➤ VALENCIÀ. GRAU MITJÀ
➤ VÍDEOS DIDÀCTICS
➤ EXERCICIS DE MITJÀ (UPV)
➤ MODELS EXAMEN JQCV
➤ CURS DE VALENCIÀ NIVELL C1 (PUNT PER PUNT)
➤ JugallenguaPrograma de la JQCV (aspectes gramaticals)
➤ TESTS EN LÍNIA
➤ APRENDRE VALENCIÀ
➤ CONSELLS DE PRONÚNCIA
QUADERN DE VALENCIÀ (+ SOLUCIONARI)
QUADERN DE VALENCIÀ (AMB SOLUCIONARI)
Gramàtica essencial de la llengua catalana
La Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) és una versió reduïda i adaptada per a la consulta en línia de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. La GEIEC té com a objectiu general fer accessible a un públic ampli la descripció i la normativa gramaticals contingudes en la Gramàtica de la llengua catalana. L’adaptació s’ha realitzat tant pel que fa al contingut i la forma d’expressió d’aquest, com a l’estructuració i el format, a fi de facilitar-ne la consulta a través d’Internet.
El millor ús amb la mínima gramàtica
Gramàtica Zero
Tracta els dubtes lingüístics més importants i recurrents en la construcció de les frases i mira de solucionar-los amb tan poca terminologia tècnica com és possible, amb explicacions accessibles a tothom i una notable gamma d'exemples, amb una presentació gràfica que permet visualitzar d'un colp d'ull les solucions. Consta de 73 fitxes que s'estructuren en quatre blocs (Fonamental, Errades típiques de castellanoparlants, General i Termes gramaticals) i que es completen amb un document annex amb expressions incorrectes.
DESCARREGA-TE-LA
PROVA DE NIVELL : APUNTS DE LLENGUA
VÍDEO: ERRADES HABITUALS EN LA PROVA ORAL
TEST DE CONTINGUTS
LEXICOGRAMATICALS (CLAUS. GRUP de dilluns i dimecres)
1a,
2c, 3b, 4b, 5a, 6c, 7a, 8b, 9a, 10b, 11b 12c, 13c, 14c, 15c, 16b, 17c, 18a,
19b,
20 c, 21a, 22b, 23c, 24b, 25a, 26c, 27a, 28a, 29c, 30c, 31c, 32a, 33a, 34b,
35 (1a,
2c, 3a, 4b, 5c, 6c, 7a, 8a, 9c, 10a), 36a, 37b, 38a, 39a, 40b, 41c,
42a, 43c 44c,
45c, 46a, 47b, 48a, 49c, 50c, 51b, 52b, 53b, 54c, 55c, 56c, 57c,
58b, 59c, 60a,
61b, 62c, 63c, 64b, 65a, 66a, 67b, 68c, 69b, 70a, 71c, 72b, 73a,
74b, 75b, 76b,
77b, 78b, 79b, 80b, 81b, 82b, 83b, 84b, 85c, 86a, 87c, 88c, 89b,
90c, 91a, 92b,
93b, 94c, 95c, 96b, 97b, 98c, 99c, 100b, 101a, 102c, 103c, 104c,
105c, 106b,
107b, 108b, 109a, 110c, 111c, 112b, 113b, 114a, 115c, 116b 117c,
118c, 119c,
120a, 121b, 122a, 123b, 124b, 125b, 126c, 127c, 128c, 129a, 130c,
131c, 132c,
133c, 134c, 135b, 136a, 137c, 138 (a filial, b il·lustre, c insòl·lit),
139b, 140c, 141b,
142a, 143c, 144c, 145a, 146c, 147c, 148b, 150a, 151a, 152b,
153b, 154 (a abaratir,
b telefonar, c trair), 155b, 156a, 157b, 158a, 159b,
160c, 161b, 162b, 163c, 164a,
165b, 166a, 167b, 168a, 169b, 170c, 171a, 172c,
173c, 174a, 175c 176 (a
rentadora, b ennuvolat c camioneta), 177b, 178c, 179a,
180a, 181b, 182c, 183c,
184a, 185b, 186a, 187c, 188b, 189a, 190b, 191a, 192c,
193c, 194b, 195b, 196a,
197c.
TEST DE CONTINGUTS
LEXICOGRAMATICALS (CLAUS. GRUP de dilluns i dimecres)
1a, 2c, 3b, 4b, 5a, 6c, 7a, 8b, 9a, 10b, 11b 12c, 13c, 14c, 15c, 16b, 17c, 18a, 19b,
20 c, 21a, 22b, 23c, 24b, 25a, 26c, 27a, 28a, 29c, 30c, 31c, 32a, 33a, 34b, 35 (1a,
2c, 3a, 4b, 5c, 6c, 7a, 8a, 9c, 10a), 36a, 37b, 38a, 39a, 40b, 41c, 42a, 43c 44c,
45c, 46a, 47b, 48a, 49c, 50c, 51b, 52b, 53b, 54c, 55c, 56c, 57c, 58b, 59c, 60a,
61b, 62c, 63c, 64b, 65a, 66a, 67b, 68c, 69b, 70a, 71c, 72b, 73a, 74b, 75b, 76b,
77b, 78b, 79b, 80b, 81b, 82b, 83b, 84b, 85c, 86a, 87c, 88c, 89b, 90c, 91a, 92b,
93b, 94c, 95c, 96b, 97b, 98c, 99c, 100b, 101a, 102c, 103c, 104c, 105c, 106b,
107b, 108b, 109a, 110c, 111c, 112b, 113b, 114a, 115c, 116b 117c, 118c, 119c,
120a, 121b, 122a, 123b, 124b, 125b, 126c, 127c, 128c, 129a, 130c, 131c, 132c,
133c, 134c, 135b, 136a, 137c, 138 (a filial, b il·lustre, c insòl·lit), 139b, 140c, 141b,
142a, 143c, 144c, 145a, 146c, 147c, 148b, 150a, 151a, 152b, 153b, 154 (a abaratir,
b telefonar, c trair), 155b, 156a, 157b, 158a, 159b, 160c, 161b, 162b, 163c, 164a,
165b, 166a, 167b, 168a, 169b, 170c, 171a, 172c, 173c, 174a, 175c 176 (a
rentadora, b ennuvolat c camioneta), 177b, 178c, 179a, 180a, 181b, 182c, 183c,
184a, 185b, 186a, 187c, 188b, 189a, 190b, 191a, 192c, 193c, 194b, 195b, 196a,
197c.
(4a setmana /NOVEMBRE'23)
L'ACCENTUACIÓQuant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals e i o obertes.[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: identifica la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].
Truquets per a accentuar correctament les vocals e, o.
Exemples Excepcions La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes. menjaré, pretén, després, camió, torró... terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... La e i la o solen ser obertes en les paraules planes. crèdit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... Verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules esdrúixoles. gènere, pèrdua, memòria, València... fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega...verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...
Les grafies e i o representen dos sons diferents:La e representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).La o representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):
Casos en què la e és oberta:
1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.2. Davant de l, l·l, rr i r: cel, novel·la, serra, verd.3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.
Casos en què la o és oberta :1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).
LA DIÈRESIDesprés de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme i estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment, -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes).
LES GRAFIESLes consonants oclusives
A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents: 1. En posició final de paraula després de vocal o diftong tònics s’escriu l’oclusiva sorda corresponent, sense tenir en compte altres paraules derivades: P > sap, concep, cap, llop, rep, etc. Malgrat: saber, concebre, cabota, lloba, etc. T > pot, prat, buit, salut, nebot, paret, etc. Malgrat: poder, prada, saludat, neboda, aparedar. C > amic, bec, dic, afalac, plec, poruc, feixuc, etc. Malgrat: amiga, bega, diga, afalagar, poruga... Algunes excepcions (bàsicament cultismes i estrangerismes) són: Carib, snob, Jacob, adob, cub, club, tub...; fred, sud, quid, almud, fluid, Alfred, David, Bagdad i paraules femenines acabades en –itud, -etud (quietud, multitud...); pedagog, estrateg, mag... 2. A final de paraula després de vocal àtona o de consonant escriurem la mateixa grafia que apareix en els derivats o mots de la mateixa família lèxica: P > serp (serpent), llamp (llampec), pòlip (polipós)... B > àrab (Aràbia), tomb (tombar), verb (verbal)... T > sort (sortejar), fart (fartó), esvelt (esveltesa)... D > ràpid (rapidesa), sord (sordesa)... C > clàssic (clàssica), marc (emmarcar)... G > càstig (castigar), fang (fangós), llarg (llarga). EXCEPCIONS: - La 1a persona del present d’indicatiu és amb –c: aprenc, estenc, tinc, fonc, etc. - Una sèrie de paraules: ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, ròssec,... Recordem que tots els gerundis acaben en –t: anant, perdent, tenint... I hi ha també adjectius i substantius acabats en –and, -end, que coincideixen amb el castellà: sumand, minuend, nefand, dividend, reverend, etc. 3. En posició final de síl·laba, a l’inici o enmig de paraula, convé tenir presents els aplecs següents:P Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt- capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte B Inicial i medial en: ab-, ob-, sub- absent, objecte, obscur, subjecte T Inicial en: atz-, atl-, atm- atzar, atzavara, atles, atmosfèric D Inicial en : ad- addicció, adduir C Inicial i medial davant: c, s, t, z accepció, succés, delicte, èczema G Inicial i medial davant: d, g, m, n amígdala, sagnar, suggestió, augment
ACTIVITAT1. Col·loca la consonant oclusiva corresponent:llo_ fre_ pare_ afala_ aba_ joventu_ estóma_ ràpi_ fàsti_ quietu_ demago_ heral_ actitu_ su_ aràbi_ poru_ se_ partíci_ càsti_ esno_ ver_ manya_ fon_ àne_ poli_ estrate_ pedago_ salu_ espàrre_ càrre_
L’oposició oclusiva / fricativa (b/v) En moltes llengües romàniques (francés, italià, etc.) es produeix l’oposició entre el fonema /b/ (bilabial oclusiu sonor) i el fonema /v/ (labiodental fricatiu sonor). Aquesta distinció, encara ben viva en gran part del domini lingüístic català, permet distingir en la pronúncia paraules com bellesa/vellesa, bena/vena, beure/veure, baca/vaca, botar/votar... Però, sovint es produeix la confusió entre la grafia b i la grafia v, sobretot en els parlars que han perdut la distinció fonètica entre tots dos fonemes.
Cal tenir en compte, però, que de vegades hi ha pseudoderivats, que no provenen d’una paraula patrimonial, sinó directament del llatí (cultismes): avortar (abortivitat), berruga (verrucària), calb (calvície), cervell (cerebral), corba (curvatura), deure (dèbit), moure (mòbil), sa vi (saberut)... Paraules amb b: acabar, arribar, baró, basc, bena, berruga, biga, Biscaia, bolcar, bufeta, calb, corb, mòbil, oblidar, rebentar, rebolcar, riba, saba, trobador, etc. Paraules amb v: advocat, alcova, almívar, aprovar, avall, avet avorrir, avortar, canvi, cavall, covard, esvelt, gavardina, govern, gravar, haver, pavelló, provar, savi, taverna, travar, trèvol, vernís, voltor, etc.
ACTIVITATS 2. Col·loca les grafies corresponents de les consonants bilabials, dentals o velars:
o_blidar tram_ia can_iar a_anç xo_ cor_a du_te su_il pessi_ tràfe_ casca_ell tro_ador almí_ar ca_aller ro_ell a_ecte _iga escara_at màne_ ga_ardina llampe_ gra_ar espa_ilar em_enar a_orrir trè_ol parlà_eu ja_elina _edell _oltor Córdo_a ra_al _ernissar sa_ó pròle_ su_ tal_ mo_ilitat lla_i pa_elló ta_erna càsti_ a_anç re_ co_ard pro_ador o_scur si_ella
3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent: - Aquell su_jecte vivia a_stret en o_scures su_tileses. - Esta_a a_orrit de tantes pro_es de gra_ació. - Aca_a d’arri_ar l’ad_ocat amb un aire desim_olt. - Ca_ficat com estaves, has tingut un la_sus i ho has ca_girat tot. - L’à_ia passeja_a amunt i a_all tota can_iada, per les anè_dotes que ha_ia sentit. - No co_sa_a el sentit de les seues conje_tures. - Ma_dalena s’ac_elerava quan Lluís li gra_a_en programes su_erents. - Tre_alla_a en un assum_te esplèndi_ que l’ha_ia ca_tivat de so_te. - Evitar la corru_ció del llenguatge és una tasca ca_dal per als escriptors.
Exemples | Excepcions | |
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes. | menjaré, pretén, després, camió, torró... | terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... |
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes. | crèdit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... | Verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...) estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... |
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules esdrúixoles. | gènere, pèrdua, memòria, València... | fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega... verbs de la 2a conj. (córrega...) |
Les grafies e i o representen dos sons diferents:
Casos en què la e és oberta:
P | Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt- | capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte |
B | Inicial i medial en: ab-, ob-, sub- | absent, objecte, obscur, subjecte |
T | Inicial en: atz-, atl-, atm- | atzar, atzavara, atles, atmosfèric |
D | Inicial en : ad- | addicció, adduir |
C | Inicial i medial davant: c, s, t, z | accepció, succés, delicte, èczema |
G | Inicial i medial davant: d, g, m, n | amígdala, sagnar, suggestió, augment |
llo_ | fre_ | pare_ | afala_ | aba_ |
joventu_ | estóma_ | ràpi_ | fàsti_ | quietu_ |
demago_ | heral_ | actitu_ | su_ | aràbi_ |
poru_ | se_ | partíci_ | càsti_ | esno_ |
ver_ | manya_ | fon_ | àne_ | poli_ |
estrate_ | pedago_ | salu_ | espàrre_ | càrre_ |
o_blidar | tram_ia | can_iar |
a_anç | xo_ | cor_a |
du_te | su_il | pessi_ |
tràfe_ | casca_ell | tro_ador |
almí_ar | ca_aller | ro_ell |
a_ecte | _iga | escara_at |
màne_ | ga_ardina | llampe_ |
gra_ar | espa_ilar | em_enar |
a_orrir | trè_ol | parlà_eu |
ja_elina | _edell | _oltor |
Córdo_a | ra_al | _ernissar |
sa_ó | pròle_ | su_ |
tal_ | mo_ilitat | lla_i |
pa_elló | ta_erna | càsti_ |
a_anç | re_ | co_ard |
pro_ador | o_scur | si_ella |
3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
APRENEM MÉS
⇒ Cal fer exercicis d’accentuació i dièresi (fotocòpies).
⇒ Exercicis de grafies (vocalisme i grafies fricatives alveolars).
⇒ Examen de la CIEACOVA.
⇒ Exercicis de grafies (vocalisme i grafies fricatives alveolars).
⇒ Examen de la CIEACOVA.
⇒ REDACCIÓ.
Repàs i pràctica de grafies:
PRONOMS FEBLES
EXERCICIS DE PRONOMS RELATIUS (SOLUCIONS)
1. a) a què, a les quals b) de què, dels quals c) dels que d) que e) les que f) de qui, de la qual / on g) raó per la qual h) en què, en els quals.
2. a) La xica que treballa a la comissaria és veïna meua.
b) La pintura que vaig comprar en les rebaixes m’ha donat un bon resultat.
c) El partit que ha organitzat l’associació de veïns ha tingut una bona acollida.
3. a) conjunció b) pronom c) conjunció d) pronom e) conjunció f) pronom.
4. a) la que b) que c) a qui d) la qual cosa e) que f) en què g) a què h) per on i) que j) de la qual k) de qui l) el que m) cosa que n) amb què o) en què.
5. a) amb un xic la mare del qual b) els pintors dels quals c) el jardí del qual d) la piscina del qual.
6. a) a qui b) on c) que d) de qui e) que f) que g) a qui.
7. a) correcta b) amb què/amb els quals c) on/en què/en la qual d) correcta e) en què/ en el qual f) amb què/amb la qual.
(3a setmana /NOVEMBRE'23)
ELS
PRONOMS FEBLES (II): CC, CRV I PREDICATIU
EL
COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL
Els
complements circumstancials indiquen les circumstàncies en què es produeix
l’acció del verb. Aquestes circumstàncies poden ser de temps, de lloc, de
manera, d’instrument, de finalitat...
Van arribar
amb retard (CC de temps)
Van treballar
de valent (CC de manera)
Van estiuejar
a la platja (CC de lloc)
Van vindre amb cotxe (CC d’instrument)
SUBSTITUCIÓ
PRONOMINAL DELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS
Com a norma
general, els complements circumstancials són substituïts pel pronom hi, llevat d’un únic cas: si el
complement és introduït per la preposició DE, és substituït per en (n’ / ‘n / -ne).
Demà tornaran
al poble → Demà hi tornaran
He dut el
cotxe al garatge → Hi he dut el cotxe
He tret el
cotxe del garatge → N’he tret el cotxe
Cal tenir en
compte, però, que el CC de manera és substituït sempre pel pronom hi (-hi) i el
podreu localitzar preguntant-vos com es fa l’acció.
Pau
treballava de valent → Pere hi
treballava.
Marc, camina
de pressa, per favor! → Marc, camina-hi,
per favor
EL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL
Hi ha certs verbs que exigeixen (regeixen) la
presència de complements introduïts per una preposició determinada. Per això,
aquests complements s’anomenen preposicionals o de règim verbal. Ex.:
La teua cosina s’ha acostumat al soroll del trànsit. (La teua
cosina s’hi ha acostumat).
Estic d’acord amb la vostra proposta. (Hi estic d’acord).
Contribuirem a l’eliminació dels residus tòxics. (Hi contribuirem).
Ací teniu alguns dels verbs que admeten aquest complement:
Complement amb A
Complement amb EN
Complement amb DE
Complement amb AMB
accedir, contribuir, excitar, procedir, renunciar, acostumar-se,
arriscar-se, exposar-se, dedicar-se...
pensar, tardar, vacil·lar, afanyar-se, complaure’s, entossudir-se,
exercitar-se, delitar-se, interessar-se, confiar...
aprendre, parlar, saber, recordar-se, oblidar-se, riure’s, adonar-se,
burlar-se, abstenir-se, queixar-se...
avenir-se, fer-se, estar d’acord,
amenaçar...
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL
Per a substituir un complement de règim verbal tenim dos pronoms: en, hi.
• Usem en (n’ / ‘n / -ne) quan la preposició és de. Ex.: No es recorda
de res. No se’n recorda. Parlava de tot un poc. En parlava.
• Usem hi per a totes les altres preposicions. Ex.: Renunciaré al càrrec.
Hi renunciaré. Pensa en això que et vaig dir.
Pensa-hi.
Quan
substituïm una proposició introduïda per la conjunció que davant de la qual la preposició s’ha omés, es fa la substitució tenint en compte la preposició implícita. Exemples:
•No t’oblides del viatge. = No te n’oblides.
•No t’oblides que
tens un viatge = No te n’oblides.
També, cal recordar que les proposicions substantives
d'infinitiu només poden anar introduïdes per les preposicions a o de. Per tant, si el verb regeix
una preposició diferent (en, amb), cal substituir-la per una d’aquestes,
però haurem de tenir en compte la preposició original
quan fem la substitució pronominal. Exemple:
•Confiava en la seua innocència. Hi confiava.
•Confiava de ser innocent. Hi confiava.
EL COMPLEMENT PREDICATIU
És semblant al CCM, però en aquest cas modifica dos elements de l’oració,
ja que el predicatiu complementa alhora el verb i el subjecte de la
frase, o bé el verb i el complement directe. Si és un adjectiu, aquest complement
concorda amb el subjecte o amb el complement directe en gènere i nombre:
Rosa passejava amoïnada. → el
predicatiu concorda amb el subjecte
Els alumnes troben la lliçó complicada. → el predicatiu
concorda amb el complement directe.
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL PREDICATIU
Els verbs predicatius tornar-se, trobar-se, arribar, resultar, fer-se...
substitueixen el complement pel pronom HI
Vingué molt cansada? –Hi
vingué.
Pep arribà molt content
a casa> Pep hi arribà a casa.
Vicent sempre va brut
> Vicent sempre hi va.
Alguns verbs que poden dur complement predicatiu són:
Verbs amb complement predicatiu i exemples
Tornar-se
El vi s’ha tornat agre.
Fer-se
Aquella poma s’ha fet malbé.
Quedar-se
Robert es va quedar esblaiat en saber la notícia.
Romandre
Els alumnes romanien drets al passadís.
Trobar-se
Mireia es trobava il·lusionada.
Presentar-se
La reunió s’havia presentat animada.
Anar
El xiquet sempre va brut.
Resultar
El partit va resultar interessant
Trobar
Anna trobava la seua amiga esgotada.
Arribar
Els corredors arribaran exhausts a la meta.
Considerar
El jurat considerà la novel·la meravellosa.
Aparéixer
El gos va aparèixer esprimatxat.
Però, amb els verbs:
fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar, el complement
predicatiu se substitueix pel pronom EN
Xavier s’ha fet actor
> Xavier se n’ha fet
Em diuen Jordi. A tu també
te’n diuen?
ATRIBUT
Si és definit EL, LA
ELS, LES
Pere és el metge del
poble > Pere l’és.
Tant si és definit com
indefinit es pot subtituir per HO
Pere és metge > Pere
ho és.
Pere és el metge del
poble > Pere ho és
Per a donar èmfasi
(partitiu) EN
Mira que n’ets, de
llest!
Si n’estic, de farta!
LES GRAFIES➲ VOCALISMEVacil·lacions
en el vocalisme àton.-
La
interferència del castellà fa que moltes paraules del valencià s’escriguen
incorrectament. A continuació, tens una graella amb les paraules més habituals
que presenten aquesta interferència.
