dilluns, 28 de novembre del 2016

PROBLEMES REALS

Ni l'atur, ni la hipoteca, ni la sanitat... Un problema real són els grups de Whatsapp!

QUE TINGUEM SORT!!



Més i més novetats i canvis...


La Generalitat Valenciana ha publicat els nous criteris lingüístics per tal que tots els organismes públics seguisquen el mateix model de llegua. (baixa els Criteris Lingüístics)

L'Institut d'Estudis Catalans publica la Gramàtica de la llengua catalana. El diari Ara.cat en destaca ací 10 canvis.

dijous, 10 de novembre del 2016

Sobre les noves proves de la JQCV

La Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià iniciarà un procés d'homologació de les proves al Marc Comú Europeu. Això implica canvis en l'estructura de les proves i en l'avaluació.

Us enllace l'article de Teresa Sáez amb informació BEN INTERESSANT sobre estos canvis.
Cliqueu ACÍ.

PROPOSTA DE REDACCIÓ

Proposta de redacció per al curs de valencià.

Nivell C1: Mira el vídeo i fes una redacció de 150 paraules: Com podem contribuir a fer un món més sostenible?

dimecres, 9 de novembre del 2016

PROVA D'ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

PROVA D’ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES (CLAUS)

1.b / 2.b / 3.a / 4.c / 5.c / 6.a / 7.b / 8.c / 9.c / 10.b
11.c /  12.a  / 13.b  / 14.b  / 15.a  /  16.c  /  17.a  /  18.c  / 19.c  /  20.b
21c, 22c, 23a, 24c, 25a, 26c, 27a, 28a, 29c, 30c.
31b, 32a, 33b, 34c, 35b, 36c, 37a, 38c, 39a, 40c.
41b, 42a, 43c, 44a, 45b, 46c, 47c, 48b, 49a, 50c.
51c, 52b, 53a, 54a, 55a, 56c, 57a, 58a, 59c, 60a.
61b, 62b, 63b, 64c, 65c, 66a, 67b, 68a, 69a, 70b.
71c, 72b, 73b, 74a, 75b, 76a, 77a, 78b, 79c, 80b.
81c, 82c, 83a, 84a, 85b, 86a, 87a, 88c, 89b, 90b.
91a, 92c, 93c, 94b, 95c, 96c, 97a, 98c, 99c, 100c.
101b, 102c, 103b, 104a, 105a, 106b, 107c, 108c, 109a, 110b.

RECURSOS EN LÍNIA

JQCV

PRÀCTIC 

dimarts, 1 de novembre del 2016

ORTOGRAFIA IEC


L'Institut d'Estudis Catalans va aprovar el darrer 25 d'octubre la nova normativa ortogràfica. Previsiblement, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua adoptarà aquesta nova normativa. Mentrestant, conviuran al País Valencià els dos models normatius, sempre amb coherència.

Baixa la nova normativa ACÍ.
ERRADES DE MORFOSINTAXI  (EXÀMENS DE LA JQCV)

PERÍFRASIS VERBALS (OBLIGACIÓ I PROBABILITAT)
1.    És necessari (*és precís /*tens que vindre) que vingues ara mateix, perquè el teu germà deu estar (*igual està/ *deu d’estar) a punt d’arribar del viatge.
2.    Devien ser (*Igual eren/ *Devien de ser) les cinc quan acabàrem de dinar. 

VERBS PRONOMINALS I NO PRONOMINALS
3.    Calleu! (*calleu-vos!) Que ja s’ha adormit el iaio.
4.    Prenc un got de llet per a desdejunar-me (*per a desdejunar).

 GERUNDIS DE POSTERIORITAT
5.    La nau va partir a l’agost des de València, i va arribar (*arribant) al Carib al cap de dos mesos.

VERBS TRANSITIUS I NO TRANSITIUS. CD SENSE PREPOSICIÓ A
6.    Ja heu convençut els estudiants (*als estudiants).

 INFINITIU SENSE ARTICLE
7.    Descansar  (*el descansar) és necessari.

 VERB HAVER-HI
8.    Si haguera fet més bon oratge, hi hauria hagut (*hauria hagut/ * n’hi hauria hagut)  més participants en la marató.

A/DE + INFINITIU ( VALOR CONDICIONAL)
9.    Si no es venen (*De no vendre’s/ *A no ser que es venguen) totes les entrades, el grup no actuarà.

