➤ VALENCIÀ. GRAU MITJÀ
➤ VÍDEOS DIDÀCTICS
➤ EXERCICIS DE MITJÀ (UPV)
➤ MODELS EXAMEN JQCV
➤ CURS DE VALENCIÀ NIVELL C1 (PUNT PER PUNT)
➤ JugallenguaPrograma de la JQCV (aspectes gramaticals)
➤ TESTS EN LÍNIA
➤APRENDRE VALENCIÀ
➤ RECURSOS D'AUTOAPRENENTAGE
10 CONSELLS PER APROVAR L'EXAMEN DE NIVELL C1
VÍDEO: ERRADES HABITUALS EN LA PROVA ORAL
DOBLETS VERBALS
TEORIA I PRÀCTICA DE PRONOMS FEBLES
QUADERN DE VALENCIÀ (+ SOLUCIONARI)
QUADERN DE VALENCIÀ (AMB SOLUCIONARI)
Gramàtica essencial de la llengua catalana
La Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) és una versió reduïda i adaptada per a la consulta en línia de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. La GEIEC té com a objectiu general fer accessible a un públic ampli la descripció i la normativa gramaticals contingudes en la Gramàtica de la llengua catalana. L’adaptació s’ha realitzat tant pel que fa al contingut i la forma d’expressió d’aquest, com a l’estructuració i el format, a fi de facilitar-ne la consulta a través d’Internet.
El millor ús amb la mínima gramàtica
Gramàtica Zero
Tracta els dubtes lingüístics més importants i recurrents en la construcció de les frases i mira de solucionar-los amb tan poca terminologia tècnica com és possible, amb explicacions accessibles a tothom i una notable gamma d'exemples, amb una presentació gràfica que permet visualitzar d'un colp d'ull les solucions. Consta de 73 fitxes que s'estructuren en quatre blocs (Fonamental, Errades típiques de castellanoparlants, General i Termes gramaticals) i que es completen amb un document annex amb expressions incorrectes.
DESCARREGA-TE-LA
6a-7a SESSIÓ (3a-4a setmana / MARÇ '23)
Al llarg d'aquestes setmanes hem vist el tema dels pronoms relatius (unitat 9): formes i usos; a més, del relatiu possessiu, del relatiu neutre i de les formes el que, la que, els que i les que, que només són correctes quan no tenen antecedent i es poden substituir per aquell que i variants.
Així mateix, hem vist les regles per a la formació de gènere (femení i masculí), aquelles paraules que tenen doble significat segons s’usen en masculí o en femení (el son / la son; el terra / la terra...) i les principals paraules que tenen un gènere diferent del castellà (el costum, el deute, una anàlisi...). D’altra banda, hem vist la formació de nombre (singular i plural).
Cal fer un repàs i PRÀCTICA de pronoms febles.
L’oposició oclusiva / fricativa (b/v)
En moltes llengües romàniques (francés, italià, etc.) es produeix l’oposició entre el fonema /b/ (bilabial oclusiu sonor) i el fonema /v/ (labiodental fricatiu sonor). Aquesta distinció, encara ben viva en gran part del domini lingüístic català, permet distingir en la pronúncia paraules com bellesa/vellesa, bena/vena, beure/veure, baca/vaca, botar/votar... Però, sovint es produeix la confusió entre la grafia b i la grafia v, sobretot en els parlars que han perdut la distinció fonètica entre tots dos fonemes.
Cal tenir en compte, però, que de vegades hi ha pseudoderivats, que no provenen d’una paraula patrimonial, sinó directament del llatí (cultismes):
avortar (abortivitat), berruga (verrucària), calb (calvície), cervell (cerebral), corba (curvatura), deure (dèbit), moure (mòbil), sa vi (saberut)...
Paraules amb b: acabar, arribar, baró, basc, bena, berruga, biga, Biscaia, bolcar, bufeta, calb, corb, mòbil, oblidar, rebentar, rebolcar, riba, saba, trobador, etc.
Paraules amb v: advocat, alcova, almívar, aprovar, avall, avet avorrir, avortar, canvi, cavall, covard, esvelt, gavardina, govern, gravar, haver, pavelló, provar, savi, taverna, travar, trèvol, vernís, voltor, etc.
PRACTICA
1. Col·loca la consonant oclusiva corresponent:
llo_ fre_ pare_ afala_ aba_ joventu_ estóma_ ràpi_ fàsti_ quietu_ demago_ heral_ actitu_ su_ aràbi_ poru_ se_ partíci_ càsti_ esno_ ver_ manya_ fon_ àne_ poli_ estrate_ pedago_ salu_ espàrre_ càrre_
2. Col·loca les grafies corresponents de les consonants bilabials, dentals o velars:
o_blidar tram_ia can_iar a_anç xo_ cor_a du_te su_il pessi_ tràfe_ casca_ell tro_ador almí_ar ca_aller ro_ell a_ecte _iga escara_at màne_ ga_ardina llampe_ gra_ar espa_ilar em_enar a_orrir trè_ol parlà_eu ja_elina _edell _oltor Córdo_a ra_al _ernissar sa_ó pròle_ su_ tal_ mo_ilitat lla_i pa_elló ta_erna càsti_ a_anç re_ co_ard pro_ador o_scur si_ella
3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent: - Aquell su_jecte vivia a_stret en o_scures su_tileses. - Esta_a a_orrit de tantes pro_es de gra_ació. - Aca_a d’arri_ar l’ad_ocat amb un aire desim_olt. - Ca_ficat com estaves, has tingut un la_sus i ho has ca_girat tot. - L’à_ia passeja_a amunt i a_all tota can_iada, per les anè_dotes que ha_ia sentit. - No co_sa_a el sentit de les seues conje_tures. - Ma_dalena s’ac_elerava quan Lluís li gra_a_en programes su_erents. - Tre_alla_a en un assum_te esplèndi_ que l’ha_ia ca_tivat de so_te. - Evitar la corru_ció del llenguatge és una tasca ca_dal per als escriptors.
En moltes llengües romàniques (francés, italià, etc.) es produeix l’oposició entre el fonema /b/ (bilabial oclusiu sonor) i el fonema /v/ (labiodental fricatiu sonor). Aquesta distinció, encara ben viva en gran part del domini lingüístic català, permet distingir en la pronúncia paraules com bellesa/vellesa, bena/vena, beure/veure, baca/vaca, botar/votar... Però, sovint es produeix la confusió entre la grafia b i la grafia v, sobretot en els parlars que han perdut la distinció fonètica entre tots dos fonemes.
avortar (abortivitat), berruga (verrucària), calb (calvície), cervell (cerebral), corba (curvatura), deure (dèbit), moure (mòbil), sa vi (saberut)...
Paraules amb b: acabar, arribar, baró, basc, bena, berruga, biga, Biscaia, bolcar, bufeta, calb, corb, mòbil, oblidar, rebentar, rebolcar, riba, saba, trobador, etc.
Paraules amb v: advocat, alcova, almívar, aprovar, avall, avet avorrir, avortar, canvi, cavall, covard, esvelt, gavardina, govern, gravar, haver, pavelló, provar, savi, taverna, travar, trèvol, vernís, voltor, etc.
llo_ | fre_ | pare_ | afala_ | aba_ |
joventu_ | estóma_ | ràpi_ | fàsti_ | quietu_ |
demago_ | heral_ | actitu_ | su_ | aràbi_ |
poru_ | se_ | partíci_ | càsti_ | esno_ |
ver_ | manya_ | fon_ | àne_ | poli_ |
estrate_ | pedago_ | salu_ | espàrre_ | càrre_ |
o_blidar | tram_ia | can_iar |
a_anç | xo_ | cor_a |
du_te | su_il | pessi_ |
tràfe_ | casca_ell | tro_ador |
almí_ar | ca_aller | ro_ell |
a_ecte | _iga | escara_at |
màne_ | ga_ardina | llampe_ |
gra_ar | espa_ilar | em_enar |
a_orrir | trè_ol | parlà_eu |
ja_elina | _edell | _oltor |
Córdo_a | ra_al | _ernissar |
sa_ó | pròle_ | su_ |
tal_ | mo_ilitat | lla_i |
pa_elló | ta_erna | càsti_ |
a_anç | re_ | co_ard |
pro_ador | o_scur | si_ella |
3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
➲ Ortografia: les consonants palatals: J, G, TJ, TG, X, TX, IG
El valencià compta amb les consonants simples j i g i amb els dígrafs tj i tg per representar el fonema palatal africat sonor /dz/. És el so inicial de paraules com Jaume o Joan, o en anglés, James o Jazz. Veiem quin ús se’n fa: La j i la g:- Escriurem j davant de les vocals a, o, u: ajuntar, jou, jaquetó, juny, jonc,
· Escriurem g davant de les vocals e, i: gener, genoll, girar, ... · Excepcions: escriurem j davant de e: - mots com Jehovà, jerarquia, jeroglífic, Jeroni, jersei, Jerusalem, Jesús, majestat i tots els que en deriven.-en l’imperfet d’indicatiu de jaure i ajaure: jeia, jeies, jeia, jéiem, ... -davant els grups –ecc- i –ect-: injecció, projecció, subjecte, objecte, i tots els que se’n deriven.
La tj i la tg:- De la mateixa manera que la j i la g, escriurem tj davant de a, o, u i tg davant de e, i. Aquests dígrafs només poden anar en posició intervocàlica:
- Escrivim amb tj: allotjar, avantatjar, desitjar, encoratjar, enutjar, homenatjar, jutjar, espitjar, trepitjar, ultratjar, viatjar (verbs), i botja, corretja, lletja, llotja, mitjà, pitjor, platja,
- Escrivim amb tg:
-els mots acabats amb el sufix –atge: abordatge, arbitratge, avantatge, carruatge, camuflatge, companatge, coratge, curmetratge, engranatge, formatge, garatge, imatge, paisatge, salvatge i viatge. -els mots acabats amb la terminació –etge: metge, fetge, setge. -Altres mots: jutge, rellotge, sutge.
Les lletres x, tx i ig representen el fonema palatal africat sord /t∫/. És el so de mots com cotxe, xiquet, o roig. Veiem-ne la distribució: La x:- Escriurem x a començament de mot: xiquet, xocar, xec
- Darrere de consonant: anxova, carxofa, perxa
La tx:- Escriurem tx entre vocals: cotxe, pitxer, petxina
- A començament de mot, molts estrangerismes són adaptats a la nostra llengua amb el dígraf tx: Txad, Txèquia, Txaikovski, Txèkhov, ...
La ig:- A final de paraula darrere de vocal esciurem ig si els mots derivats s’esciuren amb j/g o tj/tg, si els derivats s’esciuren amb tx esciurem tx:
bateig-------batejar desig--------desitjar lleig---------lletjor cartutx------cartutxera empatx------empatxar
El so palatal fricatiu sord /∫/, so de paraules com peix, caixa o Xàbia, es representa amb la lletra x; veiem com:- A principi de paraula de noms de lloc o de persona: Xàtiva, Xeresa, Xeraco, Xavier, Xúquer, ...
- Darrere de i, u: caixa, rauxa, això
Activitats
1. Completeu els buits de les frases següents amb g, j, tg, tj. Di__ous aniré de via__e a __erusalem. La __inebra no és __ens bona per al fe__e. Hem vist les pe__es d’una __irafa. El sub__ecte duia una __aqueta ab__ecta. El persona__e s’a__usta a l’obra perfectament. __ira el __eroglífic, que l’estàs lle__int malament. Hem perdut una espon__a a la pla__a. No trepi__es el __ulivert. L’en__inyer ha posat moltes ob__eccions. La plu__a d’estiu és bona per als __eranis. El munta__e és __enial per a __esús.
2. Escriu el plural de les paraules següents.salvatge
pluja
mitja
esponja
granja
platja
llotja
lletja
taronja
rellotge
3. Completeu els buits de les paraules següents amb x, tx, ig.__afar ar__iu cai__a pi__er gron__ador per__a rei__a assa__ Carcai__ent vai__ell co__e __etxé ro__ go__ coi__í capri__
salvatge | pluja | ||
mitja | esponja | ||
granja | platja | ||
llotja | lletja | ||
taronja | rellotge |
__afar | ar__iu |
cai__a | pi__er |
gron__ador | per__a |
rei__a | assa__ |
Carcai__ent | vai__ell |
co__e | __etxé |
ro__ | go__ |
coi__í | capri__ |
L’apòstrof i la contracció.
Els articles el i la i la preposició de s’apostrofen davant de vocal o h, en situacions determinades.
el i de Com a regla general, s’apostrofen davant de les paraules que comencen per vocal o h: l’avi, l’invent, l’hivern, d’ell, d’hora No s’apostrofen: • Davant de números o xifres romanes. Excepte si cal apostrofar-se en cas de pronunciar-les: el dotze, el XX, però l’11, l’1 d’abril. • Davant d’una i consonàntica: el iode, el iaio, el iogurt. • Davant d’una h aspirada, en paraules procedents d’altres llengües. Però si la paraula està adaptada i té entrada al diccionari, de manera que la h no es pronuncia aspirada, sinó muda, aleshores sí que cal apostrofar: el hall, el hacker, el barri de Harlem, però l’handbol, d’hoquei, l’hàmster. • No apostrofem una preposició davant d’una paraula que introdueix una explicació gramatical: El significat de abans és ‘amb anterioritat’.
la Com a regla general, l’article la s’apostrofa davant d’una paraula femenina que comença per vocal o h. Si comença per i o u àtona, precedida o no de h, no es pot apostrofar: l’illa, l’ungla, l’urna; la immensitat, la universitat, la il·lusió. No s’apostrofa: • Davant d’una paraula que comença per i consonàntica: la hiena, la iarda, la ionosfera. • Davant dels mots una (referit a l’hora del dia), ira i host: la una, la ira, la host. • Davant de paraules que comencen pel sufix a- quan significa ‘el contrari de’, a fi d’evitar confusions: la anormalitat, la asexualitat, la asimetria, la asincronia. • Davant del nom de lletres: la efa, la ema, la ela… • Davant de sigles que comencen per u o i si són àtones: la UEFA, la UGT. • Davant de paraules femenines que comencen per s líquida.
en i na S’apostrofen seguint la regla general: en Francesc, n’Andreu, n’Úrsula, na Il·luminada
Remarques
L'apòstrof i la contracció. Remarques
A banda de les normes generals d’apostrofació, cal tenir en compte:
a. No s’apostrofen els articles el i la i la preposició de davant de paraules començades per vocal utilitzades amb caràcter metalingüístic:
el participi de establir el plural de home
b. S’apostrofa davant de citacions escrites entre cometes, de títols i d’exemples: va qualificar el fet d’“inaudit” el director de l’Hola el verb lliurar en el sentit d’‘entregar’ l’últim número d’El Punt
c. S’apostrofa davant de números o abreviatures en aquells casos en què, al pronunciar-los, comencen per un so vocàlic:
l’1 de setembre l’ap. 4 de l’art. 12 l’Hble. Conseller de Salutl’XI Congrés de Farmacologia un premi d’11 milions d’euros
d. Davant de les sigles que es lligen com una paraula, apliquem les regles generals d’apostrofació:
la UNESCO la UEFA l’IVA l’IBI
e. Davant de les sigles que es lletregen, apostrofem sempre que comence per un so vocàlic. Cal tindre en compte que es considera que en este tipus de sigles la síl·laba tònica és l'última i són, per tant, agudes. Així doncs, no apostrofarem les paraules femenines que comencen per i/u àtones, seguint la regla general. A més, en estes sigles femenines la i/u representarien la inicial d’una paraula en què la i/u és àtona (i, per tant, tampoc s’apostrofaria):
l’AVL l’ONG l’FM l’LSDla UMH (U= universitat la universitat) la ILP (la iniciativa) la UGT (U= unió, la unió) la UE (la unió)la IBM la ITV
f. Davant de préstecs no adaptats començats per s seguida de consonant pot no apostrofar-se, considerant la s líquida com una consonant. Això no obstant, també és acceptable apostrofar exclussivament l’article el, considerant que, en este cas concret, la pronunciació habitual introdueix davant de la s una vocal eufònica (que resulta innecessària, però, en el cas de l’article la i la preposició de): el speaker o l’speaker la schola cantorum una sessió de striptease
g. S'apostrofa sempre, d'acord amb la norma general, en el cas dels nostres topònims (l’Alcoià, l’Alcúdia, l’Alguenya, l’Alt Empordà, l’Alguer, etc. )o de topònims estrangers adaptats al català. En canvi, l'article masculí dels topònims estrangers no adaptats s'escriu amb majúscula inicial, en la seua forma original i no es contrau(Los Angeles, El Escorial, Las Vegas, El Álamo, El Salvador, El Paso, El Puerto de Santa María, El Bierzo, La Alcarria, etc.)
h. No hem de fer la contracció quan l’article forma part del títol d’una obra o del nom d’una entitat:Ve d’El Corte Inglés.Una obra d'Els Joglars.
L'apostrofació davant de les sigles i els acrònims
1. Pronunciació sil·làbica Davant dels acrònims i les sigles que es pronuncien com a mots, s’apostrofen els articles el i la, i la preposició de, d’acord amb les regles generals d’apostrofació.
l’INCANOP (masculí) el PIB l’ONU (femení) l’UCI (femení) la IATA la UOC la UFEC la NASA d’USO de RENFE
2. Pronunciació lletrejada En el cas de les sigles que es llegeixen lletra a lletra, es considera la forma que tenen en pronunciar-les, tenint en compte que l’accent recau sobre la vocal tònica corresponent a la pronunciació de la darrera lletra. A partir d’això, se segueixen les regles generals d’apostrofació.
Davant d’una sigla que comença amb vocal, l’article el i la preposició de s’apostrofen sempre, però l’article la no s’apostrofa si la vocal inicial és i o u. l’IPC l’i-pe-ce l’OAP l’o-a-pe la IBM la i-be-ema la UPC la u-pe-ce d’ADN d’a-de-ena d’UGT d’u-ge-te
Si la lletra inicial és una consonant, els articles el i la, i la preposició de, només s’apostrofen quan el nom d’aquesta consonant comença amb vocal. el PP la CEE de DDT l’FMI l’NBA d’FM
APRENEM MÉS
➜ Prova de nivell C1. CIEACOVA (gener ’20)
RESPOSTES PROVISIONALS
Exercici 3
1 –hi, 2 romàs, 3 tsarina, 4 fins i tot, 5 on, 6 perquè, 7 de les quals, 8 esdevingut, 9 a l’abast, 10 incloent-hi, 11 després de, 12 Ø, 13 almenys, 14 fet que, 15 res, 16 permet.
Exercici 4
17 els grans inversors, 18 esteneu la roba! 19 bevent, 20 per què / pels quals, 21 deixa-l’hi, 22 Quina bellesa!, 23 per a què, 24 treies, 25 Dona-me’n, 26 sempre que / en cas que.
Exercici 5
27 una bona part (c), 28 enfront de (a), 29 quasi gens d’ (c), 30 junt amb (b), 31 ben possiblement (b), 32 per consegüent (c), 33 sobretot (b), 34 sota (a), 35 de (b), 36 cosa que (c), 37 hi haja (c), 38 pel que fa a (a).
Exercici 6
39 ressons (b), 40 Cimera (a), 41 es reflectia (b), 42 l’habilitat (a), 43 afeccions (b), 44 torpede (c), 45 impugnar (a), 46 apreciacions (a), 47 termes (c), 48 influència (b), 49 impulsors (c), inajornable (a).
➜ Cal fer exercicis de l'apòstrof, gènere i nombre, pronoms relatius, grafies i pronoms febles.
➜ Monòleg a partir d’una de les propostes que trobareu en la prova de la Cieacova de juny de 2019.
➜ Prova 4 (Examen de repàs tipus test)
➜En l'enllaç que teniu a continuació trobareu diversos exercicis per a practicar el lèxic en valencià.ÉS MOLT INTERESSANT!!!
SOLUCIONS EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES (p.7-10)
Ex. 1
1 L’he vista 2 Ho he vist 3 En convidaré tres 4 Porta’n 5 N’he vist una de por 6 Les acompanyava 7 Porta-ho
8 No els trobem enlloc 9 Vaig
plantar-ne un 10 La va conèixer / Va conèixer-la
11 Qui ho ha dit? 12 Els portes curts 13 Els has guardats? 14 En comprava15 La
mare en feia de fregides 16 Guarda-ho.
Ex. 2
1 Ahir vaig trucar-li
2 Li vam ensenyar 3 Li he dit 4
Els presentaré la meua filla 5 Els compraré detallats 6 Mireia, ensenya’ls les notes 7 Hui li emprovaré el vestit. 8 Sempre li
guardem els cromos. 9 Vull enviar-li un missatge. 10 Hem de fer-los la comanda.
11 Els enviaré els catàlegs. 12 Demà aniré a comprar-li un regal.
Ex. 3
1 Ho és 2 Hi va 3 Ho està
4 S’hi sent 5 Ho estic 6 Hi dorm
7 Ho sembla 8 S’hi ha tornat 9 Ho és
10 S’hi considera 11 Ho estem 12
Hi anem.
Ex. 4
1 Li ho faré pagar 2
Li’ls deixaran 3 Li ho comentarem 4 Li les cantarà 5 Li’n donaré 6 Li la demanarem 7 Li n’enviaré 8 Li’l perdoneu? 9 Els els faré pagar 10 Els ho llogarà 11 Els ho proposareu? 12 Els les reformaran
13 Els en donaràs 14 Els les donarem 15 Els en faré.
Ex. 5
a. Li l’he de comprar b. Antoni li’n recomana una. c. Vaig
portar-l’hi d. Enric li’l va
demanar e. Els les / collir-los-les f.
Els el comprarem g. Emili no les hi portarà. h No n’hi havia a l’armari. i Qui
la’n llevarà? j No t’ho perdonaré mai.
