APROVA


2n BAT (CURS 2023-24)

29/09/23
SOLUCIONS EXERCICIS DE VERBS IRREGULARS I

Ex. 36

afig, afiges, afig, afegim, afegiu, afigen / isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen / frig, friges, frig, fregim, fregiu, frigen / llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen / tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen / tix, tixes, tix, teixim, teixiu, tixen (teixisc, teixixes, teixix, teixim, teixiu, teixixen) / vist, vistes, vist, vestim, vestiu, vistent /

afija, afiges, afija, afegim, afegiu, afigen / isca, isques, isca, isquem, isqueu, isquen / frija, friges, frija, fregim, fregiu, frigen / llija, lliges, llija, llegim, llegiu, lligen / tinya, tinyes, tinya, tenyim, tenyiu, tinyen / tixa, tixes, tixa, teixim, teixiu, tixen (teixisca, teixisques, teixisca, teixim, teixiu, teixisquen) / vista, vistes, vista, vestim, vestiu, vistent.

Ex. 37

bull, bulls, bull, bollim, bolliu, bullen / cull, culls, cull, collim, colliu, cullen / cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen / engul, enguls, engul, engolim, engoliu, engulen (engolisc, engolixes, engolix, engolim, engoliu, engolixen) / escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen / rostisc, rostixes, rostix, rostim, rostiu, rostixen / tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen

bulla, bulles, bulla, bollim, bolliu / culla, culles, culla, collim, colliu, cullen / cusa, cuses, cusa, cosim, cosiu, cusen / engula, engules, engula, engolim, engoliu, engulen (engolisca, engolisques, engolisca, engolim, engoliu, engolisquen), escupa, escupes, escupa, escopim, escopiu, escupen / rostisca, rostisques, rostisca, rostim, rostiu, rostisquen / tussa, tusses, tussa, tossim, tossiu, tussen.

Ex. 39

queia, queies, queia, quéiem, quéieu, queien / creia, creies, creia, créiem, créieu, creien / deia, deies, deia, déiem, déieu, deien / duia, duies, duia, dúiem, dúieu, duien / jeia, jeies, jeia, jéiem, jéieu, jeien / reia, reies, reia, réiem, réieu, reien / seia, seies, seia, séiem, séieu, seien / treia, treies, treia, tréiem, tréieu, treien.


21/09/23
SOLUCIONS EXERCICIS DE VERBS ( DOSSIER 3)


[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”
1. fuma, prepare, pintem, treballes, entren, esquieu.
2. passege, passeja, passegem; jutge, jutja, jutgem; assage, assaja, assagem; viatge, viatja, viatgem; venge, venja, vengem; netege, neteja, netegem; desitge, desitja, desitgem; trepitge, trepitja, trepitgem.
3. pique, pica, piquem; doblegue, doblega, dobleguem; busque, busca, busquem; cace, caça, cacem; aparque, aparca, aparquem; trenque, trenca, trenquem; abrace, abraça, abracem; pague, paga, paguem; calce, calça, calcem; cague, caga, caguem; pegue, pega, peguem; carregue, carrega, carreguem; descalce, descalça, descalcem; regue, rega, reguem, penque, penca, penquem; combregue, combrega, combreguem.
4. es-tu-di-e, can-vi-a, es-tal-vi-em, pro-nun-ci-a, i-ni-ci-es, fo-to-co-pi-eu, a-nun-ci­-en, co-pi-a, o-di-e.
5. vaig, vas, va, anem, aneu, van.
6. estic, estàs, està, estem, esteu, estan, sóc, ets, és, som, sou, són.
7. tem, tems, tem, temem, temeu, temen; rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden; comet, comets, comet, cometem, cometeu, cometen; percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben; debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten.
8. dic, dius, diu, diem, dieu, diuen; tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen; vull, vols,vol,volem,voleu,volen; conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen; somric, somrius, somriu, somriem, somrieu, somriuen; atenc, atens, atén, atenem, ateneu, atenen; caic, caus, cau, caiem (caem), caieu (caeu), cauen; prenc, prens, pren, prenem, preneu, prenen; visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen; veig, veus, veu, veiem (veem), veieu (veeu), veuen.
9. crec, meresc, coneixes, cuses (cus), cap, saps, sé, sap, rebem, reps.
10. dorm; consent, consents, consent, consentim, consentiu, consenten; constituïsc, constitueixes (constituïxes), constitueix, constituïm, constituïu, constitueixen; construïsc; instruïsc; bull, bulls, bull, bollim, bolliu, bullen.
11. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen (tenyisc, tenyeixes, tenyeix, tenyim, tenyiu, tenyeixen); riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen (renyisc); cull, culls, cull, collim, colliu, cullen.
12. llegisc, teixisc, visten, menten, afegeix, fregeixes, llig, engolisc.
13. isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen.
14. vol, bull, acabe, rebat, tus, correm, perd, cull, vull, admet, sap, baten, exclous, valc, creus, perdem.
15. trobe, faig, conec, llig, done, depén.
16. caminava, caminaves, caminava, caminàvem, caminàveu, caminaven; partia; atenia; buscava; incloïa, incloïes, incloïa, incloíem, incloíeu, incloïen; venia; reia, reies, reia, réiem, réieu, reien; treia; coïa; creia; queia; conduïa.
17. menjàvem, coíeu, incloïa, creia, necessitàvem, treies, reia, feia, duia, seien, dúieu, portava.
18. dúiem, conduíeu, tréiem, jéiem, reia, cantaves, incloïa, veies, coïen, séieu, queia.
19. continuàveu, tenia, duia, posaves, molestaves, plantàvem, collíem, dúiem, era, trencava, tocava, argüia, treia, tréieu, feia.

[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)” 
21. parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.
22. fiu, anares, treballà, cresquérem, isquéreu, foren, viu, clogueres, vingué, haguérem, diguéreu, escrigueren.
23. duguí (vaig dur), miràreu (vau mirar), isquéreu, quedàreu, anàrem, acomboiaren, treballà, estudiaren, suspengueren, tingué, aní (vaig anar), viu (vaig veure), vencí (vaig véncer), veié (va veure).
25. vindre (venir), vindré, vindria; aprendre, aprendràs, aprendries; estudiar, estudiarà, estudiaria; agafar, agafarem, agafaríem; conduir, conduireu, conduiríeu; deixar, deixaran, deixarien.
26. cantaré, cantaràs, cantarà, cantarem, cantareu, cantaran; valdré; retindré; faré; hauré; resoldré.
27. refaré, semblarà, faràs, trobaràs, podrem, voldrem, admetreu, aniràs, veuràs, sabran, arribaran, haureu, resoldran, voldran, soparem, gitarem, hauràs, eixirem.
28. vindria, trauríem, netejaríem, ordenaríem, sabries, transigiríeu, tossiries, pertanyeria, venceria, buscarien, descobririen, analitzarien, ajudaria, prendria.
29. coneixeria, coneixeries, coneixeria, coneixeríem, coneixeríeu, coneixerien; apareixeria, apareixeries, apareixeria, apareixeríem, apareixeríeu, apareixerien.
30. estendria, resoldríem, mouríem, encendrien.

31. apague, apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
32. aprenguen, venguem, absolgueu, dissolguen, suspenga, valga, isca, faça, vagen, puguem, sigueu, beguen, mengen, vulga, faces, coneguem, vulga, vaja, sàpien (sàpiguen), entenguen, alcen.
33. No agafes, no begues, no vingues, no t’acostes, no digueu, no em mires, no vengueu, no arranqueu, no suspengues, no prengueu, no bufes, no encengueu, no tragues, no begueu, no calles, no rigues, no mogueu, no escoltes, no escrigueu, no segues.
34. diga, acabe, vulga, isca, convinga, sàpiguen (sàpien), estiguen, begueu, escriga, facen, vulgues, confluïsquen, conega, faça, visca, nasca.
35/36. entrara (entràs), entrares (entrasses), entrara (entràs), entràrem (entràssem), entràreu (entràsseu), entraren (entrassen); debatera, debateres, debatera, debatérem, debatéreu, debateren, consentira; partira; visquera; isquera; fóra (fos), fores, fóra, fórem, fóreu, foren; tinguera; absolguera, escriguera, veiera; haguera.
37/38. Fera (fes) / correguérem / donàreu / rebéreu / avisàreu / tingueres / trobàrem / volgueren / estiguera / aparegueren / anàrem / tingueren / publicaren / duguera / vingueren / agafara / féreu / pogueren / vingueren / romangueren.

39. duguera / estiguera / fóra / sapiguérem (sabérem) / feren / poguera / llegira / tinguera / seguera / conduïra / isquéreu / escriguera / vinguera.
40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu.
42. trau / creieu / beveu / fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.
43. doneu / ven / vine / vés / corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu / dissoleu / encenguem / pertany / dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu / llig (llegix).
44. absoleu / cloeu / beveu / escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu / aprén / comenceu. 


LA FLEXIÓ VERBAL

Per si de cas no has pogut anar a classe o hi has estat absent, ací tens una mica de teoria de la flexió verbal.

Aquesta 1a setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu i subjuntiu. Quant a la 1a conjugació, cal tenir en compte que tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre). 
[Recordeu: un verb és regular  si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].

Després hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret els verbs velaritzats (I): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer,   -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur.  Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats: 

1) Fan la 1a persona de singular del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).

Hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II): nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté  (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).

Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...

Quant als verbs de la 3a conjugació (-ir), podem distingir dos models de conjugació: la pura i la incoativa. En el cas dels verbs purs, podem distingir-ne un grup de verbs regulars: DORMIR, SENTIR, FUGIR, MUNYIR, BULLIR, GRUNYIR, CRUIXIR, PUDIR, MORIR... I un altre d’irregulars: OBRIR i OMPLIR (velaritzats) i COLLIR, TOSSIR, COSIR i SORTIR (amb canvis vocàlics en l’arrel: o>u).

La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.

Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...











LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB

Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).

Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).

Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir i obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...


A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts).


"LES PERÍFRASIS VERBALS"

Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
       
   Perífrasi d’obligació.
-          Personal:    haver + de + inf. (“Has d’arribar abans de migdia”)
caldre + que + subj. (“Cal que faces el treball”)
-          Impersonal (sense subjecte): haver-se +de+inf.  (“S’ha d’emplenar el full”)
   caldre + inf. (“Cal anar amb compte”)
També es pot expressar obligació amb la construcció: És necessari /menester + inf. o + que+subj.
►Cal evitar les construccions del castellà:
*Tindre + que
* Haver-hi  + que + inf.
* Ser precís

      Perífrasi de probabilitat.
Per a expressar la probabilitat s’usa la perífrasi: deure + inf. (“Deuen tenir molt de fred perquè han encés la calefacció”).
És equivalent a un adverbi de probabilitat (potser, segurament, probablement, tal vegada...) + verb en futur (o present o passat): “Potser plourà”. O equivalent a poder +ser+oració de subjuntiu: “Pot ser que isquen molt tard”.
►Cal evitar les construccions incorrectes següents:
-És incorrecte intercalar la preposició de entre el verb deure i l’infinitiu (*Deuen de estar de viatge).
- No és correcte l’ús de la paraula igual com a adverbi de probabilitat (*Igual anem al parc d’excursió): Pot ser que vaja al parc. Potser aniré al parc.
- També cal evitar l’ús del futur o l’ús del condicional per a expressar la probabilitat (*Haurà eixit de viatge.  Deu haver eixit de viatge) // (*Arribarien a casa després de mitjanit.  Devien arribar a casa després de mitjanit).

       Perífrasi d’imminència.
Per a expressar la imminència o el futur immediat no podem usar la perífrasi anar + a + inf., sinó que se sol expressar amb les perífrasis estar a punt de + inf. / estar per + inf.
Els viatgers estan a punt d’arribar.
La perífrasi anar + a + inf. es pot usar per a expressar imminència si ens referim a un temps passat (Anava a gitar-me quan vaig escoltar uns colps a la porta).  Si ens referim al futur, la perífrasi  anar + a + inf. és incorrecta; usarem el futur o el present, sovint introduït per l’adv. ara (Ara et portaré un refresc). Tanmateix, la construcció anar + a + inf. és correcta quan el verb anar té el valor de moviment o de desplaçament (Vaig a portar els pastissos perquè els convidats volen tastar-los).


APRENEM MÉS



































ELS PRONOMS RELATIUS

Ex. 1

a.      a què/a les quals   b. de què /dels quals  c. dels que   d. que   e. les que   f. de qui , on   g. per la qual  h. en què / en els quals

Ex. 3

a.      conjunció   b. pronom  c. conjunció  d. pronom   e. conjunció  f. pronom

Ex. 5

a.      la mare del qual   b. els pintors dels quals   c. el jardí del qual   d. la piscina del qual

Ex. 7

a.      correcta  b. amb què / amb els quals  c. on /en què/en la qual  d. correcta

e. en què   f. de què

 Ex. 9

a.      les arrels dels quals   b. a qui   c. on s’ha ofegat    d. a qui   e. amb què   f. l’autora de la qual   g. de què / del qual   h. amb què / amb la qual   i. les finestres de la qual   j. a qui    k. a qui   l. la qual cosa   m. en la qual hi



EXERCICIS DE PERÍFRASIS VERBALS (P.97) – SOLUCIONS

2. a) Deuen ser  b) Cal anar, s’ha d’anar, és necessari anar  c) correcta  d) devien tindre  e) Pot ser que tocarà, potser tocà  f) correcta  g) Has d’anar, cal que vages  h) Has d’estalviar  i) Potser és millor, pot ser que siga millor  j) Deuen ser  k) hauria d’esforçar-se  l) És necessari  m) correcta  n) cal pintar, s’ha de pintar  o) Pot ser que.

3. a) Et contaré  b) correcta vegem /  c) correcta d) correcta  e) correcta  f) Maria està a punt d’arribar g) anirà  h) Estudiaré.

4.a) Deu haver-li tocat  b) He renunciat  c) Potser ve / pot ser que vinga d) ha d’anar  e) correcta  f) Fa això des que el conec  g) correcta  h) Pot ser que vaja  i) cal fer  j) has d’entrenar-te  k) Parlarem  l) Pot ser que  m) No és necessari  n) Fa més d’una setmana que o) correcta.


CLAUS PROVISIONALS (EXAMEN DE NIVELL C1 JQCV, OCTUBRE ’22)

EXERCICI 1

1C, 2D (C), 3B, 4A, 5A

EXERCICI 2

6A, 7C, 8A, 9C, 10A, 11A, 12B, 13B, 14C, 15B, 16A, 17C, 18C, 19B, 20B.

EXERCICI 3

21C, 22B, 23C, 24B, 25B, 26C, 27B, 28A, 29B, 30C, 31C, 32B, 33A, 34C, 35A.




➜ CLAUS 1a i 2a columnes: (FOTOCÒPIA: exercici d'accentuació i dièresi)
oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // 
brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // 
hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // 
taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // 
bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda--
joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // 
sentència, altruista, féiem, còmic  // heroi, féieu, remei, examen // 
crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // 
copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor

CLAUS 3a, 4a i 5a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
posseíeu, duia, anàreu, reunió // 
deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // 
túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // 
préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // 
hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // 
europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // 
fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // 
tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // 
següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // 
comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // 
rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua



[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”
1. fuma, prepare, pintem, treballes, entren, esquieu.
2. passege, passeja, passegem; jutge, jutja, jutgem; assage, assaja, assagem; viatge, viatja, viatgem; venge, venja, vengem; netege, neteja, netegem; desitge, desitja, desitgem; trepitge, trepitja, trepitgem.
3. pique, pica, piquem; doblegue, doblega, dobleguem; busque, busca, busquem; cace, caça, cacem; aparque, aparca, aparquem; trenque, trenca, trenquem; abrace, abraça, abracem; pague, paga, paguem; calce, calça, calcem; cague, caga, caguem; pegue, pega, peguem; carregue, carrega, carreguem; descalce, descalça, descalcem; regue, rega, reguem, penque, penca, penquem; combregue, combrega, combreguem.
4. es-tu-di-e, can-vi-a, es-tal-vi-em, pro-nun-ci-a, i-ni-ci-es, fo-to-co-pi-eu, a-nun-ci­-en, co-pi-a, o-di-e.
5. vaig, vas, va, anem, aneu, van.
6. estic, estàs, està, estem, esteu, estan, sóc, ets, és, som, sou, són.
7. tem, tems, tem, temem, temeu, temen; rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden; comet, comets, comet, cometem, cometeu, cometen; percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben; debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten.
8. dic, dius, diu, diem, dieu, diuen; tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen; vull, vols,vol,volem,voleu,volen; conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen; somric, somrius, somriu, somriem, somrieu, somriuen; atenc, atens, atén, atenem, ateneu, atenen; caic, caus, cau, caiem (caem), caieu (caeu), cauen; prenc, prens, pren, prenem, preneu, prenen; visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen; veig, veus, veu, veiem (veem), veieu (veeu), veuen.
9. crec, meresc, coneixes, cuses (cus), cap, saps, sé, sap, rebem, reps.
10. dorm; consent, consents, consent, consentim, consentiu, consenten; constituïsc, constitueixes (constituïxes), constitueix, constituïm, constituïu, constitueixen; construïsc; instruïsc; bull, bulls, bull, bollim, bolliu, bullen.
11. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen (tenyisc, tenyeixes, tenyeix, tenyim, tenyiu, tenyeixen); riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen (renyisc); cull, culls, cull, collim, colliu, cullen.
12. llegisc, teixisc, visten, menten, afegeix, fregeixes, llig, engolisc.
13. isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen.
14. vol, bull, acabe, rebat, tus, correm, perd, cull, vull, admet, sap, baten, exclous, valc, creus, perdem.
15. trobe, faig, conec, llig, done, depén.
16. caminava, caminaves, caminava, caminàvem, caminàveu, caminaven; partia; atenia; buscava; incloïa, incloïes, incloïa, incloíem, incloíeu, incloïen; venia; reia, reies, reia, réiem, réieu, reien; treia; coïa; creia; queia; conduïa.
17. menjàvem, coíeu, incloïa, creia, necessitàvem, treies, reia, feia, duia, seien, dúieu, portava.
18. dúiem, conduíeu, tréiem, jéiem, reia, cantaves, incloïa, veies, coïen, séieu, queia.
19. continuàveu, tenia, duia, posaves, molestaves, plantàvem, collíem, dúiem, era, trencava, tocava, argüia, treia, tréieu, feia.



[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)” 
21. parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.
22. fiu, anares, treballà, cresquérem, isquéreu, foren, viu, clogueres, vingué, haguérem, diguéreu, escrigueren.
23. duguí (vaig dur), miràreu (vau mirar), isquéreu, quedàreu, anàrem, acomboiaren, treballà, estudiaren, suspengueren, tingué, aní (vaig anar), viu (vaig veure), vencí (vaig véncer), veié (va veure).
25. vindre (venir), vindré, vindria; aprendre, aprendràs, aprendries; estudiar, estudiarà, estudiaria; agafar, agafarem, agafaríem; conduir, conduireu, conduiríeu; deixar, deixaran, deixarien.
26. cantaré, cantaràs, cantarà, cantarem, cantareu, cantaran; valdré; retindré; faré; hauré; resoldré.
27. refaré, semblarà, faràs, trobaràs, podrem, voldrem, admetreu, aniràs, veuràs, sabran, arribaran, haureu, resoldran, voldran, soparem, gitarem, hauràs, eixirem.
28. vindria, trauríem, netejaríem, ordenaríem, sabries, transigiríeu, tossiries, pertanyeria, venceria, buscarien, descobririen, analitzarien, ajudaria, prendria.
29. coneixeria, coneixeries, coneixeria, coneixeríem, coneixeríeu, coneixerien; apareixeria, apareixeries, apareixeria, apareixeríem, apareixeríeu, apareixerien.
30. estendria, resoldríem, mouríem, encendrien.