CONJUNCIONS
10. LA CONJUNCIÓ i NO CANVIA PER e (ni tampoc o per u)
Va començar a riure sorollosament i histèricament (*e histèricament).

11. DIFERÈNCIA SI NO / SINÓ
Si no (*sinó) parle amb ella, no sabré mai què va passar.

12. DONCS CONJ. CONSECUTIVA (NO CAUSAL)
No em vols ajudar? Doncs no faré el treball, ja que (*doncs) no puc fer-lo sense tu.

13. CONJUNCIÓ FINAL O CAUSAL: PERQUÈ
Porta’m demà els papers de la declaració perquè (*per a què / *perque) puga signar-los.
La campanya s’ha dissenyat perquè (*per a què / *per què) la gent conega els comerços de la localitat.

14. *DEGUT A
Minerva no s’ha quedat a la reunió, ja que (*degut a que / *doncs) tenia faena endarrerida.

15. COM QUE… (CONJ. CAUSAL)
Com que (*Degut a que / *Doncs) m’han pagat el que em devien, aquesta nit et convidaré a sopar.

INDEFINITS
16. DIFERÈNCIA RES, GENS I CAP
El president no té gens (*res /*cap) d’ànim a causa de les preocupacions.

17.  ELS DEMÉS (BARBARISME)
Només n’hi va entrar un, els altres/la resta (*els demés) no hi cabien.

18.  ÚS DE MATEIX/A/OS/ES
Jo he vist el resultat de l’examen i no vull saber-ne (*del mateix) res més.

19.  QUANT (MAI TÉ VALOR INTENSIFICADOR)
Com  (*quant) t’enyorava!

20.  TAN (DAVANT D’ADJECTIUS I ADVERBIS) /TANT (LA RESTA DE CASOS)

21.  TOT/MIG + TOPÒNIM FEMENÍ
Vingué tot (*tota) València.

22.  CADA UN/CADASCUN (ADJECTIU) / CADA U/CADASCÚ (PRONOM)
Cada un/cadascun (*cadascú) dels xiquets portava un joguet.
PREPOSICIONS
23.  CAIGUDA DE LA PREPOSICIÓ DAVANT LA CONJ. QUE
No hem tornat a coincidir des que (*des de que) estudiàvem a l’escola.

24.  CANVI DE PREPOSICIÓ DAVANT D’INFINITIU (*EN/*AMB + INF.)
Encara que el professor m’ha amenaçat de (*amb) suspendre’m, encara confie que (*en què/ *en que) puc aprovar.
25.  A + TOPÒNIMS
El meu amic viu a (*en) Almenara en (*a) una casa a vora mar.

26.  PARTS DEL DIA (AL / DE MATÍ)
Treballa de / a la (*per la) vesprada.

ADVERBIS
27. POTSER (adv. de probabilitat) + INDICATIU
Potser té (*tinga/ *tinguera) més opcions de les que pensa.
Albert passarà alguns dies en el càmping. I diu que, si li agrada, pot ser que hi  (*potser en / potser que en tornarà) torne l’any que ve.


 28. ACABATS EN –MENT.
Les anotacions es fan únicament i exclusiva / únicament i exclusivament (*única i exclusivament) amb bolígraf blau o negre.

PRONOMS RELATIUS
 29. EL QUE / LA QUE / ELS QUE / LES QUE
Es tracta d’un fenomen diferent del que (*del qual /*al què) hem estudiat en física.
 30. RELATIU POSSESSIU (“cuyo” castellà)     
He vist dues pel·lícules el director de les quals (*que el director / *el qual director) és el mateix.

INTERROGATIUS
 31. QUE (+ ADJECTIUS/ ADVERBIS)
Que important que és!

 32. QUIN/QUINA (+ SUBSTANTIUS)
Quina  (*que) calor que feia ahir!
Quina (*que / *què) casa més bonica!


dilluns, 10 d’octubre del 2016

PROVA JQCV: NOVEMBRE '10

JQCV

PROVA JQCV: JUNY '12

CLAUS FOTOCÒPIA ACCENT I DIÈRESI

EXERCICI D’ACCENTUACIÓ I DIÈRESI (solucions fotocòpia)
oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // 
brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // 
hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // 
taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // 
bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda // 
joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // 
sentència, altruista, féiem, còmic  // heroi, féieu, remei, examen // 
crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // 
copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //
autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor 

ESTRUCTURES PER AL DISCURS ORAL

Expressar acord i desacord


I tant / És clar que sí
Per descomptat Per supost Per suposat
Hi estic d’acord
Entesos / Ens entenem
Naturalment / Evidentment

No hi estic d’acord
En absolut
De cap manera
Ni de bon tros
Hi estic en contra
Trobe/ Em sembla que t’equivoques
He de dissentir/diferir/contradir-te/discrepar/oposar-me


• Reformulació. Paràfrasi i aclariments:  vull dir..., és a dir... Per resumir...; En conclusió...; En  definitiva...; Dit d’una altra manera...; En altres paraules...

• Èmfasi:  Val a dir...; Cal tenir en compte...; Cal insistir a/en/que...; Convé
destacar...; En efecte...; Vull ressaltar...; Fins i tot;  sobretot / especialment...; I no només això...

Expansió del tema

• Exemplificació: Per exemple... A tall d’exemple...; N’és un bon exemple...
• Al·lusions, referències, cites i evocacions: Quant a...; Referent a...; Pel que fa
a..; En relació amb...; Respecte a...; Recordem el que...; No oblidem que...; Cal
recordar/no oblidar que...; Com (ja) sabem...; Com diu/ha dit/va dir/diria..
• Definicions:  En altres paraules...; És a dir... En el sentit de...;  Dit d’una altra manera...
• Enumeració, seqüenciació temporal:
Tot seguit passo a...; Un cop dit això...; I encara hi podem afegir...; Al seu
torn...; En darrer terme...; D’antuvi...
• Reforç. Precisió/matisació:  Especialment; En especial; Particularment; Fet i
fet; En efecte; Efectivament; Certament; En concret; Per descomptat; De la
mateixa manera; Així mateix; Igualment; Amb això vull/volia/voldria dir que...;
De fet...
• Contrast:  Mentre que; Malgrat això; Malgrat tot; En tot cas; Sigui com sigui; Al
capdavall; Tanmateix; Ben al contrari; Tot al contrari; Per contra; En realitat;
Ben mirat; No obstant això; Això no obstant; A pesar de...; Amb tot...; Altrament;
Contràriament; Per bé que...;Tot i això; Així i tot; De tota manera; De totes maneres; Ara bé; Si no; Si més no...; Almenys...

• Introducció de subtemes:  Quant a...; No solament... sinó també...; En relació  amb...; Tornant a...; Com he dit abans...; Respecte a...; Pel que fa a...; En un altre ordre de coses...; A propòsit de...
• Personalització: Al meu entendre/ parer...;  Des del meu punt de vista...;  Segons la meva opinió...; Honestament...

Canvi temàtic
• Obrir una digressió:  Dit en altres paraules...; En qualsevol cas...; Dit d’una
altra manera...; Faig un parèntesi...; Canviant de tema..; Ara que dius això...;
D’altra banda...; Parlant de  + SN...
• Recuperació del tema: Com deia...; Com anava dient...; Com estava dient...; En fi...; Tornant al tema que tractàvem...; Doncs bé...; Llavors...; Aleshores...;
Així doncs..; Ara que ho dius...; Allò que deia...; Reprenent el tema...


Per a intervenir en la conversa

Perdona/Disculpa que t’interrompa...

Jo afegiria que...

M’agradaria afegir que...

Sí? de veres? de veritat?

Com és això? Com és possible?


Falques.

Bo   Bueno

D’acord    ValVale

Bé, doncs... Bueno, pues...

Potser+ ind.    A lo milllor....

Alguna cosa    algo

Vull dir / És a dir

Doncs sí/no  Pos sí/no

Doncs               Pos

Però no és així    Pues va a ser que no.

Aleshores          Entonces

ELS PRONOMS FEBLES

Pronoms Febles. Descarrega't el dossier d'exercicis i teoria ACÍ.

divendres, 7 d’octubre del 2016

PROPOSTA DE LECTURES RECOMANADES

Manuscrit de mossén GerraJosep Franco (Bromera)
Entrellaça la història d’un amor secret i apassionat amb l’epopeia d’un poble lliure que s’esforça a defensar la seua dignitat i la seua manera de viure contra l’ambició d’uns invasors ferotges, convençuts que són els únics posseïdors de la veritat. Faustí Claver, narrador i protagonista involuntari d’aquesta aventura americana que
va més enllà del viatge iniciàtic i de la paràbola de bon salvatge, pretén legitimar, amb la crònica d’uns fets que tingué la sort de viure, la memòria d’un passat il•lusori que, sens dubte, hauria estat molt més digne que el passat vertader.

El silenci del marinerToni Oliver (Bromera)
En un viatge pel Mediterrani, Enric Descamps, un jove estudiant de Sardenya, coneix un mariner mut que, amb l’escriptura, li narrarà una vida de captivitat dins les galeres pirates algerianes. Mitjançant el relat del vell mariner, descobrirem com era la vida a la Mediterrània al final del segle XVII: la dura existència dels esclaus remers, la famosa i temuda orde dels Cavallers de Malta, els bandolers que atemorien els mercaders...

Temps de conquestaEnric Lluch (Bromera)
El 5 de setembre de 1229 una flota de més de 150 vaixells dirigida per Jaume I salpa cap a les Mallorques amb l’objectiu de conquerir-les. La novel•la ens mostra els fets històrics des de la perspectiva del jove Guillem, fill d’un ferrer a les ordres del rei en Jaume, a qui seguirà fins a la conquesta de València el 1238.

AlomaMercè Rodoreda (Edicions 62)
Narra la història de la relació entre la jove barcelonina de divuit anys que dóna títol a la novel•la i Robert, el parent polític ja madur vingut d’Amèrica. El relat es concentra en els sentiments contradictoris d’Aloma, en com viu la relació tant individualment com respecte del seu entorn social i en la manera com tot plegat enfronta dramàticament la jove a una realitat diferent de qualsevol ideal adolescent.

Mirall trencatMercè Rodoreda (Edicions 62)
És una novel•la d’una gran complexitat i bellesa, i alhora profundament tràgica, perquè és la novel•la de la vellesa i de la mort. S’hi fa una descripció profunda de la psicologia dels personatges, que de vegades apareixen distorsionats, com si vérem la seua imatge reflectida als trossos d’una mirall trencat.


El perquè de tot plegatQuim Monzó (Quaderns Crema)
Els trenta relats que integren aquest recull es complementen els uns als altres per formar un tot que ens mostra amb precisió l’eterna incertesa humana. Aparentment simples i esquemàtics, els recursos sintètics de Monzó són una exhibició enèrgica de mestria.

El millor dels monsQuim Monzó (Quaderns Crema)
Tretze contes i un relat llarg tenyits d’una incitant comicitat negra. Històries cruels, travessades per la felicitat, la violència i els inferns privats, i poblades per personatges obsessius amb la rialla a contrapeu.

Si menges una llimona sense fer ganyotesSergi Pàmies (Quaderns Crema)
Als vint contes d’aquesta obra s’hi barregen situacions quotidianes i fantàstiques que aprofundeixen en emocions comunes. L’amor no correspost, la desconfiança, els lligams familiars, l’excés de solitud o de companyia són alguns dels elements que identifiquen aquest llibre. Amb una mirada irònica, penetrant i continguda, l’autor tracta de les servituds d’uns personatges vulnerables, esclaus d’unes circumstàncies que, com les llimones, combinen l’acidesa amb les propietats refrescants.

La vida en l’abismeFerran Torrent (Bromera)
És un viatge a la València dels anys setanta, on el joc era una activitat quotidiana, malgrat haver estat declarat il•legal per un règim que agonitzava. A través de la relació entre Ferran Torrent i el Rubio podem ser testimonis de la vida d’uns personatges inefables en un ambient que no és menys: els “amarradors”, “joqueros” i “cremaors” de tota mena que poblen les partides, a més d’un llaurador ludòpata, un puta princesa i un pioner de la immigració, entre molts altres.

Gràcies per la propinaFerran Torrent (Bromera)
Una peculiar família llibertària en què dos oncles aparentment solters fan de pare i mare, una escola repressora, una església i unes forces de l’ordre omnipresents, un bordells plàcids i uns cafés plens d’escalfor són alguns dels escenaris i personatges d’aquesta novel•la. Ens trobem davant dels records d’infantesa i joventut d’un tal Ferran Torres a la València dels anys seixanta, una ciutat on gairebé tot és possible. Aquesta és una història plena d’humor, tendresa i seducció.

Societat limitadaFerran Torrent (Bromera)
Reflex àcid i corrosiu, amarat d’ironia, de la societat valenciana actual, emmanillada pels interessos econòmics, les trames polítiques i tota mena d’assumptes tèrbols.

La pell fredaAlfred Sánchez Piñol
Quan al protagonista el van desembarcar a la platja amb una xalupa, el va sorprendre que l’únic habitant de l’illa no isquera a rebre’l. Novel•la apassionant, plena d’intriga i d’aventura que, alhora, ens fa viure íntimament els gran interrogants de la condició humana.

L’atles furtiuAlfred Bosch
L'atles furtiu narra la vida de Jafudá Cresques, un cartògraf mallorquí jueu de l'Edat mitjana, que va existir de debò però de qui se saben poques coses certes. Al llarg de la narració s'assisteix a la desaparició d'un món: el dels antics calls del regne, sotmesos a una creixent violència i estigmatització. La intel•ligència i l'ofici cosmopolita de Jafudá van dotar-lo d'una singular finor d'esperit. Però la sensibilitat, el coneixement i l'ambició no eren les millors virtuts en un temps ple de prejudicis i d'intolerància. Mal vist pels seus veïns més modestos, menyspreat pels poderosos i odiat pels cristians pobres, el nostre personatge va ser víctima d'una de les pàgines més obscures del nostre passat. És una història de grans amors i grans odis, persecucions, pestes i injustícies; però també fortes fidelitats i passions exòtiques. La trama que gira a l'entorn d'una intriga al voltant dels seus mapes fa de fil conductor, i ens transporta, entre enigmes i entrebancs, pels paisatges i els personatges pintorescos de la seua època.


EuropeusRetrats en setanta imatgesJoan F. Mira (Bromera)
És un volum amé i fresc que ens ofereix la visió d’Europa de Joan Francesc Mira a través d’un conjunt d’articles que recorren el vell continent de nord a sud.

La SalvatgeIsabel-Clara Simó (Columna)
A partir d’una original i crua recreació del mite de Pigmalió, se’ns narra la vida de Joaquim Simon, un sexagenari ric i divorciat, que decideix convertir Dorothy, una “salvatge” vinguda d’Amèrica, en una xica modèlica i perfecta segons els seus ideals maçònics. Hi apareixen reflexions sobre la interdependència afectiva, el domini vital amb pèrdua d’identitat, l’amor obsessiu....

Sara, la dona sense atributsCarles Cortés (Bromera)
Sara deixa el seu treball d’intèrpret quan passa la cinquantena, tot buscant una felicitat encara no aconseguida. Així, viurà una relació turmentada de passions, desitjos i somnis amb un jove que es prostitueix per pagar-se la universitat.

Veu de donaCarles Cortés (Columna)
Veu de dona és una novel·la sobre les dones. Eva, la seua protagonista, es presenta a si mateix com un testimoni dels canvis socials i culturals dels últims vuitanta anys. El record del passat és la base de les paraules que ofereix als seus néts, que escolten silenciosament les reflexions de l’àvia. La novel·la esdevé així testimoni de la crueltat de la guerra i dels difícils anys de la postguerra, després dels quals la protagonista optarà per fugir del poble i anar a treballar a la ciutat de València. Una fugida que és alhora una reafirmació de la seua pròpia condició de dona en una època on les coses no són gens fàcils. Veu de dona és un crit per la supervivència, per la reafirmació dels actes passats, per l’orgull dels vuitanta anys viscuts i sobreviscuts. Amb una gran naturalitat i espontaneïtat, el lector coneixerà l’inquietant perfil psicològic d’una dona gran que pren una existència real, amb cos i ànima, en la nostra ment. La història d’Eva, un conjunt de vivències individuals, es converteix així en un homenatge per la nostra memòria col·lectiva com a poble. Perquè, per a Eva, sense el passat no hi hauria present.

Marta dibuixa pontsCarles Cortés (Brosquil Edicions)
Novel·la que retrata el grup generacional de l’autor. La Marta, una jove d’Alacant, una vegada acaba els seus estudis universitaris, decideix anar-se’n com a lectora a una de les universitats de Nàpols. Una decisió difícil per a una jove que intenta fugir del seu passat, dels conflictes de la infantesa i de l’adolescència. Una època marcada, sens dubte, per l’afecte sincer de la seua àvia, una dona que havia lluitat durant una època complexa de la història d’aquest país. La novel·la de Carles Cortés comença una vegada la Marta ha tornat per sempre a Alacant, després de dotze anys d’estada en la ciutat del mezzogiorno italià. Amb el record de la mort de l’àvia, construirà els ponts simbòlics de la seua memòria per tal d’entendre els motius que l’han abocada a una nova fugida, en aquest cas definitiva.

El perquè de tot plegatQuim Monzó (Quaderns Crema)
Amb una visió irònica, Monzó retrata a través de les seues pàgines totes les possibilitats de les relacions home -dona, des de la gelosia, la sinceritat, el masoquisme, la infidelitat... Amb un estil contundent i alhora magistral, Monzó es converteix en aquesta obra en un dels mestres delconte en la literatura actual.

Ulls verdsMarc Pallarés (Columna)
Amb només vint anys en Maties i l’Esperança, que estan casats, abandonen el seu poble poc després d’acabar la Guerra Civil. Els han arribat rumors sobre les intencions dels nous dirigents: sembla que tota persona no afecta al règim serà perseguida, i a en Maties, tot i haver-se mantingut al marge, se’l coneix per les seves idees pròximes a la República. Uns amics del poble que van emigrar a Veracruz en començar el conflicte els ajuden a instal·lar-s’hi. L’Esperança es mostra decidida i du la iniciativa. Al cap d’un temps, naix la seva filla Júlia. Del seu poble en saben poca cosa. L’Empar, la germana d’en Maties, s’ha casat amb un home de dretes i els escriu molt de tant en tant. Quan la Júlia és major d’edat, reben la visita de l’Empar, que proposa que la jove conega el poble. Però els temors de l’Esperança es compleixen i la Júlia es queda a Espanya a estudiar medicina.

Les cendres del cavallerSilvestre Vilaplana (Ed. Bromera)
Biografia novel·lada del cavaller valencià Joanot Martorell, autor del Tirant lo Blanc.

diumenge, 2 d’octubre del 2016

JQCV

PROVA JQCV: NOVEMBRE '12

SOLUCIONS FULLS DE VERBS


1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.

1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.

RECURSOS EN LÍNIA

JQCV
PRÀCTIC 

Dutbes de la essa sonora i la essa sorda

Dubtes freqüents /s/ i /z/



Confusions comunes

Formació del femení

-S'escriu amb SS el morfema de femení -ESSA:
-essaduquessa, abadessa, mestressa, etc.
-essesduquesses, baronesses, sastresses, etc.

- Les paraules formades amb el sufix –A, simplement afigen el morfema i no dupliquen la essa:
gentilicis: francesa, anglesa, polonesa...
substantius: marquesa, princesa, burgesa, pagesa...
adjectius: meravellosa, preciosa... (excepte grossa, rossa...)

Formació de substantius a partir d’un adjectiu amb el sufix –ESA:

PROVA D'ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES

PROVA D’ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES (CLAUS)
1.b / 2.b / 3.a / 4.c / 5.c / 6.a / 7.b / 8.c / 9.c / 10.b
11.c /  12.a  / 13.b  / 14.b  / 15.a  /  16.c  /  17.a  /  18.c  / 19.c  /  20.b
21c, 22c, 23a, 24c, 25a, 26c, 27a, 28a, 29c, 30c.
31b, 32a, 33b, 34c, 35b, 36c, 37a, 38c, 39a, 40c.
41b, 42a, 43c, 44a, 45b, 46c, 47c, 48b, 49a, 50c.
51c, 52b, 53a, 54a, 55a, 56c, 57a, 58a, 59c, 60a.
61b, 62b, 63b, 64c, 65c, 66a, 67b, 68a, 69a, 70b.
71c, 72b, 73b, 74a, 75b, 76a, 77a, 78b, 79c, 80b.
81c, 82c, 83a, 84a, 85b, 86a, 87a, 88c, 89b, 90b.
91a, 92c, 93c, 94b, 95c, 96c, 97a, 98c, 99c, 100c.
101b, 102c, 103b, 104a, 105a, 106b, 107c, 108c, 109a, 110b.

dimecres, 27 de juliol del 2016

Pronoms febles 3a p. Funcions



Si tens problemes de descàrrega. Clica ACÍ.

Locucions, frases fetes i refranys

Descarregueu-vos un dossier d'exercicis de locucions, frases fetes i refranys en valencià.
I el solucionari, ACÍ.

Pàgines vistes en total