LA FLEXIÓ VERBALAquesta 1a setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu i subjuntiu. Quant a la 1a conjugació, cal tenir en compte que tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre).
[Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
Després hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret els verbs velaritzats (I): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer, -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur. Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats:
1) Fan la 1a persona de singular del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
Aquesta 1a setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu i subjuntiu. Quant a la 1a conjugació, cal tenir en compte que tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre).
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
Hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II): nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).
Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...
Quant als verbs de la 3a conjugació (-ir), podem distingir dos models de conjugació: la pura i la incoativa. En el cas dels verbs purs, podem distingir-ne un grup de verbs regulars: DORMIR, SENTIR, FUGIR, MUNYIR, BULLIR, GRUNYIR, CRUIXIR, PUDIR, MORIR... I un altre d’irregulars: OBRIR i OMPLIR (velaritzats) i COLLIR, TOSSIR, COSIR i SORTIR (amb canvis vocàlics en l’arrel: o>u).
La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.
Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...
La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.
Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...
CLAUS: PRÀCTIQUES DE VERBS
40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu.
42. trau / creieu / beveu / fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.
43. doneu / ven / vine / vés / corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu / dissoleu / encenguem / pertany / dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu / llig (llegix).
44. absoleu / cloeu / beveu / escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu / aprén / comenceu.
45. has viscut / ha vist / hem enviat / heu bullit / han mentit.
46. havies comprat / havia arribat / havíem entrat / havíeu fet / havien dit.
47. hagueres aprés / hagué dormit / haguérem escoltat / haguéreu parlat / hagueren menjat.
49. hauràs conegut / haurà crescut / haurem entrat / haureu descansat / hauran vist.
50. hauries volgut / hauria caigut / hauríem entrat / hauríeu elaborat / s’haurien exhaurit.
CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”
21. parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.
31. apague, apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
EXERCICI REPÀS ANÀLISI LINGÜÍSTICA DEL TEXT.
1. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:
1. que assistim: s’elideix 2. raons: tancada
3. només unes: sonora 4. compten: tancada
2. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:
1. els ulls: sonora 3. immergits: sonora
2. pots: o 4. reflex: oberta
3. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:
1. seus parlants: sorda 3. expertes: oberta
2. lloc: oberta 4. als factors: sorda
4. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:
1. seu: tancada 3. prims i morats: sonora
2. morta: oberta 4. foscos: tancada
5. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:
1. poble: oberta 3. més raó que un sant: s’elideix
2. novel·lista: tancada 4. més evident: sonora
6. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:
1. desig: sorda 3. resposta: oberta
2. viatge: sonora 4. verb: oberta
7. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:
1. lloc: oberta 3. zones: sonora
2. més en contacte: sonora 4. model: oberta
8. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:
1. abans de rifar: sonora 3. dolços: tancada
2. taronja: oberta 4. una altra: s’elideix
9. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:
1. aleshores: sonora 3. la situació: sorda
2. esperit: tancada 4. s'accepta: oberta
10. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:
1. vaig rebre: sonora 3. descobert: oberta
2. retorn: oberta 4. cos: oberta
11. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:
1. certament: oberta 3. joves: tancada
2. fronteres: tancada 4. anàlisi: sonora
12. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:
1. besava: sonora 3. tots els: sonora
2. olor: tancada 4. brossa: oberta
13. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:
1. faig senyals: sorda 3. dojo: sonora
2. recorda: oberta 4. afecta: oberta
14. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:
1. hivern: oberta 3. plens de: sonora
2. disposades en: sonora 4. aleshores: oberta
EXERCICIS DE FONÈTICA
6. dues passes: sorda fred glacial: sonora tres passos: sorda
el cinema: sorda les novel·les: sonora els hòmens: sonora
rep un avís: sorda boig perillós: sorda decàleg moral: sonora
poc dolç: sonora despastx ordenat: sonora arrop i tallades: sorda
el silenci: sorda les abelles: sonora gat amorós: sorda
pot vindre: sonora un colp de sort: sonora és el millor: sonora
amic amable: sorda mels de flors: sonora
7.
a. Les aus: sonora b. Tinc un: sorda c. Els propietaris venen: sor/son.
d. Pots anar?: sonora e. Les empreses: sonora f. Vaig recobrar: sonora
g. Prop de: sonora h. Vaig pensar: sorda i. sap què: sorda
j. Escampades per: sorda k. Les oficines / les empreses: son/son.
l. Factories químiques: sorda
8.
a. Diu qu/ ara trenca /l pacte i prou.
b. Fa quinz/ anys qu/ els...
c. No /l saludes pel camí /stret.
d. Si /l veus, dis-li que vinga /n mitj/ hora.
e. Tu /nraonant amb ella? Quin/ alegria!
f. Vin/ amb mi i veuràs la bon/obra qu/ han fet.
9. a) Els eslips: sonora b) esport: oberta
c) Posar: tancada d) penjacorbates: sonora
e) Llisa: sonora
10. a) govern: oberta b) llavors: oberta
c) novembre: tancada d) poble: oberta
11. a) Els conqueridors: sorda b) al segle: sorda
c) Les índies: sonora d) Els nadius: sonora
12. a) És una fórmula: sonora b) Tampoc: oberta
c) delicadesa: sonora d) Utilitzar: sonora
e) intel·ligibles: sonora
EXERCICIS D’ENLLAÇOS FONÈTICS (FOTOCÒPIES)
1. I a nosaltres també: sinalefa 2. Si em vols: sinalefa
3. Comprarà un llibre: sinalefa 4. Què /m dius?: Elisió
5. Porta /l disc: elisió 6. Un/ amiga és la qu/ et vol: elisió
7. Que ho valores: sinalefa 8. Hi ha: sinalefa
9. Llengua i literatura: sinalefa 10. Esta pel·lícula qu/ hem vist: elisió
11. Un camí impensable: sinalefa 12. Hi ha: sinalefa
13. Que no /s pronuncien: elisió 14. Observ/ el que fa: elisió
15. La imite: sinalefa 16. Ho era: sinalefa
17. No sé de què /m parla: elisió 18. Vull menjar-me un tros: sinalefa
19. Fascinat amb la història: sinalefa 20. Vaja, qu/ estic fatal!: elisió
21. Ja /stic farta: elisió 22. Així i tot: sinalefa
23. D’on va /paréixer?: elisió 24. Que un dia vinga: sinalefa
25. I ar/ amb Internet: sinalefa/elisió 26. Qui ho va descobrir: sinalefa
27. Quan ho explique: sinalefa 28. Mentr/ el meu: elisió
29. Advertia qu/ al carrer: elisió 30. Jo /stava: elisió
31. Era un: sinalefa 32. Qu/ havia: elisió
33. Si escrius: sinalefa 34. Jo podri/ haver-hi: elisió
35. I al cap: sinalefa 36. Açò és per a /scriure: elisió
2. a) govern: oberta b) tebi: oberta c) finestra: tancada
d) tela: oberta e) teler: tancada f) conveni: oberta
g) herba: tancada h) Josep: oberta i) tren: tancada
j) respecte: oberta
3. a) mes: sorda b) massa: sorda c) cançó: sorda
d) dansa: sorda e) nosa: sonora f) zero: sonora
g) posar: sonora h) passa: sorda i) colze: sonora
j) ací: sorda
4) a) sonora b) sonora c) sorda d) sonora
e) sonora f) sonora g) sonora h) sorda
i) sonora j) sorda
1/2/2024
DOSSIER D’ORTOGRAFIA (SOLUCIONS)
2.1 Vocalisme
(PÀG. 3) 1. Ompliu els buits de les frases següents amb la vocal adient:
1. Tinc la seguretat que el sergent polsarà alguna tecla perquè jo no haja de fer unes guàrdies tan avorrides.
2. És un turment, això de veure pertot arreu botifarres i embotit i estar a règim.
3. Estic sufocat perquè no recorde el títol de la pel·lícula, però si hi pense veig el titular com si estigués escrit amb retoladors davant meu.
4. Deu sofrir molt, perquè sospira molt davant la tomba del seu marit.
5. Durant la seua joventut va tenir dos marits: l’un era hongarés i l’altre romanés.
6. L’ametista que porta l’anell de la sobirana és meravellosa.
7. L’assemblea ha aprovat les propostes governamentals malgrat la seua ambigüitat.
8. Posa’t el davantal si no vols embrutar-te.
9. Cal que siguem rigorosos i que avaluem amb honestedat tots els aspirants, sense deixar-nos subornar.
10. Com que no em va agradar el gust del vi, després de tastar-lo el vaig escopir.
11. Aquest jersei és molt juvenil.
12. Després de l’accident em vaig quedar atordit, torbat, no podia enfocar les imatges i suava per tots els porus de la meua pell.
2. Corregiu les incorreccions, quant a la divergència vocàlica, del text següent:
L’ambaixador de Romania va descobrir en un contenidor de ciment el robí –i l’estoig que el contenia– perdut per la princesa el dia de les seues noces. La malenconia i l’enyorança de la princesa per la pèrdua de tan estimada joia va provocar que son pare, el rei Mahmet, convocara una assemblea per discutir i avaluar les possibilitats de recuperar el robí. Ducs, marquesos, ambaixadors i cònsols de diverses nacions, senyors de les terres del regne, sobirans d’altres nacions, i fins i tot una companyia de joglars, discutiren, sota la mirada atenta del rei, la manera de recuperar el robí arravatat, sense escrúpols, de les mans de la princesa, que ja no podia suportar la pèrdua i, atordida i una mica enfollida, es dedicava a escodrinyar totes les estances del palau. La malaltia de la princesa fou tan greu, que el rei va contractar una infermera perquè l’atenguera durant tot el dia i tota la nit, desafiant els eclipsis, les tempestes i les depressions del seu caràcter. Finalment, però, l’atent ambaixador li donà en mà a la princesa la tan preada joia.
2.3 Consonantisme. Les variants de la essa: essa sorda i essa sonora
(PÀGS. 7, 8 i 9)
1. Escriviu C o Ç:
cel circular obediència braç
abundància adreçar raça plaça
atroç ignorància apedaçar pedaç
Puçol cendra balança cançó
març cirera véncer oficina
cigró cistella llençol façana
2. Escriviu Z o S en els espais buits de les paraules següents:
zebra zodíac sumar pensar
polseguera quinzena cansament brusa
desembre bizantí topazi benzina
bronze colzada amazona polze
Ignasi trànsit consell senzill
3. Ompliu els buits amb S o SS:
cossiol fase nasal dansa
pessic frontissa gasos pallasso
dosi travessa desitjar pesseta
cossos disfressa entesa pissarra
països intromissió cosina persona
metgessa duquessa marquesa ensenyar
4. Ompliu els buits amb S, SS, C, Ç, Z, TZ:
a) El comissari va trobar els cossos de dues persones assassinades dissabte passat.
b) Susanna està convençuda que vas passar l’examen per casualitat, perquè no et vas esforçar gens i no sabies cap lliçó.
c) Viu a l’entresòl, al costat d’uns grans magatzems.
d) El club està travessant un mal moment a causa de la lesió del davanter centre.
e) El fill de la princesa de Moçambic i la duquessa de Veneçuela s’han casat i han fet un viatge de noces impressionant: primer han anat a Rússia i després a les regions xineses del sud.
f) La crisi ha estat causada per l’adhesió d’una nova empresa en el sector.
g) Els escriptors presocràtics foren capaços d’explicar totes aquestes hipòtesis.
h) El cendrer està ple de cigarrets olorosos.
i) El govern ha confessat que les despeses d’hisenda són abusives.
j) El tornado Mari ha assotat la zona més frondosa de la selva amazònica.
k) La jutgessa francesa esbatussava la gossa.
l) El president va demanar que cessara la discussió.
m) El nazisme és una doctrina fal·laç que ha sigut condemnada a tot Europa.
n) Els pallassos del circ canten unes cançons precioses.
o) L’equip matalasser va lluitar feroçment per arrabassar el triomf als campions, però va acabar apallissat.
p) L’esquizofrènic dissimulava la seua mancança de seny.
q) Jo no accepte la tesi que proposa que aquesta és una malaltia psicosomàtica.
r) L’emissió excessiva de gasos és una agressió al medi ambient.
s) Açò és un contrasentit, ací no hi ha res a fer.
t) La porta de l’antesala té les frontisses rovellades.
u) Els interessos de l’Associació d’Amics d’Andalusia van ser analitzats pels
congressistes durant el mes de març.
v) La pissarra de la meua classe és verdosa.
w) La dona rossa portava una rosa a la mà.
5. Feu el mateix amb el text següent:
El Rabosa, assassí eivissenc, es trobava desesperat. La balança de la justícia queia sobre ell com una maça, sense compassió. La jutgessa no acceptava la seua presumpció d’innocència. Ell tenia l’esperança que la dotzena d’anys que havia passat a la presóhaguera provocat una metamorfosi en el seu caràcter. Però l’atzar no sempre el podria afavorir. Ja va tenir molta sort quan, en el primer judici, el jurat va prendre la decisió de concedir-li la llibertat condicional. Això va ser com si li oferiren un viatge a un oasi. Però, en aquesta ocasió, no hi havia cap argument que recolzara la seua innocència. El disseny que prenia el procés l’abocava a un atzucac.
2.8 Consonantisme: les consonants geminades
2.8.1 La ela geminada (l·l)
1. Completeu els buits de les frases següents amb l, ll, l·l, tl o tll:
1. Té l'apartament en una zona molt tranquil·la de la ciutat.
2. El menjar que serveixen en aquest restaurant és excel·lent.
3. El president va eixir il·lès (il·lés) de l'atemptat.
4. S'ha comprat una parcel·la per a fer-se un xalet.
5. Té una col·lecció de segells molt important.
6. Passà el test d'intel·ligència amb un bon resultat.
7. Li concediren una beca de col·laboració i escrigué una novel·la.
8. No han solucionat res, la proposta ha estat nul·la.
9. La celebració de l'acte es va declarar il·legal.
10. Va venir l'electricista i em va instal·lar el fil musical, però encara treu un so massa metàl·lic.
11. Sol·licitàrem l'assistència al col·loqui sobre satèl·lits.
12. Ahir al col·legi va posar una pel·lícula bèl·lica.
13. El van col·locar dins una cel·la de càstig.
14. Ha presentat una proposta paral·lela on fa al·lusió als temes encara no solucionats.
15. La il·luminació que han instal·lat a la circumval·lació és pàl·lida.
16. Han al·legat desconeixement de la llei en l’apel·lació presentada.
17. Han elaborat un projecte que consta d’un miler de fulls.
18. He estat col·laborant en la solució d’un sil·logisme d’una complicació il·limitada.
19. Cavil·lar massa pot provocar problemes capil·lars que desemboquen en alopècia.
20. Mireia és una dona molt alegre i treballadora.
21. Els lletrats haurien d'estudiar més literatura hel·lènica.
22. El bitllet té una ratlla intel·ligentment dissenyada.
23. Hem perdut el litigi contra els titulars del transatlàntic.
24. A causa de trencar ametles em fa mal l'espatla.
25. Camil·la té les pupil·les pàl·lides: cal buscar una solució.
26. És una dona molt liberal: ha permés la rebel·lió dels seus fills.
2. miraments, passat, arribar, misteriosa, princesa, comtat, Hongria, princesa, vigilància, monges, abadessa, assistit, escàndol, arribada, esperança, passeig, plaça, tard, automòbil, dada, augmentar, aclarir, majordom, avorria, havia, setmana, passada, taverna, impressionant, missió, acabat.
1/2/2024
(SOLUCIONS) DOMINI PRÀCTIC DEL SISTEMA LINGÜÍSTIC
Ex. 17 agraíeu, ambigües, androgin, antiimperialista, aquàrium, arcaista, argüiria, ateisme, atmosfera, àton, atraïment, biscaïna, conduiria, córrer, decaïment, desposseir, diürètic, empedreirà, endogen, espècimen, estoïcisme, examen, exogen, femineïtat, fortuït, geniüt, idoneïtat, instantaneïtat, leucòcit, lingüística, mèdium, paüls, període, peüc, polaina, preindustrial, proveir, radiòfon, reporter, rèptil, reüll, revenen, ruïnós, témer, timpà, trigemin, vademècum, vel·leïtat, vertigen, xandall.