Ex. 6
1 te’l / ens el 2 t’ho
3 us el 4 m’ho 5 us ho / us ho 6 Us el / ens el 7 m’ho, t’ho 8 te’l / ens ho 9
us el /ens l’ 10 te’l / t’ho 11 -te’l / t’ho.
Ex. 7
1 Demà li les agafaré 2 Canta-li’n una 3 Renta’ls-les 4 Telefona’ls
5 Obri-li-la 6 Fem-los-en un 7 Li’l trametreu 8 Els n’oferiu 9 Agafa’ls-la 10
Els les furta / Furta’ls-les 11 Miquel li l’ha recomanat 12 No li l’has donada
13 Ramon els n’ha comprat. 14 Pep li’n recita 15 Teresa els el deu 16 L’hi vam haver de dur / Vam haver de dur-l’hi.
17 Li l’haurem de donar 18 Emili els en pagarà una. 19 N’hi ha plantat un. 20
No s’hi esforça. 21 Ens n’hem de comprar un. 22 Ens en va fer / Va fer-nos-en
un 23 Demà us n’enviaré 24 Me l’han arreglada 25 Quan te l’enviaran? 26 La mare
me l’ha portat. 27 El meu germà me l’ha comprat 28 El mestre me la pregunta 29
Ella me l’explica 30 El pare te’ls
compra 31 En Jordi li la va dir 32 Qui
te’l va regalar? 33 Ja els els he donats 34
En Josep ens l’arregla.
Ex. 8
1 li 2 n’ 3 us/ ens 4 els 5 hi 6 ‘l 7 l’ 8 -ho 9 pose’s 10
els 11 -les 12 l’ / en 13 -lo 14 ‘n 15 en 16 la 17 ho/l’ 18 el 19 -ne 20 en 21
us 22 -lo / el 23 les /-les 24 la / l’ 25 els / els
Ex. 9
1 hi 2 en 3 el 4 l’ 5 li les 6 l’ 7 li’l 8 hi 9 n’hi 10 els
l’ 11 -li’n 12 li l’ 13 els les 14 en 15 els ho 16 l’ 17 n’hi 18 Li’l 19 Els ho
20 Les hi 21 li la 22 en 23 els l’ 24 te’ls 25 -ne 26 hi 27 li l’ 28 n’hi.
(Pàg. 9)
Ex. 1
Te l’amagava / Els el vigilava / Me l’en treia / Els en / Se’ls hi amagava / Hi anirem d’excursió /
Me’l llegia / Els la pinten / La hi feien / Lluïsa ho era a l’ambaixada (Lluïsa
hi era secretària).
Ex. 2
Porta-n’hi tres quilos / Els hi corregia / Se’l dugueren /
M’ho pensava / Ens les regala / -te’n / Li’l vaig dur / Te n’anares / Convida’ls-hi
/ Se n’hi bevia tres litres / Trieu-vos-els / Les hi has posades.
Ex. 3
Le’n treia / Conteu-los-la / Dus-los-ho / Quan hi anireu? /
Compra-t’ho / Se’ls hi amaguen / Guardeu-les-hi / Esborra-l’en.
FITXA 3
1 Li ho varen explicar 2 Va dir-los-ho 3 Pregunta’ls-ho 4 Varen
dir-li-ho 5 Els les explicarem 6 Els en
va donar uns quants 7 Dona’ls-en 8 Dona’ls-les 9 Explica’ls-en 10 Ell els els
posa 11 Torna’ls-la 12 Explica-li-ho 13 Els l’amaga 14 Els en va repartir 15 Els
el vaig manllevar 16 Explica’ls-ho 17 Penja-l’hi 18 Compra’ls-hi 19 va fer-los-en
un 20 L’hi hem solucionat 21 vam deixar-los hi 22 Ella hi parla amb les
companyes 23 Les hi tornarem 24 Alexandre la hi guarda 25 li la comprarem 26 Li
l’explicaré 27 La hi compra 28 Demà li les duré 29 N’hi pensa 30 Li’ls
explicarem.
(pàg. 10)
Ex. 1
1 T’hi 2 Me n’ 3 M’hi 4 se n’ 5 m’ho 6 T’hi 7 se’n 8 me’l 9
Te’ls 10 M’hi
Ex. 2
1 S’hi 2 s’ho 3 se’l 4 Me’ls 5 t’ho 6 -me-la 7 se’n 8 -me’n
9 m’ho 10 -nos-ho
Ex. 3
1 s’hi 2 Ens n’ 3 T’hi 4 s’hi 5 us n’ 6 -nos-hi 7 ens hi 8
m’hi 9 Ens ho 10 s’hi
EN/HI
1 hi 2 en 3 -hi 4 te n’ 5 hi 6 hi 7 -hi 8 -ne 9 en 10 hi 11
en 12 -ne 13 n’ 14 -hi 15 t’hi/t’ho 16 m’hi 17 te’n 18 en 19 me’n 20 hi 21 hi
22 hi 23 n’ 24 T’hi/hi 25 hi 26 m’hi 27 se n’ 28 te n’ 29 t’hi 30 -se’n
5a SESSIÓ (1a setmana / MARÇ '23)
➲ Ortografia: la essa sorda i la essa sonora.
En la nostra llengua poden correspondre a la grafia s dos sons diferents, un de sord, equivalent a la pronúncia castellana de /s/, i un altre de sonor, també existent en altres llengües europees com el francés o el portugués. D’aquesta manera, vam veure com no es pronunciava igual la s en les paraules casa i sonar.
El so sord /s/ Aquest so, equivalent a la pronúncia castellana de /s/, pot ser representat en la nostra llengua mitjançant diverses grafies, segons veus en el quadre següent:
A principi de paraula C + e, i (ceba, cigró) Ç: mai a principi de paraula S (sivella, sord) Entre consonant i vocal i viceversa C + e, i (comencen, narcís) Ç + a, o, u (començar, cançó) S (dansa, molsa) Entre vocals C + e, i (races, edició) Ç + a, o, u (puça, caçador) S (Només en alguns casos de prefixació i sufixació: asimètric, antesala, homosexual...) SS (tassa, passota) A final de paraula Ç (feliç, capaç) S (pastís, esbós)
El so sonor /z/
Aquest so, a diferència de /s/, no existeix en castellà. Podem reconéixer-lo en les paraules que el contenen per la forma en què l’escrivim:A principi de paraula
Z(Zenit, zona, zebra, zoomorf…) Entre consonant i vocal i viceversa (pinzell, colze, Alzira…) Excepció: derivats de dins (endinsar), fons (enfonsar) i trans (transistor) Entre vocals S (casa, posar, andalusos, brisa) Excepcions: mots d’origen grec com amazona, trapezi, topazi, esquizofrènic, nazista i en paraules derivades de zoo- (paleozoic, protozou, espermatozoide)
NOTA: A l’hora de llegir un text, totes les normes que has aprés se simplifiquen molt. Llevat d’algunes excepcions, recorda que una Z sempre sona sonora i que entre vocals essa simple (s) sona sonora i essa doble (ss) sorda. Un bon truc!
ELS PRONOMS FEBLES
LES FUNCIONS DELS PRONOMS
FEBLES
Els pronoms febles poden dur a
terme les mateixes funcions que els elements a què fan referència.
Complement
Directe
Els pronoms el, la, els, les, en i ho poden
substituir un complement directe d’acord amb les normes següents:
PRONOMS
NORMES D’ÚS
EXEMPLES
el, la, els, les
Substitueixen
complements directes determinats.
Portaré els llibres que m’has demanat. Els portaré
en
Fa referència a un
element incomptable o indeterminat (sense article determinat davant o
acompanyat d’un quantificador)
Ens recomanà una pel·lícula: Ens en recomanà una.
ho
És el pronom neutre
que substitueix un pronom neutre (açò, això, allò) o una oració subordinada
substantiva (introduïda per que, el que, si...).
Vols que fem un viatge a Londres? Sí, ho vull.
Pronom en + adjectiu
Quan un substantiu va acompanyat d’un adjectiu i el
substituïm pel pronom en, l’adjectiu ha d’anar precedit per la preposició de. Ex.: Mireia duia unes
ulleres roges: Mireia en duia unes de roges.
Concordança del pronom feble i el participi
Quan substituïm un CD determinat per un pronom feble, en
cas que hi haja un temps verbal compost, el participi ha de concordar en gènere
i nombre amb el pronom feble.
SOLUCIONS EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES (p.7-10)
Ex. 1
1 L’he vista 2 Ho he vist 3 En convidaré tres 4 Porta’n 5 N’he vist una de por 6 Les acompanyava 7 Porta-ho
8 No els trobem enlloc 9 Vaig
plantar-ne un 10 La va conèixer / Va conèixer-la
11 Qui ho ha dit? 12 Els portes curts 13 Els has guardats? 14 En comprava15 La
mare en feia de fregides 16 Guarda-ho.
Ex. 2
1 Ahir vaig trucar-li
2 Li vam ensenyar 3 Li he dit 4
Els presentaré la meua filla 5 Els compraré detallats 6 Mireia, ensenya’ls les notes 7 Hui li emprovaré el vestit. 8 Sempre li
guardem els cromos. 9 Vull enviar-li un missatge. 10 Hem de fer-los la comanda.
11 Els enviaré els catàlegs. 12 Demà aniré a comprar-li un regal.
Ex. 3
1 Ho és 2 Hi va 3 Ho està
4 S’hi sent 5 Ho estic 6 Hi dorm
7 Ho sembla 8 S’hi ha tornat 9 Ho és
10 S’hi considera 11 Ho estem 12
Hi anem.
Ex. 4
1 Li ho faré pagar 2
Li’ls deixaran 3 Li ho comentarem 4 Li les cantarà 5 Li’n donaré 6 Li la demanarem 7 Li n’enviaré 8 Li’l perdoneu? 9 Els els faré pagar 10 Els ho llogarà 11 Els ho proposareu? 12 Els les reformaran
13 Els en donaràs 14 Els les donarem 15 Els en faré.
Ex. 5
a. Li l’he de comprar b. Antoni li’n recomana una. c. Vaig
portar-l’hi d. Enric li’l va
demanar e. Els les / collir-los-les f.
Els el comprarem g. Emili no les hi portarà. h No n’hi havia a l’armari. i Qui
la’n llevarà? j No t’ho perdonaré mai.
Ex. 6
1 te’l / ens el 2 t’ho
3 us el 4 m’ho 5 us ho / us ho 6 Us el / ens el 7 m’ho, t’ho 8 te’l / ens ho 9
us el /ens l’ 10 te’l / t’ho 11 -te’l / t’ho.
Ex. 7
1 Demà li les agafaré 2 Canta-li’n una 3 Renta’ls-les 4 Telefona’ls
5 Obri-li-la 6 Fem-los-en un 7 Li’l trametreu 8 Els n’oferiu 9 Agafa’ls-la 10
Els les furta / Furta’ls-les 11 Miquel li l’ha recomanat 12 No li l’has donada
13 Ramon els n’ha comprat. 14 Pep li’n recita 15 Teresa els el deu 16 L’hi vam haver de dur / Vam haver de dur-l’hi.
17 Li l’haurem de donar 18 Emili els en pagarà una. 19 N’hi ha plantat un. 20
No s’hi esforça. 21 Ens n’hem de comprar un. 22 Ens en va fer / Va fer-nos-en
un 23 Demà us n’enviaré 24 Me l’han arreglada 25 Quan te l’enviaran? 26 La mare
me l’ha portat. 27 El meu germà me l’ha comprat 28 El mestre me la pregunta 29
Ella me l’explica 30 El pare te’ls
compra 31 En Jordi li la va dir 32 Qui
te’l va regalar? 33 Ja els els he donats 34
En Josep ens l’arregla.
Ex. 8
1 li 2 n’ 3 us/ ens 4 els 5 hi 6 ‘l 7 l’ 8 -ho 9 pose’s 10
els 11 -les 12 l’ / en 13 -lo 14 ‘n 15 en 16 la 17 ho/l’ 18 el 19 -ne 20 en 21
us 22 -lo / el 23 les /-les 24 la / l’ 25 els / els
Ex. 9
1 hi 2 en 3 el 4 l’ 5 li les 6 l’ 7 li’l 8 hi 9 n’hi 10 els
l’ 11 -li’n 12 li l’ 13 els les 14 en 15 els ho 16 l’ 17 n’hi 18 Li’l 19 Els ho
20 Les hi 21 li la 22 en 23 els l’ 24 te’ls 25 -ne 26 hi 27 li l’ 28 n’hi.
(Pàg. 9)
Ex. 1
Te l’amagava / Els el vigilava / Me l’en treia / Els en / Se’ls hi amagava / Hi anirem d’excursió /
Me’l llegia / Els la pinten / La hi feien / Lluïsa ho era a l’ambaixada (Lluïsa
hi era secretària).
Ex. 2
Porta-n’hi tres quilos / Els hi corregia / Se’l dugueren /
M’ho pensava / Ens les regala / -te’n / Li’l vaig dur / Te n’anares / Convida’ls-hi
/ Se n’hi bevia tres litres / Trieu-vos-els / Les hi has posades.
Ex. 3
Le’n treia / Conteu-los-la / Dus-los-ho / Quan hi anireu? /
Compra-t’ho / Se’ls hi amaguen / Guardeu-les-hi / Esborra-l’en.
FITXA 3
1 Li ho varen explicar 2 Va dir-los-ho 3 Pregunta’ls-ho 4 Varen
dir-li-ho 5 Els les explicarem 6 Els en
va donar uns quants 7 Dona’ls-en 8 Dona’ls-les 9 Explica’ls-en 10 Ell els els
posa 11 Torna’ls-la 12 Explica-li-ho 13 Els l’amaga 14 Els en va repartir 15 Els
el vaig manllevar 16 Explica’ls-ho 17 Penja-l’hi 18 Compra’ls-hi 19 va fer-los-en
un 20 L’hi hem solucionat 21 vam deixar-los hi 22 Ella hi parla amb les
companyes 23 Les hi tornarem 24 Alexandre la hi guarda 25 li la comprarem 26 Li
l’explicaré 27 La hi compra 28 Demà li les duré 29 N’hi pensa 30 Li’ls
explicarem.
(pàg. 10)
Ex. 1
1 T’hi 2 Me n’ 3 M’hi 4 se n’ 5 m’ho 6 T’hi 7 se’n 8 me’l 9
Te’ls 10 M’hi
Ex. 2
1 S’hi 2 s’ho 3 se’l 4 Me’ls 5 t’ho 6 -me-la 7 se’n 8 -me’n
9 m’ho 10 -nos-ho
Ex. 3
1 s’hi 2 Ens n’ 3 T’hi 4 s’hi 5 us n’ 6 -nos-hi 7 ens hi 8
m’hi 9 Ens ho 10 s’hi
EN/HI
1 hi 2 en 3 -hi 4 te n’ 5 hi 6 hi 7 -hi 8 -ne 9 en 10 hi 11
en 12 -ne 13 n’ 14 -hi 15 t’hi/t’ho 16 m’hi 17 te’n 18 en 19 me’n 20 hi 21 hi
22 hi 23 n’ 24 T’hi/hi 25 hi 26 m’hi 27 se n’ 28 te n’ 29 t’hi 30 -se’n
A principi de paraula | C + e, i (ceba, cigró) Ç: mai a principi de paraula S (sivella, sord) |
Entre consonant i vocal i viceversa | C + e, i (comencen, narcís) Ç + a, o, u (començar, cançó) S (dansa, molsa) |
Entre vocals | C + e, i (races, edició) Ç + a, o, u (puça, caçador) S (Només en alguns casos de prefixació i sufixació: asimètric, antesala, homosexual...) SS (tassa, passota) |
A final de paraula | Ç (feliç, capaç) S (pastís, esbós) |
A principi de paraula | Z | (Zenit, zona, zebra, zoomorf…) |
Entre consonant i vocal i viceversa | (pinzell, colze, Alzira…) Excepció: derivats de dins (endinsar), fons (enfonsar) i trans (transistor) | |
Entre vocals | S (casa, posar, andalusos, brisa) Excepcions: mots d’origen grec com amazona, trapezi, topazi, esquizofrènic, nazista i en paraules derivades de zoo- (paleozoic, protozou, espermatozoide) |
ELS PRONOMS FEBLES
LES FUNCIONS DELS PRONOMS
FEBLES
Els pronoms febles poden dur a
terme les mateixes funcions que els elements a què fan referència.
Complement
Directe
Els pronoms el, la, els, les, en i ho poden
substituir un complement directe d’acord amb les normes següents:
PRONOMS |
NORMES D’ÚS |
EXEMPLES |
el, la, els, les |
Substitueixen
complements directes determinats. |
Portaré els llibres que m’has demanat. Els portaré |
en |
Fa referència a un
element incomptable o indeterminat (sense article determinat davant o
acompanyat d’un quantificador) |
Ens recomanà una pel·lícula: Ens en recomanà una. |
ho |
És el pronom neutre
que substitueix un pronom neutre (açò, això, allò) o una oració subordinada
substantiva (introduïda per que, el que, si...). |
Vols que fem un viatge a Londres? Sí, ho vull. |
Pronom en + adjectiu
Quan un substantiu va acompanyat d’un adjectiu i el
substituïm pel pronom en, l’adjectiu ha d’anar precedit per la preposició de. Ex.: Mireia duia unes
ulleres roges: Mireia en duia unes de roges.
Concordança del pronom feble i el participi
Quan substituïm un CD determinat per un pronom feble, en
cas que hi haja un temps verbal compost, el participi ha de concordar en gènere
i nombre amb el pronom feble.
Complement indirecte
Substitució pronominal del complement
indirecte
1. Els pronoms febles li, els (‘ls, -los)
fan la funció de complement indirecte i no tenen distinció de gènere, és a dir,
s’utilitzen tant per a un referent masculí com per a un referent femení. Ex.: A
Robert / Rosa, li demanaré els apunts. Als meus germans / a les meues
germanes, vull donar-los un regal.
2. La forma *lis és absolutament incorrecta.
3. El pronom se només pot fer la funció de
complement indirecte si té un valor reflexiu: Ell es cordava les sabates:
Ell se les cordava. Però quan el complement indirecte és una persona
diferent del subjecte que realitza l’acció, sempre hem de fer servir el pronom li:
Ell li corda les sabates, al fill.
APRENEM MÉS
⇒ Examen de la Cieacova (juny’21).
⇒Redacció (proposta de l’examen de la CIEACOVA, 300 paraules).
⇒Exercicis de grafies (essa sorda i sonora).
⇒ Exercicis de pronoms febles (fotocòpies, p. 3 i 7).
⇒PROVA DE NIVELL : APUNTS DE LLENGUA
⇒ COMBINACIONS I PARTICULARITATS DELS PRONOMS FEBLES (VÍDEO)
⇒ PRÀCTIQUES DE PRONOMS FEBLES
⇒ EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES [CLAUS]
⇒ Repàs i pràctica de grafies: EXERCICIS DE GRAFIES (CLAUS)
⇒ Examen de la Cieacova (juny’21).
⇒Redacció (proposta de l’examen de la CIEACOVA, 300 paraules).
⇒Exercicis de grafies (essa sorda i sonora).
⇒
⇒PROVA DE NIVELL : APUNTS DE LLENGUA
⇒ COMBINACIONS I PARTICULARITATS DELS PRONOMS FEBLES (VÍDEO)
⇒ PRÀCTIQUES DE PRONOMS FEBLES
⇒ EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES [CLAUS]
⇒ Repàs i pràctica de grafies: EXERCICIS DE GRAFIES (CLAUS)
Podeu veure els vídeos explicatius següents elaborats per la UPV:
4a SESSIÓ (4a setmana / FEBRER '23)
Aquesta setmana hem començat amb el tema de les grafies. En concret hem vist el vocalisme i les grafies oclusives (p,t,c,b,d,g).
Aquesta setmana hem començat amb el tema de les grafies. En concret hem vist el vocalisme i les grafies oclusives (p,t,c,b,d,g).
LES GRAFIES- Vocalisme
- Les consonants oclusives
- Vocalisme
- Les consonants oclusives
A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents:
1. En posició final de paraula després de vocal o diftong tònics s’escriu l’oclusiva sorda corresponent, sense tenir en compte altres paraules derivades:
P > sap, concep, cap, llop, rep, etc. Malgrat: saber, concebre, cabota, lloba, etc.
T > pot, prat, buit, salut, nebot, paret, etc. Malgrat: poder, prada, saludat, neboda, aparedar.
C > amic, bec, dic, afalac, plec, poruc, feixuc, etc. Malgrat: amiga, bega, diga, afalagar, poruga...
Algunes excepcions (bàsicament cultismes i estrangerismes) són: Carib, snob, Jacob, adob, cub, club, tub...; fred, sud, quid, almud, fluid, Alfred, David, Bagdad i paraules femenines acabades en –itud, -etud (quietud, multitud...); pedagog, estrateg, mag...
2. A final de paraula després de vocal àtona o de consonant escriurem la mateixa grafia que apareix en els derivats o mots de la mateixa família lèxica:
P > serp (serpent), llamp (llampec), pòlip (polipós)...
B > àrab (Aràbia), tomb (tombar), verb (verbal)...
T > sort (sortejar), fart (fartó), esvelt (esveltesa)...
D > ràpid (rapidesa), sord (sordesa)...
C > clàssic (clàssica), marc (emmarcar)...
G > càstig (castigar), fang (fangós), llarg (llarga).
EXCEPCIONS:
- La 1a persona del present d’indicatiu és amb –c: aprenc, estenc, tinc, fonc, etc.
- Una sèrie de paraules: ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, ròssec,...
Recordem que tots els gerundis acaben en –t: anant, perdent, tenint... I hi ha també adjectius i substantius acabats en –and, -end, que coincideixen amb el castellà: sumand, minuend, nefand, dividend, reverend, etc.
