mou, movem, moveu, mouen; trac, traus, trau, traem, traeu, trauen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; dec, deus, deu, devem, deveu, deuen; ric, rius, riu, riem, rieu, riuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.PERFET SIMPLE. Cloguí, clogueres, clogué, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren; traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.PRESENT SUBJ. Cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen; moga, mogues, moga, moguem, mogueu, moguen; traga, tragues, traga, traguem, tragueu, traguen; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; riga, rigues, riga, riguem, rigueu, riguen; escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen.IMPERFET SUBJ. Cloguera, clogueres, cloguera, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguera, mogueres, moguera, moguérem, moguéreu, mogueren; traguera, tragueres, traguera, traguérem, traguéreu, tragueren; beguera; deguera, degueres, deguera, deguérem, deguéreu, degueren; riguera, rigueres, riguera, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguera, escrigueres, escriguera, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
11. ric, begues, mogueu, escriguéreu, riguen, dorma, perdes, congloguera, traga, mogueu.12. castigues, busqueu, equivoqueu, expliques, jutgeu, mareja, alce, mengeu, viatja.13. dius, duem, clouen, cauen, rieu, trac, seieu, bevem, deveu, escric, visc.14. veig, pogueres, vull, caic, sóc, són, és, ets.15. ofereixen, concedeix, vesteixen, reuneix, moren, concedeixen, vesteixen, reuneixen, munyen.16. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten; escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen; llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen (llegisc, llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegeixen); frig, friges, frig, fregim fregiu, frigen; vist, vists, vist, vestim, vestiu, visten; riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen.19. cusen, llig (llegisc), fregiu, surts, vesteix (vist), riny, escupen (escopeixen), culls, lliges (llegeixes).
3a sessió: 6/OCTUBRE/2020
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).
Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).
Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir i obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...
CLAUS 1a i 2a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria //
CLAUS PROVA 2
Exercici 1. 1b, 2a, 3d, 4c, 5b.
Exercici 2. 1b, 2a, 3c, 4b, 5a, 6b, 7c, 8a, 9b, 10c, 11a, 12b, 13a, 14b, 15c
NOTA: mentre: és una conjunció temporal que significa durant el temps en què: Mentre tu agranes el menjador, jo netejaré la cuina. Mentrestant: és un adverbi temporal que fa referència a durant el temps en què passa alguna cosa. Sol indicar una acció paral·lela a una que ja hem esmentat: Tu agrana el menjador. Mentrestant, jo netejaré la cuina.
Exercici 3. 1b, 2c, 3a, 4c, 5b, 6b, 7c, 8a, 9b, 10a, 11c, 12a,13b, 14a, 15c.
2a sessió: 22/SETEMBRE/2020
"LES PERÍFRASIS VERBALS"
Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
Perífrasi de probabilitat.
Perífrasi d’imminència.
Truquets per a accentuar correctament les vocals e, o.
Exemples Excepcions La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes menjaré, pretén, després, camió, torró... terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, reòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... La e i la o solen ser obertes en les paraules planes diòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... formes del verb ser: fóraverbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules esdrúixoles gènere, pèrdua, memòria, València... fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega...verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...
Les grafies ei o representen dos sons diferents:¡ La erepresenta el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).
¡ La orepresenta el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)
Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la o o la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.
Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):
Casos en què la e és oberta:
1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.
2. Davant de l, l·l, rr i r: cel, novel·la, serra, verd.
3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions: església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta, excepte.Casos en què la o és oberta :1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions: estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).
APRENEM MÉS...
Exemples | Excepcions | |
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes | menjaré, pretén, després, camió, torró... | terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, reòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... |
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes | diòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... | formes del verb ser: fóra verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...) estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... |
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules esdrúixoles | gènere, pèrdua, memòria, València... | fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega... verbs de la 2a conj. (córrega...) |
Les grafies ei o representen dos sons diferents:
1a sessió: 22/SETEMBRE/2020
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
[Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
PROVA D’ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES (CLAUS)
1.b / 2.b / 3.a / 4.c / 5.c / 6.a / 7.b / 8.c / 9.c / 10.b
SOLUCIONS FULLS DE VERBS
1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.
1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.
1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.
1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.
JULIOL/ ANY 2020 (de l'era del COVID-19)
P | Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt- | capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte |
B | Inicial i medial en: ab-, ob-, sub- | absent, objecte, obscur, subjecte |
T | Inicial en: atz-, atl-, atm- | atzar, atzavara, atles, atmosfèric |
D | Inicial en : ad- | addicció, adduir |
C | Inicial i medial davant: c, s, t, z | accepció, succés, delicte, èczema |
G | Inicial i medial davant: d, g, m, n | amígdala, sagnar, suggestió, augment |
llo_ | fre_ | pare_ | afala_ | aba_ |
joventu_ | estóma_ | ràpi_ | fàsti_ | quietu_ |
demago_ | heral_ | actitu_ | su_ | aràbi_ |
poru_ | se_ | partíci_ | càsti_ | esno_ |
ver_ | manya_ | fon_ | àne_ | poli_ |
estrate_ | pedago_ | salu_ | espàrre_ | càrre_ |
du__te su__il pessi__
3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
D'altra banda, hem vist els verbs de la 3a conjugació: verbs purs i verbs incoatius, (que són la majoria dels verbs de la 3a conj., i es caracteritzen per afegir un increment o terminació, -isc / -(e)ix, entre l'arrel i els morfemes en les tres persones de singular i la 3a per. de plural), que només es diferencien en els dos presents, el d'indicatiu i el de subjuntiu, i en l'imperatiu.
Aquesta setmana també hem encetat el tema de "Les formes no personals del verb (infinitiu, gerundi i participi). Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).
Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).
Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir i obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...
A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts).
PERÍFRASIS VERBALS
Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).1. Perífrasi d’obligació.
2. Perífrasi de probabilitat.
3. Perífrasi d’imminència.
APRENEM MÉS...
APRENEM MÉS...
⇒MODEL EXAMEN CIEACOVA (juny '19).⇒REDACCIÓ (250 PARAULES): CAL TRIAR UNA DE LES DUES OPCIONS DEL MODEL D'EXAMEN CIEACOVA.⇒ UNITAT 2 (PUNT PER PUNT).⇒ 3 FULLS DEL DOSSIER 3 DE VERBS (p. 104-106, exercicis d'imperatiu).
2a sessió: JULIOL/ ANY 2020 (de l'era del COVID-19)
Hem fet un repàs de la flexió verbal i hem vist el grup de verbs velaritzats (II) (nàixer, viure, créixer i meréixer), que fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., pret. perfet simple i participi.APRENEM MÉS...
⇒MODEL EXAMEN CIEACOVA (GENER '20). Exercicis 5 i 6.⇒EXERCICI VERBS FOTOCÒPIES (3 FULLS).⇒REDACCIÓ (200 PARAULES): CAL TRIAR UNA DE LES OPCIONS PROPOSADES.⇒UNITAT 1 (PUNT PER PUNT).⇒EXERCICI D'ACCENTUACIÓ I DIÈRESI (2a i 3a columnes).
⇒EXERCICIS D'ACCENTUACIÓ I DIÈRESI (fotocòpies excepcions de la dièresi).
⇒EXERCICIS DE VERBS DEL DOSSIER 3 (Present d'indicatiu).
⇒EXERCICIS D'ACCENTUACIÓ I DIÈRESI (fotocòpies excepcions de la dièresi).
⇒EXERCICIS DE VERBS DEL DOSSIER 3 (Present d'indicatiu).
1a sessió: JULIOL/ ANY 2020 (de l'era del COVID-19)
Hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist alguns temps verbals del mode indicatiu de la 1a conjugació (tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR). Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre), i hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret amb els verbs velaritzats (un grup de verbs irregulars que comparteixen les mateixes irregularitats): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer, -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur. Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats:
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
[Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
D'altra banda, hem vist el tema de l'accentuació: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i hem posat èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals e i o obertes.[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: busca la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].
APRENEM MÉS...
⇒MODEL EXAMEN CIEACOVA (GENER '20).
SOLUCIONS FULLS DE VERBS
1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.
1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.
1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.
1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.
per què, perquè o per a què?
per què | Interrogatiu. Equival a “per quin motiu”, tant en preguntes directes com indirectes. Per què no m’has avisat? No sé per què no m’has avisat. |
Estructura de relatiu. Combinació de la preposició per i el relatiu àtonquè. És equivalent a “pel qual”, “per la qual”, “pels quals” o “per les quals”. Desconeixem el motiu per què ha dimitit. Desconeixem el motiu pel qual ha dimitit. | |
per a què | Interrogatiu de finalitat. Pregunta la finalitat, tant en oracions interrogatives directes com indirectes. Per a què serveix eixe aparell? No sé per a què serveix eixe aparell. |
perquè | Conjunció causal. Indica el motiu o la causa de l’acció expressada en l’oració principal. Hui no ha eixit de casa perquè té febra. |
Conjunció de finalitat. Indica la finalitat de l’acció expressada en l’oració principal. Serà millor que òbriga les finestres perquè entre l’aire. Publicaran els resultats en tots els mitjans perquè tothom se n’assabente. | |
Substatiu. Motiu, raó, causa. M’agradaria saber el perquè de la seua actitud. El perquè de tot plegat és un recull de contes de Quim Monzó. |
Feu una ullada als consells per a l'expressió oral que teniu a continuació:
[DOSSIER 3] CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”
[DOSSIER 3] CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”
JULIOL/2020 (2a sessió)
A més a més, hem fet un repàs de la flexió verbal i hem vist el grup de verbs velaritzats (II) (nàixer, viure, créixer i meréixer), que fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., pret. perfet simple i participi.Tot seguit hem vist els verbs de la 3a conjugació: verbs purs i verbs incoatius, (que són la majoria dels verbs de la 3a conj., i es caracteritzen per afegir un increment o terminació, -isc / -(e)ix, entre l'arrel i els morfemes en les tres persones de singular i la 3a per. de plural), que només es diferencien en els dos presents, el d'indicatiu i el de subjuntiu, i en l'imperatiu.
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).
Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).
Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir i obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...
A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts).
PERÍFRASIS VERBALS
Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).1. Perífrasi d’obligació.
2. Perífrasi de probabilitat.
3. Perífrasi d’imminència.
APRENEM MÉS...
APRENEM MÉS...
⇒MODEL EXAMEN CIEACOVA (juny '19).⇒REDACCIÓ (250 PARAULES): CAL TRIAR UNA DE LES DUES OPCIONS DEL MODEL D'EXAMEN CIEACOVA.⇒ UNITAT 2 (PUNT PER PUNT).⇒ 3 FULLS DEL DOSSIER 3 DE VERBS (p. 104-106, exercicis d'imperatiu).⇒ EXERCICIS DEL DOSSIER 5: L'IMPERATIU I LES PERÍFRASIS VERBALS.
Feu una ullada als consells per a l'expressió oral que teniu a continuació:
Compra, llença, compra
Què és l'obsolescència programada?
L'apostrofació davant de les sigles i els acrònims
15/MAIG/2020
Durant aquesta setmana i la pròxima us propose fer un repàs de l'ús de les principals grafies.
P | Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt- | capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte |
B | Inicial i medial en: ab-, ob-, sub- | absent, objecte, obscur, subjecte |
T | Inicial en: atz-, atl-, atm- | atzar, atzavara, atles, atmosfèric |
D | Inicial en : ad- | addicció, adduir |
C | Inicial i medial davant: c, s, t, z | accepció, succés, delicte, èczema |
G | Inicial i medial davant: d, g, m, n | amígdala, sagnar, suggestió, augment |
llo_ | fre_ | pare_ | afala_ | aba_ |
joventu_ | estóma_ | ràpi_ | fàsti_ | quietu_ |
demago_ | heral_ | actitu_ | su_ | aràbi_ |
poru_ | se_ | partíci_ | càsti_ | esno_ |
ver_ | manya_ | fon_ | àne_ | poli_ |
estrate_ | pedago_ | salu_ | espàrre_ | càrre_ |
o_blidar | tram_ia | can_iar |
a_anç | xo_ | cor_a |
du_te | su_il | pessi_ |
tràfe_ | casca_ell | tro_ador |
almí_ar | ca_aller | ro_ell |
a_ecte | _iga | escara_at |
màne_ | ga_ardina | llampe_ |
gra_ar | espa_ilar | em_enar |
a_orrir | trè_ol | parlà_eu |
ja_elina | _edell | _oltor |
Córdo_a | ra_al | _ernissar |
sa_ó | pròle_ | su_ |
tal_ | mo_ilitat | lla_i |
pa_elló | ta_erna | càsti_ |
a_anç | re_ | co_ard |
pro_ador | o_scur | si_ella |
➲ Tot seguit teniu un enllaç per a poder practicar les grafies OCLUSIVES. Cal fer els exercicis 1-16.
EXERCICIS DE GRAFIES
CLAUS
14/MAIG/2020
ACTIVITATS1. Cal fer les activitats següents:➲ PÀGINES: 49-54 (EX. 34, 35, 37, 38, 41, 42, 43, 44, 49, 50, 51). CONTINGUTS: GÈNERE I NOMBRE DE L'ADJECTIU I MORFEMES DERIVATIUS.
➲ PÀGINES: 58-59, EXERCICIS 1 i 2 (COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ESCRITA).
EL TEXT ESCRIT ME'L PODEU FER ARRIBAR PER CORREU ELECTRÒNIC (crisra2@gmail.com).UNITAT 1 i 2. MATERIAL COMPLEMENTARI PROVA JQCV
13/MAIG/2020
➲ Ací teniu un enllaç per a practicar els doblets lingüístics. Vegeu el vídeo i després practiqueu amb l'altre enllaç.
30/abril/2020
Modismes: les locucions (1)
Els modismes són maneres de dir peculiars d'una llengua que tenen un significat global i no poden traduir-se literalment d'un idioma a l'altre. Sovint els mots hi són usats en sentit figurat.
a dies blanc com la neu com dos i dos fan quatre de cop endossar un mort fer la guitza perdre la son sense cap ni peus tenir els ulls al clatell un pam de morros
1. Les locucions adverbials.
2. Les locucions no porten verb (a diferència de les frases fetes).
Són modismes les locucions, grups de mots que tenen el valor d'una sola paraula (locució nominal, locució adverbial...):
des que el món és món (equival a un adverbi com ‘sempre') el darrer mot del credo (equival a un substantiu) fil per randa (equival a un adverbi com ‘minuciosament')
a dies blanc com la neu com dos i dos fan quatre de cop endossar un mort fer la guitza perdre la son sense cap ni peus tenir els ulls al clatell un pam de morros |
1. Les locucions adverbials.
2. Les locucions no porten verb (a diferència de les frases fetes).
Exercicis amb solucions
26/març/2020
3. Feu una ullada als consells per a l'expressió oral que teniu a continuació:
50 CONSELLS PRÀCTICS PER A L'EXPRESSIÓ ORAL
4. Tres propostes de redacció per al mes de març i abril.
Tipus de textos
SOLUCIONARI
QUADERN DE VALENCIÀ (AMB SOLUCIONARI)
TEMES DE REDACCIÓ1) LA NECESSITAT DE MOSTRAR LA INTIMITAT EN LES XARXES SOCIALS.2) LA SITUACIÓ DE LA DONA EN EL MÓN ACTUAL.3) EL CANVI CLIMÀTIC.4) L'EXERCICI FÍSIC I LA SALUT.5) COMPARTIR PIS EN LA VELLESA.6) "El boom de les aplicacions mòbils és un fenomen del nostre temps. Cada dia apareixen eines interactives més especialitzades per a satisfer necessitats del mercat i de la societat. Escriviu un article d’opinió, per a una revista de la localitat on viviu, sobre la clau de l’èxit que han tingut algunes d’aquestes aplicacions". (200 paraules)7) El paper de les ONG. Aquestes organitzacions han assolit una gran presència en el nostre dia a dia, en els informatius... Escriviu un article d’opinió en què exposeu i argumenteu el vostre punt de vista sobre la tasca que realitzen i la importància que tenen per a la societat actual.8) La diversitat de models familiars. En les últimes dècades, el concepte de model familiar ha variat substancialment i, en alguns casos, se n’han creat de nous: famílies monoparentals, homoparentals, reconstituïdes... Escriviu un article d’opinió en què exposeu i argumenteu el vostre punt de vista sobre aquesta realitat.9) LA MODA DELS "YOUTUBERS".10) LA INFLUÈNCIA DE LES NOVES TECNOLOGIES EN LA VIDA QUOTIDIANA.
Escriure una carta formal tenint en compte l'estructura i les característiques del document de tipologia textual. Ací tens un parell de propostes:
b)Escriu una carta adreçada al regidor de Medi Ambient en què li demanes una millora en la sostenibilitat de la ciutat.
TEMES DE REDACCIÓ
Escriure una carta formal tenint en compte l'estructura i les característiques del document de tipologia textual. Ací tens un parell de propostes:
Estructures per al discurs oral
Expressar acord i desacord
I tant / És clar que síPer supost Per suposat
No hi estic d’acord
• Reformulació. Paràfrasi i aclariments: vull dir..., és a dir... Per resumir...; En conclusió...; En definitiva...; Dit d’una altra manera...; En altres paraules...
• Èmfasi: Val a dir...; Cal tenir en compte...; Cal insistir a/en/que...; Convé
Expansió del tema
Canvi temàtic
Perdona/Disculpa que t’interrompa...
Falques
Bo BuenoVal, ValeBueno, pues...A lo milllor....algoPos sí/noPosPues va a ser que no.Entonces
Febrer/2020 (1a sessió)
Hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist tots alguns temps verbals del mode indicatiu de la 1a conjugació (tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR). Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre), i hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret amb els verbs velaritzats (un grup de verbs irregulars que compartixen les mateixes irregularitats): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer, -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur. Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats:
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., pret. perfet simple i participi.
[Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
A més a més, hem fet un repàs de la flexió verbal i hem vist el grup de verbs velaritzats (II) (nàixer, viure, créixer i meréixer), que fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., pret. perfet simple i participi.Tot seguit hem vist els verbs de la 3a conjugació: verbs purs i verbs incoatius, (que són la majoria dels verbs de la 3a conj., i es caracteritzen per afegir un increment o terminació, -isc / -(e)ix, entre l'arrel i els morfemes en les tres persones de singular i la 3a per. de plural), que només es diferencien en els dos presents, el d'indicatiu i el de subjuntiu, i en l'imperatiu.
APRENEM MÉS...
[DOSSIER 3] CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”
Febrer/2020 (2a sessió)
Aquesta setmana hem encetat el tema de "Les formes no personals del verb (infinitiu, gerundi i participi). Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).
Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).
Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir i obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...
A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts).
PERÍFRASIS VERBALS
Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).1. Perífrasi d’obligació.
2. Perífrasi de probabilitat.
3. Perífrasi d’imminència.
APRENEM MÉS...
APRENEM MÉS...
⇒MODEL EXAMEN CIEACOVA (juny '19).⇒REDACCIÓ (250 PARAULES): CAL TRIAR UNA DE LES DUES OPCIONS DEL MODEL D'EXAMEN CIEACOVA.⇒ UNITAT 2 (PUNT PER PUNT).⇒ 3 FULLS DEL DOSSIER 3 DE VERBS (p. 104-106, exercicis d'imperatiu).⇒ EXERCICIS DEL DOSSIER 5: L'IMPERATIU I LES PERÍFRASIS VERBALS.
[DOSSIER 3] CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)” Pàg. 104,105,106.40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu.
[DOSSIER 3] CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”. Pàg. 109-113.54. voler, volent volgut / córrer, corrent, corregut / moldre, molent, mòlt / obrir, obrint, obert / traduir, traduint, traduït / cabre, cabent, cabut / dur, duent, dut / aprendre, aprenent, aprés / fondre, fonent, fos / atendre, atenent, atés / tindre (tenir), tenint, tingut / oir, oint, oït / admetre, admetent, admés / combatre, combatent, combatut / veure, veient, vist / nàixer, naixent, nascut / imprimir, imprimint, imprés / confessar, confessant, confessat / beure, bevent, begut.
62. He d’anar / hem hagut de / Ja deuen ser / cal solucionar-ho / No us haureu de / Acabà la funció i se n’anaren tots / Caldrà dir-li-ho / Es va refredar i va tossir molt.
[DOSSIER 5] CLAUS EXERCICI FORMES NO PERSONALS: INFINITIU, GERUNDI I PARTICIPIaparéixer, aparegut, apareixent; cabre, cabut, cabent; créixer, crescut, creixent; meréixer, merescut, mereixent; nàixer, nascut, naixent; pertànyer, pertangut/pertanyut, pertanyent; plaure, plagut, plaent; saber, sabut, sabent; ser, sigut, sent; seure, segut, seent/seient; tòrcer, torçut, torcent; viure, viscut, vivint; absoldre, absolt, absolent; dir, dit, dient; dur, dut, duent; escriure, escrit, escrivint; fer, fet, fent; moldre, molt, molent; pondre, post, ponent; resoldre, resolt, resolent; traure, tret, traen/traient; veure, vist, veent/veient; admetre, admés, admetent; atendre, atés, atenent; concloure, conclòs, concloent; encendre, encés, encenent; confondre, confós, confonent; ofendre, ofés, ofenent; prendre, pres, prenent; romandre, romàs, romanent; complir, complit/complert, complint; establir, establit/establert, establint; oferir, oferit, oferint; omplir, omplit, omplint; decidir, decidit, decidint; cobrir, cobert, cobrint; morir, mort, morint; obrir, obert, obrint; imprimir, imprés, imprimint; vendre, venut, venent; coure, cuit/cogut, coent; agrair, agraït, agraint; assajar, assajat, assajant; jutjar, jutjat, jutjant; moure, mogut, movent; distraure, distret, distraent; sotmetre, sotmés, sotmetent; traduir, traduït, traduint; rebre, rebut, rebent; poder, pogut, podent; existir, existit, existint; rebaixar, rebaixat, rebaixant; llegir, llegit, llegint; començar, començat, començant.
[DOSSIER 5] CLAUS EXERCICI FORMES NO PERSONALS: INFINITIU, GERUNDI I PARTICIPI
Febrer/2020 (3a sessió)
Hem vist el tema de l'accentuació: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i hem posat èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals e i o obertes.[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: busca la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].
Després de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme i estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment, -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes).
APRENEM MÉS...
⇒MODEL EXAMEN CIEACOVA (gener '19).
⇒ REDACCIÓ.
⇒ Exercicis d'accentuació i dièresi (fotocòpies).⇒ Dossier 3 (pràctica de conjugació dels verbs).⇒ Vegeu la unitat 7 QUADERN VALENCIÀ MITJÀ. (NIVELL C1)
⇒ REDACCIÓ.
LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)
CLAUS 1a i 2a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria //
LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)
Febrer/2020 (4a sessió)
Aquesta setmana hem encetat el tema dels pronoms febles amb un repàs general: formes, col·locació, combinacions binàries, principals remarques, substitució de complements verbals per pronoms febles (CD i CI, CC, CRV, ATRIBUT, C PREDICATIU) i la funció de CN i de SUBJECTE. Hem fet algunes pràctiques de substitució pronominal i hem resolt dubtes. D'altra banda, hem dedicat una sessió a fer un examen de repàs escrit i oral.
APRENEM MÉS...
- ⇒PRÀCTIQUES DE PRONOMS FEBLES
- ⇒EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES [CLAUS]
- ⇒ Redacció (225 paraules): cal triar una de les dues opcions del model d'examen.
- ⇒ Unitat 3 (PUNT PER PUNT).
Març/2020 (5a sessió)
ELS PRONOMS FEBLES
Subjecte
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet Aquest senyor Peris, o com se’n
Amb valor emfàtic: Que en va, de brut! Si en vingué, de cansat!
CC Manera HI: Ha fet l’exercici ràpidament > Hi ha fet l’exercici
Expressions: Va armar-la! Me les he tingudes amb ell. Som-hi! Ara no hi caic
APRENEM MÉS...
⇒ Redacció (200 paraules): cal triar una de les dues opcions del model d'examen.
⇒ Unitat 4 (PUNT PER PUNT).
⇒ Pràctica i teoria de la unitat 9 del manual de VALENCIÀ MITJÀ.
CORRECCIÓ PROVA DE REPÀS (FEBRER ’20)
CLAUS 3a, 4a i 5a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
posseíeu, duia, anàreu, reunió // deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua
posseíeu, duia, anàreu, reunió //
Març/2020 (6a sessió)
Al llarg d'aquesta setmana veurem el tema dels pronoms relatius (unitat 9, p.209-214): formes i usos; a més, del relatiu possessiu, del relatiu neutre i de les formes el que, la que, els que i les que, que només són correctes quan no tenen antecedent i es poden substituir per aquell que i variants.
D'altra banda, treballarem el tema de l'article neutre "lo" (Unitat 3, p.49-50), que s'usa en castellà amb dues funcions: funció abstractiva o generalitzadora i funció intensificadora, però que en valencià cal evitar-ne l'ús, ja que és totalment incorrecte.
Segons la funció que té, farem servir uns mecanismes o altres per tal de substituir-lo:
b) Funció intensificadora: *"No saps lo difícil que és aprendre xinés". Per a substituir el "lo" no usarem els mecanismes anteriors, sinó que haurem d'utilitzar-ne d'altres, com ara: tan...com, d'allò, com, molt, tant...
Per acabar, veurem el tema de l'apòstrof i la contracció.
L'apòstrof i la contracció. Remarques
A banda de les normes generals d’apostrofació, cal tenir en compte:
a. No s’apostrofen els articles el i la i la preposició de davant de paraules començades per vocal utilitzades amb caràcter metalingüístic:
el participi de establir el plural de home
b. S’apostrofa davant de citacions escrites entre cometes, de títols i d’exemples: va qualificar el fet d’“inaudit” el director de l’Hola el verb lliurar en el sentit d’‘entregar’ l’últim número d’El Punt
c. S’apostrofa davant de números o abreviatures en aquells casos en què, al pronunciar-los, comencen per un so vocàlic:
l’1 de setembre l’ap. 4 de l’art. 12 l’Hble. Conseller de Salutl’XI Congrés de Farmacologia un premi d’11 milions d’euros
d. Davant de les sigles que es lligen com una paraula, apliquem les regles generals d’apostrofació:
la UNESCO la UEFA l’IVA l’IBI
e. Davant de les sigles que es lletregen, apostrofem sempre que comence per un so vocàlic. Cal tindre en compte que es considera que en este tipus de sigles la síl·laba tònica és l'última i són, per tant, agudes. Així doncs, no apostrofarem les paraules femenines que comencen per i/u àtones, seguint la regla general. A més, en estes sigles femenines la i/u representarien la inicial d’una paraula en què la i/u és àtona (i, per tant, tampoc s’apostrofaria):
l’AVL l’ONG l’FM l’LSDla UMH (U= universitat la universitat) la ILP (la iniciativa) la UGT (U= unió, la unió) la UE (la unió)la IBM la ITV
f. Davant de préstecs no adaptats començats per s seguida de consonant pot no apostrofar-se, considerant la s líquida com una consonant. Això no obstant, també és acceptable apostrofar exclussivament l’article el, considerant que, en este cas concret, la pronunciació habitual introdueix davant de la s una vocal eufònica (que resulta innecessària, però, en el cas de l’article la i la preposició de): el speaker o l’speaker la schola cantorum una sessió de striptease
g. S'apostrofa sempre, d'acord amb la norma general, en el cas dels nostres topònims (l’Alcoià, l’Alcúdia, l’Alguenya, l’Alt Empordà, l’Alguer, etc. )o de topònims estrangers adaptats al català. En canvi, l'article masculí dels topònims estrangers no adaptats s'escriu amb majúscula inicial, en la seua forma original i no es contrau(Los Angeles, El Escorial, Las Vegas, El Álamo, El Salvador, El Paso, El Puerto de Santa María, El Bierzo, La Alcarria, etc.)
h. No hem de fer la contracció quan l’article forma part del títol d’una obra o del nom d’una entitat:Ve d’El Corte Inglés.Una obra d'Els Joglars.
Gramàtica essencial de la llengua catalana
La Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) és una versió reduïda i adaptada per a la consulta en línia de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. La GEIEC té com a objectiu general fer accessible a un públic ampli la descripció i la normativa gramaticals contingudes en la Gramàtica de la llengua catalana. L’adaptació s’ha realitzat tant pel que fa al contingut i la forma d’expressió d’aquest, com a l’estructuració i el format, a fi de facilitar-ne la consulta a través d’Internet.
El millor ús amb la mínima gramàtica
Gramàtica Zero
http://www.spluv.es/PDFS/gramatica_zero.pdfTracta els dubtes lingüístics més importants i recurrents en la construcció de les frases i mira de solucionar-los amb tan poca terminologia tècnica com és possible, amb explicacions accessibles a tothom i una notable gamma d'exemples, amb una presentació gràfica que permet visualitzar d'un colp d'ull les solucions. Consta de 73 fitxes que s'estructuren en quatre blocs (Fonamental, Errades típiques de castellanoparlants, General i Termes gramaticals) i que es completen amb un document annex amb expressions incorrectes.
Descarrega-te-la
"Inventari" de Pau Alabajos. Ací la teniu: INVENTARI
Passa l’hivern i no aconseguisc esborrar del record alguns dels moments especials que vam viure durant els dos mesos i els vint-i-un dies que vàrem menjar-nos el món tu i jo. Avui necessite posar punt i a part, vull fer inventari de totes les coses que m’has regalat i que em són impossibles de guardar al fons d’un calaix: un sobre blau; milions de missatges de text; un e-mail que guarde a consciència com un amulet; un punt de llibre; milers de cançons amb la teua empremta dactilar; un clauer que té forma de sargantana; un tiquet de l’últim peatge abans de Sabadell; un paquet bomba que no va esclatar i conserve en algun lloc segur...
Encara n’hi ha més: tinc una targeta de Can Rectoret; un llarg poema, regal de Nadal; mitja dotzena de fotos penjades al Facebook i un pòster de Muse rebregat; una entrada de cine i aquests texans; tres nits a l’Escala, el viatge a París i cada ciutat que incendiàrem. Són tants els records que ja m’he descomptat…
Pau Alabajos
http://www.spluv.es/PDFS/gramatica_zero.pdfTracta els dubtes lingüístics més importants i recurrents en la construcció de les frases i mira de solucionar-los amb tan poca terminologia tècnica com és possible, amb explicacions accessibles a tothom i una notable gamma d'exemples, amb una presentació gràfica que permet visualitzar d'un colp d'ull les solucions. Consta de 73 fitxes que s'estructuren en quatre blocs (Fonamental, Errades típiques de castellanoparlants, General i Termes gramaticals) i que es completen amb un document annex amb expressions incorrectes.Descarrega-te-la
"Inventari" de Pau Alabajos. Ací la teniu: INVENTARI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada