Merlí. La sèrie de TV3
dilluns, 12 de desembre del 2016
dilluns, 28 de novembre del 2016
Més i més novetats i canvis...
La Generalitat Valenciana ha publicat els nous criteris lingüístics per tal que tots els organismes públics seguisquen el mateix model de llegua. (baixa els Criteris Lingüístics)
L'Institut d'Estudis Catalans publica la Gramàtica de la llengua catalana. El diari Ara.cat en destaca ací 10 canvis.
L'Institut d'Estudis Catalans publica la Gramàtica de la llengua catalana. El diari Ara.cat en destaca ací 10 canvis.
dijous, 10 de novembre del 2016
Sobre les noves proves de la JQCV
La Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià iniciarà un procés d'homologació de les proves al Marc Comú Europeu. Això implica canvis en l'estructura de les proves i en l'avaluació.
Us enllace l'article de Teresa Sáez amb informació BEN INTERESSANT sobre estos canvis.Cliqueu ACÍ.
PROPOSTA DE REDACCIÓ
Proposta de redacció per al curs de valencià.
Nivell C1: Mira el vídeo i fes una redacció de 150 paraules: Com podem contribuir a fer un món més sostenible?dimecres, 9 de novembre del 2016
PROVA D'ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES
PROVA D’ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES (CLAUS)
1.b / 2.b / 3.a / 4.c / 5.c / 6.a / 7.b / 8.c / 9.c / 10.b
11.c / 12.a / 13.b / 14.b / 15.a / 16.c / 17.a / 18.c / 19.c / 20.b
21c, 22c, 23a, 24c, 25a, 26c, 27a, 28a, 29c, 30c.
31b, 32a, 33b, 34c, 35b, 36c, 37a, 38c, 39a, 40c.
41b, 42a, 43c, 44a, 45b, 46c, 47c, 48b, 49a, 50c.
51c, 52b, 53a, 54a, 55a, 56c, 57a, 58a, 59c, 60a.
61b, 62b, 63b, 64c, 65c, 66a, 67b, 68a, 69a, 70b.
71c, 72b, 73b, 74a, 75b, 76a, 77a, 78b, 79c, 80b.
81c, 82c, 83a, 84a, 85b, 86a, 87a, 88c, 89b, 90b.
91a, 92c, 93c, 94b, 95c, 96c, 97a, 98c, 99c, 100c.
101b, 102c, 103b, 104a, 105a, 106b, 107c, 108c, 109a, 110b.dimarts, 1 de novembre del 2016
ORTOGRAFIA IEC
Baixa la nova normativa ACÍ.
ERRADES DE MORFOSINTAXI (EXÀMENS DE LA JQCV)
PERÍFRASIS VERBALS
(OBLIGACIÓ I PROBABILITAT)
1. És
necessari (*és
precís /*tens que vindre) que vingues ara mateix, perquè el teu germà deu estar (*igual està/ *deu d’estar) a
punt d’arribar del viatge.
2. Devien
ser (*Igual
eren/ *Devien de ser) les cinc quan acabàrem de dinar.
VERBS PRONOMINALS I NO PRONOMINALS
3. Calleu! (*calleu-vos!) Que ja s’ha adormit el
iaio.
4. Prenc un got de llet per a desdejunar-me (*per a desdejunar).
GERUNDIS DE POSTERIORITAT
5. La nau va partir a l’agost des de
València, i va arribar (*arribant)
al Carib al cap de dos mesos.
VERBS TRANSITIUS I NO TRANSITIUS. CD SENSE PREPOSICIÓ A
6. Ja heu convençut els estudiants (*als estudiants).
INFINITIU SENSE ARTICLE
7. Descansar
(*el descansar) és necessari.
VERB HAVER-HI
8. Si haguera fet més bon oratge, hi hauria hagut (*hauria hagut/ * n’hi
hauria hagut) més participants en la
marató.
A/DE + INFINITIU ( VALOR CONDICIONAL)
9. Si no es venen (*De no vendre’s/ *A no ser
que es venguen) totes les entrades, el grup no actuarà.
CONJUNCIONS
10. LA
CONJUNCIÓ i NO CANVIA PER e (ni tampoc o per u)
Va començar a riure sorollosament i histèricament (*e histèricament).
11. DIFERÈNCIA
SI NO / SINÓ
Si
no (*sinó) parle amb
ella, no sabré mai què va passar.
12. DONCS CONJ. CONSECUTIVA (NO
CAUSAL)
No em vols ajudar? Doncs no faré el treball, ja
que (*doncs) no puc fer-lo sense tu.
13. CONJUNCIÓ
FINAL O CAUSAL: PERQUÈ
Porta’m demà els papers de la declaració perquè (*per a què / *perque) puga
signar-los.
La campanya s’ha dissenyat perquè (*per a
què / *per què) la gent conega els comerços de la localitat.
14. *DEGUT A
Minerva no s’ha quedat a la reunió, ja que (*degut a que / *doncs) tenia
faena endarrerida.
15. COM
QUE… (CONJ. CAUSAL)
Com
que (*Degut
a que / *Doncs) m’han pagat el que em devien, aquesta nit et convidaré a sopar.
INDEFINITS
16. DIFERÈNCIA
RES, GENS I CAP
El president no té gens (*res /*cap) d’ànim a causa de les preocupacions.
17. ELS
DEMÉS (BARBARISME)
Només n’hi va entrar un, els altres/la resta (*els demés) no hi
cabien.
18. ÚS DE MATEIX/A/OS/ES
Jo he vist el resultat de l’examen i no
vull saber-ne (*del mateix) res més.
19. QUANT (MAI
TÉ VALOR INTENSIFICADOR)
Com
(*quant) t’enyorava!
20. TAN (DAVANT D’ADJECTIUS I ADVERBIS) /TANT (LA
RESTA DE CASOS)
21. TOT/MIG + TOPÒNIM FEMENÍ
Vingué tot (*tota) València.
22. CADA
UN/CADASCUN (ADJECTIU) / CADA
U/CADASCÚ (PRONOM)
Cada
un/cadascun
(*cadascú) dels xiquets portava un joguet.
PREPOSICIONS
23. CAIGUDA DE LA PREPOSICIÓ DAVANT LA CONJ. QUE
No hem tornat a coincidir des que (*des de
que) estudiàvem a l’escola.
24. CANVI DE PREPOSICIÓ DAVANT D’INFINITIU
(*EN/*AMB + INF.)
Encara que el professor m’ha amenaçat de (*amb) suspendre’m, encara confie
que (*en què/ *en que) puc aprovar.
25. A +
TOPÒNIMS
El meu amic viu a (*en) Almenara en (*a)
una casa a vora mar.
26. PARTS DEL DIA (AL / DE MATÍ)
Treballa de / a la (*per la) vesprada.
ADVERBIS
27. POTSER (adv. de probabilitat) + INDICATIU
27. POTSER (adv. de probabilitat) + INDICATIU
Potser té (*tinga/ *tinguera) més opcions de les
que pensa.
Albert passarà alguns dies en el càmping.
I diu que, si li agrada, pot ser que
hi (*potser en / potser que en tornarà)
torne l’any que ve.
28. ACABATS EN –MENT.
Les anotacions es fan únicament i exclusiva / únicament
i exclusivament (*única i exclusivament) amb bolígraf blau o negre.
PRONOMS RELATIUS
29. EL
QUE / LA QUE / ELS QUE / LES QUE
Es tracta d’un fenomen diferent del que (*del qual /*al què) hem
estudiat en física.
30. RELATIU POSSESSIU (“cuyo” castellà)
He vist dues pel·lícules el director de
les quals (*que el director / *el qual director) és el mateix.
INTERROGATIUS
31. QUE (+ ADJECTIUS/ ADVERBIS)
Que important que és!
32. QUIN/QUINA (+ SUBSTANTIUS)
Quina (*que) calor que feia
ahir!