31. apague, apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
32. aprenguen, venguem, absolgueu, dissolguen, suspenga, valga, isca, faça, vagen, puguem, sigueu, beguen, mengen, vulga, faces, coneguem, vulga, vaja, sàpien (sàpiguen), entenguen, alcen.
33. No agafes, no begues, no vingues, no t’acostes, no digueu, no em mires, no vengueu, no arranqueu, no suspengues, no prengueu, no bufes, no encengueu, no tragues, no begueu, no calles, no rigues, no mogueu, no escoltes, no escrigueu, no segues.
34. diga, acabe, vulga, isca, convinga, sàpiguen (sàpien), estiguen, begueu, escriga, facen, vulgues, confluïsquen, conega, faça, visca, nasca.
35/36. entrara (entràs), entrares (entrasses), entrara (entràs), entràrem (entràssem), entràreu (entràsseu), entraren (entrassen); debatera, debateres, debatera, debatérem, debatéreu, debateren, consentira; partira; visquera; isquera; fóra (fos), fores, fóra, fórem, fóreu, foren; tinguera; absolguera, escriguera, veiera; haguera.
37/38. Fera (fes) / correguérem / donàreu / rebéreu / avisàreu / tingueres / trobàrem / volgueren / estiguera / aparegueren / anàrem / tingueren / publicaren / duguera / vingueren / agafara / féreu / pogueren / vingueren / romangueren.

39. duguera / estiguera / fóra / sapiguérem (sabérem) / feren / poguera / llegira / tinguera / seguera / conduïra / isquéreu / escriguera / vinguera.

40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu.

42. trau / creieu / beveu / fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.

43. doneu / ven / vine / vés / corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu / dissoleu / encenguem / pertany / dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu / llig (llegix).

44. absoleu / cloeu / beveu / escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu / aprén / comenceu.

45. has viscut / ha vist / hem enviat / heu bullit / han mentit.

46. havies comprat / havia arribat / havíem entrat / havíeu fet / havien dit.

47. hagueres aprés / hagué dormit / haguérem escoltat / haguéreu parlat / hagueren menjat.

49. hauràs conegut / haurà crescut / haurem entrat / haureu descansat / hauran vist.

50. hauries volgut / hauria caigut / hauríem entrat / hauríeu elaborat / s’haurien exhaurit.

51. hages dit / haja aparegut / hàgem col·laborat / hàgeu oït / hagen sabut.

52. hagueres anat / haguera vingut / haguérem conduït / haguéreu treballat / hagueren conegut.

54.  voler, volent volgut / córrer, corrent, corregut / moldre, molent, mòlt / obrir, obrint, obert / traduir, traduint, traduït / cabre, cabent, cabut / dur, duent, dut / aprendre, aprenent, aprés / fondre, fonent, fos / atendre, atenent, atés / tindre (tenir), tenint, tingut / oir, oint, oït / admetre, admetent, admés / combatre, combatent, combatut / veure, veient, vist / nàixer, naixent, nascut / imprimir, imprimint, imprés / confessar, confessant, confessat / beure, bevent, begut.

55. cuit / romput / dit / caigut / entés / crescut / ocorregut / emés / transcorregut / interromput / volgut / batuts / venut / vist / fet / nascut / tret / inclòs / conclòs.

56. dit, cregut / agafat, estat, estalviant / sabut, preguntat / cuit / corrent / distraent / devent / creient, escoltant / escrivint, bevent / nascut / admetent, admesa / duent / batut, combatut / tramés / ofés, dit / volent / venut, pescant / comprés, atés.

57.  trobades / oberts / suspeses / donat / encesos / collides / comprats / buscades / soterrats, soterrats.

58. els han enviats / les ha signades / n’he fregits dos / les he comprades / els he duts / l’he tastada / l’he coneguda / les hem enteses / els hem compresos / n’he llegits 3 / les he fetes / li n’he regalats 4.

59. 1.  i es trencà una cama / 6 i guanyaren el partit / 7 i no van trobar ningú.

60.  Ja hi haurà arribat el tren / S’havia d’anar sense falta (calia anar) / Has de parlar amb ell / S’haurà de fer una altra vegada (caldrà fer-ho) / Has de pagar-me demà.

61. (p), (p), (o), (o), (p), (p), (o), (o), (p), (p), (o), (o), (p)/(o).

62. He d’anar / hem hagut de / Ja deuen ser / cal solucionar-ho / No us haureu de / Acabà la funció i se n’anaren tots / Caldrà dir-li-ho / Es va refredar i va tossir molt.




APRENEM MÉS (2n BAT)

➜ DOSSIER 2: PRÀCTIQUES DE VERBS (CLAUS)
PRESENT D’IND. 1a conj.
1c. menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen/ jugue, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen / alce, alces, alça, alcem, alceu, alcen / tanque, tanques, tanca, tanquem, tanqueu, tanquen / neteja, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen ...
2. assagen, fumes, deixeu, juguem, penge, penges, escalfa, donen, avanceu, abrigue.
PRESENT D’IND. 2a conj.
4. promets, saps, combat, sabem, perdeu, podem, debaten, admet, caps, concebem, rep, rebeu, romps.
PRESENT D’IND. 3a conj.
6b. assisteixen/assistixen, s’avorreix, avorriu, discutisc, obriu, dirigeix, em vestisc, sent, compartim, diverteixes, frigen (fregeixen), condueixen (conduïxen), conduïm, agraïsc, estableix, tiny (tenyeix).
7. entenguí, entenguera, córrec, córrega, correguera, resolguí, resolguera, confonc, confonga, confonguera, tinguí, tinguera, vinc, vinga.
8. PRESENT D’IND. Prenc, prencs, pren, prenem, preneu, prenen; molc, mols, mol, molem, moleu, molen; duc, dus, du, duem, dueu, duen; dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.
PERFET SIMPLE. Prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguí, molgueres, molgué, molguérem, molguéreu, molgueren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren.
PRESENT DE SUBJ. Prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen; molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen; duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen; diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen.
IMPERFET DE SUBJ. Prenguera, prengueres, prenguera, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguera, molgueres, molguera, molguérem, molguéreu, molgueren; duguera, dugueres, duguera, duguérem, duguéreu, dugueren; diguera, digueres, digurera, diguérem, diguéreu, digueren.
9. vingueres, suspenguérem, encenguem, ofengues, dissolguera, venga, atenguéreu, estenguí, tinga, absolga.
10. PRESENT IND. clous, cloeu, clouen; moc, mous, mou, movem, moveu, mouen; trac, traus, trau, traem, traeu, trauen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; dec, deus, deu, devem, deveu, deuen; ric, rius, riu, riem, rieu, riuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.
PERFET SIMPLE. Cloguí, clogueres, clogué, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren; traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
PRESENT SUBJ. Cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen; moga, mogues, moga, moguem, mogueu, moguen; traga, tragues, traga, traguem, tragueu, traguen; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; riga, rigues, riga, riguem, rigueu, riguen; escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen.
IMPERFET SUBJ. Cloguera, clogueres, cloguera, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguera, mogueres, moguera, moguérem, moguéreu, mogueren; traguera, tragueres, traguera, traguérem, traguéreu, tragueren; beguera; deguera, degueres, deguera, deguérem, deguéreu, degueren; riguera, rigueres, riguera, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguera, escrigueres, escriguera, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.

11. ric, begues, mogueu, escriguéreu, riguen, dorma, perdes, congloguera, traga, mogueu.
12. castigues, busqueu, equivoqueu, expliques, jutgeu, mareja, alce, mengeu, viatja.
13. dius, duem, clouen, cauen, rieu, trac, seieu, bevem, deveu, escric, visc.
14. veig, pogueres, vull, caic, sóc, són, és, ets.
15. ofereixen, concedeix, vesteixen, reuneix, moren, concedeixen, vesteixen, reuneixen, munyen.
16. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten; escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen; llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen (llegisc, llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegeixen); frig, friges, frig, fregim fregiu, frigen; vist, vists, vist, vestim, vestiu, visten; riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen.
19. cusen, llig (llegisc), fregiu, surts, vesteix (vist), riny, escupen (escopeixen), culls, lliges (llegeixes).


APRENEM MÉS (1r BAT)

DOSSIER 1. ELS TEMPS VERBALS

Ex. 1: estic, estàs, està, estem, esteu, estan.

Ex. 2: ESTAR: estic, estàs, està, estem, esteu, estan; TÉMER: tem, tems, tem, temem, temeu, temen; BATRE: bat, bats, bat, batem, bateu, baten; DORMIR: dorm, dorms, dorm, dormim, dormiu, dormen; SERVIR: servisc, servixes (serveixes), servix, servim, serviu, servixen.

Ex. 3: BUSCAR: busque, busques, busca, busquem, busqueu, busquen; FURGAR: furgue, furgues, furga, furguem, furgueu, furguen; MENJAR: menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen; CAÇAR: cace, caces, caça, cacem, caceu, cacen; PASSAR: passe, passes, passa, passem, passeu, passen.

Ex. 4: a) comencen, b) passegem, c) mengem, d) s’arrosseguen, e) parlen, parla, f) anem, g) busques, h) alce, i) maregen, j) torna, k) posa, l) equivoqueu, és, m) expliques.

Ex. 5: vaig, vas, va, anem, aneu, van.

Ex. 6: REBRE: rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; PERDRE: perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden; INTERROMPRE: interromp, interromps, interromp, interrompem, interrompeu, interrompen; DEBATRE: debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten; PERCEBRE: percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben.

Ex. 7: COLLIR: cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; LLEGIR: llig/llegisc, lliges/llegixes (llegeixes), llig/llegix, llegim, llegiu, lligen/llegixen; EIXIR: isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen; FUGIR: fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; OMPLIR: òmplic, omplis, ompli, omplim, ompliu, omplin; COSIR: cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; AFEGIR: afig/afegisc, afiges, afig, afegim, afegiu, afigen; VESTIR:

vist/vestisc, vists, vist, vestim, vestiu, vistent; TEIXIR: tix/teixisc, tixes, tix, teixim, teixiu, tixen; FREGIR: frig/fregisc, friges, frig, fregim, fregiu, frigen.

Ex. 8: a) afig, b) vesteix, c) teixim, d) lligen, e) patisc, f) adorm, g) sent, h) menteix, i) aplaudeixen, j) senten, k) cull, l) sent, m) tus, n) agraïsc.

Ex. 9: entenc, atenc, ric, moc, comparec, parec, resolc, valc, òbric, comprenc, bec, crec, escric, conec, desconec, molc, caic, òmplic.

Ex. 10: estava, estaves, anava, estava, anàvem, estàvem, estàveu, anàveu, estaven, anaven.

Ex. 11: ensenyava, ensenyaves, ensenyava, ensenyàvem, ensenyàveu, ensenyaven; temia, temies, temia, temíem, temíeu, temien; rebia, rebies, rebia, rebíem, rebíeu, rebien; sentia, senties, sentia, sentíem, sentíeu, sentien; servia, servies, servia, servíem, servíeu, servien.

Ex. 12: comprenia, comprenies, comprenia, compreníem, compreníeu, comprenien; dissolia, dissolies, dissolia, dissolíem, dissolíeu, dissolien; feia, feies, feia, fèiem, fèieu, feien; creia, creies, creia, créiem, créieu, creien; duia, duies, duia, dúiem, dúieu, duien; venia, venies, venia, veníem, veníeu, venien; havia, havies, havia, havíem, havíeu, havien; treia, treies, treia, tréiem, trèieu, treien; tenia, tenies, tenia, teníem, teníeu, tenien; vivia, vivies, vivia, vivíem, vivíeu, vivien.

Ex. 13: bordava, alegrava, jugàvem, brillava, venia, ajudava, perdia, escrivia, eren, volia, feia, estava, dúieu, sabia, incloïes, oíem, acudíem, hi havia, rèiem, pagàvem, agraïa, tornava.

Ex. 14: apareixia, apareixíem; aprenia, apreníem; bevia, bevíem; bullia, bullíem; cabia, cabíem; collia, collíem; coneixia, coneixíem; construïa, construíem; cosia, cosíem; coïa, coíem; creixia, creixíem; engolia, engolíem; entenia, enteníem; excloïa, excloíem; fugia, fugíem; llegia, llegíem; movia, movíem; naixia, naixíem; omplia, omplíem; pertanyia, pertanyíem; prenia, preníem; rebia, rebíem; renyia, renyíem; resolia, resolíem; responia, responíem; reia, rèiem; seia, séiem; teixia, teixíem; treia, tréiem; valia, valíem; venia, veníem; vestia, vestíem.

Ex. 15: a) anàvem, b) corrien, c) resolia, d) incloïa, e) plovia, f) fèiem, g) duies /j queies, h) veies, dissolien, i) aprenia, j) créiem, k) reies/ veies.

Ex. 16: isqué, trià, lligà, agafí, fórem, mamprenguérem.

Ex. 17: estalvií, estalviares, estalvià, estalviàrem, estalviàreu, estalviaren; parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; combatí, combateres, combaté, combatérem, combatéreu, combateren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; repetí, repetires, repetí, repetírem, repetíreu, repetiren.

Ex. 18: apareguí, aparegueres, aparegué, apareguérem, apareguéreu, aparegueren; aprenguí, aprengueres, aprengué, aprenguérem, aprenguéreu, aprengueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; caiguí, caigueres, caigué, caiguérem, caiguéreu, caigueren; coneguí, conegueres, conegué, coneguérem, coneguéreu, conegueren; correguí, corregueres, corregué, correguérem, correguéreu, corregueren; cresquí...; entenguí...; escriguí...; moguí...; nasquí...; prenguí...; rebí...; resolguí...; riguí...; seguí...; traguí...; venguí...; dormí, dormires, dormí, dormírem, dormíreu, dormiren; bullí...; consentí...; construí...; constituí...; instruí...



SOLUCIONS FULLS DE VERBS


1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.

1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.


El verb

El verb, com a nucli del sintagma verbal, és un dels constituents bàsics de l’oració. Categoria gramatical que expressa l’existència, l’estat, l’acció, els processos o les modificacions d’un sintagma nominal. A diferència de les altres categories gramaticals, el verb, a banda d’aquesta informació
semàntica, té com a característica més important les marques que aporten els diferents morfemes: veu, mode, persona, nombre, temps i aspecte.

Els morfemes verbals

Tota forma verbal està constituïda per un lexema o arrel, que aporta el contingut semàntic, i pels morfemes o desinències, que aporten informacions auxiliars, pròpies del verb. En algunes formes verbals pot aparéixer una vocal temàtica que actua d’enllaç entre el lexema i els morfemes, i que permet de classificar els verbs d’acord amb la conjugació a què pertanyen.
• Veu
– Activa: el subjecte realitza l’acció (Maria menjava maduixes).
– Passiva: el subjecte rep l’acció (Les maduixes eren menjades per Maria).
• Mode. Segons l’actitud mental del parlant respecte allò que enuncia (a l’acció verbal), podem distingir els següents modes personals:
– Indicatiu: l’acció o el fet és vist com a real (Rosa ha begut aigua).
– Subjuntiu: l’acció o el fet que expressa el verb és vist com una irrealitat,
només existeix en el pensament com una idea subjectiva (desig
dubte, temor, voluntat, etc.) (Potser vinga prompte).
– Condicional: les accions apareixen expressades com a irreals (Si poguera
faria això).
– Imperatiu: és el mode amb què el parlant expressa manament, ordre,
prec, etc. (Ves-te’n prompte).
D’altra banda, tenim també tres modes impersonals: infinitiu (concepte
bàsic de l’acció), gerundi (acció durativa) i participi (acció acabada).
• Aspecte
– Imperfectiu: no expressa la fi de l’acció del verb (Caminava pel passeig).
Els temps imperfectius són el present d’indicatiu i de subjuntiu,
el pretèrit imperfet, el futur i el condicional.
– Perfectiu: expressa l’acabament de l’acció verbal (Va llegir una novel·la). Els temps perfectius són el pretèrit perfet simple i perifràstic d’indicatiu i els temps compostos.
• Persona. Relaciona l’acció verbal amb l’emissor (1a pers.: parle, cantem),
amb el receptor (2a pers.: parles, canteu) o amb un referent (3a pers.:
parla, canten).
• Nombre. El morfema de nombre indica si el SN subjecte és només un
individu o cosa (singular) o més d’un (plural).



CONJUGACIONS
1a –AR : Parlar
2a –ER / -RE: Témer / Perdre
3a –IR: • Servir (incoatiu) / • Dormir (pur)

MORFEMES
Lexema: parl
Vocal temática: à
Temps/aspecte/mode: ve
Nombre/persona: m

Formes impersonals del verb
L’infinitiu (parlar), el gerundi (parlant) i el participi (parlat ).

Són formes verbals sense morfema de persona. Morfològicament són invariables, a excepció del participi, que ha de concordar en gènere i nombre amb el CD quan aquest complement és un pronom feble de 3a persona: Has vist la pel·lícula?
–Sí, ja l’he vista.
• Temps. El temps verbal és la categoria que indica el moment en què es
produeix l’acció del verb. Així doncs, pot situar-la abans de la seua formulació
gramatical (passat), en l’instant de la comunicació (present) o després (futur). Podem distingir també entre temps simples i compostos.
Pel que fa als compostos, estan constituïts pel verb auxiliar haver més el participi del verb en qüestió, i expressen una acció acabada just abans de la que expressa el temps simple.

Les conjugacions verbals
Primera conjugació (acabats en -AR)
Tots els verbs de la primera conjugació són regulars, llevat d’anar i estar, que són irregulars.


Segona conjugació (acabats en -ER o -RE, i fer, dur i dir)
La segona conjugació és la que presenta un major nombre de verbs irregulars, tot i contenir una certa sistematització en les irregularitats.
Verbs de radical velaritzat: són aquells verbs que tenen en el lexema -c o -gu. Aquest grup presenta dues característiques:
• La 1a persona del present d’indicatiu acaba en -c (dic, bec, conec, crec, puc, caic, prenc, tinc, vinc...)
• Aquesta terminació (-c) de la 1a persona es transforma en -g/-gu en la formació del present de subjuntiu, l’imperfet de subjuntiu, el pretèrit perfet simple, el participi i algunes formes de l’imperatiu (conega, coneguera,
coneguí, conegut...).


Tercera conjugació (verbs acabats en -IR)
Els verbs de la 3a conjugació es poden agrupar en dos models regulars: purs (dormir, sentir) i incoatius (patir, servir). Els verbs incoatius tenen l’increment -sc/-ix (-eix) en la 1a, 2a i 3a persones de sing. i en la 3a persona de plural del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu. Poden presentar dues possibilitats d’escriptura: la forma en -i (-isc/ix) o bé la forma en -e (-esc/eixes), més pròpia dels registres formals. La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius; són purs: dormir, sentir, bullir, pudir, munyir, cruixir, fugir.... D’altra banda, hi ha verbs que admeten la doble conjugació: llegir (llegisc o llig), vestir, afegir, mentir, tenyir, rostir, engolir, fregir...

 
 
1a SETMANA. CURS 2021-2022
 
Hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist alguns temps verbals del mode indicatiu de la 1a conjugació (tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR). Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre), i hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret amb els verbs velaritzats I (un grup de verbs irregulars que comparteixen les mateixes irregularitats): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer,   -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur.  Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats: 

1) Fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).

[Recordeu: un verb és regular  si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].

D'altra banda, hem fet un repàs de la flexió verbal i hem vist el grup de verbs velaritzats (II) (nàixer, viure, créixer i meréixer), que fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté  (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., pret. perfet simple i participi.Tot seguit hem vist els verbs de la 3a conjugació: verbs purs i verbs incoatius, (que són la majoria dels verbs de la 3a conj., i es caracteritzen per afegir un increment o terminació, -isc / -(e)ix, entre l'arrel i els morfemes en les tres persones de singular i la 3a per. de plural), que només es diferencien en els dos presents, el d'indicatiu i el de subjuntiu, i en l'imperatiu.


APRENEM MÉS

➜ DOSSIER 1: PRÀCTIQUES DE VERBS (CLAUS)
PRESENT D’IND. 1a conj.
1c. menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen/ jugue, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen / alce, alces, alça, alcem, alceu, alcen / tanque, tanques, tanca, tanquem, tanqueu, tanquen / neteja, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen ...
2. assagen, fumes, deixeu, juguem, penge, penges, escalfa, donen, avanceu, abrigue.
PRESENT D’IND. 2a conj.
4. promets, saps, combat, sabem, perdeu, podem, debaten, admet, caps, concebem, rep, rebeu, romps.
PRESENT D’IND. 3a conj.
6b. assisteixen/assistixen, s’avorreix, avorriu, discutisc, obriu, dirigeix, em vestisc, sent, compartim, diverteixes, frigen (fregeixen), condueixen (conduïxen), conduïm, agraïsc, estableix, tiny (tenyeix).
7. entenguí, entenguera, córrec, córrega, correguera, resolguí, resolguera, confonc, confonga, confonguera, tinguí, tinguera, vinc, vinga.
8. PRESENT D’IND. Prenc, prencs, pren, prenem, preneu, prenen; molc, mols, mol, molem, moleu, molen; duc, dus, du, duem, dueu, duen; dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.
PERFET SIMPLE. Prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguí, molgueres, molgué, molguérem, molguéreu, molgueren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren.
PRESENT DE SUBJ. Prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen; molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen; duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen; diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen.
IMPERFET DE SUBJ. Prenguera, prengueres, prenguera, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguera, molgueres, molguera, molguérem, molguéreu, molgueren; duguera, dugueres, duguera, duguérem, duguéreu, dugueren; diguera, digueres, digurera, diguérem, diguéreu, digueren.
9. vingueres, suspenguérem, encenguem, ofengues, dissolguera, venga, atenguéreu, estenguí, tinga, absolga.
10. PRESENT IND. clous, cloeu, clouen; moc, mous, mou, movem, moveu, mouen; trac, traus, trau, traem, traeu, trauen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; dec, deus, deu, devem, deveu, deuen; ric, rius, riu, riem, rieu, riuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.
PERFET SIMPLE. Cloguí, clogueres, clogué, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren; traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
PRESENT SUBJ. Cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen; moga, mogues, moga, moguem, mogueu, moguen; traga, tragues, traga, traguem, tragueu, traguen; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; riga, rigues, riga, riguem, rigueu, riguen; escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen.
IMPERFET SUBJ. Cloguera, clogueres, cloguera, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguera, mogueres, moguera, moguérem, moguéreu, mogueren; traguera, tragueres, traguera, traguérem, traguéreu, tragueren; beguera; deguera, degueres, deguera, deguérem, deguéreu, degueren; riguera, rigueres, riguera, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguera, escrigueres, escriguera, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.

11. ric, begues, mogueu, escriguéreu, riguen, dorma, perdes, congloguera, traga, mogueu.
12. castigues, busqueu, equivoqueu, expliques, jutgeu, mareja, alce, mengeu, viatja.
13. dius, duem, clouen, cauen, rieu, trac, seieu, bevem, deveu, escric, visc.
14. veig, pogueres, vull, caic, sóc, són, és, ets.
15. ofereixen, concedeix, vesteixen, reuneix, moren, concedeixen, vesteixen, reuneixen, munyen.
16. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten; escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen; llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen (llegisc, llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegeixen); frig, friges, frig, fregim fregiu, frigen; vist, vists, vist, vestim, vestiu, visten; riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen.
19. cusen, llig (llegisc), fregiu, surts, vesteix (vist), riny, escupen (escopeixen), culls, lliges (llegeixes).

































TIPUS DE TEXTOS

  MODELS DE TEXTOS, CARACTERÍSTIQUES, EXEMPLES I PAUTES DE REDACCIÓ



LA CARTA     LA CARTA (2)

L'INFORME (amb referències a la Mediació) L'INFORME (2)


LA CRÒNICA (exemple comentat)



LA RESSENYA

COMENTARI DE TEXT

Introducció

1. Qui és l'autor del text? 

2. A quina obra pertany?

3. Quin n'és el contingut? (Resum en una oració del contingut)

4. Quan la va escriure?

5. Explica la vida de l'autor. Resumeix els fets més importants que cregues que estan relacionats amb la seua obra.

6. Quines obres va escriure? 

7. En quin context va viure? Resumeix els fets que caracteritzen l'època.

 

Anàlisi del contingut

1. A quin tipus de text pertany el fragment/poema? (novel·la, conte, poema... descriptiu, narratiu, expositiu...)

2. Quin n'és el tema? I l'argument?

3. En quantes parts resumiries el text? Fes un resum de cadascuna d'elles.

4. Quina és la intenció o finalitat del text?

5. Quina és la veu del narrador? (primera persona, narrador intern, extern...)

6 Hi ha alguna altra veu en el text? (estil directe o indirecte). Posa'n exemples.

7. Quin és l'espai i el temps?

8. Quines característiques tenen els personatges?

9. Quin és el lèxic que predomina? (valoratiu, positiu, negatiu...)

10. Quins tòpics es poden observar? Quins elements hi ha en el fragment?

Anàlisi de la forma

1. Nombre d'estrofes i versos.

2. Recompte sil·làbic. Art major/menor.

3. Quina rima s'utilitza? (Assonant/consonant)

4. Quin tipus de versos apareixen? (masculins/femenins)

5. Quin és l'esquema rítmic?

6. Explica les figures retòriques que hi ha en el text. Recorda d'assenyalar la línia/vers on estan.

 

Conclusió

1. Explica quina importància i repercussió té l'autor i l'obra.

 

- Recorda usar connectors en cadascuna de les parts del comentari: Passant a, d'altra banda, pel que fa a, per acabar, per últim, per a concloure...

- No repetisques informació en el comentari. Si ja has dit alguna cosa no ho tornes a fer.

- Intenta que la introducció no siga massa llarga. La part més important és l'anàlisi del contingut, que és on realment estàs explicant les característiques del text que tens davant.

- Hi ha algunes preguntes que en alguns textos no tenen resposta, per tant, no ha d'aparéixer en el comentari.

- Per últim, abans de lliurar el comentari llig el que has escrit i revisa les faltes d'ortografia. 













































RAMON LLULL
 

 

 

4a SETMANA. CURS 2021-2022

➜ CLAUS 1a i 2a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // 
brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // 
hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // 
taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // 
bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda--
joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // 
sentència, altruista, féiem, còmic  // heroi, féieu, remei, examen // 
crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // 
copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor

CLAUS 3a, 4a i 5a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
posseíeu, duia, anàreu, reunió // 
deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // 
túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // 
préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // 
hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // 
europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // 
fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // 
tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // 
següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // 
comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // 
rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua




3a SETMANA. CURS 2021-2022

Quant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals e i o obertes.
[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: busca la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].

Truquets per a accentuar correctament les vocals e, o.


Exemples
Excepcions
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes
menjaré, pretén, després, camió, torró...
terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs...
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes
diòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul...
formes del verb ser: fóra
verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)
estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec...
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraulesesdrúixoles
gènere, pèrdua, memòria, València...
fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega...
verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...

Les grafies e i o representen dos sons diferents:

La e representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).

La o representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)

Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.

Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):

Casos en què la e és oberta:

1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.

2. Davant de l, l·l,  rr i r: cel, novel·la, serra, verd.

3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.

Casos en què la o és oberta :
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/­olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota). 

Després de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme i estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. 
També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment,  -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes). 


APRENEM MÉS

⇒ REPASSEM ORTOGRAFIA

⇒ Exercicis d’accentuació (1, 2, 3, 4 i 5 del llibre de text, p. 73)

     Text argumentatiu.

     Lectura: El llibre de les bèsties.



2a SETMANA. CURS 2021-2022

LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB

Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).

Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).

Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir i obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...


A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts).

"LES PERÍFRASIS VERBALS"

Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
       
   Perífrasi d’obligació.
-          Personal:    haver + de + inf. (“Has d’arribar abans de migdia”)
caldre + que + subj. (“Cal que faces el treball”)
-          Impersonal (sense subjecte): haver-se +de+inf.  (“S’ha d’emplenar el full”)
   caldre + inf. (“Cal anar amb compte”)
També es pot expressar obligació amb la construcció: És necessari /menester + inf. o + que+subj.
►Cal evitar les construccions del castellà:
*Tindre + que
* Haver-hi  + que + inf.
* Ser precís

      Perífrasi de probabilitat.
Per a expressar la probabilitat s’usa la perífrasi: deure + inf. (“Deuen tenir molt de fred perquè han encés la calefacció”).
És equivalent a un adverbi de probabilitat (potser, segurament, probablement, tal vegada...) + verb en futur (o present o passat): “Potser plourà”. O equivalent a poder +ser+oració de subjuntiu: “Pot ser que isquen molt tard”.
►Cal evitar les construccions incorrectes següents:
-És incorrecte intercalar la preposició de entre el verb deure i l’infinitiu (*Deuen de estar de viatge).
- No és correcte l’ús de la paraula igual com a adverbi de probabilitat (*Igual anem al parc d’excursió): Pot ser que vaja al parc. Potser aniré al parc.
- També cal evitar l’ús del futur o l’ús del condicional per a expressar la probabilitat (*Haurà eixit de viatge.  Deu haver eixit de viatge) // (*Arribarien a casa després de mitjanit.  Devien arribar a casa després de mitjanit).

       Perífrasi d’imminència.
Per a expressar la imminència o el futur immediat no podem usar la perífrasi anar + a + inf., sinó que se sol expressar amb les perífrasis estar a punt de + inf. / estar per + inf.
Els viatgers estan a punt d’arribar.
La perífrasi anar + a + inf. es pot usar per a expressar imminència si ens referim a un temps passat (Anava a gitar-me quan vaig escoltar uns colps a la porta).  Si ens referim al futur, la perífrasi  anar + a + inf. és incorrecta; usarem el futur o el present, sovint introduït per l’adv. ara (Ara et portaré un refresc). Tanmateix, la construcció anar + a + inf. és correcta quan el verb anar té el valor de moviment o de desplaçament (Vaig a portar els pastissos perquè els convidats volen tastar-los).


APRENEM MÉS

[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”
1. fuma, prepare, pintem, treballes, entren, esquieu.
2. passege, passeja, passegem; jutge, jutja, jutgem; assage, assaja, assagem; viatge, viatja, viatgem; venge, venja, vengem; netege, neteja, netegem; desitge, desitja, desitgem; trepitge, trepitja, trepitgem.
3. pique, pica, piquem; doblegue, doblega, dobleguem; busque, busca, busquem; cace, caça, cacem; aparque, aparca, aparquem; trenque, trenca, trenquem; abrace, abraça, abracem; pague, paga, paguem; calce, calça, calcem; cague, caga, caguem; pegue, pega, peguem; carregue, carrega, carreguem; descalce, descalça, descalcem; regue, rega, reguem, penque, penca, penquem; combregue, combrega, combreguem.
4. es-tu-di-e, can-vi-a, es-tal-vi-em, pro-nun-ci-a, i-ni-ci-es, fo-to-co-pi-eu, a-nun-ci­-en, co-pi-a, o-di-e.
5. vaig, vas, va, anem, aneu, van.
6. estic, estàs, està, estem, esteu, estan, sóc, ets, és, som, sou, són.
7. tem, tems, tem, temem, temeu, temen; rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden; comet, comets, comet, cometem, cometeu, cometen; percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben; debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten.
8. dic, dius, diu, diem, dieu, diuen; tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen; vull, vols,vol,volem,voleu,volen; conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen; somric, somrius, somriu, somriem, somrieu, somriuen; atenc, atens, atén, atenem, ateneu, atenen; caic, caus, cau, caiem (caem), caieu (caeu), cauen; prenc, prens, pren, prenem, preneu, prenen; visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen; veig, veus, veu, veiem (veem), veieu (veeu), veuen.
9. crec, meresc, coneixes, cuses (cus), cap, saps, sé, sap, rebem, reps.
10. dorm; consent, consents, consent, consentim, consentiu, consenten; constituïsc, constitueixes (constituïxes), constitueix, constituïm, constituïu, constitueixen; construïsc; instruïsc; bull, bulls, bull, bollim, bolliu, bullen.
11. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen (tenyisc, tenyeixes, tenyeix, tenyim, tenyiu, tenyeixen); riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen (renyisc); cull, culls, cull, collim, colliu, cullen.
12. llegisc, teixisc, visten, menten, afegeix, fregeixes, llig, engolisc.
13. isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen.
14. vol, bull, acabe, rebat, tus, correm, perd, cull, vull, admet, sap, baten, exclous, valc, creus, perdem.
15. trobe, faig, conec, llig, done, depén.
16. caminava, caminaves, caminava, caminàvem, caminàveu, caminaven; partia; atenia; buscava; incloïa, incloïes, incloïa, incloíem, incloíeu, incloïen; venia; reia, reies, reia, réiem, réieu, reien; treia; coïa; creia; queia; conduïa.
17. menjàvem, coíeu, incloïa, creia, necessitàvem, treies, reia, feia, duia, seien, dúieu, portava.
18. dúiem, conduíeu, tréiem, jéiem, reia, cantaves, incloïa, veies, coïen, séieu, queia.
19. continuàveu, tenia, duia, posaves, molestaves, plantàvem, collíem, dúiem, era, trencava, tocava, argüia, treia, tréieu, feia.

[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)” 

21. parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.
22. fiu, anares, treballà, cresquérem, isquéreu, foren, viu, clogueres, vingué, haguérem, diguéreu, escrigueren.
23. duguí (vaig dur), miràreu (vau mirar), isquéreu, quedàreu, anàrem, acomboiaren, treballà, estudiaren, suspengueren, tingué, aní (vaig anar), viu (vaig veure), vencí (vaig véncer), veié (va veure).
25. vindre (venir), vindré, vindria; aprendre, aprendràs, aprendries; estudiar, estudiarà, estudiaria; agafar, agafarem, agafaríem; conduir, conduireu, conduiríeu; deixar, deixaran, deixarien.
26. cantaré, cantaràs, cantarà, cantarem, cantareu, cantaran; valdré; retindré; faré; hauré; resoldré.
27. refaré, semblarà, faràs, trobaràs, podrem, voldrem, admetreu, aniràs, veuràs, sabran, arribaran, haureu, resoldran, voldran, soparem, gitarem, hauràs, eixirem.
28. vindria, trauríem, netejaríem, ordenaríem, sabries, transigiríeu, tossiries, pertanyeria, venceria, buscarien, descobririen, analitzarien, ajudaria, prendria.
29. coneixeria, coneixeries, coneixeria, coneixeríem, coneixeríeu, coneixerien; apareixeria, apareixeries, apareixeria, apareixeríem, apareixeríeu, apareixerien.
30. estendria, resoldríem, mouríem, encendrien.

31. apague, apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
32. aprenguen, venguem, absolgueu, dissolguen, suspenga, valga, isca, faça, vagen, puguem, sigueu, beguen, mengen, vulga, faces, coneguem, vulga, vaja, sàpien (sàpiguen), entenguen, alcen.
33. No agafes, no begues, no vingues, no t’acostes, no digueu, no em mires, no vengueu, no arranqueu, no suspengues, no prengueu, no bufes, no encengueu, no tragues, no begueu, no calles, no rigues, no mogueu, no escoltes, no escrigueu, no segues.
34. diga, acabe, vulga, isca, convinga, sàpiguen (sàpien), estiguen, begueu, escriga, facen, vulgues, confluïsquen, conega, faça, visca, nasca.
35/36. entrara (entràs), entrares (entrasses), entrara (entràs), entràrem (entràssem), entràreu (entràsseu), entraren (entrassen); debatera, debateres, debatera, debatérem, debatéreu, debateren, consentira; partira; visquera; isquera; fóra (fos), fores, fóra, fórem, fóreu, foren; tinguera; absolguera, escriguera, veiera; haguera.
37/38. Fera (fes) / correguérem / donàreu / rebéreu / avisàreu / tingueres / trobàrem / volgueren / estiguera / aparegueren / anàrem / tingueren / publicaren / duguera / vingueren / agafara / féreu / pogueren / vingueren / romangueren.

39. duguera / estiguera / fóra / sapiguérem (sabérem) / feren / poguera / llegira / tinguera / seguera / conduïra / isquéreu / escriguera / vinguera.
40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu.
42. trau / creieu / beveu / fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.
43. doneu / ven / vine / vés / corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu / dissoleu / encenguem / pertany / dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu / llig (llegix).
44. absoleu / cloeu / beveu / escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu / aprén / comenceu. 

ÀREA D'EXPRESSIÓ ESCRITA

OPCIÓ A. El veganisme, el vegetarianisme i altres opcions són cada vegada més seguides per ciutadans amb més consciència social i del planeta. Ja hi ha locals que ofereixen un menú elaborat a partir de productes de comerç just o on és impossible beure un refresc de cola perquè no en tenen.

Redacta un text per al teu grup de companys i companyes de la feina sobre el tema en què deixes clara la teua opinió. Has d’incloure-hi els aspectes següents:

-        Augment dels negocis dedicats a les alternatives saludables i sostenibles.

-        Dificultats per a seguir el veganisme o el vegetarianisme.

-        Complements vitamínics per a completar la dieta.

-        Perills de les indústries de la carn i el peix.




12/SETEMBRE/2021 


PROVA D’ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES (CLAUS)


1.b / 2.b / 3.a / 4.c / 5.c / 6.a / 7.b / 8.c / 9.c / 10.b
11.c /  12.a  / 13.b  / 14.b  / 15.a  /  16.c  /  17.a  /  18.c  / 19.c  /  20.b
21c, 22c, 23a, 24c, 25a, 26c, 27a, 28a, 29c, 30c.
31b, 32a, 33b, 34c, 35b, 36c, 37a, 38c, 39a, 40c.
41b, 42a, 43c, 44a, 45b, 46c, 47c, 48b, 49a, 50c.
51c, 52b, 53a, 54a, 55a, 56c, 57a, 58a, 59c, 60a.
61b, 62b, 63b, 64c, 65c, 66a, 67b, 68a, 69a, 70b.
71c, 72b, 73b, 74a, 75b, 76a, 77a, 78b, 79c, 80b.
81c, 82c, 83a, 84a, 85b, 86a, 87a, 88c, 89b, 90b.
91a, 92c, 93c, 94b, 95c, 96c, 97a, 98c, 99c, 100c.
101b, 102c, 103b, 104a, 105a, 106b, 107c, 108c, 109a, 110b.


ACTIVITATS DE REPÀS 1r TRIMESTRE

Feu les activitats que apareixen en l'enllaç que teniu a continuació, a fi de repassar diversos continguts gramaticals:





EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES (SOLUCIONARI)
Ex. 1
1 L’he vista. 2 Ho he vist. 3 En convidaré tres. 4 Porta’n, si véns. 5 N’he vista una de por. 6 Les acompanyava. 7 Porta-ho, xiquet! 8 No els troben enlloc. 9 Vaig plantar-ne un. 10 La va conéixer. 11 Qui ho ha dit? 12 Els portes curts. 13 Els has guardats? 14 En comprava. 15 La mare en feia de fregides. 16 Guarda-ho.
Ex. 2
1 Ahir vaig trucar-li. 2 Vam ensenyar-li. 3 Li he dit que no tens diners. 4 Els presentaré. 5 Els compraré detallets. 6 Mireia, ensenya’ls les notes. 7 Hui li emprovaré el vestit. 8 Sempre li guardem els cromos.
9 Vull enviar-li un missatge. 10 Els hem de fer la comanda. 11 Els enviaré els catàlegs. 12 Demà aniré a comprar-li un regal.
Ex. 3
1 Ho és. 2 Hi va. 3 Ho està. 4 S’hi sent. 5 Ho estic. 6 Hi dorm. 7 Ho sembla. 8 S’hi ha tornat. 9 Ho és. 10 S’hi considera. 11 Ho estem. 12 Hi anem.
Ex. 4
1 Li ho faré pagar. 2 Li’ls deixaran. 3 Li ho comentarem. 4 Li les cantarà. 5 Li’n donaré. 6 Li la demanarem. 7 Li n’enviaré. 8 Li’l perdoneu? 9 Els els faré pagar. 10 Els ho llogarà. 11 Els ho proposareu? 12 Els les reformaran. 13 Els en donaràs. 14 Els les donarem. 15 Els en faré.
Ex. 5
a) He de comprar-li’l. b) Antoni li’n recomana una. c) Vaig portar-l’hi. d) Enric li’l va demanar. e) Haurem de collir-los-les. f) Els el comprarem. g) Emili no les hi portarà. h) No n’hi havia a l’armari. i) Qui la’n llevarà? j) No t’ho perdonaré mai.
Ex. 6
1. te’l /  ens el 2. T’ho 3. Us el 4. M’ho 5. Us ho /ens ho 6. Us el / ens el 7. M’ho / t’ho 8. Te’l / ens ho 9. Us el / ens l’ 10. Te’l / t’ho 11. –te’l / t’ho.
Ex. 7
1 Demà li les agafaré. 2 Canta-li’n una. 3 Renta’ls-les. 4 Telefona’ls. 5 Obri-li-la. 6 Fem-los-en un. 7 Trameteu-li’l. 8 Oferiu-los-en. 9 Agafa’ls-la. 10 Furta’ls-les. 11 Miquel li l’ha recomanat. 12 No li l’has donada. 13 Ramon els n’ha comprat. 14 Pep li’n recita. 15 Teresa els el deu. 16 Vam haver de dur-l’hi. 17 Haurem de donar-li’l. 18 Emili els en pagarà una. 19 N’hi han plantat un. 20 No s’hi esforça. 21 Hem de comprar-nos-en un. 22 Ens en va fer un. 23 Demà us n’enviaré unes. 24 Me l’han arreglada. 25 Quan te l’enviaran? 26 La mare me l’ha portat. 27 El meu germà me l’ha comprat. 28 El mestre me la pregunta. 29 Ella me l’explica. 30 El pare te’ls compra. 31 En Jordi li la va dir. 32 Qui te’l va regalar? 33 Ja els els he donats. 34 En Josep ens l’arregla.


9/NOVEMBRE/2020 

ELS PRONOMS FEBLES

Funcions dels pronoms febles. 3a persona

COMPLEMENTS PRONOMS EXEMPLES
Complement Directe
Definit. Pot portar:
- article definit - demostratiu - possessiu - nom propi
Has portat les verdures? > Les has portades? EL, LA
Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida. ELS, LES
Vaig vore el teu germà > El vaig vore. Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.

Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res. La funció de CD la realitza un infinitiu. EN
Has portat verdures? > N’has portat? Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.

Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò. HO
Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir. Volia allò > Ho volia. Sabia
el que passaria > Ho sabia.


Complement Indirecte
Si és un CI animat LI, ELS No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat. Si és un CI inanimat (preferiblement) HI No faces més voltes al tema > No hi faces més voltes.

Complement de Règim Verbal
-Introduït per la preposició DE. EN
S’ha oblidat d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat S’ha oblidat que havia d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat. -Introduït per una altra preposició. HI Jugaren a bàsquet? –Hi jugaren.

Atribut
Si és definit EL, LA ELS, LES Pere és el metge del poble > Pere l’és. Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO
HO Pere és metge > Pere ho és.
Pere és el metge del poble > Pere ho és Per a donar èmfasi (partitiu) EN Mira que n’ets, de llest!
Si n’estic, de farta!

Complement predicatiu
És semblant al CCM però en aquest cas modifica dos elements de l’oració. HI
Vingué molt cansada? –Hi vingué. Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa. Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.

Amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar EN 
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet Aquest senyor Peris, o com se’n
diga... 
Amb valor emfàtic: Que en va, de brut! Si en vingué, de cansat!

Complement del nom
Precedit de la prep. DE, completa un nom com si fóra un adjectiu. EN
Entens el significat d’aquesta paraula? > N’entents el significat? Llig el text i fes-ne un resum. Estigué a Oriola i en visità les esglésies.

Complement Circumstancial
CC Temps HI: Vingué a casa a les cinc > Hi vingué a casa No treballa de vesprada > No hi treballa
CC Manera HI: Ha fet l’exercici ràpidament > Hi ha fet l’exercici Ha fet l’exercici de pressa > Hi ha fet l’exercici
CC precedit de qualsevol prep., excepte DE
Va a Alacant > Hi va Ha arribat a casa > Hi ha arribat Passa per l’hospital > Hi passa
CC precedit de la prep. DE EN Ve d’Alacant > En ve CC Causa M’alegre per tu > Me n’alegre Verbs i expressions prefixades amb pronoms febles
Verbs: anar-se’n, tornar-se’n, haver-hi... de percepció: veure-s’hi, sentir-s’hi, tocar-hi (entendre, tindre seny): Sense les ulleres no m’hi veig. Va quedar completament sord, no s’hi sent. El iaio està tan major que no hi toca.

Complement d’un adverbi
Precedit de qualsevol preposició HI Posa’t davant de la moto > Posa-t’hi al davant

Subjecte
Indefinit. Sol aparéixer en verbs com sortir, eixir, arribar... EN
Arribaren tres persones? > N ́arribaren tres. Ix algun tren cap a Vinaròs? 
–N ́ix un a les tres.
Expressions: Va armar-la! Me les he tingudes amb ell. Som-hi! Ara no hi caic 


APRENEM MÉS...

ACTIVITATS DE REPÀS DE PRONOMS FEBLES:

1. Indica si els complements subratllats són CRV o CC i substitueix-los pels pronoms febles corresponents:

 a) Viuen de la venda ambulant.

 b) El nen plora amb ràbia.

c) Sortiré de casa a les cinc.

d) Ha renunciat als plaers de la vida.

e) Baixa de l’arbre ara mateix.

f) Només penso en les vacances.

g) Anirem al concert de música clàssica.


2. Assenyala les combinacions pronominals incorrectes:

a) Cantaré la nadala al meu fill: L’hi cantaré.

b) He arrencat les herbes en aquest jardí: Les hi he arrencat.

c) He collit flors per a la mare: Li’n he collit flors.

d) Parlarem de l’excursió a la Roser.Li’n parlarem.


3. Identifica el CD i el CI; substitueix, primer l'un, després l'altre, pels pronoms febles corresponents; finalment, combina'ls. Ex.: La Mireia donarà el llibre al seu germà= La Mireia el donarà al seu germà= CD CI CD La Mireia li donarà el llibre= La Mireia l'hi donarà. CI CD CI

 a) En Guillem comprava la taula per al seu amic.

b) La professora explicava la història de Catalunya a la seUa alumna

c) Farem veure les faltes de l'exercici a l'alumne que no les haja vistes.

d) El petit pren les joguines al gran.

e) Comprareu queviures per a l'excursionista.

f) Oferiràs flors a l'àvia.

g) Regalaries el brillant a un enemic?

h) Digues a l'Antònia que vinga.

 i) Van oferir llibres a la xicalla del barri.

 j) El metge va receptar dos medicaments molt forts a la malalta.

 k) Farà preguntes indiscretes a tots els assistents.

l) Demanarem als nostres companys les cassoles de terrissa.

m) Portarem els biberons als menuts.
n) L'organització d'ajut enviarà flassades als necessitats.
ny) Avisàvem als qui telefonaven que l'exposició era tancada.
o) Compràrem cent caixes de galetes als fabricants.
p) Guardarem el tros de pastís per als nens.
q) No van passar els missatges als agents secrets.
r) Vaig pregar a la Maria i a la Rosa que tornaren d'hora,
s) Dóna els regals als avis.
t) Obria la porta a tots.
 u) Llegia el poema a la núvia.
v) No farà el discurs a aquestes persones.
 w) He enviat les 2 postals als meus col·legues.
x) Donaré els ous més frescos als nens.
z) Consultarem la decisió als membres del jurat.


4.Identifica el complement verbal de les frases següents, substitueix-lo pel pronom feble adequat i forma una combinació pronominal binària juntament amb l'altre pronom. Ex.: T'has tornat insuportable = T' hi has tornat CPRED.
 a) El vi es va tornar agre.
 b) M'avinc als teus desigs.
 c) Ens acostem a la platja.
 d) En Joan es considerava llest.
e) En Jordi s'interessava per tot.
 f) Els mitjons s'han fet petits.
g) De cop ens sentírem marejats.
 h) Els preníem per espies.
i) Es va posar vermella.
 j) Ens dedicàvem a la música.
 k) No m'arrisco a anar-hi sola.
 l) Mai no us acostumareu a llevar-vos d'hora.
 m) Volia exposar-nos a un fracàs absolut.
n) M'afanye en la meva tasca.
 ny) Sempre t'atures als mateixos aparadors.
o) Es mirava a l'espill.
 p) Ens referim als nostres assumptes.
q) Et parlaré tranquil.lament.
r) Interesseu-vos per la poesia!
 s) Us vau asseure al replà de l'escala.
 t) S'adormia de bocaterrosa.
 u) M'allunyaré d'aquell barri.
 v) Ens trauran del cinema!
w) Et penedeixes d'això?
x) Em recorde de la teua arribada.
z) Es farà ric.

5. Indica la funció sintàctica dels complements subratllats i substitueix-los pels pronoms febles corresponents:
a) En Jordi té el fill en una ciutat andalusa.
b) Mireu si teniu bledes a la nevera.
c) Porten el ramat a la pastura.
d) Posa la teua signatura en aquest paper!
e) No tragueu els llibres del calaix!
f) Rebia moltes visites estranyes al seu despatx.
g) Deixeu els melons sota el raig de la font!
h) Pot treure els llibres de la biblioteca.
i) Us penediu del vostre comportament.
j) Vés a rentar-te la cara al lavabo!
k) Es pentinava el bigoti amb una pinta de porcellana.
l) No m'afegisques pas aigua al vi.
m) El gos s'espolsava les puces.
n) Us poseu els guants a la butxaca.
ny) S'avergonyia del seu vestit.
o) Ens atrevim a manifestar-ho públicament.
 p) M'imagine que no és cert.
q) El gat es menjava els ratolins.
r) Deixa'ns els llibres sota el llit!
s) S'enviaven les cartes per avió.
t) Ens hem posat massa sal a l'amanida.
u) Agafa el paper de terra.
v) Agafa la bossa de la paperera.
w) Porta el peix del mercat!
x) Tractava la jove de criatura.
z) Doneu els treballs a les professores. 



30/OCTUBRE/2020

LES GRAFIES
Les consonants oclusives


A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents:
1. En posició final de paraula després de vocal o diftong tònics s’escriu l’oclusiva sorda corresponent, sense tenir en compte altres paraules derivades:
P >  sap, concep, cap, llop, rep, etc. Malgrat: saber, concebre, cabota, lloba, etc.
T > pot, prat, buit, salut, nebot, paret, etc. Malgrat: poder, prada, saludat, neboda, aparedar.
C  > amic, bec, dic, afalac, plec, poruc, feixuc, etc. Malgrat: amiga, bega, diga, afalagar, poruga...
Algunes excepcions (bàsicament cultismes i estrangerismes) són: Carib, snob, Jacob, adob, cub, club, tub...; fred, sud, quid, almud, fluid, Alfred, David, Bagdad i paraules femenines acabades en –itud, -etud (quietud, multitud...); pedagog, estrateg, mag...
2. A final de paraula després de vocal àtona o de consonant escriurem la mateixa grafia que apareix en els derivats o mots de la mateixa família lèxica:
P > serp (serpent), llamp (llampec), pòlip (polipós)...
B > àrab (Aràbia), tomb (tombar), verb (verbal)...
T > sort (sortejar), fart (fartó), esvelt (esveltesa)...
D > ràpid (rapidesa), sord (sordesa)...
C > clàssic (clàssica), marc (emmarcar)...
G > càstig (castigar), fang (fangós), llarg (llarga).
EXCEPCIONS:
-          La 1a persona del present d’indicatiu és amb –c: aprenc, estenc, tinc, fonc, etc.
-          Una sèrie de paraules: ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, ròssec,...
Recordem que tots els gerundis acaben en –t: anant, perdent, tenint... I hi ha també adjectius i substantius acabats en –and, -end, que coincideixen amb el castellà: sumand, minuend, nefand, dividend, reverend, etc.
3. En posició final de síl·laba, a l’inici o enmig de paraula, convé tenir presents els aplecs següents:
P
Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt-
capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte
B
Inicial i medial en: ab-, ob-, sub-
absent, objecte, obscur, subjecte
T
Inicial en: atz-, atl-, atm-
atzar, atzavara, atles, atmosfèric
D
Inicial en : ad-
addicció, adduir
C
Inicial i medial davant: c, s, t, z
accepció, succés, delicte, èczema
G
Inicial i medial davant: d, g, m, n
amígdala, sagnar, suggestió, augment

ACTIVITAT
1. Col·loca la consonant oclusiva corresponent:
llo_
fre_
pare_
afala­_
aba_
joventu_
estóma_
ràpi_
fàsti_
quietu_
demago_
heral_
actitu_
su_
aràbi_
poru_
se_
partíci_
càsti_
esno_
ver_
manya_
fon_
àne_
poli_
estrate_
pedago_
salu_
espàrre_
càrre_


L’oposició oclusiva / fricativa (b/v)
En moltes llengües romàniques (francés, italià, etc.) es produeix l’oposició entre el fonema /b/ (bilabial oclusiu sonor) i el fonema /v/ (labiodental fricatiu sonor). Aquesta distinció, encara ben viva en gran part del domini lingüístic català, permet distingir en la pronúncia paraules com bellesa/vellesa, bena/vena, beure/veure, baca/vaca, botar/votar... Però, sovint es produeix la confusió entre la grafia b i la grafia v, sobretot en els parlars que han perdut la distinció fonètica entre tots dos fonemes.

Cal tenir en compte, però, que de vegades hi ha pseudoderivats, que no provenen d’una paraula patrimonial, sinó directament del llatí (cultismes): avortar (abortivitat), berruga (verrucària), calb (calvície), cervell (cerebral), corba (curvatura), deure (dèbit), moure (mòbil), sa vi (saberut)...
Paraules amb b: acabar, arribar, baró, basc, bena, berruga, biga, Biscaia, bolcar, bufeta, calb, corb, mòbil, oblidar, rebentar, rebolcar, riba, saba, trobador, etc.
Paraules amb v: advocat, alcova, almívar, aprovar, avall, avet avorrir, avortar, canvi, cavall, covard, esvelt, gavardina, govern, gravar, haver, pavelló, provar, savi, taverna, travar, trèvol, vernís, voltor, etc.

ACTIVITATS
2. Col·loca les grafies corresponents de les consonants bilabials, dentals o velars:

o_blidar
tram_ia
can_iar
a_anç
xo_
cor_a
du_te
su_il
pessi_
tràfe_
casca_ell
tro_ador
almí_ar
ca_aller
ro_ell
a_ecte
_iga
escara_at
màne_
ga_ardina
llampe_
gra_ar
espa_ilar
em_enar
a_orrir
trè_ol
parlà_eu
ja_elina
_edell
_oltor
Córdo_a
ra_al
_ernissar
sa_ó
pròle_
su_
tal_
mo_ilitat
lla_i
pa_elló
ta_erna
càsti_
a_anç
re_
co_ard
pro_ador
o_scur
si_ella

3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
- Aquell su_jecte vivia a_stret en o_scures su_tileses.
- Esta_a a_orrit de tantes pro_es de gra_ació.
- Aca_a d’arri_ar l’ad_ocat amb un aire desim_olt.
- Ca_ficat com estaves, has tingut un la_sus i ho has ca_girat tot.
- L’à_ia passeja_a amunt i a_all tota can_iada, per les anè_dotes que ha_ia sentit.
- No co_sa_a el sentit de les seues conje_tures.
- Ma_dalena s’ac_elerava quan Lluís li gra_a_en programes su_erents.
- Tre_alla_a en un assum_te esplèndi_ que l’ha_ia ca_tivat de so_te.
- Evitar la corru_ció del llenguatge és una tasca ca_dal per als escriptors.
 
 





 

25/OCTUBRE/2020 

SOLUCIONARI (PROVES 8, 9 i 10)

PROVA 8

Exercici 1. 1c, 2a, 3b, 4d, 5a.

Exercici 2. 1b, 2a, 3c, 4a, 5b, 6c, 7a, 8c, 9c, 10b, 11a, 12b, 13b, 14c, 15a.

Exercici 3. 1b, 2c, 3b, 4c, 5a, 6c, 7a, 8b, 9a, 10c, 11a, 12b, 13a, 14c, 15b.



PROVA 9

Exercici 1. 1c, 2a, 3d, 4b, 5c.

Exercici 2.  1a, 2b, 3c, 4c, 5b, 6b, 7c, 8c, 9b, 10a, 11a, 12c, 13a, 14b, 15a.

Exercici 3. 1c, 2a, 3b, 4c, 5a, 6b, 7c, 8b, 9a, 10c, 11b, 12a, 13c, 14a, 15b.


PROVA 10

Exercici 1. 1a, 2b, 3d, 4c, 5a.

Exercici 2. 1c, 2a, 3b, 4a, 5c, 6b, 7c, 8a, 9b, 10a, 11c, 12b, 13a, 14c, 15b.

Exercici 3. 1b, 2c, 3a, 4b, 5b, 6a, 7c, 8a, 9c, 10b, 11b, 12a, 13c, 14b, 15b.


16/OCTUBRE/2020 

Aquesta setmana encetarem el tema de "Les formes no personals  del verb (infinitiu, gerundi i participi). 

Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).

Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).

Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir i obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...

A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts).

LES PERÍFRASIS VERBALS

Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
1.       Perífrasi d’obligació.
-          Personal:    haver + de + inf. (“Has d’arribar abans de migdia”)
caldre + que + subj. (“Cal que faces el treball”)
-          Impersonal (sense subjecte): haver-se +de+inf.  (“S’ha d’emplenar el full”)
   caldre + inf. (“Cal anar amb compte”)
També es pot expressar obligació amb la construcció: És necessari /menester + inf. o + que+subj.
►Cal evitar les construccions del castellà:
*Tindre + que
* Haver-hi  + que + inf.
* Ser precís

2.       Perífrasi de probabilitat.
Per a expressar la probabilitat s’usa la perífrasi: deure + inf. (“Deuen tenir molt de fred perquè han encés la calefacció”).
És equivalent a un adverbi de probabilitat (potser, segurament, probablement, tal vegada...) + verb en futur (o present o passat): “Potser plourà”. O equivalent a poder +ser+oració de subjuntiu: “Pot ser que isquen molt tard”.
►Cal evitar les construccions incorrectes següents:
-És incorrecte intercalar la preposició de entre el verb deure i l’infinitiu (*Deuen de estar de viatge).
- No és correcte l’ús de la paraula igual com a adverbi de probabilitat (*Igual anem al parc d’excursió): Pot ser que vaja al parc. Potser aniré al parc.
- També cal evitar l’ús del futur o l’ús del condicional per a expressar la probabilitat (*Haurà eixit de viatge.  Deu haver eixit de viatge) // (*Arribarien a casa després de mitjanit.  Devien arribar a casa després de mitjanit).

3.       Perífrasi d’imminència.
Per a expressar la imminència o el futur immediat no podem usar la perífrasi anar + a + inf., sinó que se sol expressar amb les perífrasis estar a punt de + inf. / estar per + inf.
Els viatgers estan a punt d’arribar.
La perífrasi anar + a + inf. es pot usar per a expressar imminència si ens referim a un temps passat (Anava a gitar-me quan vaig escoltar uns colps a la porta).  Si ens referim al futur, la perífrasi  anar + a + inf. és incorrecta; usarem el futur o el present, sovint introduït per l’adv. ara (Ara et portaré un refresc). Tanmateix, la construcció anar + a + inf. és correcta quan el verb anar té el valor de moviment o de desplaçament (Vaig a portar els pastissos perquè els convidats volen tastar-los).

EXERCICI D’ACCENTUACIÓ I DIÈRESI (solucions fotocòpia)
oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // 
brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // 
hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // 
taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // 
bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència,
traduïda // joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // 
sentència, altruista, féiem, còmic  // heroi, féieu, remei, examen // 
crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // 
copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //
autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor // posseíeu, duia, anàreu, reunió // 
deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // 
túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // 
préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // 
hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // 
freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // 
europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // 
palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // 
fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // 
espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // 
tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // 
següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // 
comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // 
rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua



5/OCTUBRE/2020 


Quant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals e i o obertes.
[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: busca la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].

Truquets per a accentuar correctament les vocals e, o.


Exemples
Excepcions
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes
menjaré, pretén, després, camió, torró...
terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, reòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs...
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes
diòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul...
formes del verb ser: fóra
verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)
estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec...
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraulesesdrúixoles
gènere, pèrdua, memòria, València...
fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega...
verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...

Les grafies e i o representen dos sons diferents:

La e representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).

La o representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)

Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.

Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):

Casos en què la e és oberta:

1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.

2. Davant de l, l·l,  rr i r: cel, novel·la, serra, verd.

3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.

Casos en què la o és oberta :
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/­olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota). 

Després de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme i estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. 
També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment,  -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes). 



2/OCTUBRE/2020 


CLAUS EXERCICIS VERBS DEL BLOG

1. a) resolga  b) desprenga  c) réiem  d) creien e) corregut  f) ocórrega  g) poguera  h) desplagut  i) post  j) impresos  k) conduïsca  l) interrompes m) defugiu  n) caigué. 

2.     2. No et prengues / No vengueu  / No encengueu  / No rigues / No escrigueu  / No digueu  / No aneu  / No vingueu.

3.  3. – repartisques  -vença / faça  - patisc / ixes  - bata  - senta.

4.  4.   – estigues  - dolgut / ocorregut  - has estret  - vages (vaja) – prenia /treia  - exclòs  - vols / perda /exigix  - crec / has (hauries) – promès / dut  - clou  - feia / m’ha distret / m’he confós.

5.   5. a) fes / dissolga b) ocórrega c) diguera d) digueu e) poguera f) difós  g) interrompes  h) vença i) rist (rigut) / rigué  j) oja / m’alçaré  k) feia / distret / m’he confós  l) haja / podré  m) isquérem / aniríem n) rebérem o) dolgut va  (van) p) veia / feia.


SOLUCIONS FULLS DE VERBS


1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.

1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.



22/SETEMBRE/2020 


PROVA D’ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES (CLAUS)


1.b / 2.b / 3.a / 4.c / 5.c / 6.a / 7.b / 8.c / 9.c / 10.b
11.c /  12.a  / 13.b  / 14.b  / 15.a  /  16.c  /  17.a  /  18.c  / 19.c  /  20.b
21c, 22c, 23a, 24c, 25a, 26c, 27a, 28a, 29c, 30c.
31b, 32a, 33b, 34c, 35b, 36c, 37a, 38c, 39a, 40c.
41b, 42a, 43c, 44a, 45b, 46c, 47c, 48b, 49a, 50c.
51c, 52b, 53a, 54a, 55a, 56c, 57a, 58a, 59c, 60a.
61b, 62b, 63b, 64c, 65c, 66a, 67b, 68a, 69a, 70b.
71c, 72b, 73b, 74a, 75b, 76a, 77a, 78b, 79c, 80b.
81c, 82c, 83a, 84a, 85b, 86a, 87a, 88c, 89b, 90b.
91a, 92c, 93c, 94b, 95c, 96c, 97a, 98c, 99c, 100c.
101b, 102c, 103b, 104a, 105a, 106b, 107c, 108c, 109a, 110b.


El verb

El verb, com a nucli del sintagma verbal, és un dels constituents bàsics de
l’oració. Categoria gramatical que expressa l’existència, l’estat, l’acció, els
processos o les modificacions d’un sintagma nominal. A diferència de les
altres categories gramaticals, el verb, a banda d’aquesta informació
semàntica, té com a característica més important les marques que aporten
els diferents morfemes: veu, mode, persona, nombre, temps i aspecte.

Els morfemes verbals

Tota forma verbal està constituïda per un lexema o arrel, que aporta el contingut semàntic, i pels morfemes o desinències, que aporten informacions auxiliars, pròpies del verb. En algunes formes verbals pot aparéixer una vocal temàtica que actua d’enllaç entre el lexema i els morfemes, i que permet de classificar els verbs d’acord amb la conjugació a què pertanyen.
• Veu
– Activa: el subjecte realitza l’acció (Maria menjava maduixes).
– Passiva: el subjecte rep l’acció (Les maduixes eren menjades per Maria).
• Mode. Segons l’actitud mental del parlant respecte allò que enuncia (a l’acció verbal), podem distingir els següents modes personals:
– Indicatiu: l’acció o el fet és vist com a real (Rosa ha begut aigua).
– Subjuntiu: l’acció o el fet que expressa el verb és vist com una irrealitat,
només existeix en el pensament com una idea subjectiva (desig
dubte, temor, voluntat, etc.) (Potser vinga prompte).
– Condicional: les accions apareixen expressades com a irreals (Si poguera
faria això).
– Imperatiu: és el mode amb què el parlant expressa manament, ordre,
prec, etc. (Ves-te’n prompte).
D’altra banda, tenim també tres modes impersonals: infinitiu (concepte
bàsic de l’acció), gerundi (acció durativa) i participi (acció acabada).
• Aspecte
– Imperfectiu: no expressa la fi de l’acció del verb (Caminava pel passeig).
Els temps imperfectius són el present d’indicatiu i de subjuntiu,
el pretèrit imperfet, el futur i el condicional.
– Perfectiu: expressa l’acabament de l’acció verbal (Va llegir una novel·la). Els temps perfectius són el pretèrit perfet simple i perifràstic d’indicatiu i els temps compostos.
• Persona. Relaciona l’acció verbal amb l’emissor (1a pers.: parle, cantem),
amb el receptor (2a pers.: parles, canteu) o amb un referent (3a pers.:
parla, canten).
• Nombre. El morfema de nombre indica si el SN subjecte és només un
individu o cosa (singular) o més d’un (plural).



CONJUGACIONS
1a –AR : Parlar
2a –ER / -RE: Témer / Perdre
3a –IR: • Servir (incoatiu) / • Dormir (pur)

MORFEMES
Lexema: parl
Vocal temática: à
Temps/aspecte/mode: ve
Nombre/persona: m

Formes impersonals del verb
L’infinitiu (parlar), el gerundi (parlant) i el participi (parlat ).

Són formes verbals sense morfema de persona. Morfològicament són invariables, a excepció del participi, que ha de concordar en gènere i nombre amb el CD quan aquest complement és un pronom feble de 3a persona: Has vist la pel·lícula?
–Sí, ja l’he vista.
• Temps. El temps verbal és la categoria que indica el moment en què es
produeix l’acció del verb. Així doncs, pot situar-la abans de la seua formulació
gramatical (passat), en l’instant de la comunicació (present) o després (futur). Podem distingir també entre temps simples i compostos.
Pel que fa als compostos, estan constituïts pel verb auxiliar haver més el participi del verb en qüestió, i expressen una acció acabada just abans de la que expressa el temps simple.

Les conjugacions verbals
Primera conjugació (acabats en -AR)
Tots els verbs de la primera conjugació són regulars, llevat d’anar i estar, que són irregulars.


Segona conjugació (acabats en -ER o -RE, i fer, dur i dir)
La segona conjugació és la que presenta un major nombre de verbs irregulars, tot i contenir una certa sistematització en les irregularitats.
Verbs de radical velaritzat: són aquells verbs que tenen en el lexema -c o -gu. Aquest grup presenta dues característiques:
• La 1a persona del present d’indicatiu acaba en -c (dic, bec, conec, crec, puc, caic, prenc, tinc, vinc...)
• Aquesta terminació (-c) de la 1a persona es transforma en -g/-gu en la formació del present de subjuntiu, l’imperfet de subjuntiu, el pretèrit perfet simple, el participi i algunes formes de l’imperatiu (conega, coneguera,
coneguí, conegut...).


Tercera conjugació (verbs acabats en -IR)
Els verbs de la 3a conjugació es poden agrupar en dos models regulars: purs (dormir, sentir) i incoatius (patir, servir). Els verbs incoatius tenen l’increment -sc/-ix (-eix) en la 1a, 2a i 3a persones de sing. i en la 3a persona de plural del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu. Poden presentar dues possibilitats d’escriptura: la forma en -i (-isc/ix) o bé la forma en -e (-esc/eixes), més pròpia dels registres formals. La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius; són purs: dormir, sentir, bullir, pudir, munyir, cruixir, fugir.... D’altra banda, hi ha verbs que admeten la doble conjugació: llegir (llegisc o llig), vestir, afegir, mentir, tenyir, rostir, engolir, fregir...




ACTIVITATS
1. Ompli els buits de les frases següents amb les formes corresponents dels verbs que hi ha entre parèntesis i analitza morfològicament:
a) Quan … (RESOLDRE) el problema eixiré a passejar.
b) Vols que em … (DESPRENDRE) del que més vull?
c) Es va enfadar perquè es pensava que ens … (RIURE) d’ell.
d) Abans en aquest poble … (CREURE) en les bruixes.
e) Avui Joan ha … (CÓRRER) com un campió.
f) No crec que això t’… (OCÓRRER) molt sovint.
g) M’agradaria que Joan … (PODER) venir amb nosaltres.
h) Les seues paraules m’han … (DESPLAURE).
i) Hi anirem a sol … (PONDRE).
j) Els programes encara no són … (IMPRIMIR).
k) El metge m’ha dit que jo no … (CONDUIR) de nit.
l) Jaume, no vull que m’… (INTERROMPRE) mentre no acabe d’explicar el tema.
m) No volem que … (DEFUGIR) les vostres responsabilitats.
n) Ahir … (CAURE) un plugim finíssim.

2. Transforma les ordres següents en prohibicions:
• Pren-te la llet!
• Veneu els mobles!
• Enceneu el foc!
• Riu!
• Escriviu el vostre nom!
• Digueu la veritat!
• Aneu al llit!
• Veniu!
                  
3. Ompli els espais buits amb els temps verbals corresponents:
• Per tal d’equilibrar el parapent cal que tu (REPARTIR) … bé el pes.
• Ell vol que jo (VÉNCER) … la por i que (FER) … natació.
• Jo (PATIR) … molt sempre que tu (EIXIR) … a fer pònting.
• M’han encoratjat perquè (BATRE) … el rècord d’ala delta.
• La inexperiència no em deixa que (SENTIR) … la fascinació del vol.

4. Completa amb les formes verbals adients:
• … (ESTAR) tranquil, segur que has aprovat.
• Li ha … (DOLDRE) molt que la seua filla no … (EIXIR) de festa.
• Quan ella … (PERCEBRE) les coses tan clares com tu, haurà … (OCÓRRER) un miracle.
• Has … (ESTRÉNYER) bé el nus de la corbata.
• Espere que demà … (ANAR) prompte a la festa.
• Ahir, mentre jo … (PRENDRE) un gelat, ella … (TRAURE) la roba de l’armari.
• Quedaré … (EXCLOURE) de la competició de diumenge.
• Si tu … (VOLER) que ell … (PERDRE) credibilitat, …-li (EXIGIR) més.
• Jo … (CREURE) que tu … (HAVER) d’anar a classes d’anglés.
• Sempre que ens han … (PROMETRE) un regal, ens l’han … (DUR).
• Antoni, … (CLOURE) tu la sessió, per favor.
• Mentre … (FER) els deures, Joan m’ha … (DISTRAURE) i … (CONFRONDRE’S) d’exercici.

5. Completa amb les formes verbals adients:
a) … tu (FER) que es … (DISSOLDRE) el sucre al café.
b) No crec que això t’… (OCÓRRER) molt sovint.
c) Si tothom … (DIR) el que sap, aviat se sabria la causa de l’accident.
d) Això que us acabe d’explicar no ho … (DIR) als vostres companys.
e) M’agradaria que Joan … (PODER) venir amb nosaltres.
f) La notícia s’ha … (DIFONDRE) ràpidament pel poble.
g) No vull que m’… (INTERROMPRE) mentre no acabe d’explicar el tema.
h) Que ell … (VÉNCER) no vol dir que siga el millor.
i) No m’he … (RIURE) tant en la vida com em … (RIURE) ahir.
j) Quan … (OIR) el despertador, m’… (ALÇAR-SE).
k) Mentre … (FER) els deures, Joan m’ha … (DISTRAURE) i … (CONFONDRE’S)
d’exercici.
l) Encara que no … (HAVER) fet el treball, … (PODER) enllestir-lo demà.
m) Si nosaltres no … (EIXIR) tant de nit, segur que … (ANAR) a treballar amb millor cara.
n) La setmana passada, nosaltres … (REBRE) un parell de correus electrònics.
o) Ella està molt … (DOLDRE) perquè encara … (ANAR) a visitar-la.
p) Mentre … (VEURE) la pel·lícula, jo … (FER) els deures.

6. Digues el temps i la persona d’aquestes formes verbals:
venguí, devies, hagueren, entenguera, haja post, molent, sabut, sent, faça, queies, confonc, féiem, ometia, prendrà, rebé, pugues, conceberes, has portat.

APRENEM MÉS...













































































 Per aquest motiu, us comunique que haureu de lliurar a la meua adreça de correu corporatiu (guilabert_ram@gva.es) una foto tant del treball de lectura realitzat (resums i opinió) com d'allò que us falte presentar. El termini és fins a les 15.00h del divendres 5 de juny. 


Una abraçada a totes i a tots!

Llibre de lectura del 3r trimestre: "Córrer sense por", de Giuseppe Catozzella, ed. Sembra. 

Per tal que l'alumnat puga fer-ne una lectura guiada, us propose el calendari següent:
Cap. 1-5 (30/3/20), cap. 6-10 (1/4/20), cap. 11-15 (4/4/20), cap. 16-20 (7/4/20), cap. 21-25 (10/4/20), cap. 26-30 (15/4/20). Cal fer un resum de tot allò llegit durant cadascuna de les sessions programades (12-15 línies aproximadament).

L'examen de lectura està previst per al dia 22 de maig.

LECTURES 3r TRIMESTRE


Davant la meua sorpresa (pràcticament cap alumne m'ha comentat que ha tingut problemes per a trobar el llibre de lectura obligatori per al tercer trimestre. Tan sols aquesta setmana un parell d'alumnes m'han fet saber la dificultat que han tingut. Però només són casos aïllats i massa tard) i tenint en compte que la situació que estem vivint és molt estranya, la qual cosa implica que molts no podreu adquirir els llibres; no sé si Amazon fa servei a domicili encara,  però Ali i Truc, la llibreria d'Elx, crec que està treballant per servir llibres per encàrrec. De totes maneres crec que estan disponibles en format de llibre electrònic. Us propose altres lectures alterrnatives:

- La passejadora de gossos. Francesc Bodí.
https://1batvalenciamisteridelx.blogspot.com/2019/04/lapassejadora-de-gossos-francesc-bodi.html

- Totes les cançons parlen de tu. Xavi Sarrià
https://1batvalenciamisteridelx.blogspot.com/2019/04/totes-les-cancons-parlen-de-tu-xavi.html

- Júlia. Isabel-Clara Simó
https://bromera.com/publicacions/esguard/3311-juliaesguard-9788476609583.html
https://valenciamisteridelx.blogspot.com/2014/04/isabel-clara-simo-en-la-biblioteca.html

- Córrer sense por. Giuseppe Catozzella
https://sembrallibres.com/llibres/correr-sense-por/


26/MAIG/2020 
El Misteri d'Elx
L’ESCENOGRAFIA

 Diversos recursos escènics, propis de la mentalitat barroca, contribueixen a la
concepció del Misteri d’Elx com a espectacle: l’escenari múltiple, la complexa
maquinària aèria, la proximitat i la comunicació entre els actors i els espectadors,
el cant i la música. Però, sens dubte, allò més espectacular són els elements
escenogràfics horitzontals i verticals.

 L’escenari horitzontal o terrestre consta dels elements següents:
• L’andador. Hi tenen lloc les accions dinàmiques, horitzontals. És l’espai dels
personatges mortals. Presenta un sentit ascendent que simbolitza el camí cap
a la perfecció espiritual dels personatges: la Verge Maria passa de la mortalitat
a la immortalitat, els apòstols hi viuen el contacte amb la divinitat i els
jueus passen del pecat al cristianisme.
• El cadafal. Hi tenen lloc les accions estàtiques. Aquest espai es troba situat
entre el cel i la terra, per això és l’espai de Maria, que és l’únic personatge
humà i diví alhora.

 L’escenari vertical o aeri presenta aquests espais:
• Les portes del cel. Estan situades a la cúpula de l’església, a 25 metres d’altura.
És una gran lona pintada amb núvols i que, alhora, serveix per a amagar
el conjunt d’elements escenogràfics que mouen la magrana i l’araceli. Representa
les accions dinàmiques verticals. És l’espai, doncs, dels personatges
immortals (Déu i els àngels). Des de la cúpula baixen i després s’eleven al cel
amb una corda els diferents aparells o artefactes mòbils.
• La magrana és l’aparell amb què davalla l’àngel que anuncia a la Mare de
Déu que el seu Fill li concedeix el desig.
• L’araceli és l’artefacte que baixa els àngels i els eleva de nou al cel amb
l’ànima i el cos de la Mare de Déu.
• La coronació serveix per a baixar la Santíssima Trinitat i que corone la Verge
quan està prop del cel.

ACTIVITATS

 1. Explica les dues parts en què es divideix el Misteri d’Elx:
• Com s’anomena cada part?
• Quin dia es representa?

• Quin argument tenen?

 2. El Misteri d’Elx presenta dos espais clarament diferenciats, l’horitzontal i el vertical. Fixa’t en les característiques de cadascun i explica’n el simbolisme.

 3. Assenyala els diversos artefactes mòbils i aparells que conformen l’escenografia del Misteri d’Elx i explica’n la utilitat i el significat.
  
4. Entra en la plataforma de vídeo vimeo.com, busca «misteri d’elx representació completa» i mira el vídeo de l’obra fins al minut 6.40. Assenyala algunes característiques que presenten la música i les veus que hi intervenen i el llenguatge amb què es representa el Misteri d’Elx.
5. Escriu un text en què valores la importància del fet que encara actualment continuen representant-se obres com el Misteri d’Elx.

19/MAIG/2020 


COMENTARI DE TEXT

Introducció

1. Qui és l'autor del text? 

2. A quina obra pertany?

3. Quin n'és el contingut? (Resum en una oració del contingut)

4. Quan la va escriure?

5. Explica la vida de l'autor. Resumeix els fets més importants que cregues que estan relacionats amb la seua obra.

6. Quines obres va escriure? 

7. En quin context va viure? Resumeix els fets que caracteritzen l'època.

 

Anàlisi del contingut

1. A quin tipus de text pertany el fragment/poema? (novel·la, conte, poema... descriptiu, narratiu, expositiu...)

2. Quin n'és el tema? I l'argument?

3. En quantes parts resumiries el text? Fes un resum de cadascuna d'elles.

4. Quina és la intenció o finalitat del text?

5. Quina és la veu del narrador? (primera persona, narrador intern, extern...)

6 Hi ha alguna altra veu en el text? (estil directe o indirecte). Posa'n exemples.

7. Quin és l'espai i el temps?

8. Quines característiques tenen els personatges?

9. Quin és el lèxic que predomina? (valoratiu, positiu, negatiu...)

10. Quins tòpics es poden observar? Quins elements hi ha en el fragment?

Anàlisi de la forma (textos poètics)

1. Nombre d'estrofes i versos.

2. Recompte sil·làbic. Art major/menor.

3. Quina rima s'utilitza? (Assonant/consonant)

4. Quin tipus de versos apareixen? (masculins/femenins)

5. Quin és l'esquema rítmic?

6. Explica les figures retòriques que hi ha en el text. Recorda d'assenyalar la línia/vers on estan.

 

Conclusió

1. Explica quina importància i repercussió té l'autor i l'obra.


REMARQUES 

- Recorda usar connectors en cadascuna de les parts del comentari: Passant a, d'altra banda, pel que fa a, per acabar, per últim, per a concloure...

- No repetisques informació en el comentari. Si ja has dit alguna cosa no ho tornes a fer.

- Intenta que la introducció no siga massa llarga. La part més important és l'anàlisi del contingut, que és on realment estàs explicant les característiques del text que tens davant.

- Hi ha algunes preguntes que en alguns textos no tenen resposta, per tant, no ha d'aparéixer en el comentari.


- Per últim, abans de lliurar el comentari llig el que has escrit i revisa les faltes d'ortografia. 


ACTIVITATS

1. Llig el text de la pàgina 183 (LLIBRE DE TEXT).

2. Redacta un comentari de text, segons el guió de comentari que tens més amunt.

[Pots consultar la informació que trobaràs en les pàgines 180-182)].

DATA DE LLIURAMENT: 22 DE MAIG.


15/MAIG/2020 



➲ Tot seguit teniu un enllaç per a poder practicar les grafies OCLUSIVES. Cal fer els exercicis 1-16 (TERMINI: 19 DE MAIG).



➲ En la pàgina principal del blog trobareu el Tirant lo Blanc en podcast. Entreu-hi i gaudiu de la novel·la de Joanot Martorell. 

12/MAIG/2020 


ACTIVITATS
1. Cal fer les activitats següents per al proper divendres, 15 de maig.
➲ PÀGINES: 49-54 (EX. 34, 35, 37, 38, 41, 42, 43, 44, 49, 50, 51). 
CONTINGUTS: GÈNERE I NOMBRE DE L'ADJECTIU I MORFEMES DERIVATIUS.

➲ PÀGINES: 58-59, EXERCICIS 1 i 2 (COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ESCRITA).

IMPORTANT: CAL QUE M'ENVIEU EL TEXT ESCRIT A LA MEUA ADREÇA DE CORREU ELECTRÒNIC (crisra2@gmail.com) PER TAL DE QUALIFICAR-LO (DIVENDRES , 15 DE MAIG).


UNITAT 1 i 2. MATERIAL COMPLEMENTARI PROVA JQCV 
2. Durant aquesta setmana i la pròxima us propose fer un repàs de l'ús de les principals grafies. 

Termini de lliurament de les activitats de grafies: dijous 14 de maig.

ORTOGRAFIA
LES GRAFIES
Les consonants oclusives


A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents:
1. En posició final de paraula després de vocal o diftong tònics s’escriu l’oclusiva sorda corresponent, sense tenir en compte altres paraules derivades:
P >  sap, concep, cap, llop, rep, etc. Malgrat: saber, concebre, cabota, lloba, etc.
T > pot, prat, buit, salut, nebot, paret, etc. Malgrat: poder, prada, saludat, neboda, aparedar.
C  > amic, bec, dic, afalac, plec, poruc, feixuc, etc. Malgrat: amiga, bega, diga, afalagar, poruga...
Algunes excepcions (bàsicament cultismes i estrangerismes) són: Carib, snob, Jacob, adob, cub, club, tub...; fred, sud, quid, almud, fluid, Alfred, David, Bagdad i paraules femenines acabades en –itud, -etud (quietud, multitud...); pedagog, estrateg, mag...
2. A final de paraula després de vocal àtona o de consonant escriurem la mateixa grafia que apareix en els derivats o mots de la mateixa família lèxica:
P > serp (serpent), llamp (llampec), pòlip (polipós)...
B > àrab (Aràbia), tomb (tombar), verb (verbal)...
T > sort (sortejar), fart (fartó), esvelt (esveltesa)...
D > ràpid (rapidesa), sord (sordesa)...
C > clàssic (clàssica), marc (emmarcar)...
G > càstig (castigar), fang (fangós), llarg (llarga).
EXCEPCIONS:
-          La 1a persona del present d’indicatiu és amb –c: aprenc, estenc, tinc, fonc, etc.
-          Una sèrie de paraules: ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, ròssec,...
Recordem que tots els gerundis acaben en –t: anant, perdent, tenint... I hi ha també adjectius i substantius acabats en –and, -end, que coincideixen amb el castellà: sumand, minuend, nefand, dividend, reverend, etc.
3. En posició final de síl·laba, a l’inici o enmig de paraula, convé tenir presents els aplecs següents:
P
Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt-
capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte
B
Inicial i medial en: ab-, ob-, sub-
absent, objecte, obscur, subjecte
T
Inicial en: atz-, atl-, atm-
atzar, atzavara, atles, atmosfèric
D
Inicial en : ad-
addicció, adduir
C
Inicial i medial davant: c, s, t, z
accepció, succés, delicte, èczema
G
Inicial i medial davant: d, g, m, n
amígdala, sagnar, suggestió, augment

ACTIVITAT
1. Col·loca la consonant oclusiva corresponent:
llo_
fre_
pare_
afala­_
aba_
joventu_
estóma_
ràpi_
fàsti_
quietu_
demago_
heral_
actitu_
su_
aràbi_
poru_
se_
partíci_
càsti_
esno_
ver_
manya_
fon_
àne_
poli_
estrate_
pedago_
salu_
espàrre_
càrre_


L’oposició oclusiva / fricativa (b/v)
En moltes llengües romàniques (francés, italià, etc.) es produeix l’oposició entre el fonema /b/ (bilabial oclusiu sonor) i el fonema /v/ (labiodental fricatiu sonor). Aquesta distinció, encara ben viva en gran part del domini lingüístic català, permet distingir en la pronúncia paraules com bellesa/vellesa, bena/vena, beure/veure, baca/vaca, botar/votar... Però, sovint es produeix la confusió entre la grafia b i la grafia v, sobretot en els parlars que han perdut la distinció fonètica entre tots dos fonemes.

Cal tenir en compte, però, que de vegades hi ha pseudoderivats, que no provenen d’una paraula patrimonial, sinó directament del llatí (cultismes): avortar (abortivitat), berruga (verrucària), calb (calvície), cervell (cerebral), corba (curvatura), deure (dèbit), moure (mòbil), sa vi (saberut)...
Paraules amb b: acabar, arribar, baró, basc, bena, berruga, biga, Biscaia, bolcar, bufeta, calb, corb, mòbil, oblidar, rebentar, rebolcar, riba, saba, trobador, etc.
Paraules amb v: advocat, alcova, almívar, aprovar, avall, avet avorrir, avortar, canvi, cavall, covard, esvelt, gavardina, govern, gravar, haver, pavelló, provar, savi, taverna, travar, trèvol, vernís, voltor, etc.

ACTIVITATS
2. Col·loca les grafies corresponents de les consonants bilabials, dentals o velars:

o_blidar
tram_ia
can_iar
a_anç
xo_
cor_a
du_te
su_il
pessi_
tràfe_
casca_ell
tro_ador
almí_ar
ca_aller
ro_ell
a_ecte
_iga
escara_at
màne_
ga_ardina
llampe_
gra_ar
espa_ilar
em_enar
a_orrir
trè_ol
parlà_eu
ja_elina
_edell
_oltor
Córdo_a
ra_al
_ernissar
sa_ó
pròle_
su_
tal_
mo_ilitat
lla_i
pa_elló
ta_erna
càsti_
a_anç
re_
co_ard
pro_ador
o_scur
si_ella


3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
- Aquell su_jecte vivia a_stret en o_scures su_tileses.
- Esta_a a_orrit de tantes pro_es de gra_ació.
- Aca_a d’arri_ar l’ad_ocat amb un aire desim_olt.
- Ca_ficat com estaves, has tingut un la_sus i ho has ca_girat tot.
- L’à_ia passeja_a amunt i a_all tota can_iada, per les anè_dotes que ha_ia sentit.
- No co_sa_a el sentit de les seues conje_tures.
- Ma_dalena s’ac_elerava quan Lluís li gra_a_en programes su_erents.
- Tre_alla_a en un assum_te esplèndi_ que l’ha_ia ca_tivat de so_te.
- Evitar la corru_ció del llenguatge és una tasca ca_dal per als escriptors.

13/maig/2020

 ACTIVITATS

 ➲ Ací teniu un enllaç per a practicar els doblets lingüístics. Vegeu el vídeo i després practiqueu amb l'altre enllaç.




➲ LITERATURA

UNITAT 19 (Pàgs. 253-263) Tirant lo Blanc

ACTIVITATS  (Cal fer-les totes en el quadern. Després feu-ne una foto i envieu-la a l'adreça de correu electrònic: crisra2@gmail.com) TERMINI: 15 DE MAIG.

1. Llig el contingut dels punts 4 (4.1, 4.2, 4.3 i 4.4). Després, fes un esquema/resum de la pàgina 262 en el quadern.

2. Llig el text de la pàgina 257 i fes les activitats que s'hi proposen.

3. Llig la teoria que tens a continuació i fes els exercicis. 
JOANOT MARTORELL I TIRANT LO BLANC
Joanot Martorell va nàixer l’any 1413 a València en una família de la noblesa mitjana. Fou un cavaller bregós que es veié immers en diversos conflictes cavallerescos i en morir son pare va haver d’afrontar el manteniment de la família i els seus nombrosos deutes. Viatjà a Portugal i Itàlia a causa de diferents plets cavallerescos i econòmics. La seua situació econòmica va empitjorar i a
poc a poc es va quedar completament arruïnat.
Martorell va escriure el Tirant entre 1460 i 1468, any de la seua mort. Però segons un document de l’època sabem que el manuscrit arribà a les mans de Martí Joan de Galba com a pagament dels diners que l’autor li devia. Galba acabà la novel·la i la va fer imprimir l’any 1490.

 ARGUMENT I ESTRUCTURA
La novel·la narra les proeses de Tirant que, amb el seu valor i esforç, aconsegueix
el grau de capità general, allibera Constantinoble de l’amenaça dels turcs

i es casa amb la princesa Carmesina, fet que el situa com hereu al tron de Constantinoble.

 Anglaterra
Etapa inicial de formació.
De camí cap a les festes del casament del rei d’Anglaterra, Tirant es troba
amb l’ermità Guillem de Varoic, que li dona consells sobre la cavalleria.
A Londres és armat cavaller i participa en diversos tornejos cavallerescos
amb èxit i és nomenat el millor cavaller de les festes.

 Sicília i Rodes Tirant participa en grans aventures militars. En assabentar-se del setge
de l’illa de Rodes, socorre la ciutat i l’allibera dels moros.

 Imperi grec
Es combinen els combats militars amb els episodis amorosos.
Tirant viatja a Constantinoble per a lluitar contra els turcs i alliberar
la ciutat i l’imperi del seu poder. Guanya totes les batalles gràcies al seu
valor i enginy, i l’emperador el nomena capità general de l’exèrcit.
Tirant s’enamora de la princesa Carmesina, però serà un festeig ple
de dificultats, malgrat l’ajuda de la donzella Plaerdemavida.

 Nord d’Àfrica
Tirant naufraga al nord d’Àfrica i és empresonat pels turcs.
Després de ser alliberat, aconsegueix convertir diversos regnes del nord
d’Àfrica al cristianisme i sotmet els infidels.
Més tard retorna a Constantinoble.

 Tornada a l’Imperi grec
Tirant allibera totalment l’imperi del perill dels turcs.
Es casa amb Carmesina i és nomenat cèsar de l’imperi. Però al cap
d’un temps emmalalteix i mor d’un refredat. També mor Carmesina
pel dolor que sent per la mort de Tirant. I l’emperador mor per la pèrdua
de la filla.
A la fi, Hipòlit, l’escuder de Tirant, es casa amb l’emperadriu i esdevé
emperador.

 Tirant és una novel·la complexa, que supera l’etiqueta de novel·la cavalleresca
perquè combina aspectes molt diversos, tant pels continguts (novel·la cavalleresca,
social, històrica, psicològica, militar, eròtica…) com pel to que utilitza
l’autor i els models literaris que hi incorpora.
• Novel·la cavalleresca: hi abunden els tornejos, les batalles i accions militars
de tot tipus.
• Novel·la històrica: conté referències a l’època, a personatges i a fets històrics,
com l’episodi del setge de Rodes o la caiguda de Constantinoble.
• Novel·la realista: és una mostra de la realitat quotidiana del segle XV, ja que
hi són descrits costums, modes, cerimònies religioses, creences…
• Novel·la psicològica: els personatges presenten una psicologia complexa,
evolucionen i canvien de manera de pensar i d’actuar a mesura que avança
la novel·la. Tirant mateix n’és el millor exponent, ja que es presenta com
un heroi modern amb contradiccions que, d’una banda, el fan ser un militar
valerós i experimentat i, de l’altra, tímid i inexpert en les situacions personals.

 Personatges principals de l’obra
• Carmesina: filla de l’emperador de
Constantinoble i enamorada de Tirant.
• Plaerdemavida: donzella de Carmesina,
intenta sempre afavorir els interessos
amorosos de Tirant, cosa que motiva
molts moments divertits.
• La Viuda Reposada: intenta influir
amb consells malintencionats entre
els enamorats.
• Hipòlit: escuder de Tirant i enamorat
de l’emperadriu de Constantinoble,
amb qui finalment es casa i acaba sent
emperador.
• Guillem de Varoic: cavaller retirat
que ajuda Tirant en la seua formació
a Anglaterra.
1Joanot Martorell i Tirant lo Blanc 
1Tant Curial com Tirant són dues novel·les cavalleresques en què
es barreja l’amor i la guerra. Com apareixen barrejats aquests
temes en la narració?

 2 Compara l’argument de Curial e Güelfa i del Tirant lo Blanc i
assenyala quines semblances hi ha entre els dos protagonistes.

 3 Per què Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca?

 4 Quins elements de Curial i de Tirant representen el naixement
de la novel·la moderna?

5 Llig aquest fragment d’El Quixot en què l’autor elogia Tirant lo
Blanc. Quina característica de la novel·la és la que més es destaca
i per què? Explica amb les teues paraules en què consisteix.
—¡Válame Dios —dijo el cura, dando una gran voz—, que
aquí está Tirante el Blanco! Dádmele acá, compadre, que
hago cuenta que he hallado en él un tesoro de contento y
una mina de pasatiempos. […] Dígoos verdad, señor compadre,
que por su estilo es éste el mejor libro del mundo:
aquí comen los caballeros, y duermen y mueren en sus camas,
y hacen testamento antes de su muerte, con estas 
cosas de que todos los demás libros deste género carecen



7/MAIG/2020 

ACTIVITATS
Cal fer les activitats següents per al proper dilluns, 11 de maig.
PÀGINES: 42-48 (EX. 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 28, 30 i 33). 
CONTINGUTS: ACCENT, DIÈRESI, GÈNERE I NOMBRE.

UNITAT 1 i 2. MATERIAL COMPLEMENTARI PROVA JQCV 




8/MAIG/2020 


LITERATURA



UNITAT 19 (Pàgs. 250-263) La novel·la del segle XV

ACTIVITATS  (Cal fer-les totes en el quadern. Després feu-ne una foto i envieu-la a l'adreça de correu electrònic: crisra2@gmail.com) TERMINI: 11 DE MAIG.

1. Llig el contingut dels punts 1, (1.1), 2 i 3 (3.1, 3.2 i 3.3). Després, fes un esquema/resum de la pàgina 262 en el quadern.



2. Llig la teoria que tens a continuació i fes els exercicis. 
Durant el segle XV es desenvolupen nous valors que es reflectiran en la literatura: la realitat s’imposa a la fantasia, i es recompensa el valor i l’esforç amb l’ascens social. Així, mentre que en els llibres de cavalleries predominen els elements fantàstics i meravellosos, en les novel·les cavalleresques del segle XV destaca l’afany de realisme i versemblança.

Llibres de cavalleries

Novel·la cavalleresca
• Hi ha elements fantàstics i meravellosos:
dracs, fades, monstres, encantaments…
• Les històries se situen en llocs imaginaris,
exòtics i llunyans, i en èpoques remotes.
• Els protagonistes són herois que presenten
qualitats sobrehumanes.
• Els personatges són plans, ja que no
evolucionen en cap moment.
• La majoria són narracions en vers.
• Els fets són versemblants i no contenen
elements meravellosos.
• Les històries se situen en espais reals
i en èpoques pròximes a la dels autors.
• Els protagonistes tenen característiques
humanes i realitzen gestes versemblants.
• Els personatges són redons perquè
evolucionen.
• Són narracions en prosa.

La novetat principal que aporta la novel·la cavalleresca és la transformació de
la realitat en literatura. Molts dels fets narrats en aquestes novel·les responen
a costums autèntics que encara perduraven en el segle xv, com són les lletres
de batalla.
En la nostra literatura destaquen dues obres extraordinàries dins de la novel·la
cavalleresca: Curial e Güelfa, anònima, i Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell.
Tant l’una com l’altra representen una notable evolució dins del gènere narratiu.
Igual que els llibres de cavalleries, conten les gestes i aventures d’un cavaller,
però presenten la diferència que hi predomina el realisme (s’eliminen els
elements sobrenaturals) i comença a tenir un paper important l’amor, que
passa a ser tan destacat com els fets cavallerescos.

1La narrativa cavalleresca
1 Quins eren els valors i els ideals que defensaven els cavallers segons els llibres de cavalleries?

2 En què es diferencien els llibres de cavalleries i la novel·la cavalleresca?
2Curial e Güelfa
3 Llig aquest fragment i respon les preguntes.

La Güelfa s’enamora de Curial

A la Güelfa, que era jove i fresca, no li faltava cap cosa
sinó marit. Bella i rica com era i lloada i requerida per
molts, el seu germà no es preocupava de donar-li marit, i
a ella no li semblava decent demanar-lo. No podent resistir
els naturals apetits de la carn, que amb punxades contínues
incessantment la combatien, pensà que no seria
deshonest que ella amàs en secret algun valerós jove; i
que, posat que algú arribàs a sospitar alguna cosa, no
gosarien parlar de tan gran senyora com ella era. I així,
donà llicència als ulls perquè miraren bé tots aquells que
eren a casa del seu germà. I, no fixant-se en la claredat
de la sang ni en les riqueses, entre tots, elegí Curial, ja
que li semblà cortés, valent i molt savi per a la seua edat.
Per això, començà a acostar-se-li, i el cridava molt sovint
per parlar-hi.
Aquesta noble dama tenia un procurador que li administrava
totes les rendes de Milà. L’home, que es deia Melcior
de Pando, era molt savi, discret i valerós i tenia ja cinquanta
anys. La Güelfa estimava molt Melcior, al qual no
només fiava les riqueses, sinó també tots els seus secrets.
Un dia, mentre tots dos raonaven de la gent de la casa del
marqués, Melcior lloà molt Curial. Maleí la pobresa del jove
i la falta de vista del marqués, ja que no tenia dubte que si
aquell fadrí disposàs d’alguns béns, esdevindria un valerós
cavaller. La Güelfa se’n va compadir, i decidí ajudar-lo i
fer-lo un home tot i la seua pobresa. I de seguida manà a
Melcior que, sense descobrir-li d’on li venia, l’afavorís i li
donàs els diners que volgués. […]

Curial e Güelfa: dins Les veus del temps. Bromera

a. A quin dels tres llibres en què es divideix Curial e Güelfa pertany
aquest fragment? Per què?
b. Com s’hi descriu Güelfa?
c. A partir del text, assenyala a quines classes socials pertanyen
els dos protagonistes. Quina transcendència té aquest fet en
l’obra?
d. Com manifesta Güelfa el seu amor a Curial?
e. Explica la relació que s’estableix entre Curial i Güelfa.



4/MAIG/2020 


Les formes no personals  del verb 
(infinitiu, gerundi i participi)

Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).

Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).

Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).

b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).

c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).

d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).

e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...

f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir i obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...




APRENEM MÉS... (ACTIVITATS)
  • Llig la teoria sobre les formes no personals del verb i fes les activitats següents: (DATA DE LLIURAMENT: 6/5/20. Podeu fer-los en un full del quadern i enviar-me'n una foto al correu electrònic).
  • Pots aprofitar els vídeos proposats per tal d'ampliar els teus coneixements sobre aquest tema.
1. Escriviu al costat dels infinitius següents la forma de gerundi corresponent:


a) Aparéixer: apareixent
b) Beure: ____________
c) Cabre: ____________
d) Caure: ____________
e) Coure: ____________
f) Creure: ____________
g) Deure: _____________
h) Dir: _______________
i) Dur: _______________
j) Meréixer ____________
k) Haver: _____________
l) Moure: _____________
m) Poder: ______________
n) Ploure:______________
o) Prendre: ____________
p) Riure: ______________
q) Saber: ______________
r) Ser: ______________
s) Tenir: ______________
t) Traure: _____________
u) Viure: ______________



2. Empleneu-ne els buits amb les formes de gerundi corresponents als verbs que hi ha entre parèntesis:
a) Em van explicar que la mèdium estava __escrivint__ (ESCRIURE) automàticament induïda per un esperit.
b) Segons la iridiologia, _____________(VEURE) l’iris d’una persona es pot saber si té alguna malaltia.
c) _____________ -te (CONÉIXER), no és estrany que cregues en aparicions.
d) Estava ___________ (PLOURE) quan començàrem la sessió d’espiritisme.
e) No ens ho podíem creure: l’adolescent estava ____________ (MOURE) objectes amb el poder de la ment.
f)Vivia feliç _____________ (CREURE) fermament que hi havia una altra vida més enllà de la mort.
g) Els albiraments d’ovnis estan _____________ (SER) més freqüents cada vegada.
h) L’espectre estava ______________ (PRENDRE) forma humana davant dels nostres ulls aterrits.

3. Poseu el participi dels infinitius entre parèntesis en les frases següents:
1. Ja han ______________ (APARÉIXER) així, de cop i volta.
2. Ja han ______________ (VENDRE) la casa.
3. Sempre han ____________ (PERTÀNYER) a aquella associació.
4. M’ha ____________ (OFERIR) un treball molt bo.
5. Si ho haguera ____________ (SABER) abans no ho hauria _________ (FER).
6. M’he _____________ (ESTRÉNYER) una mica la falda. Què et sembla?
7. Hi ha _____________ (CABER) tot, a la maleta?
8. Ja has ____________ (MOLER) el café?
9. Ha _____________ (SER) un sopar meravellós.
10. Has ____________ (RESOLDRE) molt bé el problema.
11. M’ha _________ (OBRIR) la porta de seguida i m’han _______ (ATENDRE) molt correctament.
12. És una llàstima però el teu alumne no ha ____________ (RESPONDRE) totes les preguntes. 13. Fa uns minuts que hem _______________ (REBRE) el teu paquet.
14. No li guanye mai als escacs, però avui l’he _____________ (VÉNCER).
15. Com ha ____________ (CRÉIXER) el teu fill!
16. Ha _____________ (COMETRE) un gran error i ara no sap què fer.
17. Han ______________ (RETENIR) tots els ostatges.
18. M’han ____________ (PROMETRE) que m’ho enviaran prompte?
19. No sé per què has _________________ (CÓRRER) tant.
20. Em pensava que ja li havies ____________ (ESCRIURE).
21. Ha _____________ (TRAURE) la millor nota de tota la classe.
22. No hi ha llum perquè s’ha ____________ (FONDRE) la bombeta.
23. Si has _____________ (VOLER) aclarir-nos els dubtes, no ho has ______________ (ACONSEGUIR).
24. L’acusada ha estat _____________ (ABSOLDRE).
25. No has _______________ (ENCENDRE) el foc encara?
26. Han _____________(ESTABLIR) uns criteris d’avaluació nous.
27. Maria ha ______________ (COMPONDRE) una cançó preciosa per al festival.
28. Disculpe, crec que m’ha _____________ (CONFONDRE) amb una altra persona.
 29. Encara no has ____________ (IMPRIMIR) el treball? Doncs ja ho hauries d’haver _____________ (FER)!
30. L’arròs encara no s’ha ________________ (COURE). 

LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (VÍDEOS)






 AUTOAPRENENTATGE

Jugallengua
És una aplicació que ajuda a aprendre valencià de manera lúdica, ja que s’ha dissenyat com un joc de preguntes i respostes sobre llengua.

Pràctic és un programa que integra un conjunt d’activitats d’autoaprenentatge, de manera que l’usuari, gràcies al sistema d’autocorrecció, pot comprovar immediatament quin és el grau de coneixements de valencià que té assolit i a quins aspectes de la gramàtica ha de dedicar més esforços per a millorar els seus coneixements lingüístics.



RECURSOS EN LÍNIA

➤ VALENCIÀ. GRAU MITJÀ

 

 

El millor ús amb la mínima gramàtica

Gramàtica Zero
http://www.spluv.es/PDFS/gramatica_zero.pdfTracta els dubtes lingüístics més importants i recurrents en la construcció de les frases i mira de solucionar-los amb tan poca terminologia tècnica com és possible, amb explicacions accessibles a tothom i una notable gamma d'exemples, amb una presentació gràfica que permet visualitzar d'un colp d'ull les solucions. Consta de 73 fitxes que s'estructuren en quatre blocs (Fonamental, Errades típiques de castellanoparlants, General i Termes gramaticals) i que es completen amb un document annex amb expressions incorrectes.
Descarrega-te-la

 

19/MARÇ/2020 


SOLUCIONARI
PROVA 1
Ex. 1: 0a, 1c, 2h, 3b, 4f, 5g, 6d, 7e.
Ex. 2: 0a, 1k, 2h, 3e, 4c, 5i, 6g, 7e, 8h, 9b, 10d, 11j, 12f.
Ex. 3: 0 jornada; 1 dones; 2 trasllat; 3 Salut; 4 gènere; 5 violència; 6 precoç; 7 protocol; 8 treballadora; 9 personals; 10 presencial.
Ex. 4: 1b, 2a, 3b, 4a, 5c, 6a, 7c, 8b, 9c.
Ex. 5: 1e, 2d, 3g, 4a, 5c, 6f, 7b.

PROVA 2
Ex. 1: 0a, 1b, 2a, 3d, 4c, 5b.
Ex. 2: 0a, 1b, 2a, 3c, 4b, 5a, 6b, 7c, 8a, 9b, 10c, 11a, 12b, 13a, 14b, 15c.
Ex. 3: 0a, 1b, 2c, 3a, 4c, 5b, 6b, 7c, 8a, 9b, 10a, 11c, 12a, 13b, 14a, 15c.

ELS PRONOMS FEBLES

Funcions dels pronoms febles. 3a persona

COMPLEMENTS PRONOMS EXEMPLES
Complement Directe
Definit. Pot portar:
- article definit - demostratiu - possessiu - nom propi
Has portat les verdures? > Les has portades? EL, LA
Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida. ELS, LES
Vaig vore el teu germà > El vaig vore. Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.

Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res. La funció de CD la realitza un infinitiu. EN
Has portat verdures? > N’has portat? Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.

Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò. HO
Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir. Volia allò > Ho volia. Sabia
el que passaria > Ho sabia.


Complement Indirecte
Si és un CI animat LI, ELS No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat. Si és un CI inanimat (preferiblement) HI No faces més voltes al tema > No hi faces més voltes.

Complement de Règim Verbal
-Introduït per la preposició DE. EN
S’ha oblidat d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat S’ha oblidat que havia d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat. -Introduït per una altra preposició. HI Jugaren a bàsquet? –Hi jugaren.

Atribut
Si és definit EL, LA ELS, LES Pere és el metge del poble > Pere l’és. Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO
HO Pere és metge > Pere ho és.
Pere és el metge del poble > Pere ho és Per a donar èmfasi (partitiu) EN Mira que n’ets, de llest!
Si n’estic, de farta!

Complement predicatiu
És semblant al CCM però en aquest cas modifica dos elements de l’oració. HI
Vingué molt cansada? –Hi vingué. Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa. Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.

Amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar EN 
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet Aquest senyor Peris, o com se’n
diga... 
Amb valor emfàtic: Que en va, de brut! Si en vingué, de cansat!

Complement del nom
Precedit de la prep. DE, completa un nom com si fóra un adjectiu. EN
Entens el significat d’aquesta paraula? > N’entents el significat? Llig el text i fes-ne un resum. Estigué a Oriola i en visità les esglésies.

Complement Circumstancial
CC Temps HI: Vingué a casa a les cinc > Hi vingué a casa No treballa de vesprada > No hi treballa
CC Manera HI: Ha fet l’exercici ràpidament > Hi ha fet l’exercici Ha fet l’exercici de pressa > Hi ha fet l’exercici
CC precedit de qualsevol prep., excepte DE
Va a Alacant > Hi va Ha arribat a casa > Hi ha arribat Passa per l’hospital > Hi passa
CC precedit de la prep. DE EN Ve d’Alacant > En ve CC Causa M’alegre per tu > Me n’alegre Verbs i expressions prefixades amb pronoms febles
Verbs: anar-se’n, tornar-se’n, haver-hi... de percepció: veure-s’hi, sentir-s’hi, tocar-hi (entendre, tindre seny): Sense les ulleres no m’hi veig. Va quedar completament sord, no s’hi sent. El iaio està tan major que no hi toca.

Complement d’un adverbi
Precedit de qualsevol preposició HI Posa’t davant de la moto > Posa-t’hi al davant

Subjecte
Indefinit. Sol aparéixer en verbs com sortir, eixir, arribar... EN
Arribaren tres persones? > N ́arribaren tres. Ix algun tren cap a Vinaròs? 
–N ́ix un a les tres.
Expressions: Va armar-la! Me les he tingudes amb ell. Som-hi! Ara no hi caic 



APRENEM MÉS...





25/MARÇ/2020 


ACTIVITATS

 1. Entra en aquest enllaç i analitza les oracions subordinades substantives indicant la funció sintàctica que fan (CD, CI, CC, CRV...)

 ORACIONS SUBSTANTIVES (enllaç) 

 2. Analitza les oracions següents i indica de quin tipus són:

27/MARÇ/2020 

Ací teniu un enllaç que us permetrà fer pràctiques de la flexió verbal:

30/MARÇ/2020 


ACTIVITATS


 1a. Entra en l'enllaç que tens a continuació i, després de llegir l'entrevista al pensador Emilio Lledó, escriu un text en el qual expresses totes aquelles idees que te n'ha suggerit la lectura (150 paraules). Envia el teu escrit a la meua adreça de correu electrònic: crisra2@gmail.com
2a. Tradueix el fragment següent:
La experiencia es la esencia del conocimiento y esto es lo contrario a lo experimentado y a lo conocido. Es algo nuevo, es algo inaudito que nos desconcierta. Nunca habíamos pasado por algo así, yo nunca había experimentado esto que veo ahora mismo, mientras hablo contigo, mirando a través de la ventana de mi balcón. Veo una calle sin actividad por dónde pasa el autobús 28, y por allí a lo lejos solo veo a un señor que viene paseando a su perro, nada más. Cuando bajo a por el pan, me atiende una mujer con una mascarilla y guantes. Todo me causa gran extrañeza. Es así que, si el conocimiento lo trae la experiencia, lo que yo estoy haciendo estos días como filósofo es darle vueltas a qué tipo de conocimiento puede brotar de esta experiencia.
P. Estamos ante un vacío de sentido, ¿cierto? Como si viviéramos inmersos en una situación de irrealidad.
R. Esa es la sensación. Yo de niño viví la Guerra Civil española, vi la violencia en toda su brutal realidad, pero precisamente era eso, real. He oído las bombas estallar, he visto caer a un piloto en paracaídas, he visto el fuego de un combate aéreo en los cielos y también he percibido el olor de la muerte; eso lo he vivido yo, era la guerra, y sabíamos lo que había que hacer, ¿pero esto, qué es esto, dónde está aquí la violencia, qué es esta tranquilidad silenciosa que nos amenaza, ese peligro que no se oye, dónde está ese virus inodoro, incoloro e insípido?
En su apartamento, don Emilio habla y camina con el teléfono en la mano. Siempre ha habido una relación estrecha entre pensar y caminar. A los seguidores de Aristóteles, explica Lledó, les llamaban peripatéticos, en griego “los que pasean”. Para Kant su metódica caminata diaria fue indispensable para su quehacer intelectual. El filósofo español siempre ha sido un andariego y sus alumnos recuerdan que era un maestro que en clase prefería dialogar de pie.
P. Decía que no sabe qué brotará de esta experiencia.
R. Eso es. Le estoy dando vueltas. Ojalá que pase algo positivo. La esperanza, hijo, es que nos reinventemos para mejor, que maduremos como sociedad. Aunque no quisiera decir que seamos mejores, no me gusta ser moralista. Prefiero decir, simplemente, que seamos algo más, que después de esta crisis del virus intentemos reflexionar con una nueva luz, como si estuviéramos saliendo de la caverna de la que hablaba el mito de Platón, en la que los hombres permanecen prisioneros de la oscuridad y las sombras. Quisiera que sea así, como te digo, pero me preocupa que esto sirva en cambio para ocultar otras pandemias gravísimas, plagas como el deterioro de la educación, de la cultura y del conocimiento.
P. Apunta a la urgencia renovada de cuidar de lo público.
R. Más que nunca, es fundamental. El esfuerzo que están haciendo los hospitales es un ejemplo. En la Política de Aristóteles ya se decía que la ciudad, la polis en la antigua Grecia, tiene que tener un solo fin, el bien común. Sucede con la sanidad y con la educación, que desde mi punto de vista tiene que ser una y la misma para todos, y no debe estar marcada por clases económicas. Es clave cultivar la inteligencia crítica, y una situación como esta lo revela. Entre tanto exceso de información, de palabras refritas, y peor, entre tanta desinformación, el ciudadano debe ser capaz de plantearse las preguntas propias de una mente libre: quién nos dice la verdad, quién nos engaña, quién quiere manipularnos.

1/ABRIL/2020 


LITERATURA





UNITAT 18 (Pàgs. 240-249) La poesia del segle XV



ACTIVITATS 
(Cal fer-les totes en el quadern. Després feu-ne una foto i envieu-la a l'adreça de correu electrònic: crisra2@gmail.com)



1. Llig el contingut dels punts 1,2, 3 i 4. Després, fes un esquema de la pàgina 248 en el quadern.



2. Identifica les afirmacions que siguen falses i corregeix-les.
a. En el segle XV s’inicia el procés de castellanització de la cort

reial i la noblesa.

b. Després del compromís de Casp es veié reforçat l’ús de la llengua

pròpia en la noblesa i la cort reial.

c. La primera obra literària de la península Ibèrica es va imprimir

a Barcelona l’any 1447.

d. En el segle XV València esdevé el centre econòmic, polític i

cultural de la Corona d’Aragó.



3 Quins factors afavoriren l’esplendor de València en el segle XV?

Esmenta alguns dels monuments civils i religiosos que es construïren

a València durant aquest segle.



4. Esmenta quatre poetes representatius de la poesia del final del

segle XIV i del XV.



5. Quins dos elements de la poesia de Jordi de Sant Jordi es poden

considerar una evolució en relació amb les característiques de la

poesia trobadoresca?



6. Llig amb atenció el fragment del poema Presoner de la pàgina

244 i respon aquestes preguntes.

a. Presenta breument l’autor i explica amb quin element de la

seua vida es pot relacionar aquest fragment.

b. Expressa de manera breu i concisa el tema del poema.

c. Divideix el text en apartats segons el contingut i fes un esquema

amb l’estructura del poema. Quants apartats hi has

identificat? Coincideixen amb les estrofes?

d. Explica els diversos sentiments que descriu el poeta al llarg de

la composició i quins elements els provoquen.

e. Explica la paradoxa dels versos 9 a 12. En què consisteix i per

què es pot considerar una paradoxa?

f. Localitza en el poema una metàfora, una hipèrbole, un hipèrbaton

i una personificació.

7/ABRIL/2020 
UNITAT 1 i 2. MATERIAL COMPLEMENTARI PROVA JQCV
ACTIVITATS

 1. Al llarg d'aquesta setmana cal fer les activitats de la unitat 1 (exercicis 1-33).

 2. Els exercicis 34 i 35 s'han de fer per escrit. Redacteu un parell de textos (200-225 paraules.




23/ABRIL/2020 

El verb

El verb, com a nucli del sintagma verbal, és un dels constituents bàsics de
l’oració. Categoria gramatical que expressa l’existència, l’estat, l’acció, els
processos o les modificacions d’un sintagma nominal. A diferència de les
altres categories gramaticals, el verb, a banda d’aquesta informació
semàntica, té com a característica més important les marques que aporten
els diferents morfemes: veu, mode, persona, nombre, temps i aspecte.

Els morfemes verbals

Tota forma verbal està constituïda per un lexema o arrel, que aporta el contingut semàntic, i pels morfemes o desinències, que aporten informacions auxiliars, pròpies del verb. En algunes formes verbals pot aparéixer una vocal temàtica que actua d’enllaç entre el lexema i els morfemes, i que permet de classificar els verbs d’acord amb la conjugació a què pertanyen.
• Veu
– Activa: el subjecte realitza l’acció (Maria menjava maduixes).
– Passiva: el subjecte rep l’acció (Les maduixes eren menjades per Maria).
• Mode. Segons l’actitud mental del parlant respecte allò que enuncia (a l’acció verbal), podem distingir els següents modes personals:
– Indicatiu: l’acció o el fet és vist com a real (Rosa ha begut aigua).
– Subjuntiu: l’acció o el fet que expressa el verb és vist com una irrealitat,
només existeix en el pensament com una idea subjectiva (desig
dubte, temor, voluntat, etc.) (Potser vinga prompte).
– Condicional: les accions apareixen expressades com a irreals (Si poguera
faria això).
– Imperatiu: és el mode amb què el parlant expressa manament, ordre,
prec, etc. (Ves-te’n prompte).
D’altra banda, tenim també tres modes impersonals: infinitiu (concepte
bàsic de l’acció), gerundi (acció durativa) i participi (acció acabada).
• Aspecte
– Imperfectiu: no expressa la fi de l’acció del verb (Caminava pel passeig).
Els temps imperfectius són el present d’indicatiu i de subjuntiu,
el pretèrit imperfet, el futur i el condicional.
– Perfectiu: expressa l’acabament de l’acció verbal (Va llegir una novel·la). Els temps perfectius són el pretèrit perfet simple i perifràstic d’indicatiu i els temps compostos.
• Persona. Relaciona l’acció verbal amb l’emissor (1a pers.: parle, cantem),
amb el receptor (2a pers.: parles, canteu) o amb un referent (3a pers.:
parla, canten).
• Nombre. El morfema de nombre indica si el SN subjecte és només un
individu o cosa (singular) o més d’un (plural).




CONJUGACIONS
1a –AR : Parlar
2a –ER / -RE: Témer / Perdre
3a –IR: • Servir (incoatiu) / • Dormir (pur)

MORFEMES
Lexema: parl
Vocal temática: à
Temps/aspecte/mode: ve
Nombre/persona: m

Formes impersonals del verb
L’infinitiu (parlar), el gerundi (parlant) i el participi (parlat ).

Són formes verbals sense morfema de persona. Morfològicament són invariables, a excepció del participi, que ha de concordar en gènere i nombre amb el CD quan aquest complement és un pronom feble de 3a persona: Has vist la pel·lícula?
–Sí, ja l’he vista.
• Temps. El temps verbal és la categoria que indica el moment en què es
produeix l’acció del verb. Així doncs, pot situar-la abans de la seua formulació
gramatical (passat), en l’instant de la comunicació (present) o després (futur). Podem distingir també entre temps simples i compostos.
Pel que fa als compostos, estan constituïts pel verb auxiliar haver més el participi del verb en qüestió, i expressen una acció acabada just abans de la que expressa el temps simple.

Les conjugacions verbals
Primera conjugació (acabats en -AR)
Tots els verbs de la primera conjugació són regulars, llevat d’anar i estar, que són irregulars.


 Segona conjugació (acabats en -ER o -RE, i fer, dur i dir)
La segona conjugació és la que presenta un major nombre de verbs irregulars, tot i contenir una certa sistematització en les irregularitats.
Verbs de radical velaritzat: són aquells verbs que tenen en el lexema -c o -gu. Aquest grup presenta dues característiques:
• La 1a persona del present d’indicatiu acaba en -c (dic, bec, conec, crec, puc, caic, prenc, tinc, vinc...)
• Aquesta terminació (-c) de la 1a persona es transforma en -g/-gu en la formació del present de subjuntiu, l’imperfet de subjuntiu, el pretèrit perfet simple, el participi i algunes formes de l’imperatiu (conega, coneguera,
coneguí, conegut...).


Tercera conjugació (verbs acabats en -IR)
Els verbs de la 3a conjugació es poden agrupar en dos models regulars: purs (dormir, sentir) i incoatius (patir, servir). Els verbs incoatius tenen l’increment -sc/-ix (-eix) en la 1a, 2a i 3a persones de sing. i en la 3a persona de plural del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu. Poden presentar dues possibilitats d’escriptura: la forma en -i (-isc/ix) o bé la forma en -e (-esc/eixes), més pròpia dels registres formals. La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius; són purs: dormir, sentir, bullir, pudir, munyir, cruixir, fugir.... D’altra banda, hi ha verbs que admeten la doble conjugació: llegir (llegisc o llig), vestir, afegir, mentir, tenyir, rostir, engolir, fregir...