Han de portar a
afaitar
ambaixada
avaluar
arravatar
assassí
avaria
extraversió
latrina
maragda
picaporta
posa
rancor
sanefa
Sardenya
triada
avantatge
Han de portar e
assemblea
ametista
enyorar
fermesa
ebenista
metre
santedat
monestir
següent
ràfega
monestir
efeminat
Empar
eruga
estendard
javelina
esternudar
gelea
litre
meravella
seguretat
sergent
vernís
revenja
estella
enginyer
genet
tenebres
Han de portar i
ambigüitat
antiguitat
contemporània
contenidor
ciment
declivi
diabetis
línia
eclipsi
nucli
mantenidor
ordinador
Tunis
sobirania
làctia
penis
Han de portar o
aixovar
capítol
govern
fonament
assortir
cartolina
avorrir
complir
cobrir
cònsol
estoig
escrúpol
atordir
bordell
botifarra
brúixola
escàndol
Borriana
Bordeus
colobra
croada
durador
escodrinyar
gropa
Hongria
esdrúixol
Joan
joguet
joventut
polir
polsar
rètol
estrafolari
expenedoria
pèndol
nodrir
podrir
retolador
rigorós
romanés
sofrir
triomfar
rossinyol
sospir
tamboret
temorós
Terol
tomba
Han de portar u
muntar
trofeu
ateneu
escull
bufetada
fetus
muntanya
supèrbia
butxaca
focus
porus
ritu
tipus
turment
tramuntana
suportar
sufocar
fòrum
sèrum
cacau
Per
una altra banda, heu de tenir en compte que es poden produir alternances
vocàliques en paraules de la mateixa família lèxica, perquè algunes d’aquestes
paraules fan els derivats a partir del mot llatí (cultisme).
Mot
original
Pseudoderivat
Mot
original
Pseudoderivat
boca
bucal
títol
titular
capítol
capitular
corba
curvatura,
curvilini
doble
duplicar
món
mundial
dolç
dulcificar,
edulcorar
jove
juvenil
EXERCICIS. 1. Completa les paraules següents amb les vocals a, e.
__mbaixada disfr__ssar av__ria __mparar
r__ncor s__nefa g__lea s__rbatana
am__tista est__rnudar m__lenconia picaport__
2. Completa les paraules amb les vocals i, o, u.
contemporàn__a diabet__s nucl__ at__rdir
ambigü__tat rit__ b__fetada trofe__
cal__rós b__tlletí esc__drinyar lín__a
t__rbar eclips__ s__bornar rig__rós
3. Completa les paraules amb les vocals que corresponga.
• eb nista • feminat •
cal rós • sob rania • esc ll • mparar
• nyorar • ruga • b
tlletí • ràf ga • sèr m • est rnudar
• jav lina • durad r • m
ravella • mon stir • respl ndor • g vernamental • j ventut
• rev nja • s pèrbia • s
rgent • tamb ret • v rnís • ass mblea • s born
• conten dor • decliv •
esc drinyar • des mboltura • c mplir • diabet s
• eclips •pènd l • p lir
• rèt l • gal ó • s spir • ret lador
• nfermeria • lín a •
rig rós • momentàn a • nucl • m ntanya •
ord nador • s focar
4 Corregiu en les frases següents els errors ortogràfics vocàlics que
hi trobeu.
a) El
cònsul d’Hungria parlava amb desenvoltura i tenia un aspecte molt juvenil. cònsol, Hongria, desimboltura
b)
M’han diagnosticat una diabetes i, a més, m’ha eixit un furúncul. diabetis, furóncol
c)
Hem de montar la prestatgeria al saló i col·locar el foco de llum al sostre. muntar, focus
d) El
declive de l’Imperi Romà és paradigmàtic en l’antigüetat. declivi, antiguitat
e) El
mondial de futbol ha representat un gran aventatge econòmic per a aquell país. mundial, avantatge
f)
Anyore la seguritat que teníem durant la meua infantesa. enyore, seguretat
g) El
campeonat de llançament de javalina se celebrarà a Rumania. campionat, javelina, Romania
- ➲ Ortografia: la essa sorda i la essa sonora.En la nostra llengua poden correspondre a la grafia s dos sons diferents, un de sord, equivalent a la pronúncia castellana de /s/, i un altre de sonor, també existent en altres llengües europees com el francés o el portugués. D’aquesta manera, podem veure com no es pronuncia igual la s en les paraules casa i sonar.El so sord /s/
Aquest so, equivalent a la pronúncia castellana de /s/, pot ser representat en la nostra llengua mitjançant diverses grafies, segons veus en el quadre següent:A principi de paraula C + e, i (ceba, cigró) Ç: mai a principi de paraula S (sivella, sord) Entre consonant i vocal i viceversa C + e, i (comencen, narcís) Ç + a, o, u (començar, cançó) S (dansa, molsa) Entre vocals C + e, i (races, edició) Ç + a, o, u (puça, caçador) S (Només en alguns casos de prefixació i sufixació: asimètric, antesala, homosexual...) SS (tassa, passota) A final de paraula Ç (feliç, capaç) S (pastís, esbós)
El so sonor /z/ Aquest so, a diferència de /s/, no existeix en castellà. Podem reconéixer-lo en les paraules que el contenen per la forma en què l’escrivim:A principi de paraula
Z(zenit, zona, zebra, zoomorf…) Entre consonant i vocal i viceversa (pinzell, colze, Alzira…) Excepció: derivats de dins (endinsar), fons (enfonsar) i trans (transistor) Entre vocals S (casa, posar, andalusos, brisa) Excepcions: mots d’origen grec com amazona, trapezi, topazi, esquizofrènic, nazista i en paraules derivades de zoo- (paleozoic, protozou, espermatozoide)
CLAUS
1. ambaixada disfressar avaria amparar rancor sanefa gelea sarbatana ametista esternudar malenconia picaporta
2.contemporània diabetis nucli atordir ambigüitat ritu bufetada trofeu calorós butlletí escodrinyar línia torbar eclipsi subornar rigorós
3. ebenista efeminat calorós sobirania escull emparar enyorar eruga butlletí ràfega sèrum esternudar javelina durador meravella monestir resplendor governamental joventut revenja supèrbia sergent tamboret vernís assemblea suborn contenidor declivi escodrinyar desimboltura complir diabetis eclipsi pèndol polir rètol galió sospir retolador infermeria línia rigorós momentània nucli muntanya ordinador sufocar
EXERCICIS DE PRONOMS RELATIUS (SOLUCIONS)
1. a) a què, a les quals b) de què, dels quals c) dels que d) que e) les que f) de qui, de la qual / on g) raó per la qual h) en què, en els quals.
2. a) La xica que treballa a la comissaria és veïna meua.
b) La pintura que vaig comprar en les rebaixes m’ha donat un bon resultat.
c) El partit que ha organitzat l’associació de veïns ha tingut una bona acollida.
3. a) conjunció b) pronom c) conjunció d) pronom e) conjunció f) pronom.
4. a) la que b) que c) a qui d) la qual cosa e) que f) en què g) a què h) per on i) que j) de la qual k) de qui l) el que m) cosa que n) amb què o) en què.
5. a) amb un xic la mare del qual b) els pintors dels quals c) el jardí del qual d) la piscina del qual.
6. a) a qui b) on c) que d) de qui e) que f) que g) a qui.
7. a) correcta b) amb què/amb els quals c) on/en què/en la qual d) correcta e) en què/ en el qual f) amb què/amb la qual.
ELS
PRONOMS FEBLES (II): CC, CRV I PREDICATIU
EL
COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL
Els
complements circumstancials indiquen les circumstàncies en què es produeix
l’acció del verb. Aquestes circumstàncies poden ser de temps, de lloc, de
manera, d’instrument, de finalitat...
Van arribar
amb retard (CC de temps)
Van treballar
de valent (CC de manera)
Van estiuejar
a la platja (CC de lloc)
Van vindre amb cotxe (CC d’instrument)
SUBSTITUCIÓ
PRONOMINAL DELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS
Com a norma
general, els complements circumstancials són substituïts pel pronom hi, llevat d’un únic cas: si el
complement és introduït per la preposició DE, és substituït per en (n’ / ‘n / -ne).
Demà tornaran
al poble → Demà hi tornaran
He dut el
cotxe al garatge → Hi he dut el cotxe
He tret el
cotxe del garatge → N’he tret el cotxe
Cal tenir en
compte, però, que el CC de manera és substituït sempre pel pronom hi (-hi) i el
podreu localitzar preguntant-vos com es fa l’acció.
Pau
treballava de valent → Pere hi
treballava.
Marc, camina
de pressa, per favor! → Marc, camina-hi,
per favor
EL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL
Hi ha certs verbs que exigeixen (regeixen) la
presència de complements introduïts per una preposició determinada. Per això,
aquests complements s’anomenen preposicionals o de règim verbal. Ex.:
La teua cosina s’ha acostumat al soroll del trànsit. (La teua
cosina s’hi ha acostumat).
Estic d’acord amb la vostra proposta. (Hi estic d’acord).
Contribuirem a l’eliminació dels residus tòxics. (Hi contribuirem).
Ací teniu alguns dels verbs que admeten aquest complement:
Complement amb A |
Complement amb EN |
Complement amb DE |
Complement amb AMB |
accedir, contribuir, excitar, procedir, renunciar, acostumar-se,
arriscar-se, exposar-se, dedicar-se... |
pensar, tardar, vacil·lar, afanyar-se, complaure’s, entossudir-se,
exercitar-se, delitar-se, interessar-se, confiar... |
aprendre, parlar, saber, recordar-se, oblidar-se, riure’s, adonar-se,
burlar-se, abstenir-se, queixar-se... |
avenir-se, fer-se, estar d’acord,
amenaçar... |
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL
Per a substituir un complement de règim verbal tenim dos pronoms: en, hi.
• Usem en (n’ / ‘n / -ne) quan la preposició és de. Ex.: No es recorda de res. No se’n recorda. Parlava de tot un poc. En parlava.
• Usem hi per a totes les altres preposicions. Ex.: Renunciaré al càrrec.
Hi renunciaré. Pensa en això que et vaig dir.
Pensa-hi.
Quan
substituïm una proposició introduïda per la conjunció que davant de la qual la preposició s’ha omés, es fa la substitució tenint en compte la preposició implícita. Exemples:
•No t’oblides del viatge. = No te n’oblides.
•No t’oblides que
tens un viatge = No te n’oblides.
També, cal recordar que les proposicions substantives
d'infinitiu només poden anar introduïdes per les preposicions a o de. Per tant, si el verb regeix
una preposició diferent (en, amb), cal substituir-la per una d’aquestes,
però haurem de tenir en compte la preposició original
quan fem la substitució pronominal. Exemple:
•Confiava en la seua innocència. Hi confiava.
•Confiava de ser innocent. Hi confiava.
EL COMPLEMENT PREDICATIU
És semblant al CCM, però en aquest cas modifica dos elements de l’oració,
ja que el predicatiu complementa alhora el verb i el subjecte de la
frase, o bé el verb i el complement directe. Si és un adjectiu, aquest complement
concorda amb el subjecte o amb el complement directe en gènere i nombre:
Rosa passejava amoïnada. → el
predicatiu concorda amb el subjecte
Els alumnes troben la lliçó complicada. → el predicatiu
concorda amb el complement directe.
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL PREDICATIU
Els verbs predicatius tornar-se, trobar-se, arribar, resultar, fer-se...
substitueixen el complement pel pronom HI
Vingué molt cansada? –Hi
vingué.
Pep arribà molt content
a casa> Pep hi arribà a casa.
Vicent sempre va brut
> Vicent sempre hi va.
Alguns verbs que poden dur complement predicatiu són:
|
Verbs amb complement predicatiu i exemples |
Tornar-se |
El vi s’ha tornat agre. |
Fer-se |
Aquella poma s’ha fet malbé. |
Quedar-se |
Robert es va quedar esblaiat en saber la notícia. |
Romandre |
Els alumnes romanien drets al passadís. |
Trobar-se |
Mireia es trobava il·lusionada. |
Presentar-se |
La reunió s’havia presentat animada. |
Anar |
El xiquet sempre va brut. |
Resultar |
El partit va resultar interessant |
Trobar |
Anna trobava la seua amiga esgotada. |
Arribar |
Els corredors arribaran exhausts a la meta. |
Considerar |
El jurat considerà la novel·la meravellosa. |
Aparéixer |
El gos va aparèixer esprimatxat. |
Però, amb els verbs:
fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar, el complement
predicatiu se substitueix pel pronom EN
Xavier s’ha fet actor
> Xavier se n’ha fet
Em diuen Jordi. A tu també
te’n diuen?
ATRIBUT
Si és definit EL, LA
ELS, LES
Pere és el metge del
poble > Pere l’és.
Tant si és definit com
indefinit es pot subtituir per HO
Pere és metge > Pere
ho és.
Pere és el metge del
poble > Pere ho és
Per a donar èmfasi
(partitiu) EN
Mira que n’ets, de
llest!
Si n’estic, de farta!
-
La interferència del castellà fa que moltes paraules del valencià s’escriguen incorrectament. A continuació, tens una graella amb les paraules més habituals que presenten aquesta interferència.
Han de portar a
afaitar
ambaixada
avaluar
arravatar
assassí
avaria
extraversió
latrina
maragda
picaporta
posa
rancor
sanefa
Sardenya
triada
avantatge
Han de portar e
assemblea
ametista
enyorar
fermesa
ebenista
metre
santedat
monestir
següent
ràfega
monestir
efeminat
Empar
eruga
estendard
javelina
esternudar
gelea
litre
meravella
seguretat
sergent
vernís
revenja
estella
enginyer
genet
tenebres
Han de portar i
ambigüitat
antiguitat
contemporània
contenidor
ciment
declivi
diabetis
línia
eclipsi
nucli
mantenidor
ordinador
Tunis
sobirania
làctia
penis
Han de portar o
aixovar
capítol
govern
fonament
assortir
cartolina
avorrir
complir
cobrir
cònsol
estoig
escrúpol
atordir
bordell
botifarra
brúixola
escàndol
Borriana
Bordeus
colobra
croada
durador
escodrinyar
gropa
Hongria
esdrúixol
Joan
joguet
joventut
polir
polsar
rètol
estrafolari
expenedoria
pèndol
nodrir
podrir
retolador
rigorós
romanés
sofrir
triomfar
rossinyol
sospir
tamboret
temorós
Terol
tomba
Han de portar u
muntar
trofeu
ateneu
escull
bufetada
fetus
muntanya
supèrbia
butxaca
focus
porus
ritu
tipus
turment
tramuntana
suportar
sufocar
fòrum
sèrum
cacau
Per una altra banda, heu de tenir en compte que es poden produir alternances vocàliques en paraules de la mateixa família lèxica, perquè algunes d’aquestes paraules fan els derivats a partir del mot llatí (cultisme).
Mot original
Pseudoderivat
Mot original
Pseudoderivat
boca
bucal
títol
titular
capítol
capitular
corba
curvatura, curvilini
doble
duplicar
món
mundial
dolç
dulcificar, edulcorar
jove
juvenil
EXERCICIS. 1. Completa les paraules següents amb les vocals a, e.
__mbaixada disfr__ssar av__ria __mparar
r__ncor s__nefa g__lea s__rbatana
am__tista est__rnudar m__lenconia picaport__
2. Completa les paraules amb les vocals i, o, u.
contemporàn__a diabet__s nucl__ at__rdir
ambigü__tat rit__ b__fetada trofe__
cal__rós b__tlletí esc__drinyar lín__a
t__rbar eclips__ s__bornar rig__rós
3. Completa les paraules amb les vocals que corresponga.
• eb nista • feminat • cal rós • sob rania • esc ll • mparar
• nyorar • ruga • b tlletí • ràf ga • sèr m • est rnudar
• jav lina • durad r • m ravella • mon stir • respl ndor • g vernamental • j ventut
• rev nja • s pèrbia • s rgent • tamb ret • v rnís • ass mblea • s born
• conten dor • decliv • esc drinyar • des mboltura • c mplir • diabet s
• eclips •pènd l • p lir • rèt l • gal ó • s spir • ret lador
• nfermeria • lín a • rig rós • momentàn a • nucl • m ntanya • ord nador • s focar4 Corregiu en les frases següents els errors ortogràfics vocàlics que hi trobeu.
a) El cònsul d’Hungria parlava amb desenvoltura i tenia un aspecte molt juvenil. cònsol, Hongria, desimboltura
b) M’han diagnosticat una diabetes i, a més, m’ha eixit un furúncul. diabetis, furóncol
c) Hem de montar la prestatgeria al saló i col·locar el foco de llum al sostre. muntar, focus
d) El declive de l’Imperi Romà és paradigmàtic en l’antigüetat. declivi, antiguitat
e) El mondial de futbol ha representat un gran aventatge econòmic per a aquell país. mundial, avantatge
f) Anyore la seguritat que teníem durant la meua infantesa. enyore, seguretat
g) El campeonat de llançament de javalina se celebrarà a Rumania. campionat, javelina, Romania
- ➲ Ortografia: la essa sorda i la essa sonora.En la nostra llengua poden correspondre a la grafia s dos sons diferents, un de sord, equivalent a la pronúncia castellana de /s/, i un altre de sonor, també existent en altres llengües europees com el francés o el portugués. D’aquesta manera, podem veure com no es pronuncia igual la s en les paraules casa i sonar.El so sord /s/Aquest so, equivalent a la pronúncia castellana de /s/, pot ser representat en la nostra llengua mitjançant diverses grafies, segons veus en el quadre següent:A principi de paraulaC + e, i (ceba, cigró)Ç: mai a principi de paraulaS (sivella, sord)Entre consonant i vocal i viceversaC + e, i (comencen, narcís)Ç + a, o, u (començar, cançó)S (dansa, molsa)Entre vocalsC + e, i (races, edició)Ç + a, o, u (puça, caçador)S (Només en alguns casos de prefixació i sufixació: asimètric, antesala, homosexual...)SS (tassa, passota)A final de paraulaÇ (feliç, capaç)S (pastís, esbós)El so sonor /z/Aquest so, a diferència de /s/, no existeix en castellà. Podem reconéixer-lo en les paraules que el contenen per la forma en què l’escrivim:A principi de paraulaZ(zenit, zona, zebra, zoomorf…)Entre consonant i vocal i viceversa(pinzell, colze, Alzira…)Excepció: derivats de dins (endinsar), fons (enfonsar) i trans (transistor)Entre vocalsS (casa, posar, andalusos, brisa)Excepcions: mots d’origen grec com amazona, trapezi, topazi, esquizofrènic, nazista i en paraules derivades de zoo- (paleozoic, protozou, espermatozoide)CLAUS
1. ambaixada disfressar avaria amparar rancor sanefa gelea sarbatana ametista esternudar malenconia picaporta
2.contemporània diabetis nucli atordir ambigüitat ritu bufetada trofeu calorós butlletí escodrinyar línia torbar eclipsi subornar rigorós
3. ebenista efeminat calorós sobirania escull emparar enyorar eruga butlletí ràfega sèrum esternudar javelina durador meravella monestir resplendor governamental joventut revenja supèrbia sergent tamboret vernís assemblea suborn contenidor declivi escodrinyar desimboltura complir diabetis eclipsi pèndol polir rètol galió sospir retolador infermeria línia rigorós momentània nucli muntanya ordinador sufocar
APRENEM MÉS
⇒ Examen de CIEACOVA (GENER '19).
⇒ Redacció (300 paraules).
PRONUNCIACIÓ
LES CONSONANTS FRICATIVES ALVEOLARS
Les consonants fricatives
alveolars poden ser sonores o sordes (com en castellà), si vibren o no les
cordes vocals. La pronunciació com a consonant sorda [s] es pot representar per
diverses grafies: s (suc, pansa, pastís); ss (passadís,
classe, massa); c (vèncer, cirera, cendra); i ç (cançó,
feliç, enyorança).
La pronunciació com a
consonant sonora [z] es pot representar per la grafia s (dosi,
desembre, posar); o per z (bronze, senzill, ozó); també es
pronuncien sonors els grups tz (setze, organitzar), i zz (pizza).
A l’hora de pronunciar
aquestes consonants, cal diferenciar clarament la pronunciació de les
realitzacions sonores de les sordes. D’acord amb la pronúncia estàndard, cal
tindre en compte les realitzacions següents:
1. El dígraf tz del
sufix -itzar i derivats té una pronunciació sonora i es pot pronunciar
com a [dz] o simplement com a [z]. En la resta de casos es pronuncia com a
[dz].
Llegiu en veu alta les
paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació del dígraf tz.
realitzar, localitzar,
cotitzar, cotització, autoritzar, autorització, analitzar, agilitzar; dotze,
dotzena, tretze, setze, atzucac, botzina, guitza, horitzó, magatzem, metzina,
muetzí.
2. Cal pronunciar el so sonor
[z] i evitar-ne l’ensordiment.
Llegiu en veu alta les
paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació de les consonants s, z,
ja que totes s’han de pronunciar sonores.
onze, quinze, bronze, alzina,
polze, colze, àzim, zoo, benzina, crisi, bellesa, xinesa, il·lusió, admesa,
rosa, trànsit, enfonsar, endinsar.
3. En els grups ex- i inex-
a principi de paraula i seguit de vocal o consonant sonora, la x es
pronuncia sonora com a [gz].
Llegiu en veu alta les
paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació del grup inicial -ex /
-inex-.
exemple, examen, exercici,
èxode, exacta, exabrupte, exaltació, inexacte, exhortar, exdiputat.
