dimecres, 9 d’octubre del 2019

L'enhorabona a El Tempir d'Elx

L'associació cívica per la llengua, El Tempir d'Elx, fa 25 anys i no para de rebre premis per la seua tasca en favor de la normalització lingüística i cultural del valencià. Darrerament, ha rebut el màxim reconeixement de la Generalitat de Catalunya: la Creu de Sant Jordi 2019. 

Per este tan alt reconeixement, volem trametre'ls l'enhorabona. Aprofitem per a agrair-los les campanyes i activitats que fan al sud, les quals contribueixen a la vertebració lingüística i cultural del País Valencià. 

Llegiu ací la notícia.

Nous accents diacrítics

Com ja us vaig comunicar en una entrada del 2016, l'Institut d'Estudis Catalans va simplificar (entre altres modificacions) la llista de mots amb accent diacrític. Ara, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ha tret un comunicat en el qual informa que han aprovat aquesta simplificació. Per tant, bones notícies: la llista es redueix a 15 parauletes! (o males notícies: ara que ja ho havies assimilat, xe!).
La simplificació de l'accentuació diacrítica té com a resultat la reducció als casos següents: bé-béns, déu-déus, és, mà, més, món, pèl-pèls, què, sé, sí-sís, sòl-sòls, té, ús i vós.


Comunicat de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua:
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), amb l’objectiu d’atendre una preocupació àmpliament expressada per molts lingüistes, escriptors, docents, tècnics i usuaris de la llengua, i també amb la finalitat de confluir en aspectes de la normativa lingüística amb altres territoris que compartixen la llengua, ha aprovat la simplificació de l’accentuació diacrítica.
La confluència en aspectes ortogràfics i gramaticals és un dels principis bàsics de la Gramàtica normativa valenciana, inspirada en la idea del policentrisme convergent propugnada pel professor Manuel Sanchis Guarner i en la doctrina gramatical dels mestres Josep Giner, Carles Salvador i Enric Valor. La simplificació de l’accentuació diacrítica té com a resultat la reducció als casos següents: bé (béns), déu (déus), és, mà, més, món, pèl (pèls), què, sé, sí (sís), sòl (sòls), són, té, ús i vós.
La iniciativa d’evitar divergències entre els centres codificadors i de cooperar mútuament ha donat també com a fruit que siguen reconegudes com a normatives les formes escrites valencianes de les lletres de l’alfabet acabades en e: efe, ele, eme, ene, erre, esse. Este pas permetrà també visibilitzar les propostes inclusives de les lletres proposades per la institució normativa valenciana.
L’AVL ha incorporat també com a normatius, al costat de les solucions vigents, alguns retocs ortogràfics menors, com l’ús sense dièresi dels derivats cultes acabats en -al (laical, helicoidal, ovoidal, etc.), la supressió del guionet en alguns compostos (correcuita, cuitacorrents, matadegolla, etc.), i l’ús del guionet quan un prefix precedix una locució o una paraula ja portava guionet (pro-drets humans, ex-director general, anti-nord-americà), així com també en casos susceptibles de confusió (ex-pres). També accepta la duplicació de la r (rr) en casos en què apareix entre vocals precedit d’un prefix o d’un radical culte: arrítmia, corresponsable, erradicar o cefalorraquidi.
Finalment, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua establirà un període de tres anys durant el qual seran vigents tant la forma tradicional com la nova de simplicació dels accents diacrítics. La finalitat és permetre’n la difusió i afavorir-ne l’adaptació dels usuaris. En la resta dels punts (dièresi, guionet, duplicació de la r), l’AVL, en tres anys, revisarà i consensuarà les decisions normatives amb les altres institucions corresponents de l’àmbit lingüístic, amb l’objectiu d’aconseguir unes regles comprensibles i aplicables.

Pàgines vistes en total