MOMENTS C1

NIVELL C1

RECURSOS EN LÍNIA

➤ VALENCIÀ. GRAU MITJÀ

➤ VÍDEOS DIDÀCTICS
➤ EXERCICIS DE MITJÀ (UPV)

➤ MODELS EXAMEN JQCV

➤ PROVES CIEACOVA

➤ CURS DE VALENCIÀ NIVELL C1 (PUNT PER PUNT)
➤ JugallenguaPrograma de la JQCV (aspectes gramaticals)
➤ TESTS EN LÍNIA
➤APRENDRE VALENCIÀ

➤ RECURSOS D'AUTOAPRENENTAGE

➤ CONSELLS DE PRONÚNCIA

➤ LECTURES RECOMANADES

VÍDEOS

VÍDEO: COM RESOLDRE UN EXAMEN DE C1

10 CONSELLS PER APROVAR L'EXAMEN DE NIVELL C1

VÍDEO: ERRADES HABITUALS EN LA PROVA ORAL

DOBLETS VERBALS

ERRADES SINTÀCTIQUES EN L'EXPRESSIÓ ORAL

TEORIA I PRÀCTICA DE PRONOMS FEBLES

QUADERN DE VALENCIÀ (+ SOLUCIONARI)

QUADERN DE VALENCIÀ (AMB SOLUCIONARI)

Gramàtica essencial de la llengua catalana

La Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) és una versió reduïda i adaptada per a la consulta en línia de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. La GEIEC té com a objectiu general fer accessible a un públic ampli la descripció i la normativa gramaticals contingudes en la Gramàtica de la llengua catalana. L’adaptació s’ha realitzat tant pel que fa al contingut i la forma d’expressió d’aquest, com a l’estructuració i el format, a fi de facilitar-ne la consulta a través d’Internet.

El millor ús amb la mínima gramàtica

Gramàtica Zero

http://www.spluv.es/PDFS/gramatica_zero.pdf
Tracta els dubtes lingüístics més importants i recurrents en la construcció de les frases i mira de solucionar-los amb tan poca terminologia tècnica com és possible, amb explicacions accessibles a tothom i una notable gamma d'exemples, amb una presentació gràfica que permet visualitzar d'un colp d'ull les solucions. Consta de 73 fitxes que s'estructuren en quatre blocs (Fonamental, Errades típiques de castellanoparlants, General i Termes gramaticals) i que es completen amb un document annex amb expressions incorrectes.

DESCARREGA-TE-LA

6a-7a SESSIÓ (3a-4a setmana / MARÇ '23)

Al llarg d'aquestes setmanes hem vist el tema dels pronoms relatius (unitat 9): formes i usos; a més, del relatiu possessiu, del relatiu neutre i de les formes el que, la que, els que i les que, que només són correctes quan no tenen antecedent i es poden substituir per aquell que i variants.

Així mateix, hem vist les regles per a la formació de gènere (femení i masculí), aquelles paraules que tenen doble significat segons s’usen en masculí o en femení (el son / la son; el terra / la terra...) i les principals paraules que tenen un gènere diferent del castellà (el costum, el deute, una anàlisi...). D’altra banda, hem vist la formació de nombre (singular i plural).

Cal fer un repàs i PRÀCTICA de pronoms febles.
**L’oposició oclusiva / fricativa (b/v)**

En moltes llengües romàniques (francés, italià, etc.) es produeix l’oposició entre el fonema /b/ (bilabial oclusiu sonor) i el fonema /v/ (labiodental fricatiu sonor). Aquesta distinció, encara ben viva en gran part del domini lingüístic català, permet distingir en la pronúncia paraules com bellesa/vellesa, bena/vena, beure/veure, baca/vaca, botar/votar... Però, sovint es produeix la confusió entre la grafia b i la grafia v, sobretot en els parlars que han perdut la distinció fonètica entre tots dos fonemes.
Cal tenir en compte, però, que de vegades hi ha pseudoderivats, que no provenen d’una paraula patrimonial, sinó directament del llatí (cultismes):
avortar (abortivitat), berruga (verrucària), calb (calvície), cervell (cerebral), corba (curvatura), deure (dèbit), moure (mòbil), sa vi (saberut)...
Paraules amb b: acabar, arribar, baró, basc, bena, berruga, biga, Biscaia, bolcar, bufeta, calb, corb, mòbil, oblidar, rebentar, rebolcar, riba, saba, trobador, etc.
Paraules amb v: advocat, alcova, almívar, aprovar, avall, avet avorrir, avortar, canvi, cavall, covard, esvelt, gavardina, govern, gravar, haver, pavelló, provar, savi, taverna, travar, trèvol, vernís, voltor, etc.

PRACTICA

1. Col·loca la consonant oclusiva corresponent:

llo_
fre_
pare_
afala_
aba_
joventu_
estóma_
ràpi_
fàsti_
quietu_
demago_
heral_
actitu_
su_
aràbi_
poru_
se_
partíci_
càsti_
esno_
ver_
manya_
fon_
àne_
poli_
estrate_
pedago_
salu_
espàrre_
càrre_

2. Col·loca les grafies corresponents de les consonants bilabials, dentals o velars:

o_blidar
tram_ia
can_iar
a_anç
xo_
cor_a
du_te
su_il
pessi_
tràfe_
casca_ell
tro_ador
almí_ar
ca_aller
ro_ell
a_ecte
_iga
escara_at
màne_
ga_ardina
llampe_
gra_ar
espa_ilar
em_enar
a_orrir
trè_ol
parlà_eu
ja_elina
_edell
_oltor
Córdo_a
ra_al
_ernissar
sa_ó
pròle_
su_
tal_
mo_ilitat
lla_i
pa_elló
ta_erna
càsti_
a_anç
re_
co_ard
pro_ador
o_scur
si_ella

3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
- Aquell su_jecte vivia a_stret en o_scures su_tileses.
- Esta_a a_orrit de tantes pro_es de gra_ació.
- Aca_a d’arri_ar l’ad_ocat amb un aire desim_olt.
- Ca_ficat com estaves, has tingut un la_sus i ho has ca_girat tot.
- L’à_ia passeja_a amunt i a_all tota can_iada, per les anè_dotes que ha_ia sentit.
- No co_sa_a el sentit de les seues conje_tures.
- Ma_dalena s’ac_elerava quan Lluís li gra_a_en programes su_erents.
- Tre_alla_a en un assum_te esplèndi_ que l’ha_ia ca_tivat de so_te.
- Evitar la corru_ció del llenguatge és una tasca ca_dal per als escriptors.

➲ Ortografia: les consonants palatals: J, G, TJ, TG,
X, TX, IG

El valencià compta amb les consonants simples j i g i amb els dígrafs tj i tg per representar el fonema palatal africat sonor /dz/. És el so inicial de paraules com Jaume o  Joan, o en anglés, James o Jazz. Veiem quin ús se’n fa:
La j i la g:
Escriurem j davant de les vocals a, o, u: ajuntar, jou, jaquetó, juny, jonc,
·        Escriurem g davant de les vocals e, i: gener, genoll, girar, ...
·        Excepcions:
escriurem j davant de e:
- mots com Jehovà, jerarquia, jeroglífic, Jeroni, jersei, Jerusalem, Jesús, majestat i tots els que en deriven.
-en l’imperfet d’indicatiu de jaure i ajaure: jeia, jeies, jeia, jéiem, ...
-davant els grups –ecc- i –ect-: injecció, projecció, subjecte, objecte, i tots els que se’n deriven.

La tj i la tg:
De la mateixa manera que la j i la g, escriurem tj davant de a, o, u i tg davant de e, i. Aquests dígrafs només poden anar en posició intervocàlica:
Escrivim amb tj: allotjar, avantatjar, desitjar, encoratjar, enutjar, homenatjar, jutjar, espitjar, trepitjar, ultratjar, viatjar (verbs), i botja, corretja, lletja, llotja, mitjà, pitjor, platja,
Escrivim amb tg:
-els mots acabats amb el sufix –atge: abordatge, arbitratge, avantatge, carruatge, camuflatge, companatge, coratge, curmetratge, engranatge, formatge, garatge, imatge, paisatge, salvatge i viatge.
-els mots acabats amb la terminació –etge: metge, fetge, setge.
-Altres mots: jutge, rellotge, sutge.

Les lletres x, tx i ig representen el fonema palatal africat sord /t∫/. És el so de mots com cotxe, xiquet, o roig. Veiem-ne la distribució:
La x:
Escriurem x a començament de mot: xiquet, xocar, xec
Darrere de consonant: anxova, carxofa, perxa
La tx:
Escriurem tx entre vocals: cotxe, pitxer, petxina
A començament de mot, molts estrangerismes són adaptats a la nostra llengua amb el dígraf tx: Txad, Txèquia, Txaikovski, Txèkhov, ...
La ig:
A final de paraula darrere de vocal esciurem ig si els mots derivats s’esciuren amb j/g o tj/tg, si els derivats s’esciuren amb tx esciurem tx:
bateig-------batejar
desig--------desitjar
lleig---------lletjor
cartutx------cartutxera
empatx------empatxar

El so palatal fricatiu sord /∫/, so de paraules com peix, caixa o Xàbia, es representa amb la lletra x; veiem com:
A principi de paraula de noms de lloc o de persona: Xàtiva, Xeresa, Xeraco, Xavier, Xúquer, ...
Darrere de i, u: caixa, rauxa, això

Activitats

1. Completeu els buits de les frases següents amb g, j, tg, tj.
Dious aniré de viae a erusalem.
La inebra no és ens bona per al fee.
Hem vist les pees d’una irafa.
El subecte duia una aqueta abecta.
El personae s’austa a l’obra perfectament.
ira el eroglífic, que l’estàs lleint malament.
Hem perdut una espona a la plaa.
No trepies el ulivert.
L’eninyer ha posat moltes obeccions.
La plua d’estiu és bona per als eranis.
El muntae és enial per a esús.

2. Escriu el plural de les paraules següents.
salvatge

pluja

mitja

esponja

granja

platja

llotja

lletja

taronja

rellotge

3. Completeu els buits de les paraules següents amb x, tx, ig.
afar
ariu
caia
pier
gronador
pera
reia
assa
Carcaient
vaiell
coe
etxé
ro
go
coií
capri__

L’apòstrof i la contracció.

Els articles el i la i la preposició de s’apostrofen davant de vocal o h, en situacions determinades.

el i de
Com a regla general, s’apostrofen davant de les paraules que comencen per
vocal o h:
l’avi, l’invent, l’hivern, d’ell, d’hora
No s’apostrofen:
• Davant de números o xifres romanes. Excepte si cal apostrofar-se en
cas de pronunciar-les: el dotze, el XX, però l’11, l’1 d’abril.
• Davant d’una i consonàntica: el iode, el iaio, el iogurt.
• Davant d’una h aspirada, en paraules procedents d’altres llengües.
Però si la paraula està adaptada i té entrada al diccionari, de manera
que la h no es pronuncia aspirada, sinó muda, aleshores sí que cal
apostrofar: el hall, el hacker, el barri de Harlem, però l’handbol, d’hoquei,
l’hàmster.
• No apostrofem una preposició davant d’una paraula que introdueix
una explicació gramatical: El significat de abans és ‘amb anterioritat’.

la
Com a regla general, l’article la s’apostrofa davant d’una paraula femenina
que comença per vocal o h. Si comença per i o u àtona, precedida o no de h,
no es pot apostrofar: l’illa, l’ungla, l’urna; la immensitat, la universitat, la il·lusió.
No s’apostrofa:
• Davant d’una paraula que comença per i consonàntica: la hiena, la iarda,
la ionosfera.
• Davant dels mots una (referit a l’hora del dia), ira i host: la una, la ira, la host.
• Davant de paraules que comencen pel sufix a- quan significa ‘el contrari
de’, a fi d’evitar confusions: la anormalitat, la asexualitat, la asimetria,
la asincronia.
• Davant del nom de lletres: la efa, la ema, la ela…
• Davant de sigles que comencen per u o i si són àtones: la UEFA, la UGT.
• Davant de paraules femenines que comencen per s líquida.

en i na
S’apostrofen seguint la regla general:
en Francesc, n’Andreu, n’Úrsula, na Il·luminada

Remarques

L'apòstrof i la contracció. Remarques

A banda de les normes generals d’apostrofació, cal tenir en compte:

a. No s’apostrofen els articles el i la i la preposició de davant de paraules començades per vocal utilitzades amb caràcter metalingüístic:

            el participi de establir
            el plural de home

b. S’apostrofa davant de citacions escrites entre cometes, de títols i d’exemples:

va qualificar el fet d’“inaudit”                             el director de l’Hola
            el verb lliurar en el sentit d’‘entregar’                l’últim número d’El Punt

c. S’apostrofa davant de números o abreviatures en aquells casos en què, al pronunciar-los, comencen per un so vocàlic:

            l’1 de setembre          l’ap. 4 de l’art. 12        l’Hble. Conseller de Salut
l’XI Congrés de Farmacologia    un premi d’11 milions d’euros

d. Davant de les sigles que es lligen com una paraula, apliquem les regles generals d’apostrofació:

la UNESCO    la UEFA       l’IVA         l’IBI

e. Davant de les sigles que es lletregen, apostrofem sempre que comence per un so vocàlic. Cal tindre en compte que es considera que en este tipus de sigles la síl·laba tònica és l'última i són, per tant, agudes. Així doncs, no apostrofarem  les paraules femenines que comencen per i/u àtones, seguint la regla general. A més, en estes sigles femenines la i/u  representarien la inicial d’una paraula en què la i/u és àtona (i, per tant, tampoc s’apostrofaria):

l’AVL             l’ONG            l’FM                l’LSD
la UMH  (U= universitat la universitat)                    la ILP (la iniciativa)
la UGT (U= unió, la unió)                                         la UE (la unió)
la IBM          la ITV

f. Davant de préstecs no adaptats començats per s seguida de consonant pot no apostrofar-se, considerant la s líquida com una consonant. Això no obstant, també és acceptable apostrofar exclussivament l’article el, considerant que, en este cas concret, la pronunciació habitual introdueix davant de la s una vocal eufònica (que resulta innecessària, però, en el cas de l’article la i la preposició de):
            el speaker     o         l’speaker
            la schola cantorum
            una sessió de striptease

g. S'apostrofa sempre, d'acord amb la norma general, en el cas dels nostres topònims (l’Alcoià, l’Alcúdia, l’Alguenya, l’Alt Empordà, l’Alguer, etc. )o de topònims estrangers adaptats al català. En canvi, l'article masculí dels topònims estrangers no adaptats s'escriu amb majúscula inicial, en la seua forma original i no es contrau(Los Angeles, El Escorial, Las Vegas, El Álamo, El Salvador, El Paso, El Puerto de Santa María, El Bierzo, La Alcarria, etc.)

h. No hem de fer la contracció quan l’article forma part del títol d’una obra o del nom d’una entitat:
Ve d’El Corte Inglés.
Una obra d'Els Joglars.