Quina (*que / *què) casa més bonica!
dimecres, 19 d’octubre del 2016
diumenge, 16 d’octubre del 2016
dilluns, 10 d’octubre del 2016
CLAUS FOTOCÒPIA ACCENT I DIÈRESI
EXERCICI D’ACCENTUACIÓ I DIÈRESI (solucions fotocòpia)
oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria //
brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil //
hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg //
taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt //
bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda //
joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint //
sentència, altruista, féiem, còmic // heroi, féieu, remei, examen //
crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat //
copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //
autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor
ESTRUCTURES PER AL DISCURS ORAL
Expressar acord i desacord
I tant / És clar que sí
Per descomptat Per supost Per suposat
Hi estic d’acord
Entesos / Ens entenem
Naturalment / Evidentment
No hi estic d’acord
En absolut
De cap manera
Ni de bon tros
Hi estic en contra
Trobe/ Em sembla que t’equivoques
He de dissentir/diferir/contradir-te/discrepar/oposar-me
• Reformulació. Paràfrasi i aclariments: vull dir..., és a dir... Per resumir...; En conclusió...; En definitiva...; Dit d’una altra manera...; En altres paraules...
• Èmfasi: Val a dir...; Cal tenir en compte...; Cal insistir a/en/que...; Convé
destacar...; En efecte...; Vull ressaltar...; Fins i tot; sobretot / especialment...; I no només això...
Expansió del tema
• Exemplificació: Per exemple... A tall d’exemple...; N’és un bon exemple...
• Al·lusions, referències, cites i evocacions: Quant a...; Referent a...; Pel que fa
a..; En relació amb...; Respecte a...; Recordem el que...; No oblidem que...; Cal
recordar/no oblidar que...; Com (ja) sabem...; Com diu/ha dit/va dir/diria..
• Definicions: En altres paraules...; És a dir... En el sentit de...; Dit d’una altra manera...
• Enumeració, seqüenciació temporal:
Tot seguit passo a...; Un cop dit això...; I encara hi podem afegir...; Al seu
torn...; En darrer terme...; D’antuvi...
• Reforç. Precisió/matisació: Especialment; En especial; Particularment; Fet i
fet; En efecte; Efectivament; Certament; En concret; Per descomptat; De la
mateixa manera; Així mateix; Igualment; Amb això vull/volia/voldria dir que...;
De fet...
• Contrast: Mentre que; Malgrat això; Malgrat tot; En tot cas; Sigui com sigui; Al
capdavall; Tanmateix; Ben al contrari; Tot al contrari; Per contra; En realitat;
Ben mirat; No obstant això; Això no obstant; A pesar de...; Amb tot...; Altrament;
Contràriament; Per bé que...;Tot i això; Així i tot; De tota manera; De totes maneres; Ara bé; Si no; Si més no...; Almenys...
• Introducció de subtemes: Quant a...; No solament... sinó també...; En relació amb...; Tornant a...; Com he dit abans...; Respecte a...; Pel que fa a...; En un altre ordre de coses...; A propòsit de...
• Personalització: Al meu entendre/ parer...; Des del meu punt de vista...; Segons la meva opinió...; Honestament...
Canvi temàtic
• Obrir una digressió: Dit en altres paraules...; En qualsevol cas...; Dit d’una
altra manera...; Faig un parèntesi...; Canviant de tema..; Ara que dius això...;
D’altra banda...; Parlant de + SN...
• Recuperació del tema: Com deia...; Com anava dient...; Com estava dient...; En fi...; Tornant al tema que tractàvem...; Doncs bé...; Llavors...; Aleshores...;
Així doncs..; Ara que ho dius...; Allò que deia...; Reprenent el tema...
Per a intervenir en la conversa
Perdona/Disculpa que t’interrompa...
Jo afegiria que...
M’agradaria afegir que...
Sí? de veres? de veritat?
Com és això? Com és possible?
Falques.
Bo Bueno
D’acord Val, Vale
Bé, doncs... Bueno, pues...
Potser+ ind. A lo milllor....
Alguna cosa algo
Vull dir / És a dir
Doncs sí/no Pos sí/no
Doncs Pos
Però no és així Pues va a ser que no.
Aleshores Entonces
divendres, 7 d’octubre del 2016
PROPOSTA DE LECTURES RECOMANADES
Manuscrit de mossén Gerra, Josep Franco (Bromera)
Entrellaça
la història d’un amor secret i apassionat amb l’epopeia d’un poble
lliure que s’esforça a defensar la seua dignitat i la seua manera de
viure contra l’ambició d’uns invasors ferotges, convençuts que són els
únics posseïdors de la veritat. Faustí Claver, narrador i protagonista
involuntari d’aquesta aventura americana que
va
més enllà del viatge iniciàtic i de la paràbola de bon salvatge, pretén
legitimar, amb la crònica d’uns fets que tingué la sort de viure, la
memòria d’un passat il•lusori que, sens dubte, hauria estat molt més
digne que el passat vertader.