4. Les consonants s i ç
a final de paraula sonen [s] sorda, però quan es pronuncien enllaçades amb la
paraula següent, i aquesta comença per vocal o consonant sonora, es pronuncien
com a sonores [z].
Llegiu en veu alta les paraules següents.
Fixeu-vos en la pronunciació de les consonants s i ç a final de
paraula (van enllaçades a la paraula contigua i la pronunciació és sonora).
els amics, els arbres, els ous, braç esquerre, les ones,
dolç avís.
PRONÚNCIES INCORRECTES DE LES
CONSONANTS FRICATIVES ALVEOLARS (ESSA SORDA [S] I ESSA SONORA [Z])
Els sons fricatius alveolars
· Cal
evitar pronunciar com a sonores realitzacions que són sordes.
Llegiu en veu alta les paraules següents.
Fixeu-vos en la pronunciació de les consonants s, ss, c, ç (totes sonen
sordes).
missió, expressió, repressió, comissió, consell, sessió,
funció.
· S’ha
de tenir un esment especial en la pronunciació dels sons fricatius alveolars
(essa sorda [s] i essa sonora [z] en els casos següents:
- Es pronuncien amb essa sorda
[s]:
a) Les paraules acabades amb
el sufix -essa: batlessa, metgessa...
b) Les paraules acabades en -gressió,
-missió i -pressió (i derivats): agressió / agressivitat;
comissió / comissionat; depressió / depressiu...
c) Paraules com: agressiu,
Brussel·les, dissoldre, discussió...
- Es pronuncien amb essa
sonora [z]:
a) Paraules compostes amb fons,
dins i trans davant vocal: endinsar, enfonsar, transitar...
b) Paraules com Andalusia,
Àsia, cervesa, fase...
La grafia ens ajuda a saber
com es pronuncia el so. Així, en aquests casos (assemblea, sessió, assassí...), la doble essa entre vocals (ss)
indica que el so és sord, mentre que una sola essa entre vocals (s)
indica que el so és sonor.
RECORDEU!
En produir el so de essa
sonora, les cordes vocals vibren i el so és semblant al brunzit dels insectes;
en canvi, quan és sorda, les cordes no vibren i el so és com un xiuxiueig,
semblant a l’onomatopeia de demanar silenci.
ELS PRONOMS FEBLES (CLAUS. EXERCICIS)
Ex. 24
a) Te’n vens? b) Te n’enviaré. c) Ja se’l sap d) Me l’han donat.
Ex. 25
a) Me la instal·la. b) Li la untaré. c) Se l’unta. d) Ens l’explica.
Ex. 26
Me l’envia, te’l pagaré, me’l prenc, te’l deixaré, se l’emporta, ens el regala, us el reserve, el l’arregla, li l’ha trencat, me’n vaig // guarda-te’l, ompliu-me’n, ves-te’n, ha d’anar-se’n, emporta-te’n, passeu-me’l, torneu-li-la, ha de tallar-se’l, han de menjar-se’n, deixeu-li’n.
Ex. 27
Se citaven, se sumen, es ven, morir-se, afaitar-se, s’escriu, se sol·licita, se situa, es lloga, riure’s, recordar-se, s’ha venut.
Ex. 20
a) Envia-li’n un b) Col·loca-la-hi c) Conteu-me’n un d) Els les dictava e) Recordeu-li-la f) Mengeu-vos-ho g) Te’l deixaré h) Copia-te’ls.
Ex. 21
b) Vicent ens l’enviarà.
c) Us ho empaquetarem.
d) Laura els els reparteix.
e) Elisa t’ho prepara.
f) Marta va confessar-nos-ho.
g) Li’l portaré.
Ex. 22
b) Torna-li-la.
c) Ferran els la vol vendre.
d) Li ho has explicat?
e) Els les injectava.
f) Jordi els en ven.
g) Pasqual li n’ha pintat un.
h) Els els he repartits.
i) No li la faràs.
PÀGINA 4
Ex. 12
b) Els arreglarà? c) L’aprofita d) Demà en menjarem e) Ho pensava f) Les explique g) David ho diu h) Ara ens el dirà.
Ex. 13
b) Els els ha regalats c) La infermera els les injecta d) Els la va vendre e) Li ho demanarà f) Bernat, prepara-li’l.
Ex. 14
a) No me’n burlaré b) Sempre hi jugava c) Hi has pensat? d) Encara no hi has aprés e) Només sabeu parlar-ne f) Me n’he oblidat.
Ex. 15
a) Joana ho serà b) La teua resposta ho és c) Toni i Salva els / ho eren d) Les margarides ho pareixen e) Josep l’és/ho és f) El formatge ho estava.
Ex. 16
a) Sempre hi passe b) Jo no hi viatge mai c) No hi deixes res d) Quan en tornaràs? e) Ja no hi vaig f) No hi posaria jo les mans.
Ex. 17
a) El malalt hi descansava b) Hi trobarem els amics c) Andreu ens hi tracta d) Vicent hi ha fet l’arròs.
PÀGINA 5
Ex. 22
a) El missatger ho va portar b) La qüestionaven c) La jutgessa n’embargà d) En patien molta d’acústica e) Pere la dona als padrins f) Escriu-ne un!
Ex. 23
a) Els llegia contes cada nit b) El pare li llava la cara c) Ella li compra pa d) Per què els regales llibres? e) Els vaig explicar l’assumpte / Vaig explicar-los l’assumpte f) Digues-li que em telefone quan puga.
Ex. 24
a) Anna n’escrivia d’amor b) N’han arribat de la victòria c) N’estava satisfet.
Ex. 25
a) El pis ho està b) Carme ho és / l’és c) Els meus amics ho són d) Ho sembla.
Ex. 26
a) Enric hi posa els coberts b) D’ençà de l’accident Xavier hi camina c) Deixa-hi el got d) El gat sempre hi passava e) En venien entusiasmats f) Hi aniré demà g) He fet una pregunta i hi ha contestat.
Ex. 27
a) Aquelles dones sempre en parlen b) Els xiquets hi juguen c) Quan estigues de viatge, pensa-hi! d) La mestra hi ensenya e) El govern hi ha optat f) Vols contribuir-hi?/Hi vols contribuir? g) L’advocat hi ha recorregut h) Hi té molt d’interés.
Ex. 28
a) s’hi b) L’en c) Me n’he d) s’hi e) me’n f) hi
Ex. 30
a) Hi ha poca aigua / D’aigua, n’hi ha poca b) ens convoquen a Junta c) Ací u menja molt bé d) No se n’ha adonat / No s’ha adonat de la correcció e) correcta f) En aquella habitació no toca el sol.
Ex. 31
1) c 2) b 3) c 4) a 5) c 6) c 7) a 8) ho
Ex. 32
a) Nosaltes li’ls vam donar b) Hui li’l portaré c) Esta vesprada li les tornarem d) Àngel li’n llig e) Després li la comprarem f) Li l’explicaré g) Demà li les portaré h) Li’n compraré un.
Ex. 33
a) me l’he pres b) se n’han anat c) te l’han portat d) te’l pots guardar e) me’ls regalen f) se l’ha endut g) se te’ls duran h) se l’ha menjat
Ex. 34
a) Qui me l’aguantarà? b) Ja te’l van arreglar? c) El dentista me l’ha d’arrancar d) Agafa-me’l e) Tots s’hi afanyen f) Se te l’ha begut tot g) Ell m’hi va ajudar h) Ahir me’n va cosir tres i) se’l treia j) No me l’embrutes k) Me l’ha escrita l) No te l’esperaves, eh? m) S’hi va agafar n) qui me’ls defensa? o) Me’n falten molts.
Ex. 35
a) no me’n dones cap b) t’ho conte c) te’n poses d) us ho e) se les f) la hi penges.
SOLUCIONS EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES (p.7-10)
Ex. 1
1 L’he vista 2 Ho he vist 3 En convidaré tres 4 Porta’n 5 N’he vist una de por 6 Les acompanyava 7 Porta-ho 8 No els trobem enlloc 9 Vaig plantar-ne un 10 La va conèixer / Va conèixer-la 11 Qui ho ha dit? 12 Els portes curts 13 Els has guardats? 14 En comprava15 La mare en feia de fregides 16 Guarda-ho.
Ex. 2
1 Ahir vaig trucar-li 2 Li vam ensenyar 3 Li he dit 4 Els presentaré la meua filla 5 Els compraré detallats 6 Mireia, ensenya’ls les notes 7 Hui li emprovaré el vestit. 8 Sempre li guardem els cromos. 9 Vull enviar-li un missatge. 10 Hem de fer-los la comanda. 11 Els enviaré els catàlegs. 12 Demà aniré a comprar-li un regal.
Ex. 3
1 Ho és 2 Hi va 3 Ho està 4 S’hi sent 5 Ho estic 6 Hi dorm 7 Ho sembla 8 S’hi ha tornat 9 Ho és 10 S’hi considera 11 Ho estem 12 Hi anem.
Ex. 4
1 Li ho faré pagar 2 Li’ls deixaran 3 Li ho comentarem 4 Li les cantarà 5 Li’n donaré 6 Li la demanarem 7 Li n’enviaré 8 Li’l perdoneu? 9 Els els faré pagar 10 Els ho llogarà 11 Els ho proposareu? 12 Els les reformaran 13 Els en donaràs 14 Els les donarem 15 Els en faré.
Ex. 5
a. Li l’he de comprar b. Antoni li’n recomana una. c. Vaig portar-l’hi d. Enric li’l va demanar e. Els les / collir-los-les f. Els el comprarem g. Emili no les hi portarà. h No n’hi havia a l’armari. i Qui la’n llevarà? j No t’ho perdonaré mai.
Ex. 6
1 te’l / ens el 2 t’ho 3 us el 4 m’ho 5 us ho / us ho 6 Us el / ens el 7 m’ho, t’ho 8 te’l / ens ho 9 us el /ens l’ 10 te’l / t’ho 11 -te’l / t’ho.
Ex. 7
1 Demà li les agafaré 2 Canta-li’n una 3 Renta’ls-les 4 Telefona’ls 5 Obri-li-la 6 Fem-los-en un 7 Li’l trametreu 8 Els n’oferiu 9 Agafa’ls-la 10 Els les furta / Furta’ls-les 11 Miquel li l’ha recomanat 12 No li l’has donada 13 Ramon els n’ha comprat. 14 Pep li’n recita 15 Teresa els el deu 16 L’hi vam haver de dur / Vam haver de dur-l’hi. 17 Li l’haurem de donar 18 Emili els en pagarà una. 19 N’hi ha plantat un. 20 No s’hi esforça. 21 Ens n’hem de comprar un. 22 Ens en va fer / Va fer-nos-en un 23 Demà us n’enviaré 24 Me l’han arreglada 25 Quan te l’enviaran? 26 La mare me l’ha portat. 27 El meu germà me l’ha comprat 28 El mestre me la pregunta 29 Ella me l’explica 30 El pare te’ls compra 31 En Jordi li la va dir 32 Qui te’l va regalar? 33 Ja els els he donats 34 En Josep ens l’arregla.
Ex. 8
1 li 2 n’ 3 us/ ens 4 els 5 hi 6 ‘l 7 l’ 8 -ho 9 pose’s 10 els 11 -les 12 l’ / en 13 -lo 14 ‘n 15 en 16 la 17 ho/l’ 18 el 19 -ne 20 en 21 us 22 -lo / el 23 les /-les 24 la / l’ 25 els / els
Ex. 9
1 hi 2 en 3 el 4 l’ 5 li les 6 l’ 7 li’l 8 hi 9 n’hi 10 els l’ 11 -li’n 12 li l’ 13 els les 14 en 15 els ho 16 l’ 17 n’hi 18 Li’l 19 Els ho 20 Les hi 21 li la 22 en 23 els l’ 24 te’ls 25 -ne 26 hi 27 li l’ 28 n’hi.
(Pàg. 9)
Ex. 1
Te l’amagava / Els el vigilava / Me l’en treia / Els en / Se’ls hi amagava / Hi anirem d’excursió / Me’l llegia / Els la pinten / La hi feien / Lluïsa ho era a l’ambaixada (Lluïsa hi era secretària).
Ex. 2
Porta-n’hi tres quilos / Els hi corregia / Se’l dugueren / M’ho pensava / Ens les regala / -te’n / Li’l vaig dur / Te n’anares / Convida’ls-hi / Se n’hi bevia tres litres / Trieu-vos-els / Les hi has posades.
Ex. 3
Le’n treia / Conteu-los-la / Dus-los-ho / Quan hi anireu? / Compra-t’ho / Se’ls hi amaguen / Guardeu-les-hi / Esborra-l’en.
FITXA 3
1 Li ho varen explicar 2 Va dir-los-ho 3 Pregunta’ls-ho 4 Varen dir-li-ho 5 Els les explicarem 6 Els en va donar uns quants 7 Dona’ls-en 8 Dona’ls-les 9 Explica’ls-en 10 Ell els els posa 11 Torna’ls-la 12 Explica-li-ho 13 Els l’amaga 14 Els en va repartir 15 Els el vaig manllevar 16 Explica’ls-ho 17 Penja-l’hi 18 Compra’ls-hi 19 va fer-los-en un 20 L’hi hem solucionat 21 vam deixar-los hi 22 Ella hi parla amb les companyes 23 Les hi tornarem 24 Alexandre la hi guarda 25 li la comprarem 26 Li l’explicaré 27 La hi compra 28 Demà li les duré 29 N’hi pensa 30 Li’ls explicarem.
(pàg. 10)
Ex. 1
1 T’hi 2 Me n’ 3 M’hi 4 se n’ 5 m’ho 6 T’hi 7 se’n 8 me’l 9 Te’ls 10 M’hi
Ex. 2
1 S’hi 2 s’ho 3 se’l 4 Me’ls 5 t’ho 6 -me-la 7 se’n 8 -me’n 9 m’ho 10 -nos-ho
Ex. 3
1 s’hi 2 Ens n’ 3 T’hi 4 s’hi 5 us n’ 6 -nos-hi 7 ens hi 8 m’hi 9 Ens ho 10 s’hi
EN/HI
1 hi 2 en 3 -hi 4 te n’ 5 hi 6 hi 7 -hi 8 -ne 9 en 10 hi 11 en 12 -ne 13 n’ 14 -hi 15 t’hi/t’ho 16 m’hi 17 te’n 18 en 19 me’n 20 hi 21 hi 22 hi 23 n’ 24 T’hi/hi 25 hi 26 m’hi 27 se n’ 28 te n’ 29 t’hi 30 -se’n
SOLUCIONS EXERCICIS DE VERBS
3. pique, pica, piquem;
doblegue, doblega, dobleguem; busque, busca, busquem; cace, caça, cacem;
aparque, aparca, aparquem; trenque, trenca, trenquem; abrace, abraça, abracem;
pague, paga, paguem; calce, calça, calcem; cague, caga, caguem; pegue, pega,
peguem; carregue, carrega, carreguem; descalce, descalça, descalcem; regue,
rega, reguem, penque, penca, penquem; combregue, combrega, combreguem.
4. es-tu-di-e, can-vi-a,
es-tal-vi-em, pro-nun-ci-a, i-ni-ci-es, fo-to-co-pi-eu, a-nun-ci-en, co-pi-a,
o-di-e.
5. vaig, vas, va, anem, aneu,
van.
6. estic, estàs, està, estem,
esteu, estan, sóc, ets, és, som, sou, són.
7. tem, tems, tem, temem,
temeu, temen; rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; perd, perds, perd, perdem,
perdeu, perden; comet, comets, comet, cometem, cometeu, cometen; percep,
perceps, percep, percebem, percebeu, perceben; debat, debats, debat, debatem,
debateu, debaten.
8. dic, dius, diu, diem, dieu,
diuen; tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen; vull, vols,vol,volem,voleu,volen;
conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen; bec, beus, beu, bevem,
beveu, beuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen; somric,
somrius, somriu, somriem, somrieu, somriuen; atenc, atens, atén, atenem,
ateneu, atenen; caic, caus, cau, caiem (caem), caieu (caeu), cauen; prenc,
prens, pren, prenem, preneu, prenen; visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen;
veig, veus, veu, veiem (veem), veieu (veeu), veuen.
9. crec, meresc, coneixes,
cuses (cus), cap, saps, sé, sap, rebem, reps.
10. dorm; consent, consents,
consent, consentim, consentiu, consenten; constituïsc, constitueixes
(constituïxes), constitueix, constituïm, constituïu, constitueixen; construïsc;
instruïsc; bull, bulls, bull, bollim, bolliu, bullen.
11. cus, cuses, cus, cosim,
cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; fuig, fuges, fuig,
fugim, fugiu, fugen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen (tenyisc,
tenyeixes, tenyeix, tenyim, tenyiu, tenyeixen); riny, rinys, riny, renyim,
renyiu, rinyen (renyisc); cull, culls, cull, collim, colliu, cullen.
12. llegisc, teixisc, visten,
menten, afegeix, fregeixes, llig, engolisc.
13. isc, ixes, ix, eixim,
eixiu, ixen.
14. vol, bull, acabe, rebat,
tus, correm, perd, cull, vull, admet, sap, baten, exclous, valc, creus, perdem.
15. trobe, faig, conec, llig,
done, depén.
16. caminava, caminaves,
caminava, caminàvem, caminàveu, caminaven; partia; atenia; buscava; incloïa,
incloïes, incloïa, incloíem, incloíeu, incloïen; venia; reia, reies, reia,
réiem, réieu, reien; treia; coïa; creia; queia; conduïa.
17. menjàvem, coíeu, incloïa,
creia, necessitàvem, treies, reia, feia, duia, seien, dúieu, portava.
18. dúiem, conduíeu, tréiem,
jéiem, reia, cantaves, incloïa, veies, coïen, séieu, queia.
19. continuàveu, tenia, duia,
posaves, molestaves, plantàvem, collíem, dúiem, era, trencava, tocava, argüia,
treia, tréieu, feia.
21. parlí, parlares, parlà,
parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu,
buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu,
retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu,
rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí,
posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.
22. fiu, anares, treballà,
cresquérem, isquéreu, foren, viu, clogueres, vingué, haguérem, diguéreu,
escrigueren.
23. duguí (vaig dur), miràreu
(vau mirar), isquéreu, quedàreu, anàrem, acomboiaren, treballà, estudiaren,
suspengueren, tingué, aní (vaig anar), viu (vaig veure), vencí (vaig véncer),
veié (va veure).
25. vindre (venir), vindré,
vindria; aprendre, aprendràs, aprendries; estudiar, estudiarà, estudiaria;
agafar, agafarem, agafaríem; conduir, conduireu, conduiríeu; deixar, deixaran,
deixarien.
26. cantaré, cantaràs,
cantarà, cantarem, cantareu, cantaran; valdré; retindré; faré; hauré; resoldré.
27. refaré, semblarà, faràs,
trobaràs, podrem, voldrem, admetreu, aniràs, veuràs, sabran, arribaran, haureu,
resoldran, voldran, soparem, gitarem, hauràs, eixirem.
28. vindria, trauríem,
netejaríem, ordenaríem, sabries, transigiríeu, tossiries, pertanyeria,
venceria, buscarien, descobririen, analitzarien, ajudaria, prendria.
29. coneixeria, coneixeries,
coneixeria, coneixeríem, coneixeríeu, coneixerien; apareixeria, apareixeries,
apareixeria, apareixeríem, apareixeríeu, apareixerien.
30. estendria, resoldríem,
mouríem, encendrien.
31. apague, apagues, apague,
apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega,
begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga,
vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
32. aprenguen, venguem,
absolgueu, dissolguen, suspenga, valga, isca, faça, vagen, puguem, sigueu,
beguen, mengen, vulga, faces, coneguem, vulga, vaja, sàpien (sàpiguen),
entenguen, alcen.
33. No agafes, no begues, no
vingues, no t’acostes, no digueu, no em mires, no vengueu, no arranqueu, no
suspengues, no prengueu, no bufes, no encengueu, no tragues, no begueu, no
calles, no rigues, no mogueu, no escoltes, no escrigueu, no segues.
34. diga, acabe, vulga, isca,
convinga, sàpiguen (sàpien), estiguen, begueu, escriga, facen, vulgues,
confluïsquen, conega, faça, visca, nasca.
35/36. entrara (entràs),
entrares (entrasses), entrara (entràs), entràrem (entràssem), entràreu
(entràsseu), entraren (entrassen); debatera, debateres, debatera, debatérem,
debatéreu, debateren, consentira; partira; visquera; isquera; fóra (fos), fores,
fóra, fórem, fóreu, foren; tinguera; absolguera, escriguera, veiera; haguera.
37/38. Fera (fes) /
correguérem / donàreu / rebéreu / avisàreu / tingueres / trobàrem / volgueren /
estiguera / aparegueren / anàrem / tingueren / publicaren / duguera / vingueren
/ agafara / féreu / pogueren / vingueren / romangueren.
39. duguera / estiguera / fóra
/ sapiguérem (sabérem) / feren / poguera / llegira / tinguera / seguera /
conduïra / isquéreu / escriguera / vinguera.
40. balla, balle, ballem,
balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem,
rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca,
construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen;
vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu,
córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega,
coneguem, coneixeu, conegueu.
42. trau / creieu / beveu /
fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.
43. doneu / ven / vine / vés /
corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu / dissoleu / encenguem / pertany /
dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu / llig (llegix).
44. absoleu / cloeu / beveu /
escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu /
aprén / comenceu.
45. has viscut / ha vist / hem
enviat / heu bullit / han mentit.
46. havies comprat / havia
arribat / havíem entrat / havíeu fet / havien dit.
47. hagueres aprés / hagué
dormit / haguérem escoltat / haguéreu parlat / hagueren menjat.