L'apostrofació davant de les sigles i els acrònims

1. Pronunciació sil·làbica
Davant dels acrònims i les sigles que es pronuncien com a mots, s’apostrofen els
articles el i la, i la preposició de, d’acord amb les regles generals d’apostrofació.

l’INCANOP (masculí)
el PIB
l’ONU (femení)
l’UCI (femení)
la IATA
la UOC
la UFEC
la NASA
d’USO
de RENFE

2. Pronunciació lletrejada
En el cas de les sigles que es llegeixen lletra a lletra, es considera la forma que tenen en pronunciar-les, tenint en compte que l’accent recau sobre la vocal tònica corresponent a la pronunciació de la darrera lletra. A partir d’això, se segueixen les regles generals d’apostrofació.

Davant d’una sigla que comença amb vocal, l’article el i la preposició de s’apostrofen sempre, però l’article la no s’apostrofa si la vocal inicial és i o u.
l’IPC l’i-pe-ce
l’OAP l’o-a-pe
la IBM la i-be-ema
la UPC la u-pe-ce
d’ADN d’a-de-ena
d’UGT d’u-ge-te

Si la lletra inicial és una consonant, els articles el i la, i la preposició de, només
s’apostrofen quan el nom d’aquesta consonant comença amb vocal.
el PP
la CEE
de DDT
l’FMI
l’NBA
d’FM

APRENEM MÉS

➜ Prova de nivell C1. CIEACOVA (gener ’20)

RESPOSTES PROVISIONALS
Exercici 3
1 –hi, 2 romàs, 3 tsarina, 4 fins i tot, 5 on, 6 perquè, 7 de les quals, 8 esdevingut, 9 a l’abast, 10 incloent-hi, 11 després de, 12 Ø, 13 almenys, 14 fet que, 15 res, 16 permet.
Exercici 4
17 els grans inversors, 18 esteneu la roba! 19 bevent, 20 per què / pels quals, 21 deixa-l’hi, 22 Quina bellesa!, 23 per a què, 24 treies, 25 Dona-me’n, 26 sempre que / en cas que.
Exercici 5
27 una bona part (c), 28 enfront de (a), 29 quasi gens d’ (c), 30 junt amb (b), 31 ben possiblement (b), 32 per consegüent (c), 33 sobretot (b), 34 sota (a), 35 de (b), 36 cosa que (c), 37 hi haja (c), 38 pel que fa a (a).
Exercici 6
39 ressons (b), 40 Cimera (a), 41 es reflectia (b), 42 l’habilitat (a), 43 afeccions (b), 44 torpede (c), 45 impugnar (a), 46 apreciacions (a), 47 termes (c), 48 influència (b), 49 impulsors (c), inajornable (a).

➜ Cal fer exercicis de l'apòstrof, gènere i nombre, pronoms relatius, grafies i pronoms febles.

➜ Monòleg a partir d’una de les propostes que trobareu en la prova de la Cieacova de juny de 2019.

➜ Prova 4 (Examen de repàs tipus test)

➜En l'enllaç que teniu a continuació trobareu diversos exercicis per a practicar el lèxic en valencià.ÉS MOLT INTERESSANT!!!

EXERCICIS DE VOCABULARI AUTOCORRECTIUS

SOLUCIONS EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES (p.7-10)

Ex. 1

1 L’he vista 2 Ho he vist 3 En convidaré tres 4 Porta’n 5 N’he vist una de por 6 Les acompanyava 7 Porta-ho 8 No els trobem enlloc 9 Vaig plantar-ne un 10 La va conèixer / Va conèixer-la 11 Qui ho ha dit? 12 Els portes curts 13 Els has guardats? 14 En comprava15 La mare en feia de fregides 16 Guarda-ho.

Ex. 2

1 Ahir vaig trucar-li 2 Li vam ensenyar 3 Li he dit 4 Els presentaré la meua filla 5 Els compraré detallats 6 Mireia, ensenya’ls les notes 7 Hui li emprovaré el vestit. 8 Sempre li guardem els cromos. 9 Vull enviar-li un missatge. 10 Hem de fer-los la comanda. 11 Els enviaré els catàlegs. 12 Demà aniré a comprar-li un regal.

Ex. 3

1 Ho és 2 Hi va 3 Ho està 4 S’hi sent 5 Ho estic 6 Hi dorm 7 Ho sembla 8 S’hi ha tornat 9 Ho és 10 S’hi considera 11 Ho estem 12 Hi anem.

Ex. 4

1 Li ho faré pagar 2 Li’ls deixaran 3 Li ho comentarem 4 Li les cantarà 5 Li’n donaré 6 Li la demanarem 7 Li n’enviaré 8 Li’l perdoneu? 9 Els els faré pagar 10 Els ho llogarà 11 Els ho proposareu? 12 Els les reformaran 13 Els en donaràs 14 Els les donarem 15 Els en faré.

Ex. 5

a. Li l’he de comprar b. Antoni li’n recomana una. c. Vaig portar-l’hi d. Enric li’l va demanar e. Els les / collir-los-les f. Els el comprarem g. Emili no les hi portarà. h No n’hi havia a l’armari. i Qui la’n llevarà? j No t’ho perdonaré mai.

Ex. 6

1 te’l / ens el 2 t’ho 3 us el 4 m’ho 5 us ho / us ho 6 Us el / ens el 7 m’ho, t’ho 8 te’l / ens ho 9 us el /ens l’ 10 te’l / t’ho 11 -te’l / t’ho.

Ex. 7

1 Demà li les agafaré 2 Canta-li’n una 3 Renta’ls-les 4 Telefona’ls 5 Obri-li-la 6 Fem-los-en un 7 Li’l trametreu 8 Els n’oferiu 9 Agafa’ls-la 10 Els les furta / Furta’ls-les 11 Miquel li l’ha recomanat 12 No li l’has donada 13 Ramon els n’ha comprat. 14 Pep li’n recita 15 Teresa els el deu 16 L’hi vam haver de dur / Vam haver de dur-l’hi. 17 Li l’haurem de donar 18 Emili els en pagarà una. 19 N’hi ha plantat un. 20 No s’hi esforça. 21 Ens n’hem de comprar un. 22 Ens en va fer / Va fer-nos-en un 23 Demà us n’enviaré 24 Me l’han arreglada 25 Quan te l’enviaran? 26 La mare me l’ha portat. 27 El meu germà me l’ha comprat 28 El mestre me la pregunta 29 Ella me l’explica 30 El pare te’ls compra 31 En Jordi li la va dir 32 Qui te’l va regalar? 33 Ja els els he donats 34 En Josep ens l’arregla.

Ex. 8

1 li 2 n’ 3 us/ ens 4 els 5 hi 6 ‘l 7 l’ 8 -ho 9 pose’s 10 els 11 -les 12 l’ / en 13 -lo 14 ‘n 15 en 16 la 17 ho/l’ 18 el 19 -ne 20 en 21 us 22 -lo / el 23 les /-les 24 la / l’ 25 els / els

Ex. 9

1 hi 2 en 3 el 4 l’ 5 li les 6 l’ 7 li’l 8 hi 9 n’hi 10 els l’ 11 -li’n 12 li l’ 13 els les 14 en 15 els ho 16 l’ 17 n’hi 18 Li’l 19 Els ho 20 Les hi 21 li la 22 en 23 els l’ 24 te’ls 25 -ne 26 hi 27 li l’ 28 n’hi.

(Pàg. 9)

Ex. 1

Te l’amagava / Els el vigilava / Me l’en treia / Els en / Se’ls hi amagava / Hi anirem d’excursió / Me’l llegia / Els la pinten / La hi feien / Lluïsa ho era a l’ambaixada (Lluïsa hi era secretària).

Ex. 2

Porta-n’hi tres quilos / Els hi corregia / Se’l dugueren / M’ho pensava / Ens les regala / -te’n / Li’l vaig dur / Te n’anares / Convida’ls-hi / Se n’hi bevia tres litres / Trieu-vos-els / Les hi has posades.

Ex. 3

Le’n treia / Conteu-los-la / Dus-los-ho / Quan hi anireu? / Compra-t’ho / Se’ls hi amaguen / Guardeu-les-hi / Esborra-l’en.

FITXA 3

1 Li ho varen explicar 2 Va dir-los-ho 3 Pregunta’ls-ho 4 Varen dir-li-ho 5 Els les explicarem 6 Els en va donar uns quants 7 Dona’ls-en 8 Dona’ls-les 9 Explica’ls-en 10 Ell els els posa 11 Torna’ls-la 12 Explica-li-ho 13 Els l’amaga 14 Els en va repartir 15 Els el vaig manllevar 16 Explica’ls-ho 17 Penja-l’hi 18 Compra’ls-hi 19 va fer-los-en un 20 L’hi hem solucionat 21 vam deixar-los hi 22 Ella hi parla amb les companyes 23 Les hi tornarem 24 Alexandre la hi guarda 25 li la comprarem 26 Li l’explicaré 27 La hi compra 28 Demà li les duré 29 N’hi pensa 30 Li’ls explicarem.

(pàg. 10)

Ex. 1

1 T’hi 2 Me n’ 3 M’hi 4 se n’ 5 m’ho 6 T’hi 7 se’n 8 me’l 9 Te’ls 10 M’hi

Ex. 2

1 S’hi 2 s’ho 3 se’l 4 Me’ls 5 t’ho 6 -me-la 7 se’n 8 -me’n 9 m’ho 10 -nos-ho

Ex. 3

1 s’hi 2 Ens n’ 3 T’hi 4 s’hi 5 us n’ 6 -nos-hi 7 ens hi 8 m’hi 9 Ens ho 10 s’hi

EN/HI

1 hi 2 en 3 -hi 4 te n’ 5 hi 6 hi 7 -hi 8 -ne 9 en 10 hi 11 en 12 -ne 13 n’ 14 -hi 15 t’hi/t’ho 16 m’hi 17 te’n 18 en 19 me’n 20 hi 21 hi 22 hi 23 n’ 24 T’hi/hi 25 hi 26 m’hi 27 se n’ 28 te n’ 29 t’hi 30 -se’n

5a SESSIÓ (1a setmana / MARÇ '23)

➲ Ortografia: la essa sorda i la essa sonora.

En la nostra llengua poden correspondre a la grafia s dos sons diferents, un de sord, equivalent a la pronúncia castellana de /s/, i un altre de sonor, també existent en altres llengües europees com el francés o el portugués. D’aquesta manera, vam veure com no es pronunciava igual la s en les paraules casa i sonar.

El so sord /s/
Aquest so, equivalent a la pronúncia castellana de /s/, pot ser representat en la nostra llengua mitjançant diverses grafies, segons veus en el quadre següent:

A principi de paraula
C + ^{e, i} (ceba, cigró)
Ç: mai a principi de paraula
S (sivella, sord)
Entre consonant i vocal i viceversa
C + ^{e, i} (comencen, narcís)
Ç + ^{a, o, u} (començar, cançó)
S (dansa, molsa)
Entre vocals
C + ^{e, i} (races, edició)
Ç + ^{a, o, u} (puça, caçador)
S (Només en alguns casos de prefixació i sufixació: asimètric, antesala, homosexual...)
SS (tassa, passota)
A final de paraula
Ç (feliç, capaç)
S (pastís, esbós)

El so sonor /z/

Aquest so, a diferència de /s/, no existeix en castellà. Podem reconéixer-lo en les paraules que el contenen per la forma en què l’escrivim:
A principi de paraula

Z
(Zenit, zona, zebra, zoomorf…)
Entre consonant i vocal i viceversa
(pinzell, colze, Alzira…)
Excepció: derivats de dins (endinsar), fons (enfonsar) i trans (transistor)
Entre vocals
S (casa, posar, andalusos, brisa)
Excepcions: mots d’origen grec com amazona, trapezi, topazi, esquizofrènic, nazista i en paraules derivades de zoo- (paleozoic, protozou, espermatozoide)

NOTA: A l’hora de llegir un text, totes les normes que has aprés se simplifiquen molt. Llevat d’algunes excepcions, recorda que una Z sempre sona sonora i que entre vocals essa simple (s) sona sonora i essa doble (ss) sorda. Un bon truc!

ELS PRONOMS FEBLES
LES FUNCIONS DELS PRONOMS FEBLES

Els pronoms febles poden dur a terme les mateixes funcions que els elements a què fan referència.

Complement Directe

Els pronoms el, la, els, les, en i ho poden substituir un complement directe d’acord amb les normes següents:

PRONOMS

NORMES D’ÚS

EXEMPLES

el, la, els, les

Substitueixen complements directes determinats.

Portaré els llibres que m’has demanat. Els portaré

en

Fa referència a un element incomptable o indeterminat (sense article determinat davant o acompanyat d’un quantificador)

Ens recomanà una pel·lícula: Ens en recomanà una.

ho

És el pronom neutre que substitueix un pronom neutre (açò, això, allò) o una oració subordinada substantiva (introduïda per que, el que, si...).

Vols que fem un viatge a Londres? Sí, ho vull.

Pronom en + adjectiu

Quan un substantiu va acompanyat d’un adjectiu i el substituïm pel pronom en, l’adjectiu ha d’anar precedit per la preposició de. Ex.: Mireia duia unes ulleres roges: Mireia en duia unes de roges.

Concordança del pronom feble i el participi

Quan substituïm un CD determinat per un pronom feble, en cas que hi haja un temps verbal compost, el participi ha de concordar en gènere i nombre amb el pronom feble.

Complement indirecte

Substitució pronominal del complement indirecte

1. Els pronoms febles li, els (‘ls, -los) fan la funció de complement indirecte i no tenen distinció de gènere, és a dir, s’utilitzen tant per a un referent masculí com per a un referent femení. Ex.: A Robert / Rosa, li demanaré els apunts. Als meus germans / a les meues germanes, vull donar-los un regal.

2. La forma **lis* és absolutament incorrecta.

3. El pronom se només pot fer la funció de complement indirecte si té un valor reflexiu: Ell es cordava les sabates: Ell se les cordava. Però quan el complement indirecte és una persona diferent del subjecte que realitza l’acció, sempre hem de fer servir el pronom li: Ell li corda les sabates, al fill.

APRENEM MÉS

⇒ Examen de la Cieacova (juny’21).
⇒Redacció (proposta de l’examen de la CIEACOVA, 300 paraules).
⇒Exercicis de grafies (essa sorda i sonora).
⇒ Exercicis de pronoms febles (fotocòpies, p. 3 i 7).
⇒PROVA DE NIVELL : APUNTS DE LLENGUA
⇒ COMBINACIONS I PARTICULARITATS DELS PRONOMS FEBLES (VÍDEO)
⇒ PRÀCTIQUES DE PRONOMS FEBLES
⇒ EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES [CLAUS]
⇒ Repàs i pràctica de grafies: EXERCICIS DE GRAFIES (CLAUS)

Podeu veure els vídeos explicatius següents elaborats per la UPV:

Grafies de la essa sonora

Grafies de la essa sorda i dels sons /ts/ i /dz/

Pronúncia dels grups -itz-, ts, del sufix -esa i del grup (in)ex-

Assimilació, dissimilació i palatalització

Pràctiques

4a SESSIÓ (4a setmana / FEBRER '23)

Aquesta setmana hem començat amb el tema de les grafies. En concret hem vist el vocalisme i les grafies oclusives (p,t,c,b,d,g).

LES GRAFIES
Vocalisme
Les consonants oclusives

A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents:

1. En posició final de paraula després de vocal o diftong tònics s’escriu l’oclusiva sorda corresponent, sense tenir en compte altres paraules derivades:

P > sap, concep, cap, llop, rep, etc. Malgrat: saber, concebre, cabota, lloba, etc.

T > pot, prat, buit, salut, nebot, paret, etc. Malgrat: poder, prada, saludat, neboda, aparedar.

C > amic, bec, dic, afalac, plec, poruc, feixuc, etc. Malgrat: amiga, bega, diga, afalagar, poruga...

Algunes excepcions (bàsicament cultismes i estrangerismes) són: Carib, snob, Jacob, adob, cub, club, tub...; fred, sud, quid, almud, fluid, Alfred, David, Bagdad i paraules femenines acabades en –itud, -etud (quietud, multitud...); pedagog, estrateg, mag...

2. A final de paraula després de vocal àtona o de consonant escriurem la mateixa grafia que apareix en els derivats o mots de la mateixa família lèxica:

P > serp (serpent), llamp (llampec), pòlip (polipós)...

B > àrab (Aràbia), tomb (tombar), verb (verbal)...

T > sort (sortejar), fart (fartó), esvelt (esveltesa)...

D > ràpid (rapidesa), sord (sordesa)...

C > clàssic (clàssica), marc (emmarcar)...

G > càstig (castigar), fang (fangós), llarg (llarga).

EXCEPCIONS:

- La 1a persona del present d’indicatiu és amb –c: aprenc, estenc, tinc, fonc, etc.

- Una sèrie de paraules: ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, ròssec,...

Recordem que tots els gerundis acaben en –t: anant, perdent, tenint... I hi ha també adjectius i substantius acabats en –and, -end, que coincideixen amb el castellà: sumand, minuend, nefand, dividend, reverend, etc.

3. En posició final de síl·laba, a l’inici o enmig de paraula, convé tenir presents els aplecs següents:
P
Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt-
capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte
B
Inicial i medial en: ab-, ob-, sub-
absent, objecte, obscur, subjecte
T
Inicial en: atz-, atl-, atm-
atzar, atzavara, atles, atmosfèric
D
Inicial en : ad-
addicció, adduir
C
Inicial i medial davant: c, s, t, z
accepció, succés, delicte, èczema
G
Inicial i medial davant: d, g, m, n
amígdala, sagnar, suggestió, augment

A més he repartit un examen de la Cieacova (gener’22) i un model d’examen autocorrectiu (Unitat 6).
Per últim, hem fet un control de repàs i una pràctica d’expressió oral (monòleg).

APRENEM MÉS

⇒ Examen de la Cieacova (gener’22).

⇒Redacció: text argumentatiu (proposta de carta al director que hi ha en l’examen de la CIEACOVA.

⇒Exercicis de grafies (vocalisme i grafies oclusives).

⇒Full de vocabulari.

⇒Examen autocorrectiu (Unitat 6).

⇒Exercicis de les formes no personals (fotocòpies)

⇒PROVA DE NIVELL : APUNTS DE LLENGUA

CLAUS. FULL DE LÈXIC

Quina és la paraula definida?

1 trànsit 2 sola 3 fondre 4 escorxador 5 canelobre 6 andana 7 verema 8 bestreta 9 hostessa 10 taüt 11 aparador 12 bessons 13 hivernacle 14 testimoni 15 bony 16 jupetí/armilla 17 maragda 18 banya 19 drassana 20 aixovar 21 rovell 22 suro 23 llitera 24 xandall 25 farmaciola 26 brodar 27 nodrir

3a SESSIÓ (3a setmana / FEBRER '23)

Aquesta setmana hem vist el tema de "Les formes no personals del verb (infinitiu, gerundi i participi). Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (permanéixer, apetéixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb l'article davant (El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...*).

Pel que fa al gerundi, hem d'assenyalar que té una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També cal fer referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.*).

Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixarem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir i obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...

A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts).
La formació de l’imperatiu és bastant regular, ja que es construeix amb formes del present d’indicatiu i del present de subjuntiu. La segona persona del singular coincideix amb la tercera del present d’indicatiu, i la segona del plural coincideix amb la segona del plural del present d’indicatiu. En canvi, la tercera persona del singular i del plural, així com la primera de plural es formen a partir del present de subjuntiu.

PRESENT D’INDICATIU

IMPERATIU

PRESENT DE SUBJUNTIU

jo córrec

-----------

jo córrega

tu corres

corre

tu córregues

ell/ella corre

córrega

ell/ella córrega

nosaltres correm

correguem

nosaltres correguem

vosaltres correu

correu

vosaltres corregueu

ells/elles corren

córreguen

ells/elles córreguen

REMARQUES

1. 1. Per a les segones persones, de singular i plural, s’empren formes del present d’indicatiu. Per a la resta de persones es fa servir el present de subjuntiu.

2. 2.  En el tractament de vostè emprem la tercera persona, motiu pel qual emprem el present de subjuntiu.

3. 3.   Els verbs següents només presenten una forma irregular en la segona persona de singular:

fer → fes                 dur → dus             venir → vine          anar → ves

4.   Alguns verbs irregulars formen tot l’imperatiu a partir del present de subjuntiu:

"LES PERÍFRASIS VERBALS"

Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).

Perífrasi d’obligació.
-          Personal:    haver + de + inf. (“Has d’arribar abans de migdia”)
caldre + que + subj. (“Cal que faces el treball”)
-          Impersonal (sense subjecte): haver-se +de+inf.  (“S’ha d’emplenar el full”)
   caldre + inf. (“Cal anar amb compte”)
També es pot expressar obligació amb la construcció: És necessari /menester + inf. o + que+subj.
►Cal evitar les construccions del castellà:
Tindre + que
Haver-hi + que + inf.
* Ser precís

  Perífrasi de probabilitat.
Per a expressar la probabilitat s’usa la perífrasi: deure + inf. (“Deuen tenir molt de fred perquè han encés la calefacció”).
És equivalent a un adverbi de probabilitat (potser, segurament, probablement, tal vegada...) + verb en futur (o present o passat): “Potser plourà”. O equivalent a poder +ser+oració de subjuntiu: “Pot ser que isquen molt tard”.
►Cal evitar les construccions incorrectes següents:
-És incorrecte intercalar la preposició de entre el verb deure i l’infinitiu (**Deuen de estar de viatge).
- No és correcte l’ús de la paraula igual* com a adverbi de probabilitat (**Igual anem al parc d’excursió): Pot ser que vaja al parc. Potser aniré al parc.*
- També cal evitar l’ús del futur o l’ús del condicional per a expressar la probabilitat (**Haurà eixit de viatge. Deu haver eixit de viatge*) // (**Arribarien a casa després de mitjanit. Devien arribar a casa després de mitjanit).

Perífrasi d’imminència.
Per a expressar la imminència o el futur immediat no podem usar la perífrasi anar + a + inf., sinó que se sol expressar amb les perífrasis estar a punt de + inf. / estar per + inf.*
Els viatgers estan a punt d’arribar.
La perífrasi anar + a + inf. es pot usar per a expressar imminència si ens referim a un temps passat (Anava a gitar-me quan vaig escoltar uns colps a la porta). Si ens referim al futur, la perífrasi  anar + a + inf. és incorrecta; usarem el futur o el present, sovint introduït per l’adv. ara (Ara et portaré un refresc). Tanmateix, la construcció anar + a + inf. és correcta quan el verb anar té el valor de moviment o de desplaçament (Vaig a portar els pastissos perquè els convidats volen tastar-los).

APRENEM MÉS

⇒ Prova de la JQCV (SETEMBRE ’21).
⇒ Redacció: "Text argumentatiu"
⇒ Exercicis del dossier “Les formes no personals del verb”.
⇒ Fotocòpies vocabulari.
⇒ Exercicis perífrasis verbals.
Practica:

1. Completa les frases següents amb la forma de gerundi del verb que hi ha entre parèntesis.

-No digues res que està............................ (resoldre) un problema difícil.
-Se n’anà............................. (córrer) a sa casa quan s’assabentà de la notícia.
-.........................-lo (conéixer) com el coneixes, m’estranya que encara li faces cas.
-Va passar tota la nit......................... (ploure) i no van eixir de casa.
-El van seleccionar quan estava........................... (traure) els comptes.

2. Corregix les construccions de gerundi incorrectes.

-Caigué per l’escala no fent-se res.
-El xiquet s’adormí cantant-li una cançó.
-El metge l’ha visitat, canviant-li la medicació.
-Va menjar massa, havent-se de ficar al llit.
-Se li trencà la direcció, anant a topar contra un arbre.
-Li entrà un atac menjant-se un pastís.

CLAUS/SOLUCIONS
1. Completa les frases següents amb la forma de gerundi del verb que hi ha entre parèntesis.

No digues res que està resolent un problema difícil.
Se n’anà corrent a sa casa quan s’assabentà de la notícia.
Coneixent-lo com el coneixes, m’estranya que encara li faces cas.
Va passar tota la nit plovent i no van eixir de casa.
El van seleccionar quan estava traent/traient els comptes.

2. Corregix les construccions de gerundi incorrectes.

Caigué per l’escala i no es va fer res.
El xiquet s’adormí cantant-li una cançó. (Bé)
El metge l’ha visitat, i li ha canviat la medicació.
Va menjar massa i va haver de ficar-se al llit.
Se li trencà la direcció, i va anar a topar contra un arbre.
Li entrà un atac menjant-se un pastís. (Bé)

EXERCICI (GRAELLA) FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)
Aparéixer, aparegut, apareixent / cabre, cabut, cabent/ créixer, crescut, creixent / merèixer, merescut, mereixent / nàixer, nascut, naixent / pertànyer, pertangut (pertanyut), pertanyent / plaure, plagut, plaent /saber, sabut, sabent / ser, sigut, sent / seure, segut, seent / tòrcer, torçut, torcent / viure, viscut, vivint / absoldre, absolt, absolent / dir, dit, dient / dur, dut, duent / escriure, escrit, escrivint / fer, fet, fent / moldre, molt, molent / pondre, post, ponent / resoldre, resolt, resolent / traure, tret, traent / veure, vist, veent (veient) / admetre, admès, admetent / atendre, atés, atenent / concloure, conclòs, concloent / encendre, encés, encenent / confondre, confós, confonent / ofendre, ofés, ofenent / prendre, pres, prenent / romandre, romàs, romanent / complir, complit (complert), complint / establir, establit (establert), establint / oferir, oferit (ofert), oferint / omplir, omplit (omplert), omplint / decidir, decidit, decidint / cobrir, cobert, cobrint / morir, mort, morint / obrir, obert, obrint / imprimir, imprés, imprimint / vendre, venut, venent / coure, cuit, coent / agrair, agraït, agraint / assajar, assajat, assajant / jutjar, jutjat, jutjant / moure, mogut, movent / distraure, distret, distraent / sotmetre, sotmés, sotmetent / traduir, traduït, traduint / rebre, rebut, rebent / poder, pogut, podent / existir, existit, existint / rebaixar, rebaixat, rebaixant / llegir, llegit, llegint / començar, començat, començant.

➜ LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)

Ex. 21) 1a, 2c, 3a, 4b, 5b, 6c.
Ex. 22) duent, escrivint, rebent, plovent, devent, rient, movent, creient/creent, eixint, apareixent.
Ex. 23) removent, I van desconnectar, que va inundar, anant, i es guanyà/on es guanyà, i la van convocar.
Ex. 24) debatut, permés, conclòs, traduït, difós, respost, pres, crescut, nascut, detingut/detinguda, imprés, oferit/ofert, aparegut, valgut, segut, mòlt petangut/pertanyut, cogut.
Ex. 16) 1a, 2c, 3b, 4b.
Ex. 17) jovenalla, quilometratge, moblatge, fullatge, xicalla, tonatge.
Ex. 18) maduresa, dolcesa, noblesa, lleugeresa, lletgesa, honradesa, ceguesa, deixadesa, tendresa, nuesa, timidesa, bellesa.
Ex. 19) a) ressaltava, asimètricament; b) dissortat, ressonància; c) pressentir, asserenar-se; d) dissertació, ressò, transsexualitat.
Ex. 20) amansir, rebrotar, abonyegar, enlletgir, encarir, alleugerir, empal·lidir, entapissar, ensucrar, envernissar, assaborir, assedegar, emmalaltir, ajornar, assecar, desossar.

1a SESSIÓ (1a setmana / FEBRER '23)

Aquesta 1a setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu i subjuntiu. Quant a la 1a conjugació, cal tenir en compte que tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre).
[Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].

Després hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret els verbs velaritzats (I): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer, -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur. Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats:

1) Fan la 1a persona de singular del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).

D'altra banda, hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II): nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).
Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...

Quant als verbs de la 3a conjugació (-ir), podem distingir dos models de conjugació: la pura i la incoativa. En el cas dels verbs purs, podem distingir-ne un grup de verbs regulars: DORMIR, SENTIR, FUGIR, MUNYIR, BULLIR, GRUNYIR, CRUIXIR, PUDIR, MORIR... I un altre d’irregulars: OBRIR i OMPLIR (velaritzats) i COLLIR, TOSSIR, COSIR i SORTIR (amb canvis vocàlics en l’arrel: o>u).

La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.
Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...
Per últim, hem vist el tema dels barbarismes i dels doblets lèxics.

El verb

El verb, com a nucli del sintagma verbal, és un dels constituents bàsics de l’oració. Categoria gramatical que expressa l’existència, l’estat, l’acció, els processos o les modificacions d’un sintagma nominal. A diferència de les altres categories gramaticals, el verb, a banda d’aquesta informació
semàntica, té com a característica més important les marques que aporten els diferents morfemes: veu, mode, persona, nombre, temps i aspecte.

