APROVA


2n BAT (CURS 2023-24)

1/2/2024

DOSSIER D’ORTOGRAFIA (SOLUCIONS)

2.1 Vocalisme

(PÀG. 3) 1. Ompliu els buits de les frases següents amb la vocal adient:

1. Tinc la seguretat que el sergent polsarà alguna tecla perquè jo no haja de fer unes guàrdies tan avorrides.

2. És un turment, això de veure pertot arreu botifarres i embotit i estar a règim.

3. Estic sufocat perquè no recorde el títol de la pel·lícula, però si hi pense veig el titular com si estigués escrit amb retoladors davant meu.

4. Deu sofrir molt, perquè sospira molt davant la tomba del seu marit.

5. Durant la seua joventut va tenir dos marits: l’un era hongarés i l’altre romanés.

6. L’ametista que porta l’anell de la sobirana és meravellosa.

7. L’assemblea ha aprovat les propostes governamentals malgrat la seua ambigüitat.

8. Posa’t el davantal si no vols embrutar-te.

9. Cal que siguem rigorosos i que avaluem amb honestedat tots els aspirants, sense deixar-nos subornar.

10. Com que no em va agradar el gust del vi, després de tastar-lo el vaig escopir.

11. Aquest jersei és molt juvenil.

12. Després de l’accident em vaig quedar atordit, torbat, no podia enfocar les imatges i suava per tots els porus de la meua pell.

 

2. Corregiu les incorreccions, quant a la divergència vocàlica, del text següent:

L’ambaixador de Romania va descobrir en un contenidor de ciment el robí –i l’estoig que el contenia– perdut per la princesa el dia de les seues noces. La malenconia i l’enyorança de la princesa per la pèrdua de tan estimada joia va provocar que son pare,  el rei Mahmet, convocara una assemblea per discutir i avaluar les possibilitats de recuperar el robí. Ducs, marquesos, ambaixadors i cònsols de diverses nacions, senyors de les terres del regne, sobirans d’altres nacions, i fins i tot una companyia de joglars, discutiren, sota la mirada atenta del rei, la manera de recuperar el robí arravatat, sense escrúpols, de les mans de la princesa, que ja no podia suportar la pèrdua i, atordida i una mica enfollida, es dedicava a escodrinyar totes les estances del palau. La malaltia de la princesa fou tan greu, que el rei va contractar una infermera perquè l’atenguera durant tot el dia i tota la nit, desafiant els eclipsis, les tempestes i les depressions del seu caràcter. Finalment, però, l’atent ambaixador li donà en mà a la princesa la tan preada joia.

 

2.3 Consonantisme. Les variants de la essa: essa sorda i essa sonora

(PÀGS. 7, 8 i 9)

1. Escriviu C o Ç:

cel circular obediència braç

abundància adreçar raça plaça

atroç ignorància apedaçar pedaç

Puçol cendra balança cançó

març cirera véncer oficina

cigró cistella llençol façana

2. Escriviu Z o S en els espais buits de les paraules següents:

zebra zodíac sumar pensar

polseguera quinzena cansament brusa

desembre bizantí topazi benzina

bronze colzada amazona polze

Ignasi trànsit consell senzill

 

3. Ompliu els buits amb S o SS:

cossiol fase nasal dansa

pessic frontissa gasos pallasso

dosi travessa desitjar pesseta

cossos disfressa entesa pissarra

països intromissió cosina persona

metgessa duquessa marquesa ensenyar

 

4. Ompliu els buits amb S, SS, C, Ç, Z, TZ:

a) El comissari va trobar els cossos de dues persones assassinades dissabte                passat.

b) Susanna està convençuda que vas passar l’examen per casualitat, perquè no et vas esforçar gens i no sabies cap lliçó.

c) Viu a l’entresòl, al costat d’uns grans magatzems.

d) El club està travessant un mal moment a causa de la lesió del davanter centre.

e) El fill de la princesa de Moçambic i la duquessa de Veneçuela s’han casat i han fet un viatge de noces impressionant: primer han anat a Rússia i després a les regions xineses del sud.

f) La crisi ha estat causada per l’adhesió d’una nova empresa en el sector.

g) Els escriptors presocràtics foren capaços d’explicar totes aquestes hipòtesis.

h) El cendrer està ple de cigarrets olorosos.

i) El govern ha confessat que les despeses d’hisenda són abusives.

j) El tornado Mari ha assotat la zona més frondosa de la selva amazònica.

k) La jutgessa francesa esbatussava la gossa.

l) El president va demanar que cessara la discussió.

m) El nazisme és una doctrina fal·laç que ha sigut condemnada a tot Europa.

n) Els pallassos del circ canten unes cançons precioses.

o) L’equip matalasser va lluitar feroçment per arrabassar el triomf als campions, però va acabar apallissat.

p) L’esquizofrènic dissimulava la seua mancança de seny.

q) Jo no accepte la tesi que proposa que aquesta és una malaltia psicosomàtica.

r) L’emissió excessiva de gasos és una agressió al medi ambient.

s) Açò és un contrasentit, ací no hi ha res a fer.

t) La porta de l’antesala té les frontisses rovellades.

u) Els interessos de l’Associació d’Amics d’Andalusia van ser analitzats pels

congressistes durant el mes de març.

v) La pissarra de la meua classe és verdosa.

w) La dona rossa portava una rosa a la mà.

 

5. Feu el mateix amb el text següent:

El Rabosa, assassí eivissenc, es trobava desesperat. La balança de la justícia queia sobre ell com una maça, sense compassió. La jutgessa no acceptava la seua presumpció  d’innocència. Ell tenia l’esperança que la dotzena d’anys que havia passat a la presóhaguera provocat una metamorfosi en el seu caràcter. Però l’atzar no sempre el podria afavorir. Ja va tenir molta sort quan, en el primer judici, el jurat va prendre la decisió de concedir-li la llibertat condicional. Això va ser com si li oferiren un viatge a un oasi. Però,  en aquesta ocasió, no hi havia cap argument que recolzara la seua innocència. El disseny que prenia el procés l’abocava a un atzucac.

 

2.8 Consonantisme: les consonants geminades

2.8.1 La ela geminada (l·l)

1. Completeu els buits de les frases següents amb l, ll, l·l, tl tll:

1. Té l'apartament en una zona molt tranquil·la de la ciutat.

2. El menjar que serveixen en aquest restaurant és excel·lent.

3. El president va eixir il·lès (il·lés) de l'atemptat.

4. S'ha comprat una parcel·la per a fer-se un xalet.

5. Té una col·lecció de segells molt important.

6. Passà el test d'intel·ligència amb un bon resultat.

7. Li concediren una beca de col·laboració i escrigué una novel·la.

8. No han solucionat res, la proposta ha estat nul·la.

9. La celebració de l'acte es va declarar il·legal.

10. Va venir l'electricista i em va instal·lar el fil musical, però encara treu un so massa metàl·lic.

11. Sol·licitàrem l'assistència al col·loqui sobre satèl·lits.

12. Ahir al col·legi va posar una pel·lícula bèl·lica.

13. El van col·locar dins una cel·la de càstig.

14. Ha presentat una proposta paral·lela on fa al·lusió als temes encara no solucionats.

15. La il·luminació que han instal·lat a la circumval·lació és pàl·lida.

16. Han al·legat desconeixement de la llei en l’apel·lació presentada.

17. Han elaborat un projecte que consta d’un miler de fulls.

18. He estat col·laborant en la solució d’un sil·logisme d’una complicació il·limitada.

19. Cavil·lar massa pot provocar problemes capil·lars que desemboquen en alopècia.

20. Mireia és una dona molt alegre i treballadora.

21. Els lletrats haurien d'estudiar més literatura hel·lènica.

22. El bitllet té una ratlla intel·ligentment dissenyada.

23. Hem perdut el litigi contra els titulars del transatlàntic.

24. A causa de trencar ametles em fa mal l'espatla.

25. Camil·la té les pupil·les pàl·lides: cal buscar una solució.

26. És una dona molt liberal: ha permés la rebel·lió dels seus fills.

2. miraments, passat, arribar, misteriosa, princesa, comtat, Hongria, princesa, vigilància, monges, abadessa, assistit, escàndol, arribada, esperança, passeig, plaça, tard, automòbil, dada, augmentar, aclarir, majordom, avorria, havia, setmana, passada, taverna, impressionant, missió, acabat.

 


1/2/2024

(SOLUCIONS) DOMINI PRÀCTIC DEL SISTEMA LINGÜÍSTIC

Ex. 17 agraíeu, ambigües, androgin, antiimperialista, aquàrium, arcaista, argüiria, ateisme, atmosfera, àton, atraïment, biscaïna, conduiria, córrer, decaïment, desposseir, diürètic, empedreirà, endogen, espècimen, estoïcisme, examen, exogen, femineïtat, fortuït, geniüt, idoneïtat, instantaneïtat, leucòcit, lingüística, mèdium, paüls, període, peüc, polaina, preindustrial, proveir, radiòfon, reporter, rèptil, reüll, revenen, ruïnós, témer, timpà, trigemin, vademècum, vel·leïtat, vertigen, xandall.

Ex. 18

a) és, créixer. b) cònsol, suís, col·laboració, països, Món.  c) austríac, pneumònia, després, èczemes, cardíaca. d) anàlisi, cocaïna. e) veuràs, café. f) té, Lluïseta, Jesuïtes. g) indústria, tèxtil, però, sé, què, ocórrer, abandonà. h) rèptils, prènsil. i) arruïnat, amoïnat, atribuït. j) programació, diürna, ràdio. k) l) sí, però, més.

Ex. 23

a) Tinc molta set però aquest líquid em fa fàstic. b) No entenc l’actitud dels qui viuen al sud. c) Aquest biòleg semblava tímid i covard, però la seua absència ha deixat un buit profund. d) Dissabte, a les set, signaré l’augment de sou pel nou càrrec. e) La paret que dona al vessant nord no necessita cap retoc. f) Aquest atleta que és cec de naixement bat tots els rècords. g) Adquiriu a bon preu coets i petards per a la revetlla de Sant Joan. h) Ja han rebut la sol·licitud de subvenció per a les activitats del Consell de la Joventut. i) Els ànecs naden i es capbussen tranquil·lament. j) Han accelerat el procés dels butlletins a l’institut i, a més, es controlen les absències. k) Aquella escriptora ha estudiat el cas de la pneumònia del sociòleg. l) El tsar ha celebrat una gran festa pel baptisme del seu nebot.

Ex. 24

Vesprada, va, esquerp, estrafolari, actitud, acritud, va suggerir, rebel·lar-me, amb, plenitud, joventut, suportaria.

Sabia, trobava, soledat, bosc, sortida. Havia, ordir, amb, ferocitat, amb claredat, rigorositat. Havia, saviesa, escrúpols, mostrar-me, quimerut, esclavitud, ofegaven.

Comptava, amb, actitud, falsedat, probablement, brusquedat, amb, parlava, movia, atordiment, devia, compliment.

Sabia, latitud, sud, nord. Vaig, muntar, muntanya, tramuntana. Vaig, entendre, seguretat, movia, rancor, ràpid, absurd, succés. Capgirar, vida, delicte, covard, rebentara, possible, esdeveniment.

Vaig, immòbil, meravella, núvols, va, sortir, boca, oblit.

Ex. 23

a) Fes  b) seieu  c) aprenga  d) dissolga  e) isqueu  f) vulga  g) córrec  h) tix/teixeix  i) engul/engolisc  j) menteix  k) vulga / concloga / resolguem l) vegem, constituïsca/constituïm  m) confongueu  n) rep, atenc, sé  o) descrigues, envies / descrigueu, envieu  p) traduïu  q) pressenta, estiga  r) reculles  s) moveu-vos / voleu  t) dorma  u) agrada, confonga  v) llija/llegisca  w) perda, perda  x) agraïsc, fongueu  y) estigues  z) escupes.

Ex. 30

a) li’l  b) dona-li-la  c) us ho  d) li’n  e) m’ho  f) la hi  g) els les  h) li ho  i) deixa-li-les  j) fixeu-vos-hi  k) trau-la’n  l) portar-les-hi / portar-li-les.

Ex. 31

a) els en  b) envia’ls-la  c) deixar-los-els  d) les hi  e) li’l  f) us hi  g) us la  h) s’hi  i) li’n  j) s’hi  k) ho  l) te’n. 

2n BACC

SOLUCIONARI: ORTOGRAFIA (p. 7-14)

CONSONANTS OCLUSIVES

1. nebot, estrateg, salut, ràpid, tub, poruc, fàstic, llop, quietud, sord/t, bec, alberg, esnob, abric, àrab, aprenc, bandit, càstig, espàrrec, buit, clàssic, esquerp, suc/d, gemec, tard, profund, joventut, sang/t, càrrec, plenitud.

2. capficar, absent, dissabte, òptim, objecte, cabdell, dubtar, baptisme, substància, obscur, captivar, subscriure, submergir, absència, cabdal.

Advocat, viatge, admirar, dotze, sotmetre, jutjar, fetge, aritmètica, adjuntar, horitzó, atmosfera, adscriure, ametlla, adjacent, guitza, adjudicar, atlàntic.

pacte, suggerir, arquitecte, tractar, accelerar, augment, digne, delicte, anècdota, docte, fragment, maligne, succés, impugnar.

3. equip, tip, tomb, calb, xarrup, rumb, tap, grip, colp, camp, trip, palp.

4. llop/lloba; miop/miopia; drap/drapaire; tub/tubulat; polp/polper; serp/serpentejar; corb/corbató; sogorb/sogorbí; esnob/esnobista; xop/xopar; esparadrap/ ; pap/papada.

9.  beure- veure; vellesa- bellesa; venes- benes; vuit – buit; ball – vall.

10.          automòbil            avorrir                 fava                      taverna

               advocat                biga                      sabó                     travar

               alcova                  cascavell              vernís                   gavardina

               almívar                desimbolt            voltor                   rebentar

               arribar                  cavalcar                comboi                 treballar

               avall                     trobador                riba                       rebolcar

               cavaller                baró                      núvol                   provar

11. mòvil – mòbil; reventar – rebentar; volcar – bolcar; calvo – calb; cuervo – corb; curva – corba; vaho – baf; varón – baró; venda – bena; verruga – berruga; viga – biga; vasco – basc.

 FONEMES ALVEOLARS

5.         catorze                 televisió                bàsic                    composició

               brasa                    rosa                      pinzellada            Teresa

               colze                    posar                    llosa                     alzina

               museu                  fusió                     lesió                     esmorzar

               asil                       entesos                 duresa                  revisar

               il·lusió                 senzillesa             zona                     peresós

               cosa                      confusió                brusa                    reposar

               polze                    deposició             benzina                Manises

               pesar                    positiu                 rasant                   tisores

               visita                    casa                      rabosa                  cervesa

               ase                        encisar                 naturalesa            misèria

 6.            interessar             atroç                     travessar              dansa

               capaces                cabassos                clàssica                passió

               esperances           tros                       comerç                 terrassa

               traspassar            moltíssims           transmissió          obsessionat

               bossa                    borsa                    discussió              Massalavés

               classificar            eficàcia                missa                    confessar

               passeig                 successió             opressió               precaució

               fòssil                    associació            assignatura          classe

               essencial              necessitar            de pressa             sessió

               comissari             esmussar              possessiu             rossa

 7.            passar                  posar                    passió                  dissident              impressor

               tesi                       divisor                 dissolvent            desídia                 oasi

               raça                      metamorfosi        crisi                      interessos            anàlisi

               cendra                  civella                  cançó                   consell                 tossut

               emissora              decisió                 russa                    classe                   pressió

               assegurar             temença                accelerar              il·lusió                 tossir

               ingressos             divisió                 congressos           enyorança            admissió

               venjança              anàlisi                  accessos                paisatge                associar

               trossejar                anglesos                fosos                    assenyalar           encerclar

               cervesa                 puresa                  assedegat             audaços                desitjar

               associar                grisos                   assolellat             fermesa                necessari

               mossegar             divisió                 congressos           ingressar              enyorança

               assassinat            obsessió                successora           possible               accessible

               vosaltres              visitar                  tresor                   travessar              tassa

               rosegar                 assajar                 resum                   resultat                passaport

               pesseta                 pessic                   pissarra                pausa                   zoològic

               presó                    pesar                    óssa                      música                 topazi

               transistor             zero                      tisores                  brusa                    pallasso

               dotzena                països                  missió                  església                masia

               Ignasi                   Lluïsa                   exposició             sofre                     safrà

8. admissió, comissió, impressor, abadessa, agressor, discussió, emissora, progressió, expressió, duquessa, transmissor, transgressió.

9.  anissos, grisos, suïssos, nassos, casos, gasos, congressos, accessos, grossos, reposos, calabossos, tresos, anglesos, espessos, cabassos, interessos, matisos, mesos, japonesos, pesos, trossos, arrossos, russos, usos, dosos, busos.

10.

1. camisa, grisa, missa.

2. fase, classe, massa.

3. confessà, resà.

4. mossa, curiosa, destrossa, cosa.

5. cosia, tossia.

6. trossos, grossos, esposos.

7. Tereseta, pesseta.

8. mossegar, massegar.

11. senyor, missió, cassola, dansa, ensenyar, pallasso, sabata, persona, insecte, pesseta, pissarra, disset, estrella, suor, tassa, casa, cosa, passar.

 12. feliç, llençol, traça, cançó, març, pedaç, plaça, cinquanta, cirera, dolç, braç, cent, adreçar, aficina, véncer, cigró, cistella, força, ciutat, vençut, edició, amenaçar, encendre, comerç.

 FONEMES PALATALS

1. avantatjós, coratjós, viatjar, assetjar, petjada, jutgessa, heretgia, massatgista, paisatgista, salvatgisme, rellotger, enutjós.

2. llotges, sitges, fotges, heretgies, calitges, mitges, taronges, enveges, dejuns, pluges, esponges, mitjges, botiges, puges, corretges, granges, natges, monges.

3. eixir, Xàtiva, moixa, Xàbia, coixos, nàixer, ximple, caixa, peix, xarop, xampany, créixer, pixum, seixanta, feixos, conéixer, arruixar, eixugar, moixama, això, feixucs, xèrif, lleixiu, dibuix, deixar, desxifrar, disbauxa, xeringa, enguixar, eix.

4. ratxa, conxa, xufa, Xile, cotxer, trinxar, matxet, perxar, xafarder, txeca, Càlitx, xinxa, gaspatxo, metxa, cartutxera, puig, vaig, xiquet, mig, xutar, botxí, marxa, carxofar, xe, porxada, Barx, despatxar, xuplar, arxiu, oreig, clòtxina, xiclet.

5. passeig, maig, lleig, desig, roig, despatx, Puig, cartutx, cartutxera, empatx, escabetx, rebuig, enuig, escabetxina, roig, empatxada, estoig, cotxes, puig, metxa, cartutxos, fitxes, fitxar, goig, Txecoslovàquia.

CONSONANTS NASALS

1.         tambor                                semblant                             circumstància

               enveja                                 emmagatzemar                  enfadar-se

               invent                                 enmig                                  somriure

               fang                                     empitjorar                          novembre

               inflamació                          envellit                               conferència

               comtessa                            commutar                           Gemma

               perenne                               Anna                                   impremta

               tramvia                               planxa                                gimnàstica

2. angle: xamfrà;  estimulant: amfetamina;  agredir: atemptar;  perdurable: perenne;  no obstant: tanmateix;  adjunt: annex;  excrement: femta;  senyal: empremta;  recipient: àmfora;  lliure: exempt;  espectacular: sumptuós; anticipació: acompte.

4. fil: enfilar; negre: ennegrir; bena: embenar; llaç: enllaçar; malalt: emmalaltir; blanc: enblanquir; mut: emmudir; marc: emmarcar; metzina: emmetzinar; sabó: ensabonar; fons: enfonsar; joia: enjoiar.

5. ample, compte, banc, circumferència, conte, comte, comptat, descompte, temptació, Immaculada, somrient, tramvia, circumval·lació, simfonia, trompetes, tambors, condemna, atemptat, immediatament.

FONEMES LATERALS

1. il·legal, il·legible, il·legítim, il·lícit, il·limitat, il·lògic, il·localitzable.

2. penicil·lina, cancel·lar, interpel·lar, fal·lible, maquiavèl·lic, al·lot, fal·làcia, apel·lar, al·legoria, col·lisió, damisel·la, oscil·lar.

xic: al·lot; antibiòtic: penicil·lina; mentida: fal·làcia; invalidar: cancel·lar; senyoreta: damisel·la; interposar: interpel·lar; metàfora: al·legoria; astut: maquiavèl·lic; enganyós: fal·lible; xoc: col·lisió; vacil·lar: oscil·lar; exigir: apel·lar.

3. alegre: alegrar                              il·lustre: il·lustració                         parcel·la: parcel·lar

    col·legi: col·legial                       instal·lar: instal·lació                       tranquil·la: tranquil·litat

    delegat: delegació                        relació: relacionar                            rebel·lió: rebel·lar

    col·laborar: col·laboració            paral·lel: paral·lela                          meló: melonar

    il·lús: il·lusió                                intel·ligent: intel·ligència                excel·lent: excel·lència

    il·luminar: il·luminació                bèl·lic: bel·licós                               jubilat: jubilació

    elèctric: electricitat                      nul·la: anul·lar                                 goril·la: goril·les

    celebrar: celebració                      militar: militarisme                          síl·laba: sil·làbic

    al·lucinar: al·lucinació                elegir: elecció                                   mil·lèssim: mil·lèssima

    idil·li: idíl·lic                                titular: titulació                                 milió: milionari

 4. il·lusió                            pel·lícula                            taula                     apel·lar                solució

    col·laboració                  alegria                                intel·ligent           al·locució            tranquil·litat

    excel·lent                       cèlebre                                caravel·la            estela                   cristal·lí

    il·lustre                          sol·licitar                            elogi                     mil·lenari            còlera

    aquarel·la                       rebel·lió                              oliva                     col·lisió                filial

    paral·lela                        instal·lar                             al·legoria             delegada              goril·la

    vela                                 novel·la                              miler                    il·lés                     fumarel·la

    pusil·lànime                   col·lectiu                            insòlit                  caravel·la            col·lecció

    el·lipse                           hel·lènic                              metàl·lic              escola                  col·legi

    fal·laç                             titil·lar                                col·lador              eòlica                   pupil·la

    eludir                              capil·lar                              libèl·lula              il·lícit                   religió

    mol·lusc                         il·lustrat                              fal·lible                parcel·la                Brussel·les

    milió                               cel·la                                  passarel·la           solidaritat            cal·ligrafia

    repel·lent                       maleta                                 anul·lar                il·luminació        gàl·lic

    oscil·lar                          delegat                                satèl·lit                bala                      fal·làcia

    il·legítim                        bèl·lic                                 elèctric                 recelar                 col·loqui

 5. col·laborar, ples, al·lucinava, rebel·lió, estabilitat, desconsolat, il·lusió, pel·lícula, calendari, tranquil·lament, vacil·la, vacil·lant, celebraren, solemnitat, exili, intel·lectual, al·lèrgic, elogis, flicitacions, alegria, elegit, col·locar, col·lecció, aquarel·les.

 

6.–electricista, instal·lar, cèl·lula, elèctrica.

- col·loqui, felicitar, col·laborador.

- col·lisió, il·lesos, ambulància, auxili.

- al·lusió, colonial, il·lustre.

- delinqüent, infal·lible, anul·lar.

- alarma, col·lecció, aquarel·les.

- goril·la, rebel·là, alimentació, cel·la, metàl·lica.

SOLUCIONS (p. 5-6) Consonantisme: les consonants geminades

La ela geminada (l·l)

1. Completeu els buits de les frases següents amb l, ll, l·l, tl tll:

1. Té l'apartament en una zona molt tranquil·la de la ciutat.

2. El menjar que serveixen en aquest restaurant és excel·lent.

3. El president va eixir il·lès (il·lés) de l'atemptat.

4. S'ha comprat una parcel·la per a fer-se un xalet.

5. Té una col·lecció de segells molt important.

6. Passà el test d'intel·ligència amb un bon resultat.

7. Li concediren una beca de col·laboració i escrigué una novel·la.

8. No han solucionat res, la proposta ha estat nul·la.

9. La celebració de l'acte es va declarar il·legal.

10. Va venir l'electricista i em va instal·lar el fil musical, però encara treu un so massa metàl·lic.

11. Sol·licitàrem l'assistència al col·loqui sobre satèl·lits.

12. Ahir al col·legi va posar una pel·lícula bèl·lica.

13. El van col·locar dins una cel·la de càstig.

14. Ha presentat una proposta paral·lela on fa al·lusió als temes encara no solucionats.

15. La il·luminació que han instal·lat a la circumval·lació és pàl·lida.

16. Han al·legat desconeixement de la llei en l’apel·lació presentada.

17. Han elaborat un projecte que consta d’un miler de fulls.

18. He estat col·laborant en la solució d’un sil·logisme d’una complicació il·limitada.

19. Cavil·lar massa pot provocar problemes capil·lars que desemboquen en alopècia.

20. Mireia és una dona molt alegre i treballadora.

21. Els lletrats haurien d'estudiar més literatura hel·lènica.

22. El bitllet té una ratlla intel·ligentment dissenyada.

23. Hem perdut el litigi contra els titulars del transatlàntic.

24. A causa de trencar ametles em fa mal l'espatla.

25. Camil·la té les pupil·les pàl·lides: cal buscar una solució.

26. És una dona molt liberal: ha permés la rebel·lió dels seus fills.

2. miraments, passat, arribar, misteriosa, princesa, comtat, Hongria, princesa, vigilància, monges, abadessa, assistit, escàndol, arribada, esperança, passeig, plaça, tard, automòbil, dada, augmentar, aclarir, majordom, avorria, havia, setmana, passada, taverna, impressionant, missió, acabat.

 





2n BAAM 

SOLUCIONARI: ORTOGRAFIA (p. 20-27)

CONSONANTS OCLUSIVES

1. nebot, estrateg, salut, ràpid, tub, poruc, fàstic, llop, quietud, sord/t, bec, alberg, esnob, abric, àrab, aprenc, bandit, càstig, espàrrec, buit, clàssic, esquerp, suc/d, gemec, tard, profund, joventut, sang/t, càrrec, plenitud.

2. capficar, absent, dissabte, òptim, objecte, cabdell, dubtar, baptisme, substància, obscur, captivar, subscriure, submergir, absència, cabdal.

Advocat, viatge, admirar, dotze, sotmetre, jutjar, fetge, aritmètica, adjuntar, horitzó, atmosfera, adscriure, ametlla, adjacent, guitza, adjudicar, atlàntic.

pacte, suggerir, arquitecte, tractar, accelerar, augment, digne, delicte, anècdota, docte, fragment, maligne, succés, impugnar.

3. equip, tip, tomb, calb, xarrup, rumb, tap, grip, colp, camp, trip, palp.

4. llop/lloba; miop/miopia; drap/drapaire; tub/tubulat; polp/polper; serp/serpentejar; corb/corbató; sogorb/sogorbí; esnob/esnobista; xop/xopar; esparadrap/ ; pap/papada.

9.  beure- veure; vellesa- bellesa; venes- benes; vuit – buit; ball – vall.

10.          automòbil            avorrir                 fava                      taverna

               advocat                biga                      sabó                     travar

               alcova                  cascavell              vernís                   gavardina

               almívar                desimbolt            voltor                   rebentar

               arribar                  cavalcar                comboi                 treballar

               avall                     trobador                riba                       rebolcar

               cavaller                baró                      núvol                   provar

11. mòvil – mòbil; reventar – rebentar; volcar – bolcar; calvo – calb; cuervo – corb; curva – corba; vaho – baf; varón – baró; venda – bena; verruga – berruga; viga – biga; vasco – basc.

 FONEMES ALVEOLARS

5.         catorze                 televisió                bàsic                    composició

               brasa                    rosa                      pinzellada            Teresa

               colze                    posar                    llosa                     alzina

               museu                  fusió                     lesió                     esmorzar

               asil                       entesos                 duresa                  revisar

               il·lusió                 senzillesa             zona                     peresós

               cosa                      confusió                brusa                    reposar

               polze                    deposició             benzina                Manises

               pesar                    positiu                 rasant                   tisores

               visita                    casa                      rabosa                  cervesa

               ase                        encisar                 naturalesa            misèria

 6.            interessar             atroç                     travessar              dansa

               capaces                cabassos                clàssica                passió

               esperances           tros                       comerç                 terrassa

               traspassar            moltíssims           transmissió          obsessionat

               bossa                    borsa                    discussió              Massalavés

               classificar            eficàcia                missa                    confessar

               passeig                 successió             opressió               precaució

               fòssil                    associació            assignatura          classe

               essencial              necessitar            de pressa             sessió

               comissari             esmussar              possessiu             rossa

 7.            passar                  posar                    passió                  dissident              impressor

               tesi                       divisor                 dissolvent            desídia                 oasi

               raça                      metamorfosi        crisi                      interessos            anàlisi

               cendra                  civella                  cançó                   consell                 tossut

               emissora              decisió                 russa                    classe                   pressió

               assegurar             temença                accelerar              il·lusió                 tossir

               ingressos             divisió                 congressos           enyorança            admissió

               venjança              anàlisi                  accessos                paisatge                associar

               trossejar                anglesos                fosos                    assenyalar           encerclar

               cervesa                 puresa                  assedegat             audaços                desitjar

               associar                grisos                   assolellat             fermesa                necessari

               mossegar             divisió                 congressos           ingressar              enyorança

               assassinat            obsessió                successora           possible               accessible

               vosaltres              visitar                  tresor                   travessar              tassa

               rosegar                 assajar                 resum                   resultat                passaport

               pesseta                 pessic                   pissarra                pausa                   zoològic

               presó                    pesar                    óssa                      música                 topazi

               transistor             zero                      tisores                  brusa                    pallasso

               dotzena                països                  missió                  església                masia

               Ignasi                   Lluïsa                   exposició             sofre                     safrà

8. admissió, comissió, impressor, abadessa, agressor, discussió, emissora, progressió, expressió, duquessa, transmissor, transgressió.

9.  anissos, grisos, suïssos, nassos, casos, gasos, congressos, accessos, grossos, reposos, calabossos, tresos, anglesos, espessos, cabassos, interessos, matisos, mesos, japonesos, pesos, trossos, arrossos, russos, usos, dosos, busos.

10.

1. camisa, grisa, missa.

2. fase, classe, massa.

3. confessà, resà.

4. mossa, curiosa, destrossa, cosa.

5. cosia, tossia.

6. trossos, grossos, esposos.

7. Tereseta, pesseta.

8. mossegar, massegar.

11. senyor, missió, cassola, dansa, ensenyar, pallasso, sabata, persona, insecte, pesseta, pissarra, disset, estrella, suor, tassa, casa, cosa, passar.

 12. feliç, llençol, traça, cançó, març, pedaç, plaça, cinquanta, cirera, dolç, braç, cent, adreçar, aficina, véncer, cigró, cistella, força, ciutat, vençut, edició, amenaçar, encendre, comerç.

 FONEMES PALATALS

1. avantatjós, coratjós, viatjar, assetjar, petjada, jutgessa, heretgia, massatgista, paisatgista, salvatgisme, rellotger, enutjós.

2. llotges, sitges, fotges, heretgies, calitges, mitges, taronges, enveges, dejuns, pluges, esponges, mitjges, botiges, puges, corretges, granges, natges, monges.

3. eixir, Xàtiva, moixa, Xàbia, coixos, nàixer, ximple, caixa, peix, xarop, xampany, créixer, pixum, seixanta, feixos, conéixer, arruixar, eixugar, moixama, això, feixucs, xèrif, lleixiu, dibuix, deixar, desxifrar, disbauxa, xeringa, enguixar, eix.

4. ratxa, conxa, xufa, Xile, cotxer, trinxar, matxet, perxar, xafarder, txeca, Càlitx, xinxa, gaspatxo, metxa, cartutxera, puig, vaig, xiquet, mig, xutar, botxí, marxa, carxofar, xe, porxada, Barx, despatxar, xuplar, arxiu, oreig, clòtxina, xiclet.

5. passeig, maig, lleig, desig, roig, despatx, Puig, cartutx, cartutxera, empatx, escabetx, rebuig, enuig, escabetxina, roig, empatxada, estoig, cotxes, puig, metxa, cartutxos, fitxes, fitxar, goig, Txecoslovàquia.

CONSONANTS NASALS

1.         tambor                                semblant                             circumstància

               enveja                                 emmagatzemar                  enfadar-se

               invent                                 enmig                                  somriure

               fang                                     empitjorar                          novembre

               inflamació                          envellit                               conferència

               comtessa                            commutar                           Gemma

               perenne                               Anna                                   impremta

               tramvia                               planxa                                gimnàstica

2. angle: xamfrà;  estimulant: amfetamina;  agredir: atemptar;  perdurable: perenne;  no obstant: tanmateix;  adjunt: annex;  excrement: femta;  senyal: empremta;  recipient: àmfora;  lliure: exempt;  espectacular: sumptuós; anticipació: acompte.

4. fil: enfilar; negre: ennegrir; bena: embenar; llaç: enllaçar; malalt: emmalaltir; blanc: enblanquir; mut: emmudir; marc: emmarcar; metzina: emmetzinar; sabó: ensabonar; fons: enfonsar; joia: enjoiar.

5. ample, compte, banc, circumferència, conte, comte, comptat, descompte, temptació, Immaculada, somrient, tramvia, circumval·lació, simfonia, trompetes, tambors, condemna, atemptat, immediatament.

FONEMES LATERALS

1. il·legal, il·legible, il·legítim, il·lícit, il·limitat, il·lògic, il·localitzable.

2. penicil·lina, cancel·lar, interpel·lar, fal·lible, maquiavèl·lic, al·lot, fal·làcia, apel·lar, al·legoria, col·lisió, damisel·la, oscil·lar.

xic: al·lot; antibiòtic: penicil·lina; mentida: fal·làcia; invalidar: cancel·lar; senyoreta: damisel·la; interposar: interpel·lar; metàfora: al·legoria; astut: maquiavèl·lic; enganyós: fal·lible; xoc: col·lisió; vacil·lar: oscil·lar; exigir: apel·lar.

3. alegre: alegrar                              il·lustre: il·lustració                         parcel·la: parcel·lar

    col·legi: col·legial                       instal·lar: instal·lació                       tranquil·la: tranquil·litat

    delegat: delegació                        relació: relacionar                            rebel·lió: rebel·lar

    col·laborar: col·laboració            paral·lel: paral·lela                          meló: melonar

    il·lús: il·lusió                                intel·ligent: intel·ligència                excel·lent: excel·lència

    il·luminar: il·luminació                bèl·lic: bel·licós                               jubilat: jubilació

    elèctric: electricitat                      nul·la: anul·lar                                 goril·la: goril·les

    celebrar: celebració                      militar: militarisme                          síl·laba: sil·làbic

    al·lucinar: al·lucinació                elegir: elecció                                   mil·lèssim: mil·lèssima

    idil·li: idíl·lic                                titular: titulació                                 milió: milionari

 4. il·lusió                            pel·lícula                            taula                     apel·lar                solució

    col·laboració                  alegria                                intel·ligent           al·locució            tranquil·litat

    excel·lent                       cèlebre                                caravel·la            estela                   cristal·lí

    il·lustre                          sol·licitar                            elogi                     mil·lenari            còlera

    aquarel·la                       rebel·lió                              oliva                     col·lisió                filial

    paral·lela                        instal·lar                             al·legoria             delegada              goril·la

    vela                                 novel·la                              miler                    il·lés                     fumarel·la

    pusil·lànime                   col·lectiu                            insòlit                  caravel·la            col·lecció

    el·lipse                           hel·lènic                              metàl·lic              escola                  col·legi

    fal·laç                             titil·lar                                col·lador              eòlica                   pupil·la

    eludir                              capil·lar                              libèl·lula              il·lícit                   religió

    mol·lusc                         il·lustrat                              fal·lible                parcel·la                Brussel·les

    milió                               cel·la                                  passarel·la           solidaritat            cal·ligrafia

    repel·lent                       maleta                                 anul·lar                il·luminació        gàl·lic

    oscil·lar                          delegat                                satèl·lit                bala                      fal·làcia

    il·legítim                        bèl·lic                                 elèctric                 recelar                 col·loqui

 5. col·laborar, ples, al·lucinava, rebel·lió, estabilitat, desconsolat, il·lusió, pel·lícula, calendari, tranquil·lament, vacil·la, vacil·lant, celebraren, solemnitat, exili, intel·lectual, al·lèrgic, elogis, flicitacions, alegria, elegit, col·locar, col·lecció, aquarel·les.

 

6.–electricista, instal·lar, cèl·lula, elèctrica.

- col·loqui, felicitar, col·laborador.

- col·lisió, il·lesos, ambulància, auxili.

- al·lusió, colonial, il·lustre.

- delinqüent, infal·lible, anul·lar.

- alarma, col·lecció, aquarel·les.

- goril·la, rebel·là, alimentació, cel·la, metàl·lica.

SOLUCIONS EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES

Ex. 32

a) li’ls b) li’l c) li les d) li’n e) li la f) li l’ g) li les h) li’n

Ex. 33

me l’he te l’ me’ls se te’ls

se n’ te’l se l’ se l’

Ex. 34

a) me l’ b) te’l c) me l’ d) -me’l e) s’hi f) se te l’ g) m’hi h) me’n i) se’l

j) me l’ k) me l’ l) te l’ m) s’hi n) me’ls o) me’n

Ex. 35

a) no me’n dones cap. b) que ell t’ho conte. c) te’n poses? d) us ho e) se les f) la hi

 

SOLUCIONS EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES 

Ex. 1 

1 L’he vista 2 Ho he vist 3 En convidaré tres 4 Porta’n  5 N’he vist una de por  6 Les acompanyava  7 Porta-ho  8 No els trobem enlloc  9 Vaig plantar-ne un  10 La va conèixer / Va conèixer-la 11 Qui ho ha dit? 12 Els portes curts 13 Els has guardats? 14 En comprava15 La mare en feia de fregides 16 Guarda-ho.

Ex. 2

1 Ahir vaig trucar-li  2 Li vam ensenyar  3 Li he dit 4 Els presentaré la meua filla 5 Els compraré detallats  6 Mireia, ensenya’ls les notes  7 Hui li emprovaré el vestit. 8 Sempre li guardem els cromos. 9 Vull enviar-li un missatge. 10 Hem de fer-los la comanda. 11 Els enviaré els catàlegs. 12 Demà aniré a comprar-li un regal.

Ex. 3

1 Ho és  2 Hi va  3 Ho està  4 S’hi sent  5 Ho estic  6 Hi dorm  7 Ho sembla  8 S’hi ha tornat  9 Ho és  10 S’hi considera  11 Ho estem 12 Hi anem.

Ex. 4

1 Li ho faré pagar  2 Li’ls deixaran 3 Li ho comentarem 4 Li les cantarà 5 Li’n donaré  6 Li la demanarem  7 Li n’enviaré  8 Li’l perdoneu? 9 Els els faré pagar  10 Els ho llogarà  11 Els ho proposareu? 12 Els les reformaran 13 Els en donaràs 14 Els les donarem 15 Els en faré.

Ex. 5

a. Li l’he de comprar b. Antoni li’n recomana una. c. Vaig portar-l’hi  d. Enric li’l va demanar  e. Els les / collir-los-les f. Els el comprarem g. Emili no les hi portarà. h No n’hi havia a l’armari. i Qui la’n llevarà? j No t’ho perdonaré mai.

Ex. 6

1 te’l / ens el  2 t’ho 3 us el 4 m’ho 5 us ho / us ho 6 Us el / ens el 7 m’ho, t’ho 8 te’l / ens ho 9 us el /ens l’ 10 te’l / t’ho 11 -te’l / t’ho.

Ex. 7

1 Demà li les agafaré 2 Canta-li’n una 3 Renta’ls-les 4 Telefona’ls 5 Obri-li-la 6 Fem-los-en un 7 Li’l trametreu 8 Els n’oferiu 9 Agafa’ls-la 10 Els les furta / Furta’ls-les 11 Miquel li l’ha recomanat 12 No li l’has donada 13 Ramon els n’ha comprat. 14 Pep li’n recita 15 Teresa els el deu  16 L’hi vam haver de dur / Vam haver de dur-l’hi. 17 Li l’haurem de donar 18 Emili els en pagarà una. 19 N’hi ha plantat un. 20 No s’hi esforça. 21 Ens n’hem de comprar un. 22 Ens en va fer / Va fer-nos-en un 23 Demà us n’enviaré 24 Me l’han arreglada 25 Quan te l’enviaran? 26 La mare me l’ha portat. 27 El meu germà me l’ha comprat 28 El mestre me la pregunta 29 Ella me l’explica 30  El pare te’ls compra  31 En Jordi li la va dir 32 Qui te’l va regalar? 33 Ja els els he donats 34  En Josep ens l’arregla.

Ex. 8

1 li 2 n’ 3 us/ ens 4 els 5 hi 6 ‘l 7 l’ 8 -ho 9 pose’s 10 els 11 -les 12 l’ / en 13 -lo 14 ‘n 15 en 16 la 17 ho/l’ 18 el 19 -ne 20 en 21 us 22 -lo / el 23 les /-les 24 la / l’ 25 els / els

Ex. 9

1 hi 2 en 3 el 4 l’ 5 li les 6 l’ 7 li’l 8 hi 9 n’hi 10 els l’ 11 -li’n 12 li l’ 13 els les 14 en 15 els ho 16 l’ 17 n’hi 18 Li’l 19 Els ho 20 Les hi 21 li la 22 en 23 els l’ 24 te’ls 25 -ne 26 hi 27 li l’ 28 n’hi.

ELS PRONOMS FEBLES

Els pronoms febles són elements àtons que funcionen com a clítics verbals, és a dir, s’adjunten davant o darrere del verb i formen una unitat d’entonació amb aquest, com si es tractara d’una única paraula: m’agrada porta’ls. La majoria són personals, tret del neutre ho i dels adverbials en i hi.

 

1a persona

2a persona

3a persona

Neutre

Adverbials

Singular

em

et

es, el, la, li

ho

hi

Plural

ens

us

es, els, les


Els pronoms febles poden presentar quatre formes segons la posició que ocupen respecte al verb:

- La forma reforçada apareix davant de verbs començats per consonant: et porta, ens llig...

- La forma elidida s’utilitza davant de verbs que comencen per vocal: s’esforça, t’agrada...

- La forma plena apareix darrere del verb acabat en consonant o diftongs: esperant-vos, fixeu-vos...

- La forma reduïda s’utilitza darrere de verbs acabats en vocal (sempre que no siga un diftong): agafa’l, porta’ls...

Els pronoms febles precedeixen el verb, excepte quan aquest està en infinitiu, gerundi o imperatiu, que sempre van darrere: en farem, les llig, s’amaga, ho sembla, però portar-lo, deixant-los, feu-ho.

REMARQUES SOBRE ELS PRONOMS FEBLES

· En la parla col·loquial és habitual utilitzar el verb haver-hi juntament amb el pronom en de manera sistemàtica (n’hi ha, n’hi havia...). Aquest pronom només és correcte quan substitueix algun element de l’oració, però no en els altres casos. Per exemple, és incorrecte dir: *No n’hi ha aigua, però és correcte No hi ha aigua o No n’hi ha.

· El plural de li és els i no *lis. Per exemple, Llegirà un conte a tots els xiquets, en fer-ne la substitució pronominal del CI quedarà Els llegirà un conte i no *Lis llegirà un conte.

· El pronom de complement indirecte els té variació de nombre, però no de gènere: oracions com He donat un llibre a Rosa o He explicat el problema a les xiques, passarien a Li he donat un llibre i Els he explicat el problema, no *Les he explicat el problema.

 

LES FUNCIONS DELS PRONOMS FEBLES

Els pronoms febles poden dur a terme les mateixes funcions que els elements a què fan referència.

COMPLEMENT DIRECTE

Els pronoms el, la, els, les, en i ho poden substituir un complement directe d’acord amb les normes següents:

 

PRONOMS

NORMES D’ÚS

EXEMPLES

el, la, els, les

Substitueixen complements directes determinats.

Portaré els llibres que m’has demanat. Els portaré

en

Fa referència a un element incomptable o indeterminat (sense article determinat davant o acompanyat d’un quantificador)

Ens recomanà una pel·lícula: Ens en recomanà una.

ho

És el pronom neutre que substitueix un pronom neutre (açò, això, allò) o una oració subordinada substantiva (introduïda per que, el que, si...).

Vols que fem un viatge a Londres? Sí, ho vull.

 

Pronom en + adjectiu

Quan un substantiu va acompanyat d’un adjectiu i el substituïm pel pronom en, l’adjectiu ha d’anar precedit per la preposició de. Ex.: Mireia duia unes ulleres roges: Mireia en duia unes de roges.

Concordança del pronom feble i el participi

Quan substituïm un CD determinat per un pronom feble, en cas que hi haja un temps verbal compost, el participi ha de concordar en gènere i nombre amb el pronom feble.

EXERCICIS

1. Respon les preguntes fent concordar el pronom feble amb el participi com en l’exemple.

Ja has endreçat l’habitació? Sí, ja l’he endreçada.   

a)     Ha trobat les arracades?

b)     Heu tret les entrades?

c)     Heu conegut la nova professora?

d)    Heu comprat les pizzes?

e)    Has aconseguit la beca?

 

Definit. Pot portar: - article definite - demostratiu - possessiu - nom propi

EL, LA, ELS, LES

Has portat les verdures? > Les has portades?

Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida.

Vaig vore el teu germà > El vaig vore.

Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.

Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res.

EN

Has portat verdures? > N’has portat?

Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.

 

Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò.

HO

Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir.

Volia allò > Ho volia.

Sabia el que passaria > Ho sabia.

 

COMPLEMENT INDIRECTE 

1a persona singular: EM

1a persona plural: ENS

2a persona singular: ET

2a persona plural: US

3a persona singular: LI

No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat.

3a persona plural: ELS (masculí i femení)

Substitució pronominal del complement indirecte

1.     Els pronoms febles li, els (‘ls, -los) fan la funció de complement indirecte i no tenen distinció de gènere, és a dir, s’utilitzen tant per a un referent masculí com per a un referent femení. Ex.: A Robert / Rosa, li demanaré els apuntsAls meus germans / a les meues germanes, vull donar-los un regal.

2.     La forma *lis és absolutament incorrecta.

3.     El pronom se només pot fer la funció de complement indirecte si té un valor reflexiu: Ell es cordava les sabatesEll se les cordava. Però quan el complement indirecte és una persona diferent del subjecte que realitza l’acció, sempre hem de fer servir el pronom liEll li corda les sabates, al fill.

ELS PRONOMS FEBLES (II): CC, CRV, PREDICATIU I ATRIBUT

 

EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL

Els complements circumstancials indiquen les circumstàncies en què es produeix l’acció del verb. Aquestes circumstàncies poden ser de temps, de lloc, de manera, d’instrument, de finalitat...

Van arribar amb retard (CC de temps)

Van treballar de valent (CC de manera)

Van estiuejar a la platja (CC de lloc)

Van  vindre amb cotxe (CC d’instrument)

 

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS

Com a norma general, els complements circumstancials són substituïts pel pronom hi, llevat d’un únic cas: si el complement és introduït per la preposició DE, és substituït per en (n’ / ‘n / -ne).

Demà tornaran al poble → Demà hi tornaran

He dut el cotxe al garatge →  Hi he dut el cotxe

He tret el cotxe del garatge →  N’he tret el cotxe

Cal tenir en compte, però, que el CC de manera és substituït sempre pel pronom hi (-hi) i el podreu localitzar preguntant-vos com es fa l’acció.

Pau treballava de valent →  Pere hi treballava.

Marc, camina de pressa, per favor! →  Marc, camina-hi, per favor

 

 

EL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL

Hi ha certs verbs que exigeixen (regeixen) la presència de complements introduïts per una preposició determinada. Per això, aquests complements s’anomenen preposicionals o de règim verbal. Ex.:

La teua cosina s’ha acostumat al soroll del trànsit. (La teua cosina s’hi ha acostumat).

Estic d’acord amb la vostra proposta. (Hi estic d’acord).

Contribuirem a l’eliminació dels residus tòxics. (Hi contribuirem).

 

Ací teniu alguns dels verbs que admeten aquest complement:

Complement amb A

Complement amb EN

Complement amb DE

Complement amb AMB

accedir, contribuir, excitar, procedir, renunciar, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se, dedicar-se...

pensar, tardar, vacil·lar, afanyar-se, complaure’s, entossudir-se, exercitar-se, delitar-se, interessar-se, confiar...

aprendre, parlar, saber, recordar-se, oblidar-se, riure’s, adonar-se, burlar-se, abstenir-se, queixar-se...

avenir-se, fer-se, estar d’acord, amenaçar...

 

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL

Per a substituir un complement de règim verbal tenim dos pronoms: en, hi.

 Usem en (n’ / ‘n / -ne) quan la preposició és de. Ex.: No es recorda de res. No se’n recordaParlava de tot un poc. En parlava.

 Usem hi per a totes les altres preposicions. Ex.: Renunciaré al càrrec. Hi renunciaréPensa en això que et vaig dir. Pensa-hi.

 

Quan substituïm una proposició introduïda per la conjunció que davant de la qual la preposició s’ha  omés, es fa la substitució tenint en compte la preposició implícita. Exemples:

No t’oblides del viatge. = No te n’oblides.

No t’oblides que tens un viatge = No te n’oblides.

També, cal recordar que les proposicions substantives d'infinitiu només poden anar introduïdes per les preposicions a o de. Per tant, si el verb regeix una preposició diferent (en, amb), cal substituir-la per una d’aquestes, però haurem de tenir en compte la preposició original quan fem la substitució pronominal. Exemple:

Confiava en la seua innocència.  Hi confiava.

Confiava de ser innocent. Hi confiava.

 

EL COMPLEMENT PREDICATIU

És semblant al CCM, però en aquest cas modifica dos elements de l’oració, ja que el predicatiu complementa alhora el verb i el subjecte de la frase, o bé el verb i el complement directe. Si és un adjectiu, aquest complement concorda amb el subjecte o amb el complement directe en gènere i nombre:
   Rosa passejava amoïnada. → el predicatiu concorda amb el subjecte
   Els alumnes troben la lliçó complicada. → el predicatiu concorda amb el complement directe
.

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL PREDICATIU

Els verbs predicatius tornar-se, trobar-se, arribar, resultar, fer-se... substitueixen el complement pel pronom HI

Vingué molt cansada? –Hi vingué.

Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa.

Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.

Alguns verbs que poden dur complement predicatiu són:

 

Verbs amb complement predicatiu i exemples

Tornar-se

El vi s’ha tornat agre.

Fer-se

Aquella poma s’ha fet malbé.

Quedar-se

Robert es va quedar esblaiat en saber la notícia.

Romandre

Els alumnes romanien drets al passadís.

Trobar-se

Mireia es trobava il·lusionada.

Presentar-se

La reunió s’havia presentat animada.

Anar

El xiquet sempre va brut.

Resultar

El partit va resultar interessant

Trobar

Anna trobava la seua amiga esgotada.

Arribar

Els corredors arribaran exhausts a la meta.

Considerar

El jurat considerà la novel·la meravellosa.

Aparéixer

El gos va aparèixer esprimatxat.

 

Però, amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar, el complement predicatiu se substitueix pel pronom EN 
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet

Em diuen Jordi. A tu també te’n diuen? 

ATRIBUT

Si és definit EL, LA ELS, LES

Pere és el metge del poble > Pere l’és.

Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO

Pere és metge > Pere ho és.

Pere és el metge del poble > Pere ho és

Per a donar èmfasi (partitiu) EN

Mira que n’ets, de llest!

Si n’estic, de farta! 

1/11/23

LA SUBORDINACIÓ (CLAUS)

Ex. 1

- Vam veure senyals que ells havien estat a casa meua. CN

- Li va demanar que deixara de molestar-lo. CD

- Em molesta que em critiquen injustament. Subjecte

- Acceptaren que els acompanyàrem durant el viatge. CD

- La idea és que proposeu alternatives viables. Atribut

- Vam parlar amb qui ho va demanar. CCC

- Volien saber si podien entrar. CD

Ex. 4 (pàg. 113)

1. Els va sorprendre que fos tan hipòcrita. Sub. Subs completiva / subjecte

2. Es penedia d’haver-ho fet. Sub. Subs d’inf. / CRV

3. Ens ha comentat que avui ella no hi era. Sub. Subs completiva /CD

4. Es van oblidar de donar-li les gràcies. Sub. Subs d’inf. / CRV

5. Encara no hem entés què ens ha dit. Sub. Subs interrogativa ind. / CD

6. Es queixava que no l’haguessen advertit. Sub. Subs completiva/ CRV

7. M’espanta conéixer tants detalls dels fets. Sub. Subs d’inf. / subjecte

8. No era segur que fos reelegida. Sub. Subs completiva / subjecte

9. Li sap molt greu que no vingueu. Sub. Subs completiva / subjecte

10. No us adonàveu que jugàveu amb foc. Sub. Subs completiva / CRV

11. Estan cansats que tothom els maltracte. Sub. Subs completiva / Cadj.

12. No valia la pena esforçar-s’hi tant. Sub. Subs d’inf. / Subjecte

13. La Mertitxell diu  que no hi està d’acord. Sub. Subs completiva / CD

14. S’arrisquen que els expulsen de l’associació. Sub. Subs completiva / CRV

15. No sempre és fàcil combatre la peresa. Sub. Subs d’inf./Subjecte

16. La sensació  que tots érem una família va durar poc. Sub. Subs completiva / CN

17. Va preguntar si podien fer la feina plegats. Sub. Subs completiva / CD

18. Estic segur de guanyar les oposicions. Sub. Subs d’inf. /Cadj.

19. Els caçadors desitjaven que l’època de veda finalitzés aviat. Sub. Subs completiva/CD

20. Els pares van estar molt contents que els preparàrem una festa. Sub. Subs completiva / Cadj.

21. M’agradaria  que el viatge programat fos un èxit. Sub. Subs completiva/ subjecte

22. La solució és preparar-se l’examen. Sub. Subs d’inf/ atribut

23. No s’adona que la pell també registra el pas del temps. Sub. Subs completiva/ CRV

24. Tinc el pressentiment que el partit acabarà amb un empat. Sub. Subs completiva/CN

25. Els va assegurar que arribaria d’hora. Sub. Subs completiva / CD

26. Em molesta que no confieu en mi. Sub. Subs completiva / Subjecte

27. Resulta difícil d’entendre el problema. Sub. Subs d’inf. / Cadj.

28. Es va oblidar de portar la calculadora. Sub. Subs d’inf. / CRV

29. És incapaç  de recordar res. Sub. Subs d’inf. /Cadj.

30 No sabien si presentar-se d’etiqueta. Sub. Subs completiva / CD

31. Volia que li donaren una nova oportunitat. Sub. Subs completiva / CD

32. Tinc por que m’agafen. Sub. Subs completiva/ CN

33. No sap encarregar-se de la germana petita. Sub. Subs d’inf. / CD

34. Va renunciar que li exposessen els quadres. Sub. Subs completiva / CRV

35. No m’agrada  que em parlen amb aquest to. Sub. Subs completiva/ subj.

36. Us recomane que li feu una visita. Sub. Subs completiva /CD

37. Era feliç de retrobar-se amb la colla de l’estiu. Sub. Subs d’inf. / Cadj.

38. Està content que el porten a passejar. Sub. Subs completiva / Cadj.

39. M’agrada que portes arracades al melic. Sub. Subs completiva / subjecte

40. Estalviar per a la vellesa és signe de prudència. Sub. Subs d’inf. / subjecte

 

EXERCICI REPÀS ANÀLISI LINGÜÍSTICA DEL TEXT.

1. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:

1. que assistim: s’elideix              2. raons: tancada

3. només unes: sonora               4. compten: tancada

 

2. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:

1. els ulls: sonora                       3. immergits: sonora

2. pots: o                                    4. reflex: oberta

 

3. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:

1. seus parlants: sorda                3. expertes: oberta

2. lloc: oberta                             4. als factors: sorda

 

4. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:

1. seu: tancada                          3. prims i morats: sonora

2. morta: oberta                          4. foscos: tancada

 

5. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:

1. poble: oberta                          3. més raó que un sant: s’elideix

2. novel·lista: tancada                 4. s evident: sonora

 

6. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:

1. desig: sorda                           3. resposta: oberta

2. viatge: sonora                         4. verb: oberta

 

7. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:

1. lloc: oberta                             3. zones: sonora

2. s en contacte: sonora         4. model: oberta

 

8. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:

1. abans de rifar: sonora             3. dolços: tancada

2. taronja: oberta                        4. una altra: s’elideix

 

9. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:

1. aleshores: sonora                   3. la situació: sorda

2. esperit: tancada                      4. s'accepta: oberta

 

10. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:

1. vaig rebre: sonora                   3. descobert: oberta

2. retorn: oberta                         4. cos: oberta

 

11. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:

1. certament: oberta                   3. joves: tancada

2. fronteres: tancada                   4. anàlisi: sonora

 

12. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:

1. besava: sonora                       3. tots els: sonora

2. olor: tancada                          4. brossa: oberta

 

13. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:

1. faig senyals: sorda                  3. dojo: sonora

2. recorda: oberta                       4. afecta: oberta

 

14. a) Indica la pronunciació dels elements subratllats:

1. hivern: oberta                         3. plens de: sonora

2. disposades en: sonora            4. aleshores: oberta

 

EXERCICIS DE FONÈTICA

6. dues passes: sorda       fred glacial: sonora           tres passos: sorda

el cinema: sorda               les novel·les: sonora         els hòmens: sonora

rep un avís: sorda             boig perillós: sorda           decàleg moral: sonora

poc dolç: sonora               despastx ordenat: sonora  arrop i tallades: sorda

el silenci: sorda                 les abelles: sonora            gat amorós: sorda

pot vindre: sonora             un colp de sort: sonora      és el millor: sonora

amic amable: sorda          mels de flors: sonora

 

7.

a. Les aus: sonora            b. Tinc un: sorda     c. Els propietaris venen: sor/son.

d. Pots anar?: sonora        e. Les empreses: sonora   f. Vaig recobrar: sonora

g. Prop de: sonora            h. Vaig pensar: sorda        i. sap què: sorda

j. Escampades per: sorda  k. Les oficines / les empreses: son/son.

l. Factories químiques: sorda

 

8.

a. Diu qu/ ara trenca /l pacte i prou.      

b. Fa quinz/ anys qu/ els...

c. No /l saludes pel camí /stret.

d. Si /l veus, dis-li que vinga /n mitj/ hora.

e. Tu /nraonant amb ella? Quin/ alegria!

f. Vin/ amb mi i veuràs la bon/obra qu/ han fet.

 

9. a) Els eslips: sonora               b) esport: oberta

c) Posar: tancada                       d) penjacorbates: sonora

e) Llisa: sonora

 

10. a) govern: oberta                  b) llavors: oberta

c) novembre: tancada                 d) poble: oberta

 

11. a) Els conqueridors: sorda               b) al segle: sorda

c) Les índies: sonora                            d) Els nadius: sonora

 

12. a) És una fórmula: sonora               b) Tampoc: oberta

c) delicadesa: sonora                           d) Utilitzar: sonora

e) intel·ligibles: sonora

 

EXERCICIS D’ENLLAÇOS FONÈTICS (FOTOCÒPIES)

1. I a nosaltres també: sinalefa              2. Si em vols: sinalefa

3. Comprarà un llibre: sinalefa               4. Què /m dius?: Elisió

5. Porta /l disc: elisió                             6. Un/ amiga és la qu/ et vol: elisió

7. Que ho valores: sinalefa                    8. Hi ha: sinalefa

9. Llengua i literatura: sinalefa               10. Esta pel·lícula qu/ hem vist: elisió

11. Un camí impensable: sinalefa          12. Hi ha: sinalefa

13. Que no /s pronuncien: elisió             14. Observ/ el que fa: elisió

15. La imite: sinalefa                             16. Ho era: sinalefa

17. No sé de què /m parla: elisió            18. Vull menjar-me un tros: sinalefa

19. Fascinat amb la història: sinalefa     20. Vaja, qu/ estic fatal!: elisió

21. Ja /stic farta: elisió                          22. Així i tot: sinalefa

23. D’on va /paréixer?: elisió                 24. Que un dia vinga: sinalefa

25. I ar/ amb Internet: sinalefa/elisió       26. Qui ho va descobrir: sinalefa

27. Quan ho explique: sinalefa              28. Mentr/ el meu: elisió

29. Advertia qu/ al carrer: elisió              30. Jo /stava: elisió

31. Era un: sinalefa                               32. Qu/ havia: elisió

33. Si escrius: sinalefa                          34. Jo podri/ haver-hi: elisió

35. I al cap: sinalefa                              36. Açò és per a /scriure: elisió

 

2. a) govern: oberta          b) tebi: oberta                   c) finestra: tancada

d) tela: oberta                   e) teler: tancada               f) conveni: oberta

g) herba: tancada             h) Josep: oberta               i) tren: tancada

j) respecte: oberta

 

3. a) mes: sorda               b) massa: sorda                c) cançó: sorda

d) dansa: sorda                e) nosa: sonora                f) zero: sonora

g) posar: sonora               h) passa: sorda                i) colze: sonora

j) ací: sorda

 

4) a) sonora            b) sonora                c) sorda                  d) sonora

e) sonora                f) sonora                g) sonora                h) sorda

i) sonora                 j) sorda

 



LA CONJUGACIÓ VERBAL (DOSSIER D’EXERCICIS. CLAUS)

p. 3 ex. 1

-ut: temut, perdut, cregut, combatut.

- gut: begut, rigut.

-és: admès, permés, suspès, entés.

-ós/-òs: difós, inclòs.

-às: romàs.

-lt: absolt, molt, resolt.

-st: vist, post, respost.

-t: dit, dut, fet.

-scut: viscut, nascut, merescut, crescut.

Ex.2

Constret, estret, empès, atés, molt, dissolt, respost, post, compost, vist, previst, revist, promès, remés, omés, clos, inclòs, exclòs, encés, pres, ofés, fos, infós, romàs.

Ex. 3

a) dit, cregut b) suspès, aprés c) viscut  d) vist, escrita  e) cuita  f) sigut g) reobert, aparegut h) rebut, merescut  i) atesos j) romàs.

p. 5 ex. 4

viure, vivint; moure, movent; ploure, plovent; escriure, escrivint; deure, devent; seure, seient/seent; caure, caent/caient; coure, coent; traure, traent/traient; riure, rient; veure, veent/veient; moldre, molent; comprendre, comprenent, absoldre, absolent; suspendre, suspenent.

Ex. 5

a) rient-se b) permés c) crescut d) nascut e) difós f) exclòs g) bevent h) interromput i) fos j) plovent k) detingut l) viscut. 

Ex. 6

a) i va aprovar  b) correcta  c) i visitàrem d) i l’acabà arreu e) correcta f) i es va matricular g) i va obtenir.

Ex. 7

a) i advertiu-lo   b) , l’últim domicili de la qual ha sigut la plaça Major  c) Han aprovat una sentència que absolt l’acusat. d) El jutge ha dictat una resolució en què requereix que presenten una prova.

p. 7 ex. 9

suspenc, suspens, suspén, suspenem, suspeneu, suspenen

entenc, entens, entén, entenem, enteneu, entenen

comprenc, comprens, comprén, comprenem, compreneu, comprenen

resolc, resols, resol, resolem, resoleu, resolen

absolc, absols, absol, absolem, absoleu, absolen

Ex. 10

conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen

parec, pareixes, pareix, pareixem, pareixeu, pareixen

reconec, reconeixes, reconeix, reconeixem, reconeixeu, reconeixen

comparec, compareixes, compareix, compareixem, compareixeu, compareixen

desconec, desconeixes, desconeix, desconeixem, desconeixeu, desconeixen

Ex. 11

bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen

moc, mous, mou, movem, moveu, mouen

dec, deus, deu, devem, deveu, deuen

remoc, remous, remou, removem, removeu, remouen

commoc, commous, commou, commovem, commoveu, commouen

Ex. 12

crec, creus, creu, creem/creiem, creeu/creieu, creuen

sec, seus, seu, seiem, seieu, seuen

veig, veus, veu, veem/veiem, veeu/veieu, veuen

excloc, exclous, exclou, excloem, excloeu, exclouen

caic, caus, cau, caem/caiem, caeu/caieu, cauen

Ex. 13

cresc, creixes, creix, creixem, creixeu, creixen

meresc, mereixes, mereix, mereixem, mereixeu, mereixen

nasc, naixes, naix, naixem, naixeu, naixen

visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen

revisc, revius, reviu, revivim, reviviu, reviuen

Ex. 14

a) creeu/creieu b) seuen c) caic d) viu, visc e) meresc

Ex. 15

cull, culls, cull, collim, colliu, cullen

cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen

tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen

llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen

frig, friges, frig, fregim, fregiu, frigen

Ex. 16

patisc, pateixes/patixes, pateix/patix, patim, patiu, pateixen/patixen

imprimisc, imprimeixes, imprimeix, imprimim, imprimiu, imprimeixen

reunisc, reuneixes, reuneix, reunim, reuniu, reuneixen

conduïsc, condueixes/conduïxes, condueix/conduïx, conduïm, conduïu, condueixen/conduïxen

agraïsc, agraeixes, agraeix, agraïm, agraïu, agraeixen

Ex. 17

a) maleïsc, beneïsc b) estableixen c) compleixes d) reduïm e) aconsegueix f) serveix g) agraïsc h) ofereix i) conduïm j) floreixen

Ex. 18

a) llig / llegisc  b) ix c) òbric d) òmplic e) tusses f) cus g) collim

P. 11 ex. 19

entenia, entenies, entenia, enteníem, enteníeu, entenien

prenia, prenies, prenia, preníem, preníeu, prenien

resolia, resolies, resolia, resolíem, resolíeu, resolien

molia, molies, molia, molíem, molíeu, molien

Ex. 20

bevia, bevies, bevia, bevíem, bevíeu, bevien

movia, movies, movia, movíem, movíeu, movien

devia, devies, devia, devíem, devíeu, devien

vivia, vivies, vivia, vivíem, vivíeu, vivien

Ex. 21

creia, creies, creia, créiem, créieu, creien

seia, seies, seia, séiem, séieu, seien

veia, veies, veia, véiem, véieu, veien

queia, queies, queia, quèiem, quèieu, queien

jeia, jeies, jeia, jéiem, jèieu, jeien

treia, treies, treia, tréiem, trèieu, treien

reia, reies, reia, réiem, réieu, reien

deia, deies, deia, déiem, dèieu, deien

duia, duies, duia, dúiem, dúieu, duien

feia, feies, feia, féiem, féieu, feien

Ex. 22

a) entenia b) devien c) romanien d) resolíem e) érem, preníem f) feia, portàvem g) veien, reien h) seia, veia, queia i) coïa, tréiem j) jugàvem, cantàvem

Ex. 23

era, caminava, responia, escoltava, feia, deia, passava, mereixia, burlaven

Ex. 24

a) suspenia b) queia c) feia d) trèieu e) bevia f) devia g) atenia, explicava h) permetien

P. 14 ex. 25

coneguí, conegueres, conegué, coneguérem, coneguéreu, conegueren

entenguí, entengueres, entengué, entenguérem, entenguéreu, entengueren

deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren

cresquí, cresqueres, cresqué, cresquérem, cresquéreu, cresqueren

Ex. 26

a) foren b) feren, isqueren c) resolgueren d) absolgué e) digueren f) començaren g) girà h) perderen i) veié j) volgué

Ex. 27

a) traguí b) respongué c) percebé d) pujàrem e) establíreu f) degué g) entengueren h) aní i) nasqué j) visqué k) fou

P. 15 ex. 28

dibuixarà, plourà, farà, rebrà, vindicarem, creixerà

Ex. 29

assumiràs, serà, seràs, patiràs, esperaràs, aniràs, seguirà, tindràs, tindràs, podràs, callaràs, estaràs

Ex. 30

aniré, aniràs, anirà, anirem, anireu, aniran

faré, faràs, farà, farem, fareu, faran

sabré, sabràs, sabrà, sabrem, sabreu, sabran

hauré, hauràs, haurà, haurem, haureu, hauran

vindré, vindràs, vindrà, vindrem, vindreu, vindran

tindré, tindràs, tindrà, tindrem, tindreu, tindran

Ex. 31

a) rebria b) desfaria, tornaria c) batríem, faríem d) voldria e) admetrien f) vindríeu g) interrompríeu h) perdríeu

Ex. 32

pescaria, atraparia, obriríeu, vindria, sabria, s’enduria, deixaríeu, faria.

P. 17 ex. 33

a) vagen b) estiguen c) passegeu d) estiuegem e) cacen f) trosseges g) adeqüen h) solucioneu

Ex. 34

suspenga, suspengues, suspenga, suspenguem, suspengueu, suspenguen

conega, conegues, conega, coneguem, conegueu, coneguen

bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen

crega, cregues, crega, creguem, cregueu, creguen

cresca, cresques, cresca, cresquem, cresqueu, cresquen

Ex. 35

a) vulguen, s’inscriguen b) perdes c) cresca d) corregueu e) hagen f) càpiga/càpiga g) sàpies/sàpigues h) fonga i) caiga j) begueu k) faces l) meresca

Ex. 36

a) facen b) vull, hages c) perdeu d) vinga e) vulgueu f) puguem g) visca h) nasca i) vegeu j) vingueu k) satisfaça l) admeta 

Ex. 37

a) No vingues b) no begues c) no begueu d) no vingueu e) no encengueu f) no estengueu g) no mogueu h) no resolgueu i) no visqueu j) no romangueu k) no segueu l) no corregueu

P. 21 ex. 38

a) establisquen b) dirigisca c) acudisca f) acudisquen g) òmpliga

Ex. 39

a) moren b) fuja c) senta d) isquem e) tussa

Ex. 40

a) el govern reduïsca b) bulla c) llija/llegisca d) isquem e) culla f) florisquen g) òbriga h) òbriguem

Ex. 41

a) abatem b) interrompen c) perceba d) debateu e) corrompa f) admeta g) permeta

Ex. 42

suspenguera/suspengués, suspengueres/suspenguesses, suspenguera/suspengués, suspenguérem/suspenguéssem suspenguéreu/suspenguésseu, suspengueren/suspenguessen

coneguera, conegueres, coneguera, coneguérem, coneguéreu, conegueren

beguera, begueres, beguera, beguérem, beguéreu, begueren

creguera, cregueres, creguera, creguérem, creguéreu, cregueren

cresquera, cresqueres, cresquera, cresquérem, cresquéreu, cresqueren

Ex. 43

a) estiguera cansada b) escriguera c) volguera d) isqueren e) deguera f) visquera g) cosiren h) omplirà i) veieren j) caigueren

Ex. 44

a) féreu b) fora c) caiguera d) afavorirà e) prometera f) caberen g) sapigueres h) duguéreu i) treballàreu j) tragueren

 

Ex. 45

a) tingués b) fos c) calgués d) hagués e) recicléssem





RECURSOS

30/09/23
L'ACCENTUACIÓ
Quant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals o obertes.
[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: busca la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].

Truquets per a accentuar correctament les vocals eo.


Exemples
Excepcions
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes.
menjaré, pretén, després, camió, torró...
terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs...
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes.
crèdit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul...
Verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)
estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec...
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules 
esdrúixoles.
gènere, pèrdua, memòria, València...
fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, esglésiallémena, feréstega...
verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...
Les grafies o representen dos sons diferents:
La representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).
La representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)
Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.
Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):

Casos en què la e és oberta:
1. Davant de síl·labes que duguen una i o una upremi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.
2. Davant de l, l·l,  rr i r: cel, novel·la, serra, verd.
3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.

Casos en què la o és oberta :
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -oaçò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/­olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota). 
LA DIÈRESI
Regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. 
També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment,  -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes). 


➜ CLAUS  (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // 
brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // 
hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // 
taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // 
bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda--
joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // 
sentència, altruista, féiem, còmic  // heroi, féieu, remei, examen // 
crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // 
copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor//posseíeu, duia, anàreu, reunió // deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua



29/09/23
SOLUCIONS EXERCICIS DE VERBS IRREGULARS I

Ex. 36

afig, afiges, afig, afegim, afegiu, afigen / isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen / frig, friges, frig, fregim, fregiu, frigen / llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen / tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen / tix, tixes, tix, teixim, teixiu, tixen (teixisc, teixixes, teixix, teixim, teixiu, teixixen) / vist, vistes, vist, vestim, vestiu, vistent /

afija, afiges, afija, afegim, afegiu, afigen / isca, isques, isca, isquem, isqueu, isquen / frija, friges, frija, fregim, fregiu, frigen / llija, lliges, llija, llegim, llegiu, lligen / tinya, tinyes, tinya, tenyim, tenyiu, tinyen / tixa, tixes, tixa, teixim, teixiu, tixen (teixisca, teixisques, teixisca, teixim, teixiu, teixisquen) / vista, vistes, vista, vestim, vestiu, vistent.

Ex. 37

bull, bulls, bull, bollim, bolliu, bullen / cull, culls, cull, collim, colliu, cullen / cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen / engul, enguls, engul, engolim, engoliu, engulen (engolisc, engolixes, engolix, engolim, engoliu, engolixen) / escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen / rostisc, rostixes, rostix, rostim, rostiu, rostixen / tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen

bulla, bulles, bulla, bollim, bolliu / culla, culles, culla, collim, colliu, cullen / cusa, cuses, cusa, cosim, cosiu, cusen / engula, engules, engula, engolim, engoliu, engulen (engolisca, engolisques, engolisca, engolim, engoliu, engolisquen), escupa, escupes, escupa, escopim, escopiu, escupen / rostisca, rostisques, rostisca, rostim, rostiu, rostisquen / tussa, tusses, tussa, tossim, tossiu, tussen.

Ex. 39

queia, queies, queia, quéiem, quéieu, queien / creia, creies, creia, créiem, créieu, creien / deia, deies, deia, déiem, déieu, deien / duia, duies, duia, dúiem, dúieu, duien / jeia, jeies, jeia, jéiem, jéieu, jeien / reia, reies, reia, réiem, réieu, reien / seia, seies, seia, séiem, séieu, seien / treia, treies, treia, tréiem, tréieu, treien.