49. hauràs conegut / haurà
crescut / haurem entrat / haureu descansat / hauran vist.
50. hauries volgut / hauria
caigut / hauríem entrat / hauríeu elaborat / s’haurien exhaurit.
(2a setmana /NOVEMBRE'23)ELS PRONOMS FEBLES
Els pronoms febles són
elements àtons que funcionen com a clítics verbals, és a dir, s’adjunten davant
o darrere del verb i formen una unitat d’entonació amb aquest, com si es
tractara d’una única paraula: m’agrada o porta’ls. La majoria són
personals, tret del neutre ho i dels adverbials en i hi.
1a persona
2a persona
3a persona
Neutre
Adverbials
Singular
em
et
es,
el, la, li
ho
hi
Plural
ens
us
es,
els, les
Els pronoms febles poden
presentar quatre formes segons la posició que ocupen respecte al verb:
- La forma reforçada apareix
davant de verbs començats per consonant: et porta, ens llig...
- La forma elidida s’utilitza
davant de verbs que comencen per vocal: s’esforça, t’agrada...
- La forma plena apareix
darrere del verb acabat en consonant o diftongs: esperant-vos, fixeu-vos...
- La forma reduïda s’utilitza
darrere de verbs acabats en vocal (sempre que no siga un diftong): agafa’l,
porta’ls...
Els pronoms febles precedeixen
el verb, excepte quan aquest està en infinitiu, gerundi o imperatiu, que sempre
van darrere: en farem, les llig, s’amaga, ho sembla, però portar-lo,
deixant-los, feu-ho.
REMARQUES SOBRE ELS PRONOMS FEBLES
· En la
parla col·loquial és habitual utilitzar el verb haver-hi juntament amb
el pronom en de manera sistemàtica (n’hi ha, n’hi havia...).
Aquest pronom només és correcte quan substitueix algun element de l’oració,
però no en els altres casos. Per exemple, és incorrecte dir: *No n’hi ha
aigua, però és correcte No hi ha aigua o No n’hi ha.
· El
plural de li és els i no *lis. Per exemple, Llegirà un
conte a tots els xiquets, en fer-ne la substitució pronominal del CI
quedarà Els llegirà un conte i no *Lis llegirà un conte.
· El
pronom de complement indirecte els té variació de nombre, però no de
gènere: oracions com He donat un llibre a Rosa o He explicat el
problema a les xiques, passarien a Li he donat un llibre i Els he
explicat el problema, no *Les he explicat el problema.
LES FUNCIONS DELS PRONOMS
FEBLES
Els pronoms febles poden dur a
terme les mateixes funcions que els elements a què fan referència.
Complement
Directe
Els pronoms el, la, els, les, en i ho poden
substituir un complement directe d’acord amb les normes següents:
PRONOMS
NORMES D’ÚS
EXEMPLES
el, la, els, les
Substitueixen
complements directes determinats.
Portaré els llibres que m’has demanat. Els portaré
en
Fa referència a un
element incomptable o indeterminat (sense article determinat davant o
acompanyat d’un quantificador)
Ens recomanà una pel·lícula: Ens en recomanà una.
ho
És el pronom neutre
que substitueix un pronom neutre (açò, això, allò) o una oració subordinada
substantiva (introduïda per que, el que, si...).
Vols que fem un viatge a Londres? Sí, ho vull.
Pronom en + adjectiu
Quan un substantiu va acompanyat d’un adjectiu i el
substituïm pel pronom en, l’adjectiu ha d’anar precedit per la preposició de. Ex.: Mireia duia unes
ulleres roges: Mireia en duia unes de roges.
Concordança del pronom feble i el participi
Quan substituïm un CD determinat per un pronom feble, en
cas que hi haja un temps verbal compost, el participi ha de concordar en gènere
i nombre amb el pronom feble.
EXERCICIS
1. Respon les preguntes fent concordar el pronom feble amb el participi
com en l’exemple.
Ja has endreçat l’habitació? Sí, ja l’he endreçada.
a) Ha trobat les arracades?
b) Heu tret les entrades?
c) Heu conegut la nova
professora?
d) Heu comprat les pizzes?
e) Has aconseguit la beca?
Definit. Pot portar: - article
definite - demostratiu - possessiu - nom propi
EL, LA, ELS, LES
Has portat les verdures?
> Les has portades?
Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida.
Vaig vore el teu germà > El vaig vore.
Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.
Indefinit. Pot portar: article
indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res.
EN
Has portat verdures? > N’has portat?
Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el
mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.
Neutre. Pot ser una oració
subordinada o açò, això, allò.
HO
Va dir que no estava
d’acord amb res > Ho va dir.
Volia allò > Ho volia.
Sabia el que passaria > Ho sabia.
Complement
Indirecte
1a persona singular: EM
1a persona plural: ENS
2a persona singular: ET
2a persona plural: US
3a persona singular: LI
No va dir la veritat a
Marta > No li va dir la veritat.
3a persona plural:
ELS (masculí i femení)
PRONUNCIACIÓ
LES CONSONANTS FRICATIVES ALVEOLARS
Les consonants fricatives
alveolars poden ser sonores o sordes (com en castellà), si vibren o no les
cordes vocals. La pronunciació com a consonant sorda [s] es pot representar per
diverses grafies: s (suc, pansa, pastís); ss (passadís,
classe, massa); c (vèncer, cirera, cendra); i ç (cançó,
feliç, enyorança).
La pronunciació com a
consonant sonora [z] es pot representar per la grafia s (dosi,
desembre, posar); o per z (bronze, senzill, ozó); també es
pronuncien sonors els grups tz (setze, organitzar), i zz (pizza).
A l’hora de pronunciar
aquestes consonants, cal diferenciar clarament la pronunciació de les
realitzacions sonores de les sordes. D’acord amb la pronúncia estàndard, cal
tindre en compte les realitzacions següents:
1. El dígraf tz del
sufix -itzar i derivats té una pronunciació sonora i es pot pronunciar
com a [dz] o simplement com a [z]. En la resta de casos es pronuncia com a
[dz].
Llegiu en veu alta les
paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació del dígraf tz.
realitzar, localitzar,
cotitzar, cotització, autoritzar, autorització, analitzar, agilitzar; dotze,
dotzena, tretze, setze, atzucac, botzina, guitza, horitzó, magatzem, metzina,
muetzí.
2. Cal pronunciar el so sonor
[z] i evitar-ne l’ensordiment.
Llegiu en veu alta les
paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació de les consonants s, z,
ja que totes s’han de pronunciar sonores.
onze, quinze, bronze, alzina,
polze, colze, àzim, zoo, benzina, crisi, bellesa, xinesa, il·lusió, admesa,
rosa, trànsit, enfonsar, endinsar.
3. En els grups ex- i inex-
a principi de paraula i seguit de vocal o consonant sonora, la x es
pronuncia sonora com a [gz].
Llegiu en veu alta les
paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació del grup inicial -ex /
-inex-.
exemple, examen, exercici,
èxode, exacta, exabrupte, exaltació, inexacte, exhortar, exdiputat.
4. Les consonants s i ç
a final de paraula sonen [s] sorda, però quan es pronuncien enllaçades amb la
paraula següent, i aquesta comença per vocal o consonant sonora, es pronuncien
com a sonores [z].
Llegiu en veu alta les paraules següents.
Fixeu-vos en la pronunciació de les consonants s i ç a final de
paraula (van enllaçades a la paraula contigua i la pronunciació és sonora).
els amics, els arbres, els ous, braç esquerre, les ones,
dolç avís.
PRONÚNCIES INCORRECTES DE LES
CONSONANTS FRICATIVES ALVEOLARS (ESSA SORDA [S] I ESSA SONORA [Z])
Els sons fricatius alveolars
· Cal
evitar pronunciar com a sonores realitzacions que són sordes.
Llegiu en veu alta les paraules següents.
Fixeu-vos en la pronunciació de les consonants s, ss, c, ç (totes sonen
sordes).
missió, expressió, repressió, comissió, consell, sessió,
funció.
· S’ha de tenir un esment especial en la pronunciació dels sons fricatius alveolars (essa sorda [s] i essa sonora [z] en els casos següents:
- Es pronuncien amb essa sorda
[s]:
a) Les paraules acabades amb
el sufix -essa: batlessa, metgessa...
b) Les paraules acabades en -gressió,
-missió i -pressió (i derivats): agressió / agressivitat;
comissió / comissionat; depressió / depressiu...
c) Paraules com: agressiu,
Brussel·les, dissoldre, discussió...
- Es pronuncien amb essa
sonora [z]:
a) Paraules compostes amb fons,
dins i trans davant vocal: endinsar, enfonsar, transitar...
b) Paraules com Andalusia,
Àsia, cervesa, fase...
La grafia ens ajuda a saber com es pronuncia el so. Així, en aquests casos (assemblea, sessió, assassí...), la doble essa entre vocals (ss) indica que el so és sord, mentre que una sola essa entre vocals (s) indica que el so és sonor.
RECORDEU!
En produir el so de essa
sonora, les cordes vocals vibren i el so és semblant al brunzit dels insectes;
en canvi, quan és sorda, les cordes no vibren i el so és com un xiuxiueig,
semblant a l’onomatopeia de demanar silenci.
ELS PRONOMS FEBLES (CLAUS. EXERCICIS)
Ex. 24
a) Te’n vens? b) Te n’enviaré. c) Ja se’l sap d) Me l’han donat.
Ex. 25
a) Me la instal·la. b) Li la untaré. c) Se l’unta. d) Ens l’explica.
Ex. 26
Me l’envia, te’l pagaré, me’l prenc, te’l deixaré, se l’emporta, ens el regala, us el reserve, el l’arregla, li l’ha trencat, me’n vaig // guarda-te’l, ompliu-me’n, ves-te’n, ha d’anar-se’n, emporta-te’n, passeu-me’l, torneu-li-la, ha de tallar-se’l, han de menjar-se’n, deixeu-li’n.
Ex. 27
Se citaven, se sumen, es ven, morir-se, afaitar-se, s’escriu, se sol·licita, se situa, es lloga, riure’s, recordar-se, s’ha venut.
Ex. 20
a) Envia-li’n un b) Col·loca-la-hi c) Conteu-me’n un d) Els les dictava e) Recordeu-li-la f) Mengeu-vos-ho g) Te’l deixaré h) Copia-te’ls.
Ex. 21
b) Vicent ens l’enviarà.
c) Us ho empaquetarem.
d) Laura els els reparteix.
e) Elisa t’ho prepara.
f) Marta va confessar-nos-ho.
g) Li’l portaré.
Ex. 22
b) Torna-li-la.
c) Ferran els la vol vendre.
d) Li ho has explicat?
e) Els les injectava.
f) Jordi els en ven.
g) Pasqual li n’ha pintat un.
h) Els els he repartits.
i) No li la faràs.
PÀGINA 4
Ex. 12
b) Els arreglarà? c) L’aprofita d) Demà en menjarem e) Ho pensava f) Les explique g) David ho diu h) Ara ens el dirà.
Ex. 13
b) Els els ha regalats c) La infermera els les injecta d) Els la va vendre e) Li ho demanarà f) Bernat, prepara-li’l.
Ex. 14
a) No me’n burlaré b) Sempre hi jugava c) Hi has pensat? d) Encara no hi has aprés e) Només sabeu parlar-ne f) Me n’he oblidat.
Ex. 15
a) Joana ho serà b) La teua resposta ho és c) Toni i Salva els / ho eren d) Les margarides ho pareixen e) Josep l’és/ho és f) El formatge ho estava.
Ex. 16
a) Sempre hi passe b) Jo no hi viatge mai c) No hi deixes res d) Quan en tornaràs? e) Ja no hi vaig f) No hi posaria jo les mans.
Ex. 17
a) El malalt hi descansava b) Hi trobarem els amics c) Andreu ens hi tracta d) Vicent hi ha fet l’arròs.
PÀGINA 5
Ex. 22
a) El missatger ho va portar b) La qüestionaven c) La jutgessa n’embargà d) En patien molta d’acústica e) Pere la dona als padrins f) Escriu-ne un!
Ex. 23
a) Els llegia contes cada nit b) El pare li llava la cara c) Ella li compra pa d) Per què els regales llibres? e) Els vaig explicar l’assumpte / Vaig explicar-los l’assumpte f) Digues-li que em telefone quan puga.
Ex. 24
a) Anna n’escrivia d’amor b) N’han arribat de la victòria c) N’estava satisfet.
Ex. 25
a) El pis ho està b) Carme ho és / l’és c) Els meus amics ho són d) Ho sembla.
Ex. 26
a) Enric hi posa els coberts b) D’ençà de l’accident Xavier hi camina c) Deixa-hi el got d) El gat sempre hi passava e) En venien entusiasmats f) Hi aniré demà g) He fet una pregunta i hi ha contestat.
Ex. 27
a) Aquelles dones sempre en parlen b) Els xiquets hi juguen c) Quan estigues de viatge, pensa-hi! d) La mestra hi ensenya e) El govern hi ha optat f) Vols contribuir-hi?/Hi vols contribuir? g) L’advocat hi ha recorregut h) Hi té molt d’interés.
Ex. 28
a) s’hi b) L’en c) Me n’he d) s’hi e) me’n f) hi
Ex. 30
a) Hi ha poca aigua / D’aigua, n’hi ha poca b) ens convoquen a Junta c) Ací u menja molt bé d) No se n’ha adonat / No s’ha adonat de la correcció e) correcta f) En aquella habitació no toca el sol.
Ex. 31
1) c 2) b 3) c 4) a 5) c 6) c 7) a 8) ho
Ex. 32
a) Nosaltes li’ls vam donar b) Hui li’l portaré c) Esta vesprada li les tornarem d) Àngel li’n llig e) Després li la comprarem f) Li l’explicaré g) Demà li les portaré h) Li’n compraré un.
Ex. 33
a) me l’he pres b) se n’han anat c) te l’han portat d) te’l pots guardar e) me’ls regalen f) se l’ha endut g) se te’ls duran h) se l’ha menjat
Ex. 34
a) Qui me l’aguantarà? b) Ja te’l van arreglar? c) El dentista me l’ha d’arrancar d) Agafa-me’l e) Tots s’hi afanyen f) Se te l’ha begut tot g) Ell m’hi va ajudar h) Ahir me’n va cosir tres i) se’l treia j) No me l’embrutes k) Me l’ha escrita l) No te l’esperaves, eh? m) S’hi va agafar n) qui me’ls defensa? o) Me’n falten molts.
Ex. 35
a) no me’n dones cap b) t’ho conte c) te’n poses d) us ho e) se les f) la hi penges.
SOLUCIONS EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES (p.7-10)
Ex. 1
1 L’he vista 2 Ho he vist 3 En convidaré tres 4 Porta’n 5 N’he vist una de por 6 Les acompanyava 7 Porta-ho 8 No els trobem enlloc 9 Vaig plantar-ne un 10 La va conèixer / Va conèixer-la 11 Qui ho ha dit? 12 Els portes curts 13 Els has guardats? 14 En comprava15 La mare en feia de fregides 16 Guarda-ho.
Ex. 2
1 Ahir vaig trucar-li 2 Li vam ensenyar 3 Li he dit 4 Els presentaré la meua filla 5 Els compraré detallats 6 Mireia, ensenya’ls les notes 7 Hui li emprovaré el vestit. 8 Sempre li guardem els cromos. 9 Vull enviar-li un missatge. 10 Hem de fer-los la comanda. 11 Els enviaré els catàlegs. 12 Demà aniré a comprar-li un regal.
Ex. 3
1 Ho és 2 Hi va 3 Ho està 4 S’hi sent 5 Ho estic 6 Hi dorm 7 Ho sembla 8 S’hi ha tornat 9 Ho és 10 S’hi considera 11 Ho estem 12 Hi anem.
Ex. 4
1 Li ho faré pagar 2 Li’ls deixaran 3 Li ho comentarem 4 Li les cantarà 5 Li’n donaré 6 Li la demanarem 7 Li n’enviaré 8 Li’l perdoneu? 9 Els els faré pagar 10 Els ho llogarà 11 Els ho proposareu? 12 Els les reformaran 13 Els en donaràs 14 Els les donarem 15 Els en faré.
Ex. 5
a. Li l’he de comprar b. Antoni li’n recomana una. c. Vaig portar-l’hi d. Enric li’l va demanar e. Els les / collir-los-les f. Els el comprarem g. Emili no les hi portarà. h No n’hi havia a l’armari. i Qui la’n llevarà? j No t’ho perdonaré mai.
Ex. 6
1 te’l / ens el 2 t’ho 3 us el 4 m’ho 5 us ho / us ho 6 Us el / ens el 7 m’ho, t’ho 8 te’l / ens ho 9 us el /ens l’ 10 te’l / t’ho 11 -te’l / t’ho.
Ex. 7
1 Demà li les agafaré 2 Canta-li’n una 3 Renta’ls-les 4 Telefona’ls 5 Obri-li-la 6 Fem-los-en un 7 Li’l trametreu 8 Els n’oferiu 9 Agafa’ls-la 10 Els les furta / Furta’ls-les 11 Miquel li l’ha recomanat 12 No li l’has donada 13 Ramon els n’ha comprat. 14 Pep li’n recita 15 Teresa els el deu 16 L’hi vam haver de dur / Vam haver de dur-l’hi. 17 Li l’haurem de donar 18 Emili els en pagarà una. 19 N’hi ha plantat un. 20 No s’hi esforça. 21 Ens n’hem de comprar un. 22 Ens en va fer / Va fer-nos-en un 23 Demà us n’enviaré 24 Me l’han arreglada 25 Quan te l’enviaran? 26 La mare me l’ha portat. 27 El meu germà me l’ha comprat 28 El mestre me la pregunta 29 Ella me l’explica 30 El pare te’ls compra 31 En Jordi li la va dir 32 Qui te’l va regalar? 33 Ja els els he donats 34 En Josep ens l’arregla.
Ex. 8
1 li 2 n’ 3 us/ ens 4 els 5 hi 6 ‘l 7 l’ 8 -ho 9 pose’s 10 els 11 -les 12 l’ / en 13 -lo 14 ‘n 15 en 16 la 17 ho/l’ 18 el 19 -ne 20 en 21 us 22 -lo / el 23 les /-les 24 la / l’ 25 els / els
Ex. 9
1 hi 2 en 3 el 4 l’ 5 li les 6 l’ 7 li’l 8 hi 9 n’hi 10 els l’ 11 -li’n 12 li l’ 13 els les 14 en 15 els ho 16 l’ 17 n’hi 18 Li’l 19 Els ho 20 Les hi 21 li la 22 en 23 els l’ 24 te’ls 25 -ne 26 hi 27 li l’ 28 n’hi.
(Pàg. 9)
Ex. 1
Te l’amagava / Els el vigilava / Me l’en treia / Els en / Se’ls hi amagava / Hi anirem d’excursió / Me’l llegia / Els la pinten / La hi feien / Lluïsa ho era a l’ambaixada (Lluïsa hi era secretària).
Ex. 2
Porta-n’hi tres quilos / Els hi corregia / Se’l dugueren / M’ho pensava / Ens les regala / -te’n / Li’l vaig dur / Te n’anares / Convida’ls-hi / Se n’hi bevia tres litres / Trieu-vos-els / Les hi has posades.
Ex. 3
Le’n treia / Conteu-los-la / Dus-los-ho / Quan hi anireu? / Compra-t’ho / Se’ls hi amaguen / Guardeu-les-hi / Esborra-l’en.
FITXA 3
1 Li ho varen explicar 2 Va dir-los-ho 3 Pregunta’ls-ho 4 Varen dir-li-ho 5 Els les explicarem 6 Els en va donar uns quants 7 Dona’ls-en 8 Dona’ls-les 9 Explica’ls-en 10 Ell els els posa 11 Torna’ls-la 12 Explica-li-ho 13 Els l’amaga 14 Els en va repartir 15 Els el vaig manllevar 16 Explica’ls-ho 17 Penja-l’hi 18 Compra’ls-hi 19 va fer-los-en un 20 L’hi hem solucionat 21 vam deixar-los hi 22 Ella hi parla amb les companyes 23 Les hi tornarem 24 Alexandre la hi guarda 25 li la comprarem 26 Li l’explicaré 27 La hi compra 28 Demà li les duré 29 N’hi pensa 30 Li’ls explicarem.
(pàg. 10)
Ex. 1
1 T’hi 2 Me n’ 3 M’hi 4 se n’ 5 m’ho 6 T’hi 7 se’n 8 me’l 9 Te’ls 10 M’hi
Ex. 2
1 S’hi 2 s’ho 3 se’l 4 Me’ls 5 t’ho 6 -me-la 7 se’n 8 -me’n 9 m’ho 10 -nos-ho
Ex. 3
1 s’hi 2 Ens n’ 3 T’hi 4 s’hi 5 us n’ 6 -nos-hi 7 ens hi 8 m’hi 9 Ens ho 10 s’hi
EN/HI
1 hi 2 en 3 -hi 4 te n’ 5 hi 6 hi 7 -hi 8 -ne 9 en 10 hi 11 en 12 -ne 13 n’ 14 -hi 15 t’hi/t’ho 16 m’hi 17 te’n 18 en 19 me’n 20 hi 21 hi 22 hi 23 n’ 24 T’hi/hi 25 hi 26 m’hi 27 se n’ 28 te n’ 29 t’hi 30 -se’n
SOLUCIONS EXERCICIS DE VERBS
3. pique, pica, piquem;
doblegue, doblega, dobleguem; busque, busca, busquem; cace, caça, cacem;
aparque, aparca, aparquem; trenque, trenca, trenquem; abrace, abraça, abracem;
pague, paga, paguem; calce, calça, calcem; cague, caga, caguem; pegue, pega,
peguem; carregue, carrega, carreguem; descalce, descalça, descalcem; regue,
rega, reguem, penque, penca, penquem; combregue, combrega, combreguem.
4. es-tu-di-e, can-vi-a,
es-tal-vi-em, pro-nun-ci-a, i-ni-ci-es, fo-to-co-pi-eu, a-nun-ci-en, co-pi-a,
o-di-e.
5. vaig, vas, va, anem, aneu,
van.
6. estic, estàs, està, estem,
esteu, estan, sóc, ets, és, som, sou, són.
7. tem, tems, tem, temem,
temeu, temen; rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; perd, perds, perd, perdem,
perdeu, perden; comet, comets, comet, cometem, cometeu, cometen; percep,
perceps, percep, percebem, percebeu, perceben; debat, debats, debat, debatem,
debateu, debaten.
8. dic, dius, diu, diem, dieu,
diuen; tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen; vull, vols,vol,volem,voleu,volen;
conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen; bec, beus, beu, bevem,
beveu, beuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen; somric,
somrius, somriu, somriem, somrieu, somriuen; atenc, atens, atén, atenem,
ateneu, atenen; caic, caus, cau, caiem (caem), caieu (caeu), cauen; prenc,
prens, pren, prenem, preneu, prenen; visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen;
veig, veus, veu, veiem (veem), veieu (veeu), veuen.
9. crec, meresc, coneixes,
cuses (cus), cap, saps, sé, sap, rebem, reps.
10. dorm; consent, consents,
consent, consentim, consentiu, consenten; constituïsc, constitueixes
(constituïxes), constitueix, constituïm, constituïu, constitueixen; construïsc;
instruïsc; bull, bulls, bull, bollim, bolliu, bullen.
11. cus, cuses, cus, cosim,
cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; fuig, fuges, fuig,
fugim, fugiu, fugen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen (tenyisc,
tenyeixes, tenyeix, tenyim, tenyiu, tenyeixen); riny, rinys, riny, renyim,
renyiu, rinyen (renyisc); cull, culls, cull, collim, colliu, cullen.
12. llegisc, teixisc, visten,
menten, afegeix, fregeixes, llig, engolisc.
13. isc, ixes, ix, eixim,
eixiu, ixen.
14. vol, bull, acabe, rebat,
tus, correm, perd, cull, vull, admet, sap, baten, exclous, valc, creus, perdem.
15. trobe, faig, conec, llig,
done, depén.
16. caminava, caminaves,
caminava, caminàvem, caminàveu, caminaven; partia; atenia; buscava; incloïa,
incloïes, incloïa, incloíem, incloíeu, incloïen; venia; reia, reies, reia,
réiem, réieu, reien; treia; coïa; creia; queia; conduïa.
17. menjàvem, coíeu, incloïa,
creia, necessitàvem, treies, reia, feia, duia, seien, dúieu, portava.
18. dúiem, conduíeu, tréiem,
jéiem, reia, cantaves, incloïa, veies, coïen, séieu, queia.
19. continuàveu, tenia, duia,
posaves, molestaves, plantàvem, collíem, dúiem, era, trencava, tocava, argüia,
treia, tréieu, feia.
21. parlí, parlares, parlà,
parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu,
buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu,
retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu,
rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí,
posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.
22. fiu, anares, treballà,
cresquérem, isquéreu, foren, viu, clogueres, vingué, haguérem, diguéreu,
escrigueren.
23. duguí (vaig dur), miràreu
(vau mirar), isquéreu, quedàreu, anàrem, acomboiaren, treballà, estudiaren,
suspengueren, tingué, aní (vaig anar), viu (vaig veure), vencí (vaig véncer),
veié (va veure).
25. vindre (venir), vindré,
vindria; aprendre, aprendràs, aprendries; estudiar, estudiarà, estudiaria;
agafar, agafarem, agafaríem; conduir, conduireu, conduiríeu; deixar, deixaran,
deixarien.
26. cantaré, cantaràs,
cantarà, cantarem, cantareu, cantaran; valdré; retindré; faré; hauré; resoldré.
27. refaré, semblarà, faràs,
trobaràs, podrem, voldrem, admetreu, aniràs, veuràs, sabran, arribaran, haureu,
resoldran, voldran, soparem, gitarem, hauràs, eixirem.
28. vindria, trauríem,
netejaríem, ordenaríem, sabries, transigiríeu, tossiries, pertanyeria,
venceria, buscarien, descobririen, analitzarien, ajudaria, prendria.
29. coneixeria, coneixeries,
coneixeria, coneixeríem, coneixeríeu, coneixerien; apareixeria, apareixeries,
apareixeria, apareixeríem, apareixeríeu, apareixerien.
30. estendria, resoldríem,
mouríem, encendrien.
31. apague, apagues, apague,
apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega,
begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga,
vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
32. aprenguen, venguem,
absolgueu, dissolguen, suspenga, valga, isca, faça, vagen, puguem, sigueu,
beguen, mengen, vulga, faces, coneguem, vulga, vaja, sàpien (sàpiguen),
entenguen, alcen.
33. No agafes, no begues, no
vingues, no t’acostes, no digueu, no em mires, no vengueu, no arranqueu, no
suspengues, no prengueu, no bufes, no encengueu, no tragues, no begueu, no
calles, no rigues, no mogueu, no escoltes, no escrigueu, no segues.
34. diga, acabe, vulga, isca,
convinga, sàpiguen (sàpien), estiguen, begueu, escriga, facen, vulgues,
confluïsquen, conega, faça, visca, nasca.
35/36. entrara (entràs),
entrares (entrasses), entrara (entràs), entràrem (entràssem), entràreu
(entràsseu), entraren (entrassen); debatera, debateres, debatera, debatérem,
debatéreu, debateren, consentira; partira; visquera; isquera; fóra (fos), fores,
fóra, fórem, fóreu, foren; tinguera; absolguera, escriguera, veiera; haguera.
37/38. Fera (fes) /
correguérem / donàreu / rebéreu / avisàreu / tingueres / trobàrem / volgueren /
estiguera / aparegueren / anàrem / tingueren / publicaren / duguera / vingueren
/ agafara / féreu / pogueren / vingueren / romangueren.
39. duguera / estiguera / fóra
/ sapiguérem (sabérem) / feren / poguera / llegira / tinguera / seguera /
conduïra / isquéreu / escriguera / vinguera.
40. balla, balle, ballem,
balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem,
rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca,
construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen;
vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu,
córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega,
coneguem, coneixeu, conegueu.
42. trau / creieu / beveu /
fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.
43. doneu / ven / vine / vés /
corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu / dissoleu / encenguem / pertany /
dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu / llig (llegix).
44. absoleu / cloeu / beveu /
escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu /
aprén / comenceu.
45. has viscut / ha vist / hem
enviat / heu bullit / han mentit.
46. havies comprat / havia
arribat / havíem entrat / havíeu fet / havien dit.
47. hagueres aprés / hagué
dormit / haguérem escoltat / haguéreu parlat / hagueren menjat.
49. hauràs conegut / haurà
crescut / haurem entrat / haureu descansat / hauran vist.
50. hauries volgut / hauria
caigut / hauríem entrat / hauríeu elaborat / s’haurien exhaurit.
ELS PRONOMS FEBLES
Els pronoms febles són
elements àtons que funcionen com a clítics verbals, és a dir, s’adjunten davant
o darrere del verb i formen una unitat d’entonació amb aquest, com si es
tractara d’una única paraula: m’agrada o porta’ls. La majoria són
personals, tret del neutre ho i dels adverbials en i hi.
|
1a persona |
2a persona |
3a persona |
Neutre |
Adverbials |
Singular |
em |
et |
es,
el, la, li |
ho |
hi |
Plural |
ens |
us |
es,
els, les |
Els pronoms febles poden
presentar quatre formes segons la posició que ocupen respecte al verb:
- La forma reforçada apareix
davant de verbs començats per consonant: et porta, ens llig...
- La forma elidida s’utilitza
davant de verbs que comencen per vocal: s’esforça, t’agrada...
- La forma plena apareix
darrere del verb acabat en consonant o diftongs: esperant-vos, fixeu-vos...
- La forma reduïda s’utilitza
darrere de verbs acabats en vocal (sempre que no siga un diftong): agafa’l,
porta’ls...
Els pronoms febles precedeixen
el verb, excepte quan aquest està en infinitiu, gerundi o imperatiu, que sempre
van darrere: en farem, les llig, s’amaga, ho sembla, però portar-lo,
deixant-los, feu-ho.
REMARQUES SOBRE ELS PRONOMS FEBLES
· En la
parla col·loquial és habitual utilitzar el verb haver-hi juntament amb
el pronom en de manera sistemàtica (n’hi ha, n’hi havia...).
Aquest pronom només és correcte quan substitueix algun element de l’oració,
però no en els altres casos. Per exemple, és incorrecte dir: *No n’hi ha
aigua, però és correcte No hi ha aigua o No n’hi ha.
· El
plural de li és els i no *lis. Per exemple, Llegirà un
conte a tots els xiquets, en fer-ne la substitució pronominal del CI
quedarà Els llegirà un conte i no *Lis llegirà un conte.
· El
pronom de complement indirecte els té variació de nombre, però no de
gènere: oracions com He donat un llibre a Rosa o He explicat el
problema a les xiques, passarien a Li he donat un llibre i Els he
explicat el problema, no *Les he explicat el problema.
LES FUNCIONS DELS PRONOMS
FEBLES
Els pronoms febles poden dur a
terme les mateixes funcions que els elements a què fan referència.
Complement
Directe
Els pronoms el, la, els, les, en i ho poden
substituir un complement directe d’acord amb les normes següents:
PRONOMS |
NORMES D’ÚS |
EXEMPLES |
el, la, els, les |
Substitueixen
complements directes determinats. |
Portaré els llibres que m’has demanat. Els portaré |
en |
Fa referència a un
element incomptable o indeterminat (sense article determinat davant o
acompanyat d’un quantificador) |
Ens recomanà una pel·lícula: Ens en recomanà una. |
ho |
És el pronom neutre
que substitueix un pronom neutre (açò, això, allò) o una oració subordinada
substantiva (introduïda per que, el que, si...). |
Vols que fem un viatge a Londres? Sí, ho vull. |
Pronom en + adjectiu
Quan un substantiu va acompanyat d’un adjectiu i el
substituïm pel pronom en, l’adjectiu ha d’anar precedit per la preposició de. Ex.: Mireia duia unes
ulleres roges: Mireia en duia unes de roges.
Concordança del pronom feble i el participi
Quan substituïm un CD determinat per un pronom feble, en
cas que hi haja un temps verbal compost, el participi ha de concordar en gènere
i nombre amb el pronom feble.
EXERCICIS
1. Respon les preguntes fent concordar el pronom feble amb el participi
com en l’exemple.
Ja has endreçat l’habitació? Sí, ja l’he endreçada.
a) Ha trobat les arracades?
b) Heu tret les entrades?
c) Heu conegut la nova
professora?
d) Heu comprat les pizzes?
e) Has aconseguit la beca?
Definit. Pot portar: - article
definite - demostratiu - possessiu - nom propi
EL, LA, ELS, LES
Has portat les verdures?
> Les has portades?
Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida.
Vaig vore el teu germà > El vaig vore.
Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.
Indefinit. Pot portar: article
indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res.
EN
Has portat verdures? > N’has portat?
Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el
mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.
Neutre. Pot ser una oració
subordinada o açò, això, allò.
HO
Va dir que no estava
d’acord amb res > Ho va dir.
Volia allò > Ho volia.
Sabia el que passaria > Ho sabia.
Complement
Indirecte
1a persona singular: EM
1a persona plural: ENS
2a persona singular: ET
2a persona plural: US
3a persona singular: LI
No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat.
3a persona plural:
ELS (masculí i femení)
Substitució pronominal del complement
indirecte
1. Els pronoms febles li, els (‘ls, -los)
fan la funció de complement indirecte i no tenen distinció de gènere, és a dir,
s’utilitzen tant per a un referent masculí com per a un referent femení. Ex.: A
Robert / Rosa, li demanaré els apunts. Als meus germans / a les meues
germanes, vull donar-los un regal.
2. La forma *lis és absolutament incorrecta.
3. El pronom se només pot fer la funció de
complement indirecte si té un valor reflexiu: Ell es cordava les sabates:
Ell se les cordava. Però quan el complement indirecte és una persona
diferent del subjecte que realitza l’acció, sempre hem de fer servir el pronom li:
Ell li corda les sabates, al fill.
L'IMPERATIUD'altra banda, hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts).
La formació de l’imperatiu és bastant regular, ja que es construeix amb formes del present d’indicatiu i del present de subjuntiu. La segona persona del singular coincideix amb la tercera del present d’indicatiu, i la segona del plural coincideix amb la segona del plural del present d’indicatiu. En canvi, la tercera persona del singular i del plural, així com la primera de plural es formen a partir del present de subjuntiu.
PRESENT D’INDICATIU
IMPERATIU
PRESENT DE SUBJUNTIU
jo córrec
-----------
jo córrega
tu corres
corre
tu córregues
ell/ella corre
córrega
ell/ella córrega
nosaltres correm
correguem
nosaltres correguem
vosaltres correu
correu
vosaltres corregueu
ells/elles corren
córreguen
ells/elles córreguen
REMARQUES
1. 1. Per a les segones persones, de singular i plural, s’empren formes del present d’indicatiu. Per a la resta de persones es fa servir el present de subjuntiu.
2. 2. En el tractament de vostè emprem la tercera persona, motiu pel qual emprem el present de subjuntiu.
3. 3. Els verbs següents només presenten una forma irregular en la segona persona de singular:
fer → fes dur → dus venir → vine anar → ves
4. Alguns verbs irregulars formen tot l’imperatiu a partir del present de subjuntiu: poder, voler, ser, veure...
La formació de l’imperatiu és bastant regular, ja que es construeix amb formes del present d’indicatiu i del present de subjuntiu. La segona persona del singular coincideix amb la tercera del present d’indicatiu, i la segona del plural coincideix amb la segona del plural del present d’indicatiu. En canvi, la tercera persona del singular i del plural, així com la primera de plural es formen a partir del present de subjuntiu.
PRESENT D’INDICATIU | IMPERATIU | PRESENT DE SUBJUNTIU |
jo córrec | ----------- | jo córrega |
| corre | tu córregues |
ell/ella corre | córrega | ell/ella córrega |
|
| nosaltres correguem |
vosaltres correu | correu | vosaltres corregueu |
ells/elles corren | córreguen | ells/elles córreguen |
1. 1. Per a les segones persones, de singular i plural, s’empren formes del present d’indicatiu. Per a la resta de persones es fa servir el present de subjuntiu.
2. 2. En el tractament de vostè emprem la tercera persona, motiu pel qual emprem el present de subjuntiu.
3. 3. Els verbs següents només presenten una forma irregular en la segona persona de singular:
fer → fes dur → dus venir → vine anar → ves
APRENEM MÉS
⇒ Exàmens de CIEACOVA (GENER ’21 / JUNY ’23).
⇒ Redacció: Heu de triar una de les dues opcions que trobareu en l’examen de la Cieacova de juny de 2023 (300 paraules). També cal practicar l’elaboració d’un text escrit a partir d’un àudio (pot ser el de la prova de juny ’23 o qualsevol altre (200 paraules).
⇒ Exercicis de pronoms febles (fotocòpies)
IMPERATIU (CLAUS. EXERCICIS)
Ex. 46
a) viviu b) beveu c) deveu d) veniu e) resoleu f) responeu
g) estigues h) vine i) digueu j) fes
Ex. 47
a) no vingues b) no vingueu c) no begues d) no us begueu e)
no encengues f) no encengueu g) no vegeu h) no digues i) no corregueu j) no
vages
Ex. 48
Veniu de seguida! Viviu tranquils! Absoleu els acusats! Obriu
la porta! Escriviu amb cura! Vegeu on són! Digueu bon dia!
Ex. 49
a) moveu b) coeu-la c) beveu d) veniu e) traeu f) aneu i
vegeu g) sigueu h) preneu i) dissoleu
Ex. 50
a) Aquest matí m’he
alçat a les nou.
b) Estic cansada perquè
aquesta setmana he dormit poc.
c) No sé on són ara. Se
n’han anat junts aquest matí.
d) Enguany hen viatjat
a París.
e) Correcta.
f) Quan la policia l’ha
vista aquest matí, l’ha detinguda.
Ex. 51
a) El xiquet plorava perquè
havia caigut un bac.
b) Estaven contents
perquè els havia tocat la Grossa de Nadal.
c) Va ensopegar amb
ella perquè no l’havia vista arribar.
d) L’alcaldessa va
haver de dimitir perquè l’oposició havia presentat...
e) Van eixir tard d’excursió
perquè molts alumnes havien arribat tard.
Ex. 52
a) s’haguera rebel·lat
/ haurien viscut
b) hagueren guanyat /
se n’haurien anat
c) s’haguera descobert
/ hi hauria hagut
d) haguera fundat /
hauríem tingut
e) hagueren romàs /
hauria incorporat
f) haguera pres /
haurien tingut
g) haguera imprés / s’hauria
esgotat
Ex. 53
a) hagen rebut b) haja
aparegut c) hagen obert d) hagen resolt e) hàgem vingut
Ex. 54
present
imperfet
condicional
perfet
ofenc
ofenia
ofendria
he ofés
romanc
romania
romandria
he romàs
dec
devia
deuria
he degut
sec
seia
seuria
he segut
tus
tossia
tossiria
he tossit
vull
volia
voldria
he volgut
Ex. 55
present
Passat simple
condicional
plusquamperfet
remets
remeteres
remetries
havies remés
romans
romangueres
romandries
havies romàs
ixes
isqueres
eixiries
havies eixit
clous
clogueres
clouries
havies clos
naixes
nasqueres
naixeries
havies nascut
fons
fongueres
fondries
havies fos
agraïxes/agraeixes
agraïres
agrairies
havies agraït
vences
venceres
venceries
havies vençut
tens
tingueres
tindries
havies tingut
Ex. 56
present
imperfet
perfet
plusquamperfet
dirigisca
dirigira
haja dirigit
haguera dirigit
càpia/càpiga
cabera
haja cabut
haguera cabut
confluïsca
confluïra
haja confluït
haguera confluït
vulga
volguera
haja volgut
haguera volgut
puga
poguera
haja pogut
haguera pogut
veja
veiera
haja vist
haguera vist
faça
fera
haja fet
haguera fet
dorma
dormira
haja dormit
haguera dormit
cusa
cosira
haja cosit
haguera cosit
Ex. 57
Vivia: pret. imp. ind.
/ he viscut: pret. perfet ind. / perdria: condicional / conduïsc: present ind.
/ riguí: passat simple / encengués: pret. imp. subj. / hauré vingut: futur perfet
/ hauria romàs: condicional compost / faça: present subj. / creiem: present ind.
/ diguérem: passat simple o pret.
imperf. subj./ diguem: present subj. / conduïm: present ind. o subj. /
conduírem: passat simple o pret. imperf. Subj / havíem begut: pret plusq. Ind.
/ patíssem: pret. imperf. subj. / batríem: condicional simple / vam parlar:
passat perifràstic / vulguem: present subj.
Ex. 58
a) Pretenen que jo
carregue tota la culpa.
b) No necessite la teua
ajuda per a solucionar el problema.
c) La seua germana menuda
sempre li estira els cabells.
d) Espere encertar la
solució.
e) Somiàvem un futur
més just.
f) Hem d’anar a
donar-li el menjar al gos.
g) Ha caigut per les
escales.
h) Si no calles, t’expulsaran.
i) El gat ha pujat al
terrat.
j) Marxaren després de
la missa.
k) S’ha engreixat molt.
Ex. 59
a) T’aprimaràs massa si
no menges.
b) correcta
c) Calla i no parles
tant!
d) Seu a taula
e) Ha caigut esquiant
f) Els pares estaven preocupats
perquè els fills se n’havien anat de casa.
g) Marxarem a casa quan
acaben les classes.
h) correcta
i) Ha pujat al tren
sense bitllet.
j) Seieu!
EXERCICIS DE VERBS (REPÀS 1. CLAUS)
Ex. 4
encenc, encens, encén,
encenem, enceneu, encenen / dec, deus, deu, devem, deveu, deuen / sec, seus,
seu, seiem-seem, seieu-seeu, seuen / visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen.
Ex. 5
1 molc, 2 bevem, 3 deveu, 4 resol,
5 confon, 6 mouen, 7 enceneu, 8 absolen, 9 prenc, 10 pren, 11 suspenem, 12
esteneu.
Ex. 6
1 meresc, 2 visc/viuen, 3
vius, 4 crec, 5 creuen, 6 trac, 7 creem/creiem, 8 seieu, 9 traem/trac, 10
naixen.
Ex. 7
venç, vences, venç, vencem,
venceu, vencen
convenç, convences, convenç,
convencem, convenceu, convencen
torç, torces, torç, torcem,
torceu, torcen
cap, caps, cap, cabem, cabeu,
caben
rep, reps, rep, rebem, rebeu,
reben
concep, conceps, concep,
concebem, concebeu, conceben
sé, saps, sap, sabem, sabeu,
saben
Ex. 8
1 escric, 2 tinc/vull, 3 vull,
4 faig / vinc, 5 puc, 6 veig / pots, 7 caic, 8 valc, 9 visc, 10 sé
Ex. 9 seu, té, prem
Ex. 10 creu, té, fa, trau, fa,
sé, és
Ex. 13
fregir
llegir
renyir
vestir
frig
llig
riny
vist
friges
lliges
rinyes
vistes
frig
llig
riny
vist
fregim
llegim
renyim
vestim
fregiu
llegiu
renyiu
vestiu
frigen
lligen
rinyen
visten
collir
cosir
tossir
engolir
cull
cus
tus
engul
culls
cuses
tusses
enguls
cull
cus
tus
engul
collim
cosim
tossim
engolim
colliu
cosiu
tossiu
engoliu
cullen
cusen
tussen
engulen
Ex. 14
1 friges, 2 rinyen, 3 llig/llig,
4 cosim, 5 cus, 6 cullen, 7 tus, 8 cus, 9 riny, 10 llegim, 11 collim, 12
lliges, 13 rinyen, 14 renyim
Ex. 15
corregisc, corregixes/corregeixes,
corregeix, corregim, corregiu, corregeixen
servisc, servixes/serveixes,
serveix, servim, serviu, serveixen
traduïsc, tradueixes/traduïxes,
tradueix/traduïx, traduïm, traduïu, tradueixen/traduïxen
Ex. 16
1 divideixen, 2 conduïu, 3 redueixen/reduïxen,
4 rendeix, 5 corregisc, 6 segueixen
Ex. 17
isc, ixes, ix, eixim, eixiu,
ixen
òbric, obris, obri, obrim,
obriu, obrin
òmplic, omplis, ompli, omplim,
ompliu, omplin
Ex. 18
1 ixen/eixim, 2 tussen, 3
deduïsc, 4 obris, 5 isc, 6 òmplic, 7 òbric/ix, 8 corregeixen/corregixen
Ex. 19
fer
dur
dir
veure
seure
feia
duia
deia
veia
seia
feies
duies
deies
veies
seies
feia
duia
deia
veia
seia
féiem
dúiem
déiem
véiem
séiem
féieu
dúieu
déieu
véieu
séieu
feien
duien
deien
veien
seien
creure
jaure
traure
riure
caure
creia
jeia
treia
reia
queia
creies
jeies
treies
reies
queies
creia
jeia
treia
reia
queia
créiem
jéiem
tréiem
réiem
quéiem
créieu
jéieu
tréieu
réieu
quéieu
creien
jeien
treien
reien
queien
Ex. 20
1 posava/treia/donava, 2
tenien/pesava/aprenien, 3 comprenien, 4 començava/reia/desentonava, 5 creien/deia/trobaven/cantava/gaudien/sofrien,
6 prenien/llegien/tenien/ feia/hi havia.
Ex. 21
moure
conéixer
atendre
resoldre
tindre
moguí
coneguí
atenguí
resolguí
tinguí
mogueres
conegueres
atengueres
resolgueres
tingueres
mogué
conegué
atengué
resolgué
tingué
moguérem
coneguérem
atenguérem
resolguérem
tinguérem
moguéreu
coneguéreu
atenguéreu
resolguéreu
tinguéreu
mogueren
conegueren
atengueren
resolgueren
tingueren
viure
estar
caure
ser
fer
visquí
estiguí
caiguí
fui
fiu
visqueres
estigueres
caigueres
fores
feres
visqué
estigué
caigué
fou
feu
visquérem
estiguérem
caiguérem
fórem
férem
visquéreu
estiguéreu
caiguéreu
fóreu
féreu
visqueren
estigueren
caigueren
foren
feren
(1a setmana /NOVEMBRE'23)
IMPERATIU (CLAUS. EXERCICIS)
Ex. 46
a) viviu b) beveu c) deveu d) veniu e) resoleu f) responeu
g) estigues h) vine i) digueu j) fes
Ex. 47
a) no vingues b) no vingueu c) no begues d) no us begueu e)
no encengues f) no encengueu g) no vegeu h) no digues i) no corregueu j) no
vages
Ex. 48
Veniu de seguida! Viviu tranquils! Absoleu els acusats! Obriu
la porta! Escriviu amb cura! Vegeu on són! Digueu bon dia!
Ex. 49
a) moveu b) coeu-la c) beveu d) veniu e) traeu f) aneu i
vegeu g) sigueu h) preneu i) dissoleu
Ex. 50
a) Aquest matí m’he
alçat a les nou.
b) Estic cansada perquè
aquesta setmana he dormit poc.
c) No sé on són ara. Se
n’han anat junts aquest matí.
d) Enguany hen viatjat
a París.
e) Correcta.
f) Quan la policia l’ha
vista aquest matí, l’ha detinguda.
Ex. 51
a) El xiquet plorava perquè
havia caigut un bac.
b) Estaven contents
perquè els havia tocat la Grossa de Nadal.
c) Va ensopegar amb
ella perquè no l’havia vista arribar.
d) L’alcaldessa va
haver de dimitir perquè l’oposició havia presentat...
e) Van eixir tard d’excursió
perquè molts alumnes havien arribat tard.
Ex. 52
a) s’haguera rebel·lat
/ haurien viscut
b) hagueren guanyat /
se n’haurien anat
c) s’haguera descobert
/ hi hauria hagut
d) haguera fundat /
hauríem tingut
e) hagueren romàs /
hauria incorporat
f) haguera pres /
haurien tingut
g) haguera imprés / s’hauria
esgotat
Ex. 53
a) hagen rebut b) haja
aparegut c) hagen obert d) hagen resolt e) hàgem vingut
Ex. 54
present |
imperfet |
condicional |
perfet |
ofenc |
ofenia |
ofendria |
he ofés |
romanc |
romania |
romandria |
he romàs |
dec |
devia |
deuria |
he degut |
sec |
seia |
seuria |
he segut |
tus |
tossia |
tossiria |
he tossit |
vull |
volia |
voldria |
he volgut |
Ex. 55
present |
Passat simple |
condicional |
plusquamperfet |
remets |
remeteres |
remetries |
havies remés |
romans |
romangueres |
romandries |
havies romàs |
ixes |
isqueres |
eixiries |
havies eixit |
clous |
clogueres |
clouries |
havies clos |
naixes |
nasqueres |
naixeries |
havies nascut |
fons |
fongueres |
fondries |
havies fos |
agraïxes/agraeixes |
agraïres |
agrairies |
havies agraït |
vences |
venceres |
venceries |
havies vençut |
tens |
tingueres |
tindries |
havies tingut |
Ex. 56
present |
imperfet |
perfet |
plusquamperfet |
dirigisca |
dirigira |
haja dirigit |
haguera dirigit |
càpia/càpiga |
cabera |
haja cabut |
haguera cabut |
confluïsca |
confluïra |
haja confluït |
haguera confluït |
vulga |
volguera |
haja volgut |
haguera volgut |
puga |
poguera |
haja pogut |
haguera pogut |
veja |
veiera |
haja vist |
haguera vist |
faça |
fera |
haja fet |
haguera fet |
dorma |
dormira |
haja dormit |
haguera dormit |
cusa |
cosira |
haja cosit |
haguera cosit |
Ex. 57
Vivia: pret. imp. ind.
/ he viscut: pret. perfet ind. / perdria: condicional / conduïsc: present ind.
/ riguí: passat simple / encengués: pret. imp. subj. / hauré vingut: futur perfet
/ hauria romàs: condicional compost / faça: present subj. / creiem: present ind.
/ diguérem: passat simple o pret.
imperf. subj./ diguem: present subj. / conduïm: present ind. o subj. /
conduírem: passat simple o pret. imperf. Subj / havíem begut: pret plusq. Ind.
/ patíssem: pret. imperf. subj. / batríem: condicional simple / vam parlar:
passat perifràstic / vulguem: present subj.
Ex. 58
a) Pretenen que jo
carregue tota la culpa.
b) No necessite la teua
ajuda per a solucionar el problema.
c) La seua germana menuda
sempre li estira els cabells.
d) Espere encertar la
solució.
e) Somiàvem un futur
més just.
f) Hem d’anar a
donar-li el menjar al gos.
g) Ha caigut per les
escales.
h) Si no calles, t’expulsaran.
i) El gat ha pujat al
terrat.
j) Marxaren després de
la missa.
k) S’ha engreixat molt.
Ex. 59
a) T’aprimaràs massa si
no menges.
b) correcta
c) Calla i no parles
tant!
d) Seu a taula
e) Ha caigut esquiant
f) Els pares estaven preocupats
perquè els fills se n’havien anat de casa.
g) Marxarem a casa quan
acaben les classes.
h) correcta
i) Ha pujat al tren
sense bitllet.
j) Seieu!
EXERCICIS DE VERBS (REPÀS 1. CLAUS)
Ex. 4
encenc, encens, encén,
encenem, enceneu, encenen / dec, deus, deu, devem, deveu, deuen / sec, seus,
seu, seiem-seem, seieu-seeu, seuen / visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen.
Ex. 5
1 molc, 2 bevem, 3 deveu, 4 resol,
5 confon, 6 mouen, 7 enceneu, 8 absolen, 9 prenc, 10 pren, 11 suspenem, 12
esteneu.
Ex. 6
1 meresc, 2 visc/viuen, 3
vius, 4 crec, 5 creuen, 6 trac, 7 creem/creiem, 8 seieu, 9 traem/trac, 10
naixen.
Ex. 7
venç, vences, venç, vencem,
venceu, vencen
convenç, convences, convenç,
convencem, convenceu, convencen
torç, torces, torç, torcem,
torceu, torcen
cap, caps, cap, cabem, cabeu,
caben
rep, reps, rep, rebem, rebeu,
reben
concep, conceps, concep,
concebem, concebeu, conceben
sé, saps, sap, sabem, sabeu,
saben
Ex. 8
1 escric, 2 tinc/vull, 3 vull,
4 faig / vinc, 5 puc, 6 veig / pots, 7 caic, 8 valc, 9 visc, 10 sé
Ex. 9 seu, té, prem
Ex. 10 creu, té, fa, trau, fa,
sé, és
Ex. 13
fregir |
llegir |
renyir |
vestir |
frig |
llig |
riny |
vist |
friges |
lliges |
rinyes |
vistes |
frig |
llig |
riny |
vist |
fregim |
llegim |
renyim |
vestim |
fregiu |
llegiu |
renyiu |
vestiu |
frigen |
lligen |
rinyen |
visten |
collir |
cosir |
tossir |
engolir |
cull |
cus |
tus |
engul |
culls |
cuses |
tusses |
enguls |
cull |
cus |
tus |
engul |
collim |
cosim |
tossim |
engolim |
colliu |
cosiu |
tossiu |
engoliu |
cullen |
cusen |
tussen |
engulen |
Ex. 14
1 friges, 2 rinyen, 3 llig/llig,
4 cosim, 5 cus, 6 cullen, 7 tus, 8 cus, 9 riny, 10 llegim, 11 collim, 12
lliges, 13 rinyen, 14 renyim
Ex. 15
corregisc, corregixes/corregeixes,
corregeix, corregim, corregiu, corregeixen
servisc, servixes/serveixes,
serveix, servim, serviu, serveixen
traduïsc, tradueixes/traduïxes,
tradueix/traduïx, traduïm, traduïu, tradueixen/traduïxen
Ex. 16
1 divideixen, 2 conduïu, 3 redueixen/reduïxen,
4 rendeix, 5 corregisc, 6 segueixen
Ex. 17
isc, ixes, ix, eixim, eixiu,
ixen
òbric, obris, obri, obrim,
obriu, obrin
òmplic, omplis, ompli, omplim,
ompliu, omplin
Ex. 18
1 ixen/eixim, 2 tussen, 3
deduïsc, 4 obris, 5 isc, 6 òmplic, 7 òbric/ix, 8 corregeixen/corregixen
Ex. 19
fer |
dur |
dir |
veure |
seure |
feia |
duia |
deia |
veia |
seia |
feies |
duies |
deies |
veies |
seies |
feia |
duia |
deia |
veia |
seia |
féiem |
dúiem |
déiem |
véiem |
séiem |
féieu |
dúieu |
déieu |
véieu |
séieu |
feien |
duien |
deien |
veien |
seien |
creure |
jaure |
traure |
riure |
caure |
creia |
jeia |
treia |
reia |
queia |
creies |
jeies |
treies |
reies |
queies |
creia |
jeia |
treia |
reia |
queia |
créiem |
jéiem |
tréiem |
réiem |
quéiem |
créieu |
jéieu |
tréieu |
réieu |
quéieu |
creien |
jeien |
treien |
reien |
queien |
Ex. 20
1 posava/treia/donava, 2
tenien/pesava/aprenien, 3 comprenien, 4 començava/reia/desentonava, 5 creien/deia/trobaven/cantava/gaudien/sofrien,
6 prenien/llegien/tenien/ feia/hi havia.
Ex. 21
moure |
conéixer |
atendre |
resoldre |
tindre |
moguí |
coneguí |
atenguí |
resolguí |
tinguí |
mogueres |
conegueres |
atengueres |
resolgueres |
tingueres |
mogué |
conegué |
atengué |
resolgué |
tingué |
moguérem |
coneguérem |
atenguérem |
resolguérem |
tinguérem |
moguéreu |
coneguéreu |
atenguéreu |
resolguéreu |
tinguéreu |
mogueren |
conegueren |
atengueren |
resolgueren |
tingueren |
viure |
estar |
caure |
ser |
fer |
visquí |
estiguí |
caiguí |
fui |
fiu |
visqueres |
estigueres |
caigueres |
fores |
feres |
visqué |
estigué |
caigué |
fou |
feu |
visquérem |
estiguérem |
caiguérem |
fórem |
férem |
visquéreu |
estiguéreu |
caiguéreu |
fóreu |
féreu |
visqueren |
estigueren |
caigueren |
foren |
feren |
LA FLEXIÓ VERBALAquesta setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu i subjuntiu. Quant a la 1a conjugació, cal tenir en compte que tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre).
[Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
Després hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret els verbs velaritzats (I): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer, -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur. Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats:
1) Fan la 1a persona de singular del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
Aquesta setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu i subjuntiu. Quant a la 1a conjugació, cal tenir en compte que tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre).
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
Hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II): nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).
Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...
Hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II): nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).
Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...
Quant als verbs de la 3a conjugació (-ir), podem distingir dos models de conjugació: la pura i la incoativa. En el cas dels verbs purs, podem distingir-ne un grup de verbs regulars: DORMIR, SENTIR, FUGIR, MUNYIR, BULLIR, GRUNYIR, CRUIXIR, PUDIR, MORIR... I un altre d’irregulars: OBRIR i OMPLIR (velaritzats) i COLLIR, TOSSIR, COSIR i SORTIR (amb canvis vocàlics en l’arrel: o>u).
La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.
Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...
La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.
Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...
LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB
Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).
Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).
Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir i obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...
"LES PERÍFRASIS VERBALS"
Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi). Perífrasi d’obligació. - Personal: haver + de + inf. (“Has d’arribar abans de migdia”) caldre + que + subj. (“Cal que faces el treball”) - Impersonal (sense subjecte): haver-se +de+inf. (“S’ha d’emplenar el full”) caldre + inf. (“Cal anar amb compte”) També es pot expressar obligació amb la construcció: És necessari /menester + inf. o + que+subj. ►Cal evitar les construccions del castellà: *Tindre + que * Haver-hi + que + inf. * Ser precís
Perífrasi de probabilitat. Per a expressar la probabilitat s’usa la perífrasi: deure + inf. (“Deuen tenir molt de fred perquè han encés la calefacció”). És equivalent a un adverbi de probabilitat (potser, segurament, probablement, tal vegada...) + verb en futur (o present o passat): “Potser plourà”. O equivalent a poder +ser+oració de subjuntiu: “Pot ser que isquen molt tard”. ►Cal evitar les construccions incorrectes següents: -És incorrecte intercalar la preposició de entre el verb deure i l’infinitiu (*Deuen de estar de viatge). - No és correcte l’ús de la paraula igual com a adverbi de probabilitat (*Igual anem al parc d’excursió): Pot ser que vaja al parc. Potser aniré al parc. - També cal evitar l’ús del futur o l’ús del condicional per a expressar la probabilitat (*Haurà eixit de viatge. Deu haver eixit de viatge) // (*Arribarien a casa després de mitjanit. Devien arribar a casa després de mitjanit).
Perífrasi d’imminència. Per a expressar la imminència o el futur immediat no podem usar la perífrasi anar + a + inf., sinó que se sol expressar amb les perífrasis estar a punt de + inf. / estar per + inf. Els viatgers estan a punt d’arribar. La perífrasi anar + a + inf. es pot usar per a expressar imminència si ens referim a un temps passat (Anava a gitar-me quan vaig escoltar uns colps a la porta). Si ens referim al futur, la perífrasi anar + a + inf. és incorrecta; usarem el futur o el present, sovint introduït per l’adv. ara (Ara et portaré un refresc). Tanmateix, la construcció anar + a + inf. és correcta quan el verb anar té el valor de moviment o de desplaçament (Vaig a portar els pastissos perquè els convidats volen tastar-los).
ACTIVITATS DE LÈXIC I GRAMÀTICA (SOLUCIONS)
1. a) malaltís, b) cec, c) orgullós, d) esbojarrat, e) adust, f) bla, g) grotesc.
2. Arrenglerats (afilerats), badat (obert), balma (cova), cantina (guingueta), embadalit (absort), encastar (clavar), envescat (apegalós), esglai (ensurt), exigu (escàs), fal·laç (insidiós), fressa (soroll), ignot (desconegut), llampant (virolat), manyaga (afectuosa), reptar (amonestar), vetust (antic).
3. a) abonament, b) adobs, c) addicció, d) addició, e) advertència, f) advertiments, g) alçada, h) altura, i) alçària, j) aparell, k) aparat.
4. a) cites, b) revolt, c) data, d) dependent, e) deport, esports, f) esborrany, g) estada, h) fastig, i) glacera, j) imposant, k) legat, l) metro, m) nombre.
5. a) ona, b) oïda, c) orgue, d) pertinença, e) remugant, f) assegurança, g) soterrani, h) tarja, i) mesa, k) trànsit, l) vestidor, m) vial, n) cristall.
6. Petrolífer (g), rendible (l), real (i), alimentós (d), confús (f), eixut (n), famós (b), petrolier (h), afamat (a), confós (e), alimentari (c), reial ( j), sec ( m), rentable (k).
LÈXIC 3. Apressar, emboirar, niquelar, imantar, matisar, empolsegar, fantasiejar, femar, enfilar, acaramel·lar.
LES PREPOSICIONS
ALERTA ALS MANIÀTICS DE LA PREPOSICIÓ EN:
No és correcte dir: a un poble, a unes habitacions, a molts hotels...
Parlant de temps, no hem de dir al 2013, sinó en 2013/el 2013/ l'any 2013
Tampoc hem de canviar el règim del verb: pense als problemes pense en els problemes;influeix a la informació influeix en la informació... En casos com aquests, el verb demana la preposició en. Només la canviarem si, a continuació hi ha un infinitiu (vegeu el canvi i caiguda de preposicions)
ACTIVITATS DE LÈXIC I GRAMÀTICA (SOLUCIONS)
1. a) malaltís, b) cec, c) orgullós, d) esbojarrat, e) adust, f) bla, g) grotesc.
2. Arrenglerats (afilerats), badat (obert), balma (cova), cantina (guingueta), embadalit (absort), encastar (clavar), envescat (apegalós), esglai (ensurt), exigu (escàs), fal·laç (insidiós), fressa (soroll), ignot (desconegut), llampant (virolat), manyaga (afectuosa), reptar (amonestar), vetust (antic).
3. a) abonament, b) adobs, c) addicció, d) addició, e) advertència, f) advertiments, g) alçada, h) altura, i) alçària, j) aparell, k) aparat.
4. a) cites, b) revolt, c) data, d) dependent, e) deport, esports, f) esborrany, g) estada, h) fastig, i) glacera, j) imposant, k) legat, l) metro, m) nombre.
5. a) ona, b) oïda, c) orgue, d) pertinença, e) remugant, f) assegurança, g) soterrani, h) tarja, i) mesa, k) trànsit, l) vestidor, m) vial, n) cristall.
6. Petrolífer (g), rendible (l), real (i), alimentós (d), confús (f), eixut (n), famós (b), petrolier (h), afamat (a), confós (e), alimentari (c), reial ( j), sec ( m), rentable (k).
LÈXIC 3. Apressar, emboirar, niquelar, imantar, matisar, empolsegar, fantasiejar, femar, enfilar, acaramel·lar.
No és correcte dir:
Parlant de temps, no hem de dir
Tampoc hem de canviar el règim del verb:
LOCALITZACIÓ
A | EN |
Davant noms propis de lloc Va nàixer a Morella | Davant de noms sense determinar. Són parella, però viuen en cases diferents. Ens vam instal·lar en habitacions molt grans. |
Davant els noms que designen parts del cos: al dit, al cap, a l’esquena. | Davant indefinits, quantitatius, demostratius i relatius: Segur que ho trobes en algun dels calaixos de la tauleta de nit. Ha treballat en molts llocs diferents. En este carrer hi ha tant de sarau que no es pot dormir. El poble en què viu és molt menut. |
Davant article definit: Espera’m a la porta de casa. Si vas ràpid, encara la trobaràs al carrer. Les llibretes les tens en la prestatgeria de darrere. Mira en l’armari, a veure si ho ha deixat allí. *La forma més genuïna és usar A per a llocs físics definits (amb article) i EN per a llocs figurats amb article o sense: A la casa / En la imaginació |
TEMPS
EN | A | PER |
segle: en el segle XX | segle: al segle XX (menys recomanable) | |
any: En 1977 va morir Elvis (també: El 1977 / L’any 1977) | ||
+ art. + mesos i estacions de l’any: A l’estiu / al maig | + art. + mesos i estacions de l’any: per l’estiu / pel maig | |
+art.+ parts del dia: al matí, a la vesprada... | ( | |
noms de les festes i certs períodes de temps: Al Nadal / A Setmana Santa... | noms de les festes i certs períodes de temps: Per Nadal / Per Setmana Santa |
PER o PER A?
Casos més conflictius:
Per cridar tant, t’has quedat sense postres.
La casa està per netejar.
Tinc habitacions per llogar.
No s’alça per no haver de netejar.
¡ Introdueix una oració final que fa referència a la intenció del subjecte de realitzar una determinada acció (voluntarietat):
Treballe per guanyar-me la vida. (“perquè vull guanyar-me la vida”)
Estudia molt per aprovar tots els exàmens. (“perquè vol aprovar tots els exàmens”).
Has de fer exercici per a millorar la salut.
L’oració principal és una passiva sense subjecte explícit:
Es va senyalitzar la zona per a evitar accidents.
Hi ha un canvi d’agent entre el verb principal i l’infinitiu.
El jutge va cridar l’acusat per a declarar.
Hem patit molt per a arribar a temps. (verb estatiu)
Ha caigut en un parany per a atrapar lladres poc hàbils (modificador del nom parany)
Fer exercici és bo per a relaxar-se. (modificador de l’adjectiu bo)
No has estudiat prou per a aprovar. (modificador de l’adverbi prou)
! En una mateixa oració, podem usar per o per a segons si volem destacar la voluntarietat o si volem introduir un complement modificador:
He comprat un llibre per aprendre anglés. (perquè vull aprendre anglés).
He comprat un llibre per a aprendre anglés. (serveix per a aprendre anglés)
EXERCICI (PERQUÈ, PER QUÈ, PER A QUÈ). SOLUCIONS
- No sé per què no vols acabar la carrera.
- Vull anar perquè sí.
- Em podries dir per a què serveix aquest aparell?
- Encara no sé les raons per què se suspengué el concert.
- Vinc perquè em soluciones el problema.
- Aquell és l’ordinador per què he pagat tants diners.
- No entenc el perquè de la teua actitud.
- No volia dir-me per què no m’havia convidat, perquè crec que encara estava enfadat amb mi.
- Per què has elegit aquesta opció? Perquè crec que és la més fàcil.
- Per a què serveix aquesta maleta, si no en tenim la clau?
- No és aquesta la pel·lícula per què ens interessàvem.
- No entenc per què m’odies.
- No hi podré assistir perquè me’n vaig de viatge.
- Els teus germans encara no havien descobert per què s’havien barallat.
- Aniré perquè em torne els diners.
- M’agradaria saber el perquè d’esta broma.
- Agafa’l perquè no caiga.
- Agafa’l perquè si no caurà.
- El camí per què accedires al camp estava tallat.
- Volia telefonar-te perquè volia parlat amb tu.
- Volia telefonar-te perquè em donares l’adreça de la pensió de Barcelona.
- Sempre hi ha un perquè que ho explica tot.
- Digues per què ho vas fer i no et castigaré.
- Ho vaig fer perquè necessitava demostrar-te la situació per què passe.
- La iniciativa per què apostaven no era la millor.
- He demostrat que seria capaç de pressionar-lo perquè accedirà a les exigències.
- Si vols saber el perquè, només has de preguntar-ho.
- Si vols saber per què deia això, només has de preguntar-ho.
- Perquè tot vaja bé, cal que digues per què hem de fer-ho així.
- Això demostra el perquè de tot plegat.
EXERCICI (PERQUÈ, PER QUÈ, PER A QUÈ). SOLUCIONS
- No sé per què no vols acabar la carrera.
- Vull anar perquè sí.
- Em podries dir per a què serveix aquest aparell?
- Encara no sé les raons per què se suspengué el concert.
- Vinc perquè em soluciones el problema.
- Aquell és l’ordinador per què he pagat tants diners.
- No entenc el perquè de la teua actitud.
- No volia dir-me per què no m’havia convidat, perquè crec que encara estava enfadat amb mi.
- Per què has elegit aquesta opció? Perquè crec que és la més fàcil.
- Per a què serveix aquesta maleta, si no en tenim la clau?
- No és aquesta la pel·lícula per què ens interessàvem.
- No entenc per què m’odies.
- No hi podré assistir perquè me’n vaig de viatge.
- Els teus germans encara no havien descobert per què s’havien barallat.
- Aniré perquè em torne els diners.
- M’agradaria saber el perquè d’esta broma.
- Agafa’l perquè no caiga.
- Agafa’l perquè si no caurà.
- El camí per què accedires al camp estava tallat.
- Volia telefonar-te perquè volia parlat amb tu.
- Volia telefonar-te perquè em donares l’adreça de la pensió de Barcelona.
- Sempre hi ha un perquè que ho explica tot.
- Digues per què ho vas fer i no et castigaré.
- Ho vaig fer perquè necessitava demostrar-te la situació per què passe.
- La iniciativa per què apostaven no era la millor.
- He demostrat que seria capaç de pressionar-lo perquè accedirà a les exigències.
- Si vols saber el perquè, només has de preguntar-ho.
- Si vols saber per què deia això, només has de preguntar-ho.
- Perquè tot vaja bé, cal que digues per què hem de fer-ho així.
- Això demostra el perquè de tot plegat.
APRENEM MÉS
➜ Cal fer exercicis de PREPOSICIONS (fotocòpies).
➜ Preparar un monòleg a partir d’una de les propostes fotocopiades.
➜ Prova 7 (Examen de repàs tipus test).
➜ EXAMEN JQCV (octubre '22).
➜ REDACCIÓ (200 paraules).
➜En l'enllaç que teniu a continuació trobareu diversos exercicis per a practicar el lèxic en valencià.ÉS MOLT INTERESSANT!!!
⇒ EXERCICIS DE VOCABULARI AUTOCORRECTIUS
EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES (PLEONASMES)
SOLUCIONS.
22. a) va portar-ho/ho va
portar. b) La qüestionaren c) n’embargà
d) En patien molta d’acústica e)
Pere la dona f) Escriu-ne un!
23. a) Els llegia contes b) li llava la cara c) Ella en compra d) Per què els regales e) Els vaig explicar / vaig explicar-los f) Digues-li
24. a) Anna n’escrivia
cançons. B) N’han arribat notícies c) N’estava satisfet.
25. a) El pis ho està b) Carme ho és / l’és c) Els meus amics ho són d) Ho sembla.
26. a) Enric hi posa els coberts.
b) Xavier hi camina c) Deixa-hi d) El gat sempre hi passava e) En venien entusiasmats f) Hi aniré
g) i hi ha contestat.
27. a) Sempre en parlen b) Els xiquests hi juguen c) pensa-hi
d) La mestra hi ensenya e) El
govern hi ha optat f) Vols contribuir-hi? g) L’advocat hi ha recorregut h) Hi té molt d’interés.
28. a) s’hi b) L’en
c) Me n’he fet d) Se n’ha
fet e) me’n dic f) Sí, hi vaig acabar.
30. a) N’hi poca b) ens convoquen c) Ací u menja molt bé d) No se n’ha adonat e) correcta
f) En aquella habitació no toca el sol.
31. 1c, 2b, 3c, 4a, 5c, 6c, 7a, 8b.
32. a) Nosaltres li’ls vam donar.
b) Hui li’l portaré. c) Esta vesprada li les tornarem. d) Àngel li’n llig. e)
Després li la comprarem. f) Li l’explicaré. g) Demà li les portaré. h) Li’n
compraré un.
33. a) me l’he pres b) se n’han anat c) te l’han portat d) te’l pots guardar e) me’ls regalen f) se l’ha endut g) se te’ls duran h) se l’ha menjat
34. a) Qui me l’aguantarà? b) Ja
te’l van arreglar? c) El dentista me l’ha d’arrancar d) Agafa-me’l
e) Tots s’hi afanyen f) Se te l’ha
begut tot g) Ell m’hi va ajudar h) Ahir
me’n va cosir tres i) se’l treia j) No me l’embrutes k) Me l’ha escrita l) No te l’esperaves, eh? m) S’hi va
agafar n) qui me’ls defensa? o) Me’n
falten molts.
35. a) no me’n dones cap b) que ell t’ho conte c) te’n poses
d) us ho e) se les f) la hi penges tu també.
EXERCICIS DE REPÀS (SOLUCIONS)
- Accentuació i dièresi: 1a, 2c,
3c, 4c, 5b, 6a, 7a, 8c.
- Vocalisme i consonantisme: 9a,
10a, 11b, 12b, 13a, 14a, 15b, 16c, 17c, 18c, 19b, 20a, 21c, 22b, 23a, 24a, 25a,
26b.
- Articles i determinants: 27c,
28c, 29c, 30c, 31a, 32c, 33b, 34a, 35a, 36c, 37c, 38b, 39b, 40a, 41a, 42b, 43b,
44c.
- Formes no personals i perífrasis:
57b, 58c, 59c, 60a, 61b, 62a, 63c, 64a, 65c, 66c, 67a, 68b, 69b, 70c, 71a, 72b,
73b, 74c.
- Pronoms febles: 75b, 76c, 77b,
78b, 79c, 80b, 81a, 82a, 83a, 84a, 85a.
- Pronoms relatius: 87a, 88c, 89a,
90c, 91a, 92c, 93b, 94c, 95c, 96a, 97a, 98c, 99c, 100b, 101c, 102c, 103b, 104c,
105c, 106a, 107c, 108a, 109b, 110b, 111c, 112c.
- Preposicions: 113a, 114b, 115b,
116b, 117c, 118c, 119c, 120c, 121a, 122b, 123b, 124b, 125b.
- Conjuncions i adverbis: 126b,
127a, 128b, 129a, 130b, 131a, 132a, 133a, 134b, 135a, 136b, 137c, 138b, 139b
1a SESSIÓ (1a setmana /SETEMBRE'23)
Aquesta 1a setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu i subjuntiu. Quant a la 1a conjugació, cal tenir en compte que tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre). [Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
Després hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret els verbs velaritzats (I): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer, -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur. Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats:
1) Fan la 1a persona de singular del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
Pel que fa al lèxic, treballarem
un parell de continguts: els barbarismes
i els doblets lingüístics (vegeu la pestanya “LÈXIC” del blog). Per últim,
aquesta setmana cal practicar l’expressió escrita amb els textos argumentatius (vegeu pestanya “TEXTOS” del
blog).
➲ Ortografia: la essa sorda i la essa sonora.
En la nostra llengua poden correspondre a la grafia s dos sons diferents, un de sord, equivalent a la pronúncia castellana de /s/, i un altre de sonor, també existent en altres llengües europees com el francés o el portugués. D’aquesta manera, vam veure com no es pronunciava igual la s en les paraules casa i sonar.
El so sord /s/ Aquest so, equivalent a la pronúncia castellana de /s/, pot ser representat en la nostra llengua mitjançant diverses grafies, segons veus en el quadre següent:
A principi de paraula C + e, i (ceba, cigró) Ç: mai a principi de paraula S (sivella, sord) Entre consonant i vocal i viceversa C + e, i (comencen, narcís) Ç + a, o, u (començar, cançó) S (dansa, molsa) Entre vocals C + e, i (races, edició) Ç + a, o, u (puça, caçador) S (Només en alguns casos de prefixació i sufixació: asimètric, antesala, homosexual...) SS (tassa, passota) A final de paraula Ç (feliç, capaç) S (pastís, esbós)
El so sonor /z/
Aquest so, a diferència de /s/, no existeix en castellà. Podem reconéixer-lo en les paraules que el contenen per la forma en què l’escrivim:A principi de paraula
Z(zenit, zona, zebra, zoomorf…) Entre consonant i vocal i viceversa (pinzell, colze, Alzira…) Excepció: derivats de dins (endinsar), fons (enfonsar) i trans (transistor) Entre vocals S (casa, posar, andalusos, brisa) Excepcions: mots d’origen grec com amazona, trapezi, topazi, esquizofrènic, nazista i en paraules derivades de zoo- (paleozoic, protozou, espermatozoide)
NOTA: A l’hora de llegir un text, totes les normes que has aprés se simplifiquen molt. Llevat d’algunes excepcions, recorda que una Z sempre sona sonora i que entre vocals essa simple (s) sona sonora i essa doble (ss) sorda. Un bon truc!
EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES (PLEONASMES)
SOLUCIONS.
22. a) va portar-ho/ho va
portar. b) La qüestionaren c) n’embargà
d) En patien molta d’acústica e)
Pere la dona f) Escriu-ne un!
23. a) Els llegia contes b) li llava la cara c) Ella en compra d) Per què els regales e) Els vaig explicar / vaig explicar-los f) Digues-li
24. a) Anna n’escrivia
cançons. B) N’han arribat notícies c) N’estava satisfet.
25. a) El pis ho està b) Carme ho és / l’és c) Els meus amics ho són d) Ho sembla.
26. a) Enric hi posa els coberts.
b) Xavier hi camina c) Deixa-hi d) El gat sempre hi passava e) En venien entusiasmats f) Hi aniré
g) i hi ha contestat.
27. a) Sempre en parlen b) Els xiquests hi juguen c) pensa-hi
d) La mestra hi ensenya e) El
govern hi ha optat f) Vols contribuir-hi? g) L’advocat hi ha recorregut h) Hi té molt d’interés.
28. a) s’hi b) L’en
c) Me n’he fet d) Se n’ha
fet e) me’n dic f) Sí, hi vaig acabar.
30. a) N’hi poca b) ens convoquen c) Ací u menja molt bé d) No se n’ha adonat e) correcta
f) En aquella habitació no toca el sol.
31. 1c, 2b, 3c, 4a, 5c, 6c, 7a, 8b.
32. a) Nosaltres li’ls vam donar.
b) Hui li’l portaré. c) Esta vesprada li les tornarem. d) Àngel li’n llig. e)
Després li la comprarem. f) Li l’explicaré. g) Demà li les portaré. h) Li’n
compraré un.
33. a) me l’he pres b) se n’han anat c) te l’han portat d) te’l pots guardar e) me’ls regalen f) se l’ha endut g) se te’ls duran h) se l’ha menjat
34. a) Qui me l’aguantarà? b) Ja
te’l van arreglar? c) El dentista me l’ha d’arrancar d) Agafa-me’l
e) Tots s’hi afanyen f) Se te l’ha
begut tot g) Ell m’hi va ajudar h) Ahir
me’n va cosir tres i) se’l treia j) No me l’embrutes k) Me l’ha escrita l) No te l’esperaves, eh? m) S’hi va
agafar n) qui me’ls defensa? o) Me’n
falten molts.
35. a) no me’n dones cap b) que ell t’ho conte c) te’n poses
d) us ho e) se les f) la hi penges tu també.
EXERCICIS DE REPÀS (SOLUCIONS)
- Accentuació i dièresi: 1a, 2c,
3c, 4c, 5b, 6a, 7a, 8c.
- Vocalisme i consonantisme: 9a,
10a, 11b, 12b, 13a, 14a, 15b, 16c, 17c, 18c, 19b, 20a, 21c, 22b, 23a, 24a, 25a,
26b.
- Articles i determinants: 27c,
28c, 29c, 30c, 31a, 32c, 33b, 34a, 35a, 36c, 37c, 38b, 39b, 40a, 41a, 42b, 43b,
44c.
- Formes no personals i perífrasis:
57b, 58c, 59c, 60a, 61b, 62a, 63c, 64a, 65c, 66c, 67a, 68b, 69b, 70c, 71a, 72b,
73b, 74c.
- Pronoms febles: 75b, 76c, 77b,
78b, 79c, 80b, 81a, 82a, 83a, 84a, 85a.
- Pronoms relatius: 87a, 88c, 89a,
90c, 91a, 92c, 93b, 94c, 95c, 96a, 97a, 98c, 99c, 100b, 101c, 102c, 103b, 104c,
105c, 106a, 107c, 108a, 109b, 110b, 111c, 112c.
- Preposicions: 113a, 114b, 115b,
116b, 117c, 118c, 119c, 120c, 121a, 122b, 123b, 124b, 125b.
- Conjuncions i adverbis: 126b,
127a, 128b, 129a, 130b, 131a, 132a, 133a, 134b, 135a, 136b, 137c, 138b, 139b
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
Pel que fa al lèxic, treballarem
un parell de continguts: els barbarismes
i els doblets lingüístics (vegeu la pestanya “LÈXIC” del blog). Per últim,
aquesta setmana cal practicar l’expressió escrita amb els textos argumentatius (vegeu pestanya “TEXTOS” del
blog).
A principi de paraula | C + e, i (ceba, cigró) Ç: mai a principi de paraula S (sivella, sord) |
Entre consonant i vocal i viceversa | C + e, i (comencen, narcís) Ç + a, o, u (començar, cançó) S (dansa, molsa) |
Entre vocals | C + e, i (races, edició) Ç + a, o, u (puça, caçador) S (Només en alguns casos de prefixació i sufixació: asimètric, antesala, homosexual...) SS (tassa, passota) |
A final de paraula | Ç (feliç, capaç) S (pastís, esbós) |
A principi de paraula | Z | (zenit, zona, zebra, zoomorf…) |
Entre consonant i vocal i viceversa | (pinzell, colze, Alzira…) Excepció: derivats de dins (endinsar), fons (enfonsar) i trans (transistor) | |
Entre vocals | S (casa, posar, andalusos, brisa) Excepcions: mots d’origen grec com amazona, trapezi, topazi, esquizofrènic, nazista i en paraules derivades de zoo- (paleozoic, protozou, espermatozoide) |
APRENEM MÉS
⇒ Exàmens de la JQCV (abril'19 /novembre '22).
⇒ Redacció: "Text argumentatiu" (200 paraules).
⇒ Exercicis DOSSIER 3 VERBS
⇒ LÈXIC: PRÀCTICA I REPÀS (BARBARISMES, DOBLETS LÈXICS I LOCUCIONS I FRASES FETES)
⇒ Pràctica i repàs [DOBLETS LINGÜÍSTICS]
⇒ Cal preparar un monòleg.
[DOSSIER 3] CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)” 1. fuma, prepare, pintem, treballes, entren, esquieu. 2. passege, passeja, passegem; jutge, jutja, jutgem; assage, assaja, assagem; viatge, viatja, viatgem; venge, venja, vengem; netege, neteja, netegem; desitge, desitja, desitgem; trepitge, trepitja, trepitgem. 3. pique, pica, piquem; doblegue, doblega, dobleguem; busque, busca, busquem; cace, caça, cacem; aparque, aparca, aparquem; trenque, trenca, trenquem; abrace, abraça, abracem; pague, paga, paguem; calce, calça, calcem; cague, caga, caguem; pegue, pega, peguem; carregue, carrega, carreguem; descalce, descalça, descalcem; regue, rega, reguem, penque, penca, penquem; combregue, combrega, combreguem. 4. es-tu-di-e, can-vi-a, es-tal-vi-em, pro-nun-ci-a, i-ni-ci-es, fo-to-co-pi-eu, a-nun-ci-en, co-pi-a, o-di-e. 5. vaig, vas, va, anem, aneu, van. 6. estic, estàs, està, estem, esteu, estan, sóc, ets, és, som, sou, són. 7. tem, tems, tem, temem, temeu, temen; rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden; comet, comets, comet, cometem, cometeu, cometen; percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben; debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten. 8. dic, dius, diu, diem, dieu, diuen; tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen; vull, vols,vol,volem,voleu,volen; conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen; somric, somrius, somriu, somriem, somrieu, somriuen; atenc, atens, atén, atenem, ateneu, atenen; caic, caus, cau, caiem (caem), caieu (caeu), cauen; prenc, prens, pren, prenem, preneu, prenen; visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen; veig, veus, veu, veiem (veem), veieu (veeu), veuen. 9. crec, meresc, coneixes, cuses (cus), cap, saps, sé, sap, rebem, reps. 10. dorm; consent, consents, consent, consentim, consentiu, consenten; constituïsc, constitueixes (constituïxes), constitueix, constituïm, constituïu, constitueixen; construïsc; instruïsc; bull, bulls, bull, bollim, bolliu, bullen. 11. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen (tenyisc, tenyeixes, tenyeix, tenyim, tenyiu, tenyeixen); riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen (renyisc); cull, culls, cull, collim, colliu, cullen. 12. llegisc, teixisc, visten, menten, afegeix, fregeixes, llig, engolisc. 13. isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen. 14. vol, bull, acabe, rebat, tus, correm, perd, cull, vull, admet, sap, baten, exclous, valc, creus, perdem. 15. trobe, faig, conec, llig, done, depén. 16. caminava, caminaves, caminava, caminàvem, caminàveu, caminaven; partia; atenia; buscava; incloïa, incloïes, incloïa, incloíem, incloíeu, incloïen; venia; reia, reies, reia, réiem, réieu, reien; treia; coïa; creia; queia; conduïa. 17. menjàvem, coíeu, incloïa, creia, necessitàvem, treies, reia, feia, duia, seien, dúieu, portava. 18. dúiem, conduíeu, tréiem, jéiem, reia, cantaves, incloïa, veies, coïen, séieu, queia. 19. continuàveu, tenia, duia, posaves, molestaves, plantàvem, collíem, dúiem, era, trencava, tocava, argüia, treia, tréieu, feia.