ACTIVITATS
1. Ompli els buits de les frases següents amb les formes corresponents dels verbs que hi ha entre parèntesis i analitza morfològicament:
a) Quan … (RESOLDRE) el problema eixiré a passejar.
b) Vols que em … (DESPRENDRE) del que més vull?
c) Es va enfadar perquè es pensava que ens … (RIURE) d’ell.
d) Abans en aquest poble … (CREURE) en les bruixes.
e) Avui Joan ha … (CÓRRER) com un campió.
f) No crec que això t’… (OCÓRRER) molt sovint.
g) M’agradaria que Joan … (PODER) venir amb nosaltres.
h) Les seues paraules m’han … (DESPLAURE).
i) Hi anirem a sol … (PONDRE).
j) Els programes encara no són … (IMPRIMIR).
k) El metge m’ha dit que jo no … (CONDUIR) de nit.
l) Jaume, no vull que m’… (INTERROMPRE) mentre no acabe d’explicar el tema.
m) No volem que … (DEFUGIR) les vostres responsabilitats.
n) Ahir … (CAURE) un plugim finíssim.

2. Transforma les ordres següents en prohibicions:
• Pren-te la llet!
• Veneu els mobles!
• Enceneu el foc!
• Riu!
• Escriviu el vostre nom!
• Digueu la veritat!
• Aneu al llit!
• Veniu!
                  
3. Ompli els espais buits amb els temps verbals
corresponents:
• Per tal d’equilibrar el parapent cal que tu (REPARTIR) … bé el pes.
• Ell vol que jo (VÉNCER) … la por i que (FER) … natació.
• Jo (PATIR) … molt sempre que tu (EIXIR) … a fer pònting.
• M’han encoratjat perquè (BATRE) … el rècord d’ala delta.
• La inexperiència no em deixa que (SENTIR) … la fascinació del vol.

4. Completa amb les formes verbals adients:
• … (ESTAR) tranquil, segur que has aprovat.
• Li ha … (DOLDRE) molt que la seua filla no … (EIXIR) de festa.
• Quan ella … (PERCEBRE) les coses tan clares com tu, haurà … (OCÓRRER) un miracle.
• Has … (ESTRÉNYER) bé el nus de la corbata.
• Espere que demà … (ANAR) prompte a la festa.
• Ahir, mentre jo … (PRENDRE) un gelat, ella … (TRAURE) la roba de l’armari.
• Quedaré … (EXCLOURE) de la competició de diumenge.
• Si tu … (VOLER) que ell … (PERDRE) credibilitat, …-li (EXIGIR) més.
• Jo … (CREURE) que tu … (HAVER) d’anar a classes d’anglés.
• Sempre que ens han … (PROMETRE) un regal, ens l’han … (DUR).
• Antoni, … (CLOURE) tu la sessió, per favor.
• Mentre … (FER) els deures, Joan m’ha … (DISTRAURE) i … (CONFRONDRE’S) d’exercici.

5. Completa amb les formes verbals adients:
a) … tu (FER) que es … (DISSOLDRE) el sucre al café.
b) No crec que això t’… (OCÓRRER) molt sovint.
c) Si tothom … (DIR) el que sap, aviat se sabria la causa de l’accident.
d) Això que us acabe d’explicar no ho … (DIR) als vostres companys.
e) M’agradaria que Joan … (PODER) venir amb nosaltres.
f) La notícia s’ha … (DIFONDRE) ràpidament pel poble.
g) No vull que m’… (INTERROMPRE) mentre no acabe d’explicar el tema.
h) Que ell … (VÉNCER) no vol dir que siga el millor.
i) No m’he … (RIURE) tant en la vida com em … (RIURE) ahir.
j) Quan … (OIR) el despertador, m’… (ALÇAR-SE).
k) Mentre … (FER) els deures, Joan m’ha … (DISTRAURE) i … (CONFONDRE’S)
d’exercici.
l) Encara que no … (HAVER) fet el treball, … (PODER) enllestir-lo demà.
m) Si nosaltres no … (EIXIR) tant de nit, segur que … (ANAR) a treballar amb millor cara.
n) La setmana passada, nosaltres … (REBRE) un parell de correus electrònics.
o) Ella està molt … (DOLDRE) perquè encara … (ANAR) a visitar-la.
p) Mentre … (VEURE) la pel·lícula, jo … (FER) els deures.

6. Digues el temps i la persona d’aquestes formes verbals:
venguí, devies, hagueren, entenguera, haja post, molent, sabut, sent, faça, queies, confonc, féiem, ometia, prendrà, rebé, pugues, conceberes, has portat.

27/ABRIL/2020 
ACTIVITATS DE REPÀS DE PRONOMS FEBLES
(Lliurament: dijous 30 d'abril. Cal fer-ne una foto i enviar-la a la meua adreça de correu electrònic: crisra2@gmail.com. També podeu fer-los en un document de word i enviar-me'ls).

 1. Indica si els complements subratllats són CRV o CC i substitueix-los pels pronoms febles corresponents:

 a) Viuen de la venda ambulant.

 b) El nen plora amb ràbia.

c) Sortiré de casa a les cinc.

d) Ha renunciat als plaers de la vida.

e) Baixa de l’arbre ara mateix.

f) Només penso en les vacances.

g) Anirem al concert de música clàssica.





2. Assenyala les combinacions pronominals incorrectes:

a) Cantaré la nadala al meu fill: L’hi cantaré.

b) He arrencat les herbes en aquest jardí: Les hi he arrencat.

c) He collit flors per a la mare: Li’n he collit flors.

d) Parlarem de l’excursió a la Roser.Li’n parlarem.





3. Identifica el CD i el CI; substitueix, primer l'un, després l'altre, pels pronoms febles corresponents; finalment, combina'ls. Ex.: La Mireia donarà el llibre al seu germà= La Mireia el donarà al seu germà= CD CI CD La Mireia li donarà el llibre= La Mireia l'hi donarà. CI CD CI

 a) En Guillem comprava la taula per al seu amic.

b) La professora explicava la història de Catalunya a la seUa alumna

c) Farem veure les faltes de l'exercici a l'alumne que no les haja vistes.

d) El petit pren les joguines al gran.

e) Comprareu queviures per a l'excursionista.

f) Oferiràs flors a l'àvia.

g) Regalaries el brillant a un enemic?

h) Digues a l'Antònia que vinga.

 i) Van oferir llibres a la xicalla del barri.

 j) El metge va receptar dos medicaments molt forts a la malalta.

 k) Farà preguntes indiscretes a tots els assistents.

l) Demanarem als nostres companys les cassoles de terrissa.

m) Portarem els biberons als menuts.
n) L'organització d'ajut enviarà flassades als necessitats.
 ny) Avisàvem als qui telefonaven que l'exposició era tancada.
o) Compràrem cent caixes de galetes als fabricants.
p) Guardarem el tros de pastís per als nens.
q) No van passar els missatges als agents secrets.
r) Vaig pregar a la Maria i a la Rosa que tornaren d'hora,
s) Dóna els regals als avis.
t) Obria la porta a tots.
 u) Llegia el poema a la núvia.
v) No farà el discurs a aquestes persones.
 w) He enviat les 2 postals als meus col·legues.
x) Donaré els ous més frescos als nens.
z) Consultarem la decisió als membres del jurat.


4.Identifica el complement verbal de les frases següents, substitueix-lo pel pronom feble adequat i forma una combinació pronominal binària juntament amb l'altre pronom. Ex.: T'has tornat insuportable = T' hi has tornat CPRED.
 a) El vi es va tornar agre.
 b) M'avinc als teus desigs.
 c) Ens acostem a la platja.
 d) En Joan es considerava llest.
e) En Jordi s'interessava per tot.
 f) Els mitjons s'han fet petits.
g) De cop ens sentírem marejats.
 h) Els preníem per espies.
i) Es va posar vermella.
 j) Ens dedicàvem a la música.
 k) No m'arrisco a anar-hi sola.
 l) Mai no us acostumareu a llevar-vos d'hora.
 m) Volia exposar-nos a un fracàs absolut.
n) M'afanye en la meva tasca.
 ny) Sempre t'atures als mateixos aparadors.
o) Es mirava a l'espill.
 p) Ens referim als nostres assumptes.
q) Et parlaré tranquil.lament.
r) Interesseu-vos per la poesia!
 s) Us vau asseure al replà de l'escala.
 t) S'adormia de bocaterrosa.
 u) M'allunyaré d'aquell barri.
 v) Ens trauran del cinema!
w) Et penedeixes d'això?
x) Em recorde de la teua arribada.
z) Es farà ric.

5. Indica la funció sintàctica dels complements subratllats i substitueix-los pels pronoms febles corresponents:
a) En Jordi té el fill en una ciutat andalusa.
b) Mireu si teniu bledes a la nevera.
c) Porten el ramat a la pastura.
d) Posa la teua signatura en aquest paper!
e) No tragueu els llibres del calaix!
f) Rebia moltes visites estranyes al seu despatx.
g) Deixeu els melons sota el raig de la font!
h) Pot treure els llibres de la biblioteca.
i) Us penediu del vostre comportament.
j) Vés a rentar-te la cara al lavabo!
k) Es pentinava el bigoti amb una pinta de porcellana.
l) No m'afegisques pas aigua al vi.
m) El gos s'espolsava les puces.
n) Us poseu els guants a la butxaca.
ny) S'avergonyia del seu vestit.
o) Ens atrevim a manifestar-ho públicament.
 p) M'imagine que no és cert.
q) El gat es menjava els ratolins.
r) Deixa'ns els llibres sota el llit!
s) S'enviaven les cartes per avió.
t) Ens hem posat massa sal a l'amanida.
u) Agafa el paper de terra.
v) Agafa la bossa de la paperera.
w) Porta el peix del mercat!
x) Tractava la jove de criatura.
z) Doneu els treballs a les professores. 

29/ABRIL/2020 


En l'enllaç que teniu a continuació trobareu diversos exercicis per a practicar el lèxic en valencià.ÉS MOLT INTERESSANT!!!

 EXERCICIS DE VOCABULARI AUTOCORRECTIUS

































































CLAUS EXERCICIS DE VERBS (DOSSIER 2)

PRESENT D’IND. 1a conj.
1c. menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen/ jugue, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen / alce, alces, alça, alcem, alceu, alcen / tanque, tanques, tanca, tanquem, tanqueu, tanquen / neteja, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen ...
2. assagen, fumes, deixeu, juguem, penge, penges, escalfa, donen, avanceu, abrigue.
PRESENT D’IND. 2a conj.
4. promets, saps, combat, sabem, perdeu, podem, debaten, admet, caps, concebem, rep, rebeu, romps.
PRESENT D’IND. 3a conj.
6b. assisteixen/assistixen, s’avorreix, avorriu, discutisc, obriu, dirigeix, em vestisc, sent, compartim, diverteixes, frigen (fregeixen), condueixen (conduïxen), conduïm, agraïsc, estableix, tiny (tenyeix).
7. entenguí, entenguera, córrec, córrega, correguera, resolguí, resolguera, confonc, confonga, confonguera, tinguí, tinguera, vinc, vinga.
8. PRESENT D’IND. Prenc, prencs, pren, prenem, preneu, prenen; molc, mols, mol, molem, moleu, molen; duc, dus, du, duem, dueu, duen; dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.
PERFET SIMPLE. Prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguí, molgueres, molgué, molguérem, molguéreu, molgueren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren.
PRESENT DE SUBJ. Prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen; molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen; duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen; diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen.
IMPERFET DE SUBJ. Prenguera, prengueres, prenguera, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguera, molgueres, molguera, molguérem, molguéreu, molgueren; duguera, dugueres, duguera, duguérem, duguéreu, dugueren; diguera, digueres, digurera, diguérem, diguéreu, digueren.
9. vingueres, suspenguérem, encenguem, ofengues, dissolguera, venga, atenguéreu, estenguí, tinga, absolga.
10. PRESENT IND. clous, cloeu, clouen; moc, mous, mou, movem, moveu, mouen; trac, traus, trau, traem, traeu, trauen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; dec, deus, deu, devem, deveu, deuen; ric, rius, riu, riem, rieu, riuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.
PERFET SIMPLE. Cloguí, clogueres, clogué, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren; traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
PRESENT SUBJ. Cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen; moga, mogues, moga, moguem, mogueu, moguen; traga, tragues, traga, traguem, tragueu, traguen; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; riga, rigues, riga, riguem, rigueu, riguen; escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen.
IMPERFET SUBJ. Cloguera, clogueres, cloguera, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguera, mogueres, moguera, moguérem, moguéreu, mogueren; traguera, tragueres, traguera, traguérem, traguéreu, tragueren; beguera; deguera, degueres, deguera, deguérem, deguéreu, degueren; riguera, rigueres, riguera, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguera, escrigueres, escriguera, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.

11. ric, begues, mogueu, escriguéreu, riguen, dorma, perdes, congloguera, traga, mogueu.
12. castigues, busqueu, equivoqueu, expliques, jutgeu, mareja, alce, mengeu, viatja.
13. dius, duem, clouen, cauen, rieu, trac, seieu, bevem, deveu, escric, visc.
14. veig, pogueres, vull, caic, sóc, són, és, ets.
15. ofereixen, concedeix, vesteixen, reuneix, moren, concedeixen, vesteixen, reuneixen, munyen.
16. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten; escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen; llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen (llegisc, llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegeixen); frig, friges, frig, fregim fregiu, frigen; vist, vists, vist, vestim, vestiu, visten; riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen.
19. cusen, llig (llegisc), fregiu, surts, vesteix (vist), riny, escupen (escopeixen), culls, lliges (llegeixes).















SOLUCIONARI: EXAMEN 9

Exercici 1. 

1f, 2g, 3e, 4h, 5b

 Exercici 2.

 difondre / guardonat / Ans al contrari / sacsejar-nos / en / a / De fet, / la qual / hi haja / alhora 

 que / emetem / n'augmentem / per què / la qual cosa / carboni / fer-ho.

 Exercici 3.

 sinó / Quin / haver-ne / Potser / hi arribà / sí que / mil·lennis / siguem capaços / què hi ha / 

 paren-se / dels bacteris / tanmateix / qualssevol / inserit / als quals / bastisca.


SOLUCIONARI: EXAMEN 10


Exercici 1. 

1g, 2h, 3f, 4e, 5b

 Exercici 2.

 ciutadà / abastar-la / Ara bé / les dades / les quals / ciència-ficció / hi entres / milions / al cas /

 escull / llevat que / Els avantatges / el fet de / però / li hagen / fins i tot.

 Exercici 3.

 desapercebut / hi / onada / fluxos / a què / d'escatir / n'hi ha / creixent / assoleix / els / ho / hi /

 s'endinsa / serioses / la que.





 

SOLUCIONARI: EXAMEN 6

 Exercici 1. 

 1d, 2c, 3h, 4f, 5e

 Exercici 2.

 dolça flaire / els / desfermava / en / veiem / llevat d'un / com a / tot just / amb / contava / en què / li / La / però / rossí / allò.

 Exercici 3.

 fet que / es prohibisca / tot i que / pels corrents / que / acurada / en / comunament / aclareix / mentre / que / l'any / inclús / d'haver-ne / cap / depenent.



SOLUCIONARI: EXAMEN 8

Exercici 1. 

1h, 2b, 3d, 4e, 5c

Exercici 2.

sinó / per als quals / doncs / devien arribar / legats / hi arribaven / 

solidesa / en / aconseguir / 

trànsit / fins a la / almenys / n'he vista / Com que / Què hi farem / 

veia.

Exercici 3.

resistir-s'hi / fugissera / suggestiu / en / vet / mitja / d'amagatotis / 

s'aplegaven / inexorable / els qui / àdhuc / la recerca / revelat / 

rogallosa / aleshores / a cau d'orella.

 

 

 

 

 

PRÀCTIQUES DE VERBS: CLAUS

Ex. 1: vol, bull, acabe, rebat, tus.
2) menjàvem, coíeu, incloïa, creía, necessitàvem, treies, reia, feia, duia, seien.
3) emeté (va emetre), compongueren, tragueren, obrires, encengueren, cregué, fiu (vaig fer).
4) ha emés, han compost, han tret, has obert, s’han encés, ha cregut, he fet.
5 i 6) duguí (vaig dur), miràreu, isquéreu, quedàreu, anàrem, acomboiaren, treballa, estudiaren, suspengueren.
7) voldrà, aniré, vindrem, valdran, fareu.
8) voldria, tallarien, vindria, faria, vendries.
9) sapiguem (sapiem), puge, vinga, diga, patisques, aproves, tragues.
10) ploguera, tinguera, fóra, depenguera, hi haguera.
11 i 12) fera (fes), correguérem, donàreu, tingueres, volgueren.
13) bega, eixiu, faça, vés, tanca, pugeu, conduïsca.
14) réiem, conec, mogueu, rep, resolguera, refaces, satisfaça, admetem, beveu, sé (sabré), recorregut, sabera, admetran, llija, descús, begueu, isqueres, rebràs, bulla, retransmetrien, mogueu, obriguem, vaig estudiar, inclouen (incloïen), rigueu, vulga, aclarisca, convença, pertanyeu, segueu, poguera, muira, dorma, creem, desfaça, vull, reprimisca, responguem,  faça, vull, perdes, complaïa, estigueu, responeu, vulga, perda, removeu, coneguérem, muira, isca,// corregueres, puguem, vulga, apareguen, sàpiguen (sàpien), traga, faces, dóna, creguéreu, ets, ploga, créiem, deveu, reduïsques, duien, ocórrega, introduïu, pertanyeria, tossiries, transigiríeu, vinguem, sàpiga (sàpia), faça, isca, mengeu, conegueu, escupa (escopisca), pugueu, creguéreu, adormim, perdé, engula (engolisca), espessisques, teniu, beguem.

 

 

 

 

 

 

 

  COMENTARI DE TEXT

Introducció

1. Qui és l'autor del text? 

2. A quina obra pertany?

3. Quin n'és el contingut? (Resum en una oració del contingut)

4. Quan la va escriure?

5. Explica la vida de l'autor. Resumeix els fets més importants que cregues que estan relacionats amb la seua obra.

6. Quines obres va escriure? 

7. En quin context va viure? Resumeix els fets que caracteritzen l'època.

 

Anàlisi del contingut

1. A quin tipus de text pertany el fragment/poema? (novel·la, conte, poema... descriptiu, narratiu, expositiu...)

2. Quin n'és el tema? I l'argument?

3. En quantes parts resumiries el text? Fes un resum de cadascuna d'elles.

4. Quina és la intenció o finalitat del text?

5. Quina és la veu del narrador? (primera persona, narrador intern, extern...)

6 Hi ha alguna altra veu en el text? (estil directe o indirecte). Posa'n exemples.

7. Quin és l'espai i el temps?

8. Quines característiques tenen els personatges?

9. Quin és el lèxic que predomina? (valoratiu, positiu, negatiu...)

10. Quins tòpics es poden observar? Quins elements hi ha en el fragment?

Anàlisi de la forma

1. Nombre d'estrofes i versos.

2. Recompte sil·làbic. Art major/menor.

3. Quina rima s'utilitza? (Assonant/consonant)

4. Quin tipus de versos apareixen? (masculins/femenins)

5. Quin és l'esquema rítmic?

6. Explica les figures retòriques que hi ha en el text. Recorda d'assenyalar la línia/vers on estan.

 

Conclusió

1. Explica quina importància i repercussió té l'autor i l'obra.

 

- Recorda usar connectors en cadascuna de les parts del comentari: Passant a, d'altra banda, pel que fa a, per acabar, per últim, per a concloure...

- No repetisques informació en el comentari. Si ja has dit alguna cosa no ho tornes a fer.

- Intenta que la introducció no siga massa llarga. La part més important és l'anàlisi del contingut, que és on realment estàs explicant les característiques del text que tens davant.

- Hi ha algunes preguntes que en alguns textos no tenen resposta, per tant, no ha d'aparéixer en el comentari.

- Per últim, abans de lliurar el comentari llig el que has escrit i revisa les faltes d'ortografia. 


 


ELS PRONOMS FEBLES

 

Funcions dels pronoms febles. 3a persona
COMPLEMENTS PRONOMS EXEMPLES
Complement Directe
Definit. Pot portar:
- article definit - demostratiu - possessiu - nom propi