El silenci del mariner, Toni Oliver (Bromera)
En
un viatge pel Mediterrani, Enric Descamps, un jove estudiant de
Sardenya, coneix un mariner mut que, amb l’escriptura, li narrarà una
vida de captivitat dins les galeres pirates algerianes. Mitjançant el
relat del vell mariner, descobrirem com era la vida a la Mediterrània al
final del segle XVII: la dura existència dels esclaus remers, la famosa
i temuda orde dels Cavallers de Malta, els bandolers que atemorien els
mercaders...
Temps de conquesta, Enric Lluch (Bromera)
El
5 de setembre de 1229 una flota de més de 150 vaixells dirigida per
Jaume I salpa cap a les Mallorques amb l’objectiu de conquerir-les. La
novel•la ens mostra els fets històrics des de la perspectiva del jove
Guillem, fill d’un ferrer a les ordres del rei en Jaume, a qui seguirà
fins a la conquesta de València el 1238.
Aloma, Mercè Rodoreda (Edicions 62)
Narra
la història de la relació entre la jove barcelonina de divuit anys que
dóna títol a la novel•la i Robert, el parent polític ja madur vingut
d’Amèrica. El relat es concentra en els sentiments contradictoris
d’Aloma, en com viu la relació tant individualment com respecte del seu
entorn social i en la manera com tot plegat enfronta dramàticament la
jove a una realitat diferent de qualsevol ideal adolescent.
Mirall trencat, Mercè Rodoreda (Edicions 62)
És
una novel•la d’una gran complexitat i bellesa, i alhora profundament
tràgica, perquè és la novel•la de la vellesa i de la mort. S’hi fa una
descripció profunda de la psicologia dels personatges, que de vegades
apareixen distorsionats, com si vérem la seua imatge reflectida als
trossos d’una mirall trencat.
El perquè de tot plegat, Quim Monzó (Quaderns Crema)
Els
trenta relats que integren aquest recull es complementen els uns als
altres per formar un tot que ens mostra amb precisió l’eterna incertesa
humana. Aparentment simples i esquemàtics, els recursos sintètics de
Monzó són una exhibició enèrgica de mestria.
El millor dels mons, Quim Monzó (Quaderns Crema)
Tretze
contes i un relat llarg tenyits d’una incitant comicitat negra.
Històries cruels, travessades per la felicitat, la violència i els
inferns privats, i poblades per personatges obsessius amb la rialla a
contrapeu.
Si menges una llimona sense fer ganyotes, Sergi Pàmies (Quaderns Crema)
Als
vint contes d’aquesta obra s’hi barregen situacions quotidianes i
fantàstiques que aprofundeixen en emocions comunes. L’amor no
correspost, la desconfiança, els lligams familiars, l’excés de solitud o
de companyia són alguns dels elements que identifiquen aquest llibre.
Amb una mirada irònica, penetrant i continguda, l’autor tracta de les
servituds d’uns personatges vulnerables, esclaus d’unes circumstàncies
que, com les llimones, combinen l’acidesa amb les propietats
refrescants.
La vida en l’abisme, Ferran Torrent (Bromera)
És
un viatge a la València dels anys setanta, on el joc era una activitat
quotidiana, malgrat haver estat declarat il•legal per un règim que
agonitzava. A través de la relació entre Ferran Torrent i el Rubio podem
ser testimonis de la vida d’uns personatges inefables en un ambient que
no és menys: els “amarradors”, “joqueros” i “cremaors” de tota mena que
poblen les partides, a més d’un llaurador ludòpata, un puta princesa i
un pioner de la immigració, entre molts altres.
Gràcies per la propina, Ferran Torrent (Bromera)
Una
peculiar família llibertària en què dos oncles aparentment solters fan
de pare i mare, una escola repressora, una església i unes forces de
l’ordre omnipresents, un bordells plàcids i uns cafés plens d’escalfor
són alguns dels escenaris i personatges d’aquesta novel•la. Ens trobem
davant dels records d’infantesa i joventut d’un tal Ferran Torres a la
València dels anys seixanta, una ciutat on gairebé tot és possible.
Aquesta és una història plena d’humor, tendresa i seducció.
Societat limitada, Ferran Torrent (Bromera)
Reflex
àcid i corrosiu, amarat d’ironia, de la societat valenciana actual,
emmanillada pels interessos econòmics, les trames polítiques i tota mena
d’assumptes tèrbols.
La pell freda, Alfred Sánchez Piñol
Quan
al protagonista el van desembarcar a la platja amb una xalupa, el va
sorprendre que l’únic habitant de l’illa no isquera a rebre’l. Novel•la
apassionant, plena d’intriga i d’aventura que, alhora, ens fa viure
íntimament els gran interrogants de la condició humana.
L’atles furtiu, Alfred Bosch
L'atles
furtiu narra la vida de Jafudá Cresques, un cartògraf mallorquí jueu de
l'Edat mitjana, que va existir de debò però de qui se saben poques
coses certes. Al llarg de la narració s'assisteix a la desaparició d'un
món: el dels antics calls del regne, sotmesos a una creixent violència i
estigmatització. La intel•ligència i l'ofici cosmopolita de Jafudá van
dotar-lo d'una singular finor d'esperit. Però la sensibilitat, el
coneixement i l'ambició no eren les millors virtuts en un temps ple de
prejudicis i d'intolerància. Mal vist pels seus veïns més modestos,
menyspreat pels poderosos i odiat pels cristians pobres, el nostre
personatge va ser víctima d'una de les pàgines més obscures del nostre
passat. És una història de grans amors i grans odis, persecucions,
pestes i injustícies; però també fortes fidelitats i passions exòtiques.
La trama que gira a l'entorn d'una intriga al voltant dels seus mapes
fa de fil conductor, i ens transporta, entre enigmes i entrebancs, pels
paisatges i els personatges pintorescos de la seua època.
Europeus. Retrats en setanta imatges, Joan F. Mira (Bromera)
És
un volum amé i fresc que ens ofereix la visió d’Europa de Joan Francesc
Mira a través d’un conjunt d’articles que recorren el vell continent de
nord a sud.
La Salvatge, Isabel-Clara Simó (Columna)
A
partir d’una original i crua recreació del mite de Pigmalió, se’ns
narra la vida de Joaquim Simon, un sexagenari ric i divorciat, que
decideix convertir Dorothy, una “salvatge” vinguda d’Amèrica, en una
xica modèlica i perfecta segons els seus ideals maçònics. Hi apareixen
reflexions sobre la interdependència afectiva, el domini vital amb
pèrdua d’identitat, l’amor obsessiu....
Sara, la dona sense atributs, Carles Cortés (Bromera)
Sara
deixa el seu treball d’intèrpret quan passa la cinquantena, tot buscant
una felicitat encara no aconseguida. Així, viurà una relació turmentada
de passions, desitjos i somnis amb un jove que es prostitueix per
pagar-se la universitat.
Veu de dona, Carles Cortés (Columna)
Veu de dona és
una novel·la sobre les dones. Eva, la seua protagonista, es presenta a
si mateix com un testimoni dels canvis socials i culturals dels últims
vuitanta anys. El record del passat és la base de les paraules que
ofereix als seus néts, que escolten silenciosament les reflexions de
l’àvia. La novel·la esdevé així testimoni de la crueltat de la guerra i
dels difícils anys de la postguerra, després dels quals la protagonista
optarà per fugir del poble i anar a treballar a la ciutat de València.
Una fugida que és alhora una reafirmació de la seua pròpia condició de
dona en una època on les coses no són gens fàcils. Veu de dona és un
crit per la supervivència, per la reafirmació dels actes passats, per
l’orgull dels vuitanta anys viscuts i sobreviscuts. Amb una gran
naturalitat i espontaneïtat, el lector coneixerà l’inquietant perfil
psicològic d’una dona gran que pren una existència real, amb cos i
ànima, en la nostra ment. La història d’Eva, un conjunt de vivències
individuals, es converteix així en un homenatge per la nostra memòria
col·lectiva com a poble. Perquè, per a Eva, sense el passat no hi hauria
present.
Marta dibuixa ponts, Carles Cortés (Brosquil Edicions)
Novel·la
que retrata el grup generacional de l’autor. La Marta, una jove
d’Alacant, una vegada acaba els seus estudis universitaris, decideix
anar-se’n com a lectora a una de les universitats de Nàpols. Una decisió
difícil per a una jove que intenta fugir del seu passat, dels
conflictes de la infantesa i de l’adolescència. Una època marcada, sens
dubte, per l’afecte sincer de la seua àvia, una dona que havia lluitat
durant una època complexa de la història d’aquest país. La novel·la de
Carles Cortés comença una vegada la Marta ha tornat per sempre a
Alacant, després de dotze anys d’estada en la ciutat del mezzogiorno italià.
Amb el record de la mort de l’àvia, construirà els ponts simbòlics de
la seua memòria per tal d’entendre els motius que l’han abocada a una
nova fugida, en aquest cas definitiva.
El perquè de tot plegat, Quim Monzó (Quaderns Crema)
Amb
una visió irònica, Monzó retrata a través de les seues pàgines totes
les possibilitats de les relacions home -dona, des de la gelosia, la
sinceritat, el masoquisme, la infidelitat... Amb un estil contundent i
alhora magistral, Monzó es converteix en aquesta obra en un dels mestres
delconte en la literatura actual.
Ulls verds, Marc Pallarés (Columna)
Amb
només vint anys en Maties i l’Esperança, que estan casats, abandonen el
seu poble poc després d’acabar la Guerra Civil. Els han arribat rumors
sobre les intencions dels nous dirigents: sembla que tota persona no
afecta al règim serà perseguida, i a en Maties, tot i haver-se mantingut
al marge, se’l coneix per les seves idees pròximes a la República. Uns
amics del poble que van emigrar a Veracruz en començar el conflicte els
ajuden a instal·lar-s’hi. L’Esperança es mostra decidida i du la
iniciativa. Al cap d’un temps, naix la seva filla Júlia. Del seu poble
en saben poca cosa. L’Empar, la germana d’en Maties, s’ha casat amb un
home de dretes i els escriu molt de tant en tant. Quan la Júlia és major
d’edat, reben la visita de l’Empar, que proposa que la jove conega el
poble. Però els temors de l’Esperança es compleixen i la Júlia es queda a
Espanya a estudiar medicina.
Les cendres del cavaller, Silvestre Vilaplana (Ed. Bromera)
Biografia novel·lada del cavaller valencià Joanot Martorell, autor del Tirant lo Blanc.
Manuscrit de mossén Gerra, Josep Franco (Bromera)
Entrellaça la història d’un amor secret i apassionat amb l’epopeia d’un poble lliure que s’esforça a defensar la seua dignitat i la seua manera de viure contra l’ambició d’uns invasors ferotges, convençuts que són els únics posseïdors de la veritat. Faustí Claver, narrador i protagonista involuntari d’aquesta aventura americana que
va més enllà del viatge iniciàtic i de la paràbola de bon salvatge, pretén legitimar, amb la crònica d’uns fets que tingué la sort de viure, la memòria d’un passat il•lusori que, sens dubte, hauria estat molt més digne que el passat vertader.
El silenci del mariner, Toni Oliver (Bromera)
En un viatge pel Mediterrani, Enric Descamps, un jove estudiant de Sardenya, coneix un mariner mut que, amb l’escriptura, li narrarà una vida de captivitat dins les galeres pirates algerianes. Mitjançant el relat del vell mariner, descobrirem com era la vida a la Mediterrània al final del segle XVII: la dura existència dels esclaus remers, la famosa i temuda orde dels Cavallers de Malta, els bandolers que atemorien els mercaders...
Temps de conquesta, Enric Lluch (Bromera)
El 5 de setembre de 1229 una flota de més de 150 vaixells dirigida per Jaume I salpa cap a les Mallorques amb l’objectiu de conquerir-les. La novel•la ens mostra els fets històrics des de la perspectiva del jove Guillem, fill d’un ferrer a les ordres del rei en Jaume, a qui seguirà fins a la conquesta de València el 1238.
Aloma, Mercè Rodoreda (Edicions 62)
Narra la història de la relació entre la jove barcelonina de divuit anys que dóna títol a la novel•la i Robert, el parent polític ja madur vingut d’Amèrica. El relat es concentra en els sentiments contradictoris d’Aloma, en com viu la relació tant individualment com respecte del seu entorn social i en la manera com tot plegat enfronta dramàticament la jove a una realitat diferent de qualsevol ideal adolescent.
Mirall trencat, Mercè Rodoreda (Edicions 62)
És una novel•la d’una gran complexitat i bellesa, i alhora profundament tràgica, perquè és la novel•la de la vellesa i de la mort. S’hi fa una descripció profunda de la psicologia dels personatges, que de vegades apareixen distorsionats, com si vérem la seua imatge reflectida als trossos d’una mirall trencat.
El perquè de tot plegat, Quim Monzó (Quaderns Crema)
Els trenta relats que integren aquest recull es complementen els uns als altres per formar un tot que ens mostra amb precisió l’eterna incertesa humana. Aparentment simples i esquemàtics, els recursos sintètics de Monzó són una exhibició enèrgica de mestria.
El millor dels mons, Quim Monzó (Quaderns Crema)
Tretze contes i un relat llarg tenyits d’una incitant comicitat negra. Històries cruels, travessades per la felicitat, la violència i els inferns privats, i poblades per personatges obsessius amb la rialla a contrapeu.
Si menges una llimona sense fer ganyotes, Sergi Pàmies (Quaderns Crema)
Als vint contes d’aquesta obra s’hi barregen situacions quotidianes i fantàstiques que aprofundeixen en emocions comunes. L’amor no correspost, la desconfiança, els lligams familiars, l’excés de solitud o de companyia són alguns dels elements que identifiquen aquest llibre. Amb una mirada irònica, penetrant i continguda, l’autor tracta de les servituds d’uns personatges vulnerables, esclaus d’unes circumstàncies que, com les llimones, combinen l’acidesa amb les propietats refrescants.
La vida en l’abisme, Ferran Torrent (Bromera)
És un viatge a la València dels anys setanta, on el joc era una activitat quotidiana, malgrat haver estat declarat il•legal per un règim que agonitzava. A través de la relació entre Ferran Torrent i el Rubio podem ser testimonis de la vida d’uns personatges inefables en un ambient que no és menys: els “amarradors”, “joqueros” i “cremaors” de tota mena que poblen les partides, a més d’un llaurador ludòpata, un puta princesa i un pioner de la immigració, entre molts altres.
Gràcies per la propina, Ferran Torrent (Bromera)
Una peculiar família llibertària en què dos oncles aparentment solters fan de pare i mare, una escola repressora, una església i unes forces de l’ordre omnipresents, un bordells plàcids i uns cafés plens d’escalfor són alguns dels escenaris i personatges d’aquesta novel•la. Ens trobem davant dels records d’infantesa i joventut d’un tal Ferran Torres a la València dels anys seixanta, una ciutat on gairebé tot és possible. Aquesta és una història plena d’humor, tendresa i seducció.
Societat limitada, Ferran Torrent (Bromera)
Reflex àcid i corrosiu, amarat d’ironia, de la societat valenciana actual, emmanillada pels interessos econòmics, les trames polítiques i tota mena d’assumptes tèrbols.
La pell freda, Alfred Sánchez Piñol
Quan al protagonista el van desembarcar a la platja amb una xalupa, el va sorprendre que l’únic habitant de l’illa no isquera a rebre’l. Novel•la apassionant, plena d’intriga i d’aventura que, alhora, ens fa viure íntimament els gran interrogants de la condició humana.
L’atles furtiu, Alfred Bosch
L'atles furtiu narra la vida de Jafudá Cresques, un cartògraf mallorquí jueu de l'Edat mitjana, que va existir de debò però de qui se saben poques coses certes. Al llarg de la narració s'assisteix a la desaparició d'un món: el dels antics calls del regne, sotmesos a una creixent violència i estigmatització. La intel•ligència i l'ofici cosmopolita de Jafudá van dotar-lo d'una singular finor d'esperit. Però la sensibilitat, el coneixement i l'ambició no eren les millors virtuts en un temps ple de prejudicis i d'intolerància. Mal vist pels seus veïns més modestos, menyspreat pels poderosos i odiat pels cristians pobres, el nostre personatge va ser víctima d'una de les pàgines més obscures del nostre passat. És una història de grans amors i grans odis, persecucions, pestes i injustícies; però també fortes fidelitats i passions exòtiques. La trama que gira a l'entorn d'una intriga al voltant dels seus mapes fa de fil conductor, i ens transporta, entre enigmes i entrebancs, pels paisatges i els personatges pintorescos de la seua època.
Europeus. Retrats en setanta imatges, Joan F. Mira (Bromera)
És un volum amé i fresc que ens ofereix la visió d’Europa de Joan Francesc Mira a través d’un conjunt d’articles que recorren el vell continent de nord a sud.
La Salvatge, Isabel-Clara Simó (Columna)
A partir d’una original i crua recreació del mite de Pigmalió, se’ns narra la vida de Joaquim Simon, un sexagenari ric i divorciat, que decideix convertir Dorothy, una “salvatge” vinguda d’Amèrica, en una xica modèlica i perfecta segons els seus ideals maçònics. Hi apareixen reflexions sobre la interdependència afectiva, el domini vital amb pèrdua d’identitat, l’amor obsessiu....
Sara, la dona sense atributs, Carles Cortés (Bromera)
Sara deixa el seu treball d’intèrpret quan passa la cinquantena, tot buscant una felicitat encara no aconseguida. Així, viurà una relació turmentada de passions, desitjos i somnis amb un jove que es prostitueix per pagar-se la universitat.
Veu de dona, Carles Cortés (Columna)
Ulls verds, Marc Pallarés (Columna)
diumenge, 2 d’octubre del 2016
SOLUCIONS FULLS DE VERBS
1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.
1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.
Dutbes de la essa sonora i la essa sorda
Dubtes freqüents /s/ i /z/
Confusions comunes
Formació del femení
-S'escriu amb SS el morfema de femení -ESSA:
-essa: duquessa, abadessa, mestressa, etc.
-esses: duquesses, baronesses, sastresses, etc.
- Les paraules formades amb el sufix –A, simplement afigen el morfema i no dupliquen la essa:
gentilicis: francesa, anglesa, polonesa...
substantius: marquesa, princesa, burgesa, pagesa...
adjectius: meravellosa, preciosa... (excepte grossa, rossa...)
Formació de substantius a partir d’un adjectiu amb el sufix –ESA:
naturalesa, bellesa, lletgesa, pobresa...
Podeu veure els vídeos explicatius següents elaborats per la UPV:
Grafies de la essa sonora
Grafies de la essa sorda i dels sons /ts/ i /dz/
Pronúncia dels grups -itz-, ts, del sufix -esa i del grup (in)ex-
Assimilació, dissimilació i palatalització
Pràctiques
Podeu veure els vídeos explicatius següents elaborats per la UPV:
Grafies de la essa sonora
Grafies de la essa sorda i dels sons /ts/ i /dz/
Pronúncia dels grups -itz-, ts, del sufix -esa i del grup (in)ex-
Assimilació, dissimilació i palatalització
Pràctiques
PROVA D'ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES
PROVA D’ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES (CLAUS)
1.b / 2.b / 3.a / 4.c / 5.c / 6.a / 7.b / 8.c / 9.c / 10.b
11.c / 12.a / 13.b / 14.b / 15.a / 16.c / 17.a / 18.c / 19.c / 20.b
21c, 22c, 23a, 24c, 25a, 26c, 27a, 28a, 29c, 30c.
31b, 32a, 33b, 34c, 35b, 36c, 37a, 38c, 39a, 40c.
41b, 42a, 43c, 44a, 45b, 46c, 47c, 48b, 49a, 50c.
51c, 52b, 53a, 54a, 55a, 56c, 57a, 58a, 59c, 60a.
61b, 62b, 63b, 64c, 65c, 66a, 67b, 68a, 69a, 70b.
71c, 72b, 73b, 74a, 75b, 76a, 77a, 78b, 79c, 80b.
81c, 82c, 83a, 84a, 85b, 86a, 87a, 88c, 89b, 90b.
91a, 92c, 93c, 94b, 95c, 96c, 97a, 98c, 99c, 100c.
101b, 102c, 103b, 104a, 105a, 106b, 107c, 108c, 109a, 110b.dimecres, 27 de juliol del 2016
Locucions, frases fetes i refranys
Descarregueu-vos un dossier d'exercicis de locucions, frases fetes i refranys en valencià.
I el solucionari, ACÍ.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)