Ex. 18
a) és, créixer. b) cònsol, suís, col·laboració, països, Món. c) austríac, pneumònia, després, èczemes, cardíaca. d) anàlisi, cocaïna. e) veuràs, café. f) té, Lluïseta, Jesuïtes. g) indústria, tèxtil, però, sé, què, ocórrer, abandonà. h) rèptils, prènsil. i) arruïnat, amoïnat, atribuït. j) programació, diürna, ràdio. k) l) sí, però, més.
Ex. 23
a) Tinc molta set però aquest líquid em fa fàstic. b) No entenc l’actitud dels qui viuen al sud. c) Aquest biòleg semblava tímid i covard, però la seua absència ha deixat un buit profund. d) Dissabte, a les set, signaré l’augment de sou pel nou càrrec. e) La paret que dona al vessant nord no necessita cap retoc. f) Aquest atleta que és cec de naixement bat tots els rècords. g) Adquiriu a bon preu coets i petards per a la revetlla de Sant Joan. h) Ja han rebut la sol·licitud de subvenció per a les activitats del Consell de la Joventut. i) Els ànecs naden i es capbussen tranquil·lament. j) Han accelerat el procés dels butlletins a l’institut i, a més, es controlen les absències. k) Aquella escriptora ha estudiat el cas de la pneumònia del sociòleg. l) El tsar ha celebrat una gran festa pel baptisme del seu nebot.
Ex. 24
Vesprada, va, esquerp, estrafolari, actitud, acritud, va suggerir, rebel·lar-me, amb, plenitud, joventut, suportaria.
Sabia, trobava, soledat, bosc, sortida. Havia, ordir, amb, ferocitat, amb claredat, rigorositat. Havia, saviesa, escrúpols, mostrar-me, quimerut, esclavitud, ofegaven.
Comptava, amb, actitud, falsedat, probablement, brusquedat, amb, parlava, movia, atordiment, devia, compliment.
Sabia, latitud, sud, nord. Vaig, muntar, muntanya, tramuntana. Vaig, entendre, seguretat, movia, rancor, ràpid, absurd, succés. Capgirar, vida, delicte, covard, rebentara, possible, esdeveniment.
Vaig, immòbil, meravella, núvols, va, sortir, boca, oblit.
Ex. 23
a) Fes b) seieu c) aprenga d) dissolga e) isqueu f) vulga g) córrec h) tix/teixeix i) engul/engolisc j) menteix k) vulga / concloga / resolguem l) vegem, constituïsca/constituïm m) confongueu n) rep, atenc, sé o) descrigues, envies / descrigueu, envieu p) traduïu q) pressenta, estiga r) reculles s) moveu-vos / voleu t) dorma u) agrada, confonga v) llija/llegisca w) perda, perda x) agraïsc, fongueu y) estigues z) escupes.
Ex. 30
a) li’l b) dona-li-la c) us ho d) li’n e) m’ho f) la hi g) els les h) li ho i) deixa-li-les j) fixeu-vos-hi k) trau-la’n l) portar-les-hi / portar-li-les.
Ex. 31
a) els en b) envia’ls-la c) deixar-los-els d) les hi e) li’l f) us hi g) us la h) s’hi i) li’n j) s’hi k) ho l) te’n.
2n BACC
SOLUCIONARI: ORTOGRAFIA (p. 7-14)
CONSONANTS OCLUSIVES
1. nebot, estrateg, salut, ràpid, tub, poruc, fàstic, llop, quietud, sord/t, bec, alberg, esnob, abric, àrab, aprenc, bandit, càstig, espàrrec, buit, clàssic, esquerp, suc/d, gemec, tard, profund, joventut, sang/t, càrrec, plenitud.
2. capficar, absent, dissabte, òptim, objecte, cabdell, dubtar, baptisme, substància, obscur, captivar, subscriure, submergir, absència, cabdal.
Advocat,
viatge, admirar, dotze, sotmetre, jutjar, fetge, aritmètica, adjuntar, horitzó,
atmosfera, adscriure, ametlla, adjacent, guitza, adjudicar, atlàntic.
pacte,
suggerir, arquitecte, tractar, accelerar, augment, digne, delicte, anècdota,
docte, fragment, maligne, succés, impugnar.
3. equip, tip, tomb, calb, xarrup, rumb, tap, grip, colp, camp, trip, palp.
4. llop/lloba; miop/miopia; drap/drapaire; tub/tubulat; polp/polper; serp/serpentejar; corb/corbató; sogorb/sogorbí; esnob/esnobista; xop/xopar; esparadrap/ ; pap/papada.
9. beure- veure; vellesa- bellesa; venes- benes; vuit – buit; ball – vall.
10. automòbil avorrir fava taverna
advocat biga sabó travar
alcova cascavell vernís gavardina
almívar desimbolt voltor rebentar
arribar cavalcar comboi treballar
avall trobador riba rebolcar
cavaller baró núvol provar
11. mòvil – mòbil; reventar – rebentar; volcar – bolcar; calvo – calb;
cuervo – corb; curva – corba; vaho – baf; varón – baró; venda – bena; verruga –
berruga; viga – biga; vasco – basc.
5. catorze televisió bàsic composició
brasa rosa pinzellada Teresa
colze posar llosa alzina
museu fusió lesió esmorzar
asil entesos duresa revisar
il·lusió senzillesa zona peresós
cosa confusió brusa reposar
polze deposició benzina Manises
pesar positiu rasant tisores
visita casa rabosa cervesa
ase encisar naturalesa misèria
capaces cabassos clàssica passió
esperances tros comerç terrassa
traspassar moltíssims transmissió obsessionat
bossa borsa discussió Massalavés
classificar eficàcia missa confessar
passeig successió opressió
precaució
fòssil associació assignatura classe
essencial necessitar de
pressa sessió
comissari esmussar possessiu rossa
tesi divisor dissolvent desídia oasi
raça metamorfosi crisi interessos anàlisi
cendra civella cançó consell tossut
emissora decisió russa classe pressió
assegurar temença accelerar il·lusió tossir
ingressos divisió congressos enyorança admissió
venjança anàlisi accessos paisatge associar
trossejar anglesos fosos assenyalar encerclar
cervesa puresa assedegat audaços desitjar
associar grisos assolellat fermesa necessari
mossegar divisió congressos ingressar enyorança
assassinat obsessió successora possible accessible
vosaltres visitar tresor travessar tassa
rosegar assajar resum resultat passaport
pesseta pessic pissarra pausa zoològic
presó pesar óssa música topazi
transistor zero tisores brusa pallasso
dotzena països missió església masia
Ignasi Lluïsa exposició sofre safrà
8. admissió, comissió, impressor, abadessa, agressor, discussió, emissora, progressió, expressió, duquessa, transmissor, transgressió.
9. anissos, grisos, suïssos, nassos, casos, gasos, congressos, accessos, grossos, reposos, calabossos, tresos, anglesos, espessos, cabassos, interessos, matisos, mesos, japonesos, pesos, trossos, arrossos, russos, usos, dosos, busos.
10.
1.
camisa, grisa, missa.
2.
fase, classe, massa.
3.
confessà, resà.
4.
mossa, curiosa, destrossa, cosa.
5.
cosia, tossia.
6.
trossos, grossos, esposos.
7.
Tereseta, pesseta.
8.
mossegar, massegar.
11. senyor, missió, cassola, dansa, ensenyar, pallasso, sabata, persona, insecte, pesseta, pissarra, disset, estrella, suor, tassa, casa, cosa, passar.
1. avantatjós, coratjós, viatjar, assetjar, petjada, jutgessa, heretgia,
massatgista, paisatgista, salvatgisme, rellotger, enutjós.
2. llotges, sitges, fotges, heretgies, calitges, mitges, taronges, enveges, dejuns, pluges, esponges, mitjges, botiges, puges, corretges, granges, natges, monges.
3. eixir, Xàtiva, moixa, Xàbia, coixos, nàixer, ximple, caixa, peix, xarop, xampany, créixer, pixum, seixanta, feixos, conéixer, arruixar, eixugar, moixama, això, feixucs, xèrif, lleixiu, dibuix, deixar, desxifrar, disbauxa, xeringa, enguixar, eix.
4. ratxa, conxa, xufa, Xile, cotxer, trinxar, matxet, perxar, xafarder,
txeca, Càlitx, xinxa, gaspatxo, metxa, cartutxera, puig, vaig, xiquet, mig,
xutar, botxí, marxa, carxofar, xe, porxada, Barx, despatxar, xuplar, arxiu,
oreig, clòtxina, xiclet.
5. passeig, maig, lleig, desig, roig, despatx, Puig, cartutx, cartutxera, empatx, escabetx, rebuig, enuig, escabetxina, roig, empatxada, estoig, cotxes, puig, metxa, cartutxos, fitxes, fitxar, goig, Txecoslovàquia.
CONSONANTS NASALS
1. tambor semblant circumstància
enveja emmagatzemar enfadar-se
invent enmig somriure
fang empitjorar novembre
inflamació envellit conferència
comtessa commutar Gemma
perenne Anna impremta
tramvia planxa gimnàstica
2. angle: xamfrà; estimulant: amfetamina; agredir: atemptar; perdurable: perenne; no obstant: tanmateix; adjunt: annex; excrement: femta; senyal: empremta; recipient: àmfora; lliure: exempt; espectacular: sumptuós; anticipació: acompte.
4. fil: enfilar; negre: ennegrir; bena: embenar; llaç: enllaçar; malalt: emmalaltir; blanc: enblanquir; mut: emmudir; marc: emmarcar; metzina: emmetzinar; sabó: ensabonar; fons: enfonsar; joia: enjoiar.
5. ample, compte, banc, circumferència, conte, comte, comptat, descompte, temptació, Immaculada, somrient, tramvia, circumval·lació, simfonia, trompetes, tambors, condemna, atemptat, immediatament.
FONEMES LATERALS
1. il·legal, il·legible, il·legítim, il·lícit, il·limitat, il·lògic,
il·localitzable.
2. penicil·lina, cancel·lar, interpel·lar, fal·lible, maquiavèl·lic, al·lot, fal·làcia, apel·lar, al·legoria, col·lisió, damisel·la, oscil·lar.
xic:
al·lot; antibiòtic: penicil·lina; mentida: fal·làcia; invalidar: cancel·lar;
senyoreta: damisel·la; interposar: interpel·lar; metàfora: al·legoria; astut:
maquiavèl·lic; enganyós: fal·lible; xoc: col·lisió; vacil·lar: oscil·lar; exigir:
apel·lar.
3. alegre: alegrar il·lustre: il·lustració parcel·la: parcel·lar
col·legi: col·legial instal·lar: instal·lació tranquil·la:
tranquil·litat
delegat: delegació relació: relacionar rebel·lió: rebel·lar
col·laborar: col·laboració paral·lel: paral·lela meló: melonar
il·lús: il·lusió intel·ligent:
intel·ligència excel·lent: excel·lència
il·luminar: il·luminació bèl·lic:
bel·licós jubilat: jubilació
elèctric: electricitat nul·la: anul·lar goril·la:
goril·les
celebrar: celebració militar: militarisme síl·laba: sil·làbic
al·lucinar: al·lucinació elegir:
elecció mil·lèssim:
mil·lèssima
idil·li: idíl·lic titular:
titulació milió: milionari
col·laboració alegria intel·ligent al·locució tranquil·litat
excel·lent cèlebre caravel·la estela cristal·lí
il·lustre sol·licitar elogi mil·lenari còlera
aquarel·la rebel·lió oliva col·lisió filial
paral·lela instal·lar al·legoria delegada goril·la
vela novel·la miler il·lés fumarel·la
pusil·lànime col·lectiu insòlit caravel·la col·lecció
el·lipse hel·lènic metàl·lic escola col·legi
fal·laç titil·lar col·lador eòlica pupil·la
eludir capil·lar libèl·lula il·lícit religió
mol·lusc il·lustrat fal·lible parcel·
milió cel·la passarel·la solidaritat cal·ligrafia
repel·lent maleta anul·lar il·luminació gàl·lic
oscil·lar delegat satèl·lit bala fal·làcia
il·legítim bèl·lic elèctric recelar col·loqui
6.–electricista, instal·lar, cèl·lula, elèctrica.
-
col·loqui, felicitar, col·laborador.
-
col·lisió, il·lesos, ambulància, auxili.
-
al·lusió, colonial, il·lustre.
-
delinqüent, infal·lible, anul·lar.
-
alarma, col·lecció, aquarel·les.
-
goril·la, rebel·là, alimentació, cel·la, metàl·lica.
SOLUCIONS (p. 5-6) Consonantisme: les consonants geminades
La ela geminada (l·l)
1. Completeu els buits de les frases següents amb l, ll, l·l, tl o tll:
1. Té l'apartament en una zona molt tranquil·la de la ciutat.
2. El menjar que serveixen en aquest restaurant és excel·lent.
3. El president va eixir il·lès (il·lés) de l'atemptat.
4. S'ha comprat una parcel·la per a fer-se un xalet.
5. Té una col·lecció de segells molt important.
6. Passà el test d'intel·ligència amb un bon resultat.
7. Li concediren una beca de col·laboració i escrigué una novel·la.
8. No han solucionat res, la proposta ha estat nul·la.
9. La celebració de l'acte es va declarar il·legal.
10. Va venir l'electricista i em va instal·lar el fil musical, però encara treu un so massa metàl·lic.
11. Sol·licitàrem l'assistència al col·loqui sobre satèl·lits.
12. Ahir al col·legi va posar una pel·lícula bèl·lica.
13. El van col·locar dins una cel·la de càstig.
14. Ha presentat una proposta paral·lela on fa al·lusió als temes encara no solucionats.
15. La il·luminació que han instal·lat a la circumval·lació és pàl·lida.
16. Han al·legat desconeixement de la llei en l’apel·lació presentada.
17. Han elaborat un projecte que consta d’un miler de fulls.
18. He estat col·laborant en la solució d’un sil·logisme d’una complicació il·limitada.
19. Cavil·lar massa pot provocar problemes capil·lars que desemboquen en alopècia.
20. Mireia és una dona molt alegre i treballadora.
21. Els lletrats haurien d'estudiar més literatura hel·lènica.
22. El bitllet té una ratlla intel·ligentment dissenyada.
23. Hem perdut el litigi contra els titulars del transatlàntic.
24. A causa de trencar ametles em fa mal l'espatla.
25. Camil·la té les pupil·les pàl·lides: cal buscar una solució.
26. És una dona molt liberal: ha permés la rebel·lió dels seus fills.
2. miraments, passat, arribar, misteriosa, princesa, comtat, Hongria, princesa, vigilància, monges, abadessa, assistit, escàndol, arribada, esperança, passeig, plaça, tard, automòbil, dada, augmentar, aclarir, majordom, avorria, havia, setmana, passada, taverna, impressionant, missió, acabat.
2n BAAM
SOLUCIONARI: ORTOGRAFIA (p. 20-27)
CONSONANTS OCLUSIVES
1. nebot, estrateg, salut, ràpid, tub, poruc, fàstic, llop, quietud, sord/t, bec, alberg, esnob, abric, àrab, aprenc, bandit, càstig, espàrrec, buit, clàssic, esquerp, suc/d, gemec, tard, profund, joventut, sang/t, càrrec, plenitud.
2. capficar, absent, dissabte, òptim, objecte, cabdell, dubtar, baptisme, substància, obscur, captivar, subscriure, submergir, absència, cabdal.
Advocat, viatge, admirar, dotze, sotmetre, jutjar, fetge, aritmètica, adjuntar, horitzó, atmosfera, adscriure, ametlla, adjacent, guitza, adjudicar, atlàntic.
pacte, suggerir, arquitecte, tractar, accelerar, augment, digne, delicte, anècdota, docte, fragment, maligne, succés, impugnar.
3. equip, tip, tomb, calb, xarrup, rumb, tap, grip, colp, camp, trip, palp.
4. llop/lloba; miop/miopia; drap/drapaire; tub/tubulat; polp/polper; serp/serpentejar; corb/corbató; sogorb/sogorbí; esnob/esnobista; xop/xopar; esparadrap/ ; pap/papada.
9. beure- veure; vellesa- bellesa; venes- benes; vuit – buit; ball – vall.
10. automòbil avorrir fava taverna
advocat biga sabó travar
alcova cascavell vernís gavardina
almívar desimbolt voltor rebentar
arribar cavalcar comboi treballar
avall trobador riba rebolcar
cavaller baró núvol provar
11. mòvil – mòbil; reventar – rebentar; volcar – bolcar; calvo – calb; cuervo – corb; curva – corba; vaho – baf; varón – baró; venda – bena; verruga – berruga; viga – biga; vasco – basc.
5. catorze televisió bàsic composició
brasa rosa pinzellada Teresa
colze posar llosa alzina
museu fusió lesió esmorzar
asil entesos duresa revisar
il·lusió senzillesa zona peresós
cosa confusió brusa reposar
polze deposició benzina Manises
pesar positiu rasant tisores
visita casa rabosa cervesa
ase encisar naturalesa misèria
capaces cabassos clàssica passió
esperances tros comerç terrassa
traspassar moltíssims transmissió obsessionat
bossa borsa discussió Massalavés
classificar eficàcia missa confessar
passeig successió opressió precaució
fòssil associació assignatura classe
essencial necessitar de pressa sessió
comissari esmussar possessiu rossa
tesi divisor dissolvent desídia oasi
raça metamorfosi crisi interessos anàlisi
cendra civella cançó consell tossut
emissora decisió russa classe pressió
assegurar temença accelerar il·lusió tossir
ingressos divisió congressos enyorança admissió
venjança anàlisi accessos paisatge associar
trossejar anglesos fosos assenyalar encerclar
cervesa puresa assedegat audaços desitjar
associar grisos assolellat fermesa necessari
mossegar divisió congressos ingressar enyorança
assassinat obsessió successora possible accessible
vosaltres visitar tresor travessar tassa
rosegar assajar resum resultat passaport
pesseta pessic pissarra pausa zoològic
presó pesar óssa música topazi
transistor zero tisores brusa pallasso
dotzena països missió església masia
Ignasi Lluïsa exposició sofre safrà
8. admissió, comissió, impressor, abadessa, agressor, discussió, emissora, progressió, expressió, duquessa, transmissor, transgressió.
9. anissos, grisos, suïssos, nassos, casos, gasos, congressos, accessos, grossos, reposos, calabossos, tresos, anglesos, espessos, cabassos, interessos, matisos, mesos, japonesos, pesos, trossos, arrossos, russos, usos, dosos, busos.
10.
1. camisa, grisa, missa.
2. fase, classe, massa.
3. confessà, resà.
4. mossa, curiosa, destrossa, cosa.
5. cosia, tossia.
6. trossos, grossos, esposos.
7. Tereseta, pesseta.
8. mossegar, massegar.
11. senyor, missió, cassola, dansa, ensenyar, pallasso, sabata, persona, insecte, pesseta, pissarra, disset, estrella, suor, tassa, casa, cosa, passar.
1. avantatjós, coratjós, viatjar, assetjar, petjada, jutgessa, heretgia, massatgista, paisatgista, salvatgisme, rellotger, enutjós.
2. llotges, sitges, fotges, heretgies, calitges, mitges, taronges, enveges, dejuns, pluges, esponges, mitjges, botiges, puges, corretges, granges, natges, monges.
3. eixir, Xàtiva, moixa, Xàbia, coixos, nàixer, ximple, caixa, peix, xarop, xampany, créixer, pixum, seixanta, feixos, conéixer, arruixar, eixugar, moixama, això, feixucs, xèrif, lleixiu, dibuix, deixar, desxifrar, disbauxa, xeringa, enguixar, eix.
4. ratxa, conxa, xufa, Xile, cotxer, trinxar, matxet, perxar, xafarder, txeca, Càlitx, xinxa, gaspatxo, metxa, cartutxera, puig, vaig, xiquet, mig, xutar, botxí, marxa, carxofar, xe, porxada, Barx, despatxar, xuplar, arxiu, oreig, clòtxina, xiclet.
5. passeig, maig, lleig, desig, roig, despatx, Puig, cartutx, cartutxera, empatx, escabetx, rebuig, enuig, escabetxina, roig, empatxada, estoig, cotxes, puig, metxa, cartutxos, fitxes, fitxar, goig, Txecoslovàquia.
CONSONANTS NASALS
1. tambor semblant circumstància
enveja emmagatzemar enfadar-se
invent enmig somriure
fang empitjorar novembre
inflamació envellit conferència
comtessa commutar Gemma
perenne Anna impremta
tramvia planxa gimnàstica
2. angle: xamfrà; estimulant: amfetamina; agredir: atemptar; perdurable: perenne; no obstant: tanmateix; adjunt: annex; excrement: femta; senyal: empremta; recipient: àmfora; lliure: exempt; espectacular: sumptuós; anticipació: acompte.
4. fil: enfilar; negre: ennegrir; bena: embenar; llaç: enllaçar; malalt: emmalaltir; blanc: enblanquir; mut: emmudir; marc: emmarcar; metzina: emmetzinar; sabó: ensabonar; fons: enfonsar; joia: enjoiar.
5. ample, compte, banc, circumferència, conte, comte, comptat, descompte, temptació, Immaculada, somrient, tramvia, circumval·lació, simfonia, trompetes, tambors, condemna, atemptat, immediatament.
FONEMES LATERALS
1. il·legal, il·legible, il·legítim, il·lícit, il·limitat, il·lògic, il·localitzable.
2. penicil·lina, cancel·lar, interpel·lar, fal·lible, maquiavèl·lic, al·lot, fal·làcia, apel·lar, al·legoria, col·lisió, damisel·la, oscil·lar.
xic: al·lot; antibiòtic: penicil·lina; mentida: fal·làcia; invalidar: cancel·lar; senyoreta: damisel·la; interposar: interpel·lar; metàfora: al·legoria; astut: maquiavèl·lic; enganyós: fal·lible; xoc: col·lisió; vacil·lar: oscil·lar; exigir: apel·lar.
3. alegre: alegrar il·lustre: il·lustració parcel·la: parcel·lar
col·legi: col·legial instal·lar: instal·lació tranquil·la: tranquil·litat
delegat: delegació relació: relacionar rebel·lió: rebel·lar
col·laborar: col·laboració paral·lel: paral·lela meló: melonar
il·lús: il·lusió intel·ligent: intel·ligència excel·lent: excel·lència
il·luminar: il·luminació bèl·lic: bel·licós jubilat: jubilació
elèctric: electricitat nul·la: anul·lar goril·la: goril·les
celebrar: celebració militar: militarisme síl·laba: sil·làbic
al·lucinar: al·lucinació elegir: elecció mil·lèssim: mil·lèssima
idil·li: idíl·lic titular: titulació milió: milionari
col·laboració alegria intel·ligent al·locució tranquil·litat
excel·lent cèlebre caravel·la estela cristal·lí
il·lustre sol·licitar elogi mil·lenari còlera
aquarel·la rebel·lió oliva col·lisió filial
paral·lela instal·lar al·legoria delegada goril·la
vela novel·la miler il·lés fumarel·la
pusil·lànime col·lectiu insòlit caravel·la col·lecció
el·lipse hel·lènic metàl·lic escola col·legi
fal·laç titil·lar col·lador eòlica pupil·la
eludir capil·lar libèl·lula il·lícit religió
mol·lusc il·lustrat fal·lible parcel·
milió cel·la passarel·la solidaritat cal·ligrafia
repel·lent maleta anul·lar il·luminació gàl·lic
oscil·lar delegat satèl·lit bala fal·làcia
il·legítim bèl·lic elèctric recelar col·loqui
6.–electricista, instal·lar, cèl·lula, elèctrica.
- col·loqui, felicitar, col·laborador.
- col·lisió, il·lesos, ambulància, auxili.
- al·lusió, colonial, il·lustre.
- delinqüent, infal·lible, anul·lar.
- alarma, col·lecció, aquarel·les.
- goril·la, rebel·là, alimentació, cel·la, metàl·lica.
SOLUCIONS EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES
Ex. 32
a) li’ls b) li’l c) li les d) li’n e) li la f) li l’ g) li les h) li’n
Ex. 33
me l’he te l’ me’ls se te’ls
se n’ te’l se l’ se l’
Ex. 34
a) me l’ b) te’l c) me l’ d) -me’l e) s’hi f) se te l’ g) m’hi h) me’n i) se’l
j) me l’ k) me l’ l) te l’ m) s’hi n) me’ls o) me’n
Ex. 35
a) no me’n dones cap. b) que ell t’ho conte. c) te’n poses? d) us ho e) se les f) la hi
SOLUCIONS EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES
Ex. 1
1 L’he vista 2 Ho he vist 3 En convidaré tres 4 Porta’n 5 N’he vist una de por 6 Les acompanyava 7 Porta-ho 8 No els trobem enlloc 9 Vaig plantar-ne un 10 La va conèixer / Va conèixer-la 11 Qui ho ha dit? 12 Els portes curts 13 Els has guardats? 14 En comprava15 La mare en feia de fregides 16 Guarda-ho.
Ex. 2
1 Ahir vaig trucar-li 2 Li vam ensenyar 3 Li he dit 4 Els presentaré la meua filla 5 Els compraré detallats 6 Mireia, ensenya’ls les notes 7 Hui li emprovaré el vestit. 8 Sempre li guardem els cromos. 9 Vull enviar-li un missatge. 10 Hem de fer-los la comanda. 11 Els enviaré els catàlegs. 12 Demà aniré a comprar-li un regal.
Ex. 3
1 Ho és 2 Hi va 3 Ho està 4 S’hi sent 5 Ho estic 6 Hi dorm 7 Ho sembla 8 S’hi ha tornat 9 Ho és 10 S’hi considera 11 Ho estem 12 Hi anem.
Ex. 4
1 Li ho faré pagar 2 Li’ls deixaran 3 Li ho comentarem 4 Li les cantarà 5 Li’n donaré 6 Li la demanarem 7 Li n’enviaré 8 Li’l perdoneu? 9 Els els faré pagar 10 Els ho llogarà 11 Els ho proposareu? 12 Els les reformaran 13 Els en donaràs 14 Els les donarem 15 Els en faré.
Ex. 5
a. Li l’he de comprar b. Antoni li’n recomana una. c. Vaig portar-l’hi d. Enric li’l va demanar e. Els les / collir-los-les f. Els el comprarem g. Emili no les hi portarà. h No n’hi havia a l’armari. i Qui la’n llevarà? j No t’ho perdonaré mai.
Ex. 6
1 te’l / ens el 2 t’ho 3 us el 4 m’ho 5 us ho / us ho 6 Us el / ens el 7 m’ho, t’ho 8 te’l / ens ho 9 us el /ens l’ 10 te’l / t’ho 11 -te’l / t’ho.
Ex. 7
1 Demà li les agafaré 2 Canta-li’n una 3 Renta’ls-les 4 Telefona’ls 5 Obri-li-la 6 Fem-los-en un 7 Li’l trametreu 8 Els n’oferiu 9 Agafa’ls-la 10 Els les furta / Furta’ls-les 11 Miquel li l’ha recomanat 12 No li l’has donada 13 Ramon els n’ha comprat. 14 Pep li’n recita 15 Teresa els el deu 16 L’hi vam haver de dur / Vam haver de dur-l’hi. 17 Li l’haurem de donar 18 Emili els en pagarà una. 19 N’hi ha plantat un. 20 No s’hi esforça. 21 Ens n’hem de comprar un. 22 Ens en va fer / Va fer-nos-en un 23 Demà us n’enviaré 24 Me l’han arreglada 25 Quan te l’enviaran? 26 La mare me l’ha portat. 27 El meu germà me l’ha comprat 28 El mestre me la pregunta 29 Ella me l’explica 30 El pare te’ls compra 31 En Jordi li la va dir 32 Qui te’l va regalar? 33 Ja els els he donats 34 En Josep ens l’arregla.
Ex. 8
1 li 2 n’ 3 us/ ens 4 els 5 hi 6 ‘l 7 l’ 8 -ho 9 pose’s 10 els 11 -les 12 l’ / en 13 -lo 14 ‘n 15 en 16 la 17 ho/l’ 18 el 19 -ne 20 en 21 us 22 -lo / el 23 les /-les 24 la / l’ 25 els / els
Ex. 9
1 hi 2 en 3 el 4 l’ 5 li les 6 l’ 7 li’l 8 hi 9 n’hi 10 els l’ 11 -li’n 12 li l’ 13 els les 14 en 15 els ho 16 l’ 17 n’hi 18 Li’l 19 Els ho 20 Les hi 21 li la 22 en 23 els l’ 24 te’ls 25 -ne 26 hi 27 li l’ 28 n’hi.
ELS PRONOMS FEBLES
Els pronoms febles són elements àtons que funcionen com a clítics verbals, és a dir, s’adjunten davant o darrere del verb i formen una unitat d’entonació amb aquest, com si es tractara d’una única paraula: m’agrada o porta’ls. La majoria són personals, tret del neutre ho i dels adverbials en i hi.
1a persona
2a persona
3a persona
Neutre
Adverbials
Singular
em
et
es, el, la, li
ho
hi
Plural
ens
us
es, els, les
Els pronoms febles poden presentar quatre formes segons la posició que ocupen respecte al verb:
- La forma reforçada apareix davant de verbs començats per consonant: et porta, ens llig...
- La forma elidida s’utilitza davant de verbs que comencen per vocal: s’esforça, t’agrada...
- La forma plena apareix darrere del verb acabat en consonant o diftongs: esperant-vos, fixeu-vos...
- La forma reduïda s’utilitza darrere de verbs acabats en vocal (sempre que no siga un diftong): agafa’l, porta’ls...
Els pronoms febles precedeixen el verb, excepte quan aquest està en infinitiu, gerundi o imperatiu, que sempre van darrere: en farem, les llig, s’amaga, ho sembla, però portar-lo, deixant-los, feu-ho.
REMARQUES SOBRE ELS PRONOMS FEBLES
· En la parla col·loquial és habitual utilitzar el verb haver-hi juntament amb el pronom en de manera sistemàtica (n’hi ha, n’hi havia...). Aquest pronom només és correcte quan substitueix algun element de l’oració, però no en els altres casos. Per exemple, és incorrecte dir: *No n’hi ha aigua, però és correcte No hi ha aigua o No n’hi ha.
· El plural de li és els i no *lis. Per exemple, Llegirà un conte a tots els xiquets, en fer-ne la substitució pronominal del CI quedarà Els llegirà un conte i no *Lis llegirà un conte.
· El pronom de complement indirecte els té variació de nombre, però no de gènere: oracions com He donat un llibre a Rosa o He explicat el problema a les xiques, passarien a Li he donat un llibre i Els he explicat el problema, no *Les he explicat el problema.
LES FUNCIONS DELS PRONOMS FEBLES
Els pronoms febles poden dur a terme les mateixes funcions que els elements a què fan referència.
COMPLEMENT DIRECTE
Els pronoms el, la, els, les, en i ho poden substituir un complement directe d’acord amb les normes següents:
PRONOMS
NORMES D’ÚS
EXEMPLES
el, la, els, les
Substitueixen complements directes determinats.
Portaré els llibres que m’has demanat. Els portaré
en
Fa referència a un element incomptable o indeterminat (sense article determinat davant o acompanyat d’un quantificador)
Ens recomanà una pel·lícula: Ens en recomanà una.
ho
És el pronom neutre que substitueix un pronom neutre (açò, això, allò) o una oració subordinada substantiva (introduïda per que, el que, si...).
Vols que fem un viatge a Londres? Sí, ho vull.
Pronom en + adjectiu
Quan un substantiu va acompanyat d’un adjectiu i el substituïm pel pronom en, l’adjectiu ha d’anar precedit per la preposició de. Ex.: Mireia duia unes ulleres roges: Mireia en duia unes de roges.
Concordança del pronom feble i el participi
Quan substituïm un CD determinat per un pronom feble, en cas que hi haja un temps verbal compost, el participi ha de concordar en gènere i nombre amb el pronom feble.
EXERCICIS
1. Respon les preguntes fent concordar el pronom feble amb el participi com en l’exemple.
Ja has endreçat l’habitació? Sí, ja l’he endreçada.
a) Ha trobat les arracades?
b) Heu tret les entrades?
c) Heu conegut la nova professora?
d) Heu comprat les pizzes?
e) Has aconseguit la beca?
Definit. Pot portar: - article definite - demostratiu - possessiu - nom propi
EL, LA, ELS, LES
Has portat les verdures? > Les has portades?
Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida.
Vaig vore el teu germà > El vaig vore.
Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.
Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res.
EN
Has portat verdures? > N’has portat?
Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.
Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò.
HO
Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir.
Volia allò > Ho volia.
Sabia el que passaria > Ho sabia.
COMPLEMENT INDIRECTE
1a persona singular: EM
1a persona plural: ENS
2a persona singular: ET
2a persona plural: US
3a persona singular: LI
No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat.
3a persona plural: ELS (masculí i femení)
ELS PRONOMS FEBLES
Els pronoms febles són elements àtons que funcionen com a clítics verbals, és a dir, s’adjunten davant o darrere del verb i formen una unitat d’entonació amb aquest, com si es tractara d’una única paraula: m’agrada o porta’ls. La majoria són personals, tret del neutre ho i dels adverbials en i hi.
| 1a persona | 2a persona | 3a persona | Neutre | Adverbials |
Singular | em | et | es, el, la, li | ho | hi |
Plural | ens | us | es, els, les |
Els pronoms febles poden presentar quatre formes segons la posició que ocupen respecte al verb:
- La forma reforçada apareix davant de verbs començats per consonant: et porta, ens llig...
- La forma elidida s’utilitza davant de verbs que comencen per vocal: s’esforça, t’agrada...
- La forma plena apareix darrere del verb acabat en consonant o diftongs: esperant-vos, fixeu-vos...
- La forma reduïda s’utilitza darrere de verbs acabats en vocal (sempre que no siga un diftong): agafa’l, porta’ls...
Els pronoms febles precedeixen el verb, excepte quan aquest està en infinitiu, gerundi o imperatiu, que sempre van darrere: en farem, les llig, s’amaga, ho sembla, però portar-lo, deixant-los, feu-ho.
REMARQUES SOBRE ELS PRONOMS FEBLES
· En la parla col·loquial és habitual utilitzar el verb haver-hi juntament amb el pronom en de manera sistemàtica (n’hi ha, n’hi havia...). Aquest pronom només és correcte quan substitueix algun element de l’oració, però no en els altres casos. Per exemple, és incorrecte dir: *No n’hi ha aigua, però és correcte No hi ha aigua o No n’hi ha.
· El plural de li és els i no *lis. Per exemple, Llegirà un conte a tots els xiquets, en fer-ne la substitució pronominal del CI quedarà Els llegirà un conte i no *Lis llegirà un conte.
· El pronom de complement indirecte els té variació de nombre, però no de gènere: oracions com He donat un llibre a Rosa o He explicat el problema a les xiques, passarien a Li he donat un llibre i Els he explicat el problema, no *Les he explicat el problema.
LES FUNCIONS DELS PRONOMS FEBLES
Els pronoms febles poden dur a terme les mateixes funcions que els elements a què fan referència.
COMPLEMENT DIRECTE
Els pronoms el, la, els, les, en i ho poden substituir un complement directe d’acord amb les normes següents:
PRONOMS | NORMES D’ÚS | EXEMPLES |
el, la, els, les | Substitueixen complements directes determinats. | Portaré els llibres que m’has demanat. Els portaré |
en | Fa referència a un element incomptable o indeterminat (sense article determinat davant o acompanyat d’un quantificador) | Ens recomanà una pel·lícula: Ens en recomanà una. |
ho | És el pronom neutre que substitueix un pronom neutre (açò, això, allò) o una oració subordinada substantiva (introduïda per que, el que, si...). | Vols que fem un viatge a Londres? Sí, ho vull. |
Pronom en + adjectiu
Quan un substantiu va acompanyat d’un adjectiu i el substituïm pel pronom en, l’adjectiu ha d’anar precedit per la preposició de. Ex.: Mireia duia unes ulleres roges: Mireia en duia unes de roges.
Concordança del pronom feble i el participi
Quan substituïm un CD determinat per un pronom feble, en cas que hi haja un temps verbal compost, el participi ha de concordar en gènere i nombre amb el pronom feble.
EXERCICIS
1. Respon les preguntes fent concordar el pronom feble amb el participi com en l’exemple.
Ja has endreçat l’habitació? Sí, ja l’he endreçada.
a) Ha trobat les arracades?
b) Heu tret les entrades?
c) Heu conegut la nova professora?
d) Heu comprat les pizzes?
e) Has aconseguit la beca?
Definit. Pot portar: - article definite - demostratiu - possessiu - nom propi
EL, LA, ELS, LES
Has portat les verdures? > Les has portades?
Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida.
Vaig vore el teu germà > El vaig vore.
Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.
Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res.
EN
Has portat verdures? > N’has portat?
Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.
Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò.
HO
Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir.
Volia allò > Ho volia.
Sabia el que passaria > Ho sabia.
COMPLEMENT INDIRECTE
1a persona singular: EM
1a persona plural: ENS
2a persona singular: ET
2a persona plural: US
3a persona singular: LI
No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat.
3a persona plural: ELS (masculí i femení)
Substitució pronominal del complement indirecte
1. Els pronoms febles li, els (‘ls, -los) fan la funció de complement indirecte i no tenen distinció de gènere, és a dir, s’utilitzen tant per a un referent masculí com per a un referent femení. Ex.: A Robert / Rosa, li demanaré els apunts. Als meus germans / a les meues germanes, vull donar-los un regal.
2. La forma *lis és absolutament incorrecta.
3. El pronom se només pot fer la funció de complement indirecte si té un valor reflexiu: Ell es cordava les sabates: Ell se les cordava. Però quan el complement indirecte és una persona diferent del subjecte que realitza l’acció, sempre hem de fer servir el pronom li: Ell li corda les sabates, al fill.
ELS PRONOMS FEBLES (II): CC, CRV, PREDICATIU I ATRIBUT
EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL
Els complements circumstancials indiquen les circumstàncies en què es produeix l’acció del verb. Aquestes circumstàncies poden ser de temps, de lloc, de manera, d’instrument, de finalitat...
Van arribar amb retard (CC de temps)
Van treballar de valent (CC de manera)
Van estiuejar a la platja (CC de lloc)
Van vindre amb cotxe (CC d’instrument)
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS
Com a norma general, els complements circumstancials són substituïts pel pronom hi, llevat d’un únic cas: si el complement és introduït per la preposició DE, és substituït per en (n’ / ‘n / -ne).
Demà tornaran al poble → Demà hi tornaran
He dut el cotxe al garatge → Hi he dut el cotxe
He tret el cotxe del garatge → N’he tret el cotxe
Cal tenir en compte, però, que el CC de manera és substituït sempre pel pronom hi (-hi) i el podreu localitzar preguntant-vos com es fa l’acció.
Pau treballava de valent → Pere hi treballava.
Marc, camina de pressa, per favor! → Marc, camina-hi, per favor
EL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL
Hi ha certs verbs que exigeixen (regeixen) la presència de complements introduïts per una preposició determinada. Per això, aquests complements s’anomenen preposicionals o de règim verbal. Ex.:
La teua cosina s’ha acostumat al soroll del trànsit. (La teua cosina s’hi ha acostumat).
Estic d’acord amb la vostra proposta. (Hi estic d’acord).
Contribuirem a l’eliminació dels residus tòxics. (Hi contribuirem).
Ací teniu alguns dels verbs que admeten aquest complement:
Complement amb A | Complement amb EN | Complement amb DE | Complement amb AMB |
accedir, contribuir, excitar, procedir, renunciar, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se, dedicar-se... | pensar, tardar, vacil·lar, afanyar-se, complaure’s, entossudir-se, exercitar-se, delitar-se, interessar-se, confiar... | aprendre, parlar, saber, recordar-se, oblidar-se, riure’s, adonar-se, burlar-se, abstenir-se, queixar-se... | avenir-se, fer-se, estar d’acord, amenaçar... |
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL
Per a substituir un complement de règim verbal tenim dos pronoms: en, hi.
• Usem en (n’ / ‘n / -ne) quan la preposició és de. Ex.: No es recorda de res. No se’n recorda. Parlava de tot un poc. En parlava.
• Usem hi per a totes les altres preposicions. Ex.: Renunciaré al càrrec. Hi renunciaré. Pensa en això que et vaig dir. Pensa-hi.
Quan substituïm una proposició introduïda per la conjunció que davant de la qual la preposició s’ha omés, es fa la substitució tenint en compte la preposició implícita. Exemples:
•No t’oblides del viatge. = No te n’oblides.
•No t’oblides que tens un viatge = No te n’oblides.
També, cal recordar que les proposicions substantives d'infinitiu només poden anar introduïdes per les preposicions a o de. Per tant, si el verb regeix una preposició diferent (en, amb), cal substituir-la per una d’aquestes, però haurem de tenir en compte la preposició original quan fem la substitució pronominal. Exemple:
•Confiava en la seua innocència. Hi confiava.
•Confiava de ser innocent. Hi confiava.
EL COMPLEMENT PREDICATIU
És semblant al CCM, però en aquest cas modifica dos elements de l’oració, ja que el predicatiu complementa alhora el verb i el subjecte de la frase, o bé el verb i el complement directe. Si és un adjectiu, aquest complement concorda amb el subjecte o amb el complement directe en gènere i nombre:
Rosa passejava amoïnada. → el predicatiu concorda amb el subjecte
Els alumnes troben la lliçó complicada. → el predicatiu concorda amb el complement directe.
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL PREDICATIU
Els verbs predicatius tornar-se, trobar-se, arribar, resultar, fer-se... substitueixen el complement pel pronom HI
Vingué molt cansada? –Hi vingué.
Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa.
Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.
Alguns verbs que poden dur complement predicatiu són:
| Verbs amb complement predicatiu i exemples |
Tornar-se | El vi s’ha tornat agre. |
Fer-se | Aquella poma s’ha fet malbé. |
Quedar-se | Robert es va quedar esblaiat en saber la notícia. |
Romandre | Els alumnes romanien drets al passadís. |
Trobar-se | Mireia es trobava il·lusionada. |
Presentar-se | La reunió s’havia presentat animada. |
Anar | El xiquet sempre va brut. |
Resultar | El partit va resultar interessant |
Trobar | Anna trobava la seua amiga esgotada. |
Arribar | Els corredors arribaran exhausts a la meta. |
Considerar | El jurat considerà la novel·la meravellosa. |
Aparéixer | El gos va aparèixer esprimatxat. |
Però, amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar, el complement predicatiu se substitueix pel pronom EN
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet
Em diuen Jordi. A tu també te’n diuen?
ATRIBUT
Si és definit EL, LA ELS, LES
Pere és el metge del poble > Pere l’és.
Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO
Pere és metge > Pere ho és.
Pere és el metge del poble > Pere ho és
Per a donar èmfasi (partitiu) EN
Mira que n’ets, de llest!
Si n’estic, de farta!
LA
SUBORDINACIÓ (CLAUS)
Ex. 1
- Vam veure
senyals que ells havien estat a casa meua. CN
- Li va demanar
que deixara de molestar-lo. CD
- Em molesta que
em critiquen injustament. Subjecte
- Acceptaren que
els acompanyàrem durant el viatge. CD
- La idea és que
proposeu alternatives viables. Atribut
- Vam parlar amb
qui ho va demanar. CCC
- Volien saber si
podien entrar. CD
Ex. 4 (pàg.
113)
1. Els va
sorprendre que fos tan hipòcrita. Sub. Subs completiva / subjecte
2. Es penedia d’haver-ho
fet. Sub. Subs d’inf. / CRV
3. Ens ha
comentat que avui ella no hi era. Sub. Subs completiva /CD
4. Es van
oblidar de donar-li les gràcies. Sub. Subs d’inf. / CRV
5. Encara no
hem entés què ens ha dit. Sub. Subs interrogativa ind. / CD
6. Es queixava que
no l’haguessen advertit. Sub. Subs completiva/ CRV
7. M’espanta conéixer
tants detalls dels fets. Sub. Subs d’inf. / subjecte
8. No era segur
que fos reelegida. Sub. Subs completiva / subjecte
9. Li sap molt
greu que no vingueu. Sub. Subs completiva / subjecte
10. No us
adonàveu que jugàveu amb foc. Sub. Subs completiva / CRV
11. Estan
cansats que tothom els maltracte. Sub. Subs completiva / Cadj.
12. No valia la
pena esforçar-s’hi tant. Sub. Subs d’inf. / Subjecte
13. La Mertitxell
diu que no hi està d’acord. Sub. Subs
completiva / CD
14. S’arrisquen
que els expulsen de l’associació. Sub. Subs completiva / CRV
15. No sempre
és fàcil combatre la peresa. Sub. Subs d’inf./Subjecte
16. La sensació
que tots érem una família va durar
poc. Sub. Subs completiva / CN
17. Va
preguntar si podien fer la feina plegats. Sub. Subs completiva / CD
18. Estic segur
de guanyar les oposicions. Sub. Subs d’inf. /Cadj.
19. Els
caçadors desitjaven que l’època de veda finalitzés aviat. Sub. Subs
completiva/CD
20. Els pares
van estar molt contents que els preparàrem una festa. Sub. Subs
completiva / Cadj.
21. M’agradaria
que el viatge programat fos un èxit.
Sub. Subs completiva/ subjecte
22. La solució
és preparar-se l’examen. Sub. Subs d’inf/ atribut
23. No s’adona que
la pell també registra el pas del temps. Sub. Subs completiva/ CRV
24. Tinc el
pressentiment que el partit acabarà amb un empat. Sub. Subs
completiva/CN
25. Els va assegurar
que arribaria d’hora. Sub. Subs completiva / CD
26. Em molesta que
no confieu en mi. Sub. Subs completiva / Subjecte
27. Resulta
difícil d’entendre el problema. Sub. Subs d’inf. / Cadj.
28. Es va
oblidar de portar la calculadora. Sub. Subs d’inf. / CRV
29. És incapaç de recordar res. Sub. Subs d’inf. /Cadj.
30 No sabien si
presentar-se d’etiqueta. Sub. Subs completiva / CD
31. Volia que
li donaren una nova oportunitat. Sub. Subs completiva / CD
32. Tinc por que
m’agafen. Sub. Subs completiva/ CN
33. No sap encarregar-se
de la germana petita. Sub. Subs d’inf. / CD
34. Va renunciar
que li exposessen els quadres. Sub. Subs completiva / CRV
35. No m’agrada
que em parlen amb aquest to. Sub.
Subs completiva/ subj.
36. Us recomane
que li feu una visita. Sub. Subs completiva /CD
37. Era feliç de
retrobar-se amb la colla de l’estiu. Sub. Subs d’inf. / Cadj.
38. Està
content que el porten a passejar. Sub. Subs completiva / Cadj.
39. M’agrada que
portes arracades al melic. Sub. Subs completiva / subjecte
40. Estalviar
per a la vellesa és signe de prudència. Sub. Subs d’inf. / subjecte
EXERCICI REPÀS ANÀLISI LINGÜÍSTICA DEL TEXT.
1. a) Indica la
pronunciació dels elements subratllats:
1. que
assistim: s’elideix 2. raons:
tancada
3. només unes:
sonora 4. compten:
tancada
2. a) Indica la
pronunciació dels elements subratllats:
1. els ulls:
sonora 3. immergits:
sonora
2. pots:
o 4. reflex:
oberta
3. a) Indica la
pronunciació dels elements subratllats:
1. seus
parlants: sorda 3. expertes:
oberta
2. lloc:
oberta 4. als
factors: sorda
4. a) Indica la
pronunciació dels elements subratllats:
1. seu:
tancada 3. prims
i morats: sonora
2. morta:
oberta 4. foscos: tancada
5. a) Indica la
pronunciació dels elements subratllats:
1. poble:
oberta 3. més raó
que un sant: s’elideix
2. novel·lista:
tancada 4. més evident:
sonora
6. a) Indica la
pronunciació dels elements subratllats:
1. desig:
sorda 3. resposta:
oberta
2. viatge:
sonora 4. verb:
oberta
7. a) Indica la
pronunciació dels elements subratllats:
1. lloc:
oberta 3. zones:
sonora
2. més en
contacte: sonora 4. model:
oberta
8. a) Indica la
pronunciació dels elements subratllats:
1. abans de
rifar: sonora 3. dolços:
tancada
2. taronja:
oberta 4. una
altra: s’elideix
9. a) Indica la
pronunciació dels elements subratllats:
1. aleshores:
sonora 3. la situació:
sorda
2. esperit:
tancada 4. s'accepta:
oberta
10. a) Indica la
pronunciació dels elements subratllats:
1. vaig rebre:
sonora 3. descobert:
oberta
2. retorn:
oberta 4. cos:
oberta
11. a) Indica la
pronunciació dels elements subratllats:
1. certament:
oberta 3. joves:
tancada
2. fronteres:
tancada 4. anàlisi:
sonora
12. a) Indica la
pronunciació dels elements subratllats:
1. besava:
sonora 3. tots
els: sonora
2. olor:
tancada 4. brossa:
oberta
13. a) Indica la
pronunciació dels elements subratllats:
1. faig
senyals: sorda 3. dojo:
sonora
2. recorda:
oberta 4. afecta:
oberta
14. a) Indica la
pronunciació dels elements subratllats:
1. hivern:
oberta 3. plens
de: sonora
2. disposades
en: sonora 4. aleshores:
oberta
EXERCICIS DE FONÈTICA
6. dues passes:
sorda fred glacial: sonora tres passos: sorda
el cinema: sorda les
novel·les: sonora els
hòmens: sonora
rep un avís:
sorda boig perillós:
sorda decàleg moral: sonora
poc dolç: sonora despastx ordenat:
sonora arrop i tallades: sorda
el silenci:
sorda les abelles: sonora gat
amorós: sorda
pot vindre:
sonora un colp de sort:
sonora és el millor: sonora
amic amable:
sorda mels de flors:
sonora
7.
a. Les aus: sonora b. Tinc un: sorda c. Els propietaris venen: sor/son.
d. Pots anar?: sonora e. Les empreses: sonora f. Vaig recobrar: sonora
g. Prop de: sonora h. Vaig pensar: sorda i. sap què: sorda
j. Escampades per:
sorda k. Les oficines / les empreses:
son/son.
l. Factories químiques:
sorda
8.
a. Diu qu/ ara trenca /l
pacte i prou.
b. Fa quinz/ anys qu/
els...
c. No /l saludes pel
camí /stret.
d. Si /l veus, dis-li
que vinga /n mitj/ hora.
e. Tu /nraonant amb
ella? Quin/ alegria!
f. Vin/ amb mi i veuràs
la bon/obra qu/ han fet.
9. a) Els eslips:
sonora b) esport:
oberta
c) Posar:
tancada d) penjacorbates:
sonora
e) Llisa: sonora
10. a) govern: oberta b) llavors: oberta
c) novembre: tancada d) poble: oberta
11. a) Els
conqueridors: sorda b) al
segle: sorda
c) Les índies: sonora d) Els nadius:
sonora
12. a) És una
fórmula: sonora b) Tampoc:
oberta
c) delicadesa:
sonora d) Utilitzar:
sonora
e) intel·ligibles:
sonora
EXERCICIS D’ENLLAÇOS
FONÈTICS (FOTOCÒPIES)
1. I a nosaltres també:
sinalefa 2. Si em vols:
sinalefa
3. Comprarà un llibre:
sinalefa 4. Què /m dius?:
Elisió
5. Porta /l disc:
elisió 6. Un/
amiga és la qu/ et vol: elisió
7. Que ho valores:
sinalefa 8. Hi ha:
sinalefa
9. Llengua i literatura:
sinalefa 10. Esta pel·lícula
qu/ hem vist: elisió
11. Un camí impensable:
sinalefa 12. Hi ha: sinalefa
13. Que no /s
pronuncien: elisió 14. Observ/
el que fa: elisió
15. La imite: sinalefa 16. Ho era:
sinalefa
17. No sé de què /m parla:
elisió 18. Vull menjar-me un
tros: sinalefa
19. Fascinat amb la
història: sinalefa 20. Vaja, qu/ estic
fatal!: elisió
21. Ja /stic farta:
elisió 22. Així i
tot: sinalefa
23. D’on va /paréixer?:
elisió 24. Que un dia
vinga: sinalefa
25. I ar/ amb Internet:
sinalefa/elisió 26. Qui ho va
descobrir: sinalefa
27. Quan ho explique:
sinalefa 28. Mentr/ el meu:
elisió
29. Advertia qu/ al
carrer: elisió 30. Jo /stava:
elisió
31. Era un: sinalefa 32. Qu/ havia:
elisió
33. Si escrius:
sinalefa 34. Jo
podri/ haver-hi: elisió
35. I al cap: sinalefa 36. Açò és per a /scriure:
elisió
2. a) govern: oberta b) tebi: oberta c) finestra: tancada
d) tela: oberta e) teler: tancada f) conveni: oberta
g) herba: tancada h) Josep: oberta i) tren: tancada
j) respecte: oberta
3. a) mes: sorda b) massa: sorda c) cançó: sorda
d) dansa: sorda e) nosa: sonora f) zero: sonora
g) posar: sonora h) passa: sorda i) colze: sonora
j) ací: sorda
4) a) sonora b) sonora c) sorda d)
sonora
e) sonora f) sonora g) sonora h)
sorda
i) sonora j) sorda
p. 3 ex. 1
-ut: temut, perdut, cregut, combatut.
- gut: begut, rigut.
-és: admès, permés, suspès, entés.
-ós/-òs: difós, inclòs.
-às: romàs.
-lt: absolt, molt, resolt.
-st: vist, post, respost.
-t: dit, dut, fet.
-scut: viscut, nascut, merescut, crescut.
Ex.2
Constret, estret, empès, atés, molt, dissolt, respost, post, compost, vist, previst, revist, promès, remés, omés, clos, inclòs, exclòs, encés, pres, ofés, fos, infós, romàs.
Ex. 3
a) dit, cregut b) suspès, aprés c) viscut d) vist, escrita e) cuita f) sigut g) reobert, aparegut h) rebut, merescut i) atesos j) romàs.
p. 5 ex. 4
viure, vivint; moure, movent; ploure, plovent; escriure, escrivint; deure, devent; seure, seient/seent; caure, caent/caient; coure, coent; traure, traent/traient; riure, rient; veure, veent/veient; moldre, molent; comprendre, comprenent, absoldre, absolent; suspendre, suspenent.
Ex. 5
a) rient-se b) permés c) crescut d) nascut e) difós f) exclòs g) bevent h) interromput i) fos j) plovent k) detingut l) viscut.
Ex. 6
a) i va aprovar b) correcta c) i visitàrem d) i l’acabà arreu e) correcta f) i es va matricular g) i va obtenir.
Ex. 7
a) i advertiu-lo b) , l’últim domicili de la qual ha sigut la plaça Major c) Han aprovat una sentència que absolt l’acusat. d) El jutge ha dictat una resolució en què requereix que presenten una prova.
p. 7 ex. 9
suspenc, suspens, suspén, suspenem, suspeneu, suspenen
entenc, entens, entén, entenem, enteneu, entenen
comprenc, comprens, comprén, comprenem, compreneu, comprenen
resolc, resols, resol, resolem, resoleu, resolen
absolc, absols, absol, absolem, absoleu, absolen
Ex. 10
conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen
parec, pareixes, pareix, pareixem, pareixeu, pareixen
reconec, reconeixes, reconeix, reconeixem, reconeixeu, reconeixen
comparec, compareixes, compareix, compareixem, compareixeu, compareixen
desconec, desconeixes, desconeix, desconeixem, desconeixeu, desconeixen
Ex. 11
bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen
moc, mous, mou, movem, moveu, mouen
dec, deus, deu, devem, deveu, deuen
remoc, remous, remou, removem, removeu, remouen
commoc, commous, commou, commovem, commoveu, commouen
Ex. 12
crec, creus, creu, creem/creiem, creeu/creieu, creuen
sec, seus, seu, seiem, seieu, seuen
veig, veus, veu, veem/veiem, veeu/veieu, veuen
excloc, exclous, exclou, excloem, excloeu, exclouen
caic, caus, cau, caem/caiem, caeu/caieu, cauen
Ex. 13
cresc, creixes, creix, creixem, creixeu, creixen
meresc, mereixes, mereix, mereixem, mereixeu, mereixen
nasc, naixes, naix, naixem, naixeu, naixen
visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen
revisc, revius, reviu, revivim, reviviu, reviuen
Ex. 14
a) creeu/creieu b) seuen c) caic d) viu, visc e) meresc
Ex. 15
cull, culls, cull, collim, colliu, cullen
cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen
tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen
llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen
frig, friges, frig, fregim, fregiu, frigen
Ex. 16
patisc, pateixes/patixes, pateix/patix, patim, patiu, pateixen/patixen
imprimisc, imprimeixes, imprimeix, imprimim, imprimiu, imprimeixen
reunisc, reuneixes, reuneix, reunim, reuniu, reuneixen
conduïsc, condueixes/conduïxes, condueix/conduïx, conduïm, conduïu, condueixen/conduïxen
agraïsc, agraeixes, agraeix, agraïm, agraïu, agraeixen
Ex. 17
a) maleïsc, beneïsc b) estableixen c) compleixes d) reduïm e) aconsegueix f) serveix g) agraïsc h) ofereix i) conduïm j) floreixen
Ex. 18
a) llig / llegisc b) ix c) òbric d) òmplic e) tusses f) cus g) collim
P. 11 ex. 19
entenia, entenies, entenia, enteníem, enteníeu, entenien
prenia, prenies, prenia, preníem, preníeu, prenien
resolia, resolies, resolia, resolíem, resolíeu, resolien
molia, molies, molia, molíem, molíeu, molien
Ex. 20
bevia, bevies, bevia, bevíem, bevíeu, bevien
movia, movies, movia, movíem, movíeu, movien
devia, devies, devia, devíem, devíeu, devien
vivia, vivies, vivia, vivíem, vivíeu, vivien
Ex. 21
creia, creies, creia, créiem, créieu, creien
seia, seies, seia, séiem, séieu, seien
veia, veies, veia, véiem, véieu, veien
queia, queies, queia, quèiem, quèieu, queien
jeia, jeies, jeia, jéiem, jèieu, jeien
treia, treies, treia, tréiem, trèieu, treien
reia, reies, reia, réiem, réieu, reien
deia, deies, deia, déiem, dèieu, deien
duia, duies, duia, dúiem, dúieu, duien
feia, feies, feia, féiem, féieu, feien
Ex. 22
a) entenia b) devien c) romanien d) resolíem e) érem, preníem f) feia, portàvem g) veien, reien h) seia, veia, queia i) coïa, tréiem j) jugàvem, cantàvem
Ex. 23
era, caminava, responia, escoltava, feia, deia, passava, mereixia, burlaven
Ex. 24
a) suspenia b) queia c) feia d) trèieu e) bevia f) devia g) atenia, explicava h) permetien
P. 14 ex. 25
coneguí, conegueres, conegué,
coneguérem, coneguéreu, conegueren
entenguí, entengueres, entengué,
entenguérem, entenguéreu, entengueren
deguí, degueres, degué, deguérem,
deguéreu, degueren
cresquí, cresqueres, cresqué, cresquérem, cresquéreu, cresqueren
Ex. 26
a) foren b) feren, isqueren c) resolgueren d) absolgué e) digueren f) començaren g) girà h) perderen i) veié j) volgué
Ex. 27
a) traguí b) respongué c) percebé d) pujàrem e) establíreu f) degué g) entengueren h) aní i) nasqué j) visqué k) fou
P. 15 ex. 28
dibuixarà, plourà, farà, rebrà, vindicarem, creixerà
Ex. 29
assumiràs, serà, seràs, patiràs, esperaràs, aniràs, seguirà, tindràs, tindràs, podràs, callaràs, estaràs
Ex. 30
aniré, aniràs, anirà, anirem, anireu,
aniran
faré, faràs, farà, farem, fareu, faran
sabré, sabràs, sabrà, sabrem, sabreu,
sabran
hauré, hauràs, haurà, haurem, haureu,
hauran
vindré, vindràs, vindrà, vindrem,
vindreu, vindran
tindré, tindràs, tindrà, tindrem, tindreu, tindran
Ex. 31
a) rebria b) desfaria, tornaria c) batríem, faríem d) voldria e) admetrien f) vindríeu g) interrompríeu h) perdríeu
Ex. 32
pescaria, atraparia, obriríeu, vindria, sabria, s’enduria, deixaríeu, faria.
P. 17 ex. 33
a) vagen b) estiguen c) passegeu d) estiuegem e) cacen f) trosseges g) adeqüen h) solucioneu
Ex. 34
suspenga, suspengues, suspenga,
suspenguem, suspengueu, suspenguen
conega, conegues, conega, coneguem,
conegueu, coneguen
bega, begues, bega, beguem, begueu,
beguen
crega, cregues, crega, creguem, cregueu,
creguen
cresca, cresques, cresca, cresquem, cresqueu, cresquen
Ex. 35
a) vulguen, s’inscriguen b) perdes c) cresca d) corregueu e) hagen f) càpiga/càpiga g) sàpies/sàpigues h) fonga i) caiga j) begueu k) faces l) meresca
Ex. 36
a) facen b) vull, hages c) perdeu d) vinga e) vulgueu f) puguem g) visca h) nasca i) vegeu j) vingueu k) satisfaça l) admeta
Ex. 37
a) No vingues b) no begues c) no begueu d) no vingueu e) no encengueu f) no estengueu g) no mogueu h) no resolgueu i) no visqueu j) no romangueu k) no segueu l) no corregueu
P. 21 ex. 38
a) establisquen b) dirigisca c) acudisca f) acudisquen g) òmpliga
Ex. 39
a) moren b) fuja c) senta d) isquem e) tussa
Ex. 40
a) el govern reduïsca b) bulla c) llija/llegisca d) isquem e) culla f) florisquen g) òbriga h) òbriguem
Ex. 41
a) abatem b) interrompen c) perceba d) debateu e) corrompa f) admeta g) permeta
Ex. 42
suspenguera/suspengués,
suspengueres/suspenguesses, suspenguera/suspengués, suspenguérem/suspenguéssem
suspenguéreu/suspenguésseu, suspengueren/suspenguessen
coneguera, conegueres, coneguera,
coneguérem, coneguéreu, conegueren
beguera, begueres, beguera, beguérem,
beguéreu, begueren
creguera, cregueres, creguera,
creguérem, creguéreu, cregueren
cresquera, cresqueres, cresquera, cresquérem, cresquéreu, cresqueren
Ex. 43
a) estiguera cansada b) escriguera c) volguera d) isqueren e) deguera f) visquera g) cosiren h) omplirà i) veieren j) caigueren
Ex. 44
a) féreu b) fora c) caiguera d)
afavorirà e) prometera f) caberen g) sapigueres h) duguéreu i) treballàreu j)
tragueren
Ex. 45
30/09/23L'ACCENTUACIÓQuant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals e i o obertes.[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: busca la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].
Truquets per a accentuar correctament les vocals e, o.
Exemples Excepcions La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes. menjaré, pretén, després, camió, torró... terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... La e i la o solen ser obertes en les paraules planes. crèdit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... Verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules esdrúixoles. gènere, pèrdua, memòria, València... fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega...verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...