3. En posició final de síl·laba, a l’inici o enmig de paraula, convé tenir presents els aplecs següents:P Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt- capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte B Inicial i medial en: ab-, ob-, sub- absent, objecte, obscur, subjecte T Inicial en: atz-, atl-, atm- atzar, atzavara, atles, atmosfèric D Inicial en : ad- addicció, adduir C Inicial i medial davant: c, s, t, z accepció, succés, delicte, èczema G Inicial i medial davant: d, g, m, n amígdala, sagnar, suggestió, augment
P | Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt- | capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte |
B | Inicial i medial en: ab-, ob-, sub- | absent, objecte, obscur, subjecte |
T | Inicial en: atz-, atl-, atm- | atzar, atzavara, atles, atmosfèric |
D | Inicial en : ad- | addicció, adduir |
C | Inicial i medial davant: c, s, t, z | accepció, succés, delicte, èczema |
G | Inicial i medial davant: d, g, m, n | amígdala, sagnar, suggestió, augment |
A més he repartit un examen de la Cieacova (gener’22)
i un model d’examen autocorrectiu (Unitat 6).
Per últim, hem fet un control de repàs i una pràctica
d’expressió oral (monòleg).
A més he repartit un examen de la Cieacova (gener’22) i un model d’examen autocorrectiu (Unitat 6).
Per últim, hem fet un control de repàs i una pràctica d’expressió oral (monòleg).APRENEM MÉS
⇒ Examen de la Cieacova (gener’22).
⇒Redacció: text argumentatiu (proposta de carta al director
que hi ha en l’examen de la CIEACOVA.
⇒Exercicis de grafies (vocalisme i grafies oclusives).
⇒Full de vocabulari.
⇒Examen autocorrectiu (Unitat 6).
⇒Exercicis de les formes no personals (fotocòpies)
⇒PROVA DE NIVELL : APUNTS DE LLENGUA
⇒ Examen de la Cieacova (gener’22).
⇒Redacció: text argumentatiu (proposta de carta al director
que hi ha en l’examen de la CIEACOVA.
⇒Exercicis de grafies (vocalisme i grafies oclusives).
⇒Full de vocabulari.
⇒Examen autocorrectiu (Unitat 6).
⇒Exercicis de les formes no personals (fotocòpies)
⇒PROVA DE NIVELL : APUNTS DE LLENGUA
CLAUS. FULL DE LÈXIC
Quina és la paraula definida?
1 trànsit 2
sola 3 fondre 4 escorxador
5 canelobre 6 andana 7 verema
8 bestreta 9 hostessa 10 taüt
11 aparador 12 bessons 13 hivernacle
14 testimoni 15 bony 16 jupetí/armilla 17 maragda
18 banya 19 drassana 20 aixovar
21 rovell 22 suro 23 llitera
24 xandall 25 farmaciola 26 brodar
27 nodrir
3a SESSIÓ (3a setmana / FEBRER '23)
CLAUS. FULL DE LÈXIC
Quina és la paraula definida?
1 trànsit 2
sola 3 fondre 4 escorxador
5 canelobre 6 andana 7 verema
8 bestreta 9 hostessa 10 taüt
11 aparador 12 bessons 13 hivernacle
14 testimoni 15 bony 16 jupetí/armilla 17 maragda
18 banya 19 drassana 20 aixovar
21 rovell 22 suro 23 llitera
24 xandall 25 farmaciola 26 brodar
27 nodrir
Aquesta setmana hem vist el tema de "Les formes no personals del verb (infinitiu, gerundi i participi). Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apetéixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:1) No s'ha d'usar amb l'article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).
Pel que fa al gerundi, hem d'assenyalar que té una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També cal fer referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).
Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixarem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir i obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...
A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts). La
formació de l’imperatiu és bastant regular, ja que es construeix amb formes del
present d’indicatiu i del present de subjuntiu. La segona persona del singular
coincideix amb la tercera del present d’indicatiu, i la segona del plural
coincideix amb la segona del plural del present d’indicatiu. En canvi, la tercera
persona del singular i del plural, així com la primera de plural es formen a
partir del present de subjuntiu.
PRESENT
D’INDICATIU
IMPERATIU
PRESENT
DE SUBJUNTIU
jo
córrec
-----------
jo
córrega
tu corres
corre
tu
córregues
ell/ella
corre
córrega
ell/ella
córrega
nosaltres
correm
correguem
nosaltres
correguem
vosaltres correu
correu
vosaltres
corregueu
ells/elles
corren
córreguen
ells/elles
córreguen
REMARQUES
1. 1. Per a les segones persones, de singular i
plural, s’empren formes del present d’indicatiu. Per a la resta de persones es
fa servir el present de subjuntiu.
2. 2. En el tractament de vostè emprem la
tercera persona, motiu pel qual emprem el present de subjuntiu.
3. 3. Els verbs següents només presenten una forma
irregular en la segona persona de singular:
fer → fes dur → dus venir → vine anar → ves
4. Alguns verbs irregulars formen tot l’imperatiu
a partir del present de subjuntiu:

La
formació de l’imperatiu és bastant regular, ja que es construeix amb formes del
present d’indicatiu i del present de subjuntiu. La segona persona del singular
coincideix amb la tercera del present d’indicatiu, i la segona del plural
coincideix amb la segona del plural del present d’indicatiu. En canvi, la tercera
persona del singular i del plural, així com la primera de plural es formen a
partir del present de subjuntiu.
PRESENT
D’INDICATIU |
IMPERATIU |
PRESENT
DE SUBJUNTIU |
jo
córrec |
----------- |
jo
córrega |
|
corre |
tu
córregues |
ell/ella
corre |
córrega |
ell/ella
córrega |
|
|
nosaltres
correguem |
vosaltres correu |
correu |
vosaltres
corregueu |
ells/elles
corren |
córreguen |
ells/elles
córreguen |
1. 1. Per a les segones persones, de singular i
plural, s’empren formes del present d’indicatiu. Per a la resta de persones es
fa servir el present de subjuntiu.
2. 2. En el tractament de vostè emprem la tercera persona, motiu pel qual emprem el present de subjuntiu.
3. 3. Els verbs següents només presenten una forma
irregular en la segona persona de singular:
fer → fes dur → dus venir → vine anar → ves

"LES PERÍFRASIS VERBALS"
Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi). Perífrasi d’obligació. - Personal: haver + de + inf. (“Has d’arribar abans de migdia”) caldre + que + subj. (“Cal que faces el treball”) - Impersonal (sense subjecte): haver-se +de+inf. (“S’ha d’emplenar el full”) caldre + inf. (“Cal anar amb compte”) També es pot expressar obligació amb la construcció: És necessari /menester + inf. o + que+subj. ►Cal evitar les construccions del castellà: *Tindre + que * Haver-hi + que + inf. * Ser precís
Perífrasi de probabilitat. Per a expressar la probabilitat s’usa la perífrasi: deure + inf. (“Deuen tenir molt de fred perquè han encés la calefacció”). És equivalent a un adverbi de probabilitat (potser, segurament, probablement, tal vegada...) + verb en futur (o present o passat): “Potser plourà”. O equivalent a poder +ser+oració de subjuntiu: “Pot ser que isquen molt tard”. ►Cal evitar les construccions incorrectes següents: -És incorrecte intercalar la preposició de entre el verb deure i l’infinitiu (*Deuen de estar de viatge). - No és correcte l’ús de la paraula igual com a adverbi de probabilitat (*Igual anem al parc d’excursió): Pot ser que vaja al parc. Potser aniré al parc. - També cal evitar l’ús del futur o l’ús del condicional per a expressar la probabilitat (*Haurà eixit de viatge. Deu haver eixit de viatge) // (*Arribarien a casa després de mitjanit. Devien arribar a casa després de mitjanit).
Perífrasi d’imminència. Per a expressar la imminència o el futur immediat no podem usar la perífrasi anar + a + inf., sinó que se sol expressar amb les perífrasis estar a punt de + inf. / estar per + inf. Els viatgers estan a punt d’arribar. La perífrasi anar + a + inf. es pot usar per a expressar imminència si ens referim a un temps passat (Anava a gitar-me quan vaig escoltar uns colps a la porta). Si ens referim al futur, la perífrasi anar + a + inf. és incorrecta; usarem el futur o el present, sovint introduït per l’adv. ara (Ara et portaré un refresc). Tanmateix, la construcció anar + a + inf. és correcta quan el verb anar té el valor de moviment o de desplaçament (Vaig a portar els pastissos perquè els convidats volen tastar-los).
APRENEM MÉS
⇒ Prova de la JQCV (SETEMBRE ’21).
⇒ Redacció: "Text argumentatiu"
⇒ Exercicis del dossier “Les formes no personals del verb”.
⇒ Fotocòpies vocabulari.
⇒ Exercicis perífrasis verbals.
Practica:
⇒ Prova de la JQCV (SETEMBRE ’21).
⇒ Redacció: "Text argumentatiu"
⇒ Exercicis del dossier “Les formes no personals del verb”.
⇒ Fotocòpies vocabulari.
⇒ Exercicis perífrasis verbals.
Practica:
1. Completa les frases següents amb la forma de gerundi del verb que hi ha entre parèntesis.
-No digues res que està............................ (resoldre) un problema difícil.
-Se n’anà............................. (córrer) a sa casa quan s’assabentà de la notícia.
-.........................-lo (conéixer) com el coneixes, m’estranya que encara li faces cas.
-Va passar tota la nit......................... (ploure) i no van eixir de casa.
-El van seleccionar quan estava........................... (traure) els comptes.
2. Corregix les construccions de gerundi incorrectes.
-Caigué per l’escala no fent-se res.
-El xiquet s’adormí cantant-li una cançó.
-El metge l’ha visitat, canviant-li la medicació.
-Va menjar massa, havent-se de ficar al llit.
-Se li trencà la direcció, anant a topar contra un arbre.
-Li entrà un atac menjant-se un pastís.
CLAUS/SOLUCIONS
1. Completa les frases següents amb la forma de gerundi del verb que hi ha entre parèntesis.
-Caigué per l’escala no fent-se res.
-El xiquet s’adormí cantant-li una cançó.
-El metge l’ha visitat, canviant-li la medicació.
-Va menjar massa, havent-se de ficar al llit.
-Se li trencà la direcció, anant a topar contra un arbre.
-Li entrà un atac menjant-se un pastís.
CLAUS/SOLUCIONS
1. Completa les frases següents amb la forma de gerundi del verb que hi ha entre parèntesis.
No digues res que està resolent un problema difícil.
Se n’anà corrent a sa casa quan s’assabentà de la notícia.
Coneixent-lo com el coneixes, m’estranya que encara li faces cas.
Va passar tota la nit plovent i no van eixir de casa.
El van seleccionar quan estava traent/traient els comptes.
2. Corregix les construccions de gerundi incorrectes.
Caigué per l’escala i no es va fer res.
El xiquet s’adormí cantant-li una cançó. (Bé)
El metge l’ha visitat, i li ha canviat la medicació.
Va menjar massa i va haver de ficar-se al llit.
Se li trencà la direcció, i va anar a topar contra un arbre.
Li entrà un atac menjant-se un pastís. (Bé)
Caigué per l’escala i no es va fer res.
El xiquet s’adormí cantant-li una cançó. (Bé)
El metge l’ha visitat, i li ha canviat la medicació.
Va menjar massa i va haver de ficar-se al llit.
Se li trencà la direcció, i va anar a topar contra un arbre.
Li entrà un atac menjant-se un pastís. (Bé)
EXERCICI (GRAELLA) FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)
➜ LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)
Ex. 21) 1a, 2c, 3a, 4b, 5b, 6c.
Ex. 22) duent, escrivint, rebent, plovent, devent, rient, movent, creient/creent, eixint, apareixent.
Ex. 23) removent, I van desconnectar, que va inundar, anant, i es guanyà/on es guanyà, i la van convocar.
Ex. 24) debatut, permés, conclòs, traduït, difós, respost, pres, crescut, nascut, detingut/detinguda, imprés, oferit/ofert, aparegut, valgut, segut, mòlt petangut/pertanyut, cogut.
Ex. 16) 1a, 2c, 3b, 4b.
Ex. 17) jovenalla, quilometratge, moblatge, fullatge, xicalla, tonatge.
Ex. 18) maduresa, dolcesa, noblesa, lleugeresa, lletgesa, honradesa, ceguesa, deixadesa, tendresa, nuesa, timidesa, bellesa.
Ex. 19) a) ressaltava, asimètricament; b) dissortat, ressonància; c) pressentir, asserenar-se; d) dissertació, ressò, transsexualitat.
Ex. 20) amansir, rebrotar, abonyegar, enlletgir, encarir, alleugerir, empal·lidir, entapissar, ensucrar, envernissar, assaborir, assedegar, emmalaltir, ajornar, assecar, desossar.
1a SESSIÓ (1a setmana / FEBRER '23)
Aquesta 1a setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu i subjuntiu. Quant a la 1a conjugació, cal tenir en compte que tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre). [Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
Després hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret els verbs velaritzats (I): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer, -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur. Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats:
1) Fan la 1a persona de singular del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
D'altra banda, hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II): nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).
Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
D'altra banda, hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II): nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).
Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...
Quant als verbs de la 3a conjugació (-ir), podem distingir dos models de conjugació: la pura i la incoativa. En el cas dels verbs purs, podem distingir-ne un grup de verbs regulars: DORMIR, SENTIR, FUGIR, MUNYIR, BULLIR, GRUNYIR, CRUIXIR, PUDIR, MORIR... I un altre d’irregulars: OBRIR i OMPLIR (velaritzats) i COLLIR, TOSSIR, COSIR i SORTIR (amb canvis vocàlics en l’arrel: o>u).
La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.
Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...
Per últim, hem vist el tema dels barbarismes i dels doblets lèxics.
La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.
Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...
El verb
El verb, com a nucli del sintagma verbal, és un dels constituents bàsics de l’oració. Categoria gramatical que expressa l’existència, l’estat, l’acció, els processos o les modificacions d’un sintagma nominal. A diferència de les altres categories gramaticals, el verb, a banda d’aquesta informaciósemàntica, té com a característica més important les marques que aporten els diferents morfemes: veu, mode, persona, nombre, temps i aspecte.
Els morfemes verbals
Tota forma verbal està constituïda per un lexema o arrel, que aporta el contingut semàntic, i pels morfemes o desinències, que aporten informacions auxiliars, pròpies del verb. En algunes formes verbals pot aparéixer una vocal temàtica que actua d’enllaç entre el lexema i els morfemes, i que permet de classificar els verbs d’acord amb la conjugació a què pertanyen.• Veu– Activa: el subjecte realitza l’acció (Maria menjava maduixes).– Passiva: el subjecte rep l’acció (Les maduixes eren menjades per Maria).• Mode. Segons l’actitud mental del parlant respecte allò que enuncia (a l’acció verbal), podem distingir els següents modes personals:– Indicatiu: l’acció o el fet és vist com a real (Rosa ha begut aigua).– Subjuntiu: l’acció o el fet que expressa el verb és vist com una irrealitat,només existeix en el pensament com una idea subjectiva (desigdubte, temor, voluntat, etc.) (Potser vinga prompte).– Condicional: les accions apareixen expressades com a irreals (Si poguerafaria això).– Imperatiu: és el mode amb què el parlant expressa manament, ordre,prec, etc. (Ves-te’n prompte).D’altra banda, tenim també tres modes impersonals: infinitiu (conceptebàsic de l’acció), gerundi (acció durativa) i participi (acció acabada).• Aspecte– Imperfectiu: no expressa la fi de l’acció del verb (Caminava pel passeig).Els temps imperfectius són el present d’indicatiu i de subjuntiu,el pretèrit imperfet, el futur i el condicional.– Perfectiu: expressa l’acabament de l’acció verbal (Va llegir una novel·la). Els temps perfectius són el pretèrit perfet simple i perifràstic d’indicatiu i els temps compostos.• Persona. Relaciona l’acció verbal amb l’emissor (1a pers.: parle, cantem),amb el receptor (2a pers.: parles, canteu) o amb un referent (3a pers.:parla, canten).• Nombre. El morfema de nombre indica si el SN subjecte és només unindividu o cosa (singular) o més d’un (plural).
CONJUGACIONS1a –AR : Parlar2a –ER / -RE: Témer / Perdre3a –IR: • Servir (incoatiu) / • Dormir (pur)
MORFEMESLexema: parlVocal temática: àTemps/aspecte/mode: veNombre/persona: m
APRENEM MÉS
⇒ Cal practicar la conjugació verbal amb un full a doble cara i els exercicis dels dossiers 1 i 2 de verbs.
⇒ Exercicis de l’examen de la CIEACOVA (gener '23).
- ⇒ 1r text escrit: Heu de triar una de les dues opcions que trobareu en l’examen de la CIEACOVA (gener '23) i escriure un text de 300 paraules.
- ⇒ Exercicis de barbarismes i dels doblets lèxics.
[DOBLETS LINGÜÍSTICS]
⇒ Cal preparar el monòleg per a la propera setmana.
Ací teniu un enllaç que us permetrà fer pràctiques de la flexió verbal:
1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.
1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.
1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.
1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.
DOSSIER 2: PRÀCTIQUES DE VERBS (CLAUS)
PRESENT D’IND. 1a conj.1c. menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen/ jugue, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen / alce, alces, alça, alcem, alceu, alcen / tanque, tanques, tanca, tanquem, tanqueu, tanquen / neteja, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen ...2. assagen, fumes, deixeu, juguem, penge, penges, escalfa, donen, avanceu, abrigue.PRESENT D’IND. 2a conj.4. promets, saps, combat, sabem, perdeu, podem, debaten, admet, caps, concebem, rep, rebeu, romps.PRESENT D’IND. 3a conj.6b. assisteixen/assistixen, s’avorreix, avorriu, discutisc, obriu, dirigeix, em vestisc, sent, compartim, diverteixes, frigen (fregeixen), condueixen (conduïxen), conduïm, agraïsc, estableix, tiny (tenyeix).7. entenguí, entenguera, córrec, córrega, correguera, resolguí, resolguera, confonc, confonga, confonguera, tinguí, tinguera, vinc, vinga.8. PRESENT D’IND. Prenc, prencs, pren, prenem, preneu, prenen; molc, mols, mol, molem, moleu, molen; duc, dus, du, duem, dueu, duen; dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.PERFET SIMPLE. Prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguí, molgueres, molgué, molguérem, molguéreu, molgueren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren.PRESENT DE SUBJ. Prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen; molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen; duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen; diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen.IMPERFET DE SUBJ. Prenguera, prengueres, prenguera, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguera, molgueres, molguera, molguérem, molguéreu, molgueren; duguera, dugueres, duguera, duguérem, duguéreu, dugueren; diguera, digueres, digurera, diguérem, diguéreu, digueren.9. vingueres, suspenguérem, encenguem, ofengues, dissolguera, venga, atenguéreu, estenguí, tinga, absolga.10. PRESENT IND. clous, cloeu, clouen; moc, mous, mou, movem, moveu, mouen; trac, traus, trau, traem, traeu, trauen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; dec, deus, deu, devem, deveu, deuen; ric, rius, riu, riem, rieu, riuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.PERFET SIMPLE. Cloguí, clogueres, clogué, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren; traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.PRESENT SUBJ. Cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen; moga, mogues, moga, moguem, mogueu, moguen; traga, tragues, traga, traguem, tragueu, traguen; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; riga, rigues, riga, riguem, rigueu, riguen; escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen.IMPERFET SUBJ. Cloguera, clogueres, cloguera, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguera, mogueres, moguera, moguérem, moguéreu, mogueren; traguera, tragueres, traguera, traguérem, traguéreu, tragueren; beguera; deguera, degueres, deguera, deguérem, deguéreu, degueren; riguera, rigueres, riguera, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguera, escrigueres, escriguera, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
11. ric, begues, mogueu, escriguéreu, riguen, dorma, perdes, congloguera, traga, mogueu.12. castigues, busqueu, equivoqueu, expliques, jutgeu, mareja, alce, mengeu, viatja.13. dius, duem, clouen, cauen, rieu, trac, seieu, bevem, deveu, escric, visc.14. veig, pogueres, vull, caic, sóc, són, és, ets.15. ofereixen, concedeix, vesteixen, reuneix, moren, concedeixen, vesteixen, reuneixen, munyen.16. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten; escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen; llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen (llegisc, llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegeixen); frig, friges, frig, fregim fregiu, frigen; vist, vists, vist, vestim, vestiu, visten; riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen.19. cusen, llig (llegisc), fregiu, surts, vesteix (vist), riny, escupen (escopeixen), culls, lliges (llegeixes).
2a SESSIÓ (2a setmana / FEBRER '23)
L'ACCENTUACIÓQuant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals e i o obertes.[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: identifica la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].
Truquets per a accentuar correctament les vocals e, o.
Exemples Excepcions La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes. menjaré, pretén, després, camió, torró... terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... La e i la o solen ser obertes en les paraules planes. crèdit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... Verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules esdrúixoles. gènere, pèrdua, memòria, València... fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega...verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...
Les grafies e i o representen dos sons diferents:La e representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).La o representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):
Casos en què la e és oberta:
1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.2. Davant de l, l·l, rr i r: cel, novel·la, serra, verd.3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.
Casos en què la o és oberta :1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).
Després de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme i estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment, -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes).
Exemples | Excepcions | |
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes. | menjaré, pretén, després, camió, torró... | terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... |
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes. | crèdit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... | Verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...) estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... |
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules esdrúixoles. | gènere, pèrdua, memòria, València... | fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega... verbs de la 2a conj. (córrega...) |
Les grafies e i o representen dos sons diferents:
Casos en què la e és oberta:
APRENEM MÉS
⇒Cal fer exercicis d’accentuació i dièresi (fotocòpies).
⇒ Redacció: CARTA FORMAL (300 paraules). (CONSULTEU LA PESTANYA "TEXTOS" DEL BLOG).