Els morfemes verbals

Tota forma verbal està constituïda per un lexema o arrel, que aporta el contingut semàntic, i pels morfemes o desinències, que aporten informacions auxiliars, pròpies del verb. En algunes formes verbals pot aparéixer una vocal temàtica que actua d’enllaç entre el lexema i els morfemes, i que permet de classificar els verbs d’acord amb la conjugació a què pertanyen.
• Veu
– Activa: el subjecte realitza l’acció (Maria menjava maduixes).
– Passiva: el subjecte rep l’acció (Les maduixes eren menjades per Maria).
• Mode. Segons l’actitud mental del parlant respecte allò que enuncia (a l’acció verbal), podem distingir els següents modes personals:
– Indicatiu: l’acció o el fet és vist com a real (Rosa ha begut aigua).
– Subjuntiu: l’acció o el fet que expressa el verb és vist com una irrealitat,
només existeix en el pensament com una idea subjectiva (desig
dubte, temor, voluntat, etc.) (Potser vinga prompte).
– Condicional: les accions apareixen expressades com a irreals (Si poguera
faria això).
– Imperatiu: és el mode amb què el parlant expressa manament, ordre,
prec, etc. (Ves-te’n prompte).
D’altra banda, tenim també tres modes impersonals: infinitiu (concepte
bàsic de l’acció), gerundi (acció durativa) i participi (acció acabada).
• Aspecte
– Imperfectiu: no expressa la fi de l’acció del verb (Caminava pel passeig).
Els temps imperfectius són el present d’indicatiu i de subjuntiu,
el pretèrit imperfet, el futur i el condicional.
– Perfectiu: expressa l’acabament de l’acció verbal (Va llegir una novel·la). Els temps perfectius són el pretèrit perfet simple i perifràstic d’indicatiu i els temps compostos.
• Persona. Relaciona l’acció verbal amb l’emissor (1a pers.: parle, cantem),
amb el receptor (2a pers.: parles, canteu) o amb un referent (3a pers.:
parla, canten).
• Nombre. El morfema de nombre indica si el SN subjecte és només un
individu o cosa (singular) o més d’un (plural).

CONJUGACIONS
1a –AR : Parlar
2a –ER / -RE: Témer / Perdre
3a –IR: • Servir (incoatiu) / • Dormir (pur)

MORFEMES
Lexema: parl
Vocal temática: à
Temps/aspecte/mode: ve
Nombre/persona: m

APRENEM MÉS

⇒ Cal practicar la conjugació verbal amb un full a doble cara i els exercicis dels dossiers 1 i 2 de verbs.

⇒ Exercicis de l’examen de la CIEACOVA (gener '23).

- ⇒ 1r text escrit: Heu de triar una de les dues opcions que trobareu en l’examen de la CIEACOVA (gener '23) i escriure un text de 300 paraules.

- ⇒ Exercicis de barbarismes i dels doblets lèxics.

[DOBLETS LINGÜÍSTICS]

⇒ Cal preparar el monòleg per a la propera setmana.

Ací teniu un enllaç que us permetrà fer pràctiques de la flexió verbal:
PRÀCTIQUES DE VERBS
⇒ EXERCICIS DE REPÀS DE LA FLEXIÓ VERBAL [CLAUS ]

- SOLUCIONS FULLS DE VERBS

1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.

1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.

DOSSIER 2: PRÀCTIQUES DE VERBS (CLAUS)

PRESENT D’IND. 1a conj.
1c. menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen/ jugue, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen / alce, alces, alça, alcem, alceu, alcen / tanque, tanques, tanca, tanquem, tanqueu, tanquen / neteja, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen ...
2. assagen, fumes, deixeu, juguem, penge, penges, escalfa, donen, avanceu, abrigue.
PRESENT D’IND. 2a conj.
4. promets, saps, combat, sabem, perdeu, podem, debaten, admet, caps, concebem, rep, rebeu, romps.
PRESENT D’IND. 3a conj.
6b. assisteixen/assistixen, s’avorreix, avorriu, discutisc, obriu, dirigeix, em vestisc, sent, compartim, diverteixes, frigen (fregeixen), condueixen (conduïxen), conduïm, agraïsc, estableix, tiny (tenyeix).
7. entenguí, entenguera, córrec, córrega, correguera, resolguí, resolguera, confonc, confonga, confonguera, tinguí, tinguera, vinc, vinga.
8. PRESENT D’IND. Prenc, prencs, pren, prenem, preneu, prenen; molc, mols, mol, molem, moleu, molen; duc, dus, du, duem, dueu, duen; dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.
PERFET SIMPLE. Prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguí, molgueres, molgué, molguérem, molguéreu, molgueren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren.
PRESENT DE SUBJ. Prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen; molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen; duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen; diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen.
IMPERFET DE SUBJ. Prenguera, prengueres, prenguera, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguera, molgueres, molguera, molguérem, molguéreu, molgueren; duguera, dugueres, duguera, duguérem, duguéreu, dugueren; diguera, digueres, digurera, diguérem, diguéreu, digueren.
9. vingueres, suspenguérem, encenguem, ofengues, dissolguera, venga, atenguéreu, estenguí, tinga, absolga.
10. PRESENT IND. clous, cloeu, clouen; moc, mous, mou, movem, moveu, mouen; trac, traus, trau, traem, traeu, trauen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; dec, deus, deu, devem, deveu, deuen; ric, rius, riu, riem, rieu, riuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.
PERFET SIMPLE. Cloguí, clogueres, clogué, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren; traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
PRESENT SUBJ. Cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen; moga, mogues, moga, moguem, mogueu, moguen; traga, tragues, traga, traguem, tragueu, traguen; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; riga, rigues, riga, riguem, rigueu, riguen; escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen.
IMPERFET SUBJ. Cloguera, clogueres, cloguera, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguera, mogueres, moguera, moguérem, moguéreu, mogueren; traguera, tragueres, traguera, traguérem, traguéreu, tragueren; beguera; deguera, degueres, deguera, deguérem, deguéreu, degueren; riguera, rigueres, riguera, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguera, escrigueres, escriguera, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.

11. ric, begues, mogueu, escriguéreu, riguen, dorma, perdes, congloguera, traga, mogueu.
12. castigues, busqueu, equivoqueu, expliques, jutgeu, mareja, alce, mengeu, viatja.
13. dius, duem, clouen, cauen, rieu, trac, seieu, bevem, deveu, escric, visc.
14. veig, pogueres, vull, caic, sóc, són, és, ets.
15. ofereixen, concedeix, vesteixen, reuneix, moren, concedeixen, vesteixen, reuneixen, munyen.
16. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten; escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen; llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen (llegisc, llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegeixen); frig, friges, frig, fregim fregiu, frigen; vist, vists, vist, vestim, vestiu, visten; riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen.
19. cusen, llig (llegisc), fregiu, surts, vesteix (vist), riny, escupen (escopeixen), culls, lliges (llegeixes).

2a SESSIÓ (2a setmana / FEBRER '23)

L'ACCENTUACIÓ
Quant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals e i o obertes.
[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: identifica la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].

Truquets per a accentuar correctament les vocals e, o.

Exemples
Excepcions
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes.
menjaré, pretén, després, camió, torró...
terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs...
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes.
crèdit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul...
Verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)
estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec...
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules
esdrúixoles.
gènere, pèrdua, memòria, València...
fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega...
verbs de la 2a conj. (córrega...)
Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...
Les grafies e i o representen dos sons diferents:
La e representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).
La o representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)
Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.
Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):

Casos en què la e és oberta:
1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi,* incendi, misteri, museu, peu, perpetu.
2. Davant de l, l·l, rr i r: cel, novel·la, serra, verd.
3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.

Casos en què la o és oberta :
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).

Després de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme i estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir.
També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment, -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes).

APRENEM MÉS

⇒Cal fer exercicis d’accentuació i dièresi (fotocòpies).

⇒ Redacció: CARTA FORMAL (300 paraules). (CONSULTEU LA PESTANYA "TEXTOS" DEL BLOG).

⇒ Monòleg (3 minuts).

⇒ Exercicis de barbarismes (fotocòpia).

⇒ Prova de la CIEACOVA (JUNY ’22).

➜ CLAUS 1a i 2a columnes: (FOTOCÒPIA: exercici d'accentuació i dièresi)
oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria //
brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil //
hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg //
taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt //
bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda--
joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint //
sentència, altruista, féiem, còmic // heroi, féieu, remei, examen //
crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat //
copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor

CLAUS 3a, 4a i 5a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
posseíeu, duia, anàreu, reunió //
deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic //
túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil //
préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme //
hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència //
europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però //
fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna //
tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna //
següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil //
comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís //
rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua

CLAUS PROVISIONALS (EXAMEN DE NIVELL C1 JQCV, OCTUBRE ’22)
EXERCICI 1
1C, 2D (C), 3B, 4A, 5A
EXERCICI 2
6A, 7C, 8A, 9C, 10A, 11A, 12B, 13B, 14C, 15B, 16A, 17C, 18C, 19B, 20B.
EXERCICI 3
21C, 22B, 23C, 24B, 25B, 26C, 27B, 28A, 29B, 30C, 31C, 32B, 33A, 34C, 35A.

CLAUS. EXERCICIS DE REPÀS (PROVES)
Ex. 3
1 fou 2 distribuïts 3 de les quals 4 en què/en el qual 5 cal /s’ha de 6 perquè 7 comprén 8 passarà
Ex. 4
- Cal que torneu
- Com que
- S’adonà que
- des que
- No obstant això
- dur-ne
- de què / del qual
- els
- en cas que no arribes
- sobretot
Ex. 5
1c 2b 3b 4b 5a 6c 7a 8b 9a 10b
Ex. 6
1a 2b 3c 4b 5b 6c

C1
c, b, a, b, c
C2

c, c, b, a

ELS INDEFINITS (SOLUCIONS)
Ex. 28
1c 2a 3b 4c 5b 6a 7a 8b 9b 10a
Ex. 29
a) cap b) gens c) gens d) res e) res f) gens g) Res h) cap i) cap j) gens de k) res.
Ex. 30
a) diverses b) l’empresari mateix c) les altres/la resta d) mateixa e) Cada un/ Cadascun f) alguna cosa g) és correcta h) els altres i) es creu que és important/famós j) uns quants dies k) Com més l) quan m) És correcta n) És correcta
Ex. 1
a) gens de ganes b) ningú c) cap d) cap e) gens f) gens g) cap h) ningú i) res j) gens k) res l) res m) gens n) ningú o) gens p) res q) res r) ningú.
Ex. 2
a) a les dues quan b) bastants / força c) diverses d) alguna cosa e) qualssevol f) els altres / la resta g) cap/algun h) cadascú i) cap objecte j) i en tombarem la porta k) i els altres assistents l) diverses m) hi van tornar n) *ajens (és un castellanisme) / aliens o dels altres o) És correcta.
Ex. 1 (pàg. 57)
a) gens b) gens / gens c) gens d) res e) ningú f) res g) ningú h) ningú i) gens j) res.
Ex. 2
a) cap b) gens c) cap d) res e) ningú f) res g) cap h) ningú i) cap j) cap.
Ex. 3
Res a fer. Ningú / gens / Cap / res / res / cap ocasió / res / ningú / cap / gens de sucre / ningú.
EXERCICIS D’INDEFINITS (SOLUCIONS)
Exercici 1
1. cap 2 gens de 3 res 4 cap 5 gens d’ 6 cap 7 res 8 gens de 9 cap 10 gens de 11 gens d’/cap; gens.
Exercici 2
1 cap 2 res 3 res 4 cap 5 res / res 6 cap 7 res 8 cap.
Exercici 3
1 gens de 2 correcta 3 gens d’ 4 gens de 5 gens de 6 gens de 7 correcta 8 gens de.
Exercici 4
1 cadascun 2 cadascú 3 cadascú 4 cadascun 5 cadascun

7a SESSIÓ (novembre '22)

L’apòstrof i la contracció.

Els articles el i la i la preposició de s’apostrofen davant de vocal o h, en situacions determinades.

el i de
Com a regla general, s’apostrofen davant de les paraules que comencen per
vocal o h:
l’avi, l’invent, l’hivern, d’ell, d’hora
No s’apostrofen:
• Davant de números o xifres romanes. Excepte si cal apostrofar-se en
cas de pronunciar-les: el dotze, el XX, però l’11, l’1 d’abril.
• Davant d’una i consonàntica: el iode, el iaio, el iogurt.
• Davant d’una h aspirada, en paraules procedents d’altres llengües.
Però si la paraula està adaptada i té entrada al diccionari, de manera
que la h no es pronuncia aspirada, sinó muda, aleshores sí que cal
apostrofar: el hall, el hacker, el barri de Harlem, però l’handbol, d’hoquei,
l’hàmster.
• No apostrofem una preposició davant d’una paraula que introdueix
una explicació gramatical: El significat de abans és ‘amb anterioritat’.

la
Com a regla general, l’article la s’apostrofa davant d’una paraula femenina
que comença per vocal o h. Si comença per i o u àtona, precedida o no de h,
no es pot apostrofar: l’illa, l’ungla, l’urna; la immensitat, la universitat, la il·lusió.
No s’apostrofa:
• Davant d’una paraula que comença per i consonàntica: la hiena, la iarda,
la ionosfera.
• Davant dels mots una (referit a l’hora del dia), ira i host: la una, la ira, la host.
• Davant de paraules que comencen pel sufix a- quan significa ‘el contrari
de’, a fi d’evitar confusions: la anormalitat, la asexualitat, la asimetria,
la asincronia.
• Davant del nom de lletres: la efa, la ema, la ela…
• Davant de sigles que comencen per u o i si són àtones: la UEFA, la UGT.
• Davant de paraules femenines que comencen per s líquida.

en i na
S’apostrofen seguint la regla general:
en Francesc, n’Andreu, n’Úrsula, na Il·luminada

Remarques
• Les abreviatures segueixen les regles generals de l’apostrofació: l’apartat
46001, l’apt. 46001.
• En sigles i acrònims s’apostrofa si comencen per vocal o es pronuncien començades
per vocal: l’ONG, l’IVA, l’FBI, l’NBA, la RAI, la BBC.
• Apostrofem o no les paraules masculines que comencen per s líquida. Si
són femenines no apostrofem: el speaker o l’speaker, però la speaker, la
schola cantorum.
• Apostrofem el, la i de davant de cometes o diferents tipus de lletra: El va
titlar d’«intel·ligent», He llegit la continuació d’Els jocs de la fam.

Recorda:
Quan hem de fer una contracció?
Les formes de l’article el i els es poden unir a les preposicions a, de, per i
ca (abreviatura de casa), si la paraula següent comença per consonant:
Vaig al concert Vaig a l’hort
Camine pel camp Passege per l’arena
Sóc del Llevant Sóc de l’Elx
Vinc de cal metge Passaré per ca l’electricista
a + el = al a + els = als
de + el = del de + els = dels
per + el = pel per + els = pels
ca + el = cal ca + els = cals

Quan no hem de fer una contracció?

Amb publicacions de premsa, empreses, citacions:
Estic subscrit a El Temps.
És conductor d’El Llamp.
L’espectacle va anar a càrrec d’Els Comediants.
Recorda:
• Davant de topònims, escrivim l’article en minúscula i apostrofem segons
la regla general: la comarca de l’Alcalatén, la zona de l’Alguenya, la
ciutat de l’Havana.
Excepte amb topònims no adaptats al valencià: Han viatjat a El Paso, No
van voler anar a El Valle de los Caídos.
• Si el topònim és valencià o està adaptat, fem la contracció: la comarca
dels Ports, pel Campello, al Caire.
• Si el topònim no està adaptat, s’apostrofa, però no es fa la contracció:
el monestir d’El Escorial.
• Davant dels anys, és recomanable posar article: Va nàixer el 1976.
• Davant dels dies de la setmana, posem article, excepte si fa referència
a un dia immediatament anterior o posterior al dia en què parlem i no
va precedit de passat o pròxim: Dijous torne de Castelló, però El dijous 15
de març torne de Castelló.
• Davant d’infinitius no s’ha de posar article (fumar mata), excepte que
estiguen substantivats (el berenar, l’esmorzar, el dinar, el sopar).

LES PREPOSICIONS

ALERTA ALS MANIÀTICS DE LA PREPOSICIÓ EN:
No és correcte dir: a un poble, a unes habitacions, a molts hotels...
Parlant de temps, no hem de dir al 2013, sinó en 2013/el 2013/ l'any 2013
Tampoc hem de canviar el règim del verb: pense als problemes pense en els problemes;influeix a la informació influeix en la informació... En casos com aquests, el verb demana la preposició en. Només la canviarem si, a continuació hi ha un infinitiu (vegeu el canvi i caiguda de preposicions)

LOCALITZACIÓ
A
EN
Davant noms propis de lloc
Va nàixer a Morella
Davant de noms sense determinar.
Són parella, però viuen en cases diferents.
Ens vam instal·lar en habitacions molt grans.
Davant els noms que designen parts del cos: al dit, al cap, a l’esquena.
Davant indefinits, quantitatius, demostratius i relatius:
Segur que ho trobes en algun dels calaixos de la tauleta de nit.
Ha treballat en molts llocs diferents.
En este carrer hi ha tant de sarau que no es pot dormir.
El poble en què viu és molt menut.
                                         Davant article definit:
                                         Espera’m a la porta de casa.
                                        Si vas ràpid, encara la trobaràs al carrer.
                                        Les llibretes les tens en la prestatgeria de darrere.
                                        Mira en l’armari, a veure si ho ha deixat allí.
La forma més genuïna és usar A per a llocs físics definits (amb article) i EN per a llocs figurats amb article o sense:
A la casa / En la imaginació

TEMPS
EN
A
PER
segle: en el segle XX
segle: al segle XX (menys recomanable)

any:  En 1977 va morir Elvis
(també: El 1977 / L’any 1977)
Al 1977...

En gener / En primavera
+ art. + mesos i estacions de l’any: A l’estiu / al maig
+ art. + mesos i estacions de l’any: per l’estiu / pel maig

+art.+ parts del dia: al matí, a la vesprada...
(pel matí...)
En Nadal
En Setmana Santa*
noms de les festes i certs períodes de temps:
Al Nadal / A Setmana Santa...
noms de les festes i certs períodes de temps:
Per Nadal / Per Setmana Santa

PER o PER A?

Casos més conflictius:

Per + infinitiu:

¡ Indica causa o mancança.
Em van posar una multa per haver passat el límit de velocitat.
Per cridar tant, t’has quedat sense postres.
La casa està per netejar.
Tinc habitacions per llogar.

¡ Causa no efectiva, intenció del subjecte de no realitzar una determinada cosa.
No menja per no embrutar.
No s’alça per no haver de netejar.

¡ Introdueix una oració final que fa referència a la intenció del subjecte de realitzar una determinada acció (voluntarietat):
Treballe per guanyar-me la vida. (“perquè vull guanyar-me la vida”)
Estudia molt per aprovar tots els exàmens. (“perquè vol aprovar tots els exàmens”).

L’oració d’infinitiu introduïda per per també podria modificar un substantiu que designa una acció realitzada voluntàriament:
La vinguda de Júlia per convéncer-nos va resultar un fracàs.

¡ Restriccions a l’acció voluntària:

El verb principal és una perífrasi d’obligació:
Has de fer exercici per a millorar la salut.
L’oració principal és una passiva sense subjecte explícit:
Es va senyalitzar la zona per a evitar accidents.
Hi ha un canvi d’agent entre el verb principal i l’infinitiu.
El jutge va cridar l’acusat per a declarar.

Per a + infinitiu:
Introdueix un complement final que no es relaciona amb un subjecte animat, siga perquè el subjecte és inanimat o el veb o la construcció no és d’acció, siga perquè modifica un substantiu, un adjectiu o un adverbi:
Les tisores serveixen / s’usen per a tallar. (subjecte inanimat)
Hem patit molt per a arribar a temps. (verb estatiu)
Ha caigut en un parany per a atrapar lladres poc hàbils (modificador del nom parany)
Fer exercici és bo per a relaxar-se. (modificador de l’adjectiu bo)
No has estudiat prou per a aprovar. (modificador de l’adverbi prou)

! En una mateixa oració, podem usar per o per a segons si volem destacar la voluntarietat o si volem introduir un complement modificador:
He comprat un llibre per aprendre anglés. (perquè vull aprendre anglés).
He comprat un llibre per a aprendre anglés. (serveix per a aprendre anglés)

➲ Ortografia: les consonants palatals: J, G, TJ, TG,
X, TX, IG

El valencià compta amb les consonants simples j i g i amb els dígrafs tj i tg per representar el fonema palatal africat sonor /dz/. És el so inicial de paraules com Jaume o  Joan, o en anglés, James o Jazz. Veiem quin ús se’n fa:
La j i la g:
Escriurem j davant de les vocals a, o, u: ajuntar, jou, jaquetó, juny, jonc,
·        Escriurem g davant de les vocals e, i: gener, genoll, girar, ...
·        Excepcions:
escriurem j davant de e:
- mots com Jehovà, jerarquia, jeroglífic, Jeroni, jersei, Jerusalem, Jesús, majestat i tots els que en deriven.
-en l’imperfet d’indicatiu de jaure i ajaure: jeia, jeies, jeia, jéiem, ...
-davant els grups –ecc- i –ect-: injecció, projecció, subjecte, objecte, i tots els que se’n deriven.

La tj i la tg:
De la mateixa manera que la j i la g, escriurem tj davant de a, o, u i tg davant de e, i. Aquests dígrafs només poden anar en posició intervocàlica:
Escrivim amb tj: allotjar, avantatjar, desitjar, encoratjar, enutjar, homenatjar, jutjar, espitjar, trepitjar, ultratjar, viatjar (verbs), i botja, corretja, lletja, llotja, mitjà, pitjor, platja,
Escrivim amb tg:
-els mots acabats amb el sufix –atge: abordatge, arbitratge, avantatge, carruatge, camuflatge, companatge, coratge, curmetratge, engranatge, formatge, garatge, imatge, paisatge, salvatge i viatge.
-els mots acabats amb la terminació –etge: metge, fetge, setge.
-Altres mots: jutge, rellotge, sutge.

Les lletres x, tx i ig representen el fonema palatal africat sord /t∫/. És el so de mots com cotxe, xiquet, o roig. Veiem-ne la distribució:
La x:
Escriurem x a començament de mot: xiquet, xocar, xec
Darrere de consonant: anxova, carxofa, perxa
La tx:
Escriurem tx entre vocals: cotxe, pitxer, petxina
A començament de mot, molts estrangerismes són adaptats a la nostra llengua amb el dígraf tx: Txad, Txèquia, Txaikovski, Txèkhov, ...
La ig:
A final de paraula darrere de vocal esciurem ig si els mots derivats s’esciuren amb j/g o tj/tg, si els derivats s’esciuren amb tx esciurem tx:
bateig-------batejar
desig--------desitjar
lleig---------lletjor
cartutx------cartutxera
empatx------empatxar

El so palatal fricatiu sord /∫/, so de paraules com peix, caixa o Xàbia, es representa amb la lletra x; veiem com:
A principi de paraula de noms de lloc o de persona: Xàtiva, Xeresa, Xeraco, Xavier, Xúquer, ...
Darrere de i, u: caixa, rauxa, això

Activitats

1. Completeu els buits de les frases següents amb g, j, tg, tj.
Dious aniré de viae a erusalem.
La inebra no és ens bona per al fee.
Hem vist les pees d’una irafa.
El subecte duia una aqueta abecta.
El personae s’austa a l’obra perfectament.
ira el eroglífic, que l’estàs lleint malament.
Hem perdut una espona a la plaa.
No trepies el ulivert.
L’eninyer ha posat moltes obeccions.
La plua d’estiu és bona per als eranis.
El muntae és enial per a esús.

2. Escriu el plural de les paraules següents.
salvatge

pluja

mitja

esponja

granja

platja

llotja

lletja

taronja

rellotge

3. Completeu els buits de les paraules següents amb x, tx, ig.
afar
ariu
caia
pier
gronador
pera
reia
assa
Carcaient
vaiell
coe
etxé
ro
go
coií
capri__

5a-6a SESSIONS (1a/2a setmanes de novembre '22)

➲ Ortografia: la essa sorda i la essa sonora.

En la nostra llengua poden correspondre a la grafia s dos sons diferents, un de sord, equivalent a la pronúncia castellana se /s/, i un altre de sonor, més suau, també existent en altres llengües europees com el francés o el portugués. D’aquesta manera, vam veure com no es pronunciava igual la s en les paraules casa i sonar.

El so sord /s/
Aquest so, equivalent a la pronúncia castellana de /s/, pot ser representat en la nostra llengua mitjançant diverses grafies, segons veus en el quadre següent:

A principi de paraula
C + ^{e, i} (ceba, cigró)
Ç: mai a principi de paraula
S (sivella, sord)
Entre consonant i vocal i viceversa
C + ^{e, i} (comencen, narcís)
Ç + ^{a, o, u} (començar, cançó)
S (dansa, molsa)
Entre vocals
C + ^{e, i} (races, edició)
Ç + ^{a, o, u} (puça, caçador)
S (Només en alguns casos de prefixació i sufixació: asimètric, antesala, homosexual...)
SS (tassa, passota)
A final de paraula
Ç (feliç, capaç)
S (pastís, esbós)

El so sonor /z/
Aquest so, a diferència de /s/, no existeix en castellà. Podem reconéixer-lo en les paraules que el contenen per la forma en què l’escrivim:
A principi de paraula

Z
(Zenit, zona, zebra, zoomorf…)
Entre consonant i vocal i viceversa
(pinzell, colze, Alzira…)
Excepció: derivats de dins (endinsar), fons (enfonsar) i trans (transistor)
Entre vocals
S (casa, posar, andalusos, brisa)
Excepcions: mots d’origen grec com amazona, trapezi, topazi, esquizofrènic, nazista i en paraules derivades de zoo- (paleozoic, protozou, espermatozoide)

NOTA: A l’hora de llegir un text, totes les normes que has aprés se simplifiquen molt. Llevat d’algunes excepcions, recorda que una Z sempre sona sonora i que entre vocals essa simple (s) sona sonora i essa doble (ss) sorda. Un bon truc!

Al llarg d'aquesta setmana hem vist també el tema dels pronoms relatius (unitat 9): formes i usos; a més, del relatiu possessiu, del relatiu neutre i de les formes el que, la que, els que i les que, que només són correctes quan no tenen antecedent i es poden substituir per aquell que i variants.

APRENEM MÉS

⇒ REPASSEM ORTOGRAFIA

⇒ EXERCICIS DE VOCABULARI AUTOCORRECTIUS

⇒Practica PRONOMS RELATIUS: EXERCICIS (CLAUS)

(FOTOCÒPIES, p. 6-7) SOLUCIONS EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES
1. a) s’hi b) M’hi c) Ens hi acostem d) s’hi considerava e) s’hi interessava f) s’hi han fet g) ens hi sentírem h) Els hi preníem i) S’hi va posar j) Ens hi dedicàvem k) No m’hi arrisque l) Mai no us hi acostumareu m) exposar-nos-hi n) M’hi afanye o) S’hi mirava p) Ens hi referim q) T’hi parlaré r) Interesseu-vos-hi s) Us hi vau asseure t) S’hi adormia u) Me n’allunyaré v) Ens en trauran w) Te’n penedeixes? x) Me’n recorde z) S’hi farà.
2. a) En Jordi l’hi té b) Mireu si n’hi teniu c) L’hi porten d) Posa-la-hi! e) No els en tragueu!   f) N’hi rebia moltes d’estranyes g) Deixeu-los-hi! h) Pot treure’ls-en i) Us en penediu j) Ves a rentar-te-la-hi! k) Se l’hi pentinava.
Posa el pronom feble EN o HI on corresponga:
1 m’hi 2 en 3 -hi 4 t’ho 5 hi 6 -hi 7 -ho 8 -ne 9 en 10 hi 11 en 12 -ne 13 n’ 14 -hi 15 t’ho 16 m’hi 17 te’n 18 en 19 me’n 20 hi 21 hi 22 hi 23 n’ 24 t’hi / hi 25 hi 26 m’hi 27 n’ 28 te n’ 29 t’hi 30 se’n.
FITXA 3
1. 1 -li-ho 2 -los-ho 3 ‘ls-ho 4 -li-ho 5 Els les explicarem 6 Va donar-los-en uns quants 7 Dona’ls-en 8 Dona’ls-les 9 Explica’ls-en 10 Ell els els posa 11 Torna’ls-la 12 Explica-li-ho 13 Els l’amaga 14 Va repartir-los-en 15 Vaig manllevar-los-el 16 Explica’ls-ho 17 Penja-l’hi 18 Compra’ls-hi 19 els en va fer un 20 L’hi hem solucionat 21 vam deixar-los-hi 22 Ella hi parla amb les companyes 23 Les hi tornarem 24 Alexandre la hi guarda 25 li la comprarem 26 Li l’explicaré 27 La hi compra 28 Demà li les duré 29 Hi pensa cada dia 30 Li’ls explicarem.
EXERCICIS DE PRONOMS RELATIUS (SOLUCIONS)

1. a) a què, a les quals b) de què, dels quals c) dels que d) que e) les que f) de qui, de la qual / on g) raó per la qual h) en què, en els quals.