[DOSSIER 3] CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)” 21. parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí. 22. fiu, anares, treballà, cresquérem, isquéreu, foren, viu, clogueres, vingué, haguérem, diguéreu, escrigueren. 23. duguí (vaig dur), miràreu (vau mirar), isquéreu, quedàreu, anàrem, acomboiaren, treballà, estudiaren, suspengueren, tingué, aní (vaig anar), viu (vaig veure), vencí (vaig véncer), veié (va veure). 25. vindre (venir), vindré, vindria; aprendre, aprendràs, aprendries; estudiar, estudiarà, estudiaria; agafar, agafarem, agafaríem; conduir, conduireu, conduiríeu; deixar, deixaran, deixarien. 26. cantaré, cantaràs, cantarà, cantarem, cantareu, cantaran; valdré; retindré; faré; hauré; resoldré. 27. refaré, semblarà, faràs, trobaràs, podrem, voldrem, admetreu, aniràs, veuràs, sabran, arribaran, haureu, resoldran, voldran, soparem, gitarem, hauràs, eixirem. 28. vindria, trauríem, netejaríem, ordenaríem, sabries, transigiríeu, tossiries, pertanyeria, venceria, buscarien, descobririen, analitzarien, ajudaria, prendria. 29. coneixeria, coneixeries, coneixeria, coneixeríem, coneixeríeu, coneixerien; apareixeria, apareixeries, apareixeria, apareixeríem, apareixeríeu, apareixerien. 30. estendria, resoldríem, mouríem, encendrien.
31. apague, apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen. 32. aprenguen, venguem, absolgueu, dissolguen, suspenga, valga, isca, faça, vagen, puguem, sigueu, beguen, mengen, vulga, faces, coneguem, vulga, vaja, sàpien (sàpiguen), entenguen, alcen. 33. No agafes, no begues, no vingues, no t’acostes, no digueu, no em mires, no vengueu, no arranqueu, no suspengues, no prengueu, no bufes, no encengueu, no tragues, no begueu, no calles, no rigues, no mogueu, no escoltes, no escrigueu, no segues. 34. diga, acabe, vulga, isca, convinga, sàpiguen (sàpien), estiguen, begueu, escriga, facen, vulgues, confluïsquen, conega, faça, visca, nasca. 35/36. entrara (entràs), entrares (entrasses), entrara (entràs), entràrem (entràssem), entràreu (entràsseu), entraren (entrassen); debatera, debateres, debatera, debatérem, debatéreu, debateren, consentira; partira; visquera; isquera; fóra (fos), fores, fóra, fórem, fóreu, foren; tinguera; absolguera, escriguera, veiera; haguera. 37/38. Fera (fes) / correguérem / donàreu / rebéreu / avisàreu / tingueres / trobàrem / volgueren / estiguera / aparegueren / anàrem / tingueren / publicaren / duguera / vingueren / agafara / féreu / pogueren / vingueren / romangueren.
39. duguera / estiguera / fóra / sapiguérem (sabérem) / feren / poguera / llegira / tinguera / seguera / conduïra / isquéreu / escriguera / vinguera.
40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu.
42. trau / creieu / beveu / fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.
43. doneu / ven / vine / vés / corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu / dissoleu / encenguem / pertany / dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu / llig (llegix).
44. absoleu / cloeu / beveu / escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu / aprén / comenceu.
45. has viscut / ha vist / hem enviat / heu bullit / han mentit.
46. havies comprat / havia arribat / havíem entrat / havíeu fet / havien dit.
47. hagueres aprés / hagué dormit / haguérem escoltat / haguéreu parlat / hagueren menjat.
49. hauràs conegut / haurà crescut / haurem entrat / haureu descansat / hauran vist.
50. hauries volgut / hauria caigut / hauríem entrat / hauríeu elaborat / s’haurien exhaurit.
51. hages dit / haja aparegut / hàgem col·laborat / hàgeu oït / hagen sabut.
52. hagueres anat / haguera vingut / haguérem conduït / haguéreu treballat / hagueren conegut.
54. voler, volent volgut / córrer, corrent, corregut / moldre, molent, mòlt / obrir, obrint, obert / traduir, traduint, traduït / cabre, cabent, cabut / dur, duent, dut / aprendre, aprenent, aprés / fondre, fonent, fos / atendre, atenent, atés / tindre (tenir), tenint, tingut / oir, oint, oït / admetre, admetent, admés / combatre, combatent, combatut / veure, veient, vist / nàixer, naixent, nascut / imprimir, imprimint, imprés / confessar, confessant, confessat / beure, bevent, begut.
55. cuit / romput / dit / caigut / entés / crescut / ocorregut / emés / transcorregut / interromput / volgut / batuts / venut / vist / fet / nascut / tret / inclòs / conclòs.
56. dit, cregut / agafat, estat, estalviant / sabut, preguntat / cuit / corrent / distraent / devent / creient, escoltant / escrivint, bevent / nascut / admetent, admesa / duent / batut, combatut / tramés / ofés, dit / volent / venut, pescant / comprés, atés.
57. trobades / oberts / suspeses / donat / encesos / collides / comprats / buscades / soterrats, soterrats.
58. els han enviats / les ha signades / n’he fregits dos / les he comprades / els he duts / l’he tastada / l’he coneguda / les hem enteses / els hem compresos / n’he llegits 3 / les he fetes / li n’he regalats 4.
59. 1. i es trencà una cama / 6 i guanyaren el partit / 7 i no van trobar ningú.
60. Ja hi haurà arribat el tren / S’havia d’anar sense falta (calia anar) / Has de parlar amb ell / S’haurà de fer una altra vegada (caldrà fer-ho) / Has de pagar-me demà.
2a SESSIÓ (2a setmana /SETEMBRE'23)
Hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II): nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).
Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...
Hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II): nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).
Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...
Quant als verbs de la 3a conjugació (-ir), podem distingir dos models de conjugació: la pura i la incoativa. En el cas dels verbs purs, podem distingir-ne un grup de verbs regulars: DORMIR, SENTIR, FUGIR, MUNYIR, BULLIR, GRUNYIR, CRUIXIR, PUDIR, MORIR... I un altre d’irregulars: OBRIR i OMPLIR (velaritzats) i COLLIR, TOSSIR, COSIR i SORTIR (amb canvis vocàlics en l’arrel: o>u).
La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.
Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...
La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.
Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...
3a SESSIÓ (3a setmana / JULIOL'23)
"LES PERÍFRASIS VERBALS"
Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi). Perífrasi d’obligació. - Personal: haver + de + inf. (“Has d’arribar abans de migdia”) caldre + que + subj. (“Cal que faces el treball”) - Impersonal (sense subjecte): haver-se +de+inf. (“S’ha d’emplenar el full”) caldre + inf. (“Cal anar amb compte”) També es pot expressar obligació amb la construcció: És necessari /menester + inf. o + que+subj. ►Cal evitar les construccions del castellà: *Tindre + que * Haver-hi + que + inf. * Ser precís
Perífrasi de probabilitat. Per a expressar la probabilitat s’usa la perífrasi: deure + inf. (“Deuen tenir molt de fred perquè han encés la calefacció”). És equivalent a un adverbi de probabilitat (potser, segurament, probablement, tal vegada...) + verb en futur (o present o passat): “Potser plourà”. O equivalent a poder +ser+oració de subjuntiu: “Pot ser que isquen molt tard”. ►Cal evitar les construccions incorrectes següents: -És incorrecte intercalar la preposició de entre el verb deure i l’infinitiu (*Deuen de estar de viatge). - No és correcte l’ús de la paraula igual com a adverbi de probabilitat (*Igual anem al parc d’excursió): Pot ser que vaja al parc. Potser aniré al parc. - També cal evitar l’ús del futur o l’ús del condicional per a expressar la probabilitat (*Haurà eixit de viatge. Deu haver eixit de viatge) // (*Arribarien a casa després de mitjanit. Devien arribar a casa després de mitjanit).
Perífrasi d’imminència. Per a expressar la imminència o el futur immediat no podem usar la perífrasi anar + a + inf., sinó que se sol expressar amb les perífrasis estar a punt de + inf. / estar per + inf. Els viatgers estan a punt d’arribar. La perífrasi anar + a + inf. es pot usar per a expressar imminència si ens referim a un temps passat (Anava a gitar-me quan vaig escoltar uns colps a la porta). Si ens referim al futur, la perífrasi anar + a + inf. és incorrecta; usarem el futur o el present, sovint introduït per l’adv. ara (Ara et portaré un refresc). Tanmateix, la construcció anar + a + inf. és correcta quan el verb anar té el valor de moviment o de desplaçament (Vaig a portar els pastissos perquè els convidats volen tastar-los).
LES GRAFIES- Vocalisme
- Les consonants oclusives
- Vocalisme
- Les consonants oclusives
A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents:
1. En posició final de paraula després de vocal o diftong tònics s’escriu l’oclusiva sorda corresponent, sense tenir en compte altres paraules derivades:
P > sap, concep, cap, llop, rep, etc. Malgrat: saber, concebre, cabota, lloba, etc.
T > pot, prat, buit, salut, nebot, paret, etc. Malgrat: poder, prada, saludat, neboda, aparedar.
C > amic, bec, dic, afalac, plec, poruc, feixuc, etc. Malgrat: amiga, bega, diga, afalagar, poruga...
Algunes excepcions (bàsicament cultismes i estrangerismes) són: Carib, snob, Jacob, adob, cub, club, tub...; fred, sud, quid, almud, fluid, Alfred, David, Bagdad i paraules femenines acabades en –itud, -etud (quietud, multitud...); pedagog, estrateg, mag...
2. A final de paraula després de vocal àtona o de consonant escriurem la mateixa grafia que apareix en els derivats o mots de la mateixa família lèxica:
P > serp (serpent), llamp (llampec), pòlip (polipós)...
B > àrab (Aràbia), tomb (tombar), verb (verbal)...
T > sort (sortejar), fart (fartó), esvelt (esveltesa)...
D > ràpid (rapidesa), sord (sordesa)...
C > clàssic (clàssica), marc (emmarcar)...
G > càstig (castigar), fang (fangós), llarg (llarga).
EXCEPCIONS:
- La 1a persona del present d’indicatiu és amb –c: aprenc, estenc, tinc, fonc, etc.
- Una sèrie de paraules: ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, ròssec,...
Recordem que tots els gerundis acaben en –t: anant, perdent, tenint... I hi ha també adjectius i substantius acabats en –and, -end, que coincideixen amb el castellà: sumand, minuend, nefand, dividend, reverend, etc.
3. En posició final de síl·laba, a l’inici o enmig de paraula, convé tenir presents els aplecs següents:P Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt- capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte B Inicial i medial en: ab-, ob-, sub- absent, objecte, obscur, subjecte T Inicial en: atz-, atl-, atm- atzar, atzavara, atles, atmosfèric D Inicial en : ad- addicció, adduir C Inicial i medial davant: c, s, t, z accepció, succés, delicte, èczema G Inicial i medial davant: d, g, m, n amígdala, sagnar, suggestió, augment
P | Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt- | capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte |
B | Inicial i medial en: ab-, ob-, sub- | absent, objecte, obscur, subjecte |
T | Inicial en: atz-, atl-, atm- | atzar, atzavara, atles, atmosfèric |
D | Inicial en : ad- | addicció, adduir |
C | Inicial i medial davant: c, s, t, z | accepció, succés, delicte, èczema |
G | Inicial i medial davant: d, g, m, n | amígdala, sagnar, suggestió, augment |
L'ACCENTUACIÓQuant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals e i o obertes.[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: identifica la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].
Truquets per a accentuar correctament les vocals e, o.
Exemples Excepcions La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes. menjaré, pretén, després, camió, torró... terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... La e i la o solen ser obertes en les paraules planes. crèdit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... Verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules esdrúixoles. gènere, pèrdua, memòria, València... fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega...verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...
Les grafies e i o representen dos sons diferents:La e representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).La o representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):
Casos en què la e és oberta:
1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.2. Davant de l, l·l, rr i r: cel, novel·la, serra, verd.3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.
Casos en què la o és oberta :1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).
LA DIÈRESIDesprés de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme i estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment, -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes).
Exemples | Excepcions | |
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes. | menjaré, pretén, després, camió, torró... | terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... |
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes. | crèdit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... | Verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...) estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... |
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules esdrúixoles. | gènere, pèrdua, memòria, València... | fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega... verbs de la 2a conj. (córrega...) |
Les grafies e i o representen dos sons diferents:
Casos en què la e és oberta:
APRENEM MÉS
⇒Cal fer exercicis d’accentuació i dièresi (fotocòpies).
⇒Exercicis de grafies (vocalisme i grafies oclusives).
⇒Exercicis de les formes no personals (fotocòpies)
⇒ Exercicis de l’examen de la JQCV (JUNY '21).
⇒ Cal fer exercicis d’accentuació i dièresi.⇒ Monòleg (àudio).
⇒ Repàs i pràctica de grafies: EXERCICIS DE GRAFIES (CLAUS)
EXERCICI (GRAELLA) FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)
➜ LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)
Ex. 21) 1a, 2c, 3a, 4b, 5b, 6c.
Ex. 22) duent, escrivint, rebent, plovent, devent, rient, movent, creient/creent, eixint, apareixent.
Ex. 23) removent, I van desconnectar, que va inundar, anant, i es guanyà/on es guanyà, i la van convocar.
Ex. 24) debatut, permés, conclòs, traduït, difós, respost, pres, crescut, nascut, detingut/detinguda, imprés, oferit/ofert, aparegut, valgut, segut, mòlt petangut/pertanyut, cogut.
Ex. 16) 1a, 2c, 3b, 4b.
Ex. 17) jovenalla, quilometratge, moblatge, fullatge, xicalla, tonatge.
Ex. 18) maduresa, dolcesa, noblesa, lleugeresa, lletgesa, honradesa, ceguesa, deixadesa, tendresa, nuesa, timidesa, bellesa.
Ex. 19) a) ressaltava, asimètricament; b) dissortat, ressonància; c) pressentir, asserenar-se; d) dissertació, ressò, transsexualitat.
Ex. 20) amansir, rebrotar, abonyegar, enlletgir, encarir, alleugerir, empal·lidir, entapissar, ensucrar, envernissar, assaborir, assedegar, emmalaltir, ajornar, assecar, desossar.
➜ CLAUS 1a i 2a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda--joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // sentència, altruista, féiem, còmic // heroi, féieu, remei, examen // crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor
CLAUS 3a, 4a i 5a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
posseíeu, duia, anàreu, reunió // deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua
posseíeu, duia, anàreu, reunió //
2a SESSIÓ (2a setmana / JULIOL'23)
Aquesta setmana hem vist el tema de "Les formes no personals del verb (infinitiu, gerundi i participi). Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apetéixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:1) No s'ha d'usar amb l'article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).
Pel que fa al gerundi, hem d'assenyalar que té una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També cal fer referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).
Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixarem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir i obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...
A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts). La formació de l’imperatiu és bastant regular, ja que es construeix amb formes del present d’indicatiu i del present de subjuntiu. La segona persona del singular coincideix amb la tercera del present d’indicatiu, i la segona del plural coincideix amb la segona del plural del present d’indicatiu. En canvi, la tercera persona del singular i del plural, així com la primera de plural es formen a partir del present de subjuntiu.
PRESENT D’INDICATIU
IMPERATIU
PRESENT DE SUBJUNTIU
jo córrec
-----------
jo córrega
tu corres
corre
tu córregues
ell/ella corre
córrega
ell/ella córrega
nosaltres correm
correguem
nosaltres correguem
vosaltres correu
correu
vosaltres corregueu
ells/elles corren
córreguen
ells/elles córreguen
REMARQUES
1. 1. Per a les segones persones, de singular i plural, s’empren formes del present d’indicatiu. Per a la resta de persones es fa servir el present de subjuntiu.
2. 2. En el tractament de vostè emprem la tercera persona, motiu pel qual emprem el present de subjuntiu.
3. 3. Els verbs següents només presenten una forma irregular en la segona persona de singular:
fer → fes dur → dus venir → vine anar → ves
4. Alguns verbs irregulars formen tot l’imperatiu a partir del present de subjuntiu: poder, voler, ser, veure...
Pel que fa al lèxic, ens centrarem en dos blocs: els
barbarismes i els doblets lingüístics (vegeu la pestanya “LÈXIC” del blog). Per
últim, aquesta setmana cal practicar l’expressió escrita amb els textos argumentatius
(vegeu pestanya “TEXTOS” del blog).
La formació de l’imperatiu és bastant regular, ja que es construeix amb formes del present d’indicatiu i del present de subjuntiu. La segona persona del singular coincideix amb la tercera del present d’indicatiu, i la segona del plural coincideix amb la segona del plural del present d’indicatiu. En canvi, la tercera persona del singular i del plural, així com la primera de plural es formen a partir del present de subjuntiu.
PRESENT D’INDICATIU | IMPERATIU | PRESENT DE SUBJUNTIU |
jo córrec | ----------- | jo córrega |
| corre | tu córregues |
ell/ella corre | córrega | ell/ella córrega |
|
| nosaltres correguem |
vosaltres correu | correu | vosaltres corregueu |
ells/elles corren | córreguen | ells/elles córreguen |
1. 1. Per a les segones persones, de singular i plural, s’empren formes del present d’indicatiu. Per a la resta de persones es fa servir el present de subjuntiu.
2. 2. En el tractament de vostè emprem la tercera persona, motiu pel qual emprem el present de subjuntiu.
3. 3. Els verbs següents només presenten una forma irregular en la segona persona de singular:
fer → fes dur → dus venir → vine anar → ves
Pel que fa al lèxic, ens centrarem en dos blocs: els barbarismes i els doblets lingüístics (vegeu la pestanya “LÈXIC” del blog). Per últim, aquesta setmana cal practicar l’expressió escrita amb els textos argumentatius (vegeu pestanya “TEXTOS” del blog).
APRENEM MÉS
⇒ Exàmens de la JQCV (abril'22 /setembre '21). Examen EOI.
⇒ Redacció: "Text argumentatiu" (300 paraules).
⇒ Exercicis del dossier “Les formes no personals del verb”.
⇒ Exercicis perífrasis verbals i de formes no personals (fotocòpies).
1a SESSIÓ (1a setmana / JULIOL'23)
Aquesta 1a setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu i subjuntiu. Quant a la 1a conjugació, cal tenir en compte que tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre). [Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
Després hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret els verbs velaritzats (I): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer, -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur. Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats:
1) Fan la 1a persona de singular del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
D'altra banda, hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II): nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).
Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
D'altra banda, hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II): nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).
Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...
Quant als verbs de la 3a conjugació (-ir), podem distingir dos models de conjugació: la pura i la incoativa. En el cas dels verbs purs, podem distingir-ne un grup de verbs regulars: DORMIR, SENTIR, FUGIR, MUNYIR, BULLIR, GRUNYIR, CRUIXIR, PUDIR, MORIR... I un altre d’irregulars: OBRIR i OMPLIR (velaritzats) i COLLIR, TOSSIR, COSIR i SORTIR (amb canvis vocàlics en l’arrel: o>u).
La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.
Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...
La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.
Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...
El verb
El verb, com a nucli del sintagma verbal, és un dels constituents bàsics de l’oració. Categoria gramatical que expressa l’existència, l’estat, l’acció, els processos o les modificacions d’un sintagma nominal. A diferència de les altres categories gramaticals, el verb, a banda d’aquesta informaciósemàntica, té com a característica més important les marques que aporten els diferents morfemes: veu, mode, persona, nombre, temps i aspecte.
Els morfemes verbals
Tota forma verbal està constituïda per un lexema o arrel, que aporta el contingut semàntic, i pels morfemes o desinències, que aporten informacions auxiliars, pròpies del verb. En algunes formes verbals pot aparéixer una vocal temàtica que actua d’enllaç entre el lexema i els morfemes, i que permet de classificar els verbs d’acord amb la conjugació a què pertanyen.• Veu– Activa: el subjecte realitza l’acció (Maria menjava maduixes).– Passiva: el subjecte rep l’acció (Les maduixes eren menjades per Maria).• Mode. Segons l’actitud mental del parlant respecte allò que enuncia (a l’acció verbal), podem distingir els següents modes personals:– Indicatiu: l’acció o el fet és vist com a real (Rosa ha begut aigua).– Subjuntiu: l’acció o el fet que expressa el verb és vist com una irrealitat,només existeix en el pensament com una idea subjectiva (desigdubte, temor, voluntat, etc.) (Potser vinga prompte).– Condicional: les accions apareixen expressades com a irreals (Si poguerafaria això).– Imperatiu: és el mode amb què el parlant expressa manament, ordre,prec, etc. (Ves-te’n prompte).D’altra banda, tenim també tres modes impersonals: infinitiu (conceptebàsic de l’acció), gerundi (acció durativa) i participi (acció acabada).• Aspecte– Imperfectiu: no expressa la fi de l’acció del verb (Caminava pel passeig).Els temps imperfectius són el present d’indicatiu i de subjuntiu,el pretèrit imperfet, el futur i el condicional.– Perfectiu: expressa l’acabament de l’acció verbal (Va llegir una novel·la). Els temps perfectius són el pretèrit perfet simple i perifràstic d’indicatiu i els temps compostos.• Persona. Relaciona l’acció verbal amb l’emissor (1a pers.: parle, cantem),amb el receptor (2a pers.: parles, canteu) o amb un referent (3a pers.:parla, canten).• Nombre. El morfema de nombre indica si el SN subjecte és només unindividu o cosa (singular) o més d’un (plural).
APRENEM MÉS
⇒ Cal practicar la conjugació verbal amb un full a doble cara i els exercicis del dossier 2 de verbs.
⇒ Exercicis de l’examen de la JQCV (octubre '22).
- ⇒ 1r text escrit: Heu de triar una de les dues opcions que trobareu en l’examen de la JQCV i escriure un text de 200 paraules.
- ⇒ Exercicis de locucions i frases fetes (fotocòpies).
⇒ Pràctica i repàs [DOBLETS LINGÜÍSTICS]
⇒ Cal preparar un monòleg.
Ací teniu un parell d'enllaços que us permetran fer pràctiques de la flexió verbal:
⇒ PRÀCTIQUES DE VERBS
-