⇒ Monòleg (3 minuts).
⇒ Exercicis de barbarismes (fotocòpia).
⇒ Prova de la CIEACOVA (JUNY ’22).
⇒ Prova de la CIEACOVA (JUNY ’22).
➜ CLAUS 1a i 2a columnes: (FOTOCÒPIA: exercici d'accentuació i dièresi)oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda--joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // sentència, altruista, féiem, còmic // heroi, féieu, remei, examen // crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor
CLAUS 3a, 4a i 5a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
posseíeu, duia, anàreu, reunió // deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua
posseíeu, duia, anàreu, reunió //
CLAUS PROVISIONALS (EXAMEN DE NIVELL C1 JQCV, OCTUBRE ’22)
EXERCICI 1
1C, 2D (C), 3B, 4A, 5A
EXERCICI 2
6A, 7C, 8A, 9C, 10A, 11A, 12B, 13B, 14C, 15B, 16A, 17C, 18C, 19B, 20B.
EXERCICI 3
21C, 22B, 23C, 24B, 25B, 26C, 27B, 28A, 29B, 30C, 31C, 32B, 33A, 34C, 35A.
CLAUS. EXERCICIS DE REPÀS
(PROVES)
Ex. 3
1 fou
2 distribuïts 3 de les quals 4 en què/en el qual 5 cal /s’ha de 6 perquè
7 comprén 8 passarà
Ex. 4
- Cal que
torneu
- Com que
- S’adonà
que
- des que
- No
obstant això
- dur-ne
- de què /
del qual
- els
- en cas
que no arribes
-
sobretot
Ex. 5
1c 2b 3b
4b 5a 6c 7a 8b 9a 10b
Ex. 6
1a 2b 3c
4b 5b 6c
C1
c, b, a,
b, c
C2
c, c, b, a
ELS INDEFINITS (SOLUCIONS)
Ex. 28
1c 2a 3b 4c 5b 6a 7a 8b 9b 10a
Ex. 29
a) cap b) gens c) gens d) res e) res f) gens g) Res h) cap i) cap j) gens de k) res.
Ex. 30
a) diverses b) l’empresari mateix c) les altres/la resta d) mateixa e) Cada un/ Cadascun f) alguna cosa g) és correcta h) els altres i) es creu que és important/famós j) uns quants dies k) Com més l) quan m) És correcta n) És correcta
Ex. 1
a) gens de ganes b) ningú c) cap d) cap e) gens f) gens g) cap h) ningú i) res j) gens k) res l) res m) gens n) ningú o) gens p) res q) res r) ningú.
Ex. 2
a) a les dues quan b) bastants / força c) diverses d) alguna cosa e) qualssevol f) els altres / la resta g) cap/algun h) cadascú i) cap objecte j) i en tombarem la porta k) i els altres assistents l) diverses m) hi van tornar n) *ajens (és un castellanisme) / aliens o dels altres o) És correcta.
Ex. 1 (pàg. 57)
a) gens b) gens / gens c) gens d) res e) ningú f) res g) ningú h) ningú i) gens j) res.
Ex. 2
a) cap b) gens c) cap d) res e) ningú f) res g) cap h) ningú i) cap j) cap.
Ex. 3
Res a fer. Ningú / gens / Cap / res / res / cap ocasió / res / ningú / cap / gens de sucre / ningú.
EXERCICIS D’INDEFINITS (SOLUCIONS)
Exercici 1
1. cap 2 gens de 3 res 4 cap 5 gens d’ 6 cap 7 res 8 gens de 9 cap 10 gens de 11 gens d’/cap; gens.
Exercici 2
1 cap 2 res 3 res 4 cap 5 res / res 6 cap 7 res 8 cap.
Exercici 3
1 gens de 2 correcta 3 gens d’ 4 gens de 5 gens de 6 gens de 7 correcta 8 gens de.
Exercici 4
1 cadascun 2 cadascú 3 cadascú 4 cadascun 5 cadascun
CLAUS PROVISIONALS (EXAMEN DE NIVELL C1 JQCV, OCTUBRE ’22)
EXERCICI 1
1C, 2D (C), 3B, 4A, 5A
EXERCICI 2
6A, 7C, 8A, 9C, 10A, 11A, 12B, 13B, 14C, 15B, 16A, 17C, 18C, 19B, 20B.
EXERCICI 3
21C, 22B, 23C, 24B, 25B, 26C, 27B, 28A, 29B, 30C, 31C, 32B, 33A, 34C, 35A.
CLAUS. EXERCICIS DE REPÀS
(PROVES)
Ex. 3
1 fou
2 distribuïts 3 de les quals 4 en què/en el qual 5 cal /s’ha de 6 perquè
7 comprén 8 passarà
Ex. 4
- Cal que
torneu
- Com que
- S’adonà
que
- des que
- No
obstant això
- dur-ne
- de què /
del qual
- els
- en cas
que no arribes
-
sobretot
Ex. 5
1c 2b 3b
4b 5a 6c 7a 8b 9a 10b
Ex. 6
1a 2b 3c
4b 5b 6c
C1
c, b, a,
b, c
C2
c, c, b, a
ELS INDEFINITS (SOLUCIONS)
Ex. 28
1c 2a 3b 4c 5b 6a 7a 8b 9b 10a
Ex. 29
a) cap b) gens c) gens d) res e) res f) gens g) Res h) cap i) cap j) gens de k) res.
Ex. 30
a) diverses b) l’empresari mateix c) les altres/la resta d) mateixa e) Cada un/ Cadascun f) alguna cosa g) és correcta h) els altres i) es creu que és important/famós j) uns quants dies k) Com més l) quan m) És correcta n) És correcta
Ex. 1
a) gens de ganes b) ningú c) cap d) cap e) gens f) gens g) cap h) ningú i) res j) gens k) res l) res m) gens n) ningú o) gens p) res q) res r) ningú.
Ex. 2
a) a les dues quan b) bastants / força c) diverses d) alguna cosa e) qualssevol f) els altres / la resta g) cap/algun h) cadascú i) cap objecte j) i en tombarem la porta k) i els altres assistents l) diverses m) hi van tornar n) *ajens (és un castellanisme) / aliens o dels altres o) És correcta.
Ex. 1 (pàg. 57)
a) gens b) gens / gens c) gens d) res e) ningú f) res g) ningú h) ningú i) gens j) res.
Ex. 2
a) cap b) gens c) cap d) res e) ningú f) res g) cap h) ningú i) cap j) cap.
Ex. 3
Res a fer. Ningú / gens / Cap / res / res / cap ocasió / res / ningú / cap / gens de sucre / ningú.
EXERCICIS D’INDEFINITS (SOLUCIONS)
Exercici 1
1. cap 2 gens de 3 res 4 cap 5 gens d’ 6 cap 7 res 8 gens de 9 cap 10 gens de 11 gens d’/cap; gens.
Exercici 2
1 cap 2 res 3 res 4 cap 5 res / res 6 cap 7 res 8 cap.
Exercici 3
1 gens de 2 correcta 3 gens d’ 4 gens de 5 gens de 6 gens de 7 correcta 8 gens de.
Exercici 4
1 cadascun 2 cadascú 3 cadascú 4 cadascun 5 cadascun
7a SESSIÓ (novembre '22)
L’apòstrof i la contracció.
Els articles el i la i la preposició de s’apostrofen davant de vocal o h, en situacions determinades.
el i de Com a regla general, s’apostrofen davant de les paraules que comencen per vocal o h: l’avi, l’invent, l’hivern, d’ell, d’hora No s’apostrofen: • Davant de números o xifres romanes. Excepte si cal apostrofar-se en cas de pronunciar-les: el dotze, el XX, però l’11, l’1 d’abril. • Davant d’una i consonàntica: el iode, el iaio, el iogurt. • Davant d’una h aspirada, en paraules procedents d’altres llengües. Però si la paraula està adaptada i té entrada al diccionari, de manera que la h no es pronuncia aspirada, sinó muda, aleshores sí que cal apostrofar: el hall, el hacker, el barri de Harlem, però l’handbol, d’hoquei, l’hàmster. • No apostrofem una preposició davant d’una paraula que introdueix una explicació gramatical: El significat de abans és ‘amb anterioritat’.
la Com a regla general, l’article la s’apostrofa davant d’una paraula femenina que comença per vocal o h. Si comença per i o u àtona, precedida o no de h, no es pot apostrofar: l’illa, l’ungla, l’urna; la immensitat, la universitat, la il·lusió. No s’apostrofa: • Davant d’una paraula que comença per i consonàntica: la hiena, la iarda, la ionosfera. • Davant dels mots una (referit a l’hora del dia), ira i host: la una, la ira, la host. • Davant de paraules que comencen pel sufix a- quan significa ‘el contrari de’, a fi d’evitar confusions: la anormalitat, la asexualitat, la asimetria, la asincronia. • Davant del nom de lletres: la efa, la ema, la ela… • Davant de sigles que comencen per u o i si són àtones: la UEFA, la UGT. • Davant de paraules femenines que comencen per s líquida.
en i na S’apostrofen seguint la regla general: en Francesc, n’Andreu, n’Úrsula, na Il·luminada
Remarques • Les abreviatures segueixen les regles generals de l’apostrofació: l’apartat 46001, l’apt. 46001. • En sigles i acrònims s’apostrofa si comencen per vocal o es pronuncien començades per vocal: l’ONG, l’IVA, l’FBI, l’NBA, la RAI, la BBC. • Apostrofem o no les paraules masculines que comencen per s líquida. Si són femenines no apostrofem: el speaker o l’speaker, però la speaker, la schola cantorum. • Apostrofem el, la i de davant de cometes o diferents tipus de lletra: El va titlar d’«intel·ligent», He llegit la continuació d’Els jocs de la fam.
Recorda: Quan hem de fer una contracció? Les formes de l’article el i els es poden unir a les preposicions a, de, per i ca (abreviatura de casa), si la paraula següent comença per consonant: Vaig al concert Vaig a l’hort Camine pel camp Passege per l’arena Sóc del Llevant Sóc de l’Elx Vinc de cal metge Passaré per ca l’electricista a + el = al a + els = als de + el = del de + els = dels per + el = pel per + els = pels ca + el = cal ca + els = cals
Quan no hem de fer una contracció?
Amb publicacions de premsa, empreses, citacions:
Estic subscrit a El Temps.
És conductor d’El Llamp.
L’espectacle va anar a càrrec d’Els Comediants.
Recorda:
• Davant de topònims, escrivim l’article en minúscula i apostrofem segons
la regla general: la comarca de l’Alcalatén, la zona de l’Alguenya, la
ciutat de l’Havana.
Excepte amb topònims no adaptats al valencià: Han viatjat a El Paso, No
van voler anar a El Valle de los Caídos.
• Si el topònim és valencià o està adaptat, fem la contracció: la comarca
dels Ports, pel Campello, al Caire.
• Si el topònim no està adaptat, s’apostrofa, però no es fa la contracció:
el monestir d’El Escorial.
• Davant dels anys, és recomanable posar article: Va nàixer el 1976.
• Davant dels dies de la setmana, posem article, excepte si fa referència
a un dia immediatament anterior o posterior al dia en què parlem i no
va precedit de passat o pròxim: Dijous torne de Castelló, però El dijous 15
de març torne de Castelló.
• Davant d’infinitius no s’ha de posar article (fumar mata), excepte que
estiguen substantivats (el berenar, l’esmorzar, el dinar, el sopar).
Quan no hem de fer una contracció?
Amb publicacions de premsa, empreses, citacions:
Estic subscrit a El Temps.
Recorda:
• Davant de topònims, escrivim l’article en minúscula i apostrofem segons
la regla general: la comarca de l’Alcalatén, la zona de l’Alguenya, la
Excepte amb topònims no adaptats al valencià: Han viatjat a El Paso, No
• Si el topònim és valencià o està adaptat, fem la contracció: la comarca
• Si el topònim no està adaptat, s’apostrofa, però no es fa la contracció:
el monestir d’El Escorial.
• Davant dels anys, és recomanable posar article: Va nàixer el 1976.
• Davant dels dies de la setmana, posem article, excepte si fa referència
a un dia immediatament anterior o posterior al dia en què parlem i no
va precedit de passat o pròxim: Dijous torne de Castelló, però El dijous 15
• Davant d’infinitius no s’ha de posar article (fumar mata), excepte que
estiguen substantivats (el berenar, l’esmorzar, el dinar, el sopar).
LES PREPOSICIONS
ALERTA ALS MANIÀTICS DE LA PREPOSICIÓ EN:
No és correcte dir: a un poble, a unes habitacions, a molts hotels...
Parlant de temps, no hem de dir al 2013, sinó en 2013/el 2013/ l'any 2013
Tampoc hem de canviar el règim del verb: pense als problemes pense en els problemes;influeix a la informació influeix en la informació... En casos com aquests, el verb demana la preposició en. Només la canviarem si, a continuació hi ha un infinitiu (vegeu el canvi i caiguda de preposicions)
LES PREPOSICIONS
No és correcte dir:
Parlant de temps, no hem de dir
Tampoc hem de canviar el règim del verb:
LOCALITZACIÓ
A | EN |
Davant noms propis de lloc Va nàixer a Morella | Davant de noms sense determinar. Són parella, però viuen en cases diferents. Ens vam instal·lar en habitacions molt grans. |
Davant els noms que designen parts del cos: al dit, al cap, a l’esquena. | Davant indefinits, quantitatius, demostratius i relatius: Segur que ho trobes en algun dels calaixos de la tauleta de nit. Ha treballat en molts llocs diferents. En este carrer hi ha tant de sarau que no es pot dormir. El poble en què viu és molt menut. |
Davant article definit: Espera’m a la porta de casa. Si vas ràpid, encara la trobaràs al carrer. Les llibretes les tens en la prestatgeria de darrere. Mira en l’armari, a veure si ho ha deixat allí. *La forma més genuïna és usar A per a llocs físics definits (amb article) i EN per a llocs figurats amb article o sense: A la casa / En la imaginació |
TEMPS
EN | A | PER |
segle: en el segle XX | segle: al segle XX (menys recomanable) | |
any: En 1977 va morir Elvis (també: El 1977 / L’any 1977) | ||
+ art. + mesos i estacions de l’any: A l’estiu / al maig | + art. + mesos i estacions de l’any: per l’estiu / pel maig | |
+art.+ parts del dia: al matí, a la vesprada... | ( | |
noms de les festes i certs períodes de temps: Al Nadal / A Setmana Santa... | noms de les festes i certs períodes de temps: Per Nadal / Per Setmana Santa |
PER o PER A?
Casos més conflictius:
Per cridar tant, t’has quedat sense postres.
La casa està per netejar.
Tinc habitacions per llogar.
No s’alça per no haver de netejar.
¡ Introdueix una oració final que fa referència a la intenció del subjecte de realitzar una determinada acció (voluntarietat):
Treballe per guanyar-me la vida. (“perquè vull guanyar-me la vida”)
Estudia molt per aprovar tots els exàmens. (“perquè vol aprovar tots els exàmens”).
Has de fer exercici per a millorar la salut.
L’oració principal és una passiva sense subjecte explícit:
Es va senyalitzar la zona per a evitar accidents.
Hi ha un canvi d’agent entre el verb principal i l’infinitiu.
El jutge va cridar l’acusat per a declarar.
Hem patit molt per a arribar a temps. (verb estatiu)
Ha caigut en un parany per a atrapar lladres poc hàbils (modificador del nom parany)
Fer exercici és bo per a relaxar-se. (modificador de l’adjectiu bo)
No has estudiat prou per a aprovar. (modificador de l’adverbi prou)
! En una mateixa oració, podem usar per o per a segons si volem destacar la voluntarietat o si volem introduir un complement modificador:
He comprat un llibre per aprendre anglés. (perquè vull aprendre anglés).
He comprat un llibre per a aprendre anglés. (serveix per a aprendre anglés)
➲ Ortografia: les consonants palatals: J, G, TJ, TG, X, TX, IG
El valencià compta amb les consonants simples j i g i amb els dígrafs tj i tg per representar el fonema palatal africat sonor /dz/. És el so inicial de paraules com Jaume o Joan, o en anglés, James o Jazz. Veiem quin ús se’n fa: La j i la g:- Escriurem j davant de les vocals a, o, u: ajuntar, jou, jaquetó, juny, jonc,
· Escriurem g davant de les vocals e, i: gener, genoll, girar, ... · Excepcions: escriurem j davant de e: - mots com Jehovà, jerarquia, jeroglífic, Jeroni, jersei, Jerusalem, Jesús, majestat i tots els que en deriven.-en l’imperfet d’indicatiu de jaure i ajaure: jeia, jeies, jeia, jéiem, ... -davant els grups –ecc- i –ect-: injecció, projecció, subjecte, objecte, i tots els que se’n deriven.
La tj i la tg:- De la mateixa manera que la j i la g, escriurem tj davant de a, o, u i tg davant de e, i. Aquests dígrafs només poden anar en posició intervocàlica:
- Escrivim amb tj: allotjar, avantatjar, desitjar, encoratjar, enutjar, homenatjar, jutjar, espitjar, trepitjar, ultratjar, viatjar (verbs), i botja, corretja, lletja, llotja, mitjà, pitjor, platja,
- Escrivim amb tg:
-els mots acabats amb el sufix –atge: abordatge, arbitratge, avantatge, carruatge, camuflatge, companatge, coratge, curmetratge, engranatge, formatge, garatge, imatge, paisatge, salvatge i viatge. -els mots acabats amb la terminació –etge: metge, fetge, setge. -Altres mots: jutge, rellotge, sutge.
Les lletres x, tx i ig representen el fonema palatal africat sord /t∫/. És el so de mots com cotxe, xiquet, o roig. Veiem-ne la distribució: La x:- Escriurem x a començament de mot: xiquet, xocar, xec
- Darrere de consonant: anxova, carxofa, perxa
La tx:- Escriurem tx entre vocals: cotxe, pitxer, petxina
- A començament de mot, molts estrangerismes són adaptats a la nostra llengua amb el dígraf tx: Txad, Txèquia, Txaikovski, Txèkhov, ...
La ig:- A final de paraula darrere de vocal esciurem ig si els mots derivats s’esciuren amb j/g o tj/tg, si els derivats s’esciuren amb tx esciurem tx:
bateig-------batejar desig--------desitjar lleig---------lletjor cartutx------cartutxera empatx------empatxar
El so palatal fricatiu sord /∫/, so de paraules com peix, caixa o Xàbia, es representa amb la lletra x; veiem com:- A principi de paraula de noms de lloc o de persona: Xàtiva, Xeresa, Xeraco, Xavier, Xúquer, ...
- Darrere de i, u: caixa, rauxa, això
Activitats
1. Completeu els buits de les frases següents amb g, j, tg, tj. Di__ous aniré de via__e a __erusalem. La __inebra no és __ens bona per al fe__e. Hem vist les pe__es d’una __irafa. El sub__ecte duia una __aqueta ab__ecta. El persona__e s’a__usta a l’obra perfectament. __ira el __eroglífic, que l’estàs lle__int malament. Hem perdut una espon__a a la pla__a. No trepi__es el __ulivert. L’en__inyer ha posat moltes ob__eccions. La plu__a d’estiu és bona per als __eranis. El munta__e és __enial per a __esús.
2. Escriu el plural de les paraules següents.salvatge
pluja
mitja
esponja
granja
platja
llotja
lletja
taronja
rellotge
3. Completeu els buits de les paraules següents amb x, tx, ig.__afar ar__iu cai__a pi__er gron__ador per__a rei__a assa__ Carcai__ent vai__ell co__e __etxé ro__ go__ coi__í capri__
salvatge | pluja | ||
mitja | esponja | ||
granja | platja | ||
llotja | lletja | ||
taronja | rellotge |
__afar | ar__iu |
cai__a | pi__er |
gron__ador | per__a |
rei__a | assa__ |
Carcai__ent | vai__ell |
co__e | __etxé |
ro__ | go__ |
coi__í | capri__ |
5a-6a SESSIONS (1a/2a setmanes de novembre '22)
➲ Ortografia: la essa sorda i la essa sonora.
En la nostra llengua poden correspondre a la grafia s dos sons diferents, un de sord, equivalent a la pronúncia castellana se /s/, i un altre de sonor, més suau, també existent en altres llengües europees com el francés o el portugués. D’aquesta manera, vam veure com no es pronunciava igual la s en les paraules casa i sonar.
El so sord /s/ Aquest so, equivalent a la pronúncia castellana de /s/, pot ser representat en la nostra llengua mitjançant diverses grafies, segons veus en el quadre següent:
A principi de paraula C + e, i (ceba, cigró) Ç: mai a principi de paraula S (sivella, sord) Entre consonant i vocal i viceversa C + e, i (comencen, narcís) Ç + a, o, u (començar, cançó) S (dansa, molsa) Entre vocals C + e, i (races, edició) Ç + a, o, u (puça, caçador) S (Només en alguns casos de prefixació i sufixació: asimètric, antesala, homosexual...) SS (tassa, passota) A final de paraula Ç (feliç, capaç) S (pastís, esbós)
El so sonor /z/ Aquest so, a diferència de /s/, no existeix en castellà. Podem reconéixer-lo en les paraules que el contenen per la forma en què l’escrivim:A principi de paraula
Z(Zenit, zona, zebra, zoomorf…) Entre consonant i vocal i viceversa (pinzell, colze, Alzira…) Excepció: derivats de dins (endinsar), fons (enfonsar) i trans (transistor) Entre vocals S (casa, posar, andalusos, brisa) Excepcions: mots d’origen grec com amazona, trapezi, topazi, esquizofrènic, nazista i en paraules derivades de zoo- (paleozoic, protozou, espermatozoide)
NOTA: A l’hora de llegir un text, totes les normes que has aprés se simplifiquen molt. Llevat d’algunes excepcions, recorda que una Z sempre sona sonora i que entre vocals essa simple (s) sona sonora i essa doble (ss) sorda. Un bon truc!
Al llarg d'aquesta setmana hem vist també el tema dels pronoms relatius (unitat 9): formes i usos; a més, del relatiu possessiu, del relatiu neutre i de les formes el que, la que, els que i les que, que només són correctes quan no tenen antecedent i es poden substituir per aquell que i variants.
A principi de paraula | C + e, i (ceba, cigró) Ç: mai a principi de paraula S (sivella, sord) |
Entre consonant i vocal i viceversa | C + e, i (comencen, narcís) Ç + a, o, u (començar, cançó) S (dansa, molsa) |
Entre vocals | C + e, i (races, edició) Ç + a, o, u (puça, caçador) S (Només en alguns casos de prefixació i sufixació: asimètric, antesala, homosexual...) SS (tassa, passota) |
A final de paraula | Ç (feliç, capaç) S (pastís, esbós) |
A principi de paraula | Z | (Zenit, zona, zebra, zoomorf…) |
Entre consonant i vocal i viceversa | (pinzell, colze, Alzira…) Excepció: derivats de dins (endinsar), fons (enfonsar) i trans (transistor) | |
Entre vocals | S (casa, posar, andalusos, brisa) Excepcions: mots d’origen grec com amazona, trapezi, topazi, esquizofrènic, nazista i en paraules derivades de zoo- (paleozoic, protozou, espermatozoide) |
APRENEM MÉS
⇒ REPASSEM ORTOGRAFIA
⇒ EXERCICIS DE VOCABULARI AUTOCORRECTIUS
(FOTOCÒPIES, p. 6-7) SOLUCIONS EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES
1. a) s’hi b) M’hi c) Ens hi acostem d) s’hi considerava e) s’hi interessava f) s’hi han fet g) ens hi sentírem h) Els hi preníem i) S’hi va posar j) Ens hi dedicàvem k) No m’hi arrisque l) Mai no us hi acostumareu m) exposar-nos-hi n) M’hi afanye o) S’hi mirava p) Ens hi referim q) T’hi parlaré r) Interesseu-vos-hi s) Us hi vau asseure t) S’hi adormia u) Me n’allunyaré v) Ens en trauran w) Te’n penedeixes? x) Me’n recorde z) S’hi farà.
2. a) En Jordi l’hi té b) Mireu si n’hi teniu c) L’hi porten d) Posa-la-hi! e) No els en tragueu! f) N’hi rebia moltes d’estranyes g) Deixeu-los-hi! h) Pot treure’ls-en i) Us en penediu j) Ves a rentar-te-la-hi! k) Se l’hi pentinava.
Posa el pronom feble EN o HI on corresponga:
1 m’hi 2 en 3 -hi 4 t’ho 5 hi 6 -hi 7 -ho 8 -ne 9 en 10 hi 11 en 12 -ne 13 n’ 14 -hi 15 t’ho 16 m’hi 17 te’n 18 en 19 me’n 20 hi 21 hi 22 hi 23 n’ 24 t’hi / hi 25 hi 26 m’hi 27 n’ 28 te n’ 29 t’hi 30 se’n.
FITXA 3
1. 1 -li-ho 2 -los-ho 3 ‘ls-ho 4 -li-ho 5 Els les explicarem 6 Va donar-los-en uns quants 7 Dona’ls-en 8 Dona’ls-les 9 Explica’ls-en 10 Ell els els posa 11 Torna’ls-la 12 Explica-li-ho 13 Els l’amaga 14 Va repartir-los-en 15 Vaig manllevar-los-el 16 Explica’ls-ho 17 Penja-l’hi 18 Compra’ls-hi 19 els en va fer un 20 L’hi hem solucionat 21 vam deixar-los-hi 22 Ella hi parla amb les companyes 23 Les hi tornarem 24 Alexandre la hi guarda 25 li la comprarem 26 Li l’explicaré 27 La hi compra 28 Demà li les duré 29 Hi pensa cada dia 30 Li’ls explicarem.
EXERCICIS DE PRONOMS
RELATIUS (SOLUCIONS)
1. a) a què, a les quals
b) de què, dels quals c) dels
que d) que e) les que
f) de qui, de la qual / on g) raó per la qual h) en què, en els quals.
2. a) La xica que treballa
a la comissaria és veïna meua.
b) La
pintura que vaig comprar en les rebaixes m’ha donat un bon resultat.
c) El
partit que ha organitzat l’associació de veïns ha tingut una bona acollida.
3. a) conjunció b)
pronom c) conjunció d) pronom
e) conjunció f) pronom.
4. a) la que b)
que c) a qui d) la qual cosa e) que
f) en què g) a què h) per on
i) que j) de la qual k) de qui
l) el que m) cosa que n) amb què
o) en què.
5. a) amb un xic la mare del qual b) els pintors dels quals c) el jardí del qual d) la piscina del qual.
6. a) a qui b)
on c) que d) de qui
e) que f) que g) a qui.
7. a) correcta b) amb què/amb els quals c) on/en què/en la qual d) correcta
e) en què/ en el qual f) amb
què/amb la qual.
VALENCIÀ C1 (PROVA DE
REPÀS) SOLUCIONS
2. ambaixador, pitjor, covard, Majestat. Probable, jutgessa, francesa, assumpte,
il·legal. Rebutjava, desitjos, cosina,
imminent. Peresa, suggeria,
tranquil·litat, movia, arrap, pessic.
3. 1) Dénia, només, diòptria, però, diferència. 2) enciclopèdia, exàmens, història. 3) cosí germà, és, tècnic cinematogràfic,
món. 4) Suècia, és, freqüent, comú. 5) Béns, distribuït, igualitària. 6) Cèlia és, pèl, món, té, més mínim, ningú.
4. a) en, a b) ø c) a l’, de/al d) ø / amb
e) En f) La / L’.
5. a) Compra-li’n una
b) Sempre en parla. c)
Fiqueu-les-hi! d) Ja els l’han
construïda e) N’hi vam arribar / Vam
arribar-n’hi
a) ens l’ b) Li’n
c) li la d) els hi e) me’n
6. 1 conec,
meresca 2 recorreguera 3 ocorre
4 tussen 5 construïsquen, vendré 6 traces
7 entés 8 perda / atenga 9 absolt, difós 10 preneu, escrigueu.
7. a perquè b. si
no c. malament d. potser
e. dades.
8. en una..., perquè
, la informació / a causa de la pluja,
per la qual cosa, en què, cap tipus
/ pendent que retransmeteren, televisió
/ els altres (la resta) no volien parlar-ne. / Ja hi ha prou gent que ho fa. / L’amic de qui (del qual) , en caminar. / A
l’estiu vivim en un , com que, diversos.
ACTIVITATS DE GRAFIES
1. Escriu les lletres corresponents a cadascun dels forats següents. Pots triar entre S, SS, C o Ç:___el ___emblar ___arago___a ___abata ___iutadà ___ènit pi___arra bra___os mi___a pa___os ro___a dan___a ___ar___uela con___í___ peda___
2. A partir de les paraules donades, mira de completar els derivats que t’indiquem: VELOÇ --- velo___itat, velo___es, velo___os, velo___íped AVANÇ --- avan___ar, avan___ada, avan___em, avan___eu FELIÇ --- feli___os, feli___itat, feli___íssim, infeli___ CALÇAT --- cal___ador, cal___er, cal___ada, cal___em TROS --- tro___ejar, tro___et, tro___os, destro___ar PAS --- pa___ar, pa___eig, pa___os, pa___ets GROS --- gro___a, engro___ar, gro___et, gro___os
3. Escriu la grafia corresponent a la essa sorda que calga. abra__ar a__ignatura ven__ut terra__a prem__a tapí__ llen__ol confe__ar pa__ió vén__er pa__eig temen__a tro__ velo__ impre__ionar
4. Escriu la grafia del fonema essa sonora que convinga. col__e pin__ell enci__ar le__ió rabo__a confu__ió bron__e trape__i quin__e mu__eu supo__ar sen__ill
5. Completa els espais buits de les paraules següents amb s, ss, c, ç o z pré___ec esmor__ar ____uma dol___a aban___ o___ell pa___adís sen__ill con___ell esperan___a Rú___ia pu___a
duque___a __endra paï___os dan___a
PRÀCTIQUES DE REVISIÓ. Nivell mitjà
1. Repassa este text i dona-li el vistiplau.
___el | ___emblar | ___arago___a | ___abata | ___iutadà |
___ènit | pi___arra | bra___os | mi___a | pa___os |
ro___a | dan___a | ___ar___uela | con___í___ | peda___ |
duque___a __endra paï___os dan___a
PRÀCTIQUES DE REVISIÓ. Nivell mitjà
1. Repassa este text i dona-li el vistiplau.
Durant més de cuaranta anys els xiquets de mig Europa han crescut imaginant- se que són uns valents lluitadors contra l'Imperi romà. S'han fet adults considerant que Astèrix era el primer heroï de l'història. El personatge que enarborava el triple missatge que, molts anys després que nasquera i morira, encarnaria l'origen de la Revolució Francessa: llibertat, igualtat i fraternitat.
Però, mira per on. Els llibres d'Astèrix son una apologia del dopatge perque venç els rivals no per l'entrenament amb l'escut i l'espasa, no per passar hores i hores correguent per ser més ràpid que els romans, no. El secret per a ser millor que els contrincants és només una sustància no identificada que es diu poció màgica. I, a més, per carregar més de raons els senyors de l'Agència Mundial Antidopatge, Astèrix va fer gala d'haver-ne consumit en els Jocs Olímpics d'Atenes. Al menys un llibre de la sèrie, editat en 1968, així ho explica. Allí apareix la prova que 50 anys abans del naixement de Crist, els atletes romans van ser descualificats per guanyar els seus oponents grecs (país que estava en decadència) fent ús d'una substància que va ser descuberta gràcies al color blau de la llengua.
Durant més de cuaranta anys els xiquets de mig Europa han crescut imaginant- se que són uns valents lluitadors contra l'Imperi romà. S'han fet adults considerant que Astèrix era el primer heroï de l'història. El personatge que enarborava el triple missatge que, molts anys després que nasquera i morira, encarnaria l'origen de la Revolució Francessa: llibertat, igualtat i fraternitat.
Però, mira per on. Els llibres d'Astèrix son una apologia del dopatge perque venç els rivals no per l'entrenament amb l'escut i l'espasa, no per passar hores i hores correguent per ser més ràpid que els romans, no. El secret per a ser millor que els contrincants és només una sustància no identificada que es diu poció màgica. I, a més, per carregar més de raons els senyors de l'Agència Mundial Antidopatge, Astèrix va fer gala d'haver-ne consumit en els Jocs Olímpics d'Atenes. Al menys un llibre de la sèrie, editat en 1968, així ho explica. Allí apareix la prova que 50 anys abans del naixement de Crist, els atletes romans van ser descualificats per guanyar els seus oponents grecs (país que estava en decadència) fent ús d'una substància que va ser descuberta gràcies al color blau de la llengua.
2. Completa les frases següents amb la forma de gerundi del verb que hi ha entre parèntesis.
No digues res que està............................ (resoldre) un problema difícil.
Se n’anà............................. (córrer) a sa casa quan s’assabentà de la notícia.
..........................-lo (conéixer) com el coneixes, m’estranya que encara li faces cas.
Va passar tota la nit......................... (ploure) i no van eixir de casa.
El van seleccionar quan estava........................... (traure) els comptes.
No digues res que està............................ (resoldre) un problema difícil.
Se n’anà............................. (córrer) a sa casa quan s’assabentà de la notícia.
..........................-lo (conéixer) com el coneixes, m’estranya que encara li faces cas.
Va passar tota la nit......................... (ploure) i no van eixir de casa.
El van seleccionar quan estava........................... (traure) els comptes.
3. Corregix les construccions de gerundi incorrectes.
Caigué per l’escala no fent-se res.
El xiquet s’adormí cantant-li una cançó.
El metge l’ha visitat, canviant-li la medicació.
Va menjar massa, havent-se de ficar al llit.
Se li trencà la direcció, anant a topar contra un arbre.
Li entrà un atac menjant-se un pastís.
Caigué per l’escala no fent-se res.
El xiquet s’adormí cantant-li una cançó.
El metge l’ha visitat, canviant-li la medicació.
Va menjar massa, havent-se de ficar al llit.
Se li trencà la direcció, anant a topar contra un arbre.
Li entrà un atac menjant-se un pastís.
4. Tria l'opció més adequada per a completar les frases.
1. Tots els testics / testimonis van refermar / reafirmar la seua declaració; no se'n va retractar cap.
2. El matalaf està cobert per una tela guatejada / embuatada d'un material antiflorit / antifloridura.
3. Estava tan fatigada que no tenia garbell / esma per a fer res.
4. El portaveu / portantveu del grup municipal podria ser condemnat per insubmissió / insumissió.
5. El pres no va poder escapar-se de morir fusellat / afusellat.
6. Després de compondre / composar les cançons, la cantant ha donat / fet pas a una nova etapa.
7. La veritat és que hui per hui / ara per ara no pense canviar-me de pis.
8. Com / Degut que hem arribat tard, no hem agarrat el tren.
9. L'equip va viure diumenge / el diumenge una derrota immerescuda.
10. Jo encara no li he telefonat. / Jo encara no l'he telefonada.
11. L'actriu interpreta amb èmfasis / èmfasi els motius d'esta crisis / crisi.
1. Tots els testics / testimonis van refermar / reafirmar la seua declaració; no se'n va retractar cap.
2. El matalaf està cobert per una tela guatejada / embuatada d'un material antiflorit / antifloridura.
3. Estava tan fatigada que no tenia garbell / esma per a fer res.
4. El portaveu / portantveu del grup municipal podria ser condemnat per insubmissió / insumissió.
5. El pres no va poder escapar-se de morir fusellat / afusellat.
6. Després de compondre / composar les cançons, la cantant ha donat / fet pas a una nova etapa.
7. La veritat és que hui per hui / ara per ara no pense canviar-me de pis.
8. Com / Degut que hem arribat tard, no hem agarrat el tren.
9. L'equip va viure diumenge / el diumenge una derrota immerescuda.
10. Jo encara no li he telefonat. / Jo encara no l'he telefonada.
11. L'actriu interpreta amb èmfasis / èmfasi els motius d'esta crisis / crisi.
5. Completa les frases amb les formes de participi dels verbs que hi ha entre parèntesis. Fes-los concordar sempre que siga possible.
Fa uns minuts que hem............................... (rebre) el teu paquet.
No li guanye mai als escacs, però hui l’he.......................... (véncer).
M’ha ...................... (respondre) que encara no ha................. (resoldre) el cas.
¡Com ha..................... (créixer) el teu fill!
Ha................................. (traure) el cap per la finestra.
No han......................... (coure) bé, estos cigrons.
No hi ha llum perquè s’ha................... (fondre) la bombeta.
Si has....................... (voler) aclarir-nos els dubtes, ho has aconseguit.
Esta alumna no l’he...................... (atendre) per falta de temps.
He...................... (extraure) les notícies més interessants del diari.
He...................... (romandre) a casa perquè estava malalt.
No has..................... (encendre) el foc, este matí.
Ella es va presentar tota...................... (confondre).
L’acusada ha sigut............................ (absoldre)
L’ha.................... (veure), la pel·lícula.
L’ha...................... (saber) bé, el tema.
Les seues paraules m’han.............................. (desplaure).
Fa uns minuts que hem............................... (rebre) el teu paquet.
No li guanye mai als escacs, però hui l’he.......................... (véncer).
M’ha ...................... (respondre) que encara no ha................. (resoldre) el cas.
¡Com ha..................... (créixer) el teu fill!
Ha................................. (traure) el cap per la finestra.
No han......................... (coure) bé, estos cigrons.
No hi ha llum perquè s’ha................... (fondre) la bombeta.
Si has....................... (voler) aclarir-nos els dubtes, ho has aconseguit.
Esta alumna no l’he...................... (atendre) per falta de temps.
He...................... (extraure) les notícies més interessants del diari.
He...................... (romandre) a casa perquè estava malalt.
No has..................... (encendre) el foc, este matí.
Ella es va presentar tota...................... (confondre).
L’acusada ha sigut............................ (absoldre)
L’ha.................... (veure), la pel·lícula.
L’ha...................... (saber) bé, el tema.
Les seues paraules m’han.............................. (desplaure).
6. Esmena, si cal, les formes d’obligació, de probabilitat o d’imminència.
Quan va morir tindria uns vuitanta anys.
Té que fer molt de fred fora perquè el vidre està gelat.
Me’n vaig a fer un encàrrec: tardaré una hora.
Deus estalviar molt si vols comprar-te una casa.
Us vaig a dir el que va passar.
És precís que vages tan prompte com pugues.
Si ve Pere, digues-li que devia haver vingut abans de les tres.
El govern va a publicar un decret en esta setmana.
Cal posar-se d’acord sobre este tema.
7. Enllaça les locucions adverbials que et proposem amb el seu significat correcte.
Quan va morir tindria uns vuitanta anys.
Té que fer molt de fred fora perquè el vidre està gelat.
Me’n vaig a fer un encàrrec: tardaré una hora.
Deus estalviar molt si vols comprar-te una casa.
Us vaig a dir el que va passar.
És precís que vages tan prompte com pugues.
Si ve Pere, digues-li que devia haver vingut abans de les tres.
El govern va a publicar un decret en esta setmana.
Cal posar-se d’acord sobre este tema.
7. Enllaça les locucions adverbials que et proposem amb el seu significat correcte.
a contracor gratuïtament
a doll sense ganes
a la babalà completament obert
de gaidó almenys
de debò abundantment
de franc sense pensar
de bat a bat obliquament
tot d’una aproximadament
si fa no fa fermament
pel cap baix veritablement
de valent de sobte
a contracor gratuïtament
a doll sense ganes
a la babalà completament obert
de gaidó almenys
de debò abundantment
de franc sense pensar
de bat a bat obliquament
tot d’una aproximadament
si fa no fa fermament
pel cap baix veritablement
de valent de sobte
8. Completa estes frases amb les paraules dels doblets que siguen correctes.
.............................. (aleshores / a les hores) que va arribar no podia fer-ho.
Joan i Miquel han acabat l’exercici.......................... (alhora / a les hores).
......................... (sobretot / sobre tot) poseu interés en el treball.
Tenia............................ (només / no més) de trenta-cinc anys.
................................ (potser / pot ser) a l’estiu farem el viatge de què parlàrem.
Albert...................... (potser / pot ser) nomenat director de la sucursal.
........................... (sinó / si no) véns prompte no podré esperar-te i me n’aniré. No l’he comprat en els grans magatzems,... (sinó / si no) en una botiga.
Va anar a la reunió...................... (com / com a) president.
9. Completa estes frases amb una de les preposicions: a, amb, de, en, per;
.............................. (aleshores / a les hores) que va arribar no podia fer-ho.
Va anar a la reunió...................... (com / com a) president.
9. Completa estes frases amb una de les preposicions: a, amb, de, en, per;
si no n'hi correspon cap col·loca el signe de conjunt buit.
Va traure.............. els fills de casa.
Doneu-ho tot................ l'home que vindrà.
Hem d'anar.................... ells on diguen.
Vinc................... ajudar-te.
Pensa........................... mi.
Hi anirem............... autocar.
Ja ho havia vist................. arribar.
Volem convidar.......... les cosines.
Sovint pensa................ les vacances.
Estic ................. relació.................... una empresa.
Em recorde............ tu.
Sempre compre......... esta botiga de roba.
............... Nadal, farem un descans.
.................. matí estic molt desperta.
Ha fet el ridícul............ eixir a l’escenari.
Hi anirem .............. l'estiu o............... la tardor.
.............. arribar al bar demanarem una cervesa.
Va traure.............. els fills de casa.
Doneu-ho tot................ l'home que vindrà.
Hem d'anar.................... ells on diguen.
Vinc................... ajudar-te.
Pensa........................... mi.
Hi anirem............... autocar.
Ja ho havia vist................. arribar.
Volem convidar.......... les cosines.
Sovint pensa................ les vacances.
Estic ................. relació.................... una empresa.
Em recorde............ tu.
Sempre compre......... esta botiga de roba.
............... Nadal, farem un descans.
.................. matí estic molt desperta.
Ha fet el ridícul............ eixir a l’escenari.
Hi anirem .............. l'estiu o............... la tardor.
.............. arribar al bar demanarem una cervesa.
10. Completa amb la paraula adequada.
cabell / pèl / pel
No té un ……… de babau.
cabal / cabdal
És una persona molt ………….
cap / cabeça
A l'arròs al forn li posem una................ d'alls.
caixons / calaixos
Este armari té uns quants ………………..
calç / calci
M'han receptat................ per a previndre l'osteoporosi.
d'esquenes / d'esquena
No l'has vist perquè estaves ………………..
adormir / dormir
Si estàs molt de temps asseguda se..................... la cama.
Com era d'esperar / Com era previsible
Com era............................ no s'ha presentat a l'examen.
sentir / escoltar
Vaig anar a.................... el concert de piano i em va agradar molt .
fondària / fons / fondo
Ella sempre llaura ………...
Hem d'anar fins al................ de l'assumpte.
El pou té un / una............................... de 15 metres solament.
callar / callar-se
No................... , prova a vore si el pots convéncer.
compondre / composar
Este programa es.................. de quatre fases.
Esta peça no la......................... tan de pressa com pretén.
compte / conte / verb contar
Per favor, em du el...................... , tenim pressa.
Li agrada ………. el viatge de l'estiu, a mi ja me l'ha …………..
confondre / confós-confosa / confús-confusa
cabell / pèl / pel
No té un ……… de babau.
cabal / cabdal
És una persona molt ………….
cap / cabeça
A l'arròs al forn li posem una................ d'alls.
caixons / calaixos
Este armari té uns quants ………………..
calç / calci
M'han receptat................ per a previndre l'osteoporosi.
d'esquenes / d'esquena
No l'has vist perquè estaves ………………..
adormir / dormir
Si estàs molt de temps asseguda se..................... la cama.