2. a) La xica que treballa a la comissaria és veïna meua.

b) La pintura que vaig comprar en les rebaixes m’ha donat un bon resultat.

c) El partit que ha organitzat l’associació de veïns ha tingut una bona acollida.

3. a) conjunció b) pronom c) conjunció d) pronom e) conjunció f) pronom.

4. a) la que b) que c) a qui d) la qual cosa e) que f) en què g) a què h) per on i) que j) de la qual k) de qui l) el que m) cosa que n) amb què o) en què.

5. a) amb un xic la mare del qual b) els pintors dels quals c) el jardí del qual d) la piscina del qual.

6. a) a qui b) on c) que d) de qui e) que f) que g) a qui.

7. a) correcta b) amb què/amb els quals c) on/en què/en la qual d) correcta e) en què/ en el qual f) amb què/amb la qual.

VALENCIÀ C1 (PROVA DE REPÀS) SOLUCIONS
2. ambaixador, pitjor, covard, Majestat.   Probable, jutgessa, francesa, assumpte, il·legal. Rebutjava, desitjos, cosina, imminent. Peresa, suggeria, tranquil·litat, movia, arrap, pessic.
3. 1) Dénia, només, diòptria, però, diferència. 2) enciclopèdia, exàmens, història. 3) cosí germà, és, tècnic cinematogràfic, món. 4) Suècia, és, freqüent, comú. 5) Béns, distribuït, igualitària. 6) Cèlia és, pèl, món, té, més mínim, ningú.
4. a) en, a b) ø   c) a l’, de/al d) ø / amb e) En f) La / L’.
5. a) Compra-li’n una b) Sempre en parla. c) Fiqueu-les-hi! d) Ja els l’han construïda e) N’hi vam arribar / Vam arribar-n’hi
a) ens l’ b) Li’n c) li la d) els hi e) me’n
6. 1 conec, meresca 2 recorreguera 3 ocorre 4 tussen 5 construïsquen, vendré 6 traces 7 entés 8 perda / atenga 9 absolt, difós 10 preneu, escrigueu.
7. a perquè b. si no c. malament d. potser e. dades.

8. en una..., perquè , la informació   / a causa de la pluja, per la qual cosa, en què, cap tipus / pendent que retransmeteren, televisió / els altres (la resta) no volien parlar-ne. / Ja hi ha prou gent que ho fa. / L’amic de qui (del qual) , en caminar. / A l’estiu vivim en un , com que, diversos.

ACTIVITATS DE GRAFIES

1. Escriu les lletres corresponents a cadascun dels forats següents. Pots triar entre S, SS, C o Ç:
_el
_emblar
_arago_a
_abata
_iutadà
_ènit
pi_arra
bra_os
mi_a
pa_os
ro_a
dan_a
_ar_uela
con_í_
peda_

2. A partir de les paraules donades, mira de completar els derivats que t’indiquem:
VELOÇ --- velo_itat, velo_es, velo_os, velo_íped
AVANÇ --- avan_ar, avan_ada, avan_em, avan_eu
FELIÇ --- feli_os, feli_itat, feli_íssim, infeli_
CALÇAT --- cal_ador, cal_er, cal_ada, cal_em
TROS --- tro_ejar, tro_et, tro_os, destro_ar
PAS --- pa_ar, pa_eig, pa_os, pa_ets
GROS --- gro_a, engro_ar, gro_et, gro_os

3. Escriu la grafia corresponent a la essa sorda que calga.
abra__ar         aignatura      venut
terraa          prema           tapí
llenol          confear         paió
véner          paeig            temena
tro              velo              impreionar

4. Escriu la grafia del fonema essa sonora que convinga.
cole         pinell           enciar
leió          raboa           confuió
brone       trapei          quine
mueu       supoar         senill

**5. Completa els espais buits de les paraules següents amb s, ss, c, ç o z**
pré_ec esmorar             __uma             dol_a
aban_ o_ell pa_adís            senill
con_ell esperan_a Rú_ia pu_a
duque_a endra paï_os dan_a

PRÀCTIQUES DE REVISIÓ. Nivell mitjà
1.  Repassa este text i dona-li el vistiplau.

Durant més de cuaranta anys els xiquets de mig Europa han crescut imaginant- se que són uns valents lluitadors contra l'Imperi romà. S'han fet adults considerant que Astèrix era el primer heroï de l'història. El personatge que enarborava el triple missatge que, molts anys després que nasquera i morira, encarnaria l'origen de la Revolució Francessa: llibertat, igualtat i fraternitat.
Però, mira per on. Els llibres d'Astèrix son una apologia del dopatge perque venç els rivals no per l'entrenament amb l'escut i l'espasa, no per passar hores i hores correguent per ser més ràpid que els romans, no. El secret per a ser millor que els contrincants és només una sustància no identificada que es diu poció màgica. I, a més, per carregar més de raons els senyors de l'Agència Mundial Antidopatge, Astèrix va fer gala d'haver-ne consumit en els Jocs Olímpics d'Atenes. Al menys un llibre de la sèrie, editat en 1968, així ho explica. Allí apareix la prova que 50 anys abans del naixement de Crist, els atletes romans van ser descualificats per guanyar els seus oponents grecs (país que estava en decadència) fent ús d'una substància que va ser descuberta gràcies al color blau de la llengua.

2. Completa les frases següents amb la forma de gerundi del verb que hi ha entre parèntesis.

No digues res que està............................ (resoldre) un problema difícil.
Se n’anà............................. (córrer) a sa casa quan s’assabentà de la notícia.
..........................-lo (conéixer) com el coneixes, m’estranya que encara li faces cas.
Va passar tota la nit......................... (ploure) i no van eixir de casa.
El van seleccionar quan estava........................... (traure) els comptes.

3. Corregix les construccions de gerundi incorrectes.

Caigué per l’escala no fent-se res.
El xiquet s’adormí cantant-li una cançó.
El metge l’ha visitat, canviant-li la medicació.
Va menjar massa, havent-se de ficar al llit.

Se li trencà la direcció, anant a topar contra un arbre.

Li entrà un atac menjant-se un pastís.

4. Tria l'opció més adequada per a completar les frases.

1.       Tots els testics / testimonis van refermar / reafirmar la seua declaració; no se'n va retractar cap.
2.       El matalaf està cobert per una tela guatejada / embuatada d'un material antiflorit / antifloridura.
3.       Estava tan fatigada que no tenia garbell / esma per a fer res.
4.       El portaveu / portantveu del grup municipal podria ser condemnat per insubmissió / insumissió.
5.       El pres no va poder escapar-se de morir fusellat / afusellat.
6.       Després de compondre / composar les cançons, la cantant ha donat / fet pas a una nova etapa.
7.       La veritat és que hui per hui / ara per ara no pense canviar-me de pis.
8.       Com / Degut que hem arribat tard, no hem agarrat el tren.
9.       L'equip va viure diumenge / el diumenge una derrota immerescuda.
10.         Jo encara no li he telefonat. / Jo encara no l'he telefonada.
11.         L'actriu interpreta amb èmfasis / èmfasi els motius d'esta crisis / crisi.

5. Completa les frases amb les formes de participi dels verbs que hi ha entre parèntesis. Fes-los concordar sempre que siga possible.

Fa uns minuts que hem............................... (rebre) el teu paquet.
No li guanye mai als escacs, però hui l’he.......................... (véncer).
M’ha ...................... (respondre) que encara no ha................. (resoldre) el cas.
¡Com ha..................... (créixer) el teu fill!
Ha................................. (traure) el cap per la finestra.
No han......................... (coure) bé, estos cigrons.
No hi ha llum perquè s’ha................... (fondre) la bombeta.
Si has....................... (voler) aclarir-nos els dubtes, ho has aconseguit.
Esta alumna no l’he...................... (atendre) per falta de temps.
He...................... (extraure) les notícies més interessants del diari.
He...................... (romandre) a casa perquè estava malalt.
No has..................... (encendre) el foc, este matí.
Ella es va presentar tota...................... (confondre).
L’acusada ha sigut............................ (absoldre)
L’ha.................... (veure), la pel·lícula.
L’ha...................... (saber) bé, el tema.
Les seues paraules m’han.............................. (desplaure).

6. Esmena, si cal, les formes d’obligació, de probabilitat o d’imminència.

    Quan va morir tindria uns vuitanta anys.
       Té que fer molt de fred fora perquè el vidre està gelat.
       Me’n vaig a fer un encàrrec: tardaré una hora.
Deus estalviar molt si vols comprar-te una casa.
Us vaig a dir el que va passar.
És precís que vages tan prompte com pugues.
Si ve Pere, digues-li que devia haver vingut abans de les tres.
El govern va a publicar un decret en esta setmana.
Cal posar-se d’acord sobre este tema.

7.   Enllaça les locucions adverbials que et proposem amb el seu significat correcte.

    a contracor                                        gratuïtament
a doll                                                 sense ganes
a la babalà                                         completament obert
de gaidó                                             almenys
de debò                                             abundantment
de franc                                             sense pensar
de bat a bat                                        obliquament
tot d’una                                             aproximadament
si fa no fa                                           fermament
pel cap baix                                        veritablement
de valent                                            de sobte

8. Completa estes frases amb les paraules dels doblets que siguen correctes.

    .............................. (aleshores / a les hores) que va arribar no podia fer-ho.
    Joan i Miquel han acabat l’exercici.......................... (alhora / a les hores).
    ......................... (sobretot / sobre tot) poseu interés en el treball.
    Tenia............................ (només / no més) de trenta-cinc anys.
    ................................ (potser / pot ser) a l’estiu farem el viatge de què parlàrem.
    Albert...................... (potser / pot ser) nomenat director de la sucursal.
    ........................... (sinó / si no) véns prompte no podré esperar-te i me n’aniré. No l’he comprat en els grans magatzems,... (sinó / si no) en una botiga.
Va anar a la reunió...................... (com / com a) president.

9.  Completa estes frases amb una de les preposicions: a, amb, de, en, per;

si no n'hi correspon cap col·loca el signe de conjunt buit.

Va traure.............. els fills de casa.
Doneu-ho tot................ l'home que vindrà.
Hem d'anar.................... ells on diguen.
Vinc................... ajudar-te.
Pensa........................... mi.
Hi anirem............... autocar.
Ja ho havia vist................. arribar.
Volem convidar.......... les cosines.
Sovint pensa................ les vacances.
Estic ................. relació.................... una empresa.
Em recorde............ tu.
Sempre compre......... esta botiga de roba.
............... Nadal, farem un descans.
.................. matí estic molt desperta.
Ha fet el ridícul............ eixir a l’escenari.
Hi anirem .............. l'estiu o............... la tardor.
.............. arribar al bar demanarem una cervesa.

10. Completa amb la paraula adequada.

cabell / pèl / pel
No té un ……… de babau.

cabal / cabdal
És una persona molt ………….

cap / cabeça
A l'arròs al forn li posem una................ d'alls.

caixons / calaixos
Este armari té uns quants ………………..

calç / calci
M'han receptat................ per a previndre l'osteoporosi.

d'esquenes / d'esquena
No l'has vist perquè estaves ………………..

adormir / dormir
Si estàs molt de temps asseguda se..................... la cama.

Com era d'esperar / Com era previsible
Com era............................ no s'ha presentat a l'examen.

sentir / escoltar
Vaig anar a.................... el concert de piano i em va agradar molt .

fondària / fons / fondo
Ella sempre llaura ………...
Hem d'anar fins al................ de l'assumpte.
El pou té un / una............................... de 15 metres solament.
callar / callar-se
No................... , prova a vore si el pots convéncer.

compondre / composar
Este programa es.................. de quatre fases.
Esta peça no la......................... tan de pressa com pretén.
compte / conte / verb contar
Per favor, em du el...................... , tenim pressa.
Li agrada ………. el viatge de l'estiu, a mi ja me l'ha …………..

confondre / confós-confosa / confús-confusa
Estic …………… perquè és una situació ……………...
M'he................... d'adreça electrònica, ho tornaré a fer.

errada / errata
L'……………. comesa en la impressió o còpia d'un escrit s'anomena ………….

creuar / encreuar / plegar
Travessa o.................. el carrer ara que no hi ha trànsit.
……………… o plega els braços i no pega brot. He la camisa i l'he guardada.
Hem anat a.................. cebes i creïlles.

esborrall / esborrador / esborrany
Necessite un................... per a esta pissarra.
He fet un...................... dels punts de la reunió i ara redactaré definitivament.
M'ha presentat l'informe ple d'.................... , no m'ho puc creure.
muscle / múscul
Un sinònim d'espatla és el ……………..
Està desanimat, li pregunte i solament alça els ……………...

4a SESSIÓ (4a setmana d'octubre '22)

LES GRAFIES
Vocalisme
Les consonants oclusives
A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents:
1. En posició final de paraula després de vocal o diftong tònics s’escriu l’oclusiva sorda corresponent, sense tenir en compte altres paraules derivades:
P >  sap, concep, cap, llop, rep, etc. Malgrat: saber, concebre, cabota, lloba, etc.
T > pot, prat, buit, salut, nebot, paret, etc. Malgrat: poder, prada, saludat, neboda, aparedar.
C  > amic, bec, dic, afalac, plec, poruc, feixuc, etc. Malgrat: amiga, bega, diga, afalagar, poruga...
Algunes excepcions (bàsicament cultismes i estrangerismes) són: Carib, snob, Jacob, adob, cub, club, tub...; fred, sud, quid, almud, fluid, Alfred, David, Bagdad i paraules femenines acabades en –itud, -etud (quietud, multitud...); pedagog, estrateg, mag...
2. A final de paraula després de vocal àtona o de consonant escriurem la mateixa grafia que apareix en els derivats o mots de la mateixa família lèxica:
P > serp (serpent), llamp (llampec), pòlip (polipós)...
B > àrab (Aràbia), tomb (tombar), verb (verbal)...
T > sort (sortejar), fart (fartó), esvelt (esveltesa)...
D > ràpid (rapidesa), sord (sordesa)...
C > clàssic (clàssica), marc (emmarcar)...
G > càstig (castigar), fang (fangós), llarg (llarga).
EXCEPCIONS:
-          La 1a persona del present d’indicatiu és amb –c: aprenc, estenc, tinc, fonc, etc.
-          Una sèrie de paraules: ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, ròssec,...
Recordem que tots els gerundis acaben en –t: anant, perdent, tenint... I hi ha també adjectius i substantius acabats en –and, -end, que coincideixen amb el castellà: sumand, minuend, nefand, dividend, reverend, etc.
3. En posició final de síl·laba, a l’inici o enmig de paraula, convé tenir presents els aplecs següents:
P
Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt-
capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte
B
Inicial i medial en: ab-, ob-, sub-
absent, objecte, obscur, subjecte
T
Inicial en: atz-, atl-, atm-
atzar, atzavara, atles, atmosfèric
D
Inicial en : ad-
addicció, adduir
C
Inicial i medial davant: c, s, t, z
accepció, succés, delicte, èczema
G
Inicial i medial davant: d, g, m, n
amígdala, sagnar, suggestió, augment

**L’oposició oclusiva / fricativa (b/v)**
En moltes llengües romàniques (francés, italià, etc.) es produeix l’oposició entre el fonema /b/ (bilabial oclusiu sonor) i el fonema /v/ (labiodental fricatiu sonor). Aquesta distinció, encara ben viva en gran part del domini lingüístic català, permet distingir en la pronúncia paraules com bellesa/vellesa, bena/vena, beure/veure, baca/vaca, botar/votar... Però, sovint es produeix la confusió entre la grafia b i la grafia v, sobretot en els parlars que han perdut la distinció fonètica entre tots dos fonemes.

