B1


4 de desembre de 2021

Llig el còmic que tens a continuació i fes-ne un resum (12-15 línies). 




9 d'octubre de 2021

ACTIVITAT 1

- Llig el còmic sobre Jaume I i el 9 d'octubre que tens a continuació i fes-ne un resum (10-15 línies). Has de pitjar ací JAUME I per tal d'accedir a l'enllaç.





























Després de llegir la teoria sobre les consonats palatals, feu els exercicis proposats. Data de lliurament: 13 de març.

➲ Ortografia: les consonants palatals: J, G, TJ, TG, 
X, TX, IG

El valencià compta amb les consonants simples j i i amb els dígrafs tj tg per representar el fonema palatal africat sonor /dz/. És el so inicial de paraules com Jaume o  Joan, o en anglés, James o Jazz. Veiem quin ús se’n fa:
La j i la g:
  • Escriurem j davant de les vocals aouajuntarjoujaquetójunyjonc,
·        Escriurem davant de les vocals eigenergenollgirar, ...
·        Excepcions:
o   escriurem j davant de e:
-en mots com JehovàjerarquiajeroglíficJeronijerseiJerusalemJesúsmajestat i tots els que en deriven.
-en l’imperfet d’indicatiu de jaure i ajaurejeiajeiesjeiajéiem, ...
-davant els grups –ecc- i –ect-: injeccióprojecciósubjecteobjecte, i tots els que se’n deriven.

La tj i la tg:
  • De la mateixa manera que la j i la g, escriurem tj davant de aou i tg davant de ei. Aquests dígrafs només poden anar en posició intervocàlica:
  • Escrivim amb tjallotjaravantatjardesitjarencoratjarenutjarhomenatjarjutjarespitjartrepitjarultratjarviatjar (verbs), i botjacorretjalletjallotjamitjàpitjorplatja,
  • Escrivim amb tg:
-els mots acabats amb el sufix –atgeabordatgearbitratgeavantatgecarruatgecamuflatgecompanatgecoratgecurmetratgeengranatgeformatgegaratgeimatgepaisatgesalvatge i viatge.
-els mots acabats amb la terminació –etgemetgefetgesetge.
-Altres mots: jutgerellotgesutge.



Les lletres xtx i ig representen el fonema palatal africat sord /t∫/. És el so de mots com cotxexiquet, o roig. Veiem-ne la distribució:
La x:
  • Escriurem x a començament de mot: xiquetxocarxec
  • Darrere de consonant: anxovacarxofaperxa
La tx:
  • Escriurem tx entre vocals: cotxepitxerpetxina
  • A començament de mot, molts estrangerismes són adaptats a la nostra llengua amb el dígraf txTxadTxèquiaTxaikovskiTxèkhov, ...
La ig:
  • A final de paraula darrere de vocal esciurem ig si els mots derivats s’esciuren amb j/g o tj/tg, si els derivats s’esciuren amb tx esciurem tx:
bateig-------batejar
desig--------desitjar
lleig---------lletjor
cartutx------cartutxera
empatx------empatxar

El so palatal fricatiu sord /∫/, so de paraules com peixcaixa o Xàbia, es representa amb  la lletra x; veiem com:
  • A principi de paraula de noms de lloc o de persona: XàtivaXeresaXeracoXavierXúquer, ...
  • Darrere de iucaixarauxaaixò

Activitats


1Completeu els buits de les frases següents amb g, j, tg, tj.
Di__ous aniré de via__e a __erusalem.
La __inebra no és __ens bona per al fe__e.
Hem vist les pe__es d’una __irafa.
El sub__ecte duia una __aqueta ab__ecta.
El persona__e  s’a__usta a l’obra perfectament.
__ira el __eroglífic, que l’estàs lle__int malament.
Hem perdut una espon__a a la pla__a.
No trepi__es el __ulivert.
L’en__inyer  ha posat moltes ob__eccions.
La plu__a d’estiu és bona per als __eranis.
El munta__e  és __enial per a  __esús.

2Escriu el plural de les paraules següents.
salvatge

pluja

mitja

esponja

granja

platja

llotja

lletja

taronja

rellotge


3.  Completeu els buits de les paraules següents amb x, tx, ig.
__afar
ar__iu
cai__a
pi__er
gron__ador
per__a
rei__a
assa__
Carcai__ent
vai__ell
co__e
__etxé
ro__
go__
coi__í
capri__

4. A continuació tens unes quantes paraules, però amb les lletres rebolicades, mira de recomposar-les: (una pista: totes s’escriuen amb tj o amb tg)

m
i
t
a
e
g
______________     
i
t
j
r
p
o
______________
u
t
j
j
r
a
______________
e
l
l
j
t
a
______________
o
l
l
j
a
t
______________
a
j
t
a
l
p
______________


ACTIVITAT 2

REPÀS DE PRONOMS FEBLES  (CD)
CAL FER ELS EXERCICIS SEGÜENTS EN EL QUADERN (APARTAT 1)
1. Substitueix aquests CDpersona pel pronom feble de 1a persona  
No vol ni veure a mi.             
No vol ni veure  a nosaltres.
Acompanya a mi a comprar. 
Acompanya a nosaltres a comprar.
Ajudeu a mi a fer el treball.  
Ajudeu  a nosaltres a fer el treball
Sempre avisa a mi de tot!   
Sempre avisa a nosaltres de tot
El teu cosí portarà a mi a casa.
El teu cosí portarà a nosaltres a casa.

2. Substitueix aquests CDpersona pel pronom feble de 2a persona
- No vol ni veure a tu.  
- No vol ni veure  a vosaltres.
- Presenta a tu  abans de començar a parlar!  
- Presenteu a vosaltres  abans de començar a parlar!     
- Vas vestir a tu molt elegant.     
- Vau vestir a vosaltres molt elegants.
- Sempre avisa a tu de tot.              
- Sempre avisa a vosaltres de tot.
- El teu cosí portarà a tu a casa.     
- El teu cosí portarà a vosaltres a casa.
3. Substitueix aquests CDpersona pel pronom feble de 3a persona corresponent.
- No vol ni veure Joan.   
- No vol ni veure  Joan ni  Pau.
- Presenta Maria  als vostres pares. 
- Presenteu  els vostres amics  als vostres pares.
- Vas vestir el teu fill molt elegant.    
- Vau vestir els vostres fills molt elegants.
- Sempre avisa son pare de tot.          
- Sempre avisa els seus pares de tot.
- El teu cosí portarà la nòvia a casa.           
- El teu cosí portarà les seues amigues a casa.
- Acompanya ta mare a comprar.                         
- Acompanya els teus pares a comprar.
- Ajudeu Andreu a fer el treball.           
- Ajudeu  els vostres companys a fer el treball.
4. Substitueix aquests CD pel pronom feble reflexiu corresponent.
-   No vol ni mirar a l’espill a ell mateix.        
-  Cal presentar a un mateix abans de començar a parlar.
-       Van vestir a ells mateixos molt elegantment.
5. Substitueix aquests CDobj. DEFINITS pel pronom feble corresponent.
- No vol ni veure ta casa.                                    
- No vol ni veure  les nostres platges
- Van decorar el teatre amb teles de colors.   
- Van decorar les intal·lacions amb quadres.
- El teu cosí portarà les postres .                         
- El teu cosí portarà la música a la festa
6. Substitueix aquests CDobjecte INDEFINITS pel pronom feble
- No vol  veure cap paper per terra.         
- L’estiu passat vaig veure algunes pel·lícules a l’autocine.
- Compra tomaques fresques per a l’ensalada.
- El metge visita molts malalts a domicili.
- El teu cosí portarà regals per a tots.
- Menja prou carn.
Va rebre certes cartes sospitoses.

7. Substitueix aquests CDobjecte neutres pel pronom feble corresponent.
- No vol ni veure el que està passant.      
- No pense contar això a ningú.
- Va dir que no pensava anar a la festa.
- Porta açò a ta mare.
- Ja saps que no estic d’acord amb ella
8.  Subratlla el CD.  Explica cada cas i substitueix per un pronom feble.
Ex: El resultat electoral indica que augmenta el vot jove.                                                                       CD Neutre (ho)
El resultat electoral ho indica.
-      Una gran quantitat de gent han abandonat ja la sala.       
-          Eixuga els tovallons al sol.                            
-          Sí,vaig veure a tu a l’eixida del cine!                                              
-          Va dir que no el volia tornar a veure més.
-          Tens la mirada perduda.
-          Jordi escolta la ràdio tots els dies.
-          Agafeu això, per favor.
-          Crec que t’equivoques.
-          Has guardat les samarretes.
-          He vist el teu germà gran.
-          Compra l’entrada.
-          Núria ajuda els seus companys.
-          Joan connecta l’ordinador.
-          Vull que m’estimes.
-          Vaig plantar nou arbres.
-          La tia feia arròs caldós.
        -          Hem visitat alguns monuments


ACTIVITAT 3

Entra en la plataforma ivoox.com i busca el podcast «Mare terra: reciclatge orgànic». Escolta des del minut 11.45 fins al 19.42 i respon les preguntes següents.

1 Com s’anomena l’entrevistada i a què es dedica?

2 En què consisteix la campanya? Hi pot participar qualsevol persona?

3 Quins productes es poden posar dins del contenidor marró? A què es destinarà el fem orgànic que s’hi arreplegue?

4 Qui pot participar en la campanya d’arreplega que s’ha iniciat a Alzira? Per què no hi pot participar qualsevol persona?

5 En quins tipus de bosses s’han de posar les restes orgàniques? De què estan fetes?

6 A partir de quan serà obligatori generalitzar l’ús d’aquests contenidors?

7 Quins consells es donen per a gestionar la separació i l’abocament del fem orgànic?

Copia les opcions correctes i corregeix les incorrectes.
• No s’han d’omplir molt per a evitar que es faça líquid o s’hi desenvolupe algun tipus d’insecte.
• S’han d’utilitzar les bosses de plàstic convencionals, perquè són més resistents.
• Es recomana buidar les bosses amb fem orgànic  directament al contenidor, perquè
així es poden reaprofitar les bosses.
• Les bosses de fem orgànic s’han de llançar diàriament al contenidor per a evitar les olors.

8 Com gestioneu els residus a casa? Explica quins residus separeu i com ho feu. Indica quins avantatges suposa la recollida selectiva de residus i quins inconvenients implica llançar tots els residus a un mateix contenidor sense separació.



ACTIVITAT 4

















Llegiu la teoria de la essa sorda i la essa sonora, i després feu les dues activitats proposades en el quadern, abans del 

➲ Ortografia: la essa sorda i la essa sonora.


El valencià compta amb dos sons diferents de la essa, un de sord, /s/, que pot ser representat per mitjà de les consonants sssç, i un de sonor, /z/,  que es pot representar amb les consonants s o z.
La essa sonora
Per a aprendre a pronunciar aquesta consonant  imiteu el so que produeix el  vol d’una mosca: zzzzzzzz!
·         Escriurem z a principi de mot i entre consonant i vocal: zodíaczonazebraalzinacolzepinzell...(Podem trobar mots que duen una z entre vocals; solen ser paraules cultes, com topaziozóEzequielbizantí, ...)
·         Escriurem entre vocals: cosacasarevisarvisió...

La essa sorda
És el mateix so que té el de la essa en castellà.
  • Escriurem s:
    1. A principi de mot: sacsolsomsis...
    2. Entre consonant i vocal o vocal i consonant: pansapensarescolaesperar...
    3. Després de prefixos com a-, anti-, auto-, bi-, pre-, semi-, entre altres: asimètricantisísmicbisil·làbicpresimbòlicsemisalvatge...

  • Escriurem ss:
    1. Entre vocals: cassolaBenissa,...
    2. En les terminacions –gressió-gressor-missor-pressió-pressor i en els femenins que es formen amb –essatransgressiótransgressoremissorexpressiócompressorjutgessa...


  • Escriurem c:
    1. Davant de les vocals eicigonyacelbicicletacent...
  • Escriurem ç:
    1. Davant de les vocals aouabraçarpeçaaçòtorçutcançó...
    2. En els sufixos –ança i -ençaaparençaconfiança, ...
    3. A final de mot: marçreforçlluç,...


Exercicis

1. Les paraules següents duen alguna de les grafies que es corresponen a la essa sonora (s o z). Completa-les:
           esmor...ar                u...os                   revi...ió                       ca...ament
           pin...ell                   topa...i                 ca...a                           belle...a
           ...ona                      E...equiel             a...e                             ...ero 
          on...e                      mú...ica                cau...a                         pre...ident
          o...ó                        japone...a             hipòte...i                     sen...illa

2. Completa les paraules següents amb una de les grafies següents: s, ss, c, ç.
             __emblar             __ella                         a___assí                    feli__
           ma__a                   can__ó                       arri__ats                     impo__ible                  
          ca__ador               velo__itat                   disfre__a                     cal__at       
          pi__arra                 vén__er                      pen__ament               tro___          






11 de novembre de 2020 

CONCURS (2n ESO)


"El teu institut"

L’institut està elaborant un projecte per tal d’incentivar el bon ús de les seues instal·lacions i la convivència entre els membres de la comunitat escolar, i amb l’objectiu de fer que tots s’adonen dels aspectes que fan del teu institut un bon centre d’ensenyament. Ara et proposem que ajudes en aquest projecte amb la creació d’un text en el qual tries i descrigues deu aspectes que poden fer del teu institut un espai de trobada i convivència encara millor.
Pots seguir aquests passos:
-  Segons la teua experiència, redacta primer un llistat de tot allò que consideres especialment positiu al teu institut (les instal·lacions esportives, les aules, la formació dels professors, la col·laboració entre els professors i les famílies, etc.).
- Pensa en quins aspectes podria millorar el teu institut (ampliació d’instal·lacions, convocatòries de concursos culturals, increment de l’ús de les tecnologies, etc.).
-   Investiga en Internet sobre quins altres factors poden contribuir perquè una escola o institut siga un bon centre d’ensenyament i convivència.
-   Demana l’opinió a la teua família i als teus companys per ampliar el teu llistat.
-  Una vegada creat el llistat, tria els deu aspectes que per a tu són els més importants i redacta una introducció breu sobre la importància d’estudiar en un bon institut i què cal fer perquè siga encara millor.
-  Descriu els aspectes que has triat: utilitza un paràgraf per a cadascun d’aquests. Recorda que el teu text ha d’incloure diferents tipus de connectors i categories gramaticals.
-  L'extensió del text ha de ser un mínim de 150 paraules (pots incloure-hi imatges o fotos).

    Data de lliurament: 14-15 de desembre de 2020.
        Format: Document de word o foto, que s'haurà d'enviar a la meua adreça de correu electrònic: crisra2@gmail.com
 Premis: Els tres millors treballs rebran un premi cadascun.











28 de novembre de 2020 

VULL PROPOSAR-VOS UNA ACTIVITAT DIFERENT I... AMB PREMI!!!



Puntos de lectura utilizando plantillas de fondo de todostencil y ...
Marcadores lindos de la esquina del animal | EtsyBIBLIOSAGULLA: Fem punts de llibre?





CAL QUE ELABOREU UN PUNT DE LECTURA O UN MARCADOR DE LLIBRE TAN ORIGINAL COM PUGUEU!!!
PERÒ HAUREU DE TENIR EN COMPTE UNA SÈRIE DE PAUTES:

1) CAL REDACTAR UN TEXT INSTRUCTIU (MATERIAL, PASSOS I FOTOGRAFIA DEL RESULTAT FINAL). DESPRÉS L'HEU D'ENVIAR EN UN DOCUMENT A LA MEUA ADREÇA DE CORREU ELECTRÒNIC.

2) HEU DE GRAVAR UN VÍDEO DE TOT EL PROCÉS, EN EL QUAL ANIREU EXPLICANT CADA UN DELS PASSOS FETS PER A L'ELABORACIÓ DEL PUNT DE LECTURA. D'AQUESTA MANERA, PODRÉ AVALUAR L'EXPRESSIÓ ORAL.

3) TERMINI DE LLIURAMENT: 10 DE MAIG.(crisra2@gmail.com). CAL QUE ENVIEU EL TEXT INSTRUCTIU I LA GRAVACIÓ.



CURS DE VALENCIA DE NIVELL B1

AUTOAPRENENTATGE

Jugallengua
És una aplicació que ajuda a aprendre valencià de manera lúdica, ja que s’ha dissenyat com un joc de preguntes i respostes sobre llengua.

Pràctic és un programa que integra un conjunt d’activitats d’autoaprenentatge, de manera que l’usuari, gràcies al sistema d’autocorrecció, pot comprovar immediatament quin és el grau de coneixements de valencià que té assolit i a quins aspectes de la gramàtica ha de dedicar més esforços per a millorar els seus coneixements lingüístics.

El generador numèric
Permet veure escrita en lletres qualsevol xifra i, al mateix temps, escoltar-ne la pronúncia en valencià. Fes clic en la xifra que desitges escoltar i després polsa la icona de l'altaveu.





































ACTIVITATS PER A RECUPERAR LA PRIMERA I SEGONA AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA DE VALENCIÀ (SEGON D’ESO)

TERMINI DE LLIURAMENT: 1 DE JUNY

Abans de començar a fer les activitats, llegiu bé els temes 1, 2, 3 i 4 del vostre llibre de text. Podeu fer les activitats escrites a mà i enviar-ne foto, excepte l’activitat 6 d’expressió escrita, que es farà amb l’ordinador. Envieu totes aquestes activitats a les tasques creades per a aquestes d’Aules. Si no podeu enviar el vídeo per Aules perquè pesa molt, aviseu el professor o la professora i us dirà el seu correu corporatiu.


ACTIVITATS D’ORTOGRAFIA I GRAMÀTICA

LLIBRE DE TEXT: totes les activitats de les pàgines: 22, 40, 58 i 80. (Activitats de repàs)

ACTIVITATS D’EXPRESSIÓ ESCRITA  (Heu de fer-les totes)

1. Fes algunes propostes o actuacions que cal dur a terme per a promocionar la música en valencià. (Almenys 100 paraules)
2. Escriu un diàleg en registre col·loquial i un altre en registre estàndard. (Almenys 10 intervencions de cada parlant en cada diàleg).
3. Busca informació sobre un/a novel·lista actual i explica breument la seua biografia, quins llibres ha publicat i quins premis ha obtingut. (almenys 150 paraules)
4. Escriu 10 normes per evitar la brutícia al centre, utilitza el present de subjuntiu.
5. Digues 5 avantatges que té conéixer i emprar més d’una llengua.
6. Escriu un relat de temàtica lliure de dues pàgines escrites en format Word, lletra Arial 10 i a doble espai.

ACTIVITAT D’EXPRESSIÓ ORAL

De segur que heu vist en internet explicacions sobre algun tema que fa un professor o professora escrivint sobre una pissarra o en un foli. Doncs, vosaltres heu d’explicar un dels dos temes següents que hem vist en la primera o segona avaluació.

    La síl·laba, els diftongs i els hiats.
    L’accentuació.

En el vídeo no ha d’aparéixer la vostra cara, només les vostres mans escrivint sobre un paper o pissarra i la vostra veu explicant el tema. Prepareu bé el que voleu dir i després enregistreu-lo amb l’ajuda d’algun familiar que us gravarà mentre escriviu. Repetim, només han d’eixir les mans i el foli o la pissarra.

ACTIVITAT DE COMPRENSIÓ ORAL
Visualitza en youtube aquesta pel·lícula: Gegants, la llegenda de Tombatossals. https://www.youtube.com/watch?v=uAPljumbkig

Fes les activitats següents:
    Resum de la pel·lícula.
    Personatges principals i descripció física i psicològica de cadascun.
    Opinió personal.




26 de maig de 2020

 Entreu en l'enllaç que teniu a continuació i feu les activitats 1, 3, 4, 5, 7, 8a i 9. Treballareu continguts, com ara: el pretèrit imperfet d'indicatiu, els indefinits i vocabulari específic per a la descripció de persones. S'han de fer en fulls solts, i caldrà lliurar-los quan sigueu convocats per a lliurar-los dins d'una funda plastificada amb el nom en la part exterior per tal de ser qualificats. Després de fer-los, us els podeu autocorregir amb el solucionari que trobareu al final de cada fascicle (cal fer-ho amb un color diferent).

UNITAT 7



21 de maig de 2020 



Ortografia.
Les consonants oclusives: P/B, T/D, C/G

Les consonants oclusives en valencià (per parelles p/b, t/d, c/g) no presenten cap particularitat pel que fa a la pronúncia ni a l’escriptura. Són perfectament distingibles: la p/b són bilabials, és a dir, que es pronuncien ajuntant els llavis i provocant una oclusió o explosió (d’on ve el qualificatiu oclusives). La t/d es pronuncien aturant l’aire amb la llengua recolzada darrere de les dents, són les dentals; i la c/g es pronuncien amb la part posterior del paladar, el vel del paladar: són les velars. El primer element de les tres parelles (p, t, c) és sord, no fa vibrar les cordes vocals; el segon element (b, d, g) és sonor, i per tant fa vibrar les cordes vocals. Podem, per tant, distingir clarament la paraula cosa, de la paraula gosa; o la paraula bes de la paraula pes. Ara bé, quan aquestes consonants apareixen al final de la paraula, l’oposició sorda/ sonora, que les distingia, desapareix i es neutralitzen, és a dir, es pronuncien igual. Proveu de pronunciar:
sord / sort       calp / calb
La t/d sona com la t; la p/b sona com la p...
Per resoldre els dubtes que se’ns presenten hem de tenir en compte les normes següents:
·         Quan la paraula acaba en vocal tònica escriurem tot seguit p, t, c: drap, llop, pit,  sac,  pessic ...
Excepcions:
-B: adob, aljub, Carib, club, cub, esnob, -fob, pub, tub,
-D: Bagdad, Belgrad, Alfred, fred, David, Madrid, sud, Valladolid i els noms femenins acabats en ‑etud i –itud: altitud, quietud, solitud...
-G: buldog, estrateg, gag, mag,, tuareg, zig-zag i els mots acabats en -gog: demagog, pedagog.
·         Quan la paraula acaba en vocal àtona o consonant cal conéixer un derivat per a escriure la grafia correcta:
fan_? < fangar; per tant, amb g: fang
ver_? < verdor; per tant, amb d: verd
sor_? < sordesa; per tant, amb d: sord

Excepcions:
      ànec, aràbic, càrrec , espàrrec, mànec , préssec.
       La primera persona del present d’indicatiu d’uns quants verbs és amb -c:      aprenc (però aprenga, aprenguí, aprenguera), tinc (però tinga, tinguí, tinguera,...)

·         Aspectes a destacar:
       –     Els gerundis acaben sempre en -nt: cantant, perdent, sentint...
       –     S’escriuen sense t: col·legi, somni, api, premi, canvi, geni...
    S’ha d’anar alerta de no perdre la d intervocàlica en mots com: cadira,                               boda, roda, mocador, llauradora...

 

Les lletres B i V

    Escriurem B:
1)Davant de l, r: problema, brut, bramar, blau...
2)Darrere de m: embotit, ambaixada, tomba...
Excepcions:, circumval·lació, circumvolució, tramvia i triumvirat (i derivats).
3) Alternant amb p en paraules de la mateixa família:
llop→lloba, llobató           sap→ sabut, sabeu
–   Escriurem V:
1) Darrere de n: enviar, canvi, convenir...
2) Alternant amb u en paraules de la mateixa família:
blau→blava                     neu→nevar

3) En les desinències de l’imperfet d’indicatiu de la 1a conjugació: cantava, cantaves, cantava, cantàvem, cantàveu, cantaven.

 

Activitats

1. Completeu amb les consonants p/b.

llo_                         alju_                        ado_
glo_                        ca_                           llam_
Cari_                      arra_                         ser_
àra_                        ce_                           ver_

2. Completeu amb les consonants t/d.
Madri_
su_
aparegu_
salu_
inquietu_
flui_
esta_
finalita_
bla_
pelu_

3. Completeu amb les consonants c/g.
fo_
fla_
estrate_
llar_
jo_
ple_
llo_
abri_
ma_
zi_-za_

4. Completeu amb b o v.
El __aró camina__a cap a la ta__erna.
No __olia o__lidar el __iatge a Itàlia.
Àla__a i __iscaia pertanyen al País __asc.
M’he comprat unes sa__ates i una ga__ardina.
En el pa__elló  galopa__en  ca__alls molt es__elts.
Els meus a__is van plantar els a__ets d’aquest __osc.
Torca’t els lla__is amb el to__alló i __esa l’à__ia.
La ser__a no  __a __oler en__ernissar la __iga de l’alco__a.





19 de maig de 2020 

Després de llegir la teoria sobre les consonats palatals, feu els exercicis proposats. Data de lliurament: 21 de maig.

➲ Ortografia: les consonants palatals: J, G, TJ, TG, 
X, TX, IG

El valencià compta amb les consonants simples j i g i amb els dígrafs tj i tg per representar el fonema palatal africat sonor /dz/. És el so inicial de paraules com JaumeJoan, o en anglés, James o Jazz. Veiem quin ús se’n fa:
La j i la g:
  • Escriurem j davant de les vocals a, o, u: ajuntar, jou, jaquetó, juny, jonc,
·        Escriurem g davant de les vocals e, i: gener, genoll, girar, ...
·        Excepcions:
o   escriurem j davant de e:
-en mots com Jehovà, jerarquia, jeroglífic, Jeroni, jersei, Jerusalem, Jesús, majestat i tots els que en deriven.
-en l’imperfet d’indicatiu de jaure i ajaure: jeia, jeies, jeia, jéiem, ...
-davant els grups –ecc- i –ect-: injecció, projecció, subjecte, objecte, i tots els que se’n deriven.

La tj i la tg:
  • De la mateixa manera que la j i la g, escriurem tj davant de a, o, u i tg davant de e, i. Aquests dígrafs només poden anar en posició intervocàlica:
  • Escrivim amb tj: allotjar, avantatjar, desitjar, encoratjar, enutjar, homenatjar, jutjar, espitjar, trepitjar, ultratjar, viatjar (verbs), i botja, corretja, lletja, llotja, mitjà, pitjor, platja,
  • Escrivim amb tg:
-els mots acabats amb el sufix –atge: abordatge, arbitratge, avantatge, carruatge, camuflatge, companatge, coratge, curmetratge, engranatge, formatge, garatge, imatge, paisatge, salvatge i viatge.
-els mots acabats amb la terminació –etge: metge, fetge, setge.
-Altres mots: jutge, rellotge, sutge.



Les lletres x, tx i ig representen el fonema palatal africat sord /t∫/. És el so de mots com cotxe, xiquet, o roig. Veiem-ne la distribució:
La x:
  • Escriurem x a començament de mot: xiquet, xocar, xec
  • Darrere de consonant: anxova, carxofa, perxa
La tx:
  • Escriurem tx entre vocals: cotxe, pitxer, petxina
  • A començament de mot, molts estrangerismes són adaptats a la nostra llengua amb el dígraf tx: Txad, Txèquia, Txaikovski, Txèkhov, ...
La ig:
  • A final de paraula darrere de vocal esciurem ig si els mots derivats s’esciuren amb j/g o tj/tg, si els derivats s’esciuren amb tx esciurem tx:
bateig-------batejar
desig--------desitjar
lleig---------lletjor
cartutx------cartutxera
empatx------empatxar

El so palatal fricatiu sord /∫/, so de paraules com peix, caixa o Xàbia, es representa amb  la lletra x; veiem com:
  • A principi de paraula de noms de lloc o de persona: Xàtiva, Xeresa, Xeraco, Xavier, Xúquer, ...
  • Darrere de i, u: caixa, rauxa, això

Activitats


1. Completeu els buits de les frases següents amb g, j, tg, tj.
Di__ous aniré de via__e a __erusalem.
La __inebra no és __ens bona per al fe__e.
Hem vist les pe__es d’una __irafa.
El sub__ecte duia una __aqueta ab__ecta.
El persona__e  s’a__usta a l’obra perfectament.
__ira el __eroglífic, que l’estàs lle__int malament.
Hem perdut una espon__a a la pla__a.
No trepi__es el __ulivert.
L’en__inyer  ha posat moltes ob__eccions.
La plu__a d’estiu és bona per als __eranis.
El munta__e  és __enial per a  __esús.

2. Escriu el plural de les paraules següents.
salvatge

pluja

mitja

esponja

granja

platja

llotja

lletja

taronja

rellotge


3.  Completeu els buits de les paraules següents amb x, tx, ig.
__afar
ar__iu
cai__a
pi__er
gron__ador
per__a
rei__a
assa__
Carcai__ent
vai__ell
co__e
__etxé
ro__
go__
coi__í
capri__

4. A continuació tens unes quantes paraules, però amb les lletres rebolicades, mira de recomposar-les: (una pista: totes s’escriuen amb tj o amb tg)

m
i
t
a
E
g
______________     
i
t
j
r
p
O
______________
u
t
j
j
r
A
______________
e
l
l
j
t
A
______________
o
l
l
j
a
T
______________
a
j
t
a
l
p
______________









18 de maig de 2020 

➲ Entreu en l'enllaç que teniu a continuació i feu les activitats 1, 3, 4, 5, 9, 10 i 12. Treballareu continguts, com ara: el present de subjuntiu, les conjuncions i vocabulari. S'han de fer en fulls solts, i caldrà lliurar-los quan es reprenguen les classes dins d'una funda plastificada amb el nom en la part exterior per tal de ser qualificats. Després de fer-los, us els podeu autocorregir amb el solucionari que trobareu al final de cada fascicle (cal fer-ho amb un color diferent).






15 de maig de 2020 

Us propose dos enllaços per tal de practicar dos continguts (grafies i gènere i nombre). Quant al primer enllaç, només cal fer de l'exercici 16 al 23, en el quadern.
I pel que fa la segon enllaç, cal fer-los tots. La data límit de lliurament és el dimecres 20 de maig.









12 de maig de 2020 

Llegiu la teoria de la essa sorda i la essa sonora, i després feu les dues activitats proposades en el quadern. En feu una foto i l'envieu al meu correu electrònic (crisra2@gmail.com) abans del dijous 14 de maig.

➲ Ortografia: la essa sorda i la essa sonora.


El valencià compta amb dos sons diferents de la essa, un de sord, /s/, que pot ser representat per mitjà de les consonants s, ss, c i ç, i un de sonor, /z/,  que es pot representar amb les consonants s o z.
La essa sonora
Per a aprendre a pronunciar aquesta consonant  imiteu el so que produeix el  vol d’una mosca: zzzzzzzz!
·         Escriurem z a principi de mot i entre consonant i vocal: zodíac, zona, zebra, alzina, colze, pinzell...(Podem trobar mots que duen una z entre vocals; solen ser paraules cultes, com topazi, ozó, Ezequiel, bizantí, ...)
·         Escriurem s entre vocals: cosa, casa, revisar, visió...

La essa sorda
És el mateix so que té el de la essa en castellà.
  • Escriurem s:
    1. A principi de mot: sac, sol, som, sis...
    2. Entre consonant i vocal o vocal i consonant: pansa, pensar, escola, esperar...
    3. Després de prefixos com a-, anti-, auto-, bi-, pre-, semi-, entre altres: asimètric, antisísmic, bisil·làbic, presimbòlic, semisalvatge...

  • Escriurem ss:
    1. Entre vocals: cassola, Benissa,...
    2. En les terminacions –gressió, -gressor, -missor, -pressió, -pressor i en els femenins que es formen amb –essa: transgressió, transgressor, emissor, expressió, compressor, jutgessa...


  • Escriurem c:
    1. Davant de les vocals e, i: cigonya, cel, bicicleta, cent...
  • Escriurem ç:
    1. Davant de les vocals a, o, u: abraçar, peça, açò, torçut, cançó...
    2. En els sufixos –ança i -ença: aparença, confiança, ...
    3. A final de mot: març, reforç, lluç,...


Exercicis

1. Les paraules següents duen alguna de les grafies que es corresponen a la essa sonora (s o z). Completa-les:
           esmor...ar                u...os                   revi...ió                       ca...ament
           pin...ell                   topa...i                 ca...a                           belle...a
           ...ona                      E...equiel             a...e                             ...ero 
          on...e                      mú...ica                cau...a                         pre...ident
          o...ó                        japone...a             hipòte...i                     sen...illa

2. Completa les paraules següents amb una de les grafies següents: s, ss, c, ç.
             __emblar             __ella                         a___assí                    feli__
           ma__a                   can__ó                       arri__ats                     impo__ible                  
          ca__ador               velo__itat                  disfre__a                     cal__at       

          pi__arra                 vén__er                      pen__ament              tro___          


➲ Entreu en l'enllaç que teniu a continuació i feu les activitats 1, 3, 4, 5, 8, 11, 14 i 15. Treballareu continguts, com ara: el CI, els numerals, verbs i vocabulari de la casa. S'han de fer en fulls solts, i caldrà lliurar-los quan es reprenguen les classes dins d'una funda plastificada amb el nom en la part exterior per tal de ser qualificats. Després de fer-los, us els podeu autocorregir amb el solucionari que trobareu al final de cada fascicle (cal fer-ho amb un color diferent).








8 de maig de 2020 

ACTIVITATS: 
1. Llig la teoria que tens a continuació sobre el gènere i el nombre dels substantius. Després, fes els exercicis en el quadern (apartat 1). Lliurament: 11 de maig.


EL SUBSTANTIU: GÈNERE I NOMBRE

El substantiu o nom té significat per ell mateix. Es caracteritza per ser variable, o siga, que té normalment gènere fix (masculí o femení) i nombre (singular o plural). Designa éssers, objectes o nocions pensats com a independents, tant si aquesta independència és real i referencial (cadira, aparell, gos...) com si és simplement mental (honradesa, virtut, bondat...). Sintàcticament constitueix el nucli del sintagma nominal.

El gènere            

El gènere es reconeix, si es refereix a éssers sexuats, per la terminació (xic/xica) o pel determinant, normalment, un article que el precedeix (el/els, la/les, un/uns, una/unes) amb el qual concorda (el llibre, la butxaca, l'encenedor, els amics, les vacances, uns cantants, unes muntanyes...).
Generalment, el femení és forma afegint una -a al masculí (mestre/mestra, director/directora, psicòleg/psicològa). Però, també una de les terminacions següents: -essa (duc/duquessa), -iu (actor/actriu),   -ina (gall/gallina), -na (germà/germana). En certs substantius és el masculí el que resulta format sobre el femení adjuntant -ot (bruixa/bruixot).
Hi ha substantius que admeten la mateixa forma per  als dos gèneres (són invaribles) i la diferència es manifesta pel context. Així en els acabats en -aire (cantaire), -ista (excursionista), -cida (homicida); i els acabats en -ent (supervivent) i -ant (cantant). Altres, tenen arrels diferents (cavall/egua).
En alguns casos, els substantius canvien de significat segons el gènere (fi, son, vall). En canvi, hi ha substantius que admeten els dos gèneres i tenen el mateix significat (mar, dolor, temor...)
 
El nombre
El nombre, que designa més d’un element, és forma en la majoria de substantius masculins i femenins afegint la terminació -s al singular (pal/pals).
Els substantius que acaben en vocal àtona -a fan el plural -es (dia/dies). Aquesta alternança pot comportar canvis ortogràfics (oca/oques, plaça/places). Aquells que acaben en vocal tònica fan el plural -ns (pi/pins); altra terminació és: -os (vigila: nas/nassos va amb doble essa, en canvi pis/pisos no).

Finalment, hi ha substantius invariables en passar-los a plural com: dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, temps, llapis, atles, cactus...
Un nombre considerable de paraules acabades en -s dupliquen la essa (pas, interés, congrés, anís, arròs, gos...).
Classes de substantius
1. Concrets: designen éssers o coses (objectes materials) que es poden percebre amb els sentits (cambrer, dit, cadira, llapis, quadern).
2. Abstractes: designen una realitat immaterial, que no es pot tocar, o una qualitat (satisfacció, enveja, alegria, grogor, escriptura).
3. Propis: indiquen un sol ésser o cosa (Túria, Maria).
4. Comuns: indiquen qualsevol ésser o cosa d'una mateixa espècie a la qual es refereixen (gratacel, estat, llac).
5. Col·lectius: es refereixen a un conjunt d'elements (eixam, alumnat, teulada).
6. Individuals: són els que es refereixen a un sol ésser o cosa (biga, banya, mosquit, cavall).


Gènere i nombre
1) Escriu la forma femenina dels noms següents.

L’alcalde                                                      El baró
L’abat                                                            El comte
El sastre                                                       El duc
El diable                                                       El sacerdot
L’artesà                                                        L’assassí
El campió                                                     El guardià
L’alacantí                                                     El bacó  
El germà                                                       El cosí  
El xic                                                             El nét
El professor                                                 L’estudiant
El cobrador                                                  El ric
El forner                                                       El gat

2) Escriu el femení dels noms següents.

gos                                         bou                                         lleó                           gall
alcalde                                  assistent                               home                         nebot
infermer                                secretari                                oncle                         actor
fadrí                                       déu                                        cavall                         bruixot

3) Escriu el plural dels noms següents.

xic                                          raó                              peix                           text
plaça                                     anglés                       egua                          platja               
avís                                        valencià                    gust                            llaç     
interés                                   tros                             desig                        carranc

4) Escriu el plural dels noms.
l'arròs
el degà
la característica
la vaga
el gust
el greix
la granja
l'adhesió
l'aigua
el matalàs
el bacallà 
el codony
la serp
la reflexió
el dilluns
d’aquest
el cor
el zero
l'esforç
el complex
el volcà
el text
la concordança
la veïna
el gas
el marqués
el llapis
el lluç  
el passeig 
l'índex
el temps
la pols
el café



4 de maig de 2020 

ACTIVITAT 1
El teu institut

L’institut està elaborant un projecte per tal d’incentivar el bon ús de les seues instal·lacions i la convivència entre els membres de la comunitat escolar, i amb l’objectiu de fer que tots s’adonen dels aspectes que fan del teu institut un bon centre d’ensenyament. Ara et proposem que ajudes en aquest projecte amb la creació d’un text en el qual tries i descrigues deu aspectes que poden fer del teu institut un espai de trobada i convivència encara millor.
Pots seguir aquests passos:
-  Segons la teua experiència, redacta primer un llistat de tot allò que consideres especialment positiu al teu institut (les instal·lacions esportives, les aules, la formació dels professors, la col·laboració entre els professors i les famílies, etc.).
-  Pensa en quins aspectes podria millorar el teu institut (ampliació d’instal·lacions, convocatòries de concursos culturals, increment de l’ús de les tecnologies, etc.).
-    Investiga en Internet sobre quins altres factors poden contribuir perquè una escola o institut siga un bon centre d’ensenyament i convivència.
-       Demana l’opinió a la teua família i als teus companys per ampliar el teu llistat.
-     Una vegada creat el llistat, tria els deu aspectes que per a tu són els més importants i redacta una introducció breu sobre la importància d’estudiar en un bon institut i què cal fer perquè siga encara millor.
-   Descriu els aspectes que has triat: utilitza un paràgraf per a cadascun d’aquests. Recorda que el teu text ha d’incloure diferents tipus de connectors i categories gramaticals.
-    L'extensió del text ha de ser un mínim de 150 paraules (pots incloure-hi imatges o fotos).

-    Data de lliurament: 6 de maig de 2020 (En un document de word que s'ha d'enviar a la meua adreça de correu personal: crisra2@gmail.com).

ACTIVITAT 2
Data de lliurament: 6/5/20 (Es pot lliurar mitjançant un document de word o foto del quadern al meu correcu electrònic, o bé a través d'Aules).


L’apòstrof i la contracció
Els articles el la i la preposició de s’apostrofen davant de vocal o h, en situacions determinades.

el de
Com a regla general, s’apostrofen davant de les paraules que comencen per
vocal o h:
l’avil’inventl’hivernd’elld’hora
No s’apostrofen:
• Davant de números o xifres romanes. Excepte si cal apostrofar-se en
cas de pronunciar-les: el dotzeel XX, però l’11l’1 d’abril.
• Davant d’una consonàntica: el iodeel iaioel iogurt.
• Davant d’una aspirada, en paraules procedents d’altres llengües.
Però si la paraula està adaptada i té entrada al diccionari, de manera
que la no es pronuncia aspirada, sinó muda, aleshores sí que cal
apostrofar: el hall, el hackerel barri de Harlem, però l’handbold’hoquei,
l’hàmster.
• No apostrofem una preposició davant d’una paraula que introdueix
una explicació gramatical: El significat de abans és ‘amb anterioritat’.

la
Com a regla general, l’article la s’apostrofa davant d’una paraula femenina
que comença per vocal o h. Si comença per àtona, precedida o no de h,
no es pot apostrofar: l’illal’unglal’urnala immensitatla universitatla il·lusió.
No s’apostrofa:
• Davant d’una paraula que comença per consonàntica: la hienala iarda,
la ionosfera.
• Davant dels mots una (referit a l’hora del dia), ira hostla unala irala host.
• Davant de paraules que comencen pel sufix a- quan significa ‘el contrari
de’, a fi d’evitar confusions: la anormalitatla asexualitatla asimetria,
la asincronia.
• Davant del nom de lletres: la efala emala ela
• Davant de sigles que comencen per si són àtones: la UEFA, la UGT.
• Davant de paraules femenines que comencen per líquida.

en na
S’apostrofen seguint la regla general:
en Francescn’Andreun’Úrsulana Il·luminada

Remarques
• Les abreviatures segueixen les regles generals de l’apostrofació: l’apartat
46001l’apt. 46001.
• En sigles i acrònims s’apostrofa si comencen per vocal o es pronuncien començades
per vocal: l’ONGl’IVAl’FBIl’NBAla RAIla BBC.
• Apostrofem o no les paraules masculines que comencen per líquida. Si
són femenines no apostrofem: el speaker l’speaker, però la speakerla
schola cantorum.
• Apostrofem ella de davant de cometes o diferents tipus de lletra: El va
titlar d’«intel·ligent», He llegit la continuació d’Els jocs de la fam.

Recorda:
Quan hem de fer una contracció?
Les formes de l’article el els es poden unir a les preposicions adeper i
ca (abreviatura de casa), si la paraula següent comença per consonant:
Vaig al concert Vaig a l’hort
Camine pel camp Passege per l’arena
Sóc del Llevant Sóc de l’Elx
Vinc de cal metge Passaré per ca l’electricista
el al a els als
de el del de els dels
per el pel per els pels
ca el cal ca els cals


Quan no hem de fer una contracció?
Amb publicacions de premsa, empreses, citacions:
Estic subscrit a El Temps.
És conductor d’El Llamp.
L’espectacle va anar a càrrec d’Els Comediants.

Escriu l’article i apostrofa’l, si cal.
ocell
asimetria
illa
inventor
infermera
intel·ligència
host
hípica
ungla
olor
helicòpter
histèria
illa
informàtica
electrònica
humanitat
hipòtesi
ics
iode
illeta
informe

Escriu l’article davant dels mots següents i apostrofa’l, si cal.
hipertensió     ena                iode              esmòquing        herba
hoquei            hall                 indústria       índia                    himne
urna               hooligan         enginyer        universitat         hipoteca
embalum       aterratge       espai             aixeta                 hivern
oficina            hostessa        infermera       andana           ema

Escriu l’article davant de les sigles següents:
UNESCO OTAN    UOC    UDEF    IBM     AVL
IEC     IES     UEFA   NBA     R+D     IVAM

Escriu la forma de l’article adequada:
IBM             OMS             IVA             acèfala         holding
esport          una             ESO             ananàs          ira
estatus         elit            asimetria       stop            estor
hoquei          absis           escàner         host            armari
estand          IES             il·lusió        estenedor       infermera
encarregat      equipatge       informe         amorfa          anormal



6 de maig de 2020 

HUI US VULL PROPOSAR UNA ACTIVITAT DIFERENT I... AMB PREMI!!!



Puntos de lectura utilizando plantillas de fondo de todostencil y ...
Marcadores lindos de la esquina del animal | EtsyBIBLIOSAGULLA: Fem punts de llibre?Puntos de libro originales y marca-paginas personalizados

CAL QUE ELABOREU UN PUNT DE LECTURA O UN MARCADOR DE LLIBRE TAN ORIGINAL COM PUGUEU!!!
PERÒ HAUREU DE TENIR EN COMPTE UNA SÈRIE DE PAUTES:

1) CAL REDACTAR UN TEXT INSTRUCTIU (MATERIAL, PASSOS I FOTOGRAFIA DEL RESULTAT FINAL). DESPRÉS L'HEU D'ENVIAR EN UN DOCUMENT A LA MEUA ADREÇA DE CORREU ELECTRÒNIC.

2) HEU DE GRAVAR UN VÍDEO DE TOT EL PROCÉS, EN EL QUAL ANIREU EXPLICANT CADA UN DELS PASSOS FETS PER A L'ELABORACIÓ DEL PUNT DE LECTURA. D'AQUESTA MANERA, PODRÉ AVALUAR L'EXPRESSIÓ ORAL.

3) TERMINI DE LLIURAMENT: 10 DE MAIG.(crisra2@gmail.com). CAL QUE ENVIEU EL TEXT INSTRUCTIU I LA GRAVACIÓ.






Lectures-B1

Lectures recomanades per al nivell B1
Per a completar la teua formació inicial, et recomanem 20 llibres que tens a la teua disposició en la biblioteca del CAU. A continuació, pots llegir una breu sinopsi de cada un que t'ajudarà a elegir-los.
Tria i sinopsis realitzades per Mireia Pérez Lucas i Alícia Mira Deltell.

Ardit, Domènec, El mite d’Hèrcules. [CAU li ARD cli]
L’autor del relat parteix de la mitologia grega per endinsar-se i apropar-se a la cultura occidental, ho transmet de manera lleugera i amb pinzellades de col·loquialitat, ja que està enfocat a un públic adolescent. Mitjançant les llegendes de l’Antiga Grècia ens introdueix en un seguit de narracions, com una mena de petites histories que giren al voltant del personatge principal, Hèrcules. Hi ha una barreja entre personatges mitològics i geografia real per atraure l’interès del lector. Està composat per huit trepidants capítols, que comencen amb el naixement de l’heroi i acaben amb la seua mort. Allò més representatiu ho trobem al sext capítol, atès que se’ns conten els dotze famosos treballs d’Hèrcules que simbolitzen el punt àlgid de la seua vida.

Bodí Francesc (Agres, 1963), L’espill delator. [CAU li BOD fra]
L’autor narra la història d’un seguit de personatges que tenen en comú la insatisfacció personal que esdevé alhora la manca de felicitat. Cada personatge expressa les seues vivències en les quals trobem els seus desitjos frustrats i amb això ens deixa observar els secrets més íntims de cadascun. Transmet un conjunt de sensacions com por, inseguretat, etc. Enllaça i connecta personatges que es mostren incomplets emocionalment, ja que tots necessiten l’última peça del trencaclosques del seu benestar sentimental per sentir-se realitzats, cosa complexa ja que tenen la felicitat idealitzada i, es basen en el sentiment d’ancoratge de els generacions passades.

Camps, Esperança (Ciutadella de Menorca, 1964), Zero graus. [CAU li CAM esp]
Com afrontes la vida després de viure entre reixes? El protagonista de la novel·la s’anomena Ernest Pruneda, es tracta d’un home gran de vora uns seixanta anys que acaba d’eixir de la presó i, explica la seua experiència i els motius pels quals va estar empresonat. Aquest home tot i ser engendrat en el sí d’una família benestant, és considerat per les seues reaccions actitudinals com una persona desequilibrada psicològicament, ja que manifesta alguns brots psicòtics. Allò més representatiu del personatge és el record que li provoca la tassa de xocolate espès. A partir dels problemes personals entre els seus progenitors, el xiquet esdevé receptor d’aquesta mala conducta i arran d’açò succeeixen una sèrie de fets que desencadenaran la seua psicosi.

Domínguez, Martí (Madrid 1966), L’instrument del diable. [CAU li DOM mar]
L’autor explica des del seu punt de vista el paper que representa l’escriptor. A partir de la seua biografia crea una història fictícia en la qual dóna vida, mitjançant uns personatges inventats. Es tracta d’un jove sud-americà, lletrat, especialitzat en el camp de la ciència que gràcies a la seua capacitat intel·lectual rep una subvenció per a aprofundir en els seus estudis a l’Estat Espanyol. És una persona prestigiosa pel fet d’haver descobert una vacuna per a la humanitat. Amb l’ajut d’un altre personatge, Cèsar Rodríguez, s’endinsa en el món de la investigació científica, l’acull a casa seua i ocorren un seguit de circumstàncies que faran trontollar la trama.

Franco, Josep (Sueca, 1955), Un ull de la cara. [CAU li FRA jos]
Es tracta d’un tràgic relat real que pertorba els carrers de Sant Pere de la Ribera. L’escriptor conta el misteriós succés de la mort de diversos cadàvers que tots plegats mancaven de l’ull dret, exceptuant-ne un. Quines seran les raons per les quals han faltat aquests personatges? Qui serà l’assassí? Ho farà per interès? Arran d’aquests fets la gent del poble se sent atemorida i intenta esbrinar mitjançant les seues pròpies hipòtesis els motius que han conduit a aquesta adversitat. Aquestes personatges inventen els fets per tranquil·litzar als ciutadans, cosa que la història la fan seua i sembla un fet verídic. El tema dels ulls és tractat d’amagades per no alterar més encara la situació.

Gisbert, Toni (Alzira, 1967), El mico destronat. [CAU li GIS ton]
L’escriptor realitza un recorregut per l’origen de l’evolució humana fins als nostres dies. Analitza les microespècies amb la intenció de fer-les conèixer i desmuntar tòpics antics que giren al voltant de la supremacia de l’ésser humà. Crea interrogants i posa en dubte la idea errònia que entenem per antropocentrisme i advoca per la cerca de respostes merament científiques. Exemplifica trets humans i animals per tal de comparar-los i observar la proximitat i convivència d’algunes actuacions. La intenció és experimentar que els humans no són més forts o superiors que els animals, si posem per cas que la cultura no està lligada als éssers animals, aquest preàmbul està desacreditat.

Gomar, Rafa (Gandia, 1955), Canvi de plans. [CAU li GOM raf]
L’autor ens relata una història policíaca carregada d’intriga i suspens. La trama gira al voltant d’Albelda, personatge principal, que ens sorprendrà amb les seues tàctiques investigadores. Aquest fet, despertarà la curiositat i ens desmuntarà els esquemes plantejats a priori. El relat parteix de l’allau d’un cadàver socarrimat. El detectiu desconfia d’un suposat presumpte, que per la insuficiència de proves no pot esdevenir acusat. 

González Caturla, Joaquim (Alacant, 1951), Els ulls del gos. [CAU li GON cat]
L’autor narra la dissortada vivència d’un professor de geografia i història. Algunes de les raons per les quals se sent sense ànim són la mort de la dona, l’absència del seu fill i el canvi de ciutat per circumstàncies laborals. Tot plegat, el condueix a una desmesurada solitud que li provoca sensacions dolentes i fins i tot tenir malsons. Malgrat tot, és conscient que ha de fer l’esforç de començar una nova etapa en la seua vida. Desconcertat i desmoralitzat, cau en el parany de la luxúria per tal d’omplir les seues llacunes emocionals. Explica la relació que manté amb una bagassa que li enfonsa encara més la seua moral. Conforme avança la trama hi ha un seguit de conflictes antics que li afecten en el present i la seua vida laboral esdevé trastocada.

González Caturla, Joaquim (Alacant, 1951), Una bona conversa. [CAU li GON cat]
Podem comprar les emocions? I si podem comprar-les, a quin preu? El nostre protagonista, ens conta en primera persona la història de la seua vida. Es tracta d’un home gran, autònom, independent i intel·ligent. Aquest personatge que ja ha complit la seua trajectòria laboral, i per tant, és pensionista. Des d’aquest moment el seu temps d’oci ha augmentat, i amb açò, té la necessitat d’ocupar el seu temps en altres quefers, cosa que li suposa una immensa soledat.

Itard, Jean (Oraison, Provença, 1774 - París, 1838), El petit salvatge. [CAU li ITA jea]
La novel·la relata la història d’un xiquet salvatge de vora uns 12 anys.  S’ha criat en els boscos sense cap tipus de civilització i educació. Conseqüentment, no sap desenvolupar-se en un ambient social. És capturat per un grup de caçadors que el porten a un lloc especialitzat per tractar-lo i estudiar el seu cas. Després de molts intents per part de diversos doctors que el consideraven sord-mut, Itard es preocupa per l’educació del xiquet i aposta per una altra forma d’educar-lo amb la finalitat d’integrar-lo en la societat.

López Diago, Paco (València, 1958), L’alqueria Blanca, pel tio Pep, Collita amarga. [CAU li ALQ bla]
Aquest relat està basat en la sèrie televisiva valenciana, l’Alqueria Blanca, ambientada en els anys seixanta. Contextualitzada en un espai camperol i, que accentua la diferència de classes socials de dues de les famílies més rellevants d’un poble de la comarca de l’Alcoià. Allò més representatiu són les relacions que es mantenen entre els personatges de diversos estatuts socials. Aquestes divergències donen lloc a despertar la gelosia entre els personatges i les famílies. La tranquil·litat del poble no és sempre el que sembla, atès que es converteix en una revolució de poder. Concretament, aquest relat està narrat per Pep Pedreguer Gisbert o també anomenat tio Pep, un dels personatges més reeixits de la història de l’Alqueria Blanca. Aquest personatge expressa en primer persona els entrebancs que suposa el conreu de la terra.

Miquel, Carme (la Nucia, 1945), Cartes perfumades. [CAU li MIQ car]
La crònica està ambientada en el context de la Guerra Civil i conta la història d’una dona gran que arran de la troballa d’unes cartes, recorda i reviu moments d’una història d’amor clandestí. Sorgeixen tota una sèrie d’entrebancs que es desenvolupen al llarg de la narració, aquests obstacles donen vivacitat i ens apropa al sentiment més intens que sent la protagonista. La protagonista narra en primera persona els fets, explicant les vivències de la seua vida, des de principis de la guerra fins el període de la Transició. Guarda les històries més representatives de la seua vida tant en la seua memòria com en una capsa de cartó que considera part d’ella, la qual perfuma i cuida com si fóra un tresor.

Mira, Joan Francesc (València, 1939), D’uns fets antics i turbulents. [CAU li MIR joa]
L’autor ens conta en primera personal del plural, des de la perspectiva del nosaltres, uns esdeveniments aterridors. Mira destria un bocí de la història, d’una colla d’individus en el context d’una antiga fàbrica de municions, que s’han endinsat en el parany de la guerra. A través dels fragments dialogats en un registre col·loquial, l’escriptor ens apropa a viure de manera més intensa la situació bèl·lica d’aquell moment. A més, podem observar a partir de la descripció del paisatge l’ambient desolador de l’època de postguerra, contextualitzada en la València d’aleshores. Des de la visió de la innocència, es projecta una barreja de realitat i ficció, per tal d’evadir-se de la fatalitat que els assetja.

Moreno, Àngels (Gandia, 1939), L’altra vida de Neus Castells. [CAU li MOR ang]
Podem tindre una doble identitat? La novel·la gira en torn al personatge Neus Castells. És una dona que sent l’obligació de fugir sense deixar cap rastre ni sospita, per raons personals. En el seu lloc apareix una altra persona idèntica, que presenta uns trets molt semblants. Cosa que incita al dubte i provoca una gran tensió. Segons avança la novel·la observarem els motius de la suplantació d’identitat. Quina cosa haurà ocorregut? Quin mal auguri haurà tingut aquest personatge?

Pallarés, Vicent (Barcelona, 1952), La immensa soledat. [CAU li PAL vic]
Com ens plantegem la vida sense el sentiment d’estima? En aquesta novel·la es relata la història d’una senyoreta anomenada Geneviève, que tenia un robot, Gustave, que li feia les tasques de la llar. A més, vivia sola, tan sols tenia la companyia d’aquest robot. L’autor ens explica un amor poc convencional. Segons avança la trama, el lector observa que hi pot haver una altra manera d’estimar. Els sentiments juguen un gran paper perquè la protagonista no sap gestionar ben bé les emocions i les relacions socials, a causa del seu ancoratge a aquesta màquina, fet que l’aboca a la soledat. La novel·la està ambientada en la França d’aquell moment.

Simó, Isabel-Clara (Alcoi 1943), Els ulls de l’assassí. [CAU li SIM isa]
L’autora ens narra la historia d’una xiqueta que és testimoni de l’assassinat i violació de la seua mare. La xiqueta conserva en la seua memòria el tràgic fet. Per casualitat, un dia qualsevol reconeix el rostre del suposat assassí. Amb açò, sent més a prop el drama que turmenta els seus pensaments des d’aquell horrorós moment.

Torrent, Ferran (Sedaví, 1951), Gràcies per la propina. [CAU li TOR fer]
L’escriptor conta la història d’una família particular, ja que els oncles exerceixen de tutors legals dels seus nebots, Pepín i Ferran. Torrent, analitza minuciosament la vida dels personatges i el seu comportament. Centrant-se en les figures principals i exprimint-les al màxim. A través de fragments, i en primera persona, el protagonista, Ferran Torres, expressa els records de la seua infantesa que abasten el seu cercle familiar. La trama transcorre en la València dels anys seixanta, en espais diversos com l’església, bordells, etcètera. Conté un llenguatge juvenil amb pinzellades iròniques.

Torrent, Ferran (Sedaví, 1951), L’any de l’embotit. [CAU li TOR fer]
L’autor mitjançant dos personatges principals, el comissari Tordera i el periodista Hèctor Barrera, argumenta la ficció que es desenvolupa a València i, tracta la trama a mode de crítica social i política per desmuntar la corrupció imperant. Allò realment sorprenent és la lluita pel poder d’uns polítics que manipulen informació i fan ús de la premsa per fer-se notar. Usen tant la premsa com el cos policial al seu favor. Per tant, es realitza una barreja entre la policia i la premsa, ja que cada personatge experimenta i expressa el seu criteri, i això fa que el lector s’endinse en l’argument i es pose en la seua pell. 

Torrent, Ferran (Sedaví, 1951), La ruleta russa. [CAU li TOR fer]
L’autor intenta endinsar-nos en el pervertit món del joc. El personatge principal conta en primera persona la situació d’incertesa en què es troba, que deriva cap a un món d’oci desarrelat del seu desordre personal. Pren com a model a un jugador de cartes professional, conegut pel protagonista per tal de seguir els seus passos i arribar a ser un jugador expert. El joc presenta la dicotomia entre el fet de guanyar i perdre, però el fet de perdre no és cap obstacle sinó un repte temptador que incita a recrear-se en l’univers ludòpata.

Usó, Vicent (Vila-real, 1963), El inconvenients de la felicitat. [CAU li USO vic]
L’autor conta la vida amorosa d’una parella, Batiste i Mercé que ressalta per la tendror i dolçor. Explica els caràcters dels personatges de manera antagònica, atès que cadascun té una personalitat particular. L’home, destaca per la seua personalitat introvertida i vergonyosa que de vegades sembla que siga passiva. En canvi la seua dona, presenta un caràcter cridaner avesada a ser sempre el centre d’atenció en qualsevol espai. La història parteix de l’antic noviatge de Mercé que al llarg de la novel·la s’explica el comportament d’aquest home. Amb la nova història d’amor experimenta el canvi. 

Com que s'han suspés les classes de manera temporal us propose una sèrie d'activitats que podeu realitzar a casa.

25 de març de 2020

Llibre de lectura del 3r trimestre: "Xènia, tens un whatsapp", de Gemma Pasqual, ed. Barcanova. 

Per tal de fer-ne una lectura guiada, us propose el calendari següent:
Pàg. 13-40 (23/3/20), pàg. 41-62 (25/3/20), pàg. 63-82 (28/3/20), pàg. 83-100 (31/3/20), pàg. 101-122 (2/4/20), pàg. 123-142 (5/4/20), pàg. 143-172 (7/4/20), pàg. 173-193 (10/4/20).

[Capítols 1-5 (23/3/20); cap. 6-10 (25/3/20); cap. 11-15 (28/3/20); cap. 16-20 (31/3/20); cap. 21-25 (2/4/20); cap. 26-30 (5/4/20); cap. 31- 36 (7/4/20); cap. 37-42 (10/4/20)].

Cal fer un resum (en l'apartat "El món dels llibres" del quadern) de tot allò llegit durant cadascuna de les sessions programades (12-15 línies aproximadament).
L'examen de lectura està previst per al dia 24 d'abril, si el coronavirus ho permet!



- Entreu en la unitat 1 i feu en un full els exercicis 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7. Després cal que els corregiu amb un color diferent. Cal que els poseu en una funda plastificada amb el vostre nom, per a lliurar-los al professor en tornar a classe.

27 de març de 2020



- Cal fer els exercicis: 1, 3, 4, 5, 6, 8 i 12. S'han de fer en fulls solts, i caldrà lliurar-los quan es reprenguen les classes dins d'una funda plastificada amb el nom en la part exterior per tal de ser qualificats. Després de fer-los, us els podeu autocorregir amb el solucionari que trobareu al final de cada fascicle (cal fer-ho amb un color diferent).

-  Cal fer des de l'exercici 10 fins al 20 (quadern, 1r apartat).

EXERCICIS PRÀCTICS (Exercicis i pràctiques de comprensió escrita, expressió escrita, corregir, buscar l'error, relacionar, completar i repassar).


30 de març de 2020

REPÀS UNITAT 7
 L’adverbi

L’adverbi, com la preposició i la conjunció, és una categoria gramatical invariable, és a dir, que no té morfema de gènere, nombre o persona. L’adverbi modifica el verb (menja molt), però també pot modificar un adjectiu (molt alt) o un altre adverbi (molt bé).
Els adverbis indiquen les  diferents circumstàncies en què es realitza l’acció del verb, en aquest cas, en tenim de: lloc, temps, manera i quantitat. També podem expressar afirmació, negació i dubte respecte al verb de l’oració.

Les locucions adverbials són grups de dues o més paraules que fan la mateixa funció que un adverbi ( a poc a poc equival a lentament). Es classifiquen de la mateixa manera que els adverbis.

Adverbis
Locucions adverbials

Lloc       ací, aquí, allà, pertot,              a dins, a fora, a dalt, a baix, a la vora,
              arreu, enlloc, on, lluny,           al davant, al darrere, amunt i avall,
              prop, dalt, baix, amunt,         de dalt a baix, per tot  arreu, a la dreta,
              avall, arrere, avant,                a l’esquerra, al voltant, al capdavall, al
              damunt, sobre, sota,              capdamunt...
              dins, dintre, fora,
              davant, darrere, davall...

Temps    quan, ara, abans, adés,         a cada moment, a hores d’ara, a la llarga,
               després, ahir, aviat, tard,      a  poqueta nit, de bon matí, d’ara endavant,
               aleshores, alhora, ahir,          d’hora, de dia, a la nit, de moment, de
                                                                 seguida,
               despús-ahir, depús-demà,       l’endemà, abans-d’ahir, de tant en tant,
               sempre, encara, enguany,       en acabant...
               hui, sempre, mai,
               prompte, llavors, avui...

Manera   bé, millor, ben, pitjor, així,    a corre-cuita, a dojo, a peu coix, a cegues,
               corrent, debades...                a contracor, a (les) fosques, de cop i volta,
               i la majoria d’adverbis           a gust, a genollons, a la força, de bat a bat,
               acabats en –ment:         de gom a gom, de tot cor, de reüll, a ulls                             dignament, feliçment...                        clucs, al cap i a la fi, a tort i a dret, d’amagat...

Quantitat  més, molt, poc, massa,          una mica, no gaire, si més no, a més a més,
               bastant, gens, menys, quasi,    bona cosa, gens ni miqueta, més o menys,
            quant, només, sols, solament,     com a màxim, com a mínim, no gens, ni gota...
               gairebé, tan, tant, quasi, prou,
               gaire, almenys...

Afirmació  si, també...                            fins i tot, de segur, en efecte, sens dubte...

Dubte    potser, possiblement...                si de cas, si molt convé, tal vegada...

Negació   no, tampoc...                             no pas, no gens, de cap manera...

Els adverbis acabats en –ment es formen a partir de la forma femenina dels adjectius (bona + ment = bonament, contínua + ment = contínuament).

Quan fem servir seguits dos o més adverbis acabats en –ment, hem de tenir en compte dues opcions: repetir el sufix –ment en tots dos (viu tranquil·lament i feliçment) o bé suprimir el sufix en el segon adverbi (viu tranquil·lament i feliç).


ACTIVITATS

1. Classifica en la graella els adverbis o les locucions adverbials:

debades, a munt i a vall, de seguida, tampoc, així, gairebé, arrere, si, gloriosament, bona cosa, dins, possiblement, al cap i a la fi


Lloc
Temps
Manera
Quantitat
Afirmació
Dubte
Negació

Adverbis










Locucions adverbials












2. Subratlla tots els adverbis que trobes en aquest fragment, escriu-los i indica a quin tipus pertany cadascun d’ells:
                             
     Després Mowgli va escollir un lloc a l’ombra i es va ajeure a dormir mentre els búfals pasturaven al seu voltant. A l’Índia, pasturar és una de les coses més descansades del món. El bestiar es mou i mastega i jeu i es torna a moure, i ni tan sols bramula. Només remuga i els búfals no se senten gairebé mai; només s’ajeuen als aiguamolls fangosos l’un darrere l’altre, i es fan un lloc enmig del fang fins que només en treuen el morro i els ulls fixos d’un blau de porcellana, i allí s’estan com si foren troncs.  El sol fa que semble que les pedres ballen entre la calitja i els nens que van amb els ramats senten un milà (i mai més d’un), que a penes es veu i fa els seu crit molt amunt, per damunt dels seus caps, i saben que si es moriren, o es morira una vaca, aquell milà es llançaria en picat, i un altre milà el veuria baixar de quilòmetres lluny i el seguiria, i un altre, i un altre, i quan encara no estarien morts del tot, eixiria una vintena de milans de no se sap on. Després s’adormen i es desperten i es tornen a adormir, i teixeixen petites gàbies amb herba seca o observen un llangardaix que pren el sol damunt d’una roca o una serp que caça una granota prop dels fangars.
Rudyard Kipling, Les aventures de Mowgli (adaptació)


3. Forma adverbis acabats en –ment a partir d’aquests adjectius i completa el quadre:
concret, respectuós, positiu, savi, humil, cansat, sincer, antic, breu, feble, tendre.

Adjectiu
Femení
Adverbi
Significat










4. Explica el significat de les locucions adverbials següents:

De franc, a ulls clucs, per tot arreu, de sobte, sens dubte, més o menys, a la llarga, de gom a gom, si molt convé, per tot arreu

5. Escriu tres oracions on l’adverbi complemente un verb, un adjectiu i un altre adverbi.

6. Copia en el quadern el mapa conceptual que tens a continuació i completa’l amb exemples.




7 d'abril de 2020



- Cal fer els exercicis: 1, 3, 4, 6, 7, 9 i 10. S'han de fer en fulls solts, i caldrà lliurar-los quan es reprenguen les classes dins d'una funda plastificada amb el nom en la part exterior per tal de ser qualificats. Després de fer-los, us els podeu autocorregir amb el solucionari que trobareu al final de cada fascicle (cal fer-ho amb un color diferent).


22 d'abril de 2020


Els dígrafs i les síl·labes
1. Què són els dígrafs?
Al nostre abecedari, a més de les lletres simples, trobem combinacions de dues
lletres que generalment representen un sol so. Les anomenem dígrafs.

Dígrafs
Nom

Exemple

gu
ge u
guerra, guisar
qu
cu u
aquella, Quico
ig
i ge
bateig, roig
tx
te ics
cotxe, despatx
tg
te ge
viatge, platges
tj
te jota
viatjar, platja
l·l
ela geminada
novel·la, goril·la
tl
te ela
atles, espatla
tll
te ella
butlletí, rotllo
ll
ella
llaurar, cadell
tm
te ema
setmana,
tn
te ena
ètnia, cotna
ny
ena i grega
canyar, penya
rr
erra doble
carro, terra
ss
essa doble
cassola, Benissa
tz
te zeta
setze, horitzontal
ch
ce hac
Doménech, March

2. Què són les síl·labes?
Una síl·laba és una unitat de pronúncia que està formada per una vocal, que
actua de nucli, a la qual es poden afegir una o més consonants, que són els
marges sil·làbics:
Cap mà pèl dos fosc món mel ment
Ca-ma a-mic lli-bre ca-sa por-ta tú-nel lla-pis
Fi-nes-tra ar-ma-ri a-mi-ga ins-ti-tut hos-pi-tal
Pa-pa-llo-na as-tro-nau-ta ar-qui-tec-te es-pe-ran-ça

2.1 La separació de les síl·labes
De vegades ens veiem en la necessitat de separar una paraula en síl·labes.
Caldrà tenir en compte les regles següents:
Se separen els dígrafs:
rr: car-re-te-ra tl: vet-lar tn: èt-nic tj: plat-ja
ss: ne-ces-si-tat tll: rot-llets tg: plat-ges tz: tret-ze
tm: set-ma-na-ri l·l: no-vel-lis-ta tx: pet-xi-na ix: rei-xa
No se separen els dígrafs:
gu: gui-sat ny: ca-nya ll: ca-llar
qu: en-ques-ta ig: re-buig


Activitats
1. Situa cada paraula a la casella corresponent.
pont, examen, coet, persiana, ampolla, carrer, amistat, edifici, llibreta, cartell,
pastís, pati, metge, muntanya, missioner, ordinador, camisa, samarreta,
ulleres, pinzell, ametista, atmosfera

Monosíl·labes
Bisíl·labes
Trisíl·labes
Tetrasíl·labes











2. Separa en síl·labes les paraules següents (compte amb els dígrafs!).
arrossar, viatger, carxofa, síl·laba, desitjar, falla, corall, metàl·lic, seguir,
assutzena, atleta, gossa, cartutx, bruixa, temps, alemany, perruqueria,
matemàtiques, enrotllar, bitllet, anyell, llàtzer, enuig, etnòleg, calaix

                                                             
3. Completa els buits amb els dígrafs qu, gu, ig, tg, ny, ll, l·l, ss, ch, tz, rr, ix.
L’or….estra de …..itarres no pa….ava de tre…..e membres.
El pobre Doméne….. no s’aclaria amb la ….ímica ni amb el dibu….
El paisa….e tenia un color ro…. més en….à de la munta….a.
El ma….atgista d’Enric era un exce….ent profe….ional.
Có….er la marató li va destro….ar el fe….e.
Pate… tant pel que pensen les ami…es, que no va sola a cap …oc.

4. Assenyala tots els dígrafs que trobes en el text següent:
La perruqueria del carrer la Mar havia instal·lat un cartell de color corall que
s’enrotllava amb uns llums vermells que parpellejaven convidant els clients a
entrar-hi. Els primers clients foren uns alemanys, cansats de tres setmanes
seguides de platja; tenien els cabells com els dels salvatges.





Frases i oracions. L’oració simple
1. Els enunciats
Les paraules designen objectes, éssers, accions…., però si el que volem és expresar idees, pensaments o sentiments necessitem combinar paraules entre si.
D’aquesta manera construïm enunciats, és a dir, conjunts de paraules que tenen sentit complet, com ara una pregunta, una afirmació, una ordre, etc.
Júlia té un vestit blau. → És un enunciat perquè té sentit complet.
Júlia té. → No és un enunciat, ja que no té sentit complet.

1.1 Tipus d’enunciats
Hi ha dos tipus d’enunciats: l’oració i la frase.
Una oració és un grup de paraules que expressen una informació completa,
i entre les quals sempre hi ha d’haver almenys un verb en forma personal.
L’alumne va trobar el seu quadern de Valencià.
Vine!
Una frase és un enunciat que no conté cap verb en forma personal. Les frases
poden estar formades per una paraula o per un grup de paraules.
Compte! Quina pel·lícula!
Les interjeccions (expressions de sorpresa, dolor, admiració, etc.) són un cas
especial de frases:
Oh! Ah! Apa! Ai!
2. L’oració simple
L’oració simple és aquella oració que conté només un verb en forma personal,
és a dir, un verb conjugat amb persona i nombre, i que té un subjecte i un predicat.
Així doncs, són oracions simples enunciats com els que segueixen:
El xiquet anava a la platja a l’estiu.
Els jugadors han de guanyar el partit.
Cal tenir present que entenem per verb qualsevol forma verbal composta o
perífrasi verbal, com ocorre en el cas de la segona oració on hi ha la perífrasi
d’obligació han de guanyar.
També hi ha oracions més complexes, que contenen més d’un verb, com són
les oracions compostes.

2.1 Els constituents de l’oració
Les oracions s’organitzen en grups de paraules estructurades entorn d’una paraula que actua com a nucli. Aquests grups de paraules s’anomenen sintagmes.
Els sintagmes poden ser de diversos tipus, segons la categoria gramatical a què pertanya el nucli, però els principals sintagmes en l’oració són el sintagma nominal (SN) i el sintagma verbal (SV).

Si el nucli és un substantiu o un nom, el sintagma s’anomena sintagma nominal. Si el nucli és un verb, el sintagma s’anomena sintagma verbal.
La funció més important que exerceix el sintagma nominal dins l’oració és la
de subjecte, mentre que el sintagma verbal hi fa la funció de predicat.
El subjecte és la persona, animal o cosa de què es parla en l’oració.
El predicat és tot allò que es diu del subjecte, o siga és el conjunt de paraules
que expressen una acció, un procés, un estat o un pensament que té a veure
amb el subjecte.   

Els meus amics de l’institut fan els treballs amb l’ordinador
Subjecte                                                                                Predicat



ACTIVITATS

1. Assenyala quins d’aquests enunciats són frases i quins són oracions.
Hi ha cap interjecció entre les frases?
Quina calor! És increïble!
Joan beu molta aigua. Vine!
Bona vesprada. Quanta gent!
Afanyeu-vos. Ah!

2. Subratlla el verb d’aquestes oracions i digues si són oracions simples
o compostes. Hi ha algun enunciat que no siga oració?
a) Jo parlaré i tu callaràs.
b) Algunes persones molt altes tenen els braços molt llargs i els peus molt grans.
c) El germà xicotet del veí de ma tia Pepica.
d) Maria no sap per què li has fet el regal.
e) Els cucs s’han menjat les fulles de la prunera.
f) Has guanyat o has perdut?
                                              
3. Ordena correctament les paraules de cada sèrie per formar oracions.
a) salut de la a bona per l’ és aigua font la.
b) disfressa de porta rock Bàrbara una de cantant.
c) taronges sense elles descans collien.
d) ombra del enguany no arbres jardí fan els.
e) cantó d’ al he carrer un trobat gos aquell.

4. Justifica si les expressions següents són oracions o sintagmes nominals.
Bitllet de tren. Ix de casa.
Aquells pins. Els continguts de l’assignatura de Matemàtiques.
Plovia. Un full de paper.
Feia bon temps. Les plantes d’interior.

5. Escriu oracions correctes afegint els complements que cada verb necessite.
Marc pren Elles parlaven
Els meus pares venen Nosaltres menjarem
El gos és Jo faig


6. Indica el sintagma nominal (SN) i el sintagma verbal (SV) de cada oració
i encercla el nucli de cada sintagma.
Els meus amics arribaran prompte de l’institut.
Vosaltres passejàveu per la platja de vesprada.
Els fruits del cirerer són les cireres.
El palmerer ha tallat les palmes amb el corbellot.
Els metges van curar la ferida.
Roser estava malalta de la grip.
Van guanyar el partit els jugadors del València C. F.

7. Assenyala quin és el subjecte i el predicat d’aquestes oracions.
El raïm de les vinyes de Monòver és molt bo.
El llaurador va tallar les canyes del camí.
L’orenga i el julivert són herbes aromàtiques.
El cap de setmana se n’aniran de viatge els meus pares.
Joana té por a les serps.
Van guanyar el concurs els germans de Gandia.

Vocabulari: El món vegetal
1 Escriu el nom de la part de l’arbre que correspon a les definicions següents:
a) branca b) tija c) fulla d) arrel e) escorça f) soca
1) Part subterrània de les plantes, que els proporciona aliment absorbint aigua
o substàncies químiques:
2) Part externa del tronc i les branques dels arbres:
3) Cada part en què es divideix el tronc o la tija de les plantes:
4) Part del tronc que queda a terra quan es talla un arbre:
5) Part de les plantes que creix cap amunt i que sosté les fulles, les flors i els fruits:
6) Part de les plantes que creix a les tiges o a les branques, de color verd i de formes diverses:

2 Quin fruit correspon a cada una d’aquestesplantes?
l’ametler la pomera el taronger l’albercoquer la llimera la perera
la prunera la figuera el cirerer l’olivera el bresquiller la vinya




27 d'abril de 2020 


DATA PER ALS DEURES: DIMECRES 29 D'ABRIL.

DEURES: Us he proposat tres activitats diferents: d'una banda, cal fer els exercicis proposats de la unitat 3 (curs de nivell B1 de Punt per punt), d'altra banda, per tal de repassar l'ús dels pronoms febles a l'hora de substituir un CD cal fer els exercicis indicats, i finalment us propose uns exercicis de comprensió oral.

ACTIVITAT 1

- Cal fer els exercicis: 3, 4, 6, 9 i 10. S'han de fer en fulls solts, i caldrà lliurar-los quan es reprenguen les classes dins d'una funda plastificada amb el nom en la part exterior per tal de ser qualificats. Després de fer-los, us els podeu autocorregir amb el solucionari que trobareu al final de cada fascicle (cal fer-ho amb un color diferent). 

ACTIVITAT 2

REPÀS DE PRONOMS FEBLES  (CD)
CAL FER ELS EXERCICIS SEGÜENTS EN EL QUADERN (APARTAT 1)
1. Substitueix aquests CDpersona pel pronom feble de 1a persona  
No vol ni veure a mi.             
No vol ni veure  a nosaltres.
Acompanya a mi a comprar. 
Acompanya a nosaltres a comprar.
Ajudeu a mi a fer el treball.  
Ajudeu  a nosaltres a fer el treball
Sempre avisa a mi de tot!   
Sempre avisa a nosaltres de tot
El teu cosí portarà a mi a casa.
El teu cosí portarà a nosaltres a casa.

2. Substitueix aquests CDpersona pel pronom feble de 2a persona
- No vol ni veure a tu.  
- No vol ni veure  a vosaltres.
- Presenta a tu  abans de començar a parlar!  
- Presenteu a vosaltres  abans de començar a parlar!     
- Vas vestir a tu molt elegant.     
- Vau vestir a vosaltres molt elegants.
- Sempre avisa a tu de tot.              
- Sempre avisa a vosaltres de tot.
- El teu cosí portarà a tu a casa.     
- El teu cosí portarà a vosaltres a casa.
3. Substitueix aquests CDpersona pel pronom feble de 3a persona corresponent.
- No vol ni veure Joan.   
- No vol ni veure  Joan ni  Pau.
- Presenta Maria  als vostres pares. 
- Presenteu  els vostres amics  als vostres pares.
- Vas vestir el teu fill molt elegant.    
- Vau vestir els vostres fills molt elegants.
- Sempre avisa son pare de tot.          
- Sempre avisa els seus pares de tot.
- El teu cosí portarà la nòvia a casa.           
- El teu cosí portarà les seues amigues a casa.
- Acompanya ta mare a comprar.                         
- Acompanya els teus pares a comprar.
- Ajudeu Andreu a fer el treball.           
- Ajudeu  els vostres companys a fer el treball.
4. Substitueix aquests CD pel pronom feble reflexiu corresponent.
-   No vol ni mirar a l’espill a ell mateix.        
-  Cal presentar a un mateix abans de començar a parlar.
-       Van vestir a ells mateixos molt elegantment.
5. Substitueix aquests CDobj. DEFINITS pel pronom feble corresponent.
- No vol ni veure ta casa.                                    
- No vol ni veure  les nostres platges
- Van decorar el teatre amb teles de colors.   
- Van decorar les intal·lacions amb quadres.
- El teu cosí portarà les postres .                         
- El teu cosí portarà la música a la festa
6. Substitueix aquests CDobjecte INDEFINITS pel pronom feble
- No vol  veure cap paper per terra.         
- L’estiu passat vaig veure algunes pel·lícules a l’autocine.
- Compra tomaques fresques per a l’ensalada.
- El metge visita molts malalts a domicili.
- El teu cosí portarà regals per a tots.
- Menja prou carn.
- Va rebre certes cartes sospitoses.

7. Substitueix aquests CDobjecte neutres pel pronom feble corresponent.
- No vol ni veure el que està passant.      
- No pense contar això a ningú.
- Va dir que no pensava anar a la festa.
- Porta açò a ta mare.
- Ja saps que no estic d’acord amb ella
8.  Subratlla el CD.  Explica cada cas i substitueix per un pronom feble.
Ex: El resultat electoral indica que augmenta el vot jove.                                                                       CD Neutre (ho)
El resultat electoral ho indica.
-      Una gran quantitat de gent han abandonat ja la sala.       
-          Eixuga els tovallons al sol.                            
-          Sí,vaig veure a tu a l’eixida del cine!                                              
-          Va dir que no el volia tornar a veure més.
-          Tens la mirada perduda.
-          Jordi escolta la ràdio tots els dies.
-          Agafeu això, per favor.
-          Crec que t’equivoques.
-          Has guardat les samarretes.
-          He vist el teu germà gran.
-          Compra l’entrada.
-          Núria ajuda els seus companys.
-          Joan connecta l’ordinador.
-          Vull que m’estimes.
-          Vaig plantar nou arbres.
-          La tia feia arròs caldós.
        -          Hem visitat alguns monuments


ACTIVITAT 3

Entra en la plataforma ivoox.com i busca el podcast «Mare terra: reciclatge orgànic». Escolta des del minut 11.45 fins al 19.42 i respon les preguntes següents.

1 Com s’anomena l’entrevistada i a què es dedica?

2 En què consisteix la campanya? Hi pot participar qualsevol persona?

3 Quins productes es poden posar dins del contenidor marró? A què es destinarà el fem orgànic que s’hi arreplegue?

4 Qui pot participar en la campanya d’arreplega que s’ha iniciat a Alzira? Per què no hi pot participar qualsevol persona?

5 En quins tipus de bosses s’han de posar les restes orgàniques? De què estan fetes?

6 A partir de quan serà obligatori generalitzar l’ús d’aquests contenidors?

7 Quins consells es donen per a gestionar la separació i l’abocament del fem orgànic?

Copia les opcions correctes i corregeix les incorrectes.
• No s’han d’omplir molt per a evitar que es faça líquid o s’hi desenvolupe algun tipus d’insecte.
• S’han d’utilitzar les bosses de plàstic convencionals, perquè són més resistents.
• Es recomana buidar les bosses amb fem orgànic  directament al contenidor, perquè
així es poden reaprofitar les bosses.
• Les bosses de fem orgànic s’han de llançar diàriament al contenidor per a evitar les olors.

8 Com gestioneu els residus a casa? Explica quins residus separeu i com ho feu. Indica quins avantatges suposa la recollida selectiva de residus i quins inconvenients implica
llançar tots els residus a un mateix contenidor sense separació.



30 d'abril de 2020



DATA DE LLIURAMENT PER ALS DEURES: DILLUNS 4 DE MAIG.


DEURES: Us he proposat dues activitats diferents: d'una banda, cal fer els exercicis proposats de la unitat 4 (curs de nivell B1 de Punt per punt); d'altra banda, per tal de repassar l'ús de la dièresi (Unitat 5 del llibre de text, p. 93) heu de fer els exercicis proposats en el quadern (apartat 1).

ACTIVITAT 1
- Cal fer els exercicis: 3, 4, 5, 6, 7, 9, 10 i 12. S'han de fer en fulls solts, i caldrà lliurar-los dins d'una funda plastificada amb el nom en la part exterior per tal de ser qualificats, abans del final de curs. Després de fer-los, us els podeu autocorregir amb el solucionari que trobareu al final de cada fascicle (cal fer-ho amb un color diferent). 


UNITAT 4 (ENLLAÇ)



ACTIVITAT 2

- Llig la teoria del llibre de text (Unitat 5, pàg, 93) i fes els exercicis següents en el quadern (apartat 1).

LA DIÈRESI

1. Posa dièresi en les paraules següents i després classifica-les en la graella:
 frequència, Seul, xiita, reduit, unguent, reull, ambiguitat, aiguera, diurna, veinat, aqueducte, llaut, raim, agrait, terraqui, sequència, instruit, esfereidor, questió, lluit, genuina, equestre

 REGLA 1
REGLA 2






2. Completa les formes d’aquests participis:

Masculí singular
Femení singular
Masculí plural
Femení plural
traduït




reduïda




produïts




conduïdes
  
3. Col·loca la dièresi si cal. Digues quina regla els has aplicat i si pertanyen a alguna excepció:
 aigua,  cuina,  ateisme, pasques,  conduiria,   reintentar,   suis,    beneiré,   reull     peuc,  quocient, ensaimada, egoista, contraindicació,  produit , reixa,  cinquanta,  ciutat,   agrair, aiguera,  obeies, coincidir,       traint , enlairar,       proteina,   aigualit,  agraiment,    manguera,  traduir,    pausa  país,   coincidencia,   aquífer,    egoisme,    aixeta ,  heroina, llengua, genuina

4. Posa dièresi o accent a les paraules que calga. 

pais
paisos
Lluis
Lluisa
questionari
faria
conduir
produiria
reduint
Màrius
altruista
dadaisme
egoista
harmònium
agrair
reunir
coutilitzar
contraindicació
preinstal·lació
contribuint
antiinflamatori
creilla
antiquari
peuc
aillant
obeiem
arcaisme
diurn
coincidir
envairia
produia
posseit
conduiries
reduia
disminuirà

5. Posa dièresi, accent o res a aquestes paraules, segons pertoque:

unguent, veinat, Lluis, decaiment, conduies, peuc, causar, aquífer, empaquetar, reincidir, europeista, creilla, produieu, agrairia, linguista, adquisició, reduint, reunificar, llenguatge, peuet, proteina,obeim


6. Completa les oracions posant la dièresi  o l’accent a les formes verbals que calga:

a)      Si jo fora el gerent, reduiria el dèficit que han produit els administradors.

b)      Els pobles germànics envairen la península Ibèrica el segle V.

c)      Encara no s’ha reconstruit la necròpolis que els arqueòlegs atribuixen/atribueixen als ibers.

d)      Durant tot el viatge estàs envaint el carril contrari, de manera que després de dinar conduire jo.

e)      Després d’estudiar el cas, l’advocat ha deduit que en l’execució del crim influiren algunes causes encara inexplicables.

7.  Ara completa les frases següents amb la forma que hi corresponga del verb entre parèntesis:

- T’estic molt .........(AGRAIR) per tots els favors que m’has fet.
- Mentre jo ..........................(PRODUIR), els del costat s’enfonsaven.
- Anit observava com el sopar es .....................(COURE) a poc a poc.
- ................................ (INTRODUIR) la targeta de cara a vosaltres.
- Convé que vosaltres mateixos ho .........................(DEDUIR) en pocs minuts.
- El sucre no es ...........................(DILUIR) prou bé perquè el café era fred.
- Cal que vosaltres ...........................(DISMINUIR) les despeses generals.
- .............................(POSSEIR) tanta riquesa que ni sabia el que tenia.
- Mentre estaven els llums encesos, el cartell ............................(LLUIR) amb força.
 - Per favor: .........................(INCLOURE) també la sol·licitud.

8. Escriu el femení i un nom abstracte derivat dels adjectius següents:

Ex: continu: contínua, continuïtat.

simultani: .................................espontani: ..........................
 heterogeni. .............................. heroic: ..............................
 laic: ....................................... assidu: ................................
 innocu: .................................. oblic: ...................................


US CONVIDE A VISUALITZAR AQUEST VÍDEO PER A PRACTICAR LA SEPARACIÓ SIL·LÀBICA, EL DIFTONG,L'ACCENTUACIÓ I LA DIÈRESI



































- EXERCICIS PDF AMB SOLUCIONARI











APRENEM


Jugallengua
És una aplicació que ajuda a aprendre valencià de manera lúdica, ja que s’ha dissenyat com un joc de preguntes i respostes sobre llengua.

Pràctic és un programa que integra un conjunt d’activitats d’autoaprenentatge, de manera que l’usuari, gràcies al sistema d’autocorrecció, pot comprovar immediatament quin és el grau de coneixements de valencià que té assolit i a quins aspectes de la gramàtica ha de dedicar més esforços per a millorar els seus coneixements lingüístics.

El generador numèric
Permet veure escrita en lletres qualsevol xifra i, al mateix temps, escoltar-ne la pronúncia en valencià. Fes clic en la xifra que desitges escoltar i després polsa la icona de l'altaveu.




Com que s'han suspés les classes de manera temporal us propose una sèrie d'activitats que podeu realitzar a casa.

25 de març de 2020


Llibre de lectura del 3r trimestre és "Llàgrimes sobre Bagdad", de Gemma Pasqual, ed. Barcanova. 

Per tal que l'alumnat puga fer-ne una lectura guiada, us propose el calendari següent:
Cap. I-II (23/3/20), cap. III-IV (26/3/20), cap. V-VI (30/3/20), cap. VII-VIII (2/4/20), cap. IX-X (7/4/20). 
Cal fer un resum (en l'apartat "El món dels llibres" del quadern) de cadascun dels capítols (12-15 línies aproximadament).
L'examen de lectura està previst per al dia 24 d'abril, si el coronavirus ho permet! En cas que les classes es reprenguen més tard, es tornarà a fixar una altra data per a l'examen de lectura. El resum del llibre (quadern) s'haurà de lliurar el dia proposat d'examen.






26 de maig de 2020

 Entreu en l'enllaç que teniu a continuació i feu les activitats 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7. Treballareu continguts, com ara: els demostratius, els complements preposicionals i vocabulari. S'han de fer en fulls solts, i caldrà lliurar-los quan us convoque dins d'una funda plastificada amb el nom en la part exterior per tal de ser qualificats. Després de fer-los, us els podeu autocorregir amb el solucionari que trobareu al final de cada fascicle (cal fer-ho amb un color diferent).  UNITAT 7


19 de maig de 2020

Després de llegir la teoria sobre les consonats palatals, feu els exercicis proposats. Data de lliurament: 21 de maig.

➲ Ortografia: les consonants palatals: J, G, TJ, TG, 
X, TX, IG

El valencià compta amb les consonants simples j i i amb els dígrafs tj tg per representar el fonema palatal africat sonor /dz/. És el so inicial de paraules com Jaume o  Joan, o en anglés, James o Jazz. Veiem quin ús se’n fa:
La j i la g:
  • Escriurem j davant de les vocals aouajuntarjoujaquetójunyjonc,
·        Escriurem davant de les vocals eigenergenollgirar, ...
·        Excepcions:
o   escriurem j davant de e:
-en mots com JehovàjerarquiajeroglíficJeronijerseiJerusalemJesúsmajestat i tots els que en deriven.
-en l’imperfet d’indicatiu de jaure i ajaurejeiajeiesjeiajéiem, ...
-davant els grups –ecc- i –ect-: injeccióprojecciósubjecteobjecte, i tots els que se’n deriven.

La tj i la tg:
  • De la mateixa manera que la j i la g, escriurem tj davant de aou i tg davant de ei. Aquests dígrafs només poden anar en posició intervocàlica:
  • Escrivim amb tjallotjaravantatjardesitjarencoratjarenutjarhomenatjarjutjarespitjartrepitjarultratjarviatjar (verbs), i botjacorretjalletjallotjamitjàpitjorplatja,
  • Escrivim amb tg:
-els mots acabats amb el sufix –atgeabordatgearbitratgeavantatgecarruatgecamuflatgecompanatgecoratgecurmetratgeengranatgeformatgegaratgeimatgepaisatgesalvatge i viatge.
-els mots acabats amb la terminació –etgemetgefetgesetge.
-Altres mots: jutgerellotgesutge.



Les lletres xtx i ig representen el fonema palatal africat sord /t∫/. És el so de mots com cotxexiquet, o roig. Veiem-ne la distribució:
La x:
  • Escriurem x a començament de mot: xiquetxocarxec
  • Darrere de consonant: anxovacarxofaperxa
La tx:
  • Escriurem tx entre vocals: cotxepitxerpetxina
  • A començament de mot, molts estrangerismes són adaptats a la nostra llengua amb el dígraf txTxadTxèquiaTxaikovskiTxèkhov, ...
La ig:
  • A final de paraula darrere de vocal esciurem ig si els mots derivats s’esciuren amb j/g o tj/tg, si els derivats s’esciuren amb tx esciurem tx:
bateig-------batejar
desig--------desitjar
lleig---------lletjor
cartutx------cartutxera
empatx------empatxar

El so palatal fricatiu sord /∫/, so de paraules com peixcaixa o Xàbia, es representa amb  la lletra x; veiem com:
  • A principi de paraula de noms de lloc o de persona: XàtivaXeresaXeracoXavierXúquer, ...
  • Darrere de iucaixarauxaaixò


Activitats
➲ LLIG LA TEORIA SOBRE LES GRAFIES PALATALS.

➲ Cal fer els exercicis des del 24 fins al 33. (Data de lliurament: 22 de maig).


12 de maig de 2020


Llegiu la teoria de la essa sorda i la essa sonora, i després feu les dues activitats proposades en el quadern. En feu una foto i l'envieu al meu correu electrònic (crisra2@gmail.com) abans del dijous 14 de maig.


➲ Ortografia: la essa sorda i la essa sonora.

En la nostra llengua poden correspondre a la grafia s dos sons diferents, un de sord, equivalent a la pronúncia castellana se /s/, i un altre de sonor, més suau, també existent en altres llengües europees com el francés o el portugués. D’aquesta manera, vam veure com no es pronunciava igual la s en les paraules casa i sonar.


El so sord  /s/
Aquest so, equivalent a la pronúncia castellana de /s/, pot ser representat en la nostra llengua mitjançant diverses grafies, segons veus en el quadre següent:

A principi de paraula
C + e, i  (ceba, cigró)
Ç: mai a principi de paraula
S (sivella, sord)
Entre consonant i vocal i viceversa
C + e, i  (comencen, narcís)
Ç a, o, u  (començar, cançó)
S (dansa, molsa)
Entre vocals
C + e, i  (races, edició)
Ç + a, o, u  (puça, caçador)
(Només en alguns casos de prefixació i sufixació: asimètric, antesala, homosexual...)
SS (tassa, passota)
A final de paraula
Ç (feliç, capaç)
S (pastís, esbós)



El so sonor /z/
Aquest so, a diferència de /s/, no existeix en castellà. Podem reconéixer-lo en les paraules que el contenen per la forma en què l’escrivim:
A principi de paraula

Z
(Zenit, zona, zebra, zoomorf…)
Entre consonant i vocal i viceversa
(pinzell, colze, Alzira…)
Excepció: derivats de dins (endinsar), fons (enfonsar) i trans (transistor)
Entre vocals
S (casa, posar, andalusos, brisa)
Excepcions: mots d’origen grec com amazona, trapezi, esquizofrènic i en paraules derivades de zoo- (paleozoic, protozou, espermatozoide)


NOTA: A l’hora de llegir un text, totes les normes que has aprés se simplifiquen molt. Llevat d’algunes excepcions, recorda que una Z sempre sona sonora i que entre vocals essa simple (s) sona sonora i essa doble (ss) sorda. Un bon truc!

ACTIVITATS

1.  Escriu les lletres corresponents a cadascun dels forats següents. Pots triar entre S, SS, C o Ç:
___el
___emblar
___arago___a
___abata
___iutadà
___ènit
pi___arra
bra___os
mi___a
pa___os
ro___a
dan___a
___ar___uela
con___í___
peda___

2. A partir de les paraules donades, mira de completar els derivats que t’indiquem:
VELOÇ --- velo___itat, velo___es, velo___os, velo___íped
AVANÇ --- avan___ar, avan___ada, avan___em, avan___eu
FELIÇ --- feli___os, feli___itat, feli___íssim, infeli___
CALÇAT --- cal___ador, cal___er, cal___ada, cal___em
TROS --- tro___ejar, tro___et, tro___os, destro___ar
PAS --- pa___ar, pa___eig, pa___os, pa___ets
GROS --- gro___a, engro___ar, gro___et, gro___os

3. Escriu la grafia corresponent a la essa sorda que calga.
abra_­_ar         a__ignatura      ven__ut
terra__a          prem__a           tapí__
llen__ol          confe__ar         pa__ió
vén__er          pa__eig            temen__a
tro__              velo__              impre__ionar

4. Escriu la grafia del fonema essa sonora que convinga.
col__e         pin__ell           enci__ar
le__ió          rabo__a           confu__ió
bron__e       trape__i          quin__e
mu__eu       supo__ar         sen__ill

5. Completa els espais buits de les paraules següents amb s, ss, c, ç o z
pré___ec            esmor__ar             ____uma             dol___a              
aban___              o___ell                  pa___adís            sen__ill             
con___ell           esperan___a        Rú___ia                  pu___a                 
 duque___a            __endra                paï___os             dan___a





➲ Entreu en l'enllaç que teniu a continuació i feu les activitats 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 13, però primer cal que lliges la teoria que hi ha en l'apartat "Argumentar". Treballareu continguts, com ara: les preposicions, la contracció i els connectors. S'han de fer en fulls solts, i caldrà lliurar-los quan es reprenguen les classes dins d'una funda plastificada amb el nom en la part exterior per tal de ser qualificats. Després de fer-los, us els podeu autocorregir amb el solucionari que trobareu al final de cada fascicle (cal fer-ho amb un color diferent).  UNITAT 6





15 de maig de 2020

ORTOGRAFIA
LES GRAFIES
Les consonants oclusives


A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents:
1. En posició final de paraula després de vocal o diftong tònics s’escriu l’oclusiva sorda corresponent, sense tenir en compte altres paraules derivades:
P >  sap, concep, cap, llop, rep, etc. Malgrat: saber, concebre, cabota, lloba, etc.
T > pot, prat, buit, salut, nebot, paret, etc. Malgrat: poder, prada, saludat, neboda, aparedar.
 > amic, bec, dic, afalac, plec, poruc, feixuc, etc. Malgrat: amiga, bega, diga, afalagar, poruga...
Algunes excepcions (bàsicament cultismes i estrangerismes) són: Carib, snob, Jacob, adob, cub, club, tub...; fred, sud, quid, almud, fluid, Alfred, David, Bagdad i paraules femenines acabades en –itud, -etud (quietud, multitud...); pedagog, estrateg, mag...
2. A final de paraula després de vocal àtona o de consonant escriurem la mateixa grafia que apareix en els derivats o mots de la mateixa família lèxica:
P > serp (serpent), llamp (llampec), pòlip (polipós)...
àrab (Aràbia), tomb (tombar), verb (verbal)...
T > sort (sortejar), fart (fartó), esvelt (esveltesa)...
D > ràpid (rapidesa), sord (sordesa)...
clàssic (clàssica), marc (emmarcar)...
càstig (castigar), fang (fangós), llarg (llarga).
EXCEPCIONS:
-          La 1a persona del present d’indicatiu és amb –caprenc, estenc, tinc, fonc, etc.
-          Una sèrie de paraules: ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, ròssec,...
Recordem que tots els gerundis acaben en –tanant, perdent, tenint... I hi ha també adjectius i substantius acabats en –and, -end, que coincideixen amb el castellà: sumand, minuend, nefand, dividend, reverend, etc.
➲ Tot seguit teniu un enllaç per a poder practicar les grafies OCLUSIVES. Cal fer els exercicis des del 16 al 23 (TERMINI: 19 DE MAIG).

EXERCICIS DE GRAFIES



➲ Visiteu el lloc web d’À Punt i escriviu en el buscador «booktrailer fahrenheit» o «booktrailer ies campanar». Veieu el vídeo titulat «Booktrailer Fahrenheit - Booktrailer IES Campanar» sobre la reconeguda obra de Ray Bradbury Fahrenheit 451 i responeu les preguntes següents. (CAL FER-HO EN EL QUADERN I ENVIAR-NE UNA FOTO AL CORREU ELECTRÒNIC ABANS DEL 19 DE MAIG).



1 Al principi del vídeo s’explica breument com és el món en què s’ambienta aquesta novel·la. Quina és la característica més important que presenta?

2 Què busquen les tres persones que fan la batuda a la casa i què fan amb tot el que hi troben?

3 Quan acaba la batuda, un dels bombers fa una cosa diferent. De què es tracta? Què fa quan torna a casa?

Al final del vídeo, un dels personatges afirma que tenen un nou sospitós. De qui es tracta i de què és sospitós?

Per què la novel·la s’anomena Fahrenheit 451? Quina relació té amb l’argument del llibre?

Localitza dos efectes de vídeo i indica quina funció acompleixen.

Quin és el missatge que vol transmetre l’obra?

8 Investiga l’autor de Fahrenheit 451 i redacta una presentació breu sobre ell. Per quina altra obra és especialment conegut? Resumeix-ne l’argument.



➲ ELS BARBARISMES
Un barbarisme és una paraula que prové d’una altra llengua i que es fa servir erròniament, perquè en la llengua pròpia ja hi ha una paraula que té el mateix significat.


El barbarisme és un manlleu o préstec lingüístic innecessari, no es considera assimilat a la llengua pròpia i, per tant, és incorrecte. Per exemple, cadera, provinent del castellà, es considera un barbarisme perquè en valencià ja existeix la paraula maluc.
La major part dels barbarismes de la nostra llengua són castellanismes, és a dir, procedeixen del castellà, atesa la influència que ha exercit aquesta llengua sobre la nostra al llarg dels segles (entoncesbocadillo, acera, aparato, apretar, averiguar, barco, evaluar, fregona…), però també n’hi ha de procedents d’altres llengües, sobretot de l’anglés, com ara link per enllaç, airbag per coixí de seguretat mail per correu electrònic.
La diferència entre el manlleu o préstec lingüístic i el barbarisme rau en l’acceptació normativa de la paraula. El manlleu és acceptat i s’integra en el cabal lèxic de la llengua (escàner, futbol…), mentre que el barbarisme és rebutjat per la normativa (no s’inclou en els diccionaris) i, per tant, cal utilitzar paraules genuïnes o equivalents, per exemple maquinari en lloc de hardware.
A continuació, hi ha alguns dels tipus de barbarismes més freqüents en la nostra llengua:

Tipus de barbarisme
Exemples
Formes correctes
Barbarismes lèxics: s’usa un mot estranger en lloc del mot propi.

jefe, parche, bolso, tonto,
bombilla, derrotxar, puesto,
airbag, link, snowboard, xispa, ningún

cap, pegat, bossa, babau, bombeta, malgastar, lloc, coixí de seguretat, enllaç, planxa de neu, espurna, cap

Barbarismes semàntics: es modifica el significat d’un mot per influència d’un altre mot estranger.
fulla de paper, provar un
aliment, escriure una direcció, collir un taxi, donar voltes, donar classe
full de paper, tastar un aliment, escriure una adreça, agafar un taxi, fer voltes, fer classe
Barbarismes morfològics:
es modifica el gènere d’un
substantiu, el model de
conjugació d’un verb, de la
terminació d’una paraula, etc., per la influència d’una altra llengua.
una costum, un anàlisi, batir, aclarar, regalo, acidés
un costum, una anàlisi, batre, aclarir, regal, acidesa
Barbarismes sintàctics: es
modifiquen les relacions
sintàctiques entre els mots per influència d’una altra llengua.
res que dir, no aniré, avisar
a algú
res a dir, no hi aniré, avisar
algú

ACTIVITATS
Busca en el diccionari les paraules següents i indica si es tracta de manlleus o de barbarismes:
banlieue, bijuteria, blogger, boutique, cansanci, croissant, cuidar, currículum, dièsel, disfrutar, elit, entregar, foie gras, gaspatxo, guixeta, hardware, hit, première, quiròfan, quòrum, rol, striptease, suite, tamany, tournée, vivenda, whisky.

Corregeix els barbarismes que hi ha en les oracions següents.
a. L’accident ha provocat problemes de tràfic.
b. Els testics del crim van declarar en el jutjat ahir.
c. La ventaja de ser ric és que no cal que treballes.
d. La ràdio és un medi de comunicació important.

e. La venta de pisos ha baixat molt amb la crisi econòmica.

DATA DE LLIURAMENT DE LES ACTIVITATS: 19 DE MAIG







- Entra en la unitat 1 i fes en un full els exercicis 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7. Després cal que els corregisques amb un color diferent.

- Fes un repàs dels verbs de la 3a conjugació. Pots veure la informació que tens a continuació:

Verbs purs i incoatius de la 3a Conjugació



Recordeu que els verbs de la 1a conjugació acaben en -AR, els de la 2a C. en -ER/-RE/-R i els verbs de la 3a C. en -IR.

Pel que fa als verbs de la 3a conjugació es dividixen/divideixen en:

PURSquan afigen/afegeixen a l'arrel verbal o lexema terminacions o morfemes gramaticals.
Abstenir-se, acudir, adormir-se, avenir, acollir, adormir, ajupir-se, avenir-se; brunzir, bullir, collir, consentir, consumir, contradir, contravenir, contenir, convenir, cosir, cruixir; defugir, descosir, detenir, dir, dir-se, dormir; eixir, entretenir, erigir, escollir, escopir, esdevenir; fugir; grunyir; interdir, intervenir; lluir; mantenir, mentir morir, munyir; obrir, omplir; predir, presumir, provenir, percudir, pressentir, pudir, (que fa pudor); recollir, ressentir-se, resumir, retenir, retrunyir; sentir, sentir-se, sobresortir, sortir, sostenir; tossir; venir (i derivats i compostos) .




INCOATIUSquan tenen l'increment -IX/EIX entre l'arrel i els morfermes gramaticals o terminacions en les 3 persones del singular (jo, tu, ell) i la 3a del plural (ells). [Els verbs bóta] en el present d'indicatiu i el present de subjuntiu.

present indicatiu verbs 3a C.
      
present de subjuntiu verbs: 1a i 2a conjugació i 3a conjugació(incoatiu)


-Verbs que poden ser PURS I INCOATIUSAcudir, arrupir-se, brunzir, consumir, mentir, percudir (donar un coLp fort), pressumir, resumir.

El verb lluir varia de significat segons és pur o incoatiu:
  1. Lluir (pur): Reflectir claror’. (llu, lluus, llu…).  Ex: -El llibre llu de color roig.
  1. Lluir (incoatiu): ‘Exhibir qualitat’. Ex: -Jordi llueix quan juga a bàsquet.


27 de març de 2020


    - Entra en la unitat 2 i fes en un full els exercicis 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8. Després cal que els corregisques amb un color diferent. 



31 de març de 2020

ACTIVITATS
    1. Entra en la unitat 3 i fes en un full els exercicis 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 (8) i 14. Després cal que els corregisques amb un color diferent. 

    2. UNITAT 6 (del llibre de text), pàgs. 132-133: La composició. Llig el contingut d'aquestes pàgines sobre el mecanisme de creació de noves paraules anomenat la composició i, després, fes les activitats 9, 10, 11, 12 i 13 en el quadern (apartat "La màgia de les paraules").



7 d'abril de 2020

ACTIVITATS
1. Entra en la unitat 4 i fes en un full els exercicis 1, 2, 3, 4, 5 i 6 (Cal que els corregisques amb un color diferent). Després entra en l'exercici 8 i fes el dictat proposat.

2. Exercicis 10, 11 i 12 de comprensió oral.

3. Fes un esquema en el quadern dels possessius, quantitatius i indefinits.

4. Habilitats comunicatives: resumir. Fes un esquema amb els diferents passos que cal seguir per tal de fer un resum. Després elabora un resum (125-150 paraules) d'una pel·lícula que hages vist aquests dies o d'un llibre que hages llegit.





22 d'abril de 2020



El verb
1. Què és un verb?
El verb és la paraula que expressa accions, estats o processos situats en un
temps determinat.
En qualsevol forma verbal podem distingir dues parts:
• L’arrel lexema, part del verb que no varia i que li aporta el significat.
• Un conjunt de morfemes o desinències que contenen la informació gramatical, ja que indiquen la persona, el nombre, el temps, el mode i l’aspecte.
cant    àvem               dorm   iràs                 ten    en
arrel desinències       arrel desinències     arrel desinències

Nombre
Les desinències indiquen si l’acció expressada pel verb la realitza una persona
(singular) o més d’una (plural).

Persona
Aporten informació sobre quina persona gramatical participa en la comunicación (primerasegona tercera).

Temps
Indiquen el moment en què es produeix l’acció expressada pel verb: passat
(cridava), present (crida) o futur (cridarà).

Mode
Informen sobre l’actitud del parlant davant d’allò expressat pel verb:
• Indicatiu: expressa una acció o un fet com a real o cert. (Ve demà)
• Subjuntiu: es presenta el fet o l’acció com a desig, dubte o possibilitat. (Potser vinga demà).         
• Imperatiu: expressa ordres, manaments o instruccions (Ves ara mateix!).

Aspecte
Fa referència a la forma en què es presenta l’acció del verb, en el seu transcurs
(imperfectiu) o bé com una acció ja acabada (perfectiu).
El bomber apagava el foc (perfectiu) Hem llegit la novel·la (imperfectiu)
Demà dinarem al bar (perfectiu) Ella havia rebut un missatge (imperfectiu)

Veu
Serveix per a indicar si el subjecte realitza l’acció que expressa el verb (veu
activa) o bé la rep (veu passiva). La veu passiva es forma amb el verb auxiliar
ser + el participi del verb conjugat.
Els teus amics lligen el periòdic (Veu activa)
El periòdic és llegit pels teus amics (Veu passiva)

NOTA: Per a distingir l’arrel de les desinències, cal separar les terminacions
-ar, -er o -re i -ir de l’infinitiu.
Cant -ar cant                        Bat -re  bat                Dorm ir   dorm
   (lexema)                             (lexema)                      (lexema)
2. La conjugació verbal
La conjugació verbal és el conjunt de totes les formes que presenta un mateix verb.
Segons la terminació de l’infinitiu els verbs es classifiquen en tres conjugacions:
• La primera conjugació inclou els verbs que tenen l’infinitiu acabat en -ar
(cantar).
• La segona conjugació està formada pels verbs que tenen l’infinitiu acabat en
-er -re (témerbatre).
• La tercera conjugació inclou els verbs que tenen l’infinitiu acabat en -ir (dormirservir).
La tercera conjugació presenta dos models de verbs: els verbs purs (dormir,
sentirobrirfugir...) i els verbs incoatius, que són la majoria (servirpatir,
conduiragrair...). Els incoatius afigen l’increment -isc o -eix en les tres persones del singular i la tercera del plural dels presents d’indicatiu i de subjuntiu.
Alguns verbs (vestirllegirteixirengolirafegir...) es poden conjugar de manera pura i de manera incoativa.

2.1 Els temps verbals
En la conjugació verbal hi ha temps simples (arrel + desinències), temps
compostos (verb auxiliar haver + participi) i temps perifràstics (verb auxiliar
anar + forma no personal).

2.2 Les formes no personals
Les formes no personals són aquelles que no informen sobre la persona gramatical que realitza l’acció expressada pel verb. Són tres:
• Infinitiu: cantartémerperdredormirservir...
• Gerundi: cantanttementperdentdormintservint...
• Participi: dormit/dadormits/desperdut/daperduts/des...

3. Verbs regulars i irregulars
Els verbs regulars són aquells que es conjuguen com el verb model de la conjugació
a què pertany (parlarbatretémerdormirpatir). Els verbs irregulars, en
canvi, no segueixen totalment cap model, ja que presenten alteracions o modificacions
en l’arrel o en les desinències. Per tant, a l’hora de conjugar aquest grup
de verbs, cal memoritzar-ne totes les formes.
Les modificacions
ortogràfiques que
de vegades es
produeixen a l’hora
de conjugar un verb
no podem
considerar-les
irregularitats.
(començacomencem;
penjapengescresca,
cresques...)

1a conjugació
Tots els verbs són regulars llevat d’anar estar, que són
irregulars.

2a conjugació
La majoria de verbs són irregulars (serhavervolerpodersabercabredurdir...). Podem establir però, un grup de verbs anomenats velaritzats que mantenen unes mateixes característiques: són els verbs acabats en
-ldre, -ndre, -aure, -eure, -iure i -oure (resoldrerespondretraurecreureescriuremoure…), que solen prendre una -c en la primera persona del present d’indicatiu i en alguns temps prenen una -g en totes les persones.

3a conjugació
Hi ha dos grups: purs i incoatius. Però, en general, presenta moltes irregularitats (eixir, tenir o tindre, venir o vindre, omplir, tossir, cosir...). Com ocorria amb alguns verbs irregulars de la segona conjugació, hi ha un grup de verbs de la tercera que també velaritzen (tenir, eixir, venir, obrir, omplir...).



ACTIVITATS

1. Analitza les següents formes verbals segons el model.
Prenem: prendre, 1a persona plural, present d’indicatiu, temps imperfectiu

parlí • cometéreu • faces • féiem • confonc • rebé
perdràs • escrivien • llija • voldríeu • tinguen

2. Classifica les següents formes verbals segons la conjugació a què pertanyen. Escriu-ne l’infinitiu al costat i indica si és un verb regular
o irregular.
• parlareu • perdries • bevíem
• saps • vingueren • respondran
• escriga • pateixen • mereixies

3. Consulta una flexió verbal i conjuga els verbs que segueixen en els temps indicats.
• Patir: present d’indicatiu
• Anar: present d’indicatiu
• Pujar: pretèrit imperfet d’indicatiu
• Témer: pretèrit perfet simple
• Fer: present de subjuntiu
• Estar:pretèrit imperfet de subjuntiu.

4. Escriu les formes no personals (infinitiu, gerundi i participi) de les formes verbals següents.
• veuen • temia • creia • faig
• vull • havia • podeu • visc

5. Subratlla les formes verbals del text i indica’n el temps verbal.

Tu no deies res. Havies penjat el telèfon, t’havies
assegut de nou a taula i miraves amb fàstic
l’arròs bullit que no hi havia manera que t’acabares.
T’han agafat les claus de casa, Joel? No.
Ensenya-me-les. Et vas aixecar de la cadira,
vas anar a buscar la bossa, la vas obrir. Les
mans et tremolaven. Vas treure un manyoc de
claus del pis vell, que havies trobat al calaix
del moble de l’entrada quan ja no sabies quina
excusa buscar per dir que els llops t’havien
pres les claus de casa, les vas ensenyar de lluny
al pare: veus com tinc les fotudes claus? Al teu
pare no li parles així, et va renyar la mare. Ho
sent, vas contestar tu. I et vas tornar a seure a
taula, a barallar-te amb l’arròs bullit.
DOLORS GARCIA I CORNELLÀ,

La por que no s’acaba mai



27 d'abril de 2020


REPÀS DE PRONOMS FEBLES

Cal fer els exercicis següents en el quadern per al dimecres 29 d'abril (apartat 1). Després feu-ne una foto i l'envieu al meu correu electrònic (ramgan@gmail.com):


1. Substitueix els CD pel pronom feble corresponent:
a) El professor repartia els exàmens.
 b) Sempre llegeix novel·les de misteri.
c) Sempre té alguns caramels a la butxaca.
d) Ja tenim tres entrades per al cinema.
e) Agafeu el paper del terra.
f) Els actors van signar autògrafs.
g) Va ordenar que tothom s’aixequés de la cadira.
 h) No he pensat el que havia de dir.

 2. Substitueix els complements pels pronoms febles corresponent:
a) Enviaré el programa d’activitats als veïns.
b) Vaig explicar els fets al meu amic.
c) Porta els paquets a les clientes.
d) El dissenyador va presentar la seva col·lecció al públic.
e) Donarem el condol a la família.

3. Indica si els complements subratllats són atributs o predicatius i substitueix-los pels pronoms febles corresponents:
a) La Laura i l’Helena eren les mestres de cinquè.
b) Es va presentar a la reunió enfadat.
c) Es va quedar aturat davant el semàfor.
d) Les muntanyes semblen llunyanes.
e) Les peces són de plata.
f) Es manté allunyada de la multitud.
g) Aquest noi es considera molt llest.
h) Va quedar-se sord als trenta anys.

4. Indica si els complements subratllats són CRV o CC i substitueix-los pels pronoms febles corresponents:
 a) Viuen de la venda ambulant.
 b) El nen plora amb ràbia.
c) Sortiré de casa a les cinc.
d) Ha renunciat als plaers de la vida.
e) Baixa de l’arbre ara mateix.
f) Només penso en les vacances.
g) Anirem al concert de música clàssica.

 5. Indica la funció sintàctica dels complements subratllats i substitueix-los per pronoms febles.
a) Em van donar el premi.
 b) Us han trobat al carrer.
c) Es pentina lentament.
d) Em rento les mans.
e) Fa estona que et buscava.

6. Subratlla el CD d'aquestes frases i substitueix-lo pel pronom feble adequat; finalment, combina'l amb el pronom en funció de CI. Ex.: M'exigí la veritat: Me l'exigí

a) Va obrir-me les portes de casa seva de bat a bat,
 b) Ella li va preguntar quant de temps tenia,
 c) Us vam escriure una carta,
 d) Ens deien que plovia,
 e) Us donaré només quatre cromos,
f) Li enviaré les coses per correu,
g) Si li dónes segells, estarà contenta,
 h) En morir, em cedirà les seves pintures,
i) Els explicaràs el que va succeir?,
 j) Mai no els enviava cap notícia,
k) No es prenguin les explicacions al peu de la lletra,
 l) Li enviaré l'escrit,
m) El pagès els va aviar els gossos,
 n) Us agafo un moment el porró,
 ny) Guarda'ns les fotocòpies,
 o) M'han fet dir una mentida,
p) Si li encens el llum, llegirà millor,
 q) Avui mateix els diré que no és veritat,
r) Mai no et diré què li vaig encomanar,
 s) Va retornar-li el llibre,
t) Va retornar-li els apunts d'història,
 u) Li he explicat els problemes,
 v) Mai no els demanà pa,
w) Li vaig demanar el cotxe,
 x) Expliqueu-los el nostre punt de vista,
 z) T'explica acudits.

7. Identifica el CD i el CI; substitueix, primer l'un, després l'altre, pels pronoms febles corresponents; finalment, combina'ls. Ex.: La Mireia donarà el llibre al seu germà= La Mireia el donarà al seu germà= CD CI CD La Mireia li donarà el llibre= La Mireia l'hi donarà. CI CD CI
 a) En Guillem comprava la taula per al seu amic,
b) La professora explicava la història de Catalunya a la seva alumna,
c) Farem veure les faltes de l'exercici a l'alumne que no les hagi vistes,
d) El petit pren les joguines al gran,
e) Comprareu queviures per a l'excursionista,
f) Oferiràs flors al rebel,
g) Regalaries el brillant a un enemic?,
h) Digues a l'Antònia que vingui,
 i) Van oferir llibres a la mainada del barri,
 j) El metge va receptar dos medicaments molt forts a la malalta,
 k) Farà preguntes indiscretes a tots els assistents,
l) Demanarem als nostres companys les cassoles de terrissa,
m) Portarem els biberons als menuts,
n) L'organització d'ajut enviarà flassades als necessitats,
 ny) Avisàvem als qui telefonaven que l'exposició era tancada,
o) Compràrem cent caixes de galetes als fabricants,
p) Guardarem el tros de pastís per als nens,
q) No van passar els missatges als agents secrets,
r) Vaig pregar a la Maria i a la Rosa que tornessin d'hora,
s) Dóna els regals als avis,
t) Obria la porta a tots,
 u) Llegia el poema a la núvia,
v) No farà el discurs a aquestes persones,
 w) He enviat les 2 postals als meus col.legues,
x) Donaré els ous més frescos als nens,
z) Consultarem la decisió als membres del jurat.

8. Contesta les preguntes següents, tot substituint els complements en funció de CD i de CI per pronoms febles. Ex.: M'has corregit els exercicis de la setmana passada?. No, encara no te'ls he corregit.
 a) Podràs portar-nos les postres?,
 b) Quan li donaràs la notícia, a la Maria?,
 c) Presentaràs el recurs al jutge,
 d) Has deixat les claus al porter?,
e) Compraràs les begudes per als teus germans?,
 f) Compreu la fruita a la Joana?,
 g) Et sobra alguna capsa?,
h) Vas regalar el llibre i la rosa a la Laura?,
 i) Passarà l'espia els documents a l'agent secret?,
 j) Vas enviar moltes postals als teus amics?.



29 d'abril de 2020
SEGONA SESSIÓ: A CONTINUACIÓ TROBAREU UN PARELL D'ACTIVITATS (UN EXERCICI DE COMPRENSIÓ LECTORA I UNA ACTIVITAT DE REPÀS D'ORACIONS I COMPLEMENTS VERBALS). CAL FER-LES EN EL QUADERN I LLIURAR-LES ABANS DE LES 24H DE DEMÀ DIJOUS 30 DE MAIG.


1. Comprensió lectora
Llig el text que tens a continuació i fes les activitats proposades en el quadern.

Joves, tecnologia i mòbils: perill o potencial?
Maria Rubio / @mrubiogarcia
10/07/2018 | 19.03 h

No hi ha semàfor, clàxon o bronca que els faça alçar els caps dels mòbils. Es tracta d’un problema o d’un potencial? El debat sobre l’ús de les noves tecnologies entre els joves és un maldecap estrella de pares i mares, alguns dels quals s’apropen a la problemàtica des d’una visió més aviat tecnòfoba. Més enllà dels tòpics, les pantalles están generant un canvi en el model relacional entre les noves generacions, estan transformant les formes de consum de continguts i constitueixen un element fonamental per a la construcció de la identitat juvenil.
«No podem parlar d’addicció a les pantalles. Quan ens referim als joves com uns addictes al mòbil estem fent el mateix que es feia amb les anteriors generacions amb el consum de televisió». Ho explica la professora de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra, María José Masanet, qui ha centrat part de la seua vida professional a estudiar els hàbits de consum cultural dels joves a través de les TIC. […]

Xarxes i identitat
Tot aquest consum té una espina dorsal: les xarxes socials. Segons l’estudi de 2018 de l’IAB Spain, dels anomenats millennials, un 90 % utilitzen Whatsapp i un 89 % són a Facebook. L’ús de xarxes encara és més intensiu quan parlem de la Generació Z: un 81 % són a Whatsapp, el 75 % a Youtube i un 72 % a Instagram. En definitiva, l’ús de les xarxes és cada vegada més intensiu i ocupa un paper més important a la vida diària dels usuaris. D’aquest tipus de consum, s’acostuma a destacar el seu potencial aïllant per ser una activitat preeminentment individual. Però, a l’altra banda d’aquest discurs, també hi ha qui parla de l’enorme capacitat relacional que això genera: «Durant l’adolescència, és molt important establir connexions més enllà de la família. Les xarxes són un agent socialitzador que ajuden a generar identitat entre els iguals». Fins i tot, el mateix  consum de xarxes pot ser un element identificador com a jove, tal com explica la professora: «Per què s’està abandonant Facebook? Doncs perquè hi estan entrant els pares».
La imatge de l’adolescent tancat a l’habitació jugant a videojocs, mirant el mòbil o enganxat a l’ordinador existeix. Però és culpa de les pantalles? «Quan un adolescent s’aïlla, hi ha una qüestió molt més de fons.
El cyberbullying existeix perquè hi ha bullying», opina Masanet. És per això que la professora opta per l’educació mediàtica, en comptes d’apostar per les prohibicions i les barreres institucionals: «Des de petits, vivim en un món tecnològic. Ens ensenyen a sumar i a restar, però no a enfrontar-nos a aquest món».
El decàleg que recull l’estudi «TIC i joves» té l’objectiu de potenciar les virtuts de les TIC i prendre consciència dels perills que també generen. És cabdal saber on es mouen els joves des dels seus mòbils, problematitzar la identitat digital i treballar-la o potenciar algunes de les habilitats generades, com la multitasca. Masanet insisteix a agafar aquest camí i evitar-ne la demonització: «Correm riscos durant tota la vida! Entrar a la universitat és un risc, per exemple: gent nova, nous reptes… Però està ben valorat. I assumir el risc de viure amb un perfil digital, encara no».

(elcritic.cat/mes/joves-a-contracorrent/joves-tecnologia-i-mobils-perill-o-potencial-14816)

Activitats
Fixa’t en el títol del text. Què pots deduir-ne sobre el contingut?
En el text apareixen moltes paraules relacionades amb el món de la tecnologia. Busca
el significat de tecnòfoba, xarxes socials, multitasca i perfil digital i explica’l.
Cyberbullying i bullying són anglicismes. Consulta en el Portal Terminològic Valencià
(www.avl.gva.es/lexicval/ptv) si hi ha cap paraula en la nostra llengua per a referir-se
a aquests conceptes sense haver de recórrer a estrangerismes.
Segons el text, quins canvis estan generant les pantalles en la joventut?
Identifica l’autora del text. Quines altres veus introdueix en el text i amb quin objectiu?
Investiga qui són els millennials i la Generació Z, i les característiques de cada grup.
Quin dels dos grups fa un ús més intensiu de les xarxes socials?
Segons María José Masanet, quin fet important ocorre durant l’adolescència? Com contribueixen
les xarxes socials a reforçar-lo?
Resumeix l’opinió sobre les TIC i l’educació que s’expressa en l’últim paràgraf del text.

Quina és la intenció general del text? Explica-la i aporta’n exemples concrets.



2. L'ORACIÓ
Assenyala el subjecte i el predicat de les oracions següents i encercla’n els nuclis.
a. Vine ací.
b. Aquest gos està malalt.
c. Elisa toca el violí.
d. La teua cosina és molt simpàtica.
e. Estén la roba!
f. M’encanta l’últim disc del grup.

Indica a quina modalitat pertanyen aquestes oracions segons l’actitud del parlant.
a. Quina por!
b. Quan has acabat l’examen?
c. Robert no tornarà a casa hui.
d. No ha aprovat cap assignatura.
e. Potser eren estrangers.
f. Fa molt de fred.

Escriu dues oracions en cadascuna de les modalitats oracionals que has treballat: enunciativa, interrogativa, imperativa, exclamativa, desiderativa i dubitativa.
Indica si les oracions compostes següents són coordinades, subordinades o juxtaposades.
a. No té vergonya, ni la coneix.
b. Totes les persones que vinguen entraran debades.
c. Si vens amb mi, no demanes un camí plaent.
d. Marina ni dorm ni deixa dormir.
e. No trobe la camisa que em vaig comprar dissabte.
f. Hui Vicent tampoc vindrà; està malalt una altra vegada.

Inventa dues continuacions per a cada subjecte: una amb predicat nominal i l’altra amb predicat verbal.
a. L’institut del barri…
b. Hui, la meua germana…
c. Biel, Margarida i Josep…
d. Aquestes claus rovellades…

Identifica els complements directes de les oracions següents.
a. He comprat plàtans i pomes per a berenar.
b. El foc cremava tots els arbres que hi havia al seu pas.
c. Hui visitarem la tia Carme a l’hospital.
d. Maria ha dit una mentida.

Passa les quatre oracions de l’activitat anterior a la veu passiva.
Assenyala si les oracions següents són impersonals, reflexives, recíproques o passives pronominals.
a. Ahir va ploure molt a Castelló.
b. Es lloga la planta baixa de l’edifici on visc.
c. Enric i Pau s’envien missatges amb el mòbil.
d. Joana es llava les dents sempre després de dinar.




30 d'abril de 2020

ACTIVITATS
1. Entra en la unitat 5 i fes en un full els exercicis 1, 2, 3, 4 i 5. (Cal que els corregisques amb un color diferent). Després fes un esquema del text de l'activitat 1 sobre l'esplendor literària de la València del segle XV).

UNITAT 5 (ENLLAÇ)


2. Entra en YouTube o una plataforma de reproducció de música i busca «Murals Obrint Pas».
Escolta la cançó completa i respon les preguntes següents. (APARTAT 2 DEL QUADERN).

1 Tria, entre les opcions que es proposen tot seguit, la que explica millor al teu parer el
significat de la cançó. Explica quins elements de la lletra t’han ajudat.
• Es narren les aventures del protagonista i les coses que hi veu.
• Es descriu la realitat d’un territori colpejat per la guerra: els paisatges, la gent que hi
viu, els pobles i les ciutats…
• S’exposen les característiques de València de manera poètica per a atraure turistes.
• Pretén convéncer el destinatari de la inutilitat de les guerres.

2 Identifica tres metàfores i explica’n el significat. 

3 El quart vers de la cançó diu «Un mur gris entre oliveres». Creus que es tracta d’una
figura retòrica o d’un sentit literal?

4 Al llarg de la cançó es fan diverses referències als paisatges. Identifica-les i explica amb les teues paraules com t’imagines el lloc que descriu la cançó.

5 Localitza ara en la cançó les al·lusions a la guerra que ha castigat aquest territori.

6 Entra en vimeo.com/es i escriu en el buscador «Més enllà del mur. Cançons contra
l’aparheid» [sic] i mira el vídeo que hi apareix. En què consisteix el viatge? Quins
altres músics van acompanyar Obrint Pas? Quina relació té aquest viatge amb la
cançó «Murals»?





4 de maig de 2020

Les activitats següents s'han de fer en el quadern (data de lliurament: 8-9 de maig).
ACTIVITAT 1

HERBA D’ENAMORAR
Em dic Einés Andrade. Faig un metre seixanta-dos i pese cinquanta-sis quilos. Porte ulleres. M’agrada el paper quadriculat, els noms de lloc, el formatge, els arbres, la pintura de Magritte, els gats, el color verd, els trencaclosques, nadar, les cireres quan floreixen, remenar a les llibreries, els estels fugaços, les pel·lícules xineses, les pel·lícules de Humphrey Bogart, l’aigua, tenir temps, Estocolm, el vi, les besades, esclatar a riure fins que em fa mal la panxa, el plugim, els ordinadors, la poesia de Rilke i de Sicart, el jazz, netejar a fons, i endreçar els armaris, les converses amb respostes picants i ràpides, les maduixes, el vent, la utopia. Deteste les anècdotes per a presumir que hi has estat, els grans que a vegades m’ixen a la cara, l’arròs amb llet, els homes amb bigot, les opinions lleugeres, els tòpics que es repeteixen fins que acabes pensant que són veritat, les persones que fan la segona pregunta abans que contestes la primera, les flors de plàstic, les sabates de taló, la pornografia, els xiclets, els casaments, les primeres comunions, els accidents de trànsit, la violència domèstica, la violència salvatge, les cançons de moda, les cançons que no es poden taral·lejar, Nadal, els eucaliptus. Acceptar el que diuen sense preguntar-me. Punt i a part.
Tinc vint-i-set anys, l’edat de la decepció, sempre he sentit a dir que era una edat difícil. Fa cinc anys llargs que faig una tesi doctoral sobre Descartes, un filòsof francés del segle XVIII que durant la carrera em va agradar molt. Ara no em diu res. No crec que a Descartes li agraden els gats, cosa que fa més tensa la nostra relació. Sóc de raça blanca i heterosexual, encara que els “heteros” s’entossudeixen a deixar-me sempre sola i avorrida. Per ara he tingut, més o menys seriosament, tres nòvios i mig, i no en pense tenir més. això no vol dir que no estiga enamorada, que ho estic, encara que ni a tu, estimat diari, et pense dir qui és, que val més que no ho sàpia ningú, ni tan sols ell, que de totes maneres m’eixirà malament, com sempre. A més, que isca bé o malament tant és, que la sort de l’amor és sentir-lo.
Teresa Moure, Herba d’enamorar (fragment adequat)       

1. Classifica els gustos d’Einés Andrade en la taula següent:
Menjars
Aficions (música, literatura...)
Animals i plantes
Tasques
Altres















  
2. Coincideixes amb els interessos personals de la protagonista? Fes una llista de les teues preferències. 


ACTIVITAT 2
L’apòstrof i la contracció.
Els articles el la i la preposició de s’apostrofen davant de vocal o h, en situacions determinades.

el de
Com a regla general, s’apostrofen davant de les paraules que comencen per
vocal o h:
l’avil’inventl’hivernd’elld’hora
No s’apostrofen:
• Davant de números o xifres romanes. Excepte si cal apostrofar-se en
cas de pronunciar-les: el dotzeel XX, però l’11l’1 d’abril.
• Davant d’una consonàntica: el iodeel iaioel iogurt.
• Davant d’una aspirada, en paraules procedents d’altres llengües.
Però si la paraula està adaptada i té entrada al diccionari, de manera
que la no es pronuncia aspirada, sinó muda, aleshores sí que cal
apostrofar: el hall, el hackerel barri de Harlem, però l’handbold’hoquei,
l’hàmster.
• No apostrofem una preposició davant d’una paraula que introdueix
una explicació gramatical: El significat de abans és ‘amb anterioritat’.

la
Com a regla general, l’article la s’apostrofa davant d’una paraula femenina
que comença per vocal o h. Si comença per àtona, precedida o no de h,
no es pot apostrofar: l’illal’unglal’urnala immensitatla universitatla il·lusió.
No s’apostrofa:
• Davant d’una paraula que comença per consonàntica: la hienala iarda,
la ionosfera.
• Davant dels mots una (referit a l’hora del dia), ira hostla unala irala host.
• Davant de paraules que comencen pel sufix a- quan significa ‘el contrari
de’, a fi d’evitar confusions: la anormalitatla asexualitatla asimetria,
la asincronia.
• Davant del nom de lletres: la efala emala ela
• Davant de sigles que comencen per si són àtones: la UEFA, la UGT.
• Davant de paraules femenines que comencen per líquida.

en na
S’apostrofen seguint la regla general:
en Francescn’Andreun’Úrsulana Il·luminada

Remarques
• Les abreviatures segueixen les regles generals de l’apostrofació: l’apartat
46001l’apt. 46001.
• En sigles i acrònims s’apostrofa si comencen per vocal o es pronuncien començades
per vocal: l’ONGl’IVAl’FBIl’NBAla RAIla BBC.
• Apostrofem o no les paraules masculines que comencen per líquida. Si
són femenines no apostrofem: el speaker l’speaker, però la speakerla
schola cantorum.
• Apostrofem ella de davant de cometes o diferents tipus de lletra: El va
titlar d’«intel·ligent», He llegit la continuació d’Els jocs de la fam.

Recorda:
Quan hem de fer una contracció?
Les formes de l’article el els es poden unir a les preposicions adeper i
ca (abreviatura de casa), si la paraula següent comença per consonant:
Vaig al concert Vaig a l’hort
Camine pel camp Passege per l’arena
Sóc del Llevant Sóc de l’Elx
Vinc de cal metge Passaré per ca l’electricista
el al a els als
de el del de els dels
per el pel per els pels
ca el cal ca els cals


Quan no hem de fer una contracció?
Amb publicacions de premsa, empreses, citacions:
Estic subscrit a El Temps.
És conductor d’El Llamp.
L’espectacle va anar a càrrec d’Els Comediants.
Recorda:
• Davant de topònims, escrivim l’article en minúscula i apostrofem segons
la regla general: la comarca de l’Alcalaténla zona de l’Alguenyala
ciutat de l’Havana.
Excepte amb topònims no adaptats al valencià: Han viatjat a El PasoNo
van voler anar a El Valle de los Caídos.
• Si el topònim és valencià o està adaptat, fem la contracció: la comarca
dels Portspel Campelloal Caire.
• Si el topònim no està adaptat, s’apostrofa, però no es fa la contracció:
el monestir d’El Escorial.
• Davant dels anys, és recomanable posar article: Va nàixer el 1976.
• Davant dels dies de la setmana, posem article, excepte si fa referència
a un dia immediatament anterior o posterior al dia en què parlem i no
va precedit de passat pròximDijous torne de Castelló, però El dijous 15
de març torne de Castelló.
• Davant d’infinitius no s’ha de posar article (fumar mata), excepte que


estiguen substantivats (el berenarl’esmorzarel dinarel sopar).

Escriu l’article i apostrofa’l, si cal.
ocell
asimetria
illa
inventor
infermera
intel·ligència
host
hípica
ungla
olor
helicòpter
histèria
illa
informàtica
electrònica
humanitat
hipòtesi
ics
iode
illeta
informe

Escriu l’article davant dels mots següents i apostrofa’l, si cal.
hipertensió     ena                iode              esmòquing        herba
hoquei            hall                 indústria       índia                    himne
urna               hooligan         enginyer        universitat         hipoteca
embalum       aterratge       espai             aixeta                 hivern
oficina            hostessa        infermera       andana           ema

Escriu l’article davant de les sigles següents:
UNESCO OTAN    UOC    UDEF    IBM     AVL
IEC     IES     UEFA    IBM     R+D     IVAM

Escriu la forma de l’article adequada:
IBM             OMS             IVA             acèfala         holding
esport          una             ESO             ananàs          ira
estatus         elit            asimetria       stop            estor
hoquei          absis           escàner         host            armari
estand          IES             il·lusió        estenedor       infermera
encarregat      equipatge       informe         amorfa          anormal


7 de maig de 2020

COMPRENSIÓ LECTORA
1. Llig el text que tens a continuació i fes les activitats proposades en el quadern (apartat 3). (Data de lliurament: 11 de maig)

Coses aparentment intranscendents
Durant molt de temps vaig viure en una dispesa de prop del port. La família que la regentava va arribar a tenir-me molta estimació, i quan els vaig dir que me n’havia d’anar a Bratislava per raons de policia la senyora de la casa em digué:
—Deixeu-nos un retrat vostre. El posarem damunt del piano i així us podrem enyorar més de gust.
Jo li vaig dir que no en tenia cap, que mai no havia estat partidari de fer-me retratar, però la dama insistí:
—Feu-vos-en fer un. Encara que no tingui cap importància. Una cosa senzilleta, sabeu? Només per conservar la fesomia.
Realment era tan simple complaure-la i jo li devia tantes coses que no es podencontar, que aquella tarda em trobava fent antesala a casa d’un fotògraf de barriada.
Quan em tocà el torn, vaig explicar que volia un retrat petit, de poc preu, i que com més aviat enllestíssim millor. Vaig procurar fer entendre que la mirada de la màquina em produïa desconcert i que si fos possible fer retrats amb anestèsia jo en seria adepte.
—Procurarem que us sigui lleu —digué el fotògraf—. Usarem magnesi i no us sentireu de res.
Em va posar bé, mogué la mà i em digué que mirés l’objectiu, que sortiria un ocell.
Això, naturalment, sempre desperta interés, i, mentre mirava amb els ulls ben oberts per no perdre detall, l’home va prémer un botó i una pera de goma que hi havia al costat de la màquina.
Aleshores, les coses prengueren un aire de grandesa que esfereïa. A la meva dreta, la flamarada del magnesi va semblar que portés un tros de cel d’estiu a la cambra; jo vaig fer un salt de persona ben nodrida, per protegir-me darrera de la màquina, i des d’allí vaig veure com la flama havia encés una cortina de vellut negre. El foc s’encomanà els mobles i al cap de cinc minuts cremava tota la casa, de la qual escapàrem l’artista i jo per miracle.
Aquell vespre mateix, la gent tenia notícies que havia cremat un bloc de cases i que moriren més de tres-centes persones, totes de bona família.

Pere CALDERS
Cròniques de la veritat oculta
Edicions 62 i «la Caixa»
Llig el text i busca el significat de les paraules que no conegues.
Localitza les característiques discursives que permeten afirmar que aquest text és una narració.
A quin gènere narratiu pertany aquest text?
Identifica el plantejament, el desenvolupament i el desenllaç.
Quin fet trenca l’equilibri i dona pas al desenvolupament? Com valores el desenllaç? Esperaves que fora així? Què creus que pretenia l’autor?
A què fa referència el títol «Coses aparentment intranscendents»?
Indica la informació sobre l’espai i el temps de la narració, tant la que apareix explícitament com la que es pot deduir.
Qui és el personatge protagonista i quins són els personatges secundaris. Hi ha algun antagonista?
De quin tipus és el narrador: intern o extern? Quina persona s’utilitza en la narració? Aporta exemples concrets del text.
Pere Calders presenta els contes d’aquest recull com a «cròniques», tal com queda reflectit en el títol Cròniques de la veritat oculta. En quin sentit es pot afirmar que aquest text és una crònica? 













QUADERN B2


QUADERN DE VALENCIÀ (AMB SOLUCIONARI)

 




























































































































































































































RECURSOS EN LÍNIA

 VALENCIÀ. GRAU MITJÀ

➱PROVA CIEACOVA-JUNY 2016. SOLUCIONARI

➱EXAMEN CIEACOVA. GENER 2017. SOLUCIONARI



2/maig/2018


Després de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la i de i de recordar la divergència de tonicitat en diverses paraules, com ara diòptria, medul·la, atmosfera, èczema... i a l'accent diacrític (fotocòpies), veurem el tema de la dièresi : regles d'ús i ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment,  -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -idal helicoïdal, -it/-ida/-its/ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes) i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. 

APRENEM MÉS...

⇒ Pràctica i repàs de grafies: exercicis de grafies oclusives i de la essa sonora i la essa sorda (fotocòpies).

⇒ EXERCICIS DE GRAFIES  [CLAUS]

Síl·laba, diftong i hiat

Vocalisme
Accentuació
La s sonora. Pràctiques
Essa sonora i essa sorda


LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)
Ex. 21) 1a, 2c, 3a, 4b, 5b, 6c.
Ex. 22) duent, escrivint, rebent, plovent, devent, rient, movent, creient/creent, eixint, apareixent.
Ex. 23) removent, I van desconnectar, que va inundar, anant, i es guanyà/on es guanyà, i la van convocar.
Ex. 24) debatut, permés, conclòs, traduït, difós, respost, pres, crescut, nascut, detingut/detinguda, imprés, oferit/ofert, aparegut, valgut, segut, mòlt petangut/pertanyut, cogut.
Ex. 16) 1a, 2c, 3b, 4b.
Ex. 17) jovenalla, quilometratge, moblatge, fullatge, xicalla, tonatge.
Ex. 18) maduresa, dolcesa, noblesa, lleugeresa, lletgesa, honradesa, ceguesa, deixadesa, tendresa, nuesa, timidesa, bellesa.
Ex. 19) a) ressaltava, asimètricament; b) dissortat, ressonància; c) pressentir, asserenar-se; d) dissertació, ressò, transsexualitat.
Ex. 20) amansir, rebrotar, abonyegar, enlletgir, encarir, alleugerir, empal·lidir, entapissar, ensucrar, envernissar, assaborir, assedegar, emmalaltir, ajornar, assecar, desossar.

Les locucions
Ex. 8) 1b, 2c, 3c, 4c, 5a, 6b, 7a, 8a, 9b, 10a, 11a, 12a.
Ex. 9) a) en descuit, b) sense embuts, c) per un tres i no res, d) d’antuvi, e) d’amagat.
Ex. 10) a9, b6, c1, d2, e10, f4, g7, h3, i5, j8.
Ex. 11) a) sense reflexió, sense mirar si es amb raó o sense; b) en abundancia; c) molt; d) donant-se la cara; e) de festa; f) en resum; g) de cap manera, en absolut; h) amb detall; i) almenys; j) en el moment que.
Ex. 12) 1b, 2b, 3b, 4c, 5b, 6c.

Les frases fetes
Ex. 13) 1b, 2a, 3c, 4b, 5c, 6a, 7b, 8b.
Ex. 14) 1b, 2c 3a, 4a, 5c, 6b, 7c, 8b, 9a, 10b, 11b, 12a, 13c, 14c, 15a, 16a. 

Locucions, frases fetes i refranys


Descarregueu-vos un dossier d'exercicis de locucions, frases fetes i refranys en valencià.
I el solucionari, ACÍ.


CLAUS EXERCICIS DE GRAFIES (Fotocòpies)

FONEMES LATERALS
1. il·legal, il·legible, il·legítim, il·lícit, il·limitat, il·lògic, il·localitzable.
2. penicil·lina, cancel·lar, interpel·lar, fal·lible, maquiavèl·lic, al·lot, fal·làcia, apel·lar, al·legoria, col·lisió, damisel·la, oscil·lar.
xic: al·lot; antibiòtic: penicil·lina; mentida: fal·làcia; invalidar: cancel·lar; senyoreta: damisel·la; interposar: interpel·lar; metàfora: al·legoria; astut: maquiavèl·lic; enganyós: fal·lible; xoc: col·lisió; vacil·lar: oscil·lar; exigir: apel·lar.
3. alegre: alegrar                      il·lustre: il·lustració                    parcel·la: parcel·lar
    col·legi: col·legial                 instal·lar: instal·lació                 tranquil·la: tranquil·litat
    delegat: delegació                relació: relacionar                     rebel·lió: rebel·lar
    col·laborar: col·laboració      paral·lel: paral·lela                    meló: melonar
    il·lús: il·lusió                         intel·ligent: intel·ligència             excel·lent: excel·lència
    il·luminar: il·luminació         bèl·lic: bel·licós                            jubilat: jubilació
    elèctric: electricitat                nul·la: anul·lar                           goril·la: goril·les
    celebrar: celebració              militar: militarisme                     síl·laba: sil·làbic
    al·lucinar: al·lucinació          elegir: elecció                           mil·lèssim: mil·lèssima
    idil·li: idíl·lic                          titular: titulació                          milió: milionari

4. il·lusió                      pel·lícula                      taula                 apel·lar             solució
    col·laboració           alegria                          intel·ligent         al·locució         tranquil·litat
    excel·lent                 cèlebre                         caravel·la          estela               cristal·lí
    il·lustre                     sol·licitar                      elogi                mil·lenari           còlera
    aquarel·la                 rebel·lió                       oliva                 col·lisió                        filial
    paral·lela                  instal·lar                      al·legoria          delegada          goril·la
    vela                            novel·la                        miler                 il·lés                 fumarel·la
    pusil·lànime           col·lectiu                      insòlit               caravel·la          col·lecció
    el·lipse                     hel·lènic                       metàl·lic            escola              col·legi
    fal·laç                        titil·lar                           col·lador             eòlica               pupil·la
    eludir                        capil·lar                        libèl·lula             il·lícit                religió
    mol·lusc                   il·lustrat                       fal·lible             parcel·la            Brussel·les
    milió                         cel·la                            passarel·la        solidaritat         cal·ligrafia
    repel·lent                  maleta                          anul·lar             il·luminació       gàl·lic
    oscil·lar                    delegat                        satèl·lit               bala                 fal·làcia
    il·legítim                   bèl·lic                           elèctric               recelar              col·loqui

5. col·laborar, ples, al·lucinava, rebel·lió, estabilitat, desconsolat, il·lusió, pel·lícula, calendari, tranquil·lament, vacil·la, vacil·lant, celebraren, solemnitat, exili, intel·lectual, al·lèrgic, elogis, felicitacions, alegria, elegit, col·locar, col·lecció, aquarel·les.
6.– electricista, instal·lar, cèl·lula, elèctrica.
- col·loqui, felicitar, col·laborador.
- col·lisió, il·lesos, ambulància, auxili.
- al·lusió, colonial, il·lustre.
- delinqüent, infal·lible, anul·lar.
- alarma, col·lecció, aquarel·les.
- goril·la, rebel·là, alimentació, cel·la, metàl·lica.

CONSONANTS NASALS
1.         tambor                         semblant                      circumstància
            enveja                          emmagatzemar             enfadar-se
            invent                           enmig                          somriure
            fang                             empitjorar                     novembre
            inflamació                    envellit                         conferència
            comtessa                     commutar                     Gemma
            perenne                         Anna                            impremta
            tramvia                         planxa                          gimnàstica

2. angle: xamfrà;  estimulant: amfetamina;  agredir: atemptar;  perdurable: perenne;  no obstant: tanmateix;  adjunt: annex;  excrement: femta;  senyal: empremta;  recipient: àmfora;  lliure: exempt;  espectacular: sumptuós; anticipació: acompte.
4. fil: enfilar; negre: ennegrir; bena: embenar; llaç: enllaçar; malalt: emmalaltir; blanc: enblanquir; mut: emmudir; marc: emmarcar; metzina: emmetzinar; sabó: ensabonar; fons: enfonsar; joia: enjoiar.
5. ample, compte, banc, circumferència, conte, comte, comptat, descompte, temptació, Immaculada, somrient, tramvia, circumval·lació, simfonia, trompetes, tambors, condemna, atemptat, immediatament.

CONSONANTS OCLUSIVES
1. nebot, estrateg, salut, ràpid, tub, poruc, fàstic, llop, quietud, sord/t, bec, alberg, esnob, abric, àrab, aprenc, bandit, càstig, espàrrec, buit, clàssic, esquerp, suc/d, gemec, tard, profund, joventut, sang/t, càrrec, plenitud.
2. capficar, absent, dissabte, òptim, objecte, cabdell, dubtar, baptisme, substància, obscur, captivar, subscriure, submergir, absència, cabdal.
Advocat, viatge, admirar, dotze, sotmetre, jutjar, fetge, aritmètica, adjuntar, horitzó, atmosfera, adscriure, ametlla, adjacent, guitza, adjudicar, atlàntic.
pacte, suggerir, arquitecte, tractar, accelerar, augment, digne, delicte, anècdota, docte, fragment, maligne, succés, impugnar.
3. equip, tip, tomb, calb, xarrup, rumb, tap, grip, colp, camp, trip, palp.
4. llop/lloba; miop/miopia; drap/drapaire; tub/tubulat; polp/polper; serp/serpentejar; corb/corbató; sogorb/sogorbí; esnob/esnobista; xop/xopar; esparadrap/ ; pap/papada.
9.  beure- veure; vellesa- bellesa; venes- benes; vuit – buit; ball – vall.
10.       automòbil         avorrir              fava                 taverna
            advocat              biga                 sabó                travar
            alcova              cascavell          vernís               gavardina
            almívar             desimbolt         voltor               rebentar
            arribar              cavalcar             comboi             treballar
            avall                 trobador              riba                  rebolcar
            cavaller             baró                 núvol                provar
11. mòvil – mòbil; reventar – rebentar; volcar – bolcar; calvo – calb; cuervo – corb; curva – corba; vaho – baf; varón – baró; venda – bena; verruga – berruga; viga – biga; vasco – basc.

FONEMES ALVEOLARS
5.         catorze             televisió          bàsic                composició
            brasa               rosa                 pinzellada         Teresa
            colze                posar               llosa                 alzina
            museu              fusió                lesió                 esmorzar
            asil                   entesos           duresa              revisar
            il·lusió              senzillesa         zona                 peresós
            cosa                confusió             brusa               reposar
            polze                deposició         benzina             Manises
            pesar               positiu              rasant               tisores
            visita                casa                 rabosa             cervesa
            ase                  encisar             naturalesa         misèria

6.         interessar         atroç                travessar          dansa
            capaces            cabassos       clàssica            passió
            esperances       tros                  comerç             terrassa
            traspassar        moltíssims        transmissió       obsessionat
            bossa              borsa               discussió         Massalavés
            classificar         eficàcia            missa               confessar
            passeig           successió         opressió           precaució
            fòssil               associació        assignatura       classe
            essencial          necessitar         de pressa         sessió
            comissari         esmussar         possessiu        rossa

7.         passar              posar               passió              dissident          impressor
            tesi                  divisor              dissolvent        desídia             oasi
            raça                 metamorfosi     crisi                  interessos        anàlisi
            cendra              civella              cançó               consell             tossut
            emissora          decisió             russa                classe              pressió
            assegurar         temença          accelerar          il·lusió              tossir
            ingressos         divisió              congressos      enyorança        admissió
            venjança           anàlisi              accessos         paisatge            associar
            trossejar            anglesos          fosos               assenyalar        encerclar
            cervesa               puresa              assedegat        audaços          desitjar
            associar             grisos              assolellat          fermesa            necessari
            mossegar         divisió              congressos      ingressar          enyorança
            assassinat        obsessió         successora       possible          accessible
            vosaltres          visitar               tresor               travessar          tassa
            rosegar            assajar             resum               resultat            passaport
            pesseta           pessic              pissarra             pausa               zoològic
            presó               pesar               óssa                música             topazi
            transistor          zero                 tisores              brusa               pallasso
            dotzena            països              missió              església          masia
            Ignasi               Lluïsa               exposició         sofre                safrà

8. admissió, comissió, impressor, abadessa, agressor, discussió, emissora, progressió, expressió, duquessa, transmissor, transgressió.
9.  anissos, grisos, suïssos, nassos, casos, gasos, congressos, accessos, grossos, reposos, calabossos, tresos, anglesos, espessos, cabassos, interessos, matisos, mesos, japonesos, pesos, trossos, arrossos, russos, usos, dosos, busos.
10.
1. camisa, grisa, missa.
2. fase, classe, massa.
3. confessà, resà.
4. mossa, curiosa, destrossa, cosa.
5. cosia, tossia.
6. trossos, grossos, esposos.
7. Tereseta, pesseta.
8. mossegar, massegar.

11. senyor, missió, cassola, dansa, ensenyar, pallasso, sabata, persona, insecte, pesseta, pissarra, disset, estrella, suor, tassa, casa, cosa, passar.
12. feliç, llençol, traça, cançó, març, pedaç, plaça, cinquanta, cirera, dolç, braç, cent, adreçar, aficina, véncer, cigró, cistella, força, ciutat, vençut, edició, amenaçar, encendre, comerç.

FONEMES PALATALS
1. avantatjós, coratjós, viatjar, assetjar, petjada, jutgessa, heretgia, massatgista, paisatgista, salvatgisme, rellotger, enutjós.
2. llotges, sitges, fotges, heretgies, calitges, mitges, taronges, enveges, dejuns, pluges, esponges, mitges, botiges, puges, corretges, granges, natges, monges.
3. eixir, Xàtiva, moixa, Xàbia, coixos, nàixer, ximple, caixa, peix, xarop, xampany, créixer, pixum, seixanta, feixos, conéixer, arruixar, eixugar, moixama, això, feixucs, xèrif, lleixiu, dibuix, deixar, desxifrar, disbauxa, xeringa, enguixar, eix.
4. ratxa, conxa, xufa, Xile, cotxer, trinxar, matxet, perxar, xafarder, txeca, Càlitx, xinxa, gaspatxo, metxa, cartutxera, puig, vaig, xiquet, mig, xutar, botxí, marxa, carxofar, xe, porxada, Barx, despatxar, xuplar, arxiu, oreig, clòtxina, xiclet.
5. passeig, maig, lleig, desig, roig, despatx, Puig, cartutx, cartutxera, empatx, escabetx, rebuig, enuig, escabetxina, roig, empatxada, estoig, cotxes, puig, metxa, cartutxos, fitxes, fitxar, goig, Txecoslovàquia.