MOMENTS C1

NIVELL C1




Gramàtica essencial de la llengua catalana


La Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) és una versió reduïda i adaptada per a la consulta en línia de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. La GEIEC té com a objectiu general fer accessible a un públic ampli la descripció i la normativa gramaticals contingudes en la Gramàtica de la llengua catalana. L’adaptació s’ha realitzat tant pel que fa al contingut i la forma d’expressió d’aquest, com a l’estructuració i el format, a fi de facilitar-ne la consulta a través d’Internet.
















El millor ús amb la mínima gramàtica

Gramàtica Zero

Tracta els dubtes lingüístics més importants i recurrents en la construcció de les frases i mira de solucionar-los amb tan poca terminologia tècnica com és possible, amb explicacions accessibles a tothom i una notable gamma d'exemples, amb una presentació gràfica que permet visualitzar d'un colp d'ull les solucions. Consta de 73 fitxes que s'estructuren en quatre blocs (Fonamental, Errades típiques de castellanoparlants, General i Termes gramaticals) i que es completen amb un document annex amb expressions incorrectes.

DESCARREGA-TE-LA





PROVA DE NIVELL : APUNTS DE LLENGUA

VÍDEO: ERRADES HABITUALS EN LA PROVA ORAL 

ERRADES SINTÀCTIQUES EN L'EXPRESSIÓ ORAL




TEST DE CONTINGUTS LEXICOGRAMATICALS (CLAUS. GRUP de dilluns i dimecres)

1a, 2c, 3b, 4b, 5a, 6c, 7a, 8b, 9a, 10b, 11b 12c, 13c, 14c, 15c, 16b, 17c, 18a, 19b,

20 c, 21a, 22b, 23c, 24b, 25a, 26c, 27a, 28a, 29c, 30c, 31c, 32a, 33a, 34b, 35 (1a, 

2c, 3a, 4b, 5c, 6c, 7a, 8a, 9c, 10a), 36a, 37b, 38a, 39a, 40b, 41c, 42a, 43c 44c, 

45c, 46a, 47b, 48a, 49c, 50c, 51b, 52b, 53b, 54c, 55c, 56c, 57c, 58b, 59c, 60a, 

61b, 62c, 63c, 64b, 65a, 66a, 67b, 68c, 69b, 70a, 71c, 72b, 73a, 74b, 75b, 76b,

77b, 78b, 79b, 80b, 81b, 82b, 83b, 84b, 85c, 86a, 87c, 88c, 89b, 90c, 91a, 92b,

93b, 94c, 95c, 96b, 97b, 98c, 99c, 100b, 101a, 102c, 103c, 104c, 105c, 106b,

107b, 108b, 109a, 110c, 111c, 112b, 113b, 114a, 115c, 116b 117c, 118c, 119c,

120a, 121b, 122a, 123b, 124b, 125b, 126c, 127c, 128c, 129a, 130c, 131c, 132c,

133c, 134c, 135b, 136a, 137c, 138 (a filial, b il·lustre, c insòl·lit), 139b, 140c, 141b,

142a, 143c, 144c, 145a, 146c, 147c, 148b, 150a, 151a, 152b, 153b, 154 (a abaratir,

b telefonar, c trair), 155b, 156a, 157b, 158a, 159b, 160c, 161b, 162b, 163c, 164a,

165b, 166a, 167b, 168a, 169b, 170c, 171a, 172c, 173c, 174a, 175c 176 (a

rentadora, b ennuvolat c camioneta), 177b, 178c, 179a, 180a, 181b, 182c, 183c,

 184a, 185b, 186a, 187c, 188b, 189a, 190b, 191a, 192c, 193c, 194b, 195b, 196a,

 197c.

 



(4a setmana /NOVEMBRE'23)

L'ACCENTUACIÓ
Quant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals e i o obertes.
[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: identifica la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].

Truquets per a accentuar correctament les vocals e, o.


Exemples
Excepcions
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes.
menjaré, pretén, després, camió, torró...
terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs...
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes.
crèdit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul...
Verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)
estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec...
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules 
esdrúixoles.
gènere, pèrdua, memòria, València...
fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega...
verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...
Les grafies e i o representen dos sons diferents:
La e representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).
La o representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)
Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.
Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):

Casos en què la e és oberta:
1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.
2. Davant de l, l·l,  rr i r: cel, novel·la, serra, verd.
3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.

Casos en què la o és oberta :
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/­olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota). 

LA DIÈRESI
Després de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme i estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. 
També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment,  -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes). 


LES GRAFIES
Les consonants oclusives


A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents:
1. En posició final de paraula després de vocal o diftong tònics s’escriu l’oclusiva sorda corresponent, sense tenir en compte altres paraules derivades:
P >  sap, concep, cap, llop, rep, etc. Malgrat: saber, concebre, cabota, lloba, etc.
T > pot, prat, buit, salut, nebot, paret, etc. Malgrat: poder, prada, saludat, neboda, aparedar.
C  > amic, bec, dic, afalac, plec, poruc, feixuc, etc. Malgrat: amiga, bega, diga, afalagar, poruga...
Algunes excepcions (bàsicament cultismes i estrangerismes) són: Carib, snob, Jacob, adob, cub, club, tub...; fred, sud, quid, almud, fluid, Alfred, David, Bagdad i paraules femenines acabades en –itud, -etud (quietud, multitud...); pedagog, estrateg, mag...
2. A final de paraula després de vocal àtona o de consonant escriurem la mateixa grafia que apareix en els derivats o mots de la mateixa família lèxica:
P > serp (serpent), llamp (llampec), pòlip (polipós)...
B > àrab (Aràbia), tomb (tombar), verb (verbal)...
T > sort (sortejar), fart (fartó), esvelt (esveltesa)...
D > ràpid (rapidesa), sord (sordesa)...
C > clàssic (clàssica), marc (emmarcar)...
G > càstig (castigar), fang (fangós), llarg (llarga).
EXCEPCIONS:
-          La 1a persona del present d’indicatiu és amb –c: aprenc, estenc, tinc, fonc, etc.
-          Una sèrie de paraules: ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, ròssec,...
Recordem que tots els gerundis acaben en –t: anant, perdent, tenint... I hi ha també adjectius i substantius acabats en –and, -end, que coincideixen amb el castellà: sumand, minuend, nefand, dividend, reverend, etc.
3. En posició final de síl·laba, a l’inici o enmig de paraula, convé tenir presents els aplecs següents:
P
Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt-
capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte
B
Inicial i medial en: ab-, ob-, sub-
absent, objecte, obscur, subjecte
T
Inicial en: atz-, atl-, atm-
atzar, atzavara, atles, atmosfèric
D
Inicial en : ad-
addicció, adduir
C
Inicial i medial davant: c, s, t, z
accepció, succés, delicte, èczema
G
Inicial i medial davant: d, g, m, n
amígdala, sagnar, suggestió, augment

ACTIVITAT
1. Col·loca la consonant oclusiva corresponent:
llo_
fre_
pare_
afala­_
aba_
joventu_
estóma_
ràpi_
fàsti_
quietu_
demago_
heral_
actitu_
su_
aràbi_
poru_
se_
partíci_
càsti_
esno_
ver_
manya_
fon_
àne_
poli_
estrate_
pedago_
salu_
espàrre_
càrre_


L’oposició oclusiva / fricativa (b/v)
En moltes llengües romàniques (francés, italià, etc.) es produeix l’oposició entre el fonema /b/ (bilabial oclusiu sonor) i el fonema /v/ (labiodental fricatiu sonor). Aquesta distinció, encara ben viva en gran part del domini lingüístic català, permet distingir en la pronúncia paraules com bellesa/vellesa, bena/vena, beure/veure, baca/vaca, botar/votar... Però, sovint es produeix la confusió entre la grafia b i la grafia v, sobretot en els parlars que han perdut la distinció fonètica entre tots dos fonemes.

Cal tenir en compte, però, que de vegades hi ha pseudoderivats, que no provenen d’una paraula patrimonial, sinó directament del llatí (cultismes): avortar (abortivitat), berruga (verrucària), calb (calvície), cervell (cerebral), corba (curvatura), deure (dèbit), moure (mòbil), sa vi (saberut)...
Paraules amb b: acabar, arribar, baró, basc, bena, berruga, biga, Biscaia, bolcar, bufeta, calb, corb, mòbil, oblidar, rebentar, rebolcar, riba, saba, trobador, etc.
Paraules amb v: advocat, alcova, almívar, aprovar, avall, avet avorrir, avortar, canvi, cavall, covard, esvelt, gavardina, govern, gravar, haver, pavelló, provar, savi, taverna, travar, trèvol, vernís, voltor, etc.

ACTIVITATS
2. Col·loca les grafies corresponents de les consonants bilabials, dentals o velars:

o_blidar
tram_ia
can_iar
a_anç
xo_
cor_a
du_te
su_il
pessi_
tràfe_
casca_ell
tro_ador
almí_ar
ca_aller
ro_ell
a_ecte
_iga
escara_at
màne_
ga_ardina
llampe_
gra_ar
espa_ilar
em_enar
a_orrir
trè_ol
parlà_eu
ja_elina
_edell
_oltor
Córdo_a
ra_al
_ernissar
sa_ó
pròle_
su_
tal_
mo_ilitat
lla_i
pa_elló
ta_erna
càsti_
a_anç
re_
co_ard
pro_ador
o_scur
si_ella

3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
- Aquell su_jecte vivia a_stret en o_scures su_tileses.
- Esta_a a_orrit de tantes pro_es de gra_ació.
- Aca_a d’arri_ar l’ad_ocat amb un aire desim_olt.
- Ca_ficat com estaves, has tingut un la_sus i ho has ca_girat tot.
- L’à_ia passeja_a amunt i a_all tota can_iada, per les anè_dotes que ha_ia sentit.
- No co_sa_a el sentit de les seues conje_tures.
- Ma_dalena s’ac_elerava quan Lluís li gra_a_en programes su_erents.
- Tre_alla_a en un assum_te esplèndi_ que l’ha_ia ca_tivat de so_te.
- Evitar la corru_ció del llenguatge és una tasca ca_dal per als escriptors.

APRENEM MÉS

⇒ Cal fer exercicis d’accentuació i dièresi (fotocòpies).

⇒ Exercicis de grafies (vocalisme i grafies fricatives alveolars).

⇒ Examen de la CIEACOVA.

⇒ REDACCIÓ.


Repàs i pràctica de grafies: 


PRONOMS FEBLES
⁕PRÀCTICA DE PRONOMS FEBLES

EXERCICIS DE PRONOMS RELATIUS (SOLUCIONS)

1. a) a què, a les quals  b) de què, dels quals  c) dels que  d) que  e) les que  f) de qui, de la qual  / on  g) raó per la qual  h) en què, en els quals.

2.  a) La xica que treballa a la comissaria és veïna meua.

b) La pintura que vaig comprar en les rebaixes m’ha donat un bon resultat.

c) El partit que ha organitzat l’associació de veïns ha tingut una bona acollida.

3. a) conjunció  b) pronom  c) conjunció  d) pronom  e) conjunció  f) pronom.

4. a) la que  b) que  c) a qui  d) la qual cosa  e) que  f) en què  g) a què  h) per on  i) que  j) de la qual  k) de qui  l) el que  m) cosa que  n) amb què  o) en què.

5. a) amb un xic la mare del qual  b) els pintors dels quals  c) el jardí del qual  d) la piscina del qual.

6. a) a qui  b) on  c) que  d) de qui  e) que  f) que  g) a qui.

7.  a) correcta  b) amb què/amb els quals  c) on/en què/en la qual  d) correcta  e) en què/ en el qual  f) amb què/amb la qual.



(3a setmana /NOVEMBRE'23)


ELS PRONOMS FEBLES (II): CC, CRV I PREDICATIU

 

EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL

Els complements circumstancials indiquen les circumstàncies en què es produeix l’acció del verb. Aquestes circumstàncies poden ser de temps, de lloc, de manera, d’instrument, de finalitat...

Van arribar amb retard (CC de temps)

Van treballar de valent (CC de manera)

Van estiuejar a la platja (CC de lloc)

Van  vindre amb cotxe (CC d’instrument)

 

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS

Com a norma general, els complements circumstancials són substituïts pel pronom hi, llevat d’un únic cas: si el complement és introduït per la preposició DE, és substituït per en (n’ / ‘n / -ne).

Demà tornaran al poble → Demà hi tornaran

He dut el cotxe al garatge →  Hi he dut el cotxe

He tret el cotxe del garatge →  N’he tret el cotxe

Cal tenir en compte, però, que el CC de manera és substituït sempre pel pronom hi (-hi) i el podreu localitzar preguntant-vos com es fa l’acció.

Pau treballava de valent →  Pere hi treballava.

Marc, camina de pressa, per favor! →  Marc, camina-hi, per favor

 

 

EL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL

Hi ha certs verbs que exigeixen (regeixen) la presència de complements introduïts per una preposició determinada. Per això, aquests complements s’anomenen preposicionals o de règim verbal. Ex.:

La teua cosina s’ha acostumat al soroll del trànsit. (La teua cosina s’hi ha acostumat).

Estic d’acord amb la vostra proposta. (Hi estic d’acord).

Contribuirem a l’eliminació dels residus tòxics. (Hi contribuirem).

 

Ací teniu alguns dels verbs que admeten aquest complement:

Complement amb A

Complement amb EN

Complement amb DE

Complement amb AMB

accedir, contribuir, excitar, procedir, renunciar, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se, dedicar-se...

pensar, tardar, vacil·lar, afanyar-se, complaure’s, entossudir-se, exercitar-se, delitar-se, interessar-se, confiar...

aprendre, parlar, saber, recordar-se, oblidar-se, riure’s, adonar-se, burlar-se, abstenir-se, queixar-se...

avenir-se, fer-se, estar d’acord, amenaçar...

 

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL

Per a substituir un complement de règim verbal tenim dos pronoms: en, hi.

• Usem en (n’ / ‘n / -ne) quan la preposició és de. Ex.: No es recorda de res. No se’n recorda. Parlava de tot un poc. En parlava.

• Usem hi per a totes les altres preposicions. Ex.: Renunciaré al càrrec. Hi renunciaré. Pensa en això que et vaig dir. Pensa-hi.

 

Quan substituïm una proposició introduïda per la conjunció que davant de la qual la preposició s’ha  omés, es fa la substitució tenint en compte la preposició implícita. Exemples:

•No t’oblides del viatge. = No te n’oblides.

•No t’oblides que tens un viatge = No te n’oblides.

També, cal recordar que les proposicions substantives d'infinitiu només poden anar introduïdes per les preposicions a o de. Per tant, si el verb regeix una preposició diferent (en, amb), cal substituir-la per una d’aquestes, però haurem de tenir en compte la preposició original quan fem la substitució pronominal. Exemple:

•Confiava en la seua innocència.  Hi confiava.

•Confiava de ser innocent. Hi confiava.

 

EL COMPLEMENT PREDICATIU

És semblant al CCM, però en aquest cas modifica dos elements de l’oració, ja que el predicatiu complementa alhora el verb i el subjecte de la frase, o bé el verb i el complement directe. Si és un adjectiu, aquest complement concorda amb el subjecte o amb el complement directe en gènere i nombre:
   Rosa passejava amoïnada. → el predicatiu concorda amb el subjecte
   Els alumnes troben la lliçó complicada. → el predicatiu concorda amb el complement directe.

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL PREDICATIU

Els verbs predicatius tornar-se, trobar-se, arribar, resultar, fer-se... substitueixen el complement pel pronom HI

Vingué molt cansada? –Hi vingué.

Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa.

Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.

Alguns verbs que poden dur complement predicatiu són:

 

Verbs amb complement predicatiu i exemples

Tornar-se

El vi s’ha tornat agre.

Fer-se

Aquella poma s’ha fet malbé.

Quedar-se

Robert es va quedar esblaiat en saber la notícia.

Romandre

Els alumnes romanien drets al passadís.

Trobar-se

Mireia es trobava il·lusionada.

Presentar-se

La reunió s’havia presentat animada.

Anar

El xiquet sempre va brut.

Resultar

El partit va resultar interessant

Trobar

Anna trobava la seua amiga esgotada.

Arribar

Els corredors arribaran exhausts a la meta.

Considerar

El jurat considerà la novel·la meravellosa.

Aparéixer

El gos va aparèixer esprimatxat.

 

Però, amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar, el complement predicatiu se substitueix pel pronom EN 
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet

Em diuen Jordi. A tu també te’n diuen? 

ATRIBUT

Si és definit EL, LA ELS, LES

Pere és el metge del poble > Pere l’és.

Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO

Pere és metge > Pere ho és.

Pere és el metge del poble > Pere ho és

Per a donar èmfasi (partitiu) EN

Mira que n’ets, de llest!

Si n’estic, de farta! 


LES GRAFIES
➲ VOCALISME
Vacil·lacions en el vocalisme àton.

  • La interferència del castellà fa que moltes paraules del valencià s’escriguen incorrectament. A continuació, tens una graella amb les paraules més habituals que presenten aquesta interferència.

     

    Han de portar a

    afaitar                

    ambaixada

    avaluar

    arravatar

    assassí

    avaria

    extraversió

    latrina

    maragda

    picaporta

    posa

    rancor

    sanefa

    Sardenya

    triada

    avantatge

     

    Han de portar e

    assemblea

    ametista

    enyorar

    fermesa

    ebenista

    metre

    santedat

    monestir

    següent

    ràfega

    monestir

    efeminat

    Empar

    eruga

    estendard

    javelina

    esternudar

    gelea

    litre

    meravella

    seguretat

    sergent

    vernís

    revenja

    estella

    enginyer

    genet

    tenebres

     

    Han de portar i

    ambigüitat

    antiguitat

    contemporània

    contenidor

    ciment

    declivi

    diabetis

    línia

    eclipsi

    nucli

    mantenidor

    ordinador

    Tunis

    sobirania

    làctia

    penis

     

    Han de portar o

    aixovar

    capítol

    govern

    fonament

    assortir

    cartolina

    avorrir

    complir

    cobrir

    cònsol

    estoig

    escrúpol

    atordir

    bordell

    botifarra

    brúixola

    escàndol

    Borriana

    Bordeus

    colobra

    croada

    durador

    escodrinyar

    gropa

    Hongria

    esdrúixol

    Joan

    joguet

    joventut

    polir

    polsar

    rètol

    estrafolari

    expenedoria

    pèndol

    nodrir

    podrir

    retolador

    rigorós

    romanés

    sofrir

    triomfar

    rossinyol

    sospir

    tamboret

    temorós

    Terol

    tomba

     

    Han de portar u

    muntar

    trofeu

    ateneu

    escull

    bufetada

    fetus

    muntanya

    supèrbia

    butxaca

    focus

    porus

    ritu

    tipus

    turment

    tramuntana

    suportar

    sufocar

    fòrum

    sèrum

    cacau

     

    Per una altra banda, heu de tenir en compte que es poden produir alternances vocàliques en paraules de la mateixa família lèxica, perquè algunes d’aquestes paraules fan els derivats a partir del mot llatí (cultisme).

     

    Mot original

    Pseudoderivat

    Mot original

    Pseudoderivat

    boca

    bucal

    títol

    titular

    capítol

    capitular

    corba

    curvatura, curvilini

    doble

    duplicar

    món

    mundial

    dolç

    dulcificar, edulcorar

    jove

    juvenil

     EXERCICIS. 1. Completa les paraules següents amb les vocals a, e.

    __mbaixada            disfr__ssar             av__ria                   __mparar

    r__ncor                  s__nefa                  g__lea                    s__rbatana

    am__tista               est__rnudar            m__lenconia           picaport__

    2. Completa les paraules amb les vocals i, o, u.

    contemporàn__a              diabet__s               nucl__                    at__rdir

    ambigü__tat                     rit__                       b__fetada               trofe__

    cal__rós                           b__tlletí                  esc__drinyar           lín__a

    t__rbar                             eclips__                  s__bornar               rig__rós 

    3. Completa les paraules amb les vocals que corresponga.
    • eb nista • feminat • cal rós • sob rania  • esc ll • mparar
    • nyorar • ruga • b tlletí • ràf ga • sèr m • est rnudar
    • jav lina • durad r • m ravella • mon stir • respl ndor • g vernamental • j ventut
    • rev nja • s pèrbia • s rgent • tamb ret • v rnís • ass mblea • s born
    • conten dor • decliv • esc drinyar • des mboltura • c mplir • diabet s
    • eclips •pènd l • p lir • rèt l • gal ó • s spir •  ret lador
    • nfermeria • lín a • rig rós • momentàn a • nucl  • m ntanya • ord nador • s focar

    4 Corregiu en les frases següents els errors ortogràfics vocàlics que hi trobeu.

    a) El cònsul d’Hungria parlava amb desenvoltura i tenia un aspecte molt juvenil. cònsol, Hongria, desimboltura

    b) M’han diagnosticat una diabetes i, a més, m’ha eixit un furúncul. diabetis, furóncol

    c) Hem de montar la prestatgeria al saló i col·locar el foco de llum al sostre. muntar, focus

    d) El declive de l’Imperi Romà és paradigmàtic en l’antigüetat. declivi, antiguitat

    e) El mondial de futbol ha representat un gran aventatge econòmic per a aquell país. mundial, avantatge

    f) Anyore la seguritat que teníem durant la meua infantesa. enyore, seguretat

    g) El campeonat de llançament de javalina se celebrarà a Rumania. campionat, javelina, Romania

  • ➲ Ortografia: la essa sorda i la essa sonora.
    En la nostra llengua poden correspondre a la grafia s dos sons diferents, un de sord, equivalent a la pronúncia castellana de /s/, i un altre de sonor, també existent en altres llengües europees com el francés o el portugués. D’aquesta manera, podem veure com no es pronuncia igual la s en les paraules casa i sonar.
    El so sord  /s/
    Aquest so, equivalent a la pronúncia castellana de /s/, pot ser representat en la nostra llengua mitjançant diverses grafies, segons veus en el quadre següent:
    A principi de paraula
    C + e, i  (ceba, cigró)
    Ç: mai a principi de paraula
    S (sivella, sord)
    Entre consonant i vocal i viceversa
    C + e, i  (comencen, narcís)
    Ç + a, o, u  (començar, cançó)
    S (dansa, molsa)
    Entre vocals
    C + e, i  (races, edició)
    Ç + a, o, u  (puça, caçador)
    S (Només en alguns casos de prefixació i sufixació: asimètric, antesala, homosexual...)
    SS (tassa, passota)
    A final de paraula
    Ç (feliç, capaç)
    S (pastís, esbós)

    El so sonor /z/
    Aquest so, a diferència de /s/, no existeix en castellà. Podem reconéixer-lo en les paraules que el contenen per la forma en què l’escrivim:
    A principi de paraula

    Z
    (zenit, zona, zebra, zoomorf…)
    Entre consonant i vocal i viceversa
    (pinzell, colze, Alzira…)
    Excepció: derivats de dins (endinsar), fons (enfonsar) i trans (transistor)
    Entre vocals
    S (casa, posar, andalusos, brisa)
    Excepcions: mots d’origen grec com amazona, trapezi, topazi, esquizofrènic, nazista i en paraules derivades de zoo- (paleozoic, protozou, espermatozoide)


    CLAUS

1. ambaixada    disfressar     avaria           amparar   rancor          sanefa          gelea            sarbatana    ametista       esternudar    malenconia   picaporta

2.contemporània        diabetis        nucli             atordir      ambigüitat              ritu               bufetada       trofeu    calorós                   butlletí         escodrinyar   línia     torbar                     eclipsi           subornar       rigorós

3. ebenista efeminat calorós sobirania escull emparar enyorar eruga butlletí ràfega sèrum esternudar javelina durador meravella monestir resplendor governamental joventut revenja supèrbia sergent tamboret vernís assemblea suborn contenidor declivi escodrinyar desimboltura complir diabetis eclipsi pèndol polir rètol galió sospir retolador infermeria línia rigorós momentània nucli muntanya ordinador sufocar



APRENEM MÉS

⇒ Examen de CIEACOVA (GENER '19).

⇒ Redacció  (300 paraules).

PRÀCTIQUES DE PRONOMS FEBLES




PRONUNCIACIÓ

LES CONSONANTS FRICATIVES ALVEOLARS

Les consonants fricatives alveolars poden ser sonores o sordes (com en castellà), si vibren o no les cordes vocals. La pronunciació com a consonant sorda [s] es pot representar per diverses grafies: s (suc, pansa, pastís); ss (passadís, classe, massa); c (vèncer, cirera, cendra); i ç (cançó, feliç, enyorança).

La pronunciació com a consonant sonora [z] es pot representar per la grafia s (dosi, desembre, posar); o per z (bronze, senzill, ozó); també es pronuncien sonors els grups tz (setze, organitzar), i zz (pizza).

A l’hora de pronunciar aquestes consonants, cal diferenciar clarament la pronunciació de les realitzacions sonores de les sordes. D’acord amb la pronúncia estàndard, cal tindre en compte les realitzacions següents:

1. El dígraf tz del sufix -itzar i derivats té una pronunciació sonora i es pot pronunciar com a [dz] o simplement com a [z]. En la resta de casos es pronuncia com a [dz].

Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació del dígraf tz.

realitzar, localitzar, cotitzar, cotització, autoritzar, autorització, analitzar, agilitzar; dotze, dotzena, tretze, setze, atzucac, botzina, guitza, horitzó, magatzem, metzina, muetzí.

2. Cal pronunciar el so sonor [z] i evitar-ne l’ensordiment.

Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació de les consonants s, z, ja que totes s’han de pronunciar sonores.

onze, quinze, bronze, alzina, polze, colze, àzim, zoo, benzina, crisi, bellesa, xinesa, il·lusió, admesa, rosa, trànsit, enfonsar, endinsar.

3. En els grups ex- i inex- a principi de paraula i seguit de vocal o consonant sonora, la x es pronuncia sonora com a [gz].

Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació del grup inicial -ex / -inex-.

exemple, examen, exercici, èxode, exacta, exabrupte, exaltació, inexacte, exhortar, exdiputat.

4. Les consonants s i ç a final de paraula sonen [s] sorda, però quan es pronuncien enllaçades amb la paraula següent, i aquesta comença per vocal o consonant sonora, es pronuncien com a sonores [z].

Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació de les consonants s i ç a final de paraula (van enllaçades a la paraula contigua i la pronunciació és sonora).

els amics, els arbres, els ous, braç esquerre, les ones, dolç avís.

 

PRONÚNCIES INCORRECTES DE LES CONSONANTS FRICATIVES ALVEOLARS (ESSA SORDA [S] I ESSA SONORA [Z])

Els sons fricatius alveolars

· Cal evitar pronunciar com a sonores realitzacions que són sordes.

Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació de les consonants s, ss, c, ç (totes sonen sordes).

missió, expressió, repressió, comissió, consell, sessió, funció.

· S’ha de tenir un esment especial en la pronunciació dels sons fricatius alveolars (essa sorda [s] i essa sonora [z] en els casos següents:

- Es pronuncien amb essa sorda [s]:

a) Les paraules acabades amb el sufix -essa: batlessa, metgessa...

b) Les paraules acabades en -gressió, -missió i -pressió (i derivats): agressió / agressivitat; comissió / comissionat; depressió / depressiu...

c) Paraules com: agressiu, Brussel·les, dissoldre, discussió...

- Es pronuncien amb essa sonora [z]:

a) Paraules compostes amb fons, dins i trans davant vocal: endinsar, enfonsar, transitar...

b) Paraules com Andalusia, Àsia, cervesa, fase...

La grafia ens ajuda a saber com es pronuncia el so. Així, en aquests casos (assemblea, sessió, assassí...), la doble essa entre vocals (ss) indica que el so és sord, mentre que una sola essa entre vocals (s) indica que el so és sonor.

RECORDEU!

En produir el so de essa sonora, les cordes vocals vibren i el so és semblant al brunzit dels insectes; en canvi, quan és sorda, les cordes no vibren i el so és com un xiuxiueig, semblant a l’onomatopeia de demanar silenci.


ELS PRONOMS FEBLES (CLAUS. EXERCICIS)

Ex. 24

a) Te’n vens? b) Te n’enviaré. c) Ja se’l sap d) Me l’han donat.

Ex. 25

a) Me la instal·la. b) Li la untaré. c) Se l’unta. d) Ens l’explica.

Ex. 26

Me l’envia, te’l pagaré, me’l prenc, te’l deixaré, se l’emporta, ens el regala, us el reserve, el l’arregla, li l’ha trencat, me’n vaig // guarda-te’l, ompliu-me’n, ves-te’n, ha d’anar-se’n, emporta-te’n, passeu-me’l, torneu-li-la, ha de tallar-se’l, han de menjar-se’n, deixeu-li’n.

Ex. 27

Se citaven, se sumen, es ven, morir-se, afaitar-se, s’escriu, se sol·licita, se situa, es lloga, riure’s, recordar-se, s’ha venut.

Ex. 20

a) Envia-li’n un b) Col·loca-la-hi c) Conteu-me’n un d) Els les dictava e) Recordeu-li-la f) Mengeu-vos-ho g) Te’l deixaré h) Copia-te’ls.

Ex. 21

b) Vicent ens l’enviarà.

c) Us ho empaquetarem.

d) Laura els els reparteix.

e) Elisa t’ho prepara.

f) Marta va confessar-nos-ho.

g) Li’l portaré.

Ex. 22

b) Torna-li-la.

c) Ferran els la vol vendre.

d) Li ho has explicat?

e) Els les injectava.

f) Jordi els en ven.

g) Pasqual li n’ha pintat un.

h) Els els he repartits.

i) No li la faràs.

PÀGINA 4

Ex. 12

b) Els arreglarà? c) L’aprofita d) Demà en menjarem e) Ho pensava f) Les explique g) David ho diu h) Ara ens el dirà.

Ex. 13

b) Els els ha regalats c) La infermera els les injecta d) Els la va vendre e) Li ho demanarà f) Bernat, prepara-li’l.

Ex. 14

a) No me’n burlaré b) Sempre hi jugava c) Hi has pensat? d) Encara no hi has aprés e) Només sabeu parlar-ne f) Me n’he oblidat.

Ex. 15

a) Joana ho serà b) La teua resposta ho és c) Toni i Salva els / ho eren d) Les margarides ho pareixen e) Josep l’és/ho és f) El formatge ho estava.

Ex. 16

a) Sempre hi passe b) Jo no hi viatge mai c) No hi deixes res d) Quan en tornaràs? e) Ja no hi vaig f) No hi posaria jo les mans.

Ex. 17

a) El malalt hi descansava b) Hi trobarem els amics c) Andreu ens hi tracta d) Vicent hi ha fet l’arròs.

PÀGINA 5

Ex. 22

a) El missatger ho va portar b) La qüestionaven c) La jutgessa n’embargà d) En patien molta d’acústica e) Pere la dona als padrins f) Escriu-ne un!

Ex. 23

a) Els llegia contes cada nit b) El pare li llava la cara c) Ella li compra pa d) Per què els regales llibres? e) Els vaig explicar l’assumpte / Vaig explicar-los l’assumpte  f) Digues-li que em telefone quan puga.

Ex. 24

a) Anna n’escrivia d’amor b) N’han arribat de la victòria c) N’estava satisfet.

Ex. 25

a) El pis ho està b) Carme ho és / l’és c) Els meus amics ho són d) Ho sembla.

Ex. 26

a) Enric hi posa els coberts b) D’ençà de l’accident Xavier hi camina c) Deixa-hi el got d) El gat sempre hi passava e) En venien entusiasmats f) Hi aniré demà g) He fet una pregunta i hi ha contestat.

Ex. 27

a) Aquelles dones sempre en parlen b) Els xiquets hi juguen c) Quan estigues de viatge, pensa-hi! d) La mestra hi ensenya e) El govern hi ha optat f) Vols contribuir-hi?/Hi vols contribuir? g) L’advocat hi ha recorregut  h) Hi té molt d’interés.

Ex. 28

a) s’hi b) L’en c) Me n’he d) s’hi e) me’n f) hi

Ex. 30

a) Hi ha poca aigua / D’aigua, n’hi ha poca b) ens convoquen a Junta c) Ací u menja molt bé d) No se n’ha adonat / No s’ha adonat de la correcció e) correcta f) En aquella habitació no toca el sol.

Ex. 31

1) c 2) b 3) c 4) a 5) c 6) c 7) a 8) ho

Ex. 32

a) Nosaltes li’ls vam donar b) Hui li’l portaré c) Esta vesprada li les tornarem d) Àngel li’n llig e) Després li la comprarem f) Li l’explicaré g) Demà li les portaré h) Li’n compraré un.

Ex. 33

a) me l’he pres b) se n’han anat c) te l’han portat d) te’l pots guardar e) me’ls regalen f) se l’ha endut g) se te’ls duran h) se l’ha menjat

Ex. 34

a) Qui me l’aguantarà? b) Ja te’l van arreglar? c) El dentista me l’ha d’arrancar d) Agafa-me’l e) Tots s’hi afanyen f) Se te l’ha begut tot g) Ell m’hi va ajudar h) Ahir me’n va cosir tres i) se’l treia j) No me l’embrutes k) Me l’ha escrita l) No te l’esperaves, eh? m) S’hi va agafar n) qui me’ls defensa? o) Me’n falten molts.

Ex. 35

a) no me’n dones cap b) t’ho conte c) te’n poses d) us ho e) se les f) la hi penges.

SOLUCIONS EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES (p.7-10)

Ex. 1 

1 L’he vista 2 Ho he vist 3 En convidaré tres 4 Porta’n  5 N’he vist una de por  6 Les acompanyava  7 Porta-ho  8 No els trobem enlloc  9 Vaig plantar-ne un  10 La va conèixer / Va conèixer-la 11 Qui ho ha dit? 12 Els portes curts 13 Els has guardats? 14 En comprava15 La mare en feia de fregides 16 Guarda-ho.

Ex. 2

1 Ahir vaig trucar-li  2 Li vam ensenyar  3 Li he dit 4 Els presentaré la meua filla 5 Els compraré detallats  6 Mireia, ensenya’ls les notes  7 Hui li emprovaré el vestit. 8 Sempre li guardem els cromos. 9 Vull enviar-li un missatge. 10 Hem de fer-los la comanda. 11 Els enviaré els catàlegs. 12 Demà aniré a comprar-li un regal.

Ex. 3

1 Ho és  2 Hi va  3 Ho està  4 S’hi sent  5 Ho estic  6 Hi dorm  7 Ho sembla  8 S’hi ha tornat  9 Ho és  10 S’hi considera  11 Ho estem 12 Hi anem.

Ex. 4

1 Li ho faré pagar  2 Li’ls deixaran 3 Li ho comentarem 4 Li les cantarà 5 Li’n donaré  6 Li la demanarem  7 Li n’enviaré  8 Li’l perdoneu? 9 Els els faré pagar  10 Els ho llogarà  11 Els ho proposareu? 12 Els les reformaran 13 Els en donaràs 14 Els les donarem 15 Els en faré.

Ex. 5

a. Li l’he de comprar b. Antoni li’n recomana una. c. Vaig portar-l’hi  d. Enric li’l va demanar  e. Els les / collir-los-les f. Els el comprarem g. Emili no les hi portarà. h No n’hi havia a l’armari. i Qui la’n llevarà? j No t’ho perdonaré mai.

Ex. 6

1 te’l / ens el  2 t’ho 3 us el 4 m’ho 5 us ho / us ho 6 Us el / ens el 7 m’ho, t’ho 8 te’l / ens ho 9 us el /ens l’ 10 te’l / t’ho 11 -te’l / t’ho.

Ex. 7

1 Demà li les agafaré 2 Canta-li’n una 3 Renta’ls-les 4 Telefona’ls 5 Obri-li-la 6 Fem-los-en un 7 Li’l trametreu 8 Els n’oferiu 9 Agafa’ls-la 10 Els les furta / Furta’ls-les 11 Miquel li l’ha recomanat 12 No li l’has donada 13 Ramon els n’ha comprat. 14 Pep li’n recita 15 Teresa els el deu  16 L’hi vam haver de dur / Vam haver de dur-l’hi. 17 Li l’haurem de donar 18 Emili els en pagarà una. 19 N’hi ha plantat un. 20 No s’hi esforça. 21 Ens n’hem de comprar un. 22 Ens en va fer / Va fer-nos-en un 23 Demà us n’enviaré 24 Me l’han arreglada 25 Quan te l’enviaran? 26 La mare me l’ha portat. 27 El meu germà me l’ha comprat 28 El mestre me la pregunta 29 Ella me l’explica 30  El pare te’ls compra  31 En Jordi li la va dir 32 Qui te’l va regalar? 33 Ja els els he donats 34  En Josep ens l’arregla.

Ex. 8

1 li 2 n’ 3 us/ ens 4 els 5 hi 6 ‘l 7 l’ 8 -ho 9 pose’s 10 els 11 -les 12 l’ / en 13 -lo 14 ‘n 15 en 16 la 17 ho/l’ 18 el 19 -ne 20 en 21 us 22 -lo / el 23 les /-les 24 la / l’ 25 els / els

Ex. 9

1 hi 2 en 3 el 4 l’ 5 li les 6 l’ 7 li’l 8 hi 9 n’hi 10 els l’ 11 -li’n 12 li l’ 13 els les 14 en 15 els ho 16 l’ 17 n’hi 18 Li’l 19 Els ho 20 Les hi 21 li la 22 en 23 els l’ 24 te’ls 25 -ne 26 hi 27 li l’ 28 n’hi.

(Pàg. 9)

Ex. 1

Te l’amagava / Els el vigilava / Me l’en treia / Els en  / Se’ls hi amagava / Hi anirem d’excursió / Me’l llegia / Els la pinten / La hi feien / Lluïsa ho era a l’ambaixada (Lluïsa hi era secretària).

Ex. 2

Porta-n’hi tres quilos / Els hi corregia / Se’l dugueren / M’ho pensava / Ens les regala / -te’n / Li’l vaig dur / Te n’anares / Convida’ls-hi / Se n’hi bevia tres litres / Trieu-vos-els / Les hi has posades.

Ex. 3

Le’n treia / Conteu-los-la / Dus-los-ho / Quan hi anireu? / Compra-t’ho / Se’ls hi amaguen / Guardeu-les-hi / Esborra-l’en.

FITXA 3

1 Li ho varen explicar  2 Va dir-los-ho 3 Pregunta’ls-ho 4 Varen dir-li-ho 5 Els les explicarem  6 Els en va donar uns quants 7 Dona’ls-en 8 Dona’ls-les 9 Explica’ls-en 10 Ell els els posa 11 Torna’ls-la 12 Explica-li-ho 13 Els l’amaga 14 Els en va repartir   15 Els el vaig manllevar 16 Explica’ls-ho 17 Penja-l’hi 18 Compra’ls-hi 19 va fer-los-en un 20 L’hi hem solucionat 21 vam deixar-los hi 22 Ella hi parla amb les companyes 23 Les hi tornarem 24 Alexandre la hi guarda 25 li la comprarem 26 Li l’explicaré 27 La hi compra 28 Demà li les duré 29 N’hi pensa 30 Li’ls explicarem.

(pàg. 10)

Ex. 1

1 T’hi 2 Me n’ 3 M’hi 4 se n’ 5 m’ho 6 T’hi 7 se’n 8 me’l 9 Te’ls 10 M’hi

Ex. 2

1 S’hi 2 s’ho 3 se’l 4 Me’ls 5 t’ho 6 -me-la 7 se’n 8 -me’n 9 m’ho 10 -nos-ho

Ex. 3

1 s’hi 2 Ens n’ 3 T’hi 4 s’hi 5 us n’ 6 -nos-hi 7 ens hi 8 m’hi 9 Ens ho 10 s’hi

EN/HI

1 hi 2 en 3 -hi 4 te n’ 5 hi 6 hi 7 -hi 8 -ne 9 en 10 hi 11 en 12 -ne 13 n’ 14 -hi 15 t’hi/t’ho 16 m’hi 17 te’n 18 en 19 me’n 20 hi 21 hi 22 hi 23 n’ 24 T’hi/hi 25 hi 26 m’hi 27 se n’ 28 te n’ 29 t’hi 30 -se’n


SOLUCIONS EXERCICIS DE VERBS


3. pique, pica, piquem; doblegue, doblega, dobleguem; busque, busca, busquem; cace, caça, cacem; aparque, aparca, aparquem; trenque, trenca, trenquem; abrace, abraça, abracem; pague, paga, paguem; calce, calça, calcem; cague, caga, caguem; pegue, pega, peguem; carregue, carrega, carreguem; descalce, descalça, descalcem; regue, rega, reguem, penque, penca, penquem; combregue, combrega, combreguem.

4. es-tu-di-e, can-vi-a, es-tal-vi-em, pro-nun-ci-a, i-ni-ci-es, fo-to-co-pi-eu, a-nun-ci­-en, co-pi-a, o-di-e.

5. vaig, vas, va, anem, aneu, van.

6. estic, estàs, està, estem, esteu, estan, sóc, ets, és, som, sou, són.

7. tem, tems, tem, temem, temeu, temen; rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden; comet, comets, comet, cometem, cometeu, cometen; percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben; debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten.

8. dic, dius, diu, diem, dieu, diuen; tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen; vull, vols,vol,volem,voleu,volen; conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen; somric, somrius, somriu, somriem, somrieu, somriuen; atenc, atens, atén, atenem, ateneu, atenen; caic, caus, cau, caiem (caem), caieu (caeu), cauen; prenc, prens, pren, prenem, preneu, prenen; visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen; veig, veus, veu, veiem (veem), veieu (veeu), veuen.

9. crec, meresc, coneixes, cuses (cus), cap, saps, sé, sap, rebem, reps.

10. dorm; consent, consents, consent, consentim, consentiu, consenten; constituïsc, constitueixes (constituïxes), constitueix, constituïm, constituïu, constitueixen; construïsc; instruïsc; bull, bulls, bull, bollim, bolliu, bullen.

11. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen (tenyisc, tenyeixes, tenyeix, tenyim, tenyiu, tenyeixen); riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen (renyisc); cull, culls, cull, collim, colliu, cullen.

12. llegisc, teixisc, visten, menten, afegeix, fregeixes, llig, engolisc.

13. isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen.

14. vol, bull, acabe, rebat, tus, correm, perd, cull, vull, admet, sap, baten, exclous, valc, creus, perdem.

15. trobe, faig, conec, llig, done, depén.

16. caminava, caminaves, caminava, caminàvem, caminàveu, caminaven; partia; atenia; buscava; incloïa, incloïes, incloïa, incloíem, incloíeu, incloïen; venia; reia, reies, reia, réiem, réieu, reien; treia; coïa; creia; queia; conduïa.

17. menjàvem, coíeu, incloïa, creia, necessitàvem, treies, reia, feia, duia, seien, dúieu, portava.

18. dúiem, conduíeu, tréiem, jéiem, reia, cantaves, incloïa, veies, coïen, séieu, queia.

19. continuàveu, tenia, duia, posaves, molestaves, plantàvem, collíem, dúiem, era, trencava, tocava, argüia, treia, tréieu, feia.

21. parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.

22. fiu, anares, treballà, cresquérem, isquéreu, foren, viu, clogueres, vingué, haguérem, diguéreu, escrigueren.

23. duguí (vaig dur), miràreu (vau mirar), isquéreu, quedàreu, anàrem, acomboiaren, treballà, estudiaren, suspengueren, tingué, aní (vaig anar), viu (vaig veure), vencí (vaig véncer), veié (va veure).

25. vindre (venir), vindré, vindria; aprendre, aprendràs, aprendries; estudiar, estudiarà, estudiaria; agafar, agafarem, agafaríem; conduir, conduireu, conduiríeu; deixar, deixaran, deixarien.

26. cantaré, cantaràs, cantarà, cantarem, cantareu, cantaran; valdré; retindré; faré; hauré; resoldré.

27. refaré, semblarà, faràs, trobaràs, podrem, voldrem, admetreu, aniràs, veuràs, sabran, arribaran, haureu, resoldran, voldran, soparem, gitarem, hauràs, eixirem.

28. vindria, trauríem, netejaríem, ordenaríem, sabries, transigiríeu, tossiries, pertanyeria, venceria, buscarien, descobririen, analitzarien, ajudaria, prendria.

29. coneixeria, coneixeries, coneixeria, coneixeríem, coneixeríeu, coneixerien; apareixeria, apareixeries, apareixeria, apareixeríem, apareixeríeu, apareixerien.

30. estendria, resoldríem, mouríem, encendrien.

31. apague, apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.

32. aprenguen, venguem, absolgueu, dissolguen, suspenga, valga, isca, faça, vagen, puguem, sigueu, beguen, mengen, vulga, faces, coneguem, vulga, vaja, sàpien (sàpiguen), entenguen, alcen.

33. No agafes, no begues, no vingues, no t’acostes, no digueu, no em mires, no vengueu, no arranqueu, no suspengues, no prengueu, no bufes, no encengueu, no tragues, no begueu, no calles, no rigues, no mogueu, no escoltes, no escrigueu, no segues.

34. diga, acabe, vulga, isca, convinga, sàpiguen (sàpien), estiguen, begueu, escriga, facen, vulgues, confluïsquen, conega, faça, visca, nasca.

35/36. entrara (entràs), entrares (entrasses), entrara (entràs), entràrem (entràssem), entràreu (entràsseu), entraren (entrassen); debatera, debateres, debatera, debatérem, debatéreu, debateren, consentira; partira; visquera; isquera; fóra (fos), fores, fóra, fórem, fóreu, foren; tinguera; absolguera, escriguera, veiera; haguera.

37/38. Fera (fes) / correguérem / donàreu / rebéreu / avisàreu / tingueres / trobàrem / volgueren / estiguera / aparegueren / anàrem / tingueren / publicaren / duguera / vingueren / agafara / féreu / pogueren / vingueren / romangueren.

39. duguera / estiguera / fóra / sapiguérem (sabérem) / feren / poguera / llegira / tinguera / seguera / conduïra / isquéreu / escriguera / vinguera.

40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu.

42. trau / creieu / beveu / fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.

43. doneu / ven / vine / vés / corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu / dissoleu / encenguem / pertany / dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu / llig (llegix).

44. absoleu / cloeu / beveu / escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu / aprén / comenceu.

45. has viscut / ha vist / hem enviat / heu bullit / han mentit.

46. havies comprat / havia arribat / havíem entrat / havíeu fet / havien dit.

47. hagueres aprés / hagué dormit / haguérem escoltat / haguéreu parlat / hagueren menjat.

49. hauràs conegut / haurà crescut / haurem entrat / haureu descansat / hauran vist.

50. hauries volgut / hauria caigut / hauríem entrat / hauríeu elaborat / s’haurien exhaurit.





(2a setmana /NOVEMBRE'23)

ELS PRONOMS FEBLES

Els pronoms febles són elements àtons que funcionen com a clítics verbals, és a dir, s’adjunten davant o darrere del verb i formen una unitat d’entonació amb aquest, com si es tractara d’una única paraula: m’agrada o porta’ls. La majoria són personals, tret del neutre ho i dels adverbials en i hi.

 

1a persona

2a persona

3a persona

Neutre

Adverbials

Singular

em

et

es, el, la, li

ho

hi

Plural

ens

us

es, els, les


Els pronoms febles poden presentar quatre formes segons la posició que ocupen respecte al verb:

- La forma reforçada apareix davant de verbs començats per consonant: et porta, ens llig...

- La forma elidida s’utilitza davant de verbs que comencen per vocal: s’esforça, t’agrada...

- La forma plena apareix darrere del verb acabat en consonant o diftongs: esperant-vos, fixeu-vos...

- La forma reduïda s’utilitza darrere de verbs acabats en vocal (sempre que no siga un diftong): agafa’l, porta’ls...

Els pronoms febles precedeixen el verb, excepte quan aquest està en infinitiu, gerundi o imperatiu, que sempre van darrere: en farem, les llig, s’amaga, ho sembla, però portar-lo, deixant-los, feu-ho.

REMARQUES SOBRE ELS PRONOMS FEBLES

· En la parla col·loquial és habitual utilitzar el verb haver-hi juntament amb el pronom en de manera sistemàtica (n’hi ha, n’hi havia...). Aquest pronom només és correcte quan substitueix algun element de l’oració, però no en els altres casos. Per exemple, és incorrecte dir: *No n’hi ha aigua, però és correcte No hi ha aigua o No n’hi ha.

· El plural de li és els i no *lis. Per exemple, Llegirà un conte a tots els xiquets, en fer-ne la substitució pronominal del CI quedarà Els llegirà un conte i no *Lis llegirà un conte.

· El pronom de complement indirecte els té variació de nombre, però no de gènere: oracions com He donat un llibre a Rosa o He explicat el problema a les xiques, passarien a Li he donat un llibre i Els he explicat el problema, no *Les he explicat el problema.

 

LES FUNCIONS DELS PRONOMS FEBLES

Els pronoms febles poden dur a terme les mateixes funcions que els elements a què fan referència.

Complement Directe

Els pronoms el, la, els, les, en i ho poden substituir un complement directe d’acord amb les normes següents:

 

PRONOMS

NORMES D’ÚS

EXEMPLES

el, la, els, les

Substitueixen complements directes determinats.

Portaré els llibres que m’has demanat. Els portaré

en

Fa referència a un element incomptable o indeterminat (sense article determinat davant o acompanyat d’un quantificador)

Ens recomanà una pel·lícula: Ens en recomanà una.

ho

És el pronom neutre que substitueix un pronom neutre (açò, això, allò) o una oració subordinada substantiva (introduïda per que, el que, si...).

Vols que fem un viatge a Londres? Sí, ho vull.

 

Pronom en + adjectiu

Quan un substantiu va acompanyat d’un adjectiu i el substituïm pel pronom en, l’adjectiu ha d’anar precedit per la preposició de. Ex.: Mireia duia unes ulleres roges: Mireia en duia unes de roges.

Concordança del pronom feble i el participi

Quan substituïm un CD determinat per un pronom feble, en cas que hi haja un temps verbal compost, el participi ha de concordar en gènere i nombre amb el pronom feble.

EXERCICIS

1. Respon les preguntes fent concordar el pronom feble amb el participi com en l’exemple.

Ja has endreçat l’habitació? Sí, ja l’he endreçada.   

a)     Ha trobat les arracades?

b)     Heu tret les entrades?

c)     Heu conegut la nova professora?

d)    Heu comprat les pizzes?

e)    Has aconseguit la beca?

 

Definit. Pot portar: - article definite - demostratiu - possessiu - nom propi

EL, LA, ELS, LES

Has portat les verdures? > Les has portades?

Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida.

Vaig vore el teu germà > El vaig vore.

Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.

Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res.

EN

Has portat verdures? > N’has portat?

Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.

 

Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò.

HO

Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir.

Volia allò > Ho volia.

Sabia el que passaria > Ho sabia.

 

Complement Indirecte

1a persona singular: EM

1a persona plural: ENS

2a persona singular: ET

2a persona plural: US

3a persona singular: LI

No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat.

3a persona plural: ELS (masculí i femení)

Substitució pronominal del complement indirecte

1.     Els pronoms febles li, els (‘ls, -los) fan la funció de complement indirecte i no tenen distinció de gènere, és a dir, s’utilitzen tant per a un referent masculí com per a un referent femení. Ex.: A Robert / Rosa, li demanaré els apunts. Als meus germans / a les meues germanes, vull donar-los un regal.

2.     La forma *lis és absolutament incorrecta.

3.     El pronom se només pot fer la funció de complement indirecte si té un valor reflexiu: Ell es cordava les sabates: Ell se les cordava. Però quan el complement indirecte és una persona diferent del subjecte que realitza l’acció, sempre hem de fer servir el pronom li: Ell li corda les sabates, al fill.


L'IMPERATIU
D'altra banda, hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts). 

La formació de l’imperatiu és bastant regular, ja que es construeix amb formes del present d’indicatiu i del present de subjuntiu. La segona persona del singular coincideix amb la tercera del present d’indicatiu, i la segona del plural coincideix amb la segona del plural del present d’indicatiu. En canvi, la tercera persona del singular i del plural, així com la primera de plural es formen a partir del present de subjuntiu.

 

PRESENT D’INDICATIU

IMPERATIU

PRESENT DE SUBJUNTIU

jo córrec

-----------

jo córrega


tu corres

corre

tu córregues

ell/ella corre    

córrega

ell/ella córrega


nosaltres correm


correguem

nosaltres correguem

vosaltres correu 

correu

vosaltres corregueu

ells/elles corren

córreguen

ells/elles córreguen

 REMARQUES

1.   1. Per a les segones persones, de singular i plural, s’empren formes del present d’indicatiu. Per a la resta de persones es fa servir el present de subjuntiu.

2.  2.  En el tractament de vostè emprem la tercera persona, motiu pel qual emprem el present de subjuntiu.

3.   3.   Els verbs següents només presenten una forma irregular en la segona persona de singular:

fer → fes                 dur → dus             venir → vine           anar → ves

 4.   Alguns verbs irregulars formen tot l’imperatiu a partir del present de subjuntiu: poder, voler, ser, veure...


APRENEM MÉS

⇒ Exàmens de CIEACOVA (GENER ’21 / JUNY ’23).

⇒ Redacció: Heu de triar una de les dues opcions que trobareu en l’examen de la Cieacova de juny de 2023 (300 paraules). També cal practicar l’elaboració d’un text escrit a partir d’un àudio (pot ser el de la prova de juny ’23 o qualsevol altre (200 paraules).

⇒ Exercicis de pronoms febles (fotocòpies)

⇒ EXERCICIS de pronoms febles (pràctica de substitució del CD i del CI) i de l’IMPERATIU (FOTOCÒPIES)


IMPERATIU (CLAUS. EXERCICIS)

Ex. 46

a) viviu b) beveu c) deveu d) veniu e) resoleu f) responeu g) estigues h) vine i) digueu j) fes

Ex. 47

a) no vingues b) no vingueu c) no begues d) no us begueu e) no encengues f) no encengueu g) no vegeu h) no digues i) no corregueu j) no vages

Ex. 48

Veniu de seguida! Viviu tranquils! Absoleu els acusats! Obriu la porta! Escriviu amb cura! Vegeu on són! Digueu bon dia!

Ex. 49

a) moveu b) coeu-la c) beveu d) veniu e) traeu f) aneu i vegeu g) sigueu h) preneu i) dissoleu

Ex. 50

a) Aquest matí m’he alçat a les nou.

b) Estic cansada perquè aquesta setmana he dormit poc.

c) No sé on són ara. Se n’han anat junts aquest matí.

d) Enguany hen viatjat a París.

e) Correcta.

f) Quan la policia l’ha vista aquest matí, l’ha detinguda.

Ex. 51

a) El xiquet plorava perquè havia caigut un bac.

b) Estaven contents perquè els havia tocat la Grossa de Nadal.

c) Va ensopegar amb ella perquè no l’havia vista arribar.

d) L’alcaldessa va haver de dimitir perquè l’oposició havia presentat...

e) Van eixir tard d’excursió perquè molts alumnes havien arribat tard.

Ex. 52

a) s’haguera rebel·lat / haurien viscut

b) hagueren guanyat / se n’haurien anat

c) s’haguera descobert / hi hauria hagut

d) haguera fundat / hauríem tingut

e) hagueren romàs / hauria incorporat

f) haguera pres / haurien tingut

g) haguera imprés / s’hauria esgotat

Ex. 53

a) hagen rebut b) haja aparegut c) hagen obert d) hagen resolt e) hàgem vingut

Ex. 54

present

imperfet

condicional

perfet

ofenc

ofenia

ofendria

he ofés

romanc

romania

romandria

he romàs

dec

devia

deuria

he degut

sec

seia

seuria

he segut

tus

tossia

tossiria

he tossit

vull

volia

voldria

he volgut

Ex. 55

present

Passat simple

condicional

plusquamperfet

remets

remeteres

remetries

havies remés

romans

romangueres

romandries

havies romàs

ixes

isqueres

eixiries

havies eixit

clous

clogueres

clouries

havies clos

naixes

nasqueres

naixeries

havies nascut

fons

fongueres

fondries

havies fos

agraïxes/agraeixes

agraïres

agrairies

havies agraït

vences

venceres

venceries

havies vençut

tens

tingueres

tindries

havies tingut

Ex. 56

present

imperfet

perfet

plusquamperfet

dirigisca

dirigira

haja dirigit

haguera dirigit

càpia/càpiga

cabera

haja cabut

haguera cabut

confluïsca

confluïra

haja confluït

haguera confluït

vulga

volguera

haja volgut

haguera volgut

puga

poguera

haja pogut

haguera pogut

veja

veiera

haja vist

haguera vist

faça

fera

haja fet

haguera fet

dorma

dormira

haja dormit

haguera dormit

cusa

cosira

haja cosit

haguera cosit

Ex. 57

Vivia: pret. imp. ind. / he viscut: pret. perfet ind. / perdria: condicional / conduïsc: present ind. / riguí: passat simple / encengués: pret. imp. subj. / hauré vingut: futur perfet / hauria romàs: condicional compost / faça: present subj. / creiem: present ind. / diguérem: passat simple o pret.  imperf. subj./ diguem: present subj. / conduïm: present ind. o subj. / conduírem: passat simple o pret. imperf. Subj / havíem begut: pret plusq. Ind. / patíssem: pret. imperf. subj. / batríem: condicional simple / vam parlar: passat perifràstic / vulguem: present subj.

Ex. 58

a) Pretenen que jo carregue tota la culpa.

b) No necessite la teua ajuda per a solucionar el problema.

c) La seua germana menuda sempre li estira els cabells.

d) Espere encertar la solució.

e) Somiàvem un futur més just.

f) Hem d’anar a donar-li el menjar al gos.

g) Ha caigut per les escales.

h) Si no calles, t’expulsaran.

i) El gat ha pujat al terrat.

j) Marxaren després de la missa.

k) S’ha engreixat molt.

Ex. 59

a) T’aprimaràs massa si no menges.

b) correcta

c) Calla i no parles tant!

d) Seu a taula

e) Ha caigut esquiant

f) Els pares estaven preocupats perquè els fills se n’havien anat de casa.

g) Marxarem a casa quan acaben les classes.

h) correcta

i) Ha pujat al tren sense bitllet.

j) Seieu!


EXERCICIS DE VERBS (REPÀS 1. CLAUS)

Ex. 4

encenc, encens, encén, encenem, enceneu, encenen / dec, deus, deu, devem, deveu, deuen / sec, seus, seu, seiem-seem, seieu-seeu, seuen / visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen.

Ex. 5

1 molc, 2 bevem, 3 deveu, 4 resol, 5 confon, 6 mouen, 7 enceneu, 8 absolen, 9 prenc, 10 pren, 11 suspenem, 12 esteneu.

Ex. 6

1 meresc, 2 visc/viuen, 3 vius, 4 crec, 5 creuen, 6 trac, 7 creem/creiem, 8 seieu, 9 traem/trac, 10 naixen.

Ex. 7

venç, vences, venç, vencem, venceu, vencen

convenç, convences, convenç, convencem, convenceu, convencen

torç, torces, torç, torcem, torceu, torcen

cap, caps, cap, cabem, cabeu, caben

rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben

concep, conceps, concep, concebem, concebeu, conceben

sé, saps, sap, sabem, sabeu, saben

Ex. 8

1 escric, 2 tinc/vull, 3 vull, 4 faig / vinc, 5 puc, 6 veig / pots, 7 caic, 8 valc, 9 visc, 10 sé

Ex. 9  seu, té, prem

Ex. 10 creu, té, fa, trau, fa, sé, és

Ex. 13

fregir

llegir

renyir

vestir

frig

llig

riny

vist

friges

lliges

rinyes

vistes

frig

llig

riny

vist

fregim

llegim

renyim

vestim

fregiu

llegiu

renyiu

vestiu

frigen

lligen

rinyen

visten

 

collir

cosir

tossir

engolir

cull

cus

tus

engul

culls

cuses

tusses

enguls

cull

cus

tus

engul

collim

cosim

tossim

engolim

colliu

cosiu

tossiu

engoliu

cullen

cusen

tussen

engulen

 

Ex. 14

1 friges, 2 rinyen, 3 llig/llig, 4 cosim, 5 cus, 6 cullen, 7 tus, 8 cus, 9 riny, 10 llegim, 11 collim, 12 lliges, 13 rinyen, 14 renyim

Ex. 15

corregisc, corregixes/corregeixes, corregeix, corregim, corregiu, corregeixen

servisc, servixes/serveixes, serveix, servim, serviu, serveixen

traduïsc, tradueixes/traduïxes, tradueix/traduïx, traduïm, traduïu, tradueixen/traduïxen

Ex. 16

1 divideixen, 2 conduïu, 3 redueixen/reduïxen, 4 rendeix, 5 corregisc, 6 segueixen

Ex. 17

isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen

òbric, obris, obri, obrim, obriu, obrin

òmplic, omplis, ompli, omplim, ompliu, omplin

Ex. 18

1 ixen/eixim, 2 tussen, 3 deduïsc, 4 obris, 5 isc, 6 òmplic, 7 òbric/ix, 8 corregeixen/corregixen

Ex. 19

fer

dur

dir

veure

seure

feia

duia

deia

veia

seia

feies

duies

deies

veies

seies

feia

duia

deia

veia

seia

féiem

dúiem

déiem

véiem

séiem

féieu

dúieu

déieu

véieu

séieu

feien

duien

deien

veien

seien

 

creure

jaure

traure

riure

caure

creia

jeia

treia

reia

queia

creies

jeies

treies

reies

queies

creia

jeia

treia

reia

queia

créiem

jéiem

tréiem

réiem

quéiem

créieu

jéieu

tréieu

réieu

quéieu

creien

jeien

treien

reien

queien

Ex. 20

1 posava/treia/donava, 2 tenien/pesava/aprenien, 3 comprenien, 4 començava/reia/desentonava, 5 creien/deia/trobaven/cantava/gaudien/sofrien, 6 prenien/llegien/tenien/ feia/hi havia.

Ex. 21

moure

conéixer

atendre

resoldre

tindre

moguí

coneguí

atenguí

resolguí

tinguí

mogueres

conegueres

atengueres

resolgueres

tingueres

mogué

conegué

atengué

resolgué

tingué

moguérem

coneguérem

atenguérem

resolguérem

tinguérem

moguéreu

coneguéreu

atenguéreu

resolguéreu

tinguéreu

mogueren

conegueren

atengueren

resolgueren

tingueren

 

viure

estar

caure

ser

fer

visquí

estiguí

caiguí

fui

fiu

visqueres

estigueres

caigueres

fores

feres

visqué

estigué

caigué

fou

feu

visquérem

estiguérem

caiguérem

fórem

férem

visquéreu

estiguéreu

caiguéreu

fóreu

féreu

visqueren

estigueren

caigueren

foren

feren

 



(1a setmana /NOVEMBRE'23)

LA FLEXIÓ VERBAL

Aquesta setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu i subjuntiu. Quant a la 1a conjugació, cal tenir en compte que tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre). 

[Recordeu: un verb és regular  si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].

Després hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret els verbs velaritzats (I): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer,   -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur.  Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats: 

1) Fan la 1a persona de singular del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).

Hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II): nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté  (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).

Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...

Quant als verbs de la 3a conjugació (-ir), podem distingir dos models de conjugació: la pura i la incoativa. En el cas dels verbs purs, podem distingir-ne un grup de verbs regulars: DORMIR, SENTIR, FUGIR, MUNYIR, BULLIR, GRUNYIR, CRUIXIR, PUDIR, MORIR... I un altre d’irregulars: OBRIR i OMPLIR (velaritzats) i COLLIR, TOSSIR, COSIR i SORTIR (amb canvis vocàlics en l’arrel: o>u).

La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.

Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...


LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB

Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).

Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).

Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir i obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...


"LES PERÍFRASIS VERBALS"

Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
       
   Perífrasi d’obligació.
-          Personal:    haver + de + inf. (“Has d’arribar abans de migdia”)
caldre + que + subj. (“Cal que faces el treball”)
-          Impersonal (sense subjecte): haver-se +de+inf.  (“S’ha d’emplenar el full”)
   caldre + inf. (“Cal anar amb compte”)
També es pot expressar obligació amb la construcció: És necessari /menester + inf. o + que+subj.
►Cal evitar les construccions del castellà:
*Tindre + que
* Haver-hi  + que + inf.
* Ser precís

      Perífrasi de probabilitat.
Per a expressar la probabilitat s’usa la perífrasi: deure + inf. (“Deuen tenir molt de fred perquè han encés la calefacció”).
És equivalent a un adverbi de probabilitat (potser, segurament, probablement, tal vegada...) + verb en futur (o present o passat): “Potser plourà”. O equivalent a poder +ser+oració de subjuntiu: “Pot ser que isquen molt tard”.
►Cal evitar les construccions incorrectes següents:
-És incorrecte intercalar la preposició de entre el verb deure i l’infinitiu (*Deuen de estar de viatge).
- No és correcte l’ús de la paraula igual com a adverbi de probabilitat (*Igual anem al parc d’excursió): Pot ser que vaja al parc. Potser aniré al parc.
- També cal evitar l’ús del futur o l’ús del condicional per a expressar la probabilitat (*Haurà eixit de viatge.  Deu haver eixit de viatge) // (*Arribarien a casa després de mitjanit.  Devien arribar a casa després de mitjanit).

       Perífrasi d’imminència.
Per a expressar la imminència o el futur immediat no podem usar la perífrasi anar + a + inf., sinó que se sol expressar amb les perífrasis estar a punt de + inf. / estar per + inf.
Els viatgers estan a punt d’arribar.
La perífrasi anar + a + inf. es pot usar per a expressar imminència si ens referim a un temps passat (Anava a gitar-me quan vaig escoltar uns colps a la porta).  Si ens referim al futur, la perífrasi  anar + a + inf. és incorrecta; usarem el futur o el present, sovint introduït per l’adv. ara (Ara et portaré un refresc). Tanmateix, la construcció anar + a + inf. és correcta quan el verb anar té el valor de moviment o de desplaçament (Vaig a portar els pastissos perquè els convidats volen tastar-los).


ACTIVITATS DE LÈXIC I GRAMÀTICA (SOLUCIONS)

1. a) malaltís, b) cec, c) orgullós, d) esbojarrat, e) adust, f) bla, g) grotesc.

2. Arrenglerats (afilerats), badat (obert), balma (cova), cantina (guingueta), embadalit (absort), encastar (clavar), envescat (apegalós), esglai (ensurt), exigu (escàs), fal·laç (insidiós), fressa (soroll), ignot (desconegut), llampant (virolat), manyaga (afectuosa), reptar (amonestar), vetust (antic).

3. a) abonament, b) adobs, c) addicció, d) addició, e) advertència, f) advertiments, g) alçada, h) altura, i) alçària, j) aparell, k) aparat.

4. a) cites, b) revolt, c) data, d) dependent, e) deport, esports, f) esborrany, g) estada, h) fastig, i) glacera, j) imposant, k) legat, l) metro, m) nombre.

5. a) ona, b) oïda, c) orgue, d) pertinença, e) remugant, f) assegurança, g) soterrani, h) tarja, i) mesa, k) trànsit, l) vestidor, m) vial, n) cristall.

6. Petrolífer (g), rendible (l), real (i), alimentós (d), confús (f), eixut (n), famós (b), petrolier (h), afamat (a), confós (e), alimentari (c), reial ( j), sec ( m), rentable (k).

LÈXIC 3. Apressar, emboirar, niquelar, imantar, matisar, empolsegar, fantasiejar, femar, enfilar, acaramel·lar.























LES PREPOSICIONS

ALERTA ALS MANIÀTICS DE LA PREPOSICIÓ EN:
No és correcte dir: a un poble, a unes habitacions, a molts hotels...
Parlant de temps, no hem de dir al 2013, sinó en 2013/el 2013/ l'any 2013
Tampoc hem de canviar el règim del verb: pense als problemes pense en els problemes;influeix a la informació  influeix en la informació... En casos com aquests, el verb demana la preposició en. Només la canviarem si, a continuació hi ha un infinitiu (vegeu el canvi i caiguda de preposicions)

  
LOCALITZACIÓ

A
EN
Davant noms propis de lloc
Va nàixer a Morella
Davant de noms sense determinar.
Són parella, però viuen en cases diferents.
Ens vam instal·lar en habitacions molt grans.
Davant els noms que designen parts del cos: al dit, al cap, a l’esquena.
Davant indefinits, quantitatius, demostratius i relatius:
Segur que ho trobes en algun dels calaixos de la tauleta de nit.
Ha treballat en molts llocs diferents.
En este carrer hi ha tant de sarau que no es pot dormir.
El poble en què viu és molt menut.
                                         Davant article definit:
                                         Espera’m a la porta de casa.
                                        Si vas ràpid, encara la trobaràs al carrer.
                                        Les llibretes les tens en la prestatgeria de darrere.
                                        Mira en l’armari, a veure si ho ha deixat allí.
*La forma més genuïna és usar A per a llocs físics definits (amb article) i EN per a llocs figurats amb article o sense:
A la casa  / En la imaginació


TEMPS

EN
A
PER
segle: en el segle XX
segle: al segle XX (menys recomanable)

any:  En 1977 va morir Elvis
(també: El 1977 / L’any 1977)
Al 1977...

En gener / En primavera
+ art. + mesos i estacions de l’any: A l’estiu / al maig
+ art. + mesos i estacions de l’any: per l’estiu / pel maig

+art.+ parts del dia: al matí, a la vesprada...
(pel matí...)
En Nadal
En Setmana Santa
noms de les festes i certs períodes de temps:
Al Nadal / A Setmana Santa...
noms de les festes i certs períodes de temps:
Per Nadal / Per Setmana Santa



PER o PER A?

Casos més conflictius:


Per +  infinitiu:

¡ Indica causa o mancança.
Em van posar una multa per haver passat el límit de velocitat.
Per cridar tant, t’has quedat sense postres.
La casa està per netejar.
Tinc habitacions per llogar.

¡ Causa no efectiva, intenció del subjecte de no realitzar una determinada cosa.
No menja per no embrutar.
No s’alça per no haver de netejar.

¡ Introdueix una oració final que fa referència a la intenció del subjecte de realitzar una determinada acció (voluntarietat):
Treballe per guanyar-me la vida. (“perquè vull guanyar-me la vida”)
Estudia molt per aprovar tots els exàmens. (“perquè vol aprovar tots els exàmens”).

L’oració d’infinitiu introduïda per per també podria modificar un substantiu que designa una acció realitzada voluntàriament:
La vinguda de Júlia per convéncer-nos va resultar un fracàs.


¡ Restriccions a l’acció voluntària:

El verb principal és una perífrasi d’obligació: 
Has de fer exercici per a millorar la salut.
L’oració principal és una passiva sense subjecte explícit:
Es va senyalitzar la zona per a evitar accidents.
Hi ha un canvi d’agent entre el verb principal i l’infinitiu.
El jutge va cridar l’acusat per a declarar.

Per a + infinitiu:
Introdueix un complement final que no es relaciona amb un subjecte animat, siga perquè el subjecte és inanimat o el veb o la construcció no és d’acció, siga perquè modifica un substantiu, un adjectiu o un adverbi:
Les tisores serveixen / s’usen per a tallar. (subjecte inanimat)
Hem patit molt per a arribar a temps. (verb estatiu)
Ha caigut en un parany per a atrapar lladres poc hàbils (modificador del nom parany)
Fer exercici és bo per a relaxar-se. (modificador de l’adjectiu bo)
No has estudiat prou per a aprovar. (modificador de l’adverbi prou)

! En una mateixa oració, podem usar per o per a segons si volem destacar la voluntarietat o si volem introduir un complement modificador:
He comprat un llibre per aprendre anglés. (perquè vull aprendre anglés).
He comprat un llibre per a aprendre anglés. (serveix per a aprendre anglés)


EXERCICI (PERQUÈ, PER QUÈ, PER A QUÈ). SOLUCIONS

- No sé per què no vols acabar la carrera.

- Vull anar perquè sí.

- Em podries dir per a què serveix aquest aparell?

- Encara no sé les raons per què se suspengué el concert.

- Vinc perquè em soluciones el problema.

- Aquell és l’ordinador per què he pagat tants diners.

- No entenc el perquè de la teua actitud.

- No volia dir-me per què no m’havia convidat, perquè crec que encara estava enfadat amb mi.

- Per què has elegit aquesta opció? Perquè crec que és la més fàcil.

- Per a què serveix aquesta maleta, si no en tenim la clau?

- No és aquesta la pel·lícula per què ens interessàvem.

- No entenc per què m’odies.

- No hi podré assistir perquè me’n vaig de viatge.

- Els teus germans encara no havien descobert per què s’havien barallat.

- Aniré perquè em torne els diners.

- M’agradaria saber el perquè d’esta broma.

- Agafa’l perquè no caiga.

- Agafa’l perquè si no caurà.

- El camí per què accedires al camp estava tallat.

- Volia telefonar-te perquè volia parlat amb tu.

- Volia telefonar-te perquè em donares l’adreça de la pensió de Barcelona.

- Sempre hi ha un perquè que ho explica tot.

- Digues per què ho vas fer i no et castigaré.

- Ho vaig fer perquè necessitava demostrar-te la situació per què passe.

- La iniciativa per què apostaven no era la millor.

- He demostrat que seria capaç de pressionar-lo perquè accedirà a les exigències.

- Si vols saber el perquè, només has de preguntar-ho.

- Si vols saber per què deia això, només has de preguntar-ho.

- Perquè tot vaja bé, cal que digues per què hem de fer-ho així.

- Això demostra el perquè de tot plegat.


APRENEM MÉS

➜ Cal fer exercicis de PREPOSICIONS (fotocòpies).

➜ Preparar un monòleg a partir d’una de les propostes fotocopiades.

➜ Prova 7 (Examen de repàs tipus test).

➜ EXAMEN JQCV (octubre '22).

➜ REDACCIÓ (200 paraules).

➜En l'enllaç que teniu a continuació trobareu diversos exercicis per a practicar el lèxic en valencià.ÉS MOLT INTERESSANT!!!

⇒ EXERCICIS DE VOCABULARI AUTOCORRECTIUS





























EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES (PLEONASMES)

SOLUCIONS.

22. a) va portar-ho/ho va portar.  b) La qüestionaren  c) n’embargà  d) En patien molta d’acústica  e) Pere la dona  f) Escriu-ne un!

23. a) Els llegia contes  b) li llava la cara  c) Ella en compra  d) Per què els regales  e) Els vaig explicar / vaig explicar-los  f) Digues-li

24. a) Anna n’escrivia cançons.  B) N’han arribat notícies  c) N’estava satisfet.

25. a) El pis ho està  b) Carme ho és / l’és  c) Els meus amics ho són  d) Ho sembla.

26. a) Enric hi posa els coberts. b) Xavier hi camina  c) Deixa-hi  d) El gat sempre hi passava  e) En venien entusiasmats  f) Hi aniré  g) i hi ha contestat.

27. a) Sempre en parlen  b) Els xiquests hi juguen  c) pensa-hi  d) La mestra hi ensenya  e) El govern hi ha optat  f) Vols contribuir-hi?  g) L’advocat hi ha recorregut  h) Hi té molt d’interés.

28. a) s’hi  b) L’en  c) Me n’he fet  d) Se n’ha fet  e) me’n dic  f) Sí, hi vaig acabar.

30. a) N’hi poca  b) ens convoquen c) Ací u menja molt bé  d) No se n’ha adonat  e) correcta  f) En aquella habitació no toca el sol.

31. 1c, 2b, 3c, 4a, 5c, 6c, 7a, 8b.

32. a) Nosaltres li’ls vam donar. b) Hui li’l portaré. c) Esta vesprada li les tornarem. d) Àngel li’n llig. e) Després li la comprarem. f) Li l’explicaré. g) Demà li les portaré. h) Li’n compraré un.

33. a) me l’he pres  b) se n’han anat  c) te l’han portat d) te’l pots guardar  e) me’ls regalen f) se l’ha endut  g) se te’ls duran  h) se l’ha menjat

34. a) Qui me l’aguantarà? b) Ja te’l van arreglar? c) El dentista me l’ha d’arrancar  d) Agafa-me’l  e) Tots s’hi afanyen  f) Se te l’ha begut tot  g) Ell m’hi va ajudar h) Ahir me’n va cosir tres  i) se’l treia  j) No me l’embrutes  k) Me l’ha escrita  l) No te l’esperaves, eh? m) S’hi va agafar  n) qui me’ls defensa? o) Me’n falten molts.

35. a) no me’n dones cap  b) que ell t’ho conte  c) te’n poses  d) us ho  e) se les  f) la hi penges tu també.


 EXERCICIS DE REPÀS (SOLUCIONS)

- Accentuació i dièresi: 1a, 2c, 3c, 4c, 5b, 6a, 7a, 8c.

- Vocalisme i consonantisme: 9a, 10a, 11b, 12b, 13a, 14a, 15b, 16c, 17c, 18c, 19b, 20a, 21c, 22b, 23a, 24a, 25a, 26b.

- Articles i determinants: 27c, 28c, 29c, 30c, 31a, 32c, 33b, 34a, 35a, 36c, 37c, 38b, 39b, 40a, 41a, 42b, 43b, 44c.

- Formes no personals i perífrasis: 57b, 58c, 59c, 60a, 61b, 62a, 63c, 64a, 65c, 66c, 67a, 68b, 69b, 70c, 71a, 72b, 73b, 74c.

- Pronoms febles: 75b, 76c, 77b, 78b, 79c, 80b, 81a, 82a, 83a, 84a, 85a.

- Pronoms relatius: 87a, 88c, 89a, 90c, 91a, 92c, 93b, 94c, 95c, 96a, 97a, 98c, 99c, 100b, 101c, 102c, 103b, 104c, 105c, 106a, 107c, 108a, 109b, 110b, 111c, 112c.

- Preposicions: 113a, 114b, 115b, 116b, 117c, 118c, 119c, 120c, 121a, 122b, 123b, 124b, 125b.

- Conjuncions i adverbis: 126b, 127a, 128b, 129a, 130b, 131a, 132a, 133a, 134b, 135a, 136b, 137c, 138b, 139b





1a SESSIÓ (1a setmana /SETEMBRE'23)

Aquesta 1a setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu i subjuntiu. Quant a la 1a conjugació, cal tenir en compte que tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre). 
[Recordeu: un verb és regular  si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].

Després hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret els verbs velaritzats (I): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer,   -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur.  Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats: 

1) Fan la 1a persona de singular del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).

Pel que fa al lèxic, treballarem un parell de continguts: els barbarismes i els doblets lingüístics (vegeu la pestanya “LÈXIC” del blog). Per últim, aquesta setmana cal practicar l’expressió escrita amb els textos argumentatius (vegeu pestanya “TEXTOS” del blog).

➲ Ortografia: la essa sorda i la essa sonora.

En la nostra llengua poden correspondre a la grafia s dos sons diferents, un de sord, equivalent a la pronúncia castellana de /s/, i un altre de sonor, també existent en altres llengües europees com el francés o el portugués. D’aquesta manera, vam veure com no es pronunciava igual la s en les paraules casa i sonar.


El so sord  /s/
Aquest so, equivalent a la pronúncia castellana de /s/, pot ser representat en la nostra llengua mitjançant diverses grafies, segons veus en el quadre següent:

A principi de paraula
C + e, i  (ceba, cigró)
Ç: mai a principi de paraula
S (sivella, sord)
Entre consonant i vocal i viceversa
C + e, i  (comencen, narcís)
Ç + a, o, u  (començar, cançó)
S (dansa, molsa)
Entre vocals
C + e, i  (races, edició)
Ç + a, o, u  (puça, caçador)
S (Només en alguns casos de prefixació i sufixació: asimètric, antesala, homosexual...)
SS (tassa, passota)
A final de paraula
Ç (feliç, capaç)
S (pastís, esbós)



El so sonor /z/

Aquest so, a diferència de /s/, no existeix en castellà. Podem reconéixer-lo en les paraules que el contenen per la forma en què l’escrivim:
A principi de paraula

Z
(zenit, zona, zebra, zoomorf…)
Entre consonant i vocal i viceversa
(pinzell, colze, Alzira…)
Excepció: derivats de dins (endinsar), fons (enfonsar) i trans (transistor)
Entre vocals
S (casa, posar, andalusos, brisa)
Excepcions: mots d’origen grec com amazona, trapezi, topazi, esquizofrènic, nazista i en paraules derivades de zoo- (paleozoic, protozou, espermatozoide)


NOTA: A l’hora de llegir un text, totes les normes que has aprés se simplifiquen molt. Llevat d’algunes excepcions, recorda que una Z sempre sona sonora i que entre vocals essa simple (s) sona sonora i essa doble (ss) sorda. Un bon truc!

APRENEM MÉS

⇒ Exàmens de la JQCV (abril'19 /novembre '22). 

⇒ Redacció: "Text argumentatiu" (200 paraules).

⇒ Exercicis DOSSIER 3 VERBS

⇒ LÈXIC: PRÀCTICA I REPÀS (BARBARISMES, DOBLETS LÈXICS I LOCUCIONS I FRASES FETES)

⇒ Pràctica i repàs [DOBLETS LINGÜÍSTICS]

⇒ Cal preparar un monòleg. 

[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”
1. fuma, prepare, pintem, treballes, entren, esquieu.
2. passege, passeja, passegem; jutge, jutja, jutgem; assage, assaja, assagem; viatge, viatja, viatgem; venge, venja, vengem; netege, neteja, netegem; desitge, desitja, desitgem; trepitge, trepitja, trepitgem.
3. pique, pica, piquem; doblegue, doblega, dobleguem; busque, busca, busquem; cace, caça, cacem; aparque, aparca, aparquem; trenque, trenca, trenquem; abrace, abraça, abracem; pague, paga, paguem; calce, calça, calcem; cague, caga, caguem; pegue, pega, peguem; carregue, carrega, carreguem; descalce, descalça, descalcem; regue, rega, reguem, penque, penca, penquem; combregue, combrega, combreguem.
4. es-tu-di-e, can-vi-a, es-tal-vi-em, pro-nun-ci-a, i-ni-ci-es, fo-to-co-pi-eu, a-nun-ci­-en, co-pi-a, o-di-e.
5. vaig, vas, va, anem, aneu, van.
6. estic, estàs, està, estem, esteu, estan, sóc, ets, és, som, sou, són.
7. tem, tems, tem, temem, temeu, temen; rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden; comet, comets, comet, cometem, cometeu, cometen; percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben; debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten.
8. dic, dius, diu, diem, dieu, diuen; tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen; vull, vols,vol,volem,voleu,volen; conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen; somric, somrius, somriu, somriem, somrieu, somriuen; atenc, atens, atén, atenem, ateneu, atenen; caic, caus, cau, caiem (caem), caieu (caeu), cauen; prenc, prens, pren, prenem, preneu, prenen; visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen; veig, veus, veu, veiem (veem), veieu (veeu), veuen.
9. crec, meresc, coneixes, cuses (cus), cap, saps, sé, sap, rebem, reps.
10. dorm; consent, consents, consent, consentim, consentiu, consenten; constituïsc, constitueixes (constituïxes), constitueix, constituïm, constituïu, constitueixen; construïsc; instruïsc; bull, bulls, bull, bollim, bolliu, bullen.
11. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen (tenyisc, tenyeixes, tenyeix, tenyim, tenyiu, tenyeixen); riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen (renyisc); cull, culls, cull, collim, colliu, cullen.
12. llegisc, teixisc, visten, menten, afegeix, fregeixes, llig, engolisc.
13. isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen.
14. vol, bull, acabe, rebat, tus, correm, perd, cull, vull, admet, sap, baten, exclous, valc, creus, perdem.
15. trobe, faig, conec, llig, done, depén.
16. caminava, caminaves, caminava, caminàvem, caminàveu, caminaven; partia; atenia; buscava; incloïa, incloïes, incloïa, incloíem, incloíeu, incloïen; venia; reia, reies, reia, réiem, réieu, reien; treia; coïa; creia; queia; conduïa.
17. menjàvem, coíeu, incloïa, creia, necessitàvem, treies, reia, feia, duia, seien, dúieu, portava.
18. dúiem, conduíeu, tréiem, jéiem, reia, cantaves, incloïa, veies, coïen, séieu, queia.
19. continuàveu, tenia, duia, posaves, molestaves, plantàvem, collíem, dúiem, era, trencava, tocava, argüia, treia, tréieu, feia.


[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)” 
21. parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.
22. fiu, anares, treballà, cresquérem, isquéreu, foren, viu, clogueres, vingué, haguérem, diguéreu, escrigueren.
23. duguí (vaig dur), miràreu (vau mirar), isquéreu, quedàreu, anàrem, acomboiaren, treballà, estudiaren, suspengueren, tingué, aní (vaig anar), viu (vaig veure), vencí (vaig véncer), veié (va veure).
25. vindre (venir), vindré, vindria; aprendre, aprendràs, aprendries; estudiar, estudiarà, estudiaria; agafar, agafarem, agafaríem; conduir, conduireu, conduiríeu; deixar, deixaran, deixarien.
26. cantaré, cantaràs, cantarà, cantarem, cantareu, cantaran; valdré; retindré; faré; hauré; resoldré.
27. refaré, semblarà, faràs, trobaràs, podrem, voldrem, admetreu, aniràs, veuràs, sabran, arribaran, haureu, resoldran, voldran, soparem, gitarem, hauràs, eixirem.
28. vindria, trauríem, netejaríem, ordenaríem, sabries, transigiríeu, tossiries, pertanyeria, venceria, buscarien, descobririen, analitzarien, ajudaria, prendria.
29. coneixeria, coneixeries, coneixeria, coneixeríem, coneixeríeu, coneixerien; apareixeria, apareixeries, apareixeria, apareixeríem, apareixeríeu, apareixerien.
30. estendria, resoldríem, mouríem, encendrien.

31. apague, apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
32. aprenguen, venguem, absolgueu, dissolguen, suspenga, valga, isca, faça, vagen, puguem, sigueu, beguen, mengen, vulga, faces, coneguem, vulga, vaja, sàpien (sàpiguen), entenguen, alcen.
33. No agafes, no begues, no vingues, no t’acostes, no digueu, no em mires, no vengueu, no arranqueu, no suspengues, no prengueu, no bufes, no encengueu, no tragues, no begueu, no calles, no rigues, no mogueu, no escoltes, no escrigueu, no segues.
34. diga, acabe, vulga, isca, convinga, sàpiguen (sàpien), estiguen, begueu, escriga, facen, vulgues, confluïsquen, conega, faça, visca, nasca.
35/36. entrara (entràs), entrares (entrasses), entrara (entràs), entràrem (entràssem), entràreu (entràsseu), entraren (entrassen); debatera, debateres, debatera, debatérem, debatéreu, debateren, consentira; partira; visquera; isquera; fóra (fos), fores, fóra, fórem, fóreu, foren; tinguera; absolguera, escriguera, veiera; haguera.
37/38. Fera (fes) / correguérem / donàreu / rebéreu / avisàreu / tingueres / trobàrem / volgueren / estiguera / aparegueren / anàrem / tingueren / publicaren / duguera / vingueren / agafara / féreu / pogueren / vingueren / romangueren.

39. duguera / estiguera / fóra / sapiguérem (sabérem) / feren / poguera / llegira / tinguera / seguera / conduïra / isquéreu / escriguera / vinguera.

40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu.

42. trau / creieu / beveu / fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.

43. doneu / ven / vine / vés / corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu / dissoleu / encenguem / pertany / dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu / llig (llegix).

44. absoleu / cloeu / beveu / escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu / aprén / comenceu.

45. has viscut / ha vist / hem enviat / heu bullit / han mentit.

46. havies comprat / havia arribat / havíem entrat / havíeu fet / havien dit.

47. hagueres aprés / hagué dormit / haguérem escoltat / haguéreu parlat / hagueren menjat.

49. hauràs conegut / haurà crescut / haurem entrat / haureu descansat / hauran vist.

50. hauries volgut / hauria caigut / hauríem entrat / hauríeu elaborat / s’haurien exhaurit.

51. hages dit / haja aparegut / hàgem col·laborat / hàgeu oït / hagen sabut.

52. hagueres anat / haguera vingut / haguérem conduït / haguéreu treballat / hagueren conegut.

54.  voler, volent volgut / córrer, corrent, corregut / moldre, molent, mòlt / obrir, obrint, obert / traduir, traduint, traduït / cabre, cabent, cabut / dur, duent, dut / aprendre, aprenent, aprés / fondre, fonent, fos / atendre, atenent, atés / tindre (tenir), tenint, tingut / oir, oint, oït / admetre, admetent, admés / combatre, combatent, combatut / veure, veient, vist / nàixer, naixent, nascut / imprimir, imprimint, imprés / confessar, confessant, confessat / beure, bevent, begut.

55. cuit / romput / dit / caigut / entés / crescut / ocorregut / emés / transcorregut / interromput / volgut / batuts / venut / vist / fet / nascut / tret / inclòs / conclòs.

56. dit, cregut / agafat, estat, estalviant / sabut, preguntat / cuit / corrent / distraent / devent / creient, escoltant / escrivint, bevent / nascut / admetent, admesa / duent / batut, combatut / tramés / ofés, dit / volent / venut, pescant / comprés, atés.

57.  trobades / oberts / suspeses / donat / encesos / collides / comprats / buscades / soterrats, soterrats.

58. els han enviats / les ha signades / n’he fregits dos / les he comprades / els he duts / l’he tastada / l’he coneguda / les hem enteses / els hem compresos / n’he llegits 3 / les he fetes / li n’he regalats 4.

59. 1.  i es trencà una cama / 6 i guanyaren el partit / 7 i no van trobar ningú.

60.  Ja hi haurà arribat el tren / S’havia d’anar sense falta (calia anar) / Has de parlar amb ell / S’haurà de fer una altra vegada (caldrà fer-ho) / Has de pagar-me demà.



2a SESSIÓ (2a setmana /SETEMBRE'23)

Hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II): nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté  (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).

Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...

Quant als verbs de la 3a conjugació (-ir), podem distingir dos models de conjugació: la pura i la incoativa. En el cas dels verbs purs, podem distingir-ne un grup de verbs regulars: DORMIR, SENTIR, FUGIR, MUNYIR, BULLIR, GRUNYIR, CRUIXIR, PUDIR, MORIR... I un altre d’irregulars: OBRIR i OMPLIR (velaritzats) i COLLIR, TOSSIR, COSIR i SORTIR (amb canvis vocàlics en l’arrel: o>u).

La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.

Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...



VÍDEO: MORFOLOGIA VERBAL

























3a SESSIÓ (3a setmana /   JULIOL'23)

"LES PERÍFRASIS VERBALS"

Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
       
   Perífrasi d’obligació.
-          Personal:    haver + de + inf. (“Has d’arribar abans de migdia”)
caldre + que + subj. (“Cal que faces el treball”)
-          Impersonal (sense subjecte): haver-se +de+inf.  (“S’ha d’emplenar el full”)
   caldre + inf. (“Cal anar amb compte”)
També es pot expressar obligació amb la construcció: És necessari /menester + inf. o + que+subj.
►Cal evitar les construccions del castellà:
*Tindre + que
* Haver-hi  + que + inf.
* Ser precís

      Perífrasi de probabilitat.
Per a expressar la probabilitat s’usa la perífrasi: deure + inf. (“Deuen tenir molt de fred perquè han encés la calefacció”).
És equivalent a un adverbi de probabilitat (potser, segurament, probablement, tal vegada...) + verb en futur (o present o passat): “Potser plourà”. O equivalent a poder +ser+oració de subjuntiu: “Pot ser que isquen molt tard”.
►Cal evitar les construccions incorrectes següents:
-És incorrecte intercalar la preposició de entre el verb deure i l’infinitiu (*Deuen de estar de viatge).
- No és correcte l’ús de la paraula igual com a adverbi de probabilitat (*Igual anem al parc d’excursió): Pot ser que vaja al parc. Potser aniré al parc.
- També cal evitar l’ús del futur o l’ús del condicional per a expressar la probabilitat (*Haurà eixit de viatge.  Deu haver eixit de viatge) // (*Arribarien a casa després de mitjanit.  Devien arribar a casa després de mitjanit).

       Perífrasi d’imminència.
Per a expressar la imminència o el futur immediat no podem usar la perífrasi anar + a + inf., sinó que se sol expressar amb les perífrasis estar a punt de + inf. / estar per + inf.
Els viatgers estan a punt d’arribar.
La perífrasi anar + a + inf. es pot usar per a expressar imminència si ens referim a un temps passat (Anava a gitar-me quan vaig escoltar uns colps a la porta).  Si ens referim al futur, la perífrasi  anar + a + inf. és incorrecta; usarem el futur o el present, sovint introduït per l’adv. ara (Ara et portaré un refresc). Tanmateix, la construcció anar + a + inf. és correcta quan el verb anar té el valor de moviment o de desplaçament (Vaig a portar els pastissos perquè els convidats volen tastar-los).


LES GRAFIES
  • Vocalisme
  • Les consonants oclusives

A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents:

1. En posició final de paraula després de vocal o diftong tònics s’escriu l’oclusiva sorda corresponent, sense tenir en compte altres paraules derivades:

P >  sap, concep, cap, llop, rep, etc. Malgrat: saber, concebre, cabota, lloba, etc.

T > pot, prat, buit, salut, nebot, paret, etc. Malgrat: poder, prada, saludat, neboda, aparedar.

C  > amic, bec, dic, afalac, plec, poruc, feixuc, etc. Malgrat: amiga, bega, diga, afalagar, poruga...

Algunes excepcions (bàsicament cultismes i estrangerismes) són: Carib, snob, Jacob, adob, cub, club, tub...; fred, sud, quid, almud, fluid, Alfred, David, Bagdad i paraules femenines acabades en –itud, -etud (quietud, multitud...); pedagog, estrateg, mag...

2. A final de paraula després de vocal àtona o de consonant escriurem la mateixa grafia que apareix en els derivats o mots de la mateixa família lèxica:

P > serp (serpent), llamp (llampec), pòlip (polipós)...

B > àrab (Aràbia), tomb (tombar), verb (verbal)...

T > sort (sortejar), fart (fartó), esvelt (esveltesa)...

D > ràpid (rapidesa), sord (sordesa)...

C > clàssic (clàssica), marc (emmarcar)...

G > càstig (castigar), fang (fangós), llarg (llarga).

EXCEPCIONS:

-        La 1a persona del present d’indicatiu és amb –c: aprenc, estenc, tinc, fonc, etc.

-       Una sèrie de paraules: ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, ròssec,...

Recordem que tots els gerundis acaben en –t: anant, perdent, tenint... I hi ha també adjectius i substantius acabats en –and, -end, que coincideixen amb el castellà: sumand, minuend, nefand, dividend, reverend, etc.

3. En posició final de síl·laba, a l’inici o enmig de paraula, convé tenir presents els aplecs següents:
P
Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt-
capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte
B
Inicial i medial en: ab-, ob-, sub-
absent, objecte, obscur, subjecte
T
Inicial en: atz-, atl-, atm-
atzar, atzavara, atles, atmosfèric
D
Inicial en : ad-
addicció, adduir
C
Inicial i medial davant: c, s, t, z
accepció, succés, delicte, èczema
G
Inicial i medial davant: d, g, m, n
amígdala, sagnar, suggestió, augment


L'ACCENTUACIÓ
Quant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals e i o obertes.
[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: identifica la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].

Truquets per a accentuar correctament les vocals e, o.


Exemples
Excepcions
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes.
menjaré, pretén, després, camió, torró...
terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs...
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes.
crèdit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul...
Verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)
estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec...
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules 
esdrúixoles.
gènere, pèrdua, memòria, València...
fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega...
verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...
Les grafies e i o representen dos sons diferents:
La e representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).
La o representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)
Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.
Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):

Casos en què la e és oberta:
1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.
2. Davant de l, l·l,  rr i r: cel, novel·la, serra, verd.
3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.

Casos en què la o és oberta :
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/­olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota). 

LA DIÈRESI
Després de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme i estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. 
També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment,  -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes). 


APRENEM MÉS

⇒Cal fer exercicis d’accentuació i dièresi (fotocòpies).

⇒Exercicis de grafies (vocalisme i grafies oclusives).

⇒Exercicis de les formes no personals (fotocòpies)

⇒ Exercicis de  l’examen de la JQCV (JUNY '21).

⇒ Cal fer exercicis d’accentuació i dièresi.
⇒ Monòleg (àudio).

⇒ Repàs i pràctica de grafies: EXERCICIS DE GRAFIES (CLAUS)

⁕PRÀCTICA DE GRAFIES


⁕EXERCICIS DE VOCABULARI AUTOCORRECTIUS


EXERCICI (GRAELLA) FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)

Aparéixer, aparegut, apareixent / cabre, cabut, cabent/ créixer, crescut, creixent / merèixer, merescut, mereixent / nàixer, nascut, naixent / pertànyer, pertangut (pertanyut), pertanyent / plaure, plagut, plaent /saber, sabut, sabent / ser, sigut, sent / seure, segut, seent / tòrcer, torçut, torcent / viure, viscut, vivint / absoldre, absolt, absolent / dir, dit, dient / dur, dut, duent / escriure, escrit, escrivint / fer, fet, fent / moldre, molt, molent / pondre, post, ponent / resoldre, resolt, resolent / traure, tret, traent / veure, vist, veent (veient) / admetre, admés, admetent / atendre, atés, atenent / concloure, conclòs, concloent / encendre, encés, encenent / confondre, confós, confonent / ofendre, ofés, ofenent / prendre, pres, prenent / romandre, romàs, romanent / complir, complit (complert), complint / establir, establit (establert), establint / oferir, oferit (ofert), oferint / omplir, omplit (omplert), omplint / decidir, decidit, decidint / cobrir, cobert, cobrint / morir, mort, morint / obrir, obert, obrint / imprimir, imprés, imprimint / vendre, venut, venent / coure, cuit, coent / agrair, agraït, agraint / assajar, assajat, assajant / jutjar, jutjat, jutjant / moure, mogut, movent / distraure, distret, distraent / sotmetre, sotmés, sotmetent / traduir, traduït, traduint / rebre, rebut, rebent / poder, pogut, podent / existir, existit, existint / rebaixar, rebaixat, rebaixant / llegir, llegit, llegint / començar, començat, començant.


➜ LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)

Ex. 21) 1a, 2c, 3a, 4b, 5b, 6c.

Ex. 22) duent, escrivint, rebent, plovent, devent, rient, movent, creient/creent, eixint, apareixent.

Ex. 23) removent, I van desconnectar, que va inundar, anant, i es guanyà/on es guanyà, i la van convocar.

Ex. 24) debatut, permés, conclòs, traduït, difós, respost, pres, crescut, nascut, detingut/detinguda, imprés, oferit/ofert, aparegut, valgut, segut, mòlt petangut/pertanyut, cogut.

Ex. 16) 1a, 2c, 3b, 4b.

Ex. 17) jovenalla, quilometratge, moblatge, fullatge, xicalla, tonatge.

Ex. 18) maduresa, dolcesa, noblesa, lleugeresa, lletgesa, honradesa, ceguesa, deixadesa, tendresa, nuesa, timidesa, bellesa.

Ex. 19) a) ressaltava, asimètricament; b) dissortat, ressonància; c) pressentir, asserenar-se; d) dissertació, ressò, transsexualitat.

Ex. 20) amansir, rebrotar, abonyegar, enlletgir, encarir, alleugerir, empal·lidir, entapissar, ensucrar, envernissar, assaborir, assedegar, emmalaltir, ajornar, assecar, desossar.



➜ CLAUS 1a i 2a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // 
brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // 
hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // 
taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // 
bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda--
joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // 
sentència, altruista, féiem, còmic  // heroi, féieu, remei, examen // 
crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // 
copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor

CLAUS 3a, 4a i 5a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
posseíeu, duia, anàreu, reunió // 
deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // 
túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // 
préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // 
hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // 
europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // 
fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // 
tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // 
següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // 
comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // 
rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua





2a SESSIÓ (2a setmana /   JULIOL'23)

Aquesta setmana hem vist el tema de "Les formes no personals  del verb (infinitiu, gerundi i participi). Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apetéixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb l'article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).

Pel que fa al gerundi, hem d'assenyalar que té una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També cal fer referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).

Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixarem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir i obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...


A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts). 

La formació de l’imperatiu és bastant regular, ja que es construeix amb formes del present d’indicatiu i del present de subjuntiu. La segona persona del singular coincideix amb la tercera del present d’indicatiu, i la segona del plural coincideix amb la segona del plural del present d’indicatiu. En canvi, la tercera persona del singular i del plural, així com la primera de plural es formen a partir del present de subjuntiu.

 

PRESENT D’INDICATIU

IMPERATIU

PRESENT DE SUBJUNTIU

jo córrec

-----------

jo córrega


tu corres

corre

tu córregues

ell/ella corre    

córrega

ell/ella córrega


nosaltres correm


correguem

nosaltres correguem

vosaltres correu 

correu

vosaltres corregueu

ells/elles corren

córreguen

ells/elles córreguen

 REMARQUES

1.   1. Per a les segones persones, de singular i plural, s’empren formes del present d’indicatiu. Per a la resta de persones es fa servir el present de subjuntiu.

2.  2.  En el tractament de vostè emprem la tercera persona, motiu pel qual emprem el present de subjuntiu.

3.   3.   Els verbs següents només presenten una forma irregular en la segona persona de singular:

fer → fes                 dur → dus             venir → vine           anar → ves

 4.   Alguns verbs irregulars formen tot l’imperatiu a partir del present de subjuntiu: poder, voler, ser, veure...

Pel que fa al lèxic, ens centrarem en dos blocs: els barbarismes i els doblets lingüístics (vegeu la pestanya “LÈXIC” del blog). Per últim, aquesta setmana cal practicar l’expressió escrita amb els textos argumentatius (vegeu pestanya “TEXTOS” del blog).

APRENEM MÉS

⇒ Exàmens de la JQCV (abril'22 /setembre '21). Examen EOI.

⇒ Redacció: "Text argumentatiu" (300 paraules).

⇒ Exercicis del dossier “Les formes no personals del verb”.

⇒ Exercicis perífrasis verbals i de formes no personals (fotocòpies).



1a SESSIÓ (1a setmana /   JULIOL'23)

Aquesta 1a setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu i subjuntiu. Quant a la 1a conjugació, cal tenir en compte que tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre). 
[Recordeu: un verb és regular  si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].

Després hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret els verbs velaritzats (I): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer,   -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur.  Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats: 

1) Fan la 1a persona de singular del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).

D'altra banda, hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II): nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté  (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).

Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...

Quant als verbs de la 3a conjugació (-ir), podem distingir dos models de conjugació: la pura i la incoativa. En el cas dels verbs purs, podem distingir-ne un grup de verbs regulars: DORMIR, SENTIR, FUGIR, MUNYIR, BULLIR, GRUNYIR, CRUIXIR, PUDIR, MORIR... I un altre d’irregulars: OBRIR i OMPLIR (velaritzats) i COLLIR, TOSSIR, COSIR i SORTIR (amb canvis vocàlics en l’arrel: o>u).

La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.

Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...


El verb

El verb, com a nucli del sintagma verbal, és un dels constituents bàsics de l’oració. Categoria gramatical que expressa l’existència, l’estat, l’acció, els processos o les modificacions d’un sintagma nominal. A diferència de les altres categories gramaticals, el verb, a banda d’aquesta informació
semàntica, té com a característica més important les marques que aporten els diferents morfemes: veu, mode, persona, nombre, temps i aspecte.

Els morfemes verbals

Tota forma verbal està constituïda per un lexema o arrel, que aporta el contingut semàntic, i pels morfemes o desinències, que aporten informacions auxiliars, pròpies del verb. En algunes formes verbals pot aparéixer una vocal temàtica que actua d’enllaç entre el lexema i els morfemes, i que permet de classificar els verbs d’acord amb la conjugació a què pertanyen.
• Veu
– Activa: el subjecte realitza l’acció (Maria menjava maduixes).
– Passiva: el subjecte rep l’acció (Les maduixes eren menjades per Maria).
• Mode. Segons l’actitud mental del parlant respecte allò que enuncia (a l’acció verbal), podem distingir els següents modes personals:
– Indicatiu: l’acció o el fet és vist com a real (Rosa ha begut aigua).
– Subjuntiu: l’acció o el fet que expressa el verb és vist com una irrealitat,
només existeix en el pensament com una idea subjectiva (desig
dubte, temor, voluntat, etc.) (Potser vinga prompte).
– Condicional: les accions apareixen expressades com a irreals (Si poguera
faria això).
– Imperatiu: és el mode amb què el parlant expressa manament, ordre,
prec, etc. (Ves-te’n prompte).
D’altra banda, tenim també tres modes impersonals: infinitiu (concepte
bàsic de l’acció), gerundi (acció durativa) i participi (acció acabada).
• Aspecte
– Imperfectiu: no expressa la fi de l’acció del verb (Caminava pel passeig).
Els temps imperfectius són el present d’indicatiu i de subjuntiu,
el pretèrit imperfet, el futur i el condicional.
– Perfectiu: expressa l’acabament de l’acció verbal (Va llegir una novel·la). Els temps perfectius són el pretèrit perfet simple i perifràstic d’indicatiu i els temps compostos.
• Persona. Relaciona l’acció verbal amb l’emissor (1a pers.: parle, cantem),
amb el receptor (2a pers.: parles, canteu) o amb un referent (3a pers.:
parla, canten).
• Nombre. El morfema de nombre indica si el SN subjecte és només un
individu o cosa (singular) o més d’un (plural).


APRENEM MÉS

⇒ Cal practicar la conjugació verbal amb un full a doble cara i els exercicis del dossier 2 de verbs.

⇒ Exercicis de  l’examen de la JQCV (octubre '22).

-       ⇒ 1r text escrit: Heu de triar una de les dues opcions que trobareu en  l’examen de la JQCV i escriure un text de 200 paraules.

-        ⇒ Exercicis de locucions i frases fetes (fotocòpies).

⇒ Pràctica i repàs [DOBLETS LINGÜÍSTICS]

⇒ Cal preparar un monòleg. 

Ací teniu un parell d'enllaços que us permetran fer pràctiques de la flexió verbal:


⇒ PRÀCTIQUES DE VERBS


-