Cal tenir en compte, però, que de vegades hi ha pseudoderivats, que no provenen d’una paraula patrimonial, sinó directament del llatí (cultismes):
avortar (abortivitat), berruga (verrucària), calb (calvície), cervell (cerebral), corba (curvatura), deure (dèbit), moure (mòbil), sa vi (saberut)...

Paraules amb b: acabar, arribar, baró, basc, bena, berruga, biga, Biscaia, bolcar, bufeta, calb, corb, mòbil, oblidar, rebentar, rebolcar, riba, saba, trobador, etc.

Paraules amb v: advocat, alcova, almívar, aprovar, avall, avet avorrir, avortar, canvi, cavall, covard, esvelt, gavardina, govern, gravar, haver, pavelló, provar, savi, taverna, travar, trèvol, vernís, voltor, etc.

PRACTICA

1. Col·loca la consonant oclusiva corresponent:

llo_
fre_
pare_
afala_
aba_
joventu_
estóma_
ràpi_
fàsti_
quietu_
demago_
heral_
actitu_
su_
aràbi_
poru_
se_
partíci_
càsti_
esno_
ver_
manya_
fon_
àne_
poli_
estrate_
pedago_
salu_
espàrre_
càrre_

2. Col·loca les grafies corresponents de les consonants bilabials, dentals o velars:

o_lidar
tram_ia
can_iar
a_anç
xo_
cor_a
du_te
su_il
pessi_
tràfe_
casca_ell
tro_ador
almí_ar
ca_aller
ro_ell
a_ecte
_iga
escara_at
màne_
ga_ardina
llampe_
gra_ar
espa_ilar
em_enar
a_orrir
trè_ol
parlà_eu
ja_elina
_edell
_oltor
Córdo_a
ra_al
_ernissar
sa_ó
pròle_
su_
tal_
mo_ilitat
lla_i
pa_elló
ta_erna
càsti_
a_anç
re_
co_ard
pro_ador
o_scur
si_ella

3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
- Aquell su_jecte vivia a_stret en o_scures su_tileses.
- Esta_a a_orrit de tantes pro_es de gra_ació.
- Aca_a d’arri_ar l’ad_ocat amb un aire desim_olt.
- Ca_ficat com estaves, has tingut un la_sus i ho has ca_girat tot.
- L’à_ia passeja_a amunt i a_all tota can_iada, per les anè_dotes que ha_ia sentit.
- No co_sa_a el sentit de les seues conje_tures.
- Ma_dalena s’ac_elerava quan Lluís li gra_a_en programes su_erents.
- Tre_alla_a en un assum_te esplèndi_ que l’ha_ia ca_tivat de so_te.
- Evitar la corru_ció del llenguatge és una tasca ca_dal per als escriptors.

ELS PRONOMS FEBLES

Complement Directe
Definit. Pot portar:
- article definit - demostratiu - possessiu - nom propi
Has portat les verdures? > Les has portades? EL, LA
Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida. ELS, LES
Vaig vore el teu germà > El vaig vore. Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.

Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res. La funció de CD la realitza un infinitiu. EN
Has portat verdures? > N’has portat? Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.

Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò. HO
Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir. Volia allò > Ho volia. Sabia
el que passaria > Ho sabia.

Complement Indirecte
Si és un CI animat LI, ELS No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat. Si és un CI inanimat (preferiblement) HI No faces més voltes al tema > No hi faces més voltes.

Complement de Règim Verbal
-Introduït per la preposició DE. EN
S’ha oblidat d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat S’ha oblidat que havia d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat. -Introduït per una altra preposició. HI Jugaren a bàsquet? –Hi jugaren.

Atribut
Si és definit EL, LA ELS, LES Pere és el metge del poble > Pere l’és. Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO
HO Pere és metge > Pere ho és.
Pere és el metge del poble > Pere ho és Per a donar èmfasi (partitiu) EN Mira que n’ets, de llest!
Si n’estic, de farta!

Complement predicatiu
És semblant al CCM però en aquest cas modifica dos elements de l’oració. HI
Vingué molt cansada? –Hi vingué. Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa. Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.

Amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar EN
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet Aquest senyor Peris, o com se’n
diga...
Amb valor emfàtic: Que en va, de brut! Si en vingué, de cansat!

Complement del nom
Precedit de la prep. DE, completa un nom com si fóra un adjectiu. EN
Entens el significat d’aquesta paraula? > N’entents el significat? Llig el text i fes-ne un resum. Estigué a Oriola i en visità les esglésies.

Complement Circumstancial
CC Temps HI
Vingué a casa a les cinc > Hi vingué a casa No treballa de vesprada > No hi treballa
CC Manera HI: Ha fet l’exercici ràpidament > Hi ha fet l’exercici Ha fet l’exercici de pressa > Hi ha fet l’exercici
CC precedit de qualsevol prep., excepte DE
Va a Alacant > Hi va Ha arribat a casa > Hi ha arribat Passa per l’hospital > Hi passa
CC precedit de la prep. DE EN Ve d’Alacant > En ve CC Causa M’alegre per tu > Me n’alegre Verbs i expressions prefixades amb pronoms febles
Verbs: anar-se’n, tornar-se’n, haver-hi... de percepció: veure-s’hi, sentir-s’hi, tocar-hi (entendre, tindre seny): Sense les ulleres no m’hi veig. Va quedar completament sord, no s’hi sent. El iaio està tan major que no hi toca.

Complement d’un adverbi
Precedit de qualsevol preposició HI Posa’t davant de la moto > Posa-t’hi al davant

Subjecte
Indefinit. Sol aparéixer en verbs com sortir, eixir, arribar... EN
Arribaren tres persones? > N ́arribaren tres. Ix algun tren cap a Vinaròs?
–N ́ix un a les tres.
Expressions: Va armar-la! Me les he tingudes amb ell. Som-hi! Ara no hi caic

APRENEM MÉS
Repàs i pràctica de grafies: EXERCICIS DE GRAFIES (CLAUS)
COMBINACIONS I PARTICULARITATS DELS PRONOMS FEBLES (VÍDEO)

PRÀCTIQUES DE PRONOMS FEBLES
EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES [CLAUS]
CARTA FORMAL (300 paraules)
TEXT SOBRE L'ÀUDIO [PROVA JUNY 22]

3a SESSIÓ (3a setmana d'octubre '22)
Aquesta setmana hem vist el tema de "Les formes no personals del verb (infinitiu, gerundi i participi). Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (permanéixer, apetéixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb l'article davant (El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).

Pel que fa al gerundi, hem d'assenyalar que té una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També cal fer referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).

Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixarem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir i obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...

A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts). Hem acabat veient els verbs parasintètics.

APRENEM MÉS

⇒ Prova de la CIEACOVA (JUNY ’21).

⇒ Redacció: "Text narratiu"

⇒ Exercicis del dossier “Les formes no personals del verb”.

⇒ Practica:
1.   Completa les frases següents amb la forma de gerundi del verb que hi  ha entre parèntesis.
-No digues res que està............................ (resoldre) un problema difícil.
-Se n’anà............................. (córrer) a sa casa quan s’assabentà de la notícia.
-.........................-lo (conéixer) com el coneixes, m’estranya que encara li faces cas.
-Va passar tota la nit......................... (ploure) i no van eixir de casa.
-El van seleccionar quan estava........................... (traure) els comptes.
2.  Corregix les construccions de gerundi incorrectes.
-Caigué per l’escala no fent-se res.
-El xiquet s’adormí cantant-li una cançó.
-El metge l’ha visitat, canviant-li la medicació.
-Va menjar massa, havent-se de ficar al llit.
-Se li trencà la direcció, anant a topar contra un arbre.
-Li entrà un atac menjant-se un pastís.

CLAUS/SOLUCIONS
1.   Completa les frases següents amb la forma de gerundi del verb que hi  ha entre parèntesis.
No digues res que està resolent un problema difícil.
Se n’anà corrent a sa casa quan s’assabentà de la notícia.
Coneixent-lo com el coneixes, m’estranya que encara li faces  cas.
Va passar tota la nit plovent i no van eixir de casa.
El van seleccionar quan estava traent/traient els comptes.
2.  Corregix les construccions de gerundi incorrectes.
Caigué per l’escala i no es va fer res.
El xiquet s’adormí cantant-li una cançó. (Bé)
El metge l’ha visitat, i li ha canviat la medicació.
Va menjar massa i va haver de ficar-se al llit.
Se li trencà la direcció, i va anar a topar contra un arbre.
Li entrà un atac menjant-se un pastís. (Bé)

EXERCICI (GRAELLA) FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)
Aparéixer, aparegut, apareixent / cabre, cabut, cabent/ créixer, crescut, creixent / merèixer, merescut, mereixent / nàixer, nascut, naixent / pertànyer, pertangut (pertanyut), pertanyent / plaure, plagut, plaent /saber, sabut, sabent / ser, sigut, sent / seure, segut, seent / tòrcer, torçut, torcent / viure, viscut, vivint / absoldre, absolt, absolent / dir, dit, dient / dur, dut, duent / escriure, escrit, escrivint / fer, fet, fent / moldre, molt, molent / pondre, post, ponent / resoldre, resolt, resolent / traure, tret, traent / veure, vist, veent (veient) / admetre, admès, admetent / atendre, atés, atenent / concloure, conclòs, concloent / encendre, encés, encenent / confondre, confós, confonent / ofendre, ofés, ofenent / prendre, pres, prenent / romandre, romàs, romanent / complir, complit (complert), complint / establir, establit (establert), establint / oferir, oferit (ofert), oferint / omplir, omplit (omplert), omplint / decidir, decidit, decidint / cobrir, cobert, cobrint / morir, mort, morint / obrir, obert, obrint / imprimir, imprés, imprimint / vendre, venut, venent / coure, cuit, coent / agrair, agraït, agraint / assajar, assajat, assajant / jutjar, jutjat, jutjant / moure, mogut, movent / distraure, distret, distraent / sotmetre, sotmés, sotmetent / traduir, traduït, traduint / rebre, rebut, rebent / poder, pogut, podent / existir, existit, existint / rebaixar, rebaixat, rebaixant / llegir, llegit, llegint / començar, començat, començant.
➜ LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)
Ex. 21) 1a, 2c, 3a, 4b, 5b, 6c.
Ex. 22) duent, escrivint, rebent, plovent, devent, rient, movent, creient/creent, eixint, apareixent.
Ex. 23) removent, I van desconnectar, que va inundar, anant, i es guanyà/on es guanyà, i la van convocar.
Ex. 24) debatut, permés, conclòs, traduït, difós, respost, pres, crescut, nascut, detingut/detinguda, imprés, oferit/ofert, aparegut, valgut, segut, mòlt petangut/pertanyut, cogut.
Ex. 16) 1a, 2c, 3b, 4b.
Ex. 17) jovenalla, quilometratge, moblatge, fullatge, xicalla, tonatge.
Ex. 18) maduresa, dolcesa, noblesa, lleugeresa, lletgesa, honradesa, ceguesa, deixadesa, tendresa, nuesa, timidesa, bellesa.
Ex. 19) a) ressaltava, asimètricament; b) dissortat, ressonància; c) pressentir, asserenar-se; d) dissertació, ressò, transsexualitat.
Ex. 20) amansir, rebrotar, abonyegar, enlletgir, encarir, alleugerir, empal·lidir, entapissar, ensucrar, envernissar, assaborir, assedegar, emmalaltir, ajornar, assecar, desossar.
Les locucions
Ex. 8) 1b, 2c, 3c, 4c, 5a, 6b, 7a, 8a, 9b, 10a, 11a, 12a.
Ex. 9) a) en descuit, b) sense embuts, c) per un tres i no res, d) d’antuvi, e) d’amagat.
Ex. 10) a9, b6, c1, d2, e10, f4, g7, h3, i5, j8.
Ex. 11) a) sense reflexió, sense mirar si es amb raó o sense; b) en abundancia; c) molt; d) donant-se la cara; e) de festa; f) en resum; g) de cap manera, en absolut; h) amb detall; i) almenys; j) en el moment que.
Ex. 12) 1b, 2b, 3b, 4c, 5b, 6c.
Les frases fetes
Ex. 13) 1b, 2a, 3c, 4b, 5c, 6a, 7b, 8b.
Ex. 14) 1b, 2c 3a, 4a, 5c, 6b, 7c, 8b, 9a, 10b, 11b, 12a, 13c, 14c, 15a, 16a.

2a SESSIÓ (2a setmana d'octubre '22)
Aquesta setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist alguns temps verbals del mode indicatiu de la 1a conjugació (tots els verbs de la qual són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR). Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre), i hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret amb els verbs velaritzats (I) (un grup de verbs irregulars que comparteixen les mateixes irregularitats): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer, -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur. Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats:

1) Fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).

[Recordeu: un verb és regular  si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].

D'altra banda, hem fet un repàs de la flexió verbal i hem vist el grup de verbs velaritzats (II) (nàixer, viure, créixer i meréixer), que fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., pret. perfet simple i participi.

Les conjugacions verbals
Primera conjugació (acabats en -AR)
Tots els verbs de la primera conjugació són regulars, llevat d’anar i estar, que són irregulars.

Segona conjugació (acabats en -ER o ***-RE, i fer, dur* i dir)
La segona conjugació és la que presenta un major nombre de verbs irregulars, tot i contenir una certa sistematització en les irregularitats.
Verbs de radical velaritzat**: són aquells verbs que tenen en el lexema -c o -gu. Aquest grup presenta dues característiques:
• La 1a persona del present d’indicatiu acaba en -c (dic, bec, conec, crec, puc, caic, prenc, tinc, vinc...)
• Aquesta terminació (-c) de la 1a persona es transforma en -g/-gu en la formació del present de subjuntiu, l’imperfet de subjuntiu, el pretèrit perfet simple, el participi i algunes formes de l’imperatiu (conega, coneguera,
coneguí, conegut...).