Com era d'esperar / Com era previsible
Com era............................ no s'ha presentat a l'examen.
sentir / escoltar
Vaig anar a.................... el concert de piano i em va agradar molt .
fondària / fons / fondo
Ella sempre llaura ………...
Hem d'anar fins al................ de l'assumpte.
El pou té un / una............................... de 15 metres solament.
callar / callar-se
No................... , prova a vore si el pots convéncer.
compondre / composar
Este programa es.................. de quatre fases.
Esta peça no la......................... tan de pressa com pretén.
compte / conte / verb contar
Per favor, em du el...................... , tenim pressa.
Li agrada ………. el viatge de l'estiu, a mi ja me l'ha …………..
confondre / confós-confosa / confús-confusa
Estic …………… perquè és una situació ……………...
M'he................... d'adreça electrònica, ho tornaré a fer.
errada / errata
L'……………. comesa en la impressió o còpia d'un escrit s'anomena ………….
creuar / encreuar / plegar
Travessa o.................. el carrer ara que no hi ha trànsit.
……………… o plega els braços i no pega brot. He la camisa i l'he guardada.
Hem anat a.................. cebes i creïlles.
esborrall / esborrador / esborrany
Necessite un................... per a esta pissarra.
He fet un...................... dels punts de la reunió i ara redactaré definitivament.
M'ha presentat l'informe ple d'.................... , no m'ho puc creure.
muscle / múscul
Un sinònim d'espatla és el ……………..
Està desanimat, li pregunte i solament alça els ……………...
4a SESSIÓ (4a setmana d'octubre '22)
LES GRAFIES- Vocalisme
- Les consonants oclusives
A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents:
1. En posició final de paraula després de vocal o diftong tònics s’escriu l’oclusiva sorda corresponent, sense tenir en compte altres paraules derivades:
P > sap, concep, cap, llop, rep, etc. Malgrat: saber, concebre, cabota, lloba, etc.
T > pot, prat, buit, salut, nebot, paret, etc. Malgrat: poder, prada, saludat, neboda, aparedar.
C > amic, bec, dic, afalac, plec, poruc, feixuc, etc. Malgrat: amiga, bega, diga, afalagar, poruga...
Algunes excepcions (bàsicament cultismes i estrangerismes) són: Carib, snob, Jacob, adob, cub, club, tub...; fred, sud, quid, almud, fluid, Alfred, David, Bagdad i paraules femenines acabades en –itud, -etud (quietud, multitud...); pedagog, estrateg, mag...
2. A final de paraula després de vocal àtona o de consonant escriurem la mateixa grafia que apareix en els derivats o mots de la mateixa família lèxica:
P > serp (serpent), llamp (llampec), pòlip (polipós)...
B > àrab (Aràbia), tomb (tombar), verb (verbal)...
T > sort (sortejar), fart (fartó), esvelt (esveltesa)...
D > ràpid (rapidesa), sord (sordesa)...
C > clàssic (clàssica), marc (emmarcar)...
G > càstig (castigar), fang (fangós), llarg (llarga).
EXCEPCIONS:
- La 1a persona del present d’indicatiu és amb –c: aprenc, estenc, tinc, fonc, etc.
- Una sèrie de paraules: ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, ròssec,...
Recordem que tots els gerundis acaben en –t: anant, perdent, tenint... I hi ha també adjectius i substantius acabats en –and, -end, que coincideixen amb el castellà: sumand, minuend, nefand, dividend, reverend, etc.
3. En posició final de síl·laba, a l’inici o enmig de paraula, convé tenir presents els aplecs següents:P Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt- capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte B Inicial i medial en: ab-, ob-, sub- absent, objecte, obscur, subjecte T Inicial en: atz-, atl-, atm- atzar, atzavara, atles, atmosfèric D Inicial en : ad- addicció, adduir C Inicial i medial davant: c, s, t, z accepció, succés, delicte, èczema G Inicial i medial davant: d, g, m, n amígdala, sagnar, suggestió, augment
L’oposició oclusiva / fricativa (b/v)En moltes llengües romàniques (francés, italià, etc.) es produeix
l’oposició entre el fonema /b/ (bilabial oclusiu sonor) i el fonema /v/
(labiodental fricatiu sonor). Aquesta distinció, encara ben viva en gran part
del domini lingüístic català, permet distingir en la pronúncia paraules
com bellesa/vellesa, bena/vena, beure/veure, baca/vaca, botar/votar... Però,
sovint es produeix la confusió entre la grafia b i la
grafia v, sobretot en els parlars que han perdut la distinció
fonètica entre tots dos fonemes.
Cal tenir en compte, però, que de vegades hi ha pseudoderivats, que no
provenen d’una paraula patrimonial, sinó directament del llatí (cultismes):
avortar (abortivitat), berruga (verrucària), calb (calvície), cervell (cerebral), corba (curvatura), deure (dèbit), moure (mòbil), sa
vi (saberut)...
Paraules amb b: acabar, arribar, baró, basc, bena,
berruga, biga, Biscaia, bolcar, bufeta, calb, corb, mòbil, oblidar, rebentar,
rebolcar, riba, saba, trobador, etc.
Paraules amb v: advocat, alcova, almívar, aprovar,
avall, avet avorrir, avortar, canvi, cavall, covard, esvelt, gavardina, govern,
gravar, haver, pavelló, provar, savi, taverna, travar, trèvol, vernís,
voltor, etc.
PRACTICA
1. Col·loca la consonant oclusiva corresponent:
llo_ fre_ pare_ afala_ aba_ joventu_ estóma_ ràpi_ fàsti_ quietu_ demago_ heral_ actitu_ su_ aràbi_ poru_ se_ partíci_ càsti_ esno_ ver_ manya_ fon_ àne_ poli_ estrate_ pedago_ salu_ espàrre_ càrre_
2. Col·loca les grafies corresponents de les consonants bilabials, dentals o velars:
o_lidar tram_ia can_iar a_anç xo_ cor_a du_te su_il pessi_ tràfe_ casca_ell tro_ador almí_ar ca_aller ro_ell a_ecte _iga escara_at màne_ ga_ardina llampe_ gra_ar espa_ilar em_enar a_orrir trè_ol parlà_eu ja_elina _edell _oltor Córdo_a ra_al _ernissar sa_ó pròle_ su_ tal_ mo_ilitat lla_i pa_elló ta_erna càsti_ a_anç re_ co_ard pro_ador o_scur si_ella
3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent: - Aquell su_jecte vivia a_stret en o_scures su_tileses. - Esta_a a_orrit de tantes pro_es de gra_ació. - Aca_a d’arri_ar l’ad_ocat amb un aire desim_olt. - Ca_ficat com estaves, has tingut un la_sus i ho has ca_girat tot. - L’à_ia passeja_a amunt i a_all tota can_iada, per les anè_dotes que ha_ia sentit. - No co_sa_a el sentit de les seues conje_tures. - Ma_dalena s’ac_elerava quan Lluís li gra_a_en programes su_erents. - Tre_alla_a en un assum_te esplèndi_ que l’ha_ia ca_tivat de so_te. - Evitar la corru_ció del llenguatge és una tasca ca_dal per als escriptors.
LES GRAFIES- Vocalisme
- Les consonants oclusives
- Vocalisme
- Les consonants oclusives
A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents:
1. En posició final de paraula després de vocal o diftong tònics s’escriu l’oclusiva sorda corresponent, sense tenir en compte altres paraules derivades:
P > sap, concep, cap, llop, rep, etc. Malgrat: saber, concebre, cabota, lloba, etc.
T > pot, prat, buit, salut, nebot, paret, etc. Malgrat: poder, prada, saludat, neboda, aparedar.
C > amic, bec, dic, afalac, plec, poruc, feixuc, etc. Malgrat: amiga, bega, diga, afalagar, poruga...
Algunes excepcions (bàsicament cultismes i estrangerismes) són: Carib, snob, Jacob, adob, cub, club, tub...; fred, sud, quid, almud, fluid, Alfred, David, Bagdad i paraules femenines acabades en –itud, -etud (quietud, multitud...); pedagog, estrateg, mag...
2. A final de paraula després de vocal àtona o de consonant escriurem la mateixa grafia que apareix en els derivats o mots de la mateixa família lèxica:
P > serp (serpent), llamp (llampec), pòlip (polipós)...
B > àrab (Aràbia), tomb (tombar), verb (verbal)...
T > sort (sortejar), fart (fartó), esvelt (esveltesa)...
D > ràpid (rapidesa), sord (sordesa)...
C > clàssic (clàssica), marc (emmarcar)...
G > càstig (castigar), fang (fangós), llarg (llarga).
EXCEPCIONS:
- La 1a persona del present d’indicatiu és amb –c: aprenc, estenc, tinc, fonc, etc.
- Una sèrie de paraules: ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, ròssec,...
Recordem que tots els gerundis acaben en –t: anant, perdent, tenint... I hi ha també adjectius i substantius acabats en –and, -end, que coincideixen amb el castellà: sumand, minuend, nefand, dividend, reverend, etc.
3. En posició final de síl·laba, a l’inici o enmig de paraula, convé tenir presents els aplecs següents:P Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt- capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte B Inicial i medial en: ab-, ob-, sub- absent, objecte, obscur, subjecte T Inicial en: atz-, atl-, atm- atzar, atzavara, atles, atmosfèric D Inicial en : ad- addicció, adduir C Inicial i medial davant: c, s, t, z accepció, succés, delicte, èczema G Inicial i medial davant: d, g, m, n amígdala, sagnar, suggestió, augment
L’oposició oclusiva / fricativa (b/v)En moltes llengües romàniques (francés, italià, etc.) es produeix
l’oposició entre el fonema /b/ (bilabial oclusiu sonor) i el fonema /v/
(labiodental fricatiu sonor). Aquesta distinció, encara ben viva en gran part
del domini lingüístic català, permet distingir en la pronúncia paraules
com bellesa/vellesa, bena/vena, beure/veure, baca/vaca, botar/votar... Però,
sovint es produeix la confusió entre la grafia b i la
grafia v, sobretot en els parlars que han perdut la distinció
fonètica entre tots dos fonemes.
Cal tenir en compte, però, que de vegades hi ha pseudoderivats, que no
provenen d’una paraula patrimonial, sinó directament del llatí (cultismes):
avortar (abortivitat), berruga (verrucària), calb (calvície), cervell (cerebral), corba (curvatura), deure (dèbit), moure (mòbil), sa
vi (saberut)...
Paraules amb b: acabar, arribar, baró, basc, bena,
berruga, biga, Biscaia, bolcar, bufeta, calb, corb, mòbil, oblidar, rebentar,
rebolcar, riba, saba, trobador, etc.
Paraules amb v: advocat, alcova, almívar, aprovar,
avall, avet avorrir, avortar, canvi, cavall, covard, esvelt, gavardina, govern,
gravar, haver, pavelló, provar, savi, taverna, travar, trèvol, vernís,
voltor, etc.
PRACTICA
1. Col·loca la consonant oclusiva corresponent:
llo_ fre_ pare_ afala_ aba_ joventu_ estóma_ ràpi_ fàsti_ quietu_ demago_ heral_ actitu_ su_ aràbi_ poru_ se_ partíci_ càsti_ esno_ ver_ manya_ fon_ àne_ poli_ estrate_ pedago_ salu_ espàrre_ càrre_
2. Col·loca les grafies corresponents de les consonants bilabials, dentals o velars:
o_lidar tram_ia can_iar a_anç xo_ cor_a du_te su_il pessi_ tràfe_ casca_ell tro_ador almí_ar ca_aller ro_ell a_ecte _iga escara_at màne_ ga_ardina llampe_ gra_ar espa_ilar em_enar a_orrir trè_ol parlà_eu ja_elina _edell _oltor Córdo_a ra_al _ernissar sa_ó pròle_ su_ tal_ mo_ilitat lla_i pa_elló ta_erna càsti_ a_anç re_ co_ard pro_ador o_scur si_ella
3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent: - Aquell su_jecte vivia a_stret en o_scures su_tileses. - Esta_a a_orrit de tantes pro_es de gra_ació. - Aca_a d’arri_ar l’ad_ocat amb un aire desim_olt. - Ca_ficat com estaves, has tingut un la_sus i ho has ca_girat tot. - L’à_ia passeja_a amunt i a_all tota can_iada, per les anè_dotes que ha_ia sentit. - No co_sa_a el sentit de les seues conje_tures. - Ma_dalena s’ac_elerava quan Lluís li gra_a_en programes su_erents. - Tre_alla_a en un assum_te esplèndi_ que l’ha_ia ca_tivat de so_te. - Evitar la corru_ció del llenguatge és una tasca ca_dal per als escriptors.
P | Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt- | capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte |
B | Inicial i medial en: ab-, ob-, sub- | absent, objecte, obscur, subjecte |
T | Inicial en: atz-, atl-, atm- | atzar, atzavara, atles, atmosfèric |
D | Inicial en : ad- | addicció, adduir |
C | Inicial i medial davant: c, s, t, z | accepció, succés, delicte, èczema |
G | Inicial i medial davant: d, g, m, n | amígdala, sagnar, suggestió, augment |
En moltes llengües romàniques (francés, italià, etc.) es produeix
l’oposició entre el fonema /b/ (bilabial oclusiu sonor) i el fonema /v/
(labiodental fricatiu sonor). Aquesta distinció, encara ben viva en gran part
del domini lingüístic català, permet distingir en la pronúncia paraules
com bellesa/vellesa, bena/vena, beure/veure, baca/vaca, botar/votar... Però,
sovint es produeix la confusió entre la grafia b i la
grafia v, sobretot en els parlars que han perdut la distinció
fonètica entre tots dos fonemes.
avortar (abortivitat), berruga (verrucària), calb (calvície), cervell (cerebral), corba (curvatura), deure (dèbit), moure (mòbil), sa
vi (saberut)...
Paraules amb b: acabar, arribar, baró, basc, bena,
berruga, biga, Biscaia, bolcar, bufeta, calb, corb, mòbil, oblidar, rebentar,
rebolcar, riba, saba, trobador, etc.
Paraules amb v: advocat, alcova, almívar, aprovar,
avall, avet avorrir, avortar, canvi, cavall, covard, esvelt, gavardina, govern,
gravar, haver, pavelló, provar, savi, taverna, travar, trèvol, vernís,
voltor, etc.
llo_ | fre_ | pare_ | afala_ | aba_ |
joventu_ | estóma_ | ràpi_ | fàsti_ | quietu_ |
demago_ | heral_ | actitu_ | su_ | aràbi_ |
poru_ | se_ | partíci_ | càsti_ | esno_ |
ver_ | manya_ | fon_ | àne_ | poli_ |
estrate_ | pedago_ | salu_ | espàrre_ | càrre_ |
o_lidar | tram_ia | can_iar |
a_anç | xo_ | cor_a |
du_te | su_il | pessi_ |
tràfe_ | casca_ell | tro_ador |
almí_ar | ca_aller | ro_ell |
a_ecte | _iga | escara_at |
màne_ | ga_ardina | llampe_ |
gra_ar | espa_ilar | em_enar |
a_orrir | trè_ol | parlà_eu |
ja_elina | _edell | _oltor |
Córdo_a | ra_al | _ernissar |
sa_ó | pròle_ | su_ |
tal_ | mo_ilitat | lla_i |
pa_elló | ta_erna | càsti_ |
a_anç | re_ | co_ard |
pro_ador | o_scur | si_ella |
3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
ELS PRONOMS FEBLES
Complement Directe Definit. Pot portar: - article definit - demostratiu - possessiu - nom propi Has portat les verdures? > Les has portades? EL, LA Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida. ELS, LES Vaig vore el teu germà > El vaig vore. Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.
Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res. La funció de CD la realitza un infinitiu. EN Has portat verdures? > N’has portat? Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.
Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò. HO Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir. Volia allò > Ho volia. Sabiael que passaria > Ho sabia.
Complement Indirecte Si és un CI animat LI, ELS No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat. Si és un CI inanimat (preferiblement) HI No faces més voltes al tema > No hi faces més voltes.
Complement de Règim Verbal -Introduït per la preposició DE. EN S’ha oblidat d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat S’ha oblidat que havia d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat. -Introduït per una altra preposició. HI Jugaren a bàsquet? –Hi jugaren.
Atribut Si és definit EL, LA ELS, LES Pere és el metge del poble > Pere l’és. Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO HO Pere és metge > Pere ho és. Pere és el metge del poble > Pere ho és Per a donar èmfasi (partitiu) EN Mira que n’ets, de llest! Si n’estic, de farta!
Complement predicatiu És semblant al CCM però en aquest cas modifica dos elements de l’oració. HI Vingué molt cansada? –Hi vingué. Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa. Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.
Amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar EN
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet Aquest senyor Peris, o com se’ndiga...
Amb valor emfàtic: Que en va, de brut! Si en vingué, de cansat!
Complement del nom Precedit de la prep. DE, completa un nom com si fóra un adjectiu. EN Entens el significat d’aquesta paraula? > N’entents el significat? Llig el text i fes-ne un resum. Estigué a Oriola i en visità les esglésies.
Complement Circumstancial CC Temps HI Vingué a casa a les cinc > Hi vingué a casa No treballa de vesprada > No hi treballa CC Manera HI: Ha fet l’exercici ràpidament > Hi ha fet l’exercici Ha fet l’exercici de pressa > Hi ha fet l’exercici CC precedit de qualsevol prep., excepte DEVa a Alacant > Hi va Ha arribat a casa > Hi ha arribat Passa per l’hospital > Hi passa CC precedit de la prep. DE EN Ve d’Alacant > En ve CC Causa M’alegre per tu > Me n’alegre Verbs i expressions prefixades amb pronoms febles Verbs: anar-se’n, tornar-se’n, haver-hi... de percepció: veure-s’hi, sentir-s’hi, tocar-hi (entendre, tindre seny): Sense les ulleres no m’hi veig. Va quedar completament sord, no s’hi sent. El iaio està tan major que no hi toca.
Complement d’un adverbi Precedit de qualsevol preposició HI Posa’t davant de la moto > Posa-t’hi al davant
Subjecte Indefinit. Sol aparéixer en verbs com sortir, eixir, arribar... EN Arribaren tres persones? > N ́arribaren tres. Ix algun tren cap a Vinaròs?
–N ́ix un a les tres. Expressions: Va armar-la! Me les he tingudes amb ell. Som-hi! Ara no hi caic
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet Aquest senyor Peris, o com se’n
Amb valor emfàtic: Que en va, de brut! Si en vingué, de cansat!
Subjecte
–N ́ix un a les tres.
APRENEM MÉSRepàs i pràctica de grafies: EXERCICIS DE GRAFIES (CLAUS)
- COMBINACIONS I PARTICULARITATS DELS PRONOMS FEBLES (VÍDEO)
Repàs i pràctica de grafies: EXERCICIS DE GRAFIES (CLAUS)
- COMBINACIONS I PARTICULARITATS DELS PRONOMS FEBLES (VÍDEO)
- PRÀCTIQUES DE PRONOMS FEBLES
- EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES [CLAUS]
- CARTA FORMAL (300 paraules)
- TEXT SOBRE L'ÀUDIO [PROVA JUNY 22]
- PRÀCTIQUES DE PRONOMS FEBLES
- EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES [CLAUS]
- CARTA FORMAL (300 paraules)
- TEXT SOBRE L'ÀUDIO [PROVA JUNY 22]
3a SESSIÓ (3a setmana d'octubre '22)
Aquesta setmana hem vist el tema de "Les formes no personals del verb (infinitiu, gerundi i participi). Quant a l'infinitiu,
cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer,
*apetéixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del
castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem
de fixar-nos en les remarques següents:1) No s'ha d'usar amb l'article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).
Pel que fa al gerundi, hem
d'assenyalar que té una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i
els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o
anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la
biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant").
També cal fer referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi
de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració
independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració
de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).
Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens
fixarem en concret en la formació regular (1a conj. -ar:
-at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj.
-ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e)
Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure),
fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos
(fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor)
(coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir i obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
-
Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert
(sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir),
omplit o omplert (omplir)...
A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts). Hem acabat veient els verbs parasintètics.
APRENEM MÉS
⇒ Prova de la CIEACOVA (JUNY ’21).
⇒ Redacció: "Text narratiu"
⇒ Exercicis del dossier “Les formes no personals del
verb”.
⇒ Practica:
1. Completa les frases següents amb la forma de gerundi del verb que hi ha entre parèntesis.
-No digues res que està............................ (resoldre) un problema difícil.
-Se n’anà............................. (córrer) a sa casa quan s’assabentà de la notícia.
-.........................-lo (conéixer) com el coneixes, m’estranya que encara li faces cas.
-Va passar tota la nit......................... (ploure) i no van eixir de casa.
-El van seleccionar quan estava........................... (traure) els comptes.
2. Corregix les construccions de gerundi incorrectes.
-Caigué per l’escala no fent-se res.
-El xiquet s’adormí cantant-li una cançó.
-El metge l’ha visitat, canviant-li la medicació.
-Va menjar massa, havent-se de ficar al llit.
-Se li trencà la direcció, anant a topar contra un arbre.
-Li entrà un atac menjant-se un pastís.
CLAUS/SOLUCIONS
1. Completa les frases següents amb la forma de gerundi del verb que hi ha entre parèntesis.
No digues res que està resolent un problema difícil.
Se n’anà corrent a sa casa quan s’assabentà de la notícia.
Coneixent-lo com el coneixes, m’estranya que encara li faces cas.
Va passar tota la nit plovent i no van eixir de casa.
El van seleccionar quan estava traent/traient els comptes.
2. Corregix les construccions de gerundi incorrectes.
Caigué per l’escala i no es va fer res.
El xiquet s’adormí cantant-li una cançó. (Bé)
El metge l’ha visitat, i li ha canviat la medicació.
Va menjar massa i va haver de ficar-se al llit.
Se li trencà la direcció, i va anar a topar contra un arbre.
Li entrà un atac menjant-se un pastís. (Bé)
EXERCICI (GRAELLA) FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)
Aparéixer,
aparegut, apareixent / cabre, cabut, cabent/ créixer, crescut, creixent
/ merèixer, merescut, mereixent / nàixer, nascut, naixent / pertànyer,
pertangut (pertanyut), pertanyent / plaure, plagut, plaent /saber,
sabut, sabent / ser, sigut, sent / seure, segut, seent / tòrcer, torçut,
torcent / viure, viscut, vivint / absoldre, absolt, absolent / dir,
dit, dient / dur, dut, duent / escriure, escrit, escrivint / fer, fet,
fent / moldre, molt, molent / pondre, post, ponent / resoldre, resolt,
resolent / traure, tret, traent / veure, vist, veent (veient) / admetre,
admès, admetent / atendre, atés, atenent / concloure, conclòs,
concloent / encendre, encés, encenent / confondre, confós, confonent /
ofendre, ofés, ofenent / prendre, pres, prenent / romandre, romàs,
romanent / complir, complit (complert), complint / establir, establit
(establert), establint / oferir, oferit (ofert), oferint / omplir,
omplit (omplert), omplint / decidir, decidit, decidint / cobrir, cobert,
cobrint / morir, mort, morint / obrir, obert, obrint / imprimir,
imprés, imprimint / vendre, venut, venent / coure, cuit, coent / agrair,
agraït, agraint / assajar, assajat, assajant / jutjar, jutjat, jutjant /
moure, mogut, movent / distraure, distret, distraent / sotmetre,
sotmés, sotmetent / traduir, traduït, traduint / rebre, rebut, rebent /
poder, pogut, podent / existir, existit, existint / rebaixar, rebaixat,
rebaixant / llegir, llegit, llegint / començar, començat, començant.
➜ LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)
Ex. 21) 1a, 2c, 3a, 4b, 5b, 6c.
Ex. 22) duent, escrivint, rebent, plovent, devent, rient, movent, creient/creent, eixint, apareixent.
Ex. 23) removent, I van desconnectar, que va inundar, anant, i es guanyà/on es guanyà, i la van convocar.
Ex.
24) debatut, permés, conclòs, traduït, difós, respost, pres, crescut,
nascut, detingut/detinguda, imprés, oferit/ofert, aparegut, valgut,
segut, mòlt petangut/pertanyut, cogut.
Ex. 16) 1a, 2c, 3b, 4b.
Ex. 17) jovenalla, quilometratge, moblatge, fullatge, xicalla, tonatge.
Ex. 18) maduresa, dolcesa, noblesa, lleugeresa, lletgesa, honradesa, ceguesa, deixadesa, tendresa, nuesa, timidesa, bellesa.
Ex.
19) a) ressaltava, asimètricament; b) dissortat, ressonància; c)
pressentir, asserenar-se; d) dissertació, ressò, transsexualitat.
Ex.
20) amansir, rebrotar, abonyegar, enlletgir, encarir, alleugerir,
empal·lidir, entapissar, ensucrar, envernissar, assaborir, assedegar,
emmalaltir, ajornar, assecar, desossar.
Les locucions
Ex. 8) 1b, 2c, 3c, 4c, 5a, 6b, 7a, 8a, 9b, 10a, 11a, 12a.
Ex. 9) a) en descuit, b) sense embuts, c) per un tres i no res, d) d’antuvi, e) d’amagat.
Ex. 10) a9, b6, c1, d2, e10, f4, g7, h3, i5, j8.
Ex.
11) a) sense reflexió, sense mirar si es amb raó o sense; b) en
abundancia; c) molt; d) donant-se la cara; e) de festa; f) en resum; g)
de cap manera, en absolut; h) amb detall; i) almenys; j) en el moment
que.
Ex. 12) 1b, 2b, 3b, 4c, 5b, 6c.
Les frases fetes
Ex. 13) 1b, 2a, 3c, 4b, 5c, 6a, 7b, 8b.
Ex. 14) 1b, 2c 3a, 4a, 5c, 6b, 7c, 8b, 9a, 10b, 11b, 12a, 13c, 14c, 15a, 16a.
2a SESSIÓ (2a setmana d'octubre '22)
Aquesta setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament,
hem vist alguns temps verbals del mode indicatiu de la 1a conjugació
(tots els verbs de la qual són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR). Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre), i hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret amb els verbs velaritzats (I) (un
grup de verbs irregulars que comparteixen les mateixes irregularitats):
els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer, -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur. Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats:
1) Fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
[Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem
el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual
podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
D'altra banda, hem fet un repàs de la flexió verbal i hem vist el grup de verbs velaritzats (II) (nàixer, viure, créixer i meréixer), que fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., pret. perfet simple i participi. Les conjugacions verbalsPrimera conjugació (acabats en -AR)Tots els verbs de la primera conjugació són regulars, llevat d’anar i estar, que són irregulars.
Segona conjugació (acabats en -ER o -RE, i fer, dur i dir)La segona conjugació és la que presenta un major nombre de verbs irregulars, tot i contenir una certa sistematització en les irregularitats.Verbs de radical velaritzat: són aquells verbs que tenen en el lexema -c o -gu. Aquest grup presenta dues característiques:• La 1a persona del present d’indicatiu acaba en -c (dic, bec, conec, crec, puc, caic, prenc, tinc, vinc...)• Aquesta terminació (-c) de la 1a persona es transforma en -g/-gu en la formació del present de subjuntiu, l’imperfet de subjuntiu, el pretèrit perfet simple, el participi i algunes formes de l’imperatiu (conega, coneguera,coneguí, conegut...).
Tercera conjugació (verbs acabats en -IR)Els verbs de la 3a conjugació es poden agrupar en dos models regulars: purs (dormir, sentir) i incoatius (patir, servir). Els verbs incoatius tenen l’increment -sc/-ix (-eix) en la 1a, 2a i 3a persones de sing. i en la 3a persona de plural del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu. Poden presentar dues possibilitats d’escriptura: la forma en -i (-isc/ix) o bé la forma en -e (-esc/eixes), més pròpia dels registres formals. La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius; són purs: dormir, sentir, bullir, pudir, munyir, cruixir, fugir.... D’altra banda, hi ha verbs que admeten la doble conjugació: llegir (llegisc o llig), vestir, afegir, mentir, tenyir, rostir, engolir, fregir...
El verb
El
verb, com a nucli del sintagma verbal, és un dels constituents bàsics
de l’oració. Categoria gramatical que expressa l’existència, l’estat,
l’acció, els processos o les modificacions d’un sintagma nominal. A
diferència de les altres categories gramaticals, el verb, a banda
d’aquesta informaciósemàntica,
té com a característica més important les marques que aporten els
diferents morfemes: veu, mode, persona, nombre, temps i aspecte.
Els morfemes verbals
Tota forma verbal està constituïda per un lexema o arrel, que aporta el contingut semàntic, i pels morfemes o
desinències, que aporten informacions auxiliars, pròpies del verb. En
algunes formes verbals pot aparéixer una vocal temàtica que actua
d’enllaç entre el lexema i els morfemes, i que permet de classificar els
verbs d’acord amb la conjugació a què pertanyen.• Veu– Activa: el subjecte realitza l’acció (Maria menjava maduixes).– Passiva: el subjecte rep l’acció (Les maduixes eren menjades per Maria).• Mode. Segons l’actitud mental del parlant respecte allò que enuncia (a l’acció verbal), podem distingir els següents modes personals:– Indicatiu: l’acció o el fet és vist com a real (Rosa ha begut aigua).– Subjuntiu: l’acció o el fet que expressa el verb és vist com una irrealitat,només existeix en el pensament com una idea subjectiva (desigdubte, temor, voluntat, etc.) (Potser vinga prompte).– Condicional: les accions apareixen expressades com a irreals (Si poguerafaria això).– Imperatiu: és el mode amb què el parlant expressa manament, ordre,prec, etc. (Ves-te’n prompte).D’altra banda, tenim també tres modes impersonals: infinitiu (conceptebàsic de l’acció), gerundi (acció durativa) i participi (acció acabada).• Aspecte– Imperfectiu: no expressa la fi de l’acció del verb (Caminava pel passeig).Els temps imperfectius són el present d’indicatiu i de subjuntiu,el pretèrit imperfet, el futur i el condicional.– Perfectiu: expressa l’acabament de l’acció verbal (Va llegir una novel·la). Els temps perfectius són el pretèrit perfet simple i perifràstic d’indicatiu i els temps compostos.• Persona. Relaciona l’acció verbal amb l’emissor (1a pers.: parle, cantem),amb el receptor (2a pers.: parles, canteu) o amb un referent (3a pers.:parla, canten).• Nombre. El morfema de nombre indica si el SN subjecte és només unindividu o cosa (singular) o més d’un (plural).
CONJUGACIONS1a –AR : Parlar2a –ER / -RE: Témer / Perdre3a –IR: • Servir (incoatiu) / • Dormir (pur)
MORFEMESLexema: parlVocal temática: àTemps/aspecte/mode: veNombre/persona: m
[DOSSIER 3] CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)” 1. fuma, prepare, pintem, treballes, entren, esquieu. 2. passege,
passeja, passegem; jutge, jutja, jutgem; assage, assaja, assagem;
viatge, viatja, viatgem; venge, venja, vengem; netege, neteja, netegem;
desitge, desitja, desitgem; trepitge, trepitja, trepitgem. 3. pique,
pica, piquem; doblegue, doblega, dobleguem; busque, busca, busquem;
cace, caça, cacem; aparque, aparca, aparquem; trenque, trenca, trenquem;
abrace, abraça, abracem; pague, paga, paguem; calce, calça, calcem;
cague, caga, caguem; pegue, pega, peguem; carregue, carrega, carreguem;
descalce, descalça, descalcem; regue, rega, reguem, penque, penca,
penquem; combregue, combrega, combreguem. 4. es-tu-di-e, can-vi-a, es-tal-vi-em, pro-nun-ci-a, i-ni-ci-es, fo-to-co-pi-eu, a-nun-ci-en, co-pi-a, o-di-e. 5. vaig, vas, va, anem, aneu, van. 6. estic, estàs, està, estem, esteu, estan, sóc, ets, és, som, sou, són. 7. tem,
tems, tem, temem, temeu, temen; rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben;
perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden; comet, comets, comet,
cometem, cometeu, cometen; percep, perceps, percep, percebem, percebeu,
perceben; debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten. 8. dic,
dius, diu, diem, dieu, diuen; tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen;
vull, vols,vol,volem,voleu,volen; conec, coneixes, coneix, coneixem,
coneixeu, coneixen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; escric,
escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen; somric, somrius, somriu,
somriem, somrieu, somriuen; atenc, atens, atén, atenem, ateneu, atenen;
caic, caus, cau, caiem (caem), caieu (caeu), cauen; prenc, prens, pren,
prenem, preneu, prenen; visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen; veig,
veus, veu, veiem (veem), veieu (veeu), veuen. 9. crec, meresc, coneixes, cuses (cus), cap, saps, sé, sap, rebem, reps. 10. dorm;
consent, consents, consent, consentim, consentiu, consenten;
constituïsc, constitueixes (constituïxes), constitueix, constituïm,
constituïu, constitueixen; construïsc; instruïsc; bull, bulls, bull,
bollim, bolliu, bullen. 11. cus,
cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu,
tussen; fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; tiny, tinys, tiny,
tenyim, tenyiu, tinyen (tenyisc, tenyeixes, tenyeix, tenyim, tenyiu,
tenyeixen); riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen (renyisc); cull,
culls, cull, collim, colliu, cullen. 12. llegisc, teixisc, visten, menten, afegeix, fregeixes, llig, engolisc. 13. isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen. 14. vol, bull, acabe, rebat, tus, correm, perd, cull, vull, admet, sap, baten, exclous, valc, creus, perdem. 15. trobe, faig, conec, llig, done, depén. 16. caminava,
caminaves, caminava, caminàvem, caminàveu, caminaven; partia; atenia;
buscava; incloïa, incloïes, incloïa, incloíem, incloíeu, incloïen;
venia; reia, reies, reia, réiem, réieu, reien; treia; coïa; creia;
queia; conduïa. 17. menjàvem, coíeu, incloïa, creia, necessitàvem, treies, reia, feia, duia, seien, dúieu, portava. 18. dúiem, conduíeu, tréiem, jéiem, reia, cantaves, incloïa, veies, coïen, séieu, queia. 19. continuàveu, tenia, duia, posaves, molestaves, plantàvem, collíem, dúiem, era, trencava, tocava, argüia, treia, tréieu, feia.
[DOSSIER 3] CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)” 21. parlí,
parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà,
buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué,
retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí,
rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué,
isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí,
posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí. 22. fiu, anares, treballà, cresquérem, isquéreu, foren, viu, clogueres, vingué, haguérem, diguéreu, escrigueren. 23. duguí
(vaig dur), miràreu (vau mirar), isquéreu, quedàreu, anàrem,
acomboiaren, treballà, estudiaren, suspengueren, tingué, aní (vaig
anar), viu (vaig veure), vencí (vaig véncer), veié (va veure). 25. vindre
(venir), vindré, vindria; aprendre, aprendràs, aprendries; estudiar,
estudiarà, estudiaria; agafar, agafarem, agafaríem; conduir, conduireu,
conduiríeu; deixar, deixaran, deixarien. 26. cantaré, cantaràs, cantarà, cantarem, cantareu, cantaran; valdré; retindré; faré; hauré; resoldré. 27. refaré,
semblarà, faràs, trobaràs, podrem, voldrem, admetreu, aniràs, veuràs,
sabran, arribaran, haureu, resoldran, voldran, soparem, gitarem, hauràs,
eixirem. 28. vindria,
trauríem, netejaríem, ordenaríem, sabries, transigiríeu, tossiries,
pertanyeria, venceria, buscarien, descobririen, analitzarien, ajudaria,
prendria. 29. coneixeria,
coneixeries, coneixeria, coneixeríem, coneixeríeu, coneixerien;
apareixeria, apareixeries, apareixeria, apareixeríem, apareixeríeu,
apareixerien. 30. estendria, resoldríem, mouríem, encendrien.
31. apague,
apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta;
patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga,
vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen. 32. aprenguen,
venguem, absolgueu, dissolguen, suspenga, valga, isca, faça, vagen,
puguem, sigueu, beguen, mengen, vulga, faces, coneguem, vulga, vaja,
sàpien (sàpiguen), entenguen, alcen. 33. No
agafes, no begues, no vingues, no t’acostes, no digueu, no em mires, no
vengueu, no arranqueu, no suspengues, no prengueu, no bufes, no
encengueu, no tragues, no begueu, no calles, no rigues, no mogueu, no
escoltes, no escrigueu, no segues. 34. diga,
acabe, vulga, isca, convinga, sàpiguen (sàpien), estiguen, begueu,
escriga, facen, vulgues, confluïsquen, conega, faça, visca, nasca. 35/36. entrara
(entràs), entrares (entrasses), entrara (entràs), entràrem (entràssem),
entràreu (entràsseu), entraren (entrassen); debatera, debateres,
debatera, debatérem, debatéreu, debateren, consentira; partira;
visquera; isquera; fóra (fos), fores, fóra, fórem, fóreu, foren;
tinguera; absolguera, escriguera, veiera; haguera. 37/38. Fera
(fes) / correguérem / donàreu / rebéreu / avisàreu / tingueres /
trobàrem / volgueren / estiguera / aparegueren / anàrem / tingueren /
publicaren / duguera / vingueren / agafara / féreu / pogueren /
vingueren / romangueren.
39. duguera
/ estiguera / fóra / sapiguérem (sabérem) / feren / poguera / llegira /
tinguera / seguera / conduïra / isquéreu / escriguera / vinguera.
40. balla,
balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat,
rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten;
construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges
(veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu,
vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga,
estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu,
conegueu.
42. trau / creieu / beveu / fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.
43. doneu
/ ven / vine / vés / corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu /
dissoleu / encenguem / pertany / dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu /
llig (llegix).
44. absoleu / cloeu / beveu / escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu / aprén / comenceu.
45. has viscut / ha vist / hem enviat / heu bullit / han mentit.
46. havies comprat / havia arribat / havíem entrat / havíeu fet / havien dit.
47. hagueres aprés / hagué dormit / haguérem escoltat / haguéreu parlat / hagueren menjat.
49. hauràs conegut / haurà crescut / haurem entrat / haureu descansat / hauran vist.
50. hauries volgut / hauria caigut / hauríem entrat / hauríeu elaborat / s’haurien exhaurit.
51. hages dit / haja aparegut / hàgem col·laborat / hàgeu oït / hagen sabut.
52. hagueres anat / haguera vingut / haguérem conduït / haguéreu treballat / hagueren conegut.
54. voler,
volent volgut / córrer, corrent, corregut / moldre, molent, mòlt /
obrir, obrint, obert / traduir, traduint, traduït / cabre, cabent, cabut
/ dur, duent, dut / aprendre, aprenent, aprés / fondre, fonent, fos /
atendre, atenent, atés / tindre (tenir), tenint, tingut / oir, oint, oït
/ admetre, admetent, admés / combatre, combatent, combatut / veure,
veient, vist / nàixer, naixent, nascut / imprimir, imprimint, imprés /
confessar, confessant, confessat / beure, bevent, begut.
55. cuit
/ romput / dit / caigut / entés / crescut / ocorregut / emés /
transcorregut / interromput / volgut / batuts / venut / vist / fet /
nascut / tret / inclòs / conclòs.
56. dit,
cregut / agafat, estat, estalviant / sabut, preguntat / cuit / corrent /
distraent / devent / creient, escoltant / escrivint, bevent / nascut /
admetent, admesa / duent / batut, combatut / tramés / ofés, dit / volent
/ venut, pescant / comprés, atés.
57. trobades / oberts / suspeses / donat / encesos / collides / comprats / buscades / soterrats, soterrats.
58. els
han enviats / les ha signades / n’he fregits dos / les he comprades /
els he duts / l’he tastada / l’he coneguda / les hem enteses / els hem
compresos / n’he llegits 3 / les he fetes / li n’he regalats 4.
59. 1. i es trencà una cama / 6 i guanyaren el partit / 7 i no van trobar ningú.
60. Ja
hi haurà arribat el tren / S’havia d’anar sense falta (calia anar) /
Has de parlar amb ell / S’haurà de fer una altra vegada (caldrà fer-ho) /
Has de pagar-me demà.
61. (p), (p), (o), (o), (p), (p), (o), (o), (p), (p), (o), (o), (p)/(o).
62. He
d’anar / hem hagut de / Ja deuen ser / cal solucionar-ho / No us haureu
de / Acabà la funció i se n’anaren tots / Caldrà dir-li-ho / Es va
refredar i va tossir molt.
1a SESSIÓ (1a setmana d'octubre '22)
3a SESSIÓ (3a setmana d'octubre '22)
Aquesta setmana hem vist el tema de "Les formes no personals del verb (infinitiu, gerundi i participi). Quant a l'infinitiu,
cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer,
*apetéixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del
castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem
de fixar-nos en les remarques següents:1) No s'ha d'usar amb l'article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).
Pel que fa al gerundi, hem
d'assenyalar que té una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i
els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o
anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la
biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant").
També cal fer referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi
de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració
independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració
de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).
Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens
fixarem en concret en la formació regular (1a conj. -ar:
-at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj.
-ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e)
Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure),
fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos
(fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor)
(coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir i obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
-
Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert
(sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir),
omplit o omplert (omplir)...
A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts). Hem acabat veient els verbs parasintètics.
APRENEM MÉS
⇒ Prova de la CIEACOVA (JUNY ’21).
⇒ Redacció: "Text narratiu"
⇒ Exercicis del dossier “Les formes no personals del verb”.
⇒ Practica:
1. Completa les frases següents amb la forma de gerundi del verb que hi ha entre parèntesis.
-No digues res que està............................ (resoldre) un problema difícil.
-Se n’anà............................. (córrer) a sa casa quan s’assabentà de la notícia.
-.........................-lo (conéixer) com el coneixes, m’estranya que encara li faces cas.
-Va passar tota la nit......................... (ploure) i no van eixir de casa.
-El van seleccionar quan estava........................... (traure) els comptes.
2. Corregix les construccions de gerundi incorrectes.
-Caigué per l’escala no fent-se res.
-El xiquet s’adormí cantant-li una cançó.
-El metge l’ha visitat, canviant-li la medicació.
-Va menjar massa, havent-se de ficar al llit.
-Se li trencà la direcció, anant a topar contra un arbre.
-Li entrà un atac menjant-se un pastís.
CLAUS/SOLUCIONS
1. Completa les frases següents amb la forma de gerundi del verb que hi ha entre parèntesis.
-Caigué per l’escala no fent-se res.
-El xiquet s’adormí cantant-li una cançó.
-El metge l’ha visitat, canviant-li la medicació.
-Va menjar massa, havent-se de ficar al llit.
-Se li trencà la direcció, anant a topar contra un arbre.
-Li entrà un atac menjant-se un pastís.
CLAUS/SOLUCIONS
1. Completa les frases següents amb la forma de gerundi del verb que hi ha entre parèntesis.
No digues res que està resolent un problema difícil.
Se n’anà corrent a sa casa quan s’assabentà de la notícia.
Coneixent-lo com el coneixes, m’estranya que encara li faces cas.
Va passar tota la nit plovent i no van eixir de casa.
El van seleccionar quan estava traent/traient els comptes.
2. Corregix les construccions de gerundi incorrectes.
Caigué per l’escala i no es va fer res.