21/09/23
SOLUCIONS EXERCICIS DE VERBS ( DOSSIER 3)


[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”
1. fuma, prepare, pintem, treballes, entren, esquieu.
2. passege, passeja, passegem; jutge, jutja, jutgem; assage, assaja, assagem; viatge, viatja, viatgem; venge, venja, vengem; netege, neteja, netegem; desitge, desitja, desitgem; trepitge, trepitja, trepitgem.
3. pique, pica, piquem; doblegue, doblega, dobleguem; busque, busca, busquem; cace, caça, cacem; aparque, aparca, aparquem; trenque, trenca, trenquem; abrace, abraça, abracem; pague, paga, paguem; calce, calça, calcem; cague, caga, caguem; pegue, pega, peguem; carregue, carrega, carreguem; descalce, descalça, descalcem; regue, rega, reguem, penque, penca, penquem; combregue, combrega, combreguem.
4. es-tu-di-e, can-vi-a, es-tal-vi-em, pro-nun-ci-a, i-ni-ci-es, fo-to-co-pi-eu, a-nun-ci­-en, co-pi-a, o-di-e.
5. vaig, vas, va, anem, aneu, van.
6. estic, estàs, està, estem, esteu, estan, sóc, ets, és, som, sou, són.
7. tem, tems, tem, temem, temeu, temen; rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden; comet, comets, comet, cometem, cometeu, cometen; percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben; debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten.
8. dic, dius, diu, diem, dieu, diuen; tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen; vull, vols,vol,volem,voleu,volen; conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen; somric, somrius, somriu, somriem, somrieu, somriuen; atenc, atens, atén, atenem, ateneu, atenen; caic, caus, cau, caiem (caem), caieu (caeu), cauen; prenc, prens, pren, prenem, preneu, prenen; visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen; veig, veus, veu, veiem (veem), veieu (veeu), veuen.
9. crec, meresc, coneixes, cuses (cus), cap, saps, sé, sap, rebem, reps.
10. dorm; consent, consents, consent, consentim, consentiu, consenten; constituïsc, constitueixes (constituïxes), constitueix, constituïm, constituïu, constitueixen; construïsc; instruïsc; bull, bulls, bull, bollim, bolliu, bullen.
11. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen (tenyisc, tenyeixes, tenyeix, tenyim, tenyiu, tenyeixen); riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen (renyisc); cull, culls, cull, collim, colliu, cullen.
12. llegisc, teixisc, visten, menten, afegeix, fregeixes, llig, engolisc.
13. isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen.
14. vol, bull, acabe, rebat, tus, correm, perd, cull, vull, admet, sap, baten, exclous, valc, creus, perdem.
15. trobe, faig, conec, llig, done, depén.
16. caminava, caminaves, caminava, caminàvem, caminàveu, caminaven; partia; atenia; buscava; incloïa, incloïes, incloïa, incloíem, incloíeu, incloïen; venia; reia, reies, reia, réiem, réieu, reien; treia; coïa; creia; queia; conduïa.
17. menjàvem, coíeu, incloïa, creia, necessitàvem, treies, reia, feia, duia, seien, dúieu, portava.
18. dúiem, conduíeu, tréiem, jéiem, reia, cantaves, incloïa, veies, coïen, séieu, queia.
19. continuàveu, tenia, duia, posaves, molestaves, plantàvem, collíem, dúiem, era, trencava, tocava, argüia, treia, tréieu, feia.

[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)” 
21. parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.
22. fiu, anares, treballà, cresquérem, isquéreu, foren, viu, clogueres, vingué, haguérem, diguéreu, escrigueren.
23. duguí (vaig dur), miràreu (vau mirar), isquéreu, quedàreu, anàrem, acomboiaren, treballà, estudiaren, suspengueren, tingué, aní (vaig anar), viu (vaig veure), vencí (vaig véncer), veié (va veure).
25. vindre (venir), vindré, vindria; aprendre, aprendràs, aprendries; estudiar, estudiarà, estudiaria; agafar, agafarem, agafaríem; conduir, conduireu, conduiríeu; deixar, deixaran, deixarien.
26. cantaré, cantaràs, cantarà, cantarem, cantareu, cantaran; valdré; retindré; faré; hauré; resoldré.
27. refaré, semblarà, faràs, trobaràs, podrem, voldrem, admetreu, aniràs, veuràs, sabran, arribaran, haureu, resoldran, voldran, soparem, gitarem, hauràs, eixirem.
28. vindria, trauríem, netejaríem, ordenaríem, sabries, transigiríeu, tossiries, pertanyeria, venceria, buscarien, descobririen, analitzarien, ajudaria, prendria.
29. coneixeria, coneixeries, coneixeria, coneixeríem, coneixeríeu, coneixerien; apareixeria, apareixeries, apareixeria, apareixeríem, apareixeríeu, apareixerien.
30. estendria, resoldríem, mouríem, encendrien.

31. apague, apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
32. aprenguen, venguem, absolgueu, dissolguen, suspenga, valga, isca, faça, vagen, puguem, sigueu, beguen, mengen, vulga, faces, coneguem, vulga, vaja, sàpien (sàpiguen), entenguen, alcen.
33. No agafes, no begues, no vingues, no t’acostes, no digueu, no em mires, no vengueu, no arranqueu, no suspengues, no prengueu, no bufes, no encengueu, no tragues, no begueu, no calles, no rigues, no mogueu, no escoltes, no escrigueu, no segues.
34. diga, acabe, vulga, isca, convinga, sàpiguen (sàpien), estiguen, begueu, escriga, facen, vulgues, confluïsquen, conega, faça, visca, nasca.
35/36. entrara (entràs), entrares (entrasses), entrara (entràs), entràrem (entràssem), entràreu (entràsseu), entraren (entrassen); debatera, debateres, debatera, debatérem, debatéreu, debateren, consentira; partira; visquera; isquera; fóra (fos), fores, fóra, fórem, fóreu, foren; tinguera; absolguera, escriguera, veiera; haguera.
37/38. Fera (fes) / correguérem / donàreu / rebéreu / avisàreu / tingueres / trobàrem / volgueren / estiguera / aparegueren / anàrem / tingueren / publicaren / duguera / vingueren / agafara / féreu / pogueren / vingueren / romangueren.

39. duguera / estiguera / fóra / sapiguérem (sabérem) / feren / poguera / llegira / tinguera / seguera / conduïra / isquéreu / escriguera / vinguera.
40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu.
42. trau / creieu / beveu / fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.
43. doneu / ven / vine / vés / corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu / dissoleu / encenguem / pertany / dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu / llig (llegix).
44. absoleu / cloeu / beveu / escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu / aprén / comenceu. 


LA FLEXIÓ VERBAL

Per si de cas no has pogut anar a classe o hi has estat absent, ací tens una mica de teoria de la flexió verbal.

Aquesta 1a setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu i subjuntiu. Quant a la 1a conjugació, cal tenir en compte que tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre). 
[Recordeu: un verb és regular  si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].

Després hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret els verbs velaritzats (I): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer,   -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir dur.  Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats: 

1) Fan la 1a persona de singular del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).

Hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II): nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté  (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).

Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...

Quant als verbs de la 3a conjugació (-ir), podem distingir dos models de conjugació: la pura i la incoativa. En el cas dels verbs purs, podem distingir-ne un grup de verbs regulars: DORMIR, SENTIR, FUGIR, MUNYIR, BULLIR, GRUNYIR, CRUIXIR, PUDIR, MORIR... I un altre d’irregulars: OBRIR i OMPLIR (velaritzats) i COLLIR, TOSSIR, COSIR i SORTIR (amb canvis vocàlics en l’arrel: o>u).

La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.

Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...











LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB

Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).

Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).

Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...


A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts).


"LES PERÍFRASIS VERBALS"

Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
       
   Perífrasi d’obligació.
-          Personal:    haver + de + inf. (“Has d’arribar abans de migdia”)
caldre + que + subj. (“Cal que faces el treball”)
-          Impersonal (sense subjecte): haver-se +de+inf.  (“S’ha d’emplenar el full”)
   caldre + inf. (“Cal anar amb compte”)
També es pot expressar obligació amb la construcció: És necessari /menester + inf. o + que+subj.
►Cal evitar les construccions del castellà:
*Tindre + que
* Haver-hi  + que + inf.
* Ser precís

      Perífrasi de probabilitat.
Per a expressar la probabilitat s’usa la perífrasi: deure + inf. (“Deuen tenir molt de fred perquè han encés la calefacció”).
És equivalent a un adverbi de probabilitat (potser, segurament, probablement, tal vegada...) + verb en futur (o present o passat): “Potser plourà”. O equivalent a poder +ser+oració de subjuntiu: “Pot ser que isquen molt tard”.
►Cal evitar les construccions incorrectes següents:
-És incorrecte intercalar la preposició de entre el verb deure i l’infinitiu (*Deuen de estar de viatge).
- No és correcte l’ús de la paraula igual com a adverbi de probabilitat (*Igual anem al parc d’excursió): Pot ser que vaja al parc. Potser aniré al parc.
També cal evitar l’ús del futur o l’ús del condicional per a expressar la probabilitat (*Haurà eixit de viatge.  Deu haver eixit de viatge) // (*Arribarien a casa després de mitjanit.  Devien arribar a casa després de mitjanit).

       Perífrasi d’imminència.
Per a expressar la imminència o el futur immediat no podem usar la perífrasi anar + a + inf., sinó que se sol expressar amb les perífrasis estar a punt de + inf. / estar per + inf.
Els viatgers estan a punt d’arribar.
La perífrasi anar + a + inf. es pot usar per a expressar imminència si ens referim a un temps passat (Anava a gitar-me quan vaig escoltar uns colps a la porta).  Si ens referim al futur, la perífrasi  anar + a + inf. és incorrecta; usarem el futur o el present, sovint introduït per l’adv. ara (Ara et portaré un refresc). Tanmateix, la construcció anar + a + inf. és correcta quan el verb anar té el valor de moviment o de desplaçament (Vaig a portar els pastissos perquè els convidats volen tastar-los).


APRENEM MÉS



































ELS PRONOMS RELATIUS

Ex. 1

a.      a què/a les quals   b. de què /dels quals  c. dels que   d. que   e. les que   f. de qui , on   g. per la qual  h. en què / en els quals

Ex. 3

a.      conjunció   b. pronom  c. conjunció  d. pronom   e. conjunció  f. pronom

Ex. 5

a.      la mare del qual   b. els pintors dels quals   c. el jardí del qual   d. la piscina del qual

Ex. 7

a.      correcta  b. amb què / amb els quals  c. on /en què/en la qual  d. correcta

e. en què   f. de què

 Ex. 9

a.      les arrels dels quals   b. a qui   c. on s’ha ofegat    d. a qui   e. amb què   f. l’autora de la qual   g. de què / del qual   h. amb què / amb la qual   i. les finestres de la qual   j. a qui    k. a qui   l. la qual cosa   m. en la qual hi



EXERCICIS DE PERÍFRASIS VERBALS (P.97) – SOLUCIONS

2. a) Deuen ser  b) Cal anar, s’ha d’anar, és necessari anar  c) correcta  d) devien tindre  e) Pot ser que tocarà, potser tocà  f) correcta  g) Has d’anar, cal que vages  h) Has d’estalviar  i) Potser és millor, pot ser que siga millor  j) Deuen ser  k) hauria d’esforçar-se  l) És necessari  m) correcta  n) cal pintar, s’ha de pintar  o) Pot ser que.

3. a) Et contaré  b) correcta vegem /  c) correcta d) correcta  e) correcta  f) Maria està a punt d’arribar g) anirà  h) Estudiaré.

4.a) Deu haver-li tocat  b) He renunciat  c) Potser ve / pot ser que vinga d) ha d’anar  e) correcta  f) Fa això des que el conec  g) correcta  h) Pot ser que vaja  i) cal fer  j) has d’entrenar-te  k) Parlarem  l) Pot ser que  m) No és necessari  n) Fa més d’una setmana que o) correcta.


CLAUS PROVISIONALS (EXAMEN DE NIVELL C1 JQCV, OCTUBRE ’22)

EXERCICI 1

1C, 2D (C), 3B, 4A, 5A

EXERCICI 2

6A, 7C, 8A, 9C, 10A, 11A, 12B, 13B, 14C, 15B, 16A, 17C, 18C, 19B, 20B.

EXERCICI 3

21C, 22B, 23C, 24B, 25B, 26C, 27B, 28A, 29B, 30C, 31C, 32B, 33A, 34C, 35A.




➜ CLAUS 1a i 2a columnes: (FOTOCÒPIA: exercici d'accentuació i dièresi)
oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // 
brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // 
hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // 
taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // 
bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda--
joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // 
sentència, altruista, féiem, còmic  // heroi, féieu, remei, examen // 
crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // 
copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor

CLAUS 3a, 4a i 5a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
posseíeu, duia, anàreu, reunió // 
deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // 
túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // 
préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // 
hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // 
europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // 
fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // 
tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // 
següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // 
comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // 
rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua



[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”
1. fuma, prepare, pintem, treballes, entren, esquieu.
2. passege, passeja, passegem; jutge, jutja, jutgem; assage, assaja, assagem; viatge, viatja, viatgem; venge, venja, vengem; netege, neteja, netegem; desitge, desitja, desitgem; trepitge, trepitja, trepitgem.
3. pique, pica, piquem; doblegue, doblega, dobleguem; busque, busca, busquem; cace, caça, cacem; aparque, aparca, aparquem; trenque, trenca, trenquem; abrace, abraça, abracem; pague, paga, paguem; calce, calça, calcem; cague, caga, caguem; pegue, pega, peguem; carregue, carrega, carreguem; descalce, descalça, descalcem; regue, rega, reguem, penque, penca, penquem; combregue, combrega, combreguem.
4. es-tu-di-e, can-vi-a, es-tal-vi-em, pro-nun-ci-a, i-ni-ci-es, fo-to-co-pi-eu, a-nun-ci­-en, co-pi-a, o-di-e.
5. vaig, vas, va, anem, aneu, van.
6. estic, estàs, està, estem, esteu, estan, sóc, ets, és, som, sou, són.
7. tem, tems, tem, temem, temeu, temen; rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden; comet, comets, comet, cometem, cometeu, cometen; percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben; debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten.
8. dic, dius, diu, diem, dieu, diuen; tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen; vull, vols,vol,volem,voleu,volen; conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen; somric, somrius, somriu, somriem, somrieu, somriuen; atenc, atens, atén, atenem, ateneu, atenen; caic, caus, cau, caiem (caem), caieu (caeu), cauen; prenc, prens, pren, prenem, preneu, prenen; visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen; veig, veus, veu, veiem (veem), veieu (veeu), veuen.
9. crec, meresc, coneixes, cuses (cus), cap, saps, sé, sap, rebem, reps.
10. dorm; consent, consents, consent, consentim, consentiu, consenten; constituïsc, constitueixes (constituïxes), constitueix, constituïm, constituïu, constitueixen; construïsc; instruïsc; bull, bulls, bull, bollim, bolliu, bullen.
11. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen (tenyisc, tenyeixes, tenyeix, tenyim, tenyiu, tenyeixen); riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen (renyisc); cull, culls, cull, collim, colliu, cullen.
12. llegisc, teixisc, visten, menten, afegeix, fregeixes, llig, engolisc.
13. isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen.
14. vol, bull, acabe, rebat, tus, correm, perd, cull, vull, admet, sap, baten, exclous, valc, creus, perdem.
15. trobe, faig, conec, llig, done, depén.
16. caminava, caminaves, caminava, caminàvem, caminàveu, caminaven; partia; atenia; buscava; incloïa, incloïes, incloïa, incloíem, incloíeu, incloïen; venia; reia, reies, reia, réiem, réieu, reien; treia; coïa; creia; queia; conduïa.
17. menjàvem, coíeu, incloïa, creia, necessitàvem, treies, reia, feia, duia, seien, dúieu, portava.
18. dúiem, conduíeu, tréiem, jéiem, reia, cantaves, incloïa, veies, coïen, séieu, queia.
19. continuàveu, tenia, duia, posaves, molestaves, plantàvem, collíem, dúiem, era, trencava, tocava, argüia, treia, tréieu, feia.



[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)” 
21. parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.
22. fiu, anares, treballà, cresquérem, isquéreu, foren, viu, clogueres, vingué, haguérem, diguéreu, escrigueren.
23. duguí (vaig dur), miràreu (vau mirar), isquéreu, quedàreu, anàrem, acomboiaren, treballà, estudiaren, suspengueren, tingué, aní (vaig anar), viu (vaig veure), vencí (vaig véncer), veié (va veure).
25. vindre (venir), vindré, vindria; aprendre, aprendràs, aprendries; estudiar, estudiarà, estudiaria; agafar, agafarem, agafaríem; conduir, conduireu, conduiríeu; deixar, deixaran, deixarien.
26. cantaré, cantaràs, cantarà, cantarem, cantareu, cantaran; valdré; retindré; faré; hauré; resoldré.
27. refaré, semblarà, faràs, trobaràs, podrem, voldrem, admetreu, aniràs, veuràs, sabran, arribaran, haureu, resoldran, voldran, soparem, gitarem, hauràs, eixirem.
28. vindria, trauríem, netejaríem, ordenaríem, sabries, transigiríeu, tossiries, pertanyeria, venceria, buscarien, descobririen, analitzarien, ajudaria, prendria.
29. coneixeria, coneixeries, coneixeria, coneixeríem, coneixeríeu, coneixerien; apareixeria, apareixeries, apareixeria, apareixeríem, apareixeríeu, apareixerien.
30. estendria, resoldríem, mouríem, encendrien.

31. apague, apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
32. aprenguen, venguem, absolgueu, dissolguen, suspenga, valga, isca, faça, vagen, puguem, sigueu, beguen, mengen, vulga, faces, coneguem, vulga, vaja, sàpien (sàpiguen), entenguen, alcen.
33. No agafes, no begues, no vingues, no t’acostes, no digueu, no em mires, no vengueu, no arranqueu, no suspengues, no prengueu, no bufes, no encengueu, no tragues, no begueu, no calles, no rigues, no mogueu, no escoltes, no escrigueu, no segues.
34. diga, acabe, vulga, isca, convinga, sàpiguen (sàpien), estiguen, begueu, escriga, facen, vulgues, confluïsquen, conega, faça, visca, nasca.
35/36. entrara (entràs), entrares (entrasses), entrara (entràs), entràrem (entràssem), entràreu (entràsseu), entraren (entrassen); debatera, debateres, debatera, debatérem, debatéreu, debateren, consentira; partira; visquera; isquera; fóra (fos), fores, fóra, fórem, fóreu, foren; tinguera; absolguera, escriguera, veiera; haguera.
37/38. Fera (fes) / correguérem / donàreu / rebéreu / avisàreu / tingueres / trobàrem / volgueren / estiguera / aparegueren / anàrem / tingueren / publicaren / duguera / vingueren / agafara / féreu / pogueren / vingueren / romangueren.

39. duguera / estiguera / fóra / sapiguérem (sabérem) / feren / poguera / llegira / tinguera / seguera / conduïra / isquéreu / escriguera / vinguera.

40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu.

42. trau / creieu / beveu / fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.

43. doneu / ven / vine / vés / corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu / dissoleu / encenguem / pertany / dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu / llig (llegix).

44. absoleu / cloeu / beveu / escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu / aprén / comenceu.

45. has viscut / ha vist / hem enviat / heu bullit / han mentit.

46. havies comprat / havia arribat / havíem entrat / havíeu fet / havien dit.

47. hagueres aprés / hagué dormit / haguérem escoltat / haguéreu parlat / hagueren menjat.

49. hauràs conegut / haurà crescut / haurem entrat / haureu descansat / hauran vist.

50. hauries volgut / hauria caigut / hauríem entrat / hauríeu elaborat / s’haurien exhaurit.

51. hages dit / haja aparegut / hàgem col·laborat / hàgeu oït / hagen sabut.

52. hagueres anat / haguera vingut / haguérem conduït / haguéreu treballat / hagueren conegut.

54.  voler, volent volgut / córrer, corrent, corregut / moldre, molent, mòlt / obrir, obrint, obert / traduir, traduint, traduït / cabre, cabent, cabut / dur, duent, dut / aprendre, aprenent, aprés / fondre, fonent, fos / atendre, atenent, atés / tindre (tenir), tenint, tingut / oir, oint, oït / admetre, admetent, admés / combatre, combatent, combatut / veure, veient, vist / nàixer, naixent, nascut / imprimir, imprimint, imprés / confessar, confessant, confessat / beure, bevent, begut.

55. cuit / romput / dit / caigut / entés / crescut / ocorregut / emés / transcorregut / interromput / volgut / batuts / venut / vist / fet / nascut / tret / inclòs / conclòs.

56. dit, cregut / agafat, estat, estalviant / sabut, preguntat / cuit / corrent / distraent / devent / creient, escoltant / escrivint, bevent / nascut / admetent, admesa / duent / batut, combatut / tramés / ofés, dit / volent / venut, pescant / comprés, atés.

57.  trobades / oberts / suspeses / donat / encesos / collides / comprats / buscades / soterrats, soterrats.

58. els han enviats / les ha signades / n’he fregits dos / les he comprades / els he duts / l’he tastada / l’he coneguda / les hem enteses / els hem compresos / n’he llegits 3 / les he fetes / li n’he regalats 4.

59. 1.  i es trencà una cama / 6 i guanyaren el partit / 7 i no van trobar ningú.

60.  Ja hi haurà arribat el tren / S’havia d’anar sense falta (calia anar) / Has de parlar amb ell / S’haurà de fer una altra vegada (caldrà fer-ho) / Has de pagar-me demà.

61. (p), (p), (o), (o), (p), (p), (o), (o), (p), (p), (o), (o), (p)/(o).

62. He d’anar / hem hagut de / Ja deuen ser / cal solucionar-ho / No us haureu de / Acabà la funció i se n’anaren tots / Caldrà dir-li-ho / Es va refredar i va tossir molt.




APRENEM MÉS (2n BAT)

DOSSIER 2: PRÀCTIQUES DE VERBS (CLAUS)
PRESENT D’IND. 1a conj.
1c. menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen/ jugue, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen / alce, alces, alça, alcem, alceu, alcen / tanque, tanques, tanca, tanquem, tanqueu, tanquen / neteja, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen ...
2. assagen, fumes, deixeu, juguem, penge, penges, escalfa, donen, avanceu, abrigue.
PRESENT D’IND. 2a conj.
4. promets, saps, combat, sabem, perdeu, podem, debaten, admet, caps, concebem, rep, rebeu, romps.
PRESENT D’IND. 3a conj.
6b. assisteixen/assistixen, s’avorreix, avorriu, discutisc, obriu, dirigeix, em vestisc, sent, compartim, diverteixes, frigen (fregeixen), condueixen (conduïxen), conduïm, agraïsc, estableix, tiny (tenyeix).
7. entenguí, entenguera, córrec, córrega, correguera, resolguí, resolguera, confonc, confonga, confonguera, tinguí, tinguera, vinc, vinga.
8. PRESENT D’IND. Prenc, prencs, pren, prenem, preneu, prenen; molc, mols, mol, molem, moleu, molen; duc, dus, du, duem, dueu, duen; dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.
PERFET SIMPLE. Prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguí, molgueres, molgué, molguérem, molguéreu, molgueren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren.
PRESENT DE SUBJ. Prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen; molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen; duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen; diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen.
IMPERFET DE SUBJ. Prenguera, prengueres, prenguera, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguera, molgueres, molguera, molguérem, molguéreu, molgueren; duguera, dugueres, duguera, duguérem, duguéreu, dugueren; diguera, digueres, digurera, diguérem, diguéreu, digueren.
9. vingueres, suspenguérem, encenguem, ofengues, dissolguera, venga, atenguéreu, estenguí, tinga, absolga.
10. PRESENT IND. clous, cloeu, clouen; moc, mous, mou, movem, moveu, mouen; trac, traus, trau, traem, traeu, trauen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; dec, deus, deu, devem, deveu, deuen; ric, rius, riu, riem, rieu, riuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.
PERFET SIMPLE. Cloguí, clogueres, clogué, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren; traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
PRESENT SUBJ. Cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen; moga, mogues, moga, moguem, mogueu, moguen; traga, tragues, traga, traguem, tragueu, traguen; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; riga, rigues, riga, riguem, rigueu, riguen; escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen.
IMPERFET SUBJ. Cloguera, clogueres, cloguera, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguera, mogueres, moguera, moguérem, moguéreu, mogueren; traguera, tragueres, traguera, traguérem, traguéreu, tragueren; beguera; deguera, degueres, deguera, deguérem, deguéreu, degueren; riguera, rigueres, riguera, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguera, escrigueres, escriguera, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.

11. ric, begues, mogueu, escriguéreu, riguen, dorma, perdes, congloguera, traga, mogueu.
12. castigues, busqueu, equivoqueu, expliques, jutgeu, mareja, alce, mengeu, viatja.
13. dius, duem, clouen, cauen, rieu, trac, seieu, bevem, deveu, escric, visc.
14. veig, pogueres, vull, caic, sóc, són, és, ets.
15. ofereixen, concedeix, vesteixen, reuneix, moren, concedeixen, vesteixen, reuneixen, munyen.
16. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten; escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen; llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen (llegisc, llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegeixen); frig, friges, frig, fregim fregiu, frigen; vist, vists, vist, vestim, vestiu, visten; riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen.
19. cusen, llig (llegisc), fregiu, surts, vesteix (vist), riny, escupen (escopeixen), culls, lliges (llegeixes).


APRENEM MÉS (1r BAT)

DOSSIER 1. ELS TEMPS VERBALS

Ex. 1: estic, estàs, està, estem, esteu, estan.

Ex. 2: ESTAR: estic, estàs, està, estem, esteu, estan; TÉMER: tem, tems, tem, temem, temeu, temen; BATRE: bat, bats, bat, batem, bateu, baten; DORMIR: dorm, dorms, dorm, dormim, dormiu, dormen; SERVIR: servisc, servixes (serveixes), servix, servim, serviu, servixen.

Ex. 3: BUSCAR: busque, busques, busca, busquem, busqueu, busquen; FURGAR: furgue, furgues, furga, furguem, furgueu, furguen; MENJAR: menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen; CAÇAR: cace, caces, caça, cacem, caceu, cacen; PASSAR: passe, passes, passa, passem, passeu, passen.

Ex. 4: a) comencen, b) passegem, c) mengem, d) s’arrosseguen, e) parlen, parla, f) anem, g) busques, h) alce, i) maregen, j) torna, k) posa, l) equivoqueu, és, m) expliques.

Ex. 5: vaig, vas, va, anem, aneu, van.

Ex. 6: REBRE: rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; PERDRE: perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden; INTERROMPRE: interromp, interromps, interromp, interrompem, interrompeu, interrompen; DEBATRE: debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten; PERCEBRE: percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben.

Ex. 7: COLLIR: cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; LLEGIR: llig/llegisc, lliges/llegixes (llegeixes), llig/llegix, llegim, llegiu, lligen/llegixen; EIXIR: isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen; FUGIR: fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; OMPLIR: òmplic, omplis, ompli, omplim, ompliu, omplin; COSIR: cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; AFEGIR: afig/afegisc, afiges, afig, afegim, afegiu, afigen; VESTIR:

vist/vestisc, vists, vist, vestim, vestiu, vistent; TEIXIR: tix/teixisc, tixes, tix, teixim, teixiu, tixen; FREGIR: frig/fregisc, friges, frig, fregim, fregiu, frigen.

Ex. 8: a) afig, b) vesteix, c) teixim, d) lligen, e) patisc, f) adorm, g) sent, h) menteix, i) aplaudeixen, j) senten, k) cull, l) sent, m) tus, n) agraïsc.

Ex. 9: entenc, atenc, ric, moc, comparec, parec, resolc, valc, òbric, comprenc, bec, crec, escric, conec, desconec, molc, caic, òmplic.

Ex. 10: estava, estaves, anava, estava, anàvem, estàvem, estàveu, anàveu, estaven, anaven.

Ex. 11: ensenyava, ensenyaves, ensenyava, ensenyàvem, ensenyàveu, ensenyaven; temia, temies, temia, temíem, temíeu, temien; rebia, rebies, rebia, rebíem, rebíeu, rebien; sentia, senties, sentia, sentíem, sentíeu, sentien; servia, servies, servia, servíem, servíeu, servien.

Ex. 12: comprenia, comprenies, comprenia, compreníem, compreníeu, comprenien; dissolia, dissolies, dissolia, dissolíem, dissolíeu, dissolien; feia, feies, feia, fèiem, fèieu, feien; creia, creies, creia, créiem, créieu, creien; duia, duies, duia, dúiem, dúieu, duien; venia, venies, venia, veníem, veníeu, venien; havia, havies, havia, havíem, havíeu, havien; treia, treies, treia, tréiem, trèieu, treien; tenia, tenies, tenia, teníem, teníeu, tenien; vivia, vivies, vivia, vivíem, vivíeu, vivien.

Ex. 13: bordava, alegrava, jugàvem, brillava, venia, ajudava, perdia, escrivia, eren, volia, feia, estava, dúieu, sabia, incloïes, oíem, acudíem, hi havia, rèiem, pagàvem, agraïa, tornava.

Ex. 14: apareixia, apareixíem; aprenia, apreníem; bevia, bevíem; bullia, bullíem; cabia, cabíem; collia, collíem; coneixia, coneixíem; construïa, construíem; cosia, cosíem; coïa, coíem; creixia, creixíem; engolia, engolíem; entenia, enteníem; excloïa, excloíem; fugia, fugíem; llegia, llegíem; movia, movíem; naixia, naixíem; omplia, omplíem; pertanyia, pertanyíem; prenia, preníem; rebia, rebíem; renyia, renyíem; resolia, resolíem; responia, responíem; reia, rèiem; seia, séiem; teixia, teixíem; treia, tréiem; valia, valíem; venia, veníem; vestia, vestíem.

Ex. 15: a) anàvem, b) corrien, c) resolia, d) incloïa, e) plovia, f) fèiem, g) duies /j queies, h) veies, dissolien, i) aprenia, j) créiem, k) reies/ veies.

Ex. 16: isqué, trià, lligà, agafí, fórem, mamprenguérem.

Ex. 17: estalvií, estalviares, estalvià, estalviàrem, estalviàreu, estalviaren; parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; combatí, combateres, combaté, combatérem, combatéreu, combateren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; repetí, repetires, repetí, repetírem, repetíreu, repetiren.

Ex. 18: apareguí, aparegueres, aparegué, apareguérem, apareguéreu, aparegueren; aprenguí, aprengueres, aprengué, aprenguérem, aprenguéreu, aprengueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; caiguí, caigueres, caigué, caiguérem, caiguéreu, caigueren; coneguí, conegueres, conegué, coneguérem, coneguéreu, conegueren; correguí, corregueres, corregué, correguérem, correguéreu, corregueren; cresquí...; entenguí...; escriguí...; moguí...; nasquí...; prenguí...; rebí...; resolguí...; riguí...; seguí...; traguí...; venguí...; dormí, dormires, dormí, dormírem, dormíreu, dormiren; bullí...; consentí...; construí...; constituí...; instruí...



SOLUCIONS FULLS DE VERBS


1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.

1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.


El verb

El verb, com a nucli del sintagma verbal, és un dels constituents bàsics de l’oració. Categoria gramatical que expressa l’existència, l’estat, l’acció, els processos o les modificacions d’un sintagma nominal. A diferència de les altres categories gramaticals, el verb, a banda d’aquesta informació
semàntica, té com a característica més important les marques que aporten els diferents morfemes: veu, mode, persona, nombre, temps i aspecte.

Els morfemes verbals

Tota forma verbal està constituïda per un lexema o arrel, que aporta el contingut semàntic, i pels morfemes o desinències, que aporten informacions auxiliars, pròpies del verb. En algunes formes verbals pot aparéixer una vocal temàtica que actua d’enllaç entre el lexema i els morfemes, i que permet de classificar els verbs d’acord amb la conjugació a què pertanyen.
• Veu
– Activa: el subjecte realitza l’acció (Maria menjava maduixes).
– Passiva: el subjecte rep l’acció (Les maduixes eren menjades per Maria).
• Mode. Segons l’actitud mental del parlant respecte allò que enuncia (a l’acció verbal), podem distingir els següents modes personals:
– Indicatiu: l’acció o el fet és vist com a real (Rosa ha begut aigua).
– Subjuntiu: l’acció o el fet que expressa el verb és vist com una irrealitat,
només existeix en el pensament com una idea subjectiva (desig
dubte, temor, voluntat, etc.) (Potser vinga prompte).
– Condicional: les accions apareixen expressades com a irreals (Si poguera
faria això).
– Imperatiu: és el mode amb què el parlant expressa manament, ordre,
prec, etc. (Ves-te’n prompte).
D’altra banda, tenim també tres modes impersonals: infinitiu (concepte
bàsic de l’acció), gerundi (acció durativa) i participi (acció acabada).
• Aspecte
– Imperfectiu: no expressa la fi de l’acció del verb (Caminava pel passeig).
Els temps imperfectius són el present d’indicatiu i de subjuntiu,
el pretèrit imperfet, el futur i el condicional.
– Perfectiu: expressa l’acabament de l’acció verbal (Va llegir una novel·la). Els temps perfectius són el pretèrit perfet simple i perifràstic d’indicatiu i els temps compostos.
• Persona. Relaciona l’acció verbal amb l’emissor (1a pers.: parlecantem),
amb el receptor (2a pers.: parlescanteu) o amb un referent (3a pers.:
parlacanten).
• Nombre. El morfema de nombre indica si el SN subjecte és només un
individu o cosa (singular) o més d’un (plural).



CONJUGACIONS
1a –AR : Parlar
2a –ER / -RE: Témer / Perdre
3a –IR: • Servir (incoatiu) / • Dormir (pur)

MORFEMES
Lexema: parl
Vocal temática: à
Temps/aspecte/mode: ve
Nombre/persona: m

Formes impersonals del verb
L’infinitiu (parlar), el gerundi (parlant) i el participi (parlat ).

Són formes verbals sense morfema de persona. Morfològicament són invariables, a excepció del participi, que ha de concordar en gènere i nombre amb el CD quan aquest complement és un pronom feble de 3a persona: Has vist la pel·lícula?
–Síja l’he vista.
• Temps. El temps verbal és la categoria que indica el moment en què es
produeix l’acció del verb. Així doncs, pot situar-la abans de la seua formulació
gramatical (passat), en l’instant de la comunicació (present) o després (futur). Podem distingir també entre temps simples i compostos.
Pel que fa als compostos, estan constituïts pel verb auxiliar haver més el participi del verb en qüestió, i expressen una acció acabada just abans de la que expressa el temps simple.

Les conjugacions verbals
Primera conjugació (acabats en -AR)
Tots els verbs de la primera conjugació són regulars, llevat d’anar estar, que són irregulars.


Segona conjugació (acabats en -ER -RE, i ferdur dir)
La segona conjugació és la que presenta un major nombre de verbs irregulars, tot i contenir una certa sistematització en les irregularitats.
Verbs de radical velaritzat: són aquells verbs que tenen en el lexema -o -gu. Aquest grup presenta dues característiques:
• La 1a persona del present d’indicatiu acaba en -(dic, bec, conec, crec, puc, caic, prenc, tinc, vinc...)
• Aquesta terminació (-c) de la 1a persona es transforma en -g/-gu en la formació del present de subjuntiu, l’imperfet de subjuntiu, el pretèrit perfet simple, el participi i algunes formes de l’imperatiu (conega, coneguera,
coneguí, conegut...).


Tercera conjugació (verbs acabats en -IR)
Els verbs de la 3a conjugació es poden agrupar en dos models regulars: purs (dormir, sentir) i incoatius (patir, servir). Els verbs incoatius tenen l’increment -sc/-ix (-eix) en la 1a, 2a i 3a persones de sing. i en la 3a persona de plural del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu. Poden presentar dues possibilitats d’escriptura: la forma en -(-isc/ix) o bé la forma en -(-esc/eixes), més pròpia dels registres formals. La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius; són purs: dormir, sentir, bullir, pudir, munyir, cruixir, fugir.... D’altra banda, hi ha verbs que admeten la doble conjugació: llegir (llegisc llig), vestir, afegir, mentir, tenyir, rostir, engolir, fregir...

 
 
1a SETMANA. CURS 2021-2022
 
Hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist alguns temps verbals del mode indicatiu de la 1a conjugació (tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR). Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre), i hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret amb els verbs velaritzats I (un grup de verbs irregulars que comparteixen les mateixes irregularitats): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer,   -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir dur.  Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats: 

1) Fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).

[Recordeu: un verb és regular  si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].

D'altra banda, hem fet un repàs de la flexió verbal i hem vist el grup de verbs velaritzats (II) (nàixer, viure, créixer i meréixer), que fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté  (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., pret. perfet simple i participi.Tot seguit hem vist els verbs de la 3a conjugació: verbs purs i verbs incoatius, (que són la majoria dels verbs de la 3a conj., i es caracteritzen per afegir un increment o terminació, -isc / -(e)ix, entre l'arrel i els morfemes en les tres persones de singular i la 3a per. de plural), que només es diferencien en els dos presents, el d'indicatiu i el de subjuntiu, i en l'imperatiu.


APRENEM MÉS

➜ DOSSIER 1: PRÀCTIQUES DE VERBS (CLAUS)
PRESENT D’IND. 1a conj.
1c. menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen/ jugue, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen / alce, alces, alça, alcem, alceu, alcen / tanque, tanques, tanca, tanquem, tanqueu, tanquen / neteja, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen ...
2. assagen, fumes, deixeu, juguem, penge, penges, escalfa, donen, avanceu, abrigue.
PRESENT D’IND. 2a conj.
4. promets, saps, combat, sabem, perdeu, podem, debaten, admet, caps, concebem, rep, rebeu, romps.
PRESENT D’IND. 3a conj.
6b. assisteixen/assistixen, s’avorreix, avorriu, discutisc, obriu, dirigeix, em vestisc, sent, compartim, diverteixes, frigen (fregeixen), condueixen (conduïxen), conduïm, agraïsc, estableix, tiny (tenyeix).
7. entenguí, entenguera, córrec, córrega, correguera, resolguí, resolguera, confonc, confonga, confonguera, tinguí, tinguera, vinc, vinga.
8. PRESENT D’IND. Prenc, prencs, pren, prenem, preneu, prenen; molc, mols, mol, molem, moleu, molen; duc, dus, du, duem, dueu, duen; dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.
PERFET SIMPLE. Prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguí, molgueres, molgué, molguérem, molguéreu, molgueren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren.
PRESENT DE SUBJ. Prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen; molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen; duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen; diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen.
IMPERFET DE SUBJ. Prenguera, prengueres, prenguera, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguera, molgueres, molguera, molguérem, molguéreu, molgueren; duguera, dugueres, duguera, duguérem, duguéreu, dugueren; diguera, digueres, digurera, diguérem, diguéreu, digueren.
9. vingueres, suspenguérem, encenguem, ofengues, dissolguera, venga, atenguéreu, estenguí, tinga, absolga.
10. PRESENT IND. clous, cloeu, clouen; moc, mous, mou, movem, moveu, mouen; trac, traus, trau, traem, traeu, trauen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; dec, deus, deu, devem, deveu, deuen; ric, rius, riu, riem, rieu, riuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.
PERFET SIMPLE. Cloguí, clogueres, clogué, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren; traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
PRESENT SUBJ. Cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen; moga, mogues, moga, moguem, mogueu, moguen; traga, tragues, traga, traguem, tragueu, traguen; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; riga, rigues, riga, riguem, rigueu, riguen; escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen.
IMPERFET SUBJ. Cloguera, clogueres, cloguera, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguera, mogueres, moguera, moguérem, moguéreu, mogueren; traguera, tragueres, traguera, traguérem, traguéreu, tragueren; beguera; deguera, degueres, deguera, deguérem, deguéreu, degueren; riguera, rigueres, riguera, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguera, escrigueres, escriguera, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.

11. ric, begues, mogueu, escriguéreu, riguen, dorma, perdes, congloguera, traga, mogueu.
12. castigues, busqueu, equivoqueu, expliques, jutgeu, mareja, alce, mengeu, viatja.
13. dius, duem, clouen, cauen, rieu, trac, seieu, bevem, deveu, escric, visc.
14. veig, pogueres, vull, caic, sóc, són, és, ets.
15. ofereixen, concedeix, vesteixen, reuneix, moren, concedeixen, vesteixen, reuneixen, munyen.
16. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten; escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen; llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen (llegisc, llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegeixen); frig, friges, frig, fregim fregiu, frigen; vist, vists, vist, vestim, vestiu, visten; riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen.
19. cusen, llig (llegisc), fregiu, surts, vesteix (vist), riny, escupen (escopeixen), culls, lliges (llegeixes).

































TIPUS DE TEXTOS

  MODELS DE TEXTOS, CARACTERÍSTIQUES, EXEMPLES I PAUTES DE REDACCIÓ



LA CARTA     LA CARTA (2)

L'INFORME (amb referències a la Mediació) L'INFORME (2)


LA CRÒNICA (exemple comentat)



LA RESSENYA

COMENTARI DE TEXT

Introducció

1. Qui és l'autor del text? 

2. A quina obra pertany?

3. Quin n'és el contingut? (Resum en una oració del contingut)

4. Quan la va escriure?

5. Explica la vida de l'autor. Resumeix els fets més importants que cregues que estan relacionats amb la seua obra.

6. Quines obres va escriure? 

7. En quin context va viure? Resumeix els fets que caracteritzen l'època.

 

Anàlisi del contingut

1. A quin tipus de text pertany el fragment/poema? (novel·la, conte, poema... descriptiu, narratiu, expositiu...)

2. Quin n'és el tema? I l'argument?

3. En quantes parts resumiries el text? Fes un resum de cadascuna d'elles.

4. Quina és la intenció o finalitat del text?

5. Quina és la veu del narrador? (primera persona, narrador intern, extern...)

6 Hi ha alguna altra veu en el text? (estil directe o indirecte). Posa'n exemples.

7. Quin és l'espai i el temps?

8. Quines característiques tenen els personatges?

9. Quin és el lèxic que predomina? (valoratiu, positiu, negatiu...)

10. Quins tòpics es poden observar? Quins elements hi ha en el fragment?

Anàlisi de la forma

1. Nombre d'estrofes i versos.

2. Recompte sil·làbic. Art major/menor.

3. Quina rima s'utilitza? (Assonant/consonant)

4. Quin tipus de versos apareixen? (masculins/femenins)

5. Quin és l'esquema rítmic?

6. Explica les figures retòriques que hi ha en el text. Recorda d'assenyalar la línia/vers on estan.

 

Conclusió

1. Explica quina importància i repercussió té l'autor i l'obra.

 

- Recorda usar connectors en cadascuna de les parts del comentari: Passant a, d'altra banda, pel que fa a, per acabar, per últim, per a concloure...

- No repetisques informació en el comentari. Si ja has dit alguna cosa no ho tornes a fer.

- Intenta que la introducció no siga massa llarga. La part més important és l'anàlisi del contingut, que és on realment estàs explicant les característiques del text que tens davant.

- Hi ha algunes preguntes que en alguns textos no tenen resposta, per tant, no ha d'aparéixer en el comentari.

- Per últim, abans de lliurar el comentari llig el que has escrit i revisa les faltes d'ortografia. 













































RAMON LLULL
 

 

 

4a SETMANA. CURS 2021-2022

➜ CLAUS 1a i 2a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // 
brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // 
hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // 
taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // 
bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda--
joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // 
sentència, altruista, féiem, còmic  // heroi, féieu, remei, examen // 
crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // 
copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor

CLAUS 3a, 4a i 5a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
posseíeu, duia, anàreu, reunió // 
deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // 
túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // 
préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // 
hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // 
europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // 
fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // 
tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // 
següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // 
comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // 
rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua




3a SETMANA. CURS 2021-2022

Quant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals o obertes.
[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: busca la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].

Truquets per a accentuar correctament les vocals eo.


Exemples
Excepcions
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes
menjaré, pretén, després, camió, torró...
terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs...
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes
diòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul...
formes del verb serfóra
verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)
estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec...
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraulesesdrúixoles
gènere, pèrdua, memòria, València...
fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, esglésiallémena, feréstega...
verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...

Les grafies o representen dos sons diferents:

La representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).

La representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)

Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.

Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):

Casos en què la e és oberta:

1. Davant de síl·labes que duguen una i o una upremi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.

2. Davant de l, l·l,  rr i r: cel, novel·la, serra, verd.

3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.

Casos en què la o és oberta :
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -oaçò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/­olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota). 

Després de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. 
També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment,  -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes). 


APRENEM MÉS

⇒ REPASSEM ORTOGRAFIA

⇒ Exercicis d’accentuació (1, 2, 3, 4 i 5 del llibre de text, p. 73)

     Text argumentatiu.

     Lectura: El llibre de les bèsties.



2a SETMANA. CURS 2021-2022

LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB

Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).

Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).

Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...


A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts).

"LES PERÍFRASIS VERBALS"

Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
       
   Perífrasi d’obligació.
-          Personal:    haver + de + inf. (“Has d’arribar abans de migdia”)
caldre + que + subj. (“Cal que faces el treball”)
-          Impersonal (sense subjecte): haver-se +de+inf.  (“S’ha d’emplenar el full”)
   caldre + inf. (“Cal anar amb compte”)
També es pot expressar obligació amb la construcció: És necessari /menester + inf. o + que+subj.
►Cal evitar les construccions del castellà:
*Tindre + que
* Haver-hi  + que + inf.
* Ser precís

      Perífrasi de probabilitat.
Per a expressar la probabilitat s’usa la perífrasi: deure + inf. (“Deuen tenir molt de fred perquè han encés la calefacció”).
És equivalent a un adverbi de probabilitat (potser, segurament, probablement, tal vegada...) + verb en futur (o present o passat): “Potser plourà”. O equivalent a poder +ser+oració de subjuntiu: “Pot ser que isquen molt tard”.
►Cal evitar les construccions incorrectes següents:
-És incorrecte intercalar la preposició de entre el verb deure i l’infinitiu (*Deuen de estar de viatge).
- No és correcte l’ús de la paraula igual com a adverbi de probabilitat (*Igual anem al parc d’excursió): Pot ser que vaja al parc. Potser aniré al parc.
També cal evitar l’ús del futur o l’ús del condicional per a expressar la probabilitat (*Haurà eixit de viatge.  Deu haver eixit de viatge) // (*Arribarien a casa després de mitjanit.  Devien arribar a casa després de mitjanit).

       Perífrasi d’imminència.
Per a expressar la imminència o el futur immediat no podem usar la perífrasi anar + a + inf., sinó que se sol expressar amb les perífrasis estar a punt de + inf. / estar per + inf.
Els viatgers estan a punt d’arribar.
La perífrasi anar + a + inf. es pot usar per a expressar imminència si ens referim a un temps passat (Anava a gitar-me quan vaig escoltar uns colps a la porta).  Si ens referim al futur, la perífrasi  anar + a + inf. és incorrecta; usarem el futur o el present, sovint introduït per l’adv. ara (Ara et portaré un refresc). Tanmateix, la construcció anar + a + inf. és correcta quan el verb anar té el valor de moviment o de desplaçament (Vaig a portar els pastissos perquè els convidats volen tastar-los).


APRENEM MÉS

[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”
1. fuma, prepare, pintem, treballes, entren, esquieu.
2. passege, passeja, passegem; jutge, jutja, jutgem; assage, assaja, assagem; viatge, viatja, viatgem; venge, venja, vengem; netege, neteja, netegem; desitge, desitja, desitgem; trepitge, trepitja, trepitgem.
3. pique, pica, piquem; doblegue, doblega, dobleguem; busque, busca, busquem; cace, caça, cacem; aparque, aparca, aparquem; trenque, trenca, trenquem; abrace, abraça, abracem; pague, paga, paguem; calce, calça, calcem; cague, caga, caguem; pegue, pega, peguem; carregue, carrega, carreguem; descalce, descalça, descalcem; regue, rega, reguem, penque, penca, penquem; combregue, combrega, combreguem.
4. es-tu-di-e, can-vi-a, es-tal-vi-em, pro-nun-ci-a, i-ni-ci-es, fo-to-co-pi-eu, a-nun-ci­-en, co-pi-a, o-di-e.
5. vaig, vas, va, anem, aneu, van.
6. estic, estàs, està, estem, esteu, estan, sóc, ets, és, som, sou, són.
7. tem, tems, tem, temem, temeu, temen; rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden; comet, comets, comet, cometem, cometeu, cometen; percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben; debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten.
8. dic, dius, diu, diem, dieu, diuen; tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen; vull, vols,vol,volem,voleu,volen; conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen; somric, somrius, somriu, somriem, somrieu, somriuen; atenc, atens, atén, atenem, ateneu, atenen; caic, caus, cau, caiem (caem), caieu (caeu), cauen; prenc, prens, pren, prenem, preneu, prenen; visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen; veig, veus, veu, veiem (veem), veieu (veeu), veuen.
9. crec, meresc, coneixes, cuses (cus), cap, saps, sé, sap, rebem, reps.
10. dorm; consent, consents, consent, consentim, consentiu, consenten; constituïsc, constitueixes (constituïxes), constitueix, constituïm, constituïu, constitueixen; construïsc; instruïsc; bull, bulls, bull, bollim, bolliu, bullen.
11. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen (tenyisc, tenyeixes, tenyeix, tenyim, tenyiu, tenyeixen); riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen (renyisc); cull, culls, cull, collim, colliu, cullen.
12. llegisc, teixisc, visten, menten, afegeix, fregeixes, llig, engolisc.
13. isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen.
14. vol, bull, acabe, rebat, tus, correm, perd, cull, vull, admet, sap, baten, exclous, valc, creus, perdem.
15. trobe, faig, conec, llig, done, depén.
16. caminava, caminaves, caminava, caminàvem, caminàveu, caminaven; partia; atenia; buscava; incloïa, incloïes, incloïa, incloíem, incloíeu, incloïen; venia; reia, reies, reia, réiem, réieu, reien; treia; coïa; creia; queia; conduïa.
17. menjàvem, coíeu, incloïa, creia, necessitàvem, treies, reia, feia, duia, seien, dúieu, portava.
18. dúiem, conduíeu, tréiem, jéiem, reia, cantaves, incloïa, veies, coïen, séieu, queia.
19. continuàveu, tenia, duia, posaves, molestaves, plantàvem, collíem, dúiem, era, trencava, tocava, argüia, treia, tréieu, feia.

[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)” 

21. parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.
22. fiu, anares, treballà, cresquérem, isquéreu, foren, viu, clogueres, vingué, haguérem, diguéreu, escrigueren.
23. duguí (vaig dur), miràreu (vau mirar), isquéreu, quedàreu, anàrem, acomboiaren, treballà, estudiaren, suspengueren, tingué, aní (vaig anar), viu (vaig veure), vencí (vaig véncer), veié (va veure).
25. vindre (venir), vindré, vindria; aprendre, aprendràs, aprendries; estudiar, estudiarà, estudiaria; agafar, agafarem, agafaríem; conduir, conduireu, conduiríeu; deixar, deixaran, deixarien.
26. cantaré, cantaràs, cantarà, cantarem, cantareu, cantaran; valdré; retindré; faré; hauré; resoldré.
27. refaré, semblarà, faràs, trobaràs, podrem, voldrem, admetreu, aniràs, veuràs, sabran, arribaran, haureu, resoldran, voldran, soparem, gitarem, hauràs, eixirem.
28. vindria, trauríem, netejaríem, ordenaríem, sabries, transigiríeu, tossiries, pertanyeria, venceria, buscarien, descobririen, analitzarien, ajudaria, prendria.
29. coneixeria, coneixeries, coneixeria, coneixeríem, coneixeríeu, coneixerien; apareixeria, apareixeries, apareixeria, apareixeríem, apareixeríeu, apareixerien.
30. estendria, resoldríem, mouríem, encendrien.

31. apague, apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
32. aprenguen, venguem, absolgueu, dissolguen, suspenga, valga, isca, faça, vagen, puguem, sigueu, beguen, mengen, vulga, faces, coneguem, vulga, vaja, sàpien (sàpiguen), entenguen, alcen.
33. No agafes, no begues, no vingues, no t’acostes, no digueu, no em mires, no vengueu, no arranqueu, no suspengues, no prengueu, no bufes, no encengueu, no tragues, no begueu, no calles, no rigues, no mogueu, no escoltes, no escrigueu, no segues.
34. diga, acabe, vulga, isca, convinga, sàpiguen (sàpien), estiguen, begueu, escriga, facen, vulgues, confluïsquen, conega, faça, visca, nasca.
35/36. entrara (entràs), entrares (entrasses), entrara (entràs), entràrem (entràssem), entràreu (entràsseu), entraren (entrassen); debatera, debateres, debatera, debatérem, debatéreu, debateren, consentira; partira; visquera; isquera; fóra (fos), fores, fóra, fórem, fóreu, foren; tinguera; absolguera, escriguera, veiera; haguera.
37/38. Fera (fes) / correguérem / donàreu / rebéreu / avisàreu / tingueres / trobàrem / volgueren / estiguera / aparegueren / anàrem / tingueren / publicaren / duguera / vingueren / agafara / féreu / pogueren / vingueren / romangueren.

39. duguera / estiguera / fóra / sapiguérem (sabérem) / feren / poguera / llegira / tinguera / seguera / conduïra / isquéreu / escriguera / vinguera.
40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu.
42. trau / creieu / beveu / fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.
43. doneu / ven / vine / vés / corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu / dissoleu / encenguem / pertany / dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu / llig (llegix).
44. absoleu / cloeu / beveu / escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu / aprén / comenceu. 

ÀREA D'EXPRESSIÓ ESCRITA

OPCIÓ A. El veganisme, el vegetarianisme i altres opcions són cada vegada més seguides per ciutadans amb més consciència social i del planeta. Ja hi ha locals que ofereixen un menú elaborat a partir de productes de comerç just o on és impossible beure un refresc de cola perquè no en tenen.

Redacta un text per al teu grup de companys i companyes de la feina sobre el tema en què deixes clara la teua opinió. Has d’incloure-hi els aspectes següents:

-        Augment dels negocis dedicats a les alternatives saludables i sostenibles.

-        Dificultats per a seguir el veganisme o el vegetarianisme.

-        Complements vitamínics per a completar la dieta.

-        Perills de les indústries de la carn i el peix.




12/SETEMBRE/2021 


PROVA D’ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES (CLAUS)


1.b / 2.b / 3.a / 4.c / 5.c / 6.a / 7.b / 8.c / 9.c / 10.b
11.c /  12.a  / 13.b  / 14.b  / 15.a  /  16.c  /  17.a  /  18.c  / 19.c  /  20.b
21c, 22c, 23a, 24c, 25a, 26c, 27a, 28a, 29c, 30c.
31b, 32a, 33b, 34c, 35b, 36c, 37a, 38c, 39a, 40c.
41b, 42a, 43c, 44a, 45b, 46c, 47c, 48b, 49a, 50c.
51c, 52b, 53a, 54a, 55a, 56c, 57a, 58a, 59c, 60a.
61b, 62b, 63b, 64c, 65c, 66a, 67b, 68a, 69a, 70b.
71c, 72b, 73b, 74a, 75b, 76a, 77a, 78b, 79c, 80b.
81c, 82c, 83a, 84a, 85b, 86a, 87a, 88c, 89b, 90b.
91a, 92c, 93c, 94b, 95c, 96c, 97a, 98c, 99c, 100c.
101b, 102c, 103b, 104a, 105a, 106b, 107c, 108c, 109a, 110b.


ACTIVITATS DE REPÀS 1r TRIMESTRE

Feu les activitats que apareixen en l'enllaç que teniu a continuació, a fi de repassar diversos continguts gramaticals:





EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES (SOLUCIONARI)
Ex. 1
1 L’he vista. 2 Ho he vist. 3 En convidaré tres. 4 Porta’n, si véns. 5 N’he vista una de por. 6 Les acompanyava. 7 Porta-ho, xiquet! 8 No els troben enlloc. 9 Vaig plantar-ne un. 10 La va conéixer. 11 Qui ho ha dit? 12 Els portes curts. 13 Els has guardats? 14 En comprava. 15 La mare en feia de fregides. 16 Guarda-ho.
Ex. 2
1 Ahir vaig trucar-li. 2 Vam ensenyar-li. 3 Li he dit que no tens diners. 4 Els presentaré. 5 Els compraré detallets. 6 Mireia, ensenya’ls les notes. 7 Hui li emprovaré el vestit. 8 Sempre li guardem els cromos.
9 Vull enviar-li un missatge. 10 Els hem de fer la comanda. 11 Els enviaré els catàlegs. 12 Demà aniré a comprar-li un regal.
Ex. 3
1 Ho és. 2 Hi va. 3 Ho està. 4 S’hi sent. 5 Ho estic. 6 Hi dorm. 7 Ho sembla. 8 S’hi ha tornat. 9 Ho és. 10 S’hi considera. 11 Ho estem. 12 Hi anem.
Ex. 4
1 Li ho faré pagar. 2 Li’ls deixaran. 3 Li ho comentarem. 4 Li les cantarà. 5 Li’n donaré. 6 Li la demanarem. 7 Li n’enviaré. 8 Li’l perdoneu? 9 Els els faré pagar. 10 Els ho llogarà. 11 Els ho proposareu? 12 Els les reformaran. 13 Els en donaràs. 14 Els les donarem. 15 Els en faré.
Ex. 5
a) He de comprar-li’l. b) Antoni li’n recomana una. c) Vaig portar-l’hi. d) Enric li’l va demanar. e) Haurem de collir-los-les. f) Els el comprarem. g) Emili no les hi portarà. h) No n’hi havia a l’armari. i) Qui la’n llevarà? j) No t’ho perdonaré mai.
Ex. 6
1. te’l /  ens el 2. T’ho 3. Us el 4. M’ho 5. Us ho /ens ho 6. Us el / ens el 7. M’ho / t’ho 8. Te’l / ens ho 9. Us el / ens l’ 10. Te’l / t’ho 11. –te’l / t’ho.
Ex. 7
1 Demà li les agafaré. 2 Canta-li’n una. 3 Renta’ls-les. 4 Telefona’ls. 5 Obri-li-la. 6 Fem-los-en un. 7 Trameteu-li’l. 8 Oferiu-los-en. 9 Agafa’ls-la. 10 Furta’ls-les. 11 Miquel li l’ha recomanat. 12 No li l’has donada. 13 Ramon els n’ha comprat. 14 Pep li’n recita. 15 Teresa els el deu. 16 Vam haver de dur-l’hi. 17 Haurem de donar-li’l. 18 Emili els en pagarà una. 19 N’hi han plantat un. 20 No s’hi esforça. 21 Hem de comprar-nos-en un. 22 Ens en va fer un. 23 Demà us n’enviaré unes. 24 Me l’han arreglada. 25 Quan te l’enviaran? 26 La mare me l’ha portat. 27 El meu germà me l’ha comprat. 28 El mestre me la pregunta. 29 Ella me l’explica. 30 El pare te’ls compra. 31 En Jordi li la va dir. 32 Qui te’l va regalar? 33 Ja els els he donats. 34 En Josep ens l’arregla.


9/NOVEMBRE/2020 

ELS PRONOMS FEBLES

Funcions dels pronoms febles. 3a persona

COMPLEMENTS PRONOMS EXEMPLES
Complement Directe
Definit. Pot portar:
- article definit - demostratiu - possessiu - nom propi
Has portat les verdures? > Les has portades? EL, LA
Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida. ELS, LES
Vaig vore el teu germà > El vaig vore. Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.

Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res. La funció de CD la realitza un infinitiu. EN
Has portat verdures? > N’has portat? Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.

Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò. HO
Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir. Volia allò > Ho volia. Sabia
el que passaria > Ho sabia.


Complement Indirecte
Si és un CI animat LI, ELS No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat. Si és un CI inanimat (preferiblement) HI No faces més voltes al tema > No hi faces més voltes.

Complement de Règim Verbal
-Introduït per la preposició DE. EN
S’ha oblidat d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat S’ha oblidat que havia d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat. -Introduït per una altra preposició. HI Jugaren a bàsquet? –Hi jugaren.

Atribut
Si és definit EL, LA ELS, LES Pere és el metge del poble > Pere l’és. Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO
HO Pere és metge > Pere ho és.
Pere és el metge del poble > Pere ho és Per a donar èmfasi (partitiu) EN Mira que n’ets, de llest!
Si n’estic, de farta!

Complement predicatiu
És semblant al CCM però en aquest cas modifica dos elements de l’oració. HI
Vingué molt cansada? –Hi vingué. Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa. Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.

Amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar EN 
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet Aquest senyor Peris, o com se’n
diga... 
Amb valor emfàtic: Que en va, de brut! Si en vingué, de cansat!

Complement del nom
Precedit de la prep. DE, completa un nom com si fóra un adjectiu. EN
Entens el significat d’aquesta paraula? > N’entents el significat? Llig el text i fes-ne un resum. Estigué a Oriola i en visità les esglésies.

Complement Circumstancial
CC Temps HI: Vingué a casa a les cinc > Hi vingué a casa No treballa de vesprada > No hi treballa
CC Manera HI: Ha fet l’exercici ràpidament > Hi ha fet l’exercici Ha fet l’exercici de pressa > Hi ha fet l’exercici
CC precedit de qualsevol prep., excepte DE
Va a Alacant > Hi va Ha arribat a casa > Hi ha arribat Passa per l’hospital > Hi passa
CC precedit de la prep. DE EN Ve d’Alacant > En ve CC Causa M’alegre per tu > Me n’alegre Verbs i expressions prefixades amb pronoms febles
Verbs: anar-se’n, tornar-se’n, haver-hi... de percepció: veure-s’hi, sentir-s’hi, tocar-hi (entendre, tindre seny): Sense les ulleres no m’hi veig. Va quedar completament sord, no s’hi sent. El iaio està tan major que no hi toca.

Complement d’un adverbi
Precedit de qualsevol preposició HI Posa’t davant de la moto > Posa-t’hi al davant

Subjecte
Indefinit. Sol aparéixer en verbs com sortir, eixir, arribar... EN
Arribaren tres persones? > N ́arribaren tres. Ix algun tren cap a Vinaròs? 
–N ́ix un a les tres.
Expressions: Va armar-la! Me les he tingudes amb ell. Som-hi! Ara no hi caic 


APRENEM MÉS...

ACTIVITATS DE REPÀS DE PRONOMS FEBLES:

1. Indica si els complements subratllats són CRV o CC i substitueix-los pels pronoms febles corresponents:

 a) Viuen de la venda ambulant.

 b) El nen plora amb ràbia.

c) Sortiré de casa a les cinc.

d) Ha renunciat als plaers de la vida.

e) Baixa de l’arbre ara mateix.

f) Només penso en les vacances.

g) Anirem al concert de música clàssica.


2. Assenyala les combinacions pronominals incorrectes:

a) Cantaré la nadala al meu fill: L’hi cantaré.

b) He arrencat les herbes en aquest jardí: Les hi he arrencat.

c) He collit flors per a la mare: Li’n he collit flors.

d) Parlarem de l’excursió a la Roser.Li’n parlarem.


3. Identifica el CD i el CI; substitueix, primer l'un, després l'altre, pels pronoms febles corresponents; finalment, combina'ls. Ex.: La Mireia donarà el llibre al seu germà= La Mireia el donarà al seu germà= CD CI CD La Mireia li donarà el llibre= La Mireia l'hi donarà. CI CD CI

 a) En Guillem comprava la taula per al seu amic.

b) La professora explicava la història de Catalunya a la seUa alumna

c) Farem veure les faltes de l'exercici a l'alumne que no les haja vistes.

d) El petit pren les joguines al gran.

e) Comprareu queviures per a l'excursionista.

f) Oferiràs flors a l'àvia.

g) Regalaries el brillant a un enemic?

h) Digues a l'Antònia que vinga.

 i) Van oferir llibres a la xicalla del barri.

 j) El metge va receptar dos medicaments molt forts a la malalta.

 k) Farà preguntes indiscretes a tots els assistents.

l) Demanarem als nostres companys les cassoles de terrissa.

m) Portarem els biberons als menuts.
n) L'organització d'ajut enviarà flassades als necessitats.
ny) Avisàvem als qui telefonaven que l'exposició era tancada.
o) Compràrem cent caixes de galetes als fabricants.
p) Guardarem el tros de pastís per als nens.
q) No van passar els missatges als agents secrets.
r) Vaig pregar a la Maria i a la Rosa que tornaren d'hora,
s) Dóna els regals als avis.
t) Obria la porta a tots.
 u) Llegia el poema a la núvia.
v) No farà el discurs a aquestes persones.
 w) He enviat les 2 postals als meus col·legues.
x) Donaré els ous més frescos als nens.
z) Consultarem la decisió als membres del jurat.


4.Identifica el complement verbal de les frases següents, substitueix-lo pel pronom feble adequat i forma una combinació pronominal binària juntament amb l'altre pronom. Ex.: T'has tornat insuportable = T' hi has tornat CPRED.
 a) El vi es va tornar agre.
 b) M'avinc als teus desigs.
 c) Ens acostem a la platja.
 d) En Joan es considerava llest.
e) En Jordi s'interessava per tot.
 f) Els mitjons s'han fet petits.
g) De cop ens sentírem marejats.
 h) Els preníem per espies.
i) Es va posar vermella.
 j) Ens dedicàvem a la música.
 k) No m'arrisco a anar-hi sola.
 l) Mai no us acostumareu a llevar-vos d'hora.
 m) Volia exposar-nos a un fracàs absolut.
n) M'afanye en la meva tasca.
 ny) Sempre t'atures als mateixos aparadors.
o) Es mirava a l'espill.
 p) Ens referim als nostres assumptes.
q) Et parlaré tranquil.lament.
r) Interesseu-vos per la poesia!
 s) Us vau asseure al replà de l'escala.
 t) S'adormia de bocaterrosa.
 u) M'allunyaré d'aquell barri.
 v) Ens trauran del cinema!
w) Et penedeixes d'això?
x) Em recorde de la teua arribada.
z) Es farà ric.

5. Indica la funció sintàctica dels complements subratllats i substitueix-los pels pronoms febles corresponents:
a) En Jordi té el fill en una ciutat andalusa.
b) Mireu si teniu bledes a la nevera.
c) Porten el ramat a la pastura.
d) Posa la teua signatura en aquest paper!
e) No tragueu els llibres del calaix!
f) Rebia moltes visites estranyes al seu despatx.
g) Deixeu els melons sota el raig de la font!
h) Pot treure els llibres de la biblioteca.
i) Us penediu del vostre comportament.
j) Vés a rentar-te la cara al lavabo!
k) Es pentinava el bigoti amb una pinta de porcellana.
l) No m'afegisques pas aigua al vi.
m) El gos s'espolsava les puces.
n) Us poseu els guants a la butxaca.
ny) S'avergonyia del seu vestit.
o) Ens atrevim a manifestar-ho públicament.
 p) M'imagine que no és cert.
q) El gat es menjava els ratolins.
r) Deixa'ns els llibres sota el llit!
s) S'enviaven les cartes per avió.
t) Ens hem posat massa sal a l'amanida.
u) Agafa el paper de terra.
v) Agafa la bossa de la paperera.
w) Porta el peix del mercat!
x) Tractava la jove de criatura.
z) Doneu els treballs a les professores. 



30/OCTUBRE/2020

LES GRAFIES
Les consonants oclusives


A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents:
1. En posició final de paraula després de vocal o diftong tònics s’escriu l’oclusiva sorda corresponent, sense tenir en compte altres paraules derivades:
P >  sap, concep, cap, llop, rep, etc. Malgrat: saber, concebre, cabota, lloba, etc.
T > pot, prat, buit, salut, nebot, paret, etc. Malgrat: poder, prada, saludat, neboda, aparedar.
 > amic, bec, dic, afalac, plec, poruc, feixuc, etc. Malgrat: amiga, bega, diga, afalagar, poruga...
Algunes excepcions (bàsicament cultismes i estrangerismes) són: Carib, snob, Jacob, adob, cub, club, tub...; fred, sud, quid, almud, fluid, Alfred, David, Bagdad i paraules femenines acabades en –itud, -etud (quietud, multitud...); pedagog, estrateg, mag...
2. A final de paraula després de vocal àtona o de consonant escriurem la mateixa grafia que apareix en els derivats o mots de la mateixa família lèxica:
P > serp (serpent), llamp (llampec), pòlip (polipós)...
àrab (Aràbia), tomb (tombar), verb (verbal)...
T > sort (sortejar), fart (fartó), esvelt (esveltesa)...
D > ràpid (rapidesa), sord (sordesa)...
clàssic (clàssica), marc (emmarcar)...
càstig (castigar), fang (fangós), llarg (llarga).
EXCEPCIONS:
-          La 1a persona del present d’indicatiu és amb –caprenc, estenc, tinc, fonc, etc.
-          Una sèrie de paraules: ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, ròssec,...
Recordem que tots els gerundis acaben en –tanant, perdent, tenint... I hi ha també adjectius i substantius acabats en –and, -end, que coincideixen amb el castellà: sumand, minuend, nefand, dividend, reverend, etc.
3. En posició final de síl·laba, a l’inici o enmig de paraula, convé tenir presents els aplecs següents:
P
Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt-
capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte
B
Inicial i medial en: ab-, ob-, sub-
absent, objecte, obscur, subjecte
T
Inicial en: atz-, atl-, atm-
atzar, atzavara, atles, atmosfèric
D
Inicial en : ad-
addicció, adduir
C
Inicial i medial davant: c, s, t, z
accepció, succés, delicte, èczema
G
Inicial i medial davant: d, g, m, n
amígdala, sagnar, suggestió, augment

ACTIVITAT
1. Col·loca la consonant oclusiva corresponent:
llo_
fre_
pare_
afala­_
aba_
joventu_
estóma_
ràpi_
fàsti_
quietu_
demago_
heral_
actitu_
su_
aràbi_
poru_
se_
partíci_
càsti_
esno_
ver_
manya_
fon_
àne_
poli_
estrate_
pedago_
salu_
espàrre_
càrre_


L’oposició oclusiva / fricativa (b/v)
En moltes llengües romàniques (francés, italià, etc.) es produeix l’oposició entre el fonema /b/ (bilabial oclusiu sonor) i el fonema /v/ (labiodental fricatiu sonor). Aquesta distinció, encara ben viva en gran part del domini lingüístic català, permet distingir en la pronúncia paraules com bellesa/vellesa, bena/vena, beure/veure, baca/vaca, botar/votar... Però, sovint es produeix la confusió entre la grafia b i la grafia v, sobretot en els parlars que han perdut la distinció fonètica entre tots dos fonemes.

Cal tenir en compte, però, que de vegades hi ha pseudoderivats, que no provenen d’una paraula patrimonial, sinó directament del llatí (cultismes): avortar (abortivitat), berruga (verrucària), calb (calvície), cervell (cerebral), corba (curvatura), deure (dèbit), moure (mòbil), sa vi (saberut)...
Paraules amb b: acabar, arribar, baró, basc, bena, berruga, biga, Biscaia, bolcar, bufeta, calb, corb, mòbil, oblidar, rebentar, rebolcar, riba, saba, trobador, etc.
Paraules amb v: advocat, alcova, almívar, aprovar, avall, avet avorrir, avortar, canvi, cavall, covard, esvelt, gavardina, govern, gravar, haver, pavelló, provar, savi, taverna, travar, trèvol, vernís, voltor, etc.

ACTIVITATS
2. Col·loca les grafies corresponents de les consonants bilabials, dentals o velars:

o_blidar
tram_ia
can_iar
a_anç
xo_
cor_a
du_te
su_il
pessi_
tràfe_
casca_ell
tro_ador
almí_ar
ca_aller
ro_ell
a_ecte
_iga
escara_at
màne_
ga_ardina
llampe_
gra_ar
espa_ilar
em_enar
a_orrir
trè_ol
parlà_eu
ja_elina
_edell
_oltor
Córdo_a
ra_al
_ernissar
sa_ó
pròle_
su_
tal_
mo_ilitat
lla_i
pa_elló
ta_erna
càsti_
a_anç
re_
co_ard
pro_ador
o_scur
si_ella

3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
- Aquell su_jecte vivia a_stret en o_scures su_tileses.
- Esta_a a_orrit de tantes pro_es de gra_ació.
- Aca_a d’arri_ar l’ad_ocat amb un aire desim_olt.
- Ca_ficat com estaves, has tingut un la_sus i ho has ca_girat tot.
- L’à_ia passeja_a amunt i a_all tota can_iada, per les anè_dotes que ha_ia sentit.
- No co_sa_a el sentit de les seues conje_tures.
- Ma_dalena s’ac_elerava quan Lluís li gra_a_en programes su_erents.
- Tre_alla_a en un assum_te esplèndi_ que l’ha_ia ca_tivat de so_te.
- Evitar la corru_ció del llenguatge és una tasca ca_dal per als escriptors.
 
 





 

25/OCTUBRE/2020 

SOLUCIONARI (PROVES 8, 9 i 10)

PROVA 8

Exercici 1. 1c, 2a, 3b, 4d, 5a.

Exercici 2. 1b, 2a, 3c, 4a, 5b, 6c, 7a, 8c, 9c, 10b, 11a, 12b, 13b, 14c, 15a.

Exercici 3. 1b, 2c, 3b, 4c, 5a, 6c, 7a, 8b, 9a, 10c, 11a, 12b, 13a, 14c, 15b.



PROVA 9

Exercici 1. 1c, 2a, 3d, 4b, 5c.

Exercici 2.  1a, 2b, 3c, 4c, 5b, 6b, 7c, 8c, 9b, 10a, 11a, 12c, 13a, 14b, 15a.

Exercici 3. 1c, 2a, 3b, 4c, 5a, 6b, 7c, 8b, 9a, 10c, 11b, 12a, 13c, 14a, 15b.


PROVA 10

Exercici 1. 1a, 2b, 3d, 4c, 5a.

Exercici 2. 1c, 2a, 3b, 4a, 5c, 6b, 7c, 8a, 9b, 10a, 11c, 12b, 13a, 14c, 15b.

Exercici 3. 1b, 2c, 3a, 4b, 5b, 6a, 7c, 8a, 9c, 10b, 11b, 12a, 13c, 14b, 15b.


16/OCTUBRE/2020 

Aquesta setmana encetarem el tema de "Les formes no personals  del verb (infinitiu, gerundi i participi). 

Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).

Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).

Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...

A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts).

LES PERÍFRASIS VERBALS

Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
1.       Perífrasi d’obligació.
-          Personal:    haver + de + inf. (“Has d’arribar abans de migdia”)
caldre + que + subj. (“Cal que faces el treball”)
-          Impersonal (sense subjecte): haver-se +de+inf.  (“S’ha d’emplenar el full”)
   caldre + inf. (“Cal anar amb compte”)
També es pot expressar obligació amb la construcció: És necessari /menester + inf. o + que+subj.
►Cal evitar les construccions del castellà:
*Tindre + que
* Haver-hi  + que + inf.
* Ser precís

2.       Perífrasi de probabilitat.
Per a expressar la probabilitat s’usa la perífrasi: deure + inf. (“Deuen tenir molt de fred perquè han encés la calefacció”).
És equivalent a un adverbi de probabilitat (potser, segurament, probablement, tal vegada...) + verb en futur (o present o passat): “Potser plourà”. O equivalent a poder +ser+oració de subjuntiu: “Pot ser que isquen molt tard”.
►Cal evitar les construccions incorrectes següents:
-És incorrecte intercalar la preposició de entre el verb deure i l’infinitiu (*Deuen de estar de viatge).
- No és correcte l’ús de la paraula igual com a adverbi de probabilitat (*Igual anem al parc d’excursió): Pot ser que vaja al parc. Potser aniré al parc.
També cal evitar l’ús del futur o l’ús del condicional per a expressar la probabilitat (*Haurà eixit de viatge.  Deu haver eixit de viatge) // (*Arribarien a casa després de mitjanit.  Devien arribar a casa després de mitjanit).

3.       Perífrasi d’imminència.
Per a expressar la imminència o el futur immediat no podem usar la perífrasi anar + a + inf., sinó que se sol expressar amb les perífrasis estar a punt de + inf. / estar per + inf.
Els viatgers estan a punt d’arribar.
La perífrasi anar + a + inf. es pot usar per a expressar imminència si ens referim a un temps passat (Anava a gitar-me quan vaig escoltar uns colps a la porta).  Si ens referim al futur, la perífrasi  anar + a + inf. és incorrecta; usarem el futur o el present, sovint introduït per l’adv. ara (Ara et portaré un refresc). Tanmateix, la construcció anar + a + inf. és correcta quan el verb anar té el valor de moviment o de desplaçament (Vaig a portar els pastissos perquè els convidats volen tastar-los).

EXERCICI D’ACCENTUACIÓ I DIÈRESI (solucions fotocòpia)
oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // 
brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // 
hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // 
taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // 
bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència,
traduïda // joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // 
sentència, altruista, féiem, còmic  // heroi, féieu, remei, examen // 
crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // 
copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //
autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor // posseíeu, duia, anàreu, reunió // 
deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // 
túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // 
préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // 
hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // 
freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // 
europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // 
palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // 
fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // 
espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // 
tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // 
següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // 
comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // 
rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua



5/OCTUBRE/2020 


Quant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals o obertes.
[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: busca la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].

Truquets per a accentuar correctament les vocals eo.


Exemples
Excepcions
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes
menjaré, pretén, després, camió, torró...
terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, reòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs...
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes
diòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul...
formes del verb serfóra
verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)
estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec...
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraulesesdrúixoles
gènere, pèrdua, memòria, València...
fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, esglésiallémena, feréstega...
verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...

Les grafies o representen dos sons diferents:

La representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).

La representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)

Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.

Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):

Casos en què la e és oberta:

1. Davant de síl·labes que duguen una i o una upremi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.

2. Davant de l, l·l,  rr i r: cel, novel·la, serra, verd.

3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.

Casos en què la o és oberta :
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -oaçò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/­olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota). 

Després de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. 
També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment,  -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes). 



2/OCTUBRE/2020 


CLAUS EXERCICIS VERBS DEL BLOG

1. a) resolga  b) desprenga  c) réiem  d) creien e) corregut  f) ocórrega  g) poguera  h) desplagut  i) post  j) impresos  k) conduïsca  l) interrompes m) defugiu  n) caigué. 

2.     2. No et prengues / No vengueu  / No encengueu  / No rigues / No escrigueu  / No digueu  / No aneu  / No vingueu.

3.  3. – repartisques  -vença / faça  - patisc / ixes  - bata  - senta.

4.  4.   – estigues  - dolgut / ocorregut  - has estret  - vages (vaja) – prenia /treia  - exclòs  - vols / perda /exigix  - crec / has (hauries) – promès / dut  - clou  - feia / m’ha distret / m’he confós.

5.   5. a) fes / dissolga b) ocórrega c) diguera d) digueu e) poguera f) difós  g) interrompes  h) vença i) rist (rigut) / rigué  j) oja / m’alçaré  k) feia / distret / m’he confós  l) haja / podré  m) isquérem / aniríem n) rebérem o) dolgut va  (van) p) veia / feia.


SOLUCIONS FULLS DE VERBS


1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.

1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.



22/SETEMBRE/2020 


PROVA D’ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES (CLAUS)


1.b / 2.b / 3.a / 4.c / 5.c / 6.a / 7.b / 8.c / 9.c / 10.b
11.c /  12.a  / 13.b  / 14.b  / 15.a  /  16.c  /  17.a  /  18.c  / 19.c  /  20.b
21c, 22c, 23a, 24c, 25a, 26c, 27a, 28a, 29c, 30c.
31b, 32a, 33b, 34c, 35b, 36c, 37a, 38c, 39a, 40c.
41b, 42a, 43c, 44a, 45b, 46c, 47c, 48b, 49a, 50c.
51c, 52b, 53a, 54a, 55a, 56c, 57a, 58a, 59c, 60a.
61b, 62b, 63b, 64c, 65c, 66a, 67b, 68a, 69a, 70b.
71c, 72b, 73b, 74a, 75b, 76a, 77a, 78b, 79c, 80b.
81c, 82c, 83a, 84a, 85b, 86a, 87a, 88c, 89b, 90b.
91a, 92c, 93c, 94b, 95c, 96c, 97a, 98c, 99c, 100c.
101b, 102c, 103b, 104a, 105a, 106b, 107c, 108c, 109a, 110b.


El verb

El verb, com a nucli del sintagma verbal, és un dels constituents bàsics de
l’oració. Categoria gramatical que expressa l’existència, l’estat, l’acció, els
processos o les modificacions d’un sintagma nominal. A diferència de les
altres categories gramaticals, el verb, a banda d’aquesta informació
semàntica, té com a característica més important les marques que aporten
els diferents morfemes: veu, mode, persona, nombre, temps i aspecte.

Els morfemes verbals

Tota forma verbal està constituïda per un lexema o arrel, que aporta el contingut semàntic, i pels morfemes o desinències, que aporten informacions auxiliars, pròpies del verb. En algunes formes verbals pot aparéixer una vocal temàtica que actua d’enllaç entre el lexema i els morfemes, i que permet de classificar els verbs d’acord amb la conjugació a què pertanyen.
• Veu
– Activa: el subjecte realitza l’acció (Maria menjava maduixes).
– Passiva: el subjecte rep l’acció (Les maduixes eren menjades per Maria).
• Mode. Segons l’actitud mental del parlant respecte allò que enuncia (a l’acció verbal), podem distingir els següents modes personals:
– Indicatiu: l’acció o el fet és vist com a real (Rosa ha begut aigua).
– Subjuntiu: l’acció o el fet que expressa el verb és vist com una irrealitat,
només existeix en el pensament com una idea subjectiva (desig
dubte, temor, voluntat, etc.) (Potser vinga prompte).
– Condicional: les accions apareixen expressades com a irreals (Si poguera
faria això).
– Imperatiu: és el mode amb què el parlant expressa manament, ordre,
prec, etc. (Ves-te’n prompte).
D’altra banda, tenim també tres modes impersonals: infinitiu (concepte
bàsic de l’acció), gerundi (acció durativa) i participi (acció acabada).
• Aspecte
– Imperfectiu: no expressa la fi de l’acció del verb (Caminava pel passeig).
Els temps imperfectius són el present d’indicatiu i de subjuntiu,
el pretèrit imperfet, el futur i el condicional.
– Perfectiu: expressa l’acabament de l’acció verbal (Va llegir una novel·la). Els temps perfectius són el pretèrit perfet simple i perifràstic d’indicatiu i els temps compostos.
• Persona. Relaciona l’acció verbal amb l’emissor (1a pers.: parlecantem),
amb el receptor (2a pers.: parlescanteu) o amb un referent (3a pers.:
parlacanten).
• Nombre. El morfema de nombre indica si el SN subjecte és només un
individu o cosa (singular) o més d’un (plural).



CONJUGACIONS
1a –AR : Parlar
2a –ER / -RE: Témer / Perdre
3a –IR: • Servir (incoatiu) / • Dormir (pur)

MORFEMES
Lexema: parl
Vocal temática: à
Temps/aspecte/mode: ve
Nombre/persona: m

Formes impersonals del verb
L’infinitiu (parlar), el gerundi (parlant) i el participi (parlat ).

Són formes verbals sense morfema de persona. Morfològicament són invariables, a excepció del participi, que ha de concordar en gènere i nombre amb el CD quan aquest complement és un pronom feble de 3a persona: Has vist la pel·lícula?
–Síja l’he vista.
• Temps. El temps verbal és la categoria que indica el moment en què es
produeix l’acció del verb. Així doncs, pot situar-la abans de la seua formulació
gramatical (passat), en l’instant de la comunicació (present) o després (futur). Podem distingir també entre temps simples i compostos.
Pel que fa als compostos, estan constituïts pel verb auxiliar haver més el participi del verb en qüestió, i expressen una acció acabada just abans de la que expressa el temps simple.

Les conjugacions verbals
Primera conjugació (acabats en -AR)
Tots els verbs de la primera conjugació són regulars, llevat d’anar estar, que són irregulars.


Segona conjugació (acabats en -ER -RE, i ferdur dir)
La segona conjugació és la que presenta un major nombre de verbs irregulars, tot i contenir una certa sistematització en les irregularitats.
Verbs de radical velaritzat: són aquells verbs que tenen en el lexema -o -gu. Aquest grup presenta dues característiques:
• La 1a persona del present d’indicatiu acaba en -(dic, bec, conec, crec, puc, caic, prenc, tinc, vinc...)
• Aquesta terminació (-c) de la 1a persona es transforma en -g/-gu en la formació del present de subjuntiu, l’imperfet de subjuntiu, el pretèrit perfet simple, el participi i algunes formes de l’imperatiu (conega, coneguera,
coneguí, conegut...).


Tercera conjugació (verbs acabats en -IR)
Els verbs de la 3a conjugació es poden agrupar en dos models regulars: purs (dormir, sentir) i incoatius (patir, servir). Els verbs incoatius tenen l’increment -sc/-ix (-eix) en la 1a, 2a i 3a persones de sing. i en la 3a persona de plural del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu. Poden presentar dues possibilitats d’escriptura: la forma en -(-isc/ix) o bé la forma en -(-esc/eixes), més pròpia dels registres formals. La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius; són purs: dormir, sentir, bullir, pudir, munyir, cruixir, fugir.... D’altra banda, hi ha verbs que admeten la doble conjugació: llegir (llegisc llig), vestir, afegir, mentir, tenyir, rostir, engolir, fregir...




ACTIVITATS
1. Ompli els buits de les frases següents amb les formes corresponents dels verbs que hi ha entre parèntesis i analitza morfològicament:
a) Quan … (RESOLDRE) el problema eixiré a passejar.
b) Vols que em … (DESPRENDRE) del que més vull?
c) Es va enfadar perquè es pensava que ens … (RIURE) d’ell.
d) Abans en aquest poble … (CREURE) en les bruixes.
e) Avui Joan ha … (CÓRRER) com un campió.
f) No crec que això t’… (OCÓRRER) molt sovint.
g) M’agradaria que Joan … (PODER) venir amb nosaltres.
h) Les seues paraules m’han … (DESPLAURE).
i) Hi anirem a sol … (PONDRE).
j) Els programes encara no són … (IMPRIMIR).
k) El metge m’ha dit que jo no … (CONDUIR) de nit.
l) Jaume, no vull que m’… (INTERROMPRE) mentre no acabe d’explicar el tema.
m) No volem que … (DEFUGIR) les vostres responsabilitats.
n) Ahir … (CAURE) un plugim finíssim.

2. Transforma les ordres següents en prohibicions:
• Pren-te la llet!
• Veneu els mobles!
• Enceneu el foc!
• Riu!
• Escriviu el vostre nom!
• Digueu la veritat!
• Aneu al llit!
• Veniu!
                  
3. Ompli els espais buits amb els temps verbals corresponents:
• Per tal d’equilibrar el parapent cal que tu (REPARTIR) … bé el pes.
• Ell vol que jo (VÉNCER) … la por i que (FER) … natació.
• Jo (PATIR) … molt sempre que tu (EIXIR) … a fer pònting.
• M’han encoratjat perquè (BATRE) … el rècord d’ala delta.
• La inexperiència no em deixa que (SENTIR) … la fascinació del vol.

4. Completa amb les formes verbals adients:
• … (ESTAR) tranquil, segur que has aprovat.
• Li ha … (DOLDRE) molt que la seua filla no … (EIXIR) de festa.
• Quan ella … (PERCEBRE) les coses tan clares com tu, haurà … (OCÓRRER) un miracle.
• Has … (ESTRÉNYER) bé el nus de la corbata.
• Espere que demà … (ANAR) prompte a la festa.
• Ahir, mentre jo … (PRENDRE) un gelat, ella … (TRAURE) la roba de l’armari.
• Quedaré … (EXCLOURE) de la competició de diumenge.
• Si tu … (VOLER) que ell … (PERDRE) credibilitat, …-li (EXIGIR) més.
• Jo … (CREURE) que tu … (HAVER) d’anar a classes d’anglés.
• Sempre que ens han … (PROMETRE) un regal, ens l’han … (DUR).
• Antoni, … (CLOURE) tu la sessió, per favor.
• Mentre … (FER) els deures, Joan m’ha … (DISTRAURE) i … (CONFRONDRE’S) d’exercici.

5Completa amb les formes verbals adients:
a) … tu (FER) que es … (DISSOLDRE) el sucre al café.
b) No crec que això t’… (OCÓRRER) molt sovint.
c) Si tothom … (DIR) el que sap, aviat se sabria la causa de l’accident.
d) Això que us acabe d’explicar no ho … (DIR) als vostres companys.
e) M’agradaria que Joan … (PODER) venir amb nosaltres.
f) La notícia s’ha … (DIFONDRE) ràpidament pel poble.
g) No vull que m’… (INTERROMPRE) mentre no acabe d’explicar el tema.
h) Que ell … (VÉNCER) no vol dir que siga el millor.
i) No m’he … (RIURE) tant en la vida com em … (RIURE) ahir.
j) Quan … (OIR) el despertador, m’… (ALÇAR-SE).
k) Mentre … (FER) els deures, Joan m’ha … (DISTRAURE) i … (CONFONDRE’S)
d’exercici.
l) Encara que no … (HAVER) fet el treball, … (PODER) enllestir-lo demà.
m) Si nosaltres no … (EIXIR) tant de nit, segur que … (ANAR) a treballar amb millor cara.
n) La setmana passada, nosaltres … (REBRE) un parell de correus electrònics.
o) Ella està molt … (DOLDRE) perquè encara … (ANAR) a visitar-la.
p) Mentre … (VEURE) la pel·lícula, jo … (FER) els deures.

6. Digues el temps i la persona d’aquestes formes verbals:
venguí, devies, hagueren, entenguera, haja post, molent, sabut, sent, faça, queies, confonc, féiem, ometia, prendrà, rebé, pugues, conceberes, has portat.

APRENEM MÉS...













































































 Per aquest motiu, us comunique que haureu de lliurar a la meua adreça de correu corporatiu (guilabert_ram@gva.es) una foto tant del treball de lectura realitzat (resums i opinió) com d'allò que us falte presentar. El termini és fins a les 15.00h del divendres 5 de juny. 


Una abraçada a totes i a tots!



Llibre de lectura del 3r trimestre: "Córrer sense por", de Giuseppe Catozzella, ed. Sembra. 

Per tal que l'alumnat puga fer-ne una lectura guiada, us propose el calendari següent:
Cap. 1-5 (30/3/20), cap. 6-10 (1/4/20), cap. 11-15 (4/4/20), cap. 16-20 (7/4/20), cap. 21-25 (10/4/20), cap. 26-30 (15/4/20). Cal fer un resum de tot allò llegit durant cadascuna de les sessions programades (12-15 línies aproximadament).

L'examen de lectura està previst per al dia 22 de maig.


LECTURES 3r TRIMESTRE


Davant la meua sorpresa (pràcticament cap alumne m'ha comentat que ha tingut problemes per a trobar el llibre de lectura obligatori per al tercer trimestre. Tan sols aquesta setmana un parell d'alumnes m'han fet saber la dificultat que han tingut. Però només són casos aïllats i massa tard) i tenint en compte que la situació que estem vivint és molt estranya, la qual cosa implica que molts no podreu adquirir els llibres; no sé si Amazon fa servei a domicili encara,  però Ali i Truc, la llibreria d'Elx, crec que està treballant per servir llibres per encàrrec. De totes maneres crec que estan disponibles en format de llibre electrònic. Us propose altres lectures alterrnatives:

La passejadora de gossos. Francesc Bodí.
https://1batvalenciamisteridelx.blogspot.com/2019/04/lapassejadora-de-gossos-francesc-bodi.html

Totes les cançons parlen de tu. Xavi Sarrià
https://1batvalenciamisteridelx.blogspot.com/2019/04/totes-les-cancons-parlen-de-tu-xavi.html

- Júlia. Isabel-Clara Simó
https://bromera.com/publicacions/esguard/3311-juliaesguard-9788476609583.html
https://valenciamisteridelx.blogspot.com/2014/04/isabel-clara-simo-en-la-biblioteca.html

- Córrer sense por. Giuseppe Catozzella
https://sembrallibres.com/llibres/correr-sense-por/




26/MAIG/2020 


El Misteri d'Elx


L’ESCENOGRAFIA

Diversos recursos escènics, propis de la mentalitat barroca, contribueixen a la
concepció del Misteri d’Elx com a espectacle: l’escenari múltiple, la complexa
maquinària aèria, la proximitat i la comunicació entre els actors i els espectadors,
el cant i la música. Però, sens dubte, allò més espectacular són els elements
escenogràfics horitzontals i verticals.

L’escenari horitzontal o terrestre consta dels elements següents:
L’andador. Hi tenen lloc les accions dinàmiques, horitzontals. És l’espai dels
personatges mortals. Presenta un sentit ascendent que simbolitza el camí cap
a la perfecció espiritual dels personatges: la Verge Maria passa de la mortalitat
a la immortalitat, els apòstols hi viuen el contacte amb la divinitat i els
jueus passen del pecat al cristianisme.
El cadafal. Hi tenen lloc les accions estàtiques. Aquest espai es troba situat
entre el cel i la terra, per això és l’espai de Maria, que és l’únic personatge
humà i diví alhora.

L’escenari vertical o aeri presenta aquests espais:
Les portes del cel. Estan situades a la cúpula de l’església, a 25 metres d’altura.
És una gran lona pintada amb núvols i que, alhora, serveix per a amagar
el conjunt d’elements escenogràfics que mouen la magrana i l’araceli. Representa
les accions dinàmiques verticals. És l’espai, doncs, dels personatges
immortals (Déu i els àngels). Des de la cúpula baixen i després s’eleven al cel
amb una corda els diferents aparells o artefactes mòbils.
La magrana és l’aparell amb què davalla l’àngel que anuncia a la Mare de
Déu que el seu Fill li concedeix el desig.
L’araceli és l’artefacte que baixa els àngels i els eleva de nou al cel amb
l’ànima i el cos de la Mare de Déu.
La coronació serveix per a baixar la Santíssima Trinitat i que corone la Verge
quan està prop del cel.

ACTIVITATS

1. Explica les dues parts en què es divideix el Misteri d’Elx:
• Com s’anomena cada part?
• Quin dia es representa?

• Quin argument tenen?

2. El Misteri d’Elx presenta dos espais clarament diferenciats, l’horitzontal i el vertical. Fixa’t en les característiques de cadascun i explica’n el simbolisme.

3. Assenyala els diversos artefactes mòbils i aparells que conformen l’escenografia del Misteri d’Elx i explica’n la utilitat i el significat.
  
4. Entra en la plataforma de vídeo vimeo.com, busca «misteri d’elx representació completa» i mira el vídeo de l’obra fins al minut 6.40. Assenyala algunes característiques que presenten la música i les veus que hi intervenen i el llenguatge amb què es representa el Misteri d’Elx.


5. Escriu un text en què valores la importància del fet que encara actualment continuen representant-se obres com el Misteri d’Elx.

19/MAIG/2020 


COMENTARI DE TEXT

Introducció

1. Qui és l'autor del text? 

2. A quina obra pertany?

3. Quin n'és el contingut? (Resum en una oració del contingut)

4. Quan la va escriure?

5. Explica la vida de l'autor. Resumeix els fets més importants que cregues que estan relacionats amb la seua obra.

6. Quines obres va escriure? 

7. En quin context va viure? Resumeix els fets que caracteritzen l'època.

 

Anàlisi del contingut

1. A quin tipus de text pertany el fragment/poema? (novel·la, conte, poema... descriptiu, narratiu, expositiu...)

2. Quin n'és el tema? I l'argument?

3. En quantes parts resumiries el text? Fes un resum de cadascuna d'elles.

4. Quina és la intenció o finalitat del text?

5. Quina és la veu del narrador? (primera persona, narrador intern, extern...)

6 Hi ha alguna altra veu en el text? (estil directe o indirecte). Posa'n exemples.

7. Quin és l'espai i el temps?

8. Quines característiques tenen els personatges?

9. Quin és el lèxic que predomina? (valoratiu, positiu, negatiu...)

10. Quins tòpics es poden observar? Quins elements hi ha en el fragment?

Anàlisi de la forma (textos poètics)

1. Nombre d'estrofes i versos.

2. Recompte sil·làbic. Art major/menor.

3. Quina rima s'utilitza? (Assonant/consonant)

4. Quin tipus de versos apareixen? (masculins/femenins)

5. Quin és l'esquema rítmic?

6. Explica les figures retòriques que hi ha en el text. Recorda d'assenyalar la línia/vers on estan.

 

Conclusió

1. Explica quina importància i repercussió té l'autor i l'obra.


REMARQUES 

- Recorda usar connectors en cadascuna de les parts del comentari: Passant a, d'altra banda, pel que fa a, per acabar, per últim, per a concloure...

No repetisques informació en el comentari. Si ja has dit alguna cosa no ho tornes a fer.

- Intenta que la introducció no siga massa llarga. La part més important és l'anàlisi del contingut, que és on realment estàs explicant les característiques del text que tens davant.

- Hi ha algunes preguntes que en alguns textos no tenen resposta, per tant, no ha d'aparéixer en el comentari.


- Per últim, abans de lliurar el comentari llig el que has escrit i revisa les faltes d'ortografia. 


ACTIVITATS

1. Llig el text de la pàgina 183 (LLIBRE DE TEXT).

2. Redacta un comentari de text, segons el guió de comentari que tens més amunt.

[Pots consultar la informació que trobaràs en les pàgines 180-182)].

DATA DE LLIURAMENT: 22 DE MAIG.


15/MAIG/2020 



Tot seguit teniu un enllaç per a poder practicar les grafies OCLUSIVES. Cal fer els exercicis 1-16 (TERMINI: 19 DE MAIG).



➲ En la pàgina principal del blog trobareu el Tirant lo Blanc en podcast. Entreu-hi i gaudiu de la novel·la de Joanot Martorell. 

12/MAIG/2020 


ACTIVITATS
1. Cal fer les activitats següents per al proper divendres, 15 de maig.
➲ PÀGINES: 49-54 (EX. 34, 35, 37, 38, 41, 42, 43, 44, 49, 50, 51). 
CONTINGUTS: GÈNERE I NOMBRE DE L'ADJECTIU I MORFEMES DERIVATIUS.

➲ PÀGINES: 58-59, EXERCICIS 1 i 2 (COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ESCRITA).

IMPORTANT: CAL QUE M'ENVIEU EL TEXT ESCRIT A LA MEUA ADREÇA DE CORREU ELECTRÒNIC (crisra2@gmail.com) PER TAL DE QUALIFICAR-LO (DIVENDRES , 15 DE MAIG).


UNITAT 1 i 2. MATERIAL COMPLEMENTARI PROVA JQCV 





2. Durant aquesta setmana i la pròxima us propose fer un repàs de l'ús de les principals grafies. 

Termini de lliurament de les activitats de grafies: dijous 14 de maig.

ORTOGRAFIA
LES GRAFIES
Les consonants oclusives


A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents:
1. En posició final de paraula després de vocal o diftong tònics s’escriu l’oclusiva sorda corresponent, sense tenir en compte altres paraules derivades:
P >  sap, concep, cap, llop, rep, etc. Malgrat: saber, concebre, cabota, lloba, etc.
T > pot, prat, buit, salut, nebot, paret, etc. Malgrat: poder, prada, saludat, neboda, aparedar.
C  > amic, bec, dic, afalac, plec, poruc, feixuc, etc. Malgrat: amiga, bega, diga, afalagar, poruga...
Algunes excepcions (bàsicament cultismes i estrangerismes) són: Carib, snob, Jacob, adob, cub, club, tub...; fred, sud, quid, almud, fluid, Alfred, David, Bagdad i paraules femenines acabades en –itud, -etud (quietud, multitud...); pedagog, estrateg, mag...
2. A final de paraula després de vocal àtona o de consonant escriurem la mateixa grafia que apareix en els derivats o mots de la mateixa família lèxica:
P > serp (serpent), llamp (llampec), pòlip (polipós)...
B > àrab (Aràbia), tomb (tombar), verb (verbal)...
T > sort (sortejar), fart (fartó), esvelt (esveltesa)...
D > ràpid (rapidesa), sord (sordesa)...
C > clàssic (clàssica), marc (emmarcar)...
G > càstig (castigar), fang (fangós), llarg (llarga).
EXCEPCIONS:
-          La 1a persona del present d’indicatiu és amb –c: aprenc, estenc, tinc, fonc, etc.
-          Una sèrie de paraules: ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, ròssec,...
Recordem que tots els gerundis acaben en –t: anant, perdent, tenint... I hi ha també adjectius i substantius acabats en –and, -end, que coincideixen amb el castellà: sumand, minuend, nefand, dividend, reverend, etc.
3. En posició final de síl·laba, a l’inici o enmig de paraula, convé tenir presents els aplecs següents:
P
Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt-
capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte
B
Inicial i medial en: ab-, ob-, sub-
absent, objecte, obscur, subjecte
T
Inicial en: atz-, atl-, atm-
atzar, atzavara, atles, atmosfèric
D
Inicial en : ad-
addicció, adduir
C
Inicial i medial davant: c, s, t, z
accepció, succés, delicte, èczema
G
Inicial i medial davant: d, g, m, n
amígdala, sagnar, suggestió, augment

ACTIVITAT
1. Col·loca la consonant oclusiva corresponent:
llo_
fre_
pare_
afala­_
aba_
joventu_
estóma_
ràpi_
fàsti_
quietu_
demago_
heral_
actitu_
su_
aràbi_
poru_
se_
partíci_
càsti_
esno_
ver_
manya_
fon_
àne_
poli_
estrate_
pedago_
salu_
espàrre_
càrre_


L’oposició oclusiva / fricativa (b/v)
En moltes llengües romàniques (francés, italià, etc.) es produeix l’oposició entre el fonema /b/ (bilabial oclusiu sonor) i el fonema /v/ (labiodental fricatiu sonor). Aquesta distinció, encara ben viva en gran part del domini lingüístic català, permet distingir en la pronúncia paraules com bellesa/vellesa, bena/vena, beure/veure, baca/vaca, botar/votar... Però, sovint es produeix la confusió entre la grafia b i la grafia v, sobretot en els parlars que han perdut la distinció fonètica entre tots dos fonemes.

Cal tenir en compte, però, que de vegades hi ha pseudoderivats, que no provenen d’una paraula patrimonial, sinó directament del llatí (cultismes): avortar (abortivitat), berruga (verrucària), calb (calvície), cervell (cerebral), corba (curvatura), deure (dèbit), moure (mòbil), sa vi (saberut)...
Paraules amb b: acabar, arribar, baró, basc, bena, berruga, biga, Biscaia, bolcar, bufeta, calb, corb, mòbil, oblidar, rebentar, rebolcar, riba, saba, trobador, etc.
Paraules amb v: advocat, alcova, almívar, aprovar, avall, avet avorrir, avortar, canvi, cavall, covard, esvelt, gavardina, govern, gravar, haver, pavelló, provar, savi, taverna, travar, trèvol, vernís, voltor, etc.

ACTIVITATS
2. Col·loca les grafies corresponents de les consonants bilabials, dentals o velars:

o_blidar
tram_ia
can_iar
a_anç
xo_
cor_a
du_te
su_il
pessi_
tràfe_
casca_ell
tro_ador
almí_ar
ca_aller
ro_ell
a_ecte
_iga
escara_at
màne_
ga_ardina
llampe_
gra_ar
espa_ilar
em_enar
a_orrir
trè_ol
parlà_eu
ja_elina
_edell
_oltor
Córdo_a
ra_al
_ernissar
sa_ó
pròle_
su_
tal_
mo_ilitat
lla_i
pa_elló
ta_erna
càsti_
a_anç
re_
co_ard
pro_ador
o_scur
si_ella


3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
- Aquell su_jecte vivia a_stret en o_scures su_tileses.
- Esta_a a_orrit de tantes pro_es de gra_ació.
- Aca_a d’arri_ar l’ad_ocat amb un aire desim_olt.
- Ca_ficat com estaves, has tingut un la_sus i ho has ca_girat tot.
- L’à_ia passeja_a amunt i a_all tota can_iada, per les anè_dotes que ha_ia sentit.
- No co_sa_a el sentit de les seues conje_tures.
- Ma_dalena s’ac_elerava quan Lluís li gra_a_en programes su_erents.
- Tre_alla_a en un assum_te esplèndi_ que l’ha_ia ca_tivat de so_te.
- Evitar la corru_ció del llenguatge és una tasca ca_dal per als escriptors.



13/maig/2020

ACTIVITATS

Ací teniu un enllaç per a practicar els doblets lingüístics. Vegeu el vídeo i després practiqueu amb l'altre enllaç.




LITERATURA

UNITAT 19 (Pàgs. 253-263) Tirant lo Blanc

ACTIVITATS  (Cal fer-les totes en el quadern. Després feu-ne una foto i envieu-la a l'adreça de correu electrònic: crisra2@gmail.com) TERMINI: 15 DE MAIG.

1. Llig el contingut dels punts 4 (4.1, 4.2, 4.3 i 4.4). Després, fes un esquema/resum de la pàgina 262 en el quadern.

2. Llig el text de la pàgina 257 i fes les activitats que s'hi proposen.

3. Llig la teoria que tens a continuació i fes els exercicis. 

JOANOT MARTORELL I TIRANT LO BLANC
Joanot Martorell va nàixer l’any 1413 a València en una família de la noblesa mitjana. Fou un cavaller bregós que es veié immers en diversos conflictes cavallerescos i en morir son pare va haver d’afrontar el manteniment de la família i els seus nombrosos deutes. Viatjà a Portugal i Itàlia a causa de diferents plets cavallerescos i econòmics. La seua situació econòmica va empitjorar i a
poc a poc es va quedar completament arruïnat.
Martorell va escriure el Tirant entre 1460 i 1468, any de la seua mort. Però segons un document de l’època sabem que el manuscrit arribà a les mans de Martí Joan de Galba com a pagament dels diners que l’autor li devia. Galba acabà la novel·la i la va fer imprimir l’any 1490.

ARGUMENT I ESTRUCTURA
La novel·la narra les proeses de Tirant que, amb el seu valor i esforç, aconsegueix
el grau de capità general, allibera Constantinoble de l’amenaça dels turcs

i es casa amb la princesa Carmesina, fet que el situa com hereu al tron de Constantinoble.

Anglaterra
Etapa inicial de formació.
De camí cap a les festes del casament del rei d’Anglaterra, Tirant es troba
amb l’ermità Guillem de Varoic, que li dona consells sobre la cavalleria.
A Londres és armat cavaller i participa en diversos tornejos cavallerescos
amb èxit i és nomenat el millor cavaller de les festes.

Sicília i Rodes Tirant participa en grans aventures militars. En assabentar-se del setge
de l’illa de Rodes, socorre la ciutat i l’allibera dels moros.

Imperi grec
Es combinen els combats militars amb els episodis amorosos.
Tirant viatja a Constantinoble per a lluitar contra els turcs i alliberar
la ciutat i l’imperi del seu poder. Guanya totes les batalles gràcies al seu
valor i enginy, i l’emperador el nomena capità general de l’exèrcit.
Tirant s’enamora de la princesa Carmesina, però serà un festeig ple
de dificultats, malgrat l’ajuda de la donzella Plaerdemavida.

Nord d’Àfrica
Tirant naufraga al nord d’Àfrica i és empresonat pels turcs.
Després de ser alliberat, aconsegueix convertir diversos regnes del nord
d’Àfrica al cristianisme i sotmet els infidels.
Més tard retorna a Constantinoble.

Tornada a l’Imperi grec
Tirant allibera totalment l’imperi del perill dels turcs.
Es casa amb Carmesina i és nomenat cèsar de l’imperi. Però al cap
d’un temps emmalalteix i mor d’un refredat. També mor Carmesina
pel dolor que sent per la mort de Tirant. I l’emperador mor per la pèrdua
de la filla.
A la fi, Hipòlit, l’escuder de Tirant, es casa amb l’emperadriu i esdevé
emperador.

Tirant és una novel·la complexa, que supera l’etiqueta de novel·la cavalleresca
perquè combina aspectes molt diversos, tant pels continguts (novel·la cavalleresca,
social, històrica, psicològica, militar, eròtica…) com pel to que utilitza
l’autor i els models literaris que hi incorpora.
• Novel·la cavalleresca: hi abunden els tornejos, les batalles i accions militars
de tot tipus.
• Novel·la històrica: conté referències a l’època, a personatges i a fets històrics,
com l’episodi del setge de Rodes o la caiguda de Constantinoble.
• Novel·la realista: és una mostra de la realitat quotidiana del segle XV, ja que
hi són descrits costums, modes, cerimònies religioses, creences…
• Novel·la psicològica: els personatges presenten una psicologia complexa,
evolucionen i canvien de manera de pensar i d’actuar a mesura que avança
la novel·la. Tirant mateix n’és el millor exponent, ja que es presenta com
un heroi modern amb contradiccions que, d’una banda, el fan ser un militar
valerós i experimentat i, de l’altra, tímid i inexpert en les situacions personals.

Personatges principals de l’obra
• Carmesina: filla de l’emperador de
Constantinoble i enamorada de Tirant.
• Plaerdemavida: donzella de Carmesina,
intenta sempre afavorir els interessos
amorosos de Tirant, cosa que motiva
molts moments divertits.
• La Viuda Reposada: intenta influir
amb consells malintencionats entre
els enamorats.
• Hipòlit: escuder de Tirant i enamorat
de l’emperadriu de Constantinoble,
amb qui finalment es casa i acaba sent
emperador.
• Guillem de Varoic: cavaller retirat
que ajuda Tirant en la seua formació
a Anglaterra.

1Joanot Martorell i Tirant lo Blanc 
1Tant Curial com Tirant són dues novel·les cavalleresques en què
es barreja l’amor i la guerra. Com apareixen barrejats aquests
temes en la narració?

2 Compara l’argument de Curial e Güelfa i del Tirant lo Blanc i
assenyala quines semblances hi ha entre els dos protagonistes.

3 Per què Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca?

4 Quins elements de Curial i de Tirant representen el naixement
de la novel·la moderna?

5 Llig aquest fragment d’El Quixot en què l’autor elogia Tirant lo
Blanc. Quina característica de la novel·la és la que més es destaca
i per què? Explica amb les teues paraules en què consisteix.
—¡Válame Dios —dijo el cura, dando una gran voz—, que
aquí está Tirante el Blanco! Dádmele acá, compadre, que
hago cuenta que he hallado en él un tesoro de contento y
una mina de pasatiempos. […] Dígoos verdad, señor compadre,
que por su estilo es éste el mejor libro del mundo:
aquí comen los caballeros, y duermen y mueren en sus camas,
y hacen testamento antes de su muerte, con estas 
cosas de que todos los demás libros deste género carecen



7/MAIG/2020 

ACTIVITATS
Cal fer les activitats següents per al proper dilluns, 11 de maig.
PÀGINES: 42-48 (EX. 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 28, 30 i 33). 
CONTINGUTS: ACCENT, DIÈRESI, GÈNERE I NOMBRE.

UNITAT 1 i 2. MATERIAL COMPLEMENTARI PROVA JQCV 








8/MAIG/2020 


LITERATURA



UNITAT 19 (Pàgs. 250-263) La novel·la del segle XV

ACTIVITATS  (Cal fer-les totes en el quadern. Després feu-ne una foto i envieu-la a l'adreça de correu electrònic: crisra2@gmail.com) TERMINI: 11 DE MAIG.

1. Llig el contingut dels punts 1, (1.1), 2 i 3 (3.1, 3.2 i 3.3). Després, fes un esquema/resum de la pàgina 262 en el quadern.



2. Llig la teoria que tens a continuació i fes els exercicis. 
Durant el segle XV es desenvolupen nous valors que es reflectiran en la literatura: la realitat s’imposa a la fantasia, i es recompensa el valor i l’esforç amb l’ascens social. Així, mentre que en els llibres de cavalleries predominen els elements fantàstics i meravellosos, en les novel·les cavalleresques del segle XV destaca l’afany de realisme i versemblança.

Llibres de cavalleries

Novel·la cavalleresca

• Hi ha elements fantàstics i meravellosos:
dracs, fades, monstres, encantaments…
• Les històries se situen en llocs imaginaris,
exòtics i llunyans, i en èpoques remotes.
• Els protagonistes són herois que presenten
qualitats sobrehumanes.
• Els personatges són plans, ja que no
evolucionen en cap moment.
• La majoria són narracions en vers.

• Els fets són versemblants i no contenen
elements meravellosos.
• Les històries se situen en espais reals
i en èpoques pròximes a la dels autors.
• Els protagonistes tenen característiques
humanes i realitzen gestes versemblants.
• Els personatges són redons perquè
evolucionen.
• Són narracions en prosa.


La novetat principal que aporta la novel·la cavalleresca és la transformació de
la realitat en literatura. Molts dels fets narrats en aquestes novel·les responen
a costums autèntics que encara perduraven en el segle xv, com són les lletres
de batalla.
En la nostra literatura destaquen dues obres extraordinàries dins de la novel·la
cavalleresca: Curial e Güelfa, anònima, i Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell.
Tant l’una com l’altra representen una notable evolució dins del gènere narratiu.
Igual que els llibres de cavalleries, conten les gestes i aventures d’un cavaller,
però presenten la diferència que hi predomina el realisme (s’eliminen els
elements sobrenaturals) i comença a tenir un paper important l’amor, que
passa a ser tan destacat com els fets cavallerescos.

1La narrativa cavalleresca
1 Quins eren els valors i els ideals que defensaven els cavallers segons els llibres de cavalleries?

2 En què es diferencien els llibres de cavalleries i la novel·la cavalleresca?
2Curial e Güelfa
3 Llig aquest fragment i respon les preguntes.

La Güelfa s’enamora de Curial

A la Güelfa, que era jove i fresca, no li faltava cap cosa
sinó marit. Bella i rica com era i lloada i requerida per
molts, el seu germà no es preocupava de donar-li marit, i
a ella no li semblava decent demanar-lo. No podent resistir
els naturals apetits de la carn, que amb punxades contínues
incessantment la combatien, pensà que no seria
deshonest que ella amàs en secret algun valerós jove; i
que, posat que algú arribàs a sospitar alguna cosa, no
gosarien parlar de tan gran senyora com ella era. I així,
donà llicència als ulls perquè miraren bé tots aquells que
eren a casa del seu germà. I, no fixant-se en la claredat
de la sang ni en les riqueses, entre tots, elegí Curial, ja
que li semblà cortés, valent i molt savi per a la seua edat.
Per això, començà a acostar-se-li, i el cridava molt sovint
per parlar-hi.
Aquesta noble dama tenia un procurador que li administrava
totes les rendes de Milà. L’home, que es deia Melcior
de Pando, era molt savi, discret i valerós i tenia ja cinquanta
anys. La Güelfa estimava molt Melcior, al qual no
només fiava les riqueses, sinó també tots els seus secrets.
Un dia, mentre tots dos raonaven de la gent de la casa del
marqués, Melcior lloà molt Curial. Maleí la pobresa del jove
i la falta de vista del marqués, ja que no tenia dubte que si
aquell fadrí disposàs d’alguns béns, esdevindria un valerós
cavaller. La Güelfa se’n va compadir, i decidí ajudar-lo i
fer-lo un home tot i la seua pobresa. I de seguida manà a
Melcior que, sense descobrir-li d’on li venia, l’afavorís i li
donàs els diners que volgués. […]

Curial e Güelfa: dins Les veus del temps. Bromera

a. A quin dels tres llibres en què es divideix Curial e Güelfa pertany
aquest fragment? Per què?
b. Com s’hi descriu Güelfa?
c. A partir del text, assenyala a quines classes socials pertanyen
els dos protagonistes. Quina transcendència té aquest fet en
l’obra?
d. Com manifesta Güelfa el seu amor a Curial?
e. Explica la relació que s’estableix entre Curial i Güelfa.



4/MAIG/2020 


Les formes no personals  del verb 
(infinitiu, gerundi i participi)

Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).

Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).

Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).

b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).

c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).

d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).

e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...

f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...




APRENEM MÉS... (ACTIVITATS)




  • Llig la teoria sobre les formes no personals del verb i fes les activitats següents: (DATA DE LLIURAMENT: 6/5/20. Podeu fer-los en un full del quadern i enviar-me'n una foto al correu electrònic).
  • Pots aprofitar els vídeos proposats per tal d'ampliar els teus coneixements sobre aquest tema.
1. Escriviu al costat dels infinitius següents la forma de gerundi corresponent:


a) Aparéixer: apareixent
b) Beure: ____________
c) Cabre: ____________
d) Caure: ____________
e) Coure: ____________
f) Creure: ____________
g) Deure: _____________
h) Dir: _______________
i) Dur: _______________
j) Meréixer ____________
k) Haver: _____________
l) Moure: _____________
m) Poder: ______________
n) Ploure:______________
o) Prendre: ____________
p) Riure: ______________
q) Saber: ______________
r) Ser: ______________
s) Tenir: ______________
t) Traure: _____________
u) Viure: ______________



2. Empleneu-ne els buits amb les formes de gerundi corresponents als verbs que hi ha entre parèntesis:
a) Em van explicar que la mèdium estava __escrivint__ (ESCRIURE) automàticament induïda per un esperit.
b) Segons la iridiologia, _____________(VEURE) l’iris d’una persona es pot saber si té alguna malaltia.
c) _____________ -te (CONÉIXER), no és estrany que cregues en aparicions.
d) Estava ___________ (PLOURE) quan començàrem la sessió d’espiritisme.
e) No ens ho podíem creure: l’adolescent estava ____________ (MOURE) objectes amb el poder de la ment.
f)Vivia feliç _____________ (CREURE) fermament que hi havia una altra vida més enllà de la mort.
g) Els albiraments d’ovnis estan _____________ (SER) més freqüents cada vegada.
h) L’espectre estava ______________ (PRENDRE) forma humana davant dels nostres ulls aterrits.

3. Poseu el participi dels infinitius entre parèntesis en les frases següents:
1. Ja han ______________ (APARÉIXER) així, de cop i volta.
2. Ja han ______________ (VENDRE) la casa.
3. Sempre han ____________ (PERTÀNYER) a aquella associació.
4. M’ha ____________ (OFERIR) un treball molt bo.
5. Si ho haguera ____________ (SABER) abans no ho hauria _________ (FER).
6. M’he _____________ (ESTRÉNYER) una mica la falda. Què et sembla?
7. Hi ha _____________ (CABER) tot, a la maleta?
8. Ja has ____________ (MOLER) el café?
9. Ha _____________ (SER) un sopar meravellós.
10. Has ____________ (RESOLDRE) molt bé el problema.
11. M’ha _________ (OBRIR) la porta de seguida i m’han _______ (ATENDRE) molt correctament.
12. És una llàstima però el teu alumne no ha ____________ (RESPONDRE) totes les preguntes. 13. Fa uns minuts que hem _______________ (REBRE) el teu paquet.
14. No li guanye mai als escacs, però avui l’he _____________ (VÉNCER).
15. Com ha ____________ (CRÉIXER) el teu fill!
16. Ha _____________ (COMETRE) un gran error i ara no sap què fer.
17. Han ______________ (RETENIR) tots els ostatges.
18. M’han ____________ (PROMETRE) que m’ho enviaran prompte?
19. No sé per què has _________________ (CÓRRER) tant.
20. Em pensava que ja li havies ____________ (ESCRIURE).
21. Ha _____________ (TRAURE) la millor nota de tota la classe.
22. No hi ha llum perquè s’ha ____________ (FONDRE) la bombeta.
23. Si has _____________ (VOLER) aclarir-nos els dubtes, no ho has ______________ (ACONSEGUIR).
24. L’acusada ha estat _____________ (ABSOLDRE).
25. No has _______________ (ENCENDRE) el foc encara?
26. Han _____________(ESTABLIR) uns criteris d’avaluació nous.
27. Maria ha ______________ (COMPONDRE) una cançó preciosa per al festival.
28. Disculpe, crec que m’ha _____________ (CONFONDRE) amb una altra persona.
 29. Encara no has ____________ (IMPRIMIR) el treball? Doncs ja ho hauries d’haver _____________ (FER)!
30. L’arròs encara no s’ha ________________ (COURE). 



LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (VÍDEOS)






AUTOAPRENENTATGE

Jugallengua
És una aplicació que ajuda a aprendre valencià de manera lúdica, ja que s’ha dissenyat com un joc de preguntes i respostes sobre llengua.

Pràctic és un programa que integra un conjunt d’activitats d’autoaprenentatge, de manera que l’usuari, gràcies al sistema d’autocorrecció, pot comprovar immediatament quin és el grau de coneixements de valencià que té assolit i a quins aspectes de la gramàtica ha de dedicar més esforços per a millorar els seus coneixements lingüístics.



RECURSOS EN LÍNIA

VALENCIÀ. GRAU MITJÀ

 

 

El millor ús amb la mínima gramàtica

Gramàtica Zero
http://www.spluv.es/PDFS/gramatica_zero.pdfTracta els dubtes lingüístics més importants i recurrents en la construcció de les frases i mira de solucionar-los amb tan poca terminologia tècnica com és possible, amb explicacions accessibles a tothom i una notable gamma d'exemples, amb una presentació gràfica que permet visualitzar d'un colp d'ull les solucions. Consta de 73 fitxes que s'estructuren en quatre blocs (Fonamental, Errades típiques de castellanoparlants, General i Termes gramaticals) i que es completen amb un document annex amb expressions incorrectes.
Descarrega-te-la

 

19/MARÇ/2020 


SOLUCIONARI
PROVA 1
Ex. 1: 0a, 1c, 2h, 3b, 4f, 5g, 6d, 7e.
Ex. 2: 0a, 1k, 2h, 3e, 4c, 5i, 6g, 7e, 8h, 9b, 10d, 11j, 12f.
Ex. 3: 0 jornada; 1 dones; 2 trasllat; 3 Salut; 4 gènere; 5 violència; 6 precoç; 7 protocol; 8 treballadora; 9 personals; 10 presencial.
Ex. 4: 1b, 2a, 3b, 4a, 5c, 6a, 7c, 8b, 9c.
Ex. 5: 1e, 2d, 3g, 4a, 5c, 6f, 7b.

PROVA 2
Ex. 1: 0a, 1b, 2a, 3d, 4c, 5b.
Ex. 2: 0a, 1b, 2a, 3c, 4b, 5a, 6b, 7c, 8a, 9b, 10c, 11a, 12b, 13a, 14b, 15c.
Ex. 3: 0a, 1b, 2c, 3a, 4c, 5b, 6b, 7c, 8a, 9b, 10a, 11c, 12a, 13b, 14a, 15c.




ELS PRONOMS FEBLES

Funcions dels pronoms febles. 3a persona

COMPLEMENTS PRONOMS EXEMPLES
Complement Directe
Definit. Pot portar:
- article definit - demostratiu - possessiu - nom propi
Has portat les verdures? > Les has portades? EL, LA
Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida. ELS, LES
Vaig vore el teu germà > El vaig vore. Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.

Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res. La funció de CD la realitza un infinitiu. EN
Has portat verdures? > N’has portat? Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.

Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò. HO
Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir. Volia allò > Ho volia. Sabia
el que passaria > Ho sabia.


Complement Indirecte
Si és un CI animat LI, ELS No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat. Si és un CI inanimat (preferiblement) HI No faces més voltes al tema > No hi faces més voltes.

Complement de Règim Verbal
-Introduït per la preposició DE. EN
S’ha oblidat d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat S’ha oblidat que havia d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat. -Introduït per una altra preposició. HI Jugaren a bàsquet? –Hi jugaren.

Atribut
Si és definit EL, LA ELS, LES Pere és el metge del poble > Pere l’és. Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO
HO Pere és metge > Pere ho és.
Pere és el metge del poble > Pere ho és Per a donar èmfasi (partitiu) EN Mira que n’ets, de llest!
Si n’estic, de farta!

Complement predicatiu
És semblant al CCM però en aquest cas modifica dos elements de l’oració. HI
Vingué molt cansada? –Hi vingué. Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa. Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.

Amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar EN 
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet Aquest senyor Peris, o com se’n
diga... 
Amb valor emfàtic: Que en va, de brut! Si en vingué, de cansat!

Complement del nom
Precedit de la prep. DE, completa un nom com si fóra un adjectiu. EN
Entens el significat d’aquesta paraula? > N’entents el significat? Llig el text i fes-ne un resum. Estigué a Oriola i en visità les esglésies.

Complement Circumstancial
CC Temps HI: Vingué a casa a les cinc > Hi vingué a casa No treballa de vesprada > No hi treballa
CC Manera HI: Ha fet l’exercici ràpidament > Hi ha fet l’exercici Ha fet l’exercici de pressa > Hi ha fet l’exercici
CC precedit de qualsevol prep., excepte DE
Va a Alacant > Hi va Ha arribat a casa > Hi ha arribat Passa per l’hospital > Hi passa
CC precedit de la prep. DE EN Ve d’Alacant > En ve CC Causa M’alegre per tu > Me n’alegre Verbs i expressions prefixades amb pronoms febles
Verbs: anar-se’n, tornar-se’n, haver-hi... de percepció: veure-s’hi, sentir-s’hi, tocar-hi (entendre, tindre seny): Sense les ulleres no m’hi veig. Va quedar completament sord, no s’hi sent. El iaio està tan major que no hi toca.

Complement d’un adverbi
Precedit de qualsevol preposició HI Posa’t davant de la moto > Posa-t’hi al davant

Subjecte
Indefinit. Sol aparéixer en verbs com sortir, eixir, arribar... EN
Arribaren tres persones? > N ́arribaren tres. Ix algun tren cap a Vinaròs? 
–N ́ix un a les tres.
Expressions: Va armar-la! Me les he tingudes amb ell. Som-hi! Ara no hi caic 



APRENEM MÉS...





25/MARÇ/2020 


ACTIVITATS

1. Entra en aquest enllaç i analitza les oracions subordinades substantives indicant la funció sintàctica que fan (CD, CI, CC, CRV...)

ORACIONS SUBSTANTIVES (enllaç) 

2. Analitza les oracions següents i indica de quin tipus són:


27/MARÇ/2020 

Ací teniu un enllaç que us permetrà fer pràctiques de la flexió verbal:

30/MARÇ/2020 


ACTIVITATS


1a. Entra en l'enllaç que tens a continuació i, després de llegir l'entrevista al pensador Emilio Lledó, escriu un text en el qual expresses totes aquelles idees que te n'ha suggerit la lectura (150 paraules). Envia el teu escrit a la meua adreça de correu electrònic: crisra2@gmail.com
2a. Tradueix el fragment següent:

La experiencia es la esencia del conocimiento y esto es lo contrario a lo experimentado y a lo conocido. Es algo nuevo, es algo inaudito que nos desconcierta. Nunca habíamos pasado por algo así, yo nunca había experimentado esto que veo ahora mismo, mientras hablo contigo, mirando a través de la ventana de mi balcón. Veo una calle sin actividad por dónde pasa el autobús 28, y por allí a lo lejos solo veo a un señor que viene paseando a su perro, nada más. Cuando bajo a por el pan, me atiende una mujer con una mascarilla y guantes. Todo me causa gran extrañeza. Es así que, si el conocimiento lo trae la experiencia, lo que yo estoy haciendo estos días como filósofo es darle vueltas a qué tipo de conocimiento puede brotar de esta experiencia.
P. Estamos ante un vacío de sentido, ¿cierto? Como si viviéramos inmersos en una situación de irrealidad.
R. Esa es la sensación. Yo de niño viví la Guerra Civil española, vi la violencia en toda su brutal realidad, pero precisamente era eso, real. He oído las bombas estallar, he visto caer a un piloto en paracaídas, he visto el fuego de un combate aéreo en los cielos y también he percibido el olor de la muerte; eso lo he vivido yo, era la guerra, y sabíamos lo que había que hacer, ¿pero esto, qué es esto, dónde está aquí la violencia, qué es esta tranquilidad silenciosa que nos amenaza, ese peligro que no se oye, dónde está ese virus inodoro, incoloro e insípido?
En su apartamento, don Emilio habla y camina con el teléfono en la mano. Siempre ha habido una relación estrecha entre pensar y caminar. A los seguidores de Aristóteles, explica Lledó, les llamaban peripatéticos, en griego “los que pasean”. Para Kant su metódica caminata diaria fue indispensable para su quehacer intelectual. El filósofo español siempre ha sido un andariego y sus alumnos recuerdan que era un maestro que en clase prefería dialogar de pie.
P. Decía que no sabe qué brotará de esta experiencia.
R. Eso es. Le estoy dando vueltas. Ojalá que pase algo positivo. La esperanza, hijo, es que nos reinventemos para mejor, que maduremos como sociedad. Aunque no quisiera decir que seamos mejores, no me gusta ser moralista. Prefiero decir, simplemente, que seamos algo más, que después de esta crisis del virus intentemos reflexionar con una nueva luz, como si estuviéramos saliendo de la caverna de la que hablaba el mito de Platón, en la que los hombres permanecen prisioneros de la oscuridad y las sombras. Quisiera que sea así, como te digo, pero me preocupa que esto sirva en cambio para ocultar otras pandemias gravísimas, plagas como el deterioro de la educación, de la cultura y del conocimiento.
P. Apunta a la urgencia renovada de cuidar de lo público.
R. Más que nunca, es fundamental. El esfuerzo que están haciendo los hospitales es un ejemplo. En la Política de Aristóteles ya se decía que la ciudad, la polis en la antigua Grecia, tiene que tener un solo fin, el bien común. Sucede con la sanidad y con la educación, que desde mi punto de vista tiene que ser una y la misma para todos, y no debe estar marcada por clases económicas. Es clave cultivar la inteligencia crítica, y una situación como esta lo revela. Entre tanto exceso de información, de palabras refritas, y peor, entre tanta desinformación, el ciudadano debe ser capaz de plantearse las preguntas propias de una mente libre: quién nos dice la verdad, quién nos engaña, quién quiere manipularnos.


1/ABRIL/2020 


LITERATURA





UNITAT 18 (Pàgs. 240-249) La poesia del segle XV



ACTIVITATS 
(Cal fer-les totes en el quadern. Després feu-ne una foto i envieu-la a l'adreça de correu electrònic: crisra2@gmail.com)



1. Llig el contingut dels punts 1,2, 3 i 4. Després, fes un esquema de la pàgina 248 en el quadern.



2. Identifica les afirmacions que siguen falses i corregeix-les.
a. En el segle XV s’inicia el procés de castellanització de la cort

reial i la noblesa.

b. Després del compromís de Casp es veié reforçat l’ús de la llengua

pròpia en la noblesa i la cort reial.

c. La primera obra literària de la península Ibèrica es va imprimir

a Barcelona l’any 1447.

d. En el segle XV València esdevé el centre econòmic, polític i

cultural de la Corona d’Aragó.



3 Quins factors afavoriren l’esplendor de València en el segle XV?

Esmenta alguns dels monuments civils i religiosos que es construïren

a València durant aquest segle.



4. Esmenta quatre poetes representatius de la poesia del final del

segle XIV i del XV.



5. Quins dos elements de la poesia de Jordi de Sant Jordi es poden

considerar una evolució en relació amb les característiques de la

poesia trobadoresca?



6. Llig amb atenció el fragment del poema Presoner de la pàgina

244 i respon aquestes preguntes.

a. Presenta breument l’autor i explica amb quin element de la

seua vida es pot relacionar aquest fragment.

b. Expressa de manera breu i concisa el tema del poema.

c. Divideix el text en apartats segons el contingut i fes un esquema

amb l’estructura del poema. Quants apartats hi has

identificat? Coincideixen amb les estrofes?

d. Explica els diversos sentiments que descriu el poeta al llarg de

la composició i quins elements els provoquen.

e. Explica la paradoxa dels versos 9 a 12. En què consisteix i per

què es pot considerar una paradoxa?

f. Localitza en el poema una metàfora, una hipèrbole, un hipèrbaton

i una personificació.



7/ABRIL/2020 




UNITAT 1 i 2. MATERIAL COMPLEMENTARI PROVA JQCV
ACTIVITATS

1. Al llarg d'aquesta setmana cal fer les activitats de la unitat 1 (exercicis 1-33).

2. Els exercicis 34 i 35 s'han de fer per escrit. Redacteu un parell de textos (200-225 paraules.




23/ABRIL/2020 




El verb

El verb, com a nucli del sintagma verbal, és un dels constituents bàsics de
l’oració. Categoria gramatical que expressa l’existència, l’estat, l’acció, els
processos o les modificacions d’un sintagma nominal. A diferència de les
altres categories gramaticals, el verb, a banda d’aquesta informació
semàntica, té com a característica més important les marques que aporten
els diferents morfemes: veu, mode, persona, nombre, temps i aspecte.

Els morfemes verbals

Tota forma verbal està constituïda per un lexema o arrel, que aporta el contingut semàntic, i pels morfemes o desinències, que aporten informacions auxiliars, pròpies del verb. En algunes formes verbals pot aparéixer una vocal temàtica que actua d’enllaç entre el lexema i els morfemes, i que permet de classificar els verbs d’acord amb la conjugació a què pertanyen.
Veu
– Activa: el subjecte realitza l’acció (Maria menjava maduixes).
– Passiva: el subjecte rep l’acció (Les maduixes eren menjades per Maria).
Mode. Segons l’actitud mental del parlant respecte allò que enuncia (a l’acció verbal), podem distingir els següents modes personals:
Indicatiu: l’acció o el fet és vist com a real (Rosa ha begut aigua).
Subjuntiu: l’acció o el fet que expressa el verb és vist com una irrealitat,
només existeix en el pensament com una idea subjectiva (desig
dubte, temor, voluntat, etc.) (Potser vinga prompte).
Condicional: les accions apareixen expressades com a irreals (Si poguera
faria això).
Imperatiu: és el mode amb què el parlant expressa manament, ordre,
prec, etc. (Ves-te’n prompte).
D’altra banda, tenim també tres modes impersonals: infinitiu (concepte
bàsic de l’acció), gerundi (acció durativa) i participi (acció acabada).
Aspecte
Imperfectiu: no expressa la fi de l’acció del verb (Caminava pel passeig).
Els temps imperfectius són el present d’indicatiu i de subjuntiu,
el pretèrit imperfet, el futur i el condicional.
Perfectiu: expressa l’acabament de l’acció verbal (Va llegir una novel·la). Els temps perfectius són el pretèrit perfet simple i perifràstic d’indicatiu i els temps compostos.
Persona. Relaciona l’acció verbal amb l’emissor (1a pers.: parle, cantem),
amb el receptor (2a pers.: parles, canteu) o amb un referent (3a pers.:
parla, canten).
Nombre. El morfema de nombre indica si el SN subjecte és només un
individu o cosa (singular) o més d’un (plural).




CONJUGACIONS
1a –AR : Parlar
2a –ER / -RE: Témer / Perdre
3a –IR: • Servir (incoatiu) / • Dormir (pur)

MORFEMES
Lexema: parl
Vocal temática: à
Temps/aspecte/mode: ve
Nombre/persona: m

Formes impersonals del verb
L’infinitiu (parlar), el gerundi (parlant) i el participi (parlat ).

Són formes verbals sense morfema de persona. Morfològicament són invariables, a excepció del participi, que ha de concordar en gènere i nombre amb el CD quan aquest complement és un pronom feble de 3a persona: Has vist la pel·lícula?
–Sí, ja l’he vista.
Temps. El temps verbal és la categoria que indica el moment en què es
produeix l’acció del verb. Així doncs, pot situar-la abans de la seua formulació
gramatical (passat), en l’instant de la comunicació (present) o després (futur). Podem distingir també entre temps simples i compostos.
Pel que fa als compostos, estan constituïts pel verb auxiliar haver més el participi del verb en qüestió, i expressen una acció acabada just abans de la que expressa el temps simple.

Les conjugacions verbals
Primera conjugació (acabats en -AR)
Tots els verbs de la primera conjugació són regulars, llevat d’anar i estar, que són irregulars.


Segona conjugació (acabats en -ER o -RE, i fer, dur i dir)
La segona conjugació és la que presenta un major nombre de verbs irregulars, tot i contenir una certa sistematització en les irregularitats.
Verbs de radical velaritzat: són aquells verbs que tenen en el lexema -o -gu. Aquest grup presenta dues característiques:
• La 1a persona del present d’indicatiu acaba en -c (dic, bec, conec, crec, puc, caic, prenc, tinc, vinc...)
• Aquesta terminació (-c) de la 1a persona es transforma en -g/-gu en la formació del present de subjuntiu, l’imperfet de subjuntiu, el pretèrit perfet simple, el participi i algunes formes de l’imperatiu (conega, coneguera,
coneguí, conegut...).


Tercera conjugació (verbs acabats en -IR)
Els verbs de la 3a conjugació es poden agrupar en dos models regulars: purs (dormir, sentir) i incoatius (patir, servir). Els verbs incoatius tenen l’increment -sc/-ix (-eix) en la 1a, 2a i 3a persones de sing. i en la 3a persona de plural del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu. Poden presentar dues possibilitats d’escriptura: la forma en -i (-isc/ix) o bé la forma en -(-esc/eixes), més pròpia dels registres formals. La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius; són purs: dormir, sentir, bullir, pudir, munyir, cruixir, fugir.... D’altra banda, hi ha verbs que admeten la doble conjugació: llegir (llegisc o llig), vestir, afegir, mentir, tenyir, rostir, engolir, fregir...




ACTIVITATS
1. Ompli els buits de les frases següents amb les formes corresponents dels verbs que hi ha entre parèntesis i analitza morfològicament:
a) Quan … (RESOLDRE) el problema eixiré a passejar.
b) Vols que em … (DESPRENDRE) del que més vull?
c) Es va enfadar perquè es pensava que ens … (RIURE) d’ell.
d) Abans en aquest poble … (CREURE) en les bruixes.
e) Avui Joan ha … (CÓRRER) com un campió.
f) No crec que això t’… (OCÓRRER) molt sovint.
g) M’agradaria que Joan … (PODER) venir amb nosaltres.
h) Les seues paraules m’han … (DESPLAURE).
i) Hi anirem a sol … (PONDRE).
j) Els programes encara no són … (IMPRIMIR).
k) El metge m’ha dit que jo no … (CONDUIR) de nit.
l) Jaume, no vull que m’… (INTERROMPRE) mentre no acabe d’explicar el tema.
m) No volem que … (DEFUGIR) les vostres responsabilitats.
n) Ahir … (CAURE) un plugim finíssim.

2. Transforma les ordres següents en prohibicions:
• Pren-te la llet!
• Veneu els mobles!
• Enceneu el foc!
• Riu!
• Escriviu el vostre nom!
• Digueu la veritat!
• Aneu al llit!
• Veniu!
                  
3. Ompli els espais buits amb els temps verbals
corresponents:
• Per tal d’equilibrar el parapent cal que tu (REPARTIR) … bé el pes.
• Ell vol que jo (VÉNCER) … la por i que (FER) … natació.
• Jo (PATIR) … molt sempre que tu (EIXIR) … a fer pònting.
• M’han encoratjat perquè (BATRE) … el rècord d’ala delta.
• La inexperiència no em deixa que (SENTIR) … la fascinació del vol.

4. Completa amb les formes verbals adients:
• … (ESTAR) tranquil, segur que has aprovat.
• Li ha … (DOLDRE) molt que la seua filla no … (EIXIR) de festa.
• Quan ella … (PERCEBRE) les coses tan clares com tu, haurà … (OCÓRRER) un miracle.
• Has … (ESTRÉNYER) bé el nus de la corbata.
• Espere que demà … (ANAR) prompte a la festa.
• Ahir, mentre jo … (PRENDRE) un gelat, ella … (TRAURE) la roba de l’armari.
• Quedaré … (EXCLOURE) de la competició de diumenge.
• Si tu … (VOLER) que ell … (PERDRE) credibilitat, …-li (EXIGIR) més.
• Jo … (CREURE) que tu … (HAVER) d’anar a classes d’anglés.
• Sempre que ens han … (PROMETRE) un regal, ens l’han … (DUR).
• Antoni, … (CLOURE) tu la sessió, per favor.
• Mentre … (FER) els deures, Joan m’ha … (DISTRAURE) i … (CONFRONDRE’S) d’exercici.

5. Completa amb les formes verbals adients:
a) … tu (FER) que es … (DISSOLDRE) el sucre al café.
b) No crec que això t’… (OCÓRRER) molt sovint.
c) Si tothom … (DIR) el que sap, aviat se sabria la causa de l’accident.
d) Això que us acabe d’explicar no ho … (DIR) als vostres companys.
e) M’agradaria que Joan … (PODER) venir amb nosaltres.
f) La notícia s’ha … (DIFONDRE) ràpidament pel poble.
g) No vull que m’… (INTERROMPRE) mentre no acabe d’explicar el tema.
h) Que ell … (VÉNCER) no vol dir que siga el millor.
i) No m’he … (RIURE) tant en la vida com em … (RIURE) ahir.
j) Quan … (OIR) el despertador, m’… (ALÇAR-SE).
k) Mentre … (FER) els deures, Joan m’ha … (DISTRAURE) i … (CONFONDRE’S)
d’exercici.
l) Encara que no … (HAVER) fet el treball, … (PODER) enllestir-lo demà.
m) Si nosaltres no … (EIXIR) tant de nit, segur que … (ANAR) a treballar amb millor cara.
n) La setmana passada, nosaltres … (REBRE) un parell de correus electrònics.
o) Ella està molt … (DOLDRE) perquè encara … (ANAR) a visitar-la.
p) Mentre … (VEURE) la pel·lícula, jo … (FER) els deures.

6. Digues el temps i la persona d’aquestes formes verbals:
venguí, devies, hagueren, entenguera, haja post, molent, sabut, sent, faça, queies, confonc, féiem, ometia, prendrà, rebé, pugues, conceberes, has portat.



27/ABRIL/2020 



ACTIVITATS DE REPÀS DE PRONOMS FEBLES
(Lliurament: dijous 30 d'abril. Cal fer-ne una foto i enviar-la a la meua adreça de correu electrònic: crisra2@gmail.com. També podeu fer-los en un document de word i enviar-me'ls).

1. Indica si els complements subratllats són CRV o CC i substitueix-los pels pronoms febles corresponents:

 a) Viuen de la venda ambulant.

 b) El nen plora amb ràbia.

c) Sortiré de casa a les cinc.

d) Ha renunciat als plaers de la vida.

e) Baixa de l’arbre ara mateix.

f) Només penso en les vacances.

g) Anirem al concert de música clàssica.





2. Assenyala les combinacions pronominals incorrectes:

a) Cantaré la nadala al meu fill: L’hi cantaré.

b) He arrencat les herbes en aquest jardí: Les hi he arrencat.

c) He collit flors per a la mare: Li’n he collit flors.

d) Parlarem de l’excursió a la Roser.Li’n parlarem.





3. Identifica el CD i el CI; substitueix, primer l'un, després l'altre, pels pronoms febles corresponents; finalment, combina'ls. Ex.: La Mireia donarà el llibre al seu germà= La Mireia el donarà al seu germà= CD CI CD La Mireia li donarà el llibre= La Mireia l'hi donarà. CI CD CI

 a) En Guillem comprava la taula per al seu amic.

b) La professora explicava la història de Catalunya a la seUa alumna

c) Farem veure les faltes de l'exercici a l'alumne que no les haja vistes.

d) El petit pren les joguines al gran.

e) Comprareu queviures per a l'excursionista.

f) Oferiràs flors a l'àvia.

g) Regalaries el brillant a un enemic?

h) Digues a l'Antònia que vinga.

 i) Van oferir llibres a la xicalla del barri.

 j) El metge va receptar dos medicaments molt forts a la malalta.

 k) Farà preguntes indiscretes a tots els assistents.

l) Demanarem als nostres companys les cassoles de terrissa.

m) Portarem els biberons als menuts.
n) L'organització d'ajut enviarà flassades als necessitats.
 ny) Avisàvem als qui telefonaven que l'exposició era tancada.
o) Compràrem cent caixes de galetes als fabricants.
p) Guardarem el tros de pastís per als nens.
q) No van passar els missatges als agents secrets.
r) Vaig pregar a la Maria i a la Rosa que tornaren d'hora,
s) Dóna els regals als avis.
t) Obria la porta a tots.
 u) Llegia el poema a la núvia.
v) No farà el discurs a aquestes persones.
 w) He enviat les 2 postals als meus col·legues.
x) Donaré els ous més frescos als nens.
z) Consultarem la decisió als membres del jurat.


4.Identifica el complement verbal de les frases següents, substitueix-lo pel pronom feble adequat i forma una combinació pronominal binària juntament amb l'altre pronom. Ex.: T'has tornat insuportable = T' hi has tornat CPRED.
 a) El vi es va tornar agre.
 b) M'avinc als teus desigs.
 c) Ens acostem a la platja.
 d) En Joan es considerava llest.
e) En Jordi s'interessava per tot.
 f) Els mitjons s'han fet petits.
g) De cop ens sentírem marejats.
 h) Els preníem per espies.
i) Es va posar vermella.
 j) Ens dedicàvem a la música.
 k) No m'arrisco a anar-hi sola.
 l) Mai no us acostumareu a llevar-vos d'hora.
 m) Volia exposar-nos a un fracàs absolut.
n) M'afanye en la meva tasca.
 ny) Sempre t'atures als mateixos aparadors.
o) Es mirava a l'espill.
 p) Ens referim als nostres assumptes.
q) Et parlaré tranquil.lament.
r) Interesseu-vos per la poesia!
 s) Us vau asseure al replà de l'escala.
 t) S'adormia de bocaterrosa.
 u) M'allunyaré d'aquell barri.
 v) Ens trauran del cinema!
w) Et penedeixes d'això?
x) Em recorde de la teua arribada.
z) Es farà ric.

5. Indica la funció sintàctica dels complements subratllats i substitueix-los pels pronoms febles corresponents:
a) En Jordi té el fill en una ciutat andalusa.
b) Mireu si teniu bledes a la nevera.
c) Porten el ramat a la pastura.
d) Posa la teua signatura en aquest paper!
e) No tragueu els llibres del calaix!
f) Rebia moltes visites estranyes al seu despatx.
g) Deixeu els melons sota el raig de la font!
h) Pot treure els llibres de la biblioteca.
i) Us penediu del vostre comportament.
j) Vés a rentar-te la cara al lavabo!
k) Es pentinava el bigoti amb una pinta de porcellana.
l) No m'afegisques pas aigua al vi.
m) El gos s'espolsava les puces.
n) Us poseu els guants a la butxaca.
ny) S'avergonyia del seu vestit.
o) Ens atrevim a manifestar-ho públicament.
 p) M'imagine que no és cert.
q) El gat es menjava els ratolins.
r) Deixa'ns els llibres sota el llit!
s) S'enviaven les cartes per avió.
t) Ens hem posat massa sal a l'amanida.
u) Agafa el paper de terra.
v) Agafa la bossa de la paperera.
w) Porta el peix del mercat!
x) Tractava la jove de criatura.
z) Doneu els treballs a les professores. 



29/ABRIL/2020 


En l'enllaç que teniu a continuació trobareu diversos exercicis per a practicar el lèxic en valencià.ÉS MOLT INTERESSANT!!!

EXERCICIS DE VOCABULARI AUTOCORRECTIUS

































































CLAUS EXERCICIS DE VERBS (DOSSIER 2)

PRESENT D’IND. 1a conj.
1c. menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen/ jugue, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen / alce, alces, alça, alcem, alceu, alcen / tanque, tanques, tanca, tanquem, tanqueu, tanquen / neteja, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen ...
2. assagen, fumes, deixeu, juguem, penge, penges, escalfa, donen, avanceu, abrigue.
PRESENT D’IND. 2a conj.
4. promets, saps, combat, sabem, perdeu, podem, debaten, admet, caps, concebem, rep, rebeu, romps.
PRESENT D’IND. 3a conj.
6b. assisteixen/assistixen, s’avorreix, avorriu, discutisc, obriu, dirigeix, em vestisc, sent, compartim, diverteixes, frigen (fregeixen), condueixen (conduïxen), conduïm, agraïsc, estableix, tiny (tenyeix).
7. entenguí, entenguera, córrec, córrega, correguera, resolguí, resolguera, confonc, confonga, confonguera, tinguí, tinguera, vinc, vinga.
8. PRESENT D’IND. Prenc, prencs, pren, prenem, preneu, prenen; molc, mols, mol, molem, moleu, molen; duc, dus, du, duem, dueu, duen; dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.
PERFET SIMPLE. Prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguí, molgueres, molgué, molguérem, molguéreu, molgueren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren.
PRESENT DE SUBJ. Prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen; molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen; duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen; diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen.
IMPERFET DE SUBJ. Prenguera, prengueres, prenguera, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguera, molgueres, molguera, molguérem, molguéreu, molgueren; duguera, dugueres, duguera, duguérem, duguéreu, dugueren; diguera, digueres, digurera, diguérem, diguéreu, digueren.
9. vingueres, suspenguérem, encenguem, ofengues, dissolguera, venga, atenguéreu, estenguí, tinga, absolga.
10. PRESENT IND. clous, cloeu, clouen; moc, mous, mou, movem, moveu, mouen; trac, traus, trau, traem, traeu, trauen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; dec, deus, deu, devem, deveu, deuen; ric, rius, riu, riem, rieu, riuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.
PERFET SIMPLE. Cloguí, clogueres, clogué, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren; traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
PRESENT SUBJ. Cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen; moga, mogues, moga, moguem, mogueu, moguen; traga, tragues, traga, traguem, tragueu, traguen; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; riga, rigues, riga, riguem, rigueu, riguen; escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen.
IMPERFET SUBJ. Cloguera, clogueres, cloguera, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguera, mogueres, moguera, moguérem, moguéreu, mogueren; traguera, tragueres, traguera, traguérem, traguéreu, tragueren; beguera; deguera, degueres, deguera, deguérem, deguéreu, degueren; riguera, rigueres, riguera, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguera, escrigueres, escriguera, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.

11. ric, begues, mogueu, escriguéreu, riguen, dorma, perdes, congloguera, traga, mogueu.
12. castigues, busqueu, equivoqueu, expliques, jutgeu, mareja, alce, mengeu, viatja.
13. dius, duem, clouen, cauen, rieu, trac, seieu, bevem, deveu, escric, visc.
14. veig, pogueres, vull, caic, sóc, són, és, ets.
15. ofereixen, concedeix, vesteixen, reuneix, moren, concedeixen, vesteixen, reuneixen, munyen.
16. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten; escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen; llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen (llegisc, llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegeixen); frig, friges, frig, fregim fregiu, frigen; vist, vists, vist, vestim, vestiu, visten; riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen.
19. cusen, llig (llegisc), fregiu, surts, vesteix (vist), riny, escupen (escopeixen), culls, lliges (llegeixes).





























SOLUCIONARI: EXAMEN 9

Exercici 1. 

1f, 2g, 3e, 4h, 5b

Exercici 2.

difondre / guardonat / Ans al contrari / sacsejar-nos / en / a / De fet, / la qual / hi haja / alhora 

que / emetem / n'augmentem / per què / la qual cosa / carboni / fer-ho.

Exercici 3.

sinó / Quin / haver-ne / Potser / hi arribà / sí que / mil·lennis / siguem capaços / què hi ha / 

paren-se / dels bacteris / tanmateix / qualssevol / inserit / als quals / bastisca.




SOLUCIONARI: EXAMEN 10


Exercici 1. 

1g, 2h, 3f, 4e, 5b

Exercici 2.

ciutadà / abastar-la / Ara bé / les dades / les quals / ciència-ficció / hi entres / milions / al cas /

escull / llevat que / Els avantatges / el fet de / però / li hagen / fins i tot.

Exercici 3.

desapercebut / hi / onada / fluxos / a què / d'escatir / n'hi ha / creixent / assoleix / els / ho / hi /

s'endinsa / serioses / la que.





 

SOLUCIONARI: EXAMEN 6

Exercici 1. 

1d, 2c, 3h, 4f, 5e

Exercici 2.

dolça flaire / els / desfermava / en / veiem / llevat d'un / com a / tot just / amb / contava / en què / li / La / però / rossí / allò.

Exercici 3.

fet que / es prohibisca / tot i que / pels corrents / que / acurada / en / comunament / aclareix / mentre / que / l'any / inclús / d'haver-ne / cap / depenent.



SOLUCIONARI: EXAMEN 8

Exercici 1. 

1h, 2b, 3d, 4e, 5c

Exercici 2.

sinó / per als quals / doncs / devien arribar / legats / hi arribaven / 

solidesa / en / aconseguir / 

trànsit / fins a la / almenys / n'he vista / Com que / Què hi farem / 

veia.

Exercici 3.

resistir-s'hi / fugissera / suggestiu / en / vet / mitja / d'amagatotis / 

s'aplegaven / inexorable / els qui / àdhuc / la recerca / revelat / 

rogallosa / aleshores / a cau d'orella.

 

 

 

 

 

PRÀCTIQUES DE VERBS: CLAUS

Ex. 1: vol, bull, acabe, rebat, tus.
2) menjàvem, coíeu, incloïa, creía, necessitàvem, treies, reia, feia, duia, seien.
3) emeté (va emetre), compongueren, tragueren, obrires, encengueren, cregué, fiu (vaig fer).
4) ha emés, han compost, han tret, has obert, s’han encés, ha cregut, he fet.
5 i 6) duguí (vaig dur), miràreu, isquéreu, quedàreu, anàrem, acomboiaren, treballa, estudiaren, suspengueren.
7) voldrà, aniré, vindrem, valdran, fareu.
8) voldria, tallarien, vindria, faria, vendries.
9) sapiguem (sapiem), puge, vinga, diga, patisques, aproves, tragues.
10) ploguera, tinguera, fóra, depenguera, hi haguera.
11 i 12) fera (fes), correguérem, donàreu, tingueres, volgueren.
13) bega, eixiu, faça, vés, tanca, pugeu, conduïsca.
14) réiem, conec, mogueu, rep, resolguera, refaces, satisfaça, admetem, beveu, sé (sabré), recorregut, sabera, admetran, llija, descús, begueu, isqueres, rebràs, bulla, retransmetrien, mogueu, obriguem, vaig estudiar, inclouen (incloïen), rigueu, vulga, aclarisca, convença, pertanyeu, segueu, poguera, muira, dorma, creem, desfaça, vull, reprimisca, responguem,  faça, vull, perdes, complaïa, estigueu, responeu, vulga, perda, removeu, coneguérem, muira, isca,// corregueres, puguem, vulga, apareguen, sàpiguen (sàpien), traga, faces, dóna, creguéreu, ets, ploga, créiem, deveu, reduïsques, duien, ocórrega, introduïu, pertanyeria, tossiries, transigiríeu, vinguem, sàpiga (sàpia), faça, isca, mengeu, conegueu, escupa (escopisca), pugueu, creguéreu, adormim, perdé, engula (engolisca), espessisques, teniu, beguem.

 

 

 

 

 

 

 

  COMENTARI DE TEXT

Introducció

1. Qui és l'autor del text? 

2. A quina obra pertany?

3. Quin n'és el contingut? (Resum en una oració del contingut)

4. Quan la va escriure?

5. Explica la vida de l'autor. Resumeix els fets més importants que cregues que estan relacionats amb la seua obra.

6. Quines obres va escriure? 

7. En quin context va viure? Resumeix els fets que caracteritzen l'època.

 

Anàlisi del contingut

1. A quin tipus de text pertany el fragment/poema? (novel·la, conte, poema... descriptiu, narratiu, expositiu...)

2. Quin n'és el tema? I l'argument?

3. En quantes parts resumiries el text? Fes un resum de cadascuna d'elles.

4. Quina és la intenció o finalitat del text?

5. Quina és la veu del narrador? (primera persona, narrador intern, extern...)

6 Hi ha alguna altra veu en el text? (estil directe o indirecte). Posa'n exemples.

7. Quin és l'espai i el temps?

8. Quines característiques tenen els personatges?

9. Quin és el lèxic que predomina? (valoratiu, positiu, negatiu...)

10. Quins tòpics es poden observar? Quins elements hi ha en el fragment?

Anàlisi de la forma

1. Nombre d'estrofes i versos.

2. Recompte sil·làbic. Art major/menor.

3. Quina rima s'utilitza? (Assonant/consonant)

4. Quin tipus de versos apareixen? (masculins/femenins)

5. Quin és l'esquema rítmic?

6. Explica les figures retòriques que hi ha en el text. Recorda d'assenyalar la línia/vers on estan.

 

Conclusió

1. Explica quina importància i repercussió té l'autor i l'obra.

 

- Recorda usar connectors en cadascuna de les parts del comentari: Passant a, d'altra banda, pel que fa a, per acabar, per últim, per a concloure...

- No repetisques informació en el comentari. Si ja has dit alguna cosa no ho tornes a fer.

- Intenta que la introducció no siga massa llarga. La part més important és l'anàlisi del contingut, que és on realment estàs explicant les característiques del text que tens davant.

- Hi ha algunes preguntes que en alguns textos no tenen resposta, per tant, no ha d'aparéixer en el comentari.

- Per últim, abans de lliurar el comentari llig el que has escrit i revisa les faltes d'ortografia. 


 


ELS PRONOMS FEBLES

 

Funcions dels pronoms febles. 3a persona
COMPLEMENTS PRONOMS EXEMPLES
Complement Directe
Definit. Pot portar:
- article definit - demostratiu - possessiu - nom propi
Has portat les verdures? > Les has portades? EL, LA
Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida. ELS, LES
Vaig vore el teu germà > El vaig vore. Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.

Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res. La funció de CD la realitza un infinitiu. EN
Has portat verdures? > N’has portat? Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.

Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò. HO
Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir. Volia allò > Ho volia. Sabia
el que passaria > Ho sabia.

Subjecte
Indefinit. Sol aparéixer en verbs com sortir, eixir, arribar... EN
Arribaren tres persones? > N ́arribaren tres. Ix algun tren cap a Vinaròs?
–N ́ix un a les tres.

Complement Indirecte
Si és un CI animat LI, ELS No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat. Si és un CI inanimat (preferiblement) HI No faces més voltes al tema > No hi faces més voltes.

Complement de Règim Verbal
-Introduït per la preposició DE. EN
S’ha oblidat d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat S’ha oblidat que havia d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat. -Introduït per una altra preposició. HI Jugaren a bàsquet? –Hi jugaren.

Atribut
Si és definit EL, LA ELS, LES Pere és el metge del poble > Pere l’és. Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO
HO Pere és metge > Pere ho és.
Pere és el metge del poble > Pere ho és Per a donar èmfasi (partitiu) EN Mira que n’ets, de llest!
Si n’estic, de farta!

Complement predicatiu
És semblant al CCM però en aquest cas modifica dos elements de l’oració. HI
Vingué molt cansada? –Hi vingué. Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa. Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.

Amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar EN 
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet Aquest senyor Peris, o com se’n
diga... 
Amb valor emfàtic: Que en va, de brut! Si en vingué, de cansat!

Complement del nom
Precedit de la prep. DE, completa un nom com si fóra un adjectiu. EN
Entens el significat d’aquesta paraula? > N’entents el significat? Llig el text i fes-ne un resum. Estigué a Oriola i en visità les esglésies.

Complement d’un adverbi
Precedit de qualsevol preposició HI Posa’t davant de la moto > Posa-t’hi al davant




Complement Circumstancial
CC Temps HI: Vingué a casa a les cinc > Hi vingué a casa No treballa de vesprada > No hi treballa
CC Manera HI: Ha fet l’exercici ràpidament > Hi ha fet l’exercici Ha fet l’exercici de pressa > Hi ha fet l’exercici
CC precedit de qualsevol prep., excepte DE
Va a Alacant > Hi va Ha arribat a casa > Hi ha arribat Passa per l’hospital > Hi passa
CC precedit de la prep. DE EN Ve d’Alacant > En ve CC Causa M’alegre per tu > Me n’alegre Verbs i expressions prefixades amb pronoms febles
Verbs: anar-se’n, tornar-se’n, haver-hi... de percepció: veure-s’hi, sentir-s’hi, tocar-hi (entendre, tindre seny): Sense les ulleres no m’hi veig. Va quedar completament sord, no s’hi sent. El iaio està tan major que no hi toca.

Expressions: Va armar-la! Me les he tingudes amb ell. Som-hi! Ara no hi caic 



APRENEM MÉS...



Preposicions A i EN



ALERTA ALS MANIÀTICS DE LA PREPOSICIÓ EN:
No és correcte dir: a un poble, a unes habitacions, a molts hotels...
Parlant de temps, no hem de dir al 2013, sinó en 2013/el 2013/ l'any 2013
Tampoc hem de canviar el règim del verb: pense als problemes pense en els problemes; influeix a la informació  influeix en la informació... En casos com aquests, el verb demana la preposició en. Només la canviarem si, a continuació hi ha un infinitiu (vegeu el canvi i caiguda de preposicions)
 
LOCALITZACIÓ

A
EN
Davant noms propis de lloc
Va nàixer a Morella
Davant de noms sense determinar.
Són parella, però viuen en cases diferents.
Ens vam instal·lar en habitacions molt grans.
Davant els noms que designen parts del cos: al dit, al cap, a l’esquena.
Davant indefinits, quantitatius, demostratius i relatius:
Segur que ho trobes en algun dels calaixos de la tauleta de nit.
Ha treballat en molts llocs diferents.
En este carrer hi ha tant de sarau que no es pot dormir.
El poble en què viu és molt menut.
                                         Davant article definit:
                                         Espera’m a la porta de casa.
                                        Si vas ràpid, encara la trobaràs al carrer.
                                        Les llibretes les tens en la prestatgeria de darrere.
                                        Mira en l’armari, a veure si ho ha deixat allí.
*La forma més genuïna és usar A per a llocs físics definits (amb article) i EN per a llocs figurats amb article o sense:
A la casa  / En la imaginació

TEMPS

EN
A
PER
segle: en el segle XX
segle: al segle XX (menys recomanable)
any:  En 1977 va morir Elvis
(també: El 1977 / L’any 1977)
Al 1977...
En gener / En primavera
+ art. + mesos i estacions de l’any: A l’estiu / al maig
+ art. + mesos i estacions de l’any: per l’estiu / pel maig
+art.+ parts del dia: al matí, a la vesprada...
(pel matí...)
En Nadal
En Setmana Santa
noms de les festes i certs períodes de temps:
Al Nadal / A Setmana Santa...
noms de les festes i certs períodes de temps:
Per Nadal / Per Setmana Santa

 

PER o PER A?

Casos més conflictius:

Per +  infinitiu:

¡ Indica causa o mancança.
Em van posar una multa per haver passat el límit de velocitat.
Per cridar tant, t’has quedat sense postres.
La casa està per netejar.
Tinc habitacions per llogar.

¡ Causa no efectiva, intenció del subjecte de no realitzar una determinada cosa.
No menja per no embrutar.
No s’alça per no haver de netejar.

¡ Introdueix una oració final que fa referència a la intenció del subjecte de realitzar una determinada acció (voluntarietat):
Treballe per guanyar-me la vida. (“perquè vull guanyar-me la vida”)
Estudia molt per aprovar tots els exàmens. (“perquè vol aprovar tots els exàmens”).

L’oració d’infinitiu introduïda per per també podria modificar un substantiu que designa una acció realitzada voluntàriament:
La vinguda de Júlia per convéncer-nos va resultar un fracàs.
 

¡ Restriccions a l’acció voluntària:
El verb principal és una perífrasi d’obligació:
Has de fer exercici per a millorar la salut.
L’oració principal és una passiva sense subjecte explícit:
Es va senyalitzar la zona per a evitar accidents.
Hi ha un canvi d’agent entre el verb principal i l’infinitiu.
El jutge va cridar l’acusat per a declarar.
Per a + infinitiu:
Introdueix un complement final que no es relaciona amb un subjecte animat, siga perquè el subjecte és inanimat o el veb o la construcció no és d’acció, siga perquè modifica un substantiu, un adjectiu o un adverbi:
Les tisores serveixen / s’usen per a tallar. (subjecte inanimat)
Hem patit molt per a arribar a temps. (verb estatiu)
Ha caigut en un parany per a atrapar lladres poc hàbils (modificador del nom parany)
Fer exercici és bo per a relaxar-se. (modificador de l’adjectiu bo)
No has estudiat prou per a aprovar. (modificador de l’adverbi prou)

! En una mateixa oració, podem usar per o per a segons si volem destacar la voluntarietat o si volem introduir un complement modificador:
He comprat un llibre per aprendre anglés. (perquè vull prendre anglés).
He comprat un llibre per a aprendre anglés. (serveix per a aprendre anglés)

Compara amb els usos en altres llengües:

valencià
castellà
anglés
Van anar a l’aeroport per agafar l’avió.
Fueron al aeropuerto para / a coger el avión.
They went to the airport to catch/ so that they could catch the plane.
Este llibre és per a aprendre anglés.
Este libro es para aprender inglés.
This book is for learning English.
Vam anar a Múrcia perquè els xiquets visitaren el iaio.
Fuimos a Murcia para que los niños visitaran a su abuelo.
We went to Murcia so that the children could visit their grandfather.

"LA FLEXIÓ VERBAL"


Setmana dedicada bàsicament al tema de la flexió verbalConcretament, hem vist tots els temps verbals del mode indicatiu de la 1a conjugació (tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR). Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre), i hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret amb els verbs velaritzats (un grup de verbs irregulars que compartixen les mateixes irregularitats): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer,   -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir dur.  Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats: 
1) Fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -c.
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., pret. perfet simple i participi.    Hem fet un repàs de la flexió verbal i hem vist el grup de verbs velaritzats (II) (nàixer, viure, créixer i meréixer), que fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., pret. perfet simple i participi.

Tot seguit hem vist els verbs de la 3a conjugació: verbs purs i verbs incoatius, (que són la majoria dels verbs de la 3a conj., i es caracteritzen per afegir un increment o terminació,       -isc / -(e)ix, entre l'arrel i els morfemes en les tres persones de singular i la 3a per. de plural), que només es diferencien en els dos presents, el d'indicatiu i el de subjuntiu, i en l'imperatiu.

 

CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL” (DOSSIER 3)

1. fuma, prepare, pintem, treballes, entren, esquieu.
2. passege, passeja, passegem; jutge, jutja, jutgem; assage, assaja, assagem; viatge, viatja, viatgem; venge, venja, vengem; netege, neteja, netegem; desitge, desitja, desitgem; trepitge, trepitja, trepitgem.
3. pique, pica, piquem; doblegue, doblega, dobleguem; busque, busca, busquem; cace, caça, cacem; aparque, aparca, aparquem; trenque, trenca, trenquem; abrace, abraça, abracem; pague, paga, paguem; calce, calça, calcem; cague, caga, caguem; pegue, pega, peguem; carregue, carrega, carreguem; descalce, descalça, descalcem; regue, rega, reguem, penque, penca, penquem; combregue, combrega, combreguem.
4. es-tu-di-e, can-vi-a, es-tal-vi-em, pro-nun-ci-a, i-ni-ci-es, fo-to-co-pi-eu, a-nun-ci­-en, co-pi-a, o-di-e.
5. vaig, vas, va, anem, aneu, van.
6. estic, estàs, està, estem, esteu, estan, sóc, ets, és, som, sou, són.
7. tem, tems, tem, temem, temeu, temen; rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden; comet, comets, comet, cometem, cometeu, cometen; percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben; debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten.
8. dic, dius, diu, diem, dieu, diuen; tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen; vull, vols,vol,volem,voleu,volen; conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen; somric, somrius, somriu, somriem, somrieu, somriuen; atenc, atens, atén, atenem, ateneu, atenen; caic, caus, cau, caiem (caem), caieu (caeu), cauen; prenc, prens, pren, prenem, preneu, prenen; visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen; veig, veus, veu, veiem (veem), veieu (veeu), veuen.
9. crec, meresc, coneixes, cuses (cus), cap, saps, sé, sap, rebem, reps.
10. dorm; consent, consents, consent, consentim, consentiu, consenten; constituïsc, constitueixes (constituïxes), constitueix, constituïm, constituïu, constitueixen; construïsc; instruïsc; bull, bulls, bull, bollim, bolliu, bullen.
11. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen (tenyisc, tenyeixes, tenyeix, tenyim, tenyiu, tenyeixen); riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen (renyisc); cull, culls, cull, collim, colliu, cullen.
12. llegisc, teixisc, visten, menten, afegeix, fregeixes, llig, engolisc.
13. isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen.
14. vol, bull, acabe, rebat, tus, correm, perd, cull, vull, admet, sap, baten, exclous, valc, creus, perdem.
15. trobe, faig, conec, llig, done, depén.
16. caminava, caminaves, caminava, caminàvem, caminàveu, caminaven; partia; atenia; buscava; incloïa, incloïes, incloïa, incloíem, incloíeu, incloïen; venia; reia, reies, reia, réiem, réieu, reien; treia; coïa; creia; queia; conduïa.
17. menjàvem, coíeu, incloïa, creia, necessitàvem, treies, reia, feia, duia, seien, dúieu, portava.
18. dúiem, conduíeu, tréiem, jéiem, reia, cantaves, incloïa, veies, coïen, séieu, queia.
19. continuàveu, tenia, duia, posaves, molestaves, plantàvem, collíem, dúiem, era, trencava, tocava, argüia, treia, tréieu, feia.
21. parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.
22. fiu, anares, treballà, cresquérem, isquéreu, foren, viu, clogueres, vingué, haguérem, diguéreu, escrigueren.
23. duguí (vaig dur), miràreu (vau mirar), isquéreu, quedàreu, anàrem, acomboiaren, treballà, estudiaren, suspengueren, tingué, aní (vaig anar), viu (vaig veure), vencí (vaig véncer), veié (va veure).
25. vindre (venir), vindré, vindria; aprendre, aprendràs, aprendries; estudiar, estudiarà, estudiaria; agafar, agafarem, agafaríem; conduir, conduireu, conduiríeu; deixar, deixaran, deixarien.
26. cantaré, cantaràs, cantarà, cantarem, cantareu, cantaran; valdré; retindré; faré; hauré; resoldré.
27. refaré, semblarà, faràs, trobaràs, podrem, voldrem, admetreu, aniràs, veuràs, sabran, arribaran, haureu, resoldran, voldran, soparem, gitarem, hauràs, eixirem.
28. vindria, trauríem, netejaríem, ordenaríem, sabries, transigiríeu, tossiries, pertanyeria, venceria, buscarien, descobririen, analitzarien, ajudaria, prendria.
29. coneixeria, coneixeries, coneixeria, coneixeríem, coneixeríeu, coneixerien; apareixeria, apareixeries, apareixeria, apareixeríem, apareixeríeu, apareixerien.
30. estendria, resoldríem, mouríem, encendrien.

31. apague, apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
32. aprenguen, venguem, absolgueu, dissolguen, suspenga, valga, isca, faça, vagen, puguem, sigueu, beguen, mengen, vulga, faces, coneguem, vulga, vaja, sàpien (sàpiguen), entenguen, alcen.
33. No agafes, no begues, no vingues, no t’acostes, no digueu, no em mires, no vengueu, no arranqueu, no suspengues, no prengueu, no bufes, no encengueu, no tragues, no begueu, no calles, no rigues, no mogueu, no escoltes, no escrigueu, no segues.
34. diga, acabe, vulga, isca, convinga, sàpiguen (sàpien), estiguen, begueu, escriga, facen, vulgues, confluïsquen, conega, faça, visca, nasca.
35/36. entrara (entràs), entrares (entrasses), entrara (entràs), entràrem (entràssem), entràreu (entràsseu), entraren (entrassen); debatera, debateres, debatera, debatérem, debatéreu, debateren, consentira; partira; visquera; isquera; fóra (fos), fores, fóra, fórem, fóreu, foren; tinguera; absolguera, escriguera, veiera; haguera.
37/38. Fera (fes) / correguérem / donàreu / rebéreu / avisàreu / tingueres / trobàrem / volgueren / estiguera / aparegueren / anàrem / tingueren / publicaren / duguera / vingueren / agafara / féreu / pogueren / vingueren / romangueren.
39. duguera / estiguera / fóra / sapiguérem (sabérem) / feren / poguera / llegira / tinguera / seguera / conduïra / isquéreu / escriguera / vinguera
40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu.
42. trau / creieu / beveu / fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.
43. doneu / ven / vine / vés / corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu / dissoleu / encenguem / pertany / dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu / llig (llegix).
44. absoleu / cloeu / beveu / escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu / aprén / comenceu.
45. has viscut / ha vist / hem enviat / heu bullit / han mentit.
46. havies comprat / havia arribat / havíem entrat / havíeu fet / havien dit.
47. hagueres aprés / hagué dormit / haguérem escoltat / haguéreu parlat / hagueren menjat.
49. hauràs conegut / haurà crescut / haurem entrat / haureu descansat / hauran vist.
50. hauries volgut / hauria caigut / hauríem entrat / hauríeu elaborat / s’haurien exhaurit.
51. hages dit / haja aparegut / hàgem col·laborat / hàgeu oït / hagen sabut.
52. hagueres anat / haguera vingut / haguérem conduït / haguéreu treballat / hagueren conegut.
54.  voler, volent volgut / córrer, corrent, corregut / moldre, molent, mòlt / obrir, obrint, obert / traduir, traduint, traduït / cabre, cabent, cabut / dur, duent, dut / aprendre, aprenent, aprés / fondre, fonent, fos / atendre, atenent, atés / tindre (tenir), tenint, tingut / oir, oint, oït / admetre, admetent, admés / combatre, combatent, combatut / veure, veient, vist / nàixer, naixent, nascut / imprimir, imprimint, imprés / confessar, confessant, confessat / beure, bevent, begut.
55. cuit / romput / dit / caigut / entés / crescut / ocorregut / emés / transcorregut / interromput / volgut / batuts / venut / vist / fet / nascut / tret / inclòs / conclòs.
56. dit, cregut / agafat, estat, estalviant / sabut, preguntat / cuit / corrent / distraent / devent / creient, escoltant / escrivint, bevent / nascut / admetent, admesa / duent / batut, combatut / tramés / ofés, dit / volent / venut, pescant / comprés, atés.
57.  trobades / oberts / suspeses / donat / encesos / collides / comprats / buscades / soterrats, soterrats.
58. els han enviats / les ha signades / n’he fregits dos / les he comprades / els he duts / l’he tastada / l’he coneguda / les hem enteses / els hem compresos / n’he llegits 3 / les he fetes / li n’he regalats 4.
59. 1.  i es trencà una cama / 6 i guanyaren el partit / 7 i no van trobar ningú.
60.  Ja hi haurà arribat el tren / S’havia d’anar sense falta (calia anar) / Has de parlar amb ell / S’haurà de fer una altra vegada (caldrà fer-ho) / Has de pagar-me demà.
61. (p), (p), (o), (o), (p), (p), (o), (o), (p), (p), (o), (o), (p)/(o).
62. He d’anar / hem hagut de / Ja deuen ser / cal solucionar-ho / No us haureu de / Acabà la funció i se n’anaren tots / Caldrà dir-li-ho / Es va refredar i va tossir molt.

APRENEM MÉS... (2/10/18)


"LES PERÍFRASIS VERBALS"

Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
       Perífrasi d’obligació.
-          Personal:    haver + de + inf. (“Has d’arribar abans de migdia”)
caldre + que + subj. (“Cal que faces el treball”)
-          Impersonal (sense subjecte): haver-se +de+inf.  (“S’ha d’emplenar el full”)
   caldre + inf. (“Cal anar amb compte”)
També es pot expressar obligació amb la construcció: És necessari /menester + inf. o + que+subj.
►Cal evitar les construccions del castellà:
*Tindre + que
* Haver-hi  + que + inf.
* Ser precís

      Perífrasi de probabilitat.
Per a expressar la probabilitat s’usa la perífrasi: deure + inf. (“Deuen tenir molt de fred perquè han encés la calefacció”).
És equivalent a un adverbi de probabilitat (potser, segurament, probablement, tal vegada...) + verb en futur (o present o passat): “Potser plourà”. O equivalent a poder +ser+oració de subjuntiu: “Pot ser que isquen molt tard”.
►Cal evitar les construccions incorrectes següents:
-És incorrecte intercalar la preposició de entre el verb deure i l’infinitiu (*Deuen de estar de viatge).
- No és correcte l’ús de la paraula igual com a adverbi de probabilitat (*Igual anem al parc d’excursió): Pot ser que vaja al parc. Potser aniré al parc.
També cal evitar l’ús del futur o l’ús del condicional per a expressar la probabilitat (*Haurà eixit de viatge.  Deu haver eixit de viatge) // (*Arribarien a casa després de mitjanit.  Devien arribar a casa després de mitjanit).

       Perífrasi d’imminència.
Per a expressar la imminència o el futur immediat no podem usar la perífrasi anar + a + inf., sinó que se sol expressar amb les perífrasis estar a punt de + inf. / estar per + inf.
Els viatgers estan a punt d’arribar.
La perífrasi anar + a + inf. es pot usar per a expressar imminència si ens referim a un temps passat (Anava a gitar-me quan vaig escoltar uns colps a la porta).  Si ens referim al futur, la perífrasi  anar + a + inf. és incorrecta; usarem el futur o el present, sovint introduït per l’adv. ara (Ara et portaré un refresc). Tanmateix, la construcció anar + a + inf. és correcta quan el verb anar té el valor de moviment o de desplaçament (Vaig a portar els pastissos perquè els convidats volen tastar-los).

APRENEM MÉS... (2/10/18)











Truquets per a accentuar correctament les vocals e, o.

Exemples
Excepcions
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes
menjaré, pretén, després, camió, torró...
terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, reòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs...
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes
diòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul...
formes del verb ser: fóra
verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)
estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec...
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules esdrúixoles
gènere, pèrdua, memòria, València...
fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega...
verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...
 
Les grafies ei o representen dos sons diferents:

¡ La erepresenta el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).

¡ La orepresenta el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)

Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la o o la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.

Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):

Casos en què la e és oberta:

1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.

2. Davant de l, l·l,  rr i r: cel, novel·la, serra, verd.

3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions: església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta, excepte.
Casos en què la o és oberta :
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions: estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/­olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).

 

 Redacció: "El boom de les aplicacions mòbils és un fenomen del nostre temps. Cada dia apareixen eines interactives més especialitzades per a satisfer necessitats del mercat i de la societat. Escriviu un article d’opinió, per a una revista de la localitat on viviu, sobre la clau de l’èxit que han tingut algunes d’aquestes aplicacions". (200 paraules)

Escriviu un text, com per exemple un article d’opinió o un assaig breu, en què exposeu i argumenteu el vostre punt de vista sobre un dels dos temes següents (200 paraules).


a) El paper de les ONG. Aquestes organitzacions han assolit una gran presència en el nostre dia a dia, en els informatius... Escriviu un article d’opinió en què exposeu i argumenteu el vostre punt de vista sobre la tasca que realitzen i la importància que tenen per a la societat actual.

b) La diversitat de models familiars. En les últimes dècades, el concepte de model

familiar ha variat substancialment i, en alguns casos, se n’han creat de nous: famílies monoparentals, homoparentals, reconstituïdes... Escriviu un article d’opinió en què exposeu i argumenteu el vostre punt de vista sobre aquesta realitat.

 a) Escriga un text per a ser publicat en un blog enquè expose alguns trucs o solucions per a xicotets problemes quotidians, per exemple sobre neteja, bellesa, cuina... (mínim:200 paraules). 

b) Escriga un article d’opinió en què expose i argumente el seu punt de vista sobre la incorporació de les nostres festes de tradicions d’origen estranger, com ara el Halloween, Santa Claus, Sant Valentí, etc. (mínim:200 paraules).

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

CURS DE VALENCIÀ C1.

FASCICLE 1

 

FASCICLE 2

Exercicis 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 9.

 

FASCICLE 3

Exercicis 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8.

 

FASCICLE 4

FASCICLE 5

 

RECURSOS EN LÍNIA

ㄖ  LLIBRE DE VALENCIÀ



 CLAUS EXERCICIS ORACIONS SUBORDINADES

Exercici 5
a) com  b) com / quan c) què  d) que  e) com / quan
Exercici 6
a) 3  b) 4  c) 1  d) 5  e) 2  f) 7  g) 6
Exercici 7 (Resposta lliure)
Exercici 8
b) Ho exigim c) Ferran ho ha sol·licitat d) Recordeu-ho  e) Explica'ns-ho
Exercici 10
a) CD  b) subj.  c) CRV  d) subj.  e) CD
Exercici 11 (Resposta lliure)
Exercici 12 (Resposta lliure)
Exercici 13
a) adjectiva (CN)  b) substantiva (CD)  c) substantiva (Subj.)  d) adjectiva (CN)  e) adjec. (CN)  f) subst. (CD)  g) substantiva (CI)
Exercici 6
a) on trobem es preus més bons. b) des d'on sigues.  c) per on  et siga més curt.  d) d'on  tu ja saps. e) fins on  hem pogut.
Exercici 7 (Resposta lliure)
Exercici 8
a) com vulgues  b) tal com havíem acordat.  c) com si se n'anara....  d) sense que ningú....  e) tal com indiquen...
Exercici 9 (Resposta lliure)
Exercici 10
a) Mentre conduïm  b) Abans que no vinguen c) Fins que no estiga... d) Sempre que conta acudits  e) Des que té tarifa plana  f) Quan floreixen els tarongers
Exercici 11 (Resposta lliure)
Exercici 12
a) Tant com ell treballava a l'oficina  b) més ...que  c) Com menys... més  d) Com més ... més  e) més ... que
Exercici 13 (Resposta lliure)
Exercici 16

a) perquè.... CAUSAL b) perquè.... FINAL  c) perquè... FINAL d) perquè... CAUSAL  e) com si .. COMPARATIVA  f) des d'on... DE LLOC  g) encara que... CONCESSIVA  h) mentre ... CONDICIONAL i) malgrat que.. CONCESSIVA  j) tant… que CAUSAL k) tant… que CAUSAL  l) com més… més  COMPARATIVA  m) menys …que COMPARATIVA  n) quan… DE TEMPS o) on… DE LLOC p) si… CONDICIONAL  q) des que… DE TEMPS

EXERCICIS DE LÈXIC (CLAUS)
FULL 1
855. 1 subministrament; 2 bufetejar; 3 bombat; 4 adobats; 5 encert; 6 aclariments; 7 acovardir.
856. 1 condicionar; 2 afavorir; 3 agreujar; 4 enjardinat; 5 alimentosos; 6 alleugeriment/alleujament; 7 allotjament; 8 enquitranat.
857. 1 emmurallat; 2 antiguitats; 3 arrelats; 4 encoratge; 5 aterrar; 6 esporuguits; 7 retardat; 8 finançat.
858. 1 recaiguda; 2 batedora; 3 blancor; 4 brasilers; 5 boxejador; 6 brillantor; 7 escalfador; 8 candidesa.
859. 1 captivitat; 2 cobrament; 3 coixesa; 4 compadir; 5 companyonia; 6 inconfusible; 7 s’acontenta; 8 corredissa.
860. 1 cataractes; 2 codi; 3 col·lidit; 4 concordança; 5 cranial; 6 desxifrar; 7 desheretat; 8 despreniment.
861. 1 neurosi; 2 emprada; 3 verinosa; 4 ensinistrat; 5 calfred; 6 atorgar; 7 folrades; 8 estada.
862. 1 espacial; 2 desfogar; 3 esquinçar; 4 esborrador; 5 dolcesa; 6 retolador; 7 dulcificar; 8 esparreguera.
863. 1 aclarir; 2 enfiladissos; 3 envernissada; 4 gruix; 5 claredat; 6 endurida; 7 brillantor; 8 allargada.
864. 1 ombrívol; 2 puresa; 3 envernissada; 4 destorb; 5 sensatesa; 6 aclarir; 7 comandament; 8 assaborir.
865. 1 garantir; 2 reflectien; 3 excloure; 4 disfressa; 5 avantatjós; 6 bufetejar; 7 enfarinat; 8 duradora.
866. 1 inoblidable; 2 hivernacle; 3 liquiditat; 4 mèdica; 5 polonés; 6 enquitranar; 7 revalorar; 8 envernissar.
867. 1 coixejar; 2 cor de; 3 curull; 4 clot; 5 deseiximent; 6 elàstics; 7 despesa; 8 davallada.
868. 1 estintolar-se; 2 esbiaixat; 3 encimbellar-se; 4 escletxa; 5 esvoranc; 6 feixuc; 7 farcit.

FULL 2
869. 1 dependent; 2 descodificar; 3 cavalcada; 4 plànol; 5 planava; 6 traït; 7 amidava; 8 capçalera.
870. 1 broma; 2 brúixola; 3 càmera; 4 canceller; 5 carregament; 6 cadastre; 7 cel·lofana; 8 cerimònia.
871. 1 respatller; 2 sargir; 3 setí; 4 vaixella; 5 vertigen; 6 reflectir; 7 testimoni; 8 assajar.
872. 1 borses; 2 taverna; 3 buidatge; 4 d’aclarir; 5 acomplert; 6 esborrany; 7 agafar; 8 número.
873. 1 d’assenyalar; 2 mesura; 3 mitjà; 4 compon; 5 comunes; 6 mitjans, aquest; 7 fuita.
874. 1 aleteig; 2 aram; 3 àdhuc; 4 amarat; 5 atényer; 6 atansar; 7 armilla; 8 atuell.
875. 1 al bell mig; 2 basarda; 3 barroerament; 4 bocí; 5 capell; 6 carena; 7 bru; 8 bombat.
876. 1 fortuït; 2 feltre; 3 furtiu; 4 flairar; 5 hostil; 6 llefiscós; 7 gosar; 8 irisar.
877. 1 maldar; 2 lliscar; 3 manyoc; 4 mànec; 5 ufanós; 6 ventall; 7 un xic; 8 vailet.
878. 1 capsa; 2 esgarrinxar; 3 xamfrà; 4 gros; 5 estirar; 6 borsa; 7 citació; 8 reial.
879. 1 esborrall; 2 esborrany; 3 calaix; 4 faldilla; 5 deport; 6 doblegar; 7 pela; 8 mitjana.

FULL 3
880. 1 assortiment; 2 emprovar;  3 pelegrí;  4 tapadora;  5 butllofa;  6 brodar;  7 escaire;  8 destinació.
881. 1 llesques;  2 collaret;  3 medicina;  4 ponien;  5 del vespre;  6 eixugar;  7 esquena, avall, espatlla;  8 adonar.
882. 1 un vent; 2 un color; 3 una peça de fusta; 4 una herba; 5 el successor; 6 un ocell; 7 part superior de l'esquena; 8 part del cos.
883. 1 pal; 2 llama; 3 veleta; 4 peregrí; 5 pita; 6 pillar; 7 planell; 8 cantera.
884. 1 ruïna; 2 assentar; 3 recolzar; 4 a plaços; 5 tràfec;  6 llama; 7 llindar; 8 lliurar.
885. 1 trepar; 2 trencar; 3 torta; 4 tirat; 5 teta; 6 tatxar; 7 tassa; 8 caudal.
886. 1 precisar; 2 reticència; 3 lliurar-se; 4 turca; 5 cardenal; 6 cercar; 7 hoste; 8 gelós.
887. 1 informa; 2 sobretot; 3 criats; 4 es fonen; 5 òrbita; 6 dotades; 7 innata; 8 rebutjat; 9 sens dubte; 10 quimèric.
888. a) 1 marca; 2 elements; 3 procacitat; 4 miracle; 5 extemporaneïtat; 6 audàcia.
b) 1 peresa; 2 lleuger; 3 graciós; 4 terra; 5 incert; 6 momentani; 7 abrupta; 8 bada; 9 arriscat; 10 desaforada.
889. 1 construir; 2 demostrar; 3 importància; 4 mitjà; 5 psíquic; 6 mica; 7 arribada; 8 circumstàncies; 9 advers; 10 apogeu; 11 decandiment; 12 costat.

FULL 4
890. 1 encuriosida; 2 curiosos; 3 vermelles; 4 obrer; 5 fent fotografies; 6 dolls; 7 tonalitat; 8 taral·la; 9 solemnes; 10 encomanadissa.
891. 1 discreció; 2 obeïa; 3 impedia; 4 fos com fos; 5 consagrat; 6 tacte; 7 curosament; 8 viva; 9 vexar; 10 emprat.
892. 1 desolació; 2 desenllaç; 3 va més enllà; 4 estimular; 5 arrelada; 6 morir; 7 compta; 8 en pro de; 9 visió del món; 10 fatalment; 11 banalitat; 12 romandrà.
893. 1 desgraciadament; 2 feia; 3 va caure a les mans; 4 deixar-ho córrer; 5 dèria; 6 formular; 7 recerca; 8 suplir; 9 equivoque; 10 nasqué.
894. 1 superficial; 2 l'amo; 3 recalcitrant; 4 s'infligeixen; 5 exportar; 6 avenir; 7 estereotipats; 8 inici; 9 la veritat.
895. 1 honoraris; 2 estòlida; 3 hòrrida; 4 fer efectiu el pagament; 5 buròcrata; 6 genuïnes; 7 enregistrat; 8 professió.
FULL 5
896. a) 1 indispensable; 2 notables; 3 rendible; 4 confortable; 5 intocable; 6 tàcita; 7 content.
b) 1 valentia; 2 doldria; 3 impunitat; 4 castigaren, acusaren; 5 censores, satíriques; 6 probablement; 7 prudents; 8 critacaran; 9 mer supòsit, és una suposició; 10 econòmiques.
897. 1 s’abeura; 2 deixant anar; 3 arregladeta; 4 bel·licistes; 5 tirar mà; 6 naturalment; 7 intermedi, 8 imputar; 9 convincent; 10 a continuación.
898. 1 obcecades: encegades, ofuscades 2 exabruptes: brusquedat, cosa dita inopinadament, sortida 3 escudar-se: protegir-se, parapetar-se 4 serena: desapassionada, equànime 5 etiqueta: rètol, títol 6 emancipatòria: alliberadora  7 oprobioses: vergonyants, vergonyoses 8 ofuscació: obcecació, encegament  9 epilèptic: histèric, nerviós  10 professen: practiquen.
899. 1 motu proprio 2 sui generis 3 stricto sensu 4 deo volente 5 sed lex 6 ex professo 7 carpe diem 8 de facto.
900. 1 La sort ja ha esta llançada; ja està decidit el que s’ha de fer. 2 Per igual, amb el mateix mèrit. 3 L’altre jo, una persona que em representa perquè té tota la meua confiança. 4 La veu del poble. 5 Un error en parlar (de la llengua) 6 Entre nosaltres, familiarment, col·loquialment. 7 La veritat es troba en el vi, qui ha begut diu el que pensa amb sinceritat. 8 Tant és si canviem l’ordre, canviant el que calga.
901. 1d; 2f; 3h; 4a; 5g; 6b; 7c; 8e.                
902. penya-segat, àncora, vaixell, cloïsses, escull, badia, illa, cap.
903. 1 xupar; 2 estar a la que salta; 3 estància; 4 fesonomia; 5 bruto; 6 gorda; 7 grieta; 8 guassa; 9 hendidura; 10 patxorra.

904. 1 nogal; 2 nusar; 3 omplenar; 4 pegatina; 5 polveritzar; 6 plegària; 7 pormenoritzar; 8 promig; 9 tormenta; 10 toldo.
FULL 6
905. jutge; hostessa (de vol); carnisser; pastisser; cambrer; escombraire; perruquera; infermer.
906. 1 pedido; 2 parranda; 3 parxe; 4 passe; 5 patós; 6 piropo; 7 plasta; 8 tiquismiquis; 9 pringar; 10 reparo.
907. 1 percentual; 2 punxegut; 3 proveïdor; 4 excomunicar; 5 creditor; 6 escabellat; 7 desenrotllar; 8 medieval; 9 atorgar; 10 eruga.
908. vorera; bústia; claveguera; llamborda; fanal; gronxador; paperera; pas de vianants; quiosc; rètol; semàfor; tanca.
909. 1 es rumoreja; 2 salvetat; 3 bocadillo; 4 despedir; 5 sequia; 6 estatjar; 7 huella; 8 immediacions.
910. 1 intermedi; 2 afusellar; 3 desempolsegar; 4 dessagnar; 5 adelitar; 6 avançar.
911. burilles; broquet; entrepà; tirabuixó o llevataps; catifa; portamonedes; carmanyola; encenedor.
912. 1 loma; 2 a tutiplé; 3 tunda; 4 tullit; 5 trola; 6 tranca; 7 topos; 8 tiron; 9 tinglado.
913. farmaciola; escalfador; escacs; endoll; cadenat; canonada; estoig; paraigua.
914. 1 tarumba; 2 córrer a càrrec; 3 ni tant ni tan poc; 4 fugir per la tangent; 5 tambalejar; 6 lograr; 7 tamany; 8 sosso; 9 soltura; 10 soliviantar; 11 intentona; 12 juerga.

915. armilla o jupetí; barnús; bolquer; granota; impermeable; samarreta; sostenidors; barret; texans; assecador; cigarrets; bossa.
FULL 7
916. 1 solapar; 2 soberbi; 3 sobat; 4 sinsabor; 5 camelo; 6 camilla; 7 camorra; 8 campante; 9 candil; 10 cantamanyanes.
917. 1 el colmo; 2 coletilla; 3 colzejar-se; 4 componenda; 5 conxa; 6 criba; 7 curtidor; 8 desahuci; 9 desgarbat; 10 desmoronar-se.
918. 1 influència; 2 avaluació; 3 limítrof; 4 lògica; 5 maneta, 6 margarida; 7 juliol; 8 manyopla; 9 nuvolat; 10 ploma; 11 gola; 12 emmotllar.
919. 1 oblidar; 2 unça; 3 atorgament; 4 orquestra; 5 patrocinador; 6 polonés; 7 percentatge; 8 préstec; 9 mitjana; 10 polzada; 11 cansament.
920. 1 passar per l’adreçador; 2 veure el llautó; 3 sense saber com ni per què; 4 haver-hi roba estesa; 5 no s’ho val; 6 no entendre ni gota; 7 dormir com una marmota; 8 donar allargues; 9 maleïda la gràcia; 10 no estar per brocs; 11 fer l’orni; 12 anar a mal borràs.
921. 1 quarter; 2 quirats; 3 recaptar; 4 reblar; 5 robatori; 6 assaborir; 7 xarampió; 8 saviesa; 9 segrest; 10 setembre; 11 greixar.
922. 1 plet; 2 nomenament; 3 alçar-se (contra); 4 reprendre; 5 deutor; 6 usdefruit; 7 venda; 8 guany; 9 mercaderia, 10 literari; 11 idea; 12 sèrum.
923. 1 esgotar; 2 rendible; 3 tanca; 4 perforadora; 5 tornavís; 6 volandera; 7 corró; 8 frontissa; 9 gresol; 10 cargol.
924. 1 porcellana; 2 volta; 3 golfes; 4 escalfador; 5 envà; 6 imposable; 7 encens; 8 infidel; 9 migranya; 10 aclaparat, 11 tenonitis; 12 tauró.
925. 1 llançadora; 2 llevat; 3 trimègins; 4 traure de polleguera; 5 trifulga; 6 escullera; 7 topall; 8 sense solta ni volta; 9 elàstics; 10 temperat; 11 entapissar; 12 liquidació; 13 temptativa.
926. 1 teranyina; 2 tarragoní; 3 cobretaula; 4 de tant en tant; 5 solcar; 6 subministrament; 7 sostenidor; 8 bufador; 9 excel·lent; 10 ull de poll.

927. 1 cambril; 2 telecadira; 3 cabell blanc; 4 canadenc; 5 cadenat; 6 gangrena; 7 canemàs; 8 canonada; 9 xifra; 10 zitzània; 11 gresca.
FULL 8
928. 1c; 2b; 3a; 4c; 5c, 6c, 7c, 8c.
929. 1b; 2b; 3a; 4b; 5c; 6c; 7 c; 8a.
930. 1 faça els ulls grossos; 2 engega’l a dida; 3 vés a pastar fang; 4 girem full; 5 deixat el cap com un timbal; 6 pot agafar-se per enlloc; 7 fem un pensament; 8 n’estic fins al capdamunt.
931. 1d no tenir ni cap ni peus; 2g tenir cara i ulls; 3c fer un cop de cap; 4e traure foc pels queixals; 5f fer/obrir uns ulls com unes taronges; 6b posar la por al cos; 7h no arribar a la sola de la sabata; 8a sortir del foc per caure a les brases.
932. 1 està amb l’aigua fins al coll; 2 a canviar l’aigua de les olives?; 3 són/s’assemblen com dues gotes d’aigua; 4 com el peix a l’aigua; 5 com un poal d’aigua freda; 6 fan aigües; 7 se’n va a l’aigua; 8 portar l’aigua al seu molí; 9 nedar entre dues aigües.
933. 1c; 2c; 3b; 4b; 5b; 6a; 7c; 8c.
934. Entestar-se: 2, 8; esforçar-se molt: 3, 4, 5, 6; esforçar-se pensant: 1, 7.
935. A tota velocitat: 2, 8, 10; en un instant: 4, 5, 6, 7; corrent: 1, 3, 9.
936. 1b-f estar amb l’ai al cor; 2a estar amb l’aigua fins al coll; 3d fer figa les cames; 4e no ésser ni carn ni peix; 5c haver-hi més diez que llonganisses; 6g no ésser ni figues ni raïms; 7h tocar de peus a terra; 8b-f fer un salt al cor.
937. 1 a cop calent; 2 anireu calents; 3 calents com un torró/torronet; 4 cap calent; 5 el més calent és a l’aigüera; 6 tocar-ne de calents; 7 una freda i una de calenta, 8 la sang calenta.
938. Empaitar: 2, 5, 9; irritar: 1, 3, 8, 10, 12; molestar: 4, 6, 7, 11.

El millor ús amb la mínima gramàtica

Gramàtica Zero
http://www.spluv.es/PDFS/gramatica_zero.pdfTracta els dubtes lingüístics més importants i recurrents en la construcció de les frases i mira de solucionar-los amb tan poca terminologia tècnica com és possible, amb explicacions accessibles a tothom i una notable gamma d'exemples, amb una presentació gràfica que permet visualitzar d'un colp d'ull les solucions. Consta de 73 fitxes que s'estructuren en quatre blocs (Fonamental, Errades típiques de castellanoparlants, General i Termes gramaticals) i que es completen amb un document annex amb expressions incorrectes. Descarrega-te-la



REPASSEM ORTOGRAFIA

14/desembre/2017

ELS PRONOMS FEBLES

Pronoms Febles. Descarrega't el dossier d'exercicis i teoria ACÍ.

EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES (SOLUCIONARI)
Ex. 1
1 L’he vista. 2 Ho he vist. 3 En convidaré tres. 4 Porta’n, si véns. 5 N’he vista una de por. 6 Les acompanyava. 7 Porta-ho, xiquet! 8 No els troben enlloc. 9 Vaig plantar-ne un. 10 La va conéixer. 11 Qui ho ha dit? 12 Els portes curts. 13 Els has guardats? 14 En comprava. 15 La mare en feia de fregides. 16 Guarda-ho.
Ex. 2
1 Ahir vaig trucar-li. 2 Vam ensenyar-li. 3 Li he dit que no tens diners. 4 Els presentaré. 5 Els compraré detallets. 6 Mireia, ensenya’ls les notes. 7 Hui li emprovaré el vestit. 8 Sempre li guardem els cromos.
9 Vull enviar-li un missatge. 10 Els hem de fer la comanda. 11 Els enviaré els catàlegs. 12 Demà aniré a comprar-li un regal.
Ex. 3
1 Ho és. 2 Hi va. 3 Ho està. 4 S’hi sent. 5 Ho estic. 6 Hi dorm. 7 Ho sembla. 8 S’hi ha tornat. 9 Ho és. 10 S’hi considera. 11 Ho estem. 12 Hi anem.
Ex. 4
1 Li ho faré pagar. 2 Li’ls deixaran. 3 Li ho comentarem. 4 Li les cantarà. 5 Li’n donaré. 6 Li la demanarem. 7 Li n’enviaré. 8 Li’l perdoneu? 9 Els els faré pagar. 10 Els ho llogarà. 11 Els ho proposareu? 12 Els les reformaran. 13 Els en donaràs. 14 Els les donarem. 15 Els en faré.
Ex. 5
a) He de comprar-li’l. b) Antoni li’n recomana una. c) Vaig portar-l’hi. d) Enric li’l va demanar. e) Haurem de collir-los-les. f) Els el comprarem. g) Emili no les hi portarà. h) No n’hi havia a l’armari. i) Qui la’n llevarà? j) No t’ho perdonaré mai.
Ex. 6
1. te’l /  ens el 2. T’ho 3. Us el 4. M’ho 5. Us ho /ens ho 6. Us el / ens el 7. M’ho / t’ho 8. Te’l / ens ho 9. Us el / ens l’ 10. Te’l / t’ho 11. –te’l / t’ho.
Ex. 7
1 Demà li les agafaré. 2 Canta-li’n una. 3 Renta’ls-les. 4 Telefona’ls. 5 Obri-li-la. 6 Fem-los-en un. 7 Trameteu-li’l. 8 Oferiu-los-en. 9 Agafa’ls-la. 10 Furta’ls-les. 11 Miquel li l’ha recomanat. 12 No li l’has donada. 13 Ramon els n’ha comprat. 14 Pep li’n recita. 15 Teresa els el deu. 16 Vam haver de dur-l’hi. 17 Haurem de donar-li’l. 18 Emili els en pagarà una. 19 N’hi han plantat un. 20 No s’hi esforça. 21 Hem de comprar-nos-en un. 22 Ens en va fer un. 23 Demà us n’enviaré unes. 24 Me l’han arreglada. 25 Quan te l’enviaran? 26 La mare me l’ha portat. 27 El meu germà me l’ha comprat. 28 El mestre me la pregunta. 29 Ella me l’explica. 30 El pare te’ls compra. 31 En Jordi li la va dir. 32 Qui te’l va regalar? 33 Ja els els he donats. 34 En Josep ens l’arregla.
Ex. 8
1 Li 2 n’ 3 us/ens 4 els 5 hi 6 ‘l 7 l’ 8 –ho 9 ‘s 10 els 11 –les 12 l’/ en 13 –lo 14 ‘n 15 hi 16 la 17 ho 18 el 19 –ne 20 en 21 us 22 –lo / el 23 les / -les 24 –la / l’ 25 els / els.
Ex. 9
 1 hi 2 en 3 el 4 l’ 5 li les 6 l’ 7 li’l 8 hi 9 n’hi 10 els l’ 11 –li’n 12 li l’ 13 els les 14 en 15 els ho 16 l’ 17 n’hi 18 li’l 19 els ho 20 les hi 21 li la 22 en 23 els l’ 24 te’ls 25 –ne 26 hi 27 li l’ 28 n’hi.


8/novembre/2017

MORFOLOGIA VERBAL (VÍDEO)

LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (VÍDEOS)  



9/OCTUBRE/2017
PRÀCTIQUES DE VERBS. CLAUS

Ex. 1: vol, bull, acabe, rebat, tus.
2) menjàvem, coíeu, incloïa, creía, necessitàvem, treies, reia, feia, duia, seien.
3) emeté (va emetre), compongueren, tragueren, obrires, encengueren, cregué, fiu (vaig fer).
4) ha emés, han compost, han tret, has obert, s’han encés, ha cregut, he fet.
5 i 6) duguí (vaig dur), miràreu, isquéreu, quedàreu, anàrem, acomboiaren, treballa, estudiaren, suspengueren.
7) voldrà, aniré, vindrem, valdran, fareu.
8) voldria, tallarien, vindria, faria, vendries.
9) sapiguem (sapiem), puge, vinga, diga, patisques, aproves, tragues.
10) ploguera, tinguera, fóra, depenguera, hi haguera.
11 i 12) fera (fes), correguérem, donàreu, tingueres, volgueren.
13) bega, eixiu, faça, vés, tanca, pugeu, conduïsca.
14) réiem, conec, mogueu, rep, resolguera, refaces, satisfaça, admetem, beveu, sé (sabré), recorregut, sabera, admetran, llija, descús, begueu, isqueres, rebràs, bulla, retransmetrien, mogueu, obriguem, vaig estudiar, inclouen (incloïen), rigueu, vulga, aclarisca, convença, pertanyeu, segueu, poguera, muira, dorma, creem, desfaça, vull, reprimisca, responguem,  faça, vull, perdes, complaïa, estigueu, responeu, vulga, perda, removeu, coneguérem, muira, isca,// corregueres, puguem, vulga, apareguen, sàpiguen (sàpien), traga, faces, dóna, creguéreu, ets, ploga, créiem, deveu, reduïsques, duien, ocórrega, introduïu, pertanyeria, tossiries, transigiríeu, vinguem, sàpiga (sàpia), faça, isca, mengeu, conegueu, escupa (escopisca), pugueu, creguéreu, adormim, perdé, engula (engolisca), espessisques, teniu, beguem.

REPASSA AMB ELS VÍDEOS:

Trucs per a accentuar correctament les vocals e, o.

Exemples
Excepcions
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes
menjaré, pretén, després, camió, torró...
terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, reòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs...
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes
diòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul...
formes del verb serfóra
verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)
estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec...
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraulesesdrúixoles
gènere, pèrdua, memòria, València...
fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, esglésiallémena, feréstega...
verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...

Les grafies eo representen dos sons diferents:
¡ La erepresenta el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).
¡ La orepresenta el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)

Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.

Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):

Casos en què la e és oberta:
1. Davant de síl·labes que duguen una i o una upremi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.
2. Davant de l, l·l,  rr i r: cel, novel·la, serra, verd.
3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.
Casos en què la o és oberta :
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -oaçò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/­olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).


3/OCTUBRE/2017


EXERCICIS DE VERBS (FOTOCÒPIES). [CLAUS]

PRESENT D’IND. 1a conj.
1c. menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen/ jugue, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen / alce, alces, alça, alcem, alceu, alcen / tanque, tanques, tanca, tanquem, tanqueu, tanquen / neteja, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen ...
2. assagen, fumes, deixeu, juguem, penge, penges, escalfa, donen, avanceu, abrigue.
PRESENT D’IND. 2a conj.
4. promets, saps, combat, sabem, perdeu, podem, debaten, admet, caps, concebem, rep, rebeu, romps.
PRESENT D’IND. 3a conj.
6b. assisteixen/assistixen, s’avorreix, avorriu, discutisc, obriu, dirigeix, em vestisc, sent, compartim, diverteixes, frigen (fregeixen), condueixen (conduïxen), conduïm, agraïsc, estableix, tiny (tenyeix).
7. entenguí, entenguera, córrec, córrega, correguera, resolguí, resolguera, confonc, confonga, confonguera, tinguí, tinguera, vinc, vinga.
8. PRESENT D’IND. Prenc, prencs, pren, prenem, preneu, prenen; molc, mols, mol, molem, moleu, molen; duc, dus, du, duem, dueu, duen; dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.
PERFET SIMPLE. Prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguí, molgueres, molgué, molguérem, molguéreu, molgueren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren.
PRESENT DE SUBJ. Prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen; molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen; duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen; diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen.
IMPERFET DE SUBJ. Prenguera, prengueres, prenguera, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguera, molgueres, molguera, molguérem, molguéreu, molgueren; duguera, dugueres, duguera, duguérem, duguéreu, dugueren; diguera, digueres, digurera, diguérem, diguéreu, digueren.
9. vingueres, suspenguérem, encenguem, ofengues, dissolguera, venga, atenguéreu, estenguí, tinga, absolga.
10. PRESENT IND. clous, cloeu, clouen; moc, mous, mou, movem, moveu, mouen; trac, traus, trau, traem, traeu, trauen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; dec, deus, deu, devem, deveu, deuen; ric, rius, riu, riem, rieu, riuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.
PERFET SIMPLE. Cloguí, clogueres, clogué, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren; traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
PRESENT SUBJ. Cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen; moga, mogues, moga, moguem, mogueu, moguen; traga, tragues, traga, traguem, tragueu, traguen; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; riga, rigues, riga, riguem, rigueu, riguen; escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen.
IMPERFET SUBJ. Cloguera, clogueres, cloguera, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguera, mogueres, moguera, moguérem, moguéreu, mogueren; traguera, tragueres, traguera, traguérem, traguéreu, tragueren; beguera; deguera, degueres, deguera, deguérem, deguéreu, degueren; riguera, rigueres, riguera, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguera, escrigueres, escriguera, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
11. ric, begues, mogueu, escriguéreu, riguen, dorma, perdes, congloguera, traga, mogueu.
12. castigues, busqueu, equivoqueu, expliques, jutgeu, mareja, alce, mengeu, viatja.
13. dius, duem, clouen, cauen, rieu, trac, seieu, bevem, deveu, escric, visc.
14. veig, pogueres, vull, caic, sóc, són, és, ets.
15. ofereixen, concedeix, vesteixen, reuneix, moren, concedeixen, vesteixen, reuneixen, munyen.
16. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten; escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen; llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen (llegisc, llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegeixen); frig, friges, frig, fregim fregiu, frigen; vist, vists, vist, vestim, vestiu, visten; riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen.
19. cusen, llig (llegisc), fregiu, surts, vesteix (vist), riny, escupen (escopeixen), culls, lliges (llegeixes).

 

Estructures per al discurs oral

Expressar acord i desacord

I tant / És clar que sí
Per descomptat Per supost Per suposat
Hi estic d’acord
Entesos / Ens entenem
Naturalment / Evidentment

No hi estic d’acord
En absolut
De cap manera
Ni de bon tros
Hi estic en contra
Trobe/ Em sembla que t’equivoques
He de dissentir/diferir/contradir-te/discrepar/oposar-me



• Reformulació. Paràfrasi i aclariments:  vull dir..., és a dir... Per resumir...; En conclusió...; En  definitiva...; Dit d’una altra manera...; En altres paraules...

• Èmfasi Val a dir...; Cal tenir en compte...; Cal insistir a/en/que...; Convé
destacar...; En efecte...; Vull ressaltar...; Fins i tot;  sobretot / especialment...; I no només això...

Expansió del tema
• Exemplificació: Per exemple... A tall d’exemple...; N’és un bon exemple...
• Al·lusions, referències, cites i evocacions: Quant a...; Referent a...; Pel que fa
a..; En relació amb...; Respecte a...; Recordem el que...; No oblidem que...; Cal
recordar/no oblidar que...; Com (ja) sabem...; Com diu/ha dit/va dir/diria..
• Definicions:  En altres paraules...; És a dir... En el sentit de...;  Dit d’una altra manera...
• Enumeració, seqüenciació temporal:
Tot seguit passo a...; Un cop dit això...; I encara hi podem afegir...; Al seu
torn...; En darrer terme...; D’antuvi...
• Reforç. Precisió/matisació:  Especialment; En especial; Particularment; Fet i
fet; En efecte; Efectivament; Certament; En concret; Per descomptat; De la
mateixa manera; Així mateix; Igualment; Amb això vull/volia/voldria dir que...;
De fet...
• Contrast:  Mentre que; Malgrat això; Malgrat tot; En tot cas; Sigui com sigui; Al
capdavall; Tanmateix; Ben al contrari; Tot al contrari; Per contra; En realitat;
Ben mirat; No obstant això; Això no obstant; A pesar de...; Amb tot...; Altrament;
Contràriament; Per bé que...;Tot i això; Així i tot; De tota manera; De totes maneres; Ara bé; Si no; Si més no...; Almenys...
• Introducció de subtemes:  Quant a...; No solament... sinó també...; En relació  amb...; Tornant a...; Com he dit abans...; Respecte a...; Pel que fa a...; En un altre ordre de coses...; A propòsit de...
• Personalització: Al meu entendre/ parer...;  Des del meu punt de vista...;  Segons la meva opinió...; Honestament...

Canvi temàtic
• Obrir una digressió:  Dit en altres paraules...; En qualsevol cas...; Dit d’una
altra manera...; Faig un parèntesi...; Canviant de tema..; Ara que dius això...;
D’altra banda...; Parlant de  + SN...
• Recuperació del tema: Com deia...; Com anava dient...; Com estava dient...; En fi...; Tornant al tema que tractàvem...; Doncs bé...; Llavors...; Aleshores...;
Així doncs..; Ara que ho dius...; Allò que deia...; Reprenent el tema...


Per a intervenir en la conversa
Perdona/Disculpa que t’interrompa...
Jo afegiria que...
M’agradaria afegir que...
Sí? de veres? de veritat?
Com és això? Com és possible?

Falques:
Bo   Bueno
D’acord    ValVale
Bé, doncs... Bueno, pues...
Potser+ ind.    A lo milllor....
Alguna cosa    algo
Vull dir / És a dir
Doncs sí/no  Pos sí/no
Doncs               Pos
Però no és així    Pues va a ser que no.
Aleshores          Entonces







9/maig/2017

Escriga un text per a ser publicat en un blog enquè expose alguns trucs o solucions per a xicotets problemes quotidians, per exemple sobre neteja, bellesa, cuina... (mínim:200 paraules). 
b) Escriga un article d’opinió en què expose i argumente el seu punt de vista sobre la incorporació de les nostres festes de tradicions d’origen estranger, com ara el Halloween, Santa Claus, Sant Valentí, etc. (mínim:200 paraules).

 Locucions, frases fetes i refranys

Descarregueu-vos un dossier d'exercicis de locucions, frases fetes i refranys en valencià.
I el solucionari, ACÍ.

 

Redacció.

Tria una de les dos propostes següents:
a) Vosté ha contractat els servicis d’un forn perquè proporcione al seu establiment una quantitat
determinada de productes de brioixeria a l’any, però per motius que desconeix ha incomplit el
contracte. Escriga una carta al responsable del forn en què li explique que queda rescindit el
       contracte per incompliment. (200 paraules)
b) La venda ambulant de productes, sobretot en les zones de platja, és una tècnica molt estesa.
Expose i argumente el seu punt de vista sobre si este tipus de venda perjudica els establiments de
comestibles o si, per contra, és una activitat complementària que no incidix negativament en el seu
            negoci. (200 paraules)

 

ALERTA ALS MANIÀTICS DE LA PREPOSICIÓ EN:
No és correcte dir: a un poble, a unes habitacions, a molts hotels...
Parlant de temps, no hem de dir al 2013, sinó en 2013/el 2013/ l'any 2013
Tampoc hem de canviar el règim del verb: pense als problemes pense en els problemes; influeix a la informació  influeix en la informació... En casos com aquests, el verb demana la preposició en. Només la canviarem si, a continuació hi ha un infinitiu (vegeu el canvi i caiguda de preposicions)
 
LOCALITZACIÓ

A
EN
Davant noms propis de lloc
Va nàixer a Morella
Davant de noms sense determinar.
Són parella, però viuen en cases diferents.
Ens vam instal·lar en habitacions molt grans.
Davant els noms que designen parts del cos: al dit, al cap, a l’esquena.
Davant indefinits, quantitatius, demostratius i relatius:
Segur que ho trobes en algun dels calaixos de la tauleta de nit.
Ha treballat en molts llocs diferents.
En este carrer hi ha tant de sarau que no es pot dormir.
El poble en què viu és molt menut.
                                         Davant article definit:
                                         Espera’m a la porta de casa.
                                        Si vas ràpid, encara la trobaràs al carrer.
                                        Les llibretes les tens en la prestatgeria de darrere.
                                        Mira en l’armari, a veure si ho ha deixat allí.
*La forma més genuïna és usar A per a llocs físics definits (amb article) i EN per a llocs figurats amb article o sense:
A la casa  / En la imaginació

TEMPS

EN
A
PER
segle: en el segle XX
segle: al segle XX (menys recomanable)
any:  En 1977 va morir Elvis
(també: El 1977 / L’any 1977)
Al 1977...
En gener / En primavera
+ art. + mesos i estacions de l’any: A l’estiu / al maig
+ art. + mesos i estacions de l’any: per l’estiu / pel maig
+art.+ parts del dia: al matí, a la vesprada...
(pel matí...)
En Nadal
En Setmana Santa
noms de les festes i certs períodes de temps:
Al Nadal / A Setmana Santa...
noms de les festes i certs períodes de temps:
Per Nadal / Per Setmana Santa

PER o PER A?

Casos més conflictius:

Per +  infinitiu:

¡ Indica causa o mancança.
Em van posar una multa per haver passat el límit de velocitat.
Per cridar tant, t’has quedat sense postres.
La casa està per netejar.
Tinc habitacions per llogar.

¡ Causa no efectiva, intenció del subjecte de no realitzar una determinada cosa.
No menja per no embrutar.
No s’alça per no haver de netejar.

¡ Introdueix una oració final que fa referència a la intenció del subjecte de realitzar una determinada acció (voluntarietat):
Treballe per guanyar-me la vida. (“perquè vull guanyar-me la vida”)
Estudia molt per aprovar tots els exàmens. (“perquè vol aprovar tots els exàmens”).

L’oració d’infinitiu introduïda per per també podria modificar un substantiu que designa una acció realitzada voluntàriament:
La vinguda de Júlia per convéncer-nos va resultar un fracàs.
 

¡ Restriccions a l’acció voluntària:

El verb principal és una perífrasi d’obligació:
Has de fer exercici per a millorar la salut.
L’oració principal és una passiva sense subjecte explícit:
Es va senyalitzar la zona per a evitar accidents.
Hi ha un canvi d’agent entre el verb principal i l’infinitiu.
El jutge va cridar l’acusat per a declarar.

Per a + infinitiu:
Introdueix un complement final que no es relaciona amb un subjecte animat, siga perquè el subjecte és inanimat o el veb o la construcció no és d’acció, siga perquè modifica un substantiu, un adjectiu o un adverbi:
Les tisores serveixen / s’usen per a tallar. (subjecte inanimat)
Hem patit molt per a arribar a temps. (verb estatiu)
Ha caigut en un parany per a atrapar lladres poc hàbils (modificador del nom parany)
Fer exercici és bo per a relaxar-se. (modificador de l’adjectiu bo)
No has estudiat prou per a aprovar. (modificador de l’adverbi prou)

! En una mateixa oració, podem usar per o per a segons si volem destacar la voluntarietat o si volem introduir un complement modificador:
He comprat un llibre per aprendre anglés. (perquè vull prendre anglés).
He comprat un llibre per a aprendre anglés. (serveix per a aprendre anglés)

Compara amb els usos en altres llengües:

valencià
castellà
anglés
Van anar a l’aeroport per agafar l’avió.
Fueron al aeropuerto para / a coger el avión.
They went to the airport to catch/ so that they could catch the plane.
Este llibre és per a aprendre anglés.
Este libro es para aprender inglés.
This book is for learning English.
Vam anar a Múrcia perquè els xiquets visitaren el iaio.
Fuimos a Murcia para que los niños visitaran a su abuelo.
We went to Murcia so that the children could visit their grandfather.

 

 

 

5/abril/2017 


PROVA NOVEMBRE'11  (PLANTILLA RESPOSTES)

28/febrer/2017

LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB: CLAUS

LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)

Ex. 21) 1a, 2c, 3a, 4b, 5b, 6c.
Ex. 22) duent, escrivint, rebent, plovent, devent, rient, movent, creient/creent, eixint, apareixent.
Ex. 23) removent, I van desconnectar, que va inundar, anant, i es guanyà/on es guanyà, i la van convocar.
Ex. 24) debatut, permés, conclòs, traduït, difós, respost, pres, crescut, nascut, detingut/detinguda, imprés, oferit/ofert, aparegut, valgut, segut, mòlt petangut/pertanyut, cogut.
Ex. 16) 1a, 2c, 3b, 4b.
Ex. 17) jovenalla, quilometratge, moblatge, fullatge, xicalla, tonatge.
Ex. 18) maduresa, dolcesa, noblesa, lleugeresa, lletgesa, honradesa, ceguesa, deixadesa, tendresa, nuesa, timidesa, bellesa.
Ex. 19) a) ressaltava, asimètricament; b) dissortat, ressonància; c) pressentir, asserenar-se; d) dissertació, ressò, transsexualitat.
Ex. 20) amansir, rebrotar, abonyegar, enlletgir, encarir, alleugerir, empal·lidir, entapissar, ensucrar, envernissar, assaborir, assedegar, emmalaltir, ajornar, assecar, desossar.

Les locucions
Ex. 8) 1b, 2c, 3c, 4c, 5a, 6b, 7a, 8a, 9b, 10a, 11a, 12a.
Ex. 9) a) en descuit, b) sense embuts, c) per un tres i no res, d) d’antuvi, e) d’amagat.
Ex. 10) a9, b6, c1, d2, e10, f4, g7, h3, i5, j8.
Ex. 11) a) sense reflexió, sense mirar si es amb raó o sense; b) en abundancia; c) molt; d) donant-se la cara; e) de festa; f) en resum; g) de cap manera, en absolut; h) amb detall; i) almenys; j) en el moment que.
Ex. 12) 1b, 2b, 3b, 4c, 5b, 6c.

Les frases fetes
Ex. 13) 1b, 2a, 3c, 4b, 5c, 6a, 7b, 8b.

Ex. 14) 1b, 2c 3a, 4a, 5c, 6b, 7c, 8b, 9a, 10b, 11b, 12a, 13c, 14c, 15a, 16a.



APROFUNDIM



Dutbes de la essa sonora i la essa sorda

Dubtes freqüents /s/ i /z/



Confusions comunes

Formació del femení

-S'escriu amb SS el morfema de femení -ESSA:
-essaduquessa, abadessa, mestressa, etc.
-essesduquesses, baronesses, sastresses, etc.

- Les paraules formades amb el sufix –A, simplement afigen el morfema i no dupliquen la essa:
gentilicis: francesa, anglesa, polonesa...
substantius: marquesa, princesa, burgesa, pagesa...
adjectius: meravellosa, preciosa... (excepte grossa, rossa...)

Formació de substantius a partir d’un adjectiu amb el sufix –ESA:

- Repàs i pràctica de grafies:
EXERCICIS DE GRAFIES


21/febrer/2017


PERÍFRASIS VERBALS (p.140)
Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
1.       Perífrasi d’obligació.
-          Personal:    haver + de + inf. (“Has d’arribar abans de migdia”)
caldre + que + subj. (“Cal que faces el treball”)
-          Impersonal (sense subjecte): haver-se +de+inf.  (“S’ha d’emplenar el full”)
   caldre + inf. (“Cal anar amb compte”)
També es pot expressar obligació amb la construcció: És necessari /menester + inf. o + que+subj.
►Cal evitar les construccions del castellà:
*Tindre + que
* Haver-hi  + que + inf.
* Ser precís

2.       Perífrasi de probabilitat.
Per a expressar la probabilitat s’usa la perífrasi: deure + inf. (“Deuen tenir molt de fred perquè han encés la calefacció”).
És equivalent a un adverbi de probabilitat (potser, segurament, probablement, tal vegada...) + verb en futur (o present o passat): “Potser plourà”. O equivalent a poder +ser+oració de subjuntiu: “Pot ser que isquen molt tard”.
►Cal evitar les construccions incorrectes següents:
-És incorrecte intercalar la preposició de entre el verb deure i l’infinitiu (*Deuen de estar de viatge).
- No és correcte l’ús de la paraula igual com a adverbi de probabilitat (*Igual anem al parc d’excursió): Pot ser que vaja al parc. Potser aniré al parc.
També cal evitar l’ús del futur o l’ús del condicional per a expressar la probabilitat (*Haurà eixit de viatge.  Deu haver eixit de viatge) // (*Arribarien a casa després de mitjanit.  Devien arribar a casa després de mitjanit).

3.       Perífrasi d’imminència.
Per a expressar la imminència o el futur immediat no podem usar la perífrasi anar + a + inf., sinó que se sol expressar amb les perífrasis estar a punt de + inf. / estar per + inf.
Els viatgers estan a punt d’arribar.
La perífrasi anar + a + inf. es pot usar per a expressar imminència si ens referim a un temps passat (Anava a gitar-me quan vaig escoltar uns colps a la porta).  Si ens referim al futur, la perífrasi  anar + a + inf. és incorrecta; usarem el futur o el present, sovint introduït per l’adv. ara (Ara et portaré un refresc). Tanmateix, la construcció anar + a + inf. és correcta quan el verb anar té el valor de moviment o de desplaçament (Vaig a portar els pastissos perquè els convidats volen tastar-los).

- Veure aquest vídeo i fer-ne els exercicis: VÍDEO: PERÍFRASIS POC GENUÏNES

EXERCICIS DE VERBS (FOTOCÒPIES)
PRESENT D’IND. 1a conj.
1c. menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen/ jugue, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen / alce, alces, alça, alcem, alceu, alcen / tanque, tanques, tanca, tanquem, tanqueu, tanquen / neteja, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen ...
2. assagen, fumes, deixeu, juguem, penge, penges, escalfa, donen, avanceu, abrigue.
PRESENT D’IND. 2a conj.
4. promets, saps, combat, sabem, perdeu, podem, debaten, admet, caps, concebem, rep, rebeu, romps.
PRESENT D’IND. 3a conj.
6b. assisteixen/assistixen, s’avorreix, avorriu, discutisc, obriu, dirigeix, em vestisc, sent, compartim, diverteixes, frigen (fregeixen), condueixen (conduïxen), conduïm, agraïsc, estableix, tiny (tenyeix).
7. entenguí, entenguera, córrec, córrega, correguera, resolguí, resolguera, confonc, confonga, confonguera, tinguí, tinguera, vinc, vinga.
8. PRESENT D’IND. Prenc, prencs, pren, prenem, preneu, prenen; molc, mols, mol, molem, moleu, molen; duc, dus, du, duem, dueu, duen; dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.
PERFET SIMPLE. Prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguí, molgueres, molgué, molguérem, molguéreu, molgueren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren.
PRESENT DE SUBJ. Prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen; molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen; duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen; diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen.
IMPERFET DE SUBJ. Prenguera, prengueres, prenguera, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguera, molgueres, molguera, molguérem, molguéreu, molgueren; duguera, dugueres, duguera, duguérem, duguéreu, dugueren; diguera, digueres, digurera, diguérem, diguéreu, digueren.
9. vingueres, suspenguérem, encenguem, ofengues, dissolguera, venga, atenguéreu, estenguí, tinga, absolga.
10. PRESENT IND. clous, cloeu, clouen; moc, mous, mou, movem, moveu, mouen; trac, traus, trau, traem, traeu, trauen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; dec, deus, deu, devem, deveu, deuen; ric, rius, riu, riem, rieu, riuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.
PERFET SIMPLE. Cloguí, clogueres, clogué, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren; traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
PRESENT SUBJ. Cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen; moga, mogues, moga, moguem, mogueu, moguen; traga, tragues, traga, traguem, tragueu, traguen; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; riga, rigues, riga, riguem, rigueu, riguen; escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen.
IMPERFET SUBJ. Cloguera, clogueres, cloguera, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguera, mogueres, moguera, moguérem, moguéreu, mogueren; traguera, tragueres, traguera, traguérem, traguéreu, tragueren; beguera; deguera, degueres, deguera, deguérem, deguéreu, degueren; riguera, rigueres, riguera, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguera, escrigueres, escriguera, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
11. ric, begues, mogueu, escriguéreu, riguen, dorma, perdes, congloguera, traga, mogueu.
12. castigues, busqueu, equivoqueu, expliques, jutgeu, mareja, alce, mengeu, viatja.
13. dius, duem, clouen, cauen, rieu, trac, seieu, bevem, deveu, escric, visc.
14. veig, pogueres, vull, caic, sóc, són, és, ets.
15. ofereixen, concedeix, vesteixen, reuneix, moren, concedeixen, vesteixen, reuneixen, munyen.
16. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten; escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen; llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen (llegisc, llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegeixen); frig, friges, frig, fregim fregiu, frigen; vist, vists, vist, vestim, vestiu, visten; riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen.
19. cusen, llig (llegisc), fregiu, surts, vesteix (vist), riny, escupen (escopeixen), culls, lliges (llegeixes).

14/febrer/2017

Aquest dimarts treballarem el tema de l'article neutre "lo" (Unitat 3, p.49-50), que s'usa en castellà amb dues funcions: funció abstractiva o generalitzadora i funció intensificadora, però que en valencià cal evitar-ne l'ús, ja que és totalment incorrecte.

Segons la funció que té, farem servir uns mecanismes o altres per tal de substituir-lo:
a) Funció generalitzadora o abstractiva*"Va resoldre lo més urgent abans del viatge" . En aquest cas el "lo" té un valor abstracte i, per tant, podem substituir-lo amb 4 estructures diferents: els demostratius neutres (això, açò o allò), l'article el (por reforçar-se amb tot), alguns mots comodins o generalitzadors (fet, cosa, tema, assumpte...) o algunes expressions més genuïnes (*lo cert per la veritat).
"Va resoldre allò (les coses més urgents) més urgent abans del viatge".

b) Funció intensificadora: *"No saps lo difícil que és aprendre xinés". Per a substituir el "lo" no usarem els mecanismes anteriors, sinó que haurem d'utilitzar-ne d'altres, com ara: tan...com, d'allò, com, molt, tant...
"No saps com de difícil és estudiar xinés".
RECORDEU: Mai no podeu fer servir el quantitatiu quant amb valor intensificador. Per tant, una oració com aquesta és gramaticalment incorrecta: "He suspés l'examen, i no pots imaginar-te quant havia estudiat". La forma correcta és: "He suspés l'examen, i no pots imaginar-te com havia estudiat".
D'altra banda, cal tenir en compte una sèrie de modismes i frases fetes per evitar construccions incorrectes (p.50).


A més a més, farem un repàs de grafies de la unitat 2. Per últim, hi haurà un temps per als monòlegs.

7/febrer/2017

Dimarts passat vam fer uns quants exercicis de pronoms febles per tal de fer-ne un repàs. Després vam encetar la unitat 3 amb l'apostrofació (p.45-46). A banda de les principals normes d'ús, ens vam fixar en les diverses excepcions que hi ha i en l'apòstrof davant de sigles i abreviatures. També va veure la contracció. Per últim vam fer un dictat.

REMARQUES DE L'APÒSTROF


L'apòstrof i la contracció. Remarques



A banda de les normes generals d’apostrofació, cal tenir en compte:

a. No s’apostrofen els articles el i la i la preposició de davant de paraules començades per vocal utilitzades amb caràcter metalingüístic:

            el participi de establir
            el plural de home

b. S’apostrofa davant de citacions escrites entre cometes, de títols i d’exemples:
           
va qualificar el fet d’“inaudit”                             el director de l’Hola
            el verb lliurar en el sentit d’‘entregar’                l’últim número d’El Punt

c. S’apostrofa davant de números o abreviatures en aquells casos en què, al pronunciar-los, comencen per un so vocàlic:

            l’1 de setembre          l’ap. 4 de l’art. 12        l’Hble. Conseller de Salut
l’XI Congrés de Farmacologia    un premi d’11 milions d’euros      

d. Davant de les sigles que es lligen com una paraula, apliquem les regles generals d’apostrofació:

la UNESCO    la UEFA       l’IVA         l’IBI

e. Davant de les sigles que es lletregen, apostrofem sempre que comence per un so vocàlic. Cal tindre en compte que es considera que en este tipus de sigles la síl·laba tònica és l'última i són, per tant, agudes. Així doncs, no apostrofarem  les paraules femenines que comencen per i/u àtones, seguint la regla general. A més, en estes sigles femenines la i/u  representarien la inicial d’una paraula en què la i/u és àtona (i, per tant, tampoc s’apostrofaria):

 l’AVL             l’ONG            l’FM                l’LSD
la UMH  (U= universitat la universitat)                    la ILP (la iniciativa)  
la UGT (U= unió, la unió)                                         la UE (la unió)
la IBM          la ITV

f. Davant de préstecs no adaptats començats per s seguida de consonant pot no apostrofar-se, considerant la s líquida com una consonant. Això no obstant, també és acceptable apostrofar exclussivament l’article el, considerant que, en este cas concret, la pronunciació habitual introdueix davant de la s una vocal eufònica (que resulta innecessària, però, en el cas de l’article la i la preposició de):
            el speaker     o         l’speaker
            la schola cantorum
            una sessió de striptease

g. S'apostrofa sempre, d'acord amb la norma general, en el cas dels nostres topònims (l’Alcoià, l’Alcúdia, l’Alguenya, l’Alt Empordà, l’Alguer, etc. )o de topònims estrangers adaptats al català. En canvi, l'article masculí dels topònims estrangers no adaptats s'escriu amb majúscula inicial, en la seua forma original i no es contrau(Los Angeles, El Escorial, Las Vegas, El Álamo, El Salvador, El Paso, El Puerto de Santa María, El Bierzo, La Alcarria, etc.)

h. No hem de fer la contracció quan l’article forma part del títol d’una obra o del nom d’una entitat:
Ve d’El Corte Inglés.
Una obra d'Els Joglars.

17/gener/2017


La setmana passada vam encetar la unitat 1 (p. 9): dígrafs, diftongs (decreixents i creixents) i accentuació (remarques sobre les vocals e i o obertes, p.14; regles d'accentuació, p.15). Vegeu també p.16: divergències de tonicitat; p.17-18: doble accentuació i l'accent diacrític. A més a més, vam fer referència al treball de la unitat 6 (p.77), amb el tema dels doblets lèxics (p. 82-104) i dels barbarismes (p.112/84). Després vam fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o. També vam veure la dièresi (p. 22-23): regles d'ús i ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment,  -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -idal helicoïdal, -it/-ida/-its/ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes) i excepcions de la dièresi (p. 22 i 23): a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. Per a enllestir la unitat 1 hem fet una referència a la divergència de tonicitat (p. 16: diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...) i a l'accent diacrític (p. 17). Ho hem practicat amb exercicis dels fulls fotocopiats.


EXERCICI D’ACCENTUACIÓ I DIÈRESI (solucions fotocòpia)
oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // 
brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // 
hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // 
taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // 
bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència,
traduïda // joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // 
sentència, altruista, féiem, còmic  // heroi, féieu, remei, examen // 
crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // 
copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //
autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor // posseíeu, duia, anàreu, reunió // 
deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // 
túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // 
préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // 
hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // 
freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // 
europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // 
palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // 
fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // 
espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // 
tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // 
següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // 
comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // 
rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua


10/gener/2017

Redacció 4:
Escriu un correu electrònic a un amic o familiar en el qual expliques l'últim viatge que has fet. Hi hauràs d'incloure:
- Itinerari i llocs visitats (amb descripció breu).
- Tipus d'allotjament.
- Anècdotes i problemes.
- Recomana'l o desaconsella'l (motius).

22/novembre/2016 (2a sessió)

La sessió de dimarts ha estat dedicada bàsicament al tema de la flexió verbalConcretament, hem vist els temps verbals del mode indicatiu de la 1a conjugació (tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR); també ens hem fixat en algunes de les remarques dels verbs de la 1a conj. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre), i hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret amb els verbs velaritzats (un grup de verbs irregulars que compartixen les mateixes irregularitats): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer,   -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir dur. 

SOLUCIONS FULLS DE VERBS


1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.

1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.

PROPOSTA DE REDACCIÓ 1

Proposta de redacció per al curs de valencià.

Nivell C1: Mira el vídeo i fes una redacció de 150 paraules: Com podem contribuir a fer un món més sostenible?

Redacció 2
Et vas apuntar a un curs d’un any en una academia per tal de preparar-te unes oposicions. El curs costava 2.500 euros i per a pagar-lo vas haver de demanar un crèdit personal. Però ara l’acadèmia ha tancat i només has fet un mes de classe. Us han proposat de continuar el curs en un altre centre que tenen obert, però és a 300km de distància i per a tu és impossible desplaçar-t'hi. Escriu una carta a l’acadèmia en la qual tractes, almenys, els punts següents:
- Manca de professionalitat.
- Jugar amb el futur dels opositors.
- Solució proposada.
- Sentiment d’indignació i indefensió.
(140-160 paraules)


PROVA D’ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES (CLAUS)


1.b / 2.b / 3.a / 4.c / 5.c / 6.a / 7.b / 8.c / 9.c / 10.b
11.c /  12.a  / 13.b  / 14.b  / 15.a  /  16.c  /  17.a  /  18.c  / 19.c  /  20.b
21c, 22c, 23a, 24c, 25a, 26c, 27a, 28a, 29c, 30c.
31b, 32a, 33b, 34c, 35b, 36c, 37a, 38c, 39a, 40c.
41b, 42a, 43c, 44a, 45b, 46c, 47c, 48b, 49a, 50c.
51c, 52b, 53a, 54a, 55a, 56c, 57a, 58a, 59c, 60a.
61b, 62b, 63b, 64c, 65c, 66a, 67b, 68a, 69a, 70b.
71c, 72b, 73b, 74a, 75b, 76a, 77a, 78b, 79c, 80b.
81c, 82c, 83a, 84a, 85b, 86a, 87a, 88c, 89b, 90b.
91a, 92c, 93c, 94b, 95c, 96c, 97a, 98c, 99c, 100c.
101b, 102c, 103b, 104a, 105a, 106b, 107c, 108c, 109a, 110b.



El millor ús amb la mínima gramàtica

Gramàtica Zero
http://www.spluv.es/PDFS/gramatica_zero.pdfTracta els dubtes lingüístics més importants i recurrents en la construcció de les frases i mira de solucionar-los amb tan poca terminologia tècnica com és possible, amb explicacions accessibles a tothom i una notable gamma d'exemples, amb una presentació gràfica que permet visualitzar d'un colp d'ull les solucions. Consta de 73 fitxes que s'estructuren en quatre blocs (Fonamental, Errades típiques de castellanoparlants, General i Termes gramaticals) i que es completen amb un document annex amb expressions incorrectes.
Descarrega-te-la




11. ric, begues, mogueu, escriguéreu, riguen, dorma, perdes, congloguera, traga, mogueu.
12. castigues, busqueu, equivoqueu, expliques, jutgeu, mareja, alce, mengeu, viatja.
13. dius, duem, clouen, cauen, rieu, trac, seieu, bevem, deveu, escric, visc.
14. veig, pogueres, vull, caic, sóc, són, és, ets.
15. ofereixen, concedeix, vesteixen, reuneix, moren, concedeixen, vesteixen, reuneixen, munyen.
16. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten; escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen; llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen (llegisc, llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegeixen); frig, friges, frig, fregim fregiu, frigen; vist, vists, vist, vestim, vestiu, visten; riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen.
19. cusen, llig (llegisc), fregiu, surts, vesteix (vist), riny, escupen (escopeixen), culls, lliges (llegeixes).








SOLUCIONARI CIEACOVA NIVELL C1 (MAIG-JUNY 2021)

Exercici 3. 1 on/en què/en el qual  2 en  3 de la qual  4 perquè/per tal que/ a fi que  5 han de  6 És/ N’hi ha/ Ja és  7 s’adeqüen  8 quin/per quin  9 tot i que/encara que  10 amb què/amb els quals  11 pogueren/poguessen  12 que  13 Potser/probablement/possiblement  14 de   15 -se’n  16 al/ a cada.

Exercici 4. 17 s’havia aprimat/es va aprimar/s’aprimà  18 en queda/n’hi ha/n’heu deixat  19 reba/li arribe/puga rebre  20 de què/del qual  21 Fins que  22 Cadascun/cada un  23 Deuen  24 corromput  25 l’haurien deixat/l’hagueren deixat  26  Que contenta que/com de contenta que/ com de contenta n’estic.

Exercici 5. 27b  28b  29c  30c  31c  32a  33c  34a  35a  36b  37c  38a.

Exercici 6. 39c  40a  41a  42b  43c  44b  45a  46c  47b  48a  49c  50b.


➜ PROVA CIEACOVA (GENER '21). CLAUS

EXERCICI 3.

1 que, 2 se n’anava, 3 fins que, 4 a, 5 coneguera, 6 Al cap de, 7 el, 8 hagué, 9 se’l, 10 comtesses, 11 deia, 12 tot i que, 13 queien, 14 tan, 15 a, 16 A més

EXERCICI 4.

17 -te’n, 18 on/en què/en la qual, 19 Quin, 20 corrent, 21 amb compte, 22 descomptat, 23 a, 24 sinó, 25 traduiré, 26 molt.

EXERCICI 5.

27 b, 28 a, 29 c, 30b, 31 a, 32 c, 33 b, 34 b, 35 a, 36 b, 37 c, 38 c.

EXERCICI 6.

39 c, 40b, 41b, 42a, 43c, 44b, 45a, 46b, 47c, 48c, 49a, 50a.


➜ Prova de nivell C1. CIEACOVA (gener ’20)

RESPOSTES PROVISIONALS

Exercici 3

1 –hi, 2 romàs, 3 tsarina, 4 fins i tot, 5 on, 6 perquè, 7 de les quals, 8 esdevingut, 9 a l’abast, 10 incloent-hi, 11 després de, 12 Ø, 13 almenys, 14 fet que, 15 res, 16 permet.

Exercici 4

17 els grans inversors, 18 esteneu la roba! 19 bevent, 20 per què / pels quals, 21 deixa-l’hi, 22 Quina bellesa!, 23 per a què, 24 treies, 25 Dona-me’n, 26 sempre que / en cas que.

Exercici 5

27 una bona part (c), 28 enfront de (a), 29 quasi gens d’ (c), 30 junt amb (b), 31 ben possiblement (b), 32 per consegüent (c), 33 sobretot (b), 34 sota (a), 35 de (b), 36 cosa que (c), 37 hi haja (c), 38 pel que fa a (a).

Exercici 6

39 ressons (b), 40 Cimera (a), 41 es reflectia (b), 42 l’habilitat (a), 43 afeccions (b), 44 torpede (c), 45 impugnar (a), 46 apreciacions (a), 47 termes (c), 48 influència (b), 49 impulsors (c), inajornable (a).


ÀREA D'EXPRESSIÓ ESCRITA

1a SETMANA

✤ OPCIÓ A. El veganisme, el vegetarianisme i altres opcions són cada vegada més seguides per ciutadans amb més consciència social i del planeta. Ja hi ha locals que ofereixen un menú elaborat a partir de productes de comerç just o on és impossible beure un refresc de cola perquè no en tenen.

Redacta un text per al teu grup de companys i companyes de la feina sobre el tema en què deixes clara la teua opinió. Has d’incloure-hi els aspectes següents:

-        Augment dels negocis dedicats a les alternatives saludables i sostenibles.

-        Dificultats per a seguir el veganisme o el vegetarianisme.

-        Complements vitamínics per a completar la dieta.

-        Perills de les indústries de la carn i el peix.


2a SETMANA

✤ La diversitat de models familiars. En les últimes dècades, el concepte de model familiar ha variat substancialment i, en alguns casos, se n’han creat de nous: famílies monoparentals, homoparentals, reconstituïdes... 

Escriviu un article d’opinió en què exposeu i argumenteu el vostre punt de vista sobre aquesta realitat.


3a SETMANA

✤  Elabora un text d'entre 24i 260 paraules, d’acord amb les indicacions següents: La revista digital Tecnologia avui, en què col·labores habitualment, t’ha encarregat la redacció d’un article divulgatiu sobre la realitat virtual. Cal que tractes, entre altres, aspectes com els següents:

- Desenvolupament de la realitat virtual en un futur immediat.
- Impacte de la tecnologia virtual en l’àmbit s ocial i econòmic.
- Punts forts i punts febles de la tecnologia virtual.

4a SETMANA

✤ Hui en dia vivim d’una manera accelerada, tot i que som conscients dels efectes negatius d’aquest model de vida. En una entrevista recent, el filòsof alemany Rüdiger Safranski recordava que “aquesta acceleració no és cap llei natural, sinó que és una llei nascuda de l’ésser humà i, per això, podem canviar-la”. Formeu part d’un projecte de salut comunitària i, de tant en tant, pengeu en el blog de l’associació articles sobre temes d’interés comú. Redacteu un apunt sobre la tendència a viure de pressa, en què exposeu quines causes provoquen aquest ritme de vida i les conseqüències que a llarg termini pot tindre sobre les persones. Cal que tracteu, entre d’altres, dels aspectes següents: 
 Motius d’aquest ritme frenètic de vida.
 ¿Hi ha relació entre un model de vida tranquil·la i una productivitat baixa? 
 Conseqüències de seguir els patrons d’una vida accelerada. 
 Propostes que ajuden els vostres lectors i lectores a modificar aquest model de vida

5a SETMANA

✤  El turisme representa un percentatge important de l’activitat econòmica valenciana. Fins ara, tothom tenia la imatge de les platges de gom a gom a l’estiu. Però aquesta estacionalitat del turisme ha canviat, i també el temps i l’espai del model turístic actual: escapades urbanes de cap de setmana, allotjament als centres històrics de les ciutats... Residiu en ple centre del vostre municipi i notat els efectes d’aquest canvi en la manera d’entendre el turisme. Escriviu una carta dirigida a la persona responsable de l’àrea de turisme del vostre ajuntament en la qual exposeu els inconvenients, i també els beneficis, del model turístic actual. Cal que tracteu, entre d’altres, dels aspectes següents: 
 Nous models d’allotjament per a turistes. 
 Efectes del turisme massiu en l’entramat espacial i comercial dels pobles i ciutats. 
 Projecció exterior d’estereotips culturals empobrits i grollers. 

 Disseny de campanyes per a repartir els fluxos turístics de les ciutats cap als pobles.



TIPUS DE TEXTOS

  MODELS DE TEXTOS, CARACTERÍSTIQUES, EXEMPLES I PAUTES DE REDACCIÓ



LA CARTA     LA CARTA (2)

L'INFORME (amb referències a la Mediació) L'INFORME (2)


LA CRÒNICA (exemple comentat)



LA RESSENYA


REMARQUES

RES / GENS

Convé tindre en compte que gens és un quantificador, de manera que significa “cap quantitat” (o “alguna quantitat” en oracions no negatives), mentres que res (pronom) significa “cap cosa” (o “alguna cosa” en oracions no negatives): El sofà que tens no m’agrada gens; és més, no m’agrada res del que tens al saló. Observeu, d’altra banda, que el contrari de gens és molt, però que el contrari de res és alguna cosaGens, per tant, podría anar mentalment dins d’una gradació: moltíssim, molt, bastant, prou, poc, gens. En canvi, res s’oposa a alguna cosa o a tot.

 

MENTRESTANT / MENTRE (MENTRES)

Mestrestant és un adverbi que significa “durant el temps en què passa alguna cosa”. Arreplega les coses, mentrestant acabaré de vestir-me.

La conjunció mentre o mentres significa “durant el temps en que”. Mentres fas el dinar, arreglaré la casa. Una conjunció enllaça dues oracions (fer el dinar i arreglar la casa), mentres que un adverbi expressa una circumstància de l’element que modifica.


per què, perquè o per a què?


per què
Interrogatiu. Equival a “per quin motiu”, tant en preguntes directes com indirectes.
Per què no m’has avisat?
No sé per què no m’has avisat.
Estructura de relatiu. Combinació de la preposició per i el relatiu àtonquè. És equivalent a “pel qual”, “per la qual”, “pels quals” o “per les quals”.
Desconeixem el motiu per què ha dimitit.
Desconeixem el motiu pel qual ha dimitit.
per a què
Interrogatiu de finalitat. Pregunta la finalitat, tant en oracions interrogatives directes com indirectes.
Per a què serveix eixe aparell?
No sé per a què serveix eixe aparell.
perquè
Conjunció causal. Indica el motiu o la causa de l’acció expressada en l’oració principal.
Hui no ha eixit de casa perquè té febra.

Conjunció de finalitat. Indica la finalitat de l’acció expressada en l’oració principal.
Serà millor que òbriga les finestres perquè entre l’aire.
Publicaran els resultats en tots els mitjans perquè tothom se n’assabente.
Substatiu. Motiu, raó, causa.
M’agradaria saber el perquè de la seua actitud.
El perquè de tot plegat és un recull de contes de Quim Monzó.

SER o ESTAR heus ací el dilema


 Quadre resum AVL:

Quadre resum amb altres significats de ser i estar



EL GERUNDI DE POSTERIORITAT

Oració que no es considera correcta: *Va caure a terra, morint a l’acte, ja que el gerundi amb valor de posterioritat és incorrecte. En aquest cas, la solució proposada és construir una oració coordinada copulativa: Va caure a terra i va morir a l’acte.

L’ús del gerundi, en canvi, és correcte quan té valor de simultaneïtat o anterior (Llegia mossegant-se les ungles), quan té una funció adverbial (Va marxar jugant amb la pilota) o quan complementa un nom (Vaig veure la Maria llegint un llibre).

10a setmana/DESEMBRE/2021


ELS INDEFINITS (SOLUCIONS)

Ex. 28

1c  2a  3b  4c  5b  6a  7a  8b  9b  10a

Ex. 29

a) cap  b) gens  c) gens  d) res  e) res  f) gens  g) Res  h) cap  i) cap  j) gens de  k) res.

Ex. 30

a) diverses  b) l’empresari mateix  c) les altres/la resta  d) mateixa  e) Cada un/ Cadascun  f) alguna cosa  g) és correcta  h) els altres  i) es creu que és important/famós  j) uns quants dies  k) Com més  l) quan  m) És correcta  n) És correcta

Ex. 1

a) gens de ganes  b) ningú  c) cap  d) cap  e) gens  f) gens  g) cap  h) ningú  i) res  j) gens  k) res  l) res  m) gens  n) ningú  o) gens  p) res  q) res  r) ningú.

Ex. 2

a) a les dues quan  b) bastants / força  c) diverses  d) alguna cosa  e) qualssevol  f) els altres / la resta g) cap/algun  h) cadascú  i) cap objecte  j) i en tombarem la porta  k) i els altres assistents  l) diverses  m) hi van tornar  n) *ajens (és un castellanisme) / aliens o dels altres o) És correcta.

Ex. 1 (pàg. 57)

a) gens  b) gens / gens  c) gens  d) res  e) ningú  f) res  g) ningú  h) ningú  i) gens  j) res.

Ex. 2

a) cap  b) gens  c) cap  d) res  e) ningú  f) res  g) cap  h) ningú  i) cap  j) cap.

Ex. 3

No hi ha res a fer. Ningú no sap què va passar exactament. Això no m’agrada gens. No m’ho puc explicar. Cap dels assistents va veure res. De vegades pense que res d’això pot ser veritat. En cap ocasió m’he enfrontat a una situació com aquesta. No sé, tal vegada no faça res. Esperar. Però, que ningú pense que serà molt de temps. No hi ha cap circumstància que em puga detenir. Em quedaré assegut, prenent el meu cafè, sense gens de sucre, i esperant que ningú no em trobe a faltar.

EXERCICIS D’INDEFINITS (SOLUCIONS)

Exercici 1

1. cap 2 gens de 3 res 4 cap 5 gens d’ 6 cap 7 res 8 gens de 9 cap 10 gens de 11 gens d’/cap; gens.

Exercici 2

1 cap 2 res 3 res 4 cap 5 res / res 6 cap 7 res 8 cap.

Exercici 3

1 gens de 2 correcta 3 gens d’ 4 gens de 5 gens de 6 gens de 7 correcta 8 gens de.

Exercici 4

1 cadascun 2 cadascú 3 cadascú 4 cadascun 5 cadascun 6 cadascú 7 cadascun 8 cadascú 9 a cadascun 10 Cadascú 11 cadascun.

Exercici 5

1 cadascú 2 Cadascun 3 em diu unes coses. 4 cadascuna 5 cadascun 6 sempre diu unes coses. 7 Cadascú 8 cadascuna.

Exercici 6

1 gens de 2 Algun 3 una 4 Cadascú 5 gens de 6 cadascun 7 Algú 8 res del.


MATEIX (mateixa, mateixos, mateixes)

Es tracta d'un quantificador indefinit existencial que fa referència a una part del conjunt que quantifica. Segons la posició que ocupa pot assumir valors diferents:
ANTEPOSAT a l'element que modifica
- Estableix una relació d'identitat o semblança amb una entitat coneguda o apareguda prèviament.
Estructura
                                   mateix
                              mateixa
determinant  +                         + nom
                                   mateixos
                                   mateixes

Ex. Assistiren a la reunió els mateixos veïns que la setmana passada.
      Tu i jo tenim les mateixes inquietuds culturals.
POSTPOSAT a l'element que modifica
- S'usa per a emfatitzar, per a reforçar el mot i indicar que es tracta d'aquest i no d'altre.
Estructura:
                nom
                pronoms personals  + mateix (masculí, singular)
                 adverbis
Ex:  Hui mateix
      Ell mateix
      La frontera mateix

- Per reforçar els pronoms reflexius (concordança en gènere i nombre)
                   Ex: Maria sempre parla de si mateixa.
 Vam enviar la invitació a vosaltres mateixos 
 
EVITAR ESQUEMES CALCATS DEL CASTELLÀ
1.     Evitar la repetició d’un nom que ja hem citat (substituïm el mot castellà,mismo)    
Ex: És un quadre molt bonic. *Qui és l’autor del mateix?
És un quadre molt bonic. Qui n’és l’autor?
*Després de redactar l’acta van enviar un còpia de la mateixa a tots els membres de la comissió.
Després de redactar l’acta van enviar-ne un còpia a tots els membres de la comissió.

2.     
Indicar emfàticament que es tracta d’allò que s’anomena i no d’una altra. (substituïm el mot castellà, propio)

Ex: *El mateix entrenador la va avisar.
L’entrenador mateix la va avisar.

Així, doncs, l’ús de mateix només serà correcte quan:

1.     Tinga valor emfàtic
Ex: El president mateix va concloure l’acte.

2.     Tinga valor d’identitat o de repetició
Ex: Aquestes firmes són de la  mateixa persona.







9a setmana/DESEMBRE/2021


FOTOCÒPIES EXERCICIS DE REPÀS (SOLUCIONS)

23. Ompliu els buits de les frases següents amb les formes corresponents dels verbs que hi ha entre parèntesis.

a) Fes  b) seieu  c) aprenga  d) dissolga  e) isqueu  f) vulga, vaja  g) córrec  h) tix/teixeix  i) engul/engolisc  j) menteix  k) vulga/concloga, resolguem  l) vegem, constituïsca  m) confongueu  n) rep, atenc, sé  o) descriviu/descrigues, envieu/envies  p) traduïu  q) pressenta, estiga r) reculles  s) moveu-vos, voleu  t) dorma  u) agrada, confonga  v) llija/llegisca  w) perda  x) agraïsc, fongueu  y) Està-te/estigues  z) escupes/escopisques.

30. Completeu els buits següents amb el pronom o la combinació binària de pronoms febles que corresponga.

a) li’l  b) -li-la  c) us ho  d) li’n  e) m’ho  f) la hi  g) els les  h) li ho  i) -li-les  j) -los-hi       k) -la’n  l) -li-les (-les-hi).

31. Ompliu els buits de les frases següents amb els pronoms que hi calguen.

a) els en  b) ‘ls-la  c) -los-els  d) les hi  e) li’l  f) us hi  g) us la  h) s´hi  i) li’n  j) s’hi  k) ho  l) te’n

 

8a SETMANA/NOVEMBRE/2021

Veurem l'apostrofació. A banda de les principals normes d'ús, ens fixarem en les diverses excepcions que hi ha i en l'apòstrof davant de sigles i abreviatures. També veurem la contracció. 

L'apòstrof i la contracció. Remarques

A banda de les normes generals d’apostrofació, cal tenir en compte:

a. No s’apostrofen els articles el i la i la preposició de davant de paraules començades per vocal utilitzades amb caràcter metalingüístic:

            el participi de establir
            el plural de home

b. S’apostrofa davant de citacions escrites entre cometes, de títols i d’exemples:
           
va qualificar el fet d’“inaudit”                             el director de l’Hola
            el verb lliurar en el sentit d’‘entregar’                l’últim número d’El Punt

c. S’apostrofa davant de números o abreviatures en aquells casos en què, al pronunciar-los, comencen per un so vocàlic:

            l’1 de setembre          l’ap. 4 de l’art. 12        l’Hble. Conseller de Salut
l’XI Congrés de Farmacologia    un premi d’11 milions d’euros      

d. Davant de les sigles que es lligen com una paraula, apliquem les regles generals d’apostrofació:

la UNESCO    la UEFA       l’IVA         l’IBI

e. Davant de les sigles que es lletregen, apostrofem sempre que comence per un so vocàlic. Cal tindre en compte que es considera que en este tipus de sigles la síl·laba tònica és l'última i són, per tant, agudes. Així doncs, no apostrofarem  les paraules femenines que comencen per i/u àtones, seguint la regla general. A més, en estes sigles femenines la i/u  representarien la inicial d’una paraula en què la i/u és àtona (i, per tant, tampoc s’apostrofaria):

 l’AVL             l’ONG            l’FM                l’LSD
la UMH  (U= universitat la universitat)                    la ILP (la iniciativa)  
la UGT (U= unió, la unió)                                         la UE (la unió)
la IBM          la ITV

f. Davant de préstecs no adaptats començats per s seguida de consonant pot no apostrofar-se, considerant la s líquida com una consonant. Això no obstant, també és acceptable apostrofar exclussivament l’article el, considerant que, en este cas concret, la pronunciació habitual introdueix davant de la s una vocal eufònica (que resulta innecessària, però, en el cas de l’article la i la preposició de):
            el speaker     o         l’speaker
            la schola cantorum
            una sessió de striptease

g. S'apostrofa sempre, d'acord amb la norma general, en el cas dels nostres topònims (l’Alcoià, l’Alcúdia, l’Alguenya, l’Alt Empordà, l’Alguer, etc. )o de topònims estrangers adaptats al català. En canvi, l'article masculí dels topònims estrangers no adaptats s'escriu amb majúscula inicial, en la seua forma original i no es contrau(Los Angeles, El Escorial, Las Vegas, El Álamo, El Salvador, El Paso, El Puerto de Santa María, El Bierzo, La Alcarria, etc.)

h. No hem de fer la contracció quan l’article forma part del títol d’una obra o del nom d’una entitat:
Ve d’El Corte Inglés.
Una obra d'Els Joglars.


L'apostrofació davant de les sigles i els acrònims

1. Pronunciació sil·làbica
Davant dels acrònims i les sigles que es pronuncien com a mots, s’apostrofen els
articles el i la, i la preposició de, d’acord amb les regles generals d’apostrofació.

 l’INCANOP (masculí)
 el PIB
 l’ONU (femení)
 l’UCI (femení)
 la IATA
 la UOC
 la UFEC
 la NASA
 d’USO
 de RENFE

2. Pronunciació lletrejada
En el cas de les sigles que es llegeixen lletra a lletra, es considera la forma que tenen en pronunciar-les, tenint en compte que l’accent recau sobre la vocal tònica corresponent a la pronunciació de la darrera lletra. A partir d’això, se segueixen les regles generals d’apostrofació.

Davant d’una sigla que comença amb vocal, l’article el i la preposició de s’apostrofen sempre, però l’article la no s’apostrofa si la vocal inicial és i o u.
 l’IPC l’i-pe-ce
 l’OAP l’o-a-pe
 la IBM la i-be-ema
 la UPC la u-pe-ce
 d’ADN d’a-de-ena
 d’UGT d’u-ge-te

Si la lletra inicial és una consonant, els articles el i la, i la preposició de, només
s’apostrofen quan el nom d’aquesta consonant comença amb vocal.
 el PP
 la CEE
 de DDT
 l’FMI
 l’NBA
 d’FM



 

➜ CLAUS 1a i 2a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // 
brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // 
hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // 
taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // 
bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda--
joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // 
sentència, altruista, féiem, còmic  // heroi, féieu, remei, examen // 
crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // 
copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoidal, mòdul, proveïdor

CLAUS (3a, 4a i 5a columnes)(FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
posseíeu, duia, anàreu, reunió // 
deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // 
túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // 
préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // 
hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // 
freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // 
europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // 
palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // 
fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // 
espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // 
tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // 
següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // 
comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // 
rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua


 

7a SETMANA/NOVEMBRE/2021


ALERTA ALS MANIÀTICS DE LA PREPOSICIÓ EN:
No és correcte dir: a un poble, a unes habitacions, a molts hotels...
Parlant de temps, no hem de dir al 2013, sinó en 2013/el 2013/ l'any 2013
Tampoc hem de canviar el règim del verb: pense als problemes pense en els problemes;influeix a la informació  influeix en la informació... En casos com aquests, el verb demana la preposició en. Només la canviarem si, a continuació hi ha un infinitiu (vegeu el canvi i caiguda de preposicions)

  
LOCALITZACIÓ

A
EN
Davant noms propis de lloc
Va nàixer a Morella
Davant de noms sense determinar.
Són parella, però viuen en cases diferents.
Ens vam instal·lar en habitacions molt grans.
Davant els noms que designen parts del cos: al dit, al cap, a l’esquena.
Davant indefinits, quantitatius, demostratius i relatius:
Segur que ho trobes en algun dels calaixos de la tauleta de nit.
Ha treballat en molts llocs diferents.
En este carrer hi ha tant de sarau que no es pot dormir.
El poble en què viu és molt menut.
                                         Davant article definit:
                                         Espera’m a la porta de casa.
                                        Si vas ràpid, encara la trobaràs al carrer.
                                        Les llibretes les tens en la prestatgeria de darrere.
                                        Mira en l’armari, a veure si ho ha deixat allí.
*La forma més genuïna és usar A per a llocs físics definits (amb article) i EN per a llocs figurats amb article o sense:
A la casa  / En la imaginació


TEMPS

EN
A
PER
segle: en el segle XX
segle: al segle XX (menys recomanable)

any:  En 1977 va morir Elvis
(també: El 1977 / L’any 1977)
Al 1977...

En gener / En primavera
+ art. + mesos i estacions de l’any: A l’estiu / al maig
+ art. + mesos i estacions de l’any: per l’estiu / pel maig

+art.+ parts del dia: al matí, a la vesprada...
(pel matí...)
En Nadal
En Setmana Santa
noms de les festes i certs períodes de temps:
Al Nadal / A Setmana Santa...
noms de les festes i certs períodes de temps:
Per Nadal / Per Setmana Santa



PER o PER A?

Casos més conflictius:


Per +  infinitiu:

¡ Indica causa o mancança.
Em van posar una multa per haver passat el límit de velocitat.
Per cridar tant, t’has quedat sense postres.
La casa està per netejar.
Tinc habitacions per llogar.

¡ Causa no efectiva, intenció del subjecte de no realitzar una determinada cosa.
No menja per no embrutar.
No s’alça per no haver de netejar.

¡ Introdueix una oració final que fa referència a la intenció del subjecte de realitzar una determinada acció (voluntarietat):
Treballe per guanyar-me la vida. (“perquè vull guanyar-me la vida”)
Estudia molt per aprovar tots els exàmens. (“perquè vol aprovar tots els exàmens”).

L’oració d’infinitiu introduïda per per també podria modificar un substantiu que designa una acció realitzada voluntàriament:
La vinguda de Júlia per convéncer-nos va resultar un fracàs.


¡ Restriccions a l’acció voluntària:

El verb principal és una perífrasi d’obligació: 
Has de fer exercici per a millorar la salut.
L’oració principal és una passiva sense subjecte explícit:
Es va senyalitzar la zona per a evitar accidents.
Hi ha un canvi d’agent entre el verb principal i l’infinitiu.
El jutge va cridar l’acusat per a declarar.

Per a + infinitiu:
Introdueix un complement final que no es relaciona amb un subjecte animat, siga perquè el subjecte és inanimat o el veb o la construcció no és d’acció, siga perquè modifica un substantiu, un adjectiu o un adverbi:
Les tisores serveixen / s’usen per a tallar. (subjecte inanimat)
Hem patit molt per a arribar a temps(verb estatiu)
Ha caigut en un parany per a atrapar lladres poc hàbils (modificador del nom parany)
Fer exercici és bo per a relaxar-se. (modificador de l’adjectiu bo)
No has estudiat prou per a aprovar. (modificador de l’adverbi prou)

! En una mateixa oració, podem usar per o per a segons si volem destacar la voluntarietat o si volem introduir un complement modificador:
He comprat un llibre per aprendre anglés. (perquè vull aprendre anglés).
He comprat un llibre per a aprendre anglés. (serveix per a aprendre anglés)



6a SETMANA/NOVEMBRE/2021

Al llarg d'aquesta setmana veurem el tema dels pronoms relatius (unitat 9): formes i usos; a més, del relatiu possessiu, del relatiu neutre i de les formes el que, la que, els que i les que, que només són correctes quan no tenen antecedent i es poden substituir per aquell que i variants. 

D'altra banda, farem un repàs i PRÀCTICA de pronoms febles.

4a-5a SETMANA/OCTUBRE-NOVEMBRE/2021

Al llarg d’aquesta setmana hem vist les regles per a la formació de gènere (femení i masculí), aquelles paraules que tenen doble significat segons s’usen en masculí o en femení (el son / la son; el terra / la terra...) i les principals paraules que tenen un gènere diferent del castellà (el costum, el deute, una anàlisi...). D’altra banda, hem vist la formació de nombre (singular i plural).

ELS PRONOMS FEBLES

Funcions dels pronoms febles. 3a persona

COMPLEMENTS PRONOMS EXEMPLES
Complement Directe
Definit. Pot portar:
- article definit - demostratiu - possessiu - nom propi
Has portat les verdures? > Les has portades? EL, LA
Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida. ELS, LES
Vaig vore el teu germà > El vaig vore. Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.

Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res. La funció de CD la realitza un infinitiu. EN
Has portat verdures? > N’has portat? Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.

Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò. HO
Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir. Volia allò > Ho volia. Sabia
el que passaria > Ho sabia.


Complement Indirecte
Si és un CI animat LI, ELS No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat. Si és un CI inanimat (preferiblement) HI No faces més voltes al tema > No hi faces més voltes.

Complement de Règim Verbal
-Introduït per la preposició DE. EN
S’ha oblidat d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat S’ha oblidat que havia d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat. -Introduït per una altra preposició. HI Jugaren a bàsquet? –Hi jugaren.

Atribut
Si és definit EL, LA ELS, LES Pere és el metge del poble > Pere l’és. Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO
HO Pere és metge > Pere ho és.
Pere és el metge del poble > Pere ho és Per a donar èmfasi (partitiu) EN Mira que n’ets, de llest!
Si n’estic, de farta!

Complement predicatiu
És semblant al CCM però en aquest cas modifica dos elements de l’oració. HI
Vingué molt cansada? –Hi vingué. Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa. Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.

Amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar EN 
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet Aquest senyor Peris, o com se’n
diga... 
Amb valor emfàtic: Que en va, de brut! Si en vingué, de cansat!

Complement del nom
Precedit de la prep. DE, completa un nom com si fóra un adjectiu. EN
Entens el significat d’aquesta paraula? > N’entents el significat? Llig el text i fes-ne un resum. Estigué a Oriola i en visità les esglésies.

Complement Circumstancial
CC Temps HI: Vingué a casa a les cinc > Hi vingué a casa No treballa de vesprada > No hi treballa
CC Manera HI: Ha fet l’exercici ràpidament > Hi ha fet l’exercici Ha fet l’exercici de pressa > Hi ha fet l’exercici
CC precedit de qualsevol prep., excepte DE
Va a Alacant > Hi va Ha arribat a casa > Hi ha arribat Passa per l’hospital > Hi passa
CC precedit de la prep. DE EN Ve d’Alacant > En ve CC Causa M’alegre per tu > Me n’alegre Verbs i expressions prefixades amb pronoms febles
Verbs: anar-se’n, tornar-se’n, haver-hi... de percepció: veure-s’hi, sentir-s’hi, tocar-hi (entendre, tindre seny): Sense les ulleres no m’hi veig. Va quedar completament sord, no s’hi sent. El iaio està tan major que no hi toca.

Complement d’un adverbi
Precedit de qualsevol preposició HI Posa’t davant de la moto > Posa-t’hi al davant

Subjecte
Indefinit. Sol aparéixer en verbs com sortir, eixir, arribar... EN
Arribaren tres persones? > N ́arribaren tres. Ix algun tren cap a Vinaròs? 
–N ́ix un a les tres.
Expressions: Va armar-la! Me les he tingudes amb ell. Som-hi! Ara no hi caic 

 
 
LES GRAFIES
Les consonants oclusives


A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents:
1. En posició final de paraula després de vocal o diftong tònics s’escriu l’oclusiva sorda corresponent, sense tenir en compte altres paraules derivades:
P >  sap, concep, cap, llop, rep, etc. Malgrat: saber, concebre, cabota, lloba, etc.
T > pot, prat, buit, salut, nebot, paret, etc. Malgrat: poder, prada, saludat, neboda, aparedar.
 > amic, bec, dic, afalac, plec, poruc, feixuc, etc. Malgrat: amiga, bega, diga, afalagar, poruga...
Algunes excepcions (bàsicament cultismes i estrangerismes) són: Carib, snob, Jacob, adob, cub, club, tub...; fred, sud, quid, almud, fluid, Alfred, David, Bagdad i paraules femenines acabades en –itud, -etud (quietud, multitud...); pedagog, estrateg, mag...
2. A final de paraula després de vocal àtona o de consonant escriurem la mateixa grafia que apareix en els derivats o mots de la mateixa família lèxica:
P > serp (serpent), llamp (llampec), pòlip (polipós)...
àrab (Aràbia), tomb (tombar), verb (verbal)...
T > sort (sortejar), fart (fartó), esvelt (esveltesa)...
D > ràpid (rapidesa), sord (sordesa)...
clàssic (clàssica), marc (emmarcar)...
càstig (castigar), fang (fangós), llarg (llarga).
EXCEPCIONS:
-          La 1a persona del present d’indicatiu és amb –caprenc, estenc, tinc, fonc, etc.
-          Una sèrie de paraules: ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, ròssec,...
Recordem que tots els gerundis acaben en –tanant, perdent, tenint... I hi ha també adjectius i substantius acabats en –and, -end, que coincideixen amb el castellà: sumand, minuend, nefand, dividend, reverend, etc.
3. En posició final de síl·laba, a l’inici o enmig de paraula, convé tenir presents els aplecs següents:
P
Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt-
capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte
B
Inicial i medial en: ab-, ob-, sub-
absent, objecte, obscur, subjecte
T
Inicial en: atz-, atl-, atm-
atzar, atzavara, atles, atmosfèric
D
Inicial en : ad-
addicció, adduir
C
Inicial i medial davant: c, s, t, z
accepció, succés, delicte, èczema
G
Inicial i medial davant: d, g, m, n
amígdala, sagnar, suggestió, augment



L’oposició oclusiva / fricativa (b/v)
En moltes llengües romàniques (francés, italià, etc.) es produeix l’oposició entre el fonema /b/ (bilabial oclusiu sonor) i el fonema /v/ (labiodental fricatiu sonor). Aquesta distinció, encara ben viva en gran part del domini lingüístic català, permet distingir en la pronúncia paraules com bellesa/vellesa, bena/vena, beure/veure, baca/vaca, botar/votar... Però, sovint es produeix la confusió entre la grafia b i la grafia v, sobretot en els parlars que han perdut la distinció fonètica entre tots dos fonemes.

Cal tenir en compte, però, que de vegades hi ha pseudoderivats, que no provenen d’una paraula patrimonial, sinó directament del llatí (cultismes): avortar (abortivitat), berruga (verrucària), calb (calvície), cervell (cerebral), corba (curvatura), deure (dèbit), moure (mòbil), sa vi (saberut)...
Paraules amb b: acabar, arribar, baró, basc, bena, berruga, biga, Biscaia, bolcar, bufeta, calb, corb, mòbil, oblidar, rebentar, rebolcar, riba, saba, trobador, etc.
Paraules amb v: advocat, alcova, almívar, aprovar, avall, avet avorrir, avortar, canvi, cavall, covard, esvelt, gavardina, govern, gravar, haver, pavelló, provar, savi, taverna, travar, trèvol, vernís, voltor, etc.

APRENEM MÉS

 COMBINACIONS I PARTICULARITATS DELS PRONOMS FEBLES (VÍDEO)

 PRÀCTIQUES DE PRONOMS FEBLES

⇒ EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES [CLAUS]

⇒ REPASSEM ORTOGRAFIA

 Repàs i pràctica de grafies: EXERCICIS DE GRAFIES (CLAUS)


ACTIVITATS
1. Col·loca la consonant oclusiva corresponent:
llo_
fre_
pare_
afala­_
aba_
joventu_
estóma_
ràpi_
fàsti_
quietu_
demago_
heral_
actitu_
su_
aràbi_
poru_
se_
partíci_
càsti_
esno_
ver_
manya_
fon_
àne_
poli_
estrate_
pedago_
salu_
espàrre_
càrre_

2. Col·loca les grafies corresponents de les consonants bilabials, dentals o velars:

o_lidar
tram_ia
can_iar
a_anç
xo_
cor_a
du_te
su_il
pessi_
tràfe_
casca_ell
tro_ador
almí_ar
ca_aller
ro_ell
a_ecte
_iga
escara_at
màne_
ga_ardina
llampe_
gra_ar
espa_ilar
em_enar
a_orrir
trè_ol
parlà_eu
ja_elina
_edell
_oltor
Córdo_a
ra_al
_ernissar
sa_ó
pròle_
su_
tal_
mo_ilitat
lla_i
pa_elló
ta_erna
càsti_
a_anç
re_
co_ard
pro_ador
o_scur
si_ella

3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
- Aquell su_jecte vivia a_stret en o_scures su_tileses.
- Esta_a a_orrit de tantes pro_es de gra_ació.
- Aca_a d’arri_ar l’ad_ocat amb un aire desim_olt.
- Ca_ficat com estaves, has tingut un la_sus i ho has ca_girat tot.
- L’à_ia passeja_a amunt i a_all tota can_iada, per les anè_dotes que ha_ia sentit.
- No co_sa_a el sentit de les seues conje_tures.
- Ma_dalena s’ac_elerava quan Lluís li gra_a_en programes su_erents.
- Tre_alla_a en un assum_te esplèndi_ que l’ha_ia ca_tivat de so_te.
- Evitar la corru_ció del llenguatge és una tasca ca_dal per als escriptors.

 

CONTROL DE REPÀS (SOLUCIONS)

1. 1 conec / meresca  2 recorrerem / recorreguérem  3 encengueu  4 mantingut  5 sap, sabia / confon, confonia  6 ocorrent  7 entés  8 pateix / vol  9 resolt / difonguen  10 rebran  11 conduïsca  12 escriviu  13 déiem  14 pertanyut, pertangut  15 veiem  16 isca.

2. 1 volguérem  2 confongué  3 havia absolt  4 réiem  5  tussen  6 cresquéreu  7 romanguéreu  8 vera  9 perdràs  10 hagueres vingut  11 teniu  12 ves  13 visquéreu  14 fóreu  15 traduïsca.

3.  1 aparegut  2 venut  3 pertanyut, pertangut  4 oferit  5 sabut, fet  6 cabut  7 molt  8 sigut  9 resolt  10 obert, atés  11 respost  12 rebut  13 vençut  14 comés  15 promés  16 corregut  17 escrit  18 tret  19 fos.

4. venir: vine, vinga, veniu, vinguen  dur: dus, duga, dueu, duguen  escriure: escriu, escriga, escriviu, escriguen  prendre: pren, prenga, preneu, prenguen.

5. a) han de fer  b) cal patir, s’ha de patir  c) arribaran  d) deuen haver  e) És necessari, cal que treballes  f) Deu haver-se post  g) devien tindre.

6. memòria, algun, estàtua, cèntim, trencaria  examen, olimpíada, exclòs, créixer, medul·la  llémena, fóreu, paràgraf, humit, línia   parlàveu, òrfena, xandall, ressò, arribaran.

7. espontaneïtat, seqüència, agrairia   ambigua, fluïdesa, diürna   traduïa, egoisme, posseïdor,   intuïció, agraïment, conduint   quotidià, obeïen, heroïcitat.

 

FULL DE VERBS (SOLUCIONS)

1. a) vull, sigues  b) crec, sàpigues  c) insistisques, faré  d) responent, tret  e) caent, pogut  f) acabà, tornàrem  g) dient, destruït  h) faig, faça  i) vol, parlem  j) deia, diu  k) agraeix / agraïx, produïm  l) rebera, sabera  m) escriga, aconseguirà  n) digues, creuran  o) transmet, acosta  p) rigueres, miraria  q) veig, supose.

2. a) aprenent  b) rebut  c) faces, isques  d) sigut  e) veia  f) recórrega  g) traent  h) cus, cull  i) corrent, resolent  j) crequeu, creeu  k) responent  l) merescut  m) mantingudes, excloses  n) begueu  o) difós  p) tussen  q) romàs  r) tragueu, traeu  s) vivint, entén.

3. 1 he d’anar  2 deu estar nerviós  3 cal llegir, s’han de llegir  4 Has de dormir  5 És necessari/Cal que  6 Deu haver-se quedat  7 Havíem de lliurar  8 deuen ser  9 Cal telefonar  10 hem de preparar-nos  11 Bé  12 Li deu haver tocat  13 no és necessari  14 -hauràs de fer  15 Ja deu ser hora  16 Bé  17 que he de dir-te 18 Bé  19 Bé  20 cal entrar.

EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES (SOLUCIONS)

1. a) doneu-me  b) porta’n  c) comenteu-los  d) va rentar-se  e) canvieu-vos  f) dona’m  g) calma’t  h) menja’n  i) vas portar-ne  j) agafa’l  k) va tornar-nos.

2. a) en busca  b) les collien  c) Els han trobats  d) L’hem visitat  e) En volien dos  f) N’he vist un  g) En vull de formatge  h) Agafa-la  i) les ha portades  j) Vam trobar-los  k) L’ha vista  l) Vam comentar-lo / El vam comentar  m) L’amaga / Amaga’l.

3. a) Ho ha dit  b) Has de tenir-ne  c) En comprarem  d) Ho entens?  e) En tinc tres  f) N’hem comprat un d’història  g) Encara no ho sabem.

5. a) el  b) la  c) Els  d) Les  e) el  f) ho  g) en  h) m’ho  i) ho  j) ho  k) en  l) ho  m) els  n) -los.

6. a) en  b) en  c) ho  d) ho  e) els.

7. a) l’  b) els  c) -ho  d) -les  e) -lo.

8. a) -ho  b) -lo  c) ho  d) -lo  e) ho.

Pàg. 4

9. a) -li  b) -los  c) els  d) -li  e) els.

10. a) el, li  b) el, el, el  c) el, li, -lo  d) li, la  e) li, el, -lo, li.

11. a) li  b) l’  c) li  d) l’  e) li  f) l’  g) li  h) li  i) li.

Pàg. 5

13. a) -ne  b) els  c) les  d) li  e) hi  f) -los  g) -ho  h) en   i) el  j) -lo  k) ‘l  l) n’  m) hi  n) ‘ls  o) en.

Pàg. 7

a) S’hi dirigeix  b) hi ha optat  c) anar-hi  d) Me n’he assabentat  e) hi brames  f) s’hi dediquen  g) Ja no hi confie.

Ens l’hi  /  n’hi  / -me’l  /  se’n  /  li’n  / els en  / -los-els  / -la-hi  / ens ho

Pàg 8

a) me l’ha ficat  b) se’l  c) els en  d) -m’ho

a) ho  b) L’hi  c) les hi porta  d) ho/l’  e) Hi portes  f) Ho sembles  g) s’hi  h) ho  i) hi  j) Hi  k) hi  l) ho m) hi va quedar  n) hi han declarat  o) L’hi  p) ho està  q) ho / els  r) s’hi ha fet.

Exercici 16.

a) hi  b) hi  c)  en   d) hi  e) hi  f) en  g) -hi  h) hi / en  i) hi  j) hi  k) hi  l) hi  m) en  n) hi  o) hi  p) hi  q) hi  r) n’  s) hi  t) hi.

Exercici 17.

a) li’l  b) li’ls  c) Porta-li-la  d) li’l  e) Para-n’hi un  f) Agafa’n i no te n’oblides.  g) Tanca-la  h) Busca’ls-hi.

Exercici 18

a) -la  b) -ne cinc  c) ho  d) els mire  e) -ho  f) No n’ha comprat  g) No vol comprar-ne  h) les.

Exercici 19

a) torna-li  b) els amaga  c) dir-li  d) els resol  e) doneu-los  f) els  g) els  h) els.

Exercici 20

a) escriure-les  b) Ho has dut?  c) en vol una  d) les has comprades?  e) Tanca-la  f) en tenim set  g) en compra  h) rebre’n  i) llegir-ho  j) ho.

Exercici 21

a) compra-li-la  b) els en demanaré  c)  li ho explique  d) doneu-los-en una  e) els l’anunciarem  f) Porta-l’hi  g) Tornen-los-els / Els els tornen  h) li l’ha regalat  i) Us el comprem  j) els la  k) Dona-l’n sis  l) li’ls estira  m) li la fa  n) els el paga  o) Compra-li’l  p) Posa-les-hi  q) Conta-me’l  r) Deixeu-los-hi  s) comprar-n’hi unes  t) Vau menjar-n’hi  u) Els les  v) -li’n un  w) els la  x) -vos-en unes quantes  y) Digues-li-ho  z) l’hi cridarem.

Exercici 22

a) se’n  b) hi camina  c) hi estic  d) hi escriu  e) hi  f) en  g) hi  h) Para’n.


1a SETMANA/OCTUBRE/2021

Hem encetat aquesta aventura amb un model de prova de la CIEACOVA, la de juny de 2021.

Al llarg d’aquesta setmana i de la propera aprendrem a conjugar els verbs en valencià. En concret, veurem la flexió verbal dels verbs regulars de les tres conjugacions i dels principals verbs irregulars, sobretot els velaritzats (I) i (II). Per un altre costat, tractarem el temps de l’imperatiu, les formes verbals no personals (infinitiu, gerundi i participi) i les perífrasis verbals (d’obligació, de probabilitat i d’imminència).

 
Hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist alguns temps verbals del mode indicatiu de la 1a conjugació (tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR). Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre), i hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret amb els verbs velaritzats I (un grup de verbs irregulars que comparteixen les mateixes irregularitats): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer,   -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir dur.  Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats: 

1) Fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).

[Recordeu: un verb és regular  si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].

D'altra banda, hem vist el grup de verbs velaritzats (II) (nàixer, viure, créixer i meréixer), que fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté  (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., pret. perfet simple i participi.Tot seguit hem vist els verbs de la 3a conjugació: verbs purs i verbs incoatius, (que són la majoria dels verbs de la 3a conj., i es caracteritzen per afegir un increment o terminació, -isc / -(e)ix, entre l'arrel i els morfemes en les tres persones de singular i la 3a per. de plural), i que només es diferencien en els dos presents, el d'indicatiu i el de subjuntiu, i en l'imperatiu.
 

APRENEM MÉS

 Cal fer la prova de juny de 2021 (àudio i text escrit).
 Exercici de verbs (fotocòpies, annex 3).
⇒ Unitat 12 del llibre Punt per punt.
⇒ Exercicis de verbs. Unitat 7 (Quadern de valencià).

SOLUCIONS FULLS DE VERBS


1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.

1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.

[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”
1. fuma, prepare, pintem, treballes, entren, esquieu.
2. passege, passeja, passegem; jutge, jutja, jutgem; assage, assaja, assagem; viatge, viatja, viatgem; venge, venja, vengem; netege, neteja, netegem; desitge, desitja, desitgem; trepitge, trepitja, trepitgem.
3. pique, pica, piquem; doblegue, doblega, dobleguem; busque, busca, busquem; cace, caça, cacem; aparque, aparca, aparquem; trenque, trenca, trenquem; abrace, abraça, abracem; pague, paga, paguem; calce, calça, calcem; cague, caga, caguem; pegue, pega, peguem; carregue, carrega, carreguem; descalce, descalça, descalcem; regue, rega, reguem, penque, penca, penquem; combregue, combrega, combreguem.
4. es-tu-di-e, can-vi-a, es-tal-vi-em, pro-nun-ci-a, i-ni-ci-es, fo-to-co-pi-eu, a-nun-ci­-en, co-pi-a, o-di-e.
5. vaig, vas, va, anem, aneu, van.
6. estic, estàs, està, estem, esteu, estan, sóc, ets, és, som, sou, són.
7. tem, tems, tem, temem, temeu, temen; rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden; comet, comets, comet, cometem, cometeu, cometen; percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben; debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten.
8. dic, dius, diu, diem, dieu, diuen; tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen; vull, vols,vol,volem,voleu,volen; conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen; somric, somrius, somriu, somriem, somrieu, somriuen; atenc, atens, atén, atenem, ateneu, atenen; caic, caus, cau, caiem (caem), caieu (caeu), cauen; prenc, prens, pren, prenem, preneu, prenen; visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen; veig, veus, veu, veiem (veem), veieu (veeu), veuen.
9. crec, meresc, coneixes, cuses (cus), cap, saps, sé, sap, rebem, reps.
10. dorm; consent, consents, consent, consentim, consentiu, consenten; constituïsc, constitueixes (constituïxes), constitueix, constituïm, constituïu, constitueixen; construïsc; instruïsc; bull, bulls, bull, bollim, bolliu, bullen.
11. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen (tenyisc, tenyeixes, tenyeix, tenyim, tenyiu, tenyeixen); riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen (renyisc); cull, culls, cull, collim, colliu, cullen.
12. llegisc, teixisc, visten, menten, afegeix, fregeixes, llig, engolisc.
13. isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen.
14. vol, bull, acabe, rebat, tus, correm, perd, cull, vull, admet, sap, baten, exclous, valc, creus, perdem.
15. trobe, faig, conec, llig, done, depén.
16. caminava, caminaves, caminava, caminàvem, caminàveu, caminaven; partia; atenia; buscava; incloïa, incloïes, incloïa, incloíem, incloíeu, incloïen; venia; reia, reies, reia, réiem, réieu, reien; treia; coïa; creia; queia; conduïa.
17. menjàvem, coíeu, incloïa, creia, necessitàvem, treies, reia, feia, duia, seien, dúieu, portava.
18. dúiem, conduíeu, tréiem, jéiem, reia, cantaves, incloïa, veies, coïen, séieu, queia.
19. continuàveu, tenia, duia, posaves, molestaves, plantàvem, collíem, dúiem, era, trencava, tocava, argüia, treia, tréieu, feia.


2a-3a SETMANA/OCTUBRE/2021

LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB

Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).

Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).

Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...


A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts).

"LES PERÍFRASIS VERBALS"

Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
       
   Perífrasi d’obligació.
-          Personal:    haver + de + inf. (“Has d’arribar abans de migdia”)
caldre + que + subj. (“Cal que faces el treball”)
-          Impersonal (sense subjecte): haver-se +de+inf.  (“S’ha d’emplenar el full”)
   caldre + inf. (“Cal anar amb compte”)
També es pot expressar obligació amb la construcció: És necessari /menester + inf. o + que+subj.
►Cal evitar les construccions del castellà:
*Tindre + que
* Haver-hi  + que + inf.
* Ser precís

      Perífrasi de probabilitat.
Per a expressar la probabilitat s’usa la perífrasi: deure + inf. (“Deuen tenir molt de fred perquè han encés la calefacció”).
És equivalent a un adverbi de probabilitat (potser, segurament, probablement, tal vegada...) + verb en futur (o present o passat): “Potser plourà”. O equivalent a poder +ser+oració de subjuntiu: “Pot ser que isquen molt tard”.
►Cal evitar les construccions incorrectes següents:
-És incorrecte intercalar la preposició de entre el verb deure i l’infinitiu (*Deuen de estar de viatge).
- No és correcte l’ús de la paraula igual com a adverbi de probabilitat (*Igual anem al parc d’excursió): Pot ser que vaja al parc. Potser aniré al parc.
També cal evitar l’ús del futur o l’ús del condicional per a expressar la probabilitat (*Haurà eixit de viatge.  Deu haver eixit de viatge) // (*Arribarien a casa després de mitjanit.  Devien arribar a casa després de mitjanit).

       Perífrasi d’imminència.
Per a expressar la imminència o el futur immediat no podem usar la perífrasi anar + a + inf., sinó que se sol expressar amb les perífrasis estar a punt de + inf. / estar per + inf.
Els viatgers estan a punt d’arribar.
La perífrasi anar + a + inf. es pot usar per a expressar imminència si ens referim a un temps passat (Anava a gitar-me quan vaig escoltar uns colps a la porta).  Si ens referim al futur, la perífrasi  anar + a + inf. és incorrecta; usarem el futur o el present, sovint introduït per l’adv. ara (Ara et portaré un refresc). Tanmateix, la construcció anar + a + inf. és correcta quan el verb anar té el valor de moviment o de desplaçament (Vaig a portar els pastissos perquè els convidats volen tastar-los).

L'ACCENTUACIÓ
Quant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals o obertes.
[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: busca la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].

Truquets per a accentuar correctament les vocals eo.


Exemples
Excepcions
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes
menjaré, pretén, després, camió, torró...
terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, reòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs...
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes
diòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul...
formes del verb serfóra
verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)
estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec...
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraulesesdrúixoles
gènere, pèrdua, memòria, València...
fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, esglésiallémena, feréstega...
verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...

Les grafies o representen dos sons diferents:

La representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).

La representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)

Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.

Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):

Casos en què la e és oberta:

1. Davant de síl·labes que duguen una i o una upremi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.

2. Davant de l, l·l,  rr i r: cel, novel·la, serra, verd.

3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.

Casos en què la o és oberta :
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -oaçò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/­olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota). 

Després de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. 
També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment,  -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes). 

APRENEM MÉS

⇒ VOCABULARI DE BARBARISMES

⇒  DOBLETS LINGÜÍSTICS



EXERCICIS DE DOBLETS LINGÜÍSTICS (CLAUS)

Exercici 1.

a) accessible  b) assequible  c) clarificar  d) aclarir  e) altura  f) alçada  g) alçària  h) aparell  i) aparat  j) aparençar k) aparentar  l) s’assecarà  m) eixugat  n) atendre  o) atindre.

Exercici 2.

1 creuar   2 fonda  3 corrents  4 infligir  5 cita  6 aterrir  7 desvelat  8 dades  9 legat  10 corrent  11 esborrany  12 adormir  13 doblar  14 llegat  15 data  16 ha desvetlat  17 citació  18 doblegat  19 encreuar  20 aterrar  21 consegüent  22 conseqüent  23 fulla  24 fons  25 full  26 infringit  27 dormir  28 esborrador.

Exercici 3.

a) lliurar  b) mèdic  c) metro  d) medi  e) nomenat  f) nombre  g) ona  h) oïda  i) orgue  j)  planejàrem  k) pon  l) preveure.

Exercici 4.

a) reial  b) rumiar  c) rendible  d) renyar  e) retallada  f) eixut  g) assegurança  h) senyalar  i) somnis j) taula  k) trànsit  l) trametre  m) viari.

Exercici 5.

a) capturat  b) emplenar  c) consegüentment  d) necessite   e) donarà suport  f) s’assemblen  g) instat.


➜ LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)

Ex. 21) 1a, 2c, 3a, 4b, 5b, 6c.

Ex. 22) duent, escrivint, rebent, plovent, devent, rient, movent, creient/creent, eixint, apareixent.

Ex. 23) removent, I van desconnectar, que va inundar, anant, i es guanyà/on es guanyà, i la van convocar.

Ex. 24) debatut, permés, conclòs, traduït, difós, respost, pres, crescut, nascut, detingut/detinguda, imprés, oferit/ofert, aparegut, valgut, segut, mòlt petangut/pertanyut, cogut.

Ex. 16) 1a, 2c, 3b, 4b.

Ex. 17) jovenalla, quilometratge, moblatge, fullatge, xicalla, tonatge.

Ex. 18) maduresa, dolcesa, noblesa, lleugeresa, lletgesa, honradesa, ceguesa, deixadesa, tendresa, nuesa, timidesa, bellesa.

Ex. 19) a) ressaltava, asimètricament; b) dissortat, ressonància; c) pressentir, asserenar-se; d) dissertació, ressò, transsexualitat.

Ex. 20) amansir, rebrotar, abonyegar, enlletgir, encarir, alleugerir, empal·lidir, entapissar, ensucrar, envernissar, assaborir, assedegar, emmalaltir, ajornar, assecar, desossar.


EXERCICI (GRAELLA) FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)

Aparéixer, aparegut, apareixent / cabre, cabut, cabent/ créixer, crescut, creixent / merèixer, merescut, mereixent / nàixer, nascut, naixent / pertànyer, pertangut (pertanyut), pertanyent / plaure, plagut, plaent /saber, sabut, sabent / ser, sigut, sent / seure, segut, seent / tòrcer, torçut, torcent / viure, viscut, vivint / absoldre, absolt, absolent / dir, dit, dient / dur, dut, duent / escriure, escrit, escrivint / fer, fet, fent / moldre, molt, molent / pondre, post, ponent / resoldre, resolt, resolent / traure, tret, traent / veure, vist, veent (veient) / admetre, admès, admetent / atendre, atés, atenent / concloure, conclòs, concloent / encendre, encés, encenent / confondre, confós, confonent / ofendre, ofés, ofenent / prendre, pres, prenent / romandre, romàs, romanent / complir, complit (complert), complint / establir, establit (establert), establint / oferir, oferit (ofert), oferint / omplir, omplit (omplert), omplint / decidir, decidit, decidint / cobrir, cobert, cobrint / morir, mort, morint / obrir, obert, obrint / imprimir, imprés, imprimint / vendre, venut, venent / coure, cuit, coent / agrair, agraït, agraint / assajar, assajat, assajant / jutjar, jutjat, jutjant / moure, mogut, movent / distraure, distret, distraent / sotmetre, sotmés, sotmetent / traduir, traduït, traduint / rebre, rebut, rebent / poder, pogut, podent / existir, existit, existint / rebaixar, rebaixat, rebaixant / llegir, llegit, llegint / començar, començat, començant.

[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)” 
21. parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.
22. fiu, anares, treballà, cresquérem, isquéreu, foren, viu, clogueres, vingué, haguérem, diguéreu, escrigueren.
23. duguí (vaig dur), miràreu (vau mirar), isquéreu, quedàreu, anàrem, acomboiaren, treballà, estudiaren, suspengueren, tingué, aní (vaig anar), viu (vaig veure), vencí (vaig véncer), veié (va veure).
25. vindre (venir), vindré, vindria; aprendre, aprendràs, aprendries; estudiar, estudiarà, estudiaria; agafar, agafarem, agafaríem; conduir, conduireu, conduiríeu; deixar, deixaran, deixarien.
26. cantaré, cantaràs, cantarà, cantarem, cantareu, cantaran; valdré; retindré; faré; hauré; resoldré.
27. refaré, semblarà, faràs, trobaràs, podrem, voldrem, admetreu, aniràs, veuràs, sabran, arribaran, haureu, resoldran, voldran, soparem, gitarem, hauràs, eixirem.
28. vindria, trauríem, netejaríem, ordenaríem, sabries, transigiríeu, tossiries, pertanyeria, venceria, buscarien, descobririen, analitzarien, ajudaria, prendria.
29. coneixeria, coneixeries, coneixeria, coneixeríem, coneixeríeu, coneixerien; apareixeria, apareixeries, apareixeria, apareixeríem, apareixeríeu, apareixerien.
30. estendria, resoldríem, mouríem, encendrien.

31. apague, apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
32. aprenguen, venguem, absolgueu, dissolguen, suspenga, valga, isca, faça, vagen, puguem, sigueu, beguen, mengen, vulga, faces, coneguem, vulga, vaja, sàpien (sàpiguen), entenguen, alcen.
33. No agafes, no begues, no vingues, no t’acostes, no digueu, no em mires, no vengueu, no arranqueu, no suspengues, no prengueu, no bufes, no encengueu, no tragues, no begueu, no calles, no rigues, no mogueu, no escoltes, no escrigueu, no segues.
34. diga, acabe, vulga, isca, convinga, sàpiguen (sàpien), estiguen, begueu, escriga, facen, vulgues, confluïsquen, conega, faça, visca, nasca.
35/36. entrara (entràs), entrares (entrasses), entrara (entràs), entràrem (entràssem), entràreu (entràsseu), entraren (entrassen); debatera, debateres, debatera, debatérem, debatéreu, debateren, consentira; partira; visquera; isquera; fóra (fos), fores, fóra, fórem, fóreu, foren; tinguera; absolguera, escriguera, veiera; haguera.
37/38. Fera (fes) / correguérem / donàreu / rebéreu / avisàreu / tingueres / trobàrem / volgueren / estiguera / aparegueren / anàrem / tingueren / publicaren / duguera / vingueren / agafara / féreu / pogueren / vingueren / romangueren.

39. duguera / estiguera / fóra / sapiguérem (sabérem) / feren / poguera / llegira / tinguera / seguera / conduïra / isquéreu / escriguera / vinguera.

40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu.

42. trau / creieu / beveu / fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.

43. doneu / ven / vine / vés / corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu / dissoleu / encenguem / pertany / dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu / llig (llegix).

44. absoleu / cloeu / beveu / escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu / aprén / comenceu.

45. has viscut / ha vist / hem enviat / heu bullit / han mentit.

46. havies comprat / havia arribat / havíem entrat / havíeu fet / havien dit.

47. hagueres aprés / hagué dormit / haguérem escoltat / haguéreu parlat / hagueren menjat.

49. hauràs conegut / haurà crescut / haurem entrat / haureu descansat / hauran vist.

50. hauries volgut / hauria caigut / hauríem entrat / hauríeu elaborat / s’haurien exhaurit.

51. hages dit / haja aparegut / hàgem col·laborat / hàgeu oït / hagen sabut.

52. hagueres anat / haguera vingut / haguérem conduït / haguéreu treballat / hagueren conegut.

54.  voler, volent volgut / córrer, corrent, corregut / moldre, molent, mòlt / obrir, obrint, obert / traduir, traduint, traduït / cabre, cabent, cabut / dur, duent, dut / aprendre, aprenent, aprés / fondre, fonent, fos / atendre, atenent, atés / tindre (tenir), tenint, tingut / oir, oint, oït / admetre, admetent, admés / combatre, combatent, combatut / veure, veient, vist / nàixer, naixent, nascut / imprimir, imprimint, imprés / confessar, confessant, confessat / beure, bevent, begut.

55. cuit / romput / dit / caigut / entés / crescut / ocorregut / emés / transcorregut / interromput / volgut / batuts / venut / vist / fet / nascut / tret / inclòs / conclòs.

56. dit, cregut / agafat, estat, estalviant / sabut, preguntat / cuit / corrent / distraent / devent / creient, escoltant / escrivint, bevent / nascut / admetent, admesa / duent / batut, combatut / tramés / ofés, dit / volent / venut, pescant / comprés, atés.

57.  trobades / oberts / suspeses / donat / encesos / collides / comprats / buscades / soterrats, soterrats.

58. els han enviats / les ha signades / n’he fregits dos / les he comprades / els he duts / l’he tastada / l’he coneguda / les hem enteses / els hem compresos / n’he llegits 3 / les he fetes / li n’he regalats 4.

59. 1.  i es trencà una cama / 6 i guanyaren el partit / 7 i no van trobar ningú.

60.  Ja hi haurà arribat el tren / S’havia d’anar sense falta (calia anar) / Has de parlar amb ell / S’haurà de fer una altra vegada (caldrà fer-ho) / Has de pagar-me demà.

61. (p), (p), (o), (o), (p), (p), (o), (o), (p), (p), (o), (o), (p)/(o).

62. He d’anar / hem hagut de / Ja deuen ser / cal solucionar-ho / No us haureu de / Acabà la funció i se n’anaren tots / Caldrà dir-li-ho / Es va refredar i va tossir molt.

 


































➜ PROVA CIEACOVA (GENER '21). CLAUS

EXERCICI 3.

1 que, 2 se n’anava, 3 fins que, 4 a, 5 coneguera, 6 Al cap de, 7 el, 8 hagué, 9 se’l, 10 comtesses, 11 deia, 12 tot i que, 13 queien, 14 tan, 15 a, 16 A més

EXERCICI 4.

17 -te’n, 18 on/en què/en la qual, 19 Quin, 20 corrent, 21 amb compte, 22 descomptat, 23 a, 24 sinó, 25 traduiré, 26 molt.

EXERCICI 5.

27 b, 28 a, 29 c, 30b, 31 a, 32 c, 33 b, 34 b, 35 a, 36 b, 37 c, 38 c.

RESPOSTES (EX DE NIVELL C1 DE LA JQCV, MARC’ 21)

EXERCICI 1

1c, 2a, 3d, 4b, 5b

EXERCICI 2

6a,7c, 8a, 9b, 10b, 11c, 12a, 13a, 14c, 15b, 16c, 17a, 18b, 19a, 20c.

EXERCICI 3

21a, 22c, 23b, 24c, 25b, 26a, 27c, 28a, 29b, 30b, 31a, 32c, 33b, 34c, 35b.


RECURSOS EN LÍNIA


QUADERN DE VALENCIÀ (AMB SOLUCIONARI)





TIPUS DE TEXTOS

  MODELS DE TEXTOS, CARACTERÍSTIQUES, EXEMPLES I PAUTES DE REDACCIÓ



LA CARTA     LA CARTA (2)

L'INFORME (amb referències a la Mediació) L'INFORME (2)


LA CRÒNICA (exemple comentat)



LA RESSENYA






 Feu una ullada als consells per a l'expressió oral que teniu a continuació:

Resultado de imagen de CONSELLS PER A PARLAR EN PUBLIC




TEMES DE REDACCIÓ

1) LA NECESSITAT DE MOSTRAR LA INTIMITAT EN LES XARXES SOCIALS.

2) LA SITUACIÓ DE LA DONA EN EL MÓN ACTUAL.

3) EL CANVI CLIMÀTIC.

4) L'EXERCICI FÍSIC I LA SALUT.

5) COMPARTIR PIS EN LA VELLESA.

6) "El boom de les aplicacions mòbils és un fenomen del nostre temps. Cada dia apareixen eines interactives més especialitzades per a satisfer necessitats del mercat i de la societat. Escriviu un article d’opinió, per a una revista de la localitat on viviu, sobre la clau de l’èxit que han tingut algunes d’aquestes aplicacions". (200 paraules).

7) El paper de les ONG. Aquestes organitzacions han assolit una gran presència en el nostre dia a dia, en els informatius... Escriviu un article d’opinió en què exposeu i argumenteu el vostre punt de vista sobre la tasca que realitzen i la importància que tenen per a la societat actual.

8) La diversitat de models familiars. En les últimes dècades, el concepte de model familiar ha variat substancialment i, en alguns casos, se n’han creat de nous: famílies monoparentals, homoparentals, reconstituïdes... Escriviu un article d’opinió en què exposeu i argumenteu el vostre punt de vista sobre aquesta realitat.

9) LA MODA DELS "YOUTUBERS".

10) LA INFLUÈNCIA DE LES NOVES TECNOLOGIES EN LA VIDA QUOTIDIANA.


11) Escriure una carta formal tenint en compte l'estructura i les característiques del document de tipologia textual. Ací tens un parell de propostes: 

a) Eres el president de la teua comunitat de veïns. Com que teniu un problema amb un veí que es comporta de forma molt incívica (fa sorolls, embruta, és violent...), escrius una carta al regidor de benestar del teu ajuntament. Descriu-li la situació, com us afecta, com es comporta el veí, què heu intentat fer fins ara, què demanes perquè se solucione el problema, etc.

    b)Escriu una carta adreçada al regidor de Medi Ambient en què li demanes una millora en la sostenibilitat de la ciutat.




PROPOSTES DE MONÒLEG


  • DISCAPACITATS EMOCIONALS

El desconeixement de la naturalesa de les emocions i de la seua gestió és un dels problemes més greus de la vida moderna. Tothom creu que es pot ser feliç tota l’estona i la felicitat es busca com a meta necessària, promoguda per missatges que arriben pertot. D’on ve aquest desconeixement i com afecta la nostra vida?

-        Origen del problema.

-        Conseqüències d’aquesta mancança.

-        Cultura emocional.

-        Possibles solucions.

 

  • EL PRECARIAT: UNA NOVA CLASSE SOCIAL

El ritme de la societat actual es caracteritza per la falta de previsibilitat. El mercat laboral ens exigeix com més va més ser flexibles i tindre capacitat d’adaptació constant a nous escenaris. En sociologia, s’ha encunyat el terme “precariat” per a referir-se a la classe social a què pertanyen els individus que pateixen aquesta realitat. Creus que aquesta nova etiqueta és pertinent?

-        Problema vertaderament recent?

-        Inherent a la joventut?

-        Conseqüències en la vida quotidiana.

-        Possibles solucions.




REMARQUES

RES / GENS

Convé tindre en compte que gens és un quantificador, de manera que significa “cap quantitat” (o “alguna quantitat” en oracions no negatives), mentres que res (pronom) significa “cap cosa” (o “alguna cosa” en oracions no negatives): El sofà que tens no m’agrada gens; és més, no m’agrada res del que tens al saló. Observeu, d’altra banda, que el contrari de gens és molt, però que el contrari de res és alguna cosaGens, per tant, podría anar mentalment dins d’una gradació: moltíssim, molt, bastant, prou, poc, gens. En canvi, res s’oposa a alguna cosa o a tot.

 

MENTRESTANT / MENTRE (MENTRES)

Mestrestant és un adverbi que significa “durant el temps en què passa alguna cosa”. Arreplega les coses, mentrestant acabaré de vestir-me.

La conjunció mentre o mentres significa “durant el temps en que”. Mentres fas el dinar, arreglaré la casa. Una conjunció enllaça dues oracions (fer el dinar i arreglar la casa), mentres que un adverbi expressa una circumstància de l’element que modifica.


per què, perquè o per a què?


per què
Interrogatiu. Equival a “per quin motiu”, tant en preguntes directes com indirectes.
Per què no m’has avisat?
No sé per què no m’has avisat.
Estructura de relatiu. Combinació de la preposició per i el relatiu àtonquè. És equivalent a “pel qual”, “per la qual”, “pels quals” o “per les quals”.
Desconeixem el motiu per què ha dimitit.
Desconeixem el motiu pel qual ha dimitit.
per a què
Interrogatiu de finalitat. Pregunta la finalitat, tant en oracions interrogatives directes com indirectes.
Per a què serveix eixe aparell?
No sé per a què serveix eixe aparell.
perquè
Conjunció causal. Indica el motiu o la causa de l’acció expressada en l’oració principal.
Hui no ha eixit de casa perquè té febra.

Conjunció de finalitat. Indica la finalitat de l’acció expressada en l’oració principal.
Serà millor que òbriga les finestres perquè entre l’aire.
Publicaran els resultats en tots els mitjans perquè tothom se n’assabente.
Substatiu. Motiu, raó, causa.
M’agradaria saber el perquè de la seua actitud.
El perquè de tot plegat és un recull de contes de Quim Monzó.


SER o ESTAR heus ací el dilema


 Quadre resum AVL:

Quadre resum amb altres significats de ser i estar



EL GERUNDI DE POSTERIORITAT

Oració que no es considera correcta: *Va caure a terra, morint a l’acte, ja que el gerundi amb valor de posterioritat és incorrecte. En aquest cas, la solució proposada és construir una oració coordinada copulativa: Va caure a terra i va morir a l’acte.

L’ús del gerundi, en canvi, és correcte quan té valor de simultaneïtat o anterior (Llegia mossegant-se les ungles), quan té una funció adverbial (Va marxar jugant amb la pilota) o quan complementa un nom (Vaig veure la Maria llegint un llibre).




ESTIU '21
3 d'agost

DOSSIER 2: PRÀCTIQUES DE VERBS (CLAUS)
PRESENT D’IND. 1a conj.
1c. menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen/ jugue, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen / alce, alces, alça, alcem, alceu, alcen / tanque, tanques, tanca, tanquem, tanqueu, tanquen / neteja, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen ...
2. assagen, fumes, deixeu, juguem, penge, penges, escalfa, donen, avanceu, abrigue.
PRESENT D’IND. 2a conj.
4. promets, saps, combat, sabem, perdeu, podem, debaten, admet, caps, concebem, rep, rebeu, romps.
PRESENT D’IND. 3a conj.
6b. assisteixen/assistixen, s’avorreix, avorriu, discutisc, obriu, dirigeix, em vestisc, sent, compartim, diverteixes, frigen (fregeixen), condueixen (conduïxen), conduïm, agraïsc, estableix, tiny (tenyeix).
7. entenguí, entenguera, córrec, córrega, correguera, resolguí, resolguera, confonc, confonga, confonguera, tinguí, tinguera, vinc, vinga.
8. PRESENT D’IND. Prenc, prencs, pren, prenem, preneu, prenen; molc, mols, mol, molem, moleu, molen; duc, dus, du, duem, dueu, duen; dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.
PERFET SIMPLE. Prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguí, molgueres, molgué, molguérem, molguéreu, molgueren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren.
PRESENT DE SUBJ. Prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen; molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen; duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen; diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen.
IMPERFET DE SUBJ. Prenguera, prengueres, prenguera, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguera, molgueres, molguera, molguérem, molguéreu, molgueren; duguera, dugueres, duguera, duguérem, duguéreu, dugueren; diguera, digueres, digurera, diguérem, diguéreu, digueren.
9. vingueres, suspenguérem, encenguem, ofengues, dissolguera, venga, atenguéreu, estenguí, tinga, absolga.
10. PRESENT IND. clous, cloeu, clouen; moc, mous, mou, movem, moveu, mouen; trac, traus, trau, traem, traeu, trauen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; dec, deus, deu, devem, deveu, deuen; ric, rius, riu, riem, rieu, riuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.
PERFET SIMPLE. Cloguí, clogueres, clogué, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren; traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
PRESENT SUBJ. Cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen; moga, mogues, moga, moguem, mogueu, moguen; traga, tragues, traga, traguem, tragueu, traguen; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; riga, rigues, riga, riguem, rigueu, riguen; escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen.
IMPERFET SUBJ. Cloguera, clogueres, cloguera, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguera, mogueres, moguera, moguérem, moguéreu, mogueren; traguera, tragueres, traguera, traguérem, traguéreu, tragueren; beguera; deguera, degueres, deguera, deguérem, deguéreu, degueren; riguera, rigueres, riguera, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguera, escrigueres, escriguera, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.

11. ric, begues, mogueu, escriguéreu, riguen, dorma, perdes, congloguera, traga, mogueu.
12. castigues, busqueu, equivoqueu, expliques, jutgeu, mareja, alce, mengeu, viatja.
13. dius, duem, clouen, cauen, rieu, trac, seieu, bevem, deveu, escric, visc.
14. veig, pogueres, vull, caic, sóc, són, és, ets.
15. ofereixen, concedeix, vesteixen, reuneix, moren, concedeixen, vesteixen, reuneixen, munyen.
16. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten; escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen; llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen (llegisc, llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegeixen); frig, friges, frig, fregim fregiu, frigen; vist, vists, vist, vestim, vestiu, visten; riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen.
19. cusen, llig (llegisc), fregiu, surts, vesteix (vist), riny, escupen (escopeixen), culls, lliges (llegeixes).



- Repàs i pràctica de grafies:
EXERCICIS DE GRAFIES

➜ CLAUS 1a i 2a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // 
brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // 
hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // 
taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // 
bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda--
joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // 
sentència, altruista, féiem, còmic  // heroi, féieu, remei, examen // 
crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // 
copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoidal, mòdul, proveïdor

CLAUS (3a, 4a i 5a columnes)(FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
posseíeu, duia, anàreu, reunió // 
deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // 
túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // 
préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // 
hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // 
freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // 
europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // 
palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // 
fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // 
espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // 
tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // 
següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // 
comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // 
rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua


18 d'agost

ALERTA ALS MANIÀTICS DE LA PREPOSICIÓ EN:
No és correcte dir: a un poble, a unes habitacions, a molts hotels...
Parlant de temps, no hem de dir al 2013, sinó en 2013/el 2013/ l'any 2013
Tampoc hem de canviar el règim del verb: pense als problemes pense en els problemes;influeix a la informació  influeix en la informació... En casos com aquests, el verb demana la preposició en. Només la canviarem si, a continuació hi ha un infinitiu (vegeu el canvi i caiguda de preposicions)

  
LOCALITZACIÓ

A
EN
Davant noms propis de lloc
Va nàixer a Morella
Davant de noms sense determinar.
Són parella, però viuen en cases diferents.
Ens vam instal·lar en habitacions molt grans.
Davant els noms que designen parts del cos: al dit, al cap, a l’esquena.
Davant indefinits, quantitatius, demostratius i relatius:
Segur que ho trobes en algun dels calaixos de la tauleta de nit.
Ha treballat en molts llocs diferents.
En este carrer hi ha tant de sarau que no es pot dormir.
El poble en què viu és molt menut.
                                         Davant article definit:
                                         Espera’m a la porta de casa.
                                        Si vas ràpid, encara la trobaràs al carrer.
                                        Les llibretes les tens en la prestatgeria de darrere.
                                        Mira en l’armari, a veure si ho ha deixat allí.
*La forma més genuïna és usar A per a llocs físics definits (amb article) i EN per a llocs figurats amb article o sense:
A la casa  / En la imaginació


TEMPS

EN
A
PER
segle: en el segle XX
segle: al segle XX (menys recomanable)

any:  En 1977 va morir Elvis
(també: El 1977 / L’any 1977)
Al 1977...

En gener / En primavera
+ art. + mesos i estacions de l’any: A l’estiu / al maig
+ art. + mesos i estacions de l’any: per l’estiu / pel maig

+art.+ parts del dia: al matí, a la vesprada...
(pel matí...)
En Nadal
En Setmana Santa
noms de les festes i certs períodes de temps:
Al Nadal / A Setmana Santa...
noms de les festes i certs períodes de temps:
Per Nadal / Per Setmana Santa



PER o PER A?

Casos més conflictius:


Per +  infinitiu:

¡ Indica causa o mancança.
Em van posar una multa per haver passat el límit de velocitat.
Per cridar tant, t’has quedat sense postres.
La casa està per netejar.
Tinc habitacions per llogar.

¡ Causa no efectiva, intenció del subjecte de no realitzar una determinada cosa.
No menja per no embrutar.
No s’alça per no haver de netejar.

¡ Introdueix una oració final que fa referència a la intenció del subjecte de realitzar una determinada acció (voluntarietat):
Treballe per guanyar-me la vida. (“perquè vull guanyar-me la vida”)
Estudia molt per aprovar tots els exàmens. (“perquè vol aprovar tots els exàmens”).

L’oració d’infinitiu introduïda per per també podria modificar un substantiu que designa una acció realitzada voluntàriament:
La vinguda de Júlia per convéncer-nos va resultar un fracàs.


¡ Restriccions a l’acció voluntària:

El verb principal és una perífrasi d’obligació: 
Has de fer exercici per a millorar la salut.
L’oració principal és una passiva sense subjecte explícit:
Es va senyalitzar la zona per a evitar accidents.
Hi ha un canvi d’agent entre el verb principal i l’infinitiu.
El jutge va cridar l’acusat per a declarar.

Per a + infinitiu:
Introdueix un complement final que no es relaciona amb un subjecte animat, siga perquè el subjecte és inanimat o el veb o la construcció no és d’acció, siga perquè modifica un substantiu, un adjectiu o un adverbi:
Les tisores serveixen / s’usen per a tallar. (subjecte inanimat)
Hem patit molt per a arribar a temps(verb estatiu)
Ha caigut en un parany per a atrapar lladres poc hàbils (modificador del nom parany)
Fer exercici és bo per a relaxar-se. (modificador de l’adjectiu bo)
No has estudiat prou per a aprovar. (modificador de l’adverbi prou)

! En una mateixa oració, podem usar per o per a segons si volem destacar la voluntarietat o si volem introduir un complement modificador:
He comprat un llibre per aprendre anglés. (perquè vull aprendre anglés).
He comprat un llibre per a aprendre anglés. (serveix per a aprendre anglés)


LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB

Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).

Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).

Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...



Veurem l'apostrofació. A banda de les principals normes d'ús, ens fixarem en les diverses excepcions que hi ha i en l'apòstrof davant de sigles i abreviatures. També veurem la contracció. 

L'apòstrof i la contracció. Remarques

A banda de les normes generals d’apostrofació, cal tenir en compte:

a. No s’apostrofen els articles el i la i la preposició de davant de paraules començades per vocal utilitzades amb caràcter metalingüístic:

            el participi de establir
            el plural de home

b. S’apostrofa davant de citacions escrites entre cometes, de títols i d’exemples:
           
va qualificar el fet d’“inaudit”                             el director de l’Hola
            el verb lliurar en el sentit d’‘entregar’                l’últim número d’El Punt

c. S’apostrofa davant de números o abreviatures en aquells casos en què, al pronunciar-los, comencen per un so vocàlic:

            l’1 de setembre          l’ap. 4 de l’art. 12        l’Hble. Conseller de Salut
l’XI Congrés de Farmacologia    un premi d’11 milions d’euros      

d. Davant de les sigles que es lligen com una paraula, apliquem les regles generals d’apostrofació:

la UNESCO    la UEFA       l’IVA         l’IBI

e. Davant de les sigles que es lletregen, apostrofem sempre que comence per un so vocàlic. Cal tindre en compte que es considera que en este tipus de sigles la síl·laba tònica és l'última i són, per tant, agudes. Així doncs, no apostrofarem  les paraules femenines que comencen per i/u àtones, seguint la regla general. A més, en estes sigles femenines la i/u  representarien la inicial d’una paraula en què la i/u és àtona (i, per tant, tampoc s’apostrofaria):

 l’AVL             l’ONG            l’FM                l’LSD
la UMH  (U= universitat la universitat)                    la ILP (la iniciativa)  
la UGT (U= unió, la unió)                                         la UE (la unió)
la IBM          la ITV

f. Davant de préstecs no adaptats començats per s seguida de consonant pot no apostrofar-se, considerant la s líquida com una consonant. Això no obstant, també és acceptable apostrofar exclussivament l’article el, considerant que, en este cas concret, la pronunciació habitual introdueix davant de la s una vocal eufònica (que resulta innecessària, però, en el cas de l’article la i la preposició de):
            el speaker     o         l’speaker
            la schola cantorum
            una sessió de striptease

g. S'apostrofa sempre, d'acord amb la norma general, en el cas dels nostres topònims (l’Alcoià, l’Alcúdia, l’Alguenya, l’Alt Empordà, l’Alguer, etc. )o de topònims estrangers adaptats al català. En canvi, l'article masculí dels topònims estrangers no adaptats s'escriu amb majúscula inicial, en la seua forma original i no es contrau(Los Angeles, El Escorial, Las Vegas, El Álamo, El Salvador, El Paso, El Puerto de Santa María, El Bierzo, La Alcarria, etc.)

h. No hem de fer la contracció quan l’article forma part del títol d’una obra o del nom d’una entitat:
Ve d’El Corte Inglés.
Una obra d'Els Joglars.


L'apostrofació davant de les sigles i els acrònims

1. Pronunciació sil·làbica
Davant dels acrònims i les sigles que es pronuncien com a mots, s’apostrofen els
articles el i la, i la preposició de, d’acord amb les regles generals d’apostrofació.

 l’INCANOP (masculí)
 el PIB
 l’ONU (femení)
 l’UCI (femení)
 la IATA
 la UOC
 la UFEC
 la NASA
 d’USO
 de RENFE

2. Pronunciació lletrejada
En el cas de les sigles que es llegeixen lletra a lletra, es considera la forma que tenen en pronunciar-les, tenint en compte que l’accent recau sobre la vocal tònica corresponent a la pronunciació de la darrera lletra. A partir d’això, se segueixen les regles generals d’apostrofació.

Davant d’una sigla que comença amb vocal, l’article el i la preposició de s’apostrofen sempre, però l’article la no s’apostrofa si la vocal inicial és i o u.
 l’IPC l’i-pe-ce
 l’OAP l’o-a-pe
 la IBM la i-be-ema
 la UPC la u-pe-ce
 d’ADN d’a-de-ena
 d’UGT d’u-ge-te

Si la lletra inicial és una consonant, els articles el i la, i la preposició de, només
s’apostrofen quan el nom d’aquesta consonant comença amb vocal.
 el PP
 la CEE
 de DDT
 l’FMI
 l’NBA
 d’FM




ÀREA D'EXPRESSIÓ ESCRITA

OPCIÓ A. El veganisme, el vegetarianisme i altres opcions són cada vegada més seguides per ciutadans amb més consciència social i del planeta. Ja hi ha locals que ofereixen un menú elaborat a partir de productes de comerç just o on és impossible beure un refresc de cola perquè no en tenen.

Redacta un text per al teu grup de companys i companyes de la feina sobre el tema en què deixes clara la teua opinió. Has d’incloure-hi els aspectes següents:

-        Augment dels negocis dedicats a les alternatives saludables i sostenibles.

-        Dificultats per a seguir el veganisme o el vegetarianisme.

-        Complements vitamínics per a completar la dieta.

-        Perills de les indústries de la carn i el peix.


     25 d'agost


PROVA DE REPÀS (SOLUCIONS)

- Accentuació i dièresi: 1a, 2c, 3c, 4c, 5b, 6a, 7a, 8c.

- Vocalisme i consonantisme: 9a, 10a, 11b, 12b, 13a, 14a, 15b, 16c, 17c, 18c, 19b, 20a, 21c, 22b, 23a, 24a, 25a, 26b.

- Articles i determinants: 27c, 28c, 29c, 30c, 31a, 32c, 33b, 34a, 35a, 36c, 37c, 38b, 39b, 40a, 41a, 42b, 43b, 44c.

- Formes no personals i perífrasis: 57b, 58c, 59c, 60a, 61b, 62a, 63c, 64a, 65c, 66c, 67a, 68b, 69b, 70c, 71a, 72b, 73b, 74c.

- Pronoms febles: 75b, 76c, 77b, 78b, 79c, 80b, 81a, 82a, 83a, 84a, 85a.

- Pronoms relatius: 87a, 88c, 89a, 90c, 91a, 92c, 93b, 94c, 95c, 96a, 97a, 98c, 99c, 100b, 101c, 102c, 103b, 104c, 105c, 106a, 107c, 108a, 109b, 110b, 111c, 112c.

- Preposicions: 113a, 114b, 115b, 116b, 117c, 118c, 119c, 120c, 121a, 122b, 123b, 124b, 125b.

- Conjuncions i adverbis: 126b, 127a, 128b, 129a, 130b, 131a, 132a, 133a, 134b, 135a, 136b, 137c, 138b, 139b

VERBS

a)  Fes, b) seieu, c) aprenga, d) dissolga, e) eixiu, f) vulga/vaja, g) córrec, h) tix / teixix, i) engul/engolisc, j) mentix /menteix, k) vulga/concloga/resolguen, l) vegem, constituïsquen, m) confongueu, n) rep, atenc, sé, o) descrigues, envies, p) traduïu, q) pressenta, estiga, r) reculles, s) moveu-vos, voleu, t) dorma, u) agrada, confonga, v) llija/llegisca, w) perda, perda, x) agraïsc/agraïm, fongueu, y) estigues, z) escupes/escopisques.

PRONOMS FEBLES

30. a) li’l b) -li-la c) us ho d) li’n e) m’ho f) la hi g) els les h) li ho i) -li-les j) -vos-hi k) -la’n l) -li-les/-les-hi.

31. a) els en b) ‘ls-la c) -los-els d) les hi e) li’l f) us hi g) us la h) s’hi i) li’n j) s’hi k) ho l) te’n.


VÍDEO SOBRE COL·LOCACIÓ I COMBINACIÓ DE PRONOMS FEBLES

SOLUCIONS EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES

5. 1 us en  2 conta’ls-la  3 els en  4 els els  5 hi  6 -m’ho  7 li ho  8 hi  9 els n’  10 ho  11 en  12 li ho / en  13 els els  14 les hi  15 hi  16 els els  17  li l’  18 ‘ns-en  19 la hi  20 hi.

1. a) s’hi  b) M’hi  c) Ens hi acostem d) s’hi considerava  e) s’hi interessava  f) s’hi han fet  g) ens hi sentírem  h) Els hi preníem  i) S’hi va posar  j) Ens hi dedicàvem  k) No m’hi arrisque  l) Mai no us hi acostumareu  m) exposar-nos-hi  n) M’hi afanye  o) S’hi mirava  p) Ens hi referim  q) T’hi parlaré  r) Interesseu-vos-hi  s) Us hi vau asseure  t) S’hi adormia  u) Me n’allunyaré  v) Ens en trauran  w) Te’n penedeixes?  x) Me’n recorde  z) S’hi farà.

2. a) En Jordi l’hi té  b) Mireu si n’hi teniu  c) L’hi porten  d) Posa-la-hi!  e) No els en tragueu!   f) N’hi rebia moltes d’estranyes  g) Deixeu-los-hi!  h) Pot treure’ls-en  i) Us en penediu  j) Ves a rentar-te-la-hi!  k) Se l’hi pentinava.

Posa el pronom feble EN o HI on corresponga:

1 m’hi  2 en  3 -hi  4 t’ho  5 hi  6 -hi  7 -ho  8 -ne  9 en  10 hi  11 en 12 -ne  13 n’  14 -hi  15 t’ho  16 m’hi  17 te’n  18 en  19 me’n  20 hi  21 hi  22 hi  23  n’  24 t’hi / hi  25 hi  26 m’hi  27 n’  28 te n’  29 t’hi  30 se’n.

FITXA 3

1. 1 -li-ho  2 -los-ho  3 ‘ls-ho  4 -li-ho  5 Els les explicarem  6 Va donar-los-en uns quants  7 Dona’ls-en  8 Dona’ls-les  9 Explica’ls-en  10 Ell els els posa  11 Torna’ls-la  12 Explica-li-ho  13 Els l’amaga  14 Va repartir-los-en  15 Vaig manllevar-los-el  16 Explica’ls-ho  17 Penja-l’hi  18 Compra’ls-hi  19 els en va fer un  20 L’hi hem solucionat  21 vam deixar-los-hi  22 Ella hi parla amb les companyes  23 Les hi tornarem  24 Alexandre la hi guarda  25 li la comprarem  26 Li l’explicaré  27 La hi compra  28 Demà li les duré  29 Hi pensa cada dia  30 Li’ls explicarem.


SOLUCIONS EXERCICIS DE PREPOSICIONS

1. 1 Es retarda en el pagament de la nòmina. Es retarda a pagar la nòmina. 2 en / a  3 en / a  4 en / a  5 amb / d’.

2. 1 Pensa que demà venen els reis. 2 S’exposa que li trenquen un braç.  3 (bé)  4 S’ha fet més llest des que ha tornat del viatge.  5 Estic d’acord que vingues amb nosaltres.  6 Abans que siga tard.  7 Ajuda que quede bonic.  8 Insisteixen que vinga.  9 Tinc ganes que vingues.  10 He aprovat gràcies que he copiat.

3. 1 Fins  2 cap a  3 fins al  4 cap a  5 cap  6 fins  7 fins a  8 cap  9 fins  10 cap a .

4. 1 a  2 a  3 a / al / al (en el)  4 en  5 a  6 en  7 al  8 en  9 a  10 en.

5. 1 a  2 per a  3 pel  4 de  5 amb  6 a  7 de /de (per a)  8 amb (sense)  9 per / amb  10 a.

6. 1 a  2 en  3 per  4 amb  5 en  6 amb  7 a  8 per a   9 amb  10 (sense preposició).

7.  1 fins a  2 sense  3 des de / fins a  4 envers  5 cap a  6 segons  7 contra  8 malgrat  9 entre  10 cap al.


30 d'agost

Al llarg d'aquesta setmana  veurem el tema dels pronoms relatius: formes i usos; a més, del relatiu possessiu, del relatiu neutre i de les formes el que, la que, els que i les que, que només són correctes quan no tenen antecedent i es poden substituir per aquell que i variants. D'altra banda, practicarem els doblets lingüístics o lèxics.


 APRENEM MÉS

➲ Ací teniu un enllaç per a practicar els doblets lingüístics. Vegeu el vídeo i després practiqueu amb l'altre enllaç.
 DOBLETS LINGÜÍSTICS
➲ Practica PRONOMS RELATIUS: EXERCICIS (CLAUS)

LES GRAFIES
Les consonants oclusives


A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents:
1. En posició final de paraula després de vocal o diftong tònics s’escriu l’oclusiva sorda corresponent, sense tenir en compte altres paraules derivades:
P >  sap, concep, cap, llop, rep, etc. Malgrat: saber, concebre, cabota, lloba, etc.
T > pot, prat, buit, salut, nebot, paret, etc. Malgrat: poder, prada, saludat, neboda, aparedar.
 > amic, bec, dic, afalac, plec, poruc, feixuc, etc. Malgrat: amiga, bega, diga, afalagar, poruga...
Algunes excepcions (bàsicament cultismes i estrangerismes) són: Carib, snob, Jacob, adob, cub, club, tub...; fred, sud, quid, almud, fluid, Alfred, David, Bagdad i paraules femenines acabades en –itud, -etud (quietud, multitud...); pedagog, estrateg, mag...
2. A final de paraula després de vocal àtona o de consonant escriurem la mateixa grafia que apareix en els derivats o mots de la mateixa família lèxica:
P > serp (serpent), llamp (llampec), pòlip (polipós)...
àrab (Aràbia), tomb (tombar), verb (verbal)...
T > sort (sortejar), fart (fartó), esvelt (esveltesa)...
D > ràpid (rapidesa), sord (sordesa)...
clàssic (clàssica), marc (emmarcar)...
càstig (castigar), fang (fangós), llarg (llarga).
EXCEPCIONS:
-          La 1a persona del present d’indicatiu és amb –caprenc, estenc, tinc, fonc, etc.
-          Una sèrie de paraules: ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, ròssec,...
Recordem que tots els gerundis acaben en –tanant, perdent, tenint... I hi ha també adjectius i substantius acabats en –and, -end, que coincideixen amb el castellà: sumand, minuend, nefand, dividend, reverend, etc.
3. En posició final de síl·laba, a l’inici o enmig de paraula, convé tenir presents els aplecs següents:
P
Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt-
capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte
B
Inicial i medial en: ab-, ob-, sub-
absent, objecte, obscur, subjecte
T
Inicial en: atz-, atl-, atm-
atzar, atzavara, atles, atmosfèric
D
Inicial en : ad-
addicció, adduir
C
Inicial i medial davant: c, s, t, z
accepció, succés, delicte, èczema
G
Inicial i medial davant: d, g, m, n
amígdala, sagnar, suggestió, augment

ACTIVITAT
1. Col·loca la consonant oclusiva corresponent:
llo_
fre_
pare_
afala­_
aba_
joventu_
estóma_
ràpi_
fàsti_
quietu_
demago_
heral_
actitu_
su_
aràbi_
poru_
se_
partíci_
càsti_
esno_
ver_
manya_
fon_
àne_
poli_
estrate_
pedago_
salu_
espàrre_
càrre_


L’oposició oclusiva / fricativa (b/v)
En moltes llengües romàniques (francés, italià, etc.) es produeix l’oposició entre el fonema /b/ (bilabial oclusiu sonor) i el fonema /v/ (labiodental fricatiu sonor). Aquesta distinció, encara ben viva en gran part del domini lingüístic català, permet distingir en la pronúncia paraules com bellesa/vellesa, bena/vena, beure/veure, baca/vaca, botar/votar... Però, sovint es produeix la confusió entre la grafia b i la grafia v, sobretot en els parlars que han perdut la distinció fonètica entre tots dos fonemes.

Cal tenir en compte, però, que de vegades hi ha pseudoderivats, que no provenen d’una paraula patrimonial, sinó directament del llatí (cultismes): avortar (abortivitat), berruga (verrucària), calb (calvície), cervell (cerebral), corba (curvatura), deure (dèbit), moure (mòbil), sa vi (saberut)...
Paraules amb b: acabar, arribar, baró, basc, bena, berruga, biga, Biscaia, bolcar, bufeta, calb, corb, mòbil, oblidar, rebentar, rebolcar, riba, saba, trobador, etc.
Paraules amb v: advocat, alcova, almívar, aprovar, avall, avet avorrir, avortar, canvi, cavall, covard, esvelt, gavardina, govern, gravar, haver, pavelló, provar, savi, taverna, travar, trèvol, vernís, voltor, etc.

ACTIVITATS
2. Col·loca les grafies corresponents de les consonants bilabials, dentals o velars:

o_blidar
tram_ia
can_iar
a_anç
xo_
cor_a
du_te
su_il
pessi_
tràfe_
casca_ell
tro_ador
almí_ar
ca_aller
ro_ell
a_ecte
_iga
escara_at
màne_
ga_ardina
llampe_
gra_ar
espa_ilar
em_enar
a_orrir
trè_ol
parlà_eu
ja_elina
_edell
_oltor
Córdo_a
ra_al
_ernissar
sa_ó
pròle_
su_
tal_
mo_ilitat
lla_i
pa_elló
ta_erna
càsti_
a_anç
re_
co_ard
pro_ador
o_scur
si_ella

3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
- Aquell su_jecte vivia a_stret en o_scures su_tileses.
- Esta_a a_orrit de tantes pro_es de gra_ació.
- Aca_a d’arri_ar l’ad_ocat amb un aire desim_olt.
- Ca_ficat com estaves, has tingut un la_sus i ho has ca_girat tot.
- L’à_ia passeja_a amunt i a_all tota can_iada, per les anè_dotes que ha_ia sentit.
- No co_sa_a el sentit de les seues conje_tures.
- Ma_dalena s’ac_elerava quan Lluís li gra_a_en programes su_erents.
- Tre_alla_a en un assum_te esplèndi_ que l’ha_ia ca_tivat de so_te.
- Evitar la corru_ció del llenguatge és una tasca ca_dal per als escriptors.


EXERCICIS DE VERBS (DOSSIER 3). CLAUS

 

Ex. 1 1 vol, 2 bull, 3 acabe/acaba, 4 rebat, 5 tus.

Ex. 2 1 menjàvem, coíeu 2 incloïa, creia, necessitàvem 3 treies, reia  4 feia, duia  5 seien.

Ex. 3 1 emeté 2 compongueren 3 tragueren 4 obrires, encengueren  5 cregué, fiu.

Ex. 4 1 ha emés 2 han compost 3 han tret 4 has obert, s’han encés 5 ha cregut, he fet.

Ex. 5 1 duguí, miràreu 2 isquéreu, quedàreu 3 anàrem, acomboiaren 4 treballà 5 estudiaren, suspengueren.

Ex. 7 1voldrà 2 aniré 3 vindrem 4 valdran 5 fareu.

Ex. 8 1 voldria 2 tallarien 3 vindrà 4 farà 5 vendràs.

Ex. 9  1 sapiguem/sapiem 2 puge 3 vinga, diga 4 patisques 5 aproves, tragues.

Ex. 10 1 ploguera 2 tinguera 3 fora 4 depenguera 5 hi haguera.

Ex. 11 1 fera/fes 2 correguera/corregués 3 donàreu 4 tingueres 5 volgueren.

Ex. 13 1 bega 2 eixiu 3 faça, ves 4 tanca, pugeu 5 conduïsca.

Ex. 14 reien, conec, mogueu, rep, resolguera, refaces, satisfaça, admetem, beveu, sé, recorregut, sabera, admetran, llija/llegisca, descus, beveu, isqueres, rebràs, bulla, retransmeten, mogueu, obriguem, estudiava, inclouen, rigueu, vulga, aclarisca, convença, pertanyeu, seieu, poguera, muira, dorma, creiem/creem, desfaça, vull, reprimisca, responguem, faça, vull, perdes, complaïa, estigueu, responeu, vulga, perda, removeu, coneguérem, muira, isca, corregueres, puguem, vulga, apareguen, sàpiguen/sàpien, traga, faces, dona, creguéreu, ets/eres, ploga, créiem, deveu, reduïsques, duen, ocórrega, introduïu, pertanyeria, tossiries, transigiríeu, vinguem, sàpiga/sàpia, faça, isca, mengeu, conegueu, escupa/escopisca, pugueu, creguéreu, adormim, perdé, engula/engolisca, espesseïsques, teniu, bevem.

Ex. 15 coent, cuit, corrent, coneixent, romàs, tenint, traduint, confós, merescut, caent/caient, vivint, eixint, estés, absolt, corrent, traent/traient, emés, fos, abstingut, escrivint, establit/establert, post, movent, batut, coneixent, ocorregut, dient, rebullit, cogut, molt, movent, confonent, romàs, estret, pertanyut/pertangut, interromput, rist/rigut, plovent, romàs, sigut, comés, bevent, transcorregut, rigut, viscut, exclòs, bullit, comés, descobert, sent, fonent, venut, atenent, combatut, nascut, veent/veient, corrent, devent, duent, batut, venut, pescat, podent, incorregut, dient, interromput, proveït, bevent, distreta, volgut, tret, romput, comés, crescut, nascut, inclòs, jagut, conegut, omés, bevent, transcorregut, reclosos, creent/creient, transcorregut.






















  • EXERCICIS D’INDEFINITS (SOLUCIONS)

Exercici 1

1. cap 2 gens de 3 res 4 cap 5 gens d’ 6 cap 7 res 8 gens de 9 cap 10 gens de 11 gens d’/cap; gens.

Exercici 2

1 cap 2 res 3 res 4 cap 5 res / res 6 cap 7 res 8 cap.

Exercici 3

1 gens de 2 correcta 3 gens d’ 4 gens de 5 gens de 6 gens de 7 correcta 8 gens de.

Exercici 4

1 cadascun 2 cadascú 3 cadascú 4 cadascun 5 cadascun 6 cadascú 7 cadascun 8 cadascú 9 a cadascun 10 Cadascú 11 cadascun.

Exercici 5

1 cadascú 2 Cadascun 3 em diu unes coses. 4 cadascuna 5 cadascun 6 sempre diu unes coses. 7 Cadascú 8 cadascuna.

Exercici 6

1 gens de 2 Algun 3 una 4 Cadascú 5 gens de 6 cadascun 7 Algú 8 res del.


EXERCICIS (P.57)

1. a) gens  b) gens/gens  c) gens  d) res  e) ningú  f) res  g) ningú  h) ningú  i) gens  j)  res.

2. a) cap  b) gens  c) cap  d) res  e) ningú  f) res  g) cap  h) ningú  i) cap  j) cap.

3. No hi ha res a fer. Ningú no sap què va passar exactament. Això no m’agrada gens. No m’ho puc explicar. Cap dels assistents va veure res. De vegades pense que res d’això pot ser veritat. En cap ocasió m’he enfrontat a una situació com aquesta. No sé, tal vegada no faça res. Esperar. Però, que ningú pense que serà molt de temps. No hi ha cap circumstància que em puga detenir. Em quedaré assegut, prenent el meu cafè, sense gens de sucre, i esperant que ningú no em trobe a faltar.







PROVA DE REPÀS (SOLUCIONS)

- Accentuació i dièresi: 1a, 2c, 3c, 4c, 5b, 6a, 7a, 8c.

- Vocalisme i consonantisme: 9a, 10a, 11b, 12b, 13a, 14a, 15b, 16c, 17c, 18c, 19b, 20a, 21c, 22b, 23a, 24a, 25a, 26b.

- Articles i determinants: 27c, 28c, 29c, 30c, 31a, 32c, 33b, 34a, 35a, 36c, 37c, 38b, 39b, 40a, 41a, 42b, 43b, 44c.

- Formes no personals i perífrasis: 57b, 58c, 59c, 60a, 61b, 62a, 63c, 64a, 65c, 66c, 67a, 68b, 69b, 70c, 71a, 72b, 73b, 74c.

- Pronoms febles: 75b, 76c, 77b, 78b, 79c, 80b, 81a, 82a, 83a, 84a, 85a.

- Pronoms relatius: 87a, 88c, 89a, 90c, 91a, 92c, 93b, 94c, 95c, 96a, 97a, 98c, 99c, 100b, 101c, 102c, 103b, 104c, 105c, 106a, 107c, 108a, 109b, 110b, 111c, 112c.

- Preposicions: 113a, 114b, 115b, 116b, 117c, 118c, 119c, 120c, 121a, 122b, 123b, 124b, 125b.

- Conjuncions i adverbis: 126b, 127a, 128b, 129a, 130b, 131a, 132a, 133a, 134b, 135a, 136b, 137c, 138b, 139b

VERBS

a)  Fes, b) seieu, c) aprenga, d) dissolga, e) eixiu, f) vulga/vaja, g) córrec, h) tix / teixix, i) engul/engolisc, j) mentix /menteix, k) vulga/concloga/resolguen, l) vegem, constituïsquen, m) confongueu, n) rep, atenc, sé, o) descrigues, envies, p) traduïu, q) pressenta, estiga, r) reculles, s) moveu-vos, voleu, t) dorma, u) agrada, confonga, v) llija/llegisca, w) perda, perda, x) agraïsc/agraïm, fongueu, y) estigues, z) escupes/escopisques.

PRONOMS FEBLES

30. a) li’l b) -li-la c) us ho d) li’n e) m’ho f) la hi g) els les h) li ho i) -li-les j) -vos-hi k) -la’n l) -li-les/-les-hi.

31. a) els en b) ‘ls-la c) -los-els d) les hi e) li’l f) us hi g) us la h) s’hi i) li’n j) s’hi k) ho l) te’n.



REPÀS C1. EXERCICIS (SOLUCIONS)

Exercici 1.

1b, 2b, 3c, 4b, 5c, 6a, 7c, 8b, 9b, 10c, 11b, 12c, 13c, 14a, 15b, 16b, 17a, 18c, 19a, 20a, 21c, 22c, 23b, 24b, 25a, 26c, 27b, 28a, 29b, 30c, 31a, 32b, 33c, 34c, 35a, 36c, 37c, 38b, 39b, 40c, 41a, 42c, 43a, 44b, 45c, 46c, 47b, 48a, 49b, 50a, 51c, 52c, 53a, 54a, 55b.

Exercici 2.

a) en / prou  b) per la qual cosa  c) amb què  d) els fonaments del qual  e) massa / gens de  f) portar-los-els  g) traguérem / veiérem (vérem)  h) la hi   i) aniré  j) duguéreu.

Exercici 3.

Instal·lat, millor, confiança, immillorablement, probable, jutgessa, francesa, assumpte, il·legal, expressivitat, imatges, estrangers, esplanada, mesquites, espoli, sentinelles, amfiteatre, simfonia, musicalitat, excel·lent.

Exercici 4.

memòria, examen, llémena, parlàveu, algun, olimpíada, fóreu, òrfena, estàtua, exclòs, paràgraf, xandall, cèntim, créixer, humit, ressò, trencaria, medul·la, línia, arribaran.

Exercici 5.

espontaneïtat, seqüència, agrairia, ambigua, fluïdesa, diürna, traduïa, egoisme, posseïdor, intuïció, agraïment, conduint, quotidià, obeïen, heroïcitat.

Exercici 6.

1 conec  2 recorrerem/ recorreguérem  3 encengueu 4 mantingut  5 sap / confon – sabia/confonia  6 ocorrent  7 entés   8 pateix, patix / vol  9 resolt / difonguen   10 rebran  11 conduïsca  12 escriviu  13 déiem  14 pertangut/pertanyut  15 veiem  16 isca.

Exercici 7.

a) enviar-los-en una  b) els ho  c) traure-l’en  d) pengeu-l’hi  e) ens en parlava.

a) els les   b) li ho  c) -los-els  d) ens hi  e) els hi he posats.

Exercici 8.

Exercici 9.

a) de què / dels quals – que   b) amb què/amb el qual  c) amb qui / amb el qual  d) del qual   e) la qual cosa/fet que  f) de què/del qual  g) a què / al qual  h) les que.

Exercici 10.

a) sinó  b) a mesura que  c) ja que  d) quan, quant  e) a  f) a, en  g) el, per.

Exercici 11.

. caldrà anar /s’haurà d’anar  - deuen ser   - has de fer  - cal demanar   - havien d’estudiar  - calia pagar/s’havia de pagar   - correcta  - deuen ser.

Exercici 12.

bestreta, hostessa, drassana, carmanyola, dessuadora, guanys, migjornada, calfred, escodrinyar, entremaliadura.



10-16/MAIG/2021


- Repàs i pràctica de grafies:
EXERCICIS DE GRAFIES


ÀREA D'EXPRESSIÓ ESCRITA

OPCIÓ A. El veganisme, el vegetarianisme i altres opcions són cada vegada més seguides per ciutadans amb més consciència social i del planeta. Ja hi ha locals que ofereixen un menú elaborat a partir de productes de comerç just o on és impossible beure un refresc de cola perquè no en tenen.

Redacta un text per al teu grup de companys i companyes de la feina sobre el tema en què deixes clara la teua opinió. Has d’incloure-hi els aspectes següents:

-        Augment dels negocis dedicats a les alternatives saludables i sostenibles.

-        Dificultats per a seguir el veganisme o el vegetarianisme.

-        Complements vitamínics per a completar la dieta.

-        Perills de les indústries de la carn i el peix.



10a sessió: 12-19/ABRIL/2021


Veurem  l'article neutre "lo" (Unitat 3), que s'usa en castellà amb dues funcions: funció abstractiva o generalitzadora i funció intensificadora, però que en valencià cal evitar-ne l'ús, ja que és totalment incorrecte.

Segons la funció que té, farem servir uns mecanismes o altres per tal de substituir-lo:
a) Funció generalitzadora o abstractiva*"Va resoldre lo més urgent abans del viatge" . En aquest cas el "lo" té un valor abstracte i, per tant, podem substituir-lo amb 4 estructures diferents: els demostratius neutres (això, açò o allò), l'article el (por reforçar-se amb tot), alguns mots comodins o generalitzadors (fet, cosa, tema, assumpte...) o algunes expressions més genuïnes (*lo cert per la veritat).
"Va resoldre allò (les coses més urgents) més urgent abans del viatge".

b) Funció intensificadora: *"No saps lo difícil que és aprendre xinés". Per a substituir el "lo" no usarem els mecanismes anteriors, sinó que haurem d'utilitzar-ne d'altres, com ara: tan...com, d'allò, com, molt, tant...
"No saps com de difícil és estudiar xinés".
RECORDEU: Mai no podeu fer servir el quantitatiu quant amb valor intensificador. Per tant, una oració com aquesta és gramaticalment incorrecta: "He suspés l'examen, i no pots imaginar-te quant havia estudiat". La forma correcta és: "He suspés l'examen, i no pots imaginar-te com havia estudiat".

D'altra banda, cal tenir en compte una sèrie de modismes i frases fetes per evitar construccions incorrectes.




9a sessió: 5-11/ABRIL/2021


Al llarg d'aquesta setmana veurem el tema dels pronoms relatius (unitat 9): formes i usos; a més, del relatiu possessiu, del relatiu neutre i de les formes el que, la que, els que i les que, que només són correctes quan no tenen antecedent i es poden substituir per aquell que i variants.


D'altra banda, treballarem el tema del guionet.

APRENEM MÉS

➜ Prova CIEACOVA juny'18.
➜ Exercicis de pronoms relatius i del guionet.
➜ Exercicis diversos.

EXERCICIS DE REPÀS (SOLUCIONS)

TEMA 1

Ex. 1

a) entén, excés, experimentació, gastronòmica, tendències, culinàries.

b) sabéreu, havíeu.

c) pretén, fenòmens, període. 

d) propietària, cantó, reconéixer, coincidírem.

e) amnèsia, pèrdua, memòria.

f) volíeu, circumstàncies, propícies.

g) És, inútil, només, té, intel·ligència, necessària, automòbil.

h) Gènesi, Déu, però, què, això.

i) peripècies, món, sorprèn.

j) pólvora, perquè, encén, fàcilment.

Ex. 2 Acòlit, aeròdrom, anglòfon, anticòs, autòmat, bròfec, córrer, estómac, fòbia, fòssil.

Ex. 3 Créixer, època, èxode, intèrpret, llépol, pèndol, prémer, préstec, rècord, témer.

Ex. 4 1b, 2a, 3a, 4c, 5a, 6b, 7b, 8c, 9b, 10c.

Ex. 5 1b, 2b, 3c, 4 (fora/més), 5a, 6c, 7b, 8c, 9 (dona/os), 10c.

Ex. 6 a) ús/us  b) són/son   c) fora/fora  d) te/té  e) ma/mà  f) feu/feu  g) nets/nets  h) deus/ déus  i) dones/dones   j) què/que.

Ex. 7 a) regala-li    b) n’haurem   c) l’hem beguda   d) conta’ns   e) els decebes   f) ajuda’m   g) la imprimiré   h) talleu-lo   i) fer-ho   j) dona’m.

Ex. 8 a) canvia’l  b) arromanga’t  c) t’envie  d) comportar-vos  e) dis-me  f) els  g)1 entendre-ho  h) veure’ls  i) la incorporaré  j) et.

Ex. 9 a) li ho  b) se’l  c) se les  d) els les  e) -li’l  f) us n’aneu  g) ens n’has  h) -los-en  i) -nos-el  j) te l’acabaràs.

Ex. 10 1a, 2c, 3a, 4b, 5c, 6c, 7b, 8a, 9a, 10c.

Ex. 11 1c, 2a, 3b, 4c, 5b, 6c, 7b, 8c, 9b, 10a.

Ex. 12 1c, 2b, 3a, 4a, 5a, 6b, 7b, 8a, 9c, 10b.

Ex. 13 1b, 2c, 3c, 4a, 5a, 6b, 7a, 8b, 9b, 10a.

Ex. 14 1c, 2b, 3c, 4b, 5a, 6b, 7a, 8a, 9b, 10c.

Ex. 15 1a, 2c, 3a, 4a, 5c, 6c, 7b, 8b, 9c, 10a.

Ex. 16 1a, 2b, 3b, 4b, 5b, 6c, 7a, 8b, 9a, 10b.

Ex. 17

a) La veritat  b) allò vertader d’allò fals  c) Allò estrany (la cosa estranya)  d) el mateix de sempre  e) el millor  f) la mateixa  g) la qual cosa  h) El fet que passa  i) El que  j) la mateixa cosa.

Ex. 18

a) El millor del cas  b) tot el que vulgues  c) allò  d) el millor  e) les coses escurades  f) a l’estil de / com  g) Tot allò  h) El fet és  i) tens coneixements sobre  j) a la seua.

Ex. 19 1a, 2a, 3a, 4c, 5b.

TEMA 3

Ex. 1 1a, 2b, 3b, 4b, 5a, 6b, 7c, 8c, 9b, 10c.

Ex. 2 1c, 2c, 3a, 4c, 5a, 6b, 7a, 8c, 9b, 10b.

Ex. 3 Bandit, rígid, ferrenc, espetec, calfred, batecs, tomb, termòfob, drap, gerds.

Ex. 4 1a, 2c, 3b, 4b, 5b, 6c, 7a, 8b, 9a, 10a.

Ex. 5 Croat, esotèric, rectitud, clàssic, absort, trenc, isolat, pèrfid, enemic, poruc.

Ex. 6 1a, 2b, 3a, 4c, 5a, 6c, 7b, 8c, 9a, 10a.

Ex. 7 1c, 2b, 3b, 4a, 5c, 6a, 7b, 8a, 9b, 10c.

Ex. 8 1c, 2b, 3a, 4c, 5a, 6b, 7a, 8c, 9, 10b.

Ex. 9 1a, 2c, 3b, 4a, 5b, 6a, 7b, 8c, 9b, 10a.

Ex. 10 a) resol  b) veneu  c) clou  d) coeu  e) repartisques/ repartix  f) tens/ preneu  g) ves/dus.

Ex. 11 1 no recórregues  2 cal que vingues  3 enveges  4 ateneu  5 beveu/ moveu  6 comprengueu  7 sigues bo / estigues  8 ompli/ òmpligues  9  10 digueu.

Ex. 12 a) assumeix/ rendix-te  b) tusses/engul-te  c) ateneu/estigueu  d) et rigues/dis-li  e) traeu/ tragueu.

Ex. 13 1b, 2a, 3a, 4b, 5a, 6c, 7b, 8a, 9a, 10b.

Ex. 14 1a, 2c, 3a, 4c, 5b, 6b, 7c, 8c, 9c, 10b.

Ex. 15 Tornavís, caragol, taulell, envà, porcellana, flascons, asclen. Desballeste, prestatges, algeps. 

Ex. 16 1a, 2b, 3b, 4 , 5c.

Ex. 17 1c, 2a, 3c, 4a, 5b.

Ex. 18 1c, 2a, 3b, 4a, 5c.

 


8a sessió: 22-28/MARÇ/2021

Dimarts vam encetar el tema de les preposicions amb l'ús de les preposicions a i en en CCLloc i en CCT. 
Per un altre costat, hem vist el canvi i la caiguda de preposicions.
Aquesta setmana enllestirem el tema de les preposicions amb la prep. a davant del CD i les prep. per per a, a més a més de l'estudi de l'ús de FINS / FINS A, CAP / CAP A, COM / COM A i d'altres preposicions compostes. 

ALERTA ALS MANIÀTICS DE LA PREPOSICIÓ EN:
No és correcte dir: a un poble, a unes habitacions, a molts hotels...
Parlant de temps, no hem de dir al 2013, sinó en 2013/el 2013/ l'any 2013
Tampoc hem de canviar el règim del verb: pense als problemes pense en els problemes;influeix a la informació  influeix en la informació... En casos com aquests, el verb demana la preposició en. Només la canviarem si, a continuació hi ha un infinitiu (vegeu el canvi i caiguda de preposicions)

  
LOCALITZACIÓ

A
EN
Davant noms propis de lloc
Va nàixer a Morella
Davant de noms sense determinar.
Són parella, però viuen en cases diferents.
Ens vam instal·lar en habitacions molt grans.
Davant els noms que designen parts del cos: al dit, al cap, a l’esquena.
Davant indefinits, quantitatius, demostratius i relatius:
Segur que ho trobes en algun dels calaixos de la tauleta de nit.
Ha treballat en molts llocs diferents.
En este carrer hi ha tant de sarau que no es pot dormir.
El poble en què viu és molt menut.
                                         Davant article definit:
                                         Espera’m a la porta de casa.
                                        Si vas ràpid, encara la trobaràs al carrer.
                                        Les llibretes les tens en la prestatgeria de darrere.
                                        Mira en l’armari, a veure si ho ha deixat allí.
*La forma més genuïna és usar A per a llocs físics definits (amb article) i EN per a llocs figurats amb article o sense:
A la casa  / En la imaginació


TEMPS

EN
A
PER
segle: en el segle XX
segle: al segle XX (menys recomanable)

any:  En 1977 va morir Elvis
(també: El 1977 / L’any 1977)
Al 1977...

En gener / En primavera
+ art. + mesos i estacions de l’any: A l’estiu / al maig
+ art. + mesos i estacions de l’any: per l’estiu / pel maig

+art.+ parts del dia: al matí, a la vesprada...
(pel matí...)
En Nadal
En Setmana Santa
noms de les festes i certs períodes de temps:
Al Nadal / A Setmana Santa...
noms de les festes i certs períodes de temps:
Per Nadal / Per Setmana Santa



PER o PER A?

Casos més conflictius:


Per +  infinitiu:

¡ Indica causa o mancança.
Em van posar una multa per haver passat el límit de velocitat.
Per cridar tant, t’has quedat sense postres.
La casa està per netejar.
Tinc habitacions per llogar.

¡ Causa no efectiva, intenció del subjecte de no realitzar una determinada cosa.
No menja per no embrutar.
No s’alça per no haver de netejar.

¡ Introdueix una oració final que fa referència a la intenció del subjecte de realitzar una determinada acció (voluntarietat):
Treballe per guanyar-me la vida. (“perquè vull guanyar-me la vida”)
Estudia molt per aprovar tots els exàmens. (“perquè vol aprovar tots els exàmens”).

L’oració d’infinitiu introduïda per per també podria modificar un substantiu que designa una acció realitzada voluntàriament:
La vinguda de Júlia per convéncer-nos va resultar un fracàs.


¡ Restriccions a l’acció voluntària:

El verb principal és una perífrasi d’obligació: 
Has de fer exercici per a millorar la salut.
L’oració principal és una passiva sense subjecte explícit:
Es va senyalitzar la zona per a evitar accidents.
Hi ha un canvi d’agent entre el verb principal i l’infinitiu.
El jutge va cridar l’acusat per a declarar.

Per a + infinitiu:
Introdueix un complement final que no es relaciona amb un subjecte animat, siga perquè el subjecte és inanimat o el veb o la construcció no és d’acció, siga perquè modifica un substantiu, un adjectiu o un adverbi:
Les tisores serveixen / s’usen per a tallar. (subjecte inanimat)
Hem patit molt per a arribar a temps(verb estatiu)
Ha caigut en un parany per a atrapar lladres poc hàbils (modificador del nom parany)
Fer exercici és bo per a relaxar-se. (modificador de l’adjectiu bo)
No has estudiat prou per a aprovar. (modificador de l’adverbi prou)

! En una mateixa oració, podem usar per o per a segons si volem destacar la voluntarietat o si volem introduir un complement modificador:
He comprat un llibre per aprendre anglés. (perquè vull prendre anglés).
He comprat un llibre per a aprendre anglés. (serveix per a aprendre anglés)


APRENEM MÉS

VÍDEO SOBRE COL·LOCACIÓ I COMBINACIÓ DE PRONOMS FEBLES

SOLUCIONS EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES

5. 1 us en  2 conta’ls-la  3 els en  4 els els  5 hi  6 -m’ho  7 li ho  8 hi  9 els n’  10 ho  11 en  12 li ho / en  13 els els  14 les hi  15 hi  16 els els  17  li l’  18 ‘ns-en  19 la hi  20 hi.

1. a) s’hi  b) M’hi  c) Ens hi acostem d) s’hi considerava  e) s’hi interessava  f) s’hi han fet  g) ens hi sentírem  h) Els hi preníem  i) S’hi va posar  j) Ens hi dedicàvem  k) No m’hi arrisque  l) Mai no us hi acostumareu  m) exposar-nos-hi  n) M’hi afanye  o) S’hi mirava  p) Ens hi referim  q) T’hi parlaré  r) Interesseu-vos-hi  s) Us hi vau asseure  t) S’hi adormia  u) Me n’allunyaré  v) Ens en trauran  w) Te’n penedeixes?  x) Me’n recorde  z) S’hi farà.

2. a) En Jordi l’hi té  b) Mireu si n’hi teniu  c) L’hi porten  d) Posa-la-hi!  e) No els en tragueu!   f) N’hi rebia moltes d’estranyes  g) Deixeu-los-hi!  h) Pot treure’ls-en  i) Us en penediu  j) Ves a rentar-te-la-hi!  k) Se l’hi pentinava.

Posa el pronom feble EN o HI on corresponga:

1 m’hi  2 en  3 -hi  4 t’ho  5 hi  6 -hi  7 -ho  8 -ne  9 en  10 hi  11 en 12 -ne  13 n’  14 -hi  15 t’ho  16 m’hi  17 te’n  18 en  19 me’n  20 hi  21 hi  22 hi  23  n’  24 t’hi / hi  25 hi  26 m’hi  27 n’  28 te n’  29 t’hi  30 se’n.

FITXA 3

1. 1 -li-ho  2 -los-ho  3 ‘ls-ho  4 -li-ho  5 Els les explicarem  6 Va donar-los-en uns quants  7 Dona’ls-en  8 Dona’ls-les  9 Explica’ls-en  10 Ell els els posa  11 Torna’ls-la  12 Explica-li-ho  13 Els l’amaga  14 Va repartir-los-en  15 Vaig manllevar-los-el  16 Explica’ls-ho  17 Penja-l’hi  18 Compra’ls-hi  19 els en va fer un  20 L’hi hem solucionat  21 vam deixar-los-hi  22 Ella hi parla amb les companyes  23 Les hi tornarem  24 Alexandre la hi guarda  25 li la comprarem  26 Li l’explicaré  27 La hi compra  28 Demà li les duré  29 Hi pensa cada dia  30 Li’ls explicarem.


SOLUCIONS EXERCICIS DE PREPOSICIONS

1. 1 Es retarda en el pagament de la nòmina. Es retarda a pagar la nòmina. 2 en / a  3 en / a  4 en / a  5 amb / d’.

2. 1 Pensa que demà venen els reis. 2 S’exposa que li trenquen un braç.  3 (bé)  4 S’ha fet més llest des que ha tornat del viatge.  5 Estic d’acord que vingues amb nosaltres.  6 Abans que siga tard.  7 Ajuda que quede bonic.  8 Insisteixen que vinga.  9 Tinc ganes que vingues.  10 He aprovat gràcies que he copiat.

3. 1 Fins  2 cap a  3 fins al  4 cap a  5 cap  6 fins  7 fins a  8 cap  9 fins  10 cap a .

4. 1 a  2 a  3 a / al / al (en el)  4 en  5 a  6 en  7 al  8 en  9 a  10 en.

5. 1 a  2 per a  3 pel  4 de  5 amb  6 a  7 de /de (per a)  8 amb (sense)  9 per / amb  10 a.

6. 1 a  2 en  3 per  4 amb  5 en  6 amb  7 a  8 per a   9 amb  10 (sense preposició).

7.  1 fins a  2 sense  3 des de / fins a  4 envers  5 cap a  6 segons  7 contra  8 malgrat  9 entre  10 cap al.




7a sessió: 15-21/MARÇ/2021

ACTIVITATS DE REPÀS DE PRONOMS FEBLES:

1. Indica si els complements subratllats són CRV o CC i substitueix-los pels pronoms febles corresponents:

 a) Viuen de la venda ambulant.

 b) El nen plora amb ràbia.

c) Sortiré de casa a les cinc.

d) Ha renunciat als plaers de la vida.

e) Baixa de l’arbre ara mateix.

f) Només penso en les vacances.

g) Anirem al concert de música clàssica.


2. Assenyala les combinacions pronominals incorrectes:

a) Cantaré la nadala al meu fill: L’hi cantaré.

b) He arrencat les herbes en aquest jardí: Les hi he arrencat.

c) He collit flors per a la mare: Li’n he collit flors.

d) Parlarem de l’excursió a la Roser.Li’n parlarem.


3. Identifica el CD i el CI; substitueix, primer l'un, després l'altre, pels pronoms febles corresponents; finalment, combina'ls. Ex.: La Mireia donarà el llibre al seu germà= La Mireia el donarà al seu germà= CD CI CD La Mireia li donarà el llibre= La Mireia l'hi donarà. CI CD CI

 a) En Guillem comprava la taula per al seu amic.

b) La professora explicava la història de Catalunya a la seUa alumna

c) Farem veure les faltes de l'exercici a l'alumne que no les haja vistes.

d) El petit pren les joguines al gran.

e) Comprareu queviures per a l'excursionista.

f) Oferiràs flors a l'àvia.

g) Regalaries el brillant a un enemic?

h) Digues a l'Antònia que vinga.

 i) Van oferir llibres a la xicalla del barri.

 j) El metge va receptar dos medicaments molt forts a la malalta.

 k) Farà preguntes indiscretes a tots els assistents.

l) Demanarem als nostres companys les cassoles de terrissa.

m) Portarem els biberons als menuts.
n) L'organització d'ajut enviarà flassades als necessitats.
ny) Avisàvem als qui telefonaven que l'exposició era tancada.
o) Compràrem cent caixes de galetes als fabricants.
p) Guardarem el tros de pastís per als nens.
q) No van passar els missatges als agents secrets.
r) Vaig pregar a la Maria i a la Rosa que tornaren d'hora,
s) Dóna els regals als avis.
t) Obria la porta a tots.
 u) Llegia el poema a la núvia.
v) No farà el discurs a aquestes persones.
 w) He enviat les 2 postals als meus col·legues.
x) Donaré els ous més frescos als nens.
z) Consultarem la decisió als membres del jurat.


4.Identifica el complement verbal de les frases següents, substitueix-lo pel pronom feble adequat i forma una combinació pronominal binària juntament amb l'altre pronom. Ex.: T'has tornat insuportable = T' hi has tornat CPRED.
 a) El vi es va tornar agre.
 b) M'avinc als teus desigs.
 c) Ens acostem a la platja.
 d) En Joan es considerava llest.
e) En Jordi s'interessava per tot.
 f) Els mitjons s'han fet petits.
g) De cop ens sentírem marejats.
 h) Els preníem per espies.
i) Es va posar vermella.
 j) Ens dedicàvem a la música.
 k) No m'arrisco a anar-hi sola.
 l) Mai no us acostumareu a llevar-vos d'hora.
 m) Volia exposar-nos a un fracàs absolut.
n) M'afanye en la meva tasca.
 ny) Sempre t'atures als mateixos aparadors.
o) Es mirava a l'espill.
 p) Ens referim als nostres assumptes.
q) Et parlaré tranquil.lament.
r) Interesseu-vos per la poesia!
 s) Us vau asseure al replà de l'escala.
 t) S'adormia de bocaterrosa.
 u) M'allunyaré d'aquell barri.
 v) Ens trauran del cinema!
w) Et penedeixes d'això?
x) Em recorde de la teua arribada.
z) Es farà ric.

5. Indica la funció sintàctica dels complements subratllats i substitueix-los pels pronoms febles corresponents:
a) En Jordi té el fill en una ciutat andalusa.
b) Mireu si teniu bledes a la nevera.
c) Porten el ramat a la pastura.
d) Posa la teua signatura en aquest paper!
e) No tragueu els llibres del calaix!
f) Rebia moltes visites estranyes al seu despatx.
g) Deixeu els melons sota el raig de la font!
h) Pot treure els llibres de la biblioteca.
i) Us penediu del vostre comportament.
j) Vés a rentar-te la cara al lavabo!
k) Es pentinava el bigoti amb una pinta de porcellana.
l) No m'afegisques pas aigua al vi.
m) El gos s'espolsava les puces.
n) Us poseu els guants a la butxaca.
ny) S'avergonyia del seu vestit.
o) Ens atrevim a manifestar-ho públicament.
 p) M'imagine que no és cert.
q) El gat es menjava els ratolins.
r) Deixa'ns els llibres sota el llit!
s) S'enviaven les cartes per avió.
t) Ens hem posat massa sal a l'amanida.
u) Agafa el paper de terra.
v) Agafa la bossa de la paperera.
w) Porta el peix del mercat!
x) Tractava la jove de criatura.
z) Doneu els treballs a les professores. 



SOLUCIONS (FOTOCÒPIES EXERCICIS DIVERSOS)

1. silenciosa, transcendit, caracteritza, mitjans, tipus, tracta, aparell, capaç, mateixes, complicadíssima, transitoritzada, presentar-se, senzillament, aparell, col·loca, gravant, definició, desitge, professional, casolà, comença.

2. rotació, inclinació, limitació, presentació, bé, és, més, comú, així, és, afecció, bé, més. Però, íntim, és, és, alteració, músculs, neurològic, és, freqüent, qüestió, índole, psicològica, psiquiàtrica.

3. estigues, moveu-vos, reculles, pressenta, escupa, recloïen, muir, coeu, esculles.

4. dorma, solc, tussa, percep, confonga, agraïa, perda, perda, foneu, traguéreu, aniríeu, llija (llegisca), isqueres, fuges.

5. a l’, amb la, de les, de l’, a l’, d’, l’, amb la, d’, de, en l’, de l’, del, En, l’, el, amb la, Amb el, a l’e, de les.

6. (hi ha que) cal/s’ha de, (tindràs que) hauràs de, (hi ha que) cal eixir, (és precís) és necessari, (deus de tenir) deus tenir, (deus de dormir) has de dormir.

7. resolent, corrent, coneixent, temut, transcorrent, comés, retingut.

8. queia, caigut, obri, puc, pots, escometrem, retransmeten, admeta, créiem, creiem (creem), faça, faig, recórreguen, descusa, tinys (tenyixes).

9. caent/caient, dient, omés, emés, fos, confosa, post, cernent, malvenent, traduint.

10. n’, -vos-en, -lo, els hi, el, us ho, els hi, -li, hi, te’l, ‘ls, n’, ‘ns.

11. a què/a les quals, de què, que, dels que, que, les que, de qui, on/en què, per la qual, en què.

12. caent, Havent, bevent, sofrit/sofert, rebent, sotmesos, complagut.

13. -los-en, t’ho, s’hi, els l’/els ho, les hi, li ho, la hi, els l’, ho, li l’.

14. amb què, la que, que, al que, amb qui, el que, que, el que, a qui/als quals, per què/per les quals.

15. Has de, deuen tenir, (correcta), Ara et faré, deus viure, cal.

16. Hem d’anar, cal que, deuen ser, devia estar, cal que digueu, has de parlar, devien haver-li donat.

17. -li’l, -nos-els, te’n, els les, li l’, ‘ls-en, -les-hi, n’hi, -vos-el, -nos-els, ‘ls-en, -vos-el.

18. en què, el que, que, que, que, en què/en el qual, que, a qui, de qui.



1a sessió: 2-4/FEBRER/2021

Hem començat amb el tema de la flexió verbalConcretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu de la 1a conjugació (tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR). Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre), i hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret amb els verbs velaritzats (un grup de verbs irregulars que comparteixen les mateixes irregularitats): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer,   -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir dur.  Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats: 

1) Fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).

[Recordeu: un verb és regular  si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].

D'altra banda, hem vist el grup de verbs velaritzats (II) (nàixer, viure, créixer i meréixer), que fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté  (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., pret. perfet simple i participi.Tot seguit hem vist els verbs de la 3a conjugació: verbs purs i verbs incoatius, (que són la majoria dels verbs de la 3a conj., i es caracteritzen per afegir un increment o terminació, -isc / -(e)ix, entre l'arrel i els morfemes en les tres persones de singular i la 3a per. de plural), que només es diferencien en els dos presents, el d'indicatiu i el de subjuntiu, i en l'imperatiu.

Hem fet també una prova tipus test de repàs.


APRENEM MÉS


➜Ací teniu un enllaç que us permetrà fer pràctiques de la flexió verbal:

SOLUCIONS FULLS DE VERBS

1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.

1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.


2a sessió: 9-11/FEBRER/2021

Al llarg d’aquesta setmana hem vist diverses qüestions relatives al lèxic: els préstecs, els barbarismes (fonètics, morfològics, sintàctics i lèxics), les locucions adverbials i les frases fetes.

A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts).

L'accentuació: regles d'accentuació, l'accent en la e i la o, l'accent diacrític i la divergència de tonicitat. Quant al tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. 
També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment,  -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes). 


APRENEM MÉS

➜ DOSSIER 1: PRÀCTIQUES DE VERBS (CLAUS)
PRESENT D’IND. 1a conj.
1c. menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen/ jugue, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen / alce, alces, alça, alcem, alceu, alcen / tanque, tanques, tanca, tanquem, tanqueu, tanquen / neteja, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen ...
2. assagen, fumes, deixeu, juguem, penge, penges, escalfa, donen, avanceu, abrigue.
PRESENT D’IND. 2a conj.
4. promets, saps, combat, sabem, perdeu, podem, debaten, admet, caps, concebem, rep, rebeu, romps.
PRESENT D’IND. 3a conj.
6b. assisteixen/assistixen, s’avorreix, avorriu, discutisc, obriu, dirigeix, em vestisc, sent, compartim, diverteixes, frigen (fregeixen), condueixen (conduïxen), conduïm, agraïsc, estableix, tiny (tenyeix).
7. entenguí, entenguera, córrec, córrega, correguera, resolguí, resolguera, confonc, confonga, confonguera, tinguí, tinguera, vinc, vinga.
8. PRESENT D’IND. Prenc, prencs, pren, prenem, preneu, prenen; molc, mols, mol, molem, moleu, molen; duc, dus, du, duem, dueu, duen; dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.
PERFET SIMPLE. Prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguí, molgueres, molgué, molguérem, molguéreu, molgueren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren.
PRESENT DE SUBJ. Prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen; molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen; duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen; diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen.
IMPERFET DE SUBJ. Prenguera, prengueres, prenguera, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguera, molgueres, molguera, molguérem, molguéreu, molgueren; duguera, dugueres, duguera, duguérem, duguéreu, dugueren; diguera, digueres, digurera, diguérem, diguéreu, digueren.
9. vingueres, suspenguérem, encenguem, ofengues, dissolguera, venga, atenguéreu, estenguí, tinga, absolga.
10. PRESENT IND. clous, cloeu, clouen; moc, mous, mou, movem, moveu, mouen; trac, traus, trau, traem, traeu, trauen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; dec, deus, deu, devem, deveu, deuen; ric, rius, riu, riem, rieu, riuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.
PERFET SIMPLE. Cloguí, clogueres, clogué, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren; traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
PRESENT SUBJ. Cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen; moga, mogues, moga, moguem, mogueu, moguen; traga, tragues, traga, traguem, tragueu, traguen; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; riga, rigues, riga, riguem, rigueu, riguen; escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen.
IMPERFET SUBJ. Cloguera, clogueres, cloguera, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguera, mogueres, moguera, moguérem, moguéreu, mogueren; traguera, tragueres, traguera, traguérem, traguéreu, tragueren; beguera; deguera, degueres, deguera, deguérem, deguéreu, degueren; riguera, rigueres, riguera, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguera, escrigueres, escriguera, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.

11. ric, begues, mogueu, escriguéreu, riguen, dorma, perdes, congloguera, traga, mogueu.
12. castigues, busqueu, equivoqueu, expliques, jutgeu, mareja, alce, mengeu, viatja.
13. dius, duem, clouen, cauen, rieu, trac, seieu, bevem, deveu, escric, visc.
14. veig, pogueres, vull, caic, sóc, són, és, ets.
15. ofereixen, concedeix, vesteixen, reuneix, moren, concedeixen, vesteixen, reuneixen, munyen.
16. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten; escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen; llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen (llegisc, llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegeixen); frig, friges, frig, fregim fregiu, frigen; vist, vists, vist, vestim, vestiu, visten; riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen.
19. cusen, llig (llegisc), fregiu, surts, vesteix (vist), riny, escupen (escopeixen), culls, lliges (llegeixes).


➜ CLAUS 1a i 2a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // 
brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // 
hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // 
taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // 
bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda--
joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // 
sentència, altruista, féiem, còmic  // heroi, féieu, remei, examen // 
crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // 
copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor

➜ PROVA JQCV (OCTUBRE ’20). CLAUS

EXERCICI 1. 1d, 2c, 3b, 4a, 5b.

EXERCICI 2. 6b, 7c, 8a, 9a, 10b, 11b, 12c, 13a, 14a, 15c, 16b, 17a, 18c, 19b, 20c.

EXERCICI 3. 21b, 22c, 23b, 24a, 25a, 26b, 27c, 28c, 29b, 30a, 31b, 32a, 33c, 34b, 35a.

➜ PROVA CIEACOVA (GENER '21). CLAUS

EXERCICI 3.

1 que, 2 se n’anava, 3 fins que, 4 a, 5 coneguera, 6 Al cap de, 7 el, 8 hagué, 9 se’l, 10 comtesses, 11 deia, 12 tot i que, 13 queien, 14 tan, 15 a, 16 A més

EXERCICI 4.

17 -te’n, 18 on/en què/en la qual, 19 Quin, 20 corrent, 21 amb compte, 22 descomptat, 23 a, 24 sinó, 25 traduiré, 26 molt.

EXERCICI 5.

27 b, 28 a, 29 c, 30b, 31 a, 32 c, 33 b, 34 b, 35 a, 36 b, 37 c, 38 c.

EXERCICI 6.

39 c, 40b, 41b, 42a, 43c, 44b, 45a, 46b, 47c, 48c, 49a, 50a.


3a sessió: 16-18/FEBRER/2021

Aquesta setmana hem encetat el tema de "Les formes no personals  del verb (infinitiu, gerundi i participi). Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).

Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).

Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...


"LES PERÍFRASIS VERBALS"

Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
       
   Perífrasi d’obligació.
-          Personal:    haver + de + inf. (“Has d’arribar abans de migdia”)
caldre + que + subj. (“Cal que faces el treball”)
-          Impersonal (sense subjecte): haver-se +de+inf.  (“S’ha d’emplenar el full”)
   caldre + inf. (“Cal anar amb compte”)
També es pot expressar obligació amb la construcció: És necessari /menester + inf. o + que+subj.
►Cal evitar les construccions del castellà:
*Tindre + que
* Haver-hi  + que + inf.
* Ser precís

      Perífrasi de probabilitat.
Per a expressar la probabilitat s’usa la perífrasi: deure + inf. (“Deuen tenir molt de fred perquè han encés la calefacció”).
És equivalent a un adverbi de probabilitat (potser, segurament, probablement, tal vegada...) + verb en futur (o present o passat): “Potser plourà”. O equivalent a poder +ser+oració de subjuntiu: “Pot ser que isquen molt tard”.
►Cal evitar les construccions incorrectes següents:
-És incorrecte intercalar la preposició de entre el verb deure i l’infinitiu (*Deuen de estar de viatge).
- No és correcte l’ús de la paraula igual com a adverbi de probabilitat (*Igual anem al parc d’excursió): Pot ser que vaja al parc. Potser aniré al parc.
També cal evitar l’ús del futur o l’ús del condicional per a expressar la probabilitat (*Haurà eixit de viatge.  Deu haver eixit de viatge) // (*Arribarien a casa després de mitjanit.  Devien arribar a casa després de mitjanit).

       Perífrasi d’imminència.
Per a expressar la imminència o el futur immediat no podem usar la perífrasi anar + a + inf., sinó que se sol expressar amb les perífrasis estar a punt de + inf. / estar per + inf.
Els viatgers estan a punt d’arribar.
La perífrasi anar + a + inf. es pot usar per a expressar imminència si ens referim a un temps passat (Anava a gitar-me quan vaig escoltar uns colps a la porta).  Si ens referim al futur, la perífrasi  anar + a + inf. és incorrecta; usarem el futur o el present, sovint introduït per l’adv. ara (Ara et portaré un refresc). Tanmateix, la construcció anar + a + inf. és correcta quan el verb anar té el valor de moviment o de desplaçament (Vaig a portar els pastissos perquè els convidats volen tastar-los).



Els modismes

Els modismes són construccions lingüístiques peculiars d'una llengua determinada, en què cada un dels components està relacionat amb els altres i tot el conjunt té un sentit global. Molt sovint són usats en sentit figurat i no sempre admeten una traducció literal a un altre idioma, ja que formen part de la idiosincràcia pròpia de cada llengua. Les locucions i les frases fetes són dos tipus bàsics de modismes.

1. Les locucions
Les locucions són grups de paraules amb un sentit unitari que es poden substituir per una paraula. Així, es classifiquen segons la categoria gramatical que representen i poden exercir les mateixes funcions sintàctiques que aquesta.


Nominals o substantives
Es creen a partir d’un nom o un sintagma lexicalitzat
mà d’obra, peu d’atleta, rata de biblioteca, memòria d’elefant...
Adjectives
Tenen com a nucli un adjectiu, que pot anar acompanyat d’un complement preposicional o un comparatiu.
dur de cor, de bona pasta, mort de set, mort de fam, net com una patena, com una bassa d’oli...
Verbals
Tenen com a nucli un verb, per tant poden fer les mateixes funcions que aquesta categoria.
donar veus, tindre por, abaixar les armes, alçar el teló, passar per alt...
Adverbials
El significat global d’aquestes locucions equival a un adverbi.
de pressa, de franc, de gaidó, fil per randa, de fit a fit, a la babalà, en paus...
Conjuntives
Fan la mateixa funció que una conjunció.
tot i que, a fi que, és a dir, d’ençà que, per tant...
Prepositives
El significat d’aquestes locucions equival a una preposició.
a causa de, gràcies a, al llarg de, per tal de, a força de...


2. Les frases fetes
Les frases fetes són expressions estereotipades que tenen un verb com a nucli, per això es poden confondre amb les locucions verbals. Les frases fetes tenen un significat global que no es pot deduir del significat parcial de les paraules que les formen. L'ús al llarg del temps ha fixat aquestes expressions i les ha fet conegudes entre els parlants (fer fàstic, fer costat, fer tard, tindre mà esquerra, tindre fums, tindre en compte, portar a terme, portar cua, ser un tros de pa, ser del cas, anar de buit, anar a pams, anar fent, anar de cap...).


APRENEM MÉS

➜ Vegeu aquest vídeo i feu-ne després els exercicis: VÍDEO: PERÍFRASIS POC GENUÏNES

➜ LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (VÍDEOS)

➜ Exercicis de repàs de les formes no personals.

1. Escriviu al costat dels infinitius següents la forma de gerundi corresponent:

a) Aparéixer: apareixent
b) Beure: ____________
c) Cabre: ____________
d) Caure: ____________
e) Coure: ____________
f) Creure: ____________
g) Deure: _____________
h) Dir: _______________
i) Dur: _______________
j) Meréixer ____________
k) Haver: _____________
l) Moure: _____________
m) Poder: ______________
n) Ploure:______________
o) Prendre: ____________
p) Riure: ______________
q) Saber: ______________
r) Ser: ______________
s) Tenir: ______________
t) Traure: _____________
u) Viure: ______________



2. Empleneu-ne els buits amb les formes de gerundi corresponents als verbs que hi ha entre parèntesis:
a) Em van explicar que la mèdium estava __escrivint__ (ESCRIURE) automàticament induïda per un esperit.
b) Segons la iridiologia, _____________(VEURE) l’iris d’una persona es pot saber si té alguna malaltia.
c) _____________ -te (CONÉIXER), no és estrany que cregues en aparicions.
d) Estava ___________ (PLOURE) quan començàrem la sessió d’espiritisme.
e) No ens ho podíem creure: l’adolescent estava ____________ (MOURE) objectes amb el poder de la ment.
f)Vivia feliç _____________ (CREURE) fermament que hi havia una altra vida més enllà de la mort.
g) Els albiraments d’ovnis estan _____________ (SER) més freqüents cada vegada.
h) L’espectre estava ______________ (PRENDRE) forma humana davant dels nostres ulls aterrits.

3. Poseu el participi dels infinitius entre parèntesis en les frases següents:
1. Ja han ______________ (APARÉIXER) així, de cop i volta.
2. Ja han ______________ (VENDRE) la casa.
3. Sempre han ____________ (PERTÀNYER) a aquella associació.
4. M’ha ____________ (OFERIR) un treball molt bo.
5. Si ho haguera ____________ (SABER) abans no ho hauria _________ (FER).
6. M’he _____________ (ESTRÉNYER) una mica la falda. Què et sembla?
7. Hi ha _____________ (CABER) tot, a la maleta?
8. Ja has ____________ (MOLER) el café?
9. Ha _____________ (SER) un sopar meravellós.
10. Has ____________ (RESOLDRE) molt bé el problema.
11. M’ha _________ (OBRIR) la porta de seguida i m’han _______ (ATENDRE) molt correctament.
12. És una llàstima però el teu alumne no ha ____________ (RESPONDRE) totes les preguntes. 13. Fa uns minuts que hem _______________ (REBRE) el teu paquet.
14. No li guanye mai als escacs, però avui l’he _____________ (VÉNCER).
15. Com ha ____________ (CRÉIXER) el teu fill!
16. Ha _____________ (COMETRE) un gran error i ara no sap què fer.
17. Han ______________ (RETENIR) tots els ostatges.
18. M’han ____________ (PROMETRE) que m’ho enviaran prompte?
19. No sé per què has _________________ (CÓRRER) tant.
20. Em pensava que ja li havies ____________ (ESCRIURE).
21. Ha _____________ (TRAURE) la millor nota de tota la classe.
22. No hi ha llum perquè s’ha ____________ (FONDRE) la bombeta.
23. Si has _____________ (VOLER) aclarir-nos els dubtes, no ho has ______________ (ACONSEGUIR).
24. L’acusada ha estat _____________ (ABSOLDRE).
25. No has _______________ (ENCENDRE) el foc encara?
26. Han _____________(ESTABLIR) uns criteris d’avaluació nous.
27. Maria ha ______________ (COMPONDRE) una cançó preciosa per al festival.
28. Disculpe, crec que m’ha _____________ (CONFONDRE) amb una altra persona.
 29. Encara no has ____________ (IMPRIMIR) el treball? Doncs ja ho hauries d’haver _____________ (FER)!
30. L’arròs encara no s’ha ________________ (COURE). 



Locucions, frases fetes i refranys

Descarregueu-vos un dossier d'exercicis de locucions, frases fetes i refranys en valencià.
I el solucionari, ACÍ.


4a sessió: 23-25/FEBRER/2021

Al llarg d’aquesta setmana hem treballat, d’una banda, l’expressió oral amb un monòleg i una pràctica de diàleg. D’altra banda, quant a l’expressió escrita hem vist el text argumentatiu o article d’opinió (estructura, propòsit i elements característics).

Pel que fa al lèxic, hem practicat els barbarismes i els doblets lèxics. Per últim, he explicat el tema dels verbs parasintètics i la formació de gènere (femení).

APRENEM MÉS

CLAUS (3a, 4a i 5a columnes)(FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
posseíeu, duia, anàreu, reunió // 
deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // 
túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // 
préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // 
hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // 
freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // 
europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // 
palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // 
fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // 
espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // 
tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // 
següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // 
comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // 
rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua

➜ Prova CIEACOVA (gener'20).

➜ Article d'opinió (225 paraules)

➜ LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)

Ex. 21) 1a, 2c, 3a, 4b, 5b, 6c.

Ex. 22) duent, escrivint, rebent, plovent, devent, rient, movent, creient/creent, eixint, apareixent.

Ex. 23) removent, I van desconnectar, que va inundar, anant, i es guanyà/on es guanyà, i la van convocar.

Ex. 24) debatut, permés, conclòs, traduït, difós, respost, pres, crescut, nascut, detingut/detinguda, imprés, oferit/ofert, aparegut, valgut, segut, mòlt petangut/pertanyut, cogut.

Ex. 16) 1a, 2c, 3b, 4b.

Ex. 17) jovenalla, quilometratge, moblatge, fullatge, xicalla, tonatge.

Ex. 18) maduresa, dolcesa, noblesa, lleugeresa, lletgesa, honradesa, ceguesa, deixadesa, tendresa, nuesa, timidesa, bellesa.

Ex. 19) a) ressaltava, asimètricament; b) dissortat, ressonància; c) pressentir, asserenar-se; d) dissertació, ressò, transsexualitat.

Ex. 20) amansir, rebrotar, abonyegar, enlletgir, encarir, alleugerir, empal·lidir, entapissar, ensucrar, envernissar, assaborir, assedegar, emmalaltir, ajornar, assecar, desossar.

Les locucions

Ex. 8) 1b, 2c, 3c, 4c, 5a, 6b, 7a, 8a, 9b, 10a, 11a, 12a.

Ex. 9) a) en descuit, b) sense embuts, c) per un tres i no res, d) d’antuvi, e) d’amagat.

Ex. 10) a9, b6, c1, d2, e10, f4, g7, h3, i5, j8.

Ex. 11) a) sense reflexió, sense mirar si es amb raó o sense; b) en abundancia; c) molt; d) donant-se la cara; e) de festa; f) en resum; g) de cap manera, en absolut; h) amb detall; i) almenys; j) en el moment que.

Ex. 12) 1b, 2b, 3b, 4c, 5b, 6c.

Les frases fetes

Ex. 13) 1b, 2a, 3c, 4b, 5c, 6a, 7b, 8b.

Ex. 14) 1b, 2c 3a, 4a, 5c, 6b, 7c, 8b, 9a, 10b, 11b, 12a, 13c, 14c, 15a, 16a.


➜ Prova de nivell C1. CIEACOVA (gener ’20)

RESPOSTES PROVISIONALS

Exercici 3

1 –hi, 2 romàs, 3 tsarina, 4 fins i tot, 5 on, 6 perquè, 7 de les quals, 8 esdevingut, 9 a l’abast, 10 incloent-hi, 11 després de, 12 Ø, 13 almenys, 14 fet que, 15 res, 16 permet.

Exercici 4

17 els grans inversors, 18 esteneu la roba! 19 bevent, 20 per què / pels quals, 21 deixa-l’hi, 22 Quina bellesa!, 23 per a què, 24 treies, 25 Dona-me’n, 26 sempre que / en cas que.

Exercici 5

27 una bona part (c), 28 enfront de (a), 29 quasi gens d’ (c), 30 junt amb (b), 31 ben possiblement (b), 32 per consegüent (c), 33 sobretot (b), 34 sota (a), 35 de (b), 36 cosa que (c), 37 hi haja (c), 38 pel que fa a (a).

Exercici 6

39 ressons (b), 40 Cimera (a), 41 es reflectia (b), 42 l’habilitat (a), 43 afeccions (b), 44 torpede (c), 45 impugnar (a), 46 apreciacions (a), 47 termes (c), 48 influència (b), 49 impulsors (c), inajornable (a).


➜ REPASSSA AMB ELS VÍDEOS


5a sessió: 1-7/MARÇ/2021

ELS PRONOMS FEBLES

Funcions dels pronoms febles. 3a persona

COMPLEMENTS PRONOMS EXEMPLES
Complement Directe
Definit. Pot portar:
- article definit - demostratiu - possessiu - nom propi
Has portat les verdures? > Les has portades? EL, LA
Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida. ELS, LES
Vaig vore el teu germà > El vaig vore. Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.

Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res. La funció de CD la realitza un infinitiu. EN
Has portat verdures? > N’has portat? Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.

Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò. HO
Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir. Volia allò > Ho volia. Sabia
el que passaria > Ho sabia.


Complement Indirecte
Si és un CI animat LI, ELS No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat. Si és un CI inanimat (preferiblement) HI No faces més voltes al tema > No hi faces més voltes.

Complement de Règim Verbal
-Introduït per la preposició DE. EN
S’ha oblidat d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat S’ha oblidat que havia d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat. -Introduït per una altra preposició. HI Jugaren a bàsquet? –Hi jugaren.

Atribut
Si és definit EL, LA ELS, LES Pere és el metge del poble > Pere l’és. Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO
HO Pere és metge > Pere ho és.
Pere és el metge del poble > Pere ho és Per a donar èmfasi (partitiu) EN Mira que n’ets, de llest!
Si n’estic, de farta!

Complement predicatiu
És semblant al CCM però en aquest cas modifica dos elements de l’oració. HI
Vingué molt cansada? –Hi vingué. Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa. Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.

Amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar EN 
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet Aquest senyor Peris, o com se’n
diga... 
Amb valor emfàtic: Que en va, de brut! Si en vingué, de cansat!

Complement del nom
Precedit de la prep. DE, completa un nom com si fóra un adjectiu. EN
Entens el significat d’aquesta paraula? > N’entents el significat? Llig el text i fes-ne un resum. Estigué a Oriola i en visità les esglésies.

Complement Circumstancial
CC Temps HI: Vingué a casa a les cinc > Hi vingué a casa No treballa de vesprada > No hi treballa
CC Manera HI: Ha fet l’exercici ràpidament > Hi ha fet l’exercici Ha fet l’exercici de pressa > Hi ha fet l’exercici
CC precedit de qualsevol prep., excepte DE
Va a Alacant > Hi va Ha arribat a casa > Hi ha arribat Passa per l’hospital > Hi passa
CC precedit de la prep. DE EN Ve d’Alacant > En ve CC Causa M’alegre per tu > Me n’alegre Verbs i expressions prefixades amb pronoms febles
Verbs: anar-se’n, tornar-se’n, haver-hi... de percepció: veure-s’hi, sentir-s’hi, tocar-hi (entendre, tindre seny): Sense les ulleres no m’hi veig. Va quedar completament sord, no s’hi sent. El iaio està tan major que no hi toca.

Complement d’un adverbi
Precedit de qualsevol preposició HI Posa’t davant de la moto > Posa-t’hi al davant

Subjecte
Indefinit. Sol aparéixer en verbs com sortir, eixir, arribar... EN
Arribaren tres persones? > N ́arribaren tres. Ix algun tren cap a Vinaròs? 
–N ́ix un a les tres.
Expressions: Va armar-la! Me les he tingudes amb ell. Som-hi! Ara no hi caic 

APRENEM MÉS


6a sessió: 8-14/MARÇ/2021

LES GRAFIES
Les consonants oclusives


A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents:
1. En posició final de paraula després de vocal o diftong tònics s’escriu l’oclusiva sorda corresponent, sense tenir en compte altres paraules derivades:
P >  sap, concep, cap, llop, rep, etc. Malgrat: saber, concebre, cabota, lloba, etc.
T > pot, prat, buit, salut, nebot, paret, etc. Malgrat: poder, prada, saludat, neboda, aparedar.
 > amic, bec, dic, afalac, plec, poruc, feixuc, etc. Malgrat: amiga, bega, diga, afalagar, poruga...
Algunes excepcions (bàsicament cultismes i estrangerismes) són: Carib, snob, Jacob, adob, cub, club, tub...; fred, sud, quid, almud, fluid, Alfred, David, Bagdad i paraules femenines acabades en –itud, -etud (quietud, multitud...); pedagog, estrateg, mag...
2. A final de paraula després de vocal àtona o de consonant escriurem la mateixa grafia que apareix en els derivats o mots de la mateixa família lèxica:
P > serp (serpent), llamp (llampec), pòlip (polipós)...
àrab (Aràbia), tomb (tombar), verb (verbal)...
T > sort (sortejar), fart (fartó), esvelt (esveltesa)...
D > ràpid (rapidesa), sord (sordesa)...
clàssic (clàssica), marc (emmarcar)...
càstig (castigar), fang (fangós), llarg (llarga).
EXCEPCIONS:
-          La 1a persona del present d’indicatiu és amb –caprenc, estenc, tinc, fonc, etc.
-          Una sèrie de paraules: ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, ròssec,...
Recordem que tots els gerundis acaben en –tanant, perdent, tenint... I hi ha també adjectius i substantius acabats en –and, -end, que coincideixen amb el castellà: sumand, minuend, nefand, dividend, reverend, etc.
3. En posició final de síl·laba, a l’inici o enmig de paraula, convé tenir presents els aplecs següents:
P
Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt-
capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte
B
Inicial i medial en: ab-, ob-, sub-
absent, objecte, obscur, subjecte
T
Inicial en: atz-, atl-, atm-
atzar, atzavara, atles, atmosfèric
D
Inicial en : ad-
addicció, adduir
C
Inicial i medial davant: c, s, t, z
accepció, succés, delicte, èczema
G
Inicial i medial davant: d, g, m, n
amígdala, sagnar, suggestió, augment

ACTIVITAT
1. Col·loca la consonant oclusiva corresponent:
llo_
fre_
pare_
afala­_
aba_
joventu_
estóma_
ràpi_
fàsti_
quietu_
demago_
heral_
actitu_
su_
aràbi_
poru_
se_
partíci_
càsti_
esno_
ver_
manya_
fon_
àne_
poli_
estrate_
pedago_
salu_
espàrre_
càrre_


L’oposició oclusiva / fricativa (b/v)
En moltes llengües romàniques (francés, italià, etc.) es produeix l’oposició entre el fonema /b/ (bilabial oclusiu sonor) i el fonema /v/ (labiodental fricatiu sonor). Aquesta distinció, encara ben viva en gran part del domini lingüístic català, permet distingir en la pronúncia paraules com bellesa/vellesa, bena/vena, beure/veure, baca/vaca, botar/votar... Però, sovint es produeix la confusió entre la grafia b i la grafia v, sobretot en els parlars que han perdut la distinció fonètica entre tots dos fonemes.

Cal tenir en compte, però, que de vegades hi ha pseudoderivats, que no provenen d’una paraula patrimonial, sinó directament del llatí (cultismes): avortar (abortivitat), berruga (verrucària), calb (calvície), cervell (cerebral), corba (curvatura), deure (dèbit), moure (mòbil), sa vi (saberut)...
Paraules amb b: acabar, arribar, baró, basc, bena, berruga, biga, Biscaia, bolcar, bufeta, calb, corb, mòbil, oblidar, rebentar, rebolcar, riba, saba, trobador, etc.
Paraules amb v: advocat, alcova, almívar, aprovar, avall, avet avorrir, avortar, canvi, cavall, covard, esvelt, gavardina, govern, gravar, haver, pavelló, provar, savi, taverna, travar, trèvol, vernís, voltor, etc.

ACTIVITATS
2. Col·loca les grafies corresponents de les consonants bilabials, dentals o velars:

o_blidar
tram_ia
can_iar
a_anç
xo_
cor_a
du_te
su_il
pessi_
tràfe_
casca_ell
tro_ador
almí_ar
ca_aller
ro_ell
a_ecte
_iga
escara_at
màne_
ga_ardina
llampe_
gra_ar
espa_ilar
em_enar
a_orrir
trè_ol
parlà_eu
ja_elina
_edell
_oltor
Córdo_a
ra_al
_ernissar
sa_ó
pròle_
su_
tal_
mo_ilitat
lla_i
pa_elló
ta_erna
càsti_
a_anç
re_
co_ard
pro_ador
o_scur
si_ella

3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
- Aquell su_jecte vivia a_stret en o_scures su_tileses.
- Esta_a a_orrit de tantes pro_es de gra_ació.
- Aca_a d’arri_ar l’ad_ocat amb un aire desim_olt.
- Ca_ficat com estaves, has tingut un la_sus i ho has ca_girat tot.
- L’à_ia passeja_a amunt i a_all tota can_iada, per les anè_dotes que ha_ia sentit.
- No co_sa_a el sentit de les seues conje_tures.
- Ma_dalena s’ac_elerava quan Lluís li gra_a_en programes su_erents.
- Tre_alla_a en un assum_te esplèndi_ que l’ha_ia ca_tivat de so_te.
- Evitar la corru_ció del llenguatge és una tasca ca_dal per als escriptors.























10a sessió: 21/NOVEMBRE/2020 

PROVA DE REPÀS (SOLUCIONS)

- Accentuació i dièresi: 1a, 2c, 3c, 4c, 5b, 6a, 7a, 8c.

- Vocalisme i consonantisme: 9a, 10a, 11b, 12b, 13a, 14a, 15b, 16c, 17c, 18c, 19b, 20a, 21c, 22b, 23a, 24a, 25a, 26b.

- Articles i determinants: 27c, 28c, 29c, 30c, 31a, 32c, 33b, 34a, 35a, 36c, 37c, 38b, 39b, 40a, 41a, 42b, 43b, 44c.

- Formes no personals i perífrasis: 57b, 58c, 59c, 60a, 61b, 62a, 63c, 64a, 65c, 66c, 67a, 68b, 69b, 70c, 71a, 72b, 73b, 74c.

- Pronoms febles: 75b, 76c, 77b, 78b, 79c, 80b, 81a, 82a, 83a, 84a, 85a.

- Pronoms relatius: 87a, 88c, 89a, 90c, 91a, 92c, 93b, 94c, 95c, 96a, 97a, 98c, 99c, 100b, 101c, 102c, 103b, 104c, 105c, 106a, 107c, 108a, 109b, 110b, 111c, 112c.

- Preposicions: 113a, 114b, 115b, 116b, 117c, 118c, 119c, 120c, 121a, 122b, 123b, 124b, 125b.

- Conjuncions i adverbis: 126b, 127a, 128b, 129a, 130b, 131a, 132a, 133a, 134b, 135a, 136b, 137c, 138b, 139b

VERBS

a)  Fes, b) seieu, c) aprenga, d) dissolga, e) eixiu, f) vulga/vaja, g) córrec, h) tix / teixix, i) engul/engolisc, j) mentix /menteix, k) vulga/concloga/resolguen, l) vegem, constituïsquen, m) confongueu, n) rep, atenc, sé, o) descrigues, envies, p) traduïu, q) pressenta, estiga, r) reculles, s) moveu-vos, voleu, t) dorma, u) agrada, confonga, v) llija/llegisca, w) perda, perda, x) agraïsc/agraïm, fongueu, y) estigues, z) escupes/escopisques.

PRONOMS FEBLES

30. a) li’l b) -li-la c) us ho d) li’n e) m’ho f) la hi g) els les h) li ho i) -li-les j) -vos-hi k) -la’n l) -li-les/-les-hi.

31. a) els en b) ‘ls-la c) -los-els d) les hi e) li’l f) us hi g) us la h) s’hi i) li’n j) s’hi k) ho l) te’n.


9a sessió: 17/NOVEMBRE/2020 


Veurem l'apostrofació. A banda de les principals normes d'ús, ens fixarem en les diverses excepcions que hi ha i en l'apòstrof davant de sigles i abreviatures. També veurem la contracció. 

L'apòstrof i la contracció. Remarques

A banda de les normes generals d’apostrofació, cal tenir en compte:

a. No s’apostrofen els articles el i la i la preposició de davant de paraules començades per vocal utilitzades amb caràcter metalingüístic:

            el participi de establir
            el plural de home

b. S’apostrofa davant de citacions escrites entre cometes, de títols i d’exemples:
           
va qualificar el fet d’“inaudit”                             el director de l’Hola
            el verb lliurar en el sentit d’‘entregar’                l’últim número d’El Punt

c. S’apostrofa davant de números o abreviatures en aquells casos en què, al pronunciar-los, comencen per un so vocàlic:

            l’1 de setembre          l’ap. 4 de l’art. 12        l’Hble. Conseller de Salut
l’XI Congrés de Farmacologia    un premi d’11 milions d’euros      

d. Davant de les sigles que es lligen com una paraula, apliquem les regles generals d’apostrofació:

la UNESCO    la UEFA       l’IVA         l’IBI

e. Davant de les sigles que es lletregen, apostrofem sempre que comence per un so vocàlic. Cal tindre en compte que es considera que en este tipus de sigles la síl·laba tònica és l'última i són, per tant, agudes. Així doncs, no apostrofarem  les paraules femenines que comencen per i/u àtones, seguint la regla general. A més, en estes sigles femenines la i/u  representarien la inicial d’una paraula en què la i/u és àtona (i, per tant, tampoc s’apostrofaria):

 l’AVL             l’ONG            l’FM                l’LSD
la UMH  (U= universitat la universitat)                    la ILP (la iniciativa)  
la UGT (U= unió, la unió)                                         la UE (la unió)
la IBM          la ITV

f. Davant de préstecs no adaptats començats per s seguida de consonant pot no apostrofar-se, considerant la s líquida com una consonant. Això no obstant, també és acceptable apostrofar exclussivament l’article el, considerant que, en este cas concret, la pronunciació habitual introdueix davant de la s una vocal eufònica (que resulta innecessària, però, en el cas de l’article la i la preposició de):
            el speaker     o         l’speaker
            la schola cantorum
            una sessió de striptease

g. S'apostrofa sempre, d'acord amb la norma general, en el cas dels nostres topònims (l’Alcoià, l’Alcúdia, l’Alguenya, l’Alt Empordà, l’Alguer, etc. )o de topònims estrangers adaptats al català. En canvi, l'article masculí dels topònims estrangers no adaptats s'escriu amb majúscula inicial, en la seua forma original i no es contrau(Los Angeles, El Escorial, Las Vegas, El Álamo, El Salvador, El Paso, El Puerto de Santa María, El Bierzo, La Alcarria, etc.)

h. No hem de fer la contracció quan l’article forma part del títol d’una obra o del nom d’una entitat:
Ve d’El Corte Inglés.
Una obra d'Els Joglars.


L'apostrofació davant de les sigles i els acrònims

1. Pronunciació sil·làbica
Davant dels acrònims i les sigles que es pronuncien com a mots, s’apostrofen els
articles el i la, i la preposició de, d’acord amb les regles generals d’apostrofació.

 l’INCANOP (masculí)
 el PIB
 l’ONU (femení)
 l’UCI (femení)
 la IATA
 la UOC
 la UFEC
 la NASA
 d’USO
 de RENFE

2. Pronunciació lletrejada
En el cas de les sigles que es llegeixen lletra a lletra, es considera la forma que tenen en pronunciar-les, tenint en compte que l’accent recau sobre la vocal tònica corresponent a la pronunciació de la darrera lletra. A partir d’això, se segueixen les regles generals d’apostrofació.

Davant d’una sigla que comença amb vocal, l’article el i la preposició de s’apostrofen sempre, però l’article la no s’apostrofa si la vocal inicial és i o u.
 l’IPC l’i-pe-ce
 l’OAP l’o-a-pe
 la IBM la i-be-ema
 la UPC la u-pe-ce
 d’ADN d’a-de-ena
 d’UGT d’u-ge-te

Si la lletra inicial és una consonant, els articles el i la, i la preposició de, només
s’apostrofen quan el nom d’aquesta consonant comença amb vocal.
 el PP
 la CEE
 de DDT
 l’FMI
 l’NBA
 d’FM


APRENEM MÉS


  • SOLUCIONS (PROVA DE NIVELL C1 INSTITUT RAMON LLULL)
  • EXERCICIS D’INDEFINITS (SOLUCIONS)

    Exercici 1

    1. cap 2 gens de 3 res 4 cap 5 gens d’ 6 cap 7 res 8 gens de 9 cap 10 gens de 11 gens d’/cap; gens.

    Exercici 2

    1 cap 2 res 3 res 4 cap 5 res / res 6 cap 7 res 8 cap.

    Exercici 3

    1 gens de 2 correcta 3 gens d’ 4 gens de 5 gens de 6 gens de 7 correcta 8 gens de.

    Exercici 4

    1 cadascun 2 cadascú 3 cadascú 4 cadascun 5 cadascun 6 cadascú 7 cadascun 8 cadascú 9 a cadascun 10 Cadascú 11 cadascun.

    Exercici 5

    1 cadascú 2 Cadascun 3 em diu unes coses. 4 cadascuna 5 cadascun 6 sempre diu unes coses. 7 Cadascú 8 cadascuna.

    Exercici 6

    1 gens de 2 Algun 3 una 4 Cadascú 5 gens de 6 cadascun 7 Algú 8 res del.

  • LES LOCUCIONS I LES FRASES FETES (SOLUCIONS)

Exercici 12.

a) ni cap ni peus  b) Al cap i a la fi  c) Miquel fa classe a la universitat. d) ja va en dansa. e) fer una volta.

Exercici 13.

a5, b8, c7, d10, e6, f3, g9, h2, i4, j1.

Exercici 14.

a5, b4, c6, d1, e3, f2.

Exercici 15.

a10, b5, c7, d6, e2, f4, g8, h3, i1, j9.

Exercici 16.

1 de bat a bat  2 de gom a gom  3 d’amagat  4 fil per randa  5 a contracor  6 a la babalà  7 de cap a peus  8 comptat i debatut.

Exercici 17.

a) no gasta quan vol b) la falç al puny  c) que no vaja a l’era  d) tota cuca viu  e) cada ovella al seu corral  f) pluja o vent  g) no faces mai el niu  h) es queda per vestir sants  i) fes-te tu mateix el llit  j) poc camina.

Exercici 18.

a4, b10, c7, d1, e6, f2, g5, h8, i9, j3.




8a sessió: 10/NOVEMBRE/2020 

Aquesta setmana treballarem el tema de l'article neutre "lo", que s'usa en castellà amb dues funcions: funció abstractiva o generalitzadora i funció intensificadora, però que en valencià cal evitar-ne l'ús, ja que és totalment incorrecte.

Segons la funció que té, farem servir uns mecanismes o altres per tal de substituir-lo:
a) Funció generalitzadora o abstractiva*"Va resoldre lo més urgent abans del viatge" . En aquest cas el "lo" té un valor abstractiu i, per tant, podem substituir-lo amb 4 estructures diferents: els demostratius neutres (això, açò o allò), l'article el (por reforçar-se amb tot), alguns mots comodins o generalitzadors (fet, cosa, tema, assumpte...) o algunes expressions més genuïnes (*lo cert per la veritat).
"Va resoldre allò (les coses més urgents) més urgent abans del viatge".

b) Funció intensificadora: *"No saps lo difícil que és aprendre xinés". Per a substituir el "lo" no usarem els mecanismes anteriors, sinó que haurem d'utilitzar-ne d'altres, com ara: tan...com, d'allò, com, molt, tant...
"No saps com de difícil és estudiar xinés".
RECORDEU: Mai no podeu fer servir el quantitatiu quant amb valor intensificador. Per tant, una oració com aquesta és gramaticalment incorrecta: "He suspés l'examen, i no pots imaginar-te quant havia estudiat". La forma correcta és: "He suspés l'examen, i no pots imaginar-te com havia estudiat".
D'altra banda, cal tenir en compte una sèrie de modismes i frases fetes per evitar construccions incorrectes 

Un altre tema que tractarem aquesta setmana és el de les locucions i frases fetes. Per últim, veurem els  indefinits i els quantificadors.

Modismes: les locucions (1)

Els modismes són maneres de dir peculiars d'una llengua que tenen un significat global i no poden traduir-se literalment d'un idioma a l'altre. Sovint els mots hi són usats en sentit figurat.


a dies 
blanc com la neu 
com dos i dos fan quatre 
de cop 
endossar un mort 
fer la guitza 
perdre la son 
sense cap ni peus 
tenir els ulls al clatell 
un pam de morros


1Les locucions adverbials.



2. Les locucions no porten verb (a diferència de les frases fetes).
Són modismes les locucions, grups de mots que tenen el valor d'una sola paraula (locució nominal, locució adverbial...): 

des que el món és món (equival a un adverbi com ‘sempre') 
el darrer mot del credo (equival a un substantiu
fil per randa (equival a un adverbi com ‘minuciosament') 

APRENEM MÉS

Exercicis amb solucions


MATEIX (mateixa, mateixos, mateixes)

Es tracta d'un quantificador indefinit existencial que fa referència a una part del conjunt que quantifica. Segons la posició que ocupa pot assumir valors diferents:
ANTEPOSAT a l'element que modifica
- Estableix una relació d'identitat o semblança amb una entitat coneguda o apareguda prèviament.
Estructura
                                   mateix
                              mateixa
determinant  +                         + nom
                                   mateixos
                                   mateixes

Ex. Assistiren a la reunió els mateixos veïns que la setmana passada.
      Tu i jo tenim les mateixes inquietuds culturals.
POSTPOSAT a l'element que modifica
- S'usa per a emfatitzar, per a reforçar el mot i indicar que es tracta d'aquest i no d'altre.
Estructura:
                nom
                pronoms personals  + mateix (masculí, singular)
                 adverbis
Ex:  Hui mateix
      Ell mateix
      La frontera mateix

- Per reforçar els pronoms reflexius (concordança en gènere i nombre)
                   Ex: Maria sempre parla de si mateixa.
 Vam enviar la invitació a vosaltres mateixos 
 
EVITAR ESQUEMES CALCATS DEL CASTELLÀ
1.     Evitar la repetició d’un nom que ja hem citat (substituïm el mot castellà,mismo)    
Ex: És un quadre molt bonic. *Qui és l’autor del mateix?
És un quadre molt bonic. Qui n’és l’autor?
*Després de redactar l’acta van enviar un còpia de la mateixa a tots els membres de la comissió.
Després de redactar l’acta van enviar-ne un còpia a tots els membres de la comissió.

2.     
Indicar emfàticament que es tracta d’allò que s’anomena i no d’una altra. (substituïm el mot castellà, propio)

Ex: *El mateix entrenador la va avisar.
L’entrenador mateix la va avisar.

Així, doncs, l’ús de mateix només serà correcte quan:

1.     Tinga valor emfàtic
Ex: El president mateix va concloure l’acte.

2.     Tinga valor d’identitat o de repetició
Ex: Aquestes firmes són de la  mateixa persona.

 Locucions, frases fetes i refranys

Descarregueu-vos un dossier d'exercicis de locucions, frases fetes i refranys en valencià.
I el solucionari, ACÍ.



7a sessió: 6/NOVEMBRE/2020 

Al llarg d'aquesta setmana  hem vist el tema dels pronoms relatius: formes i usos; a més, del relatiu possessiu, del relatiu neutre i de les formes el que, la que, els que i les que, que només són correctes quan no tenen antecedent i es poden substituir per aquell que i variants. D'altra banda, hem practicat els doblets lingüístics o lèxics.


 APRENEM MÉS

➲ Ací teniu un enllaç per a practicar els doblets lingüístics. Vegeu el vídeo i després practiqueu amb l'altre enllaç.
 DOBLETS LINGÜÍSTICS
➲ Practica PRONOMS RELATIUS: EXERCICIS (CLAUS)

 

 

 

6a sessió: 25/OCTUBRE/2020 


ANNEX I (SOLUCIONARI)

EXERCICI 1. 1c, 2b, 3a, 4c, 5b, 6c, 7a, 8b, 9a, 10c, 11b, 12a, 13c, 14a, 15b.

EXERCICI 2. TEXT 1

1 iogurt, 2 durícies, 3 de iogurt, 4 deixeu-ho, 5 durant, 6 barreja, 7 en, 8 amb, 9 amb, 10 hi, 11 durícies, 12 Coeu, 13 rodanxes, 14 ceba, 15 durant, 16 ho, 17 durícies, 18 amb, 19 gasa, 20 durant, 21 l’apòsit, 22 tèbia.

TEXT 2

1 erradicar, 2 produïen, 3 D’altres, 4 poliomielitis, 5 que, 6 erradicat, 7 n’hi ha, 8 deixàrem, 9 estendre, 10 ocasió, 11 microorganisme, 12 seqüeles, 13 fins i tot, 14 contagiar-la.

EXERCICI 3

1discoteca, 2 notícia, 3 conseqüències, 4 periòdic, 5 curtcircuit, 6 taulell, 7 rom, 8 tothom, 9 explosió, 10 reservat, 11 eixida, 12 aterrida, 13 pànic, 14 investigació, 15 autòpsies, 16 cadàvers, 17 accident, 18 sort, 19 angoixa, 20 tristesa. 



PRÀCTICA DE PRONOMS FEBLES (SOLUCIONARI)
Ex. 1
1 L’he vista. 2 Ho he vist. 3 En convidaré tres. 4 Porta’n, si véns. 5 N’he vista una de por. 6 Les acompanyava. 7 Porta-ho, xiquet! 8 No els troben enlloc. 9 Vaig plantar-ne un. 10 La va conéixer. 11 Qui ho ha dit? 12 Els portes curts. 13 Els has guardats? 14 En comprava. 15 La mare en feia de fregides. 16 Guarda-ho.
Ex. 2
1 Ahir vaig trucar-li. 2 Vam ensenyar-li. 3 Li he dit que no tens diners. 4 Els presentaré. 5 Els compraré detallets. 6 Mireia, ensenya’ls les notes. 7 Hui li emprovaré el vestit. 8 Sempre li guardem els cromos.
9 Vull enviar-li un missatge. 10 Els hem de fer la comanda. 11 Els enviaré els catàlegs. 12 Demà aniré a comprar-li un regal.
Ex. 3
1 Ho és. 2 Hi va. 3 Ho està. 4 S’hi sent. 5 Ho estic. 6 Hi dorm. 7 Ho sembla. 8 S’hi ha tornat. 9 Ho és. 10 S’hi considera. 11 Ho estem. 12 Hi anem.
Ex. 4
1 Li ho faré pagar. 2 Li’ls deixaran. 3 Li ho comentarem. 4 Li les cantarà. 5 Li’n donaré. 6 Li la demanarem. 7 Li n’enviaré. 8 Li’l perdoneu? 9 Els els faré pagar. 10 Els ho llogarà. 11 Els ho proposareu? 12 Els les reformaran. 13 Els en donaràs. 14 Els les donarem. 15 Els en faré.
Ex. 5
a) He de comprar-li’l. b) Antoni li’n recomana una. c) Vaig portar-l’hi. d) Enric li’l va demanar. e) Haurem de collir-los-les. f) Els el comprarem. g) Emili no les hi portarà. h) No n’hi havia a l’armari. i) Qui la’n llevarà? j) No t’ho perdonaré mai.
Ex. 6
1. te’l /  ens el 2. T’ho 3. Us el 4. M’ho 5. Us ho /ens ho 6. Us el / ens el 7. M’ho / t’ho 8. Te’l / ens ho 9. Us el / ens l’ 10. Te’l / t’ho 11. –te’l / t’ho.
Ex. 7
1 Demà li les agafaré. 2 Canta-li’n una. 3 Renta’ls-les. 4 Telefona’ls. 5 Obri-li-la. 6 Fem-los-en un. 7 Trameteu-li’l. 8 Oferiu-los-en. 9 Agafa’ls-la. 10 Furta’ls-les. 11 Miquel li l’ha recomanat. 12 No li l’has donada. 13 Ramon els n’ha comprat. 14 Pep li’n recita. 15 Teresa els el deu. 16 Vam haver de dur-l’hi. 17 Haurem de donar-li’l. 18 Emili els en pagarà una. 19 N’hi han plantat un. 20 No s’hi esforça. 21 Hem de comprar-nos-en un. 22 Ens en va fer un. 23 Demà us n’enviaré unes. 24 Me l’han arreglada. 25 Quan te l’enviaran? 26 La mare me l’ha portat. 27 El meu germà me l’ha comprat. 28 El mestre me la pregunta. 29 Ella me l’explica. 30 El pare te’ls compra. 31 En Jordi li la va dir. 32 Qui te’l va regalar? 33 Ja els els he donats. 34 En Josep ens l’arregla.
Ex. 8
1 Li 2 n’ 3 us/ens 4 els 5 hi 6 ‘l 7 l’ 8 –ho 9 ‘s 10 els 11 –les 12 l’/ en 13 –lo 14 ‘n 15 hi 16 la 17 ho 18 el 19 –ne 20 en 21 us 22 –lo / el 23 les / -les 24 –la / l’ 25 els / els.
Ex. 9
 1 hi 2 en 3 el 4 l’ 5 li les 6 l’ 7 li’l 8 hi 9 n’hi 10 els l’ 11 –li’n 12 li l’ 13 els les 14 en 15 els ho 16 l’ 17 n’hi 18 li’l 19 els ho 20 les hi 21 li la 22 en 23 els l’ 24 te’ls 25 –ne 26 hi 27 li l’ 28 n’hi.


Posa el pronom feble EN o HI on corresponga (SOLUCIONS)

1 hi, 2 en, 3 -ne, 4 ho, 5 hi, 6 -hi, 7 -ho, 8 -ne, 9 en, 10 ho, 11 en, 12-ne, 13 n’, 14 -hi, 15 ‘ho, 16 hi, 17 ‘n, 18 en, 19 ‘n, 20 hi, 21 hi, 22 hi, 23 n’, 24 ‘hi / hi, 25 hi, 26 ‘hi, 27 n’, 28 te n’, 29 ‘hi, 30 -se’n.


SOLUCIONARI (PROVES 8, 9 i 10)

PROVA 8

Exercici 1. 1c, 2a, 3b, 4d, 5a.

Exercici 2. 1b, 2a, 3c, 4a, 5b, 6c, 7a, 8c, 9c, 10b, 11a, 12b, 13b, 14c, 15a.

Exercici 3. 1b, 2c, 3b, 4c, 5a, 6c, 7a, 8b, 9a, 10c, 11a, 12b, 13a, 14c, 15b.

PROVA 9

Exercici 1. 1c, 2a, 3d, 4b, 5c.

Exercici 2.  1a, 2b, 3c, 4c, 5b, 6b, 7c, 8c, 9b, 10a, 11a, 12c, 13a, 14b, 15a.

Exercici 3. 1c, 2a, 3b, 4c, 5a, 6b, 7c, 8b, 9a, 10c, 11b, 12a, 13c, 14a, 15b.

PROVA 10

Exercici 1. 1a, 2b, 3d, 4c, 5a.

Exercici 2. 1c, 2a, 3b, 4a, 5c, 6b, 7c, 8a, 9b, 10a, 11c, 12b, 13a, 14c, 15b.

Exercici 3. 1b, 2c, 3a, 4b, 5b, 6a, 7c, 8a, 9c, 10b, 11b, 12a, 13c, 14b, 15b.


Dijous vam encetar el tema de les preposicions amb l'ús de les preposicions a i en en CCLloc i en CCT. Aquesta setmana enllestirem el tema de les preposicions amb la prep. a davant del CD i les prep. per per a, a més a més de l'estudi de l'ús de FINS / FINS A, CAP / CAP A, COM / COM A i d'altres preposicions compostes. Per un altre costat, veurem el canvi i la caiguda de preposicions.

ALERTA ALS MANIÀTICS DE LA PREPOSICIÓ EN:
No és correcte dir: a un poble, a unes habitacions, a molts hotels...
Parlant de temps, no hem de dir al 2013, sinó en 2013/el 2013/ l'any 2013
Tampoc hem de canviar el règim del verb: pense als problemes pense en els problemes;influeix a la informació  influeix en la informació... En casos com aquests, el verb demana la preposició en. Només la canviarem si, a continuació hi ha un infinitiu (vegeu el canvi i caiguda de preposicions)
  
LOCALITZACIÓ

A
EN
Davant noms propis de lloc
Va nàixer a Morella
Davant de noms sense determinar.
Són parella, però viuen en cases diferents.
Ens vam instal·lar en habitacions molt grans.
Davant els noms que designen parts del cos: al dit, al cap, a l’esquena.
Davant indefinits, quantitatius, demostratius i relatius:
Segur que ho trobes en algun dels calaixos de la tauleta de nit.
Ha treballat en molts llocs diferents.
En este carrer hi ha tant de sarau que no es pot dormir.
El poble en què viu és molt menut.
                                         Davant article definit:
                                         Espera’m a la porta de casa.
                                        Si vas ràpid, encara la trobaràs al carrer.
                                        Les llibretes les tens en la prestatgeria de darrere.
                                        Mira en l’armari, a veure si ho ha deixat allí.
*La forma més genuïna és usar A per a llocs físics definits (amb article) i EN per a llocs figurats amb article o sense:
A la casa  / En la imaginació

TEMPS

EN
A
PER
segle: en el segle XX
segle: al segle XX (menys recomanable)

any:  En 1977 va morir Elvis
(també: El 1977 / L’any 1977)
Al 1977...

En gener / En primavera
+ art. + mesos i estacions de l’any: A l’estiu / al maig
+ art. + mesos i estacions de l’any: per l’estiu / pel maig

+art.+ parts del dia: al matí, a la vesprada...
(pel matí...)
En Nadal
En Setmana Santa
noms de les festes i certs períodes de temps:
Al Nadal / A Setmana Santa...
noms de les festes i certs períodes de temps:
Per Nadal / Per Setmana Santa


PER o PER A?


Casos més conflictius:

Per +  infinitiu:

¡ Indica causa o mancança.
Em van posar una multa per haver passat el límit de velocitat.
Per cridar tant, t’has quedat sense postres.
La casa està per netejar.
Tinc habitacions per llogar.

¡ Causa no efectiva, intenció del subjecte de no realitzar una determinada cosa.
No menja per no embrutar.
No s’alça per no haver de netejar.

¡ Introdueix una oració final que fa referència a la intenció del subjecte de realitzar una determinada acció (voluntarietat):
Treballe per guanyar-me la vida. (“perquè vull guanyar-me la vida”)
Estudia molt per aprovar tots els exàmens. (“perquè vol aprovar tots els exàmens”).

L’oració d’infinitiu introduïda per per també podria modificar un substantiu que designa una acció realitzada voluntàriament:
La vinguda de Júlia per convéncer-nos va resultar un fracàs.


¡ Restriccions a l’acció voluntària:

El verb principal és una perífrasi d’obligació: 
Has de fer exercici per a millorar la salut.
L’oració principal és una passiva sense subjecte explícit:
Es va senyalitzar la zona per a evitar accidents.
Hi ha un canvi d’agent entre el verb principal i l’infinitiu.
El jutge va cridar l’acusat per a declarar.

Per a + infinitiu:
Introdueix un complement final que no es relaciona amb un subjecte animat, siga perquè el subjecte és inanimat o el veb o la construcció no és d’acció, siga perquè modifica un substantiu, un adjectiu o un adverbi:
Les tisores serveixen / s’usen per a tallar. (subjecte inanimat)
Hem patit molt per a arribar a temps(verb estatiu)
Ha caigut en un parany per a atrapar lladres poc hàbils (modificador del nom parany)
Fer exercici és bo per a relaxar-se. (modificador de l’adjectiu bo)
No has estudiat prou per a aprovar. (modificador de l’adverbi prou)

! En una mateixa oració, podem usar per o per a segons si volem destacar la voluntarietat o si volem introduir un complement modificador:
He comprat un llibre per aprendre anglés. (perquè vull prendre anglés).
He comprat un llibre per a aprendre anglés. (serveix per a aprendre anglés)

LES GRAFIES
Les consonants oclusives


A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents:
1. En posició final de paraula després de vocal o diftong tònics s’escriu l’oclusiva sorda corresponent, sense tenir en compte altres paraules derivades:
P >  sap, concep, cap, llop, rep, etc. Malgrat: saber, concebre, cabota, lloba, etc.
T > pot, prat, buit, salut, nebot, paret, etc. Malgrat: poder, prada, saludat, neboda, aparedar.
 > amic, bec, dic, afalac, plec, poruc, feixuc, etc. Malgrat: amiga, bega, diga, afalagar, poruga...
Algunes excepcions (bàsicament cultismes i estrangerismes) són: Carib, snob, Jacob, adob, cub, club, tub...; fred, sud, quid, almud, fluid, Alfred, David, Bagdad i paraules femenines acabades en –itud, -etud (quietud, multitud...); pedagog, estrateg, mag...
2. A final de paraula després de vocal àtona o de consonant escriurem la mateixa grafia que apareix en els derivats o mots de la mateixa família lèxica:
P > serp (serpent), llamp (llampec), pòlip (polipós)...
àrab (Aràbia), tomb (tombar), verb (verbal)...
T > sort (sortejar), fart (fartó), esvelt (esveltesa)...
D > ràpid (rapidesa), sord (sordesa)...
clàssic (clàssica), marc (emmarcar)...
càstig (castigar), fang (fangós), llarg (llarga).
EXCEPCIONS:
-          La 1a persona del present d’indicatiu és amb –caprenc, estenc, tinc, fonc, etc.
-          Una sèrie de paraules: ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, ròssec,...
Recordem que tots els gerundis acaben en –tanant, perdent, tenint... I hi ha també adjectius i substantius acabats en –and, -end, que coincideixen amb el castellà: sumand, minuend, nefand, dividend, reverend, etc.
3. En posició final de síl·laba, a l’inici o enmig de paraula, convé tenir presents els aplecs següents:
P
Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt-
capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte
B
Inicial i medial en: ab-, ob-, sub-
absent, objecte, obscur, subjecte
T
Inicial en: atz-, atl-, atm-
atzar, atzavara, atles, atmosfèric
D
Inicial en : ad-
addicció, adduir
C
Inicial i medial davant: c, s, t, z
accepció, succés, delicte, èczema
G
Inicial i medial davant: d, g, m, n
amígdala, sagnar, suggestió, augment

ACTIVITAT
1. Col·loca la consonant oclusiva corresponent:
llo_
fre_
pare_
afala­_
aba_
joventu_
estóma_
ràpi_
fàsti_
quietu_
demago_
heral_
actitu_
su_
aràbi_
poru_
se_
partíci_
càsti_
esno_
ver_
manya_
fon_
àne_
poli_
estrate_
pedago_
salu_
espàrre_
càrre_


L’oposició oclusiva / fricativa (b/v)
En moltes llengües romàniques (francés, italià, etc.) es produeix l’oposició entre el fonema /b/ (bilabial oclusiu sonor) i el fonema /v/ (labiodental fricatiu sonor). Aquesta distinció, encara ben viva en gran part del domini lingüístic català, permet distingir en la pronúncia paraules com bellesa/vellesa, bena/vena, beure/veure, baca/vaca, botar/votar... Però, sovint es produeix la confusió entre la grafia b i la grafia v, sobretot en els parlars que han perdut la distinció fonètica entre tots dos fonemes.

Cal tenir en compte, però, que de vegades hi ha pseudoderivats, que no provenen d’una paraula patrimonial, sinó directament del llatí (cultismes): avortar (abortivitat), berruga (verrucària), calb (calvície), cervell (cerebral), corba (curvatura), deure (dèbit), moure (mòbil), sa vi (saberut)...
Paraules amb b: acabar, arribar, baró, basc, bena, berruga, biga, Biscaia, bolcar, bufeta, calb, corb, mòbil, oblidar, rebentar, rebolcar, riba, saba, trobador, etc.
Paraules amb v: advocat, alcova, almívar, aprovar, avall, avet avorrir, avortar, canvi, cavall, covard, esvelt, gavardina, govern, gravar, haver, pavelló, provar, savi, taverna, travar, trèvol, vernís, voltor, etc.

ACTIVITATS
2. Col·loca les grafies corresponents de les consonants bilabials, dentals o velars:

o_blidar
tram_ia
can_iar
a_anç
xo_
cor_a
du_te
su_il
pessi_
tràfe_
casca_ell
tro_ador
almí_ar
ca_aller
ro_ell
a_ecte
_iga
escara_at
màne_
ga_ardina
llampe_
gra_ar
espa_ilar
em_enar
a_orrir
trè_ol
parlà_eu
ja_elina
_edell
_oltor
Córdo_a
ra_al
_ernissar
sa_ó
pròle_
su_
tal_
mo_ilitat
lla_i
pa_elló
ta_erna
càsti_
a_anç
re_
co_ard
pro_ador
o_scur
si_ella

3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
- Aquell su_jecte vivia a_stret en o_scures su_tileses.
- Esta_a a_orrit de tantes pro_es de gra_ació.
- Aca_a d’arri_ar l’ad_ocat amb un aire desim_olt.
- Ca_ficat com estaves, has tingut un la_sus i ho has ca_girat tot.
- L’à_ia passeja_a amunt i a_all tota can_iada, per les anè_dotes que ha_ia sentit.
- No co_sa_a el sentit de les seues conje_tures.
- Ma_dalena s’ac_elerava quan Lluís li gra_a_en programes su_erents.
- Tre_alla_a en un assum_te esplèndi_ que l’ha_ia ca_tivat de so_te.
- Evitar la corru_ció del llenguatge és una tasca ca_dal per als escriptors.



5a sessió: 20/OCTUBRE/2020 

CONTROL DE NIVELL C1 DE VALENCIÀ (SOLUCIONS) 

1.conec / meresca  2 recorrerem / hem recorregut  3 encengueu  4 mantingut  5 sap / confon  6 ocorrent  7 entés  8 pateix (patixvol  9 resolt / difonguen  10 rebran  11 conduïsca  12 escriviu  13 déiem  14 pertanyut (pertangut)  15 veiem (veem)  16 isca. 

2. volguérem  2 confongué  3 havia absolt  4 réiem  5 tussen  6 cresquéreu  7 romanguéreu  8 veiera  9 perdràs  10 hagueres vingut  11 teniu  12 ves  13 visqueres  14 fóreu  15 traduïsca. 

3. aparegut  2 venut  3 pertangut/pertanyut  4 oferit  5 sabut  / fet  6 cabut  7 molt  8 sigut  9 resolt  10 obert  / atés  11 respost  12 rebut  13 vençut  14 comés  15 promés  16 corregut  17 escrit  18 tret  19 fos. 




4a sessió: 13/OCTUBRE/2020 

L'accentuació: regles d'accentuació, l'accent en la e i la o, l'accent diacrític i la divergència de tonicitat. Quant al tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. 
També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment,  -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes). 

ELS PRONOMS FEBLES

Funcions dels pronoms febles. 3a persona

COMPLEMENTS PRONOMS EXEMPLES
Complement Directe
Definit. Pot portar:
- article definit - demostratiu - possessiu - nom propi
Has portat les verdures? > Les has portades? EL, LA
Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida. ELS, LES
Vaig vore el teu germà > El vaig vore. Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.

Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res. La funció de CD la realitza un infinitiu. EN
Has portat verdures? > N’has portat? Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.

Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò. HO
Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir. Volia allò > Ho volia. Sabia
el que passaria > Ho sabia.


Complement Indirecte
Si és un CI animat LI, ELS No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat. Si és un CI inanimat (preferiblement) HI No faces més voltes al tema > No hi faces més voltes.

Complement de Règim Verbal
-Introduït per la preposició DE. EN
S’ha oblidat d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat S’ha oblidat que havia d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat. -Introduït per una altra preposició. HI Jugaren a bàsquet? –Hi jugaren.

Atribut
Si és definit EL, LA ELS, LES Pere és el metge del poble > Pere l’és. Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO
HO Pere és metge > Pere ho és.
Pere és el metge del poble > Pere ho és Per a donar èmfasi (partitiu) EN Mira que n’ets, de llest!
Si n’estic, de farta!

Complement predicatiu
És semblant al CCM però en aquest cas modifica dos elements de l’oració. HI
Vingué molt cansada? –Hi vingué. Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa. Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.

Amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar EN 
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet Aquest senyor Peris, o com se’n
diga... 
Amb valor emfàtic: Que en va, de brut! Si en vingué, de cansat!

Complement del nom
Precedit de la prep. DE, completa un nom com si fóra un adjectiu. EN
Entens el significat d’aquesta paraula? > N’entents el significat? Llig el text i fes-ne un resum. Estigué a Oriola i en visità les esglésies.

Complement Circumstancial
CC Temps HI: Vingué a casa a les cinc > Hi vingué a casa No treballa de vesprada > No hi treballa
CC Manera HI: Ha fet l’exercici ràpidament > Hi ha fet l’exercici Ha fet l’exercici de pressa > Hi ha fet l’exercici
CC precedit de qualsevol prep., excepte DE
Va a Alacant > Hi va Ha arribat a casa > Hi ha arribat Passa per l’hospital > Hi passa
CC precedit de la prep. DE EN Ve d’Alacant > En ve CC Causa M’alegre per tu > Me n’alegre Verbs i expressions prefixades amb pronoms febles
Verbs: anar-se’n, tornar-se’n, haver-hi... de percepció: veure-s’hi, sentir-s’hi, tocar-hi (entendre, tindre seny): Sense les ulleres no m’hi veig. Va quedar completament sord, no s’hi sent. El iaio està tan major que no hi toca.

Complement d’un adverbi
Precedit de qualsevol preposició HI Posa’t davant de la moto > Posa-t’hi al davant

Subjecte
Indefinit. Sol aparéixer en verbs com sortir, eixir, arribar... EN
Arribaren tres persones? > N ́arribaren tres. Ix algun tren cap a Vinaròs? 
–N ́ix un a les tres.
Expressions: Va armar-la! Me les he tingudes amb ell. Som-hi! Ara no hi caic 



APRENEM MÉS...

1. Escriviu al costat dels infinitius següents la forma de gerundi corresponent:


a) Aparéixer: apareixent
b) Beure: ____________
c) Cabre: ____________
d) Caure: ____________
e) Coure: ____________
f) Creure: ____________
g) Deure: _____________
h) Dir: _______________
i) Dur: _______________
j) Meréixer ____________
k) Haver: _____________
l) Moure: _____________
m) Poder: ______________
n) Ploure:______________
o) Prendre: ____________
p) Riure: ______________
q) Saber: ______________
r) Ser: ______________
s) Tenir: ______________
t) Traure: _____________
u) Viure: ______________



2. Empleneu-ne els buits amb les formes de gerundi corresponents als verbs que hi ha entre parèntesis:
a) Em van explicar que la mèdium estava __escrivint__ (ESCRIURE) automàticament induïda per un esperit.
b) Segons la iridiologia, _____________(VEURE) l’iris d’una persona es pot saber si té alguna malaltia.
c) _____________ -te (CONÉIXER), no és estrany que cregues en aparicions.
d) Estava ___________ (PLOURE) quan començàrem la sessió d’espiritisme.
e) No ens ho podíem creure: l’adolescent estava ____________ (MOURE) objectes amb el poder de la ment.
f)Vivia feliç _____________ (CREURE) fermament que hi havia una altra vida més enllà de la mort.
g) Els albiraments d’ovnis estan _____________ (SER) més freqüents cada vegada.
h) L’espectre estava ______________ (PRENDRE) forma humana davant dels nostres ulls aterrits.

3. Poseu el participi dels infinitius entre parèntesis en les frases següents:
1. Ja han ______________ (APARÉIXER) així, de cop i volta.
2. Ja han ______________ (VENDRE) la casa.
3. Sempre han ____________ (PERTÀNYER) a aquella associació.
4. M’ha ____________ (OFERIR) un treball molt bo.
5. Si ho haguera ____________ (SABER) abans no ho hauria _________ (FER).
6. M’he _____________ (ESTRÉNYER) una mica la falda. Què et sembla?
7. Hi ha _____________ (CABER) tot, a la maleta?
8. Ja has ____________ (MOLER) el café?
9. Ha _____________ (SER) un sopar meravellós.
10. Has ____________ (RESOLDRE) molt bé el problema.
11. M’ha _________ (OBRIR) la porta de seguida i m’han _______ (ATENDRE) molt correctament.
12. És una llàstima però el teu alumne no ha ____________ (RESPONDRE) totes les preguntes. 13. Fa uns minuts que hem _______________ (REBRE) el teu paquet.
14. No li guanye mai als escacs, però avui l’he _____________ (VÉNCER).
15. Com ha ____________ (CRÉIXER) el teu fill!
16. Ha _____________ (COMETRE) un gran error i ara no sap què fer.
17. Han ______________ (RETENIR) tots els ostatges.
18. M’han ____________ (PROMETRE) que m’ho enviaran prompte?
19. No sé per què has _________________ (CÓRRER) tant.
20. Em pensava que ja li havies ____________ (ESCRIURE).
21. Ha _____________ (TRAURE) la millor nota de tota la classe.
22. No hi ha llum perquè s’ha ____________ (FONDRE) la bombeta.
23. Si has _____________ (VOLER) aclarir-nos els dubtes, no ho has ______________ (ACONSEGUIR).
24. L’acusada ha estat _____________ (ABSOLDRE).
25. No has _______________ (ENCENDRE) el foc encara?
26. Han _____________(ESTABLIR) uns criteris d’avaluació nous.
27. Maria ha ______________ (COMPONDRE) una cançó preciosa per al festival.
28. Disculpe, crec que m’ha _____________ (CONFONDRE) amb una altra persona.
 29. Encara no has ____________ (IMPRIMIR) el treball? Doncs ja ho hauries d’haver _____________ (FER)!
30. L’arròs encara no s’ha ________________ (COURE). 



LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (VÍDEOS)

PROVA DE C1. JQCV (abril 2019) CLAUS


EXERCICI 1

1C, 2A, 3C, 4D, 5C 

EXERCICI 2

6a, 7c, 8b, 9b, 10a, 11c, 12a, 13b, 14b, 15b, 16c, 17c, 18c, 19a, 20a

EXERCICI 3 

21a, 22a, 23b, 24c, 25a, 26a, 27c, 28c, 29a, 30a, 31b, 32c, 33a, 34c, 35b

CLAUS 3a, 4a i 5a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
posseíeu, duia, anàreu, reunió // 
deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // 
túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // 
préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // 
hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // 
freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // 
europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // 
palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // 
fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // 
espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // 
tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // 
següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // 
comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // 
rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua


DOSSIER 1: PRÀCTIQUES DE VERBS (CLAUS)
PRESENT D’IND. 1a conj.
1c. menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen/ jugue, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen / alce, alces, alça, alcem, alceu, alcen / tanque, tanques, tanca, tanquem, tanqueu, tanquen / neteja, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen ...
2. assagen, fumes, deixeu, juguem, penge, penges, escalfa, donen, avanceu, abrigue.
PRESENT D’IND. 2a conj.
4. promets, saps, combat, sabem, perdeu, podem, debaten, admet, caps, concebem, rep, rebeu, romps.
PRESENT D’IND. 3a conj.
6b. assisteixen/assistixen, s’avorreix, avorriu, discutisc, obriu, dirigeix, em vestisc, sent, compartim, diverteixes, frigen (fregeixen), condueixen (conduïxen), conduïm, agraïsc, estableix, tiny (tenyeix).
7. entenguí, entenguera, córrec, córrega, correguera, resolguí, resolguera, confonc, confonga, confonguera, tinguí, tinguera, vinc, vinga.
8. PRESENT D’IND. Prenc, prencs, pren, prenem, preneu, prenen; molc, mols, mol, molem, moleu, molen; duc, dus, du, duem, dueu, duen; dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.
PERFET SIMPLE. Prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguí, molgueres, molgué, molguérem, molguéreu, molgueren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren.
PRESENT DE SUBJ. Prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen; molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen; duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen; diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen.
IMPERFET DE SUBJ. Prenguera, prengueres, prenguera, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguera, molgueres, molguera, molguérem, molguéreu, molgueren; duguera, dugueres, duguera, duguérem, duguéreu, dugueren; diguera, digueres, digurera, diguérem, diguéreu, digueren.
9. vingueres, suspenguérem, encenguem, ofengues, dissolguera, venga, atenguéreu, estenguí, tinga, absolga.
10. PRESENT IND. clous, cloeu, clouen; moc, mous, mou, movem, moveu, mouen; trac, traus, trau, traem, traeu, trauen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; dec, deus, deu, devem, deveu, deuen; ric, rius, riu, riem, rieu, riuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.
PERFET SIMPLE. Cloguí, clogueres, clogué, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren; traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
PRESENT SUBJ. Cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen; moga, mogues, moga, moguem, mogueu, moguen; traga, tragues, traga, traguem, tragueu, traguen; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; riga, rigues, riga, riguem, rigueu, riguen; escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen.
IMPERFET SUBJ. Cloguera, clogueres, cloguera, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguera, mogueres, moguera, moguérem, moguéreu, mogueren; traguera, tragueres, traguera, traguérem, traguéreu, tragueren; beguera; deguera, degueres, deguera, deguérem, deguéreu, degueren; riguera, rigueres, riguera, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguera, escrigueres, escriguera, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.

11. ric, begues, mogueu, escriguéreu, riguen, dorma, perdes, congloguera, traga, mogueu.
12. castigues, busqueu, equivoqueu, expliques, jutgeu, mareja, alce, mengeu, viatja.
13. dius, duem, clouen, cauen, rieu, trac, seieu, bevem, deveu, escric, visc.
14. veig, pogueres, vull, caic, sóc, són, és, ets.
15. ofereixen, concedeix, vesteixen, reuneix, moren, concedeixen, vesteixen, reuneixen, munyen.
16. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten; escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen; llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen (llegisc, llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegeixen); frig, friges, frig, fregim fregiu, frigen; vist, vists, vist, vestim, vestiu, visten; riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen.
19. cusen, llig (llegisc), fregiu, surts, vesteix (vist), riny, escupen (escopeixen), culls, lliges (llegeixes).

3a sessió: 6/OCTUBRE/2020 


Aquesta setmana encetem el tema de "Les formes no personals  del verb (infinitiu, gerundi i participi). Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).
Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).
Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...




CLAUS 1a i 2a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // 
brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // 
hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // 
taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // 
bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda--
joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // 
sentència, altruista, féiem, còmic  // heroi, féieu, remei, examen // 
crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // 
copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor

CLAUS PROVA 2

Exercici 1. 1b, 2a, 3d, 4c, 5b.

Exercici 2. 1b, 2a, 3c, 4b, 5a, 6b, 7c, 8a, 9b, 10c, 11a, 12b, 13a, 14b, 15c

NOTA: mentre: és una conjunció temporal que significa durant el temps en quèMentre tu agranes el menjador, jo netejaré la cuinaMentrestant: és un adverbi temporal que fa referència a durant el temps en què passa alguna cosa. Sol indicar una acció paral·lela a una que ja hem esmentat: Tu agrana el menjador. Mentrestant, jo netejaré la cuina.

Exercici 3. 1b, 2c, 3a, 4c, 5b, 6b, 7c, 8a, 9b, 10a, 11c, 12a,13b, 14a, 15c.

2a sessió: 22/SETEMBRE/2020 

 Hem fet un repàs de la flexió verbal i hem vist el grup de verbs velaritzats (II) (nàixer, viure, créixer i meréixer), que fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté  (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., pret. perfet simple i participi.Tot seguit hem vist els verbs de la 3a conjugació: verbs purs i verbs incoatius, (que són la majoria dels verbs de la 3a conj., i es caracteritzen per afegir un increment o terminació, -isc / -(e)ix, entre l'arrel i els morfemes en les tres persones de singular i la 3a per. de plural), que només es diferencien en els dos presents, el d'indicatiu i el de subjuntiu, i en l'imperatiu.

A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts).

"LES PERÍFRASIS VERBALS"

Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
       Perífrasi d’obligació.
-          Personal:    haver + de + inf. (“Has d’arribar abans de migdia”)
caldre + que + subj. (“Cal que faces el treball”)
-          Impersonal (sense subjecte): haver-se +de+inf.  (“S’ha d’emplenar el full”)
   caldre + inf. (“Cal anar amb compte”)
També es pot expressar obligació amb la construcció: És necessari /menester + inf. o + que+subj.
►Cal evitar les construccions del castellà:
*Tindre + que
* Haver-hi  + que + inf.
* Ser precís

      Perífrasi de probabilitat.
Per a expressar la probabilitat s’usa la perífrasi: deure + inf. (“Deuen tenir molt de fred perquè han encés la calefacció”).
És equivalent a un adverbi de probabilitat (potser, segurament, probablement, tal vegada...) + verb en futur (o present o passat): “Potser plourà”. O equivalent a poder +ser+oració de subjuntiu: “Pot ser que isquen molt tard”.
►Cal evitar les construccions incorrectes següents:
-És incorrecte intercalar la preposició de entre el verb deure i l’infinitiu (*Deuen de estar de viatge).
- No és correcte l’ús de la paraula igual com a adverbi de probabilitat (*Igual anem al parc d’excursió): Pot ser que vaja al parc. Potser aniré al parc.
També cal evitar l’ús del futur o l’ús del condicional per a expressar la probabilitat (*Haurà eixit de viatge.  Deu haver eixit de viatge) // (*Arribarien a casa després de mitjanit.  Devien arribar a casa després de mitjanit).

       Perífrasi d’imminència.
Per a expressar la imminència o el futur immediat no podem usar la perífrasi anar + a + inf., sinó que se sol expressar amb les perífrasis estar a punt de + inf. / estar per + inf.
Els viatgers estan a punt d’arribar.
La perífrasi anar + a + inf. es pot usar per a expressar imminència si ens referim a un temps passat (Anava a gitar-me quan vaig escoltar uns colps a la porta).  Si ens referim al futur, la perífrasi  anar + a + inf. és incorrecta; usarem el futur o el present, sovint introduït per l’adv. ara (Ara et portaré un refresc). Tanmateix, la construcció anar + a + inf. és correcta quan el verb anar té el valor de moviment o de desplaçament (Vaig a portar els pastissos perquè els convidats volen tastar-los).

Truquets per a accentuar correctament les vocals e, o.

Exemples
Excepcions
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes
menjaré, pretén, després, camió, torró...
terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, reòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs...
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes
diòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul...
formes del verb serfóra
verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)
estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec...
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules esdrúixoles
gènere, pèrdua, memòria, València...
fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, esglésiallémena, feréstega...
verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...
 
Les grafies eo representen dos sons diferents:

¡ La erepresenta el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).

¡ La orepresenta el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)

Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la o o la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.

Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):

Casos en què la e és oberta:

1. Davant de síl·labes que duguen una i o una upremi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.

2. Davant de l, l·l,  rr i r: cel, novel·la, serra, verd.

3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions: església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta, excepte.
Casos en què la o és oberta :
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions: estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -oaçò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/­olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).

APRENEM MÉS... 


1a sessió: 22/SETEMBRE/2020 

Hem començat amb el tema de la flexió verbalConcretament, hem vist alguns temps verbals del mode indicatiu de la 1a conjugació (tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR). Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre), i hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret amb els verbs velaritzats (un grup de verbs irregulars que comparteixen les mateixes irregularitats): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer,   -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir dur.  Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats: 

1) Fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).

[Recordeu: un verb és regular  si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].


PROVA D’ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES (CLAUS)

1.b / 2.b / 3.a / 4.c / 5.c / 6.a / 7.b / 8.c / 9.c / 10.b
11.c /  12.a  / 13.b  / 14.b  / 15.a  /  16.c  /  17.a  /  18.c  / 19.c  /  20.b
21c, 22c, 23a, 24c, 25a, 26c, 27a, 28a, 29c, 30c.
31b, 32a, 33b, 34c, 35b, 36c, 37a, 38c, 39a, 40c.
41b, 42a, 43c, 44a, 45b, 46c, 47c, 48b, 49a, 50c.
51c, 52b, 53a, 54a, 55a, 56c, 57a, 58a, 59c, 60a.
61b, 62b, 63b, 64c, 65c, 66a, 67b, 68a, 69a, 70b.
71c, 72b, 73b, 74a, 75b, 76a, 77a, 78b, 79c, 80b.
81c, 82c, 83a, 84a, 85b, 86a, 87a, 88c, 89b, 90b.
91a, 92c, 93c, 94b, 95c, 96c, 97a, 98c, 99c, 100c.
101b, 102c, 103b, 104a, 105a, 106b, 107c, 108c, 109a, 110b.



Ací teniu un enllaç que us permetrà fer pràctiques de la flexió verbal:


SOLUCIONS FULLS DE VERBS



1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.

1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.
















































































JULIOL/ ANY 2020 (de l'era del COVID-19)



LES GRAFIES
Les consonants oclusives


A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents:
1. En posició final de paraula després de vocal o diftong tònics s’escriu l’oclusiva sorda corresponent, sense tenir en compte altres paraules derivades:
P >  sap, concep, cap, llop, rep, etc. Malgrat: saber, concebre, cabota, lloba, etc.
T > pot, prat, buit, salut, nebot, paret, etc. Malgrat: poder, prada, saludat, neboda, aparedar.
 > amic, bec, dic, afalac, plec, poruc, feixuc, etc. Malgrat: amiga, bega, diga, afalagar, poruga...
Algunes excepcions (bàsicament cultismes i estrangerismes) són: Carib, snob, Jacob, adob, cub, club, tub...; fred, sud, quid, almud, fluid, Alfred, David, Bagdad i paraules femenines acabades en –itud, -etud (quietud, multitud...); pedagog, estrateg, mag...
2. A final de paraula després de vocal àtona o de consonant escriurem la mateixa grafia que apareix en els derivats o mots de la mateixa família lèxica:
P > serp (serpent), llamp (llampec), pòlip (polipós)...
àrab (Aràbia), tomb (tombar), verb (verbal)...
T > sort (sortejar), fart (fartó), esvelt (esveltesa)...
D > ràpid (rapidesa), sord (sordesa)...
clàssic (clàssica), marc (emmarcar)...
càstig (castigar), fang (fangós), llarg (llarga).
EXCEPCIONS:
-          La 1a persona del present d’indicatiu és amb –caprenc, estenc, tinc, fonc, etc.
-          Una sèrie de paraules: ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, ròssec,...
Recordem que tots els gerundis acaben en –tanant, perdent, tenint... I hi ha també adjectius i substantius acabats en –and, -end, que coincideixen amb el castellà: sumand, minuend, nefand, dividend, reverend, etc.
3. En posició final de síl·laba, a l’inici o enmig de paraula, convé tenir presents els aplecs següents:
P
Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt-
capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte
B
Inicial i medial en: ab-, ob-, sub-
absent, objecte, obscur, subjecte
T
Inicial en: atz-, atl-, atm-
atzar, atzavara, atles, atmosfèric
D
Inicial en : ad-
addicció, adduir
C
Inicial i medial davant: c, s, t, z
accepció, succés, delicte, èczema
G
Inicial i medial davant: d, g, m, n
amígdala, sagnar, suggestió, augment

ACTIVITAT
1. Col·loca la consonant oclusiva corresponent:
llo_
fre_
pare_
afala­_
aba_
joventu_
estóma_
ràpi_
fàsti_
quietu_
demago_
heral_
actitu_
su_
aràbi_
poru_
se_
partíci_
càsti_
esno_
ver_
manya_
fon_
àne_
poli_
estrate_
pedago_
salu_
espàrre_
càrre_


L’oposició oclusiva / fricativa (b/v)
En moltes llengües romàniques (francés, italià, etc.) es produeix l’oposició entre el fonema /b/ (bilabial oclusiu sonor) i el fonema /v/ (labiodental fricatiu sonor). Aquesta distinció, encara ben viva en gran part del domini lingüístic català, permet distingir en la pronúncia paraules com bellesa/vellesa, bena/vena, beure/veure, baca/vaca, botar/votar... Però, sovint es produeix la confusió entre la grafia b i la grafia v, sobretot en els parlars que han perdut la distinció fonètica entre tots dos fonemes.

Cal tenir en compte, però, que de vegades hi ha pseudoderivats, que no provenen d’una paraula patrimonial, sinó directament del llatí (cultismes): avortar (abortivitat), berruga (verrucària), calb (calvície), cervell (cerebral), corba (curvatura), deure (dèbit), moure (mòbil), sa vi (saberut)...
Paraules amb b: acabar, arribar, baró, basc, bena, berruga, biga, Biscaia, bolcar, bufeta, calb, corb, mòbil, oblidar, rebentar, rebolcar, riba, saba, trobador, etc.
Paraules amb v: advocat, alcova, almívar, aprovar, avall, avet avorrir, avortar, canvi, cavall, covard, esvelt, gavardina, govern, gravar, haver, pavelló, provar, savi, taverna, travar, trèvol, vernís, voltor, etc.

ACTIVITATS
2. Col·loca les grafies corresponents de les consonants bilabials, dentals o velars:
o__lidar    tram__ia    can__iar   a__anç    xo__    cor__a
du__te    su__il    pessi__

3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
- Aquell su_jecte vivia a_stret en o_scures su_tileses.
- Esta_a a_orrit de tantes pro_es de gra_ació.
- Aca_a d’arri_ar l’ad_ocat amb un aire desim_olt.
- Ca_ficat com estaves, has tingut un la_sus i ho has ca_girat tot.
- L’à_ia passeja_a amunt i a_all tota can_iada, per les anè_dotes que ha_ia sentit.
- No co_sa_a el sentit de les seues conje_tures.
- Ma_dalena s’ac_elerava quan Lluís li gra_a_en programes su_erents.
- Tre_alla_a en un assum_te esplèndi_ que l’ha_ia ca_tivat de so_te.

- Evitar la corru_ció del llenguatge és una tasca ca_dal per als escriptors.


D'altra banda, hem vist els verbs de la 3a conjugació: verbs purs i verbs incoatius, (que són la majoria dels verbs de la 3a conj., i es caracteritzen per afegir un increment o terminació, -isc / -(e)ix, entre l'arrel i els morfemes en les tres persones de singular i la 3a per. de plural), que només es diferencien en els dos presents, el d'indicatiu i el de subjuntiu, i en l'imperatiu.

Aquesta setmana també hem encetat el tema de "Les formes no personals  del verb (infinitiu, gerundi i participi). Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).
Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).
Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...

A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts).

PERÍFRASIS VERBALS

Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
1.       Perífrasi d’obligació.
-          Personal:    haver + de + inf. (“Has d’arribar abans de migdia”)
caldre + que + subj. (“Cal que faces el treball”)
-          Impersonal (sense subjecte): haver-se +de+inf.  (“S’ha d’emplenar el full”)
   caldre + inf. (“Cal anar amb compte”)
També es pot expressar obligació amb la construcció: És necessari /menester + inf. o + que+subj.
►Cal evitar les construccions del castellà:
*Tindre + que
* Haver-hi  + que + inf.
* Ser precís

2.       Perífrasi de probabilitat.
Per a expressar la probabilitat s’usa la perífrasi: deure + inf. (“Deuen tenir molt de fred perquè han encés la calefacció”).
És equivalent a un adverbi de probabilitat (potser, segurament, probablement, tal vegada...) + verb en futur (o present o passat): “Potser plourà”. O equivalent a poder +ser+oració de subjuntiu: “Pot ser que isquen molt tard”.
►Cal evitar les construccions incorrectes següents:
-És incorrecte intercalar la preposició de entre el verb deure i l’infinitiu (*Deuen de estar de viatge).
- No és correcte l’ús de la paraula igual com a adverbi de probabilitat (*Igual anem al parc d’excursió): Pot ser que vaja al parc. Potser aniré al parc.
També cal evitar l’ús del futur o l’ús del condicional per a expressar la probabilitat (*Haurà eixit de viatge.  Deu haver eixit de viatge) // (*Arribarien a casa després de mitjanit.  Devien arribar a casa després de mitjanit).

3.       Perífrasi d’imminència.
Per a expressar la imminència o el futur immediat no podem usar la perífrasi anar + a + inf., sinó que se sol expressar amb les perífrasis estar a punt de + inf. / estar per + inf.
Els viatgers estan a punt d’arribar.
La perífrasi anar + a + inf. es pot usar per a expressar imminència si ens referim a un temps passat (Anava a gitar-me quan vaig escoltar uns colps a la porta).  Si ens referim al futur, la perífrasi  anar + a + inf. és incorrecta; usarem el futur o el present, sovint introduït per l’adv. ara (Ara et portaré un refresc). Tanmateix, la construcció anar + a + inf. és correcta quan el verb anar té el valor de moviment o de desplaçament (Vaig a portar els pastissos perquè els convidats volen tastar-los).



APRENEM MÉS...

MODEL EXAMEN CIEACOVA (juny '19).
REDACCIÓ (250 PARAULES): CAL TRIAR UNA DE LES DUES OPCIONS DEL MODEL D'EXAMEN CIEACOVA.
⇒ UNITAT 2 (PUNT PER PUNT).
  3 FULLS DEL DOSSIER 3 DE VERBS (p. 104-106, exercicis d'imperatiu).

2a sessió: JULIOL/ ANY 2020 (de l'era del COVID-19)

Hem fet un repàs de la flexió verbal i hem vist el grup de verbs velaritzats (II) (nàixer, viure, créixer i meréixer), que fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté  (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., pret. perfet simple i participi.
D'altra banda, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i 
d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. 

També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: 
-ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment,  -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar
-ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes). 
Per a tancar la sessió hem fet pràctiques d'expressió oral.

APRENEM MÉS...

MODEL EXAMEN CIEACOVA (GENER '20). Exercicis 5 i 6.
EXERCICI VERBS FOTOCÒPIES (3 FULLS).
REDACCIÓ (200 PARAULES): CAL TRIAR UNA DE LES OPCIONS PROPOSADES.
UNITAT 1 (PUNT PER PUNT).
EXERCICI D'ACCENTUACIÓ I DIÈRESI (2a  i 3a columnes).
EXERCICIS D'ACCENTUACIÓ I DIÈRESI (fotocòpies excepcions de la dièresi).
EXERCICIS DE VERBS DEL DOSSIER 3 (Present d'indicatiu).


1a sessió: JULIOL/ ANY 2020 (de l'era del COVID-19)

Xiques i xics, hem encetat el curs amb una presentació general del material, dels recursos de què disposem i de l'objectiu fonamental: obtindre el certificat de nivell C1, per a la qual cosa tindrem la possibilitat de presentar-nos a dues proves diferents: CIEACOVA (octubre) I EOI (setembre).
Hem començat amb el tema de la flexió verbalConcretament, hem vist alguns temps verbals del mode indicatiu de la 1a conjugació (tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR). Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre), i hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret amb els verbs velaritzats (un grup de verbs irregulars que comparteixen les mateixes irregularitats): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer,   -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir dur.  Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats: 

1) Fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).

[Recordeu: un verb és regular  si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].

D'altra banda, hem vist el tema de l'accentuació: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i hem posat èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals o obertes.
[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: busca la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].


APRENEM MÉS...


MODEL EXAMEN CIEACOVA (GENER '20).
EXERCICI VERBS FOTOCÒPIES (3 FULLS).
REDACCIÓ (200 PARAULES): CAL TRIAR UNA DE LES OPCIONS PROPOSADES.
UNITAT 10 (PUNT PER PUNT).
EXERCICI D'ACCENTUACIÓ (1a columna).


PRÀCTIQUES DE VERBS: CLAUS

Ex. 1: vol, bull, acabe, rebat, tus.
2) menjàvem, coíeu, incloïa, creía, necessitàvem, treies, reia, feia, duia, seien.
3) emeté (va emetre), compongueren, tragueren, obrires, encengueren, cregué, fiu (vaig fer).
4) ha emés, han compost, han tret, has obert, s’han encés, ha cregut, he fet.
5 i 6) duguí (vaig dur), miràreu, isquéreu, quedàreu, anàrem, acomboiaren, treballa, estudiaren, suspengueren.
7) voldrà, aniré, vindrem, valdran, fareu.
8) voldria, tallarien, vindria, faria, vendries.
9) sapiguem (sapiem), puge, vinga, diga, patisques, aproves, tragues.
10) ploguera, tinguera, fóra, depenguera, hi haguera.
11 i 12) fera (fes), correguérem, donàreu, tingueres, volgueren.
13) bega, eixiu, faça, vés, tanca, pugeu, conduïsca.

14) réiem, conec, mogueu, rep, resolguera, refaces, satisfaça, admetem, beveu, sé (sabré), recorregut, sabera, admetran, llija, descús, begueu, isqueres, rebràs, bulla, retransmetrien, mogueu, obriguem, vaig estudiar, inclouen (incloïen), rigueu, vulga, aclarisca, convença, pertanyeu, segueu, poguera, muira, dorma, creem, desfaça, vull, reprimisca, responguem,  faça, vull, perdes, complaïa, estigueu, responeu, vulga, perda, removeu, coneguérem, muira, isca,// corregueres, puguem, vulga, apareguen, sàpiguen (sàpien), traga, faces, dóna, creguéreu, ets, ploga, créiem, deveu, reduïsques, duien, ocórrega, introduïu, pertanyeria, tossiries, transigiríeu, vinguem, sàpiga (sàpia), faça, isca, mengeu, conegueu, escupa (escopisca), pugueu, creguéreu, adormim, perdé, engula (engolisca), espessisques, teniu, beguem.




SOLUCIONS FULLS DE VERBS



1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.

1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.

per què, perquè o per a què?


per què
Interrogatiu. Equival a “per quin motiu”, tant en preguntes directes com indirectes.
Per què no m’has avisat?
No sé per què no m’has avisat.
Estructura de relatiu. Combinació de la preposició per i el relatiu àtonquè. És equivalent a “pel qual”, “per la qual”, “pels quals” o “per les quals”.
Desconeixem el motiu per què ha dimitit.
Desconeixem el motiu pel qual ha dimitit.
per a què
Interrogatiu de finalitat. Pregunta la finalitat, tant en oracions interrogatives directes com indirectes.
Per a què serveix eixe aparell?
No sé per a què serveix eixe aparell.
perquè
Conjunció causal. Indica el motiu o la causa de l’acció expressada en l’oració principal.
Hui no ha eixit de casa perquè té febra.

Conjunció de finalitat. Indica la finalitat de l’acció expressada en l’oració principal.
Serà millor que òbriga les finestres perquè entre l’aire.
Publicaran els resultats en tots els mitjans perquè tothom se n’assabente.
Substatiu. Motiu, raó, causa.
M’agradaria saber el perquè de la seua actitud.
El perquè de tot plegat és un recull de contes de Quim Monzó.


Tipus de textos

A CONTINUACIÓ US PASSE L'ENLLAÇ A UN BLOG ON PODEU CONSULTAR MODELS DE TEXTOS, CARACTERÍSTIQUES, EXEMPLES I PAUTES DE REDACCIÓ



LA CARTA     LA CARTA (2)

L'INFORME (amb referències a la Mediació) L'INFORME (2)


LA CRÒNICA (exemple comentat)







 Feu una ullada als consells per a l'expressió oral que teniu a continuació:

Resultado de imagen de CONSELLS PER A PARLAR EN PUBLIC
































[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”
1. fuma, prepare, pintem, treballes, entren, esquieu.
2. passege, passeja, passegem; jutge, jutja, jutgem; assage, assaja, assagem; viatge, viatja, viatgem; venge, venja, vengem; netege, neteja, netegem; desitge, desitja, desitgem; trepitge, trepitja, trepitgem.
3. pique, pica, piquem; doblegue, doblega, dobleguem; busque, busca, busquem; cace, caça, cacem; aparque, aparca, aparquem; trenque, trenca, trenquem; abrace, abraça, abracem; pague, paga, paguem; calce, calça, calcem; cague, caga, caguem; pegue, pega, peguem; carregue, carrega, carreguem; descalce, descalça, descalcem; regue, rega, reguem, penque, penca, penquem; combregue, combrega, combreguem.
4. es-tu-di-e, can-vi-a, es-tal-vi-em, pro-nun-ci-a, i-ni-ci-es, fo-to-co-pi-eu, a-nun-ci­-en, co-pi-a, o-di-e.
5. vaig, vas, va, anem, aneu, van.
6. estic, estàs, està, estem, esteu, estan, sóc, ets, és, som, sou, són.
7. tem, tems, tem, temem, temeu, temen; rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden; comet, comets, comet, cometem, cometeu, cometen; percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben; debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten.
8. dic, dius, diu, diem, dieu, diuen; tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen; vull, vols,vol,volem,voleu,volen; conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen; somric, somrius, somriu, somriem, somrieu, somriuen; atenc, atens, atén, atenem, ateneu, atenen; caic, caus, cau, caiem (caem), caieu (caeu), cauen; prenc, prens, pren, prenem, preneu, prenen; visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen; veig, veus, veu, veiem (veem), veieu (veeu), veuen.
9. crec, meresc, coneixes, cuses (cus), cap, saps, sé, sap, rebem, reps.
10. dorm; consent, consents, consent, consentim, consentiu, consenten; constituïsc, constitueixes (constituïxes), constitueix, constituïm, constituïu, constitueixen; construïsc; instruïsc; bull, bulls, bull, bollim, bolliu, bullen.
11. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen (tenyisc, tenyeixes, tenyeix, tenyim, tenyiu, tenyeixen); riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen (renyisc); cull, culls, cull, collim, colliu, cullen.
12. llegisc, teixisc, visten, menten, afegeix, fregeixes, llig, engolisc.
13. isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen.
14. vol, bull, acabe, rebat, tus, correm, perd, cull, vull, admet, sap, baten, exclous, valc, creus, perdem.
15. trobe, faig, conec, llig, done, depén.
16. caminava, caminaves, caminava, caminàvem, caminàveu, caminaven; partia; atenia; buscava; incloïa, incloïes, incloïa, incloíem, incloíeu, incloïen; venia; reia, reies, reia, réiem, réieu, reien; treia; coïa; creia; queia; conduïa.
17. menjàvem, coíeu, incloïa, creia, necessitàvem, treies, reia, feia, duia, seien, dúieu, portava.
18. dúiem, conduíeu, tréiem, jéiem, reia, cantaves, incloïa, veies, coïen, séieu, queia.
19. continuàveu, tenia, duia, posaves, molestaves, plantàvem, collíem, dúiem, era, trencava, tocava, argüia, treia, tréieu, feia.



JULIOL/2020 (2a sessió)




A més a més, hem fet un repàs de la flexió verbal i hem vist el grup de verbs velaritzats (II) (nàixer, viure, créixer i meréixer), que fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté  (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., pret. perfet simple i participi.Tot seguit hem vist els verbs de la 3a conjugació: verbs purs i verbs incoatius, (que són la majoria dels verbs de la 3a conj., i es caracteritzen per afegir un increment o terminació, -isc / -(e)ix, entre l'arrel i els morfemes en les tres persones de singular i la 3a per. de plural), que només es diferencien en els dos presents, el d'indicatiu i el de subjuntiu, i en l'imperatiu.

Aquesta setmana hem encetat el tema de "Les formes no personals  del verb (infinitiu, gerundi i participi). Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).
Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).
Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...

A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts).

PERÍFRASIS VERBALS

Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
1.       Perífrasi d’obligació.
-          Personal:    haver + de + inf. (“Has d’arribar abans de migdia”)
caldre + que + subj. (“Cal que faces el treball”)
-          Impersonal (sense subjecte): haver-se +de+inf.  (“S’ha d’emplenar el full”)
   caldre + inf. (“Cal anar amb compte”)
També es pot expressar obligació amb la construcció: És necessari /menester + inf. o + que+subj.
►Cal evitar les construccions del castellà:
*Tindre + que
* Haver-hi  + que + inf.
* Ser precís

2.       Perífrasi de probabilitat.
Per a expressar la probabilitat s’usa la perífrasi: deure + inf. (“Deuen tenir molt de fred perquè han encés la calefacció”).
És equivalent a un adverbi de probabilitat (potser, segurament, probablement, tal vegada...) + verb en futur (o present o passat): “Potser plourà”. O equivalent a poder +ser+oració de subjuntiu: “Pot ser que isquen molt tard”.
►Cal evitar les construccions incorrectes següents:
-És incorrecte intercalar la preposició de entre el verb deure i l’infinitiu (*Deuen de estar de viatge).
- No és correcte l’ús de la paraula igual com a adverbi de probabilitat (*Igual anem al parc d’excursió): Pot ser que vaja al parc. Potser aniré al parc.
També cal evitar l’ús del futur o l’ús del condicional per a expressar la probabilitat (*Haurà eixit de viatge.  Deu haver eixit de viatge) // (*Arribarien a casa després de mitjanit.  Devien arribar a casa després de mitjanit).

3.       Perífrasi d’imminència.
Per a expressar la imminència o el futur immediat no podem usar la perífrasi anar + a + inf., sinó que se sol expressar amb les perífrasis estar a punt de + inf. / estar per + inf.
Els viatgers estan a punt d’arribar.
La perífrasi anar + a + inf. es pot usar per a expressar imminència si ens referim a un temps passat (Anava a gitar-me quan vaig escoltar uns colps a la porta).  Si ens referim al futur, la perífrasi  anar + a + inf. és incorrecta; usarem el futur o el present, sovint introduït per l’adv. ara (Ara et portaré un refresc). Tanmateix, la construcció anar + a + inf. és correcta quan el verb anar té el valor de moviment o de desplaçament (Vaig a portar els pastissos perquè els convidats volen tastar-los).



APRENEM MÉS...

MODEL EXAMEN CIEACOVA (juny '19).
REDACCIÓ (250 PARAULES): CAL TRIAR UNA DE LES DUES OPCIONS DEL MODEL D'EXAMEN CIEACOVA.
⇒ UNITAT 2 (PUNT PER PUNT).
  3 FULLS DEL DOSSIER 3 DE VERBS (p. 104-106, exercicis d'imperatiu).
  EXERCICIS DEL DOSSIER 5: L'IMPERATIU I LES PERÍFRASIS VERBALS.

Tipus de textos

A CONTINUACIÓ US PASSE L'ENLLAÇ A UN BLOG ON PODEU CONSULTAR MODELS DE TEXTOS, CARACTERÍSTIQUES, EXEMPLES I PAUTES DE REDACCIÓ



LA CARTA     LA CARTA (2)

L'INFORME (amb referències a la Mediació) L'INFORME (2)


LA CRÒNICA (exemple comentat)





 Feu una ullada als consells per a l'expressió oral que teniu a continuació:

Resultado de imagen de CONSELLS PER A PARLAR EN PUBLIC


Compra, llença, compra


Què és l'obsolescència programada?



Pautes per a fer un comentari crític:

El comentari crític d’una obra és la part més difícil, sobretot si no es coneix prou bé el tema o no se'n té una opinió formada. En aquest cas, adoptar una posició crítica es pot aconseguir si s’empren les pautes que es detallen a continuació.
[1] En primer lloc, cal valorar l’actualitat del tema: és encara vigent o ja està desfasat? Com se situaria l’opinió de l’autor dins l’estat d’opinió actual? Amb quin corrent o grup s’identifica?
[2] Un cop s’ha analitzat i valorat l’actualitat, cal valorar la intencionalitat de l’autor (per què escriu això?) i l’actitud que té respecte al tema: pressupòsits ètics, històrics, polítics, filosòfics, religiosos, etc.
[3] També cal parar esment als elements preliminars de l’obra, el títol i la introducció, i analitzar si el text satisfà les expectatives creades o, altrament, si funcionaria millor un altre títol o introducció, més adequada al discurs posterior.
[4] Un altre aspecte que cal avaluar és l’habilitat de l’autor per utilitzar les fonts. S’ha de considerar si l’autor utilitza la documentació necessària i dóna referència exacta de les fonts.
[5] També s’ha d’analitzar la coherència del text: l’exposició està estructurada lògicament? Hi ha equilibri entre les diverses parts? Hi ha contradiccions? L’autor omet dades que contradirien la seva tesi? Quines conseqüències es desprenen de les tesis de l’autor?
[6] Finalment, cal considerar l’estil de l’escriptor i el to de l’obra. En aquest sentit, cal parar atenció a la varietat de mecanismes estilístics que usa per crear una prosa viva i memorable. Utilitza algun recurs per cridar l’atenció? Repeteix mots o frases? Alguns patrons de frase característics? Quin to té: seriós, humorístic, trist, sarcàstic...? És el to apropiat per a l’audiència i l’objectiu?

En tot cas, cal tenir en compte que qualsevol opinió sobre determinats aspectes de l’obra ha de ser argumentada amb exemples i raons. El comentari és, per tant, l’apartat argumentatiu per excel·lència de la ressenya. 



L'apostrofació davant de les sigles i els acrònims


4.9.1. Pronunciació sil·làbica
Davant dels acrònims i les sigles que es pronuncien com a mots, s’apostrofen els
articles el i la, i la preposició de, d’acord amb les regles generals d’apostrofació.

 l’INCANOP (masculí)
 el PIB
 l’ONU (femení)
 l’UCI (femení)
 la IATA
 la UOC
 la UFEC
 la NASA
 d’USO
 de RENFE

4.9.2. Pronunciació lletrejada
En el cas de les sigles que es llegeixen lletra a lletra, es considera la forma que tenen
en pronunciar-les, tenint en compte que l’accent recau sobre la vocal tònica corresponent a la pronunciació de la darrera lletra. A partir d’això, se segueixen les regles
generals d’apostrofació.

Davant d’una sigla que comença amb vocal, l’article el i la preposició de s’apostrofen
sempre, però l’article la no s’apostrofa si la vocal inicial és i o u.
 l’IPC l’i-pe-ce
 l’OAP l’o-a-pe
 la IBM la i-be-ema
 la UPC la u-pe-ce
 d’ADN d’a-de-ena
 d’UGT d’u-ge-te

Si la lletra inicial és una consonant, els articles el i la, i la preposició de, només
s’apostrofen quan el nom d’aquesta consonant comença amb vocal.
 el PP
 la CEE
 de DDT
 l’FMI
 l’NBA
 d’FM



MATEIX (mateixa, mateixos, mateixes)


Es tracta d'un quantificador indefinit existencial que fa referència a una part del conjunt que quantifica. Segons la posició que ocupa pot assumir valors diferents:

ANTEPOSAT a l'element que modifica
- Estableix una relació d'identitat o semblança amb una entitat coneguda o apareguda prèviament.
Estructura
                                   mateix
                              mateixa
determinant  +                         + nom
                                   mateixos
                                   mateixes

Ex. Assistiren a la reunió els mateixos veïns que la setmana passada.
      Tu i jo tenim les mateixes inquietuds culturals.

POSTPOSAT a l'element que modifica
- S'usa per a emfatitzar, per a reforçar el mot i indicar que es tracta d'aquest i no d'altre.

Estructura

                      nom
                      pronoms personals  + mateix (masculí, singular)
                      adverbis
Ex  Hui mateix
      Ell mateix
      La frontera mateix

- Per reforçar els pronoms reflexius (concordança en gènere i nombre)
                   Ex
Maria sempre parla de si mateixa.
Vam enviar la invitació a vosaltres mateixos


EVITAR ESQUEMES CALCATS DEL CASTELLÀ



1.     Evitar la repetició d’un nom que ja hem citat (substituïm el mot castellà,mismo)    

Ex

És un quadre molt bonic. *Qui és l’autor del mateix?

És un quadre molt bonic. Qui n’és l’autor?



*Després de redactar l’acta van enviar un còpia de la mateixa a tots els membres de la comissió.

Després de redactar l’acta van enviar-ne un còpia a tots els membres de la comissió.



2.     Indicar emfàticament que es tracta d’allò que s’anomena i no d’una altra. (substituïm el mot castellà, propio)

Ex

*El mateix entrenador la va avisar.

L’entrenador mateix la va avisar.



Així, doncs, l’ús de mateix només serà correcte quan:



1.     Tinga valor emfàtic

Ex: El president mateix va concloure l’acte

2.     Tinga valor d’identitat o de repetició
Ex: Aquestes firmes són de la  mateixa persona

15/MAIG/2020


Durant aquesta setmana i la pròxima us propose fer un repàs de l'ús de les principals grafies. 


LES GRAFIES
Les consonants oclusives


A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents:
1. En posició final de paraula després de vocal o diftong tònics s’escriu l’oclusiva sorda corresponent, sense tenir en compte altres paraules derivades:
P >  sap, concep, cap, llop, rep, etc. Malgrat: saber, concebre, cabota, lloba, etc.
T > pot, prat, buit, salut, nebot, paret, etc. Malgrat: poder, prada, saludat, neboda, aparedar.
 > amic, bec, dic, afalac, plec, poruc, feixuc, etc. Malgrat: amiga, bega, diga, afalagar, poruga...
Algunes excepcions (bàsicament cultismes i estrangerismes) són: Carib, snob, Jacob, adob, cub, club, tub...; fred, sud, quid, almud, fluid, Alfred, David, Bagdad i paraules femenines acabades en –itud, -etud (quietud, multitud...); pedagog, estrateg, mag...
2. A final de paraula després de vocal àtona o de consonant escriurem la mateixa grafia que apareix en els derivats o mots de la mateixa família lèxica:
P > serp (serpent), llamp (llampec), pòlip (polipós)...
àrab (Aràbia), tomb (tombar), verb (verbal)...
T > sort (sortejar), fart (fartó), esvelt (esveltesa)...
D > ràpid (rapidesa), sord (sordesa)...
clàssic (clàssica), marc (emmarcar)...
càstig (castigar), fang (fangós), llarg (llarga).
EXCEPCIONS:
-          La 1a persona del present d’indicatiu és amb –caprenc, estenc, tinc, fonc, etc.
-          Una sèrie de paraules: ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, ròssec,...
Recordem que tots els gerundis acaben en –tanant, perdent, tenint... I hi ha també adjectius i substantius acabats en –and, -end, que coincideixen amb el castellà: sumand, minuend, nefand, dividend, reverend, etc.
3. En posició final de síl·laba, a l’inici o enmig de paraula, convé tenir presents els aplecs següents:
P
Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt-
capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte
B
Inicial i medial en: ab-, ob-, sub-
absent, objecte, obscur, subjecte
T
Inicial en: atz-, atl-, atm-
atzar, atzavara, atles, atmosfèric
D
Inicial en : ad-
addicció, adduir
C
Inicial i medial davant: c, s, t, z
accepció, succés, delicte, èczema
G
Inicial i medial davant: d, g, m, n
amígdala, sagnar, suggestió, augment

ACTIVITAT
1. Col·loca la consonant oclusiva corresponent:
llo_
fre_
pare_
afala­_
aba_
joventu_
estóma_
ràpi_
fàsti_
quietu_
demago_
heral_
actitu_
su_
aràbi_
poru_
se_
partíci_
càsti_
esno_
ver_
manya_
fon_
àne_
poli_
estrate_
pedago_
salu_
espàrre_
càrre_


L’oposició oclusiva / fricativa (b/v)
En moltes llengües romàniques (francés, italià, etc.) es produeix l’oposició entre el fonema /b/ (bilabial oclusiu sonor) i el fonema /v/ (labiodental fricatiu sonor). Aquesta distinció, encara ben viva en gran part del domini lingüístic català, permet distingir en la pronúncia paraules com bellesa/vellesa, bena/vena, beure/veure, baca/vaca, botar/votar... Però, sovint es produeix la confusió entre la grafia b i la grafia v, sobretot en els parlars que han perdut la distinció fonètica entre tots dos fonemes.

Cal tenir en compte, però, que de vegades hi ha pseudoderivats, que no provenen d’una paraula patrimonial, sinó directament del llatí (cultismes): avortar (abortivitat), berruga (verrucària), calb (calvície), cervell (cerebral), corba (curvatura), deure (dèbit), moure (mòbil), sa vi (saberut)...
Paraules amb b: acabar, arribar, baró, basc, bena, berruga, biga, Biscaia, bolcar, bufeta, calb, corb, mòbil, oblidar, rebentar, rebolcar, riba, saba, trobador, etc.
Paraules amb v: advocat, alcova, almívar, aprovar, avall, avet avorrir, avortar, canvi, cavall, covard, esvelt, gavardina, govern, gravar, haver, pavelló, provar, savi, taverna, travar, trèvol, vernís, voltor, etc.

ACTIVITATS
2. Col·loca les grafies corresponents de les consonants bilabials, dentals o velars:

o_blidar
tram_ia
can_iar
a_anç
xo_
cor_a
du_te
su_il
pessi_
tràfe_
casca_ell
tro_ador
almí_ar
ca_aller
ro_ell
a_ecte
_iga
escara_at
màne_
ga_ardina
llampe_
gra_ar
espa_ilar
em_enar
a_orrir
trè_ol
parlà_eu
ja_elina
_edell
_oltor
Córdo_a
ra_al
_ernissar
sa_ó
pròle_
su_
tal_
mo_ilitat
lla_i
pa_elló
ta_erna
càsti_
a_anç
re_
co_ard
pro_ador
o_scur
si_ella


3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
- Aquell su_jecte vivia a_stret en o_scures su_tileses.
- Esta_a a_orrit de tantes pro_es de gra_ació.
- Aca_a d’arri_ar l’ad_ocat amb un aire desim_olt.
- Ca_ficat com estaves, has tingut un la_sus i ho has ca_girat tot.
- L’à_ia passeja_a amunt i a_all tota can_iada, per les anè_dotes que ha_ia sentit.
- No co_sa_a el sentit de les seues conje_tures.
- Ma_dalena s’ac_elerava quan Lluís li gra_a_en programes su_erents.
- Tre_alla_a en un assum_te esplèndi_ que l’ha_ia ca_tivat de so_te.
- Evitar la corru_ció del llenguatge és una tasca ca_dal per als escriptors.


➲ Tot seguit teniu un enllaç per a poder practicar les grafies OCLUSIVES. Cal fer els exercicis 1-16.

EXERCICIS DE GRAFIES

CLAUS




14/MAIG/2020


ACTIVITATS
1. Cal fer les activitats següents:
➲ PÀGINES: 49-54 (EX. 34, 35, 37, 38, 41, 42, 43, 44, 49, 50, 51). 
CONTINGUTS: GÈNERE I NOMBRE DE L'ADJECTIU I MORFEMES DERIVATIUS.

➲ PÀGINES: 58-59, EXERCICIS 1 i 2 (COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ESCRITA).

EL TEXT ESCRIT ME'L PODEU FER ARRIBAR PER CORREU ELECTRÒNIC (crisra2@gmail.com).

UNITAT 1 i 2. MATERIAL COMPLEMENTARI PROVA JQCV 




13/MAIG/2020



ACTIVITATS

➲ Ací teniu un enllaç per a practicar els doblets lingüístics. Vegeu el vídeo i després practiqueu amb l'altre enllaç.





30/abril/2020


HOLA A TOTS I A TOTES!!!
Després de mes i mig confinats, com si la vida s'haguera detingut, m'adrece a vosaltres de nou per tal de donar-vos ànims i desitjar-vos que tots estigueu bé!
D'altra banda, tot i que encara no se sap quan seran les proves de la JQCV i de la CIEACOVA, pot ser siga convenient reprendre l'aprenentatge del valencià. Us propose un treball setmanal guiat per tal d'aprofitar les eines de què disposem fins que no hi haja classes presencials.


TOT SEGUIT TENIU UN ENLLAÇ AMB DOS UNITATS AMB DIVERSOS EXERCICIS DE REPÀS:

Cal fer de la unitat 2 aquestos exercicis: 
- Pàg. 32 (3).
- Pàgs. 36-41 (5, 6, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 14, 15 i 16). Ací podreu practicar diversos continguts d'ortografia (diftongs i hiats, apòstrof, guionet i vocalisme).


































Modismes: les locucions (1)


Els modismes són maneres de dir peculiars d'una llengua que tenen un significat global i no poden traduir-se literalment d'un idioma a l'altre. Sovint els mots hi són usats en sentit figurat.


a dies 
blanc com la neu 
com dos i dos fan quatre 
de cop 
endossar un mort 
fer la guitza 
perdre la son 
sense cap ni peus 
tenir els ulls al clatell 
un pam de morros


1. Les locucions adverbials.



2. Les locucions no porten verb (a diferència de les frases fetes).
Són modismes les locucions, grups de mots que tenen el valor d'una sola paraula (locució nominal, locució adverbial...): 

des que el món és món (equival a un adverbi com ‘sempre') 
el darrer mot del credo (equival a un substantiu
fil per randa (equival a un adverbi com ‘minuciosament') 

Exercicis amb solucions






26/març/2020


Bon dia, a totes i a tots! Espere que tots vosaltres estigueu bé! Certament estem vivint una situació molt estranya per a tots i que ningú podia imaginar. Una mica per normalitzar la vida que portàvem, us propose reprendre el treball d'aprendre la llengua que havíem encetat. Ací us  programaré una sèrie d'activitats de tot tipus:

1. Feu les activitats que apareixen en l'enllaç que tens a continuació, a fi de repassar diversos continguts gramaticals:


2. Feu una lectura dels usos dels signes de puntuació:


3. Feu una ullada als consells per a l'expressió oral que teniu a continuació:

Resultado de imagen de CONSELLS PER A PARLAR EN PUBLIC


50 CONSELLS PRÀCTICS PER A L'EXPRESSIÓ ORAL

4. Tres propostes de redacció per al mes de març abril.

- Proposta 1Elabora un text d'entre 24i 260 paraules, d’acord amb les indicacions següents: La revista digital Tecnologia avui, en què col·labores habitualment, t’ha encarregat la redacció d’un article divulgatiu sobre la realitat virtual. Cal que tractes, entre altres, aspectes com els següents:

- Desenvolupament de la realitat virtual en un futur immediat.
- Impacte de la tecnologia virtual en l’àmbit s ocial i econòmic.
- Punts forts i punts febles de la tecnologia virtual.

Proposta 2Hui en dia vivim d’una manera accelerada, tot i que som conscients dels efectes negatius d’aquest model de vida. En una entrevista recent, el filòsof alemany Rüdiger Safranski recordava que “aquesta acceleració no és cap llei natural, sinó que és una llei nascuda de l’ésser humà i, per això, podem canviar-la”. Formeu part d’un projecte de salut comunitària i, de tant en tant, pengeu en el blog de l’associació articles sobre temes d’interés comú. Redacteu un apunt sobre la tendència a viure de pressa, en què exposeu quines causes provoquen aquest ritme de vida i les conseqüències que a llarg termini pot tindre sobre les persones. Cal que tracteu, entre d’altres, dels aspectes següents: 
 Motius d’aquest ritme frenètic de vida.
 ¿Hi ha relació entre un model de vida tranquil·la i una productivitat baixa? 
 Conseqüències de seguir els patrons d’una vida accelerada. 
 Propostes que ajuden els vostres lectors i lectores a modificar aquest model de vida

Proposta 3El turisme representa un percentatge important de l’activitat econòmica valenciana. Fins ara, tothom tenia la imatge de les platges de gom a gom a l’estiu. Però aquesta estacionalitat del turisme ha canviat, i també el temps i l’espai del model turístic actual: escapades urbanes de cap de setmana, allotjament als centres històrics de les ciutats... Residiu en ple centre del vostre municipi i notat els efectes d’aquest canvi en la manera d’entendre el turisme. Escriviu una carta dirigida a la persona responsable de l’àrea de turisme del vostre ajuntament en la qual exposeu els inconvenients, i també els beneficis, del model turístic actual. Cal que tracteu, entre d’altres, dels aspectes següents: 
 Nous models d’allotjament per a turistes. 
 Efectes del turisme massiu en l’entramat espacial i comercial dels pobles i ciutats. 
 Projecció exterior d’estereotips culturals empobrits i grollers. 
 Disseny de campanyes per a repartir els fluxos turístics de les ciutats cap als pobles.




Tipus de textos

A CONTINUACIÓ US PASSE L'ENLLAÇ A UN BLOG ON PODEU CONSULTAR MODELS DE TEXTOS, CARACTERÍSTIQUES, EXEMPLES I PAUTES DE REDACCIÓ



LA CARTA     LA CARTA (2)

L'INFORME (amb referències a la Mediació) L'INFORME (2)


LA CRÒNICA (exemple comentat)







SOLUCIONARI
PROVA 1
Ex. 1: 0a, 1c, 2h, 3b, 4f, 5g, 6d, 7e.
Ex. 2: 0a, 1k, 2h, 3e, 4c, 5i, 6g, 7e, 8h, 9b, 10d, 11j, 12f.
Ex. 3: 0 jornada; 1 dones; 2 trasllat; 3 Salut; 4 gènere; 5 violència; 6 precoç; 7 protocol; 8 treballadora; 9 personals; 10 presencial.
Ex. 4: 1b, 2a, 3b, 4a, 5c, 6a, 7c, 8b, 9c.
Ex. 5: 1e, 2d, 3g, 4a, 5c, 6f, 7b.

PROVA 2
Ex. 1: 0a, 1b, 2a, 3d, 4c, 5b.
Ex. 2: 0a, 1b, 2a, 3c, 4b, 5a, 6b, 7c, 8a, 9b, 10c, 11a, 12b, 13a, 14b, 15c.
Ex. 3: 0a, 1b, 2c, 3a, 4c, 5b, 6b, 7c, 8a, 9b, 10a, 11c, 12a, 13b, 14a, 15c.























    QUADERN DE VALENCIÀ (AMB SOLUCIONARI)





    TEMES DE REDACCIÓ
    1) LA NECESSITAT DE MOSTRAR LA INTIMITAT EN LES XARXES SOCIALS.
    2) LA SITUACIÓ DE LA DONA EN EL MÓN ACTUAL.
    3) EL CANVI CLIMÀTIC.
    4) L'EXERCICI FÍSIC I LA SALUT.
    5) COMPARTIR PIS EN LA VELLESA.
    6) "El boom de les aplicacions mòbils és un fenomen del nostre temps. Cada dia apareixen eines interactives més especialitzades per a satisfer necessitats del mercat i de la societat. Escriviu un article d’opinió, per a una revista de la localitat on viviu, sobre la clau de l’èxit que han tingut algunes d’aquestes aplicacions". (200 paraules)
    7) El paper de les ONG. Aquestes organitzacions han assolit una gran presència en el nostre dia a dia, en els informatius... Escriviu un article d’opinió en què exposeu i argumenteu el vostre punt de vista sobre la tasca que realitzen i la importància que tenen per a la societat actual.
    8) La diversitat de models familiars. En les últimes dècades, el concepte de model familiar ha variat substancialment i, en alguns casos, se n’han creat de nous: famílies monoparentals, homoparentals, reconstituïdes... Escriviu un article d’opinió en què exposeu i argumenteu el vostre punt de vista sobre aquesta realitat.
    9) LA MODA DELS "YOUTUBERS".
    10) LA INFLUÈNCIA DE LES NOVES TECNOLOGIES EN LA VIDA QUOTIDIANA.


    Escriure una carta formal tenint en compte l'estructura i les característiques del document de tipologia textual. Ací tens un parell de propostes: 
    a) Eres el president de la teua comunitat de veïns. Com que teniu un problema amb un veí que es comporta de forma molt incívica (fa sorolls, embruta, és violent...), escrius una carta al regidor de benestar del teu ajuntament. Descriu-li la situació, com us afecta, com es comporta el veí, què heu intentat fer fins ara, què demanes perquè se solucione el problema, etc.

          b)Escriu una carta adreçada al regidor de Medi Ambient en què li demanes una millora en la sostenibilitat de la ciutat.

    Estructures per al discurs oral


    Expressar acord i desacord

    I tant / És clar que sí
    Per descomptat Per supost Per suposat
    Hi estic d’acord
    Entesos / Ens entenem
    Naturalment / Evidentment

    No hi estic d’acord
    En absolut
    De cap manera
    Ni de bon tros
    Hi estic en contra
    Trobe/ Em sembla que t’equivoques
    He de dissentir/diferir/contradir-te/discrepar/oposar-me


    • Reformulació. Paràfrasi i aclariments:  vull dir..., és a dir... Per resumir...; En conclusió...; En  definitiva...; Dit d’una altra manera...; En altres paraules...

    • Èmfasi:  Val a dir...; Cal tenir en compte...; Cal insistir a/en/que...; Convé
    destacar...; En efecte...; Vull ressaltar...; Fins i tot;  sobretot / especialment...; I no només això...

    Expansió del tema
    • Exemplificació: Per exemple... A tall d’exemple...; N’és un bon exemple...
    • Al·lusions, referències, cites i evocacions: Quant a...; Referent a...; Pel que fa
    a..; En relació amb...; Respecte a...; Recordem el que...; No oblidem que...; Cal
    recordar/no oblidar que...; Com (ja) sabem...; Com diu/ha dit/va dir/diria..
    • Definicions:  En altres paraules...; És a dir... En el sentit de...;  Dit d’una altra manera...
    • Enumeració, seqüenciació temporal:
    Tot seguit passe a...; Una vegada dit això...; I encara hi podem afegir...; Al seu
    torn...; En darrer terme...; D’antuvi...
    • Reforç. Precisió/matisació:  Especialment; En especial; Particularment; Fet i
    fet; En efecte; Efectivament; Certament; En concret; Per descomptat; De la
    mateixa manera; Així mateix; Igualment; Amb això vull/volia/voldria dir que...;
    De fet...
    • Contrast:  Mentre que; Malgrat això; Malgrat tot; En tot cas; Sigui com sigui; Al
    capdavall; Tanmateix; Ben al contrari; Tot al contrari; Per contra; En realitat;
    Ben mirat; No obstant això; Això no obstant; A pesar de...; Amb tot...; Altrament;
    Contràriament; Per bé que...;Tot i això; Així i tot; De tota manera; De totes maneres; Ara bé; Si no; Si més no...; Almenys...
    • Introducció de subtemes:  Quant a...; No solament... sinó també...; En relació  amb...; Tornant a...; Com he dit abans...; Respecte a...; Pel que fa a...; En un altre ordre de coses...; A propòsit de...
    • Personalització: Al meu entendre/ parer...;  Des del meu punt de vista...;  Segons la meva opinió...; Honestament...

    Canvi temàtic
    • Obrir una digressió:  Dit en altres paraules...; En qualsevol cas...; Dit d’una
    altra manera...; Faig un parèntesi...; Canviant de tema..; Ara que dius això...;
    D’altra banda...; Parlant de  + SN...
    • Recuperació del tema: Com deia...; Com anava dient...; Com estava dient...; En fi...; Tornant al tema que tractàvem...; Doncs bé...; Llavors...; Aleshores...;
    Així doncs..; Ara que ho dius...; Allò que deia...; Reprenent el tema...


    Per a intervenir en la conversa

    Perdona/Disculpa que t’interrompa...
    Jo afegiria que...
    M’agradaria afegir que...
    Sí? de veres? de veritat?
    Com és això? Com és possible?


    Falques

    Bo   Bueno
    D’acord    ValVale
    Bé, doncs... Bueno, pues...
    Potser+ ind.    A lo milllor....
    Alguna cosa    algo
    Vull dir / És a dir
    Doncs sí/no  Pos sí/no
    Doncs               Pos
    Però no és així    Pues va a ser que no.
    Aleshores          Entonces









    Febrer/2020 (1a sessió)

    Xiques i xics, hem encetat el curs amb una presentació general del material de què disposem i de l'objectiu fonamental: obtindre el certificat de nivell C1, per a la qual cosa tindrem la possibilitat de presentar-nos a tres proves diferents: JQCV, CIEACOVA I EOI.
    Hem començat amb el tema de la flexió verbalConcretament, hem vist tots alguns temps verbals del mode indicatiu de la 1a conjugació (tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR). Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre), i hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret amb els verbs velaritzats (un grup de verbs irregulars que compartixen les mateixes irregularitats): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer,   -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir dur.  Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats: 

    1) Fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -c.
    2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., pret. perfet simple i participi. 

    [Recordeu: un verb és regular  si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].

    A més a més, hem fet un repàs de la flexió verbal i hem vist el grup de verbs velaritzats (II) (nàixer, viure, créixer i meréixer), que fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté  (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., pret. perfet simple i participi.Tot seguit hem vist els verbs de la 3a conjugació: verbs purs i verbs incoatius, (que són la majoria dels verbs de la 3a conj., i es caracteritzen per afegir un increment o terminació, -isc / -(e)ix, entre l'arrel i els morfemes en les tres persones de singular i la 3a per. de plural), que només es diferencien en els dos presents, el d'indicatiu i el de subjuntiu, i en l'imperatiu.



    APRENEM MÉS...

    MODEL EXAMEN CIEACOVA (GENER '20) I JQCV (JUNY '19).
    EXERCICI VERBS FOTOCÒPIA.
    REDACCIÓ (250 PARAULES): CAL TRIAR UNA DE LES DUES OPCIONS DEL MODEL D'EXAMEN JQCV.
    UNITAT 1 (PUNT PER PUNT).
     2 FULLS DEL DOSSIER 3 DE VERBS.




    [DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”
    1. fuma, prepare, pintem, treballes, entren, esquieu.
    2. passege, passeja, passegem; jutge, jutja, jutgem; assage, assaja, assagem; viatge, viatja, viatgem; venge, venja, vengem; netege, neteja, netegem; desitge, desitja, desitgem; trepitge, trepitja, trepitgem.
    3. pique, pica, piquem; doblegue, doblega, dobleguem; busque, busca, busquem; cace, caça, cacem; aparque, aparca, aparquem; trenque, trenca, trenquem; abrace, abraça, abracem; pague, paga, paguem; calce, calça, calcem; cague, caga, caguem; pegue, pega, peguem; carregue, carrega, carreguem; descalce, descalça, descalcem; regue, rega, reguem, penque, penca, penquem; combregue, combrega, combreguem.
    4. es-tu-di-e, can-vi-a, es-tal-vi-em, pro-nun-ci-a, i-ni-ci-es, fo-to-co-pi-eu, a-nun-ci­-en, co-pi-a, o-di-e.
    5. vaig, vas, va, anem, aneu, van.
    6. estic, estàs, està, estem, esteu, estan, sóc, ets, és, som, sou, són.
    7. tem, tems, tem, temem, temeu, temen; rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden; comet, comets, comet, cometem, cometeu, cometen; percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben; debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten.
    8. dic, dius, diu, diem, dieu, diuen; tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen; vull, vols,vol,volem,voleu,volen; conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen; somric, somrius, somriu, somriem, somrieu, somriuen; atenc, atens, atén, atenem, ateneu, atenen; caic, caus, cau, caiem (caem), caieu (caeu), cauen; prenc, prens, pren, prenem, preneu, prenen; visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen; veig, veus, veu, veiem (veem), veieu (veeu), veuen.
    9. crec, meresc, coneixes, cuses (cus), cap, saps, sé, sap, rebem, reps.
    10. dorm; consent, consents, consent, consentim, consentiu, consenten; constituïsc, constitueixes (constituïxes), constitueix, constituïm, constituïu, constitueixen; construïsc; instruïsc; bull, bulls, bull, bollim, bolliu, bullen.
    11. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen (tenyisc, tenyeixes, tenyeix, tenyim, tenyiu, tenyeixen); riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen (renyisc); cull, culls, cull, collim, colliu, cullen.
    12. llegisc, teixisc, visten, menten, afegeix, fregeixes, llig, engolisc.
    13. isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen.
    14. vol, bull, acabe, rebat, tus, correm, perd, cull, vull, admet, sap, baten, exclous, valc, creus, perdem.
    15. trobe, faig, conec, llig, done, depén.
    16. caminava, caminaves, caminava, caminàvem, caminàveu, caminaven; partia; atenia; buscava; incloïa, incloïes, incloïa, incloíem, incloíeu, incloïen; venia; reia, reies, reia, réiem, réieu, reien; treia; coïa; creia; queia; conduïa.
    17. menjàvem, coíeu, incloïa, creia, necessitàvem, treies, reia, feia, duia, seien, dúieu, portava.
    18. dúiem, conduíeu, tréiem, jéiem, reia, cantaves, incloïa, veies, coïen, séieu, queia.
    19. continuàveu, tenia, duia, posaves, molestaves, plantàvem, collíem, dúiem, era, trencava, tocava, argüia, treia, tréieu, feia.



    Febrer/2020 (2a sessió)

    Aquesta setmana hem encetat el tema de "Les formes no personals  del verb (infinitiu, gerundi i participi). Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
    1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
    2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
    3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).
    Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).
    Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
    REMARQUES:
    a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
    b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
    c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
    d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
    e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
    f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
    - Els verbs cobrir obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
    - Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
    - Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...

    A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts).

    PERÍFRASIS VERBALS

    Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
    1.       Perífrasi d’obligació.
    -          Personal:    haver + de + inf. (“Has d’arribar abans de migdia”)
    caldre + que + subj. (“Cal que faces el treball”)
    -          Impersonal (sense subjecte): haver-se +de+inf.  (“S’ha d’emplenar el full”)
       caldre + inf. (“Cal anar amb compte”)
    També es pot expressar obligació amb la construcció: És necessari /menester + inf. o + que+subj.
    ►Cal evitar les construccions del castellà:
    *Tindre + que
    * Haver-hi  + que + inf.
    * Ser precís

    2.       Perífrasi de probabilitat.
    Per a expressar la probabilitat s’usa la perífrasi: deure + inf. (“Deuen tenir molt de fred perquè han encés la calefacció”).
    És equivalent a un adverbi de probabilitat (potser, segurament, probablement, tal vegada...) + verb en futur (o present o passat): “Potser plourà”. O equivalent a poder +ser+oració de subjuntiu: “Pot ser que isquen molt tard”.
    ►Cal evitar les construccions incorrectes següents:
    -És incorrecte intercalar la preposició de entre el verb deure i l’infinitiu (*Deuen de estar de viatge).
    - No és correcte l’ús de la paraula igual com a adverbi de probabilitat (*Igual anem al parc d’excursió): Pot ser que vaja al parc. Potser aniré al parc.
    També cal evitar l’ús del futur o l’ús del condicional per a expressar la probabilitat (*Haurà eixit de viatge.  Deu haver eixit de viatge) // (*Arribarien a casa després de mitjanit.  Devien arribar a casa després de mitjanit).

    3.       Perífrasi d’imminència.
    Per a expressar la imminència o el futur immediat no podem usar la perífrasi anar + a + inf., sinó que se sol expressar amb les perífrasis estar a punt de + inf. / estar per + inf.
    Els viatgers estan a punt d’arribar.
    La perífrasi anar + a + inf. es pot usar per a expressar imminència si ens referim a un temps passat (Anava a gitar-me quan vaig escoltar uns colps a la porta).  Si ens referim al futur, la perífrasi  anar + a + inf. és incorrecta; usarem el futur o el present, sovint introduït per l’adv. ara (Ara et portaré un refresc). Tanmateix, la construcció anar + a + inf. és correcta quan el verb anar té el valor de moviment o de desplaçament (Vaig a portar els pastissos perquè els convidats volen tastar-los).



    APRENEM MÉS...

    MODEL EXAMEN CIEACOVA (juny '19).
    REDACCIÓ (250 PARAULES): CAL TRIAR UNA DE LES DUES OPCIONS DEL MODEL D'EXAMEN CIEACOVA.
    ⇒ UNITAT 2 (PUNT PER PUNT).
      3 FULLS DEL DOSSIER 3 DE VERBS (p. 104-106, exercicis d'imperatiu).
      EXERCICIS DEL DOSSIER 5: L'IMPERATIU I LES PERÍFRASIS VERBALS.

    [DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)” Pàg. 104,105,106.
    40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu.
    42. trau / creieu / beveu / fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.
    43. doneu / ven / vine / vés / corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu / dissoleu / encenguem / pertany / dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu / llig (llegix).
    44. absoleu / cloeu / beveu / escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu / aprén / comenceu. 



    [DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”. Pàg. 109-113.
    54.  voler, volent volgut / córrer, corrent, corregut / moldre, molent, mòlt / obrir, obrint, obert / traduir, traduint, traduït / cabre, cabent, cabut / dur, duent, dut / aprendre, aprenent, aprés / fondre, fonent, fos / atendre, atenent, atés / tindre (tenir), tenint, tingut / oir, oint, oït / admetre, admetent, admés / combatre, combatent, combatut / veure, veient, vist / nàixer, naixent, nascut / imprimir, imprimint, imprés / confessar, confessant, confessat / beure, bevent, begut.
    55. cuit / romput / dit / caigut / entés / crescut / ocorregut / emés / transcorregut / interromput / volgut / batuts / venut / vist / fet / nascut / tret / inclòs / conclòs.
    56. dit, cregut / agafat, estat, estalviant / sabut, preguntat / cuit / corrent / distraent / devent / creient, escoltant / escrivint, bevent / nascut / admetent, admesa / duent / batut, combatut / tramés / ofés, dit / volent / venut, pescant / comprés, atés.
    57.  trobades / oberts / suspeses / donat / encesos / collides / comprats / buscades / soterrats, soterrats.
    58. els han enviats / les ha signades / n’he fregits dos / les he comprades / els he duts / l’he tastada / l’he coneguda / les hem enteses / els hem compresos / n’he llegits 3 / les he fetes / li n’he regalats 4.
    59. 1.  i es trencà una cama / 6 i guanyaren el partit / 7 i no van trobar ningú.
    60.  Ja hi haurà arribat el tren / S’havia d’anar sense falta (calia anar) / Has de parlar amb ell / S’haurà de fer una altra vegada (caldrà fer-ho) / Has de pagar-me demà.
    61. (p), (p), (o), (o), (p), (p), (o), (o), (p), (p), (o), (o), (p)/(o).

    62. He d’anar / hem hagut de / Ja deuen ser / cal solucionar-ho / No us haureu de / Acabà la funció i se n’anaren tots / Caldrà dir-li-ho / Es va refredar i va tossir molt.

    [DOSSIER 5]  CLAUS EXERCICI FORMES NO PERSONALS: INFINITIU, GERUNDI I PARTICIPI
    aparéixer, aparegut, apareixent; cabre, cabut, cabent; créixer, crescut, creixent; meréixer, merescut, mereixent; nàixer, nascut, naixent; pertànyer, pertangut/pertanyut, pertanyent; plaure, plagut, plaent; saber, sabut, sabent; ser, sigut, sent; seure, segut, seent/seient; tòrcer, torçut, torcent; viure, viscut, vivint; absoldre, absolt, absolent; dir, dit, dient; dur, dut, duent; escriure, escrit, escrivint; fer, fet, fent; moldre, molt, molent; pondre, post, ponent; resoldre, resolt, resolent; traure, tret, traen/traient; veure, vist, veent/veient; admetre, admés, admetent; atendre, atés, atenent; concloure, conclòs, concloent; encendre, encés, encenent; confondre, confós, confonent; ofendre, ofés, ofenent; prendre, pres, prenent; romandre, romàs, romanent; complir, complit/complert, complint; establir, establit/establert, establint; oferir, oferit, oferint; omplir, omplit, omplint; decidir, decidit, decidint; cobrir, cobert, cobrint; morir, mort, morint; obrir, obert, obrint; imprimir, imprés, imprimint; vendre, venut, venent; coure, cuit/cogut, coent; agrair, agraït, agraint; assajar, assajat, assajant; jutjar, jutjat, jutjant; moure, mogut, movent; distraure, distret, distraent; sotmetre, sotmés, sotmetent; traduir, traduït, traduint; rebre, rebut, rebent; poder, pogut, podent; existir, existit, existint; rebaixar, rebaixat, rebaixant; llegir, llegit, llegint; començar, començat, començant.

    Febrer/2020 (3a sessió)

    Hem vist el tema de l'accentuació: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i hem posat èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals o obertes.
    [RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: busca la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].

    Després de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i 
    d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. 
    També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment,  -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes). 

    APRENEM MÉS...

    MODEL EXAMEN CIEACOVA (gener '19).
    ⇒ REDACCIÓ.
    ⇒ Exercicis d'accentuació i dièresi (fotocòpies).
    ⇒ Dossier 3 (pràctica de conjugació dels verbs).




    LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)
    Ex. 21) 1a, 2c, 3a, 4b, 5b, 6c.
    Ex. 22) duent, escrivint, rebent, plovent, devent, rient, movent, creient/creent, eixint, apareixent.
    Ex. 23) removent, I van desconnectar, que va inundar, anant, i es guanyà/on es guanyà, i la van convocar.
    Ex. 24) debatut, permés, conclòs, traduït, difós, respost, pres, crescut, nascut, detingut/detinguda, imprés, oferit/ofert, aparegut, valgut, segut, mòlt petangut/pertanyut, cogut.
    Ex. 16) 1a, 2c, 3b, 4b.
    Ex. 17) jovenalla, quilometratge, moblatge, fullatge, xicalla, tonatge.
    Ex. 18) maduresa, dolcesa, noblesa, lleugeresa, lletgesa, honradesa, ceguesa, deixadesa, tendresa, nuesa, timidesa, bellesa.
    Ex. 19) a) ressaltava, asimètricament; b) dissortat, ressonància; c) pressentir, asserenar-se; d) dissertació, ressò, transsexualitat.
    Ex. 20) amansir, rebrotar, abonyegar, enlletgir, encarir, alleugerir, empal·lidir, entapissar, ensucrar, envernissar, assaborir, assedegar, emmalaltir, ajornar, assecar, desossar.
    Les locucions
    Ex. 8) 1b, 2c, 3c, 4c, 5a, 6b, 7a, 8a, 9b, 10a, 11a, 12a.
    Ex. 9) a) en descuit, b) sense embuts, c) per un tres i no res, d) d’antuvi, e) d’amagat.
    Ex. 10) a9, b6, c1, d2, e10, f4, g7, h3, i5, j8.
    Ex. 11) a) sense reflexió, sense mirar si es amb raó o sense; b) en abundancia; c) molt; d) donant-se la cara; e) de festa; f) en resum; g) de cap manera, en absolut; h) amb detall; i) almenys; j) en el moment que.
    Ex. 12) 1b, 2b, 3b, 4c, 5b, 6c.
    Les frases fetes
    Ex. 13) 1b, 2a, 3c, 4b, 5c, 6a, 7b, 8b.
    Ex. 14) 1b, 2c 3a, 4a, 5c, 6b, 7c, 8b, 9a, 10b, 11b, 12a, 13c, 14c, 15a, 16a.

    CLAUS 1a i 2a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
    oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // 
    brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // 
    hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // 
    taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // 
    bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda--
    joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // 
    sentència, altruista, féiem, còmic  // heroi, féieu, remei, examen // 
    crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // 
    copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor


    Febrer/2020 (4a sessió)

    Aquesta setmana hem encetat el tema dels pronoms febles amb un repàs general: formes, col·locació, combinacions binàries, principals remarques, substitució de complements verbals per pronoms febles (CD i CI, CC, CRV, ATRIBUT, C PREDICATIU) i la funció de CN i de SUBJECTE. Hem fet algunes pràctiques de substitució pronominal i hem resolt dubtes. D'altra banda, hem dedicat una sessió a fer un examen de repàs escrit i oral.

    APRENEM MÉS...



    Març/2020 (5a sessió)

    ELS PRONOMS FEBLES



    Funcions dels pronoms febles. 3a persona

    COMPLEMENTS PRONOMS EXEMPLES

    Complement Directe

    Definit. Pot portar:

    - article definit - demostratiu - possessiu - nom propi

    Has portat les verdures? > Les has portades? EL, LA

    Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida. ELS, LES

    Vaig vore el teu germà > El vaig vore. Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.

    Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res. 

    La funció de CD la realitza un infinitiu. EN

    Has portat verdures? > N’has portat? Vaig llegir quatre novel·les el mes passat 

    > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar 

    > El xiquet encara no en sap.

    Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò. HO 

    Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir. Volia allò > Ho volia. Sabia

    el que passaria > Ho sabia.


    Subjecte

    Indefinit. Sol aparéixer en verbs com sortir, eixir, arribar... EN

    Arribaren tres persones? > N ́arribaren tres. Ix algun tren cap a Vinaròs?

    –N ́ix un a les tres.

    Complement Indirecte

    Si és un CI animat LI, ELS No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat. 

    Si és un CI inanimat (preferiblement) HI 

    No faces més voltes al tema > No hi faces més voltes.

    Complement de Règim Verbal

    -Introduït per la preposició DE. EN

    S’ha oblidat d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat S’ha oblidat que havia d’agafar 

    la bossa > Se n’ha oblidat. 
    -Introduït per una altra preposició: HI 
    Jugaren a bàsquet? –Hi jugaren.

    Atribut

    Si és definit EL, LA ELS, LES Pere és el metge del poble > Pere l’és. 

    Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO

    HO Pere és metge > Pere ho és.

    Pere és el metge del poble > Pere ho és 

    Per a donar èmfasi (partitiu): EN 

    Mira que n’ets, de llest!

    Si n’estic, de farta!

    Complement predicatiu

    És semblant al CCM però en aquest cas modifica dos elements de l’oració. HI

    Vingué molt cansada? –Hi vingué. Pep arribà molt content a casa

    > Pep hi arribà a casa. Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.

    Amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar: EN 
    Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet Aquest senyor Peris, o com se’n

    diga... 
    Amb valor emfàtic: Que en va, de brut! Si en vingué, de cansat!

    Complement del nom

    Precedit de la prep. DE, completa un nom com si fóra un adjectiu. EN

    Entens el significat d’aquesta paraula? > N’entents el significat? 

    Llig el text i fes-ne un resum. Estigué a Oriola i en visità les esglésies.

    Complement d’un adverbi

    Precedit de qualsevol preposició HI 

    Posa’t davant de la moto > Posa-t’hi al davant

    Complement Circumstancial

    CC Temps HI: Vingué a casa a les cinc > Hi vingué a casa 

    No treballa de vesprada > No hi treballa
    CC Manera HI: Ha fet l’exercici ràpidament > Hi ha fet l’exercici 

    Ha fet l’exercici de pressa > Hi ha fet l’exercici

    CC precedit de qualsevol prep., excepte DE

    Va a Alacant > Hi va Ha arribat a casa > Hi ha arribat Passa per l’hospital 

    > Hi passa 

    CC precedit de la prep. DE: EN 

    Ve d’Alacant > En ve CC Causa 

    M’alegre per tu > Me n’alegre 


    Verbs i expressions prefixades amb 

    pronoms febles

    Verbs: anar-se’n, tornar-se’n, haver-hi... de percepció: veure-s’hi, sentir-s’hi, 

    tocar-hi (entendre, tindre seny): Sense les ulleres no m’hi veig. 

    Va quedar completament sord, no s’hi sent. 

    El iaio està tan major que no hi toca.

    Expressions: Va armar-la! Me les he tingudes amb ell. Som-hi! Ara no hi caic 

    APRENEM MÉS...


    ⇒ EXAMEN CIEACOVA (juny, 2016)
    ⇒ EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES (FOTOCÒPIES)
    ⇒ Redacció (200 paraules): cal triar una de les dues opcions del model d'examen.
    ⇒ Unitat 4 (PUNT PER PUNT).

    ⇒ Pràctica i teoria de la unitat 9 del manual de VALENCIÀ MITJÀ.
    ⇒ Pronoms Febles. Descarrega't el dossier d'exercicis i teoria ACÍ.


    CORRECCIÓ PROVA DE REPÀS (FEBRER ’20)
    1.
    1 conec / he conegut – meresca. 2 recorrerem / hem recorregut. 3 encengueu.  4 mantingut. 5 sap / sabia – confon / confonia. 6 ocorrent. 7 entés. 8 pateix / patix – vol. 9 resolt – difonguen /difondran. 10 rebran / reben. 11 conduïsca. 12 escriviu. 13 déiem. 14 pertangut / pertanyut. 15 veiem / veem. 16 isca.
    2.
    1 volguérem / volguéssem. 2 confongué. 3 havia absolt. 4 réiem. 5 tussen. 6 cresquéreu. 7 romanguéreu. 8 veiera / veiés. 9 perdràs. 10 hagueres vingut. 11 teniu / tingueu. 12 ves. 13 visquéreu / visquésseu. 14 fóreu. 15 traduïsca.
    3.
    1 aparegut. 2 venut. 3 pertangut / pertanyut. 4 oferit. 5 sabut – fet. 6 cabut. 7 molt. 8 sigut. 9 resolt. 10 obert – atés. 11 respost. 12 rebut. 13 vençut. 14 comés. 15 promés. 16 corregut. 17 escrit. 18 tret. 19 fos.
    4.
    Vine, vinga, veniu, vinguen / dus, duga, dueu, duguen / escriu, escriga, escriviu, escriguen / pren, prenga, preneu, prenguen.
    5.
    a. han de fer  b. cal patir / s’ha de patir  c. arribaran  d. deuen haver  e. És necessari / cal  f. Deu haver-se post el sol  g. devien tindre.
    6.
    Memòria, algun, estàtua, cèntim, trencaria  /  examen, olimpíada, exclòs, créixer, medul·la  /  llémena, fóreu, paràgraf, humit, línea  /  parlàveu, òrfena, xandall, ressò, arribaran.
    7.
    Espontaneïtat, seqüència, agrairia, ambigua, fluïdesa, diürna, traduïa, egoisme, posseïdor, intuïció, agraïment, conduint, quotidià, obeïen, heroïcitat.

    CLAUS 3a, 4a i 5a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
    posseíeu, duia, anàreu, reunió // 
    deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // 
    túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // 
    préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // 
    hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // 
    freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // 
    europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // 
    palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // 
    fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // 
    espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // 
    tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // 
    següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // 
    comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // 
    rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua


    Març/2020 (6a sessió)

    Al llarg d'aquesta setmana veurem el tema dels pronoms relatius (unitat 9, p.209-214): formes i usos; a més, del relatiu possessiu, del relatiu neutre i de les formes el que, la que, els que i les que, que només són correctes quan no tenen antecedent i es poden substituir per aquell que i variants.

    D'altra banda, treballarem el tema de l'article neutre "lo" (Unitat 3, p.49-50), que s'usa en castellà amb dues funcions: funció abstractiva o generalitzadora i funció intensificadora, però que en valencià cal evitar-ne l'ús, ja que és totalment incorrecte.

    Segons la funció que té, farem servir uns mecanismes o altres per tal de substituir-lo:
    a) Funció generalitzadora o abstractiva*"Va resoldre lo més urgent abans del viatge" . En aquest cas el "lo" té un valor abstracte i, per tant, podem substituir-lo amb 4 estructures diferents: els demostratius neutres (això, açò o allò), l'article el (por reforçar-se amb tot), alguns mots comodins o generalitzadors (fet, cosa, tema, assumpte...) o algunes expressions més genuïnes (*lo cert per la veritat).
    "Va resoldre allò (les coses més urgents) més urgent abans del viatge".

    b) Funció intensificadora: *"No saps lo difícil que és aprendre xinés". Per a substituir el "lo" no usarem els mecanismes anteriors, sinó que haurem d'utilitzar-ne d'altres, com ara: tan...com, d'allò, com, molt, tant...
    "No saps com de difícil és estudiar xinés".
    RECORDEU: Mai no podeu fer servir el quantitatiu quant amb valor intensificador. Per tant, una oració com aquesta és gramaticalment incorrecta: "He suspés l'examen, i no pots imaginar-te quant havia estudiat". La forma correcta és: "He suspés l'examen, i no pots imaginar-te com havia estudiat".
    D'altra banda, cal tenir en compte una sèrie de modismes i frases fetes per evitar construccions incorrectes (p.50).

    Per acabar, veurem el tema de l'apòstrof i la contracció.

    L'apòstrof i la contracció. Remarques


    A banda de les normes generals d’apostrofació, cal tenir en compte:

    a. No s’apostrofen els articles el i la i la preposició de davant de paraules començades per vocal utilitzades amb caràcter metalingüístic:

                el participi de establir
                el plural de home

    b. S’apostrofa davant de citacions escrites entre cometes, de títols i d’exemples:
               
    va qualificar el fet d’“inaudit”                             el director de l’Hola
                el verb lliurar en el sentit d’‘entregar’                l’últim número d’El Punt

    c. S’apostrofa davant de números o abreviatures en aquells casos en què, al pronunciar-los, comencen per un so vocàlic:

                l’1 de setembre          l’ap. 4 de l’art. 12        l’Hble. Conseller de Salut
    l’XI Congrés de Farmacologia    un premi d’11 milions d’euros      

    d. Davant de les sigles que es lligen com una paraula, apliquem les regles generals d’apostrofació:

    la UNESCO    la UEFA       l’IVA         l’IBI

    e. Davant de les sigles que es lletregen, apostrofem sempre que comence per un so vocàlic. Cal tindre en compte que es considera que en este tipus de sigles la síl·laba tònica és l'última i són, per tant, agudes. Així doncs, no apostrofarem  les paraules femenines que comencen per i/u àtones, seguint la regla general. A més, en estes sigles femenines la i/u  representarien la inicial d’una paraula en què la i/u és àtona (i, per tant, tampoc s’apostrofaria):

     l’AVL             l’ONG            l’FM                l’LSD
    la UMH  (U= universitat la universitat)                    la ILP (la iniciativa)  
    la UGT (U= unió, la unió)                                         la UE (la unió)
    la IBM          la ITV

    f. Davant de préstecs no adaptats començats per s seguida de consonant pot no apostrofar-se, considerant la s líquida com una consonant. Això no obstant, també és acceptable apostrofar exclussivament l’article el, considerant que, en este cas concret, la pronunciació habitual introdueix davant de la s una vocal eufònica (que resulta innecessària, però, en el cas de l’article la i la preposició de):
                el speaker     o         l’speaker
                la schola cantorum
                una sessió de striptease

    g. S'apostrofa sempre, d'acord amb la norma general, en el cas dels nostres topònims (l’Alcoià, l’Alcúdia, l’Alguenya, l’Alt Empordà, l’Alguer, etc. )o de topònims estrangers adaptats al català. En canvi, l'article masculí dels topònims estrangers no adaptats s'escriu amb majúscula inicial, en la seua forma original i no es contrau(Los Angeles, El Escorial, Las Vegas, El Álamo, El Salvador, El Paso, El Puerto de Santa María, El Bierzo, La Alcarria, etc.)

    h. No hem de fer la contracció quan l’article forma part del títol d’una obra o del nom d’una entitat:
    Ve d’El Corte Inglés.
    Una obra d'Els Joglars.
















    Gramàtica essencial de la llengua catalana


    La Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) és una versió reduïda i adaptada per a la consulta en línia de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. La GEIEC té com a objectiu general fer accessible a un públic ampli la descripció i la normativa gramaticals contingudes en la Gramàtica de la llengua catalana. L’adaptació s’ha realitzat tant pel que fa al contingut i la forma d’expressió d’aquest, com a l’estructuració i el format, a fi de facilitar-ne la consulta a través d’Internet.
















    El millor ús amb la mínima gramàtica

    Gramàtica Zero

    http://www.spluv.es/PDFS/gramatica_zero.pdfTracta els dubtes lingüístics més importants i recurrents en la construcció de les frases i mira de solucionar-los amb tan poca terminologia tècnica com és possible, amb explicacions accessibles a tothom i una notable gamma d'exemples, amb una presentació gràfica que permet visualitzar d'un colp d'ull les solucions. Consta de 73 fitxes que s'estructuren en quatre blocs (Fonamental, Errades típiques de castellanoparlants, General i Termes gramaticals) i que es completen amb un document annex amb expressions incorrectes.
    Descarrega-te-la










    "Inventari" de Pau Alabajos. Ací la teniu: INVENTARI



    Passa l’hivern i no aconseguisc esborrar del record alguns dels moments especials que vam viure durant els dos mesos i els vint-i-un dies que vàrem menjar-nos el món tu i jo. Avui necessite posar punt i a part, vull fer inventari de totes les coses que m’has regalat i que em són impossibles de guardar al fons d’un calaix: un sobre blau; milions de missatges de text; un e-mail que guarde a consciència com un amulet; un punt de llibre; milers de cançons amb la teua empremta dactilar; un clauer que té forma de sargantana; un tiquet de l’últim peatge abans de Sabadell; un paquet bomba que no va esclatar i conserve en algun lloc segur...

    Encara n’hi ha més: tinc una targeta de Can Rectoret; un llarg poema, regal de Nadal; mitja dotzena de fotos penjades al Facebook i un pòster de Muse rebregat; una entrada de cine i aquests texans; tres nits a l’Escala, el viatge a París i cada ciutat que incendiàrem. Són tants els records que ja m’he descomptat…


    Pau Alabajos

     

    Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada

    Pàgines vistes en total