Cinema: El mètode Grönholm

Cinema: El mètode Grönholm

El mètode Grönholm: Els quatre últims aspirants a un càrrec executiu en una multinacional sueca de mobles i bricolatge són reunits per procedir a la fase final del procés de selecció. Estan sols en una sala de reunions de les oficines centrals, els quatre junts, i són observats per psicòlegs de l'empresa a través de càmeres ocultes. Mitjançant sobres els arriben les instruccions d'una sèrie de proves d'enginy i simulació a què s'han de sotmetre per avaluar la seva personalitat. En la primera d'aquestes proves reben l'anunci que un dels candidats presents és en realitat un dels psicòlegs de l'empresa, que està fingint ser un aspirant més, i han de descobrir-ho. A partir d'aquí les sospites se sumen a la pugna per aconseguir aquest fabulós lloc de treball, i el procés es converteix en una lluita a mort, sense pietat, canalitzada per les diferents proves que els van sent proposades, cada vegada més dures, més personals, més cruels... I també cada vegada més ridícules. Els candidats, disposats a tot, es rebaixaran fins a l'extrem d'acceptar les situacions més grotesques, extravagants i indignes per aconseguir el seu objectiu: el lloc de treball somiat.

 Si voleu veure altres pel·lícules a la carta, piqueu els enllaços:
 - TV3: https://www.ccma.cat/tv3/pellicules/ 
 -Àpunt: https://apuntmedia.es/va/a-la-carta/pel-licules

Milloreu el bagatge lèxic

Milloreu el bagatge lèxic

"Enseigner une langue, c'est proposer un voyage. L'apprendre, c'est partir."

Si hem de fer un viatge, el millor és dur un bon bagatge. Podem millorar-lo si ens nodrim de bones fonts. El brollador més interessant és RodaMots, us hi podeu subscriure en aquest web:

 http://rodamots.cat/

APP PER A APRENDRE PRONOMS FEBLES

L'enhorabona a El Tempir d'Elx

L'enhorabona a El Tempir d'Elx

L'associació cívica per la llengua, El Tempir d'Elx, fa 25 anys i no para de rebre premis per la seua tasca en favor de la normalització lingüística i cultural del valencià. Darrerament, ha rebut el màxim reconeixement de la Generalitat de Catalunya: la Creu de Sant Jordi 2019. 

Per este tan alt reconeixement, volem trametre'ls l'enhorabona. Aprofitem per a agrair-los les campanyes i activitats que fan al sud, les quals contribueixen a la vertebració lingüística i cultural del País Valencià. 

Llegiu ací la notícia.

Nous accents diacrítics

Nous accents diacrítics

Com ja us vaig comunicar en una entrada del 2016, l'Institut d'Estudis Catalans va simplificar (entre altres modificacions) la llista de mots amb accent diacrític. Ara, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha tret un comunicat en el qual informa que han aprovat aquesta simplificació. Per tant, bones notícies: la llista es redueix a 15 parauletes! (o males notícies: ara que ja ho havies assimilat, xe!).
La simplificació de l'accentuació diacrítica té com a resultat la reducció als casos següents: bé-béns, déu-déus, és, mà, més, món, pèl-pèls, què, sé, sí-sís, sòl-sòls, té, ús i vós.

Comunicat de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua:

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), amb l’objectiu d’atendre una preocupació àmpliament expressada per molts lingüistes, escriptors, docents, tècnics i usuaris de la llengua, i també amb la finalitat de confluir en aspectes de la normativa lingüística amb altres territoris que compartixen la llengua, ha aprovat la simplificació de l’accentuació diacrítica.

La confluència en aspectes ortogràfics i gramaticals és un dels principis bàsics de la Gramàtica normativa valenciana, inspirada en la idea del policentrisme convergent propugnada pel professor Manuel Sanchis Guarner i en la doctrina gramatical dels mestres Josep Giner, Carles Salvador i Enric Valor. La simplificació de l’accentuació diacrítica té com a resultat la reducció als casos següents: bé (béns), déu (déus), és, mà, més, món, pèl (pèls), què, sé, sí (sís), sòl (sòls), són, té, ús i vós.

La iniciativa d’evitar divergències entre els centres codificadors i de cooperar mútuament ha donat també com a fruit que siguen reconegudes com a normatives les formes escrites valencianes de les lletres de l’alfabet acabades en e: efe, ele, eme, ene, erre, esse. Este pas permetrà també visibilitzar les propostes inclusives de les lletres proposades per la institució normativa valenciana.

L’AVL ha incorporat també com a normatius, al costat de les solucions vigents, alguns retocs ortogràfics menors, com l’ús sense dièresi dels derivats cultes acabats en -al (laical, helicoidal, ovoidal, etc.), la supressió del guionet en alguns compostos (correcuita, cuitacorrents, matadegolla, etc.), i l’ús del guionet quan un prefix precedix una locució o una paraula ja portava guionet (pro-drets humans, ex-director general, anti-nord-americà), així com també en casos susceptibles de confusió (ex-pres). També accepta la duplicació de la r (rr) en casos en què apareix entre vocals precedit d’un prefix o d’un radical culte: arrítmia, corresponsable, erradicar o cefalorraquidi.

Finalment, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua establirà un període de tres anys durant el qual seran vigents tant la forma tradicional com la nova de simplicació dels accents diacrítics. La finalitat és permetre’n la difusió i afavorir-ne l’adaptació dels usuaris. En la resta dels punts (dièresi, guionet, duplicació de la r), l’AVL, en tres anys, revisarà i consensuarà les decisions normatives amb les altres institucions corresponents de l’àmbit lingüístic, amb l’objectiu d’aconseguir unes regles comprensibles i aplicables.

Enllaç de l'acord: http://www.avl.gva.es/documents/31983/0/Acord++normatiu+Ple+1+de+juny+del+2018.pdf/e9c2737f-9f0b-4ce6-902b-8c00b2c9b741

À Punt "Una habitació pròpia"

TEST DE VOCABULARI

TEST DE VOCABULARI

CURSOS PREPARATORIS PER ALS EXÀMENS DE LA JQCV I CIEACOVA

HORARIS

Dimarts i dijous: 16.30 - 18.00

Dilluns i dimecres: 17.30 - 19.00

CONTACTE

A/e: crisra2@gmail.com

Com es pronuncia el pronom feble HO ?

Com es pronuncia el pronom feble HO ?

El pronom feble ho es pot pronunciar de quatre maneres diferents en l'estàndard valencià:

[o] darrere d'un verb acabat en consonant o semivocal: portar-ho, mireu-ho
[ew] o [u] (segons el parlar) davant d'un verb començat per consonant: ho porta
[ew] formant síl·laba amb un pronom apostrofat: m'ho porta
[w] en contacte amb una vocal: li ho porta, porta-ho, ho admet



Ho tens clar? Com es pronuncia el pronom ho en aquestes frases?

L'enhorabona a El Tempir d'Elx

L'enhorabona a El Tempir d'Elx

L'associació cívica per la llengua, El Tempir d'Elx, fa 25 anys i no para de rebre premis per la seua tasca en favor de la normalització lingüística i cultural del valencià. Darrerament, ha rebut el màxim reconeixement de la Generalitat de Catalunya: la Creu de Sant Jordi 2019. 

Per este tan alt reconeixement, volem trametre'ls l'enhorabona. Aprofitem per a agrair-los les campanyes i activitats que fan al sud, les quals contribueixen a la vertebració lingüística i cultural del País Valencià. 

Llegiu ací la notícia.

PROVA NIVELL C1. ABRIL'19 - JQCV

TEMPS PRETÈRITS

Passat perifràstic	Per expressar accions (puntuals) passades esdevingudes en un temps passat.	El mes passat vaig comprar un apartament a Altea.
Passat simple	Per expressar accions (puntuals) passades esdevingudes en un temps passat. És més culte i literari que el Perfet perifràstic.	El mes passat comprí un apartament a Altea.
Pretèrit perfet	Per expressar accions passades esdevingudes en un temps no acabat. Passat pròxim.	Aquesta setmana hem fet l’examen d’ortografia.
Pretèrit imperfet	Per expressar rutines del passat.	Abans la gent menjava millor.
	Per demanar alguna cosa educadament (“pretèrit imperfet de cortesia”).	Li volia demanar un favor.
	Per expressar accions passades en un temps obert.	El barri estava molt brut.
	Per situar el marc d’una acció passada.	Quan la policia va arribar, els joves feien escàndol.

MANUAL D'ESTIL: LA REDACCIÓ I L'EDICIÓ DE TEXTOS

Web de recursos de l'IEC

Web de recursos de l'IEC

Web que recull recursos i eines molt útils per a l'aprenentatge i ús de la llengua. Creada per l'Institut d'Estudis Catalans.

CURS EN LÍNIA DE NIVELL C1 DE VALENCIÀ

CURS EN LÍNIA DE NIVELL C1 DE VALENCIÀ

Accent obert o tancat?

Accent obert o tancat?

TRÍPTIC JQCV. CONVOCATÒRIA 2019

Proves JQCV 2019

Proves JQCV 2019

📣 Es fa pública la convocatòria per a obtindre l'acreditació dels nivells A2, B1, B2, C1 i C2, així com de les proves de capacitació tècnica de llenguatge administratiu, correcció de textos i llenguatge per als mitjans de comunicació:
📅 El període de matriculació: 🔸 Nivells A2, B1 i C1 i llenguatges específics: des del 25 de març fins al 8 d'abril, ambdós inclosos 🔸Nivells B2 i C2: des del 2 fins al 16 de setembre Les persones matriculades a les proves de la JQCV s'examinaran de totes habilitats lingüístiques, d'aquesta manera desapareix el caràcter excloent de la prova.
📝 Proves: 🔹 Primera part del C1 i la prova per als certificats específics de llenguatge administratiu: 1 de juny. 🔹 Proves del B1 i del certificat específic de llenguatge als mitjans de comunicació: 8 de juny 🔹Proves de l'A2, la segona part del C1 i la prova del certificat específic de correcció de textos: 15 de juny 🔹Primera part del C2: 26 d'octubre 🔹Proves per al certificat B2: 9 de novembre 🔹Segona part del C2: 16 de novembre
ℹCal recordar que el pagament de manera telemàtica suposa una bonificació del 10 % de la taxa. 📋Més info: https://goo.gl/n91gH8

PROVES DE LA CIEACOVA

 Període d’inscripció

El termini de presentació de sol·licituds d’inscripció per

a la convocatòria de maig-juny de 2019 estarà comprés entre el dilluns 25 de març i el dilluns 8 d’abril de 2019.

NIVELL C1
PROVA ORAL: 30/31 DE MAIG.
PROVA ESCRITA: 7 DE JUNY.

El règim verbal i les preposicions

El règim verbal i les preposicions

Gramàtica essencial de la llengua catalana

Gramàtica essencial de la llengua catalana

La Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) és una versió reduïda i adaptada per a la consulta en línia de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. La GEIEC té com a objectiu general fer accessible a un públic ampli la descripció i la normativa gramaticals contingudes en la Gramàtica de la llengua catalana. L’adaptació s’ha realitzat tant pel que fa al contingut i la forma d’expressió d’aquest, com a l’estructuració i el format, a fi de facilitar-ne la consulta a través d’Internet.

per què, perquè, per a què?

per què	Interrogatiu. Equival a “per quin motiu”, tant en preguntes directes com indirectes. Per què no m’has avisat? No sé per què no m’has avisat.
	Estructura de relatiu. Combinació de la preposició per i el relatiu àton què. És equivalent a “pel qual”, “per la qual”, “pels quals” o “per les quals”. Desconeixem el motiu per què ha dimitit. Desconeixem el motiu pel qual ha dimitit.
per a què	Interrogatiu de finalitat. Pregunta la finalitat, tant en oracions interrogatives directes com indirectes. Per a què serveix eixe aparell? No sé per a què serveix eixe aparell.
perquè	Conjunció causal. Indica el motiu o la causa de l’acció expressada en l’oració principal. Hui no ha eixit de casa perquè té febra.
	Conjunció de finalitat. Indica la finalitat de l’acció expressada en l’oració principal. Serà millor que òbriga les finestres perquè entre l’aire. Publicaran els resultats en tots els mitjans perquè tothom se n’assabente.
	Substatiu. Motiu, raó, causa. M’agradaria saber el perquè de la seua actitud. El perquè de tot plegat és un recull de contes de Quim Monz