dimecres, 27 de juliol del 2016
Locucions, frases fetes i refranys
Descarregueu-vos un dossier d'exercicis de locucions, frases fetes i refranys en valencià.
I el solucionari, ACÍ.
Pronoms relatius
La web ésAdir ens explica els usos dels pronoms relatius. Fes clic en l'apartat que vulgues consultar.
- Oracions de relatiu: especificatives i explicatives
- Abús de les oracions de relatiu
- Ús dels pronoms relatius: simples/compostos
- Relatiu neutre
- Relatiu locatiu
- Relatiu col·loquial
- Relatiu possessiu
- Incorreccions amb pronoms relatius: preposició + article + "que"
- Incorreccions amb pronoms relatius: confusions entre "que" i "què"
- Pronoms relatius: el grup "a qui" en casos de CD de persona desplaçats a l'esquerra
Els modismes
Els modismes són construccions lingüístiques peculiars d'una llengua determinada, en què cada un dels components està relacionat amb els altres i tot el conjunt té un sentit global. Molt sovint són usats en sentit figurat i no sempre admeten una traducció literal a un altre idioma, ja que formen part de la idiosincràcia pròpia de cada llengua. Leslocucions i les frases fetes són dos tipus bàsics de modismes.
1. Les locucions
Les locucions són grups de paraules amb un sentit unitari que es poden substituir per una paraula. Així, es classifiquen segons la categoria gramatical que representen i poden exercir les mateixes funcions sintàctiques que aquesta.
1. Les locucions
Les locucions són grups de paraules amb un sentit unitari que es poden substituir per una paraula. Així, es classifiquen segons la categoria gramatical que representen i poden exercir les mateixes funcions sintàctiques que aquesta.
Nominals o substantives
|
Es creen a partir d’un nom o un sintagma lexicalitzat
|
mà d’obra, peu d’atleta, rata de biblioteca, memòria d’elefant...
|
Adjectives
|
Tenen com a nucli un adjectiu, que pot anar acompanyat d’un complement preposicional o un comparatiu.
|
dur de cor, de bona pasta, mort de set, mort de fam, net com una patena, com una bassa d’oli...
|
Verbals
|
Tenen com a nucli un verb, per tant poden fer les mateixes funcions que aquesta categoria.
|
donar veus, tindre por, abaixar les armes, alçar el teló, passar per alt...
|
Adverbials
|
El significat global d’aquestes locucions equival a un adverbi.
|
de pressa, de franc, de gaidó, fil per randa, de fit a fit, a la babalà, en paus...
|
Conjuntives
|
Fan la mateixa funció que una conjunció.
|
tot i que, a fi que, és a dir, d’ençà que, per tant...
|
Prepositives
|
El significat d’aquestes locucions equival a una preposició.
|
a causa de, gràcies a, al llarg de, per tal de, a força de...
|
2. Les frases fetes
Les frases fetes són expressions estereotipades que tenen un verb com a nucli, per això es poden confondre amb les locucions verbals. Les frases fetes tenen un significat global que no es pot deduir del significat parcial de les paraules que les formen. L'ús al llarg del temps ha fixat aquestes expressions i les ha fet conegudes entre els parlants (fer fàstic, fer costat, fer tard, tindre mà esquerra, tindre fums, tindre en compte, portar a terme, portar cua, ser un tros de pa, ser del cas, anar de buit, anar a pams, anar fent, anar de cap...).
dimarts, 26 de juliol del 2016
TEST DE REPÀS (CLAUS)
Estructures lingüístiques: 1b / 2c / 3c / 4b / 5c
/ 6b / 7b / 8a / 9b / 10a /11b / 12a / 13c / 14c / 15c/ 16c / 17a / 18b / 19a /
20a / 21b / 22a / 23c / 24a / 25c / 26b / 27c / 28c / 29c / 30a / 31c / 32c /
33b / 34c / 35c / 36c / 37c / 38a / 39c / 40c / 41c / 42b / 43b / 44c / 45a /
46c / 47b/ 48b / 49c / 50c / 51c / 52a / 53c / 54c / 55b / 56b / 57c / 58a /
59a / 60a.
EXERCICIS DE REPÀS (CLAUS)
EX. 5
1c / 2b / 3b / 4b / 5b / 6c / 7a / 8a / 9b / 10b / 11a / 12a
EX. 6
a/entrada/ cap a; escassa; un/el; rajos/raigs; la; de; que; permetrà; percep; el/un; als.
EX. 7
1 hauries passat; 2 les escrigueu; 3 ha aparegut / la qual cosa, cosa que, fet que; 4 perquè, a fi que, per tal que; 5 tan / gens, tant, gaire; 6 estimeu més; 7 debatérem, debatéssem; 8 pot ser que, és possible que; 9 veiessen, veren; 10 se'n.
1c / 2b / 3b / 4b / 5b / 6c / 7a / 8a / 9b / 10b / 11a / 12a
EX. 6
a/entrada/ cap a; escassa; un/el; rajos/raigs; la; de; que; permetrà; percep; el/un; als.
EX. 7
1 hauries passat; 2 les escrigueu; 3 ha aparegut / la qual cosa, cosa que, fet que; 4 perquè, a fi que, per tal que; 5 tan / gens, tant, gaire; 6 estimeu més; 7 debatérem, debatéssem; 8 pot ser que, és possible que; 9 veiessen, veren; 10 se'n.
dijous, 21 de juliol del 2016
dimarts, 19 de juliol del 2016
LES PREPOSICIONS
"fins" o "fins a" ?
Les preposicions des de i fins a assenyalen respectivament el punt inicial i el punt final d’un moviment o d’un període temporal, solen aparéixer en correlació:
Anàren des del Sénia fins al Segura.
Treballarem des de les tres fins a les cinc.
Hem arribat (a) on hem pogut / Hem arribat fins (a) on hem pogut.
Anàren des del Sénia fins al Segura.
Treballarem des de les tres fins a les cinc.
La preposició fins a es redueix a fins en alguns casos.
¡ Amb un valor espacial, s’usa fins a quan també és possible a, i fins en aquells casos en què com a alternativa no s’usaria cap preposició.
Anirem a casa / Anirem fins a casa.
Anirem allí / Anirem fins allí.Hem arribat (a) on hem pogut / Hem arribat fins (a) on hem pogut.
A més:
fins a
|
fins
|
Dates exactes:
Estarà de vacances fins al 31 d’agost.
|
Quan alterna amb fins i tot:
Fins tu ho sabries fer = Fins i tot tu ho sabries fer.
|
Quan no és ni de temps ni de lloc:
Van intentar reconciliar-se fins a quatre vegades.
No sé fins a quin punt creure’l.
|
Davant de:
- ahir, demà, ara, enguany
- sintagmes preposicionals
- que (conjunció)
- fer
Fins ara.
No començarem l’obra fins demà.
Fins d’ací a una setmana no es reuniran.
No pararà fins que ho aconseguisca.
Fins fa poc no tenia notícies seues.
|
"cap" o "cap a" ?
Es tracta de la preposició composta "cap a" que té els valors següents:
En els usos locatius, es redueix a cap en els casos següents:
¡ Davant adverbis demostratius: ací, aquí, ahí, allí, allà.
¡ Davant dels adverbis que indiquen direccionalitat: amunt, avall, avant, arrere, enllà, endins...
¡ Davant dels demostratius: aquest, aqueix, aquell.
resum:
Se n’han anat cap a la mar (valor locatiu, destinació)
Vindran cap a les quatre (aproximacio temporal o locativa).En els usos locatius, es redueix a cap en els casos següents:
¡ Davant adverbis demostratius: ací, aquí, ahí, allí, allà.
¡ Davant dels adverbis que indiquen direccionalitat: amunt, avall, avant, arrere, enllà, endins...
¡ Davant dels demostratius: aquest, aqueix, aquell.
resum:
cap
|
cap a
|
Anem cap allí.
Anem cap avant.
Han mirat cap ací?
Anem cap aquest carrer.
|
Anem cap al poble.
Anem cap a dins.
Cap a on vas?
Anem cap a este carrer.
|
Preposicions A i EN
ALERTA ALS MANIÀTICS DE LA PREPOSICIÓ EN:
No és correcte dir:a un poble, a unes habitacions, a molts hotels...
Parlant de temps, no hem de diral 2013, sinó en 2013/el 2013/ l'any 2013
Tampoc hem de canviar el règim del verb:pense als problemes pense en els problemes;influeix a la informació influeix en la informació... En casos com aquests, el verb demana la preposició en. Només la canviarem si, a continuació hi ha un infinitiu (vegeu el canvi i caiguda de preposicions)
No és correcte dir:
Parlant de temps, no hem de dir
Tampoc hem de canviar el règim del verb:
LOCALITZACIÓ
A
|
EN
|
Davant noms propis de lloc
Va nàixer a Morella
|
Davant de noms sense determinar.
Són parella, però viuen en cases diferents.
Ens vam instal·lar en habitacions molt grans.
|
Davant els noms que designen parts del cos: al dit, al cap, a l’esquena.
|
Davant indefinits, quantitatius, demostratius i relatius:
Segur que ho trobes en algun dels calaixos de la tauleta de nit.
Ha treballat en molts llocs diferents.
En este carrer hi ha tant de sarau que no es pot dormir.
El poble en què viu és molt menut.
|
Davant article definit:
Espera’m a la porta de casa.
Si vas ràpid, encara la trobaràs al carrer.
Les llibretes les tens en la prestatgeria de darrere.
Mira en l’armari, a veure si ho ha deixat allí.
*La forma més genuïna és usar A per a llocs físics definits (amb article) i EN per a llocs figurats amb article o sense:
A la casa / En la imaginació | |
TEMPS
EN
|
A
|
PER
|
segle: en el segle XX
|
segle: al segle XX (menys recomanable)
| |
any: En 1977 va morir Elvis
(també: El 1977 / L’any 1977)
| ||
+ art. + mesos i estacions de l’any: A l’estiu / al maig
|
+ art. + mesos i estacions de l’any: per l’estiu / pel maig
| |
+art.+ parts del dia: al matí, a la vesprada...
|
(
| |
noms de les festes i certs períodes de temps:
Al Nadal / A Setmana Santa...
|
noms de les festes i certs períodes de temps:
Per Nadal / Per Setmana Santa
|
Vols practicar el lèxic?
Posa a prova els teus coneixements de valencià amb els exercicis en línia que et proposa esta web de la Pobla del Duc:
El millor ús amb la mínima gramàtica
Gramàtica Zero
http://www.spluv.es/PDFS/gramatica_zero.pdfTracta els dubtes lingüístics més importants i recurrents en la construcció de les frases i mira de solucionar-los amb tan poca terminologia tècnica com és possible, amb explicacions accessibles a tothom i una notable gamma d'exemples, amb una presentació gràfica que permet visualitzar d'un colp d'ull les solucions. Consta de 73 fitxes que s'estructuren en quatre blocs (Fonamental, Errades típiques de castellanoparlants, General i Termes gramaticals) i que es completen amb un document annex amb expressions incorrectes.Descarrega-te-la
dilluns, 18 de juliol del 2016
REPÀS I PRÀCTICA DE CONTINGUTS GRAMATICALS (LLIBRE DE TEXT)
- UNITAT 1. GÈNERE I NOMBRE (P. 20).
- UNITAT 5. SÍL·LABA, DIFTONG I HIAT (P. 78).
- UNITAT 7. L'ACCENTUACIÓ GRÀFICA I L'ACCENT DIACRÍTIC (P.106-7). LA DIÈRESI (P. 109 I P. 122 UNITAT 8).
- UNITAT 13. LES ALVEOLARS (ESSA SORDA I SONORA, P.206).
- UNITAT 16. ELS TEMPS VERBALS (P. 258). L'IMPERATIU (P. 261).
- UNITAT 17. VERBS PRONOMINALS I NO PRONOMINALS (P 274). VERBS TRANSITIUS I INTRANSITIUS (P. 274). USOS DEL GERUNDI I DE L'INFINITIU (P. 275). LES PERÍFRASIS VERBALS DE PROBABILITAT I D'IMMINÈNCIA (P. 276).
- UNITAT 18. MORFOLOGIA VERBAL EN CONTEXTOS FORMALS (P. 290).
PRONOMS FEBLES: UNITAT 13 (P. 210), UNITAT 14 (P. 226), UNITAT 15 (P. 238 I 244).
- UNITAT 5. SÍL·LABA, DIFTONG I HIAT (P. 78).
- UNITAT 7. L'ACCENTUACIÓ GRÀFICA I L'ACCENT DIACRÍTIC (P.106-7). LA DIÈRESI (P. 109 I P. 122 UNITAT 8).
- UNITAT 13. LES ALVEOLARS (ESSA SORDA I SONORA, P.206).
- UNITAT 16. ELS TEMPS VERBALS (P. 258). L'IMPERATIU (P. 261).
- UNITAT 17. VERBS PRONOMINALS I NO PRONOMINALS (P 274). VERBS TRANSITIUS I INTRANSITIUS (P. 274). USOS DEL GERUNDI I DE L'INFINITIU (P. 275). LES PERÍFRASIS VERBALS DE PROBABILITAT I D'IMMINÈNCIA (P. 276).
- UNITAT 18. MORFOLOGIA VERBAL EN CONTEXTOS FORMALS (P. 290).
PRONOMS FEBLES: UNITAT 13 (P. 210), UNITAT 14 (P. 226), UNITAT 15 (P. 238 I 244).
18/JULIOL/'16 (11a sessió)
En primer lloc, hem corregit un model d'examen de la CIEACOVA. Després hem fet un dictat i l'hem corregit a la pissarra. Durant la segona part de la sessió hem vist l'ús de les grafies de la essa sonora (s i z) i de la essa sorda (s, ss, c, ç). Per últim, hem llegit un text i l'hem comentat a classe per a practicar l'expressió oral.
CAL FER:
- Pràctica i repàs de grafies: exercicis de la essa sonora i la essa sorda (fotocòpies + unitat 13 del llibre).
EXERCICIS DE GRAFIES
CAL FER:
- Pràctica i repàs de grafies: exercicis de la essa sonora i la essa sorda (fotocòpies + unitat 13 del llibre).
EXERCICIS DE GRAFIES
- Pràctica i repàs de pronoms febles (Unitats 13 i 14 del llibre de text)
- Redacció: "El temps lliure. En tenim? En què el
gastem?"
15/JULIOL/'16 (10a sessió)
Divendres passat vam fer un repàs de tots els continguts treballats al llarg del curs:
- LA FLEXIÓ VERBAL (verbs regulars, verbs velaritzats, verbs irregulars...).
- L'ACCENTUACIÓ.
- LA DIÈRESI.
- ELS PRONOMS FEBLES.
- L'IMPERATIU.
- LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (infinitiu, participi i gerundi).
- LES PERÍFRASIS VERBALS (d'obligació, probabilitat i immnència).
- L'ARTICLE NEUTRE "LO".
- VOCALISME.
- LOCUCIONS ADVERBIALS I FRASES FETES.
- GÈNERE I NOMBRE.
- DOBLETS LÈXICS.
- BARBARISMES.
Per últim, vam fer un model d'examen de la Junta Qualificadora.
- LA FLEXIÓ VERBAL (verbs regulars, verbs velaritzats, verbs irregulars...).
- L'ACCENTUACIÓ.
- LA DIÈRESI.
- ELS PRONOMS FEBLES.
- L'IMPERATIU.
- LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (infinitiu, participi i gerundi).
- LES PERÍFRASIS VERBALS (d'obligació, probabilitat i immnència).
- L'ARTICLE NEUTRE "LO".
- VOCALISME.
- LOCUCIONS ADVERBIALS I FRASES FETES.
- GÈNERE I NOMBRE.
- DOBLETS LÈXICS.
- BARBARISMES.
Per últim, vam fer un model d'examen de la Junta Qualificadora.
Dutbes de la essa sonora i la essa sorda
Dubtes freqüents /s/ i /z/
Confusions comunes
Formació del femení
-S'escriu amb SS el morfema de femení -ESSA:
-essa: duquessa, abadessa, mestressa, etc.
-esses: duquesses, baronesses, sastresses, etc.
- Les paraules formades amb el sufix –A, simplement afigen el morfema i no dupliquen la essa:
gentilicis: francesa, anglesa, polonesa...
substantius: marquesa, princesa, burgesa, pagesa...
adjectius: meravellosa, preciosa... (excepte grossa, rossa...)
Formació de substantius a partir d’un adjectiu amb el sufix –ESA:
naturalesa, bellesa, lletgesa, pobresa...
Podeu veure els vídeos explicatius següents elaborats per la UPV:
Grafies de la essa sonora
Grafies de la essa sorda i dels sons /ts/ i /dz/
Pronúncia dels grups -itz-, ts, del sufix -esa i del grup (in)ex-
Assimilació, dissimilació i palatalització
Pràctiques
Podeu veure els vídeos explicatius següents elaborats per la UPV:
Grafies de la essa sonora
Grafies de la essa sorda i dels sons /ts/ i /dz/
Pronúncia dels grups -itz-, ts, del sufix -esa i del grup (in)ex-
Assimilació, dissimilació i palatalització
Pràctiques
dijous, 14 de juliol del 2016
LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB: CLAUS
LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB
(CLAUS)
Ex. 21) 1a, 2c, 3a, 4b, 5b,
6c.
Ex. 22) duent, escrivint, rebent, plovent, devent, rient, movent,
creient/creent, eixint, apareixent.
Ex. 23) removent, I van desconnectar, que
va inundar, anant, i es guanyà/on es guanyà, i la van convocar.
Ex. 24) debatut, permés, conclòs, traduït,
difós, respost, pres, crescut, nascut, detingut/detinguda, imprés,
oferit/ofert, aparegut, valgut, segut, mòlt petangut/pertanyut, cogut.
Ex. 16) 1a, 2c, 3b, 4b.
Ex. 17) jovenalla, quilometratge,
moblatge, fullatge, xicalla, tonatge.
Ex. 18) maduresa, dolcesa, noblesa,
lleugeresa, lletgesa, honradesa, ceguesa, deixadesa, tendresa, nuesa, timidesa,
bellesa.
Ex. 19) a) ressaltava, asimètricament; b)
dissortat, ressonància; c) pressentir, asserenar-se; d) dissertació, ressò,
transsexualitat.
Ex. 20) amansir, rebrotar, abonyegar,
enlletgir, encarir, alleugerir, empal·lidir, entapissar, ensucrar, envernissar,
assaborir, assedegar, emmalaltir, ajornar, assecar, desossar.
Les locucions
Ex. 8) 1b, 2c, 3c, 4c, 5a, 6b, 7a, 8a, 9b,
10a, 11a, 12a.
Ex. 9) a) en descuit, b) sense embuts, c)
per un tres i no res, d) d’antuvi, e) d’amagat.
Ex. 10) a9, b6, c1, d2, e10, f4, g7, h3,
i5, j8.
Ex. 11) a) sense reflexió, sense mirar si
es amb raó o sense; b) en abundancia; c) molt; d) donant-se la cara; e) de
festa; f) en resum; g) de cap manera, en absolut; h) amb detall; i) almenys; j)
en el moment que.
Ex. 12) 1b, 2b, 3b, 4c, 5b, 6c.
Les frases fetes
Ex. 13) 1b, 2a, 3c, 4b, 5c, 6a, 7b, 8b.
Ex. 14) 1b, 2c 3a, 4a, 5c, 6b, 7c, 8b, 9a,
10b, 11b, 12a, 13c, 14c, 15a, 16a.
Eixos valencians del sud
Josep M. Escolano. Professor de Filologia Catalana a la Universitat d’Alacant
Hi ha línies imaginàries que divideixen els territoris i que, no obstant això, tenen al darrere uns antecedents històrics que malgrat el pas del temps funcionen com una fita en els mapes del nostre país. Parlar a hores d’ara de la línia Biar-Busot-Relleu-la Vila Joiosa, del Tractat d’Almizra que fixà els límits del Regne de València al segle XIII o de la Sentència Arbitral de Torrellas i del Tractat d’Elx com a fets històrics que marcaren la divisió administrativa de les comarques del sud del País Valencià és retrocedir en el temps per conéixer els nostres orígens, certament, però no explica per què els valencians que vivim al sud d’aquesta línia imaginària (imaginària?) som físicament i mentalment a l’altra banda de la frontera.
(Saó Edicions, continua llegint)
dimarts, 12 de juliol del 2016
L'ARTICLE NEUTRE "LO"
L'article neutre "lo" s'usa en castellà amb dues funcions: funció abstractiva o
generalitzadora i funció intensificadora, però en valencià cal evitar-ne
l'ús, ja que és totalment incorrecte.
Segons la funció que
té, farem servir uns mecanismes o altres per tal de substituir-lo:
a) Funció
generalitzadora o abstractiva: *"Va resoldre lo més urgent
abans del viatge" . En aquest cas el "lo" té un valor
abstracte i, per tant, podem substituir-lo amb 4 estructures diferents: els
demostratius neutres (això, açò o allò), l'article el (por
reforçar-se amb tot), alguns mots comodins o generalitzadors (fet,
cosa, tema, assumpte...) o algunes expressions més genuïnes (*lo cert per la
veritat).
"Va resoldre
allò (les coses més urgents) més urgent abans del viatge".
b) Funció
intensificadora: *"No saps lo difícil que és aprendre xinés".
Per a substituir el "lo" no usarem els mecanismes anteriors, sinó que
haurem d'utilitzar-ne d'altres, com ara: tan...com, d'allò, com, molt,
tant...
"No saps com de
difícil és estudiar xinés".
RECORDEU: Mai no
podeu fer servir el quantitatiu quant amb valor
intensificador. Per tant, una oració com aquesta és gramaticalment incorrecta:
"He suspés l'examen, i no pots imaginar-te quant havia
estudiat". La forma correcta és: "He suspés
l'examen, i no pots imaginar-te com havia estudiat".
D'altra banda, cal
tenir en compte una sèrie de modismes i frases fetes per evitar
construccions incorrectes.
LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB
Quant a les formes no personals del verb (infinitiu, gerundi i participi), en primer lloc veurem l'infinitiu:
formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...), verbs que
pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...),
remarques i verbs parasintètics (que es formen afegint a la paraula primitiva
un prefix i un sufix alhora (engreixar, emmalaltir...). En segon lloc, ens fixarem en el gerundi, que té una construcció molt regular (-ant, -ent, -int). Veurem els usos
correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb
principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca",o si té
un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També farem referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el
gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi
especificatiu (equival a una oració de relatiu). Per últim, veurem el participi, en concret ens fixàrem en la formació regular i els
casos irregulars més rellevants.
SOLUCIONS EXERCICIS FORMES NO PERSONALS (Fotocòpies)
COENT, CUIT, CORRENT, CONEIXENT, ROMÀS, TENINT, TRADUINT,
CONFÓS, MERESCUT, CAENT (CAIENT), VIVINT, EIXINT, ESTÉS, ABSOLT, CORRENT,
TRAENT (TRAIENT), EMÉS, FOS, ABSTINGUT, ESCRIVINT, ESTABLERT (ESTABLIT), POST,
MOVENT, BATUT, CONEIXENT, OCORREGUT, DIENT, REBULLIT, COGUT, MÒLT, MOGUT,
CONFONENT, ROMÀS, ESTRET
PERTANYUT, INTERROMPUT, RIGUT, PLOVENT, ROMÀS, SIGUT,
COMÉS, BEVENT, TRANSCORREGUT, RIGUT, VISCUT, EXCLÒS, BULLIT, COMÉS, DESCOBERT,
SENT, FONENT, VENUT, ATENENT, COMBATUT, NASCUT, VEIENT, CORRENT, DEVENT, DUENT,
BATUT, VENUT, PESCAT, PODENT, INCORREGUT, DIENT, INTERROMPUT, PROVEÏT, BEVENT,
DISTRETA, VOLGUT
TRET, ROMPUT, COMÉS, CRESCUT, NASCUT, INCLÒS, JAGUT,
CONEGUT, OMÉS, BEVENT, TRANSCORREGUT, RECLOSOS, CREIENT (CREENT),
TRANSCORREGUT.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)