Tercera conjugació (verbs acabats en -IR)
Els verbs de la 3a conjugació es poden agrupar en dos models regulars: purs (dormir, sentir) i incoatius (patir, servir). Els verbs incoatius tenen l’increment -sc/-ix (-eix) en la 1a, 2a i 3a persones de sing. i en la 3a persona de plural del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu. Poden presentar dues possibilitats d’escriptura: la forma en -i (-isc/ix) o bé la forma en -e (-esc/eixes), més pròpia dels registres formals. La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius; són purs: dormir, sentir, bullir, pudir, munyir, cruixir, fugir.... D’altra banda, hi ha verbs que admeten la doble conjugació: llegir (llegisc o llig), vestir, afegir, mentir, tenyir, rostir, engolir, fregir...
El verb

El verb, com a nucli del sintagma verbal, és un dels constituents bàsics de l’oració. Categoria gramatical que expressa l’existència, l’estat, l’acció, els processos o les modificacions d’un sintagma nominal. A diferència de les altres categories gramaticals, el verb, a banda d’aquesta informació
semàntica, té com a característica més important les marques que aporten els diferents morfemes: veu, mode, persona, nombre, temps i aspecte.

Els morfemes verbals

Tota forma verbal està constituïda per un lexema o arrel, que aporta el contingut semàntic, i pels morfemes o desinències, que aporten informacions auxiliars, pròpies del verb. En algunes formes verbals pot aparéixer una vocal temàtica que actua d’enllaç entre el lexema i els morfemes, i que permet de classificar els verbs d’acord amb la conjugació a què pertanyen.
• Veu
– Activa: el subjecte realitza l’acció (Maria menjava maduixes).
– Passiva: el subjecte rep l’acció (Les maduixes eren menjades per Maria).
• Mode. Segons l’actitud mental del parlant respecte allò que enuncia (a l’acció verbal), podem distingir els següents modes personals:
– Indicatiu: l’acció o el fet és vist com a real (Rosa ha begut aigua).
– Subjuntiu: l’acció o el fet que expressa el verb és vist com una irrealitat,
només existeix en el pensament com una idea subjectiva (desig
dubte, temor, voluntat, etc.) (Potser vinga prompte).
– Condicional: les accions apareixen expressades com a irreals (Si poguera
faria això).
– Imperatiu: és el mode amb què el parlant expressa manament, ordre,
prec, etc. (Ves-te’n prompte).
D’altra banda, tenim també tres modes impersonals: infinitiu (concepte
bàsic de l’acció), gerundi (acció durativa) i participi (acció acabada).
• Aspecte
– Imperfectiu: no expressa la fi de l’acció del verb (Caminava pel passeig).
Els temps imperfectius són el present d’indicatiu i de subjuntiu,
el pretèrit imperfet, el futur i el condicional.
– Perfectiu: expressa l’acabament de l’acció verbal (Va llegir una novel·la). Els temps perfectius són el pretèrit perfet simple i perifràstic d’indicatiu i els temps compostos.
• Persona. Relaciona l’acció verbal amb l’emissor (1a pers.: parle, cantem),
amb el receptor (2a pers.: parles, canteu) o amb un referent (3a pers.:
parla, canten).
• Nombre. El morfema de nombre indica si el SN subjecte és només un
individu o cosa (singular) o més d’un (plural).

CONJUGACIONS
1a –AR : Parlar
2a –ER / -RE: Témer / Perdre
3a –IR: • Servir (incoatiu) / • Dormir (pur)

MORFEMES
Lexema: parl
Vocal temática: à
Temps/aspecte/mode: ve
Nombre/persona: m

[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”
1. fuma, prepare, pintem, treballes, entren, esquieu.
2. passege, passeja, passegem; jutge, jutja, jutgem; assage, assaja, assagem; viatge, viatja, viatgem; venge, venja, vengem; netege, neteja, netegem; desitge, desitja, desitgem; trepitge, trepitja, trepitgem.
3. pique, pica, piquem; doblegue, doblega, dobleguem; busque, busca, busquem; cace, caça, cacem; aparque, aparca, aparquem; trenque, trenca, trenquem; abrace, abraça, abracem; pague, paga, paguem; calce, calça, calcem; cague, caga, caguem; pegue, pega, peguem; carregue, carrega, carreguem; descalce, descalça, descalcem; regue, rega, reguem, penque, penca, penquem; combregue, combrega, combreguem.
4. es-tu-di-e, can-vi-a, es-tal-vi-em, pro-nun-ci-a, i-ni-ci-es, fo-to-co-pi-eu, a-nun-ci-en, co-pi-a, o-di-e.
5. vaig, vas, va, anem, aneu, van.
6. estic, estàs, està, estem, esteu, estan, sóc, ets, és, som, sou, són.
7. tem, tems, tem, temem, temeu, temen; rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden; comet, comets, comet, cometem, cometeu, cometen; percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben; debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten.
8. dic, dius, diu, diem, dieu, diuen; tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen; vull, vols,vol,volem,voleu,volen; conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen; somric, somrius, somriu, somriem, somrieu, somriuen; atenc, atens, atén, atenem, ateneu, atenen; caic, caus, cau, caiem (caem), caieu (caeu), cauen; prenc, prens, pren, prenem, preneu, prenen; visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen; veig, veus, veu, veiem (veem), veieu (veeu), veuen.
9. crec, meresc, coneixes, cuses (cus), cap, saps, sé, sap, rebem, reps.
10. dorm; consent, consents, consent, consentim, consentiu, consenten; constituïsc, constitueixes (constituïxes), constitueix, constituïm, constituïu, constitueixen; construïsc; instruïsc; bull, bulls, bull, bollim, bolliu, bullen.
11. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen (tenyisc, tenyeixes, tenyeix, tenyim, tenyiu, tenyeixen); riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen (renyisc); cull, culls, cull, collim, colliu, cullen.
12. llegisc, teixisc, visten, menten, afegeix, fregeixes, llig, engolisc.
13. isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen.
14. vol, bull, acabe, rebat, tus, correm, perd, cull, vull, admet, sap, baten, exclous, valc, creus, perdem.
15. trobe, faig, conec, llig, done, depén.
16. caminava, caminaves, caminava, caminàvem, caminàveu, caminaven; partia; atenia; buscava; incloïa, incloïes, incloïa, incloíem, incloíeu, incloïen; venia; reia, reies, reia, réiem, réieu, reien; treia; coïa; creia; queia; conduïa.
17. menjàvem, coíeu, incloïa, creia, necessitàvem, treies, reia, feia, duia, seien, dúieu, portava.
18. dúiem, conduíeu, tréiem, jéiem, reia, cantaves, incloïa, veies, coïen, séieu, queia.
19. continuàveu, tenia, duia, posaves, molestaves, plantàvem, collíem, dúiem, era, trencava, tocava, argüia, treia, tréieu, feia.

[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”
21. parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.
22. fiu, anares, treballà, cresquérem, isquéreu, foren, viu, clogueres, vingué, haguérem, diguéreu, escrigueren.
23. duguí (vaig dur), miràreu (vau mirar), isquéreu, quedàreu, anàrem, acomboiaren, treballà, estudiaren, suspengueren, tingué, aní (vaig anar), viu (vaig veure), vencí (vaig véncer), veié (va veure).
25. vindre (venir), vindré, vindria; aprendre, aprendràs, aprendries; estudiar, estudiarà, estudiaria; agafar, agafarem, agafaríem; conduir, conduireu, conduiríeu; deixar, deixaran, deixarien.
26. cantaré, cantaràs, cantarà, cantarem, cantareu, cantaran; valdré; retindré; faré; hauré; resoldré.
27. refaré, semblarà, faràs, trobaràs, podrem, voldrem, admetreu, aniràs, veuràs, sabran, arribaran, haureu, resoldran, voldran, soparem, gitarem, hauràs, eixirem.
28. vindria, trauríem, netejaríem, ordenaríem, sabries, transigiríeu, tossiries, pertanyeria, venceria, buscarien, descobririen, analitzarien, ajudaria, prendria.
29. coneixeria, coneixeries, coneixeria, coneixeríem, coneixeríeu, coneixerien; apareixeria, apareixeries, apareixeria, apareixeríem, apareixeríeu, apareixerien.
30. estendria, resoldríem, mouríem, encendrien.
31. apague, apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
32. aprenguen, venguem, absolgueu, dissolguen, suspenga, valga, isca, faça, vagen, puguem, sigueu, beguen, mengen, vulga, faces, coneguem, vulga, vaja, sàpien (sàpiguen), entenguen, alcen.
33. No agafes, no begues, no vingues, no t’acostes, no digueu, no em mires, no vengueu, no arranqueu, no suspengues, no prengueu, no bufes, no encengueu, no tragues, no begueu, no calles, no rigues, no mogueu, no escoltes, no escrigueu, no segues.
34. diga, acabe, vulga, isca, convinga, sàpiguen (sàpien), estiguen, begueu, escriga, facen, vulgues, confluïsquen, conega, faça, visca, nasca.
35/36. entrara (entràs), entrares (entrasses), entrara (entràs), entràrem (entràssem), entràreu (entràsseu), entraren (entrassen); debatera, debateres, debatera, debatérem, debatéreu, debateren, consentira; partira; visquera; isquera; fóra (fos), fores, fóra, fórem, fóreu, foren; tinguera; absolguera, escriguera, veiera; haguera.
37/38. Fera (fes) / correguérem / donàreu / rebéreu / avisàreu / tingueres / trobàrem / volgueren / estiguera / aparegueren / anàrem / tingueren / publicaren / duguera / vingueren / agafara / féreu / pogueren / vingueren / romangueren.
39. duguera / estiguera / fóra / sapiguérem (sabérem) / feren / poguera / llegira / tinguera / seguera / conduïra / isquéreu / escriguera / vinguera.
40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu.
42. trau / creieu / beveu / fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.
43. doneu / ven / vine / vés / corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu / dissoleu / encenguem / pertany / dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu / llig (llegix).
44. absoleu / cloeu / beveu / escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu / aprén / comenceu.
45. has viscut / ha vist / hem enviat / heu bullit / han mentit.
46. havies comprat / havia arribat / havíem entrat / havíeu fet / havien dit.
47. hagueres aprés / hagué dormit / haguérem escoltat / haguéreu parlat / hagueren menjat.
49. hauràs conegut / haurà crescut / haurem entrat / haureu descansat / hauran vist.
50. hauries volgut / hauria caigut / hauríem entrat / hauríeu elaborat / s’haurien exhaurit.
51. hages dit / haja aparegut / hàgem col·laborat / hàgeu oït / hagen sabut.
52. hagueres anat / haguera vingut / haguérem conduït / haguéreu treballat / hagueren conegut.
54.  voler, volent volgut / córrer, corrent, corregut / moldre, molent, mòlt / obrir, obrint, obert / traduir, traduint, traduït / cabre, cabent, cabut / dur, duent, dut / aprendre, aprenent, aprés / fondre, fonent, fos / atendre, atenent, atés / tindre (tenir), tenint, tingut / oir, oint, oït / admetre, admetent, admés / combatre, combatent, combatut / veure, veient, vist / nàixer, naixent, nascut / imprimir, imprimint, imprés / confessar, confessant, confessat / beure, bevent, begut.
55. cuit / romput / dit / caigut / entés / crescut / ocorregut / emés / transcorregut / interromput / volgut / batuts / venut / vist / fet / nascut / tret / inclòs / conclòs.
56. dit, cregut / agafat, estat, estalviant / sabut, preguntat / cuit / corrent / distraent / devent / creient, escoltant / escrivint, bevent / nascut / admetent, admesa / duent / batut, combatut / tramés / ofés, dit / volent / venut, pescant / comprés, atés.
57.  trobades / oberts / suspeses / donat / encesos / collides / comprats / buscades / soterrats, soterrats.
58. els han enviats / les ha signades / n’he fregits dos / les he comprades / els he duts / l’he tastada / l’he coneguda / les hem enteses / els hem compresos / n’he llegits 3 / les he fetes / li n’he regalats 4.
59. 1. i es trencà una cama / 6 i guanyaren el partit / 7 i no van trobar ningú.
60.  Ja hi haurà arribat el tren / S’havia d’anar sense falta (calia anar) / Has de parlar amb ell / S’haurà de fer una altra vegada (caldrà fer-ho) / Has de pagar-me demà.
61. (p), (p), (o), (o), (p), (p), (o), (o), (p), (p), (o), (o), (p)/(o).
62. He d’anar / hem hagut de / Ja deuen ser / cal solucionar-ho / No us haureu de / Acabà la funció i se n’anaren tots / Caldrà dir-li-ho / Es va refredar i va tossir molt.

1a SESSIÓ (1a setmana d'octubre '22)

L'ACCENTUACIÓ
Quant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte diversos aspectes: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals e i o obertes.
[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: busca la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].

Truquets per a accentuar correctament les vocals e, o.

Exemples
Excepcions
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes.
menjaré, pretén, després, camió, torró...
terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs...
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes.
crèdit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul...
Verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)
estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec...
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules
esdrúixoles.
gènere, pèrdua, memòria, València...
fórmula, pólvora, tómbola, góndola, tórtora, Dénia,
església, llémena, feréstega...
verbs de la 2a conj. (córrega...)
Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...

Les grafies e i o representen dos sons diferents:
- La e representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).
- La o representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)

Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la o o la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.

Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):

Casos en què la e és oberta:
1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi,* incendi, misteri, museu, peu, perpetu.
2. Davant de l, l·l, rr i r: cel, novel·la, serra, verd.
3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.

Casos en què la o és oberta :
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).

Després de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi.
EXCEPCIONS: a) Quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) Les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme i estoïcisme); c) Les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) Infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir.
També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment, -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes).

APRENEM MÉS

⇒ Cal fer exercicis d’accentuació i dièresi (fotocòpies).

⇒ Redacció (200-250 paraules). Cal triar una proposta de la Prova de la CIEACOVA. És recomanable fer la proposta 2 per tal de treballar el text narratiu o relat. (CONSULTEU LA PESTANYA "TEXTOS" DEL BLOG).

⇒ Monòleg (2/3 minuts).

⇒ EXAMEN EXTRA.

⇒ Prova de la CIEACOVA (GENER ’22). SOLUCIONARI. GENER '22

➜ CLAUS 1a i 2a columnes: (FOTOCÒPIA: exercici d'accentuació i dièresi)
oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria //
brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil //
hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg //
taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt //
bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda--
joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint //
sentència, altruista, féiem, còmic // heroi, féieu, remei, examen //
crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat //
copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor

CLAUS 3a, 4a i 5a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
posseíeu, duia, anàreu, reunió //
deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic //
túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil //
préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme //
hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència //
europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però //
fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna //