APROVA


2n BAT (CURS 2023-24)

1/2/2024

DOSSIER D’ORTOGRAFIA (SOLUCIONS)

2.1 Vocalisme

(PÀG. 3) 1. Ompliu els buits de les frases següents amb la vocal adient:

1. Tinc la seguretat que el sergent polsarà alguna tecla perquè jo no haja de fer unes guàrdies tan avorrides.

2. És un turment, això de veure pertot arreu botifarres i embotit i estar a règim.

3. Estic sufocat perquè no recorde el títol de la pel·lícula, però si hi pense veig el titular com si estigués escrit amb retoladors davant meu.

4. Deu sofrir molt, perquè sospira molt davant la tomba del seu marit.

5. Durant la seua joventut va tenir dos marits: l’un era hongarés i l’altre romanés.

6. L’ametista que porta l’anell de la sobirana és meravellosa.

7. L’assemblea ha aprovat les propostes governamentals malgrat la seua ambigüitat.

8. Posa’t el davantal si no vols embrutar-te.

9. Cal que siguem rigorosos i que avaluem amb honestedat tots els aspirants, sense deixar-nos subornar.

10. Com que no em va agradar el gust del vi, després de tastar-lo el vaig escopir.

11. Aquest jersei és molt juvenil.

12. Després de l’accident em vaig quedar atordit, torbat, no podia enfocar les imatges i suava per tots els porus de la meua pell.

 

2. Corregiu les incorreccions, quant a la divergència vocàlica, del text següent:

L’ambaixador de Romania va descobrir en un contenidor de ciment el robí –i l’estoig que el contenia– perdut per la princesa el dia de les seues noces. La malenconia i l’enyorança de la princesa per la pèrdua de tan estimada joia va provocar que son pare,  el rei Mahmet, convocara una assemblea per discutir i avaluar les possibilitats de recuperar el robí. Ducs, marquesos, ambaixadors i cònsols de diverses nacions, senyors de les terres del regne, sobirans d’altres nacions, i fins i tot una companyia de joglars, discutiren, sota la mirada atenta del rei, la manera de recuperar el robí arravatat, sense escrúpols, de les mans de la princesa, que ja no podia suportar la pèrdua i, atordida i una mica enfollida, es dedicava a escodrinyar totes les estances del palau. La malaltia de la princesa fou tan greu, que el rei va contractar una infermera perquè l’atenguera durant tot el dia i tota la nit, desafiant els eclipsis, les tempestes i les depressions del seu caràcter. Finalment, però, l’atent ambaixador li donà en mà a la princesa la tan preada joia.

 

2.3 Consonantisme. Les variants de la essa: essa sorda i essa sonora

(PÀGS. 7, 8 i 9)

1. Escriviu C o Ç:

cel circular obediència braç

abundància adreçar raça plaça

atroç ignorància apedaçar pedaç

Puçol cendra balança cançó

març cirera véncer oficina

cigró cistella llençol façana

2. Escriviu Z o S en els espais buits de les paraules següents:

zebra zodíac sumar pensar

polseguera quinzena cansament brusa

desembre bizantí topazi benzina

bronze colzada amazona polze

Ignasi trànsit consell senzill

 

3. Ompliu els buits amb S o SS:

cossiol fase nasal dansa

pessic frontissa gasos pallasso

dosi travessa desitjar pesseta

cossos disfressa entesa pissarra

països intromissió cosina persona

metgessa duquessa marquesa ensenyar

 

4. Ompliu els buits amb S, SS, C, Ç, Z, TZ:

a) El comissari va trobar els cossos de dues persones assassinades dissabte                passat.

b) Susanna està convençuda que vas passar l’examen per casualitat, perquè no et vas esforçar gens i no sabies cap lliçó.

c) Viu a l’entresòl, al costat d’uns grans magatzems.

d) El club està travessant un mal moment a causa de la lesió del davanter centre.

e) El fill de la princesa de Moçambic i la duquessa de Veneçuela s’han casat i han fet un viatge de noces impressionant: primer han anat a Rússia i després a les regions xineses del sud.

f) La crisi ha estat causada per l’adhesió d’una nova empresa en el sector.

g) Els escriptors presocràtics foren capaços d’explicar totes aquestes hipòtesis.

h) El cendrer està ple de cigarrets olorosos.

i) El govern ha confessat que les despeses d’hisenda són abusives.

j) El tornado Mari ha assotat la zona més frondosa de la selva amazònica.

k) La jutgessa francesa esbatussava la gossa.

l) El president va demanar que cessara la discussió.

m) El nazisme és una doctrina fal·laç que ha sigut condemnada a tot Europa.

n) Els pallassos del circ canten unes cançons precioses.

o) L’equip matalasser va lluitar feroçment per arrabassar el triomf als campions, però va acabar apallissat.

p) L’esquizofrènic dissimulava la seua mancança de seny.

q) Jo no accepte la tesi que proposa que aquesta és una malaltia psicosomàtica.

r) L’emissió excessiva de gasos és una agressió al medi ambient.

s) Açò és un contrasentit, ací no hi ha res a fer.

t) La porta de l’antesala té les frontisses rovellades.

u) Els interessos de l’Associació d’Amics d’Andalusia van ser analitzats pels

congressistes durant el mes de març.

v) La pissarra de la meua classe és verdosa.

w) La dona rossa portava una rosa a la mà.

 

5. Feu el mateix amb el text següent:

El Rabosa, assassí eivissenc, es trobava desesperat. La balança de la justícia queia sobre ell com una maça, sense compassió. La jutgessa no acceptava la seua presumpció  d’innocència. Ell tenia l’esperança que la dotzena d’anys que havia passat a la presóhaguera provocat una metamorfosi en el seu caràcter. Però l’atzar no sempre el podria afavorir. Ja va tenir molta sort quan, en el primer judici, el jurat va prendre la decisió de concedir-li la llibertat condicional. Això va ser com si li oferiren un viatge a un oasi. Però,  en aquesta ocasió, no hi havia cap argument que recolzara la seua innocència. El disseny que prenia el procés l’abocava a un atzucac.

 

2.8 Consonantisme: les consonants geminades

2.8.1 La ela geminada (l·l)

1. Completeu els buits de les frases següents amb l, ll, l·l, tl tll:

1. Té l'apartament en una zona molt tranquil·la de la ciutat.

2. El menjar que serveixen en aquest restaurant és excel·lent.

3. El president va eixir il·lès (il·lés) de l'atemptat.

4. S'ha comprat una parcel·la per a fer-se un xalet.

5. Té una col·lecció de segells molt important.

6. Passà el test d'intel·ligència amb un bon resultat.

7. Li concediren una beca de col·laboració i escrigué una novel·la.

8. No han solucionat res, la proposta ha estat nul·la.

9. La celebració de l'acte es va declarar il·legal.

10. Va venir l'electricista i em va instal·lar el fil musical, però encara treu un so massa metàl·lic.

11. Sol·licitàrem l'assistència al col·loqui sobre satèl·lits.

12. Ahir al col·legi va posar una pel·lícula bèl·lica.

13. El van col·locar dins una cel·la de càstig.

14. Ha presentat una proposta paral·lela on fa al·lusió als temes encara no solucionats.

15. La il·luminació que han instal·lat a la circumval·lació és pàl·lida.

16. Han al·legat desconeixement de la llei en l’apel·lació presentada.

17. Han elaborat un projecte que consta d’un miler de fulls.

18. He estat col·laborant en la solució d’un sil·logisme d’una complicació il·limitada.

19. Cavil·lar massa pot provocar problemes capil·lars que desemboquen en alopècia.

20. Mireia és una dona molt alegre i treballadora.

21. Els lletrats haurien d'estudiar més literatura hel·lènica.

22. El bitllet té una ratlla intel·ligentment dissenyada.

23. Hem perdut el litigi contra els titulars del transatlàntic.

24. A causa de trencar ametles em fa mal l'espatla.

25. Camil·la té les pupil·les pàl·lides: cal buscar una solució.

26. És una dona molt liberal: ha permés la rebel·lió dels seus fills.

2. miraments, passat, arribar, misteriosa, princesa, comtat, Hongria, princesa, vigilància, monges, abadessa, assistit, escàndol, arribada, esperança, passeig, plaça, tard, automòbil, dada, augmentar, aclarir, majordom, avorria, havia, setmana, passada, taverna, impressionant, missió, acabat.

 


1/2/2024

(SOLUCIONS) DOMINI PRÀCTIC DEL SISTEMA LINGÜÍSTIC

Ex. 17 agraíeu, ambigües, androgin, antiimperialista, aquàrium, arcaista, argüiria, ateisme, atmosfera, àton, atraïment, biscaïna, conduiria, córrer, decaïment, desposseir, diürètic, empedreirà, endogen, espècimen, estoïcisme, examen, exogen, femineïtat, fortuït, geniüt, idoneïtat, instantaneïtat, leucòcit, lingüística, mèdium, paüls, període, peüc, polaina, preindustrial, proveir, radiòfon, reporter, rèptil, reüll, revenen, ruïnós, témer, timpà, trigemin, vademècum, vel·leïtat, vertigen, xandall.

Ex. 18

a) és, créixer. b) cònsol, suís, col·laboració, països, Món.  c) austríac, pneumònia, després, èczemes, cardíaca. d) anàlisi, cocaïna. e) veuràs, café. f) té, Lluïseta, Jesuïtes. g) indústria, tèxtil, però, sé, què, ocórrer, abandonà. h) rèptils, prènsil. i) arruïnat, amoïnat, atribuït. j) programació, diürna, ràdio. k) l) sí, però, més.

Ex. 23

a) Tinc molta set però aquest líquid em fa fàstic. b) No entenc l’actitud dels qui viuen al sud. c) Aquest biòleg semblava tímid i covard, però la seua absència ha deixat un buit profund. d) Dissabte, a les set, signaré l’augment de sou pel nou càrrec. e) La paret que dona al vessant nord no necessita cap retoc. f) Aquest atleta que és cec de naixement bat tots els rècords. g) Adquiriu a bon preu coets i petards per a la revetlla de Sant Joan. h) Ja han rebut la sol·licitud de subvenció per a les activitats del Consell de la Joventut. i) Els ànecs naden i es capbussen tranquil·lament. j) Han accelerat el procés dels butlletins a l’institut i, a més, es controlen les absències. k) Aquella escriptora ha estudiat el cas de la pneumònia del sociòleg. l) El tsar ha celebrat una gran festa pel baptisme del seu nebot.

Ex. 24

Vesprada, va, esquerp, estrafolari, actitud, acritud, va suggerir, rebel·lar-me, amb, plenitud, joventut, suportaria.

Sabia, trobava, soledat, bosc, sortida. Havia, ordir, amb, ferocitat, amb claredat, rigorositat. Havia, saviesa, escrúpols, mostrar-me, quimerut, esclavitud, ofegaven.

Comptava, amb, actitud, falsedat, probablement, brusquedat, amb, parlava, movia, atordiment, devia, compliment.

Sabia, latitud, sud, nord. Vaig, muntar, muntanya, tramuntana. Vaig, entendre, seguretat, movia, rancor, ràpid, absurd, succés. Capgirar, vida, delicte, covard, rebentara, possible, esdeveniment.

Vaig, immòbil, meravella, núvols, va, sortir, boca, oblit.

Ex. 23

a) Fes  b) seieu  c) aprenga  d) dissolga  e) isqueu  f) vulga  g) córrec  h) tix/teixeix  i) engul/engolisc  j) menteix  k) vulga / concloga / resolguem l) vegem, constituïsca/constituïm  m) confongueu  n) rep, atenc, sé  o) descrigues, envies / descrigueu, envieu  p) traduïu  q) pressenta, estiga  r) reculles  s) moveu-vos / voleu  t) dorma  u) agrada, confonga  v) llija/llegisca  w) perda, perda  x) agraïsc, fongueu  y) estigues  z) escupes.

Ex. 30

a) li’l  b) dona-li-la  c) us ho  d) li’n  e) m’ho  f) la hi  g) els les  h) li ho  i) deixa-li-les  j) fixeu-vos-hi  k) trau-la’n  l) portar-les-hi / portar-li-les.

Ex. 31

a) els en  b) envia’ls-la  c) deixar-los-els  d) les hi  e) li’l  f) us hi  g) us la  h) s’hi  i) li’n  j) s’hi  k) ho  l) te’n. 

2n BACC

SOLUCIONARI: ORTOGRAFIA (p. 7-14)

CONSONANTS OCLUSIVES

1. nebot, estrateg, salut, ràpid, tub, poruc, fàstic, llop, quietud, sord/t, bec, alberg, esnob, abric, àrab, aprenc, bandit, càstig, espàrrec, buit, clàssic, esquerp, suc/d, gemec, tard, profund, joventut, sang/t, càrrec, plenitud.

2. capficar, absent, dissabte, òptim, objecte, cabdell, dubtar, baptisme, substància, obscur, captivar, subscriure, submergir, absència, cabdal.

Advocat, viatge, admirar, dotze, sotmetre, jutjar, fetge, aritmètica, adjuntar, horitzó, atmosfera, adscriure, ametlla, adjacent, guitza, adjudicar, atlàntic.

pacte, suggerir, arquitecte, tractar, accelerar, augment, digne, delicte, anècdota, docte, fragment, maligne, succés, impugnar.

3. equip, tip, tomb, calb, xarrup, rumb, tap, grip, colp, camp, trip, palp.

4. llop/lloba; miop/miopia; drap/drapaire; tub/tubulat; polp/polper; serp/serpentejar; corb/corbató; sogorb/sogorbí; esnob/esnobista; xop/xopar; esparadrap/ ; pap/papada.

9.  beure- veure; vellesa- bellesa; venes- benes; vuit – buit; ball – vall.

10.          automòbil            avorrir                 fava                      taverna

               advocat                biga                      sabó                     travar

               alcova                  cascavell              vernís                   gavardina

               almívar                desimbolt            voltor                   rebentar

               arribar                  cavalcar                comboi                 treballar

               avall                     trobador                riba                       rebolcar

               cavaller                baró                      núvol                   provar

11. mòvil – mòbil; reventar – rebentar; volcar – bolcar; calvo – calb; cuervo – corb; curva – corba; vaho – baf; varón – baró; venda – bena; verruga – berruga; viga – biga; vasco – basc.

 FONEMES ALVEOLARS

5.         catorze                 televisió                bàsic                    composició

               brasa                    rosa                      pinzellada            Teresa

               colze                    posar                    llosa                     alzina

               museu                  fusió                     lesió                     esmorzar

               asil                       entesos                 duresa                  revisar

               il·lusió                 senzillesa             zona                     peresós

               cosa                      confusió                brusa                    reposar

               polze                    deposició             benzina                Manises

               pesar                    positiu                 rasant                   tisores

               visita                    casa                      rabosa                  cervesa

               ase                        encisar                 naturalesa            misèria

 6.            interessar             atroç                     travessar              dansa

               capaces                cabassos                clàssica                passió

               esperances           tros                       comerç                 terrassa

               traspassar            moltíssims           transmissió          obsessionat

               bossa                    borsa                    discussió              Massalavés

               classificar            eficàcia                missa                    confessar

               passeig                 successió             opressió               precaució

               fòssil                    associació            assignatura          classe

               essencial              necessitar            de pressa             sessió

               comissari             esmussar              possessiu             rossa

 7.            passar                  posar                    passió                  dissident              impressor

               tesi                       divisor                 dissolvent            desídia                 oasi

               raça                      metamorfosi        crisi                      interessos            anàlisi

               cendra                  civella                  cançó                   consell                 tossut

               emissora              decisió                 russa                    classe                   pressió

               assegurar             temença                accelerar              il·lusió                 tossir

               ingressos             divisió                 congressos           enyorança            admissió

               venjança              anàlisi                  accessos                paisatge                associar

               trossejar                anglesos                fosos                    assenyalar           encerclar

               cervesa                 puresa                  assedegat             audaços                desitjar

               associar                grisos                   assolellat             fermesa                necessari

               mossegar             divisió                 congressos           ingressar              enyorança

               assassinat            obsessió                successora           possible               accessible

               vosaltres              visitar                  tresor                   travessar              tassa

               rosegar                 assajar                 resum                   resultat                passaport

               pesseta                 pessic                   pissarra                pausa                   zoològic

               presó                    pesar                    óssa                      música                 topazi

               transistor             zero                      tisores                  brusa                    pallasso

               dotzena                països                  missió                  església                masia

               Ignasi                   Lluïsa                   exposició             sofre                     safrà

8. admissió, comissió, impressor, abadessa, agressor, discussió, emissora, progressió, expressió, duquessa, transmissor, transgressió.

9.  anissos, grisos, suïssos, nassos, casos, gasos, congressos, accessos, grossos, reposos, calabossos, tresos, anglesos, espessos, cabassos, interessos, matisos, mesos, japonesos, pesos, trossos, arrossos, russos, usos, dosos, busos.

10.

1. camisa, grisa, missa.

2. fase, classe, massa.

3. confessà, resà.

4. mossa, curiosa, destrossa, cosa.

5. cosia, tossia.

6. trossos, grossos, esposos.

7. Tereseta, pesseta.

8. mossegar, massegar.

11. senyor, missió, cassola, dansa, ensenyar, pallasso, sabata, persona, insecte, pesseta, pissarra, disset, estrella, suor, tassa, casa, cosa, passar.

 12. feliç, llençol, traça, cançó, març, pedaç, plaça, cinquanta, cirera, dolç, braç, cent, adreçar, aficina, véncer, cigró, cistella, força, ciutat, vençut, edició, amenaçar, encendre, comerç.

 FONEMES PALATALS

1. avantatjós, coratjós, viatjar, assetjar, petjada, jutgessa, heretgia, massatgista, paisatgista, salvatgisme, rellotger, enutjós.

2. llotges, sitges, fotges, heretgies, calitges, mitges, taronges, enveges, dejuns, pluges, esponges, mitjges, botiges, puges, corretges, granges, natges, monges.

3. eixir, Xàtiva, moixa, Xàbia, coixos, nàixer, ximple, caixa, peix, xarop, xampany, créixer, pixum, seixanta, feixos, conéixer, arruixar, eixugar, moixama, això, feixucs, xèrif, lleixiu, dibuix, deixar, desxifrar, disbauxa, xeringa, enguixar, eix.

4. ratxa, conxa, xufa, Xile, cotxer, trinxar, matxet, perxar, xafarder, txeca, Càlitx, xinxa, gaspatxo, metxa, cartutxera, puig, vaig, xiquet, mig, xutar, botxí, marxa, carxofar, xe, porxada, Barx, despatxar, xuplar, arxiu, oreig, clòtxina, xiclet.

5. passeig, maig, lleig, desig, roig, despatx, Puig, cartutx, cartutxera, empatx, escabetx, rebuig, enuig, escabetxina, roig, empatxada, estoig, cotxes, puig, metxa, cartutxos, fitxes, fitxar, goig, Txecoslovàquia.

CONSONANTS NASALS

1.         tambor                                semblant                             circumstància

               enveja                                 emmagatzemar                  enfadar-se

               invent                                 enmig                                  somriure

               fang                                     empitjorar                          novembre

               inflamació                          envellit                               conferència

               comtessa                            commutar                           Gemma

               perenne                               Anna                                   impremta

               tramvia                               planxa                                gimnàstica

2. angle: xamfrà;  estimulant: amfetamina;  agredir: atemptar;  perdurable: perenne;  no obstant: tanmateix;  adjunt: annex;  excrement: femta;  senyal: empremta;  recipient: àmfora;  lliure: exempt;  espectacular: sumptuós; anticipació: acompte.

4. fil: enfilar; negre: ennegrir; bena: embenar; llaç: enllaçar; malalt: emmalaltir; blanc: enblanquir; mut: emmudir; marc: emmarcar; metzina: emmetzinar; sabó: ensabonar; fons: enfonsar; joia: enjoiar.

5. ample, compte, banc, circumferència, conte, comte, comptat, descompte, temptació, Immaculada, somrient, tramvia, circumval·lació, simfonia, trompetes, tambors, condemna, atemptat, immediatament.

FONEMES LATERALS

1. il·legal, il·legible, il·legítim, il·lícit, il·limitat, il·lògic, il·localitzable.

2. penicil·lina, cancel·lar, interpel·lar, fal·lible, maquiavèl·lic, al·lot, fal·làcia, apel·lar, al·legoria, col·lisió, damisel·la, oscil·lar.

xic: al·lot; antibiòtic: penicil·lina; mentida: fal·làcia; invalidar: cancel·lar; senyoreta: damisel·la; interposar: interpel·lar; metàfora: al·legoria; astut: maquiavèl·lic; enganyós: fal·lible; xoc: col·lisió; vacil·lar: oscil·lar; exigir: apel·lar.

3. alegre: alegrar                              il·lustre: il·lustració                         parcel·la: parcel·lar

    col·legi: col·legial                       instal·lar: instal·lació                       tranquil·la: tranquil·litat

    delegat: delegació                        relació: relacionar                            rebel·lió: rebel·lar

    col·laborar: col·laboració            paral·lel: paral·lela                          meló: melonar

    il·lús: il·lusió                                intel·ligent: intel·ligència                excel·lent: excel·lència

    il·luminar: il·luminació                bèl·lic: bel·licós                               jubilat: jubilació

    elèctric: electricitat                      nul·la: anul·lar                                 goril·la: goril·les

    celebrar: celebració                      militar: militarisme                          síl·laba: sil·làbic

    al·lucinar: al·lucinació                elegir: elecció                                   mil·lèssim: mil·lèssima

    idil·li: idíl·lic                                titular: titulació                                 milió: milionari

 4. il·lusió                            pel·lícula                            taula                     apel·lar                solució

    col·laboració                  alegria                                intel·ligent           al·locució            tranquil·litat

    excel·lent                       cèlebre                                caravel·la            estela                   cristal·lí

    il·lustre                          sol·licitar                            elogi                     mil·lenari            còlera

    aquarel·la                       rebel·lió                              oliva                     col·lisió                filial

    paral·lela                        instal·lar                             al·legoria             delegada              goril·la

    vela                                 novel·la                              miler                    il·lés                     fumarel·la

    pusil·lànime                   col·lectiu                            insòlit                  caravel·la            col·lecció

    el·lipse                           hel·lènic                              metàl·lic              escola                  col·legi

    fal·laç                             titil·lar                                col·lador              eòlica                   pupil·la

    eludir                              capil·lar                              libèl·lula              il·lícit                   religió

    mol·lusc                         il·lustrat                              fal·lible                parcel·la                Brussel·les

    milió                               cel·la                                  passarel·la           solidaritat            cal·ligrafia

    repel·lent                       maleta                                 anul·lar                il·luminació        gàl·lic

    oscil·lar                          delegat                                satèl·lit                bala                      fal·làcia

    il·legítim                        bèl·lic                                 elèctric                 recelar                 col·loqui

 5. col·laborar, ples, al·lucinava, rebel·lió, estabilitat, desconsolat, il·lusió, pel·lícula, calendari, tranquil·lament, vacil·la, vacil·lant, celebraren, solemnitat, exili, intel·lectual, al·lèrgic, elogis, flicitacions, alegria, elegit, col·locar, col·lecció, aquarel·les.

 

6.–electricista, instal·lar, cèl·lula, elèctrica.

- col·loqui, felicitar, col·laborador.

- col·lisió, il·lesos, ambulància, auxili.

- al·lusió, colonial, il·lustre.

- delinqüent, infal·lible, anul·lar.

- alarma, col·lecció, aquarel·les.

- goril·la, rebel·là, alimentació, cel·la, metàl·lica.

SOLUCIONS (p. 5-6) Consonantisme: les consonants geminades

La ela geminada (l·l)

1. Completeu els buits de les frases següents amb l, ll, l·l, tl tll:

1. Té l'apartament en una zona molt tranquil·la de la ciutat.

2. El menjar que serveixen en aquest restaurant és excel·lent.

3. El president va eixir il·lès (il·lés) de l'atemptat.

4. S'ha comprat una parcel·la per a fer-se un xalet.

5. Té una col·lecció de segells molt important.

6. Passà el test d'intel·ligència amb un bon resultat.

7. Li concediren una beca de col·laboració i escrigué una novel·la.

8. No han solucionat res, la proposta ha estat nul·la.

9. La celebració de l'acte es va declarar il·legal.

10. Va venir l'electricista i em va instal·lar el fil musical, però encara treu un so massa metàl·lic.

11. Sol·licitàrem l'assistència al col·loqui sobre satèl·lits.

12. Ahir al col·legi va posar una pel·lícula bèl·lica.

13. El van col·locar dins una cel·la de càstig.

14. Ha presentat una proposta paral·lela on fa al·lusió als temes encara no solucionats.

15. La il·luminació que han instal·lat a la circumval·lació és pàl·lida.

16. Han al·legat desconeixement de la llei en l’apel·lació presentada.

17. Han elaborat un projecte que consta d’un miler de fulls.

18. He estat col·laborant en la solució d’un sil·logisme d’una complicació il·limitada.

19. Cavil·lar massa pot provocar problemes capil·lars que desemboquen en alopècia.

20. Mireia és una dona molt alegre i treballadora.

21. Els lletrats haurien d'estudiar més literatura hel·lènica.

22. El bitllet té una ratlla intel·ligentment dissenyada.

23. Hem perdut el litigi contra els titulars del transatlàntic.

24. A causa de trencar ametles em fa mal l'espatla.

25. Camil·la té les pupil·les pàl·lides: cal buscar una solució.

26. És una dona molt liberal: ha permés la rebel·lió dels seus fills.

2. miraments, passat, arribar, misteriosa, princesa, comtat, Hongria, princesa, vigilància, monges, abadessa, assistit, escàndol, arribada, esperança, passeig, plaça, tard, automòbil, dada, augmentar, aclarir, majordom, avorria, havia, setmana, passada, taverna, impressionant, missió, acabat.

 





2n BAAM 

SOLUCIONARI: ORTOGRAFIA (p. 20-27)

CONSONANTS OCLUSIVES

1. nebot, estrateg, salut, ràpid, tub, poruc, fàstic, llop, quietud, sord/t, bec, alberg, esnob, abric, àrab, aprenc, bandit, càstig, espàrrec, buit, clàssic, esquerp, suc/d, gemec, tard, profund, joventut, sang/t, càrrec, plenitud.

2. capficar, absent, dissabte, òptim, objecte, cabdell, dubtar, baptisme, substància, obscur, captivar, subscriure, submergir, absència, cabdal.

Advocat, viatge, admirar, dotze, sotmetre, jutjar, fetge, aritmètica, adjuntar, horitzó, atmosfera, adscriure, ametlla, adjacent, guitza, adjudicar, atlàntic.

pacte, suggerir, arquitecte, tractar, accelerar, augment, digne, delicte, anècdota, docte, fragment, maligne, succés, impugnar.

3. equip, tip, tomb, calb, xarrup, rumb, tap, grip, colp, camp, trip, palp.

4. llop/lloba; miop/miopia; drap/drapaire; tub/tubulat; polp/polper; serp/serpentejar; corb/corbató; sogorb/sogorbí; esnob/esnobista; xop/xopar; esparadrap/ ; pap/papada.

9.  beure- veure; vellesa- bellesa; venes- benes; vuit – buit; ball – vall.

10.          automòbil            avorrir                 fava                      taverna

               advocat                biga                      sabó                     travar

               alcova                  cascavell              vernís                   gavardina

               almívar                desimbolt            voltor                   rebentar

               arribar                  cavalcar                comboi                 treballar

               avall                     trobador                riba                       rebolcar

               cavaller                baró                      núvol                   provar

11. mòvil – mòbil; reventar – rebentar; volcar – bolcar; calvo – calb; cuervo – corb; curva – corba; vaho – baf; varón – baró; venda – bena; verruga – berruga; viga – biga; vasco – basc.

 FONEMES ALVEOLARS

5.         catorze                 televisió                bàsic                    composició

               brasa                    rosa                      pinzellada            Teresa

               colze                    posar                    llosa                     alzina

               museu                  fusió                     lesió                     esmorzar

               asil                       entesos                 duresa                  revisar

               il·lusió                 senzillesa             zona                     peresós

               cosa                      confusió                brusa                    reposar

               polze                    deposició             benzina                Manises

               pesar                    positiu                 rasant                   tisores

               visita                    casa                      rabosa                  cervesa

               ase                        encisar                 naturalesa            misèria

 6.            interessar             atroç                     travessar              dansa

               capaces                cabassos                clàssica                passió

               esperances           tros                       comerç                 terrassa

               traspassar            moltíssims           transmissió          obsessionat

               bossa                    borsa                    discussió              Massalavés

               classificar            eficàcia                missa                    confessar

               passeig                 successió             opressió               precaució

               fòssil                    associació            assignatura          classe

               essencial              necessitar            de pressa             sessió

               comissari             esmussar              possessiu             rossa

 7.            passar                  posar                    passió                  dissident              impressor

               tesi                       divisor                 dissolvent            desídia                 oasi

               raça                      metamorfosi        crisi                      interessos            anàlisi

               cendra                  civella                  cançó                   consell                 tossut

               emissora              decisió                 russa                    classe                   pressió

               assegurar             temença                accelerar              il·lusió                 tossir

               ingressos             divisió                 congressos           enyorança            admissió

               venjança              anàlisi                  accessos                paisatge                associar

               trossejar                anglesos                fosos                    assenyalar           encerclar

               cervesa                 puresa                  assedegat             audaços                desitjar

               associar                grisos                   assolellat             fermesa                necessari

               mossegar             divisió                 congressos           ingressar              enyorança

               assassinat            obsessió                successora           possible               accessible

               vosaltres              visitar                  tresor                   travessar              tassa

               rosegar                 assajar                 resum                   resultat                passaport

               pesseta                 pessic                   pissarra                pausa                   zoològic

               presó                    pesar                    óssa                      música                 topazi

               transistor             zero                      tisores                  brusa                    pallasso

               dotzena                països                  missió                  església                masia

               Ignasi                   Lluïsa                   exposició             sofre                     safrà

8. admissió, comissió, impressor, abadessa, agressor, discussió, emissora, progressió, expressió, duquessa, transmissor, transgressió.

9.  anissos, grisos, suïssos, nassos, casos, gasos, congressos, accessos, grossos, reposos, calabossos, tresos, anglesos, espessos, cabassos, interessos, matisos, mesos, japonesos, pesos, trossos, arrossos, russos, usos, dosos, busos.

10.

1. camisa, grisa, missa.

2. fase, classe, massa.

3. confessà, resà.

4. mossa, curiosa, destrossa, cosa.

5. cosia, tossia.

6. trossos, grossos, esposos.

7. Tereseta, pesseta.

8. mossegar, massegar.

11. senyor, missió, cassola, dansa, ensenyar, pallasso, sabata, persona, insecte, pesseta, pissarra, disset, estrella, suor, tassa, casa, cosa, passar.

 12. feliç, llençol, traça, cançó, març, pedaç, plaça, cinquanta, cirera, dolç, braç, cent, adreçar, aficina, véncer, cigró, cistella, força, ciutat, vençut, edició, amenaçar, encendre, comerç.

 FONEMES PALATALS

1. avantatjós, coratjós, viatjar, assetjar, petjada, jutgessa, heretgia, massatgista, paisatgista, salvatgisme, rellotger, enutjós.

2. llotges, sitges, fotges, heretgies, calitges, mitges, taronges, enveges, dejuns, pluges, esponges, mitjges, botiges, puges, corretges, granges, natges, monges.

3. eixir, Xàtiva, moixa, Xàbia, coixos, nàixer, ximple, caixa, peix, xarop, xampany, créixer, pixum, seixanta, feixos, conéixer, arruixar, eixugar, moixama, això, feixucs, xèrif, lleixiu, dibuix, deixar, desxifrar, disbauxa, xeringa, enguixar, eix.

4. ratxa, conxa, xufa, Xile, cotxer, trinxar, matxet, perxar, xafarder, txeca, Càlitx, xinxa, gaspatxo, metxa, cartutxera, puig, vaig, xiquet, mig, xutar, botxí, marxa, carxofar, xe, porxada, Barx, despatxar, xuplar, arxiu, oreig, clòtxina, xiclet.

5. passeig, maig, lleig, desig, roig, despatx, Puig, cartutx, cartutxera, empatx, escabetx, rebuig, enuig, escabetxina, roig, empatxada, estoig, cotxes, puig, metxa, cartutxos, fitxes, fitxar, goig, Txecoslovàquia.

CONSONANTS NASALS

1.         tambor                                semblant                             circumstància

               enveja                                 emmagatzemar                  enfadar-se

               invent                                 enmig                                  somriure

               fang                                     empitjorar                          novembre

               inflamació                          envellit                               conferència

               comtessa                            commutar                           Gemma

               perenne                               Anna                                   impremta

               tramvia                               planxa                                gimnàstica

2. angle: xamfrà;  estimulant: amfetamina;  agredir: atemptar;  perdurable: perenne;  no obstant: tanmateix;  adjunt: annex;  excrement: femta;  senyal: empremta;  recipient: àmfora;  lliure: exempt;  espectacular: sumptuós; anticipació: acompte.

4. fil: enfilar; negre: ennegrir; bena: embenar; llaç: enllaçar; malalt: emmalaltir; blanc: enblanquir; mut: emmudir; marc: emmarcar; metzina: emmetzinar; sabó: ensabonar; fons: enfonsar; joia: enjoiar.

5. ample, compte, banc, circumferència, conte, comte, comptat, descompte, temptació, Immaculada, somrient, tramvia, circumval·lació, simfonia, trompetes, tambors, condemna, atemptat, immediatament.

FONEMES LATERALS

1. il·legal, il·legible, il·legítim, il·lícit, il·limitat, il·lògic, il·localitzable.

2. penicil·lina, cancel·lar, interpel·lar, fal·lible, maquiavèl·lic, al·lot, fal·làcia, apel·lar, al·legoria, col·lisió, damisel·la, oscil·lar.

xic: al·lot; antibiòtic: penicil·lina; mentida: fal·làcia; invalidar: cancel·lar; senyoreta: damisel·la; interposar: interpel·lar; metàfora: al·legoria; astut: maquiavèl·lic; enganyós: fal·lible; xoc: col·lisió; vacil·lar: oscil·lar; exigir: apel·lar.

3. alegre: alegrar                              il·lustre: il·lustració                         parcel·la: parcel·lar

    col·legi: col·legial                       instal·lar: instal·lació                       tranquil·la: tranquil·litat

    delegat: delegació                        relació: relacionar                            rebel·lió: rebel·lar

    col·laborar: col·laboració            paral·lel: paral·lela                          meló: melonar

    il·lús: il·lusió                                intel·ligent: intel·ligència                excel·lent: excel·lència

    il·luminar: il·luminació                bèl·lic: bel·licós                               jubilat: jubilació

    elèctric: electricitat                      nul·la: anul·lar                                 goril·la: goril·les

    celebrar: celebració                      militar: militarisme                          síl·laba: sil·làbic

    al·lucinar: al·lucinació                elegir: elecció                                   mil·lèssim: mil·lèssima

    idil·li: idíl·lic                                titular: titulació                                 milió: milionari

 4. il·lusió                            pel·lícula                            taula                     apel·lar                solució

    col·laboració                  alegria                                intel·ligent           al·locució            tranquil·litat

    excel·lent                       cèlebre                                caravel·la            estela                   cristal·lí

    il·lustre                          sol·licitar                            elogi                     mil·lenari            còlera

    aquarel·la                       rebel·lió                              oliva                     col·lisió                filial

    paral·lela                        instal·lar                             al·legoria             delegada              goril·la

    vela                                 novel·la                              miler                    il·lés                     fumarel·la

    pusil·lànime                   col·lectiu                            insòlit                  caravel·la            col·lecció

    el·lipse                           hel·lènic                              metàl·lic              escola                  col·legi

    fal·laç                             titil·lar                                col·lador              eòlica                   pupil·la

    eludir                              capil·lar                              libèl·lula              il·lícit                   religió

    mol·lusc                         il·lustrat                              fal·lible                parcel·la                Brussel·les

    milió                               cel·la                                  passarel·la           solidaritat            cal·ligrafia

    repel·lent                       maleta                                 anul·lar                il·luminació        gàl·lic

    oscil·lar                          delegat                                satèl·lit                bala                      fal·làcia

    il·legítim                        bèl·lic                                 elèctric                 recelar                 col·loqui

 5. col·laborar, ples, al·lucinava, rebel·lió, estabilitat, desconsolat, il·lusió, pel·lícula, calendari, tranquil·lament, vacil·la, vacil·lant, celebraren, solemnitat, exili, intel·lectual, al·lèrgic, elogis, flicitacions, alegria, elegit, col·locar, col·lecció, aquarel·les.

 

6.–electricista, instal·lar, cèl·lula, elèctrica.

- col·loqui, felicitar, col·laborador.

- col·lisió, il·lesos, ambulància, auxili.

- al·lusió, colonial, il·lustre.

- delinqüent, infal·lible, anul·lar.

- alarma, col·lecció, aquarel·les.

- goril·la, rebel·là, alimentació, cel·la, metàl·lica.

SOLUCIONS EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES

Ex. 32

a) li’ls b) li’l c) li les d) li’n e) li la f) li l’ g) li les h) li’n

Ex. 33

me l’he te l’ me’ls se te’ls

se n’ te’l se l’ se l’

Ex. 34

a) me l’ b) te’l c) me l’ d) -me’l e) s’hi f) se te l’ g) m’hi h) me’n i) se’l

j) me l’ k) me l’ l) te l’ m) s’hi n) me’ls o) me’n

Ex. 35

a) no me’n dones cap. b) que ell t’ho conte. c) te’n poses? d) us ho e) se les f) la hi

 

SOLUCIONS EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES 

Ex. 1 

1 L’he vista 2 Ho he vist 3 En convidaré tres 4 Porta’n  5 N’he vist una de por  6 Les acompanyava  7 Porta-ho  8 No els trobem enlloc  9 Vaig plantar-ne un  10 La va conèixer / Va conèixer-la 11 Qui ho ha dit? 12 Els portes curts 13 Els has guardats? 14 En comprava15 La mare en feia de fregides 16 Guarda-ho.

Ex. 2

1 Ahir vaig trucar-li  2 Li vam ensenyar  3 Li he dit 4 Els presentaré la meua filla 5 Els compraré detallats  6 Mireia, ensenya’ls les notes  7 Hui li emprovaré el vestit. 8 Sempre li guardem els cromos. 9 Vull enviar-li un missatge. 10 Hem de fer-los la comanda. 11 Els enviaré els catàlegs. 12 Demà aniré a comprar-li un regal.

Ex. 3

1 Ho és  2 Hi va  3 Ho està  4 S’hi sent  5 Ho estic  6 Hi dorm  7 Ho sembla  8 S’hi ha tornat  9 Ho és  10 S’hi considera  11 Ho estem 12 Hi anem.

Ex. 4

1 Li ho faré pagar  2 Li’ls deixaran 3 Li ho comentarem 4 Li les cantarà 5 Li’n donaré  6 Li la demanarem  7 Li n’enviaré  8 Li’l perdoneu? 9 Els els faré pagar  10 Els ho llogarà  11 Els ho proposareu? 12 Els les reformaran 13 Els en donaràs 14 Els les donarem 15 Els en faré.

Ex. 5

a. Li l’he de comprar b. Antoni li’n recomana una. c. Vaig portar-l’hi  d. Enric li’l va demanar  e. Els les / collir-los-les f. Els el comprarem g. Emili no les hi portarà. h No n’hi havia a l’armari. i Qui la’n llevarà? j No t’ho perdonaré mai.

Ex. 6

1 te’l / ens el  2 t’ho 3 us el 4 m’ho 5 us ho / us ho 6 Us el / ens el 7 m’ho, t’ho 8 te’l / ens ho 9 us el /ens l’ 10 te’l / t’ho 11 -te’l / t’ho.

Ex. 7

1 Demà li les agafaré 2 Canta-li’n una 3 Renta’ls-les 4 Telefona’ls 5 Obri-li-la 6 Fem-los-en un 7 Li’l trametreu 8 Els n’oferiu 9 Agafa’ls-la 10 Els les furta / Furta’ls-les 11 Miquel li l’ha recomanat 12 No li l’has donada 13 Ramon els n’ha comprat. 14 Pep li’n recita 15 Teresa els el deu  16 L’hi vam haver de dur / Vam haver de dur-l’hi. 17 Li l’haurem de donar 18 Emili els en pagarà una. 19 N’hi ha plantat un. 20 No s’hi esforça. 21 Ens n’hem de comprar un. 22 Ens en va fer / Va fer-nos-en un 23 Demà us n’enviaré 24 Me l’han arreglada 25 Quan te l’enviaran? 26 La mare me l’ha portat. 27 El meu germà me l’ha comprat 28 El mestre me la pregunta 29 Ella me l’explica 30  El pare te’ls compra  31 En Jordi li la va dir 32 Qui te’l va regalar? 33 Ja els els he donats 34  En Josep ens l’arregla.

Ex. 8

1 li 2 n’ 3 us/ ens 4 els 5 hi 6 ‘l 7 l’ 8 -ho 9 pose’s 10 els 11 -les 12 l’ / en 13 -lo 14 ‘n 15 en 16 la 17 ho/l’ 18 el 19 -ne 20 en 21 us 22 -lo / el 23 les /-les 24 la / l’ 25 els / els

Ex. 9

1 hi 2 en 3 el 4 l’ 5 li les 6 l’ 7 li’l 8 hi 9 n’hi 10 els l’ 11 -li’n 12 li l’ 13 els les 14 en 15 els ho 16 l’ 17 n’hi 18 Li’l 19 Els ho 20 Les hi 21 li la 22 en 23 els l’ 24 te’ls 25 -ne 26 hi 27 li l’ 28 n’hi.

ELS PRONOMS FEBLES

Els pronoms febles són elements àtons que funcionen com a clítics verbals, és a dir, s’adjunten davant o darrere del verb i formen una unitat d’entonació amb aquest, com si es tractara d’una única paraula: m’agrada porta’ls. La majoria són personals, tret del neutre ho i dels adverbials en i hi.

 

1a persona

2a persona

3a persona

Neutre

Adverbials

Singular

em

et

es, el, la, li

ho

hi

Plural

ens

us

es, els, les


Els pronoms febles poden presentar quatre formes segons la posició que ocupen respecte al verb:

- La forma reforçada apareix davant de verbs començats per consonant: et porta, ens llig...

- La forma elidida s’utilitza davant de verbs que comencen per vocal: s’esforça, t’agrada...

- La forma plena apareix darrere del verb acabat en consonant o diftongs: esperant-vos, fixeu-vos...

- La forma reduïda s’utilitza darrere de verbs acabats en vocal (sempre que no siga un diftong): agafa’l, porta’ls...

Els pronoms febles precedeixen el verb, excepte quan aquest està en infinitiu, gerundi o imperatiu, que sempre van darrere: en farem, les llig, s’amaga, ho sembla, però portar-lo, deixant-los, feu-ho.

REMARQUES SOBRE ELS PRONOMS FEBLES

· En la parla col·loquial és habitual utilitzar el verb haver-hi juntament amb el pronom en de manera sistemàtica (n’hi ha, n’hi havia...). Aquest pronom només és correcte quan substitueix algun element de l’oració, però no en els altres casos. Per exemple, és incorrecte dir: *No n’hi ha aigua, però és correcte No hi ha aigua o No n’hi ha.

· El plural de li és els i no *lis. Per exemple, Llegirà un conte a tots els xiquets, en fer-ne la substitució pronominal del CI quedarà Els llegirà un conte i no *Lis llegirà un conte.

· El pronom de complement indirecte els té variació de nombre, però no de gènere: oracions com He donat un llibre a Rosa o He explicat el problema a les xiques, passarien a Li he donat un llibre i Els he explicat el problema, no *Les he explicat el problema.

 

LES FUNCIONS DELS PRONOMS FEBLES

Els pronoms febles poden dur a terme les mateixes funcions que els elements a què fan referència.

COMPLEMENT DIRECTE

Els pronoms el, la, els, les, en i ho poden substituir un complement directe d’acord amb les normes següents:

 

PRONOMS

NORMES D’ÚS

EXEMPLES

el, la, els, les

Substitueixen complements directes determinats.

Portaré els llibres que m’has demanat. Els portaré

en

Fa referència a un element incomptable o indeterminat (sense article determinat davant o acompanyat d’un quantificador)

Ens recomanà una pel·lícula: Ens en recomanà una.

ho

És el pronom neutre que substitueix un pronom neutre (açò, això, allò) o una oració subordinada substantiva (introduïda per que, el que, si...).

Vols que fem un viatge a Londres? Sí, ho vull.

 

Pronom en + adjectiu

Quan un substantiu va acompanyat d’un adjectiu i el substituïm pel pronom en, l’adjectiu ha d’anar precedit per la preposició de. Ex.: Mireia duia unes ulleres roges: Mireia en duia unes de roges.

Concordança del pronom feble i el participi

Quan substituïm un CD determinat per un pronom feble, en cas que hi haja un temps verbal compost, el participi ha de concordar en gènere i nombre amb el pronom feble.

EXERCICIS

1. Respon les preguntes fent concordar el pronom feble amb el participi com en l’exemple.

Ja has endreçat l’habitació? Sí, ja l’he endreçada.   

a)     Ha trobat les arracades?

b)     Heu tret les entrades?

c)     Heu conegut la nova professora?

d)    Heu comprat les pizzes?

e)    Has aconseguit la beca?

 

Definit. Pot portar: - article definite - demostratiu - possessiu - nom propi

EL, LA, ELS, LES

Has portat les verdures? > Les has portades?

Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida.

Vaig vore el teu germà > El vaig vore.

Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.

Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res.

EN

Has portat verdures? > N’has portat?

Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.

 

Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò.

HO

Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir.

Volia allò > Ho volia.

Sabia el que passaria > Ho sabia.

 

COMPLEMENT INDIRECTE 

1a persona singular: EM

1a persona plural: ENS

2a persona singular: ET

2a persona plural: US

3a persona singular: LI

No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat.

3a persona plural: ELS (masculí i femení)

Substitució pronominal del complement indirecte

1.     Els pronoms febles li, els (‘ls, -los) fan la funció de complement indirecte i no tenen distinció de gènere, és a dir, s’utilitzen tant per a un referent masculí com per a un referent femení. Ex.: A Robert / Rosa, li demanaré els apuntsAls meus germans / a les meues germanes, vull donar-los un regal.

2.     La forma *lis és absolutament incorrecta.

3.     El pronom se només pot fer la funció de complement indirecte si té un valor reflexiu: Ell es cordava les sabatesEll se les cordava. Però quan el complement indirecte és una persona diferent del subjecte que realitza l’acció, sempre hem de fer servir el pronom liEll li corda les sabates, al fill.

ELS PRONOMS FEBLES (II): CC, CRV, PREDICATIU I ATRIBUT

 

EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL

Els complements circumstancials indiquen les circumstàncies en què es produeix l’acció del verb. Aquestes circumstàncies poden ser de temps, de lloc, de manera, d’instrument, de finalitat...

Van arribar amb retard (CC de temps)

Van treballar de valent (CC de manera)

Van estiuejar a la platja (CC de lloc)

Van  vindre amb cotxe (CC d’instrument)

 

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS

Com a norma general, els complements circumstancials són substituïts pel pronom hi, llevat d’un únic cas: si el complement és introduït per la preposició DE, és substituït per en (n’ / ‘n / -ne).

Demà tornaran al poble → Demà hi tornaran

He dut el cotxe al garatge →  Hi he dut el cotxe

He tret el cotxe del garatge →  N’he tret el cotxe

Cal tenir en compte, però, que el CC de manera és substituït sempre pel pronom hi (-hi) i el podreu localitzar preguntant-vos com es fa l’acció.

Pau treballava de valent →  Pere hi treballava.

Marc, camina de pressa, per favor! →  Marc, camina-hi, per favor

 

 

EL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL

Hi ha certs verbs que exigeixen (regeixen) la presència de complements introduïts per una preposició determinada. Per això, aquests complements s’anomenen preposicionals o de règim verbal. Ex.:

La teua cosina s’ha acostumat al soroll del trànsit. (La teua cosina s’hi ha acostumat).

Estic d’acord amb la vostra proposta. (Hi estic d’acord).

Contribuirem a l’eliminació dels residus tòxics. (Hi contribuirem).

 

Ací teniu alguns dels verbs que admeten aquest complement:

Complement amb A

Complement amb EN

Complement amb DE

Complement amb AMB

accedir, contribuir, excitar, procedir, renunciar, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se, dedicar-se...

pensar, tardar, vacil·lar, afanyar-se, complaure’s, entossudir-se, exercitar-se, delitar-se, interessar-se, confiar...

aprendre, parlar, saber, recordar-se, oblidar-se, riure’s, adonar-se, burlar-se, abstenir-se, queixar-se...

avenir-se, fer-se, estar d’acord, amenaçar...

 

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL

Per a substituir un complement de règim verbal tenim dos pronoms: en, hi.

 Usem en (n’ / ‘n / -ne) quan la preposició és de. Ex.: No es recorda de res. No se’n recordaParlava de tot un poc. En parlava.

 Usem hi per a totes les altres preposicions. Ex.: Renunciaré al càrrec. Hi renunciaréPensa en això que et vaig dir. Pensa-hi.

 

Quan substituïm una proposició introduïda per la conjunció que davant de la qual la preposició s’ha  omés, es fa la substitució tenint en compte la preposició implícita. Exemples:

No t’oblides del viatge. = No te n’oblides.

No t’oblides que tens un viatge = No te n’oblides.

També, cal recordar que les proposicions substantives d'infinitiu només poden anar introduïdes per les preposicions a o de. Per tant, si el verb regeix una preposició diferent (en, amb), cal substituir-la per una d’aquestes, però haurem de tenir en compte la preposició original quan fem la substitució pronominal. Exemple:

Confiava en la seua innocència.  Hi confiava.

Confiava de ser innocent. Hi confiava.

 

EL COMPLEMENT PREDICATIU

És semblant al CCM, però en aquest cas modifica dos elements de l’oració, ja que el predicatiu complementa alhora el verb i el subjecte de la frase, o bé el verb i el complement directe. Si és un adjectiu, aquest complement concorda amb el subjecte o amb el complement directe en gènere i nombre:
   Rosa passejava amoïnada. → el predicatiu concorda amb el subjecte
   Els alumnes troben la lliçó complicada. → el predicatiu concorda amb el complement directe
.

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL PREDICATIU

Els verbs predicatius tornar-se, trobar-se, arribar, resultar, fer-se... substitueixen el complement pel pronom HI

Vingué molt cansada? –Hi vingué.

Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa.

Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.

Alguns verbs que poden dur complement predicatiu són:

 

Verbs amb complement predicatiu i exemples

Tornar-se

El vi s’ha tornat agre.

Fer-se

Aquella poma s’ha fet malbé.

Quedar-se

Robert es va quedar esblaiat en saber la notícia.

Romandre

Els alumnes romanien drets al passadís.

Trobar-se

Mireia es trobava il·lusionada.

Presentar-se

La reunió s’havia presentat animada.

Anar

El xiquet sempre va brut.

Resultar

El partit va resultar interessant

Trobar

Anna trobava la seua amiga esgotada.

Arribar

Els corredors arribaran exhausts a la meta.

Considerar

El jurat considerà la novel·la meravellosa.

Aparéixer

El gos va aparèixer esprimatxat.

 

Però, amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar, el complement predicatiu se substitueix pel pronom EN 
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet

Em diuen Jordi. A tu també te’n diuen? 

ATRIBUT

Si és definit EL, LA ELS, LES

Pere és el metge del poble > Pere l’és.

Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO

Pere és metge > Pere ho és.

Pere és el metge del poble > Pere ho és

Per a donar èmfasi (partitiu) EN

Mira que n’ets, de llest!

Si n’estic, de farta! 

1/11/23

LA SUBORDINACIÓ (CLAUS)

Ex. 1

- Vam veure senyals que ells havien estat a casa meua. CN

- Li va demanar que deixara de molestar-lo. CD

- Em molesta que em critiquen injustament. Subjecte

- Acceptaren que els acompanyàrem durant el viatge. CD

- La idea és que proposeu alternatives viables. Atribut

- Vam parlar amb qui ho va demanar. CCC

- Volien saber si podien entrar. CD

Ex. 4 (pàg. 113)

1. Els va sorprendre que fos tan hipòcrita. Sub. Subs completiva / subjecte

2. Es penedia d’haver-ho fet. Sub. Subs d’inf. / CRV

3. Ens ha comentat que avui ella no hi era. Sub. Subs completiva /CD

4. Es van oblidar de donar-li les gràcies. Sub. Subs d’inf. / CRV

5. Encara no hem entés què ens ha dit. Sub. Subs interrogativa ind. / CD

6. Es queixava que no l’haguessen advertit. Sub. Subs completiva/ CRV

7. M’espanta conéixer tants detalls dels fets. Sub. Subs d’inf. / subjecte

8. No era segur que fos reelegida. Sub. Subs completiva / subjecte

9. Li sap molt greu que no vingueu. Sub. Subs completiva / subjecte

10. No us adonàveu que jugàveu amb foc. Sub. Subs completiva / CRV

11. Estan cansats que tothom els maltracte. Sub. Subs completiva / Cadj.

12. No valia la pena esforçar-s’hi tant. Sub. Subs d’inf. / Subjecte

13. La Mertitxell diu  que no hi està d’acord. Sub. Subs completiva / CD

14. S’arrisquen que els expulsen de l’associació. Sub. Subs completiva / CRV

15. No sempre és fàcil combatre la peresa. Sub. Subs d’inf./Subjecte

16. La sensació  que tots érem una família va durar poc. Sub. Subs completiva / CN

17. Va preguntar si podien fer la feina plegats. Sub. Subs completiva / CD

18. Estic segur de guanyar les oposicions. Sub. Subs d’inf. /Cadj.

19. Els caçadors desitjaven que l’època de veda finalitzés aviat. Sub. Subs completiva/CD

20. Els pares van estar molt contents que els preparàrem una festa. Sub. Subs completiva / Cadj.

21. M’agradaria  que el viatge programat fos un èxit. Sub. Subs completiva/ subjecte

22. La solució és preparar-se l’examen. Sub. Subs d’inf/ atribut

23. No s’adona que la pell també registra el pas del temps. Sub. Subs completiva/ CRV

24. Tinc el pressentiment que el partit acabarà amb un empat. Sub. Subs completiva/CN

25. Els va assegurar que arribaria d’hora. Sub. Subs completiva / CD

26. Em molesta que no confieu en mi. Sub. Subs completiva / Subjecte

27. Resulta difícil d’entendre el problema. Sub. Subs d’inf. / Cadj.

28. Es va oblidar de portar la calculadora. Sub. Subs d’inf. / CRV

29. És incapaç  de recordar res. Sub. Subs d’inf. /Cadj.

30 No sabien si presentar-se d’etiqueta. Sub. Subs completiva / CD

31. Volia que li donaren una nova oportunitat. Sub. Subs completiva / CD

32. Tinc por que m’agafen. Sub. Subs completiva/ CN

33. No sap encarregar-se de la germana petita. Sub. Subs d’inf. / CD

34. Va renunciar que li exposessen els quadres. Sub. Subs completiva / CRV

35. No m’agrada  que em parlen amb aquest to. Sub. Subs completiva/ subj.

36. Us recomane que li feu una visita. Sub. Subs completiva /CD

37. Era feliç de retrobar-se amb la colla de l’estiu. Sub. Subs d’inf. / Cadj.

38. Està content que el porten a passejar. Sub. Subs completiva / Cadj.

39. M’agrada que portes arracades al melic. Sub. Subs completiva / subjecte

40. Estalviar per a la vellesa és signe de prudència. Sub. Subs d’inf. / subjecte

 

EXERCICI REPÀS ANÀLISI LINGÜÍSTICA DEL TEXT.

1. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:

1. que assistim: s’elideix              2. raons: tancada

3. només unes: sonora               4. compten: tancada

 

2. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:

1. els ulls: sonora                       3. immergits: sonora

2. pots: o                                    4. reflex: oberta

 

3. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:

1. seus parlants: sorda                3. expertes: oberta

2. lloc: oberta                             4. als factors: sorda

 

4. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:

1. seu: tancada                          3. prims i morats: sonora

2. morta: oberta                          4. foscos: tancada

 

5. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:

1. poble: oberta                          3. més raó que un sant: s’elideix

2. novel·lista: tancada                 4. s evident: sonora

 

6. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:

1. desig: sorda                           3. resposta: oberta

2. viatge: sonora                         4. verb: oberta

 

7. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:

1. lloc: oberta                             3. zones: sonora

2. s en contacte: sonora         4. model: oberta

 

8. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:

1. abans de rifar: sonora             3. dolços: tancada

2. taronja: oberta                        4. una altra: s’elideix

 

9. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:

1. aleshores: sonora                   3. la situació: sorda

2. esperit: tancada                      4. s'accepta: oberta

 

10. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:

1. vaig rebre: sonora                   3. descobert: oberta

2. retorn: oberta                         4. cos: oberta

 

11. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:

1. certament: oberta                   3. joves: tancada

2. fronteres: tancada                   4. anàlisi: sonora

 

12. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:

1. besava: sonora                       3. tots els: sonora

2. olor: tancada                          4. brossa: oberta

 

13. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:

1. faig senyals: sorda                  3. dojo: sonora

2. recorda: oberta                       4. afecta: oberta

 

14. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:

1. hivern: oberta                         3. plens de: sonora

2. disposades en: sonora            4. aleshores: oberta

 

EXERCICIS DE FONÈTICA

6. dues passes: sorda       fred glacial: sonora           tres passos: sorda

el cinema: sorda               les novel·les: sonora         els hòmens: sonora

rep un avís: sorda             boig perillós: sorda           decàleg moral: sonora

poc dolç: sonora               despastx ordenat: sonora  arrop i tallades: sorda

el silenci: sorda                 les abelles: sonora            gat amorós: sorda

pot vindre: sonora             un colp de sort: sonora      és el millor: sonora

amic amable: sorda          mels de flors: sonora

 

7.

a. Les aus: sonora            b. Tinc un: sorda     c. Els propietaris venen: sor/son.

d. Pots anar?: sonora        e. Les empreses: sonora   f. Vaig recobrar: sonora

g. Prop de: sonora            h. Vaig pensar: sorda        i. sap què: sorda

j. Escampades per: sorda  k. Les oficines / les empreses: son/son.

l. Factories químiques: sorda

 

8.

a. Diu qu/ ara trenca /l pacte i prou.      

b. Fa quinz/ anys qu/ els...

c. No /l saludes pel camí /stret.

d. Si /l veus, dis-li que vinga /n mitj/ hora.

e. Tu /nraonant amb ella? Quin/ alegria!

f. Vin/ amb mi i veuràs la bon/obra qu/ han fet.

 

9. a) Els eslips: sonora               b) esport: oberta

c) Posar: tancada                       d) penjacorbates: sonora

e) Llisa: sonora

 

10. a) govern: oberta                  b) llavors: oberta

c) novembre: tancada                 d) poble: oberta

 

11. a) Els conqueridors: sorda               b) al segle: sorda

c) Les índies: sonora                            d) Els nadius: sonora

 

12. a) És una fórmula: sonora               b) Tampoc: oberta

c) delicadesa: sonora                           d) Utilitzar: sonora

e) intel·ligibles: sonora

 

EXERCICIS D’ENLLAÇOS FONÈTICS (FOTOCÒPIES)

1. I a nosaltres també: sinalefa              2. Si em vols: sinalefa

3. Comprarà un llibre: sinalefa               4. Què /m dius?: Elisió

5. Porta /l disc: elisió                             6. Un/ amiga és la qu/ et vol: elisió

7. Que ho valores: sinalefa                    8. Hi ha: sinalefa

9. Llengua i literatura: sinalefa               10. Esta pel·lícula qu/ hem vist: elisió

11. Un camí impensable: sinalefa          12. Hi ha: sinalefa

13. Que no /s pronuncien: elisió             14. Observ/ el que fa: elisió

15. La imite: sinalefa                             16. Ho era: sinalefa

17. No sé de què /m parla: elisió            18. Vull menjar-me un tros: sinalefa

19. Fascinat amb la història: sinalefa     20. Vaja, qu/ estic fatal!: elisió

21. Ja /stic farta: elisió                          22. Així i tot: sinalefa

23. D’on va /paréixer?: elisió                 24. Que un dia vinga: sinalefa

25. I ar/ amb Internet: sinalefa/elisió       26. Qui ho va descobrir: sinalefa

27. Quan ho explique: sinalefa              28. Mentr/ el meu: elisió

29. Advertia qu/ al carrer: elisió              30. Jo /stava: elisió

31. Era un: sinalefa                               32. Qu/ havia: elisió

33. Si escrius: sinalefa                          34. Jo podri/ haver-hi: elisió

35. I al cap: sinalefa                              36. Açò és per a /scriure: elisió

 

2. a) govern: oberta          b) tebi: oberta                   c) finestra: tancada

d) tela: oberta                   e) teler: tancada               f) conveni: oberta

g) herba: tancada             h) Josep: oberta               i) tren: tancada

j) respecte: oberta

 

3. a) mes: sorda               b) massa: sorda                c) cançó: sorda

d) dansa: sorda                e) nosa: sonora                f) zero: sonora

g) posar: sonora               h) passa: sorda                i) colze: sonora

j) ací: sorda

 

4) a) sonora            b) sonora                c) sorda                  d) sonora

e) sonora                f) sonora                g) sonora                h) sorda

i) sonora                 j) sorda

 



LA CONJUGACIÓ VERBAL (DOSSIER D’EXERCICIS. CLAUS)

p. 3 ex. 1

-ut: temut, perdut, cregut, combatut.

- gut: begut, rigut.

-és: admès, permés, suspès, entés.

-ós/-òs: difós, inclòs.

-às: romàs.

-lt: absolt, molt, resolt.

-st: vist, post, respost.

-t: dit, dut, fet.

-scut: viscut, nascut, merescut, crescut.

Ex.2

Constret, estret, empès, atés, molt, dissolt, respost, post, compost, vist, previst, revist, promès, remés, omés, clos, inclòs, exclòs, encés, pres, ofés, fos, infós, romàs.

Ex. 3

a) dit, cregut b) suspès, aprés c) viscut  d) vist, escrita  e) cuita  f) sigut g) reobert, aparegut h) rebut, merescut  i) atesos j) romàs.

p. 5 ex. 4

viure, vivint; moure, movent; ploure, plovent; escriure, escrivint; deure, devent; seure, seient/seent; caure, caent/caient; coure, coent; traure, traent/traient; riure, rient; veure, veent/veient; moldre, molent; comprendre, comprenent, absoldre, absolent; suspendre, suspenent.

Ex. 5

a) rient-se b) permés c) crescut d) nascut e) difós f) exclòs g) bevent h) interromput i) fos j) plovent k) detingut l) viscut. 

Ex. 6

a) i va aprovar  b) correcta  c) i visitàrem d) i l’acabà arreu e) correcta f) i es va matricular g) i va obtenir.

Ex. 7

a) i advertiu-lo   b) , l’últim domicili de la qual ha sigut la plaça Major  c) Han aprovat una sentència que absolt l’acusat. d) El jutge ha dictat una resolució en què requereix que presenten una prova.

p. 7 ex. 9

suspenc, suspens, suspén, suspenem, suspeneu, suspenen

entenc, entens, entén, entenem, enteneu, entenen

comprenc, comprens, comprén, comprenem, compreneu, comprenen

resolc, resols, resol, resolem, resoleu, resolen

absolc, absols, absol, absolem, absoleu, absolen

Ex. 10

conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen

parec, pareixes, pareix, pareixem, pareixeu, pareixen

reconec, reconeixes, reconeix, reconeixem, reconeixeu, reconeixen

comparec, compareixes, compareix, compareixem, compareixeu, compareixen

desconec, desconeixes, desconeix, desconeixem, desconeixeu, desconeixen

Ex. 11

bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen

moc, mous, mou, movem, moveu, mouen

dec, deus, deu, devem, deveu, deuen

remoc, remous, remou, removem, removeu, remouen

commoc, commous, commou, commovem, commoveu, commouen

Ex. 12

crec, creus, creu, creem/creiem, creeu/creieu, creuen

sec, seus, seu, seiem, seieu, seuen

veig, veus, veu, veem/veiem, veeu/veieu, veuen

excloc, exclous, exclou, excloem, excloeu, exclouen

caic, caus, cau, caem/caiem, caeu/caieu, cauen

Ex. 13

cresc, creixes, creix, creixem, creixeu, creixen

meresc, mereixes, mereix, mereixem, mereixeu, mereixen

nasc, naixes, naix, naixem, naixeu, naixen

visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen

revisc, revius, reviu, revivim, reviviu, reviuen

Ex. 14

a) creeu/creieu b) seuen c) caic d) viu, visc e) meresc

Ex. 15

cull, culls, cull, collim, colliu, cullen

cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen

tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen

llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen

frig, friges, frig, fregim, fregiu, frigen

Ex. 16

patisc, pateixes/patixes, pateix/patix, patim, patiu, pateixen/patixen

imprimisc, imprimeixes, imprimeix, imprimim, imprimiu, imprimeixen

reunisc, reuneixes, reuneix, reunim, reuniu, reuneixen

conduïsc, condueixes/conduïxes, condueix/conduïx, conduïm, conduïu, condueixen/conduïxen

agraïsc, agraeixes, agraeix, agraïm, agraïu, agraeixen

Ex. 17

a) maleïsc, beneïsc b) estableixen c) compleixes d) reduïm e) aconsegueix f) serveix g) agraïsc h) ofereix i) conduïm j) floreixen

Ex. 18

a) llig / llegisc  b) ix c) òbric d) òmplic e) tusses f) cus g) collim

P. 11 ex. 19

entenia, entenies, entenia, enteníem, enteníeu, entenien

prenia, prenies, prenia, preníem, preníeu, prenien

resolia, resolies, resolia, resolíem, resolíeu, resolien

molia, molies, molia, molíem, molíeu, molien

Ex. 20

bevia, bevies, bevia, bevíem, bevíeu, bevien

movia, movies, movia, movíem, movíeu, movien

devia, devies, devia, devíem, devíeu, devien

vivia, vivies, vivia, vivíem, vivíeu, vivien

Ex. 21

creia, creies, creia, créiem, créieu, creien

seia, seies, seia, séiem, séieu, seien

veia, veies, veia, véiem, véieu, veien

queia, queies, queia, quèiem, quèieu, queien

jeia, jeies, jeia, jéiem, jèieu, jeien

treia, treies, treia, tréiem, trèieu, treien

reia, reies, reia, réiem, réieu, reien

deia, deies, deia, déiem, dèieu, deien

duia, duies, duia, dúiem, dúieu, duien

feia, feies, feia, féiem, féieu, feien

Ex. 22

a) entenia b) devien c) romanien d) resolíem e) érem, preníem f) feia, portàvem g) veien, reien h) seia, veia, queia i) coïa, tréiem j) jugàvem, cantàvem

Ex. 23

era, caminava, responia, escoltava, feia, deia, passava, mereixia, burlaven

Ex. 24

a) suspenia b) queia c) feia d) trèieu e) bevia f) devia g) atenia, explicava h) permetien

P. 14 ex. 25

coneguí, conegueres, conegué, coneguérem, coneguéreu, conegueren

entenguí, entengueres, entengué, entenguérem, entenguéreu, entengueren

deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren

cresquí, cresqueres, cresqué, cresquérem, cresquéreu, cresqueren

Ex. 26

a) foren b) feren, isqueren c) resolgueren d) absolgué e) digueren f) començaren g) girà h) perderen i) veié j) volgué

Ex. 27

a) traguí b) respongué c) percebé d) pujàrem e) establíreu f) degué g) entengueren h) aní i) nasqué j) visqué k) fou

P. 15 ex. 28

dibuixarà, plourà, farà, rebrà, vindicarem, creixerà

Ex. 29

assumiràs, serà, seràs, patiràs, esperaràs, aniràs, seguirà, tindràs, tindràs, podràs, callaràs, estaràs

Ex. 30

aniré, aniràs, anirà, anirem, anireu, aniran

faré, faràs, farà, farem, fareu, faran

sabré, sabràs, sabrà, sabrem, sabreu, sabran

hauré, hauràs, haurà, haurem, haureu, hauran

vindré, vindràs, vindrà, vindrem, vindreu, vindran

tindré, tindràs, tindrà, tindrem, tindreu, tindran

Ex. 31

a) rebria b) desfaria, tornaria c) batríem, faríem d) voldria e) admetrien f) vindríeu g) interrompríeu h) perdríeu

Ex. 32

pescaria, atraparia, obriríeu, vindria, sabria, s’enduria, deixaríeu, faria.

P. 17 ex. 33

a) vagen b) estiguen c) passegeu d) estiuegem e) cacen f) trosseges g) adeqüen h) solucioneu

Ex. 34

suspenga, suspengues, suspenga, suspenguem, suspengueu, suspenguen

conega, conegues, conega, coneguem, conegueu, coneguen

bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen

crega, cregues, crega, creguem, cregueu, creguen

cresca, cresques, cresca, cresquem, cresqueu, cresquen

Ex. 35

a) vulguen, s’inscriguen b) perdes c) cresca d) corregueu e) hagen f) càpiga/càpiga g) sàpies/sàpigues h) fonga i) caiga j) begueu k) faces l) meresca

Ex. 36

a) facen b) vull, hages c) perdeu d) vinga e) vulgueu f) puguem g) visca h) nasca i) vegeu j) vingueu k) satisfaça l) admeta 

Ex. 37

a) No vingues b) no begues c) no begueu d) no vingueu e) no encengueu f) no estengueu g) no mogueu h) no resolgueu i) no visqueu j) no romangueu k) no segueu l) no corregueu

P. 21 ex. 38

a) establisquen b) dirigisca c) acudisca f) acudisquen g) òmpliga

Ex. 39

a) moren b) fuja c) senta d) isquem e) tussa

Ex. 40

a) el govern reduïsca b) bulla c) llija/llegisca d) isquem e) culla f) florisquen g) òbriga h) òbriguem

Ex. 41

a) abatem b) interrompen c) perceba d) debateu e) corrompa f) admeta g) permeta

Ex. 42

suspenguera/suspengués, suspengueres/suspenguesses, suspenguera/suspengués, suspenguérem/suspenguéssem suspenguéreu/suspenguésseu, suspengueren/suspenguessen

coneguera, conegueres, coneguera, coneguérem, coneguéreu, conegueren

beguera, begueres, beguera, beguérem, beguéreu, begueren

creguera, cregueres, creguera, creguérem, creguéreu, cregueren

cresquera, cresqueres, cresquera, cresquérem, cresquéreu, cresqueren

Ex. 43

a) estiguera cansada b) escriguera c) volguera d) isqueren e) deguera f) visquera g) cosiren h) omplirà i) veieren j) caigueren

Ex. 44

a) féreu b) fora c) caiguera d) afavorirà e) prometera f) caberen g) sapigueres h) duguéreu i) treballàreu j) tragueren

 

Ex. 45

a) tingués b) fos c) calgués d) hagués e) recicléssem





RECURSOS

30/09/23
L'ACCENTUACIÓ
Quant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals o obertes.
[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: busca la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].

Truquets per a accentuar correctament les vocals eo.


Exemples
Excepcions
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes.
menjaré, pretén, després, camió, torró...
terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs...
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes.
crèdit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul...
Verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)
estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec...
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules 
esdrúixoles.
gènere, pèrdua, memòria, València...
fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, esglésiallémena, feréstega...
verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...
Les grafies o representen dos sons diferents:
La representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).
La representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)
Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.
Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):

Casos en què la e és oberta:
1. Davant de síl·labes que duguen una i o una upremi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.
2. Davant de l, l·l,  rr i r: cel, novel·la, serra, verd.
3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.

Casos en què la o és oberta :
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -oaçò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/­olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota). 
LA DIÈRESI
Regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. 
També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment,  -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes). 


➜ CLAUS  (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // 
brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // 
hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // 
taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // 
bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda--
joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // 
sentència, altruista, féiem, còmic  // heroi, féieu, remei, examen // 
crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // 
copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor//posseíeu, duia, anàreu, reunió // deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua



29/09/23
SOLUCIONS EXERCICIS DE VERBS IRREGULARS I

Ex. 36

afig, afiges, afig, afegim, afegiu, afigen / isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen / frig, friges, frig, fregim, fregiu, frigen / llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen / tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen / tix, tixes, tix, teixim, teixiu, tixen (teixisc, teixixes, teixix, teixim, teixiu, teixixen) / vist, vistes, vist, vestim, vestiu, vistent /

afija, afiges, afija, afegim, afegiu, afigen / isca, isques, isca, isquem, isqueu, isquen / frija, friges, frija, fregim, fregiu, frigen / llija, lliges, llija, llegim, llegiu, lligen / tinya, tinyes, tinya, tenyim, tenyiu, tinyen / tixa, tixes, tixa, teixim, teixiu, tixen (teixisca, teixisques, teixisca, teixim, teixiu, teixisquen) / vista, vistes, vista, vestim, vestiu, vistent.

Ex. 37

bull, bulls, bull, bollim, bolliu, bullen / cull, culls, cull, collim, colliu, cullen / cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen / engul, enguls, engul, engolim, engoliu, engulen (engolisc, engolixes, engolix, engolim, engoliu, engolixen) / escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen / rostisc, rostixes, rostix, rostim, rostiu, rostixen / tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen

bulla, bulles, bulla, bollim, bolliu / culla, culles, culla, collim, colliu, cullen / cusa, cuses, cusa, cosim, cosiu, cusen / engula, engules, engula, engolim, engoliu, engulen (engolisca, engolisques, engolisca, engolim, engoliu, engolisquen), escupa, escupes, escupa, escopim, escopiu, escupen / rostisca, rostisques, rostisca, rostim, rostiu, rostisquen / tussa, tusses, tussa, tossim, tossiu, tussen.

Ex. 39

queia, queies, queia, quéiem, quéieu, queien / creia, creies, creia, créiem, créieu, creien / deia, deies, deia, déiem, déieu, deien / duia, duies, duia, dúiem, dúieu, duien / jeia, jeies, jeia, jéiem, jéieu, jeien / reia, reies, reia, réiem, réieu, reien / seia, seies, seia, séiem, séieu, seien / treia, treies, treia, tréiem, tréieu, treien.


21/09/23
SOLUCIONS EXERCICIS DE VERBS ( DOSSIER 3)


[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”
1. fuma, prepare, pintem, treballes, entren, esquieu.
2. passege, passeja, passegem; jutge, jutja, jutgem; assage, assaja, assagem; viatge, viatja, viatgem; venge, venja, vengem; netege, neteja, netegem; desitge, desitja, desitgem; trepitge, trepitja, trepitgem.
3. pique, pica, piquem; doblegue, doblega, dobleguem; busque, busca, busquem; cace, caça, cacem; aparque, aparca, aparquem; trenque, trenca, trenquem; abrace, abraça, abracem; pague, paga, paguem; calce, calça, calcem; cague, caga, caguem; pegue, pega, peguem; carregue, carrega, carreguem; descalce, descalça, descalcem; regue, rega, reguem, penque, penca, penquem; combregue, combrega, combreguem.
4. es-tu-di-e, can-vi-a, es-tal-vi-em, pro-nun-ci-a, i-ni-ci-es, fo-to-co-pi-eu, a-nun-ci­-en, co-pi-a, o-di-e.
5. vaig, vas, va, anem, aneu, van.
6. estic, estàs, està, estem, esteu, estan, sóc, ets, és, som, sou, són.
7. tem, tems, tem, temem, temeu, temen; rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden; comet, comets, comet, cometem, cometeu, cometen; percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben; debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten.
8. dic, dius, diu, diem, dieu, diuen; tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen; vull, vols,vol,volem,voleu,volen; conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen; somric, somrius, somriu, somriem, somrieu, somriuen; atenc, atens, atén, atenem, ateneu, atenen; caic, caus, cau, caiem (caem), caieu (caeu), cauen; prenc, prens, pren, prenem, preneu, prenen; visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen; veig, veus, veu, veiem (veem), veieu (veeu), veuen.
9. crec, meresc, coneixes, cuses (cus), cap, saps, sé, sap, rebem, reps.
10. dorm; consent, consents, consent, consentim, consentiu, consenten; constituïsc, constitueixes (constituïxes), constitueix, constituïm, constituïu, constitueixen; construïsc; instruïsc; bull, bulls, bull, bollim, bolliu, bullen.
11. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen (tenyisc, tenyeixes, tenyeix, tenyim, tenyiu, tenyeixen); riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen (renyisc); cull, culls, cull, collim, colliu, cullen.
12. llegisc, teixisc, visten, menten, afegeix, fregeixes, llig, engolisc.
13. isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen.
14. vol, bull, acabe, rebat, tus, correm, perd, cull, vull, admet, sap, baten, exclous, valc, creus, perdem.
15. trobe, faig, conec, llig, done, depén.
16. caminava, caminaves, caminava, caminàvem, caminàveu, caminaven; partia; atenia; buscava; incloïa, incloïes, incloïa, incloíem, incloíeu, incloïen; venia; reia, reies, reia, réiem, réieu, reien; treia; coïa; creia; queia; conduïa.
17. menjàvem, coíeu, incloïa, creia, necessitàvem, treies, reia, feia, duia, seien, dúieu, portava.
18. dúiem, conduíeu, tréiem, jéiem, reia, cantaves, incloïa, veies, coïen, séieu, queia.
19. continuàveu, tenia, duia, posaves, molestaves, plantàvem, collíem, dúiem, era, trencava, tocava, argüia, treia, tréieu, feia.

[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)” 
21. parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.
22. fiu, anares, treballà, cresquérem, isquéreu, foren, viu, clogueres, vingué, haguérem, diguéreu, escrigueren.
23. duguí (vaig dur), miràreu (vau mirar), isquéreu, quedàreu, anàrem, acomboiaren, treballà, estudiaren, suspengueren, tingué, aní (vaig anar), viu (vaig veure), vencí (vaig véncer), veié (va veure).
25. vindre (venir), vindré, vindria; aprendre, aprendràs, aprendries; estudiar, estudiarà, estudiaria; agafar, agafarem, agafaríem; conduir, conduireu, conduiríeu; deixar, deixaran, deixarien.
26. cantaré, cantaràs, cantarà, cantarem, cantareu, cantaran; valdré; retindré; faré; hauré; resoldré.
27. refaré, semblarà, faràs, trobaràs, podrem, voldrem, admetreu, aniràs, veuràs, sabran, arribaran, haureu, resoldran, voldran, soparem, gitarem, hauràs, eixirem.
28. vindria, trauríem, netejaríem, ordenaríem, sabries, transigiríeu, tossiries, pertanyeria, venceria, buscarien, descobririen, analitzarien, ajudaria, prendria.
29. coneixeria, coneixeries, coneixeria, coneixeríem, coneixeríeu, coneixerien; apareixeria, apareixeries, apareixeria, apareixeríem, apareixeríeu, apareixerien.
30. estendria, resoldríem, mouríem, encendrien.

31. apague, apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
32. aprenguen, venguem, absolgueu, dissolguen, suspenga, valga, isca, faça, vagen, puguem, sigueu, beguen, mengen, vulga, faces, coneguem, vulga, vaja, sàpien (sàpiguen), entenguen, alcen.
33. No agafes, no begues, no vingues, no t’acostes, no digueu, no em mires, no vengueu, no arranqueu, no suspengues, no prengueu, no bufes, no encengueu, no tragues, no begueu, no calles, no rigues, no mogueu, no escoltes, no escrigueu, no segues.
34. diga, acabe, vulga, isca, convinga, sàpiguen (sàpien), estiguen, begueu, escriga, facen, vulgues, confluïsquen, conega, faça, visca, nasca.
35/36. entrara (entràs), entrares (entrasses), entrara (entràs), entràrem (entràssem), entràreu (entràsseu), entraren (entrassen); debatera, debateres, debatera, debatérem, debatéreu, debateren, consentira; partira; visquera; isquera; fóra (fos), fores, fóra, fórem, fóreu, foren; tinguera; absolguera, escriguera, veiera; haguera.
37/38. Fera (fes) / correguérem / donàreu / rebéreu / avisàreu / tingueres / trobàrem / volgueren / estiguera / aparegueren / anàrem / tingueren / publicaren / duguera / vingueren / agafara / féreu / pogueren / vingueren / romangueren.

39. duguera / estiguera / fóra / sapiguérem (sabérem) / feren / poguera / llegira / tinguera / seguera / conduïra / isquéreu / escriguera / vinguera.
40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu.
42. trau / creieu / beveu / fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.
43. doneu / ven / vine / vés / corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu / dissoleu / encenguem / pertany / dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu / llig (llegix).
44. absoleu / cloeu / beveu / escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu / aprén / comenceu. 


LA FLEXIÓ VERBAL

Per si de cas no has pogut anar a classe o hi has estat absent, ací tens una mica de teoria de la flexió verbal.

Aquesta 1a setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu i subjuntiu. Quant a la 1a conjugació, cal tenir en compte que tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre). 
[Recordeu: un verb és regular  si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].

Després hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret els verbs velaritzats (I): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer,   -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir dur.  Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats: 

1) Fan la 1a persona de singular del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).

Hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II): nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté  (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).

Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...

Quant als verbs de la 3a conjugació (-ir), podem distingir dos models de conjugació: la pura i la incoativa. En el cas dels verbs purs, podem distingir-ne un grup de verbs regulars: DORMIR, SENTIR, FUGIR, MUNYIR, BULLIR, GRUNYIR, CRUIXIR, PUDIR, MORIR... I un altre d’irregulars: OBRIR i OMPLIR (velaritzats) i COLLIR, TOSSIR, COSIR i SORTIR (amb canvis vocàlics en l’arrel: o>u).

La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.

Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...











LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB

Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).

Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).

Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...


A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts).


"LES PERÍFRASIS VERBALS"

Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
       
   Perífrasi d’obligació.
-          Personal:    haver + de + inf. (“Has d’arribar abans de migdia”)
caldre + que + subj. (“Cal que faces el treball”)
-          Impersonal (sense subjecte): haver-se +de+inf.  (“S’ha d’emplenar el full”)
   caldre + inf. (“Cal anar amb compte”)
També es pot expressar obligació amb la construcció: És necessari /menester + inf. o + que+subj.
►Cal evitar les construccions del castellà:
*Tindre + que
* Haver-hi  + que + inf.
* Ser precís

      Perífrasi de probabilitat.
Per a expressar la probabilitat s’usa la perífrasi: deure + inf. (“Deuen tenir molt de fred perquè han encés la calefacció”).
És equivalent a un adverbi de probabilitat (potser, segurament, probablement, tal vegada...) + verb en futur (o present o passat): “Potser plourà”. O equivalent a poder +ser+oració de subjuntiu: “Pot ser que isquen molt tard”.
►Cal evitar les construccions incorrectes següents:
-És incorrecte intercalar la preposició de entre el verb deure i l’infinitiu (*Deuen de estar de viatge).
- No és correcte l’ús de la paraula igual com a adverbi de probabilitat (*Igual anem al parc d’excursió): Pot ser que vaja al parc. Potser aniré al parc.
També cal evitar l’ús del futur o l’ús del condicional per a expressar la probabilitat (*Haurà eixit de viatge.  Deu haver eixit de viatge) // (*Arribarien a casa després de mitjanit.  Devien arribar a casa després de mitjanit).

       Perífrasi d’imminència.
Per a expressar la imminència o el futur immediat no podem usar la perífrasi anar + a + inf., sinó que se sol expressar amb les perífrasis estar a punt de + inf. / estar per + inf.
Els viatgers estan a punt d’arribar.
La perífrasi anar + a + inf. es pot usar per a expressar imminència si ens referim a un temps passat (Anava a gitar-me quan vaig escoltar uns colps a la porta).  Si ens referim al futur, la perífrasi  anar + a + inf. és incorrecta; usarem el futur o el present, sovint introduït per l’adv. ara (Ara et portaré un refresc). Tanmateix, la construcció anar + a + inf. és correcta quan el verb anar té el valor de moviment o de desplaçament (Vaig a portar els pastissos perquè els convidats volen tastar-los).


APRENEM MÉS



































ELS PRONOMS RELATIUS

Ex. 1

a.      a què/a les quals   b. de què /dels quals  c. dels que   d. que   e. les que   f. de qui , on   g. per la qual  h. en què / en els quals

Ex. 3

a.      conjunció   b. pronom  c. conjunció  d. pronom   e. conjunció  f. pronom

Ex. 5

a.      la mare del qual   b. els pintors dels quals   c. el jardí del qual   d. la piscina del qual

Ex. 7

a.      correcta  b. amb què / amb els quals  c. on /en què/en la qual  d. correcta

e. en què   f. de què

 Ex. 9

a.      les arrels dels quals   b. a qui   c. on s’ha ofegat    d. a qui   e. amb què   f. l’autora de la qual   g. de què / del qual   h. amb què / amb la qual   i. les finestres de la qual   j. a qui    k. a qui   l. la qual cosa   m. en la qual hi



EXERCICIS DE PERÍFRASIS VERBALS (P.97) – SOLUCIONS

2. a) Deuen ser  b) Cal anar, s’ha d’anar, és necessari anar  c) correcta  d) devien tindre  e) Pot ser que tocarà, potser tocà  f) correcta  g) Has d’anar, cal que vages  h) Has d’estalviar  i) Potser és millor, pot ser que siga millor  j) Deuen ser  k) hauria d’esforçar-se  l) És necessari  m) correcta  n) cal pintar, s’ha de pintar  o) Pot ser que.

3. a) Et contaré  b) correcta vegem /  c) correcta d) correcta  e) correcta  f) Maria està a punt d’arribar g) anirà  h) Estudiaré.

4.a) Deu haver-li tocat  b) He renunciat  c) Potser ve / pot ser que vinga d) ha d’anar  e) correcta  f) Fa això des que el conec  g) correcta  h) Pot ser que vaja  i) cal fer  j) has d’entrenar-te  k) Parlarem  l) Pot ser que  m) No és necessari  n) Fa més d’una setmana que o) correcta.


CLAUS PROVISIONALS (EXAMEN DE NIVELL C1 JQCV, OCTUBRE ’22)

EXERCICI 1

1C, 2D (C), 3B, 4A, 5A

EXERCICI 2

6A, 7C, 8A, 9C, 10A, 11A, 12B, 13B, 14C, 15B, 16A, 17C, 18C, 19B, 20B.

EXERCICI 3

21C, 22B, 23C, 24B, 25B, 26C, 27B, 28A, 29B, 30C, 31C, 32B, 33A, 34C, 35A.




➜ CLAUS 1a i 2a columnes: (FOTOCÒPIA: exercici d'accentuació i dièresi)
oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // 
brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // 
hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // 
taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // 
bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda--
joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // 
sentència, altruista, féiem, còmic  // heroi, féieu, remei, examen // 
crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // 
copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor

CLAUS 3a, 4a i 5a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
posseíeu, duia, anàreu, reunió // 
deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // 
túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // 
préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // 
hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // 
europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // 
fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // 
tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // 
següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // 
comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // 
rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua



[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”
1. fuma, prepare, pintem, treballes, entren, esquieu.
2. passege, passeja, passegem; jutge, jutja, jutgem; assage, assaja, assagem; viatge, viatja, viatgem; venge, venja, vengem; netege, neteja, netegem; desitge, desitja, desitgem; trepitge, trepitja, trepitgem.
3. pique, pica, piquem; doblegue, doblega, dobleguem; busque, busca, busquem; cace, caça, cacem; aparque, aparca, aparquem; trenque, trenca, trenquem; abrace, abraça, abracem; pague, paga, paguem; calce, calça, calcem; cague, caga, caguem; pegue, pega, peguem; carregue, carrega, carreguem; descalce, descalça, descalcem; regue, rega, reguem, penque, penca, penquem; combregue, combrega, combreguem.
4. es-tu-di-e, can-vi-a, es-tal-vi-em, pro-nun-ci-a, i-ni-ci-es, fo-to-co-pi-eu, a-nun-ci­-en, co-pi-a, o-di-e.
5. vaig, vas, va, anem, aneu, van.
6. estic, estàs, està, estem, esteu, estan, sóc, ets, és, som, sou, són.
7. tem, tems, tem, temem, temeu, temen; rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden; comet, comets, comet, cometem, cometeu, cometen; percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben; debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten.
8. dic, dius, diu, diem, dieu, diuen; tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen; vull, vols,vol,volem,voleu,volen; conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen; somric, somrius, somriu, somriem, somrieu, somriuen; atenc, atens, atén, atenem, ateneu, atenen; caic, caus, cau, caiem (caem), caieu (caeu), cauen; prenc, prens, pren, prenem, preneu, prenen; visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen; veig, veus, veu, veiem (veem), veieu (veeu), veuen.
9. crec, meresc, coneixes, cuses (cus), cap, saps, sé, sap, rebem, reps.
10. dorm; consent, consents, consent, consentim, consentiu, consenten; constituïsc, constitueixes (constituïxes), constitueix, constituïm, constituïu, constitueixen; construïsc; instruïsc; bull, bulls, bull, bollim, bolliu, bullen.
11. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen (tenyisc, tenyeixes, tenyeix, tenyim, tenyiu, tenyeixen); riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen (renyisc); cull, culls, cull, collim, colliu, cullen.
12. llegisc, teixisc, visten, menten, afegeix, fregeixes, llig, engolisc.
13. isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen.
14. vol, bull, acabe, rebat, tus, correm, perd, cull, vull, admet, sap, baten, exclous, valc, creus, perdem.
15. trobe, faig, conec, llig, done, depén.
16. caminava, caminaves, caminava, caminàvem, caminàveu, caminaven; partia; atenia; buscava; incloïa, incloïes, incloïa, incloíem, incloíeu, incloïen; venia; reia, reies, reia, réiem, réieu, reien; treia; coïa; creia; queia; conduïa.
17. menjàvem, coíeu, incloïa, creia, necessitàvem, treies, reia, feia, duia, seien, dúieu, portava.
18. dúiem, conduíeu, tréiem, jéiem, reia, cantaves, incloïa, veies, coïen, séieu, queia.
19. continuàveu, tenia, duia, posaves, molestaves, plantàvem, collíem, dúiem, era, trencava, tocava, argüia, treia, tréieu, feia.



[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)” 
21. parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.
22. fiu, anares, treballà, cresquérem, isquéreu, foren, viu, clogueres, vingué, haguérem, diguéreu, escrigueren.
23. duguí (vaig dur), miràreu (vau mirar), isquéreu, quedàreu, anàrem, acomboiaren, treballà, estudiaren, suspengueren, tingué, aní (vaig anar), viu (vaig veure), vencí (vaig véncer), veié (va veure).
25. vindre (venir), vindré, vindria; aprendre, aprendràs, aprendries; estudiar, estudiarà, estudiaria; agafar, agafarem, agafaríem; conduir, conduireu, conduiríeu; deixar, deixaran, deixarien.
26. cantaré, cantaràs, cantarà, cantarem, cantareu, cantaran; valdré; retindré; faré; hauré; resoldré.
27. refaré, semblarà, faràs, trobaràs, podrem, voldrem, admetreu, aniràs, veuràs, sabran, arribaran, haureu, resoldran, voldran, soparem, gitarem, hauràs, eixirem.
28. vindria, trauríem, netejaríem, ordenaríem, sabries, transigiríeu, tossiries, pertanyeria, venceria, buscarien, descobririen, analitzarien, ajudaria, prendria.
29. coneixeria, coneixeries, coneixeria, coneixeríem, coneixeríeu, coneixerien; apareixeria, apareixeries, apareixeria, apareixeríem, apareixeríeu, apareixerien.
30. estendria, resoldríem, mouríem, encendrien.

31. apague, apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
32. aprenguen, venguem, absolgueu, dissolguen, suspenga, valga, isca, faça, vagen, puguem, sigueu, beguen, mengen, vulga, faces, coneguem, vulga, vaja, sàpien (sàpiguen), entenguen, alcen.
33. No agafes, no begues, no vingues, no t’acostes, no digueu, no em mires, no vengueu, no arranqueu, no suspengues, no prengueu, no bufes, no encengueu, no tragues, no begueu, no calles, no rigues, no mogueu, no escoltes, no escrigueu, no segues.
34. diga, acabe, vulga, isca, convinga, sàpiguen (sàpien), estiguen, begueu, escriga, facen, vulgues, confluïsquen, conega, faça, visca, nasca.
35/36. entrara (entràs), entrares (entrasses), entrara (entràs), entràrem (entràssem), entràreu (entràsseu), entraren (entrassen); debatera, debateres, debatera, debatérem, debatéreu, debateren, consentira; partira; visquera; isquera; fóra (fos), fores, fóra, fórem, fóreu, foren; tinguera; absolguera, escriguera, veiera; haguera.
37/38. Fera (fes) / correguérem / donàreu / rebéreu / avisàreu / tingueres / trobàrem / volgueren / estiguera / aparegueren / anàrem / tingueren / publicaren / duguera / vingueren / agafara / féreu / pogueren / vingueren / romangueren.

39. duguera / estiguera / fóra / sapiguérem (sabérem) / feren / poguera / llegira / tinguera / seguera / conduïra / isquéreu / escriguera / vinguera.

40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu.

42. trau / creieu / beveu / fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.

43. doneu / ven / vine / vés / corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu / dissoleu / encenguem / pertany / dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu / llig (llegix).

44. absoleu / cloeu / beveu / escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu / aprén / comenceu.

45. has viscut / ha vist / hem enviat / heu bullit / han mentit.

46. havies comprat / havia arribat / havíem entrat / havíeu fet / havien dit.

47. hagueres aprés / hagué dormit / haguérem escoltat / haguéreu parlat / hagueren menjat.

49. hauràs conegut / haurà crescut / haurem entrat / haureu descansat / hauran vist.

50. hauries volgut / hauria caigut / hauríem entrat / hauríeu elaborat / s’haurien exhaurit.

51. hages dit / haja aparegut / hàgem col·laborat / hàgeu oït / hagen sabut.

52. hagueres anat / haguera vingut / haguérem conduït / haguéreu treballat / hagueren conegut.

54.  voler, volent volgut / córrer, corrent, corregut / moldre, molent, mòlt / obrir, obrint, obert / traduir, traduint, traduït / cabre, cabent, cabut / dur, duent, dut / aprendre, aprenent, aprés / fondre, fonent, fos / atendre, atenent, atés / tindre (tenir), tenint, tingut / oir, oint, oït / admetre, admetent, admés / combatre, combatent, combatut / veure, veient, vist / nàixer, naixent, nascut / imprimir, imprimint, imprés / confessar, confessant, confessat / beure, bevent, begut.

55. cuit / romput / dit / caigut / entés / crescut / ocorregut / emés / transcorregut / interromput / volgut / batuts / venut / vist / fet / nascut / tret / inclòs / conclòs.

56. dit, cregut / agafat, estat, estalviant / sabut, preguntat / cuit / corrent / distraent / devent / creient, escoltant / escrivint, bevent / nascut / admetent, admesa / duent / batut, combatut / tramés / ofés, dit / volent / venut, pescant / comprés, atés.

57.  trobades / oberts / suspeses / donat / encesos / collides / comprats / buscades / soterrats, soterrats.

58. els han enviats / les ha signades / n’he fregits dos / les he comprades / els he duts / l’he tastada / l’he coneguda / les hem enteses / els hem compresos / n’he llegits 3 / les he fetes / li n’he regalats 4.

59. 1.  i es trencà una cama / 6 i guanyaren el partit / 7 i no van trobar ningú.

60.  Ja hi haurà arribat el tren / S’havia d’anar sense falta (calia anar) / Has de parlar amb ell / S’haurà de fer una altra vegada (caldrà fer-ho) / Has de pagar-me demà.

61. (p), (p), (o), (o), (p), (p), (o), (o), (p), (p), (o), (o), (p)/(o).

62. He d’anar / hem hagut de / Ja deuen ser / cal solucionar-ho / No us haureu de / Acabà la funció i se n’anaren tots / Caldrà dir-li-ho / Es va refredar i va tossir molt.




APRENEM MÉS (2n BAT)

DOSSIER 2: PRÀCTIQUES DE VERBS (CLAUS)
PRESENT D’IND. 1a conj.
1c. menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen/ jugue, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen / alce, alces, alça, alcem, alceu, alcen / tanque, tanques, tanca, tanquem, tanqueu, tanquen / neteja, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen ...
2. assagen, fumes, deixeu, juguem, penge, penges, escalfa, donen, avanceu, abrigue.
PRESENT D’IND. 2a conj.
4. promets, saps, combat, sabem, perdeu, podem, debaten, admet, caps, concebem, rep, rebeu, romps.
PRESENT D’IND. 3a conj.
6b. assisteixen/assistixen, s’avorreix, avorriu, discutisc, obriu, dirigeix, em vestisc, sent, compartim, diverteixes, frigen (fregeixen), condueixen (conduïxen), conduïm, agraïsc, estableix, tiny (tenyeix).
7. entenguí, entenguera, córrec, córrega, correguera, resolguí, resolguera, confonc, confonga, confonguera, tinguí, tinguera, vinc, vinga.
8. PRESENT D’IND. Prenc, prencs, pren, prenem, preneu, prenen; molc, mols, mol, molem, moleu, molen; duc, dus, du, duem, dueu, duen; dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.
PERFET SIMPLE. Prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguí, molgueres, molgué, molguérem, molguéreu, molgueren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren.
PRESENT DE SUBJ. Prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen; molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen; duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen; diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen.
IMPERFET DE SUBJ. Prenguera, prengueres, prenguera, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguera, molgueres, molguera, molguérem, molguéreu, molgueren; duguera, dugueres, duguera, duguérem, duguéreu, dugueren; diguera, digueres, digurera, diguérem, diguéreu, digueren.
9. vingueres, suspenguérem, encenguem, ofengues, dissolguera, venga, atenguéreu, estenguí, tinga, absolga.
10. PRESENT IND. clous, cloeu, clouen; moc, mous, mou, movem, moveu, mouen; trac, traus, trau, traem, traeu, trauen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; dec, deus, deu, devem, deveu, deuen; ric, rius, riu, riem, rieu, riuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.
PERFET SIMPLE. Cloguí, clogueres, clogué, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren; traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
PRESENT SUBJ. Cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen; moga, mogues, moga, moguem, mogueu, moguen; traga, tragues, traga, traguem, tragueu, traguen; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; riga, rigues, riga, riguem, rigueu, riguen; escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen.
IMPERFET SUBJ. Cloguera, clogueres, cloguera, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguera, mogueres, moguera, moguérem, moguéreu, mogueren; traguera, tragueres, traguera, traguérem, traguéreu, tragueren; beguera; deguera, degueres, deguera, deguérem, deguéreu, degueren; riguera, rigueres, riguera, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguera, escrigueres, escriguera, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.

11. ric, begues, mogueu, escriguéreu, riguen, dorma, perdes, congloguera, traga, mogueu.
12. castigues, busqueu, equivoqueu, expliques, jutgeu, mareja, alce, mengeu, viatja.
13. dius, duem, clouen, cauen, rieu, trac, seieu, bevem, deveu, escric, visc.
14. veig, pogueres, vull, caic, sóc, són, és, ets.
15. ofereixen, concedeix, vesteixen, reuneix, moren, concedeixen, vesteixen, reuneixen, munyen.
16. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten; escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen; llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen (llegisc, llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegeixen); frig, friges, frig, fregim fregiu, frigen; vist, vists, vist, vestim, vestiu, visten; riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen.
19. cusen, llig (llegisc), fregiu, surts, vesteix (vist), riny, escupen (escopeixen), culls, lliges (llegeixes).


APRENEM MÉS (1r BAT)

DOSSIER 1. ELS TEMPS VERBALS

Ex. 1: estic, estàs, està, estem, esteu, estan.

Ex. 2: ESTAR: estic, estàs, està, estem, esteu, estan; TÉMER: tem, tems, tem, temem, temeu, temen; BATRE: bat, bats, bat, batem, bateu, baten; DORMIR: dorm, dorms, dorm, dormim, dormiu, dormen; SERVIR: servisc, servixes (serveixes), servix, servim, serviu, servixen.

Ex. 3: BUSCAR: busque, busques, busca, busquem, busqueu, busquen; FURGAR: furgue, furgues, furga, furguem, furgueu, furguen; MENJAR: menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen; CAÇAR: cace, caces, caça, cacem, caceu, cacen; PASSAR: passe, passes, passa, passem, passeu, passen.

Ex. 4: a) comencen, b) passegem, c) mengem, d) s’arrosseguen, e) parlen, parla, f) anem, g) busques, h) alce, i) maregen, j) torna, k) posa, l) equivoqueu, és, m) expliques.

Ex. 5: vaig, vas, va, anem, aneu, van.

Ex. 6: REBRE: rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; PERDRE: perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden; INTERROMPRE: interromp, interromps, interromp, interrompem, interrompeu, interrompen; DEBATRE: debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten; PERCEBRE: percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben.

Ex. 7: COLLIR: cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; LLEGIR: llig/llegisc, lliges/llegixes (llegeixes), llig/llegix, llegim, llegiu, lligen/llegixen; EIXIR: isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen; FUGIR: fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; OMPLIR: òmplic, omplis, ompli, omplim, ompliu, omplin; COSIR: cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; AFEGIR: afig/afegisc, afiges, afig, afegim, afegiu, afigen; VESTIR:

vist/vestisc, vists, vist, vestim, vestiu, vistent; TEIXIR: tix/teixisc, tixes, tix, teixim, teixiu, tixen; FREGIR: frig/fregisc, friges, frig, fregim, fregiu, frigen.

Ex. 8: a) afig, b) vesteix, c) teixim, d) lligen, e) patisc, f) adorm, g) sent, h) menteix, i) aplaudeixen, j) senten, k) cull, l) sent, m) tus, n) agraïsc.

Ex. 9: entenc, atenc, ric, moc, comparec, parec, resolc, valc, òbric, comprenc, bec, crec, escric, conec, desconec, molc, caic, òmplic.

Ex. 10: estava, estaves, anava, estava, anàvem, estàvem, estàveu, anàveu, estaven, anaven.

Ex. 11: ensenyava, ensenyaves, ensenyava, ensenyàvem, ensenyàveu, ensenyaven; temia, temies, temia, temíem, temíeu, temien; rebia, rebies, rebia, rebíem, rebíeu, rebien; sentia, senties, sentia, sentíem, sentíeu, sentien; servia, servies, servia, servíem, servíeu, servien.

Ex. 12: comprenia, comprenies, comprenia, compreníem, compreníeu, comprenien; dissolia, dissolies, dissolia, dissolíem, dissolíeu, dissolien; feia, feies, feia, fèiem, fèieu, feien; creia, creies, creia, créiem, créieu, creien; duia, duies, duia, dúiem, dúieu, duien; venia, venies, venia, veníem, veníeu, venien; havia, havies, havia, havíem, havíeu, havien; treia, treies, treia, tréiem, trèieu, treien; tenia, tenies, tenia, teníem, teníeu, tenien; vivia, vivies, vivia, vivíem, vivíeu, vivien.

Ex. 13: bordava, alegrava, jugàvem, brillava, venia, ajudava, perdia, escrivia, eren, volia, feia, estava, dúieu, sabia, incloïes, oíem, acudíem, hi havia, rèiem, pagàvem, agraïa, tornava.

Ex. 14: apareixia, apareixíem; aprenia, apreníem; bevia, bevíem; bullia, bullíem; cabia, cabíem; collia, collíem; coneixia, coneixíem; construïa, construíem; cosia, cosíem; coïa, coíem; creixia, creixíem; engolia, engolíem; entenia, enteníem; excloïa, excloíem; fugia, fugíem; llegia, llegíem; movia, movíem; naixia, naixíem; omplia, omplíem; pertanyia, pertanyíem; prenia, preníem; rebia, rebíem; renyia, renyíem; resolia, resolíem; responia, responíem; reia, rèiem; seia, séiem; teixia, teixíem; treia, tréiem; valia, valíem; venia, veníem; vestia, vestíem.

Ex. 15: a) anàvem, b) corrien, c) resolia, d) incloïa, e) plovia, f) fèiem, g) duies /j queies, h) veies, dissolien, i) aprenia, j) créiem, k) reies/ veies.

Ex. 16: isqué, trià, lligà, agafí, fórem, mamprenguérem.

Ex. 17: estalvií, estalviares, estalvià, estalviàrem, estalviàreu, estalviaren; parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; combatí, combateres, combaté, combatérem, combatéreu, combateren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; repetí, repetires, repetí, repetírem, repetíreu, repetiren.

Ex. 18: apareguí, aparegueres, aparegué, apareguérem, apareguéreu, aparegueren; aprenguí, aprengueres, aprengué, aprenguérem, aprenguéreu, aprengueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; caiguí, caigueres, caigué, caiguérem, caiguéreu, caigueren; coneguí, conegueres, conegué, coneguérem, coneguéreu, conegueren; correguí, corregueres, corregué, correguérem, correguéreu, corregueren; cresquí...; entenguí...; escriguí...; moguí...; nasquí...; prenguí...; rebí...; resolguí...; riguí...; seguí...; traguí...; venguí...; dormí, dormires, dormí, dormírem, dormíreu, dormiren; bullí...; consentí...; construí...; constituí...; instruí...



SOLUCIONS FULLS DE VERBS


1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.

1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.


El verb

El verb, com a nucli del sintagma verbal, és un dels constituents bàsics de l’oració. Categoria gramatical que expressa l’existència, l’estat, l’acció, els processos o les modificacions d’un sintagma nominal. A diferència de les altres categories gramaticals, el verb, a banda d’aquesta informació
semàntica, té com a característica més important les marques que aporten els diferents morfemes: veu, mode, persona, nombre, temps i aspecte.

Els morfemes verbals

Tota forma verbal està constituïda per un lexema o arrel, que aporta el contingut semàntic, i pels morfemes o desinències, que aporten informacions auxiliars, pròpies del verb. En algunes formes verbals pot aparéixer una vocal temàtica que actua d’enllaç entre el lexema i els morfemes, i que permet de classificar els verbs d’acord amb la conjugació a què pertanyen.
• Veu
– Activa: el subjecte realitza l’acció (Maria menjava maduixes).
– Passiva: el subjecte rep l’acció (Les maduixes eren menjades per Maria).
• Mode. Segons l’actitud mental del parlant respecte allò que enuncia (a l’acció verbal), podem distingir els següents modes personals:
– Indicatiu: l’acció o el fet és vist com a real (Rosa ha begut aigua).
– Subjuntiu: l’acció o el fet que expressa el verb és vist com una irrealitat,
només existeix en el pensament com una idea subjectiva (desig
dubte, temor, voluntat, etc.) (Potser vinga prompte).
– Condicional: les accions apareixen expressades com a irreals (Si poguera
faria això).
– Imperatiu: és el mode amb què el parlant expressa manament, ordre,
prec, etc. (Ves-te’n prompte).
D’altra banda, tenim també tres modes impersonals: infinitiu (concepte
bàsic de l’acció), gerundi (acció durativa) i participi (acció acabada).
• Aspecte
– Imperfectiu: no expressa la fi de l’acció del verb (Caminava pel passeig).
Els temps imperfectius són el present d’indicatiu i de subjuntiu,
el pretèrit imperfet, el futur i el condicional.
– Perfectiu: expressa l’acabament de l’acció verbal (Va llegir una novel·la). Els temps perfectius són el pretèrit perfet simple i perifràstic d’indicatiu i els temps compostos.
• Persona. Relaciona l’acció verbal amb l’emissor (1a pers.: parlecantem),
amb el receptor (2a pers.: parlescanteu) o amb un referent (3a pers.:
parlacanten).
• Nombre. El morfema de nombre indica si el SN subjecte és només un
individu o cosa (singular) o més d’un (plural).



CONJUGACIONS
1a –AR : Parlar
2a –ER / -RE: Témer / Perdre
3a –IR: • Servir (incoatiu) / • Dormir (pur)

MORFEMES
Lexema: parl
Vocal temática: à
Temps/aspecte/mode: ve
Nombre/persona: m

Formes impersonals del verb
L’infinitiu (parlar), el gerundi (parlant) i el participi (parlat ).

Són formes verbals sense morfema de persona. Morfològicament són invariables, a excepció del participi, que ha de concordar en gènere i nombre amb el CD quan aquest complement és un pronom feble de 3a persona: Has vist la pel·lícula?
–Síja l’he vista.
• Temps. El temps verbal és la categoria que indica el moment en què es
produeix l’acció del verb. Així doncs, pot situar-la abans de la seua formulació
gramatical (passat), en l’instant de la comunicació (present) o després (futur). Podem distingir també entre temps simples i compostos.
Pel que fa als compostos, estan constituïts pel verb auxiliar haver més el participi del verb en qüestió, i expressen una acció acabada just abans de la que expressa el temps simple.

Les conjugacions verbals
Primera conjugació (acabats en -AR)
Tots els verbs de la primera conjugació són regulars, llevat d’anar estar, que són irregulars.


Segona conjugació (acabats en -ER -RE, i ferdur dir)
La segona conjugació és la que presenta un major nombre de verbs irregulars, tot i contenir una certa sistematització en les irregularitats.
Verbs de radical velaritzat: són aquells verbs que tenen en el lexema -o -gu. Aquest grup presenta dues característiques:
• La 1a persona del present d’indicatiu acaba en -(dic, bec, conec, crec, puc, caic, prenc, tinc, vinc...)
• Aquesta terminació (-c) de la 1a persona es transforma en -g/-gu en la formació del present de subjuntiu, l’imperfet de subjuntiu, el pretèrit perfet simple, el participi i algunes formes de l’imperatiu (conega, coneguera,
coneguí, conegut...).


Tercera conjugació (verbs acabats en -IR)
Els verbs de la 3a conjugació es poden agrupar en dos models regulars: purs (dormir, sentir) i incoatius (patir, servir). Els verbs incoatius tenen l’increment -sc/-ix (-eix) en la 1a, 2a i 3a persones de sing. i en la 3a persona de plural del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu. Poden presentar dues possibilitats d’escriptura: la forma en -(-isc/ix) o bé la forma en -(-esc/eixes), més pròpia dels registres formals. La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius; són purs: dormir, sentir, bullir, pudir, munyir, cruixir, fugir.... D’altra banda, hi ha verbs que admeten la doble conjugació: llegir (llegisc llig), vestir, afegir, mentir, tenyir, rostir, engolir, fregir...

 
 
1a SETMANA. CURS 2021-2022
 
Hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist alguns temps verbals del mode indicatiu de la 1a conjugació (tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR). Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre), i hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret amb els verbs velaritzats I (un grup de verbs irregulars que comparteixen les mateixes irregularitats): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer,   -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir dur.  Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats: 

1) Fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).

[Recordeu: un verb és regular  si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].

D'altra banda, hem fet un repàs de la flexió verbal i hem vist el grup de verbs velaritzats (II) (nàixer, viure, créixer i meréixer), que fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté  (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., pret. perfet simple i participi.Tot seguit hem vist els verbs de la 3a conjugació: verbs purs i verbs incoatius, (que són la majoria dels verbs de la 3a conj., i es caracteritzen per afegir un increment o terminació, -isc / -(e)ix, entre l'arrel i els morfemes en les tres persones de singular i la 3a per. de plural), que només es diferencien en els dos presents, el d'indicatiu i el de subjuntiu, i en l'imperatiu.


APRENEM MÉS

➜ DOSSIER 1: PRÀCTIQUES DE VERBS (CLAUS)
PRESENT D’IND. 1a conj.
1c. menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen/ jugue, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen / alce, alces, alça, alcem, alceu, alcen / tanque, tanques, tanca, tanquem, tanqueu, tanquen / neteja, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen ...
2. assagen, fumes, deixeu, juguem, penge, penges, escalfa, donen, avanceu, abrigue.
PRESENT D’IND. 2a conj.
4. promets, saps, combat, sabem, perdeu, podem, debaten, admet, caps, concebem, rep, rebeu, romps.
PRESENT D’IND. 3a conj.
6b. assisteixen/assistixen, s’avorreix, avorriu, discutisc, obriu, dirigeix, em vestisc, sent, compartim, diverteixes, frigen (fregeixen), condueixen (conduïxen), conduïm, agraïsc, estableix, tiny (tenyeix).
7. entenguí, entenguera, córrec, córrega, correguera, resolguí, resolguera, confonc, confonga, confonguera, tinguí, tinguera, vinc, vinga.
8. PRESENT D’IND. Prenc, prencs, pren, prenem, preneu, prenen; molc, mols, mol, molem, moleu, molen; duc, dus, du, duem, dueu, duen; dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.
PERFET SIMPLE. Prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguí, molgueres, molgué, molguérem, molguéreu, molgueren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren.
PRESENT DE SUBJ. Prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen; molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen; duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen; diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen.
IMPERFET DE SUBJ. Prenguera, prengueres, prenguera, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguera, molgueres, molguera, molguérem, molguéreu, molgueren; duguera, dugueres, duguera, duguérem, duguéreu, dugueren; diguera, digueres, digurera, diguérem, diguéreu, digueren.
9. vingueres, suspenguérem, encenguem, ofengues, dissolguera, venga, atenguéreu, estenguí, tinga, absolga.
10. PRESENT IND. clous, cloeu, clouen; moc, mous, mou, movem, moveu, mouen; trac, traus, trau, traem, traeu, trauen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; dec, deus, deu, devem, deveu, deuen; ric, rius, riu, riem, rieu, riuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.
PERFET SIMPLE. Cloguí, clogueres, clogué, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren; traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
PRESENT SUBJ. Cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen; moga, mogues, moga, moguem, mogueu, moguen; traga, tragues, traga, traguem, tragueu, traguen; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; riga, rigues, riga, riguem, rigueu, riguen; escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen.
IMPERFET SUBJ. Cloguera, clogueres, cloguera, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguera, mogueres, moguera, moguérem, moguéreu, mogueren; traguera, tragueres, traguera, traguérem, traguéreu, tragueren; beguera; deguera, degueres, deguera, deguérem, deguéreu, degueren; riguera, rigueres, riguera, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguera, escrigueres, escriguera, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.

11. ric, begues, mogueu, escriguéreu, riguen, dorma, perdes, congloguera, traga, mogueu.
12. castigues, busqueu, equivoqueu, expliques, jutgeu, mareja, alce, mengeu, viatja.
13. dius, duem, clouen, cauen, rieu, trac, seieu, bevem, deveu, escric, visc.
14. veig, pogueres, vull, caic, sóc, són, és, ets.
15. ofereixen, concedeix, vesteixen, reuneix, moren, concedeixen, vesteixen, reuneixen, munyen.
16. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten; escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen; llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen (llegisc, llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegeixen); frig, friges, frig, fregim fregiu, frigen; vist, vists, vist, vestim, vestiu, visten; riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen.
19. cusen, llig (llegisc), fregiu, surts, vesteix (vist), riny, escupen (escopeixen), culls, lliges (llegeixes).

































TIPUS DE TEXTOS

  MODELS DE TEXTOS, CARACTERÍSTIQUES, EXEMPLES I PAUTES DE REDACCIÓ



LA CARTA     LA CARTA (2)

L'INFORME (amb referències a la Mediació) L'INFORME (2)


LA CRÒNICA (exemple comentat)



LA RESSENYA

COMENTARI DE TEXT

Introducció

1. Qui és l'autor del text? 

2. A quina obra pertany?

3. Quin n'és el contingut? (Resum en una oració del contingut)

4. Quan la va escriure?

5. Explica la vida de l'autor. Resumeix els fets més importants que cregues que estan relacionats amb la seua obra.

6. Quines obres va escriure? 

7. En quin context va viure? Resumeix els fets que caracteritzen l'època.

 

Anàlisi del contingut

1. A quin tipus de text pertany el fragment/poema? (novel·la, conte, poema... descriptiu, narratiu, expositiu...)

2. Quin n'és el tema? I l'argument?

3. En quantes parts resumiries el text? Fes un resum de cadascuna d'elles.

4. Quina és la intenció o finalitat del text?

5. Quina és la veu del narrador? (primera persona, narrador intern, extern...)

6 Hi ha alguna altra veu en el text? (estil directe o indirecte). Posa'n exemples.

7. Quin és l'espai i el temps?

8. Quines característiques tenen els personatges?

9. Quin és el lèxic que predomina? (valoratiu, positiu, negatiu...)

10. Quins tòpics es poden observar? Quins elements hi ha en el fragment?

Anàlisi de la forma

1. Nombre d'estrofes i versos.

2. Recompte sil·làbic. Art major/menor.

3. Quina rima s'utilitza? (Assonant/consonant)

4. Quin tipus de versos apareixen? (masculins/femenins)

5. Quin és l'esquema rítmic?

6. Explica les figures retòriques que hi ha en el text. Recorda d'assenyalar la línia/vers on estan.

 

Conclusió

1. Explica quina importància i repercussió té l'autor i l'obra.

 

- Recorda usar connectors en cadascuna de les parts del comentari: Passant a, d'altra banda, pel que fa a, per acabar, per últim, per a concloure...

- No repetisques informació en el comentari. Si ja has dit alguna cosa no ho tornes a fer.

- Intenta que la introducció no siga massa llarga. La part més important és l'anàlisi del contingut, que és on realment estàs explicant les característiques del text que tens davant.

- Hi ha algunes preguntes que en alguns textos no tenen resposta, per tant, no ha d'aparéixer en el comentari.

- Per últim, abans de lliurar el comentari llig el que has escrit i revisa les faltes d'ortografia. 













































RAMON LLULL
 

 

 

4a SETMANA. CURS 2021-2022

➜ CLAUS 1a i 2a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // 
brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // 
hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // 
taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // 
bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda--
joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // 
sentència, altruista, féiem, còmic  // heroi, féieu, remei, examen // 
crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // 
copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor

CLAUS 3a, 4a i 5a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
posseíeu, duia, anàreu, reunió // 
deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // 
túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // 
préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // 
hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // 
europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // 
fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // 
tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // 
següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // 
comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // 
rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua




3a SETMANA. CURS 2021-2022

Quant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals o obertes.
[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: busca la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].

Truquets per a accentuar correctament les vocals eo.


Exemples
Excepcions
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes
menjaré, pretén, després, camió, torró...
terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs...
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes
diòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul...
formes del verb serfóra
verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)
estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec...
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraulesesdrúixoles
gènere, pèrdua, memòria, València...
fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, esglésiallémena, feréstega...
verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...

Les grafies o representen dos sons diferents:

La representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).

La representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)

Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.

Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):

Casos en què la e és oberta:

1. Davant de síl·labes que duguen una i o una upremi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.

2. Davant de l, l·l,  rr i r: cel, novel·la, serra, verd.

3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.

Casos en què la o és oberta :
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -oaçò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/­olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota). 

Després de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. 
També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment,  -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes). 


APRENEM MÉS

⇒ REPASSEM ORTOGRAFIA

⇒ Exercicis d’accentuació (1, 2, 3, 4 i 5 del llibre de text, p. 73)

     Text argumentatiu.

     Lectura: El llibre de les bèsties.



2a SETMANA. CURS 2021-2022

LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB

Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).

Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).

Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...


A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts).

"LES PERÍFRASIS VERBALS"

Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
       
   Perífrasi d’obligació.
-          Personal:    haver + de + inf. (“Has d’arribar abans de migdia”)
caldre + que + subj. (“Cal que faces el treball”)
-          Impersonal (sense subjecte): haver-se +de+inf.  (“S’ha d’emplenar el full”)
   caldre + inf. (“Cal anar amb compte”)
També es pot expressar obligació amb la construcció: És necessari /menester + inf. o + que+subj.
►Cal evitar les construccions del castellà:
*Tindre + que
* Haver-hi  + que + inf.
* Ser precís

      Perífrasi de probabilitat.
Per a expressar la probabilitat s’usa la perífrasi: deure + inf. (“Deuen tenir molt de fred perquè han encés la calefacció”).
És equivalent a un adverbi de probabilitat (potser, segurament, probablement, tal vegada...) + verb en futur (o present o passat): “Potser plourà”. O equivalent a poder +ser+oració de subjuntiu: “Pot ser que isquen molt tard”.
►Cal evitar les construccions incorrectes següents:
-És incorrecte intercalar la preposició de entre el verb deure i l’infinitiu (*Deuen de estar de viatge).
- No és correcte l’ús de la paraula igual com a adverbi de probabilitat (*Igual anem al parc d’excursió): Pot ser que vaja al parc. Potser aniré al parc.
També cal evitar l’ús del futur o l’ús del condicional per a expressar la probabilitat (*Haurà eixit de viatge.  Deu haver eixit de viatge) // (*Arribarien a casa després de mitjanit.  Devien arribar a casa després de mitjanit).

       Perífrasi d’imminència.
Per a expressar la imminència o el futur immediat no podem usar la perífrasi anar + a + inf., sinó que se sol expressar amb les perífrasis estar a punt de + inf. / estar per + inf.
Els viatgers estan a punt d’arribar.
La perífrasi anar + a + inf. es pot usar per a expressar imminència si ens referim a un temps passat (Anava a gitar-me quan vaig escoltar uns colps a la porta).  Si ens referim al futur, la perífrasi  anar + a + inf. és incorrecta; usarem el futur o el present, sovint introduït per l’adv. ara (Ara et portaré un refresc). Tanmateix, la construcció anar + a + inf. és correcta quan el verb anar té el valor de moviment o de desplaçament (Vaig a portar els pastissos perquè els convidats volen tastar-los).


APRENEM MÉS

[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”
1. fuma, prepare, pintem, treballes, entren, esquieu.
2. passege, passeja, passegem; jutge, jutja, jutgem; assage, assaja, assagem; viatge, viatja, viatgem; venge, venja, vengem; netege, neteja, netegem; desitge, desitja, desitgem; trepitge, trepitja, trepitgem.
3. pique, pica, piquem; doblegue, doblega, dobleguem; busque, busca, busquem; cace, caça, cacem; aparque, aparca, aparquem; trenque, trenca, trenquem; abrace, abraça, abracem; pague, paga, paguem; calce, calça, calcem; cague, caga, caguem; pegue, pega, peguem; carregue, carrega, carreguem; descalce, descalça, descalcem; regue, rega, reguem, penque, penca, penquem; combregue, combrega, combreguem.
4. es-tu-di-e, can-vi-a, es-tal-vi-em, pro-nun-ci-a, i-ni-ci-es, fo-to-co-pi-eu, a-nun-ci­-en, co-pi-a, o-di-e.
5. vaig, vas, va, anem, aneu, van.
6. estic, estàs, està, estem, esteu, estan, sóc, ets, és, som, sou, són.
7. tem, tems, tem, temem, temeu, temen; rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden; comet, comets, comet, cometem, cometeu, cometen; percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben; debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten.
8. dic, dius, diu, diem, dieu, diuen; tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen; vull, vols,vol,volem,voleu,volen; conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen; somric, somrius, somriu, somriem, somrieu, somriuen; atenc, atens, atén, atenem, ateneu, atenen; caic, caus, cau, caiem (caem), caieu (caeu), cauen; prenc, prens, pren, prenem, preneu, prenen; visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen; veig, veus, veu, veiem (veem), veieu (veeu), veuen.
9. crec, meresc, coneixes, cuses (cus), cap, saps, sé, sap, rebem, reps.
10. dorm; consent, consents, consent, consentim, consentiu, consenten; constituïsc, constitueixes (constituïxes), constitueix, constituïm, constituïu, constitueixen; construïsc; instruïsc; bull, bulls, bull, bollim, bolliu, bullen.
11. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen (tenyisc, tenyeixes, tenyeix, tenyim, tenyiu, tenyeixen); riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen (renyisc); cull, culls, cull, collim, colliu, cullen.
12. llegisc, teixisc, visten, menten, afegeix, fregeixes, llig, engolisc.
13. isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen.
14. vol, bull, acabe, rebat, tus, correm, perd, cull, vull, admet, sap, baten, exclous, valc, creus, perdem.
15. trobe, faig, conec, llig, done, depén.
16. caminava, caminaves, caminava, caminàvem, caminàveu, caminaven; partia; atenia; buscava; incloïa, incloïes, incloïa, incloíem, incloíeu, incloïen; venia; reia, reies, reia, réiem, réieu, reien; treia; coïa; creia; queia; conduïa.
17. menjàvem, coíeu, incloïa, creia, necessitàvem, treies, reia, feia, duia, seien, dúieu, portava.
18. dúiem, conduíeu, tréiem, jéiem, reia, cantaves, incloïa, veies, coïen, séieu, queia.
19. continuàveu, tenia, duia, posaves, molestaves, plantàvem, collíem, dúiem, era, trencava, tocava, argüia, treia, tréieu, feia.

[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)” 

21. parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.
22. fiu, anares, treballà, cresquérem, isquéreu, foren, viu, clogueres, vingué, haguérem, diguéreu, escrigueren.
23. duguí (vaig dur), miràreu (vau mirar), isquéreu, quedàreu, anàrem, acomboiaren, treballà, estudiaren, suspengueren, tingué, aní (vaig anar), viu (vaig veure), vencí (vaig véncer), veié (va veure).
25. vindre (venir), vindré, vindria; aprendre, aprendràs, aprendries; estudiar, estudiarà, estudiaria; agafar, agafarem, agafaríem; conduir, conduireu, conduiríeu; deixar, deixaran, deixarien.
26. cantaré, cantaràs, cantarà, cantarem, cantareu, cantaran; valdré; retindré; faré; hauré; resoldré.
27. refaré, semblarà, faràs, trobaràs, podrem, voldrem, admetreu, aniràs, veuràs, sabran, arribaran, haureu, resoldran, voldran, soparem, gitarem, hauràs, eixirem.
28. vindria, trauríem, netejaríem, ordenaríem, sabries, transigiríeu, tossiries, pertanyeria, venceria, buscarien, descobririen, analitzarien, ajudaria, prendria.
29. coneixeria, coneixeries, coneixeria, coneixeríem, coneixeríeu, coneixerien; apareixeria, apareixeries, apareixeria, apareixeríem, apareixeríeu, apareixerien.
30. estendria, resoldríem, mouríem, encendrien.

31. apague, apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
32. aprenguen, venguem, absolgueu, dissolguen, suspenga, valga, isca, faça, vagen, puguem, sigueu, beguen, mengen, vulga, faces, coneguem, vulga, vaja, sàpien (sàpiguen), entenguen, alcen.
33. No agafes, no begues, no vingues, no t’acostes, no digueu, no em mires, no vengueu, no arranqueu, no suspengues, no prengueu, no bufes, no encengueu, no tragues, no begueu, no calles, no rigues, no mogueu, no escoltes, no escrigueu, no segues.
34. diga, acabe, vulga, isca, convinga, sàpiguen (sàpien), estiguen, begueu, escriga, facen, vulgues, confluïsquen, conega, faça, visca, nasca.
35/36. entrara (entràs), entrares (entrasses), entrara (entràs), entràrem (entràssem), entràreu (entràsseu), entraren (entrassen); debatera, debateres, debatera, debatérem, debatéreu, debateren, consentira; partira; visquera; isquera; fóra (fos), fores, fóra, fórem, fóreu, foren; tinguera; absolguera, escriguera, veiera; haguera.
37/38. Fera (fes) / correguérem / donàreu / rebéreu / avisàreu / tingueres / trobàrem / volgueren / estiguera / aparegueren / anàrem / tingueren / publicaren / duguera / vingueren / agafara / féreu / pogueren / vingueren / romangueren.

39. duguera / estiguera / fóra / sapiguérem (sabérem) / feren / poguera / llegira / tinguera / seguera / conduïra / isquéreu / escriguera / vinguera.
40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu.
42. trau / creieu / beveu / fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.
43. doneu / ven / vine / vés / corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu / dissoleu / encenguem / pertany / dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu / llig (llegix).
44. absoleu / cloeu / beveu / escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu / aprén / comenceu. 

ÀREA D'EXPRESSIÓ ESCRITA

OPCIÓ A. El veganisme, el vegetarianisme i altres opcions són cada vegada més seguides per ciutadans amb més consciència social i del planeta. Ja hi ha locals que ofereixen un menú elaborat a partir de productes de comerç just o on és impossible beure un refresc de cola perquè no en tenen.

Redacta un text per al teu grup de companys i companyes de la feina sobre el tema en què deixes clara la teua opinió. Has d’incloure-hi els aspectes següents:

-        Augment dels negocis dedicats a les alternatives saludables i sostenibles.

-        Dificultats per a seguir el veganisme o el vegetarianisme.

-        Complements vitamínics per a completar la dieta.

-        Perills de les indústries de la carn i el peix.




12/SETEMBRE/2021 


PROVA D’ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES (CLAUS)


1.b / 2.b / 3.a / 4.c / 5.c / 6.a / 7.b / 8.c / 9.c / 10.b
11.c /  12.a  / 13.b  / 14.b  / 15.a  /  16.c  /  17.a  /  18.c  / 19.c  /  20.b
21c, 22c, 23a, 24c, 25a, 26c, 27a, 28a, 29c, 30c.
31b, 32a, 33b, 34c, 35b, 36c, 37a, 38c, 39a, 40c.
41b, 42a, 43c, 44a, 45b, 46c, 47c, 48b, 49a, 50c.
51c, 52b, 53a, 54a, 55a, 56c, 57a, 58a, 59c, 60a.
61b, 62b, 63b, 64c, 65c, 66a, 67b, 68a, 69a, 70b.
71c, 72b, 73b, 74a, 75b, 76a, 77a, 78b, 79c, 80b.
81c, 82c, 83a, 84a, 85b, 86a, 87a, 88c, 89b, 90b.
91a, 92c, 93c, 94b, 95c, 96c, 97a, 98c, 99c, 100c.
101b, 102c, 103b, 104a, 105a, 106b, 107c, 108c, 109a, 110b.


ACTIVITATS DE REPÀS 1r TRIMESTRE

Feu les activitats que apareixen en l'enllaç que teniu a continuació, a fi de repassar diversos continguts gramaticals:





EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES (SOLUCIONARI)
Ex. 1
1 L’he vista. 2 Ho he vist. 3 En convidaré tres. 4 Porta’n, si véns. 5 N’he vista una de por. 6 Les acompanyava. 7 Porta-ho, xiquet! 8 No els troben enlloc. 9 Vaig plantar-ne un. 10 La va conéixer. 11 Qui ho ha dit? 12 Els portes curts. 13 Els has guardats? 14 En comprava. 15 La mare en feia de fregides. 16 Guarda-ho.
Ex. 2
1 Ahir vaig trucar-li. 2 Vam ensenyar-li. 3 Li he dit que no tens diners. 4 Els presentaré. 5 Els compraré detallets. 6 Mireia, ensenya’ls les notes. 7 Hui li emprovaré el vestit. 8 Sempre li guardem els cromos.
9 Vull enviar-li un missatge. 10 Els hem de fer la comanda. 11 Els enviaré els catàlegs. 12 Demà aniré a comprar-li un regal.
Ex. 3
1 Ho és. 2 Hi va. 3 Ho està. 4 S’hi sent. 5 Ho estic. 6 Hi dorm. 7 Ho sembla. 8 S’hi ha tornat. 9 Ho és. 10 S’hi considera. 11 Ho estem. 12 Hi anem.
Ex. 4
1 Li ho faré pagar. 2 Li’ls deixaran. 3 Li ho comentarem. 4 Li les cantarà. 5 Li’n donaré. 6 Li la demanarem. 7 Li n’enviaré. 8 Li’l perdoneu? 9 Els els faré pagar. 10 Els ho llogarà. 11 Els ho proposareu? 12 Els les reformaran. 13 Els en donaràs. 14 Els les donarem. 15 Els en faré.
Ex. 5
a) He de comprar-li’l. b) Antoni li’n recomana una. c) Vaig portar-l’hi. d) Enric li’l va demanar. e) Haurem de collir-los-les. f) Els el comprarem. g) Emili no les hi portarà. h) No n’hi havia a l’armari. i) Qui la’n llevarà? j) No t’ho perdonaré mai.
Ex. 6
1. te’l /  ens el 2. T’ho 3. Us el 4. M’ho 5. Us ho /ens ho 6. Us el / ens el 7. M’ho / t’ho 8. Te’l / ens ho 9. Us el / ens l’ 10. Te’l / t’ho 11. –te’l / t’ho.
Ex. 7
1 Demà li les agafaré. 2 Canta-li’n una. 3 Renta’ls-les. 4 Telefona’ls. 5 Obri-li-la. 6 Fem-los-en un. 7 Trameteu-li’l. 8 Oferiu-los-en. 9 Agafa’ls-la. 10 Furta’ls-les. 11 Miquel li l’ha recomanat. 12 No li l’has donada. 13 Ramon els n’ha comprat. 14 Pep li’n recita. 15 Teresa els el deu. 16 Vam haver de dur-l’hi. 17 Haurem de donar-li’l. 18 Emili els en pagarà una. 19 N’hi han plantat un. 20 No s’hi esforça. 21 Hem de comprar-nos-en un. 22 Ens en va fer un. 23 Demà us n’enviaré unes. 24 Me l’han arreglada. 25 Quan te l’enviaran? 26 La mare me l’ha portat. 27 El meu germà me l’ha comprat. 28 El mestre me la pregunta. 29 Ella me l’explica. 30 El pare te’ls compra. 31 En Jordi li la va dir. 32 Qui te’l va regalar? 33 Ja els els he donats. 34 En Josep ens l’arregla.


9/NOVEMBRE/2020 

ELS PRONOMS FEBLES

Funcions dels pronoms febles. 3a persona

COMPLEMENTS PRONOMS EXEMPLES
Complement Directe
Definit. Pot portar:
- article definit - demostratiu - possessiu - nom propi
Has portat les verdures? > Les has portades? EL, LA
Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida. ELS, LES
Vaig vore el teu germà > El vaig vore. Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.

Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res. La funció de CD la realitza un infinitiu. EN
Has portat verdures? > N’has portat? Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.

Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò. HO
Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir. Volia allò > Ho volia. Sabia
el que passaria > Ho sabia.


Complement Indirecte
Si és un CI animat LI, ELS No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat. Si és un CI inanimat (preferiblement) HI No faces més voltes al tema > No hi faces més voltes.

Complement de Règim Verbal
-Introduït per la preposició DE. EN
S’ha oblidat d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat S’ha oblidat que havia d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat. -Introduït per una altra preposició. HI Jugaren a bàsquet? –Hi jugaren.

Atribut
Si és definit EL, LA ELS, LES Pere és el metge del poble > Pere l’és. Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO
HO Pere és metge > Pere ho és.
Pere és el metge del poble > Pere ho és Per a donar èmfasi (partitiu) EN Mira que n’ets, de llest!
Si n’estic, de farta!

Complement predicatiu
És semblant al CCM però en aquest cas modifica dos elements de l’oració. HI
Vingué molt cansada? –Hi vingué. Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa. Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.

Amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar EN 
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet Aquest senyor Peris, o com se’n
diga... 
Amb valor emfàtic: Que en va, de brut! Si en vingué, de cansat!

Complement del nom
Precedit de la prep. DE, completa un nom com si fóra un adjectiu. EN
Entens el significat d’aquesta paraula? > N’entents el significat? Llig el text i fes-ne un resum. Estigué a Oriola i en visità les esglésies.

Complement Circumstancial
CC Temps HI: Vingué a casa a les cinc > Hi vingué a casa No treballa de vesprada > No hi treballa
CC Manera HI: Ha fet l’exercici ràpidament > Hi ha fet l’exercici Ha fet l’exercici de pressa > Hi ha fet l’exercici
CC precedit de qualsevol prep., excepte DE
Va a Alacant > Hi va Ha arribat a casa > Hi ha arribat Passa per l’hospital > Hi passa
CC precedit de la prep. DE EN Ve d’Alacant > En ve CC Causa M’alegre per tu > Me n’alegre Verbs i expressions prefixades amb pronoms febles
Verbs: anar-se’n, tornar-se’n, haver-hi... de percepció: veure-s’hi, sentir-s’hi, tocar-hi (entendre, tindre seny): Sense les ulleres no m’hi veig. Va quedar completament sord, no s’hi sent. El iaio està tan major que no hi toca.

Complement d’un adverbi
Precedit de qualsevol preposició HI Posa’t davant de la moto > Posa-t’hi al davant

Subjecte
Indefinit. Sol aparéixer en verbs com sortir, eixir, arribar... EN
Arribaren tres persones? > N ́arribaren tres. Ix algun tren cap a Vinaròs? 
–N ́ix un a les tres.
Expressions: Va armar-la! Me les he tingudes amb ell. Som-hi! Ara no hi caic 


APRENEM MÉS...

ACTIVITATS DE REPÀS DE PRONOMS FEBLES:

1. Indica si els complements subratllats són CRV o CC i substitueix-los pels pronoms febles corresponents:

 a) Viuen de la venda ambulant.

 b) El nen plora amb ràbia.

c) Sortiré de casa a les cinc.

d) Ha renunciat als plaers de la vida.

e) Baixa de l’arbre ara mateix.

f) Només penso en les vacances.

g) Anirem al concert de música clàssica.


2. Assenyala les combinacions pronominals incorrectes:

a) Cantaré la nadala al meu fill: L’hi cantaré.

b) He arrencat les herbes en aquest jardí: Les hi he arrencat.

c) He collit flors per a la mare: Li’n he collit flors.

d) Parlarem de l’excursió a la Roser.Li’n parlarem.


3. Identifica el CD i el CI; substitueix, primer l'un, després l'altre, pels pronoms febles corresponents; finalment, combina'ls. Ex.: La Mireia donarà el llibre al seu germà= La Mireia el donarà al seu germà= CD CI CD La Mireia li donarà el llibre= La Mireia l'hi donarà. CI CD CI

 a) En Guillem comprava la taula per al seu amic.

b) La professora explicava la història de Catalunya a la seUa alumna

c) Farem veure les faltes de l'exercici a l'alumne que no les haja vistes.

d) El petit pren les joguines al gran.

e) Comprareu queviures per a l'excursionista.

f) Oferiràs flors a l'àvia.

g) Regalaries el brillant a un enemic?

h) Digues a l'Antònia que vinga.

 i) Van oferir llibres a la xicalla del barri.

 j) El metge va receptar dos medicaments molt forts a la malalta.

 k) Farà preguntes indiscretes a tots els assistents.

l) Demanarem als nostres companys les cassoles de terrissa.

m) Portarem els biberons als menuts.
n) L'organització d'ajut enviarà flassades als necessitats.
ny) Avisàvem als qui telefonaven que l'exposició era tancada.
o) Compràrem cent caixes de galetes als fabricants.
p) Guardarem el tros de pastís per als nens.
q) No van passar els missatges als agents secrets.
r) Vaig pregar a la Maria i a la Rosa que tornaren d'hora,
s) Dóna els regals als avis.
t) Obria la porta a tots.
 u) Llegia el poema a la núvia.
v) No farà el discurs a aquestes persones.
 w) He enviat les 2 postals als meus col·legues.
x) Donaré els ous més frescos als nens.
z) Consultarem la decisió als membres del jurat.


4.Identifica el complement verbal de les frases següents, substitueix-lo pel pronom feble adequat i forma una combinació pronominal binària juntament amb l'altre pronom. Ex.: T'has tornat insuportable = T' hi has tornat CPRED.
 a) El vi es va tornar agre.
 b) M'avinc als teus desigs.
 c) Ens acostem a la platja.
 d) En Joan es considerava llest.
e) En Jordi s'interessava per tot.
 f) Els mitjons s'han fet petits.
g) De cop ens sentírem marejats.
 h) Els preníem per espies.
i) Es va posar vermella.
 j) Ens dedicàvem a la música.
 k) No m'arrisco a anar-hi sola.
 l) Mai no us acostumareu a llevar-vos d'hora.
 m) Volia exposar-nos a un fracàs absolut.
n) M'afanye en la meva tasca.
 ny) Sempre t'atures als mateixos aparadors.
o) Es mirava a l'espill.
 p) Ens referim als nostres assumptes.
q) Et parlaré tranquil.lament.
r) Interesseu-vos per la poesia!
 s) Us vau asseure al replà de l'escala.
 t) S'adormia de bocaterrosa.
 u) M'allunyaré d'aquell barri.
 v) Ens trauran del cinema!
w) Et penedeixes d'això?
x) Em recorde de la teua arribada.
z) Es farà ric.

5. Indica la funció sintàctica dels complements subratllats i substitueix-los pels pronoms febles corresponents:
a) En Jordi té el fill en una ciutat andalusa.
b) Mireu si teniu bledes a la nevera.
c) Porten el ramat a la pastura.
d) Posa la teua signatura en aquest paper!
e) No tragueu els llibres del calaix!
f) Rebia moltes visites estranyes al seu despatx.
g) Deixeu els melons sota el raig de la font!
h) Pot treure els llibres de la biblioteca.
i) Us penediu del vostre comportament.
j) Vés a rentar-te la cara al lavabo!
k) Es pentinava el bigoti amb una pinta de porcellana.
l) No m'afegisques pas aigua al vi.
m) El gos s'espolsava les puces.
n) Us poseu els guants a la butxaca.
ny) S'avergonyia del seu vestit.
o) Ens atrevim a manifestar-ho públicament.
 p) M'imagine que no és cert.
q) El gat es menjava els ratolins.
r) Deixa'ns els llibres sota el llit!
s) S'enviaven les cartes per avió.
t) Ens hem posat massa sal a l'amanida.
u) Agafa el paper de terra.
v) Agafa la bossa de la paperera.
w) Porta el peix del mercat!
x) Tractava la jove de criatura.
z) Doneu els treballs a les professores. 



30/OCTUBRE/2020

LES GRAFIES
Les consonants oclusives


A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents:
1. En posició final de paraula després de vocal o diftong tònics s’escriu l’oclusiva sorda corresponent, sense tenir en compte altres paraules derivades:
P >  sap, concep, cap, llop, rep, etc. Malgrat: saber, concebre, cabota, lloba, etc.
T > pot, prat, buit, salut, nebot, paret, etc. Malgrat: poder, prada, saludat, neboda, aparedar.
 > amic, bec, dic, afalac, plec, poruc, feixuc, etc. Malgrat: amiga, bega, diga, afalagar, poruga...
Algunes excepcions (bàsicament cultismes i estrangerismes) són: Carib, snob, Jacob, adob, cub, club, tub...; fred, sud, quid, almud, fluid, Alfred, David, Bagdad i paraules femenines acabades en –itud, -etud (quietud, multitud...); pedagog, estrateg, mag...
2. A final de paraula després de vocal àtona o de consonant escriurem la mateixa grafia que apareix en els derivats o mots de la mateixa família lèxica:
P > serp (serpent), llamp (llampec), pòlip (polipós)...
àrab (Aràbia), tomb (tombar), verb (verbal)...
T > sort (sortejar), fart (fartó), esvelt (esveltesa)...
D > ràpid (rapidesa), sord (sordesa)...
clàssic (clàssica), marc (emmarcar)...
càstig (castigar), fang (fangós), llarg (llarga).
EXCEPCIONS:
-          La 1a persona del present d’indicatiu és amb –caprenc, estenc, tinc, fonc, etc.
-          Una sèrie de paraules: ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, ròssec,...
Recordem que tots els gerundis acaben en –tanant, perdent, tenint... I hi ha també adjectius i substantius acabats en –and, -end, que coincideixen amb el castellà: sumand, minuend, nefand, dividend, reverend, etc.
3. En posició final de síl·laba, a l’inici o enmig de paraula, convé tenir presents els aplecs següents:
P
Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt-
capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte
B
Inicial i medial en: ab-, ob-, sub-
absent, objecte, obscur, subjecte
T
Inicial en: atz-, atl-, atm-
atzar, atzavara, atles, atmosfèric
D
Inicial en : ad-
addicció, adduir
C
Inicial i medial davant: c, s, t, z
accepció, succés, delicte, èczema
G
Inicial i medial davant: d, g, m, n
amígdala, sagnar, suggestió, augment

ACTIVITAT
1. Col·loca la consonant oclusiva corresponent:
llo_
fre_
pare_
afala­_
aba_
joventu_
estóma_
ràpi_
fàsti_
quietu_
demago_
heral_
actitu_
su_
aràbi_
poru_
se_
partíci_
càsti_
esno_
ver_
manya_
fon_
àne_
poli_
estrate_
pedago_
salu_
espàrre_
càrre_


L’oposició oclusiva / fricativa (b/v)
En moltes llengües romàniques (francés, italià, etc.) es produeix l’oposició entre el fonema /b/ (bilabial oclusiu sonor) i el fonema /v/ (labiodental fricatiu sonor). Aquesta distinció, encara ben viva en gran part del domini lingüístic català, permet distingir en la pronúncia paraules com bellesa/vellesa, bena/vena, beure/veure, baca/vaca, botar/votar... Però, sovint es produeix la confusió entre la grafia b i la grafia v, sobretot en els parlars que han perdut la distinció fonètica entre tots dos fonemes.

Cal tenir en compte, però, que de vegades hi ha pseudoderivats, que no provenen d’una paraula patrimonial, sinó directament del llatí (cultismes): avortar (abortivitat), berruga (verrucària), calb (calvície), cervell (cerebral), corba (curvatura), deure (dèbit), moure (mòbil), sa vi (saberut)...
Paraules amb b: acabar, arribar, baró, basc, bena, berruga, biga, Biscaia, bolcar, bufeta, calb, corb, mòbil, oblidar, rebentar, rebolcar, riba, saba, trobador, etc.
Paraules amb v: advocat, alcova, almívar, aprovar, avall, avet avorrir, avortar, canvi, cavall, covard, esvelt, gavardina, govern, gravar, haver, pavelló, provar, savi, taverna, travar, trèvol, vernís, voltor, etc.

ACTIVITATS
2. Col·loca les grafies corresponents de les consonants bilabials, dentals o velars:

o_blidar
tram_ia
can_iar
a_anç
xo_
cor_a
du_te
su_il
pessi_
tràfe_
casca_ell
tro_ador
almí_ar
ca_aller
ro_ell
a_ecte
_iga
escara_at
màne_
ga_ardina
llampe_
gra_ar
espa_ilar
em_enar
a_orrir
trè_ol
parlà_eu
ja_elina
_edell
_oltor
Córdo_a
ra_al
_ernissar
sa_ó
pròle_
su_
tal_
mo_ilitat
lla_i
pa_elló
ta_erna
càsti_
a_anç
re_
co_ard
pro_ador
o_scur
si_ella

3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
- Aquell su_jecte vivia a_stret en o_scures su_tileses.
- Esta_a a_orrit de tantes pro_es de gra_ació.
- Aca_a d’arri_ar l’ad_ocat amb un aire desim_olt.
- Ca_ficat com estaves, has tingut un la_sus i ho has ca_girat tot.
- L’à_ia passeja_a amunt i a_all tota can_iada, per les anè_dotes que ha_ia sentit.
- No co_sa_a el sentit de les seues conje_tures.
- Ma_dalena s’ac_elerava quan Lluís li gra_a_en programes su_erents.
- Tre_alla_a en un assum_te esplèndi_ que l’ha_ia ca_tivat de so_te.
- Evitar la corru_ció del llenguatge és una tasca ca_dal per als escriptors.
 
 





 

25/OCTUBRE/2020 

SOLUCIONARI (PROVES 8, 9 i 10)

PROVA 8

Exercici 1. 1c, 2a, 3b, 4d, 5a.

Exercici 2. 1b, 2a, 3c, 4a, 5b, 6c, 7a, 8c, 9c, 10b, 11a, 12b, 13b, 14c, 15a.

Exercici 3. 1b, 2c, 3b, 4c, 5a, 6c, 7a, 8b, 9a, 10c, 11a, 12b, 13a, 14c, 15b.



PROVA 9

Exercici 1. 1c, 2a, 3d, 4b, 5c.

Exercici 2.  1a, 2b, 3c, 4c, 5b, 6b, 7c, 8c, 9b, 10a, 11a, 12c, 13a, 14b, 15a.

Exercici 3. 1c, 2a, 3b, 4c, 5a, 6b, 7c, 8b, 9a, 10c, 11b, 12a, 13c, 14a, 15b.


PROVA 10

Exercici 1. 1a, 2b, 3d, 4c, 5a.

Exercici 2. 1c, 2a, 3b, 4a, 5c, 6b, 7c, 8a, 9b, 10a, 11c, 12b, 13a, 14c, 15b.

Exercici 3. 1b, 2c, 3a, 4b, 5b, 6a, 7c, 8a, 9c, 10b, 11b, 12a, 13c, 14b, 15b.


16/OCTUBRE/2020 

Aquesta setmana encetarem el tema de "Les formes no personals  del verb (infinitiu, gerundi i participi). 

Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).

Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).

Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...

A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts).

LES PERÍFRASIS VERBALS

Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
1.       Perífrasi d’obligació.
-          Personal:    haver + de + inf. (“Has d’arribar abans de migdia”)
caldre + que + subj. (“Cal que faces el treball”)
-          Impersonal (sense subjecte): haver-se +de+inf.  (“S’ha d’emplenar el full”)
   caldre + inf. (“Cal anar amb compte”)
També es pot expressar obligació amb la construcció: És necessari /menester + inf. o + que+subj.
►Cal evitar les construccions del castellà:
*Tindre + que
* Haver-hi  + que + inf.
* Ser precís

2.       Perífrasi de probabilitat.
Per a expressar la probabilitat s’usa la perífrasi: deure + inf. (“Deuen tenir molt de fred perquè han encés la calefacció”).
És equivalent a un adverbi de probabilitat (potser, segurament, probablement, tal vegada...) + verb en futur (o present o passat): “Potser plourà”. O equivalent a poder +ser+oració de subjuntiu: “Pot ser que isquen molt tard”.
►Cal evitar les construccions incorrectes següents:
-És incorrecte intercalar la preposició de entre el verb deure i l’infinitiu (*Deuen de estar de viatge).
- No és correcte l’ús de la paraula igual com a adverbi de probabilitat (*Igual anem al parc d’excursió): Pot ser que vaja al parc. Potser aniré al parc.
També cal evitar l’ús del futur o l’ús del condicional per a expressar la probabilitat (*Haurà eixit de viatge.  Deu haver eixit de viatge) // (*Arribarien a casa després de mitjanit.  Devien arribar a casa després de mitjanit).

3.       Perífrasi d’imminència.
Per a expressar la imminència o el futur immediat no podem usar la perífrasi anar + a + inf., sinó que se sol expressar amb les perífrasis estar a punt de + inf. / estar per + inf.
Els viatgers estan a punt d’arribar.
La perífrasi anar + a + inf. es pot usar per a expressar imminència si ens referim a un temps passat (Anava a gitar-me quan vaig escoltar uns colps a la porta).  Si ens referim al futur, la perífrasi  anar + a + inf. és incorrecta; usarem el futur o el present, sovint introduït per l’adv. ara (Ara et portaré un refresc). Tanmateix, la construcció anar + a + inf. és correcta quan el verb anar té el valor de moviment o de desplaçament (Vaig a portar els pastissos perquè els convidats volen tastar-los).

EXERCICI D’ACCENTUACIÓ I DIÈRESI (solucions fotocòpia)
oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // 
brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // 
hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // 
taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // 
bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència,
traduïda // joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // 
sentència, altruista, féiem, còmic  // heroi, féieu, remei, examen // 
crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // 
copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //
autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor // posseíeu, duia, anàreu, reunió // 
deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // 
túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // 
préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // 
hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // 
freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // 
europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // 
palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // 
fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // 
espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // 
tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // 
següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // 
comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // 
rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua



5/OCTUBRE/2020 


Quant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals o obertes.
[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: busca la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].

Truquets per a accentuar correctament les vocals eo.


Exemples
Excepcions
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes
menjaré, pretén, després, camió, torró...
terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, reòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs...
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes
diòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul...
formes del verb serfóra
verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)
estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec...
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraulesesdrúixoles
gènere, pèrdua, memòria, València...
fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, esglésiallémena, feréstega...
verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...

Les grafies o representen dos sons diferents:

La representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).

La representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)

Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.

Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):

Casos en què la e és oberta:

1. Davant de síl·labes que duguen una i o una upremi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.

2. Davant de l, l·l,  rr i r: cel, novel·la, serra, verd.

3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.

Casos en què la o és oberta :
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -oaçò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/­olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota). 

Després de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. 
També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment,  -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes). 



2/OCTUBRE/2020 


CLAUS EXERCICIS VERBS DEL BLOG

1. a) resolga  b) desprenga  c) réiem  d) creien e) corregut  f) ocórrega  g) poguera  h) desplagut  i) post  j) impresos  k) conduïsca  l) interrompes m) defugiu  n) caigué. 

2.     2. No et prengues / No vengueu  / No encengueu  / No rigues / No escrigueu  / No digueu  / No aneu  / No vingueu.

3.  3. – repartisques  -vença / faça  - patisc / ixes  - bata  - senta.

4.  4.   – estigues  - dolgut / ocorregut  - has estret  - vages (vaja) – prenia /treia  - exclòs  - vols / perda /exigix  - crec / has (hauries) – promès / dut  - clou  - feia / m’ha distret / m’he confós.

5.   5. a) fes / dissolga b) ocórrega c) diguera d) digueu e) poguera f) difós  g) interrompes  h) vença i) rist (rigut) / rigué  j) oja / m’alçaré  k) feia / distret / m’he confós  l) haja / podré  m) isquérem / aniríem n) rebérem o) dolgut va  (van) p) veia / feia.


SOLUCIONS FULLS DE VERBS


1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.

1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.



22/SETEMBRE/2020 


PROVA D’ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES (CLAUS)


1.b / 2.b / 3.a / 4.c / 5.c / 6.a / 7.b / 8.c / 9.c / 10.b
11.c /  12.a  / 13.b  / 14.b  / 15.a  /  16.c  /  17.a  /  18.c  / 19.c  /  20.b
21c, 22c, 23a, 24c, 25a, 26c, 27a, 28a, 29c, 30c.
31b, 32a, 33b, 34c, 35b, 36c, 37a, 38c, 39a, 40c.
41b, 42a, 43c, 44a, 45b, 46c, 47c, 48b, 49a, 50c.
51c, 52b, 53a, 54a, 55a, 56c, 57a, 58a, 59c, 60a.
61b, 62b, 63b, 64c, 65c, 66a, 67b, 68a, 69a, 70b.
71c, 72b, 73b, 74a, 75b, 76a, 77a, 78b, 79c, 80b.
81c, 82c, 83a, 84a, 85b, 86a, 87a, 88c, 89b, 90b.
91a, 92c, 93c, 94b, 95c, 96c, 97a, 98c, 99c, 100c.
101b, 102c, 103b, 104a, 105a, 106b, 107c, 108c, 109a, 110b.


El verb

El verb, com a nucli del sintagma verbal, és un dels constituents bàsics de
l’oració. Categoria gramatical que expressa l’existència, l’estat, l’acció, els
processos o les modificacions d’un sintagma nominal. A diferència de les
altres categories gramaticals, el verb, a banda d’aquesta informació
semàntica, té com a característica més important les marques que aporten
els diferents morfemes: veu, mode, persona, nombre, temps i aspecte.

Els morfemes verbals

Tota forma verbal està constituïda per un lexema o arrel, que aporta el contingut semàntic, i pels morfemes o desinències, que aporten informacions auxiliars, pròpies del verb. En algunes formes verbals pot aparéixer una vocal temàtica que actua d’enllaç entre el lexema i els morfemes, i que permet de classificar els verbs d’acord amb la conjugació a què pertanyen.
• Veu
– Activa: el subjecte realitza l’acció (Maria menjava maduixes).
– Passiva: el subjecte rep l’acció (Les maduixes eren menjades per Maria).
• Mode. Segons l’actitud mental del parlant respecte allò que enuncia (a l’acció verbal), podem distingir els següents modes personals:
– Indicatiu: l’acció o el fet és vist com a real (Rosa ha begut aigua).
– Subjuntiu: l’acció o el fet que expressa el verb és vist com una irrealitat,
només existeix en el pensament com una idea subjectiva (desig
dubte, temor, voluntat, etc.) (Potser vinga prompte).
– Condicional: les accions apareixen expressades com a irreals (Si poguera
faria això).
– Imperatiu: és el mode amb què el parlant expressa manament, ordre,
prec, etc. (Ves-te’n prompte).
D’altra banda, tenim també tres modes impersonals: infinitiu (concepte
bàsic de l’acció), gerundi (acció durativa) i participi (acció acabada).
• Aspecte
– Imperfectiu: no expressa la fi de l’acció del verb (Caminava pel passeig).
Els temps imperfectius són el present d’indicatiu i de subjuntiu,
el pretèrit imperfet, el futur i el condicional.
– Perfectiu: expressa l’acabament de l’acció verbal (Va llegir una novel·la). Els temps perfectius són el pretèrit perfet simple i perifràstic d’indicatiu i els temps compostos.
• Persona. Relaciona l’acció verbal amb l’emissor (1a pers.: parlecantem),
amb el receptor (2a pers.: parlescanteu) o amb un referent (3a pers.:
parlacanten).
• Nombre. El morfema de nombre indica si el SN subjecte és només un
individu o cosa (singular) o més d’un (plural).



CONJUGACIONS
1a –AR : Parlar
2a –ER / -RE: Témer / Perdre
3a –IR: • Servir (incoatiu) / • Dormir (pur)

MORFEMES
Lexema: parl
Vocal temática: à
Temps/aspecte/mode: ve
Nombre/persona: m

Formes impersonals del verb
L’infinitiu (parlar), el gerundi (parlant) i el participi (parlat ).

Són formes verbals sense morfema de persona. Morfològicament són invariables, a excepció del participi, que ha de concordar en gènere i nombre amb el CD quan aquest complement és un pronom feble de 3a persona: Has vist la pel·lícula?
–Síja l’he vista.
• Temps. El temps verbal és la categoria que indica el moment en què es
produeix l’acció del verb. Així doncs, pot situar-la abans de la seua formulació
gramatical (passat), en l’instant de la comunicació (present) o després (futur). Podem distingir també entre temps simples i compostos.
Pel que fa als compostos, estan constituïts pel verb auxiliar haver més el participi del verb en qüestió, i expressen una acció acabada just abans de la que expressa el temps simple.

Les conjugacions verbals
Primera conjugació (acabats en -AR)
Tots els verbs de la primera conjugació són regulars, llevat d’anar estar, que són irregulars.


Segona conjugació (acabats en -ER -RE, i ferdur dir)
La segona conjugació és la que presenta un major nombre de verbs irregulars, tot i contenir una certa sistematització en les irregularitats.
Verbs de radical velaritzat: són aquells verbs que tenen en el lexema -o -gu. Aquest grup presenta dues característiques:
• La 1a persona del present d’indicatiu acaba en -(dic, bec, conec, crec, puc, caic, prenc, tinc, vinc...)
• Aquesta terminació (-c) de la 1a persona es transforma en -g/-gu en la formació del present de subjuntiu, l’imperfet de subjuntiu, el pretèrit perfet simple, el participi i algunes formes de l’imperatiu (conega, coneguera,
coneguí, conegut...).


Tercera conjugació (verbs acabats en -IR)
Els verbs de la 3a conjugació es poden agrupar en dos models regulars: purs (dormir, sentir) i incoatius (patir, servir). Els verbs incoatius tenen l’increment -sc/-ix (-eix) en la 1a, 2a i 3a persones de sing. i en la 3a persona de plural del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu. Poden presentar dues possibilitats d’escriptura: la forma en -(-isc/ix) o bé la forma en -(-esc/eixes), més pròpia dels registres formals. La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius; són purs: dormir, sentir, bullir, pudir, munyir, cruixir, fugir.... D’altra banda, hi ha verbs que admeten la doble conjugació: llegir (llegisc llig), vestir, afegir, mentir, tenyir, rostir, engolir, fregir...




ACTIVITATS
1. Ompli els buits de les frases següents amb les formes corresponents dels verbs que hi ha entre parèntesis i analitza morfològicament:
a) Quan … (RESOLDRE) el problema eixiré a passejar.
b) Vols que em … (DESPRENDRE) del que més vull?
c) Es va enfadar perquè es pensava que ens … (RIURE) d’ell.
d) Abans en aquest poble … (CREURE) en les bruixes.
e) Avui Joan ha … (CÓRRER) com un campió.
f) No crec que això t’… (OCÓRRER) molt sovint.
g) M’agradaria que Joan … (PODER) venir amb nosaltres.
h) Les seues paraules m’han … (DESPLAURE).
i) Hi anirem a sol … (PONDRE).
j) Els programes encara no són … (IMPRIMIR).
k) El metge m’ha dit que jo no … (CONDUIR) de nit.
l) Jaume, no vull que m’… (INTERROMPRE) mentre no acabe d’explicar el tema.
m) No volem que … (DEFUGIR) les vostres responsabilitats.
n) Ahir … (CAURE) un plugim finíssim.

2. Transforma les ordres següents en prohibicions:
• Pren-te la llet!
• Veneu els mobles!
• Enceneu el foc!
• Riu!
• Escriviu el vostre nom!
• Digueu la veritat!
• Aneu al llit!
• Veniu!
                  
3. Ompli els espais buits amb els temps verbals corresponents:
• Per tal d’equilibrar el parapent cal que tu (REPARTIR) … bé el pes.
• Ell vol que jo (VÉNCER) … la por i que (FER) … natació.
• Jo (PATIR) … molt sempre que tu (EIXIR) … a fer pònting.
• M’han encoratjat perquè (BATRE) … el rècord d’ala delta.
• La inexperiència no em deixa que (SENTIR) … la fascinació del vol.

4. Completa amb les formes verbals adients:
• … (ESTAR) tranquil, segur que has aprovat.
• Li ha … (DOLDRE) molt que la seua filla no … (EIXIR) de festa.
• Quan ella … (PERCEBRE) les coses tan clares com tu, haurà … (OCÓRRER) un miracle.
• Has … (ESTRÉNYER) bé el nus de la corbata.
• Espere que demà … (ANAR) prompte a la festa.
• Ahir, mentre jo … (PRENDRE) un gelat, ella … (TRAURE) la roba de l’armari.
• Quedaré … (EXCLOURE) de la competició de diumenge.
• Si tu … (VOLER) que ell … (PERDRE) credibilitat, …-li (EXIGIR) més.
• Jo … (CREURE) que tu … (HAVER) d’anar a classes d’anglés.
• Sempre que ens han … (PROMETRE) un regal, ens l’han … (DUR).
• Antoni, … (CLOURE) tu la sessió, per favor.
• Mentre … (FER) els deures, Joan m’ha … (DISTRAURE) i … (CONFRONDRE’S) d’exercici.

5Completa amb les formes verbals adients:
a) … tu (FER) que es … (DISSOLDRE) el sucre al café.
b) No crec que això t’… (OCÓRRER) molt sovint.
c) Si tothom … (DIR) el que sap, aviat se sabria la causa de l’accident.
d) Això que us acabe d’explicar no ho … (DIR) als vostres companys.
e) M’agradaria que Joan … (PODER) venir amb nosaltres.
f) La notícia s’ha … (DIFONDRE) ràpidament pel poble.
g) No vull que m’… (INTERROMPRE) mentre no acabe d’explicar el tema.
h) Que ell … (VÉNCER) no vol dir que siga el millor.
i) No m’he … (RIURE) tant en la vida com em … (RIURE) ahir.
j) Quan … (OIR) el despertador, m’… (ALÇAR-SE).
k) Mentre … (FER) els deures, Joan m’ha … (DISTRAURE) i … (CONFONDRE’S)
d’exercici.
l) Encara que no … (HAVER) fet el treball, … (PODER) enllestir-lo demà.
m) Si nosaltres no … (EIXIR) tant de nit, segur que … (ANAR) a treballar amb millor cara.
n) La setmana passada, nosaltres … (REBRE) un parell de correus electrònics.
o) Ella està molt … (DOLDRE) perquè encara … (ANAR) a visitar-la.
p) Mentre … (VEURE) la pel·lícula, jo … (FER) els deures.

6. Digues el temps i la persona d’aquestes formes verbals:
venguí, devies, hagueren, entenguera, haja post, molent, sabut, sent, faça, queies, confonc, féiem, ometia, prendrà, rebé, pugues, conceberes, has portat.

APRENEM MÉS...













































































 Per aquest motiu, us comunique que haureu de lliurar a la meua adreça de correu corporatiu (guilabert_ram@gva.es) una foto tant del treball de lectura realitzat (resums i opinió) com d'allò que us falte presentar. El termini és fins a les 15.00h del divendres 5 de juny. 


Una abraçada a totes i a tots!



Llibre de lectura del 3r trimestre: "Córrer sense por", de Giuseppe Catozzella, ed. Sembra. 

Per tal que l'alumnat puga fer-ne una lectura guiada, us propose el calendari següent:
Cap. 1-5 (30/3/20), cap. 6-10 (1/4/20), cap. 11-15 (4/4/20), cap. 16-20 (7/4/20), cap. 21-25 (10/4/20), cap. 26-30 (15/4/20). Cal fer un resum de tot allò llegit durant cadascuna de les sessions programades (12-15 línies aproximadament).

L'examen de lectura està previst per al dia 22 de maig.


LECTURES 3r TRIMESTRE


Davant la meua sorpresa (pràcticament cap alumne m'ha comentat que ha tingut problemes per a trobar el llibre de lectura obligatori per al tercer trimestre. Tan sols aquesta setmana un parell d'alumnes m'han fet saber la dificultat que han tingut. Però només són casos aïllats i massa tard) i tenint en compte que la situació que estem vivint és molt estranya, la qual cosa implica que molts no podreu adquirir els llibres; no sé si Amazon fa servei a domicili encara,  però Ali i Truc, la llibreria d'Elx, crec que està treballant per servir llibres per encàrrec. De totes maneres crec que estan disponibles en format de llibre electrònic. Us propose altres lectures alterrnatives:

La passejadora de gossos. Francesc Bodí.
https://1batvalenciamisteridelx.blogspot.com/2019/04/lapassejadora-de-gossos-francesc-bodi.html

Totes les cançons parlen de tu. Xavi Sarrià
https://1batvalenciamisteridelx.blogspot.com/2019/04/totes-les-cancons-parlen-de-tu-xavi.html

- Júlia. Isabel-Clara Simó
https://bromera.com/publicacions/esguard/3311-juliaesguard-9788476609583.html
https://valenciamisteridelx.blogspot.com/2014/04/isabel-clara-simo-en-la-biblioteca.html

- Córrer sense por. Giuseppe Catozzella
https://sembrallibres.com/llibres/correr-sense-por/




26/MAIG/2020 


El Misteri d'Elx


L’ESCENOGRAFIA

Diversos recursos escènics, propis de la mentalitat barroca, contribueixen a la
concepció del Misteri d’Elx com a espectacle: l’escenari múltiple, la complexa
maquinària aèria, la proximitat i la comunicació entre els actors i els espectadors,
el cant i la música. Però, sens dubte, allò més espectacular són els elements
escenogràfics horitzontals i verticals.

L’escenari horitzontal o terrestre consta dels elements següents:
L’andador. Hi tenen lloc les accions dinàmiques, horitzontals. És l’espai dels
personatges mortals. Presenta un sentit ascendent que simbolitza el camí cap
a la perfecció espiritual dels personatges: la Verge Maria passa de la mortalitat
a la immortalitat, els apòstols hi viuen el contacte amb la divinitat i els
jueus passen del pecat al cristianisme.
El cadafal. Hi tenen lloc les accions estàtiques. Aquest espai es troba situat
entre el cel i la terra, per això és l’espai de Maria, que és l’únic personatge
humà i diví alhora.

L’escenari vertical o aeri presenta aquests espais:
Les portes del cel. Estan situades a la cúpula de l’església, a 25 metres d’altura.
És una gran lona pintada amb núvols i que, alhora, serveix per a amagar
el conjunt d’elements escenogràfics que mouen la magrana i l’araceli. Representa
les accions dinàmiques verticals. És l’espai, doncs, dels personatges
immortals (Déu i els àngels). Des de la cúpula baixen i després s’eleven al cel
amb una corda els diferents aparells o artefactes mòbils.
La magrana és l’aparell amb què davalla l’àngel que anuncia a la Mare de
Déu que el seu Fill li concedeix el desig.
L’araceli és l’artefacte que baixa els àngels i els eleva de nou al cel amb
l’ànima i el cos de la Mare de Déu.
La coronació serveix per a baixar la Santíssima Trinitat i que corone la Verge
quan està prop del cel.

ACTIVITATS

1. Explica les dues parts en què es divideix el Misteri d’Elx:
• Com s’anomena cada part?
• Quin dia es representa?

• Quin argument tenen?

2. El Misteri d’Elx presenta dos espais clarament diferenciats, l’horitzontal i el vertical. Fixa’t en les característiques de cadascun i explica’n el simbolisme.

3. Assenyala els diversos artefactes mòbils i aparells que conformen l’escenografia del Misteri d’Elx i explica’n la utilitat i el significat.
  
4. Entra en la plataforma de vídeo vimeo.com, busca «misteri d’elx representació completa» i mira el vídeo de l’obra fins al minut 6.40. Assenyala algunes característiques que presenten la música i les veus que hi intervenen i el llenguatge amb què es representa el Misteri d’Elx.


5. Escriu un text en què valores la importància del fet que encara actualment continuen representant-se obres com el Misteri d’Elx.

19/MAIG/2020 


COMENTARI DE TEXT

Introducció

1. Qui és l'autor del text? 

2. A quina obra pertany?

3. Quin n'és el contingut? (Resum en una oració del contingut)

4. Quan la va escriure?

5. Explica la vida de l'autor. Resumeix els fets més importants que cregues que estan relacionats amb la seua obra.

6. Quines obres va escriure? 

7. En quin context va viure? Resumeix els fets que caracteritzen l'època.