El xiquet s’adormí cantant-li una cançó. (Bé)
El metge l’ha visitat, i li ha canviat la medicació.
Va menjar massa i va haver de ficar-se al llit.
Se li trencà la direcció, i va anar a topar contra un arbre.
Li entrà un atac menjant-se un pastís. (Bé)
Caigué per l’escala i no es va fer res.
El xiquet s’adormí cantant-li una cançó. (Bé)
El metge l’ha visitat, i li ha canviat la medicació.
Va menjar massa i va haver de ficar-se al llit.
Se li trencà la direcció, i va anar a topar contra un arbre.
Li entrà un atac menjant-se un pastís. (Bé)
EXERCICI (GRAELLA) FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)
➜ LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)
Ex. 21) 1a, 2c, 3a, 4b, 5b, 6c.
Ex. 22) duent, escrivint, rebent, plovent, devent, rient, movent, creient/creent, eixint, apareixent.
Ex. 23) removent, I van desconnectar, que va inundar, anant, i es guanyà/on es guanyà, i la van convocar.
Ex. 24) debatut, permés, conclòs, traduït, difós, respost, pres, crescut, nascut, detingut/detinguda, imprés, oferit/ofert, aparegut, valgut, segut, mòlt petangut/pertanyut, cogut.
Ex. 16) 1a, 2c, 3b, 4b.
Ex. 17) jovenalla, quilometratge, moblatge, fullatge, xicalla, tonatge.
Ex. 18) maduresa, dolcesa, noblesa, lleugeresa, lletgesa, honradesa, ceguesa, deixadesa, tendresa, nuesa, timidesa, bellesa.
Ex. 19) a) ressaltava, asimètricament; b) dissortat, ressonància; c) pressentir, asserenar-se; d) dissertació, ressò, transsexualitat.
Ex. 20) amansir, rebrotar, abonyegar, enlletgir, encarir, alleugerir, empal·lidir, entapissar, ensucrar, envernissar, assaborir, assedegar, emmalaltir, ajornar, assecar, desossar.
Les locucions
Ex. 8) 1b, 2c, 3c, 4c, 5a, 6b, 7a, 8a, 9b, 10a, 11a, 12a.
Ex. 9) a) en descuit, b) sense embuts, c) per un tres i no res, d) d’antuvi, e) d’amagat.
Ex. 10) a9, b6, c1, d2, e10, f4, g7, h3, i5, j8.
Ex. 11) a) sense reflexió, sense mirar si es amb raó o sense; b) en abundancia; c) molt; d) donant-se la cara; e) de festa; f) en resum; g) de cap manera, en absolut; h) amb detall; i) almenys; j) en el moment que.
Ex. 12) 1b, 2b, 3b, 4c, 5b, 6c.
Les frases fetes
Ex. 13) 1b, 2a, 3c, 4b, 5c, 6a, 7b, 8b.
Ex. 14) 1b, 2c 3a, 4a, 5c, 6b, 7c, 8b, 9a, 10b, 11b, 12a, 13c, 14c, 15a, 16a.
2a SESSIÓ (2a setmana d'octubre '22)
Aquesta setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament,
hem vist alguns temps verbals del mode indicatiu de la 1a conjugació
(tots els verbs de la qual són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR). Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre), i hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret amb els verbs velaritzats (I) (un
grup de verbs irregulars que comparteixen les mateixes irregularitats):
els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer, -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur. Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats:
1) Fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
[Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem
el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual
podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
D'altra banda, hem fet un repàs de la flexió verbal i hem vist el grup de verbs velaritzats (II) (nàixer, viure, créixer i meréixer), que fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., pret. perfet simple i participi. Les conjugacions verbalsPrimera conjugació (acabats en -AR)Tots els verbs de la primera conjugació són regulars, llevat d’anar i estar, que són irregulars.
Segona conjugació (acabats en -ER o -RE, i fer, dur i dir)La segona conjugació és la que presenta un major nombre de verbs irregulars, tot i contenir una certa sistematització en les irregularitats.Verbs de radical velaritzat: són aquells verbs que tenen en el lexema -c o -gu. Aquest grup presenta dues característiques:• La 1a persona del present d’indicatiu acaba en -c (dic, bec, conec, crec, puc, caic, prenc, tinc, vinc...)• Aquesta terminació (-c) de la 1a persona es transforma en -g/-gu en la formació del present de subjuntiu, l’imperfet de subjuntiu, el pretèrit perfet simple, el participi i algunes formes de l’imperatiu (conega, coneguera,coneguí, conegut...).
Tercera conjugació (verbs acabats en -IR)Els verbs de la 3a conjugació es poden agrupar en dos models regulars: purs (dormir, sentir) i incoatius (patir, servir). Els verbs incoatius tenen l’increment -sc/-ix (-eix) en la 1a, 2a i 3a persones de sing. i en la 3a persona de plural del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu. Poden presentar dues possibilitats d’escriptura: la forma en -i (-isc/ix) o bé la forma en -e (-esc/eixes), més pròpia dels registres formals. La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius; són purs: dormir, sentir, bullir, pudir, munyir, cruixir, fugir.... D’altra banda, hi ha verbs que admeten la doble conjugació: llegir (llegisc o llig), vestir, afegir, mentir, tenyir, rostir, engolir, fregir...
Aquesta setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist alguns temps verbals del mode indicatiu de la 1a conjugació (tots els verbs de la qual són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR). Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre), i hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret amb els verbs velaritzats (I) (un grup de verbs irregulars que comparteixen les mateixes irregularitats): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer, -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur. Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats:
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
[Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
Les conjugacions verbalsPrimera conjugació (acabats en -AR)Tots els verbs de la primera conjugació són regulars, llevat d’anar i estar, que són irregulars.
Segona conjugació (acabats en -ER o -RE, i fer, dur i dir)La segona conjugació és la que presenta un major nombre de verbs irregulars, tot i contenir una certa sistematització en les irregularitats.Verbs de radical velaritzat: són aquells verbs que tenen en el lexema -c o -gu. Aquest grup presenta dues característiques:• La 1a persona del present d’indicatiu acaba en -c (dic, bec, conec, crec, puc, caic, prenc, tinc, vinc...)• Aquesta terminació (-c) de la 1a persona es transforma en -g/-gu en la formació del present de subjuntiu, l’imperfet de subjuntiu, el pretèrit perfet simple, el participi i algunes formes de l’imperatiu (conega, coneguera,coneguí, conegut...).
Tercera conjugació (verbs acabats en -IR)Els verbs de la 3a conjugació es poden agrupar en dos models regulars: purs (dormir, sentir) i incoatius (patir, servir). Els verbs incoatius tenen l’increment -sc/-ix (-eix) en la 1a, 2a i 3a persones de sing. i en la 3a persona de plural del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu. Poden presentar dues possibilitats d’escriptura: la forma en -i (-isc/ix) o bé la forma en -e (-esc/eixes), més pròpia dels registres formals. La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius; són purs: dormir, sentir, bullir, pudir, munyir, cruixir, fugir.... D’altra banda, hi ha verbs que admeten la doble conjugació: llegir (llegisc o llig), vestir, afegir, mentir, tenyir, rostir, engolir, fregir...
Segona conjugació (acabats en -ER o -RE, i fer, dur i dir)
El verb
El
verb, com a nucli del sintagma verbal, és un dels constituents bàsics
de l’oració. Categoria gramatical que expressa l’existència, l’estat,
l’acció, els processos o les modificacions d’un sintagma nominal. A
diferència de les altres categories gramaticals, el verb, a banda
d’aquesta informaciósemàntica,
té com a característica més important les marques que aporten els
diferents morfemes: veu, mode, persona, nombre, temps i aspecte.
Els morfemes verbals
Tota forma verbal està constituïda per un lexema o arrel, que aporta el contingut semàntic, i pels morfemes o
desinències, que aporten informacions auxiliars, pròpies del verb. En
algunes formes verbals pot aparéixer una vocal temàtica que actua
d’enllaç entre el lexema i els morfemes, i que permet de classificar els
verbs d’acord amb la conjugació a què pertanyen.• Veu– Activa: el subjecte realitza l’acció (Maria menjava maduixes).– Passiva: el subjecte rep l’acció (Les maduixes eren menjades per Maria).• Mode. Segons l’actitud mental del parlant respecte allò que enuncia (a l’acció verbal), podem distingir els següents modes personals:– Indicatiu: l’acció o el fet és vist com a real (Rosa ha begut aigua).– Subjuntiu: l’acció o el fet que expressa el verb és vist com una irrealitat,només existeix en el pensament com una idea subjectiva (desigdubte, temor, voluntat, etc.) (Potser vinga prompte).– Condicional: les accions apareixen expressades com a irreals (Si poguerafaria això).– Imperatiu: és el mode amb què el parlant expressa manament, ordre,prec, etc. (Ves-te’n prompte).D’altra banda, tenim també tres modes impersonals: infinitiu (conceptebàsic de l’acció), gerundi (acció durativa) i participi (acció acabada).• Aspecte– Imperfectiu: no expressa la fi de l’acció del verb (Caminava pel passeig).Els temps imperfectius són el present d’indicatiu i de subjuntiu,el pretèrit imperfet, el futur i el condicional.– Perfectiu: expressa l’acabament de l’acció verbal (Va llegir una novel·la). Els temps perfectius són el pretèrit perfet simple i perifràstic d’indicatiu i els temps compostos.• Persona. Relaciona l’acció verbal amb l’emissor (1a pers.: parle, cantem),amb el receptor (2a pers.: parles, canteu) o amb un referent (3a pers.:parla, canten).• Nombre. El morfema de nombre indica si el SN subjecte és només unindividu o cosa (singular) o més d’un (plural).
CONJUGACIONS1a –AR : Parlar2a –ER / -RE: Témer / Perdre3a –IR: • Servir (incoatiu) / • Dormir (pur)
MORFEMESLexema: parlVocal temática: àTemps/aspecte/mode: veNombre/persona: m
[DOSSIER 3] CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)” 1. fuma, prepare, pintem, treballes, entren, esquieu. 2. passege,
passeja, passegem; jutge, jutja, jutgem; assage, assaja, assagem;
viatge, viatja, viatgem; venge, venja, vengem; netege, neteja, netegem;
desitge, desitja, desitgem; trepitge, trepitja, trepitgem. 3. pique,
pica, piquem; doblegue, doblega, dobleguem; busque, busca, busquem;
cace, caça, cacem; aparque, aparca, aparquem; trenque, trenca, trenquem;
abrace, abraça, abracem; pague, paga, paguem; calce, calça, calcem;
cague, caga, caguem; pegue, pega, peguem; carregue, carrega, carreguem;
descalce, descalça, descalcem; regue, rega, reguem, penque, penca,
penquem; combregue, combrega, combreguem. 4. es-tu-di-e, can-vi-a, es-tal-vi-em, pro-nun-ci-a, i-ni-ci-es, fo-to-co-pi-eu, a-nun-ci-en, co-pi-a, o-di-e. 5. vaig, vas, va, anem, aneu, van. 6. estic, estàs, està, estem, esteu, estan, sóc, ets, és, som, sou, són. 7. tem,
tems, tem, temem, temeu, temen; rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben;
perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden; comet, comets, comet,
cometem, cometeu, cometen; percep, perceps, percep, percebem, percebeu,
perceben; debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten. 8. dic,
dius, diu, diem, dieu, diuen; tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen;
vull, vols,vol,volem,voleu,volen; conec, coneixes, coneix, coneixem,
coneixeu, coneixen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; escric,
escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen; somric, somrius, somriu,
somriem, somrieu, somriuen; atenc, atens, atén, atenem, ateneu, atenen;
caic, caus, cau, caiem (caem), caieu (caeu), cauen; prenc, prens, pren,
prenem, preneu, prenen; visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen; veig,
veus, veu, veiem (veem), veieu (veeu), veuen. 9. crec, meresc, coneixes, cuses (cus), cap, saps, sé, sap, rebem, reps. 10. dorm;
consent, consents, consent, consentim, consentiu, consenten;
constituïsc, constitueixes (constituïxes), constitueix, constituïm,
constituïu, constitueixen; construïsc; instruïsc; bull, bulls, bull,
bollim, bolliu, bullen. 11. cus,
cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu,
tussen; fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; tiny, tinys, tiny,
tenyim, tenyiu, tinyen (tenyisc, tenyeixes, tenyeix, tenyim, tenyiu,
tenyeixen); riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen (renyisc); cull,
culls, cull, collim, colliu, cullen. 12. llegisc, teixisc, visten, menten, afegeix, fregeixes, llig, engolisc. 13. isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen. 14. vol, bull, acabe, rebat, tus, correm, perd, cull, vull, admet, sap, baten, exclous, valc, creus, perdem. 15. trobe, faig, conec, llig, done, depén. 16. caminava,
caminaves, caminava, caminàvem, caminàveu, caminaven; partia; atenia;
buscava; incloïa, incloïes, incloïa, incloíem, incloíeu, incloïen;
venia; reia, reies, reia, réiem, réieu, reien; treia; coïa; creia;
queia; conduïa. 17. menjàvem, coíeu, incloïa, creia, necessitàvem, treies, reia, feia, duia, seien, dúieu, portava. 18. dúiem, conduíeu, tréiem, jéiem, reia, cantaves, incloïa, veies, coïen, séieu, queia. 19. continuàveu, tenia, duia, posaves, molestaves, plantàvem, collíem, dúiem, era, trencava, tocava, argüia, treia, tréieu, feia.
[DOSSIER 3] CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)” 21. parlí,
parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà,
buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué,
retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí,
rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué,
isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí,
posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí. 22. fiu, anares, treballà, cresquérem, isquéreu, foren, viu, clogueres, vingué, haguérem, diguéreu, escrigueren. 23. duguí
(vaig dur), miràreu (vau mirar), isquéreu, quedàreu, anàrem,
acomboiaren, treballà, estudiaren, suspengueren, tingué, aní (vaig
anar), viu (vaig veure), vencí (vaig véncer), veié (va veure). 25. vindre
(venir), vindré, vindria; aprendre, aprendràs, aprendries; estudiar,
estudiarà, estudiaria; agafar, agafarem, agafaríem; conduir, conduireu,
conduiríeu; deixar, deixaran, deixarien. 26. cantaré, cantaràs, cantarà, cantarem, cantareu, cantaran; valdré; retindré; faré; hauré; resoldré. 27. refaré,
semblarà, faràs, trobaràs, podrem, voldrem, admetreu, aniràs, veuràs,
sabran, arribaran, haureu, resoldran, voldran, soparem, gitarem, hauràs,
eixirem. 28. vindria,
trauríem, netejaríem, ordenaríem, sabries, transigiríeu, tossiries,
pertanyeria, venceria, buscarien, descobririen, analitzarien, ajudaria,
prendria. 29. coneixeria,
coneixeries, coneixeria, coneixeríem, coneixeríeu, coneixerien;
apareixeria, apareixeries, apareixeria, apareixeríem, apareixeríeu,
apareixerien. 30. estendria, resoldríem, mouríem, encendrien.
31. apague,
apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta;
patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga,
vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen. 32. aprenguen,
venguem, absolgueu, dissolguen, suspenga, valga, isca, faça, vagen,
puguem, sigueu, beguen, mengen, vulga, faces, coneguem, vulga, vaja,
sàpien (sàpiguen), entenguen, alcen. 33. No
agafes, no begues, no vingues, no t’acostes, no digueu, no em mires, no
vengueu, no arranqueu, no suspengues, no prengueu, no bufes, no
encengueu, no tragues, no begueu, no calles, no rigues, no mogueu, no
escoltes, no escrigueu, no segues. 34. diga,
acabe, vulga, isca, convinga, sàpiguen (sàpien), estiguen, begueu,
escriga, facen, vulgues, confluïsquen, conega, faça, visca, nasca. 35/36. entrara
(entràs), entrares (entrasses), entrara (entràs), entràrem (entràssem),
entràreu (entràsseu), entraren (entrassen); debatera, debateres,
debatera, debatérem, debatéreu, debateren, consentira; partira;
visquera; isquera; fóra (fos), fores, fóra, fórem, fóreu, foren;
tinguera; absolguera, escriguera, veiera; haguera. 37/38. Fera
(fes) / correguérem / donàreu / rebéreu / avisàreu / tingueres /
trobàrem / volgueren / estiguera / aparegueren / anàrem / tingueren /
publicaren / duguera / vingueren / agafara / féreu / pogueren /
vingueren / romangueren.
39. duguera
/ estiguera / fóra / sapiguérem (sabérem) / feren / poguera / llegira /
tinguera / seguera / conduïra / isquéreu / escriguera / vinguera.
40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu.
42. trau / creieu / beveu / fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.
43. doneu
/ ven / vine / vés / corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu /
dissoleu / encenguem / pertany / dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu /
llig (llegix).
44. absoleu / cloeu / beveu / escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu / aprén / comenceu.
45. has viscut / ha vist / hem enviat / heu bullit / han mentit.
46. havies comprat / havia arribat / havíem entrat / havíeu fet / havien dit.
47. hagueres aprés / hagué dormit / haguérem escoltat / haguéreu parlat / hagueren menjat.
49. hauràs conegut / haurà crescut / haurem entrat / haureu descansat / hauran vist.
50. hauries volgut / hauria caigut / hauríem entrat / hauríeu elaborat / s’haurien exhaurit.
51. hages dit / haja aparegut / hàgem col·laborat / hàgeu oït / hagen sabut.
52. hagueres anat / haguera vingut / haguérem conduït / haguéreu treballat / hagueren conegut.
54. voler,
volent volgut / córrer, corrent, corregut / moldre, molent, mòlt /
obrir, obrint, obert / traduir, traduint, traduït / cabre, cabent, cabut
/ dur, duent, dut / aprendre, aprenent, aprés / fondre, fonent, fos /
atendre, atenent, atés / tindre (tenir), tenint, tingut / oir, oint, oït
/ admetre, admetent, admés / combatre, combatent, combatut / veure,
veient, vist / nàixer, naixent, nascut / imprimir, imprimint, imprés /
confessar, confessant, confessat / beure, bevent, begut.
55. cuit
/ romput / dit / caigut / entés / crescut / ocorregut / emés /
transcorregut / interromput / volgut / batuts / venut / vist / fet /
nascut / tret / inclòs / conclòs.
56. dit,
cregut / agafat, estat, estalviant / sabut, preguntat / cuit / corrent /
distraent / devent / creient, escoltant / escrivint, bevent / nascut /
admetent, admesa / duent / batut, combatut / tramés / ofés, dit / volent
/ venut, pescant / comprés, atés.
57. trobades / oberts / suspeses / donat / encesos / collides / comprats / buscades / soterrats, soterrats.
58. els
han enviats / les ha signades / n’he fregits dos / les he comprades /
els he duts / l’he tastada / l’he coneguda / les hem enteses / els hem
compresos / n’he llegits 3 / les he fetes / li n’he regalats 4.
59. 1. i es trencà una cama / 6 i guanyaren el partit / 7 i no van trobar ningú.
60. Ja
hi haurà arribat el tren / S’havia d’anar sense falta (calia anar) /
Has de parlar amb ell / S’haurà de fer una altra vegada (caldrà fer-ho) /
Has de pagar-me demà.
61. (p), (p), (o), (o), (p), (p), (o), (o), (p), (p), (o), (o), (p)/(o).
62. He
d’anar / hem hagut de / Ja deuen ser / cal solucionar-ho / No us haureu
de / Acabà la funció i se n’anaren tots / Caldrà dir-li-ho / Es va
refredar i va tossir molt.
L'ACCENTUACIÓQuant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte diversos aspectes: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals e i o obertes.[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: busca la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].
Truquets per a accentuar correctament les vocals e, o.
Exemples Excepcions La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes. menjaré, pretén, després, camió, torró... terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... La e i la o solen ser obertes en les paraules planes. crèdit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... Verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules esdrúixoles. gènere, pèrdua, memòria, València... fórmula, pólvora, tómbola, góndola, tórtora, Dénia, església, llémena, feréstega...verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...
Les grafies e i o representen dos sons diferents:- La e representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).- La o representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)
Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la o o la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.
Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):
Casos en què la e és oberta:
1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.2. Davant de l, l·l, rr i r: cel, novel·la, serra, verd.3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.
Casos en què la o és oberta :1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).
Després de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi.EXCEPCIONS: a) Quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) Les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme i estoïcisme); c) Les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) Infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment, -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes).
Exemples | Excepcions | |
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes. | menjaré, pretén, després, camió, torró... | terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... |
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes. | crèdit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... | Verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...) estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... |
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules esdrúixoles. | gènere, pèrdua, memòria, València... | fórmula, pólvora, tómbola, góndola, tórtora, Dénia, església, llémena, feréstega... verbs de la 2a conj. (córrega...) |
Les grafies e i o representen dos sons diferents:
Casos en què la e és oberta:
APRENEM MÉS
⇒ Cal fer exercicis d’accentuació i dièresi (fotocòpies).
⇒ Redacció (200-250 paraules). Cal triar una proposta de la Prova de la CIEACOVA. És recomanable fer la proposta 2 per tal de treballar el text narratiu o relat. (CONSULTEU LA PESTANYA "TEXTOS" DEL BLOG).
⇒ Monòleg (2/3 minuts).
⇒ EXAMEN EXTRA.
⇒ Prova de la CIEACOVA (GENER ’22). SOLUCIONARI. GENER '22
⇒ Prova de la CIEACOVA (GENER ’22). SOLUCIONARI. GENER '22
➜ CLAUS 1a i 2a columnes: (FOTOCÒPIA: exercici d'accentuació i dièresi)oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda--joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // sentència, altruista, féiem, còmic // heroi, féieu, remei, examen // crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor
CLAUS 3a, 4a i 5a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
posseíeu, duia, anàreu, reunió // deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna //
posseíeu, duia, anàreu, reunió //