Les grafies e i o representen dos sons diferents:La e representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).La o representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):
Casos en què la e és oberta:
1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.2. Davant de l, l·l, rr i r: cel, novel·la, serra, verd.3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.
Casos en què la o és oberta :1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota). LA DIÈRESIRegles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme i estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment, -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes).
Exemples | Excepcions | |
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes. | menjaré, pretén, després, camió, torró... | terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... |
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes. | crèdit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... | Verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...) estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... |
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules esdrúixoles. | gènere, pèrdua, memòria, València... | fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega... verbs de la 2a conj. (córrega...) |
Les grafies e i o representen dos sons diferents:
Casos en què la e és oberta:
➜ CLAUS (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda--joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // sentència, altruista, féiem, còmic // heroi, féieu, remei, examen // crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor//posseíeu, duia, anàreu, reunió // deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua
Ex. 36
afig, afiges, afig, afegim,
afegiu, afigen / isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen / frig, friges, frig, fregim,
fregiu, frigen / llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen / tiny, tinys,
tiny, tenyim, tenyiu, tinyen / tix, tixes, tix, teixim, teixiu, tixen (teixisc,
teixixes, teixix, teixim, teixiu, teixixen) / vist, vistes, vist, vestim,
vestiu, vistent /
afija, afiges, afija, afegim,
afegiu, afigen / isca, isques, isca, isquem, isqueu, isquen / frija, friges,
frija, fregim, fregiu, frigen / llija, lliges, llija, llegim, llegiu, lligen /
tinya, tinyes, tinya, tenyim, tenyiu, tinyen / tixa, tixes, tixa, teixim,
teixiu, tixen (teixisca, teixisques, teixisca, teixim, teixiu, teixisquen) / vista,
vistes, vista, vestim, vestiu, vistent.
Ex. 37
bull, bulls, bull, bollim,
bolliu, bullen / cull, culls, cull, collim, colliu, cullen / cus, cuses, cus, cosim,
cosiu, cusen / engul, enguls, engul, engolim, engoliu, engulen (engolisc,
engolixes, engolix, engolim, engoliu, engolixen) / escup, escups, escup,
escopim, escopiu, escupen / rostisc, rostixes, rostix, rostim, rostiu, rostixen
/ tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen
bulla, bulles, bulla, bollim,
bolliu / culla, culles, culla, collim, colliu, cullen / cusa, cuses, cusa, cosim,
cosiu, cusen / engula, engules, engula, engolim, engoliu, engulen (engolisca,
engolisques, engolisca, engolim, engoliu, engolisquen), escupa, escupes, escupa,
escopim, escopiu, escupen / rostisca, rostisques, rostisca, rostim, rostiu, rostisquen
/ tussa, tusses, tussa, tossim, tossiu, tussen.
Ex. 39
queia, queies, queia, quéiem,
quéieu, queien / creia, creies, creia, créiem, créieu, creien / deia, deies,
deia, déiem, déieu, deien / duia, duies, duia, dúiem, dúieu, duien / jeia,
jeies, jeia, jéiem, jéieu, jeien / reia, reies, reia, réiem, réieu, reien /
seia, seies, seia, séiem, séieu, seien / treia, treies, treia, tréiem, tréieu,
treien.
[DOSSIER 3] CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”
[DOSSIER 3] CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)” 21. parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.
31. apague, apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
39. duguera / estiguera / fóra / sapiguérem (sabérem) / feren / poguera / llegira / tinguera / seguera / conduïra / isquéreu / escriguera / vinguera.40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu.
LA FLEXIÓ VERBALPer si de cas no has pogut anar a classe o hi has estat
absent, ací tens una mica de teoria de la flexió verbal.
Aquesta 1a setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu i subjuntiu. Quant a la 1a conjugació, cal tenir en compte que tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre). [Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
Després hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret els verbs velaritzats (I): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer, -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur. Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats:
1) Fan la 1a persona de singular del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
Per si de cas no has pogut anar a classe o hi has estat
absent, ací tens una mica de teoria de la flexió verbal.
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
Hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II): nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).
Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...
Hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II): nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).
Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...
Quant als verbs de la 3a conjugació (-ir), podem distingir dos models de conjugació: la pura i la incoativa. En el cas dels verbs purs, podem distingir-ne un grup de verbs regulars: DORMIR, SENTIR, FUGIR, MUNYIR, BULLIR, GRUNYIR, CRUIXIR, PUDIR, MORIR... I un altre d’irregulars: OBRIR i OMPLIR (velaritzats) i COLLIR, TOSSIR, COSIR i SORTIR (amb canvis vocàlics en l’arrel: o>u).
La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.
Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...
La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.
Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...
LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB
Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).
Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).
Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir i obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...
A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts).
"LES PERÍFRASIS VERBALS"
Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
Perífrasi de probabilitat.
Perífrasi d’imminència.
APRENEM MÉS
- ➤ VÍDEOS DIDÀCTICS
- ➤ EXERCICIS DE MITJÀ (UPV)
- ➤ JugallenguaPrograma de la JQCV (aspectes gramaticals)
- ➤ MODELS EXAMEN JQCV
- ➤ VOCABULARI DE BARBARISMES
- ➤ DOBLETS LINGÜÍSTICS
- ➤ DOBLETS LINGÜÍSTICS (VÍDEO)
- ➤ RECURSOS DE VALENCIÀ
- ➤ RECULL DE VOCABULARI
- ➤FITXES DE VOCABULARI
- ➤CONSELLS DE PRONÚNCIA
QUADERN DE VALENCIÀ
ELS PRONOMS RELATIUS
Ex. 1
a.
a què/a les quals b. de què /dels quals c. dels que
d. que e. les que f. de qui , on g. per la qual h. en què / en els quals
Ex. 3
a.
conjunció
b. pronom c. conjunció d. pronom
e. conjunció f. pronom
Ex. 5
a.
la mare del qual b. els pintors dels quals c. el jardí del qual d. la piscina del qual
Ex. 7
a.
correcta
b. amb què / amb els quals c. on
/en què/en la qual d. correcta
e. en què
f. de què
Ex. 9
a.
les arrels dels quals b. a qui
c. on s’ha ofegat d. a qui e. amb què
f. l’autora de la qual g. de què
/ del qual h. amb què / amb la qual i. les finestres de la qual j. a qui
k. a qui l. la qual cosa m. en la qual hi
EXERCICIS DE PERÍFRASIS VERBALS (P.97) – SOLUCIONS
2. a) Deuen ser b) Cal
anar, s’ha d’anar, és necessari anar c)
correcta d) devien tindre e) Pot ser que tocarà, potser tocà f) correcta
g) Has d’anar, cal que vages h)
Has d’estalviar i) Potser és millor, pot
ser que siga millor j) Deuen ser k) hauria d’esforçar-se l) És necessari m) correcta
n) cal pintar, s’ha de pintar o)
Pot ser que.
3. a) Et contaré b)
correcta vegem / c) correcta d)
correcta e) correcta f) Maria està a punt d’arribar g) anirà h) Estudiaré.
4.a) Deu haver-li tocat
b) He renunciat c) Potser ve /
pot ser que vinga d) ha d’anar e)
correcta f) Fa això des que el
conec g) correcta h) Pot ser que vaja i) cal fer
j) has d’entrenar-te k)
Parlarem l) Pot ser que m) No és necessari n) Fa més d’una setmana que o) correcta.
CLAUS PROVISIONALS (EXAMEN DE NIVELL C1 JQCV,
OCTUBRE ’22)
EXERCICI 1
1C, 2D (C), 3B, 4A, 5A
EXERCICI 2
6A, 7C, 8A, 9C, 10A, 11A, 12B, 13B, 14C, 15B, 16A, 17C, 18C,
19B, 20B.
EXERCICI 3
21C, 22B, 23C, 24B, 25B, 26C, 27B, 28A, 29B, 30C, 31C, 32B,
33A, 34C, 35A.
➜ CLAUS 1a i 2a columnes: (FOTOCÒPIA: exercici d'accentuació i dièresi)oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda--joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // sentència, altruista, féiem, còmic // heroi, féieu, remei, examen // crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor
CLAUS 3a, 4a i 5a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
posseíeu, duia, anàreu, reunió // deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua
posseíeu, duia, anàreu, reunió //
[DOSSIER 3] CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”
[DOSSIER 3] CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)” 21. parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.
31. apague, apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
39. duguera / estiguera / fóra / sapiguérem (sabérem) / feren / poguera / llegira / tinguera / seguera / conduïra / isquéreu / escriguera / vinguera.
40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu.
42. trau / creieu / beveu / fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.
43. doneu / ven / vine / vés / corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu / dissoleu / encenguem / pertany / dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu / llig (llegix).
44. absoleu / cloeu / beveu / escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu / aprén / comenceu.
45. has viscut / ha vist / hem enviat / heu bullit / han mentit.
46. havies comprat / havia arribat / havíem entrat / havíeu fet / havien dit.
47. hagueres aprés / hagué dormit / haguérem escoltat / haguéreu parlat / hagueren menjat.
49. hauràs conegut / haurà crescut / haurem entrat / haureu descansat / hauran vist.
50. hauries volgut / hauria caigut / hauríem entrat / hauríeu elaborat / s’haurien exhaurit.
51. hages dit / haja aparegut / hàgem col·laborat / hàgeu oït / hagen sabut.
52. hagueres anat / haguera vingut / haguérem conduït / haguéreu treballat / hagueren conegut.
54. voler, volent volgut / córrer, corrent, corregut / moldre, molent, mòlt / obrir, obrint, obert / traduir, traduint, traduït / cabre, cabent, cabut / dur, duent, dut / aprendre, aprenent, aprés / fondre, fonent, fos / atendre, atenent, atés / tindre (tenir), tenint, tingut / oir, oint, oït / admetre, admetent, admés / combatre, combatent, combatut / veure, veient, vist / nàixer, naixent, nascut / imprimir, imprimint, imprés / confessar, confessant, confessat / beure, bevent, begut.
55. cuit / romput / dit / caigut / entés / crescut / ocorregut / emés / transcorregut / interromput / volgut / batuts / venut / vist / fet / nascut / tret / inclòs / conclòs.
56. dit, cregut / agafat, estat, estalviant / sabut, preguntat / cuit / corrent / distraent / devent / creient, escoltant / escrivint, bevent / nascut / admetent, admesa / duent / batut, combatut / tramés / ofés, dit / volent / venut, pescant / comprés, atés.
57. trobades / oberts / suspeses / donat / encesos / collides / comprats / buscades / soterrats, soterrats.
58. els han enviats / les ha signades / n’he fregits dos / les he comprades / els he duts / l’he tastada / l’he coneguda / les hem enteses / els hem compresos / n’he llegits 3 / les he fetes / li n’he regalats 4.
59. 1. i es trencà una cama / 6 i guanyaren el partit / 7 i no van trobar ningú.
60. Ja hi haurà arribat el tren / S’havia d’anar sense falta (calia anar) / Has de parlar amb ell / S’haurà de fer una altra vegada (caldrà fer-ho) / Has de pagar-me demà.
61. (p), (p), (o), (o), (p), (p), (o), (o), (p), (p), (o), (o), (p)/(o).
62. He d’anar / hem hagut de / Ja deuen ser / cal solucionar-ho / No us haureu de / Acabà la funció i se n’anaren tots / Caldrà dir-li-ho / Es va refredar i va tossir molt.
APRENEM MÉS (2n BAT)
➜ DOSSIER 2: PRÀCTIQUES DE VERBS (CLAUS)PRESENT D’IND. 1a conj.1c. menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen/ jugue, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen / alce, alces, alça, alcem, alceu, alcen / tanque, tanques, tanca, tanquem, tanqueu, tanquen / neteja, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen ...2. assagen, fumes, deixeu, juguem, penge, penges, escalfa, donen, avanceu, abrigue.PRESENT D’IND. 2a conj.4. promets, saps, combat, sabem, perdeu, podem, debaten, admet, caps, concebem, rep, rebeu, romps.PRESENT D’IND. 3a conj.6b. assisteixen/assistixen, s’avorreix, avorriu, discutisc, obriu, dirigeix, em vestisc, sent, compartim, diverteixes, frigen (fregeixen), condueixen (conduïxen), conduïm, agraïsc, estableix, tiny (tenyeix).7. entenguí, entenguera, córrec, córrega, correguera, resolguí, resolguera, confonc, confonga, confonguera, tinguí, tinguera, vinc, vinga.8. PRESENT D’IND. Prenc, prencs, pren, prenem, preneu, prenen; molc, mols, mol, molem, moleu, molen; duc, dus, du, duem, dueu, duen; dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.PERFET SIMPLE. Prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguí, molgueres, molgué, molguérem, molguéreu, molgueren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren.PRESENT DE SUBJ. Prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen; molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen; duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen; diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen.IMPERFET DE SUBJ. Prenguera, prengueres, prenguera, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguera, molgueres, molguera, molguérem, molguéreu, molgueren; duguera, dugueres, duguera, duguérem, duguéreu, dugueren; diguera, digueres, digurera, diguérem, diguéreu, digueren.9. vingueres, suspenguérem, encenguem, ofengues, dissolguera, venga, atenguéreu, estenguí, tinga, absolga.10. PRESENT IND. clous, cloeu, clouen; moc, mous, mou, movem, moveu, mouen; trac, traus, trau, traem, traeu, trauen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; dec, deus, deu, devem, deveu, deuen; ric, rius, riu, riem, rieu, riuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.PERFET SIMPLE. Cloguí, clogueres, clogué, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren; traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.PRESENT SUBJ. Cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen; moga, mogues, moga, moguem, mogueu, moguen; traga, tragues, traga, traguem, tragueu, traguen; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; riga, rigues, riga, riguem, rigueu, riguen; escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen.IMPERFET SUBJ. Cloguera, clogueres, cloguera, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguera, mogueres, moguera, moguérem, moguéreu, mogueren; traguera, tragueres, traguera, traguérem, traguéreu, tragueren; beguera; deguera, degueres, deguera, deguérem, deguéreu, degueren; riguera, rigueres, riguera, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguera, escrigueres, escriguera, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
11. ric, begues, mogueu, escriguéreu, riguen, dorma, perdes, congloguera, traga, mogueu.12. castigues, busqueu, equivoqueu, expliques, jutgeu, mareja, alce, mengeu, viatja.13. dius, duem, clouen, cauen, rieu, trac, seieu, bevem, deveu, escric, visc.14. veig, pogueres, vull, caic, sóc, són, és, ets.15. ofereixen, concedeix, vesteixen, reuneix, moren, concedeixen, vesteixen, reuneixen, munyen.16. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten; escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen; llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen (llegisc, llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegeixen); frig, friges, frig, fregim fregiu, frigen; vist, vists, vist, vestim, vestiu, visten; riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen.19. cusen, llig (llegisc), fregiu, surts, vesteix (vist), riny, escupen (escopeixen), culls, lliges (llegeixes).
APRENEM MÉS (1r BAT)
DOSSIER 1. ELS TEMPS VERBALS
Ex. 1: estic, estàs, està, estem,
esteu, estan.
Ex. 2: ESTAR: estic, estàs,
està, estem, esteu, estan; TÉMER: tem, tems, tem, temem, temeu, temen; BATRE:
bat, bats, bat, batem, bateu, baten; DORMIR: dorm, dorms, dorm, dormim, dormiu,
dormen; SERVIR: servisc, servixes (serveixes), servix, servim, serviu, servixen.
Ex. 3: BUSCAR: busque,
busques, busca, busquem, busqueu, busquen; FURGAR: furgue, furgues, furga,
furguem, furgueu, furguen; MENJAR: menge, menges, menja, mengem, mengeu,
mengen; CAÇAR: cace, caces, caça, cacem, caceu, cacen; PASSAR: passe, passes,
passa, passem, passeu, passen.
Ex. 4: a) comencen, b)
passegem, c) mengem, d) s’arrosseguen, e) parlen, parla, f) anem, g) busques,
h) alce, i) maregen, j) torna, k) posa, l) equivoqueu, és, m) expliques.
Ex. 5: vaig, vas, va, anem,
aneu, van.
Ex. 6: REBRE: rep, reps, rep,
rebem, rebeu, reben; PERDRE: perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden;
INTERROMPRE: interromp, interromps, interromp, interrompem, interrompeu,
interrompen; DEBATRE: debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten;
PERCEBRE: percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben.
Ex. 7:
COLLIR: cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; LLEGIR: llig/llegisc,
lliges/llegixes (llegeixes), llig/llegix, llegim, llegiu, lligen/llegixen; EIXIR:
isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen; FUGIR: fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen;
OMPLIR: òmplic, omplis, ompli, omplim, ompliu, omplin; COSIR: cus, cuses, cus,
cosim, cosiu, cusen; AFEGIR: afig/afegisc, afiges, afig, afegim, afegiu,
afigen; VESTIR:
vist/vestisc, vists, vist,
vestim, vestiu, vistent; TEIXIR: tix/teixisc, tixes, tix, teixim, teixiu, tixen;
FREGIR: frig/fregisc, friges, frig, fregim, fregiu, frigen.
Ex. 8: a) afig, b) vesteix, c)
teixim, d) lligen, e) patisc, f) adorm, g) sent, h) menteix, i) aplaudeixen, j)
senten, k) cull, l) sent, m) tus, n) agraïsc.
Ex. 9: entenc, atenc, ric,
moc, comparec, parec, resolc, valc, òbric, comprenc, bec, crec, escric, conec,
desconec, molc, caic, òmplic.
Ex. 10: estava, estaves,
anava, estava, anàvem, estàvem, estàveu, anàveu, estaven, anaven.
Ex. 11: ensenyava, ensenyaves,
ensenyava, ensenyàvem, ensenyàveu, ensenyaven; temia, temies, temia, temíem, temíeu,
temien; rebia, rebies, rebia, rebíem, rebíeu, rebien; sentia, senties, sentia,
sentíem, sentíeu, sentien; servia, servies, servia, servíem, servíeu, servien.
Ex. 12: comprenia, comprenies,
comprenia, compreníem, compreníeu, comprenien; dissolia, dissolies, dissolia,
dissolíem, dissolíeu, dissolien; feia, feies, feia, fèiem, fèieu, feien; creia,
creies, creia, créiem, créieu, creien; duia, duies, duia, dúiem, dúieu, duien;
venia, venies, venia, veníem, veníeu, venien; havia, havies, havia, havíem, havíeu,
havien; treia, treies, treia, tréiem, trèieu, treien; tenia, tenies, tenia,
teníem, teníeu, tenien; vivia, vivies, vivia, vivíem, vivíeu, vivien.
Ex. 13: bordava, alegrava,
jugàvem, brillava, venia, ajudava, perdia, escrivia, eren, volia, feia, estava,
dúieu, sabia, incloïes, oíem, acudíem, hi havia, rèiem, pagàvem, agraïa,
tornava.
Ex. 14: apareixia, apareixíem;
aprenia, apreníem; bevia, bevíem; bullia, bullíem; cabia, cabíem; collia, collíem;
coneixia, coneixíem; construïa, construíem; cosia, cosíem; coïa, coíem;
creixia, creixíem; engolia, engolíem; entenia, enteníem; excloïa, excloíem; fugia,
fugíem; llegia, llegíem; movia, movíem; naixia, naixíem; omplia, omplíem;
pertanyia, pertanyíem; prenia, preníem; rebia, rebíem; renyia, renyíem;
resolia, resolíem; responia, responíem; reia, rèiem; seia, séiem; teixia,
teixíem; treia, tréiem; valia, valíem; venia, veníem; vestia, vestíem.
Ex. 15: a) anàvem, b) corrien,
c) resolia, d) incloïa, e) plovia, f) fèiem, g) duies /j queies, h) veies,
dissolien, i) aprenia, j) créiem, k) reies/ veies.
Ex. 16: isqué, trià, lligà,
agafí, fórem, mamprenguérem.
Ex. 17: estalvií, estalviares,
estalvià, estalviàrem, estalviàreu, estalviaren; parlí, parlares, parlà,
parlàrem, parlàreu, parlaren; combatí, combateres, combaté, combatérem, combatéreu,
combateren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; repetí,
repetires, repetí, repetírem, repetíreu, repetiren.
Ex. 18: apareguí, aparegueres,
aparegué, apareguérem, apareguéreu, aparegueren; aprenguí, aprengueres,
aprengué, aprenguérem, aprenguéreu, aprengueren; beguí, begueres, begué, beguérem,
beguéreu, begueren; caiguí, caigueres, caigué, caiguérem, caiguéreu, caigueren;
coneguí, conegueres, conegué, coneguérem, coneguéreu, conegueren; correguí,
corregueres, corregué, correguérem, correguéreu, corregueren; cresquí...;
entenguí...; escriguí...; moguí...; nasquí...; prenguí...; rebí...;
resolguí...; riguí...; seguí...; traguí...; venguí...; dormí, dormires, dormí,
dormírem, dormíreu, dormiren; bullí...; consentí...; construí...; constituí...;
instruí...
SOLUCIONS FULLS DE VERBS
1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.
1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.
1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.
1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.
El verb
El verb, com a nucli del sintagma verbal, és un dels constituents bàsics de l’oració. Categoria gramatical que expressa l’existència, l’estat, l’acció, els processos o les modificacions d’un sintagma nominal. A diferència de les altres categories gramaticals, el verb, a banda d’aquesta informaciósemàntica, té com a característica més important les marques que aporten els diferents morfemes: veu, mode, persona, nombre, temps i aspecte.
Els morfemes verbals
Tota forma verbal està constituïda per un lexema o arrel, que aporta el contingut semàntic, i pels morfemes o desinències, que aporten informacions auxiliars, pròpies del verb. En algunes formes verbals pot aparéixer una vocal temàtica que actua d’enllaç entre el lexema i els morfemes, i que permet de classificar els verbs d’acord amb la conjugació a què pertanyen.• Veu– Activa: el subjecte realitza l’acció (Maria menjava maduixes).– Passiva: el subjecte rep l’acció (Les maduixes eren menjades per Maria).• Mode. Segons l’actitud mental del parlant respecte allò que enuncia (a l’acció verbal), podem distingir els següents modes personals:– Indicatiu: l’acció o el fet és vist com a real (Rosa ha begut aigua).– Subjuntiu: l’acció o el fet que expressa el verb és vist com una irrealitat,només existeix en el pensament com una idea subjectiva (desigdubte, temor, voluntat, etc.) (Potser vinga prompte).– Condicional: les accions apareixen expressades com a irreals (Si poguerafaria això).– Imperatiu: és el mode amb què el parlant expressa manament, ordre,prec, etc. (Ves-te’n prompte).D’altra banda, tenim també tres modes impersonals: infinitiu (conceptebàsic de l’acció), gerundi (acció durativa) i participi (acció acabada).• Aspecte– Imperfectiu: no expressa la fi de l’acció del verb (Caminava pel passeig).Els temps imperfectius són el present d’indicatiu i de subjuntiu,el pretèrit imperfet, el futur i el condicional.– Perfectiu: expressa l’acabament de l’acció verbal (Va llegir una novel·la). Els temps perfectius són el pretèrit perfet simple i perifràstic d’indicatiu i els temps compostos.• Persona. Relaciona l’acció verbal amb l’emissor (1a pers.: parle, cantem),amb el receptor (2a pers.: parles, canteu) o amb un referent (3a pers.:parla, canten).• Nombre. El morfema de nombre indica si el SN subjecte és només unindividu o cosa (singular) o més d’un (plural).
CONJUGACIONS1a –AR : Parlar2a –ER / -RE: Témer / Perdre3a –IR: • Servir (incoatiu) / • Dormir (pur)
MORFEMESLexema: parlVocal temática: àTemps/aspecte/mode: veNombre/persona: m
Formes impersonals del verbL’infinitiu (parlar), el gerundi (parlant) i el participi (parlat ).
Són formes verbals sense morfema de persona. Morfològicament són invariables, a excepció del participi, que ha de concordar en gènere i nombre amb el CD quan aquest complement és un pronom feble de 3a persona: Has vist la pel·lícula?–Sí, ja l’he vista.• Temps. El temps verbal és la categoria que indica el moment en què esprodueix l’acció del verb. Així doncs, pot situar-la abans de la seua formulaciógramatical (passat), en l’instant de la comunicació (present) o després (futur). Podem distingir també entre temps simples i compostos.Pel que fa als compostos, estan constituïts pel verb auxiliar haver més el participi del verb en qüestió, i expressen una acció acabada just abans de la que expressa el temps simple.
Les conjugacions verbalsPrimera conjugació (acabats en -AR)Tots els verbs de la primera conjugació són regulars, llevat d’anar i estar, que són irregulars.
Segona conjugació (acabats en -ER o -RE, i fer, dur i dir)La segona conjugació és la que presenta un major nombre de verbs irregulars, tot i contenir una certa sistematització en les irregularitats.Verbs de radical velaritzat: són aquells verbs que tenen en el lexema -c o -gu. Aquest grup presenta dues característiques:• La 1a persona del present d’indicatiu acaba en -c (dic, bec, conec, crec, puc, caic, prenc, tinc, vinc...)• Aquesta terminació (-c) de la 1a persona es transforma en -g/-gu en la formació del present de subjuntiu, l’imperfet de subjuntiu, el pretèrit perfet simple, el participi i algunes formes de l’imperatiu (conega, coneguera,coneguí, conegut...).
Tercera conjugació (verbs acabats en -IR)Els verbs de la 3a conjugació es poden agrupar en dos models regulars: purs (dormir, sentir) i incoatius (patir, servir). Els verbs incoatius tenen l’increment -sc/-ix (-eix) en la 1a, 2a i 3a persones de sing. i en la 3a persona de plural del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu. Poden presentar dues possibilitats d’escriptura: la forma en -i (-isc/ix) o bé la forma en -e (-esc/eixes), més pròpia dels registres formals. La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius; són purs: dormir, sentir, bullir, pudir, munyir, cruixir, fugir.... D’altra banda, hi ha verbs que admeten la doble conjugació: llegir (llegisc o llig), vestir, afegir, mentir, tenyir, rostir, engolir, fregir...
1a SETMANA. CURS 2021-2022 Hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist alguns temps verbals del mode indicatiu de la 1a conjugació (tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR). Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre), i hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret amb els verbs velaritzats I (un grup de verbs irregulars que comparteixen les mateixes irregularitats): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer, -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur. Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats:
1) Fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
[Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
D'altra banda, hem fet un repàs de la flexió verbal i hem vist el grup de verbs velaritzats (II) (nàixer, viure, créixer i meréixer), que fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., pret. perfet simple i participi.Tot seguit hem vist els verbs de la 3a conjugació: verbs purs i verbs incoatius, (que són la majoria dels verbs de la 3a conj., i es caracteritzen per afegir un increment o terminació, -isc / -(e)ix, entre l'arrel i els morfemes en les tres persones de singular i la 3a per. de plural), que només es diferencien en els dos presents, el d'indicatiu i el de subjuntiu, i en l'imperatiu.
Segona conjugació (acabats en -ER o -RE, i fer, dur i dir)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
[Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
APRENEM MÉS
➜ DOSSIER 1: PRÀCTIQUES DE VERBS (CLAUS)PRESENT D’IND. 1a conj.1c. menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen/ jugue, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen / alce, alces, alça, alcem, alceu, alcen / tanque, tanques, tanca, tanquem, tanqueu, tanquen / neteja, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen ...2. assagen, fumes, deixeu, juguem, penge, penges, escalfa, donen, avanceu, abrigue.PRESENT D’IND. 2a conj.4. promets, saps, combat, sabem, perdeu, podem, debaten, admet, caps, concebem, rep, rebeu, romps.PRESENT D’IND. 3a conj.6b. assisteixen/assistixen, s’avorreix, avorriu, discutisc, obriu, dirigeix, em vestisc, sent, compartim, diverteixes, frigen (fregeixen), condueixen (conduïxen), conduïm, agraïsc, estableix, tiny (tenyeix).7. entenguí, entenguera, córrec, córrega, correguera, resolguí, resolguera, confonc, confonga, confonguera, tinguí, tinguera, vinc, vinga.8. PRESENT D’IND. Prenc, prencs, pren, prenem, preneu, prenen; molc, mols, mol, molem, moleu, molen; duc, dus, du, duem, dueu, duen; dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.PERFET SIMPLE. Prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguí, molgueres, molgué, molguérem, molguéreu, molgueren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren.PRESENT DE SUBJ. Prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen; molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen; duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen; diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen.IMPERFET DE SUBJ. Prenguera, prengueres, prenguera, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguera, molgueres, molguera, molguérem, molguéreu, molgueren; duguera, dugueres, duguera, duguérem, duguéreu, dugueren; diguera, digueres, digurera, diguérem, diguéreu, digueren.9. vingueres, suspenguérem, encenguem, ofengues, dissolguera, venga, atenguéreu, estenguí, tinga, absolga.10. PRESENT IND. clous, cloeu, clouen; moc, mous, mou, movem, moveu, mouen; trac, traus, trau, traem, traeu, trauen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; dec, deus, deu, devem, deveu, deuen; ric, rius, riu, riem, rieu, riuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.PERFET SIMPLE. Cloguí, clogueres, clogué, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren; traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.PRESENT SUBJ. Cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen; moga, mogues, moga, moguem, mogueu, moguen; traga, tragues, traga, traguem, tragueu, traguen; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; riga, rigues, riga, riguem, rigueu, riguen; escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen.IMPERFET SUBJ. Cloguera, clogueres, cloguera, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguera, mogueres, moguera, moguérem, moguéreu, mogueren; traguera, tragueres, traguera, traguérem, traguéreu, tragueren; beguera; deguera, degueres, deguera, deguérem, deguéreu, degueren; riguera, rigueres, riguera, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguera, escrigueres, escriguera, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
11. ric, begues, mogueu, escriguéreu, riguen, dorma, perdes, congloguera, traga, mogueu.12. castigues, busqueu, equivoqueu, expliques, jutgeu, mareja, alce, mengeu, viatja.13. dius, duem, clouen, cauen, rieu, trac, seieu, bevem, deveu, escric, visc.14. veig, pogueres, vull, caic, sóc, són, és, ets.15. ofereixen, concedeix, vesteixen, reuneix, moren, concedeixen, vesteixen, reuneixen, munyen.16. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten; escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen; llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen (llegisc, llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegeixen); frig, friges, frig, fregim fregiu, frigen; vist, vists, vist, vestim, vestiu, visten; riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen.19. cusen, llig (llegisc), fregiu, surts, vesteix (vist), riny, escupen (escopeixen), culls, lliges (llegeixes).
COMENTARI DE TEXT
Introducció
1. Qui és l'autor del text?
2. A quina obra pertany?
3. Quin n'és el contingut? (Resum en una oració del contingut)
4. Quan la va escriure?
5. Explica la vida de l'autor. Resumeix els fets més importants que cregues que estan relacionats amb la seua obra.
6. Quines obres va escriure?
7. En quin context va viure? Resumeix els fets que caracteritzen l'època.
Anàlisi del contingut
1. A quin tipus de text pertany el fragment/poema? (novel·la, conte, poema... descriptiu, narratiu, expositiu...)
2. Quin n'és el tema? I l'argument?
3. En quantes parts resumiries el text? Fes un resum de cadascuna d'elles.
4. Quina és la intenció o finalitat del text?
5. Quina és la veu del narrador? (primera persona, narrador intern, extern...)
6 Hi ha alguna altra veu en el text? (estil directe o indirecte). Posa'n exemples.
7. Quin és l'espai i el temps?
8. Quines característiques tenen els personatges?
9. Quin és el lèxic que predomina? (valoratiu, positiu, negatiu...)
10. Quins tòpics es poden observar? Quins elements hi ha en el fragment?
Anàlisi de la forma
1. Nombre d'estrofes i versos.
2. Recompte sil·làbic. Art major/menor.
3. Quina rima s'utilitza? (Assonant/consonant)
4. Quin tipus de versos apareixen? (masculins/femenins)
5. Quin és l'esquema rítmic?
6. Explica les figures retòriques que hi ha en el text. Recorda d'assenyalar la línia/vers on estan.
Conclusió
1. Explica quina importància i repercussió té l'autor i l'obra.
- Recorda usar connectors en cadascuna de les parts del comentari: Passant a, d'altra banda, pel que fa a, per acabar, per últim, per a concloure...
- No repetisques informació en el comentari. Si ja has dit alguna cosa no ho tornes a fer.
- Intenta que la introducció no siga massa llarga. La part més important és l'anàlisi del contingut, que és on realment estàs explicant les característiques del text que tens davant.
- Hi ha algunes preguntes que en alguns textos no tenen resposta, per tant, no ha d'aparéixer en el comentari.
- Per últim, abans de lliurar el comentari llig el que has escrit i revisa les faltes d'ortografia.
4a SETMANA. CURS 2021-2022
➜ CLAUS 1a i 2a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda--joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // sentència, altruista, féiem, còmic // heroi, féieu, remei, examen // crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor
CLAUS 3a, 4a i 5a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
posseíeu, duia, anàreu, reunió // deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua
posseíeu, duia, anàreu, reunió //
Quant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals e i o obertes.[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: busca la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].
Truquets per a accentuar correctament les vocals e, o.
Exemples Excepcions La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes menjaré, pretén, després, camió, torró... terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... La e i la o solen ser obertes en les paraules planes diòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... formes del verb ser: fóraverbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraulesesdrúixoles gènere, pèrdua, memòria, València... fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega...verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...
Les grafies e i o representen dos sons diferents:
La e representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).
La o representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)
Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.
Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):
Casos en què la e és oberta:
1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.
2. Davant de l, l·l, rr i r: cel, novel·la, serra, verd.
3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.
Casos en què la o és oberta :1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).
Després de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme i estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment, -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes).
Exemples | Excepcions | |
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes | menjaré, pretén, després, camió, torró... | terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... |
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes | diòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... | formes del verb ser: fóra verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...) estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... |
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraulesesdrúixoles | gènere, pèrdua, memòria, València... | fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega... verbs de la 2a conj. (córrega...) |
Les grafies e i o representen dos sons diferents:
Casos en què la e és oberta:
APRENEM MÉS
⇒ REPASSEM ORTOGRAFIA
⇒ Exercicis d’accentuació (1, 2, 3, 4 i 5 del llibre de text, p. 73)
Text argumentatiu.
Lectura: El llibre de les bèsties.
Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).
Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).
Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir i obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...
"LES PERÍFRASIS VERBALS"
Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
Perífrasi de probabilitat.
Perífrasi d’imminència.
APRENEM MÉS
21. parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.
31. apague, apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
OPCIÓ A. El veganisme, el vegetarianisme i altres opcions són cada vegada més seguides per ciutadans amb més consciència social i del planeta. Ja hi ha locals que ofereixen un menú elaborat a partir de productes de comerç just o on és impossible beure un refresc de cola perquè no en tenen.
Redacta un text per al teu grup de companys i companyes de la feina sobre el tema en què deixes clara la teua opinió. Has d’incloure-hi els aspectes següents:
- Augment dels negocis dedicats a les alternatives saludables i sostenibles.
- Dificultats per a seguir el veganisme o el vegetarianisme.
- Complements vitamínics per a completar la dieta.
- Perills de les indústries de la carn i el peix.
12/SETEMBRE/2021
PROVA D’ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES (CLAUS)
EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES (SOLUCIONARI)
9/NOVEMBRE/2020
ELS PRONOMS FEBLES
Funcions dels pronoms febles. 3a persona
COMPLEMENTS PRONOMS EXEMPLES Complement Directe Definit. Pot portar: - article definit - demostratiu - possessiu - nom propi Has portat les verdures? > Les has portades? EL, LA Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida. ELS, LES Vaig vore el teu germà > El vaig vore. Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.
Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res. La funció de CD la realitza un infinitiu. EN Has portat verdures? > N’has portat? Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.
Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò. HO Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir. Volia allò > Ho volia. Sabiael que passaria > Ho sabia.
Complement Indirecte Si és un CI animat LI, ELS No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat. Si és un CI inanimat (preferiblement) HI No faces més voltes al tema > No hi faces més voltes.
Complement de Règim Verbal -Introduït per la preposició DE. EN S’ha oblidat d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat S’ha oblidat que havia d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat. -Introduït per una altra preposició. HI Jugaren a bàsquet? –Hi jugaren.
Atribut Si és definit EL, LA ELS, LES Pere és el metge del poble > Pere l’és. Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO HO Pere és metge > Pere ho és. Pere és el metge del poble > Pere ho és Per a donar èmfasi (partitiu) EN Mira que n’ets, de llest! Si n’estic, de farta!
Complement predicatiu És semblant al CCM però en aquest cas modifica dos elements de l’oració. HI Vingué molt cansada? –Hi vingué. Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa. Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.
Amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar EN
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet Aquest senyor Peris, o com se’ndiga...
Amb valor emfàtic: Que en va, de brut! Si en vingué, de cansat!
Complement del nom Precedit de la prep. DE, completa un nom com si fóra un adjectiu. EN Entens el significat d’aquesta paraula? > N’entents el significat? Llig el text i fes-ne un resum. Estigué a Oriola i en visità les esglésies.
Complement Circumstancial CC Temps HI: Vingué a casa a les cinc > Hi vingué a casa No treballa de vesprada > No hi treballa
CC Manera HI: Ha fet l’exercici ràpidament > Hi ha fet l’exercici Ha fet l’exercici de pressa > Hi ha fet l’exercici CC precedit de qualsevol prep., excepte DEVa a Alacant > Hi va Ha arribat a casa > Hi ha arribat Passa per l’hospital > Hi passa CC precedit de la prep. DE EN Ve d’Alacant > En ve CC Causa M’alegre per tu > Me n’alegre Verbs i expressions prefixades amb pronoms febles Verbs: anar-se’n, tornar-se’n, haver-hi... de percepció: veure-s’hi, sentir-s’hi, tocar-hi (entendre, tindre seny): Sense les ulleres no m’hi veig. Va quedar completament sord, no s’hi sent. El iaio està tan major que no hi toca.
Complement d’un adverbi Precedit de qualsevol preposició HI Posa’t davant de la moto > Posa-t’hi al davant
Subjecte Indefinit. Sol aparéixer en verbs com sortir, eixir, arribar... EN Arribaren tres persones? > N ́arribaren tres. Ix algun tren cap a Vinaròs?
–N ́ix un a les tres. Expressions: Va armar-la! Me les he tingudes amb ell. Som-hi! Ara no hi caic
APRENEM MÉS...
- COMBINACIONS I PARTICULARITATS DELS PRONOMS FEBLES (VÍDEO)
- PRÀCTIQUES DE PRONOMS FEBLES
- EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES [CLAUS]
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet Aquest senyor Peris, o com se’n
Amb valor emfàtic: Que en va, de brut! Si en vingué, de cansat!
CC Manera HI: Ha fet l’exercici ràpidament > Hi ha fet l’exercici Ha fet l’exercici de pressa > Hi ha fet l’exercici
Subjecte
–N ́ix un a les tres.
ACTIVITATS DE REPÀS DE PRONOMS FEBLES:
1. Indica si els complements subratllats són CRV o CC i substitueix-los pels pronoms febles corresponents:
a) Viuen de la venda ambulant.
b) El nen plora amb ràbia.
c) Sortiré de casa a les cinc.
d) Ha renunciat als plaers de la vida.
e) Baixa de l’arbre ara mateix.
f) Només penso en les vacances.
g) Anirem al concert de música clàssica.
2. Assenyala les combinacions pronominals incorrectes:
a) Cantaré la nadala al meu fill: L’hi cantaré.
b) He arrencat les herbes en aquest jardí: Les hi he arrencat.
c) He collit flors per a la mare: Li’n he collit flors.
d) Parlarem de l’excursió a la Roser.Li’n parlarem.
3. Identifica el CD i el CI; substitueix, primer l'un, després l'altre, pels pronoms febles corresponents; finalment, combina'ls. Ex.: La Mireia donarà el llibre al seu germà= La Mireia el donarà al seu germà= CD CI CD La Mireia li donarà el llibre= La Mireia l'hi donarà. CI CD CI
a) En Guillem comprava la taula per al seu amic.
b) La professora explicava la història de Catalunya a la seUa alumna
c) Farem veure les faltes de l'exercici a l'alumne que no les haja vistes.
d) El petit pren les joguines al gran.
e) Comprareu queviures per a l'excursionista.
f) Oferiràs flors a l'àvia.
g) Regalaries el brillant a un enemic?
h) Digues a l'Antònia que vinga.
i) Van oferir llibres a la xicalla del barri.
j) El metge va receptar dos medicaments molt forts a la malalta.
k) Farà preguntes indiscretes a tots els assistents.
l) Demanarem als nostres companys les cassoles de terrissa.
m) Portarem els biberons als menuts.n) L'organització d'ajut enviarà flassades als necessitats.ny) Avisàvem als qui telefonaven que l'exposició era tancada.o) Compràrem cent caixes de galetes als fabricants.p) Guardarem el tros de pastís per als nens.q) No van passar els missatges als agents secrets.r) Vaig pregar a la Maria i a la Rosa que tornaren d'hora,s) Dóna els regals als avis.t) Obria la porta a tots. u) Llegia el poema a la núvia.v) No farà el discurs a aquestes persones. w) He enviat les 2 postals als meus col·legues.x) Donaré els ous més frescos als nens.z) Consultarem la decisió als membres del jurat.
4.Identifica el complement verbal de les frases següents, substitueix-lo pel pronom feble adequat i forma una combinació pronominal binària juntament amb l'altre pronom. Ex.: T'has tornat insuportable = T' hi has tornat CPRED. a) El vi es va tornar agre. b) M'avinc als teus desigs. c) Ens acostem a la platja. d) En Joan es considerava llest.e) En Jordi s'interessava per tot. f) Els mitjons s'han fet petits.g) De cop ens sentírem marejats. h) Els preníem per espies.i) Es va posar vermella. j) Ens dedicàvem a la música. k) No m'arrisco a anar-hi sola. l) Mai no us acostumareu a llevar-vos d'hora. m) Volia exposar-nos a un fracàs absolut.n) M'afanye en la meva tasca. ny) Sempre t'atures als mateixos aparadors.o) Es mirava a l'espill. p) Ens referim als nostres assumptes.q) Et parlaré tranquil.lament.r) Interesseu-vos per la poesia! s) Us vau asseure al replà de l'escala. t) S'adormia de bocaterrosa. u) M'allunyaré d'aquell barri. v) Ens trauran del cinema!w) Et penedeixes d'això?x) Em recorde de la teua arribada.z) Es farà ric.
5. Indica la funció sintàctica dels complements subratllats i substitueix-los pels pronoms febles corresponents:a) En Jordi té el fill en una ciutat andalusa.b) Mireu si teniu bledes a la nevera.c) Porten el ramat a la pastura.d) Posa la teua signatura en aquest paper!e) No tragueu els llibres del calaix!f) Rebia moltes visites estranyes al seu despatx.g) Deixeu els melons sota el raig de la font!h) Pot treure els llibres de la biblioteca.i) Us penediu del vostre comportament.j) Vés a rentar-te la cara al lavabo!k) Es pentinava el bigoti amb una pinta de porcellana.l) No m'afegisques pas aigua al vi.m) El gos s'espolsava les puces.n) Us poseu els guants a la butxaca.ny) S'avergonyia del seu vestit.o) Ens atrevim a manifestar-ho públicament. p) M'imagine que no és cert.q) El gat es menjava els ratolins.r) Deixa'ns els llibres sota el llit!s) S'enviaven les cartes per avió.t) Ens hem posat massa sal a l'amanida.u) Agafa el paper de terra.v) Agafa la bossa de la paperera.w) Porta el peix del mercat!x) Tractava la jove de criatura.z) Doneu els treballs a les professores.
30/OCTUBRE/2020
P | Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt- | capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte |
B | Inicial i medial en: ab-, ob-, sub- | absent, objecte, obscur, subjecte |
T | Inicial en: atz-, atl-, atm- | atzar, atzavara, atles, atmosfèric |
D | Inicial en : ad- | addicció, adduir |
C | Inicial i medial davant: c, s, t, z | accepció, succés, delicte, èczema |
G | Inicial i medial davant: d, g, m, n | amígdala, sagnar, suggestió, augment |
llo_ | fre_ | pare_ | afala_ | aba_ |
joventu_ | estóma_ | ràpi_ | fàsti_ | quietu_ |
demago_ | heral_ | actitu_ | su_ | aràbi_ |
poru_ | se_ | partíci_ | càsti_ | esno_ |
ver_ | manya_ | fon_ | àne_ | poli_ |
estrate_ | pedago_ | salu_ | espàrre_ | càrre_ |
o_blidar | tram_ia | can_iar |
a_anç | xo_ | cor_a |
du_te | su_il | pessi_ |
tràfe_ | casca_ell | tro_ador |
almí_ar | ca_aller | ro_ell |
a_ecte | _iga | escara_at |
màne_ | ga_ardina | llampe_ |
gra_ar | espa_ilar | em_enar |
a_orrir | trè_ol | parlà_eu |
ja_elina | _edell | _oltor |
Córdo_a | ra_al | _ernissar |
sa_ó | pròle_ | su_ |
tal_ | mo_ilitat | lla_i |
pa_elló | ta_erna | càsti_ |
a_anç | re_ | co_ard |
pro_ador | o_scur | si_ella |
3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
25/OCTUBRE/2020
SOLUCIONARI (PROVES 8, 9 i 10)
PROVA 8
Exercici 1. 1c, 2a, 3b, 4d, 5a.
Exercici 2. 1b, 2a, 3c, 4a, 5b, 6c, 7a, 8c, 9c, 10b, 11a, 12b, 13b, 14c, 15a.
Exercici 3. 1b, 2c, 3b, 4c, 5a, 6c, 7a, 8b, 9a, 10c, 11a, 12b, 13a, 14c, 15b.
PROVA 9
Exercici 1. 1c, 2a, 3d, 4b, 5c.
Exercici 2. 1a, 2b, 3c, 4c, 5b, 6b, 7c, 8c, 9b, 10a, 11a, 12c, 13a, 14b, 15a.
Exercici 3. 1c, 2a, 3b, 4c, 5a, 6b, 7c, 8b, 9a, 10c, 11b, 12a, 13c, 14a, 15b.
PROVA 10
Exercici 1. 1a, 2b, 3d, 4c, 5a.
Exercici 2. 1c, 2a, 3b, 4a, 5c, 6b, 7c, 8a, 9b, 10a, 11c, 12b, 13a, 14c, 15b.
Exercici 3. 1b, 2c, 3a, 4b, 5b, 6a, 7c, 8a, 9c, 10b, 11b, 12a, 13c, 14b, 15b.
16/OCTUBRE/2020
Aquesta setmana encetarem el tema de "Les formes no personals del verb (infinitiu, gerundi i participi).
Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).
Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).
Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir i obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...
A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts).
LES PERÍFRASIS VERBALS
Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).1. Perífrasi d’obligació.
2. Perífrasi de probabilitat.
3. Perífrasi d’imminència.
EXERCICI D’ACCENTUACIÓ I DIÈRESI (solucions fotocòpia)oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència,traduïda // joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // sentència, altruista, féiem, còmic // heroi, féieu, remei, examen // crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor // posseíeu, duia, anàreu, reunió // deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua
5/OCTUBRE/2020
Truquets per a accentuar correctament les vocals e, o.
Exemples | Excepcions | |
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes | menjaré, pretén, després, camió, torró... | terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, reòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... |
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes | diòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... | formes del verb ser: fóra verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...) estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... |
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraulesesdrúixoles | gènere, pèrdua, memòria, València... | fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega... verbs de la 2a conj. (córrega...) |
Les grafies e i o representen dos sons diferents:
Casos en què la e és oberta: