MOMENTS C1

NIVELL C1




Gramàtica essencial de la llengua catalana


La Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) és una versió reduïda i adaptada per a la consulta en línia de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. La GEIEC té com a objectiu general fer accessible a un públic ampli la descripció i la normativa gramaticals contingudes en la Gramàtica de la llengua catalana. L’adaptació s’ha realitzat tant pel que fa al contingut i la forma d’expressió d’aquest, com a l’estructuració i el format, a fi de facilitar-ne la consulta a través d’Internet.
















El millor ús amb la mínima gramàtica

Gramàtica Zero

Tracta els dubtes lingüístics més importants i recurrents en la construcció de les frases i mira de solucionar-los amb tan poca terminologia tècnica com és possible, amb explicacions accessibles a tothom i una notable gamma d'exemples, amb una presentació gràfica que permet visualitzar d'un colp d'ull les solucions. Consta de 73 fitxes que s'estructuren en quatre blocs (Fonamental, Errades típiques de castellanoparlants, General i Termes gramaticals) i que es completen amb un document annex amb expressions incorrectes.

DESCARREGA-TE-LA





PROVA DE NIVELL APUNTS DE LLENGUA

VÍDEO: ERRADES HABITUALS EN LA PROVA ORAL 

__________________________________________________________________________


(1a sessió /SETEMBRE'24)

LA FLEXIÓ VERBAL

Aquesta setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu i subjuntiu. Quant a la 1a conjugació, cal tenir en compte que tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre). 

[Recordeu: un verb és regular  si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].

Hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret els verbs velaritzats (I): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer,   -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir dur.  Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats: 


1) Fan la 1a persona de singular del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).

Hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II)nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté  (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).

Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...

Quant als verbs de la 3a conjugació (-ir), podem distingir dos models de conjugació: la pura i la incoativa. En el cas dels verbs purs, podem distingir-ne un grup de verbs regulars: DORMIR, SENTIR, FUGIR, MUNYIR, BULLIR, GRUNYIR, CRUIXIR, PUDIR, MORIR... I un altre d’irregulars: OBRIR i OMPLIR (velaritzats) i COLLIR, TOSSIR, COSIR i SORTIR (amb canvis vocàlics en l’arrel: o>u).

La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.

Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...



DOSSIER 1. ELS TEMPS VERBALS [CLAUS]

Ex. 1: estic, estàs, està, estem, esteu, estan.

Ex. 2: ESTAR: estic, estàs, està, estem, esteu, estan; TÉMER: tem, tems, tem, temem, temeu, temen; BATRE: bat, bats, bat, batem, bateu, baten; DORMIR: dorm, dorms, dorm, dormim, dormiu, dormen; SERVIR: servisc, servixes (serveixes), servix, servim, serviu, servixen.

Ex. 3: BUSCAR: busque, busques, busca, busquem, busqueu, busquen; FURGAR: furgue, furgues, furga, furguem, furgueu, furguen; MENJAR: menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen; CAÇAR: cace, caces, caça, cacem, caceu, cacen; PASSAR: passe, passes, passa, passem, passeu, passen.

Ex. 4: a) comencen, b) passegem, c) mengem, d) s’arrosseguen, e) parlen, parla, f) anem, g) busques, h) alce, i) maregen, j) torna, k) posa, l) equivoqueu, és, m) expliques.

Ex. 5: vaig, vas, va, anem, aneu, van.

Ex. 6: REBRE: rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; PERDRE: perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden; INTERROMPRE: interromp, interromps, interromp, interrompem, interrompeu, interrompen; DEBATRE: debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten; PERCEBRE: percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben.

Ex. 7: COLLIR: cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; LLEGIR: llig/llegisc, lliges/llegixes (llegeixes), llig/llegix, llegim, llegiu, lligen/llegixen; EIXIR: isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen; FUGIR: fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; OMPLIR: òmplic, omplis, ompli, omplim, ompliu, omplin; COSIR: cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; AFEGIR: afig/afegisc, afiges, afig, afegim, afegiu, afigen; VESTIR:

vist/vestisc, vists, vist, vestim, vestiu, vistent; TEIXIR: tix/teixisc, tixes, tix, teixim, teixiu, tixen; FREGIR: frig/fregisc, friges, frig, fregim, fregiu, frigen.

Ex. 8: a) afig, b) vesteix, c) teixim, d) lligen, e) patisc, f) adorm, g) sent, h) menteix, i) aplaudeixen, j) senten, k) cull, l) sent, m) tus, n) agraïsc.

Ex. 9: entenc, atenc, ric, moc, comparec, parec, resolc, valc, òbric, comprenc, bec, crec, escric, conec, desconec, molc, caic, òmplic.

Ex. 10: estava, estaves, anava, estava, anàvem, estàvem, estàveu, anàveu, estaven, anaven.

Ex. 11: ensenyava, ensenyaves, ensenyava, ensenyàvem, ensenyàveu, ensenyaven; temia, temies, temia, temíem, temíeu, temien; rebia, rebies, rebia, rebíem, rebíeu, rebien; sentia, senties, sentia, sentíem, sentíeu, sentien; servia, servies, servia, servíem, servíeu, servien.

Ex. 12: comprenia, comprenies, comprenia, compreníem, compreníeu, comprenien; dissolia, dissolies, dissolia, dissolíem, dissolíeu, dissolien; feia, feies, feia, fèiem, fèieu, feien; creia, creies, creia, créiem, créieu, creien; duia, duies, duia, dúiem, dúieu, duien; venia, venies, venia, veníem, veníeu, venien; havia, havies, havia, havíem, havíeu, havien; treia, treies, treia, tréiem, trèieu, treien; tenia, tenies, tenia, teníem, teníeu, tenien; vivia, vivies, vivia, vivíem, vivíeu, vivien.

Ex. 13: bordava, alegrava, jugàvem, brillava, venia, ajudava, perdia, escrivia, eren, volia, feia, estava, dúieu, sabia, incloïes, oíem, acudíem, hi havia, rèiem, pagàvem, agraïa, tornava.

Ex. 14: apareixia, apareixíem; aprenia, apreníem; bevia, bevíem; bullia, bullíem; cabia, cabíem; collia, collíem; coneixia, coneixíem; construïa, construíem; cosia, cosíem; coïa, coíem; creixia, creixíem; engolia, engolíem; entenia, enteníem; excloïa, excloíem; fugia, fugíem; llegia, llegíem; movia, movíem; naixia, naixíem; omplia, omplíem; pertanyia, pertanyíem; prenia, preníem; rebia, rebíem; renyia, renyíem; resolia, resolíem; responia, responíem; reia, rèiem; seia, séiem; teixia, teixíem; treia, tréiem; valia, valíem; venia, veníem; vestia, vestíem.

Ex. 15: a) anàvem, b) corrien, c) resolia, d) incloïa, e) plovia, f) fèiem, g) duies /j queies, h) veies, dissolien, i) aprenia, j) créiem, k) reies/ veies.

Ex. 16: isqué, trià, lligà, agafí, fórem, mamprenguérem.

Ex. 17: estalvií, estalviares, estalvià, estalviàrem, estalviàreu, estalviaren; parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; combatí, combateres, combaté, combatérem, combatéreu, combateren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; repetí, repetires, repetí, repetírem, repetíreu, repetiren.

Ex. 18: apareguí, aparegueres, aparegué, apareguérem, apareguéreu, aparegueren; aprenguí, aprengueres, aprengué, aprenguérem, aprenguéreu, aprengueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; caiguí, caigueres, caigué, caiguérem, caiguéreu, caigueren; coneguí, conegueres, conegué, coneguérem, coneguéreu, conegueren; correguí, corregueres, corregué, correguérem, correguéreu, corregueren; cresquí...; entenguí...; escriguí...; moguí...; nasquí...; prenguí...; rebí...; resolguí...; riguí...; seguí...; traguí...; venguí...; dormí, dormires, dormí, dormírem, dormíreu, dormiren; bullí...; consentí...; construí...; constituí...; instruí...

EXERCICI (PERQUÈ, PER QUÈ, PER A QUÈ) [claus}

- No sé per què no vols acabar la carrera.

- Vull anar perquè sí.

- Em podries dir per a què serveix aquest aparell?

- Encara no sé les raons per què se suspengué el concert.

- Vinc perquè em soluciones el problema.

- Aquell és l’ordinador per què he pagat tants diners.

- No entenc el perquè de la teua actitud.

- No volia dir-me per què no m’havia convidat, perquè crec que encara estava enfadat amb mi.

- Per què has elegit aquesta opció? Perquè crec que és la més fàcil.

- Per a què serveix aquesta maleta, si no en tenim la clau?

- No és aquesta la pel·lícula per què ens interessàvem.

- No entenc per què m’odies.

- No hi podré assistir perquè me’n vaig de viatge.

- Els teus germans encara no havien descobert per què s’havien barallat.

- Aniré perquè em torne els diners.

- M’agradaria saber el perquè d’esta broma.

- Agafa’l perquè no caiga.

- Agafa’l perquè si no caurà.

- El camí per què accedires al camp estava tallat.

- Volia telefonar-te perquè volia parlat amb tu.

- Volia telefonar-te perquè em donares l’adreça de la pensió de Barcelona.

- Sempre hi ha un perquè que ho explica tot.

- Digues per què ho vas fer i no et castigaré.

- Ho vaig fer perquè necessitava demostrar-te la situació per què passe.

- La iniciativa per què apostaven no era la millor.

- He demostrat que seria capaç de pressionar-lo perquè accedirà a les exigències.

- Si vols saber el perquè, només has de preguntar-ho.

- Si vols saber per què deia això, només has de preguntar-ho.

- Perquè tot vaja bé, cal que digues per què hem de fer-ho així.

- Això demostra el perquè de tot plegat.




(2a sessió /SETEMBRE'24)

"LES PERÍFRASIS VERBALS"

Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
       
   Perífrasi d’obligació.
-          Personal:    haver + de + inf. (“Has d’arribar abans de migdia”)
caldre + que + subj. (“Cal que faces el treball”)
-          Impersonal (sense subjecte): haver-se +de+inf.  (“S’ha d’emplenar el full”)
   caldre + inf. (“Cal anar amb compte”)
També es pot expressar obligació amb la construcció: És necessari /menester + inf. o + que+subj.
►Cal evitar les construccions del castellà:
*Tindre + que
* Haver-hi  + que + inf.
* Ser precís

      Perífrasi de probabilitat.
Per a expressar la probabilitat s’usa la perífrasi: deure + inf. (“Deuen tenir molt de fred perquè han encés la calefacció”).
És equivalent a un adverbi de probabilitat (potser, segurament, probablement, tal vegada...) + verb en futur (o present o passat): “Potser plourà”. O equivalent a poder +ser+oració de subjuntiu: “Pot ser que isquen molt tard”.
►Cal evitar les construccions incorrectes següents:
-És incorrecte intercalar la preposició de entre el verb deure i l’infinitiu (*Deuen de estar de viatge).
- No és correcte l’ús de la paraula igual com a adverbi de probabilitat (*Igual anem al parc d’excursió): Pot ser que vaja al parc. Potser aniré al parc.
També cal evitar l’ús del futur o l’ús del condicional per a expressar la probabilitat (*Haurà eixit de viatge.  Deu haver eixit de viatge) // (*Arribarien a casa després de mitjanit.  Devien arribar a casa després de mitjanit).

       Perífrasi d’imminència.
Per a expressar la imminència o el futur immediat no podem usar la perífrasi anar + a + inf., sinó que se sol expressar amb les perífrasis estar a punt de + inf. / estar per + inf.
Els viatgers estan a punt d’arribar.
La perífrasi anar + a + inf. es pot usar per a expressar imminència si ens referim a un temps passat (Anava a gitar-me quan vaig escoltar uns colps a la porta).  Si ens referim al futur, la perífrasi  anar + a + inf. és incorrecta; usarem el futur o el present, sovint introduït per l’adv. ara (Ara et portaré un refresc). Tanmateix, la construcció anar + a + inf. és correcta quan el verb anar té el valor de moviment o de desplaçament (Vaig a portar els pastissos perquè els convidats volen tastar-los).


L'ACCENTUACIÓ
Quant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals o obertes.
[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: identifica la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].

Truquets per a accentuar correctament les vocals eo.


Exemples
Excepcions
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes.
menjaré, pretén, després, camió, torró...
terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs...
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes.
crèdit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul...
Verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)
estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec...
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules 
esdrúixoles.
gènere, pèrdua, memòria, València...
fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, esglésiallémena, feréstega...
verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...
Les grafies o representen dos sons diferents:
La representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).
La representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)
Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.
Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):

Casos en què la e és oberta:
1. Davant de síl·labes que duguen una i o una upremi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.
2. Davant de l, l·l,  rr i r: cel, novel·la, serra, verd.
3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.

Casos en què la o és oberta :
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -oaçò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/­olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota). 

LA DIÈRESI
Després de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. 
També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment,  -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes). 


LES GRAFIES
➲ VOCALISME
Vacil·lacions en el vocalisme àton.
  • La interferència del castellà fa que moltes paraules del valencià s’escriguen incorrectament. A continuació, tens una graella amb les paraules més habituals que presenten aquesta interferència.

     

    Han de portar a

    afaitar                

    ambaixada

    avaluar

    arravatar

    assassí

    avaria

    extraversió

    latrina

    maragda

    picaporta

    posa

    rancor

    sanefa

    Sardenya

    triada

    avantatge

     

    Han de portar e

    assemblea

    ametista

    enyorar

    fermesa

    ebenista

    metre

    santedat

    monestir

    següent

    ràfega

    monestir

    efeminat

    Empar

    eruga

    estendard

    javelina

    esternudar

    gelea

    litre

    meravella

    seguretat

    sergent

    vernís

    revenja

    estella

    enginyer

    genet

    tenebres

     

    Han de portar i

    ambigüitat

    antiguitat

    contemporània

    contenidor

    ciment

    declivi

    diabetis

    línia

    eclipsi

    nucli

    mantenidor

    ordinador

    Tunis

    sobirania

    làctia

    penis

     

    Han de portar o

    aixovar

    capítol

    govern

    fonament

    assortir

    cartolina

    avorrir

    complir

    cobrir

    cònsol

    estoig

    escrúpol

    atordir

    bordell

    botifarra

    brúixola

    escàndol

    Borriana

    Bordeus

    colobra

    croada

    durador

    escodrinyar

    gropa

    Hongria

    esdrúixol

    Joan

    joguet

    joventut

    polir

    polsar

    rètol

    estrafolari

    expenedoria

    pèndol

    nodrir

    podrir

    retolador

    rigorós

    romanés

    sofrir

    triomfar

    rossinyol

    sospir

    tamboret

    temorós

    Terol

    tomba

     

    Han de portar u

    muntar

    trofeu

    ateneu

    escull

    bufetada

    fetus

    muntanya

    supèrbia

    butxaca

    focus

    porus

    ritu

    tipus

    turment

    tramuntana

    suportar

    sufocar

    fòrum

    sèrum

    cacau

     

    Per una altra banda, heu de tenir en compte que es poden produir alternances vocàliques en paraules de la mateixa família lèxica, perquè algunes d’aquestes paraules fan els derivats a partir del mot llatí (cultisme).

     

    Mot original

    Pseudoderivat

    Mot original

    Pseudoderivat

    boca

    bucal

    títol

    titular

    capítol

    capitular

    corba

    curvatura, curvilini

    doble

    duplicar

    món

    mundial

    dolç

    dulcificar, edulcorar

    jove

    juvenil

     EXERCICIS1. Completa les paraules següents amb les vocals a, e.

    __mbaixada            disfr__ssar             av__ria                   __mparar

    r__ncor                  s__nefa                  g__lea                    s__rbatana

    am__tista               est__rnudar            m__lenconia           picaport__

    2. Completa les paraules amb les vocals i, o, u.

    contemporàn__a              diabet__s               nucl__                    at__rdir

    ambigü__tat                     rit__                       b__fetada               trofe__

    cal__rós                           b__tlletí                  esc__drinyar           lín__a

    t__rbar                             eclips__                  s__bornar               rig__rós 

  • CLAUS

1. ambaixada    disfressar     avaria           amparar   rancor          sanefa          gelea            sarbatana    ametista       esternudar    malenconia   picaporta

2.contemporània        diabetis        nucli             atordir      ambigüitat              ritu               bufetada       trofeu    calorós                   butlletí         escodrinyar   línia     torbar                     eclipsi           subornar       rigorós


PROVA D’ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES (CLAUS)


1.b / 2.b / 3.a / 4.c / 5.c / 6.a / 7.b / 8.c / 9.c / 10.b
11.c /  12.a  / 13.b  / 14.b  / 15.a  /  16.c  /  17.a  /  18.c  / 19.c  /  20.b
21c, 22c, 23a, 24c, 25a, 26c, 27a, 28a, 29c, 30c.
31b, 32a, 33b, 34c, 35b, 36c, 37a, 38c, 39a, 40c.
41b, 42a, 43c, 44a, 45b, 46c, 47c, 48b, 49a, 50c.
51c, 52b, 53a, 54a, 55a, 56c, 57a, 58a, 59c, 60a.
61b, 62b, 63b, 64c, 65c, 66a, 67b, 68a, 69a, 70b.
71c, 72b, 73b, 74a, 75b, 76a, 77a, 78b, 79c, 80b.
81c, 82c, 83a, 84a, 85b, 86a, 87a, 88c, 89b, 90b.
91a, 92c, 93c, 94b, 95c, 96c, 97a, 98c, 99c, 100c.
101b, 102c, 103b, 104a, 105a, 106b, 107c, 108c, 109a, 110b.
 

APRENEM MÉS

Exercicis de PERÍFRASIS VERBALS.

Exercicis de grafies (vocalisme).

Exercicis d'accentuació i dièresi.

Examen JQCV (maig ’24)

Redacció (200-220). Tria una opció de l’examen de la JQCV.

Redacció (200-220): Carta formal.

Monòleg






(3a sessió / SETEMBRE'24)

ELS PRONOMS FEBLES

Els pronoms febles són elements àtons que funcionen com a clítics verbals, és a dir, s’adjunten davant o darrere del verb i formen una unitat d’entonació amb aquest, com si es tractara d’una única paraula: m’agrada porta’ls. La majoria són personals, tret del neutre ho i dels adverbials en i hi.

 

1a persona

2a persona

3a persona

Neutre

Adverbials

Singular

em

et

es, el, la, li

ho

hi

Plural

ens

us

es, els, les


Els pronoms febles poden presentar quatre formes segons la posició que ocupen respecte al verb:

- La forma reforçada apareix davant de verbs començats per consonant: et porta, ens llig...

- La forma elidida s’utilitza davant de verbs que comencen per vocal: s’esforça, t’agrada...

- La forma plena apareix darrere del verb acabat en consonant o diftongs: esperant-vos, fixeu-vos...

- La forma reduïda s’utilitza darrere de verbs acabats en vocal (sempre que no siga un diftong): agafa’l, porta’ls...

Els pronoms febles precedeixen el verb, excepte quan aquest està en infinitiu, gerundi o imperatiu, que sempre van darrere: en farem, les llig, s’amaga, ho sembla, però portar-lo, deixant-los, feu-ho.

REMARQUES SOBRE ELS PRONOMS FEBLES

· En la parla col·loquial és habitual utilitzar el verb haver-hi juntament amb el pronom en de manera sistemàtica (n’hi ha, n’hi havia...). Aquest pronom només és correcte quan substitueix algun element de l’oració, però no en els altres casos. Per exemple, és incorrecte dir: *No n’hi ha aigua, però és correcte No hi ha aigua o No n’hi ha.

· El plural de li és els i no *lis. Per exemple, Llegirà un conte a tots els xiquets, en fer-ne la substitució pronominal del CI quedarà Els llegirà un conte i no *Lis llegirà un conte.

· El pronom de complement indirecte els té variació de nombre, però no de gènere: oracions com He donat un llibre a Rosa o He explicat el problema a les xiques, passarien a Li he donat un llibre i Els he explicat el problema, no *Les he explicat el problema.

 

LES FUNCIONS DELS PRONOMS FEBLES

Els pronoms febles poden dur a terme les mateixes funcions que els elements a què fan referència.

Complement Directe

Els pronoms el, la, els, les, en i ho poden substituir un complement directe d’acord amb les normes següents:

 

PRONOMS

NORMES D’ÚS

EXEMPLES

el, la, els, les

Substitueixen complements directes determinats.

Portaré els llibres que m’has demanat. Els portaré

en

Fa referència a un element incomptable o indeterminat (sense article determinat davant o acompanyat d’un quantificador)

Ens recomanà una pel·lícula: Ens en recomanà una.

ho

És el pronom neutre que substitueix un pronom neutre (açò, això, allò) o una oració subordinada substantiva (introduïda per que, el que, si...).

Vols que fem un viatge a Londres? Sí, ho vull.

 

Pronom en + adjectiu

Quan un substantiu va acompanyat d’un adjectiu i el substituïm pel pronom en, l’adjectiu ha d’anar precedit per la preposició de. Ex.: Mireia duia unes ulleres roges: Mireia en duia unes de roges.

Concordança del pronom feble i el participi

Quan substituïm un CD determinat per un pronom feble, en cas que hi haja un temps verbal compost, el participi ha de concordar en gènere i nombre amb el pronom feble.

EXERCICIS

1. Respon les preguntes fent concordar el pronom feble amb el participi com en l’exemple.

Ja has endreçat l’habitació? Sí, ja l’he endreçada.   

a)     Ha trobat les arracades?

b)     Heu tret les entrades?

c)     Heu conegut la nova professora?

d)    Heu comprat les pizzes?

e)    Has aconseguit la beca?

 

Definit. Pot portar: - article definite - demostratiu - possessiu - nom propi

EL, LA, ELS, LES

Has portat les verdures? > Les has portades?

Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida.

Vaig vore el teu germà > El vaig vore.

Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.

Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res.

EN

Has portat verdures? > N’has portat?

Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.

 

Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò.

HO

Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir.

Volia allò > Ho volia.

Sabia el que passaria > Ho sabia.

 

Complement Indirecte

1a persona singular: EM

1a persona plural: ENS

2a persona singular: ET

2a persona plural: US

3a persona singular: LI

No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat.

3a persona plural: ELS (masculí i femení)

Substitució pronominal del complement indirecte

1.     Els pronoms febles li, els (‘ls, -los) fan la funció de complement indirecte i no tenen distinció de gènere, és a dir, s’utilitzen tant per a un referent masculí com per a un referent femení. Ex.: A Robert / Rosa, li demanaré els apuntsAls meus germans / a les meues germanes, vull donar-los un regal.

2.     La forma *lis és absolutament incorrecta.

3.     El pronom se només pot fer la funció de complement indirecte si té un valor reflexiu: Ell es cordava les sabatesEll se les cordava. Però quan el complement indirecte és una persona diferent del subjecte que realitza l’acció, sempre hem de fer servir el pronom liEll li corda les sabates, al fill.


ELS PRONOMS FEBLES (II): CC, CRV I PREDICATIU

 

EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL

Els complements circumstancials indiquen les circumstàncies en què es produeix l’acció del verb. Aquestes circumstàncies poden ser de temps, de lloc, de manera, d’instrument, de finalitat...

Van arribar amb retard (CC de temps)

Van treballar de valent (CC de manera)

Van estiuejar a la platja (CC de lloc)

Van  vindre amb cotxe (CC d’instrument)

 

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS

Com a norma general, els complements circumstancials són substituïts pel pronom hi, llevat d’un únic cas: si el complement és introduït per la preposició DE, és substituït per en (n’ / ‘n / -ne).

Demà tornaran al poble → Demà hi tornaran

He dut el cotxe al garatge →  Hi he dut el cotxe

He tret el cotxe del garatge →  N’he tret el cotxe

Cal tenir en compte, però, que el CC de manera és substituït sempre pel pronom hi (-hi) i el podreu localitzar preguntant-vos com es fa l’acció.

Pau treballava de valent →  Pere hi treballava.

Marc, camina de pressa, per favor! →  Marc, camina-hi, per favor

 

 

EL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL

Hi ha certs verbs que exigeixen (regeixen) la presència de complements introduïts per una preposició determinada. Per això, aquests complements s’anomenen preposicionals o de règim verbal. Ex.:

La teua cosina s’ha acostumat al soroll del trànsit. (La teua cosina s’hi ha acostumat).

Estic d’acord amb la vostra proposta. (Hi estic d’acord).

Contribuirem a l’eliminació dels residus tòxics. (Hi contribuirem).

 

Ací teniu alguns dels verbs que admeten aquest complement:

Complement amb A

Complement amb EN

Complement amb DE

Complement amb AMB

accedir, contribuir, excitar, procedir, renunciar, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se, dedicar-se...

pensar, tardar, vacil·lar, afanyar-se, complaure’s, entossudir-se, exercitar-se, delitar-se, interessar-se, confiar...

aprendre, parlar, saber, recordar-se, oblidar-se, riure’s, adonar-se, burlar-se, abstenir-se, queixar-se...

avenir-se, fer-se, estar d’acord, amenaçar...

 

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL

Per a substituir un complement de règim verbal tenim dos pronoms: en, hi.

 Usem en (n’ / ‘n / -ne) quan la preposició és de. Ex.: No es recorda de res. No se’n recordaParlava de tot un poc. En parlava.

 Usem hi per a totes les altres preposicions. Ex.: Renunciaré al càrrec. Hi renunciaréPensa en això que et vaig dir. Pensa-hi.

 

Quan substituïm una proposició introduïda per la conjunció que davant de la qual la preposició s’ha  omés, es fa la substitució tenint en compte la preposició implícita. Exemples:

No t’oblides del viatge. = No te n’oblides.

No t’oblides que tens un viatge = No te n’oblides.

També, cal recordar que les proposicions substantives d'infinitiu només poden anar introduïdes per les preposicions a o de. Per tant, si el verb regeix una preposició diferent (en, amb), cal substituir-la per una d’aquestes, però haurem de tenir en compte la preposició original quan fem la substitució pronominal. Exemple:

Confiava en la seua innocència.  Hi confiava.

Confiava de ser innocent. Hi confiava.

 

EL COMPLEMENT PREDICATIU

És semblant al CCM, però en aquest cas modifica dos elements de l’oració, ja que el predicatiu complementa alhora el verb i el subjecte de la frase, o bé el verb i el complement directe. Si és un adjectiu, aquest complement concorda amb el subjecte o amb el complement directe en gènere i nombre:
   Rosa passejava amoïnada. → el predicatiu concorda amb el subjecte
   Els alumnes troben la lliçó complicada. → el predicatiu concorda amb el complement directe
.

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL PREDICATIU

Els verbs predicatius tornar-se, trobar-se, arribar, resultar, fer-se... substitueixen el complement pel pronom HI

Vingué molt cansada? –Hi vingué.

Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa.

Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.

Alguns verbs que poden dur complement predicatiu són:

 

Verbs amb complement predicatiu i exemples

Tornar-se

El vi s’ha tornat agre.

Fer-se

Aquella poma s’ha fet malbé.

Quedar-se

Robert es va quedar esblaiat en saber la notícia.

Romandre

Els alumnes romanien drets al passadís.

Trobar-se

Mireia es trobava il·lusionada.

Presentar-se

La reunió s’havia presentat animada.

Anar

El xiquet sempre va brut.

Resultar

El partit va resultar interessant

Trobar

Anna trobava la seua amiga esgotada.

Arribar

Els corredors arribaran exhausts a la meta.

Considerar

El jurat considerà la novel·la meravellosa.

Aparéixer

El gos va aparèixer esprimatxat.

 

Però, amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar, el complement predicatiu se substitueix pel pronom EN 
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet

Em diuen Jordi. A tu també te’n diuen? 

ATRIBUT

Si és definit EL, LA ELS, LES

Pere és el metge del poble > Pere l’és.

Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO

Pere és metge > Pere ho és.

Pere és el metge del poble > Pere ho és

Per a donar èmfasi (partitiu) EN

Mira que n’ets, de llest!

Si n’estic, de farta! 



APRENEM MÉS

⇒ TEORIA I PRÀCTICA DE PRONOMS FEBLES

 EXAMEN JQCV (JUNY'19)

 TEST AUTOCORRECTIU (PROVA 3)

 REDACCIÓ

 EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES



(1a sessió /JULIOL'24)

LA FLEXIÓ VERBAL

Aquesta setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu i subjuntiu. Quant a la 1a conjugació, cal tenir en compte que tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre). 

[Recordeu: un verb és regular  si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].

Hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret els verbs velaritzats (I): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer,   -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir dur.  Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats: 


1) Fan la 1a persona de singular del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).

Hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II)nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté  (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).

Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...


LES GRAFIES
➲ VOCALISME
Vacil·lacions en el vocalisme àton.
  • La interferència del castellà fa que moltes paraules del valencià s’escriguen incorrectament. A continuació, tens una graella amb les paraules més habituals que presenten aquesta interferència.

     

    Han de portar a

    afaitar                

    ambaixada

    avaluar

    arravatar

    assassí

    avaria

    extraversió

    latrina

    maragda

    picaporta

    posa

    rancor

    sanefa

    Sardenya

    triada

    avantatge

     

    Han de portar e

    assemblea

    ametista

    enyorar

    fermesa

    ebenista

    metre

    santedat

    monestir

    següent

    ràfega

    monestir

    efeminat

    Empar

    eruga

    estendard

    javelina

    esternudar

    gelea

    litre

    meravella

    seguretat

    sergent

    vernís

    revenja

    estella

    enginyer

    genet

    tenebres

     

    Han de portar i

    ambigüitat

    antiguitat

    contemporània

    contenidor

    ciment

    declivi

    diabetis

    línia

    eclipsi

    nucli

    mantenidor

    ordinador

    Tunis

    sobirania

    làctia

    penis

     

    Han de portar o

    aixovar

    capítol

    govern

    fonament

    assortir

    cartolina

    avorrir

    complir

    cobrir

    cònsol

    estoig

    escrúpol

    atordir

    bordell

    botifarra

    brúixola

    escàndol

    Borriana

    Bordeus

    colobra

    croada

    durador

    escodrinyar

    gropa

    Hongria

    esdrúixol

    Joan

    joguet

    joventut

    polir

    polsar

    rètol

    estrafolari

    expenedoria

    pèndol

    nodrir

    podrir

    retolador

    rigorós

    romanés

    sofrir

    triomfar

    rossinyol

    sospir

    tamboret

    temorós

    Terol

    tomba

     

    Han de portar u

    muntar

    trofeu

    ateneu

    escull

    bufetada

    fetus

    muntanya

    supèrbia

    butxaca

    focus

    porus

    ritu

    tipus

    turment

    tramuntana

    suportar

    sufocar

    fòrum

    sèrum

    cacau

     

    Per una altra banda, heu de tenir en compte que es poden produir alternances vocàliques en paraules de la mateixa família lèxica, perquè algunes d’aquestes paraules fan els derivats a partir del mot llatí (cultisme).

     

    Mot original

    Pseudoderivat

    Mot original

    Pseudoderivat

    boca

    bucal

    títol

    titular

    capítol

    capitular

    corba

    curvatura, curvilini

    doble

    duplicar

    món

    mundial

    dolç

    dulcificar, edulcorar

    jove

    juvenil

     EXERCICIS1. Completa les paraules següents amb les vocals a, e.

    __mbaixada            disfr__ssar             av__ria                   __mparar

    r__ncor                  s__nefa                  g__lea                    s__rbatana

    am__tista               est__rnudar            m__lenconia           picaport__

    2. Completa les paraules amb les vocals i, o, u.

    contemporàn__a              diabet__s               nucl__                    at__rdir

    ambigü__tat                     rit__                       b__fetada               trofe__

    cal__rós                           b__tlletí                  esc__drinyar           lín__a

    t__rbar                             eclips__                  s__bornar               rig__rós 

  • CLAUS

1. ambaixada    disfressar     avaria           amparar   rancor          sanefa          gelea            sarbatana    ametista       esternudar    malenconia   picaporta

2.contemporània        diabetis        nucli             atordir      ambigüitat              ritu               bufetada       trofeu    calorós                   butlletí         escodrinyar   línia     torbar                     eclipsi           subornar       rigorós


APRENEM MÉS

⇒ Examen de CIEACOVA (GENER '24).

Exercicis de grafies (vocalisme).

Examen JQCV (maig ’24)

Examen (4) tipus test autocorrectiu.

Redacció (200-220). Tria una opció de l’examen de la JQCV.

Exercicis de verbs (dossier 2)

Monòleg

Dossier exercicis de repàs.

OSOLUCIONS FULLS DE VERBS


1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.

1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.
 
 

DOSSIER 2: PRÀCTIQUES DE VERBS (CLAUS)

PRESENT D’IND. 1a conj.
1c. menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen/ jugue, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen / alce, alces, alça, alcem, alceu, alcen / tanque, tanques, tanca, tanquem, tanqueu, tanquen / neteja, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen ...
2. assagen, fumes, deixeu, juguem, penge, penges, escalfa, donen, avanceu, abrigue.
PRESENT D’IND. 2a conj.
4. promets, saps, combat, sabem, perdeu, podem, debaten, admet, caps, concebem, rep, rebeu, romps.
PRESENT D’IND. 3a conj.
6b. assisteixen/assistixen, s’avorreix, avorriu, discutisc, obriu, dirigeix, em vestisc, sent, compartim, diverteixes, frigen (fregeixen), condueixen (conduïxen), conduïm, agraïsc, estableix, tiny (tenyeix).
7. entenguí, entenguera, córrec, córrega, correguera, resolguí, resolguera, confonc, confonga, confonguera, tinguí, tinguera, vinc, vinga.
8. PRESENT D’IND. Prenc, prencs, pren, prenem, preneu, prenen; molc, mols, mol, molem, moleu, molen; duc, dus, du, duem, dueu, duen; dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.
PERFET SIMPLE. Prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguí, molgueres, molgué, molguérem, molguéreu, molgueren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren.
PRESENT DE SUBJ. Prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen; molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen; duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen; diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen.
IMPERFET DE SUBJ. Prenguera, prengueres, prenguera, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguera, molgueres, molguera, molguérem, molguéreu, molgueren; duguera, dugueres, duguera, duguérem, duguéreu, dugueren; diguera, digueres, digurera, diguérem, diguéreu, digueren.
9. vingueres, suspenguérem, encenguem, ofengues, dissolguera, venga, atenguéreu, estenguí, tinga, absolga.
10. PRESENT IND. clous, cloeu, clouen; moc, mous, mou, movem, moveu, mouen; trac, traus, trau, traem, traeu, trauen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; dec, deus, deu, devem, deveu, deuen; ric, rius, riu, riem, rieu, riuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.
PERFET SIMPLE. Cloguí, clogueres, clogué, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren; traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
PRESENT SUBJ. Cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen; moga, mogues, moga, moguem, mogueu, moguen; traga, tragues, traga, traguem, tragueu, traguen; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; riga, rigues, riga, riguem, rigueu, riguen; escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen.
IMPERFET SUBJ. Cloguera, clogueres, cloguera, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguera, mogueres, moguera, moguérem, moguéreu, mogueren; traguera, tragueres, traguera, traguérem, traguéreu, tragueren; beguera; deguera, degueres, deguera, deguérem, deguéreu, degueren; riguera, rigueres, riguera, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguera, escrigueres, escriguera, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.

11. ric, begues, mogueu, escriguéreu, riguen, dorma, perdes, congloguera, traga, mogueu.
12. castigues, busqueu, equivoqueu, expliques, jutgeu, mareja, alce, mengeu, viatja.
13. dius, duem, clouen, cauen, rieu, trac, seieu, bevem, deveu, escric, visc.
14. veig, pogueres, vull, caic, sóc, són, és, ets.
15. ofereixen, concedeix, vesteixen, reuneix, moren, concedeixen, vesteixen, reuneixen, munyen.
16. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten; escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen; llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen (llegisc, llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegeixen); frig, friges, frig, fregim fregiu, frigen; vist, vists, vist, vestim, vestiu, visten; riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen.
19. cusen, llig (llegisc), fregiu, surts, vesteix (vist), riny, escupen (escopeixen), culls, lliges (llegeixes).




(2a sessió /JULIOL'24)

Aquesta setmana hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts). 

La formació de l’imperatiu és bastant regular, ja que es construeix amb formes del present d’indicatiu i del present de subjuntiu. La segona persona del singular coincideix amb la tercera del present d’indicatiu, i la segona del plural coincideix amb la segona del plural del present d’indicatiu. En canvi, la tercera persona del singular i del plural, així com la primera de plural es formen a partir del present de subjuntiu.

 

PRESENT D’INDICATIU

IMPERATIU

PRESENT DE SUBJUNTIU

jo córrec

-----------

jo córrega


tu corres

corre

tu córregues

ell/ella corre    

córrega

ell/ella córrega


nosaltres correm


correguem

nosaltres correguem

vosaltres correu 

correu

vosaltres corregueu

ells/elles corren

córreguen

ells/elles córreguen

 REMARQUES

1.   1. Per a les segones persones, de singular i plural, s’empren formes del present d’indicatiu. Per a la resta de persones es fa servir el present de subjuntiu.

2.  2 En el tractament de vostè emprem la tercera persona, motiu pel qual emprem el present de subjuntiu.

3.   3.   Els verbs següents només presenten una forma irregular en la segona persona de singular:

fer → fes                 dur → dus             venir → vine           anar → ves

 4.   Alguns verbs irregulars formen tot l’imperatiu a partir del present de subjuntiu: poder, voler, ser, veure...

Pel que fa al lèxic, ens centrarem en dos blocs: els barbarismes i els doblets lingüístics (vegeu la pestanya “LÈXIC” del blog). Per últim, aquesta setmana cal practicar l’expressió escrita amb els textos argumentatius (vegeu pestanya “TEXTOS” del blog).

Quant als verbs de la 3a conjugació (-ir), podem distingir dos models de conjugació: la pura i la incoativa. En el cas dels verbs purs, podem distingir-ne un grup de verbs regulars: DORMIR, SENTIR, FUGIR, MUNYIR, BULLIR, GRUNYIR, CRUIXIR, PUDIR, MORIR... I un altre d’irregulars: OBRIR i OMPLIR (velaritzats) i COLLIR, TOSSIR, COSIR i SORTIR (amb canvis vocàlics en l’arrel: o>u).

La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.

Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...


LES GRAFIES

Les consonants oclusives

A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents:
1. En posició final de paraula després de vocal o diftong tònics s’escriu l’oclusiva sorda corresponent, sense tenir en compte altres paraules derivades:
P >  sap, concep, cap, llop, rep, etc. Malgrat: saber, concebre, cabota, lloba, etc.
T > pot, prat, buit, salut, nebot, paret, etc. Malgrat: poder, prada, saludat, neboda, aparedar.
 > amic, bec, dic, afalac, plec, poruc, feixuc, etc. Malgrat: amiga, bega, diga, afalagar, poruga...
Algunes excepcions (bàsicament cultismes i estrangerismes) són: Carib, snob, Jacob, adob, cub, club, tub...; fred, sud, quid, almud, fluid, Alfred, David, Bagdad i paraules femenines acabades en –itud, -etud (quietud, multitud...); pedagog, estrateg, mag...
2. A final de paraula després de vocal àtona o de consonant escriurem la mateixa grafia que apareix en els derivats o mots de la mateixa família lèxica:
P > serp (serpent), llamp (llampec), pòlip (polipós)...
àrab (Aràbia), tomb (tombar), verb (verbal)...
T > sort (sortejar), fart (fartó), esvelt (esveltesa)...
D > ràpid (rapidesa), sord (sordesa)...
clàssic (clàssica), marc (emmarcar)...
càstig (castigar), fang (fangós), llarg (llarga).
EXCEPCIONS:
-        La 1a persona del present d’indicatiu és amb –caprenc, estenc, tinc, fonc, etc.
-       Una sèrie de paraules: ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, ròssec,...
Recordem que tots els gerundis acaben en –tanant, perdent, tenint... I hi ha també adjectius i substantius acabats en –and, -end, que coincideixen amb el castellà: sumand, minuend, nefand, dividend, reverend, etc.
3. En posició final de síl·laba, a l’inici o enmig de paraula, convé tenir presents els aplecs següents:
P
Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt-
capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte
B
Inicial i medial en: ab-, ob-, sub-
absent, objecte, obscur, subjecte
T
Inicial en: atz-, atl-, atm-
atzar, atzavara, atles, atmosfèric
D
Inicial en : ad-
addicció, adduir
C
Inicial i medial davant: c, s, t, z
accepció, succés, delicte, èczema
G
Inicial i medial davant: d, g, m, n
amígdala, sagnar, suggestió, augment

ACTIVITAT
1. Col·loca la consonant oclusiva corresponent:
llo_
fre_
pare_
afala­_
aba_
joventu_
estóma_
ràpi_
fàsti_
quietu_
demago_
heral_
actitu_
su_
aràbi_
poru_
se_
partíci_
càsti_
esno_
ver_
manya_
fon_
àne_
poli_
estrate_
pedago_
salu_
espàrre_
càrre_


L’oposició oclusiva / fricativa (b/v)
En moltes llengües romàniques (francés, italià, etc.) es produeix l’oposició entre el fonema /b/ (bilabial oclusiu sonor) i el fonema /v/ (labiodental fricatiu sonor). Aquesta distinció, encara ben viva en gran part del domini lingüístic català, permet distingir en la pronúncia paraules com bellesa/vellesa, bena/vena, beure/veure, baca/vaca, botar/votar... Però, sovint es produeix la confusió entre la grafia b i la grafia v, sobretot en els parlars que han perdut la distinció fonètica entre tots dos fonemes.

Cal tenir en compte, però, que de vegades hi ha pseudoderivats, que no provenen d’una paraula patrimonial, sinó directament del llatí (cultismes): avortar (abortivitat), berruga (verrucària), calb (calvície), cervell (cerebral), corba (curvatura), deure (dèbit), moure (mòbil), sa vi (saberut)...
Paraules amb b: acabar, arribar, baró, basc, bena, berruga, biga, Biscaia, bolcar, bufeta, calb, corb, mòbil, oblidar, rebentar, rebolcar, riba, saba, trobador, etc.
Paraules amb v: advocat, alcova, almívar, aprovar, avall, avet avorrir, avortar, canvi, cavall, covard, esvelt, gavardina, govern, gravar, haver, pavelló, provar, savi, taverna, travar, trèvol, vernís, voltor, etc.

ACTIVITATS
2. Col·loca les grafies corresponents de les consonants bilabials, dentals o velars:

o_blidar
tram_ia
can_iar
a_anç
xo_
cor_a
du_te
su_il
pessi_
tràfe_
casca_ell
tro_ador
almí_ar
ca_aller
ro_ell
a_ecte
_iga
escara_at
màne_
ga_ardina
llampe_
gra_ar
espa_ilar
em_enar
a_orrir
trè_ol
parlà_eu
ja_elina
_edell
_oltor
Córdo_a
ra_al
_ernissar
sa_ó
pròle_
su_
tal_
mo_ilitat
lla_i
pa_elló
ta_erna
càsti_
a_anç
re_
co_ard
pro_ador
o_scur
si_ella

3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
- Aquell su_jecte vivia a_stret en o_scures su_tileses.
- Esta_a a_orrit de tantes pro_es de gra_ació.
- Aca_a d’arri_ar l’ad_ocat amb un aire desim_olt.
- Ca_ficat com estaves, has tingut un la_sus i ho has ca_girat tot.
- L’à_ia passeja_a amunt i a_all tota can_iada, per les anè_dotes que ha_ia sentit.
- No co_sa_a el sentit de les seues conje_tures.
- Ma_dalena s’ac_elerava quan Lluís li gra_a_en programes su_erents.
- Tre_alla_a en un assum_te esplèndi_ que l’ha_ia ca_tivat de so_te.
- Evitar la corru_ció del llenguatge és una tasca ca_dal per als escriptors.

L'ACCENTUACIÓ
Quant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals o obertes.
[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: identifica la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].

Truquets per a accentuar correctament les vocals eo.


Exemples
Excepcions
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes.
menjaré, pretén, després, camió, torró...
terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs...
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes.
crèdit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul...
Verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)
estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec...
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules 
esdrúixoles.
gènere, pèrdua, memòria, València...
fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, esglésiallémena, feréstega...
verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...
Les grafies o representen dos sons diferents:
La representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).
La representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)
Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.
Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):

Casos en què la e és oberta:
1. Davant de síl·labes que duguen una i o una upremi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.
2. Davant de l, l·l,  rr i r: cel, novel·la, serra, verd.
3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.

Casos en què la o és oberta :
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -oaçò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/­olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota). 

Després de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. 
També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment,  -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes). 


APRENEM MÉS

⇒ Examen de CIEACOVA (JUNY ’23).

Exercicis de grafies (vocalisme, oclusives i grafies fricatives alveolars).

⇒ Examen de la CIEACOVA (gener ’20 i juny ‘18).

 REDACCIÓ.

⇒ Exercicis de pronoms relatius (fotocòpies).

⇒ Prova 2 / prova 10 (autocorrectives).

Repàs i pràctica de grafies: 


(3a sessió /JULIOL'24)


LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB

Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).

Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat (*Andreu va vindre a la festa, posant-se a ballar frenèticament. Andreu va vindre a la festa i es va posar a ballar frenèticament.); el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).

Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.

REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...

"LES PERÍFRASIS VERBALS"

Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
       
   Perífrasi d’obligació.
-          Personal:    haver + de + inf. (“Has d’arribar abans de migdia”)
caldre + que + subj. (“Cal que faces el treball”)
-          Impersonal (sense subjecte): haver-se +de+inf.  (“S’ha d’emplenar el full”)
   caldre + inf. (“Cal anar amb compte”)
També es pot expressar obligació amb la construcció: És necessari /menester + inf. o + que+subj.
►Cal evitar les construccions del castellà:
*Tindre + que
* Haver-hi  + que + inf.
* Ser precís

      Perífrasi de probabilitat.
Per a expressar la probabilitat s’usa la perífrasi: deure + inf. (“Deuen tenir molt de fred perquè han encés la calefacció”).
És equivalent a un adverbi de probabilitat (potser, segurament, probablement, tal vegada...) + verb en futur (o present o passat): “Potser plourà”. O equivalent a poder +ser+oració de subjuntiu: “Pot ser que isquen molt tard”.
►Cal evitar les construccions incorrectes següents:
-És incorrecte intercalar la preposició de entre el verb deure i l’infinitiu (*Deuen de estar de viatge).
- No és correcte l’ús de la paraula igual com a adverbi de probabilitat (*Igual anem al parc d’excursió): Pot ser que vaja al parc. Potser aniré al parc.
També cal evitar l’ús del futur o l’ús del condicional per a expressar la probabilitat (*Haurà eixit de viatge.  Deu haver eixit de viatge) // (*Arribarien a casa després de mitjanit.  Devien arribar a casa després de mitjanit).

       Perífrasi d’imminència.
Per a expressar la imminència o el futur immediat no podem usar la perífrasi anar + a + inf., sinó que se sol expressar amb les perífrasis estar a punt de + inf. / estar per + inf.
Els viatgers estan a punt d’arribar.
La perífrasi anar + a + inf. es pot usar per a expressar imminència si ens referim a un temps passat (Anava a gitar-me quan vaig escoltar uns colps a la porta).  Si ens referim al futur, la perífrasi  anar + a + inf. és incorrecta; usarem el futur o el present, sovint introduït per l’adv. ara (Ara et portaré un refresc). Tanmateix, la construcció anar + a + inf. és correcta quan el verb anar té el valor de moviment o de desplaçament (Vaig a portar els pastissos perquè els convidats volen tastar-los).

➲ Ortografia: la essa sorda i la essa sonora.
En la nostra llengua poden correspondre a la grafia s dos sons diferents, un de sord, equivalent a la pronúncia castellana de /s/, i un altre de sonor, també existent en altres llengües europees com el francés o el portugués. D’aquesta manera, podem veure com no es pronuncia igual la s en les paraules casa i sonar.
El so sord  /s/
Aquest so, equivalent a la pronúncia castellana de /s/, pot ser representat en la nostra llengua mitjançant diverses grafies, segons veus en el quadre següent:
engua mitjançant diverses grafies, segons veus en el quadre següent:
A principi de paraula
C + e, i  (ceba, cigró)
Ç: mai a principi de paraula
S (sivella, sord)
Entre consonant i vocal i viceversa
C + e, i  (comencen, narcís)
Ç a, o, u  (començar, cançó)
S (dansa, molsa)
Entre vocals
C + e, i  (races, edició)
Ç + a, o, u  (puça, caçador)
(Només en alguns casos de prefixació i sufixació: asimètric, antesala, homosexual...)
SS (tassa, passota)
A final de paraula
Ç (feliç, capaç)
S (pastís, esbós)

El so sonor /z/
Aquest so, a diferència de /s/, no existeix en castellà. Podem reconéixer-lo en les paraules que el contenen per la forma en què l’escrivim:
A principi de paraula

Z
(zenit, zona, zebra, zoomorf…)
Entre consonant i vocal i viceversa
(pinzell, colze, Alzira…)
Excepció: derivats de dins (endinsar), fons (enfonsar) i trans (transistor)
Entre vocals
S (casa, posar, andalusos, brisa)
Excepcions: mots d’origen grec com amazona, trapezi, topazi, esquizofrènic, nazista i en paraules derivades de zoo- (paleozoic, protozou, espermatozoide)

L’APÒSTROF I LA CONTRACCIÓ

Els articles el la i la preposició de s’apostrofen davant de vocal o h, en situacions determinades.

el de
Com a regla general, s’apostrofen davant de les paraules que comencen per
vocal o h:
l’avil’inventl’hivernd’elld’hora
No s’apostrofen:
• Davant de números o xifres romanes. Excepte si cal apostrofar-se en
cas de pronunciar-les: el dotzeel XX, però l’11l’1 d’abril.
• Davant d’una consonàntica: el iodeel iaioel iogurt.
• Davant d’una aspirada, en paraules procedents d’altres llengües.
Però si la paraula està adaptada i té entrada al diccionari, de manera
que la no es pronuncia aspirada, sinó muda, aleshores sí que cal
apostrofar: el hall, el hackerel barri de Harlem, però l’handbold’hoquei,
l’hàmster.
• No apostrofem una preposició davant d’una paraula que introdueix
una explicació gramatical: El significat de abans és ‘amb anterioritat’.

la
Com a regla general, l’article la s’apostrofa davant d’una paraula femenina
que comença per vocal o h. Si comença per àtona, precedida o no de h,
no es pot apostrofar: l’illal’unglal’urnala immensitatla universitatla il·lusió.
No s’apostrofa:
• Davant d’una paraula que comença per consonàntica: la hienala iarda,
la ionosfera.
• Davant dels mots una (referit a l’hora del dia), ira hostla unala irala host.
• Davant de paraules que comencen pel sufix a- quan significa ‘el contrari
de’, a fi d’evitar confusions: la anormalitatla asexualitatla asimetria,
la asincronia.
• Davant del nom de lletres: la efala emala ela
• Davant de sigles que comencen per si són àtones: la UEFA, la UGT.
• Davant de paraules femenines que comencen per líquida.

en na
S’apostrofen seguint la regla general:
en Francescn’Andreun’Úrsulana Il·luminada

Remarques
• Les abreviatures segueixen les regles generals de l’apostrofació: l’apartat
46001l’apt. 46001.
• En sigles i acrònims s’apostrofa si comencen per vocal o es pronuncien començades
per vocal: l’ONGl’IVAl’FBIl’NBAla RAIla BBC.
• Apostrofem o no les paraules masculines que comencen per líquida. Si
són femenines no apostrofem: el speaker l’speaker, però la speakerla
schola cantorum.
• Apostrofem ella de davant de cometes o diferents tipus de lletra: El va
titlar d’«intel·ligent», He llegit la continuació d’Els jocs de la fam.

Recorda:
Quan hem de fer una contracció?
Les formes de l’article el els es poden unir a les preposicions adeper i
ca (abreviatura de casa), si la paraula següent comença per consonant:
Vaig al concert Vaig a l’hort
Camine pel camp Passege per l’arena
Sóc del Llevant Sóc de l’Elx
Vinc de cal metge Passaré per ca l’electricista
el al a els als
de el del de els dels
per el pel per els pels
ca el cal ca els cals


Quan no hem de fer una contracció?

Amb publicacions de premsa, empreses, citacions:
Estic subscrit a El Temps.
És conductor d’El Llamp.
L’espectacle va anar a càrrec d’Els Comediants.

Recorda:
• Davant de topònims, escrivim l’article en minúscula i apostrofem segons
la regla general: la comarca de l’Alcalaténla zona de l’Alguenyala
ciutat de l’Havana.
Excepte amb topònims no adaptats al valencià: Han viatjat a El PasoNo
van voler anar a El Valle de los Caídos.
• Si el topònim és valencià o està adaptat, fem la contracció: la comarca
dels Portspel Campelloal Caire.
• Si el topònim no està adaptat, s’apostrofa, però no es fa la contracció:
el monestir d’El Escorial.
• Davant dels anys, és recomanable posar article: Va nàixer el 1976.
• Davant dels dies de la setmana, posem article, excepte si fa referència
a un dia immediatament anterior o posterior al dia en què parlem i no
va precedit de passat pròximDijous torne de Castelló, però El dijous 15
de març torne de Castelló.
• Davant d’infinitius no s’ha de posar article (fumar mata), excepte que
estiguen substantivats (el berenarl’esmorzarel dinarel sopar).

L'apòstrof i la contracció. Remarques

A banda de les normes generals d’apostrofació, cal tenir en compte:

a. No s’apostrofen els articles el i la i la preposició de davant de paraules començades per vocal utilitzades amb caràcter metalingüístic:

            el participi de establir
            el plural de home

b. S’apostrofa davant de citacions escrites entre cometes, de títols i d’exemples:
           
va qualificar el fet d’“inaudit”                             el director de l’Hola
            el verb lliurar en el sentit d’‘entregar’                l’últim número d’El Punt

c. S’apostrofa davant de números o abreviatures en aquells casos en què, al pronunciar-los, comencen per un so vocàlic:

            l’1 de setembre          l’ap. 4 de l’art. 12        l’Hble. Conseller de Salut
l’XI Congrés de Farmacologia    un premi d’11 milions d’euros      

d. Davant de les sigles que es lligen com una paraula, apliquem les regles generals d’apostrofació:

la UNESCO    la UEFA       l’IVA         l’IBI

e. Davant de les sigles que es lletregen, apostrofem sempre que comence per un so vocàlic. Cal tindre en compte que es considera que en este tipus de sigles la síl·laba tònica és l'última i són, per tant, agudes. Així doncs, no apostrofarem  les paraules femenines que comencen per i/u àtones, seguint la regla general. A més, en estes sigles femenines la i/u  representarien la inicial d’una paraula en què la i/u és àtona (i, per tant, tampoc s’apostrofaria):

 l’AVL             l’ONG            l’FM                l’LSD
la UMH  (U= universitat la universitat)                    la ILP (la iniciativa)  
la UGT (U= unió, la unió)                                         la UE (la unió)
la IBM          la ITV

f. Davant de préstecs no adaptats començats per s seguida de consonant pot no apostrofar-se, considerant la s líquida com una consonant. Això no obstant, també és acceptable apostrofar exclussivament l’article el, considerant que, en este cas concret, la pronunciació habitual introdueix davant de la s una vocal eufònica (que resulta innecessària, però, en el cas de l’article la i la preposició de):
            el speaker     o         l’speaker
            la schola cantorum
            una sessió de striptease

g. S'apostrofa sempre, d'acord amb la norma general, en el cas dels nostres topònims (l’Alcoià, l’Alcúdia, l’Alguenya, l’Alt Empordà, l’Alguer, etc. )o de topònims estrangers adaptats al català. En canvi, l'article masculí dels topònims estrangers no adaptats s'escriu amb majúscula inicial, en la seua forma original i no es contrau(Los Angeles, El Escorial, Las Vegas, El Álamo, El Salvador, El Paso, El Puerto de Santa María, El Bierzo, La Alcarria, etc.)

h. No hem de fer la contracció quan l’article forma part del títol d’una obra o del nom d’una entitat:
Ve d’El Corte Inglés.
Una obra d'Els Joglars.


L'apostrofació davant de les sigles i els acrònims

1. Pronunciació sil·làbica
Davant dels acrònims i les sigles que es pronuncien com a mots, s’apostrofen els
articles el i la, i la preposició de, d’acord amb les regles generals d’apostrofació.

 l’INCANOP (masculí)
 el PIB
 l’ONU (femení)
 l’UCI (femení)
 la IATA
 la UOC
 la UFEC
 la NASA
 d’USO
 de RENFE

2. Pronunciació lletrejada
En el cas de les sigles que es llegeixen lletra a lletra, es considera la forma que tenen en pronunciar-les, tenint en compte que l’accent recau sobre la vocal tònica corresponent a la pronunciació de la darrera lletra. A partir d’això, se segueixen les regles generals d’apostrofació.

Davant d’una sigla que comença amb vocal, l’article el i la preposició de s’apostrofen sempre, però l’article la no s’apostrofa si la vocal inicial és i o u.
 l’IPC l’i-pe-ce
 l’OAP l’o-a-pe
 la IBM la i-be-ema
 la UPC la u-pe-ce
 d’ADN d’a-de-ena
 d’UGT d’u-ge-te

Si la lletra inicial és una consonant, els articles el i la, i la preposició de, només
s’apostrofen quan el nom d’aquesta consonant comença amb vocal.
 el PP
 la CEE
 de DDT
 l’FMI
 l’NBA
 d’FM


➜ LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)

Ex. 21) 1a, 2c, 3a, 4b, 5b, 6c.

Ex. 22) duent, escrivint, rebent, plovent, devent, rient, movent, creient/creent, eixint, apareixent.

Ex. 23) removent, I van desconnectar, que va inundar, anant, i es guanyà/on es guanyà, i la van convocar.

Ex. 24) debatut, permés, conclòs, traduït, difós, respost, pres, crescut, nascut, detingut/detinguda, imprés, oferit/ofert, aparegut, valgut, segut, mòlt petangut/pertanyut, cogut.

Ex. 16) 1a, 2c, 3b, 4b.

Ex. 17) jovenalla, quilometratge, moblatge, fullatge, xicalla, tonatge.

Ex. 18) maduresa, dolcesa, noblesa, lleugeresa, lletgesa, honradesa, ceguesa, deixadesa, tendresa, nuesa, timidesa, bellesa.

Ex. 19) a) ressaltava, asimètricament; b) dissortat, ressonància; c) pressentir, asserenar-se; d) dissertació, ressò, transsexualitat.

Ex. 20) amansir, rebrotar, abonyegar, enlletgir, encarir, alleugerir, empal·lidir, entapissar, ensucrar, envernissar, assaborir, assedegar, emmalaltir, ajornar, assecar, desossar.

EXERCICI (GRAELLA) FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)

Aparéixer, aparegut, apareixent / cabre, cabut, cabent/ créixer, crescut, creixent / merèixer, merescut, mereixent / nàixer, nascut, naixent / pertànyer, pertangut (pertanyut), pertanyent / plaure, plagut, plaent /saber, sabut, sabent / ser, sigut, sent / seure, segut, seent / tòrcer, torçut, torcent / viure, viscut, vivint / absoldre, absolt, absolent / dir, dit, dient / dur, dut, duent / escriure, escrit, escrivint / fer, fet, fent / moldre, molt, molent / pondre, post, ponent / resoldre, resolt, resolent / traure, tret, traent / veure, vist, veent (veient) / admetre, admés, admetent / atendre, atés, atenent / concloure, conclòs, concloent / encendre, encés, encenent / confondre, confós, confonent / ofendre, ofés, ofenent / prendre, pres, prenent / romandre, romàs, romanent / complir, complit (complert), complint / establir, establit (establert), establint / oferir, oferit (ofert), oferint / omplir, omplit (omplert), omplint / decidir, decidit, decidint / cobrir, cobert, cobrint / morir, mort, morint / obrir, obert, obrint / imprimir, imprés, imprimint / vendre, venut, venent / coure, cuit, coent / agrair, agraït, agraint / assajar, assajat, assajant / jutjar, jutjat, jutjant / moure, mogut, movent / distraure, distret, distraent / sotmetre, sotmés, sotmetent / traduir, traduït, traduint / rebre, rebut, rebent / poder, pogut, podent / existir, existit, existint / rebaixar, rebaixat, rebaixant / llegir, llegit, llegint / començar, començat, començant.












SOLUCIONS (PROVA DE NIVELL C1 INSTITUT RAMON LLULL)

"UN POC DE TOT" EXERCICIS DE REPÀS (SOLUCIONS)

- Accentuació i dièresi: 1a, 2c, 3c, 4c, 5b, 6a, 7a, 8c.

- Vocalisme i consonantisme: 9a, 10a, 11b, 12b, 13a, 14a, 15b, 16c, 17c, 18c, 19b, 20a, 21c, 22b, 23a, 24a, 25a, 26b.

- Articles i determinants: 27c, 28c, 29c, 30c, 31a, 32c, 33b, 34a, 35a, 36c, 37c, 38b, 39b, 40a, 41a, 42b, 43b, 44c.

- Formes no personals i perífrasis: 57b, 58c, 59c, 60a, 61b, 62a, 63c, 64a, 65c, 66c, 67a, 68b, 69b, 70c, 71a, 72b, 73b, 74c.

- Pronoms febles: 75b, 76c, 77b, 78b, 79c, 80b, 81a, 82a, 83a, 84a, 85a.

- Pronoms relatius: 87a, 88c, 89a, 90c, 91a, 92c, 93b, 94c, 95c, 96a, 97a, 98c, 99c, 100b, 101c, 102c, 103b, 104c, 105c, 106a, 107c, 108a, 109b, 110b, 111c, 112c.

- Preposicions: 113a, 114b, 115b, 116b, 117c, 118c, 119c, 120c, 121a, 122b, 123b, 124b, 125b.

- Conjuncions i adverbis: 126b, 127a, 128b, 129a, 130b, 131a, 132a, 133a, 134b, 135a, 136b, 137c, 138b, 139b

ELS QUANTITATIUS I ELS INDEFINITS (SOLUCIONS)

Ex. 25: 1c, 2a, 3b, 4a.

Ex. 28

1c  2a  3b  4c  5b  6a  7a  8b  9b  10a

Ex. 29

a) cap  b) gens  c) gens  d) res  e) res  f) gens  g) Res  h) cap  i) cap  j) gens de  k) res.

Ex. 30

a) diverses  b) l’empresari mateix  c) les altres/la resta  d) mateixa  e) Cada un/ Cadascun  f) alguna cosa  g) és correcta  h) els altres  i) es creu que és important/famós  j) uns quants dies  k) Com més  l) quan  m) És correcta  n) És correcta

Ex. 1

a) gens de ganes  b) ningú  c) cap  d) cap  e) gens  f) gens  g) cap  h) ningú  i) res  j) gens  k) res  l) res  m) gens  n) ningú  o) gens  p) res  q) res  r) ningú.

Ex. 2

a) a les dues quan  b) bastants / força  c) diverses  d) alguna cosa  e) qualssevol  f) els altres / la resta g) cap/algun  h) cadascú  i) cap objecte  j) i en tombarem la porta  k) i els altres assistents  l) diverses  m) hi van tornar  n) *ajens (és un castellanisme) / aliens o dels altres o) És correcta.

Ex. 1 (pàg. 57)

a) gens  b) gens / gens  c) gens  d) res  e) ningú  f) res  g) ningú  h) ningú  i) gens  j) res.

Ex. 2

a) cap  b) gens  c) cap  d) res  e) ningú  f) res  g) cap  h) ningú  i) cap  j) cap.

Ex. 3

Res a fer. Ningú / gens / Cap / res / res  / cap ocasió  / res  / ningú  / cap / gens de sucre / ningú.

EXERCICIS D'INDEFINITS (SOLUCIONS)            

Exercici 1

1. cap 2 gens de 3 res 4 cap 5 gens d’ 6 cap 7 res 8 gens de 9 cap 10 gens de 11 gens d’/cap; gens.

Exercici 2

1 cap 2 res 3 res 4 cap 5 res / res 6 cap 7 res 8 cap.

Exercici 3

1 gens de 2 correcta 3 gens d’ 4 gens de 5 gens de 6 gens de 7 correcta 8 gens de.

Exercici 4

1 cadascun 2 cadascú 3 cadascú 4 cadascun 5 cadascun 

 


TEST LEXICOGRAMATICAL (CLAUS)

Ex. 1

1a, 2a, 3b, 4c, 5c, 6b, 7c, 8a, 9a, 10b, 11c, 12b, 13c, 14c, 15a, 16b, 17c, 18c, 19a, 20c, 21b, 22b, 23a, 24b, 25c.

Ex. 2

1 ucraïnesa, indústria, tèxtil, experiència. 2 versió, telèfon mòbil, posseïx, més, analògics. 3 només, conduïa, freqüentment. 4 decaïment, patí, precària situació. 5. Increïble, ingenuïtat, polític.

Ex. 3

1 dansa, sumptuosa, alemanya, connectà, assistents. 2 faces, renda, recompte. 3 somni, enutjós, annexionaven. 4 ofesa, rebentà, trepitjà, fang. 5 rellotge, autobusos, francesa, destrossat, exactitud.

Ex. 4

1 satisfaça 2 movent, han romàs 3 descús 4 poguera 5 vulga, vaja 6 fosa 7 pertanyut (pertangut), nasqué 8 digues, mentisquen 9 posseïra, seria 10 construïa

Ex. 5   1 Al 2 per 3 cap a 4 Ø  5 les 6 En  7 fins a 8 a l’ (per l’) 9 En 10 en.

Ex. 6  1 el son 2 borsa 3 Algun 4 adormit 5 enlloc.

Ex. 7

A 1 Els en demanaríem un. 2 Mostreu-los-els. 3 Vam perdre-te-la. 4 escriviu-n’hi tres. 5 L’hi  6 Eixiu-n’hi!

B 1 ens hi  2 li ho 3 -los-els  4 ens l’  5 -l’hi  6 els l’.

Ex. 8

a) Hem llogat un pis, del qual estaràs orgullós, perquè hi visquen els iaios a l’estiu.

b) L’Ajuntament d’Elx emetrà un ban amb què controlarà els lladres que actuen de nit (a la nit).

c) No accedirà mai que el substituïu en l’equip, si no parleu abans amb ell.

d) Júlia ha pensat (de) canviar de cotxe diverses vegades, però està tan dubtosa que no s’hi decideix.

e) Li han fet anàlisis aquest matí a l’hospital per tal de traure-li l’apèndix.

f) Us diré una cosa: si volem guanyar, caldrà treballar fins al final de temporada.

g) Per favor, tanqueu la porta abans que se n’isca el gat i hàgem d’anar a buscar-lo.

h) Marc és mot intel·ligent perquè s’adona de tot el que passa, així que no teniu res a fer.


TEST DE CONTINGUTS LEXICOGRAMATICALS (CLAUS)

1b, 2c, 3a, 4b, 5a, 6c, 7a, 8c, 9c, 10a, 11c, 12b, 13b, 14a, 15c, 16a, 17b, 18a, 19b, 20b, 21c, 22c, 23c, 24c, 25b, 26c, 27a, 28b, 29c, 30a, 31b, 32b, 33a, 34c, 35a, 36a, 37c, 38c, 39c, 40a, 41a, 42 (1b, 2c, 3a, 4b, 5c, 6c, 7a, 8b, 9c, 10a),  43a, 44b, 45a, 46a, 47b, 48c, 49a, 50c, 51a, 52c, 53b, 54c, 55a, 56b, 57c, 58c, 59b, 60c, 61b, 62a, 63b, 64a, 65b, 66b, 67b, 68b, 69b, 70b, 71b, 72b, 73b, 74b, 75b, 76c, 77a, 78c, 79c, 80b, 81c, 82a, 83b, 84b, 85b, 86b, 87c, 88c, 89b, 90a, 91c, 92c, 93c, 94c, 95b, 96b, 97b, 98b, 99c, 100c, 101b, 102b, 103a, 104c, 105b, 106c, 107c, 108c, 109a, 110b, 111a, 112b, 113b, 114b, 115c, 116c, 117c, 118a, 119c, 120c, 121c, 122c, 123c, 124b, 125a, 126c, 127 (a fil·lial, b ilustre, c insòl·lit), 130b, 131c, 132b, 133b, 134c, 135c, 136a, 137c, 138c, 139b, 140a, 141a, 142b, 143b, 144 (abaratir, telefonar, trair), 145b, 146a, 147b, 148a, 149b, 150b, 151b, 152b, 153c, 154a, 155b, 156a, 157b, 158a, 159b, 160c, 161a, 162c, 163c, 164a, 165c, 166 (a rentadora, b ennuvolat, c camioneta), 167b, 168c, 169a, 170a, 171b, 172c, 173c, 174a, 175b, 176a, 177c, 178a, 179b, 180a, 181c, 182c, 183b, 184b, 185b, 186c 

EXERCICIS DE PASQUA (CLAUS)

EX. 3

1 fou, 2 distribuïts, 3 de les quals, 4 en què, 5 cal, 6 perquè, 7 comprén, 8 passarà.

EX. 4

- Cal que torneu / - Com que / - que / - des que / No obstant això / - dur-ne / - del qual / - els / - en cas que no arribes / - Sobretot.

EX. 5

1c, 2b, 3b, 4b, 5a, 6c, 7a, 8a, 9a, 10b

EX. 6

1b, 2b, 3c, 4b, 5b, 6c

C1 ´- c / b / a / b

C2  -c / c / a / a

EX. 1

1a, 2a, 3c, 4b, 5b, 6b, 7c, 8b, 9c, 10c, 11b, 12a, 13c, 14c.

C1

En la qual / des que / Quina / estengueu / al més aviat / els / ràpidament.

C1 Amb la mateixa pedra

1a, 2b, 3b, 4b, 5b, 6c, 7b, 8c, 9c, 10c, 11b.


PROVA D’ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES (CLAUS)

1b / 2b / 3a / 4c / 5c / 6a / 7b / 8c / 9c / 10b /11c /  12a  / 13b  / 14b  / 15a  /  16c  /  17a  /  18c  / 19c  /  20b /21c, 22c, 23a, 24c, 25a, 26c, 27a, 28a, 29c, 30c, 31b, 32a, 33b, 34c, 35b, 36c, 37a, 38c, 39a, 40c, 41b, 42a, 43c, 44a, 45b, 46c, 47c, 48b, 49a, 50c, 51c, 52b, 53a, 54a, 55a, 56c, 57a, 58a, 59c, 60a.61b, 62b, 63b, 64c, 65c, 66a, 67b, 68a, 69a, 70b, 71c, 72b, 73b, 74a, 75b, 76a, 77a, 78b, 79c, 80b, 81c, 82c, 83a, 84a, 85b, 86a, 87a, 88c, 89b, 90b, 91a, 92c, 93c, 94b, 95c, 96c, 97a, 98c, 99c, 100c,101b, 102c, 103b, 104a, 105a, 106b, 107c, 108c, 109a, 110b.


(EXERCICIS DE REPÀS DE SETMANA SANTA. SOLUCIONS)

28. a) me’n; b) les hi; c) -hi; d) en; e) els; f) ho; g) n’; h) ho; i) n’hi; j) -hi; k) els; l) us; m) te la; n) en.

29. a) No en claves un a la paret. b) La n’han nomenada. c) Hi ha arribat. d) Telefona-li prompte. e) En van agafar tres / van agafar-ne tres. f) Porteu-ho a la cuina! g) Sempre en parlen bé. h) Dona’ls un ram. i) Aquesta rentadora s’hi ha fet. j) Ells els semblen /Ells ho semblen. k) Recorda-te’n. l) Serviu-hi el brou.

32. a) T’he cridat l’atenció més d’una vegada i ja n’estic farta. b) Va ser (fou) una prova difícil, però en vam eixir satisfets. c) Llig (llegeix) el paràgrat i fes-me’n un resum. d) Es dedica a la pintura i en viu. e) Si ha dit que li telefones, fes-ho. f) Va visitar Barcelona i en va recórrer els carrers. g) Si li feu cas, us en penedireu. h) Molt prompte diran els guanyadors i, a la fi, en podrem saber els noms. i) Tinc un bon cotxe i n’estic orgullós. j) Hi ha molta gent que és molt sensible a les crítiques. k) Vaig a Pego, vols venir-te’n. l) Si t’agrada aquest menjar, puc donar-te’n la recepta. m) Volia comprar-me aquell vestit, però no en tenia ni idea del preu. n) Encara no ho he acabat, però hi estic.

33. a) No se la hi ha posada. b) Explica-li-ho. c) Els en compraré cinc. d) No podem traure-la’n. e) Mai no us ho han dit. f) N’hi parlaven. g) Deixeu-los-hi! h) Els n’han traslladat. i) Li n’hi va posar / Va posar-li-n’hi. j) Trau-la’n! k) Va arribar a oferir-te’n. l) Lleva-l’en!

34. a) Em recorde perfectament de la teua cara. b) Calleu perquè no hi teniu raó: us vaig veure al bar, just quan n’eixíeu. c) N’hi ha que estan d’acord, però jo no ho estic (hi estic). d) Tinc el cap espès. Espere que a l’hora de parlar ja no l’hi tinga. e) Hi ha hagut moltes vegades que no he aprés la lliçó. f) Quan t’has assabentat que em passava la vida pel carrer? g) No patisques si Miquel et contesta malament; ens hi contesta a totes. h) Has vingut i me n’alegre molt.

38. a) esbravat; b) desbotones, brusa, ensagnada; c) agreujat; d) enverinat, enterbolit; e) famosa, enriquit; f) s’enlairava, aterrava; g) detingut/capturat, alliberat; h) enlluernat, endarrerit; i) traspuaven; j) aterrit, acovardit; k) arriscar, allotjar; l) espentat, feta malbé/espatlada; m) benestant, fer fallida, acomiadar; n) pledejarà, ajornen el pagament, marmessor.

39. a) correcta; b) d’antuvi, de bell antuvi ( de bell nou); c) Quant a; d) correcta; e) esperant ( a l’espera); f) De moment, segons ( Pel moment, en base a); g) A causa de (Degut a); h) Sempre que/si, no obstant això (Sempre i quan, no obstant); i) de tant en tant (de quan en quan); j) correcta.

40. a) Li ha arribat a l’ànima que vosaltres traguéreu la cara; b) bega al gallet; c) caure de tos; d) fer l’ullet; e) faces com qui sent ploure; f) és de l’any de la picor; g) com cagalló per séquia; h) faces la guitza; i) fas el fonedís; j) fet calaix.

ÀREA 3

13. a) hostessa, amablement, Maó; b) símptomes, commoció; c) comte, addicte, contes; d) ostatges, que; e) cristal·lines, obscures, alarma; f) butlletí, innovació, confusions; g) què, esquizofrènia, impressionant; h) esperança, Eivissa, cessen, emissions; i) passejàvem, platges, desxifrar, jeroglífics; j) projecte, llotja, distingia, avantatges, possibles, objeccions; k) agressions; l) disseny, tapisseria; m) majestuosa, balena, horitzó.

14. a) per a, Ø; b) a, al/de; c) Ø; d) per a; e) als, en; f) com; g) fins al/ fins als/fins els (fins i tot).

15. entrenar-se, entrenar, medi, mig, òrgan, orgue.

16. a) estiguéreu; b) veieres/veiesses; c) decebuts; d) formatares; e) reflectia; f) isquérem; g) acabem / hàgem acabat; h) hagueres vist.

17. a) que; b) amb qui, amb la qual; c) de què, del qual; d) que; e) amb què, amb el qual; f) on; g) en què, en la qual; h) perquè.

18. a) no cal que, no és necessari; b) deu ser; c) hauràs de fer; d) correcta; e) deu ser.

19. a) A causa de les condicions meteorològiques, es feia necessari un aterratge d’emergència. b) Entre tots els jugadors destaca Lluís pel seu joc fort i intel·ligent alhora. c) Les assignatures que no s’aproven al juny s’hauran d’aprovar al setembre. d) Heu d’esbrinar el motiu pel qual la burgesia té el capital industrial i financer.

20. 1b, 2c, 3c, 4b, 5a.

ÀREA 3

16. símptomes, malalties, erradicades, altres, ordinadors, permeten, processar, dades, velocitat, és, xarxa, món, irreal, mateixa, comptem, antiràbics, antiraquítics, prompte, apareixeran, bacteris, vellesa, consumesca (consumisca), succedani.

17. a) cuit; b) post; c) difonent; d) exclòs; e) traient (traent); f) veient (veent); g) deduït; h) seient (seent); i) torçut.

18. a) Va treballar amb entusiasme i va obtenir l’èxit que mereixia. b) Es va casar amb Elena i va tenir dos fills i tres filles. c) Primer cous la verdura, i hi afegeixes a continuació 250 ml d’aigua. d) És increïble: fa dues hores que s’està acomiadant i encara se n’ha anat. e) El ministre fa dos anys que anuncia la crisi. f) Correcta. g) Es va penedir d’haver dit aquelles paraules i es va envermellir immediatament. h) Fa més de cinc anys que dic això. i) Els criteris d’avaluació estan sent els mateixos des del primer any que es va impartir l’assignatura.

26. a) La garrepa (gasiva) de Josepa sempre té a la boca la mateixa falca. b) A Pep, li agrada afartar-se (farcir-se) de píndoles, pólvores i tota classe de medecines. c) Vull veure Toni perquè em faça un parell d’aclariments sobre l’estora (catifa) de color ambre. d) Si té cabellera, es pentina amb serrell; però quasi sempre porta els cabell al zero. e) M’he vist aclaparat a cal cirurgià quan m’he ennuegat i respirava malament. f) Quan em fan l’exploració de l’anus, per veure el furóncol, no puc de deixar de sentir un poc de vergonya. g) Posa-li els bolquers, al xiquet, que sembla les cascades del Niàgara. h) Josep és aquell pèl-roig d’allà, que, des de la caiguda, necessita crosses per a caminar. i) Com que hi hagut molta mortaldat, han posat tot el poble en quarantena. j) No comprenc com pots ser tan fredolica (fredolina) i estar d’espera (espera que esperaràs) al carrer sense posar-te més roba. k) He arribat tan malament, que treia el fetge i la fel per la boca. l) No vull estar dempeus i he reservat una llotja per poder seure en la funció. m) Quasi m’agafa un patatum quan vaig veure el barnús moradenc que em van regalar. n) Si voleu fer un envà, teniu en compte la grandària de l’habitació. o) Teniu en compte abans de moblar el pis que s’han embossat les canonades de l’aire condicionat. p) Hem d’entapissar en daurat les butaques de vímet. q) Avui actua un grup brasiler a favor de l’ajuda alimentària per al Tercer Món. r) Ens trobarem a la cruïlla de la carretera. s) De tant caminar se m’han endurit les panxells i m’he desllorigat un turmell. t) L’altre dia vaig tenir una rampa al peu en què tinc l’ull de poll (durícia).

PREPOSICIONS

·- Vivim a París, en un barri elegant. – Vaig pel món amb il·lusió. – Els xiquets corren per (a) la platja. – Viu en els núvols. – Ho farem amb el tornavís. – Anirem a l’hort, però tornarem pel camí. – Pensen en la solució més adequada. – Escriurem a la nostra cosina. – Eixirem tard de casa. – Me’n recorde, de Daniel. – Això ho hem de mirar. – Venen de fora a passar uns quants dies. – Només pensen en els negocis. – Pots clavar-ho amb el martell. – Viatjarem amb el vaixell. – T’ho diré en arribar a casa. – En entrar a casa, veiérem els mobles nous. – Ho faré amb bona gana. – No m’esperava dissabte. – Parlàvem de música. – Comuniqueu-ho a l’encarregada. – El sol ix per la mar i es pon per l’Albufera.

· entre  / vora / sense / contra / contra / vers / sobre / sense / segons / segons / cap al / sota / sota / sense / damunt .

CAP A / CAP

- Anem cap a la muntanya. – No tireu cap aquell cantó. – cap al – cap al – cap allà – cap al riu – cap – cap- cap a – cap ací.

FINS A / FINS

- fins – fins a – fins – fins a – fins al cap – fins – fins a – fins al – fins demà – fins als.

LOCUCIONS PREPOSITIVES

A despit de: malgrat l’opinió de; per tal de: amb la finalitat de; a força de: fent servir insistentment un mitjà; al costat de: vora de; a partir de: des de, d’ençà de; d’acord amb: segons; de dret a: en línia recta, sense entretenir-se; en contra de: malgrat l’opinió d’algú; en esguard de: en consideració; en comptes de: en substitució de; a còpia de: fent servir un mitjà; en virtut de: atenent allò preceptuat; no obstant: malgrat; per esguard de: en consideració de; quant a: en comparació de; per culpa de: a causa de.

A /EN

- Viuen a Gandia. – Ara viuran en  - a Alemanya – en un país – a Alzira – en uns pobles – a taula – en alguna – al carrer – en aquest mateix carrer – en aquesta plaça – a la plaça – a l’escala – en aquella escala.

A

- Hem convidat a tots. – Ø – Ø – Ø – Ø – a ta mare – als teus parents. – Ø – al teu company – a Mercé – Ø – Ø – a vosaltres. – a l’altre.

A, EN, AMB

- Vindré amb els amics. – a – a – amb – en – a – amb/amb – amb/amb – en – amb – amb – a – en – amb – amb- a- amb/a – en – en – en/amb- a- en compte.

DES / DES DE

- des  - des d’ahir – des de – des – des d’ – des de – des que – des que – des de.

A/EN/ DE/ AMB

- Només pensa en tu / Només pensa a divertir-se / Només pensa Ø que es vol divertir.

- Vam accedir a les seues peticions / Vam accedir a col·laborar / Vam accedir Ø que col·laboraríem.

- Hem contribuït amb les despeses. / Hem contribuït a sustentar el centre / Hem contribuït Ø que.

- Tardaren molt en la solució del problema. / Tardaren molt a resoldre el problema. / Tardaren molt Ø que se solucionara el problema.

- Vacil·lem en la decisió a prendre. / Vacil·lem a prendre la decisió. / Vacil·lem Ø que.

- Et vas entossudir en aquesta qüestió. / Et vas entossudir a parlar de la qüestió. / Et vas entossudir Ø que.

- Es complau amb la teua vinguda. / Es complau de (a) convidar-te a venir. / Es complau Ø que vingures.

- Sap de música. / Sap fer música. / Sap Ø que farà.

- Estava d’acord en la resposta. / Estava d’acord a respondre ell mateix. / Estava d’acord Ø que respondria.

- En tinc prou amb eixos diners. / En tinc prou de guanyar alguns diners. / En tinc prou Ø que.

- L’amenaçà amb l’expulsió. / L’amenaçà d’expulsar-lo. / L’amenaçà Ø que l’expulsaria.

A / DE / EN / AMB

- Van insistir molt a afirmar / - S’arrisquen Ø que els castiguen / Estaven d’acord a (de) dir-ho ells. / Ø / Ø / Tarda a respondre. / Ø / a / a / Ø / de (a) / Ø / Ø / Ø / Ø / Ø.

COM / COM A

- S’estimen com a germans / com / com a / com / com / com / com a director / com / com a membre.

ERRORS

-  Has vist la teua cosina? – Estava convençut que vindries. – Des d’ací – Es va il·lusionar que aprovaria. – Vull veure el delegat. – Des que tu has vingut – Van cridar el mestre – Tots van seure al voltant de la taula. – Està sota – talla-ho amb – Han vacil·lat molt a solucionar el problema. – Aniré amb uns companys. – Adeu, fins demà – Confiava que vindries. – M’amenaçà que – Has vingut amb cotxe? – des de – fins a – Va ser molt constant a estudiar.

LOCUCIONS ADVERBIALS

A la menuda: al detall; a la valenta: amb passió; a l’engròs: en gran quantitat; a les fosques: sense llum; a les palpentes: amb l’ajut de les mans; amb prou feines: amb molt d’esforç; a mans besades: de gust; a males penes: quasi no; a pler: amb tota la bona disposició; a pleret: a poc a poc; a posta: fins a l’últim extrem possible.

A rodolons: rodolant; a tort: sense raó; a tort i a dret: amb raó o sense; a totes passades: siga com siga (sense altra alternativa, sense tenir-ne ganes); a ull nu: sense l’ajut de cap aparell; a ulls clucs: amb els ulls tancats; a ultrança: expressament (fins a les darreres conseqüències); al cap i a la fi: en definitiva.

Al capdavall: en conclusió; amb un no res: sense el més mínim esforç; comptat i debatut: resumint totes les consideracions; costa amunt: sense tenir-ne ganes; d’amagat: ocultament; de bell antuvi: abans de tota altra cosa; de bat a bat: del tot; de biaix: de manera obliqua; de gairell: obliquament; de bocaterrosa: boca per avall.

De tot cor: amb tota la voluntat; de grat: amb gust; de cap a cap: d’una punta a l’altra; del bracet: agafant-se del braç; de cap a peus: de dalt a baix; de colp i volta: inesperadament; de sobte: d’improvís; de cor: de memòria; de cua d’ull: fent veure que no es mira; de debò: de veritat, de veres.

De fit a fit: fixament; de fran: gratuïtament: de gom a gom: sense que hi càpia res més; de passada: sense deturar-se gaire; de sotamà: sense esment d’algú interessat; de valent: fermament, amb dedicació intensa; en conill: sense roba; en dejú: sense haver menjat res; fil per randa: detalladament; pel cap baix: com a mínim; sense solta ni volta: sense gràcia ni interés; si fa no fa: aproximadament; xano-xano: a poc a poc.

A bastament: prou, suficientment; a simple vista: sense comptar o mesurar; a cau d’orella: a l’orella i en veu baixa; a contracor: sense tenir-ne ganes; a corre-cuita: precipitadament; a dojo: amb molta abundància; a dreta llei: en justícia; a frec: molt a la vora; a la babalà: sense posar atenció; a la deriva: sense govern, endut pel vent.

Ex. 12

1 dignament 2 ràpidament 3 sàviament 4 amablement 5 elegantment 6 hipòcritament 7 tranquil·lament 8 precoçment 9 comunament 10 alegrement 11 cortesament 12 tèbiament.

Ex. 13

a) a manta: en quantitat; b) a cau d’orella: en veu baixa; c) a contracor: a disgust; d) a colp calent: de seguida; e) a la babalà: inconscientment; f) a la valenta: amb atreviment; g) al cap i a la fi: en definitiva; h) a l’engrós: en gran quantitat; i) a poc a poc: lentament;  j) a redolons: donant voltes sobre si mateix; k) a ull nu: a simple vista; l) de bat a bat: obert completament; m) de cap a peus: de dalt a baix; n) de corcoll: confós, torbat; o) de fit a fit: mirar fixament; p) de gom a gom: ple completament; q) de valent: molt; r) fil per randa: detalladament.

LES PREPOSICIONS


ALERTA ALS MANIÀTICS DE LA PREPOSICIÓ EN:
No és correcte dir: a un poble, a unes habitacions, a molts hotels...
Parlant de temps, no hem de dir al 2013, sinó en 2013/el 2013/ l'any 2013
Tampoc hem de canviar el règim del verb: pense als problemes pense en els problemes;influeix a la informació  influeix en la informació... En casos com aquests, el verb demana la preposició en. Només la canviarem si, a continuació hi ha un infinitiu (vegeu el canvi i caiguda de preposicions)

  
LOCALITZACIÓ

A
EN
Davant noms propis de lloc
Va nàixer a Morella
Davant de noms sense determinar.
Són parella, però viuen en cases diferents.
Ens vam instal·lar en habitacions molt grans.
Davant els noms que designen parts del cos: al dit, al cap, a l’esquena.
Davant indefinits, quantitatius, demostratius i relatius:
Segur que ho trobes en algun dels calaixos de la tauleta de nit.
Ha treballat en molts llocs diferents.
En este carrer hi ha tant de sarau que no es pot dormir.
El poble en què viu és molt menut.
                                         Davant article definit:
                                         Espera’m a la porta de casa.
                                        Si vas ràpid, encara la trobaràs al carrer.
                                        Les llibretes les tens en la prestatgeria de darrere.
                                        Mira en l’armari, a veure si ho ha deixat allí.
*La forma més genuïna és usar A per a llocs físics definits (amb article) i EN per a llocs figurats amb article o sense:
A la casa  / En la imaginació


TEMPS

EN
A
PER
segle: en el segle XX
segle: al segle XX (menys recomanable)

any:  En 1977 va morir Elvis
(també: El 1977 / L’any 1977)
Al 1977...

En gener / En primavera
+ art. + mesos i estacions de l’any: A l’estiu / al maig
+ art. + mesos i estacions de l’any: per l’estiu / pel maig

+art.+ parts del dia: al matí, a la vesprada...
(pel matí...)
En Nadal
En Setmana Santa
noms de les festes i certs períodes de temps:
Al Nadal / A Setmana Santa...
noms de les festes i certs períodes de temps:
Per Nadal / Per Setmana Santa


APRENEM MÉS

Practica PRONOMS RELATIUS: EXERCICIS (CLAUS)

⇒ Examen de la CIEACOVA (gener ’19 i juny ‘19).


SOLUCIONS EXERCICIS DE PREPOSICIONS

1. 1 Es retarda en el pagament de la nòmina. Es retarda a pagar la nòmina. 2 en / a  3 en / a  4 en / a  5 amb / d’.

2. 1 Pensa que demà venen els reis. 2 S’exposa que li trenquen un braç.  3 (bé)  4 S’ha fet més llest des que ha tornat del viatge.  5 Estic d’acord que vingues amb nosaltres.  6 Abans que siga tard.  7 Ajuda que quede bonic.  8 Insisteixen que vinga.  9 Tinc ganes que vingues.  10 He aprovat gràcies que he copiat.

3. 1 Fins  2 cap a  3 fins al  4 cap a  5 cap  6 fins  7 fins a  8 cap  9 fins  10 cap a .

4. 1 a  2 a  3 a / al / al (en el)  4 en  5 a  6 en  7 al  8 en  9 a  10 en.

5. 1 a  2 per a  3 pel  4 de  5 amb  6 a  7 de /de (per a)  8 amb (sense)  9 per / amb  10 a.

6. 1 a  2 en  3 per  4 amb  5 en  6 amb  7 a  8 per a   9 amb  10 (sense preposició).

7.  1 fins a  2 sense  3 des de / fins a  4 envers  5 cap a  6 segons  7 contra  8 malgrat  9 entre  10 cap al.

EXERCICI (PERQUÈ, PER QUÈ, PER A QUÈ)

- No sé per què no vols acabar la carrera.

- Vull anar perquè sí.

- Em podries dir per a què serveix aquest aparell?

- Encara no sé les raons per què se suspengué el concert.

- Vinc perquè em soluciones el problema.

- Aquell és l’ordinador per què he pagat tants diners.

- No entenc el perquè de la teua actitud.

- No volia dir-me per què no m’havia convidat, perquè crec que encara estava enfadat amb mi.

- Per què has elegit aquesta opció? Perquè crec que és la més fàcil.

- Per a què serveix aquesta maleta, si no en tenim la clau?

- No és aquesta la pel·lícula per què ens interessàvem.

- No entenc per què m’odies.

- No hi podré assistir perquè me’n vaig de viatge.

- Els teus germans encara no havien descobert per què s’havien barallat.

- Aniré perquè em torne els diners.

- M’agradaria saber el perquè d’esta broma.

- Agafa’l perquè no caiga.

- Agafa’l perquè si no caurà.

- El camí per què accedires al camp estava tallat.

- Volia telefonar-te perquè volia parlat amb tu.

- Volia telefonar-te perquè em donares l’adreça de la pensió de Barcelona.

- Sempre hi ha un perquè que ho explica tot.

- Digues per què ho vas fer i no et castigaré.

- Ho vaig fer perquè necessitava demostrar-te la situació per què passe.

- La iniciativa per què apostaven no era la millor.

- He demostrat que seria capaç de pressionar-lo perquè accedirà a les exigències.

- Si vols saber el perquè, només has de preguntar-ho.

- Si vols saber per què deia això, només has de preguntar-ho.

- Perquè tot vaja bé, cal que digues per què hem de fer-ho així.

- Això demostra el perquè de tot plegat.



EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES (CLAUS)

636. 1 No vull més arròs. 2 Dona els telèfons als teus amics. 3 No vages més a la discoteca. 4 Semblen germans. 5 Convideu els amics a dinar. 6 Dona l’adreça a la Maria. 7 No penses més en l’examen. 8 No aneu descalços. 9 Ingressaran la Maria dilluns. 10 Ja estan totes descalces?

637. 1 L’he vist /vista. 2 Ho he vist. 3 En convidaré tres. 4 Porta’n, si vens. 5 N’he vist una. 6 Les acompanyava. 7 Porta-ho, nen. 8 No els trobem enlloc.

638. 1 En vaig plantar un / Vaig plantar-ne un. 2 La va trobar. 3 Qui ho ha dit? 4 Els portes bruts. 5 Els has guardats? 6 En comprava. 7 La mare en feia. 8 Guarda-ho, si us plau.

639. 1 Ahir vaig trucar-li / li vaig trucar. 2 Vam ensenyar-li el pis nou. 3 Li he dit que no tens diners. 4 Els presentaré la meua xicota. 5 Els compraré quatre detallets. 6 Ensenya’ls les notes. 7 Avui li emprovaré el vestit. 8 Sempre li guardem els cromos. 9 Li vull enviar un missatge. 10 Els hem de fer la comanda / Hem de fer-los la comanda.

641. 1 Li ho faré pagar. 2 Li’ls deixaran. 3 Li ho comentarem. 4 Li les cantarà. 5 Li’n donaré. 6 Li la demanarem. 7 Li n’enviaré. 8 Li’l perdonareu?

642. 1 Els els faré pagar. 2 Els ho llogarà. 3 Els ho proposareu? 4 Els les reformaran. 5 Els en donaré. 6 Els les donarem. 7 Els en faré. 8 Els la vigilarem.

643. 1 Ho és. 2 Hi va. 3 Ho està. 4 S’hi sent. 5 Ho estic. 6 Hi dorm. 7 Ho sembla. 8 S’hi ha tornat. 9 Ho és. 10 S’hi considera. 11 Ho estem. 12 Hi anem.

644. 1 Ho està. 2 S’hi troba. 3 Ho estava. 4 S’hi va quedar. 5 Ho és. 6 S’hi presenta. 7 Ho semblaven. 8 Hi resultaven.

645. 1 m’hi. 2 s’hi. 3 els hi. 4 s’hi. 5 us hi. 6 les hi. 7 posar-s’hi. 8 t’hi. 9 us hi. 10 la hi.

646 A. 1 us ho. 2 Digueu-li-la. 3 Li les compràvem. 4 Sempre li l’envejava. 5 Te n’envien. 6 Me’l porta. 7 He procurat donar-li’n. 8 Me’n guardaràs? 9 No t’hi havies negat mai. 10 Us ho promet. 11 Agafe-li-la. 12 Te n’avergonyeixes? 13. Per què l’hi deixe entrar? 14 Us hi casaríeu?

B. 1. Li l’he donada. 2 Me’l deixaràs? 3 Els hi marcarem. 4 N’hi heu comprat? 5 Les hi van enviar. 6 Ja ens l’ha anunciada. 7 L’hi va llançar. 8 La mare te’n fregeix. 9 Porta-li-hi la moto. 10 No s’ho creu. 11 Li l’has pres? 12 Us hi heu fixat? 13 Vols acostumar-t’hi? 14 Vam recollir-los-els. 15 Va regalar-li’n. 16 Envia-la-hi.

647. 1 Vaig plantar-n’hi. 2 Els hi has guardats? 3 La hi va trobar. 4 Li’n comprava. 5 Qui li ho ha explicat? 6 La mare els en feia de vent. 7 Els hi portes. 8 Guarda-ho a la nevera / Guarda-hi això, maca. 9 Vols que li’l demane? 10. No la hi aparqueu! 11 No els hi portaré mai. 12 Potser els les regalarem.

648.  1 Avui la hi he acompanyada. 2 Li l’hem ensenyada. 3 Li ho diré. 4 Els la presentaré. 5 Els en compraré més. 6 No els els ensenya mai. 7 Li l’emprovaré. 8 Sempre li’ls guardem.

EXERCICIS D’ADVERBIS I CONJUNCIONS (CLAUS)

769. 1 al capdavall. 2 a poc a poc. 3 d’amagatotis. 4 de bell nou. 5 de sobte. 6 de reüll. 7 de retop. 8 en un no res.

770. 1 ni volta. 2 dia. 3 d’orella.  4 -cuita. 5 fosc. 6 tard. 7 baix/alt. 8 passades.

771. assíduament, detalladament, gratuïtament, novament, anticipadament, dignament, igualment, sincerament, covardament, expressament, inconscientment, superficialment, comunament, fixament, justament, veritablement.

772. 1 justament. 2 inconscientment. 3 gratuïtament. 4 veritablement. 5 expressament. 6 novament. 7 anticipadament. 8 fixament.

773. 1 obrir. 2 mirar. 3 anar. 4 prendre-s’ho. 5 menjar. 6 mirar. 7 caminar/anar. 8 anar. 9 parlar/dir. 10 estar.

774. 1 suaument. 2 mal. 3 sols. 4 gairebé. 5 amunt. 6 pels volts. 7 tant. 8 per endavant.

775. tant, tant, tant, tan, tan, tan, tan, tan.

776. 1 tan; 2 tan, tan; 3 tant; 4 tant, tant; 5 tan; 6 tant; 7 tan, tant.

777. 1 potser, 2 pot ser, 3 pot ser, 4 potser, 5 potser, 6 pot ser, 7 potser / pot ser,8 potser, 9 pot ser, 10 potser.

778. 1 sols, només, solament. 2 ara. 3 sovint. 4 millor. 5 aleshores/llavors. 6 aviat. 7 quasi. 8 sempre. 9 altrament.

779. 1 no fa gaire. 2 en va. 3 sempre. 4 només. 5 fins i tot. 6 alhora. 7 de tant en tant. 8 en abundància.

780. 1 a poc a poc. 2 de poc. 3 poc. 4 poc o molt. 5 poc més o poc menys. 6 ni poc ni molt. 7 entre poc i massa.

810. 1 encara que. 2 però. 3 perquè/ja que. 4 però. 5 ja que/perquè. 6 doncs. 7 com que. 8 tot i que. 9 doncs.

811. 1 sinó. 2 sinó. 3 si no. 4 si no. 5 si no. 6 si no. 7 sinó. 8 sinó. 9 sinó. 10 si no.

812. 1 doncs. 2 perquè. 3 perquè. 4 perquè. 5 doncs. 6 perquè. 7 perquè. 8 doncs. 9 perquè.

813. 1 per què. 2 perquè. 3 perquè. 4 perquè. 5 per a què. 6 perquè. 7 per què. 8 per què.

814. 1 si no. 2 si no. 3 sinó. 4 si no. 5 sinó, 6 si no. 7 si no. 8 sinó.

815. 1 i. 2 perquè. 3 però. 4 per què. 5 per més que/ encara que... 6 tot i que. 7 com que.

 



(7a sessió /MARÇ'24)

Aquesta setmana hem vist el tema dels pronoms relatius: formes i usos; a més, del relatiu possessiu, del relatiu neutre i de les formes el que, la que, els que i les que, que només són correctes quan no tenen antecedent i es poden substituir per aquell que i variants.  

Així mateix,  hem vist les regles per a la formació de gènere (femení i masculí), aquelles paraules que tenen doble significat segons s’usen en masculí o en femení (el son / la son; el terra / la terra...) i les principals paraules que tenen un gènere diferent del castellà (el costum, el deute, una anàlisi...). D’altra banda, hem vist la formació de nombre (singular i plural).

LES GRAFIES
➲ VOCALISME
Vacil·lacions en el vocalisme àton.
  • La interferència del castellà fa que moltes paraules del valencià s’escriguen incorrectament. A continuació, tens una graella amb les paraules més habituals que presenten aquesta interferència.

     

    Han de portar a

    afaitar                

    ambaixada

    avaluar

    arravatar

    assassí

    avaria

    extraversió

    latrina

    maragda

    picaporta

    posa

    rancor

    sanefa

    Sardenya

    triada

    avantatge

     

    Han de portar e

    assemblea

    ametista

    enyorar

    fermesa

    ebenista

    metre

    santedat

    monestir

    següent

    ràfega

    monestir

    efeminat

    Empar

    eruga

    estendard

    javelina

    esternudar

    gelea

    litre

    meravella

    seguretat

    sergent

    vernís

    revenja

    estella

    enginyer

    genet

    tenebres

     

    Han de portar i

    ambigüitat

    antiguitat

    contemporània

    contenidor

    ciment

    declivi

    diabetis

    línia

    eclipsi

    nucli

    mantenidor

    ordinador

    Tunis

    sobirania

    làctia

    penis

     

    Han de portar o

    aixovar

    capítol

    govern

    fonament

    assortir

    cartolina

    avorrir

    complir

    cobrir

    cònsol

    estoig

    escrúpol

    atordir

    bordell

    botifarra

    brúixola

    escàndol

    Borriana

    Bordeus

    colobra

    croada

    durador

    escodrinyar

    gropa

    Hongria

    esdrúixol

    Joan

    joguet

    joventut

    polir

    polsar

    rètol

    estrafolari

    expenedoria

    pèndol

    nodrir

    podrir

    retolador

    rigorós

    romanés

    sofrir

    triomfar

    rossinyol

    sospir

    tamboret

    temorós

    Terol

    tomba

     

    Han de portar u

    muntar

    trofeu

    ateneu

    escull

    bufetada

    fetus

    muntanya

    supèrbia

    butxaca

    focus

    porus

    ritu

    tipus

    turment

    tramuntana

    suportar

    sufocar

    fòrum

    sèrum

    cacau

     

    Per una altra banda, heu de tenir en compte que es poden produir alternances vocàliques en paraules de la mateixa família lèxica, perquè algunes d’aquestes paraules fan els derivats a partir del mot llatí (cultisme).

     

    Mot original

    Pseudoderivat

    Mot original

    Pseudoderivat

    boca

    bucal

    títol

    titular

    capítol

    capitular

    corba

    curvatura, curvilini

    doble

    duplicar

    món

    mundial

    dolç

    dulcificar, edulcorar

    jove

    juvenil

     EXERCICIS1. Completa les paraules següents amb les vocals a, e.

    __mbaixada            disfr__ssar             av__ria                   __mparar

    r__ncor                  s__nefa                  g__lea                    s__rbatana

    am__tista               est__rnudar            m__lenconia           picaport__

    2. Completa les paraules amb les vocals i, o, u.

    contemporàn__a              diabet__s               nucl__                    at__rdir

    ambigü__tat                     rit__                       b__fetada               trofe__

    cal__rós                           b__tlletí                  esc__drinyar           lín__a

    t__rbar                             eclips__                  s__bornar               rig__rós 

  • CLAUS

1. ambaixada    disfressar     avaria           amparar   rancor          sanefa          gelea            sarbatana    ametista       esternudar    malenconia   picaporta

2.contemporània        diabetis        nucli             atordir      ambigüitat              ritu               bufetada       trofeu    calorós                   butlletí         escodrinyar   línia     torbar                     eclipsi           subornar       rigorós


LES GRAFIES
Les consonants oclusives

A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents:
1. En posició final de paraula després de vocal o diftong tònics s’escriu l’oclusiva sorda corresponent, sense tenir en compte altres paraules derivades:
P >  sap, concep, cap, llop, rep, etc. Malgrat: saber, concebre, cabota, lloba, etc.
T > pot, prat, buit, salut, nebot, paret, etc. Malgrat: poder, prada, saludat, neboda, aparedar.
 > amic, bec, dic, afalac, plec, poruc, feixuc, etc. Malgrat: amiga, bega, diga, afalagar, poruga...
Algunes excepcions (bàsicament cultismes i estrangerismes) són: Carib, snob, Jacob, adob, cub, club, tub...; fred, sud, quid, almud, fluid, Alfred, David, Bagdad i paraules femenines acabades en –itud, -etud (quietud, multitud...); pedagog, estrateg, mag...
2. A final de paraula després de vocal àtona o de consonant escriurem la mateixa grafia que apareix en els derivats o mots de la mateixa família lèxica:
P > serp (serpent), llamp (llampec), pòlip (polipós)...
àrab (Aràbia), tomb (tombar), verb (verbal)...
T > sort (sortejar), fart (fartó), esvelt (esveltesa)...
D > ràpid (rapidesa), sord (sordesa)...
clàssic (clàssica), marc (emmarcar)...
càstig (castigar), fang (fangós), llarg (llarga).
EXCEPCIONS:
-        La 1a persona del present d’indicatiu és amb –caprenc, estenc, tinc, fonc, etc.
-       Una sèrie de paraules: ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, ròssec,...
Recordem que tots els gerundis acaben en –tanant, perdent, tenint... I hi ha també adjectius i substantius acabats en –and, -end, que coincideixen amb el castellà: sumand, minuend, nefand, dividend, reverend, etc.
3. En posició final de síl·laba, a l’inici o enmig de paraula, convé tenir presents els aplecs següents:
P
Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt-
capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte
B
Inicial i medial en: ab-, ob-, sub-
absent, objecte, obscur, subjecte
T
Inicial en: atz-, atl-, atm-
atzar, atzavara, atles, atmosfèric
D
Inicial en : ad-
addicció, adduir
C
Inicial i medial davant: c, s, t, z
accepció, succés, delicte, èczema
G
Inicial i medial davant: d, g, m, n
amígdala, sagnar, suggestió, augment

ACTIVITAT
1. Col·loca la consonant oclusiva corresponent:
llo_
fre_
pare_
afala­_
aba_
joventu_
estóma_
ràpi_
fàsti_
quietu_
demago_
heral_
actitu_
su_
aràbi_
poru_
se_
partíci_
càsti_
esno_
ver_
manya_
fon_
àne_
poli_
estrate_
pedago_
salu_
espàrre_
càrre_


L’oposició oclusiva / fricativa (b/v)
En moltes llengües romàniques (francés, italià, etc.) es produeix l’oposició entre el fonema /b/ (bilabial oclusiu sonor) i el fonema /v/ (labiodental fricatiu sonor). Aquesta distinció, encara ben viva en gran part del domini lingüístic català, permet distingir en la pronúncia paraules com bellesa/vellesa, bena/vena, beure/veure, baca/vaca, botar/votar... Però, sovint es produeix la confusió entre la grafia b i la grafia v, sobretot en els parlars que han perdut la distinció fonètica entre tots dos fonemes.

Cal tenir en compte, però, que de vegades hi ha pseudoderivats, que no provenen d’una paraula patrimonial, sinó directament del llatí (cultismes): avortar (abortivitat), berruga (verrucària), calb (calvície), cervell (cerebral), corba (curvatura), deure (dèbit), moure (mòbil), sa vi (saberut)...
Paraules amb b: acabar, arribar, baró, basc, bena, berruga, biga, Biscaia, bolcar, bufeta, calb, corb, mòbil, oblidar, rebentar, rebolcar, riba, saba, trobador, etc.
Paraules amb v: advocat, alcova, almívar, aprovar, avall, avet avorrir, avortar, canvi, cavall, covard, esvelt, gavardina, govern, gravar, haver, pavelló, provar, savi, taverna, travar, trèvol, vernís, voltor, etc.

ACTIVITATS
2. Col·loca les grafies corresponents de les consonants bilabials, dentals o velars:

o_blidar
tram_ia
can_iar
a_anç
xo_
cor_a
du_te
su_il
pessi_
tràfe_
casca_ell
tro_ador
almí_ar
ca_aller
ro_ell
a_ecte
_iga
escara_at
màne_
ga_ardina
llampe_
gra_ar
espa_ilar
em_enar
a_orrir
trè_ol
parlà_eu
ja_elina
_edell
_oltor
Córdo_a
ra_al
_ernissar
sa_ó
pròle_
su_
tal_
mo_ilitat
lla_i
pa_elló
ta_erna
càsti_
a_anç
re_
co_ard
pro_ador
o_scur
si_ella

3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
- Aquell su_jecte vivia a_stret en o_scures su_tileses.
- Esta_a a_orrit de tantes pro_es de gra_ació.
- Aca_a d’arri_ar l’ad_ocat amb un aire desim_olt.
- Ca_ficat com estaves, has tingut un la_sus i ho has ca_girat tot.
- L’à_ia passeja_a amunt i a_all tota can_iada, per les anè_dotes que ha_ia sentit.
- No co_sa_a el sentit de les seues conje_tures.
- Ma_dalena s’ac_elerava quan Lluís li gra_a_en programes su_erents.
- Tre_alla_a en un assum_te esplèndi_ que l’ha_ia ca_tivat de so_te.
- Evitar la corru_ció del llenguatge és una tasca ca_dal per als escriptors.

➲ Ortografia: la essa sorda i la essa sonora.
En la nostra llengua poden correspondre a la grafia s dos sons diferents, un de sord, equivalent a la pronúncia castellana de /s/, i un altre de sonor, també existent en altres llengües europees com el francés o el portugués. D’aquesta manera, podem veure com no es pronuncia igual la s en les paraules casa i sonar.
El so sord  /s/
Aquest so, equivalent a la pronúncia castellana de /s/, pot ser representat en la nostra llengua mitjançant diverses grafies, segons veus en el quadre següent:
engua mitjançant diverses grafies, segons veus en el quadre següent:
A principi de paraula
C + e, i  (ceba, cigró)
Ç: mai a principi de paraula
S (sivella, sord)
Entre consonant i vocal i viceversa
C + e, i  (comencen, narcís)
Ç a, o, u  (començar, cançó)
S (dansa, molsa)
Entre vocals
C + e, i  (races, edició)
Ç + a, o, u  (puça, caçador)
(Només en alguns casos de prefixació i sufixació: asimètric, antesala, homosexual...)
SS (tassa, passota)
A final de paraula
Ç (feliç, capaç)
S (pastís, esbós)

El so sonor /z/
Aquest so, a diferència de /s/, no existeix en castellà. Podem reconéixer-lo en les paraules que el contenen per la forma en què l’escrivim:
A principi de paraula

Z
(zenit, zona, zebra, zoomorf…)
Entre consonant i vocal i viceversa
(pinzell, colze, Alzira…)
Excepció: derivats de dins (endinsar), fons (enfonsar) i trans (transistor)
Entre vocals
S (casa, posar, andalusos, brisa)
Excepcions: mots d’origen grec com amazona, trapezi, topazi, esquizofrènic, nazista i en paraules derivades de zoo- (paleozoic, protozou, espermatozoide)


APRENEM MÉS

Exercicis de grafies (vocalisme, oclusives i grafies fricatives alveolars).

⇒ Examen de la CIEACOVA (gener ’20 i juny ‘18).

 REDACCIÓ.

⇒ Exercicis de pronoms relatius (fotocòpies).

⇒ Prova 2 / prova 10 (autocorrectives).

Repàs i pràctica de grafies: 

VOCABULARI









(5a sessió /FEBRER'24)

ELS PRONOMS FEBLES

Els pronoms febles són elements àtons que funcionen com a clítics verbals, és a dir, s’adjunten davant o darrere del verb i formen una unitat d’entonació amb aquest, com si es tractara d’una única paraula: m’agrada porta’ls. La majoria són personals, tret del neutre ho i dels adverbials en i hi.

 

1a persona

2a persona

3a persona

Neutre

Adverbials

Singular

em

et

es, el, la, li

ho

hi

Plural

ens

us

es, els, les


Els pronoms febles poden presentar quatre formes segons la posició que ocupen respecte al verb:

- La forma reforçada apareix davant de verbs començats per consonant: et porta, ens llig...

- La forma elidida s’utilitza davant de verbs que comencen per vocal: s’esforça, t’agrada...

- La forma plena apareix darrere del verb acabat en consonant o diftongs: esperant-vos, fixeu-vos...

- La forma reduïda s’utilitza darrere de verbs acabats en vocal (sempre que no siga un diftong): agafa’l, porta’ls...

Els pronoms febles precedeixen el verb, excepte quan aquest està en infinitiu, gerundi o imperatiu, que sempre van darrere: en farem, les llig, s’amaga, ho sembla, però portar-lo, deixant-los, feu-ho.

REMARQUES SOBRE ELS PRONOMS FEBLES

· En la parla col·loquial és habitual utilitzar el verb haver-hi juntament amb el pronom en de manera sistemàtica (n’hi ha, n’hi havia...). Aquest pronom només és correcte quan substitueix algun element de l’oració, però no en els altres casos. Per exemple, és incorrecte dir: *No n’hi ha aigua, però és correcte No hi ha aigua o No n’hi ha.

· El plural de li és els i no *lis. Per exemple, Llegirà un conte a tots els xiquets, en fer-ne la substitució pronominal del CI quedarà Els llegirà un conte i no *Lis llegirà un conte.

· El pronom de complement indirecte els té variació de nombre, però no de gènere: oracions com He donat un llibre a Rosa o He explicat el problema a les xiques, passarien a Li he donat un llibre i Els he explicat el problema, no *Les he explicat el problema.

 

LES FUNCIONS DELS PRONOMS FEBLES

Els pronoms febles poden dur a terme les mateixes funcions que els elements a què fan referència.

Complement Directe

Els pronoms el, la, els, les, en i ho poden substituir un complement directe d’acord amb les normes següents:

 

PRONOMS

NORMES D’ÚS

EXEMPLES

el, la, els, les

Substitueixen complements directes determinats.

Portaré els llibres que m’has demanat. Els portaré

en

Fa referència a un element incomptable o indeterminat (sense article determinat davant o acompanyat d’un quantificador)

Ens recomanà una pel·lícula: Ens en recomanà una.

ho

És el pronom neutre que substitueix un pronom neutre (açò, això, allò) o una oració subordinada substantiva (introduïda per que, el que, si...).

Vols que fem un viatge a Londres? Sí, ho vull.

 

Pronom en + adjectiu

Quan un substantiu va acompanyat d’un adjectiu i el substituïm pel pronom en, l’adjectiu ha d’anar precedit per la preposició de. Ex.: Mireia duia unes ulleres roges: Mireia en duia unes de roges.

Concordança del pronom feble i el participi

Quan substituïm un CD determinat per un pronom feble, en cas que hi haja un temps verbal compost, el participi ha de concordar en gènere i nombre amb el pronom feble.

EXERCICIS

1. Respon les preguntes fent concordar el pronom feble amb el participi com en l’exemple.

Ja has endreçat l’habitació? Sí, ja l’he endreçada.   

a)     Ha trobat les arracades?

b)     Heu tret les entrades?

c)     Heu conegut la nova professora?

d)    Heu comprat les pizzes?

e)    Has aconseguit la beca?

 

Definit. Pot portar: - article definite - demostratiu - possessiu - nom propi

EL, LA, ELS, LES

Has portat les verdures? > Les has portades?

Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida.

Vaig vore el teu germà > El vaig vore.

Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.

Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res.

EN

Has portat verdures? > N’has portat?

Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.

 

Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò.

HO

Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir.

Volia allò > Ho volia.

Sabia el que passaria > Ho sabia.

 

Complement Indirecte

1a persona singular: EM

1a persona plural: ENS

2a persona singular: ET

2a persona plural: US

3a persona singular: LI

No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat.

3a persona plural: ELS (masculí i femení)

Substitució pronominal del complement indirecte

1.     Els pronoms febles li, els (‘ls, -los) fan la funció de complement indirecte i no tenen distinció de gènere, és a dir, s’utilitzen tant per a un referent masculí com per a un referent femení. Ex.: A Robert / Rosa, li demanaré els apuntsAls meus germans / a les meues germanes, vull donar-los un regal.

2.     La forma *lis és absolutament incorrecta.

3.     El pronom se només pot fer la funció de complement indirecte si té un valor reflexiu: Ell es cordava les sabatesEll se les cordava. Però quan el complement indirecte és una persona diferent del subjecte que realitza l’acció, sempre hem de fer servir el pronom liEll li corda les sabates, al fill.


APRENEM MÉS

⇒ TEORIA I PRÀCTICA DE PRONOMS FEBLES

EXAMEN CIEACOVA (JUNY'21)

TEST AUTOCORRECTIU (PROVA 1)

REDACCIÓ

 EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES


REPÀS C1. EXERCICIS (SOLUCIONS)

Exercici 1.

1b, 2b, 3c, 4b, 5c, 6a, 7c, 8b, 9b, 10c, 11b, 12c, 13c, 14a, 15b, 16b, 17a, 18c, 19a, 20a, 21c, 22c, 23b, 24b, 25a, 26c, 27b, 28a, 29b, 30c, 31a, 32b, 33c, 34c, 35a, 36c, 37c, 38b, 39b, 40c, 41a, 42c, 43a, 44b, 45c, 46c, 47b, 48a, 49b, 50a, 51c, 52c, 53a, 54a, 55b.

Exercici 2.

a) en / prou  b) per la qual cosa  c) amb què  d) els fonaments del qual  e) massa / gens de  f) portar-los-els  g) traguérem / veiérem (vérem)  h) la hi   i) aniré  j) duguéreu.

Exercici 3.

Instal·lat, millor, confiança, immillorablement, probable, jutgessa, francesa, assumpte, il·legal, expressivitat, imatges, estrangers, esplanada, mesquites, espoli, sentinelles, amfiteatre, simfonia, musicalitat, excel·lent.

Exercici 4.

memòria, examen, llémena, parlàveu, algun, olimpíada, fóreu, òrfena, estàtua, exclòs, paràgraf, xandall, cèntim, créixer, humit, ressò, trencaria, medul·la, línia, arribaran.

Exercici 5.

espontaneïtat, seqüència, agrairia, ambigua, fluïdesa, diürna, traduïa, egoisme, posseïdor, intuïció, agraïment, conduint, quotidià, obeïen, heroïcitat.



(6a sessió /FEBRER-MARÇ'24)

ELS PRONOMS FEBLES (II): CC, CRV I PREDICATIU

 

EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL

Els complements circumstancials indiquen les circumstàncies en què es produeix l’acció del verb. Aquestes circumstàncies poden ser de temps, de lloc, de manera, d’instrument, de finalitat...

Van arribar amb retard (CC de temps)

Van treballar de valent (CC de manera)

Van estiuejar a la platja (CC de lloc)

Van  vindre amb cotxe (CC d’instrument)

 

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS

Com a norma general, els complements circumstancials són substituïts pel pronom hi, llevat d’un únic cas: si el complement és introduït per la preposició DE, és substituït per en (n’ / ‘n / -ne).

Demà tornaran al poble → Demà hi tornaran

He dut el cotxe al garatge →  Hi he dut el cotxe

He tret el cotxe del garatge →  N’he tret el cotxe

Cal tenir en compte, però, que el CC de manera és substituït sempre pel pronom hi (-hi) i el podreu localitzar preguntant-vos com es fa l’acció.

Pau treballava de valent →  Pere hi treballava.

Marc, camina de pressa, per favor! →  Marc, camina-hi, per favor

 

 

EL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL

Hi ha certs verbs que exigeixen (regeixen) la presència de complements introduïts per una preposició determinada. Per això, aquests complements s’anomenen preposicionals o de règim verbal. Ex.:

La teua cosina s’ha acostumat al soroll del trànsit. (La teua cosina s’hi ha acostumat).

Estic d’acord amb la vostra proposta. (Hi estic d’acord).

Contribuirem a l’eliminació dels residus tòxics. (Hi contribuirem).

 

Ací teniu alguns dels verbs que admeten aquest complement:

Complement amb A

Complement amb EN

Complement amb DE

Complement amb AMB

accedir, contribuir, excitar, procedir, renunciar, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se, dedicar-se...

pensar, tardar, vacil·lar, afanyar-se, complaure’s, entossudir-se, exercitar-se, delitar-se, interessar-se, confiar...

aprendre, parlar, saber, recordar-se, oblidar-se, riure’s, adonar-se, burlar-se, abstenir-se, queixar-se...

avenir-se, fer-se, estar d’acord, amenaçar...

 

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL

Per a substituir un complement de règim verbal tenim dos pronoms: en, hi.

 Usem en (n’ / ‘n / -ne) quan la preposició és de. Ex.: No es recorda de res. No se’n recordaParlava de tot un poc. En parlava.

 Usem hi per a totes les altres preposicions. Ex.: Renunciaré al càrrec. Hi renunciaréPensa en això que et vaig dir. Pensa-hi.

 

Quan substituïm una proposició introduïda per la conjunció que davant de la qual la preposició s’ha  omés, es fa la substitució tenint en compte la preposició implícita. Exemples:

No t’oblides del viatge. = No te n’oblides.

No t’oblides que tens un viatge = No te n’oblides.

També, cal recordar que les proposicions substantives d'infinitiu només poden anar introduïdes per les preposicions a o de. Per tant, si el verb regeix una preposició diferent (en, amb), cal substituir-la per una d’aquestes, però haurem de tenir en compte la preposició original quan fem la substitució pronominal. Exemple:

Confiava en la seua innocència.  Hi confiava.

Confiava de ser innocent. Hi confiava.

 

EL COMPLEMENT PREDICATIU

És semblant al CCM, però en aquest cas modifica dos elements de l’oració, ja que el predicatiu complementa alhora el verb i el subjecte de la frase, o bé el verb i el complement directe. Si és un adjectiu, aquest complement concorda amb el subjecte o amb el complement directe en gènere i nombre:
   Rosa passejava amoïnada. → el predicatiu concorda amb el subjecte
   Els alumnes troben la lliçó complicada. → el predicatiu concorda amb el complement directe
.

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL PREDICATIU

Els verbs predicatius tornar-se, trobar-se, arribar, resultar, fer-se... substitueixen el complement pel pronom HI

Vingué molt cansada? –Hi vingué.

Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa.

Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.

Alguns verbs que poden dur complement predicatiu són:

 

Verbs amb complement predicatiu i exemples

Tornar-se

El vi s’ha tornat agre.

Fer-se

Aquella poma s’ha fet malbé.

Quedar-se

Robert es va quedar esblaiat en saber la notícia.

Romandre

Els alumnes romanien drets al passadís.

Trobar-se

Mireia es trobava il·lusionada.

Presentar-se

La reunió s’havia presentat animada.

Anar

El xiquet sempre va brut.

Resultar

El partit va resultar interessant

Trobar

Anna trobava la seua amiga esgotada.

Arribar

Els corredors arribaran exhausts a la meta.

Considerar

El jurat considerà la novel·la meravellosa.

Aparéixer

El gos va aparèixer esprimatxat.

 

Però, amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar, el complement predicatiu se substitueix pel pronom EN 
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet

Em diuen Jordi. A tu també te’n diuen? 

ATRIBUT

Si és definit EL, LA ELS, LES

Pere és el metge del poble > Pere l’és.

Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO

Pere és metge > Pere ho és.

Pere és el metge del poble > Pere ho és

Per a donar èmfasi (partitiu) EN

Mira que n’ets, de llest!

Si n’estic, de farta! 





(3a sessió /FEBRER'24)

LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB

Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).

Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat (*Andreu va vindre a la festa, posant-se a ballar frenèticament. Andreu va vindre a la festa i es va posar a ballar frenèticament.); el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).

Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.

REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...



L'IMPERATIU
D'altra banda, hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts). 

La formació de l’imperatiu és bastant regular, ja que es construeix amb formes del present d’indicatiu i del present de subjuntiu. La segona persona del singular coincideix amb la tercera del present d’indicatiu, i la segona del plural coincideix amb la segona del plural del present d’indicatiu. En canvi, la tercera persona del singular i del plural, així com la primera de plural es formen a partir del present de subjuntiu.

 

PRESENT D’INDICATIU

IMPERATIU

PRESENT DE SUBJUNTIU

jo córrec

-----------

jo córrega


tu corres

corre

tu córregues

ell/ella corre    

córrega

ell/ella córrega


nosaltres correm


correguem

nosaltres correguem

vosaltres correu 

correu

vosaltres corregueu

ells/elles corren

córreguen

ells/elles córreguen

 REMARQUES

1.   1. Per a les segones persones, de singular i plural, s’empren formes del present d’indicatiu. Per a la resta de persones es fa servir el present de subjuntiu.

2.  2 En el tractament de vostè emprem la tercera persona, motiu pel qual emprem el present de subjuntiu.

3.   3.   Els verbs següents només presenten una forma irregular en la segona persona de singular:

fer → fes                 dur → dus             venir → vine           anar → ves

 4.   Alguns verbs irregulars formen tot l’imperatiu a partir del present de subjuntiu: poder, voler, ser, veure...


APRENEM MÉS

⇒ Examen de CIEACOVA (JUNY ’23).

 Redacció: Heu de triar una de les dues opcions que trobareu en l’examen de la Cieacova de juny de 2023 (300 paraules). També cal practicar l’elaboració d’un text escrit a partir d’un àudio (pot ser el de la prova de juny ’23 o qualsevol altre (200 paraules).

 Exercicis de FORMES NO PERSONALS I DE L'IMPERATIU (fotocòpies)

EXERCICI (GRAELLA) FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)

Aparéixer, aparegut, apareixent / cabre, cabut, cabent/ créixer, crescut, creixent / merèixer, merescut, mereixent / nàixer, nascut, naixent / pertànyer, pertangut (pertanyut), pertanyent / plaure, plagut, plaent /saber, sabut, sabent / ser, sigut, sent / seure, segut, seent / tòrcer, torçut, torcent / viure, viscut, vivint / absoldre, absolt, absolent / dir, dit, dient / dur, dut, duent / escriure, escrit, escrivint / fer, fet, fent / moldre, molt, molent / pondre, post, ponent / resoldre, resolt, resolent / traure, tret, traent / veure, vist, veent (veient) / admetre, admés, admetent / atendre, atés, atenent / concloure, conclòs, concloent / encendre, encés, encenent / confondre, confós, confonent / ofendre, ofés, ofenent / prendre, pres, prenent / romandre, romàs, romanent / complir, complit (complert), complint / establir, establit (establert), establint / oferir, oferit (ofert), oferint / omplir, omplit (omplert), omplint / decidir, decidit, decidint / cobrir, cobert, cobrint / morir, mort, morint / obrir, obert, obrint / imprimir, imprés, imprimint / vendre, venut, venent / coure, cuit, coent / agrair, agraït, agraint / assajar, assajat, assajant / jutjar, jutjat, jutjant / moure, mogut, movent / distraure, distret, distraent / sotmetre, sotmés, sotmetent / traduir, traduït, traduint / rebre, rebut, rebent / poder, pogut, podent / existir, existit, existint / rebaixar, rebaixat, rebaixant / llegir, llegit, llegint / començar, començat, començant.


➜ LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)

Ex. 21) 1a, 2c, 3a, 4b, 5b, 6c.

Ex. 22) duent, escrivint, rebent, plovent, devent, rient, movent, creient/creent, eixint, apareixent.

Ex. 23) removent, I van desconnectar, que va inundar, anant, i es guanyà/on es guanyà, i la van convocar.

Ex. 24) debatut, permés, conclòs, traduït, difós, respost, pres, crescut, nascut, detingut/detinguda, imprés, oferit/ofert, aparegut, valgut, segut, mòlt petangut/pertanyut, cogut.

Ex. 16) 1a, 2c, 3b, 4b.

Ex. 17) jovenalla, quilometratge, moblatge, fullatge, xicalla, tonatge.

Ex. 18) maduresa, dolcesa, noblesa, lleugeresa, lletgesa, honradesa, ceguesa, deixadesa, tendresa, nuesa, timidesa, bellesa.

Ex. 19) a) ressaltava, asimètricament; b) dissortat, ressonància; c) pressentir, asserenar-se; d) dissertació, ressò, transsexualitat.

Ex. 20) amansir, rebrotar, abonyegar, enlletgir, encarir, alleugerir, empal·lidir, entapissar, ensucrar, envernissar, assaborir, assedegar, emmalaltir, ajornar, assecar, desossar.

SOLUCIONS (FOTOCÒPIA TEMPS VERBALS): PARTICIPIS

a) desplagut b) assegut c) desaparegut d) sabuda/sabut e) cabut f) conviscut g) crescuts  h) merescut/merescuts  i) venut  j) absolta k) resolta/resolt  l) molt  m) estret  n) bestrets/bestret o) escrit  p) fet  q) correspost  r) post  s) vista  t) dita  u) enduts v) sigut  w) cuits / cogut / cogut  x) romàs  y) ofesa / ofés  z) apresos / aprés  aa) enteses  bb) encesos  cc) confosa  dd) atés  ee) empés / empesa  ff) comés.


[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”
1. fuma, prepare, pintem, treballes, entren, esquieu.
2. passege, passeja, passegem; jutge, jutja, jutgem; assage, assaja, assagem; viatge, viatja, viatgem; venge, venja, vengem; netege, neteja, netegem; desitge, desitja, desitgem; trepitge, trepitja, trepitgem.
3. pique, pica, piquem; doblegue, doblega, dobleguem; busque, busca, busquem; cace, caça, cacem; aparque, aparca, aparquem; trenque, trenca, trenquem; abrace, abraça, abracem; pague, paga, paguem; calce, calça, calcem; cague, caga, caguem; pegue, pega, peguem; carregue, carrega, carreguem; descalce, descalça, descalcem; regue, rega, reguem, penque, penca, penquem; combregue, combrega, combreguem.
4. es-tu-di-e, can-vi-a, es-tal-vi-em, pro-nun-ci-a, i-ni-ci-es, fo-to-co-pi-eu, a-nun-ci­-en, co-pi-a, o-di-e.
5. vaig, vas, va, anem, aneu, van.
6. estic, estàs, està, estem, esteu, estan, sóc, ets, és, som, sou, són.
7. tem, tems, tem, temem, temeu, temen; rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden; comet, comets, comet, cometem, cometeu, cometen; percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben; debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten.
8. dic, dius, diu, diem, dieu, diuen; tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen; vull, vols,vol,volem,voleu,volen; conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen; somric, somrius, somriu, somriem, somrieu, somriuen; atenc, atens, atén, atenem, ateneu, atenen; caic, caus, cau, caiem (caem), caieu (caeu), cauen; prenc, prens, pren, prenem, preneu, prenen; visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen; veig, veus, veu, veiem (veem), veieu (veeu), veuen.
9. crec, meresc, coneixes, cuses (cus), cap, saps, sé, sap, rebem, reps.
10. dorm; consent, consents, consent, consentim, consentiu, consenten; constituïsc, constitueixes (constituïxes), constitueix, constituïm, constituïu, constitueixen; construïsc; instruïsc; bull, bulls, bull, bollim, bolliu, bullen.
11. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen (tenyisc, tenyeixes, tenyeix, tenyim, tenyiu, tenyeixen); riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen (renyisc); cull, culls, cull, collim, colliu, cullen.
12. llegisc, teixisc, visten, menten, afegeix, fregeixes, llig, engolisc.
13. isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen.
14. vol, bull, acabe, rebat, tus, correm, perd, cull, vull, admet, sap, baten, exclous, valc, creus, perdem.
15. trobe, faig, conec, llig, done, depén.
16. caminava, caminaves, caminava, caminàvem, caminàveu, caminaven; partia; atenia; buscava; incloïa, incloïes, incloïa, incloíem, incloíeu, incloïen; venia; reia, reies, reia, réiem, réieu, reien; treia; coïa; creia; queia; conduïa.
17. menjàvem, coíeu, incloïa, creia, necessitàvem, treies, reia, feia, duia, seien, dúieu, portava.
18. dúiem, conduíeu, tréiem, jéiem, reia, cantaves, incloïa, veies, coïen, séieu, queia.
19. continuàveu, tenia, duia, posaves, molestaves, plantàvem, collíem, dúiem, era, trencava, tocava, argüia, treia, tréieu, feia.


[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)” 
21. parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.
22. fiu, anares, treballà, cresquérem, isquéreu, foren, viu, clogueres, vingué, haguérem, diguéreu, escrigueren.
23. duguí (vaig dur), miràreu (vau mirar), isquéreu, quedàreu, anàrem, acomboiaren, treballà, estudiaren, suspengueren, tingué, aní (vaig anar), viu (vaig veure), vencí (vaig véncer), veié (va veure).
25. vindre (venir), vindré, vindria; aprendre, aprendràs, aprendries; estudiar, estudiarà, estudiaria; agafar, agafarem, agafaríem; conduir, conduireu, conduiríeu; deixar, deixaran, deixarien.
26. cantaré, cantaràs, cantarà, cantarem, cantareu, cantaran; valdré; retindré; faré; hauré; resoldré.
27. refaré, semblarà, faràs, trobaràs, podrem, voldrem, admetreu, aniràs, veuràs, sabran, arribaran, haureu, resoldran, voldran, soparem, gitarem, hauràs, eixirem.
28. vindria, trauríem, netejaríem, ordenaríem, sabries, transigiríeu, tossiries, pertanyeria, venceria, buscarien, descobririen, analitzarien, ajudaria, prendria.
29. coneixeria, coneixeries, coneixeria, coneixeríem, coneixeríeu, coneixerien; apareixeria, apareixeries, apareixeria, apareixeríem, apareixeríeu, apareixerien.
30. estendria, resoldríem, mouríem, encendrien.

31. apague, apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
32. aprenguen, venguem, absolgueu, dissolguen, suspenga, valga, isca, faça, vagen, puguem, sigueu, beguen, mengen, vulga, faces, coneguem, vulga, vaja, sàpien (sàpiguen), entenguen, alcen.
33. No agafes, no begues, no vingues, no t’acostes, no digueu, no em mires, no vengueu, no arranqueu, no suspengues, no prengueu, no bufes, no encengueu, no tragues, no begueu, no calles, no rigues, no mogueu, no escoltes, no escrigueu, no segues.
34. diga, acabe, vulga, isca, convinga, sàpiguen (sàpien), estiguen, begueu, escriga, facen, vulgues, confluïsquen, conega, faça, visca, nasca.
35/36. entrara (entràs), entrares (entrasses), entrara (entràs), entràrem (entràssem), entràreu (entràsseu), entraren (entrassen); debatera, debateres, debatera, debatérem, debatéreu, debateren, consentira; partira; visquera; isquera; fóra (fos), fores, fóra, fórem, fóreu, foren; tinguera; absolguera, escriguera, veiera; haguera.
37/38. Fera (fes) / correguérem / donàreu / rebéreu / avisàreu / tingueres / trobàrem / volgueren / estiguera / aparegueren / anàrem / tingueren / publicaren / duguera / vingueren / agafara / féreu / pogueren / vingueren / romangueren.

39. duguera / estiguera / fóra / sapiguérem (sabérem) / feren / poguera / llegira / tinguera / seguera / conduïra / isquéreu / escriguera / vinguera.

40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu.

42. trau / creieu / beveu / fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.

43. doneu / ven / vine / vés / corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu / dissoleu / encenguem / pertany / dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu / llig (llegix).

44. absoleu / cloeu / beveu / escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu / aprén / comenceu.

45. has viscut / ha vist / hem enviat / heu bullit / han mentit.

46. havies comprat / havia arribat / havíem entrat / havíeu fet / havien dit.

47. hagueres aprés / hagué dormit / haguérem escoltat / haguéreu parlat / hagueren menjat.

49. hauràs conegut / haurà crescut / haurem entrat / haureu descansat / hauran vist.

50. hauries volgut / hauria caigut / hauríem entrat / hauríeu elaborat / s’haurien exhaurit.

51. hages dit / haja aparegut / hàgem col·laborat / hàgeu oït / hagen sabut.

52. hagueres anat / haguera vingut / haguérem conduït / haguéreu treballat / hagueren conegut.

54.  voler, volent volgut / córrer, corrent, corregut / moldre, molent, mòlt / obrir, obrint, obert / traduir, traduint, traduït / cabre, cabent, cabut / dur, duent, dut / aprendre, aprenent, aprés / fondre, fonent, fos / atendre, atenent, atés / tindre (tenir), tenint, tingut / oir, oint, oït / admetre, admetent, admés / combatre, combatent, combatut / veure, veient, vist / nàixer, naixent, nascut / imprimir, imprimint, imprés / confessar, confessant, confessat / beure, bevent, begut.

55. cuit / romput / dit / caigut / entés / crescut / ocorregut / emés / transcorregut / interromput / volgut / batuts / venut / vist / fet / nascut / tret / inclòs / conclòs.

56. dit, cregut / agafat, estat, estalviant / sabut, preguntat / cuit / corrent / distraent / devent / creient, escoltant / escrivint, bevent / nascut / admetent, admesa / duent / batut, combatut / tramés / ofés, dit / volent / venut, pescant / comprés, atés.

57.  trobades / oberts / suspeses / donat / encesos / collides / comprats / buscades / soterrats, soterrats.

58. els han enviats / les ha signades / n’he fregits dos / les he comprades / els he duts / l’he tastada / l’he coneguda / les hem enteses / els hem compresos / n’he llegits 3 / les he fetes / li n’he regalats 4.

59. 1.  i es trencà una cama / 6 i guanyaren el partit / 7 i no van trobar ningú.

60.  Ja deu haver arribat el tren / S’havia d’anar sense falta (calia anar) / Has de parlar amb ell / S’haurà de fer una altra vegada (caldrà fer-ho) / Has de pagar-me demà.



EXERCICIS DE VERBS (REPÀS 1. CLAUS)

Ex. 4

encenc, encens, encén, encenem, enceneu, encenen / dec, deus, deu, devem, deveu, deuen / sec, seus, seu, seiem-seem, seieu-seeu, seuen / visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen.

Ex. 5

1 molc, 2 bevem, 3 deveu, 4 resol, 5 confon, 6 mouen, 7 enceneu, 8 absolen, 9 prenc, 10 pren, 11 suspenem, 12 esteneu.

Ex. 6

1 meresc, 2 visc/viuen, 3 vius, 4 crec, 5 creuen, 6 trac, 7 creem/creiem, 8 seieu, 9 traem/trac, 10 naixen.

Ex. 7

venç, vences, venç, vencem, venceu, vencen

convenç, convences, convenç, convencem, convenceu, convencen

torç, torces, torç, torcem, torceu, torcen

cap, caps, cap, cabem, cabeu, caben

rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben

concep, conceps, concep, concebem, concebeu, conceben

sé, saps, sap, sabem, sabeu, saben

Ex. 8

1 escric, 2 tinc/vull, 3 vull, 4 faig / vinc, 5 puc, 6 veig / pots, 7 caic, 8 valc, 9 visc, 10 sé

Ex. 9  seu, té, prem

Ex. 10 creu, té, fa, trau, fa, sé, és

Ex. 13

fregir

llegir

renyir

vestir

frig

llig

riny

vist

friges

lliges

rinyes

vistes

frig

llig

riny

vist

fregim

llegim

renyim

vestim

fregiu

llegiu

renyiu

vestiu

frigen

lligen

rinyen

visten

 

collir

cosir

tossir

engolir

cull

cus

tus

engul

culls

cuses

tusses

enguls

cull

cus

tus

engul

collim

cosim

tossim

engolim

colliu

cosiu

tossiu

engoliu

cullen

cusen

tussen

engulen

 

Ex. 14

1 friges, 2 rinyen, 3 llig/llig, 4 cosim, 5 cus, 6 cullen, 7 tus, 8 cus, 9 riny, 10 llegim, 11 collim, 12 lliges, 13 rinyen, 14 renyim

Ex. 15

corregisc, corregixes/corregeixes, corregeix, corregim, corregiu, corregeixen

servisc, servixes/serveixes, serveix, servim, serviu, serveixen

traduïsc, tradueixes/traduïxes, tradueix/traduïx, traduïm, traduïu, tradueixen/traduïxen

Ex. 16

1 divideixen, 2 conduïu, 3 redueixen/reduïxen, 4 rendeix, 5 corregisc, 6 segueixen

Ex. 17

isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen

òbric, obris, obri, obrim, obriu, obrin

òmplic, omplis, ompli, omplim, ompliu, omplin

Ex. 18

1 ixen/eixim, 2 tussen, 3 deduïsc, 4 obris, 5 isc, 6 òmplic, 7 òbric/ix, 8 corregeixen/corregixen

Ex. 19

fer

dur

dir

veure

seure

feia

duia

deia

veia

seia

feies

duies

deies

veies

seies

feia

duia

deia

veia

seia

féiem

dúiem

déiem

véiem

séiem

féieu

dúieu

déieu

véieu

séieu

feien

duien

deien

veien

seien

 

creure

jaure

traure

riure

caure

creia

jeia

treia

reia

queia

creies

jeies

treies

reies

queies

creia

jeia

treia

reia

queia

créiem

jéiem

tréiem

réiem

quéiem

créieu

jéieu

tréieu

réieu

quéieu

creien

jeien

treien

reien

queien

Ex. 20

1 posava/treia/donava, 2 tenien/pesava/aprenien, 3 comprenien, 4 començava/reia/desentonava, 5 creien/deia/trobaven/cantava/gaudien/sofrien, 6 prenien/llegien/tenien/ feia/hi havia.

Ex. 21

moure

conéixer

atendre

resoldre

tindre

moguí

coneguí

atenguí

resolguí

tinguí

mogueres

conegueres

atengueres

resolgueres

tingueres

mogué

conegué

atengué

resolgué

tingué

moguérem

coneguérem

atenguérem

resolguérem

tinguérem

moguéreu

coneguéreu

atenguéreu

resolguéreu

tinguéreu

mogueren

conegueren

atengueren

resolgueren

tingueren

 

viure

estar

caure

ser

fer

visquí

estiguí

caiguí

fui

fiu

visqueres

estigueres

caigueres

fores

feres

visqué

estigué

caigué

fou

feu

visquérem

estiguérem

caiguérem

fórem

férem

visquéreu

estiguéreu

caiguéreu

fóreu

féreu

visqueren

estigueren

caigueren

foren

feren




(4a sessió /FEBRER'24)


"LES PERÍFRASIS VERBALS"

Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
       
   Perífrasi d’obligació.
-          Personal:    haver + de + inf. (“Has d’arribar abans de migdia”)
caldre + que + subj. (“Cal que faces el treball”)
-          Impersonal (sense subjecte): haver-se +de+inf.  (“S’ha d’emplenar el full”)
   caldre + inf. (“Cal anar amb compte”)
També es pot expressar obligació amb la construcció: És necessari /menester + inf. o + que+subj.
►Cal evitar les construccions del castellà:
*Tindre + que
* Haver-hi  + que + inf.
* Ser precís

      Perífrasi de probabilitat.
Per a expressar la probabilitat s’usa la perífrasi: deure + inf. (“Deuen tenir molt de fred perquè han encés la calefacció”).
És equivalent a un adverbi de probabilitat (potser, segurament, probablement, tal vegada...) + verb en futur (o present o passat): “Potser plourà”. O equivalent a poder +ser+oració de subjuntiu: “Pot ser que isquen molt tard”.
►Cal evitar les construccions incorrectes següents:
-És incorrecte intercalar la preposició de entre el verb deure i l’infinitiu (*Deuen de estar de viatge).
- No és correcte l’ús de la paraula igual com a adverbi de probabilitat (*Igual anem al parc d’excursió): Pot ser que vaja al parc. Potser aniré al parc.
També cal evitar l’ús del futur o l’ús del condicional per a expressar la probabilitat (*Haurà eixit de viatge.  Deu haver eixit de viatge) // (*Arribarien a casa després de mitjanit.  Devien arribar a casa després de mitjanit).

       Perífrasi d’imminència.
Per a expressar la imminència o el futur immediat no podem usar la perífrasi anar + a + inf., sinó que se sol expressar amb les perífrasis estar a punt de + inf. / estar per + inf.
Els viatgers estan a punt d’arribar.
La perífrasi anar + a + inf. es pot usar per a expressar imminència si ens referim a un temps passat (Anava a gitar-me quan vaig escoltar uns colps a la porta).  Si ens referim al futur, la perífrasi  anar + a + inf. és incorrecta; usarem el futur o el present, sovint introduït per l’adv. ara (Ara et portaré un refresc). Tanmateix, la construcció anar + a + inf. és correcta quan el verb anar té el valor de moviment o de desplaçament (Vaig a portar els pastissos perquè els convidats volen tastar-los).

L'ACCENTUACIÓ
Quant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals o obertes.
[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: identifica la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].

Truquets per a accentuar correctament les vocals eo.


Exemples
Excepcions
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes.
menjaré, pretén, després, camió, torró...
terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs...
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes.
crèdit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul...
Verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)
estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec...
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules 
esdrúixoles.
gènere, pèrdua, memòria, València...
fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, esglésiallémena, feréstega...
verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...
Les grafies o representen dos sons diferents:
La representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /ε/ oberta (paciència, telèfon, mel).
La representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /ͻ/ oberta (porta, rosa, història)
Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la o la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.
Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):

Casos en què la e és oberta:
1. Davant de síl·labes que duguen una i o una upremi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.
2. Davant de l, l·l,  rr i r: cel, novel·la, serra, verd.
3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.

Casos en què la o és oberta :
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -oaçò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/­olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota). 

LA DIÈRESI
Després de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. 
També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment,  -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes). 

L’APÒSTROF I LA CONTRACCIÓ

Els articles el la i la preposició de s’apostrofen davant de vocal o h, en situacions determinades.

el de
Com a regla general, s’apostrofen davant de les paraules que comencen per
vocal o h:
l’avil’inventl’hivernd’elld’hora
No s’apostrofen:
• Davant de números o xifres romanes. Excepte si cal apostrofar-se en
cas de pronunciar-les: el dotzeel XX, però l’11l’1 d’abril.
• Davant d’una consonàntica: el iodeel iaioel iogurt.
• Davant d’una aspirada, en paraules procedents d’altres llengües.
Però si la paraula està adaptada i té entrada al diccionari, de manera
que la no es pronuncia aspirada, sinó muda, aleshores sí que cal
apostrofar: el hall, el hackerel barri de Harlem, però l’handbold’hoquei,
l’hàmster.
• No apostrofem una preposició davant d’una paraula que introdueix
una explicació gramatical: El significat de abans és ‘amb anterioritat’.

la
Com a regla general, l’article la s’apostrofa davant d’una paraula femenina
que comença per vocal o h. Si comença per àtona, precedida o no de h,
no es pot apostrofar: l’illal’unglal’urnala immensitatla universitatla il·lusió.
No s’apostrofa:
• Davant d’una paraula que comença per consonàntica: la hienala iarda,
la ionosfera.
• Davant dels mots una (referit a l’hora del dia), ira hostla unala irala host.
• Davant de paraules que comencen pel sufix a- quan significa ‘el contrari
de’, a fi d’evitar confusions: la anormalitatla asexualitatla asimetria,
la asincronia.
• Davant del nom de lletres: la efala emala ela
• Davant de sigles que comencen per si són àtones: la UEFA, la UGT.
• Davant de paraules femenines que comencen per líquida.

en na
S’apostrofen seguint la regla general:
en Francescn’Andreun’Úrsulana Il·luminada

Remarques
• Les abreviatures segueixen les regles generals de l’apostrofació: l’apartat
46001l’apt. 46001.
• En sigles i acrònims s’apostrofa si comencen per vocal o es pronuncien començades
per vocal: l’ONGl’IVAl’FBIl’NBAla RAIla BBC.
• Apostrofem o no les paraules masculines que comencen per líquida. Si
són femenines no apostrofem: el speaker l’speaker, però la speakerla
schola cantorum.
• Apostrofem ella de davant de cometes o diferents tipus de lletra: El va
titlar d’«intel·ligent», He llegit la continuació d’Els jocs de la fam.

Recorda:
Quan hem de fer una contracció?
Les formes de l’article el els es poden unir a les preposicions adeper i
ca (abreviatura de casa), si la paraula següent comença per consonant:
Vaig al concert Vaig a l’hort
Camine pel camp Passege per l’arena
Sóc del Llevant Sóc de l’Elx
Vinc de cal metge Passaré per ca l’electricista
el al a els als
de el del de els dels
per el pel per els pels
ca el cal ca els cals


Quan no hem de fer una contracció?

Amb publicacions de premsa, empreses, citacions:
Estic subscrit a El Temps.
És conductor d’El Llamp.
L’espectacle va anar a càrrec d’Els Comediants.

Recorda:
• Davant de topònims, escrivim l’article en minúscula i apostrofem segons
la regla general: la comarca de l’Alcalaténla zona de l’Alguenyala
ciutat de l’Havana.
Excepte amb topònims no adaptats al valencià: Han viatjat a El PasoNo
van voler anar a El Valle de los Caídos.
• Si el topònim és valencià o està adaptat, fem la contracció: la comarca
dels Portspel Campelloal Caire.
• Si el topònim no està adaptat, s’apostrofa, però no es fa la contracció:
el monestir d’El Escorial.
• Davant dels anys, és recomanable posar article: Va nàixer el 1976.
• Davant dels dies de la setmana, posem article, excepte si fa referència
a un dia immediatament anterior o posterior al dia en què parlem i no
va precedit de passat pròximDijous torne de Castelló, però El dijous 15
de març torne de Castelló.
• Davant d’infinitius no s’ha de posar article (fumar mata), excepte que
estiguen substantivats (el berenarl’esmorzarel dinarel sopar).

L'apòstrof i la contracció. Remarques

A banda de les normes generals d’apostrofació, cal tenir en compte:

a. No s’apostrofen els articles el i la i la preposició de davant de paraules començades per vocal utilitzades amb caràcter metalingüístic:

            el participi de establir
            el plural de home

b. S’apostrofa davant de citacions escrites entre cometes, de títols i d’exemples:
           
va qualificar el fet d’“inaudit”                             el director de l’Hola
            el verb lliurar en el sentit d’‘entregar’                l’últim número d’El Punt

c. S’apostrofa davant de números o abreviatures en aquells casos en què, al pronunciar-los, comencen per un so vocàlic:

            l’1 de setembre          l’ap. 4 de l’art. 12        l’Hble. Conseller de Salut
l’XI Congrés de Farmacologia    un premi d’11 milions d’euros      

d. Davant de les sigles que es lligen com una paraula, apliquem les regles generals d’apostrofació:

la UNESCO    la UEFA       l’IVA         l’IBI

e. Davant de les sigles que es lletregen, apostrofem sempre que comence per un so vocàlic. Cal tindre en compte que es considera que en este tipus de sigles la síl·laba tònica és l'última i són, per tant, agudes. Així doncs, no apostrofarem  les paraules femenines que comencen per i/u àtones, seguint la regla general. A més, en estes sigles femenines la i/u  representarien la inicial d’una paraula en què la i/u és àtona (i, per tant, tampoc s’apostrofaria):

 l’AVL             l’ONG            l’FM                l’LSD
la UMH  (U= universitat la universitat)                    la ILP (la iniciativa)  
la UGT (U= unió, la unió)                                         la UE (la unió)
la IBM          la ITV

f. Davant de préstecs no adaptats començats per s seguida de consonant pot no apostrofar-se, considerant la s líquida com una consonant. Això no obstant, també és acceptable apostrofar exclussivament l’article el, considerant que, en este cas concret, la pronunciació habitual introdueix davant de la s una vocal eufònica (que resulta innecessària, però, en el cas de l’article la i la preposició de):
            el speaker     o         l’speaker
            la schola cantorum
            una sessió de striptease

g. S'apostrofa sempre, d'acord amb la norma general, en el cas dels nostres topònims (l’Alcoià, l’Alcúdia, l’Alguenya, l’Alt Empordà, l’Alguer, etc. )o de topònims estrangers adaptats al català. En canvi, l'article masculí dels topònims estrangers no adaptats s'escriu amb majúscula inicial, en la seua forma original i no es contrau(Los Angeles, El Escorial, Las Vegas, El Álamo, El Salvador, El Paso, El Puerto de Santa María, El Bierzo, La Alcarria, etc.)

h. No hem de fer la contracció quan l’article forma part del títol d’una obra o del nom d’una entitat:
Ve d’El Corte Inglés.
Una obra d'Els Joglars.


L'apostrofació davant de les sigles i els acrònims

1. Pronunciació sil·làbica
Davant dels acrònims i les sigles que es pronuncien com a mots, s’apostrofen els
articles el i la, i la preposició de, d’acord amb les regles generals d’apostrofació.

 l’INCANOP (masculí)
 el PIB
 l’ONU (femení)
 l’UCI (femení)
 la IATA
 la UOC
 la UFEC
 la NASA
 d’USO
 de RENFE

2. Pronunciació lletrejada
En el cas de les sigles que es llegeixen lletra a lletra, es considera la forma que tenen en pronunciar-les, tenint en compte que l’accent recau sobre la vocal tònica corresponent a la pronunciació de la darrera lletra. A partir d’això, se segueixen les regles generals d’apostrofació.

Davant d’una sigla que comença amb vocal, l’article el i la preposició de s’apostrofen sempre, però l’article la no s’apostrofa si la vocal inicial és i o u.
 l’IPC l’i-pe-ce
 l’OAP l’o-a-pe
 la IBM la i-be-ema
 la UPC la u-pe-ce
 d’ADN d’a-de-ena
 d’UGT d’u-ge-te

Si la lletra inicial és una consonant, els articles el i la, i la preposició de, només
s’apostrofen quan el nom d’aquesta consonant comença amb vocal.
 el PP
 la CEE
 de DDT
 l’FMI
 l’NBA
 d’FM

APRENEM MÉS

⇒ Cal fer exercicis d’accentuació, dièresi i apòstrof (fotocòpies).

⇒ Examen de la CIEACOVA.

⇒ TEST AUTOCORRECTIU

 REDACCIÓ.

⇒ mONÒLEG




(1a sessió /GENER'24)

LA FLEXIÓ VERBAL

Aquesta setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu i subjuntiu. Quant a la 1a conjugació, cal tenir en compte que tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre). 

[Recordeu: un verb és regular  si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].


Quant als verbs de la 3a conjugació (-ir), podem distingir dos models de conjugació: la pura i la incoativa. En el cas dels verbs purs, podem distingir-ne un grup de verbs regulars: DORMIR, SENTIR, FUGIR, MUNYIR, BULLIR, GRUNYIR, CRUIXIR, PUDIR, MORIR... I un altre d’irregulars: OBRIR i OMPLIR (velaritzats) i COLLIR, TOSSIR, COSIR i SORTIR (amb canvis vocàlics en l’arrel: o>u).

La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.

Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...





APRENEM MÉS

- SI L'ENCERTE, L'ENDEVINE: Destarotat  -  contesa  -  exhaurir  -  daltabaix  - embolcallar  -  emmanillar  - esbiaixar - xiuxiueig  -  esbojarrat  -  esblaimar-se

- REDACCIÓ (300 PARAULES): Heu de triar una de les dues opcions de l’examen de gener ’24.

- Repàs de vocabulari.

- EXERCICIS DE VERBS REGULARS (FOTOCÒPIES, ANNEX 1)

- EXPRESSIÓ ORAL: CAL PREPARAR UN MONÒLEG PER AL PROPER DIA DE CLASSE.

- PRÀCTICA DE PRONÚNCIA (LA ESSA SONORA): VEGEU LA PESTANYA “PROVES I PARLA” DEL BLOG.

- EXAMEN GENER 2023.

DOSSIER 1. ELS TEMPS VERBALS

Ex. 1: estic, estàs, està, estem, esteu, estan.

Ex. 2: ESTAR: estic, estàs, està, estem, esteu, estan; TÉMER: tem, tems, tem, temem, temeu, temen; BATRE: bat, bats, bat, batem, bateu, baten; DORMIR: dorm, dorms, dorm, dormim, dormiu, dormen; SERVIR: servisc, servixes (serveixes), servix, servim, serviu, servixen.

Ex. 3: BUSCAR: busque, busques, busca, busquem, busqueu, busquen; FURGAR: furgue, furgues, furga, furguem, furgueu, furguen; MENJAR: menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen; CAÇAR: cace, caces, caça, cacem, caceu, cacen; PASSAR: passe, passes, passa, passem, passeu, passen.

Ex. 7: COLLIR: cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; LLEGIR: llig/llegisc, lliges/llegixes (llegeixes), llig/llegix, llegim, llegiu, lligen/llegixen; EIXIR: isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen; FUGIR: fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; OMPLIR: òmplic, omplis, ompli, omplim, ompliu, omplin; COSIR: cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; AFEGIR: afig/afegisc, afiges, afig, afegim, afegiu, afigen; VESTIR:

vist/vestisc, vists, vist, vestim, vestiu, vistent; TEIXIR: tix/teixisc, tixes, tix, teixim, teixiu, tixen; FREGIR: frig/fregisc, friges, frig, fregim, fregiu, frigen.

Ex. 8: a) afig, b) vesteix, c) teixim, d) lligen, e) patisc, f) adorm, g) sent, h) menteix, i) aplaudeixen, j) senten, k) cull, l) sent, m) tus, n) agraïsc.





(2a sessió /FEBRER'24)

Hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret els verbs velaritzats (I): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer,   -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir dur.  Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats: 


1) Fan la 1a persona de singular del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).

Hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II)nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté  (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).

Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...
















___________________________________________________________________________

SIMULACRE EXAMEN CIEACOVA GENER 2024

EX. 5

27b, 28b, 29a, 30c, 31c, 32a, 33b, 34b, 35a, 36c, 37c, 38a

Ex. 5

27b, 28a, 29 c, 30b, 31a, 32c, 33b, 34b, 35a, 36b, 37c, 38c

Ex. 6

39c, 40b, 41b, 42a, 43c, 44b, 45a, 46b, 47c, 48c, 49a, 50a


SOLUCIONS. TEST DE REPÀS

1a, 2c, 3b, 4a, 5b, 6a, 7b, 8a, 9c, 10a, 11a, 12c, 13a, 14c, 15a, 16b, 17b, 18a, 19a, 20c, 21b, 22b, 23c, 24b, 25a, 26c, 28b, 29a, 30a, 31a, 32b, 33c, 34c, 35b, 36b, 37b, 38a, 39c, 40c, 41c, 42b



(1a setmana /GENER'24)

EXERCICIS DE REPÀS (SOLUCIONS)

- Accentuació i dièresi: 1a, 2c, 3c, 4c, 5b, 6a, 7a, 8c.

- Vocalisme i consonantisme: 9a, 10a, 11b, 12b, 13a, 14a, 15b, 16c, 17c, 18c, 19b, 20a, 21c, 22b, 23a, 24a, 25a, 26b.

- Articles i determinants: 27c, 28c, 29c, 30c, 31a, 32c, 33b, 34a, 35a, 36c, 37c, 38b, 39b, 40a, 41a, 42b, 43b, 44c.

- Formes no personals i perífrasis: 57b, 58c, 59c, 60a, 61b, 62a, 63c, 64a, 65c, 66c, 67a, 68b, 69b, 70c, 71a, 72b, 73b, 74c.

- Pronoms febles: 75b, 76c, 77b, 78b, 79c, 80b, 81a, 82a, 83a, 84a, 85a.

- Pronoms relatius: 87a, 88c, 89a, 90c, 91a, 92c, 93b, 94c, 95c, 96a, 97a, 98c, 99c, 100b, 101c, 102c, 103b, 104c, 105c, 106a, 107c, 108a, 109b, 110b, 111c, 112c.

- Preposicions: 113a, 114b, 115b, 116b, 117c, 118c, 119c, 120c, 121a, 122b, 123b, 124b, 125b.

- Conjuncions i adverbis: 126b, 127a, 128b, 129a, 130b, 131a, 132a, 133a, 134b, 135a, 136b, 137c, 138b, 139b



1b, 2a, 3c, 4a, 5b, 6a, 7c, 8a, 9c, 10c, 11a, 12c, 13b, 14b, 15s, 16c, 17a, 18b, 19a, 20b, 21b, 22c, 23c, 24c, 25c, 26b, 27c, 28a, 29b, 30c, 31a, 32b, 33b, 34a, 35c, 36a, 37a, 38a, 39c, 40c, 41a, 42a, 43 (1b, 2c, 3a, 4b, 5c, 6c, 7a, 8b, 9c, 10a), 44a, 45b, 46a, 47a, 48b, 4c, 50a, 51c, 52a, 53c, 54b, 55c, 56a, 57b, 58c, 59c, 60b, 61a, 62c, 63b, 64a, 65c, 66b, 67a, 68b, 69b, 70b, 71b, 72b, 73b, 74b, 75b, 76b, 77b, 78b, 79c, 80a, 81c, 82c, 83b, 84c, 85a, 86b, 87b, 88b, 89b, 90c, 91c, 92b, 93a, 94c, 95c, 96c, 97c, 98b, 99b, 100b, 101a, 102c, 103c 104b, 105b, 106a, 107c, 108b, 109c, 110a, 111c, 112a, 113b, 114a, 115b, 116b 117b, 118c, 119c, 120c, 122c, 123c, 124c, 125c, 126c, 127b, 128a, 129c, 130 (a filial, b ilustre, c insòlit), 131b, 132c, 133b, 134b, 135c, 136c, 137a, 138c, 139c, 140b, 141a, 142a, 143b, 144b, 145 (a abaratir, telefonar, trair), 146b, 147a, 148b, 150b, 151b, 152b, 153b, 154c, 155a, 156b, 157a, 158b, 159a, 160b, 161c, 162a, 163c, 164c, 165b, 166c, 167 (a rentadora, b ennuvolat, c camioneta), 168b, 169c, 170a, 171a, 172b, 173c, 174c, 175a, 176b, 177a, 178c, 179b, 180a, 181b, 182a, 183c, 184c, 185b, 186b, 187a, 188c 

TEST DE CONTINGUTS LEXICOGRAMATICALS (CLAUS. GRUP de dilluns i dimecres)

1a, 2c, 3b, 4b, 5a, 6c, 7a, 8b, 9a, 10b, 11b 12c, 13c, 14c, 15c, 16b, 17c, 18a, 19b,

20 c, 21a, 22b, 23c, 24b, 25a, 26c, 27a, 28a, 29c, 30c, 31c, 32a, 33a, 34b, 35 (1a, 

2c, 3a, 4b, 5c, 6c, 7a, 8a, 9c, 10a), 36a, 37b, 38a, 39a, 40b, 41c, 42a, 43c 44c, 

45c, 46a, 47b, 48a, 49c, 50c, 51b, 52b, 53b, 54c, 55c, 56c, 57c, 58b, 59c, 60a, 

61b, 62c, 63c, 64b, 65a, 66a, 67b, 68c, 69b, 70a, 71c, 72b, 73a, 74b, 75b, 76b,

77b, 78b, 79b, 80b, 81b, 82b, 83b, 84b, 85c, 86a, 87c, 88c, 89b, 90c, 91a, 92b,

93b, 94c, 95c, 96b, 97b, 98c, 99c, 100b, 101a, 102c, 103c, 104c, 105c, 106b,

107b, 108b, 109a, 110c, 111c, 112b, 113b, 114a, 115c, 116b 117c, 118c, 119c,

120a, 121b, 122a, 123b, 124b, 125b, 126c, 127c, 128c, 129a, 130c, 131c, 132c,

133c, 134c, 135b, 136a, 137c, 138 (a filial, b il·lustre, c insòl·lit), 139b, 140c, 141b,

142a, 143c, 144c, 145a, 146c, 147c, 148b, 150a, 151a, 152b, 153b, 154 (a abaratir,

b telefonar, c trair), 155b, 156a, 157b, 158a, 159b, 160c, 161b, 162b, 163c, 164a,

165b, 166a, 167b, 168a, 169b, 170c, 171a, 172c, 173c, 174a, 175c 176 (a

rentadora, b ennuvolat c camioneta), 177b, 178c, 179a, 180a, 181b, 182c, 183c,

 184a, 185b, 186a, 187c, 188b, 189a, 190b, 191a, 192c, 193c, 194b, 195b, 196a,

 197c.


(2a setmana /DESEMBRE'23)

 

L'ARTICLE NEUTRE "LO"
L'article neutre "lo" s'usa en castellà amb dues funcions: funció abstractiva o generalitzadora i funció intensificadora, però  en valencià cal evitar-ne l'ús, ja que és totalment incorrecte.

Segons la funció que té, farem servir uns mecanismes o altres per tal de substituir-lo:
a) Funció generalitzadora o abstractiva*"Va resoldre lo més urgent abans del viatge" . En aquest cas el "lo" té un valor abstracte i, per tant, podem substituir-lo amb 4 estructures diferents: els demostratius neutres (això, açò o allò), l'article el (por reforçar-se amb tot), alguns mots comodins o generalitzadors (fet, cosa, tema, assumpte...) o algunes expressions més genuïnes (*lo cert per la veritat).
"Va resoldre allò (les coses més urgents) més urgent abans del viatge".

b) Funció intensificadora: *"No saps lo difícil que és aprendre xinés". Per a substituir el "lo" no usarem els mecanismes anteriors, sinó que haurem d'utilitzar-ne d'altres, com ara: tan...com, d'allò, com, molt, tant...
"No saps com de difícil és estudiar xinés".
RECORDEU: Mai no podeu fer servir el quantitatiu quant amb valor intensificador. Per tant, una oració com aquesta és gramaticalment incorrecta: "He suspés l'examen, i no pots imaginar-te quant havia estudiat". La forma correcta és: "He suspés l'examen, i no pots imaginar-te com havia estudiat".


D'altra banda, cal tenir en compte una sèrie de modismes i frases fetes per evitar construccions incorrectes.

➲ Ortografia: les consonants palatals: J, G, TJ, TG, 
X, TX, IG

El valencià compta amb les consonants simples j i i amb els dígrafs tj tg per representar el fonema palatal africat sonor /dz/. És el so inicial de paraules com Jaume o  Joan, o en anglés, James o Jazz. Veiem quin ús se’n fa:
La j i la g:
  • Escriurem j davant de les vocals aouajuntarjoujaquetójunyjonc,
·        Escriurem davant de les vocals eigenergenollgirar, ...
·        Excepcions:
escriurem j davant de e:
- mots com JehovàjerarquiajeroglíficJeronijerseiJerusalemJesúsmajestat i tots els que en deriven.
-en l’imperfet d’indicatiu de jaure i ajaurejeiajeiesjeiajéiem, ...
-davant els grups –ecc- i –ect-: injeccióprojecciósubjecteobjecte, i tots els que se’n deriven.

La tj i la tg:
  • De la mateixa manera que la j i la g, escriurem tj davant de aou i tg davant de ei. Aquests dígrafs només poden anar en posició intervocàlica:
  • Escrivim amb tjallotjaravantatjardesitjarencoratjarenutjarhomenatjarjutjarespitjartrepitjarultratjarviatjar (verbs), i botjacorretjalletjallotjamitjàpitjorplatja,
  • Escrivim amb tg:
-els mots acabats amb el sufix –atgeabordatgearbitratgeavantatgecarruatgecamuflatgecompanatgecoratgecurmetratgeengranatgeformatgegaratgeimatgepaisatgesalvatge i viatge.
-els mots acabats amb la terminació –etgemetgefetgesetge.
-Altres mots: jutgerellotgesutge.



Les lletres xtx i ig representen el fonema palatal africat sord /t∫/. És el so de mots com cotxexiquet, o roig. Veiem-ne la distribució:
La x:
  • Escriurem x a començament de mot: xiquetxocarxec
  • Darrere de consonant: anxovacarxofaperxa
La tx:
  • Escriurem tx entre vocals: cotxepitxerpetxina
  • A començament de mot, molts estrangerismes són adaptats a la nostra llengua amb el dígraf txTxadTxèquiaTxaikovskiTxèkhov, ...
La ig:
  • A final de paraula darrere de vocal esciurem ig si els mots derivats s’esciuren amb j/g o tj/tg, si els derivats s’esciuren amb tx esciurem tx:
bateig-------batejar
desig--------desitjar
lleig---------lletjor
cartutx------cartutxera
empatx------empatxar

El so palatal fricatiu sord /∫/, so de paraules com peixcaixa o Xàbia, es representa amb  la lletra x; veiem com:
  • A principi de paraula de noms de lloc o de persona: XàtivaXeresaXeracoXavierXúquer, ...
  • Darrere de iucaixarauxaaixò

(1a setmana /DESEMBRE'23)


L’apòstrof i la contracció.

Els articles el la i la preposició de s’apostrofen davant de vocal o h, en situacions determinades.

el de
Com a regla general, s’apostrofen davant de les paraules que comencen per
vocal o h:
l’avil’inventl’hivernd’elld’hora
No s’apostrofen:
• Davant de números o xifres romanes. Excepte si cal apostrofar-se en
cas de pronunciar-les: el dotzeel XX, però l’11l’1 d’abril.
• Davant d’una consonàntica: el iodeel iaioel iogurt.
• Davant d’una aspirada, en paraules procedents d’altres llengües.
Però si la paraula està adaptada i té entrada al diccionari, de manera
que la no es pronuncia aspirada, sinó muda, aleshores sí que cal
apostrofar: el hall, el hackerel barri de Harlem, però l’handbold’hoquei,
l’hàmster.
• No apostrofem una preposició davant d’una paraula que introdueix
una explicació gramatical: El significat de abans és ‘amb anterioritat’.

la
Com a regla general, l’article la s’apostrofa davant d’una paraula femenina
que comença per vocal o h. Si comença per àtona, precedida o no de h,
no es pot apostrofar: l’illal’unglal’urnala immensitatla universitatla il·lusió.
No s’apostrofa:
• Davant d’una paraula que comença per consonàntica: la hienala iarda,
la ionosfera.
• Davant dels mots una (referit a l’hora del dia), ira hostla unala irala host.
• Davant de paraules que comencen pel sufix a- quan significa ‘el contrari
de’, a fi d’evitar confusions: la anormalitatla asexualitatla asimetria,
la asincronia.
• Davant del nom de lletres: la efala emala ela
• Davant de sigles que comencen per si són àtones: la UEFA, la UGT.
• Davant de paraules femenines que comencen per líquida.

en na
S’apostrofen seguint la regla general:
en Francescn’Andreun’Úrsulana Il·luminada

Remarques
• Les abreviatures segueixen les regles generals de l’apostrofació: l’apartat
46001l’apt. 46001.
• En sigles i acrònims s’apostrofa si comencen per vocal o es pronuncien començades
per vocal: l’ONGl’IVAl’FBIl’NBAla RAIla BBC.
• Apostrofem o no les paraules masculines que comencen per líquida. Si
són femenines no apostrofem: el speaker l’speaker, però la speakerla
schola cantorum.
• Apostrofem ella de davant de cometes o diferents tipus de lletra: El va
titlar d’«intel·ligent», He llegit la continuació d’Els jocs de la fam.

Recorda:
Quan hem de fer una contracció?
Les formes de l’article el els es poden unir a les preposicions adeper i
ca (abreviatura de casa), si la paraula següent comença per consonant:
Vaig al concert Vaig a l’hort
Camine pel camp Passege per l’arena
Sóc del Llevant Sóc de l’Elx
Vinc de cal metge Passaré per ca l’electricista
el al a els als
de el del de els dels
per el pel per els pels
ca el cal ca els cals


Quan no hem de fer una contracció?

Amb publicacions de premsa, empreses, citacions:
Estic subscrit a El Temps.
És conductor d’El Llamp.
L’espectacle va anar a càrrec d’Els Comediants.

Recorda:
• Davant de topònims, escrivim l’article en minúscula i apostrofem segons
la regla general: la comarca de l’Alcalaténla zona de l’Alguenyala
ciutat de l’Havana.
Excepte amb topònims no adaptats al valencià: Han viatjat a El PasoNo
van voler anar a El Valle de los Caídos.
• Si el topònim és valencià o està adaptat, fem la contracció: la comarca
dels Portspel Campelloal Caire.
• Si el topònim no està adaptat, s’apostrofa, però no es fa la contracció:
el monestir d’El Escorial.
• Davant dels anys, és recomanable posar article: Va nàixer el 1976.
• Davant dels dies de la setmana, posem article, excepte si fa referència
a un dia immediatament anterior o posterior al dia en què parlem i no
va precedit de passat pròximDijous torne de Castelló, però El dijous 15
de març torne de Castelló.
• Davant d’infinitius no s’ha de posar article (fumar mata), excepte que
estiguen substantivats (el berenarl’esmorzarel dinarel sopar).

L'apòstrof i la contracció. Remarques

A banda de les normes generals d’apostrofació, cal tenir en compte:

a. No s’apostrofen els articles el i la i la preposició de davant de paraules començades per vocal utilitzades amb caràcter metalingüístic:

            el participi de establir
            el plural de home

b. S’apostrofa davant de citacions escrites entre cometes, de títols i d’exemples:
           
va qualificar el fet d’“inaudit”                             el director de l’Hola
            el verb lliurar en el sentit d’‘entregar’                l’últim número d’El Punt

c. S’apostrofa davant de números o abreviatures en aquells casos en què, al pronunciar-los, comencen per un so vocàlic:

            l’1 de setembre          l’ap. 4 de l’art. 12        l’Hble. Conseller de Salut
l’XI Congrés de Farmacologia    un premi d’11 milions d’euros      

d. Davant de les sigles que es lligen com una paraula, apliquem les regles generals d’apostrofació:

la UNESCO    la UEFA       l’IVA         l’IBI

e. Davant de les sigles que es lletregen, apostrofem sempre que comence per un so vocàlic. Cal tindre en compte que es considera que en este tipus de sigles la síl·laba tònica és l'última i són, per tant, agudes. Així doncs, no apostrofarem  les paraules femenines que comencen per i/u àtones, seguint la regla general. A més, en estes sigles femenines la i/u  representarien la inicial d’una paraula en què la i/u és àtona (i, per tant, tampoc s’apostrofaria):

 l’AVL             l’ONG            l’FM                l’LSD
la UMH  (U= universitat la universitat)                    la ILP (la iniciativa)  
la UGT (U= unió, la unió)                                         la UE (la unió)
la IBM          la ITV

f. Davant de préstecs no adaptats començats per s seguida de consonant pot no apostrofar-se, considerant la s líquida com una consonant. Això no obstant, també és acceptable apostrofar exclussivament l’article el, considerant que, en este cas concret, la pronunciació habitual introdueix davant de la s una vocal eufònica (que resulta innecessària, però, en el cas de l’article la i la preposició de):
            el speaker     o         l’speaker
            la schola cantorum
            una sessió de striptease

g. S'apostrofa sempre, d'acord amb la norma general, en el cas dels nostres topònims (l’Alcoià, l’Alcúdia, l’Alguenya, l’Alt Empordà, l’Alguer, etc. )o de topònims estrangers adaptats al català. En canvi, l'article masculí dels topònims estrangers no adaptats s'escriu amb majúscula inicial, en la seua forma original i no es contrau(Los Angeles, El Escorial, Las Vegas, El Álamo, El Salvador, El Paso, El Puerto de Santa María, El Bierzo, La Alcarria, etc.)

h. No hem de fer la contracció quan l’article forma part del títol d’una obra o del nom d’una entitat:
Ve d’El Corte Inglés.
Una obra d'Els Joglars.


L'apostrofació davant de les sigles i els acrònims

1. Pronunciació sil·làbica
Davant dels acrònims i les sigles que es pronuncien com a mots, s’apostrofen els
articles el i la, i la preposició de, d’acord amb les regles generals d’apostrofació.

 l’INCANOP (masculí)
 el PIB
 l’ONU (femení)
 l’UCI (femení)
 la IATA
 la UOC
 la UFEC
 la NASA
 d’USO
 de RENFE

2. Pronunciació lletrejada
En el cas de les sigles que es llegeixen lletra a lletra, es considera la forma que tenen en pronunciar-les, tenint en compte que l’accent recau sobre la vocal tònica corresponent a la pronunciació de la darrera lletra. A partir d’això, se segueixen les regles generals d’apostrofació.

Davant d’una sigla que comença amb vocal, l’article el i la preposició de s’apostrofen sempre, però l’article la no s’apostrofa si la vocal inicial és i o u.
 l’IPC l’i-pe-ce
 l’OAP l’o-a-pe
 la IBM la i-be-ema
 la UPC la u-pe-ce
 d’ADN d’a-de-ena
 d’UGT d’u-ge-te

Si la lletra inicial és una consonant, els articles el i la, i la preposició de, només
s’apostrofen quan el nom d’aquesta consonant comença amb vocal.
 el PP
 la CEE
 de DDT
 l’FMI
 l’NBA
 d’FM



LES PREPOSICIONS

ALERTA ALS MANIÀTICS DE LA PREPOSICIÓ EN:
No és correcte dir: a un poble, a unes habitacions, a molts hotels...
Parlant de temps, no hem de dir al 2013, sinó en 2013/el 2013/ l'any 2013
Tampoc hem de canviar el règim del verb: pense als problemes pense en els problemes;influeix a la informació  influeix en la informació... En casos com aquests, el verb demana la preposició en. Només la canviarem si, a continuació hi ha un infinitiu (vegeu el canvi i caiguda de preposicions)

  
LOCALITZACIÓ

A
EN
Davant noms propis de lloc
Va nàixer a Morella
Davant de noms sense determinar.
Són parella, però viuen en cases diferents.
Ens vam instal·lar en habitacions molt grans.
Davant els noms que designen parts del cos: al dit, al cap, a l’esquena.
Davant indefinits, quantitatius, demostratius i relatius:
Segur que ho trobes en algun dels calaixos de la tauleta de nit.
Ha treballat en molts llocs diferents.
En este carrer hi ha tant de sarau que no es pot dormir.
El poble en què viu és molt menut.
                                         Davant article definit:
                                         Espera’m a la porta de casa.
                                        Si vas ràpid, encara la trobaràs al carrer.
                                        Les llibretes les tens en la prestatgeria de darrere.
                                        Mira en l’armari, a veure si ho ha deixat allí.
*La forma més genuïna és usar A per a llocs físics definits (amb article) i EN per a llocs figurats amb article o sense:
A la casa  / En la imaginació


TEMPS

EN
A
PER
segle: en el segle XX
segle: al segle XX (menys recomanable)

any:  En 1977 va morir Elvis
(també: El 1977 / L’any 1977)
Al 1977...

En gener / En primavera
+ art. + mesos i estacions de l’any: A l’estiu / al maig
+ art. + mesos i estacions de l’any: per l’estiu / pel maig

+art.+ parts del dia: al matí, a la vesprada...
(pel matí...)
En Nadal
En Setmana Santa
noms de les festes i certs períodes de temps:
Al Nadal / A Setmana Santa...
noms de les festes i certs períodes de temps:
Per Nadal / Per Setmana Santa



PER o PER A?

Casos més conflictius:


Per +  infinitiu:

¡ Indica causa o mancança.
Em van posar una multa per haver passat el límit de velocitat.
Per cridar tant, t’has quedat sense postres.
La casa està per netejar.
Tinc habitacions per llogar.

¡ Causa no efectiva, intenció del subjecte de no realitzar una determinada cosa.
No menja per no embrutar.
No s’alça per no haver de netejar.

¡ Introdueix una oració final que fa referència a la intenció del subjecte de realitzar una determinada acció (voluntarietat):
Treballe per guanyar-me la vida. (“perquè vull guanyar-me la vida”)
Estudia molt per aprovar tots els exàmens. (“perquè vol aprovar tots els exàmens”).

L’oració d’infinitiu introduïda per per també podria modificar un substantiu que designa una acció realitzada voluntàriament:
La vinguda de Júlia per convéncer-nos va resultar un fracàs.


¡ Restriccions a l’acció voluntària:

El verb principal és una perífrasi d’obligació: 
Has de fer exercici per a millorar la salut.
L’oració principal és una passiva sense subjecte explícit:
Es va senyalitzar la zona per a evitar accidents.
Hi ha un canvi d’agent entre el verb principal i l’infinitiu.
El jutge va cridar l’acusat per a declarar.

Per a + infinitiu:
Introdueix un complement final que no es relaciona amb un subjecte animat, siga perquè el subjecte és inanimat o el veb o la construcció no és d’acció, siga perquè modifica un substantiu, un adjectiu o un adverbi:
Les tisores serveixen / s’usen per a tallar. (subjecte inanimat)
Hem patit molt per a arribar a temps(verb estatiu)
Ha caigut en un parany per a atrapar lladres poc hàbils (modificador del nom parany)
Fer exercici és bo per a relaxar-se. (modificador de l’adjectiu bo)
No has estudiat prou per a aprovar. (modificador de l’adverbi prou)

! En una mateixa oració, podem usar per o per a segons si volem destacar la voluntarietat o si volem introduir un complement modificador:
He comprat un llibre per aprendre anglés. (perquè vull aprendre anglés).
He comprat un llibre per a aprendre anglés. (serveix per a aprendre anglés)


EXERCICI (PERQUÈ, PER QUÈ, PER A QUÈ). SOLUCIONS

- No sé per què no vols acabar la carrera.

- Vull anar perquè sí.

- Em podries dir per a què serveix aquest aparell?

- Encara no sé les raons per què se suspengué el concert.

- Vinc perquè em soluciones el problema.

- Aquell és l’ordinador per què he pagat tants diners.

- No entenc el perquè de la teua actitud.

- No volia dir-me per què no m’havia convidat, perquè crec que encara estava enfadat amb mi.

- Per què has elegit aquesta opció? Perquè crec que és la més fàcil.

- Per a què serveix aquesta maleta, si no en tenim la clau?

- No és aquesta la pel·lícula per què ens interessàvem.

- No entenc per què m’odies.

- No hi podré assistir perquè me’n vaig de viatge.

- Els teus germans encara no havien descobert per què s’havien barallat.

- Aniré perquè em torne els diners.

- M’agradaria saber el perquè d’esta broma.

- Agafa’l perquè no caiga.

- Agafa’l perquè si no caurà.

- El camí per què accedires al camp estava tallat.

- Volia telefonar-te perquè volia parlat amb tu.

- Volia telefonar-te perquè em donares l’adreça de la pensió de Barcelona.

- Sempre hi ha un perquè que ho explica tot.

- Digues per què ho vas fer i no et castigaré.

- Ho vaig fer perquè necessitava demostrar-te la situació per què passe.

- La iniciativa per què apostaven no era la millor.

- He demostrat que seria capaç de pressionar-lo perquè accedirà a les exigències.

- Si vols saber el perquè, només has de preguntar-ho.

- Si vols saber per què deia això, només has de preguntar-ho.

- Perquè tot vaja bé, cal que digues per què hem de fer-ho així.

- Això demostra el perquè de tot plegat.


(4a setmana /NOVEMBRE'23)

L'ACCENTUACIÓ
Quant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals o obertes.
[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: identifica la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].

Truquets per a accentuar correctament les vocals eo.


Exemples
Excepcions
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes.
menjaré, pretén, després, camió, torró...
terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs...
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes.
crèdit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul...
Verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)
estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec...
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules 
esdrúixoles.
gènere, pèrdua, memòria, València...
fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, esglésiallémena, feréstega...
verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...
Les grafies o representen dos sons diferents:
La representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).
La representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)
Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.
Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):

Casos en què la e és oberta:
1. Davant de síl·labes que duguen una i o una upremi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.
2. Davant de l, l·l,  rr i r: cel, novel·la, serra, verd.
3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.

Casos en què la o és oberta :
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -oaçò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/­olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota). 

LA DIÈRESI
Després de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. 
També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment,  -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes). 


LES GRAFIES
Les consonants oclusives


A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents:
1. En posició final de paraula després de vocal o diftong tònics s’escriu l’oclusiva sorda corresponent, sense tenir en compte altres paraules derivades:
P >  sap, concep, cap, llop, rep, etc. Malgrat: saber, concebre, cabota, lloba, etc.
T > pot, prat, buit, salut, nebot, paret, etc. Malgrat: poder, prada, saludat, neboda, aparedar.
 > amic, bec, dic, afalac, plec, poruc, feixuc, etc. Malgrat: amiga, bega, diga, afalagar, poruga...
Algunes excepcions (bàsicament cultismes i estrangerismes) són: Carib, snob, Jacob, adob, cub, club, tub...; fred, sud, quid, almud, fluid, Alfred, David, Bagdad i paraules femenines acabades en –itud, -etud (quietud, multitud...); pedagog, estrateg, mag...
2. A final de paraula després de vocal àtona o de consonant escriurem la mateixa grafia que apareix en els derivats o mots de la mateixa família lèxica:
P > serp (serpent), llamp (llampec), pòlip (polipós)...
àrab (Aràbia), tomb (tombar), verb (verbal)...
T > sort (sortejar), fart (fartó), esvelt (esveltesa)...
D > ràpid (rapidesa), sord (sordesa)...
clàssic (clàssica), marc (emmarcar)...
càstig (castigar), fang (fangós), llarg (llarga).
EXCEPCIONS:
-          La 1a persona del present d’indicatiu és amb –caprenc, estenc, tinc, fonc, etc.
-          Una sèrie de paraules: ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, ròssec,...
Recordem que tots els gerundis acaben en –tanant, perdent, tenint... I hi ha també adjectius i substantius acabats en –and, -end, que coincideixen amb el castellà: sumand, minuend, nefand, dividend, reverend, etc.
3. En posició final de síl·laba, a l’inici o enmig de paraula, convé tenir presents els aplecs següents:
P
Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt-
capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte
B
Inicial i medial en: ab-, ob-, sub-
absent, objecte, obscur, subjecte
T
Inicial en: atz-, atl-, atm-
atzar, atzavara, atles, atmosfèric
D
Inicial en : ad-
addicció, adduir
C
Inicial i medial davant: c, s, t, z
accepció, succés, delicte, èczema
G
Inicial i medial davant: d, g, m, n
amígdala, sagnar, suggestió, augment

ACTIVITAT
1. Col·loca la consonant oclusiva corresponent:
llo_
fre_
pare_
afala­_
aba_
joventu_
estóma_
ràpi_
fàsti_
quietu_
demago_
heral_
actitu_
su_
aràbi_
poru_
se_
partíci_
càsti_
esno_
ver_
manya_
fon_
àne_
poli_
estrate_
pedago_
salu_
espàrre_
càrre_


L’oposició oclusiva / fricativa (b/v)
En moltes llengües romàniques (francés, italià, etc.) es produeix l’oposició entre el fonema /b/ (bilabial oclusiu sonor) i el fonema /v/ (labiodental fricatiu sonor). Aquesta distinció, encara ben viva en gran part del domini lingüístic català, permet distingir en la pronúncia paraules com bellesa/vellesa, bena/vena, beure/veure, baca/vaca, botar/votar... Però, sovint es produeix la confusió entre la grafia b i la grafia v, sobretot en els parlars que han perdut la distinció fonètica entre tots dos fonemes.

Cal tenir en compte, però, que de vegades hi ha pseudoderivats, que no provenen d’una paraula patrimonial, sinó directament del llatí (cultismes): avortar (abortivitat), berruga (verrucària), calb (calvície), cervell (cerebral), corba (curvatura), deure (dèbit), moure (mòbil), sa vi (saberut)...
Paraules amb b: acabar, arribar, baró, basc, bena, berruga, biga, Biscaia, bolcar, bufeta, calb, corb, mòbil, oblidar, rebentar, rebolcar, riba, saba, trobador, etc.
Paraules amb v: advocat, alcova, almívar, aprovar, avall, avet avorrir, avortar, canvi, cavall, covard, esvelt, gavardina, govern, gravar, haver, pavelló, provar, savi, taverna, travar, trèvol, vernís, voltor, etc.

ACTIVITATS
2. Col·loca les grafies corresponents de les consonants bilabials, dentals o velars:

o_blidar
tram_ia
can_iar
a_anç
xo_
cor_a
du_te
su_il
pessi_
tràfe_
casca_ell
tro_ador
almí_ar
ca_aller
ro_ell
a_ecte
_iga
escara_at
màne_
ga_ardina
llampe_
gra_ar
espa_ilar
em_enar
a_orrir
trè_ol
parlà_eu
ja_elina
_edell
_oltor
Córdo_a
ra_al
_ernissar
sa_ó
pròle_
su_
tal_
mo_ilitat
lla_i
pa_elló
ta_erna
càsti_
a_anç
re_
co_ard
pro_ador
o_scur
si_ella

3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
- Aquell su_jecte vivia a_stret en o_scures su_tileses.
- Esta_a a_orrit de tantes pro_es de gra_ació.
- Aca_a d’arri_ar l’ad_ocat amb un aire desim_olt.
- Ca_ficat com estaves, has tingut un la_sus i ho has ca_girat tot.
- L’à_ia passeja_a amunt i a_all tota can_iada, per les anè_dotes que ha_ia sentit.
- No co_sa_a el sentit de les seues conje_tures.
- Ma_dalena s’ac_elerava quan Lluís li gra_a_en programes su_erents.
- Tre_alla_a en un assum_te esplèndi_ que l’ha_ia ca_tivat de so_te.
- Evitar la corru_ció del llenguatge és una tasca ca_dal per als escriptors.

APRENEM MÉS

⇒ Cal fer exercicis d’accentuació i dièresi (fotocòpies).

⇒ Exercicis de grafies (vocalisme i grafies fricatives alveolars).

Examen de la CIEACOVA.

 REDACCIÓ.


Repàs i pràctica de grafies: 


PRONOMS FEBLES


EXERCICIS DE PRONOMS RELATIUS (SOLUCIONS)

1. a) a què, a les quals  b) de què, dels quals  c) dels que  d) que  e) les que  f) de qui, de la qual  / on  g) raó per la qual  h) en què, en els quals.

2.  a) La xica que treballa a la comissaria és veïna meua.

b) La pintura que vaig comprar en les rebaixes m’ha donat un bon resultat.

c) El partit que ha organitzat l’associació de veïns ha tingut una bona acollida.

3. a) conjunció  b) pronom  c) conjunció  d) pronom  e) conjunció  f) pronom.

4. a) la que  b) que  c) a qui  d) la qual cosa  e) que  f) en què  g) a què  h) per on  i) que  j) de la qual  k) de qui  l) el que  m) cosa que  n) amb què  o) en què.

5. a) amb un xic la mare del qual  b) els pintors dels quals  c) el jardí del qual  d) la piscina del qual.

6. a) a qui  b) on  c) que  d) de qui  e) que  f) que  g) a qui.

7.  a) correcta  b) amb què/amb els quals  c) on/en què/en la qual  d) correcta  e) en què/ en el qual  f) amb què/amb la qual.



(3a setmana /NOVEMBRE'23)


ELS PRONOMS FEBLES (II): CC, CRV I PREDICATIU

 

EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL

Els complements circumstancials indiquen les circumstàncies en què es produeix l’acció del verb. Aquestes circumstàncies poden ser de temps, de lloc, de manera, d’instrument, de finalitat...

Van arribar amb retard (CC de temps)

Van treballar de valent (CC de manera)

Van estiuejar a la platja (CC de lloc)

Van  vindre amb cotxe (CC d’instrument)

 

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS

Com a norma general, els complements circumstancials són substituïts pel pronom hi, llevat d’un únic cas: si el complement és introduït per la preposició DE, és substituït per en (n’ / ‘n / -ne).

Demà tornaran al poble → Demà hi tornaran

He dut el cotxe al garatge →  Hi he dut el cotxe

He tret el cotxe del garatge →  N’he tret el cotxe

Cal tenir en compte, però, que el CC de manera és substituït sempre pel pronom hi (-hi) i el podreu localitzar preguntant-vos com es fa l’acció.

Pau treballava de valent →  Pere hi treballava.

Marc, camina de pressa, per favor! →  Marc, camina-hi, per favor

 

 

EL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL

Hi ha certs verbs que exigeixen (regeixen) la presència de complements introduïts per una preposició determinada. Per això, aquests complements s’anomenen preposicionals o de règim verbal. Ex.:

La teua cosina s’ha acostumat al soroll del trànsit. (La teua cosina s’hi ha acostumat).

Estic d’acord amb la vostra proposta. (Hi estic d’acord).

Contribuirem a l’eliminació dels residus tòxics. (Hi contribuirem).

 

Ací teniu alguns dels verbs que admeten aquest complement:

Complement amb A

Complement amb EN

Complement amb DE

Complement amb AMB

accedir, contribuir, excitar, procedir, renunciar, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se, dedicar-se...

pensar, tardar, vacil·lar, afanyar-se, complaure’s, entossudir-se, exercitar-se, delitar-se, interessar-se, confiar...

aprendre, parlar, saber, recordar-se, oblidar-se, riure’s, adonar-se, burlar-se, abstenir-se, queixar-se...

avenir-se, fer-se, estar d’acord, amenaçar...

 

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL

Per a substituir un complement de règim verbal tenim dos pronoms: en, hi.

Usem en (n’ / ‘n / -ne) quan la preposició és de. Ex.: No es recorda de res. No se’n recorda. Parlava de tot un poc. En parlava.

Usem hi per a totes les altres preposicions. Ex.: Renunciaré al càrrec. Hi renunciaré. Pensa en això que et vaig dir. Pensa-hi.

 

Quan substituïm una proposició introduïda per la conjunció que davant de la qual la preposició s’ha  omés, es fa la substitució tenint en compte la preposició implícita. Exemples:

No t’oblides del viatge. = No te n’oblides.

No t’oblides que tens un viatge = No te n’oblides.

També, cal recordar que les proposicions substantives d'infinitiu només poden anar introduïdes per les preposicions a o de. Per tant, si el verb regeix una preposició diferent (en, amb), cal substituir-la per una d’aquestes, però haurem de tenir en compte la preposició original quan fem la substitució pronominal. Exemple:

Confiava en la seua innocència.  Hi confiava.

Confiava de ser innocent. Hi confiava.

 

EL COMPLEMENT PREDICATIU

És semblant al CCM, però en aquest cas modifica dos elements de l’oració, ja que el predicatiu complementa alhora el verb i el subjecte de la frase, o bé el verb i el complement directe. Si és un adjectiu, aquest complement concorda amb el subjecte o amb el complement directe en gènere i nombre:
   Rosa passejava amoïnada. → el predicatiu concorda amb el subjecte
   Els alumnes troben la lliçó complicada. → el predicatiu concorda amb el complement directe
.

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL PREDICATIU

Els verbs predicatius tornar-se, trobar-se, arribar, resultar, fer-se... substitueixen el complement pel pronom HI

Vingué molt cansada? –Hi vingué.

Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa.

Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.

Alguns verbs que poden dur complement predicatiu són:

 

Verbs amb complement predicatiu i exemples

Tornar-se

El vi s’ha tornat agre.

Fer-se

Aquella poma s’ha fet malbé.

Quedar-se

Robert es va quedar esblaiat en saber la notícia.

Romandre

Els alumnes romanien drets al passadís.

Trobar-se

Mireia es trobava il·lusionada.

Presentar-se

La reunió s’havia presentat animada.

Anar

El xiquet sempre va brut.

Resultar

El partit va resultar interessant

Trobar

Anna trobava la seua amiga esgotada.

Arribar

Els corredors arribaran exhausts a la meta.

Considerar

El jurat considerà la novel·la meravellosa.

Aparéixer

El gos va aparèixer esprimatxat.

 

Però, amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar, el complement predicatiu se substitueix pel pronom EN 
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet

Em diuen Jordi. A tu també te’n diuen? 

ATRIBUT

Si és definit EL, LA ELS, LES

Pere és el metge del poble > Pere l’és.

Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO

Pere és metge > Pere ho és.

Pere és el metge del poble > Pere ho és

Per a donar èmfasi (partitiu) EN

Mira que n’ets, de llest!

Si n’estic, de farta! 


LES GRAFIES
➲ VOCALISME
Vacil·lacions en el vocalisme àton.
  • La interferència del castellà fa que moltes paraules del valencià s’escriguen incorrectament. A continuació, tens una graella amb les paraules més habituals que presenten aquesta interferència.

     

    Han de portar a

    afaitar                

    ambaixada

    avaluar

    arravatar

    assassí

    avaria

    extraversió

    latrina

    maragda

    picaporta

    posa

    rancor

    sanefa

    Sardenya

    triada

    avantatge

     

    Han de portar e

    assemblea

    ametista

    enyorar

    fermesa

    ebenista

    metre

    santedat

    monestir

    següent

    ràfega

    monestir

    efeminat

    Empar

    eruga

    estendard

    javelina

    esternudar

    gelea

    litre

    meravella

    seguretat

    sergent

    vernís

    revenja

    estella

    enginyer

    genet

    tenebres

     

    Han de portar i

    ambigüitat

    antiguitat

    contemporània

    contenidor

    ciment

    declivi

    diabetis

    línia

    eclipsi

    nucli

    mantenidor

    ordinador

    Tunis

    sobirania

    làctia

    penis

     

    Han de portar o

    aixovar

    capítol

    govern

    fonament

    assortir

    cartolina

    avorrir

    complir

    cobrir

    cònsol

    estoig

    escrúpol

    atordir

    bordell

    botifarra

    brúixola

    escàndol

    Borriana

    Bordeus

    colobra

    croada

    durador

    escodrinyar

    gropa

    Hongria

    esdrúixol

    Joan

    joguet

    joventut

    polir

    polsar

    rètol

    estrafolari

    expenedoria

    pèndol

    nodrir

    podrir

    retolador

    rigorós

    romanés

    sofrir

    triomfar

    rossinyol

    sospir

    tamboret

    temorós

    Terol

    tomba

     

    Han de portar u

    muntar

    trofeu

    ateneu

    escull

    bufetada

    fetus

    muntanya

    supèrbia

    butxaca

    focus

    porus

    ritu

    tipus

    turment

    tramuntana

    suportar

    sufocar

    fòrum

    sèrum

    cacau

     

    Per una altra banda, heu de tenir en compte que es poden produir alternances vocàliques en paraules de la mateixa família lèxica, perquè algunes d’aquestes paraules fan els derivats a partir del mot llatí (cultisme).

     

    Mot original

    Pseudoderivat

    Mot original

    Pseudoderivat

    boca

    bucal

    títol

    titular

    capítol

    capitular

    corba

    curvatura, curvilini

    doble

    duplicar

    món

    mundial

    dolç

    dulcificar, edulcorar

    jove

    juvenil

     EXERCICIS. 1. Completa les paraules següents amb les vocals a, e.

    __mbaixada            disfr__ssar             av__ria                   __mparar

    r__ncor                  s__nefa                  g__lea                    s__rbatana

    am__tista               est__rnudar            m__lenconia           picaport__

    2. Completa les paraules amb les vocals i, o, u.

    contemporàn__a              diabet__s               nucl__                    at__rdir

    ambigü__tat                     rit__                       b__fetada               trofe__

    cal__rós                           b__tlletí                  esc__drinyar           lín__a

    t__rbar                             eclips__                  s__bornar               rig__rós 

    3. Completa les paraules amb les vocals que corresponga.
    • eb nista • feminat • cal rós • sob rania  • esc ll • mparar
    • nyorar • ruga • b tlletí • ràf ga • sèr m • est rnudar
    • jav lina • durad r • m ravella • mon stir • respl ndor • g vernamental • j ventut
    • rev nja • s pèrbia • s rgent • tamb ret • v rnís • ass mblea • s born
    • conten dor • decliv • esc drinyar • des mboltura • c mplir • diabet s
    • eclips •pènd l • p lir • rèt l • gal ó • s spir •  ret lador
    • nfermeria • lín a • rig rós • momentàn a • nucl  • m ntanya • ord nador • s focar

    4 Corregiu en les frases següents els errors ortogràfics vocàlics que hi trobeu.

    a) El cònsul d’Hungria parlava amb desenvoltura i tenia un aspecte molt juvenil. cònsol, Hongria, desimboltura

    b) M’han diagnosticat una diabetes i, a més, m’ha eixit un furúncul. diabetis, furóncol

    c) Hem de montar la prestatgeria al saló i col·locar el foco de llum al sostre. muntar, focus

    d) El declive de l’Imperi Romà és paradigmàtic en l’antigüetat. declivi, antiguitat

    e) El mondial de futbol ha representat un gran aventatge econòmic per a aquell país. mundial, avantatge

    f) Anyore la seguritat que teníem durant la meua infantesa. enyore, seguretat

    g) El campeonat de llançament de javalina se celebrarà a Rumania. campionat, javelina, Romania

  • Ortografia: la essa sorda i la essa sonora.
    En la nostra llengua poden correspondre a la grafia s dos sons diferents, un de sord, equivalent a la pronúncia castellana de /s/, i un altre de sonor, també existent en altres llengües europees com el francés o el portugués. D’aquesta manera, podem veure com no es pronuncia igual la s en les paraules casa i sonar.
    El so sord  /s/
    Aquest so, equivalent a la pronúncia castellana de /s/, pot ser representat en la nostra llengua mitjançant diverses grafies, segons veus en el quadre següent:
    A principi de paraula
    C + e, i  (ceba, cigró)
    Ç: mai a principi de paraula
    S (sivella, sord)
    Entre consonant i vocal i viceversa
    C + e, i  (comencen, narcís)
    Ç a, o, u  (començar, cançó)
    S (dansa, molsa)
    Entre vocals
    C + e, i  (races, edició)
    Ç + a, o, u  (puça, caçador)
    (Només en alguns casos de prefixació i sufixació: asimètric, antesala, homosexual...)
    SS (tassa, passota)
    A final de paraula
    Ç (feliç, capaç)
    S (pastís, esbós)

    El so sonor /z/
    Aquest so, a diferència de /s/, no existeix en castellà. Podem reconéixer-lo en les paraules que el contenen per la forma en què l’escrivim:
    A principi de paraula

    Z
    (zenit, zona, zebra, zoomorf…)
    Entre consonant i vocal i viceversa
    (pinzell, colze, Alzira…)
    Excepció: derivats de dins (endinsar), fons (enfonsar) i trans (transistor)
    Entre vocals
    S (casa, posar, andalusos, brisa)
    Excepcions: mots d’origen grec com amazona, trapezi, topazi, esquizofrènic, nazista i en paraules derivades de zoo- (paleozoic, protozou, espermatozoide)


    CLAUS

1. ambaixada    disfressar     avaria           amparar   rancor          sanefa          gelea            sarbatana    ametista       esternudar    malenconia   picaporta

2.contemporània        diabetis        nucli             atordir      ambigüitat              ritu               bufetada       trofeu    calorós                   butlletí         escodrinyar   línia     torbar                     eclipsi           subornar       rigorós

3. ebenista efeminat calorós sobirania escull emparar enyorar eruga butlletí ràfega sèrum esternudar javelina durador meravella monestir resplendor governamental joventut revenja supèrbia sergent tamboret vernís assemblea suborn contenidor declivi escodrinyar desimboltura complir diabetis eclipsi pèndol polir rètol galió sospir retolador infermeria línia rigorós momentània nucli muntanya ordinador sufocar



APRENEM MÉS

⇒ Examen de CIEACOVA (GENER '19).

 Redacció  (300 paraules).

PRÀCTIQUES DE PRONOMS FEBLES




PRONUNCIACIÓ

LES CONSONANTS FRICATIVES ALVEOLARS

Les consonants fricatives alveolars poden ser sonores o sordes (com en castellà), si vibren o no les cordes vocals. La pronunciació com a consonant sorda [s] es pot representar per diverses grafies: s (suc, pansa, pastís); ss (passadís, classe, massa); c (vèncer, cirera, cendra); i ç (cançó, feliç, enyorança).

La pronunciació com a consonant sonora [z] es pot representar per la grafia s (dosi, desembre, posar); o per z (bronze, senzill, ozó); també es pronuncien sonors els grups tz (setze, organitzar), i zz (pizza).

A l’hora de pronunciar aquestes consonants, cal diferenciar clarament la pronunciació de les realitzacions sonores de les sordes. D’acord amb la pronúncia estàndard, cal tindre en compte les realitzacions següents:

1. El dígraf tz del sufix -itzar i derivats té una pronunciació sonora i es pot pronunciar com a [dz] o simplement com a [z]. En la resta de casos es pronuncia com a [dz].

Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació del dígraf tz.

realitzar, localitzar, cotitzar, cotització, autoritzar, autorització, analitzar, agilitzar; dotze, dotzena, tretze, setze, atzucac, botzina, guitza, horitzó, magatzem, metzina, muetzí.

2. Cal pronunciar el so sonor [z] i evitar-ne l’ensordiment.

Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació de les consonants s, z, ja que totes s’han de pronunciar sonores.

onze, quinze, bronze, alzina, polze, colze, àzim, zoo, benzina, crisi, bellesa, xinesa, il·lusió, admesa, rosa, trànsit, enfonsar, endinsar.

3. En els grups ex- i inex- a principi de paraula i seguit de vocal o consonant sonora, la x es pronuncia sonora com a [gz].

Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació del grup inicial -ex / -inex-.

exemple, examen, exercici, èxode, exacta, exabrupte, exaltació, inexacte, exhortar, exdiputat.

4. Les consonants s i ç a final de paraula sonen [s] sorda, però quan es pronuncien enllaçades amb la paraula següent, i aquesta comença per vocal o consonant sonora, es pronuncien com a sonores [z].

Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació de les consonants s i ç a final de paraula (van enllaçades a la paraula contigua i la pronunciació és sonora).

els amics, els arbres, els ous, braç esquerre, les ones, dolç avís.

 

PRONÚNCIES INCORRECTES DE LES CONSONANTS FRICATIVES ALVEOLARS (ESSA SORDA [S] I ESSA SONORA [Z])

Els sons fricatius alveolars

· Cal evitar pronunciar com a sonores realitzacions que són sordes.

Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació de les consonants s, ss, c, ç (totes sonen sordes).

missió, expressió, repressió, comissió, consell, sessió, funció.

· S’ha de tenir un esment especial en la pronunciació dels sons fricatius alveolars (essa sorda [s] i essa sonora [z] en els casos següents:

- Es pronuncien amb essa sorda [s]:

a) Les paraules acabades amb el sufix -essa: batlessa, metgessa...

b) Les paraules acabades en -gressió, -missió i -pressió (i derivats): agressió / agressivitat; comissió / comissionat; depressió / depressiu...

c) Paraules com: agressiu, Brussel·les, dissoldre, discussió...

- Es pronuncien amb essa sonora [z]:

a) Paraules compostes amb fons, dins i trans davant vocal: endinsar, enfonsar, transitar...

b) Paraules com Andalusia, Àsia, cervesa, fase...

La grafia ens ajuda a saber com es pronuncia el so. Així, en aquests casos (assemblea, sessió, assassí...), la doble essa entre vocals (ss) indica que el so és sord, mentre que una sola essa entre vocals (s) indica que el so és sonor.

RECORDEU!

En produir el so de essa sonora, les cordes vocals vibren i el so és semblant al brunzit dels insectes; en canvi, quan és sorda, les cordes no vibren i el so és com un xiuxiueig, semblant a l’onomatopeia de demanar silenci.


ELS PRONOMS FEBLES (CLAUS. EXERCICIS)

Ex. 24

a) Te’n vens? b) Te n’enviaré. c) Ja se’l sap d) Me l’han donat.

Ex. 25

a) Me la instal·la. b) Li la untaré. c) Se l’unta. d) Ens l’explica.

Ex. 26

Me l’envia, te’l pagaré, me’l prenc, te’l deixaré, se l’emporta, ens el regala, us el reserve, el l’arregla, li l’ha trencat, me’n vaig // guarda-te’l, ompliu-me’n, ves-te’n, ha d’anar-se’n, emporta-te’n, passeu-me’l, torneu-li-la, ha de tallar-se’l, han de menjar-se’n, deixeu-li’n.

Ex. 27

Se citaven, se sumen, es ven, morir-se, afaitar-se, s’escriu, se sol·licita, se situa, es lloga, riure’s, recordar-se, s’ha venut.

Ex. 20

a) Envia-li’n un b) Col·loca-la-hi c) Conteu-me’n un d) Els les dictava e) Recordeu-li-la f) Mengeu-vos-ho g) Te’l deixaré h) Copia-te’ls.

Ex. 21

b) Vicent ens l’enviarà.

c) Us ho empaquetarem.

d) Laura els els reparteix.

e) Elisa t’ho prepara.

f) Marta va confessar-nos-ho.

g) Li’l portaré.

Ex. 22

b) Torna-li-la.

c) Ferran els la vol vendre.

d) Li ho has explicat?

e) Els les injectava.

f) Jordi els en ven.

g) Pasqual li n’ha pintat un.

h) Els els he repartits.

i) No li la faràs.

PÀGINA 4

Ex. 12

b) Els arreglarà? c) L’aprofita d) Demà en menjarem e) Ho pensava f) Les explique g) David ho diu h) Ara ens el dirà.

Ex. 13

b) Els els ha regalats c) La infermera els les injecta d) Els la va vendre e) Li ho demanarà f) Bernat, prepara-li’l.

Ex. 14

a) No me’n burlaré b) Sempre hi jugava c) Hi has pensat? d) Encara no hi has aprés e) Només sabeu parlar-ne f) Me n’he oblidat.

Ex. 15

a) Joana ho serà b) La teua resposta ho és c) Toni i Salva els / ho eren d) Les margarides ho pareixen e) Josep l’és/ho és f) El formatge ho estava.

Ex. 16

a) Sempre hi passe b) Jo no hi viatge mai c) No hi deixes res d) Quan en tornaràs? e) Ja no hi vaig f) No hi posaria jo les mans.

Ex. 17

a) El malalt hi descansava b) Hi trobarem els amics c) Andreu ens hi tracta d) Vicent hi ha fet l’arròs.

PÀGINA 5

Ex. 22

a) El missatger ho va portar b) La qüestionaven c) La jutgessa n’embargà d) En patien molta d’acústica e) Pere la dona als padrins f) Escriu-ne un!

Ex. 23

a) Els llegia contes cada nit b) El pare li llava la cara c) Ella li compra pa d) Per què els regales llibres? e) Els vaig explicar l’assumpte / Vaig explicar-los l’assumpte  f) Digues-li que em telefone quan puga.

Ex. 24

a) Anna n’escrivia d’amor b) N’han arribat de la victòria c) N’estava satisfet.

Ex. 25

a) El pis ho està b) Carme ho és / l’és c) Els meus amics ho són d) Ho sembla.

Ex. 26

a) Enric hi posa els coberts b) D’ençà de l’accident Xavier hi camina c) Deixa-hi el got d) El gat sempre hi passava e) En venien entusiasmats f) Hi aniré demà g) He fet una pregunta i hi ha contestat.

Ex. 27

a) Aquelles dones sempre en parlen b) Els xiquets hi juguen c) Quan estigues de viatge, pensa-hi! d) La mestra hi ensenya e) El govern hi ha optat f) Vols contribuir-hi?/Hi vols contribuir? g) L’advocat hi ha recorregut  h) Hi té molt d’interés.

Ex. 28

a) s’hi b) L’en c) Me n’he d) s’hi e) me’n f) hi

Ex. 30

a) Hi ha poca aigua / D’aigua, n’hi ha poca b) ens convoquen a Junta c) Ací u menja molt bé d) No se n’ha adonat / No s’ha adonat de la correcció e) correcta f) En aquella habitació no toca el sol.

Ex. 31

1) c 2) b 3) c 4) a 5) c 6) c 7) a 8) ho

Ex. 32

a) Nosaltes li’ls vam donar b) Hui li’l portaré c) Esta vesprada li les tornarem d) Àngel li’n llig e) Després li la comprarem f) Li l’explicaré g) Demà li les portaré h) Li’n compraré un.

Ex. 33

a) me l’he pres b) se n’han anat c) te l’han portat d) te’l pots guardar e) me’ls regalen f) se l’ha endut g) se te’ls duran h) se l’ha menjat

Ex. 34

a) Qui me l’aguantarà? b) Ja te’l van arreglar? c) El dentista me l’ha d’arrancar d) Agafa-me’l e) Tots s’hi afanyen f) Se te l’ha begut tot g) Ell m’hi va ajudar h) Ahir me’n va cosir tres i) se’l treia j) No me l’embrutes k) Me l’ha escrita l) No te l’esperaves, eh? m) S’hi va agafar n) qui me’ls defensa? o) Me’n falten molts.

Ex. 35

a) no me’n dones cap b) t’ho conte c) te’n poses d) us ho e) se les f) la hi penges.

SOLUCIONS EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES (p.7-10)

Ex. 1 

1 L’he vista 2 Ho he vist 3 En convidaré tres 4 Porta’n  5 N’he vist una de por  6 Les acompanyava  7 Porta-ho  8 No els trobem enlloc  9 Vaig plantar-ne un  10 La va conèixer / Va conèixer-la 11 Qui ho ha dit? 12 Els portes curts 13 Els has guardats? 14 En comprava15 La mare en feia de fregides 16 Guarda-ho.

Ex. 2

1 Ahir vaig trucar-li  2 Li vam ensenyar  3 Li he dit 4 Els presentaré la meua filla 5 Els compraré detallats  6 Mireia, ensenya’ls les notes  7 Hui li emprovaré el vestit. 8 Sempre li guardem els cromos. 9 Vull enviar-li un missatge. 10 Hem de fer-los la comanda. 11 Els enviaré els catàlegs. 12 Demà aniré a comprar-li un regal.

Ex. 3

1 Ho és  2 Hi va  3 Ho està  4 S’hi sent  5 Ho estic  6 Hi dorm  7 Ho sembla  8 S’hi ha tornat  9 Ho és  10 S’hi considera  11 Ho estem 12 Hi anem.

Ex. 4

1 Li ho faré pagar  2 Li’ls deixaran 3 Li ho comentarem 4 Li les cantarà 5 Li’n donaré  6 Li la demanarem  7 Li n’enviaré  8 Li’l perdoneu? 9 Els els faré pagar  10 Els ho llogarà  11 Els ho proposareu? 12 Els les reformaran 13 Els en donaràs 14 Els les donarem 15 Els en faré.

Ex. 5

a. Li l’he de comprar b. Antoni li’n recomana una. c. Vaig portar-l’hi  d. Enric li’l va demanar  e. Els les / collir-los-les f. Els el comprarem g. Emili no les hi portarà. h No n’hi havia a l’armari. i Qui la’n llevarà? j No t’ho perdonaré mai.

Ex. 6

1 te’l / ens el  2 t’ho 3 us el 4 m’ho 5 us ho / us ho 6 Us el / ens el 7 m’ho, t’ho 8 te’l / ens ho 9 us el /ens l’ 10 te’l / t’ho 11 -te’l / t’ho.

Ex. 7

1 Demà li les agafaré 2 Canta-li’n una 3 Renta’ls-les 4 Telefona’ls 5 Obri-li-la 6 Fem-los-en un 7 Li’l trametreu 8 Els n’oferiu 9 Agafa’ls-la 10 Els les furta / Furta’ls-les 11 Miquel li l’ha recomanat 12 No li l’has donada 13 Ramon els n’ha comprat. 14 Pep li’n recita 15 Teresa els el deu  16 L’hi vam haver de dur / Vam haver de dur-l’hi. 17 Li l’haurem de donar 18 Emili els en pagarà una. 19 N’hi ha plantat un. 20 No s’hi esforça. 21 Ens n’hem de comprar un. 22 Ens en va fer / Va fer-nos-en un 23 Demà us n’enviaré 24 Me l’han arreglada 25 Quan te l’enviaran? 26 La mare me l’ha portat. 27 El meu germà me l’ha comprat 28 El mestre me la pregunta 29 Ella me l’explica 30  El pare te’ls compra  31 En Jordi li la va dir 32 Qui te’l va regalar? 33 Ja els els he donats 34  En Josep ens l’arregla.

Ex. 8

1 li 2 n’ 3 us/ ens 4 els 5 hi 6 ‘l 7 l’ 8 -ho 9 pose’s 10 els 11 -les 12 l’ / en 13 -lo 14 ‘n 15 en 16 la 17 ho/l’ 18 el 19 -ne 20 en 21 us 22 -lo / el 23 les /-les 24 la / l’ 25 els / els

Ex. 9

1 hi 2 en 3 el 4 l’ 5 li les 6 l’ 7 li’l 8 hi 9 n’hi 10 els l’ 11 -li’n 12 li l’ 13 els les 14 en 15 els ho 16 l’ 17 n’hi 18 Li’l 19 Els ho 20 Les hi 21 li la 22 en 23 els l’ 24 te’ls 25 -ne 26 hi 27 li l’ 28 n’hi.

(Pàg. 9)

Ex. 1

Te l’amagava / Els el vigilava / Me l’en treia / Els en  / Se’ls hi amagava / Hi anirem d’excursió / Me’l llegia / Els la pinten / La hi feien / Lluïsa ho era a l’ambaixada (Lluïsa hi era secretària).

Ex. 2

Porta-n’hi tres quilos / Els hi corregia / Se’l dugueren / M’ho pensava / Ens les regala / -te’n / Li’l vaig dur / Te n’anares / Convida’ls-hi / Se n’hi bevia tres litres / Trieu-vos-els / Les hi has posades.

Ex. 3

Le’n treia / Conteu-los-la / Dus-los-ho / Quan hi anireu? / Compra-t’ho / Se’ls hi amaguen / Guardeu-les-hi / Esborra-l’en.

FITXA 3

1 Li ho varen explicar  2 Va dir-los-ho 3 Pregunta’ls-ho 4 Varen dir-li-ho 5 Els les explicarem  6 Els en va donar uns quants 7 Dona’ls-en 8 Dona’ls-les 9 Explica’ls-en 10 Ell els els posa 11 Torna’ls-la 12 Explica-li-ho 13 Els l’amaga 14 Els en va repartir   15 Els el vaig manllevar 16 Explica’ls-ho 17 Penja-l’hi 18 Compra’ls-hi 19 va fer-los-en un 20 L’hi hem solucionat 21 vam deixar-los hi 22 Ella hi parla amb les companyes 23 Les hi tornarem 24 Alexandre la hi guarda 25 li la comprarem 26 Li l’explicaré 27 La hi compra 28 Demà li les duré 29 N’hi pensa 30 Li’ls explicarem.

(pàg. 10)

Ex. 1

1 T’hi 2 Me n’ 3 M’hi 4 se n’ 5 m’ho 6 T’hi 7 se’n 8 me’l 9 Te’ls 10 M’hi

Ex. 2

1 S’hi 2 s’ho 3 se’l 4 Me’ls 5 t’ho 6 -me-la 7 se’n 8 -me’n 9 m’ho 10 -nos-ho

Ex. 3

1 s’hi 2 Ens n’ 3 T’hi 4 s’hi 5 us n’ 6 -nos-hi 7 ens hi 8 m’hi 9 Ens ho 10 s’hi

EN/HI

1 hi 2 en 3 -hi 4 te n’ 5 hi 6 hi 7 -hi 8 -ne 9 en 10 hi 11 en 12 -ne 13 n’ 14 -hi 15 t’hi/t’ho 16 m’hi 17 te’n 18 en 19 me’n 20 hi 21 hi 22 hi 23 n’ 24 T’hi/hi 25 hi 26 m’hi 27 se n’ 28 te n’ 29 t’hi 30 -se’n


SOLUCIONS EXERCICIS DE VERBS


3. pique, pica, piquem; doblegue, doblega, dobleguem; busque, busca, busquem; cace, caça, cacem; aparque, aparca, aparquem; trenque, trenca, trenquem; abrace, abraça, abracem; pague, paga, paguem; calce, calça, calcem; cague, caga, caguem; pegue, pega, peguem; carregue, carrega, carreguem; descalce, descalça, descalcem; regue, rega, reguem, penque, penca, penquem; combregue, combrega, combreguem.

4. es-tu-di-e, can-vi-a, es-tal-vi-em, pro-nun-ci-a, i-ni-ci-es, fo-to-co-pi-eu, a-nun-ci­-en, co-pi-a, o-di-e.

5. vaig, vas, va, anem, aneu, van.

6. estic, estàs, està, estem, esteu, estan, sóc, ets, és, som, sou, són.

7. tem, tems, tem, temem, temeu, temen; rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden; comet, comets, comet, cometem, cometeu, cometen; percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben; debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten.

8. dic, dius, diu, diem, dieu, diuen; tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen; vull, vols,vol,volem,voleu,volen; conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen; somric, somrius, somriu, somriem, somrieu, somriuen; atenc, atens, atén, atenem, ateneu, atenen; caic, caus, cau, caiem (caem), caieu (caeu), cauen; prenc, prens, pren, prenem, preneu, prenen; visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen; veig, veus, veu, veiem (veem), veieu (veeu), veuen.

9. crec, meresc, coneixes, cuses (cus), cap, saps, sé, sap, rebem, reps.

10. dorm; consent, consents, consent, consentim, consentiu, consenten; constituïsc, constitueixes (constituïxes), constitueix, constituïm, constituïu, constitueixen; construïsc; instruïsc; bull, bulls, bull, bollim, bolliu, bullen.

11. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen (tenyisc, tenyeixes, tenyeix, tenyim, tenyiu, tenyeixen); riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen (renyisc); cull, culls, cull, collim, colliu, cullen.

12. llegisc, teixisc, visten, menten, afegeix, fregeixes, llig, engolisc.

13. isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen.

14. vol, bull, acabe, rebat, tus, correm, perd, cull, vull, admet, sap, baten, exclous, valc, creus, perdem.

15. trobe, faig, conec, llig, done, depén.

16. caminava, caminaves, caminava, caminàvem, caminàveu, caminaven; partia; atenia; buscava; incloïa, incloïes, incloïa, incloíem, incloíeu, incloïen; venia; reia, reies, reia, réiem, réieu, reien; treia; coïa; creia; queia; conduïa.

17. menjàvem, coíeu, incloïa, creia, necessitàvem, treies, reia, feia, duia, seien, dúieu, portava.

18. dúiem, conduíeu, tréiem, jéiem, reia, cantaves, incloïa, veies, coïen, séieu, queia.

19. continuàveu, tenia, duia, posaves, molestaves, plantàvem, collíem, dúiem, era, trencava, tocava, argüia, treia, tréieu, feia.

21. parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.

22. fiu, anares, treballà, cresquérem, isquéreu, foren, viu, clogueres, vingué, haguérem, diguéreu, escrigueren.

23. duguí (vaig dur), miràreu (vau mirar), isquéreu, quedàreu, anàrem, acomboiaren, treballà, estudiaren, suspengueren, tingué, aní (vaig anar), viu (vaig veure), vencí (vaig véncer), veié (va veure).

25. vindre (venir), vindré, vindria; aprendre, aprendràs, aprendries; estudiar, estudiarà, estudiaria; agafar, agafarem, agafaríem; conduir, conduireu, conduiríeu; deixar, deixaran, deixarien.

26. cantaré, cantaràs, cantarà, cantarem, cantareu, cantaran; valdré; retindré; faré; hauré; resoldré.

27. refaré, semblarà, faràs, trobaràs, podrem, voldrem, admetreu, aniràs, veuràs, sabran, arribaran, haureu, resoldran, voldran, soparem, gitarem, hauràs, eixirem.

28. vindria, trauríem, netejaríem, ordenaríem, sabries, transigiríeu, tossiries, pertanyeria, venceria, buscarien, descobririen, analitzarien, ajudaria, prendria.

29. coneixeria, coneixeries, coneixeria, coneixeríem, coneixeríeu, coneixerien; apareixeria, apareixeries, apareixeria, apareixeríem, apareixeríeu, apareixerien.

30. estendria, resoldríem, mouríem, encendrien.

31. apague, apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.

32. aprenguen, venguem, absolgueu, dissolguen, suspenga, valga, isca, faça, vagen, puguem, sigueu, beguen, mengen, vulga, faces, coneguem, vulga, vaja, sàpien (sàpiguen), entenguen, alcen.

33. No agafes, no begues, no vingues, no t’acostes, no digueu, no em mires, no vengueu, no arranqueu, no suspengues, no prengueu, no bufes, no encengueu, no tragues, no begueu, no calles, no rigues, no mogueu, no escoltes, no escrigueu, no segues.

34. diga, acabe, vulga, isca, convinga, sàpiguen (sàpien), estiguen, begueu, escriga, facen, vulgues, confluïsquen, conega, faça, visca, nasca.

35/36. entrara (entràs), entrares (entrasses), entrara (entràs), entràrem (entràssem), entràreu (entràsseu), entraren (entrassen); debatera, debateres, debatera, debatérem, debatéreu, debateren, consentira; partira; visquera; isquera; fóra (fos), fores, fóra, fórem, fóreu, foren; tinguera; absolguera, escriguera, veiera; haguera.

37/38. Fera (fes) / correguérem / donàreu / rebéreu / avisàreu / tingueres / trobàrem / volgueren / estiguera / aparegueren / anàrem / tingueren / publicaren / duguera / vingueren / agafara / féreu / pogueren / vingueren / romangueren.

39. duguera / estiguera / fóra / sapiguérem (sabérem) / feren / poguera / llegira / tinguera / seguera / conduïra / isquéreu / escriguera / vinguera.

40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu.

42. trau / creieu / beveu / fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.

43. doneu / ven / vine / vés / corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu / dissoleu / encenguem / pertany / dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu / llig (llegix).

44. absoleu / cloeu / beveu / escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu / aprén / comenceu.

45. has viscut / ha vist / hem enviat / heu bullit / han mentit.

46. havies comprat / havia arribat / havíem entrat / havíeu fet / havien dit.

47. hagueres aprés / hagué dormit / haguérem escoltat / haguéreu parlat / hagueren menjat.

49. hauràs conegut / haurà crescut / haurem entrat / haureu descansat / hauran vist.

50. hauries volgut / hauria caigut / hauríem entrat / hauríeu elaborat / s’haurien exhaurit.





(2a setmana /NOVEMBRE'23)

ELS PRONOMS FEBLES

Els pronoms febles són elements àtons que funcionen com a clítics verbals, és a dir, s’adjunten davant o darrere del verb i formen una unitat d’entonació amb aquest, com si es tractara d’una única paraula: m’agrada o porta’ls. La majoria són personals, tret del neutre ho i dels adverbials en i hi.

 

1a persona

2a persona

3a persona

Neutre

Adverbials

Singular

em

et

es, el, la, li

ho

hi

Plural

ens

us

es, els, les


Els pronoms febles poden presentar quatre formes segons la posició que ocupen respecte al verb:

- La forma reforçada apareix davant de verbs començats per consonant: et porta, ens llig...

- La forma elidida s’utilitza davant de verbs que comencen per vocal: s’esforça, t’agrada...

- La forma plena apareix darrere del verb acabat en consonant o diftongs: esperant-vos, fixeu-vos...

- La forma reduïda s’utilitza darrere de verbs acabats en vocal (sempre que no siga un diftong): agafa’l, porta’ls...

Els pronoms febles precedeixen el verb, excepte quan aquest està en infinitiu, gerundi o imperatiu, que sempre van darrere: en farem, les llig, s’amaga, ho sembla, però portar-lo, deixant-los, feu-ho.

REMARQUES SOBRE ELS PRONOMS FEBLES

· En la parla col·loquial és habitual utilitzar el verb haver-hi juntament amb el pronom en de manera sistemàtica (n’hi ha, n’hi havia...). Aquest pronom només és correcte quan substitueix algun element de l’oració, però no en els altres casos. Per exemple, és incorrecte dir: *No n’hi ha aigua, però és correcte No hi ha aigua o No n’hi ha.

· El plural de li és els i no *lis. Per exemple, Llegirà un conte a tots els xiquets, en fer-ne la substitució pronominal del CI quedarà Els llegirà un conte i no *Lis llegirà un conte.

· El pronom de complement indirecte els té variació de nombre, però no de gènere: oracions com He donat un llibre a Rosa o He explicat el problema a les xiques, passarien a Li he donat un llibre i Els he explicat el problema, no *Les he explicat el problema.

 

LES FUNCIONS DELS PRONOMS FEBLES

Els pronoms febles poden dur a terme les mateixes funcions que els elements a què fan referència.

Complement Directe

Els pronoms el, la, els, les, en i ho poden substituir un complement directe d’acord amb les normes següents:

 

PRONOMS

NORMES D’ÚS

EXEMPLES

el, la, els, les

Substitueixen complements directes determinats.

Portaré els llibres que m’has demanat. Els portaré

en

Fa referència a un element incomptable o indeterminat (sense article determinat davant o acompanyat d’un quantificador)

Ens recomanà una pel·lícula: Ens en recomanà una.

ho

És el pronom neutre que substitueix un pronom neutre (açò, això, allò) o una oració subordinada substantiva (introduïda per que, el que, si...).

Vols que fem un viatge a Londres? Sí, ho vull.

 

Pronom en + adjectiu

Quan un substantiu va acompanyat d’un adjectiu i el substituïm pel pronom en, l’adjectiu ha d’anar precedit per la preposició de. Ex.: Mireia duia unes ulleres roges: Mireia en duia unes de roges.

Concordança del pronom feble i el participi

Quan substituïm un CD determinat per un pronom feble, en cas que hi haja un temps verbal compost, el participi ha de concordar en gènere i nombre amb el pronom feble.

EXERCICIS

1. Respon les preguntes fent concordar el pronom feble amb el participi com en l’exemple.

Ja has endreçat l’habitació? Sí, ja l’he endreçada.   

a)     Ha trobat les arracades?

b)     Heu tret les entrades?

c)     Heu conegut la nova professora?

d)    Heu comprat les pizzes?

e)    Has aconseguit la beca?

 

Definit. Pot portar: - article definite - demostratiu - possessiu - nom propi

EL, LA, ELS, LES

Has portat les verdures? > Les has portades?

Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida.

Vaig vore el teu germà > El vaig vore.

Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.

Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res.

EN

Has portat verdures? > N’has portat?

Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.

 

Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò.

HO

Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir.

Volia allò > Ho volia.

Sabia el que passaria > Ho sabia.

 

Complement Indirecte

1a persona singular: EM

1a persona plural: ENS

2a persona singular: ET

2a persona plural: US

3a persona singular: LI

No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat.

3a persona plural: ELS (masculí i femení)

Substitució pronominal del complement indirecte

1.     Els pronoms febles li, els (‘ls, -los) fan la funció de complement indirecte i no tenen distinció de gènere, és a dir, s’utilitzen tant per a un referent masculí com per a un referent femení. Ex.: A Robert / Rosa, li demanaré els apunts. Als meus germans / a les meues germanes, vull donar-los un regal.

2.     La forma *lis és absolutament incorrecta.

3.     El pronom se només pot fer la funció de complement indirecte si té un valor reflexiu: Ell es cordava les sabates: Ell se les cordava. Però quan el complement indirecte és una persona diferent del subjecte que realitza l’acció, sempre hem de fer servir el pronom li: Ell li corda les sabates, al fill.


L'IMPERATIU
D'altra banda, hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts). 

La formació de l’imperatiu és bastant regular, ja que es construeix amb formes del present d’indicatiu i del present de subjuntiu. La segona persona del singular coincideix amb la tercera del present d’indicatiu, i la segona del plural coincideix amb la segona del plural del present d’indicatiu. En canvi, la tercera persona del singular i del plural, així com la primera de plural es formen a partir del present de subjuntiu.

 

PRESENT D’INDICATIU

IMPERATIU

PRESENT DE SUBJUNTIU

jo córrec

-----------

jo córrega


tu corres

corre

tu córregues

ell/ella corre    

córrega

ell/ella córrega


nosaltres correm


correguem

nosaltres correguem

vosaltres correu 

correu

vosaltres corregueu

ells/elles corren

córreguen

ells/elles córreguen

 REMARQUES

1.   1. Per a les segones persones, de singular i plural, s’empren formes del present d’indicatiu. Per a la resta de persones es fa servir el present de subjuntiu.

2.  2 En el tractament de vostè emprem la tercera persona, motiu pel qual emprem el present de subjuntiu.

3.   3.   Els verbs següents només presenten una forma irregular en la segona persona de singular:

fer → fes                 dur → dus             venir → vine           anar → ves

 4.   Alguns verbs irregulars formen tot l’imperatiu a partir del present de subjuntiu: poder, voler, ser, veure...


APRENEM MÉS

⇒ Exàmens de CIEACOVA (GENER ’21 / JUNY ’23).

 Redacció: Heu de triar una de les dues opcions que trobareu en l’examen de la Cieacova de juny de 2023 (300 paraules). També cal practicar l’elaboració d’un text escrit a partir d’un àudio (pot ser el de la prova de juny ’23 o qualsevol altre (200 paraules).

 Exercicis de pronoms febles (fotocòpies)

⇒ EXERCICIS de pronoms febles (pràctica de substitució del CD i del CI) i de l’IMPERATIU (FOTOCÒPIES)


IMPERATIU (CLAUS. EXERCICIS)

Ex. 46

a) viviu b) beveu c) deveu d) veniu e) resoleu f) responeu g) estigues h) vine i) digueu j) fes

Ex. 47

a) no vingues b) no vingueu c) no begues d) no us begueu e) no encengues f) no encengueu g) no vegeu h) no digues i) no corregueu j) no vages

Ex. 48

Veniu de seguida! Viviu tranquils! Absoleu els acusats! Obriu la porta! Escriviu amb cura! Vegeu on són! Digueu bon dia!

Ex. 49

a) moveu b) coeu-la c) beveu d) veniu e) traeu f) aneu i vegeu g) sigueu h) preneu i) dissoleu

Ex. 50

a) Aquest matí m’he alçat a les nou.

b) Estic cansada perquè aquesta setmana he dormit poc.

c) No sé on són ara. Se n’han anat junts aquest matí.

d) Enguany hen viatjat a París.

e) Correcta.

f) Quan la policia l’ha vista aquest matí, l’ha detinguda.

Ex. 51

a) El xiquet plorava perquè havia caigut un bac.

b) Estaven contents perquè els havia tocat la Grossa de Nadal.

c) Va ensopegar amb ella perquè no l’havia vista arribar.

d) L’alcaldessa va haver de dimitir perquè l’oposició havia presentat...

e) Van eixir tard d’excursió perquè molts alumnes havien arribat tard.

Ex. 52

a) s’haguera rebel·lat / haurien viscut

b) hagueren guanyat / se n’haurien anat

c) s’haguera descobert / hi hauria hagut

d) haguera fundat / hauríem tingut

e) hagueren romàs / hauria incorporat

f) haguera pres / haurien tingut

g) haguera imprés / s’hauria esgotat

Ex. 53

a) hagen rebut b) haja aparegut c) hagen obert d) hagen resolt e) hàgem vingut

Ex. 54

present

imperfet

condicional

perfet

ofenc

ofenia

ofendria

he ofés

romanc

romania

romandria

he romàs

dec

devia

deuria

he degut

sec

seia

seuria

he segut

tus

tossia

tossiria

he tossit

vull

volia

voldria

he volgut

Ex. 55

present

Passat simple

condicional

plusquamperfet

remets

remeteres

remetries

havies remés

romans

romangueres

romandries

havies romàs

ixes

isqueres

eixiries

havies eixit

clous

clogueres

clouries

havies clos

naixes

nasqueres

naixeries

havies nascut

fons

fongueres

fondries

havies fos

agraïxes/agraeixes

agraïres

agrairies

havies agraït

vences

venceres

venceries

havies vençut

tens

tingueres

tindries

havies tingut

Ex. 56

present

imperfet

perfet

plusquamperfet

dirigisca

dirigira

haja dirigit

haguera dirigit

càpia/càpiga

cabera

haja cabut

haguera cabut

confluïsca

confluïra

haja confluït

haguera confluït

vulga

volguera

haja volgut

haguera volgut

puga

poguera

haja pogut

haguera pogut

veja

veiera

haja vist

haguera vist

faça

fera

haja fet

haguera fet

dorma

dormira

haja dormit

haguera dormit

cusa

cosira

haja cosit

haguera cosit

Ex. 57

Vivia: pret. imp. ind. / he viscut: pret. perfet ind. / perdria: condicional / conduïsc: present ind. / riguí: passat simple / encengués: pret. imp. subj. / hauré vingut: futur perfet / hauria romàs: condicional compost / faça: present subj. / creiem: present ind. / diguérem: passat simple o pret.  imperf. subj./ diguem: present subj. / conduïm: present ind. o subj. / conduírem: passat simple o pret. imperf. Subj / havíem begut: pret plusq. Ind. / patíssem: pret. imperf. subj. / batríem: condicional simple / vam parlar: passat perifràstic / vulguem: present subj.

Ex. 58

a) Pretenen que jo carregue tota la culpa.

b) No necessite la teua ajuda per a solucionar el problema.

c) La seua germana menuda sempre li estira els cabells.

d) Espere encertar la solució.

e) Somiàvem un futur més just.

f) Hem d’anar a donar-li el menjar al gos.

g) Ha caigut per les escales.

h) Si no calles, t’expulsaran.

i) El gat ha pujat al terrat.

j) Marxaren després de la missa.

k) S’ha engreixat molt.

Ex. 59

a) T’aprimaràs massa si no menges.

b) correcta

c) Calla i no parles tant!

d) Seu a taula

e) Ha caigut esquiant

f) Els pares estaven preocupats perquè els fills se n’havien anat de casa.

g) Marxarem a casa quan acaben les classes.

h) correcta

i) Ha pujat al tren sense bitllet.

j) Seieu!


EXERCICIS DE VERBS (REPÀS 1. CLAUS)

Ex. 4

encenc, encens, encén, encenem, enceneu, encenen / dec, deus, deu, devem, deveu, deuen / sec, seus, seu, seiem-seem, seieu-seeu, seuen / visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen.

Ex. 5

1 molc, 2 bevem, 3 deveu, 4 resol, 5 confon, 6 mouen, 7 enceneu, 8 absolen, 9 prenc, 10 pren, 11 suspenem, 12 esteneu.

Ex. 6

1 meresc, 2 visc/viuen, 3 vius, 4 crec, 5 creuen, 6 trac, 7 creem/creiem, 8 seieu, 9 traem/trac, 10 naixen.

Ex. 7

venç, vences, venç, vencem, venceu, vencen

convenç, convences, convenç, convencem, convenceu, convencen

torç, torces, torç, torcem, torceu, torcen

cap, caps, cap, cabem, cabeu, caben

rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben

concep, conceps, concep, concebem, concebeu, conceben

sé, saps, sap, sabem, sabeu, saben

Ex. 8

1 escric, 2 tinc/vull, 3 vull, 4 faig / vinc, 5 puc, 6 veig / pots, 7 caic, 8 valc, 9 visc, 10 sé

Ex. 9  seu, té, prem

Ex. 10 creu, té, fa, trau, fa, sé, és

Ex. 13

fregir

llegir

renyir

vestir

frig

llig

riny

vist

friges

lliges

rinyes

vistes

frig

llig

riny

vist

fregim

llegim

renyim

vestim

fregiu

llegiu

renyiu

vestiu

frigen

lligen

rinyen

visten

 

collir

cosir

tossir

engolir

cull

cus

tus

engul

culls

cuses

tusses

enguls

cull

cus

tus

engul

collim

cosim

tossim

engolim

colliu

cosiu

tossiu

engoliu

cullen

cusen

tussen

engulen

 

Ex. 14

1 friges, 2 rinyen, 3 llig/llig, 4 cosim, 5 cus, 6 cullen, 7 tus, 8 cus, 9 riny, 10 llegim, 11 collim, 12 lliges, 13 rinyen, 14 renyim

Ex. 15

corregisc, corregixes/corregeixes, corregeix, corregim, corregiu, corregeixen

servisc, servixes/serveixes, serveix, servim, serviu, serveixen

traduïsc, tradueixes/traduïxes, tradueix/traduïx, traduïm, traduïu, tradueixen/traduïxen

Ex. 16

1 divideixen, 2 conduïu, 3 redueixen/reduïxen, 4 rendeix, 5 corregisc, 6 segueixen

Ex. 17

isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen

òbric, obris, obri, obrim, obriu, obrin

òmplic, omplis, ompli, omplim, ompliu, omplin

Ex. 18

1 ixen/eixim, 2 tussen, 3 deduïsc, 4 obris, 5 isc, 6 òmplic, 7 òbric/ix, 8 corregeixen/corregixen

Ex. 19

fer

dur

dir

veure

seure

feia

duia

deia

veia

seia

feies

duies

deies

veies

seies

feia

duia

deia

veia

seia

féiem

dúiem

déiem

véiem

séiem

féieu

dúieu

déieu

véieu

séieu

feien

duien

deien

veien

seien

 

creure

jaure

traure

riure

caure

creia

jeia

treia

reia

queia

creies

jeies

treies

reies

queies

creia

jeia

treia

reia

queia

créiem

jéiem

tréiem

réiem

quéiem

créieu

jéieu

tréieu

réieu

quéieu

creien

jeien

treien

reien

queien

Ex. 20

1 posava/treia/donava, 2 tenien/pesava/aprenien, 3 comprenien, 4 començava/reia/desentonava, 5 creien/deia/trobaven/cantava/gaudien/sofrien, 6 prenien/llegien/tenien/ feia/hi havia.

Ex. 21

moure

conéixer

atendre

resoldre

tindre

moguí

coneguí

atenguí

resolguí

tinguí

mogueres

conegueres

atengueres

resolgueres

tingueres

mogué

conegué

atengué

resolgué

tingué

moguérem

coneguérem

atenguérem

resolguérem

tinguérem

moguéreu

coneguéreu

atenguéreu

resolguéreu

tinguéreu

mogueren

conegueren

atengueren

resolgueren

tingueren

 

viure

estar

caure

ser

fer

visquí

estiguí

caiguí

fui

fiu

visqueres

estigueres

caigueres

fores

feres

visqué

estigué

caigué

fou

feu

visquérem

estiguérem

caiguérem

fórem

férem

visquéreu

estiguéreu

caiguéreu

fóreu

féreu

visqueren

estigueren

caigueren

foren

feren

 



(1a setmana /NOVEMBRE'23)

LA FLEXIÓ VERBAL

Aquesta setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu i subjuntiu. Quant a la 1a conjugació, cal tenir en compte que tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre). 

[Recordeu: un verb és regular  si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].

Després hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret els verbs velaritzats (I): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer,   -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir dur.  Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats: 

1) Fan la 1a persona de singular del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).

Hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II)nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté  (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).

Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...

Quant als verbs de la 3a conjugació (-ir), podem distingir dos models de conjugació: la pura i la incoativa. En el cas dels verbs purs, podem distingir-ne un grup de verbs regulars: DORMIR, SENTIR, FUGIR, MUNYIR, BULLIR, GRUNYIR, CRUIXIR, PUDIR, MORIR... I un altre d’irregulars: OBRIR i OMPLIR (velaritzats) i COLLIR, TOSSIR, COSIR i SORTIR (amb canvis vocàlics en l’arrel: o>u).

La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.

Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...


LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB

Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).

Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).

Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...


"LES PERÍFRASIS VERBALS"

Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
       
   Perífrasi d’obligació.
-          Personal:    haver + de + inf. (“Has d’arribar abans de migdia”)
caldre + que + subj. (“Cal que faces el treball”)
-          Impersonal (sense subjecte): haver-se +de+inf.  (“S’ha d’emplenar el full”)
   caldre + inf. (“Cal anar amb compte”)
També es pot expressar obligació amb la construcció: És necessari /menester + inf. o + que+subj.
►Cal evitar les construccions del castellà:
*Tindre + que
* Haver-hi  + que + inf.
* Ser precís

      Perífrasi de probabilitat.
Per a expressar la probabilitat s’usa la perífrasi: deure + inf. (“Deuen tenir molt de fred perquè han encés la calefacció”).
És equivalent a un adverbi de probabilitat (potser, segurament, probablement, tal vegada...) + verb en futur (o present o passat): “Potser plourà”. O equivalent a poder +ser+oració de subjuntiu: “Pot ser que isquen molt tard”.
►Cal evitar les construccions incorrectes següents:
-És incorrecte intercalar la preposició de entre el verb deure i l’infinitiu (*Deuen de estar de viatge).
- No és correcte l’ús de la paraula igual com a adverbi de probabilitat (*Igual anem al parc d’excursió): Pot ser que vaja al parc. Potser aniré al parc.
També cal evitar l’ús del futur o l’ús del condicional per a expressar la probabilitat (*Haurà eixit de viatge.  Deu haver eixit de viatge) // (*Arribarien a casa després de mitjanit.  Devien arribar a casa després de mitjanit).

       Perífrasi d’imminència.
Per a expressar la imminència o el futur immediat no podem usar la perífrasi anar + a + inf., sinó que se sol expressar amb les perífrasis estar a punt de + inf. / estar per + inf.
Els viatgers estan a punt d’arribar.
La perífrasi anar + a + inf. es pot usar per a expressar imminència si ens referim a un temps passat (Anava a gitar-me quan vaig escoltar uns colps a la porta).  Si ens referim al futur, la perífrasi  anar + a + inf. és incorrecta; usarem el futur o el present, sovint introduït per l’adv. ara (Ara et portaré un refresc). Tanmateix, la construcció anar + a + inf. és correcta quan el verb anar té el valor de moviment o de desplaçament (Vaig a portar els pastissos perquè els convidats volen tastar-los).


ACTIVITATS DE LÈXIC I GRAMÀTICA (SOLUCIONS)

1. a) malaltís, b) cec, c) orgullós, d) esbojarrat, e) adust, f) bla, g) grotesc.

2. Arrenglerats (afilerats), badat (obert), balma (cova), cantina (guingueta), embadalit (absort), encastar (clavar), envescat (apegalós), esglai (ensurt), exigu (escàs), fal·laç (insidiós), fressa (soroll), ignot (desconegut), llampant (virolat), manyaga (afectuosa), reptar (amonestar), vetust (antic).

3. a) abonament, b) adobs, c) addicció, d) addició, e) advertència, f) advertiments, g) alçada, h) altura, i) alçària, j) aparell, k) aparat.

4. a) cites, b) revolt, c) data, d) dependent, e) deport, esports, f) esborrany, g) estada, h) fastig, i) glacera, j) imposant, k) legat, l) metro, m) nombre.

5. a) ona, b) oïda, c) orgue, d) pertinença, e) remugant, f) assegurança, g) soterrani, h) tarja, i) mesa, k) trànsit, l) vestidor, m) vial, n) cristall.

6. Petrolífer (g), rendible (l), real (i), alimentós (d), confús (f), eixut (n), famós (b), petrolier (h), afamat (a), confós (e), alimentari (c), reial ( j), sec ( m), rentable (k).

LÈXIC 3. Apressar, emboirar, niquelar, imantar, matisar, empolsegar, fantasiejar, femar, enfilar, acaramel·lar.























LES PREPOSICIONS

ALERTA ALS MANIÀTICS DE LA PREPOSICIÓ EN:
No és correcte dir: a un poble, a unes habitacions, a molts hotels...
Parlant de temps, no hem de dir al 2013, sinó en 2013/el 2013/ l'any 2013
Tampoc hem de canviar el règim del verb: pense als problemes pense en els problemes;influeix a la informació  influeix en la informació... En casos com aquests, el verb demana la preposició en. Només la canviarem si, a continuació hi ha un infinitiu (vegeu el canvi i caiguda de preposicions)

  
LOCALITZACIÓ

A
EN
Davant noms propis de lloc
Va nàixer a Morella
Davant de noms sense determinar.
Són parella, però viuen en cases diferents.
Ens vam instal·lar en habitacions molt grans.
Davant els noms que designen parts del cos: al dit, al cap, a l’esquena.
Davant indefinits, quantitatius, demostratius i relatius:
Segur que ho trobes en algun dels calaixos de la tauleta de nit.
Ha treballat en molts llocs diferents.
En este carrer hi ha tant de sarau que no es pot dormir.
El poble en què viu és molt menut.
                                         Davant article definit:
                                         Espera’m a la porta de casa.
                                        Si vas ràpid, encara la trobaràs al carrer.
                                        Les llibretes les tens en la prestatgeria de darrere.
                                        Mira en l’armari, a veure si ho ha deixat allí.
*La forma més genuïna és usar A per a llocs físics definits (amb article) i EN per a llocs figurats amb article o sense:
A la casa  / En la imaginació


TEMPS

EN
A
PER
segle: en el segle XX
segle: al segle XX (menys recomanable)

any:  En 1977 va morir Elvis
(també: El 1977 / L’any 1977)
Al 1977...

En gener / En primavera
+ art. + mesos i estacions de l’any: A l’estiu / al maig
+ art. + mesos i estacions de l’any: per l’estiu / pel maig

+art.+ parts del dia: al matí, a la vesprada...
(pel matí...)
En Nadal
En Setmana Santa
noms de les festes i certs períodes de temps:
Al Nadal / A Setmana Santa...
noms de les festes i certs períodes de temps:
Per Nadal / Per Setmana Santa



PER o PER A?

Casos més conflictius:


Per +  infinitiu:

¡ Indica causa o mancança.
Em van posar una multa per haver passat el límit de velocitat.
Per cridar tant, t’has quedat sense postres.
La casa està per netejar.
Tinc habitacions per llogar.

¡ Causa no efectiva, intenció del subjecte de no realitzar una determinada cosa.
No menja per no embrutar.
No s’alça per no haver de netejar.

¡ Introdueix una oració final que fa referència a la intenció del subjecte de realitzar una determinada acció (voluntarietat):
Treballe per guanyar-me la vida. (“perquè vull guanyar-me la vida”)
Estudia molt per aprovar tots els exàmens. (“perquè vol aprovar tots els exàmens”).

L’oració d’infinitiu introduïda per per també podria modificar un substantiu que designa una acció realitzada voluntàriament:
La vinguda de Júlia per convéncer-nos va resultar un fracàs.


¡ Restriccions a l’acció voluntària:

El verb principal és una perífrasi d’obligació: 
Has de fer exercici per a millorar la salut.
L’oració principal és una passiva sense subjecte explícit:
Es va senyalitzar la zona per a evitar accidents.
Hi ha un canvi d’agent entre el verb principal i l’infinitiu.
El jutge va cridar l’acusat per a declarar.

Per a + infinitiu:
Introdueix un complement final que no es relaciona amb un subjecte animat, siga perquè el subjecte és inanimat o el veb o la construcció no és d’acció, siga perquè modifica un substantiu, un adjectiu o un adverbi:
Les tisores serveixen / s’usen per a tallar. (subjecte inanimat)
Hem patit molt per a arribar a temps(verb estatiu)
Ha caigut en un parany per a atrapar lladres poc hàbils (modificador del nom parany)
Fer exercici és bo per a relaxar-se. (modificador de l’adjectiu bo)
No has estudiat prou per a aprovar. (modificador de l’adverbi prou)

! En una mateixa oració, podem usar per o per a segons si volem destacar la voluntarietat o si volem introduir un complement modificador:
He comprat un llibre per aprendre anglés. (perquè vull aprendre anglés).
He comprat un llibre per a aprendre anglés. (serveix per a aprendre anglés)


EXERCICI (PERQUÈ, PER QUÈ, PER A QUÈ). SOLUCIONS

- No sé per què no vols acabar la carrera.

- Vull anar perquè sí.

- Em podries dir per a què serveix aquest aparell?

- Encara no sé les raons per què se suspengué el concert.

- Vinc perquè em soluciones el problema.

- Aquell és l’ordinador per què he pagat tants diners.

- No entenc el perquè de la teua actitud.

- No volia dir-me per què no m’havia convidat, perquè crec que encara estava enfadat amb mi.

- Per què has elegit aquesta opció? Perquè crec que és la més fàcil.

- Per a què serveix aquesta maleta, si no en tenim la clau?

- No és aquesta la pel·lícula per què ens interessàvem.

- No entenc per què m’odies.

- No hi podré assistir perquè me’n vaig de viatge.

- Els teus germans encara no havien descobert per què s’havien barallat.

- Aniré perquè em torne els diners.

- M’agradaria saber el perquè d’esta broma.

- Agafa’l perquè no caiga.

- Agafa’l perquè si no caurà.

- El camí per què accedires al camp estava tallat.

- Volia telefonar-te perquè volia parlat amb tu.

- Volia telefonar-te perquè em donares l’adreça de la pensió de Barcelona.

- Sempre hi ha un perquè que ho explica tot.

- Digues per què ho vas fer i no et castigaré.

- Ho vaig fer perquè necessitava demostrar-te la situació per què passe.

- La iniciativa per què apostaven no era la millor.

- He demostrat que seria capaç de pressionar-lo perquè accedirà a les exigències.

- Si vols saber el perquè, només has de preguntar-ho.

- Si vols saber per què deia això, només has de preguntar-ho.

- Perquè tot vaja bé, cal que digues per què hem de fer-ho així.

- Això demostra el perquè de tot plegat.


APRENEM MÉS

➜ Cal fer exercicis de PREPOSICIONS (fotocòpies).

➜ Preparar un monòleg a partir d’una de les propostes fotocopiades.

➜ Prova 7 (Examen de repàs tipus test).

➜ EXAMEN JQCV (octubre '22).

➜ REDACCIÓ (200 paraules).

En l'enllaç que teniu a continuació trobareu diversos exercicis per a practicar el lèxic en valencià.ÉS MOLT INTERESSANT!!!

⇒ EXERCICIS DE VOCABULARI AUTOCORRECTIUS





























EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES (PLEONASMES)

SOLUCIONS.

22. a) va portar-ho/ho va portar.  b) La qüestionaren  c) n’embargà  d) En patien molta d’acústica  e) Pere la dona  f) Escriu-ne un!

23. a) Els llegia contes  b) li llava la cara  c) Ella en compra  d) Per què els regales  e) Els vaig explicar / vaig explicar-los  f) Digues-li

24. a) Anna n’escrivia cançons.  B) N’han arribat notícies  c) N’estava satisfet.

25. a) El pis ho està  b) Carme ho és / l’és  c) Els meus amics ho són  d) Ho sembla.

26. a) Enric hi posa els coberts. b) Xavier hi camina  c) Deixa-hi  d) El gat sempre hi passava  e) En venien entusiasmats  f) Hi aniré  g) i hi ha contestat.

27. a) Sempre en parlen  b) Els xiquests hi juguen  c) pensa-hi  d) La mestra hi ensenya  e) El govern hi ha optat  f) Vols contribuir-hi?  g) L’advocat hi ha recorregut  h) Hi té molt d’interés.

28. a) s’hi  b) L’en  c) Me n’he fet  d) Se n’ha fet  e) me’n dic  f) Sí, hi vaig acabar.

30. a) N’hi poca  b) ens convoquen c) Ací u menja molt bé  d) No se n’ha adonat  e) correcta  f) En aquella habitació no toca el sol.

31. 1c, 2b, 3c, 4a, 5c, 6c, 7a, 8b.

32. a) Nosaltres li’ls vam donar. b) Hui li’l portaré. c) Esta vesprada li les tornarem. d) Àngel li’n llig. e) Després li la comprarem. f) Li l’explicaré. g) Demà li les portaré. h) Li’n compraré un.

33. a) me l’he pres  b) se n’han anat  c) te l’han portat d) te’l pots guardar  e) me’ls regalen f) se l’ha endut  g) se te’ls duran  h) se l’ha menjat

34. a) Qui me l’aguantarà? b) Ja te’l van arreglar? c) El dentista me l’ha d’arrancar  d) Agafa-me’l  e) Tots s’hi afanyen  f) Se te l’ha begut tot  g) Ell m’hi va ajudar h) Ahir me’n va cosir tres  i) se’l treia  j) No me l’embrutes  k) Me l’ha escrita  l) No te l’esperaves, eh? m) S’hi va agafar  n) qui me’ls defensa? o) Me’n falten molts.

35. a) no me’n dones cap  b) que ell t’ho conte  c) te’n poses  d) us ho  e) se les  f) la hi penges tu també.


 EXERCICIS DE REPÀS (SOLUCIONS)

- Accentuació i dièresi: 1a, 2c, 3c, 4c, 5b, 6a, 7a, 8c.

- Vocalisme i consonantisme: 9a, 10a, 11b, 12b, 13a, 14a, 15b, 16c, 17c, 18c, 19b, 20a, 21c, 22b, 23a, 24a, 25a, 26b.

- Articles i determinants: 27c, 28c, 29c, 30c, 31a, 32c, 33b, 34a, 35a, 36c, 37c, 38b, 39b, 40a, 41a, 42b, 43b, 44c.

- Formes no personals i perífrasis: 57b, 58c, 59c, 60a, 61b, 62a, 63c, 64a, 65c, 66c, 67a, 68b, 69b, 70c, 71a, 72b, 73b, 74c.

- Pronoms febles: 75b, 76c, 77b, 78b, 79c, 80b, 81a, 82a, 83a, 84a, 85a.

- Pronoms relatius: 87a, 88c, 89a, 90c, 91a, 92c, 93b, 94c, 95c, 96a, 97a, 98c, 99c, 100b, 101c, 102c, 103b, 104c, 105c, 106a, 107c, 108a, 109b, 110b, 111c, 112c.

- Preposicions: 113a, 114b, 115b, 116b, 117c, 118c, 119c, 120c, 121a, 122b, 123b, 124b, 125b.

- Conjuncions i adverbis: 126b, 127a, 128b, 129a, 130b, 131a, 132a, 133a, 134b, 135a, 136b, 137c, 138b, 139b





1a SESSIÓ (1a setmana /SETEMBRE'23)

Aquesta 1a setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu i subjuntiu. Quant a la 1a conjugació, cal tenir en compte que tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre). 
[Recordeu: un verb és regular  si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].

Després hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret els verbs velaritzats (I): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer,   -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir dur.  Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats: 

1) Fan la 1a persona de singular del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).

Pel que fa al lèxic, treballarem un parell de continguts: els barbarismes i els doblets lingüístics (vegeu la pestanya “LÈXIC” del blog). Per últim, aquesta setmana cal practicar l’expressió escrita amb els textos argumentatius (vegeu pestanya “TEXTOS” del blog).

➲ Ortografia: la essa sorda i la essa sonora.

En la nostra llengua poden correspondre a la grafia s dos sons diferents, un de sord, equivalent a la pronúncia castellana de /s/, i un altre de sonor, també existent en altres llengües europees com el francés o el portugués. D’aquesta manera, vam veure com no es pronunciava igual la en les paraules casa i sonar.


El so sord  /s/
Aquest so, equivalent a la pronúncia castellana de /s/, pot ser representat en la nostra llengua mitjançant diverses grafies, segons veus en el quadre següent:

A principi de paraula
C + e, i  (ceba, cigró)
Ç: mai a principi de paraula
S (sivella, sord)
Entre consonant i vocal i viceversa
C + e, i  (comencen, narcís)
Ç a, o, u  (començar, cançó)
S (dansa, molsa)
Entre vocals
C + e, i  (races, edició)
Ç + a, o, u  (puça, caçador)
(Només en alguns casos de prefixació i sufixació: asimètric, antesala, homosexual...)
SS (tassa, passota)
A final de paraula
Ç (feliç, capaç)
S (pastís, esbós)



El so sonor /z/

Aquest so, a diferència de /s/, no existeix en castellà. Podem reconéixer-lo en les paraules que el contenen per la forma en què l’escrivim:
A principi de paraula

Z
(zenit, zona, zebra, zoomorf…)
Entre consonant i vocal i viceversa
(pinzell, colze, Alzira…)
Excepció: derivats de dins (endinsar), fons (enfonsar) i trans (transistor)
Entre vocals
S (casa, posar, andalusos, brisa)
Excepcions: mots d’origen grec com amazona, trapezi, topazi, esquizofrènic, nazista i en paraules derivades de zoo- (paleozoic, protozou, espermatozoide)


NOTA: A l’hora de llegir un text, totes les normes que has aprés se simplifiquen molt. Llevat d’algunes excepcions, recorda que una Z sempre sona sonora i que entre vocals essa simple (s) sona sonora i essa doble (ss) sorda. Un bon truc!

APRENEM MÉS

⇒ Exàmens de la JQCV (abril'19 /novembre '22). 

 Redacció: "Text argumentatiu" (200 paraules).

 Exercicis DOSSIER 3 VERBS

⇒ LÈXIC: PRÀCTICA I REPÀS (BARBARISMES, DOBLETS LÈXICS I LOCUCIONS I FRASES FETES)

⇒ Pràctica i repàs [DOBLETS LINGÜÍSTICS]

⇒ Cal preparar un monòleg. 

[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”
1. fuma, prepare, pintem, treballes, entren, esquieu.
2. passege, passeja, passegem; jutge, jutja, jutgem; assage, assaja, assagem; viatge, viatja, viatgem; venge, venja, vengem; netege, neteja, netegem; desitge, desitja, desitgem; trepitge, trepitja, trepitgem.
3. pique, pica, piquem; doblegue, doblega, dobleguem; busque, busca, busquem; cace, caça, cacem; aparque, aparca, aparquem; trenque, trenca, trenquem; abrace, abraça, abracem; pague, paga, paguem; calce, calça, calcem; cague, caga, caguem; pegue, pega, peguem; carregue, carrega, carreguem; descalce, descalça, descalcem; regue, rega, reguem, penque, penca, penquem; combregue, combrega, combreguem.
4. es-tu-di-e, can-vi-a, es-tal-vi-em, pro-nun-ci-a, i-ni-ci-es, fo-to-co-pi-eu, a-nun-ci­-en, co-pi-a, o-di-e.
5. vaig, vas, va, anem, aneu, van.
6. estic, estàs, està, estem, esteu, estan, sóc, ets, és, som, sou, són.
7. tem, tems, tem, temem, temeu, temen; rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden; comet, comets, comet, cometem, cometeu, cometen; percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben; debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten.
8. dic, dius, diu, diem, dieu, diuen; tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen; vull, vols,vol,volem,voleu,volen; conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen; somric, somrius, somriu, somriem, somrieu, somriuen; atenc, atens, atén, atenem, ateneu, atenen; caic, caus, cau, caiem (caem), caieu (caeu), cauen; prenc, prens, pren, prenem, preneu, prenen; visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen; veig, veus, veu, veiem (veem), veieu (veeu), veuen.
9. crec, meresc, coneixes, cuses (cus), cap, saps, sé, sap, rebem, reps.
10. dorm; consent, consents, consent, consentim, consentiu, consenten; constituïsc, constitueixes (constituïxes), constitueix, constituïm, constituïu, constitueixen; construïsc; instruïsc; bull, bulls, bull, bollim, bolliu, bullen.
11. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen (tenyisc, tenyeixes, tenyeix, tenyim, tenyiu, tenyeixen); riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen (renyisc); cull, culls, cull, collim, colliu, cullen.
12. llegisc, teixisc, visten, menten, afegeix, fregeixes, llig, engolisc.
13. isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen.
14. vol, bull, acabe, rebat, tus, correm, perd, cull, vull, admet, sap, baten, exclous, valc, creus, perdem.
15. trobe, faig, conec, llig, done, depén.
16. caminava, caminaves, caminava, caminàvem, caminàveu, caminaven; partia; atenia; buscava; incloïa, incloïes, incloïa, incloíem, incloíeu, incloïen; venia; reia, reies, reia, réiem, réieu, reien; treia; coïa; creia; queia; conduïa.
17. menjàvem, coíeu, incloïa, creia, necessitàvem, treies, reia, feia, duia, seien, dúieu, portava.
18. dúiem, conduíeu, tréiem, jéiem, reia, cantaves, incloïa, veies, coïen, séieu, queia.
19. continuàveu, tenia, duia, posaves, molestaves, plantàvem, collíem, dúiem, era, trencava, tocava, argüia, treia, tréieu, feia.


[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)” 
21. parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.
22. fiu, anares, treballà, cresquérem, isquéreu, foren, viu, clogueres, vingué, haguérem, diguéreu, escrigueren.
23. duguí (vaig dur), miràreu (vau mirar), isquéreu, quedàreu, anàrem, acomboiaren, treballà, estudiaren, suspengueren, tingué, aní (vaig anar), viu (vaig veure), vencí (vaig véncer), veié (va veure).
25. vindre (venir), vindré, vindria; aprendre, aprendràs, aprendries; estudiar, estudiarà, estudiaria; agafar, agafarem, agafaríem; conduir, conduireu, conduiríeu; deixar, deixaran, deixarien.
26. cantaré, cantaràs, cantarà, cantarem, cantareu, cantaran; valdré; retindré; faré; hauré; resoldré.
27. refaré, semblarà, faràs, trobaràs, podrem, voldrem, admetreu, aniràs, veuràs, sabran, arribaran, haureu, resoldran, voldran, soparem, gitarem, hauràs, eixirem.
28. vindria, trauríem, netejaríem, ordenaríem, sabries, transigiríeu, tossiries, pertanyeria, venceria, buscarien, descobririen, analitzarien, ajudaria, prendria.
29. coneixeria, coneixeries, coneixeria, coneixeríem, coneixeríeu, coneixerien; apareixeria, apareixeries, apareixeria, apareixeríem, apareixeríeu, apareixerien.
30. estendria, resoldríem, mouríem, encendrien.

31. apague, apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
32. aprenguen, venguem, absolgueu, dissolguen, suspenga, valga, isca, faça, vagen, puguem, sigueu, beguen, mengen, vulga, faces, coneguem, vulga, vaja, sàpien (sàpiguen), entenguen, alcen.
33. No agafes, no begues, no vingues, no t’acostes, no digueu, no em mires, no vengueu, no arranqueu, no suspengues, no prengueu, no bufes, no encengueu, no tragues, no begueu, no calles, no rigues, no mogueu, no escoltes, no escrigueu, no segues.
34. diga, acabe, vulga, isca, convinga, sàpiguen (sàpien), estiguen, begueu, escriga, facen, vulgues, confluïsquen, conega, faça, visca, nasca.
35/36. entrara (entràs), entrares (entrasses), entrara (entràs), entràrem (entràssem), entràreu (entràsseu), entraren (entrassen); debatera, debateres, debatera, debatérem, debatéreu, debateren, consentira; partira; visquera; isquera; fóra (fos), fores, fóra, fórem, fóreu, foren; tinguera; absolguera, escriguera, veiera; haguera.
37/38. Fera (fes) / correguérem / donàreu / rebéreu / avisàreu / tingueres / trobàrem / volgueren / estiguera / aparegueren / anàrem / tingueren / publicaren / duguera / vingueren / agafara / féreu / pogueren / vingueren / romangueren.

39. duguera / estiguera / fóra / sapiguérem (sabérem) / feren / poguera / llegira / tinguera / seguera / conduïra / isquéreu / escriguera / vinguera.

40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu.

42. trau / creieu / beveu / fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.

43. doneu / ven / vine / vés / corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu / dissoleu / encenguem / pertany / dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu / llig (llegix).

44. absoleu / cloeu / beveu / escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu / aprén / comenceu.

45. has viscut / ha vist / hem enviat / heu bullit / han mentit.

46. havies comprat / havia arribat / havíem entrat / havíeu fet / havien dit.

47. hagueres aprés / hagué dormit / haguérem escoltat / haguéreu parlat / hagueren menjat.

49. hauràs conegut / haurà crescut / haurem entrat / haureu descansat / hauran vist.

50. hauries volgut / hauria caigut / hauríem entrat / hauríeu elaborat / s’haurien exhaurit.

51. hages dit / haja aparegut / hàgem col·laborat / hàgeu oït / hagen sabut.

52. hagueres anat / haguera vingut / haguérem conduït / haguéreu treballat / hagueren conegut.

54.  voler, volent volgut / córrer, corrent, corregut / moldre, molent, mòlt / obrir, obrint, obert / traduir, traduint, traduït / cabre, cabent, cabut / dur, duent, dut / aprendre, aprenent, aprés / fondre, fonent, fos / atendre, atenent, atés / tindre (tenir), tenint, tingut / oir, oint, oït / admetre, admetent, admés / combatre, combatent, combatut / veure, veient, vist / nàixer, naixent, nascut / imprimir, imprimint, imprés / confessar, confessant, confessat / beure, bevent, begut.

55. cuit / romput / dit / caigut / entés / crescut / ocorregut / emés / transcorregut / interromput / volgut / batuts / venut / vist / fet / nascut / tret / inclòs / conclòs.

56. dit, cregut / agafat, estat, estalviant / sabut, preguntat / cuit / corrent / distraent / devent / creient, escoltant / escrivint, bevent / nascut / admetent, admesa / duent / batut, combatut / tramés / ofés, dit / volent / venut, pescant / comprés, atés.

57.  trobades / oberts / suspeses / donat / encesos / collides / comprats / buscades / soterrats, soterrats.

58. els han enviats / les ha signades / n’he fregits dos / les he comprades / els he duts / l’he tastada / l’he coneguda / les hem enteses / els hem compresos / n’he llegits 3 / les he fetes / li n’he regalats 4.

59. 1.  i es trencà una cama / 6 i guanyaren el partit / 7 i no van trobar ningú.

60.  Ja hi haurà arribat el tren / S’havia d’anar sense falta (calia anar) / Has de parlar amb ell / S’haurà de fer una altra vegada (caldrà fer-ho) / Has de pagar-me demà.



2a SESSIÓ (2a setmana /SETEMBRE'23)

Hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II)nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté  (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).

Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...

Quant als verbs de la 3a conjugació (-ir), podem distingir dos models de conjugació: la pura i la incoativa. En el cas dels verbs purs, podem distingir-ne un grup de verbs regulars: DORMIR, SENTIR, FUGIR, MUNYIR, BULLIR, GRUNYIR, CRUIXIR, PUDIR, MORIR... I un altre d’irregulars: OBRIR i OMPLIR (velaritzats) i COLLIR, TOSSIR, COSIR i SORTIR (amb canvis vocàlics en l’arrel: o>u).

La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.

Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...




























3a SESSIÓ (3a setmana /   JULIOL'23)

"LES PERÍFRASIS VERBALS"

Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
       
   Perífrasi d’obligació.
-          Personal:    haver + de + inf. (“Has d’arribar abans de migdia”)
caldre + que + subj. (“Cal que faces el treball”)
-          Impersonal (sense subjecte): haver-se +de+inf.  (“S’ha d’emplenar el full”)
   caldre + inf. (“Cal anar amb compte”)
També es pot expressar obligació amb la construcció: És necessari /menester + inf. o + que+subj.
►Cal evitar les construccions del castellà:
*Tindre + que
* Haver-hi  + que + inf.
* Ser precís

      Perífrasi de probabilitat.
Per a expressar la probabilitat s’usa la perífrasi: deure + inf. (“Deuen tenir molt de fred perquè han encés la calefacció”).
És equivalent a un adverbi de probabilitat (potser, segurament, probablement, tal vegada...) + verb en futur (o present o passat): “Potser plourà”. O equivalent a poder +ser+oració de subjuntiu: “Pot ser que isquen molt tard”.
►Cal evitar les construccions incorrectes següents:
-És incorrecte intercalar la preposició de entre el verb deure i l’infinitiu (*Deuen de estar de viatge).
- No és correcte l’ús de la paraula igual com a adverbi de probabilitat (*Igual anem al parc d’excursió): Pot ser que vaja al parc. Potser aniré al parc.
També cal evitar l’ús del futur o l’ús del condicional per a expressar la probabilitat (*Haurà eixit de viatge.  Deu haver eixit de viatge) // (*Arribarien a casa després de mitjanit.  Devien arribar a casa després de mitjanit).

       Perífrasi d’imminència.
Per a expressar la imminència o el futur immediat no podem usar la perífrasi anar + a + inf., sinó que se sol expressar amb les perífrasis estar a punt de + inf. / estar per + inf.
Els viatgers estan a punt d’arribar.
La perífrasi anar + a + inf. es pot usar per a expressar imminència si ens referim a un temps passat (Anava a gitar-me quan vaig escoltar uns colps a la porta).  Si ens referim al futur, la perífrasi  anar + a + inf. és incorrecta; usarem el futur o el present, sovint introduït per l’adv. ara (Ara et portaré un refresc). Tanmateix, la construcció anar + a + inf. és correcta quan el verb anar té el valor de moviment o de desplaçament (Vaig a portar els pastissos perquè els convidats volen tastar-los).


LES GRAFIES
  • Vocalisme
  • Les consonants oclusives

A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents:

1. En posició final de paraula després de vocal o diftong tònics s’escriu l’oclusiva sorda corresponent, sense tenir en compte altres paraules derivades:

P >  sap, concep, cap, llop, rep, etc. Malgrat: saber, concebre, cabota, lloba, etc.

T > pot, prat, buit, salut, nebot, paret, etc. Malgrat: poder, prada, saludat, neboda, aparedar.

 > amic, bec, dic, afalac, plec, poruc, feixuc, etc. Malgrat: amiga, bega, diga, afalagar, poruga...

Algunes excepcions (bàsicament cultismes i estrangerismes) són: Carib, snob, Jacob, adob, cub, club, tub...; fred, sud, quid, almud, fluid, Alfred, David, Bagdad i paraules femenines acabades en –itud, -etud (quietud, multitud...); pedagog, estrateg, mag...

2. A final de paraula després de vocal àtona o de consonant escriurem la mateixa grafia que apareix en els derivats o mots de la mateixa família lèxica:

P > serp (serpent), llamp (llampec), pòlip (polipós)...

àrab (Aràbia), tomb (tombar), verb (verbal)...

T > sort (sortejar), fart (fartó), esvelt (esveltesa)...

D > ràpid (rapidesa), sord (sordesa)...

clàssic (clàssica), marc (emmarcar)...

càstig (castigar), fang (fangós), llarg (llarga).

EXCEPCIONS:

-        La 1a persona del present d’indicatiu és amb –caprenc, estenc, tinc, fonc, etc.

-       Una sèrie de paraules: ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, ròssec,...

Recordem que tots els gerundis acaben en –tanant, perdent, tenint... I hi ha també adjectius i substantius acabats en –and, -end, que coincideixen amb el castellà: sumand, minuend, nefand, dividend, reverend, etc.

3. En posició final de síl·laba, a l’inici o enmig de paraula, convé tenir presents els aplecs següents:
P
Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt-
capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte
B
Inicial i medial en: ab-, ob-, sub-
absent, objecte, obscur, subjecte
T
Inicial en: atz-, atl-, atm-
atzar, atzavara, atles, atmosfèric
D
Inicial en : ad-
addicció, adduir
C
Inicial i medial davant: c, s, t, z
accepció, succés, delicte, èczema
G
Inicial i medial davant: d, g, m, n
amígdala, sagnar, suggestió, augment


L'ACCENTUACIÓ
Quant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals o obertes.
[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: identifica la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].

Truquets per a accentuar correctament les vocals eo.


Exemples
Excepcions
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes.
menjaré, pretén, després, camió, torró...
terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs...
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes.
crèdit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul...
Verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)
estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec...
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules 
esdrúixoles.
gènere, pèrdua, memòria, València...
fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, esglésiallémena, feréstega...
verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...
Les grafies o representen dos sons diferents:
La representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).
La representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)
Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.
Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):

Casos en què la e és oberta:
1. Davant de síl·labes que duguen una i o una upremi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.
2. Davant de l, l·l,  rr i r: cel, novel·la, serra, verd.
3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.

Casos en què la o és oberta :
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -oaçò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/­olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota). 

LA DIÈRESI
Després de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. 
També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment,  -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes). 


APRENEM MÉS

Cal fer exercicis d’accentuació i dièresi (fotocòpies).

Exercicis de grafies (vocalisme i grafies oclusives).

Exercicis de les formes no personals (fotocòpies)

 Exercicis de  l’examen de la JQCV (JUNY '21).

⇒ Cal fer exercicis d’accentuació i dièresi.
⇒ Monòleg (àudio).

 Repàs i pràctica de grafies: EXERCICIS DE GRAFIES (CLAUS)

PRÀCTICA DE GRAFIES




EXERCICI (GRAELLA) FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)

Aparéixer, aparegut, apareixent / cabre, cabut, cabent/ créixer, crescut, creixent / merèixer, merescut, mereixent / nàixer, nascut, naixent / pertànyer, pertangut (pertanyut), pertanyent / plaure, plagut, plaent /saber, sabut, sabent / ser, sigut, sent / seure, segut, seent / tòrcer, torçut, torcent / viure, viscut, vivint / absoldre, absolt, absolent / dir, dit, dient / dur, dut, duent / escriure, escrit, escrivint / fer, fet, fent / moldre, molt, molent / pondre, post, ponent / resoldre, resolt, resolent / traure, tret, traent / veure, vist, veent (veient) / admetre, admés, admetent / atendre, atés, atenent / concloure, conclòs, concloent / encendre, encés, encenent / confondre, confós, confonent / ofendre, ofés, ofenent / prendre, pres, prenent / romandre, romàs, romanent / complir, complit (complert), complint / establir, establit (establert), establint / oferir, oferit (ofert), oferint / omplir, omplit (omplert), omplint / decidir, decidit, decidint / cobrir, cobert, cobrint / morir, mort, morint / obrir, obert, obrint / imprimir, imprés, imprimint / vendre, venut, venent / coure, cuit, coent / agrair, agraït, agraint / assajar, assajat, assajant / jutjar, jutjat, jutjant / moure, mogut, movent / distraure, distret, distraent / sotmetre, sotmés, sotmetent / traduir, traduït, traduint / rebre, rebut, rebent / poder, pogut, podent / existir, existit, existint / rebaixar, rebaixat, rebaixant / llegir, llegit, llegint / començar, començat, començant.


➜ LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)

Ex. 21) 1a, 2c, 3a, 4b, 5b, 6c.

Ex. 22) duent, escrivint, rebent, plovent, devent, rient, movent, creient/creent, eixint, apareixent.

Ex. 23) removent, I van desconnectar, que va inundar, anant, i es guanyà/on es guanyà, i la van convocar.

Ex. 24) debatut, permés, conclòs, traduït, difós, respost, pres, crescut, nascut, detingut/detinguda, imprés, oferit/ofert, aparegut, valgut, segut, mòlt petangut/pertanyut, cogut.

Ex. 16) 1a, 2c, 3b, 4b.

Ex. 17) jovenalla, quilometratge, moblatge, fullatge, xicalla, tonatge.

Ex. 18) maduresa, dolcesa, noblesa, lleugeresa, lletgesa, honradesa, ceguesa, deixadesa, tendresa, nuesa, timidesa, bellesa.

Ex. 19) a) ressaltava, asimètricament; b) dissortat, ressonància; c) pressentir, asserenar-se; d) dissertació, ressò, transsexualitat.

Ex. 20) amansir, rebrotar, abonyegar, enlletgir, encarir, alleugerir, empal·lidir, entapissar, ensucrar, envernissar, assaborir, assedegar, emmalaltir, ajornar, assecar, desossar.



➜ CLAUS 1a i 2a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // 
brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // 
hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // 
taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // 
bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda--
joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // 
sentència, altruista, féiem, còmic  // heroi, féieu, remei, examen // 
crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // 
copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor

CLAUS 3a, 4a i 5a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
posseíeu, duia, anàreu, reunió // 
deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // 
túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // 
préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // 
hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // 
europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // 
fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // 
tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // 
següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // 
comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // 
rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua





2a SESSIÓ (2a setmana /   JULIOL'23)

Aquesta setmana hem vist el tema de "Les formes no personals  del verb (infinitiu, gerundi i participi). Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apetéixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb l'article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).

Pel que fa al gerundi, hem d'assenyalar que té una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També cal fer referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).

Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixarem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...


A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts). 

La formació de l’imperatiu és bastant regular, ja que es construeix amb formes del present d’indicatiu i del present de subjuntiu. La segona persona del singular coincideix amb la tercera del present d’indicatiu, i la segona del plural coincideix amb la segona del plural del present d’indicatiu. En canvi, la tercera persona del singular i del plural, així com la primera de plural es formen a partir del present de subjuntiu.

 

PRESENT D’INDICATIU

IMPERATIU

PRESENT DE SUBJUNTIU

jo córrec

-----------

jo córrega


tu corres

corre

tu córregues

ell/ella corre    

córrega

ell/ella córrega


nosaltres correm


correguem

nosaltres correguem

vosaltres correu 

correu

vosaltres corregueu

ells/elles corren

córreguen

ells/elles córreguen

 REMARQUES

1.   1. Per a les segones persones, de singular i plural, s’empren formes del present d’indicatiu. Per a la resta de persones es fa servir el present de subjuntiu.

2.  2 En el tractament de vostè emprem la tercera persona, motiu pel qual emprem el present de subjuntiu.

3.   3.   Els verbs següents només presenten una forma irregular en la segona persona de singular:

fer → fes                 dur → dus             venir → vine           anar → ves

 4.   Alguns verbs irregulars formen tot l’imperatiu a partir del present de subjuntiu: poder, voler, ser, veure...

Pel que fa al lèxic, ens centrarem en dos blocs: els barbarismes i els doblets lingüístics (vegeu la pestanya “LÈXIC” del blog). Per últim, aquesta setmana cal practicar l’expressió escrita amb els textos argumentatius (vegeu pestanya “TEXTOS” del blog).

APRENEM MÉS

Exàmens de la JQCV (abril'22 /setembre '21). Examen EOI.

 Redacció: "Text argumentatiu" (300 paraules).

⇒ Exercicis del dossier “Les formes no personals del verb”.

⇒ Exercicis perífrasis verbals i de formes no personals (fotocòpies).



1a SESSIÓ (1a setmana /   JULIOL'23)

Aquesta 1a setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu i subjuntiu. Quant a la 1a conjugació, cal tenir en compte que tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre). 
[Recordeu: un verb és regular  si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].

Després hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret els verbs velaritzats (I): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer,   -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir dur.  Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats: 

1) Fan la 1a persona de singular del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).


D'altra banda, hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II)nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté  (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).

Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...

Quant als verbs de la 3a conjugació (-ir), podem distingir dos models de conjugació: la pura i la incoativa. En el cas dels verbs purs, podem distingir-ne un grup de verbs regulars: DORMIR, SENTIR, FUGIR, MUNYIR, BULLIR, GRUNYIR, CRUIXIR, PUDIR, MORIR... I un altre d’irregulars: OBRIR i OMPLIR (velaritzats) i COLLIR, TOSSIR, COSIR i SORTIR (amb canvis vocàlics en l’arrel: o>u).

La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.

Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...


El verb

El verb, com a nucli del sintagma verbal, és un dels constituents bàsics de l’oració. Categoria gramatical que expressa l’existència, l’estat, l’acció, els processos o les modificacions d’un sintagma nominal. A diferència de les altres categories gramaticals, el verb, a banda d’aquesta informació
semàntica, té com a característica més important les marques que aporten els diferents morfemes: veu, mode, persona, nombre, temps i aspecte.

Els morfemes verbals

Tota forma verbal està constituïda per un lexema o arrel, que aporta el contingut semàntic, i pels morfemes o desinències, que aporten informacions auxiliars, pròpies del verb. En algunes formes verbals pot aparéixer una vocal temàtica que actua d’enllaç entre el lexema i els morfemes, i que permet de classificar els verbs d’acord amb la conjugació a què pertanyen.
• Veu
– Activa: el subjecte realitza l’acció (Maria menjava maduixes).
– Passiva: el subjecte rep l’acció (Les maduixes eren menjades per Maria).
• Mode. Segons l’actitud mental del parlant respecte allò que enuncia (a l’acció verbal), podem distingir els següents modes personals:
– Indicatiu: l’acció o el fet és vist com a real (Rosa ha begut aigua).
– Subjuntiu: l’acció o el fet que expressa el verb és vist com una irrealitat,
només existeix en el pensament com una idea subjectiva (desig
dubte, temor, voluntat, etc.) (Potser vinga prompte).
– Condicional: les accions apareixen expressades com a irreals (Si poguera
faria això).
– Imperatiu: és el mode amb què el parlant expressa manament, ordre,
prec, etc. (Ves-te’n prompte).
D’altra banda, tenim també tres modes impersonals: infinitiu (concepte
bàsic de l’acció), gerundi (acció durativa) i participi (acció acabada).
• Aspecte
– Imperfectiu: no expressa la fi de l’acció del verb (Caminava pel passeig).
Els temps imperfectius són el present d’indicatiu i de subjuntiu,
el pretèrit imperfet, el futur i el condicional.
– Perfectiu: expressa l’acabament de l’acció verbal (Va llegir una novel·la). Els temps perfectius són el pretèrit perfet simple i perifràstic d’indicatiu i els temps compostos.
• Persona. Relaciona l’acció verbal amb l’emissor (1a pers.: parlecantem),
amb el receptor (2a pers.: parlescanteu) o amb un referent (3a pers.:
parlacanten).
• Nombre. El morfema de nombre indica si el SN subjecte és només un
individu o cosa (singular) o més d’un (plural).


APRENEM MÉS

⇒ Cal practicar la conjugació verbal amb un full a doble cara i els exercicis del dossier 2 de verbs.

 Exercicis de  l’examen de la JQCV (octubre '22).

-       ⇒ 1r text escrit: Heu de triar una de les dues opcions que trobareu en  l’examen de la JQCV i escriure un text de 200 paraules.

-        ⇒ Exercicis de locucions i frases fetes (fotocòpies).

Pràctica i repàs [DOBLETS LINGÜÍSTICS]

⇒ Cal preparar un monòleg. 

Ací teniu un parell d'enllaços que us permetran fer pràctiques de la flexió verbal:


⇒ PRÀCTIQUES DE VERBS


-      SOLUCIONS FULLS DE VERBS


1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.

1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.
 
 

DOSSIER 2: PRÀCTIQUES DE VERBS (CLAUS)

PRESENT D’IND. 1a conj.
1c. menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen/ jugue, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen / alce, alces, alça, alcem, alceu, alcen / tanque, tanques, tanca, tanquem, tanqueu, tanquen / neteja, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen ...
2. assagen, fumes, deixeu, juguem, penge, penges, escalfa, donen, avanceu, abrigue.
PRESENT D’IND. 2a conj.
4. promets, saps, combat, sabem, perdeu, podem, debaten, admet, caps, concebem, rep, rebeu, romps.
PRESENT D’IND. 3a conj.
6b. assisteixen/assistixen, s’avorreix, avorriu, discutisc, obriu, dirigeix, em vestisc, sent, compartim, diverteixes, frigen (fregeixen), condueixen (conduïxen), conduïm, agraïsc, estableix, tiny (tenyeix).
7. entenguí, entenguera, córrec, córrega, correguera, resolguí, resolguera, confonc, confonga, confonguera, tinguí, tinguera, vinc, vinga.
8. PRESENT D’IND. Prenc, prencs, pren, prenem, preneu, prenen; molc, mols, mol, molem, moleu, molen; duc, dus, du, duem, dueu, duen; dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.
PERFET SIMPLE. Prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguí, molgueres, molgué, molguérem, molguéreu, molgueren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren.
PRESENT DE SUBJ. Prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen; molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen; duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen; diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen.
IMPERFET DE SUBJ. Prenguera, prengueres, prenguera, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguera, molgueres, molguera, molguérem, molguéreu, molgueren; duguera, dugueres, duguera, duguérem, duguéreu, dugueren; diguera, digueres, digurera, diguérem, diguéreu, digueren.
9. vingueres, suspenguérem, encenguem, ofengues, dissolguera, venga, atenguéreu, estenguí, tinga, absolga.
10. PRESENT IND. clous, cloeu, clouen; moc, mous, mou, movem, moveu, mouen; trac, traus, trau, traem, traeu, trauen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; dec, deus, deu, devem, deveu, deuen; ric, rius, riu, riem, rieu, riuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.
PERFET SIMPLE. Cloguí, clogueres, clogué, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren; traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
PRESENT SUBJ. Cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen; moga, mogues, moga, moguem, mogueu, moguen; traga, tragues, traga, traguem, tragueu, traguen; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; riga, rigues, riga, riguem, rigueu, riguen; escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen.
IMPERFET SUBJ. Cloguera, clogueres, cloguera, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguera, mogueres, moguera, moguérem, moguéreu, mogueren; traguera, tragueres, traguera, traguérem, traguéreu, tragueren; beguera; deguera, degueres, deguera, deguérem, deguéreu, degueren; riguera, rigueres, riguera, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguera, escrigueres, escriguera, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.

11. ric, begues, mogueu, escriguéreu, riguen, dorma, perdes, congloguera, traga, mogueu.
12. castigues, busqueu, equivoqueu, expliques, jutgeu, mareja, alce, mengeu, viatja.
13. dius, duem, clouen, cauen, rieu, trac, seieu, bevem, deveu, escric, visc.
14. veig, pogueres, vull, caic, sóc, són, és, ets.
15. ofereixen, concedeix, vesteixen, reuneix, moren, concedeixen, vesteixen, reuneixen, munyen.
16. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten; escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen; llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen (llegisc, llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegeixen); frig, friges, frig, fregim fregiu, frigen; vist, vists, vist, vestim, vestiu, visten; riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen.
19. cusen, llig (llegisc), fregiu, surts, vesteix (vist), riny, escupen (escopeixen), culls, lliges (llegeixes).



DOSSIER 1. ELS TEMPS VERBALS

Ex. 1: estic, estàs, està, estem, esteu, estan.

Ex. 2: ESTAR: estic, estàs, està, estem, esteu, estan; TÉMER: tem, tems, tem, temem, temeu, temen; BATRE: bat, bats, bat, batem, bateu, baten; DORMIR: dorm, dorms, dorm, dormim, dormiu, dormen; SERVIR: servisc, servixes (serveixes), servix, servim, serviu, servixen.

Ex. 3: BUSCAR: busque, busques, busca, busquem, busqueu, busquen; FURGAR: furgue, furgues, furga, furguem, furgueu, furguen; MENJAR: menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen; CAÇAR: cace, caces, caça, cacem, caceu, cacen; PASSAR: passe, passes, passa, passem, passeu, passen.

Ex. 4: a) comencen, b) passegem, c) mengem, d) s’arrosseguen, e) parlen, parla, f) anem, g) busques, h) alce, i) maregen, j) torna, k) posa, l) equivoqueu, és, m) expliques.

Ex. 5: vaig, vas, va, anem, aneu, van.

Ex. 6: REBRE: rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; PERDRE: perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden; INTERROMPRE: interromp, interromps, interromp, interrompem, interrompeu, interrompen; DEBATRE: debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten; PERCEBRE: percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben.

Ex. 7: COLLIR: cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; LLEGIR: llig/llegisc, lliges/llegixes (llegeixes), llig/llegix, llegim, llegiu, lligen/llegixen; EIXIR: isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen; FUGIR: fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; OMPLIR: òmplic, omplis, ompli, omplim, ompliu, omplin; COSIR: cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; AFEGIR: afig/afegisc, afiges, afig, afegim, afegiu, afigen; VESTIR:

vist/vestisc, vists, vist, vestim, vestiu, vistent; TEIXIR: tix/teixisc, tixes, tix, teixim, teixiu, tixen; FREGIR: frig/fregisc, friges, frig, fregim, fregiu, frigen.

Ex. 8: a) afig, b) vesteix, c) teixim, d) lligen, e) patisc, f) adorm, g) sent, h) menteix, i) aplaudeixen, j) senten, k) cull, l) sent, m) tus, n) agraïsc.

Ex. 9: entenc, atenc, ric, moc, comparec, parec, resolc, valc, òbric, comprenc, bec, crec, escric, conec, desconec, molc, caic, òmplic.

Ex. 10: estava, estaves, anava, estava, anàvem, estàvem, estàveu, anàveu, estaven, anaven.

Ex. 11: ensenyava, ensenyaves, ensenyava, ensenyàvem, ensenyàveu, ensenyaven; temia, temies, temia, temíem, temíeu, temien; rebia, rebies, rebia, rebíem, rebíeu, rebien; sentia, senties, sentia, sentíem, sentíeu, sentien; servia, servies, servia, servíem, servíeu, servien.

Ex. 12: comprenia, comprenies, comprenia, compreníem, compreníeu, comprenien; dissolia, dissolies, dissolia, dissolíem, dissolíeu, dissolien; feia, feies, feia, fèiem, fèieu, feien; creia, creies, creia, créiem, créieu, creien; duia, duies, duia, dúiem, dúieu, duien; venia, venies, venia, veníem, veníeu, venien; havia, havies, havia, havíem, havíeu, havien; treia, treies, treia, tréiem, trèieu, treien; tenia, tenies, tenia, teníem, teníeu, tenien; vivia, vivies, vivia, vivíem, vivíeu, vivien.

Ex. 13: bordava, alegrava, jugàvem, brillava, venia, ajudava, perdia, escrivia, eren, volia, feia, estava, dúieu, sabia, incloïes, oíem, acudíem, hi havia, rèiem, pagàvem, agraïa, tornava.

Ex. 14: apareixia, apareixíem; aprenia, apreníem; bevia, bevíem; bullia, bullíem; cabia, cabíem; collia, collíem; coneixia, coneixíem; construïa, construíem; cosia, cosíem; coïa, coíem; creixia, creixíem; engolia, engolíem; entenia, enteníem; excloïa, excloíem; fugia, fugíem; llegia, llegíem; movia, movíem; naixia, naixíem; omplia, omplíem; pertanyia, pertanyíem; prenia, preníem; rebia, rebíem; renyia, renyíem; resolia, resolíem; responia, responíem; reia, rèiem; seia, séiem; teixia, teixíem; treia, tréiem; valia, valíem; venia, veníem; vestia, vestíem.

Ex. 15: a) anàvem, b) corrien, c) resolia, d) incloïa, e) plovia, f) fèiem, g) duies /j queies, h) veies, dissolien, i) aprenia, j) créiem, k) reies/ veies.

Ex. 16: isqué, trià, lligà, agafí, fórem, mamprenguérem.

Ex. 17: estalvií, estalviares, estalvià, estalviàrem, estalviàreu, estalviaren; parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; combatí, combateres, combaté, combatérem, combatéreu, combateren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; repetí, repetires, repetí, repetírem, repetíreu, repetiren.

Ex. 18: apareguí, aparegueres, aparegué, apareguérem, apareguéreu, aparegueren; aprenguí, aprengueres, aprengué, aprenguérem, aprenguéreu, aprengueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; caiguí, caigueres, caigué, caiguérem, caiguéreu, caigueren; coneguí, conegueres, conegué, coneguérem, coneguéreu, conegueren; correguí, corregueres, corregué, correguérem, correguéreu, corregueren; cresquí...; entenguí...; escriguí...; moguí...; nasquí...; prenguí...; rebí...; resolguí...; riguí...; seguí...; traguí...; venguí...; dormí, dormires, dormí, dormírem, dormíreu, dormiren; bullí...; consentí...; construí...; constituí...; instruí...


VÍDEO: ERRADES HABITUALS EN LA PROVA ORAL 


DOBLETS VERBALS


TEORIA I PRÀCTICA DE PRONOMS FEBLES

SENSE FUTUR PER ALS JOVES, NO HI HAURÀ FUTUR PER A NINGÚ (CLAUS)

1 ara per ara  2 que  3 bastint  4 recel  5 consecució  6 per consegüent 7 grosso modo   8 de la que  9 rere  10 com  11 en veuen l’ús   12 bon port   13 sinó   14 en què

ACTIVITAT DE REFER ORACIONS

en la qual / des que (d’ençà que) / Quina / estengueu / al més aviat / els / ràpidament

EXERCICI 4

Cal que  /  Com que   / que / des que  / No obstant això  / dur-ne (portar-ne)  / del qual  / els  / en cas que no arribes  / Sobretot

EXERCICI 5

1 ens n’adonem  2 fins i tot   3 rep   4 hi ha  5 ens ho  6 que   7 a l’hora d’   8 Pot ser  9 perquè  10 comunes

EXERCICI DE REFER ORACIONS (CLAUS)

C1  c) -los-ho  b) per les quals  c) enteneu  b) posat que 

C2  c) se’n va penedir  c) a hora horada  d) a mida que  a) cuinat recentment



APLICA ELS TEUS CONEIXEMENTS (SOLUCIONS)

Gerundi / Participi

1.

- cal destacar, s’ha de destacar, convé destacar...

- cal dir, s’ha de dir...

- i l’ha rebutjada.

- Si no fora pels meus pares...

- Parlar massa...

- i es va posar a ballar...

- cal dir...

- No fumeu!

2. Bevent, fonent / atenent, traent (traient), coent / rient, resolent / coneixent-te, patint / interrompent, enutjant.

3. Complit (complert), ofés / suspés, comprés / atés, pogut / tret, suplit (suplert) / detingut, absolt / vençut, establit, sobreviscut / pretés, entés.

Perífrasis verbals

2.

- ja deu estar..

- degué passar.

- degué fer-ho.

- deu haver...

- deuen estar...

- degué sonar...

3.

- caldrà fer / s’haurà de fer

- deuen ser

- deuen anar

- és necessari / cal que...

- hauríem d’anar

- devia estar-ne

- diu això des que soc menut.

- farem tard.

- és causat.

Castellanismes

2. Boxa / robatori / creditors, hivernacle / data, dades / soterrani, comandaments / focus, globus, bombetes / la bossa, xinés, cambrers.

3. Creuar / gossera / plovisquejant / estiuejants / encreuament (cruïlla) / tanques / davanters / calfred / travesser / retardat / abaixador / glaçons / encistella / vianants.

4. Acantilat: penya-segat / descorchador: llevataps / maletero: portamaletes / mondadientes: furgadents / secamanos: torcamans / sinvergüenza: pocavergonya / terremoto: terratrémol / tragaperras: escurabutxaques

Precisió lèxica

1. 

- en pondre’s el sol

- parar taula

- ponen ous

- sense pinyol

- cataractes

- l’adreça

- fulls

- metro

- en tastar el vi

- la granota bruta

- reial

- botons de puny.

2.Borsa / plànol / deslliurat / doblegueu / alliberar / componia / vestidor / trànsit / infligir / músculs / orgue / condol / mitjans. 



REMARQUES SOBRE L’ÚS D’ALGUNS INDEFINITS (SOLUCIONS)

25. a) Ells han fet el mateix / b) Com més venguem  / c) correcta  / d) ambdues, totes dues, tant una porta com l’altra... / e) no m’agrada gens, però les altres (la resta) / f) uns quants amics... / g) dues gotes / h) bastants / i) un parell... a una certa entesa / j) Digues alguna cosa ... i no em costarà gens... l) i en miraren tots els racons / m) Hi havia diverses (unes quantes)  / n) Correcta / o) Fa uns quants dies

 

FRASES FETES

8. a) Per a sentir-me millor, faig esport de matí. b) A força de colps, segons va passant la vida... c) Sense solta ni volta,... a bombo i platerets. d) A quin sant em diu això aquesta gata moixa! e) Així que ho va acabar en un tres i no res perquè va començar a ploure a bots i barrals? f) D’acord, no aniré a fer una ullada, però tu estigues a l’abast (a la mà). g) A causa de la falta de públic, i per si de cas... h) El va mirar de cap a peus i va exclamar que tant de bo no l’hagueren fet mai cap de departament. i) Estan a l’aguait i saben que han d’anar a pams. j) Sempre que s’alce / Si s’alça en fer-se de dia estic conforme. k) A simple vista, van vendre a l’engrós tot el que tenien i es van quedar amb l’os i la pell.

9. a contracor-de mala gana; a tort-sense raó; fil per randa- al peu de la lletra; d’arrapa i fuig-de qualsevol manera; en dejú-sense haver menjat res; a pams-amb molta cura; de bracet-agafats del braç; a terminis-a crèdit; de sotamà-amb dissimulació; a saber-potser.



EXERCICIS DE LÈXIC (CLAUS)
FULL 1
855. 1 subministrament; 2 bufetejar; 3 bombat; 4 adobats; 5 encert; 6 aclariments; 7 acovardir.
856. 1 condicionar; 2 afavorir; 3 agreujar; 4 enjardinat; 5 alimentosos; 6 alleugeriment/alleujament; 7 allotjament; 8 enquitranat.
857. 1 emmurallat; 2 antiguitats; 3 arrelats; 4 encoratge; 5 aterrar; 6 esporuguits; 7 retardat; 8 finançat.
858. 1 recaiguda; 2 batedora; 3 blancor; 4 brasilers; 5 boxejador; 6 brillantor; 7 escalfador; 8 candidesa.
859. 1 captivitat; 2 cobrament; 3 coixesa; 4 compadir; 5 companyonia; 6 inconfusible; 7 s’acontenta; 8 corredissa.
860. 1 cataractes; 2 codi; 3 col·lidit; 4 concordança; 5 cranial; 6 desxifrar; 7 desheretat; 8 despreniment.
861. 1 neurosi; 2 emprada; 3 verinosa; 4 ensinistrat; 5 calfred; 6 atorgar; 7 folrades; 8 estada.
862. 1 espacial; 2 desfogar; 3 esquinçar; 4 esborrador; 5 dolcesa; 6 retolador; 7 dulcificar; 8 esparreguera.
863. 1 aclarir; 2 enfiladissos; 3 envernissada; 4 gruix; 5 claredat; 6 endurida; 7 brillantor; 8 allargada.
864. 1 ombrívol; 2 puresa; 3 envernissada; 4 destorb; 5 sensatesa; 6 aclarir; 7 comandament; 8 assaborir.
865. 1 garantir; 2 reflectien; 3 excloure; 4 disfressa; 5 avantatjós; 6 bufetejar; 7 enfarinat; 8 duradora.
866. 1 inoblidable; 2 hivernacle; 3 liquiditat; 4 mèdica; 5 polonés; 6 enquitranar; 7 revalorar; 8 envernissar.
867. 1 coixejar; 2 cor de; 3 curull; 4 clot; 5 deseiximent; 6 elàstics; 7 despesa; 8 davallada.
868. 1 estintolar-se; 2 esbiaixat; 3 encimbellar-se; 4 escletxa; 5 esvoranc; 6 feixuc; 7 farcit.

FULL 2
869. 1 dependent; 2 descodificar; 3 cavalcada; 4 plànol; 5 planava; 6 traït; 7 amidava; 8 capçalera.
870. 1 broma; 2 brúixola; 3 càmera; 4 canceller; 5 carregament; 6 cadastre; 7 cel·lofana; 8 cerimònia.
871. 1 respatller; 2 sargir; 3 setí; 4 vaixella; 5 vertigen; 6 reflectir; 7 testimoni; 8 assajar.
872. 1 borses; 2 taverna; 3 buidatge; 4 d’aclarir; 5 acomplert; 6 esborrany; 7 agafar; 8 número.
873. 1 d’assenyalar; 2 mesura; 3 mitjà; 4 compon; 5 comunes; 6 mitjans, aquest; 7 fuita.
874. 1 aleteig; 2 aram; 3 àdhuc; 4 amarat; 5 atényer; 6 atansar; 7 armilla; 8 atuell.
875. 1 al bell mig; 2 basarda; 3 barroerament; 4 bocí; 5 capell; 6 carena; 7 bru; 8 bombat.
876. 1 fortuït; 2 feltre; 3 furtiu; 4 flairar; 5 hostil; 6 llefiscós; 7 gosar; 8 irisar.
877. 1 maldar; 2 lliscar; 3 manyoc; 4 mànec; 5 ufanós; 6 ventall; 7 un xic; 8 vailet.
878. 1 capsa; 2 esgarrinxar; 3 xamfrà; 4 gros; 5 estirar; 6 borsa; 7 citació; 8 reial.
879. 1 esborrall; 2 esborrany; 3 calaix; 4 faldilla; 5 deport; 6 doblegar; 7 pela; 8 mitjana.

FULL 3
880. 1 assortiment; 2 emprovar;  3 pelegrí;  4 tapadora;  5 butllofa;  6 brodar;  7 escaire;  8 destinació.
881. 1 llesques;  2 collaret;  3 medicina;  4 ponien;  5 del vespre;  6 eixugar;  7 esquena, avall, espatlla;  8 adonar.
882. 1 un vent; 2 un color; 3 una peça de fusta; 4 una herba; 5 el successor; 6 un ocell; 7 part superior de l'esquena; 8 part del cos.
883. 1 pal; 2 llama; 3 veleta; 4 peregrí; 5 pita; 6 pillar; 7 planell; 8 cantera.
884. 1 ruïna; 2 assentar; 3 recolzar; 4 a plaços; 5 tràfec;  6 llama; 7 llindar; 8 lliurar.
885. 1 trepar; 2 trencar; 3 torta; 4 tirat; 5 teta; 6 tatxar; 7 tassa; 8 caudal.
886. 1 precisar; 2 reticència; 3 lliurar-se; 4 turca; 5 cardenal; 6 cercar; 7 hoste; 8 gelós.
887. 1 informa; 2 sobretot; 3 criats; 4 es fonen; 5 òrbita; 6 dotades; 7 innata; 8 rebutjat; 9 sens dubte; 10 quimèric.
888. a) 1 marca; 2 elements; 3 procacitat; 4 miracle; 5 extemporaneïtat; 6 audàcia.
b) 1 peresa; 2 lleuger; 3 graciós; 4 terra; 5 incert; 6 momentani; 7 abrupta; 8 bada; 9 arriscat; 10 desaforada.
889. 1 construir; 2 demostrar; 3 importància; 4 mitjà; 5 psíquic; 6 mica; 7 arribada; 8 circumstàncies; 9 advers; 10 apogeu; 11 decandiment; 12 costat.



EXERCICIS DE LÈXIC (SOLUCIONS) “ARA T’HO DIC”

SINONÍMIA

1.

a) a fer nono-clapar (dormir fort); b) acollonir-se; c) boçar; d) delator-bocamoll; e) em fot-em molesta; f) tonya-colp; g) pegar un clau; h) afluixar.

2. a) embaràs; b) confusió; c) xoc; d) encolomar; e) en conill; f) despropòsit; g) muntó.

MÉS VOCABULARI

1. a) anatemes (sin ton ni son: sense solta ni volta).

b) andrògins; c) Li van engegar un tret que no el va ferir greument perquè duia un jupetí antibales.

d) apaivagat; e) magatzems / arrabassar /ganga; f) artells; g) alemany / artífex h) assolit

2. a) alentir; b) entendrir-se; c) refredat; d) embutxacat; e) matisar; f) analitzeu; g) fueteges / esperones.

3. a) mal ambient/ambient crispat; b) mals auspicis, mals auguris, mals averanys; c) discussió, problema; d) Mala barraca.




SOLUCIONS PROVA DE REPÀS

ÀREA 3. COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA

1b, 2c, 3a, 4b, 5a, 6c, 7b, 8c, 9a, 10b, 11a, 12c, 13a, 14c, 15b, 16c, 17a, 18b, 19c, 20a, 21c, 22a, 23b, 24c, 25b, 26c, 27c, 28a, 29c, 30b, 31b, 32b, 33c, 34c, 35b, 36a, 37c, 38b, 39c, 40a, 41c, 42c, 43b, 44a, 45b, 46c, 47b, 48a, 49c, 50c, 51a, 52c, 53b, 54b, 55b, 56a, 57a, 58c, 59b, 60a

ACTIVITATS DE LÈXIC I GRAMÀTICA (SOLUCIONS)

1. a) malaltís, b) cec, c) orgullós, d) esbojarrat, e) adust, f) bla, g) grotesc.

2. Arrenglerats (afilerats), badat (obert), balma (cova), cantina (guingueta), embadalit (absort), encastar (clavar), envescat (apegalós), esglai (ensurt), exigu (escàs), fal·laç (insidiós), fressa (soroll), ignot (desconegut), llampant (virolat), manyaga (afectuosa), reptar (amonestar), vetust (antic).

3. a) abonament, b) adobs, c) addicció, d) addició, e) advertència, f) advertiments, g) alçada, h) altura, i) alçària, j) aparell, k) aparat.

4. a) cites, b) revolt, c) data, d) dependent, e) deport, esports, f) esborrany, g) estada, h) fastig, i) glacera, j) imposant, k) legat, l) metro, m) nombre.

5. a) ona, b) oïda, c) orgue, d) pertinença, e) remugant, f) assegurança, g) soterrani, h) tarja, i) mesa, k) trànsit, l) vestidor, m) vial, n) cristall.

6. Petrolífer (g), rendible (l), real (i), alimentós (d), confús (f), eixut (n), famós (b), petrolier (h), afamat (a), confós (e), alimentari (c), reial ( j), sec ( m), rentable (k).

LÈXIC 3. Apressar, emboirar, niquelar, imantar, matisar, empolsegar, fantasiejar, femar, enfilar, acaramel·lar.

 





8a SESSIÓ (5a setmana  / MARÇ  '23)

L'ARTICLE NEUTRE "LO"
L'article neutre "lo" s'usa en castellà amb dues funcions: funció abstractiva o generalitzadora i funció intensificadora, però  en valencià cal evitar-ne l'ús, ja que és totalment incorrecte.

Segons la funció que té, farem servir uns mecanismes o altres per tal de substituir-lo:
a) Funció generalitzadora o abstractiva*"Va resoldre lo més urgent abans del viatge" . En aquest cas el "lo" té un valor abstracte i, per tant, podem substituir-lo amb 4 estructures diferents: els demostratius neutres (això, açò o allò), l'article el (por reforçar-se amb tot), alguns mots comodins o generalitzadors (fet, cosa, tema, assumpte...) o algunes expressions més genuïnes (*lo cert per la veritat).
"Va resoldre allò (les coses més urgents) més urgent abans del viatge".

b) Funció intensificadora: *"No saps lo difícil que és aprendre xinés". Per a substituir el "lo" no usarem els mecanismes anteriors, sinó que haurem d'utilitzar-ne d'altres, com ara: tan...com, d'allò, com, molt, tant...
"No saps com de difícil és estudiar xinés".
RECORDEU: Mai no podeu fer servir el quantitatiu quant amb valor intensificador. Per tant, una oració com aquesta és gramaticalment incorrecta: "He suspés l'examen, i no pots imaginar-te quant havia estudiat". La forma correcta és: "He suspés l'examen, i no pots imaginar-te com havia estudiat".

D'altra banda, cal tenir en compte una sèrie de modismes i frases fetes per evitar construccions incorrectes.

LES PREPOSICIONS

ALERTA ALS MANIÀTICS DE LA PREPOSICIÓ EN:
No és correcte dir: a un poble, a unes habitacions, a molts hotels...
Parlant de temps, no hem de dir al 2013, sinó en 2013/el 2013/ l'any 2013
Tampoc hem de canviar el règim del verb: pense als problemes pense en els problemes;influeix a la informació  influeix en la informació... En casos com aquests, el verb demana la preposició en. Només la canviarem si, a continuació hi ha un infinitiu (vegeu el canvi i caiguda de preposicions)

  
LOCALITZACIÓ

A
EN
Davant noms propis de lloc
Va nàixer a Morella
Davant de noms sense determinar.
Són parella, però viuen en cases diferents.
Ens vam instal·lar en habitacions molt grans.
Davant els noms que designen parts del cos: al dit, al cap, a l’esquena.
Davant indefinits, quantitatius, demostratius i relatius:
Segur que ho trobes en algun dels calaixos de la tauleta de nit.
Ha treballat en molts llocs diferents.
En este carrer hi ha tant de sarau que no es pot dormir.
El poble en què viu és molt menut.
                                         Davant article definit:
                                         Espera’m a la porta de casa.
                                        Si vas ràpid, encara la trobaràs al carrer.
                                        Les llibretes les tens en la prestatgeria de darrere.
                                        Mira en l’armari, a veure si ho ha deixat allí.
*La forma més genuïna és usar A per a llocs físics definits (amb article) i EN per a llocs figurats amb article o sense:
A la casa  / En la imaginació


TEMPS

EN
A
PER
segle: en el segle XX
segle: al segle XX (menys recomanable)

any:  En 1977 va morir Elvis
(també: El 1977 / L’any 1977)
Al 1977...

En gener / En primavera
+ art. + mesos i estacions de l’any: A l’estiu / al maig
+ art. + mesos i estacions de l’any: per l’estiu / pel maig

+art.+ parts del dia: al matí, a la vesprada...
(pel matí...)
En Nadal
En Setmana Santa
noms de les festes i certs períodes de temps:
Al Nadal / A Setmana Santa...
noms de les festes i certs períodes de temps:
Per Nadal / Per Setmana Santa



PER o PER A?

Casos més conflictius:


Per +  infinitiu:

¡ Indica causa o mancança.
Em van posar una multa per haver passat el límit de velocitat.
Per cridar tant, t’has quedat sense postres.
La casa està per netejar.
Tinc habitacions per llogar.

¡ Causa no efectiva, intenció del subjecte de no realitzar una determinada cosa.
No menja per no embrutar.
No s’alça per no haver de netejar.

¡ Introdueix una oració final que fa referència a la intenció del subjecte de realitzar una determinada acció (voluntarietat):
Treballe per guanyar-me la vida. (“perquè vull guanyar-me la vida”)
Estudia molt per aprovar tots els exàmens. (“perquè vol aprovar tots els exàmens”).

L’oració d’infinitiu introduïda per per també podria modificar un substantiu que designa una acció realitzada voluntàriament:
La vinguda de Júlia per convéncer-nos va resultar un fracàs.


¡ Restriccions a l’acció voluntària:

El verb principal és una perífrasi d’obligació: 
Has de fer exercici per a millorar la salut.
L’oració principal és una passiva sense subjecte explícit:
Es va senyalitzar la zona per a evitar accidents.
Hi ha un canvi d’agent entre el verb principal i l’infinitiu.
El jutge va cridar l’acusat per a declarar.

Per a + infinitiu:
Introdueix un complement final que no es relaciona amb un subjecte animat, siga perquè el subjecte és inanimat o el veb o la construcció no és d’acció, siga perquè modifica un substantiu, un adjectiu o un adverbi:
Les tisores serveixen / s’usen per a tallar. (subjecte inanimat)
Hem patit molt per a arribar a temps(verb estatiu)
Ha caigut en un parany per a atrapar lladres poc hàbils (modificador del nom parany)
Fer exercici és bo per a relaxar-se. (modificador de l’adjectiu bo)
No has estudiat prou per a aprovar. (modificador de l’adverbi prou)

! En una mateixa oració, podem usar per o per a segons si volem destacar la voluntarietat o si volem introduir un complement modificador:
He comprat un llibre per aprendre anglés. (perquè vull aprendre anglés).
He comprat un llibre per a aprendre anglés. (serveix per a aprendre anglés)

Locucions, frases fetes i refranys

Descarregueu-vos un dossier d'exercicis de locucions, frases fetes i refranys en valencià.
I el solucionari, ACÍ.

- Repàs i pràctica de grafies:
EXERCICIS DE GRAFIES
CLAUS

PROVA DE REPÀS (SOLUCIONS)

- Accentuació i dièresi: 1a, 2c, 3c, 4c, 5b, 6a, 7a, 8c.

- Vocalisme i consonantisme: 9a, 10a, 11b, 12b, 13a, 14a, 15b, 16c, 17c, 18c, 19b, 20a, 21c, 22b, 23a, 24a, 25a, 26b.

- Articles i determinants: 27c, 28c, 29c, 30c, 31a, 32c, 33b, 34a, 35a, 36c, 37c, 38b, 39b, 40a, 41a, 42b, 43b, 44c.

- Formes no personals i perífrasis: 57b, 58c, 59c, 60a, 61b, 62a, 63c, 64a, 65c, 66c, 67a, 68b, 69b, 70c, 71a, 72b, 73b, 74c.

- Pronoms febles: 75b, 76c, 77b, 78b, 79c, 80b, 81a, 82a, 83a, 84a, 85a.

- Pronoms relatius: 87a, 88c, 89a, 90c, 91a, 92c, 93b, 94c, 95c, 96a, 97a, 98c, 99c, 100b, 101c, 102c, 103b, 104c, 105c, 106a, 107c, 108a, 109b, 110b, 111c, 112c.

- Preposicions: 113a, 114b, 115b, 116b, 117c, 118c, 119c, 120c, 121a, 122b, 123b, 124b, 125b.

- Conjuncions i adverbis: 126b, 127a, 128b, 129a, 130b, 131a, 132a, 133a, 134b, 135a, 136b, 137c, 138b, 139b

SOLUCIONS EXERCICIS DE PREPOSICIONS

1. 1 Es retarda en el pagament de la nòmina. Es retarda a pagar la nòmina. 2 en / a  3 en / a  4 en / a  5 amb / d’.

2. 1 Pensa que demà venen els reis. 2 S’exposa que li trenquen un braç.  3 (bé)  4 S’ha fet més llest des que ha tornat del viatge.  5 Estic d’acord que vingues amb nosaltres.  6 Abans que siga tard.  7 Ajuda que quede bonic.  8 Insisteixen que vinga.  9 Tinc ganes que vingues.  10 He aprovat gràcies que he copiat.

3. 1 Fins  2 cap a  3 fins al  4 cap a  5 cap  6 fins  7 fins a  8 cap  9 fins  10 cap a .

4. 1 a  2 a  3 a / al / al (en el)  4 en  5 a  6 en  7 al  8 en  9 a  10 en.

5. 1 a  2 per a  3 pel  4 de  5 amb  6 a  7 de /de (per a)  8 amb (sense)  9 per / amb  10 a.

6. 1 a  2 en  3 per  4 amb  5 en  6 amb  7 a  8 per a   9 amb  10 (sense preposició).

7.  1 fins a  2 sense  3 des de / fins a  4 envers  5 cap a  6 segons  7 contra  8 malgrat  9 entre  10 cap al.

EXERCICI (PERQUÈ, PER QUÈ, PER A QUÈ)

- No sé per què no vols acabar la carrera.

- Vull anar perquè sí.

- Em podries dir per a què serveix aquest aparell?

- Encara no sé les raons per què se suspengué el concert.

- Vinc perquè em soluciones el problema.

- Aquell és l’ordinador per què he pagat tants diners.

- No entenc el perquè de la teua actitud.

- No volia dir-me per què no m’havia convidat, perquè crec que encara estava enfadat amb mi.

- Per què has elegit aquesta opció? Perquè crec que és la més fàcil.

- Per a què serveix aquesta maleta, si no en tenim la clau?

- No és aquesta la pel·lícula per què ens interessàvem.

- No entenc per què m’odies.

- No hi podré assistir perquè me’n vaig de viatge.

- Els teus germans encara no havien descobert per què s’havien barallat.

- Aniré perquè em torne els diners.

- M’agradaria saber el perquè d’esta broma.

- Agafa’l perquè no caiga.

- Agafa’l perquè si no caurà.

- El camí per què accedires al camp estava tallat.

- Volia telefonar-te perquè volia parlat amb tu.

- Volia telefonar-te perquè em donares l’adreça de la pensió de Barcelona.

- Sempre hi ha un perquè que ho explica tot.

- Digues per què ho vas fer i no et castigaré.

- Ho vaig fer perquè necessitava demostrar-te la situació per què passe.

- La iniciativa per què apostaven no era la millor.

- He demostrat que seria capaç de pressionar-lo perquè accedirà a les exigències.

- Si vols saber el perquè, només has de preguntar-ho.

- Si vols saber per què deia això, només has de preguntar-ho.

- Perquè tot vaja bé, cal que digues per què hem de fer-ho així.

- Això demostra el perquè de tot plegat.



6a-7a SESSIÓ (3a-4a setmana / MARÇ  '23)

Al llarg d'aquestes setmanes hem vist el tema dels pronoms relatius (unitat 9): formes i usos; a més, del relatiu possessiu, del relatiu neutre i de les formes el que, la que, els que i les que, que només són correctes quan no tenen antecedent i es poden substituir per aquell que i variants.  

Així mateix,  hem vist les regles per a la formació de gènere (femení i masculí), aquelles paraules que tenen doble significat segons s’usen en masculí o en femení (el son / la son; el terra / la terra...) i les principals paraules que tenen un gènere diferent del castellà (el costum, el deute, una anàlisi...). D’altra banda, hem vist la formació de nombre (singular i plural).

Cal fer un repàs i PRÀCTICA de pronoms febles.

L’oposició oclusiva / fricativa (b/v)

En moltes llengües romàniques (francés, italià, etc.) es produeix l’oposició entre el fonema /b/ (bilabial oclusiu sonor) i el fonema /v/ (labiodental fricatiu sonor). Aquesta distinció, encara ben viva en gran part del domini lingüístic català, permet distingir en la pronúncia paraules com bellesa/vellesa, bena/vena, beure/veure, baca/vaca, botar/votar... Però, sovint es produeix la confusió entre la grafia b i la grafia v, sobretot en els parlars que han perdut la distinció fonètica entre tots dos fonemes.

 Cal tenir en compte, però, que de vegades hi ha pseudoderivats, que no provenen d’una paraula patrimonial, sinó directament del llatí (cultismes):

 avortar (abortivitat), berruga (verrucària), calb (calvície), cervell (cerebral), corba (curvatura), deure (dèbit), moure (mòbil), sa vi (saberut)...

Paraules amb b: acabar, arribar, baró, basc, bena, berruga, biga, Biscaia, bolcar, bufeta, calb, corb, mòbil, oblidar, rebentar, rebolcar, riba, saba, trobador, etc.

Paraules amb v: advocat, alcova, almívar, aprovar, avall, avet avorrir, avortar, canvi, cavall, covard, esvelt, gavardina, govern, gravar, haver, pavelló, provar, savi, taverna, travar, trèvol, vernís, voltor, etc.

 


PRACTICA

1. Col·loca la consonant oclusiva corresponent:

llo_
fre_
pare_
afala­_
aba_
joventu_
estóma_
ràpi_
fàsti_
quietu_
demago_
heral_
actitu_
su_
aràbi_
poru_
se_
partíci_
càsti_
esno_
ver_
manya_
fon_
àne_
poli_
estrate_
pedago_
salu_
espàrre_
càrre_


2. Col·loca les grafies corresponents de les consonants bilabials, dentals o velars:

o_blidar
tram_ia
can_iar
a_anç
xo_
cor_a
du_te
su_il
pessi_
tràfe_
casca_ell
tro_ador
almí_ar
ca_aller
ro_ell
a_ecte
_iga
escara_at
màne_
ga_ardina
llampe_
gra_ar
espa_ilar
em_enar
a_orrir
trè_ol
parlà_eu
ja_elina
_edell
_oltor
Córdo_a
ra_al
_ernissar
sa_ó
pròle_
su_
tal_
mo_ilitat
lla_i
pa_elló
ta_erna
càsti_
a_anç
re_
co_ard
pro_ador
o_scur
si_ella

3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
- Aquell su_jecte vivia a_stret en o_scures su_tileses.
- Esta_a a_orrit de tantes pro_es de gra_ació.
- Aca_a d’arri_ar l’ad_ocat amb un aire desim_olt.
- Ca_ficat com estaves, has tingut un la_sus i ho has ca_girat tot.
- L’à_ia passeja_a amunt i a_all tota can_iada, per les anè_dotes que ha_ia sentit.
- No co_sa_a el sentit de les seues conje_tures.
- Ma_dalena s’ac_elerava quan Lluís li gra_a_en programes su_erents.
- Tre_alla_a en un assum_te esplèndi_ que l’ha_ia ca_tivat de so_te.
- Evitar la corru_ció del llenguatge és una tasca ca_dal per als escriptors.

➲ Ortografia: les consonants palatals: J, G, TJ, TG, 
X, TX, IG

El valencià compta amb les consonants simples j i i amb els dígrafs tj tg per representar el fonema palatal africat sonor /dz/. És el so inicial de paraules com Jaume o  Joan, o en anglés, James o Jazz. Veiem quin ús se’n fa:
La j i la g:
  • Escriurem j davant de les vocals aouajuntarjoujaquetójunyjonc,
·        Escriurem davant de les vocals eigenergenollgirar, ...
·        Excepcions:
escriurem j davant de e:
- mots com JehovàjerarquiajeroglíficJeronijerseiJerusalemJesúsmajestat i tots els que en deriven.
-en l’imperfet d’indicatiu de jaure i ajaurejeiajeiesjeiajéiem, ...
-davant els grups –ecc- i –ect-: injeccióprojecciósubjecteobjecte, i tots els que se’n deriven.

La tj i la tg:
  • De la mateixa manera que la j i la g, escriurem tj davant de aou i tg davant de ei. Aquests dígrafs només poden anar en posició intervocàlica:
  • Escrivim amb tjallotjaravantatjardesitjarencoratjarenutjarhomenatjarjutjarespitjartrepitjarultratjarviatjar (verbs), i botjacorretjalletjallotjamitjàpitjorplatja,
  • Escrivim amb tg:
-els mots acabats amb el sufix –atgeabordatgearbitratgeavantatgecarruatgecamuflatgecompanatgecoratgecurmetratgeengranatgeformatgegaratgeimatgepaisatgesalvatge i viatge.
-els mots acabats amb la terminació –etgemetgefetgesetge.
-Altres mots: jutgerellotgesutge.



Les lletres xtx i ig representen el fonema palatal africat sord /t∫/. És el so de mots com cotxexiquet, o roig. Veiem-ne la distribució:
La x:
  • Escriurem x a començament de mot: xiquetxocarxec
  • Darrere de consonant: anxovacarxofaperxa
La tx:
  • Escriurem tx entre vocals: cotxepitxerpetxina
  • A començament de mot, molts estrangerismes són adaptats a la nostra llengua amb el dígraf txTxadTxèquiaTxaikovskiTxèkhov, ...
La ig:
  • A final de paraula darrere de vocal esciurem ig si els mots derivats s’esciuren amb j/g o tj/tg, si els derivats s’esciuren amb tx esciurem tx:
bateig-------batejar
desig--------desitjar
lleig---------lletjor
cartutx------cartutxera
empatx------empatxar

El so palatal fricatiu sord /∫/, so de paraules com peixcaixa o Xàbia, es representa amb  la lletra x; veiem com:
  • A principi de paraula de noms de lloc o de persona: XàtivaXeresaXeracoXavierXúquer, ...
  • Darrere de iucaixarauxaaixò

Activitats


1Completeu els buits de les frases següents amb g, j, tg, tj.
Di__ous aniré de via__e a __erusalem.
La __inebra no és __ens bona per al fe__e.
Hem vist les pe__es d’una __irafa.
El sub__ecte duia una __aqueta ab__ecta.
El persona__e  s’a__usta a l’obra perfectament.
__ira el __eroglífic, que l’estàs lle__int malament.
Hem perdut una espon__a a la pla__a.
No trepi__es el __ulivert.
L’en__inyer  ha posat moltes ob__eccions.
La plu__a d’estiu és bona per als __eranis.
El munta__e  és __enial per a  __esús.

2Escriu el plural de les paraules següents.
salvatge

pluja

mitja

esponja

granja

platja

llotja

lletja

taronja

rellotge


3.  Completeu els buits de les paraules següents amb x, tx, ig.
__afar
ar__iu
cai__a
pi__er
gron__ador
per__a
rei__a
assa__
Carcai__ent
vai__ell
co__e
__etxé
ro__
go__
coi__í
capri__


L’apòstrof i la contracció.

Els articles el la i la preposició de s’apostrofen davant de vocal o h, en situacions determinades.

el de
Com a regla general, s’apostrofen davant de les paraules que comencen per
vocal o h:
l’avil’inventl’hivernd’elld’hora
No s’apostrofen:
• Davant de números o xifres romanes. Excepte si cal apostrofar-se en
cas de pronunciar-les: el dotzeel XX, però l’11l’1 d’abril.
• Davant d’una consonàntica: el iodeel iaioel iogurt.
• Davant d’una aspirada, en paraules procedents d’altres llengües.
Però si la paraula està adaptada i té entrada al diccionari, de manera
que la no es pronuncia aspirada, sinó muda, aleshores sí que cal
apostrofar: el hall, el hackerel barri de Harlem, però l’handbold’hoquei,
l’hàmster.
• No apostrofem una preposició davant d’una paraula que introdueix
una explicació gramatical: El significat de abans és ‘amb anterioritat’.

la
Com a regla general, l’article la s’apostrofa davant d’una paraula femenina
que comença per vocal o h. Si comença per àtona, precedida o no de h,
no es pot apostrofar: l’illal’unglal’urnala immensitatla universitatla il·lusió.
No s’apostrofa:
• Davant d’una paraula que comença per consonàntica: la hienala iarda,
la ionosfera.
• Davant dels mots una (referit a l’hora del dia), ira hostla unala irala host.
• Davant de paraules que comencen pel sufix a- quan significa ‘el contrari
de’, a fi d’evitar confusions: la anormalitatla asexualitatla asimetria,
la asincronia.
• Davant del nom de lletres: la efala emala ela
• Davant de sigles que comencen per si són àtones: la UEFA, la UGT.
• Davant de paraules femenines que comencen per líquida.

en na
S’apostrofen seguint la regla general:
en Francescn’Andreun’Úrsulana Il·luminada

Remarques

L'apòstrof i la contracció. Remarques



A banda de les normes generals d’apostrofació, cal tenir en compte:

a. No s’apostrofen els articles el i la i la preposició de davant de paraules començades per vocal utilitzades amb caràcter metalingüístic:

            el participi de establir
            el plural de home

b. S’apostrofa davant de citacions escrites entre cometes, de títols i d’exemples:
           
va qualificar el fet d’“inaudit”                             el director de l’Hola
            el verb lliurar en el sentit d’‘entregar’                l’últim número d’El Punt

c. S’apostrofa davant de números o abreviatures en aquells casos en què, al pronunciar-los, comencen per un so vocàlic:

            l’1 de setembre          l’ap. 4 de l’art. 12        l’Hble. Conseller de Salut
l’XI Congrés de Farmacologia    un premi d’11 milions d’euros      

d. Davant de les sigles que es lligen com una paraula, apliquem les regles generals d’apostrofació:

la UNESCO    la UEFA       l’IVA         l’IBI

e. Davant de les sigles que es lletregen, apostrofem sempre que comence per un so vocàlic. Cal tindre en compte que es considera que en este tipus de sigles la síl·laba tònica és l'última i són, per tant, agudes. Així doncs, no apostrofarem  les paraules femenines que comencen per i/u àtones, seguint la regla general. A més, en estes sigles femenines la i/u  representarien la inicial d’una paraula en què la i/u és àtona (i, per tant, tampoc s’apostrofaria):

 l’AVL             l’ONG            l’FM                l’LSD
la UMH  (U= universitat la universitat)                    la ILP (la iniciativa)  
la UGT (U= unió, la unió)                                         la UE (la unió)
la IBM          la ITV

f. Davant de préstecs no adaptats començats per s seguida de consonant pot no apostrofar-se, considerant la s líquida com una consonant. Això no obstant, també és acceptable apostrofar exclussivament l’article el, considerant que, en este cas concret, la pronunciació habitual introdueix davant de la s una vocal eufònica (que resulta innecessària, però, en el cas de l’article la i la preposició de):
            el speaker     o         l’speaker
            la schola cantorum
            una sessió de striptease

g. S'apostrofa sempre, d'acord amb la norma general, en el cas dels nostres topònims (l’Alcoià, l’Alcúdia, l’Alguenya, l’Alt Empordà, l’Alguer, etc. )o de topònims estrangers adaptats al català. En canvi, l'article masculí dels topònims estrangers no adaptats s'escriu amb majúscula inicial, en la seua forma original i no es contrau(Los Angeles, El Escorial, Las Vegas, El Álamo, El Salvador, El Paso, El Puerto de Santa María, El Bierzo, La Alcarria, etc.)

h. No hem de fer la contracció quan l’article forma part del títol d’una obra o del nom d’una entitat:
Ve d’El Corte Inglés.
Una obra d'Els Joglars.

L'apostrofació davant de les sigles i els acrònims

1. Pronunciació sil·làbica
Davant dels acrònims i les sigles que es pronuncien com a mots, s’apostrofen els
articles el i la, i la preposició de, d’acord amb les regles generals d’apostrofació.

 l’INCANOP (masculí)
 el PIB
 l’ONU (femení)
 l’UCI (femení)
 la IATA
 la UOC
 la UFEC
 la NASA
 d’USO
 de RENFE

2. Pronunciació lletrejada
En el cas de les sigles que es llegeixen lletra a lletra, es considera la forma que tenen en pronunciar-les, tenint en compte que l’accent recau sobre la vocal tònica corresponent a la pronunciació de la darrera lletra. A partir d’això, se segueixen les regles generals d’apostrofació.

Davant d’una sigla que comença amb vocal, l’article el i la preposició de s’apostrofen sempre, però l’article la no s’apostrofa si la vocal inicial és i o u.
 l’IPC l’i-pe-ce
 l’OAP l’o-a-pe
 la IBM la i-be-ema
 la UPC la u-pe-ce
 d’ADN d’a-de-ena
 d’UGT d’u-ge-te

Si la lletra inicial és una consonant, els articles el i la, i la preposició de, només
s’apostrofen quan el nom d’aquesta consonant comença amb vocal.
 el PP
 la CEE
 de DDT
 l’FMI
 l’NBA
 d’FM

APRENEM MÉS

➜ Prova de nivell C1. CIEACOVA (gener ’20)

RESPOSTES PROVISIONALS

Exercici 3

1 –hi, 2 romàs, 3 tsarina, 4 fins i tot, 5 on, 6 perquè, 7 de les quals, 8 esdevingut, 9 a l’abast, 10 incloent-hi, 11 després de, 12 Ø, 13 almenys, 14 fet que, 15 res, 16 permet.

Exercici 4

17 els grans inversors, 18 esteneu la roba! 19 bevent, 20 per què / pels quals, 21 deixa-l’hi, 22 Quina bellesa!, 23 per a què, 24 treies, 25 Dona-me’n, 26 sempre que / en cas que.

Exercici 5

27 una bona part (c), 28 enfront de (a), 29 quasi gens d’ (c), 30 junt amb (b), 31 ben possiblement (b), 32 per consegüent (c), 33 sobretot (b), 34 sota (a), 35 de (b), 36 cosa que (c), 37 hi haja (c), 38 pel que fa a (a).

Exercici 6

39 ressons (b), 40 Cimera (a), 41 es reflectia (b), 42 l’habilitat (a), 43 afeccions (b), 44 torpede (c), 45 impugnar (a), 46 apreciacions (a), 47 termes (c), 48 influència (b), 49 impulsors (c), inajornable (a).

➜ Cal fer exercicis de l'apòstrof, gènere i nombre, pronoms relatius, grafies i pronoms febles.

➜ Monòleg a partir d’una de les propostes que trobareu en la prova de la Cieacova de juny de 2019.

➜ Prova 4 (Examen de repàs tipus test)

En l'enllaç que teniu a continuació trobareu diversos exercicis per a practicar el lèxic en valencià.ÉS MOLT INTERESSANT!!!





SOLUCIONS EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES (p.7-10)

Ex. 1 

1 L’he vista 2 Ho he vist 3 En convidaré tres 4 Porta’n  5 N’he vist una de por  6 Les acompanyava  7 Porta-ho  8 No els trobem enlloc  9 Vaig plantar-ne un  10 La va conèixer / Va conèixer-la 11 Qui ho ha dit? 12 Els portes curts 13 Els has guardats? 14 En comprava15 La mare en feia de fregides 16 Guarda-ho.

Ex. 2

1 Ahir vaig trucar-li  2 Li vam ensenyar  3 Li he dit 4 Els presentaré la meua filla 5 Els compraré detallats  6 Mireia, ensenya’ls les notes  7 Hui li emprovaré el vestit. 8 Sempre li guardem els cromos. 9 Vull enviar-li un missatge. 10 Hem de fer-los la comanda. 11 Els enviaré els catàlegs. 12 Demà aniré a comprar-li un regal.

Ex. 3

1 Ho és  2 Hi va  3 Ho està  4 S’hi sent  5 Ho estic  6 Hi dorm  7 Ho sembla  8 S’hi ha tornat  9 Ho és  10 S’hi considera  11 Ho estem 12 Hi anem.

Ex. 4

1 Li ho faré pagar  2 Li’ls deixaran 3 Li ho comentarem 4 Li les cantarà 5 Li’n donaré  6 Li la demanarem  7 Li n’enviaré  8 Li’l perdoneu? 9 Els els faré pagar  10 Els ho llogarà  11 Els ho proposareu? 12 Els les reformaran 13 Els en donaràs 14 Els les donarem 15 Els en faré.

Ex. 5

a. Li l’he de comprar b. Antoni li’n recomana una. c. Vaig portar-l’hi  d. Enric li’l va demanar  e. Els les / collir-los-les f. Els el comprarem g. Emili no les hi portarà. h No n’hi havia a l’armari. i Qui la’n llevarà? j No t’ho perdonaré mai.

Ex. 6

1 te’l / ens el  2 t’ho 3 us el 4 m’ho 5 us ho / us ho 6 Us el / ens el 7 m’ho, t’ho 8 te’l / ens ho 9 us el /ens l’ 10 te’l / t’ho 11 -te’l / t’ho.

Ex. 7

1 Demà li les agafaré 2 Canta-li’n una 3 Renta’ls-les 4 Telefona’ls 5 Obri-li-la 6 Fem-los-en un 7 Li’l trametreu 8 Els n’oferiu 9 Agafa’ls-la 10 Els les furta / Furta’ls-les 11 Miquel li l’ha recomanat 12 No li l’has donada 13 Ramon els n’ha comprat. 14 Pep li’n recita 15 Teresa els el deu  16 L’hi vam haver de dur / Vam haver de dur-l’hi. 17 Li l’haurem de donar 18 Emili els en pagarà una. 19 N’hi ha plantat un. 20 No s’hi esforça. 21 Ens n’hem de comprar un. 22 Ens en va fer / Va fer-nos-en un 23 Demà us n’enviaré 24 Me l’han arreglada 25 Quan te l’enviaran? 26 La mare me l’ha portat. 27 El meu germà me l’ha comprat 28 El mestre me la pregunta 29 Ella me l’explica 30  El pare te’ls compra  31 En Jordi li la va dir 32 Qui te’l va regalar? 33 Ja els els he donats 34  En Josep ens l’arregla.

Ex. 8

1 li 2 n’ 3 us/ ens 4 els 5 hi 6 ‘l 7 l’ 8 -ho 9 pose’s 10 els 11 -les 12 l’ / en 13 -lo 14 ‘n 15 en 16 la 17 ho/l’ 18 el 19 -ne 20 en 21 us 22 -lo / el 23 les /-les 24 la / l’ 25 els / els

Ex. 9

1 hi 2 en 3 el 4 l’ 5 li les 6 l’ 7 li’l 8 hi 9 n’hi 10 els l’ 11 -li’n 12 li l’ 13 els les 14 en 15 els ho 16 l’ 17 n’hi 18 Li’l 19 Els ho 20 Les hi 21 li la 22 en 23 els l’ 24 te’ls 25 -ne 26 hi 27 li l’ 28 n’hi.

(Pàg. 9)

Ex. 1

Te l’amagava / Els el vigilava / Me l’en treia / Els en  / Se’ls hi amagava / Hi anirem d’excursió / Me’l llegia / Els la pinten / La hi feien / Lluïsa ho era a l’ambaixada (Lluïsa hi era secretària).

Ex. 2

Porta-n’hi tres quilos / Els hi corregia / Se’l dugueren / M’ho pensava / Ens les regala / -te’n / Li’l vaig dur / Te n’anares / Convida’ls-hi / Se n’hi bevia tres litres / Trieu-vos-els / Les hi has posades.

Ex. 3

Le’n treia / Conteu-los-la / Dus-los-ho / Quan hi anireu? / Compra-t’ho / Se’ls hi amaguen / Guardeu-les-hi / Esborra-l’en.

FITXA 3

1 Li ho varen explicar  2 Va dir-los-ho 3 Pregunta’ls-ho 4 Varen dir-li-ho 5 Els les explicarem  6 Els en va donar uns quants 7 Dona’ls-en 8 Dona’ls-les 9 Explica’ls-en 10 Ell els els posa 11 Torna’ls-la 12 Explica-li-ho 13 Els l’amaga 14 Els en va repartir   15 Els el vaig manllevar 16 Explica’ls-ho 17 Penja-l’hi 18 Compra’ls-hi 19 va fer-los-en un 20 L’hi hem solucionat 21 vam deixar-los hi 22 Ella hi parla amb les companyes 23 Les hi tornarem 24 Alexandre la hi guarda 25 li la comprarem 26 Li l’explicaré 27 La hi compra 28 Demà li les duré 29 N’hi pensa 30 Li’ls explicarem.

(pàg. 10)

Ex. 1

1 T’hi 2 Me n’ 3 M’hi 4 se n’ 5 m’ho 6 T’hi 7 se’n 8 me’l 9 Te’ls 10 M’hi

Ex. 2

1 S’hi 2 s’ho 3 se’l 4 Me’ls 5 t’ho 6 -me-la 7 se’n 8 -me’n 9 m’ho 10 -nos-ho

Ex. 3

1 s’hi 2 Ens n’ 3 T’hi 4 s’hi 5 us n’ 6 -nos-hi 7 ens hi 8 m’hi 9 Ens ho 10 s’hi

EN/HI

1 hi 2 en 3 -hi 4 te n’ 5 hi 6 hi 7 -hi 8 -ne 9 en 10 hi 11 en 12 -ne 13 n’ 14 -hi 15 t’hi/t’ho 16 m’hi 17 te’n 18 en 19 me’n 20 hi 21 hi 22 hi 23 n’ 24 T’hi/hi 25 hi 26 m’hi 27 se n’ 28 te n’ 29 t’hi 30 -se’n





5a SESSIÓ (1a setmana / MARÇ  '23)


➲ Ortografia: la essa sorda i la essa sonora.

En la nostra llengua poden correspondre a la grafia s dos sons diferents, un de sord, equivalent a la pronúncia castellana de /s/, i un altre de sonor, també existent en altres llengües europees com el francés o el portugués. D’aquesta manera, vam veure com no es pronunciava igual la s en les paraules casa i sonar.


El so sord  /s/
Aquest so, equivalent a la pronúncia castellana de /s/, pot ser representat en la nostra llengua mitjançant diverses grafies, segons veus en el quadre següent:

A principi de paraula
C + e, i  (ceba, cigró)
Ç: mai a principi de paraula
S (sivella, sord)
Entre consonant i vocal i viceversa
C + e, i  (comencen, narcís)
Ç a, o, u  (començar, cançó)
S (dansa, molsa)
Entre vocals
C + e, i  (races, edició)
Ç + a, o, u  (puça, caçador)
(Només en alguns casos de prefixació i sufixació: asimètric, antesala, homosexual...)
SS (tassa, passota)
A final de paraula
Ç (feliç, capaç)
S (pastís, esbós)



El so sonor /z/

Aquest so, a diferència de /s/, no existeix en castellà. Podem reconéixer-lo en les paraules que el contenen per la forma en què l’escrivim:
A principi de paraula

Z
(Zenit, zona, zebra, zoomorf…)
Entre consonant i vocal i viceversa
(pinzell, colze, Alzira…)
Excepció: derivats de dins (endinsar), fons (enfonsar) i trans (transistor)
Entre vocals
S (casa, posar, andalusos, brisa)
Excepcions: mots d’origen grec com amazona, trapezi, topazi, esquizofrènic, nazista i en paraules derivades de zoo- (paleozoic, protozou, espermatozoide)


NOTA: A l’hora de llegir un text, totes les normes que has aprés se simplifiquen molt. Llevat d’algunes excepcions, recorda que una Z sempre sona sonora i que entre vocals essa simple (s) sona sonora i essa doble (ss) sorda. Un bon truc!

ELS PRONOMS FEBLES

LES FUNCIONS DELS PRONOMS FEBLES

Els pronoms febles poden dur a terme les mateixes funcions que els elements a què fan referència.

Complement Directe

Els pronoms el, la, els, les, en i ho poden substituir un complement directe d’acord amb les normes següents:

 

PRONOMS

NORMES D’ÚS

EXEMPLES

el, la, els, les

Substitueixen complements directes determinats.

Portaré els llibres que m’has demanat. Els portaré

en

Fa referència a un element incomptable o indeterminat (sense article determinat davant o acompanyat d’un quantificador)

Ens recomanà una pel·lícula: Ens en recomanà una.

ho

És el pronom neutre que substitueix un pronom neutre (açò, això, allò) o una oració subordinada substantiva (introduïda per que, el que, si...).

Vols que fem un viatge a Londres? Sí, ho vull.

 

Pronom en + adjectiu

Quan un substantiu va acompanyat d’un adjectiu i el substituïm pel pronom en, l’adjectiu ha d’anar precedit per la preposició de. Ex.: Mireia duia unes ulleres roges: Mireia en duia unes de roges.

Concordança del pronom feble i el participi

Quan substituïm un CD determinat per un pronom feble, en cas que hi haja un temps verbal compost, el participi ha de concordar en gènere i nombre amb el pronom feble.

Complement indirecte

Substitució pronominal del complement indirecte

1.     Els pronoms febles li, els (‘ls, -los) fan la funció de complement indirecte i no tenen distinció de gènere, és a dir, s’utilitzen tant per a un referent masculí com per a un referent femení. Ex.: A Robert / Rosa, li demanaré els apunts. Als meus germans / a les meues germanes, vull donar-los un regal.

2.     La forma *lis és absolutament incorrecta.

3.     El pronom se només pot fer la funció de complement indirecte si té un valor reflexiu: Ell es cordava les sabates: Ell se les cordava. Però quan el complement indirecte és una persona diferent del subjecte que realitza l’acció, sempre hem de fer servir el pronom li: Ell li corda les sabates, al fill.


APRENEM MÉS

⇒ Examen de la Cieacova (juny’21).

Redacció (proposta de l’examen de la CIEACOVA, 300 paraules).

Exercicis de grafies (essa sorda i sonora).

⇒ Exercicis de pronoms febles (fotocòpies, p. 3 i 7).

PROVA DE NIVELL APUNTS DE LLENGUA

⇒ COMBINACIONS I PARTICULARITATS DELS PRONOMS FEBLES (VÍDEO)

⇒ PRÀCTIQUES DE PRONOMS FEBLES

⇒ EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES [CLAUS

⇒ Repàs i pràctica de grafies: EXERCICIS DE GRAFIES (CLAUS)






4a SESSIÓ (4a setmana / FEBRER  '23)

Aquesta setmana hem començat amb el tema de les grafies. En concret hem vist el vocalisme i les grafies oclusives (p,t,c,b,d,g).

LES GRAFIES
  • Vocalisme
  • Les consonants oclusives

A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents:

1. En posició final de paraula després de vocal o diftong tònics s’escriu l’oclusiva sorda corresponent, sense tenir en compte altres paraules derivades:

P >  sap, concep, cap, llop, rep, etc. Malgrat: saber, concebre, cabota, lloba, etc.

T > pot, prat, buit, salut, nebot, paret, etc. Malgrat: poder, prada, saludat, neboda, aparedar.

 > amic, bec, dic, afalac, plec, poruc, feixuc, etc. Malgrat: amiga, bega, diga, afalagar, poruga...

Algunes excepcions (bàsicament cultismes i estrangerismes) són: Carib, snob, Jacob, adob, cub, club, tub...; fred, sud, quid, almud, fluid, Alfred, David, Bagdad i paraules femenines acabades en –itud, -etud (quietud, multitud...); pedagog, estrateg, mag...

2. A final de paraula després de vocal àtona o de consonant escriurem la mateixa grafia que apareix en els derivats o mots de la mateixa família lèxica:

P > serp (serpent), llamp (llampec), pòlip (polipós)...

àrab (Aràbia), tomb (tombar), verb (verbal)...

T > sort (sortejar), fart (fartó), esvelt (esveltesa)...

D > ràpid (rapidesa), sord (sordesa)...

clàssic (clàssica), marc (emmarcar)...

càstig (castigar), fang (fangós), llarg (llarga).

EXCEPCIONS:

-          La 1a persona del present d’indicatiu és amb –caprenc, estenc, tinc, fonc, etc.

-          Una sèrie de paraules: ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, ròssec,...

Recordem que tots els gerundis acaben en –tanant, perdent, tenint... I hi ha també adjectius i substantius acabats en –and, -end, que coincideixen amb el castellà: sumand, minuend, nefand, dividend, reverend, etc.

3. En posició final de síl·laba, a l’inici o enmig de paraula, convé tenir presents els aplecs següents:
P
Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt-
capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte
B
Inicial i medial en: ab-, ob-, sub-
absent, objecte, obscur, subjecte
T
Inicial en: atz-, atl-, atm-
atzar, atzavara, atles, atmosfèric
D
Inicial en : ad-
addicció, adduir
C
Inicial i medial davant: c, s, t, z
accepció, succés, delicte, èczema
G
Inicial i medial davant: d, g, m, n
amígdala, sagnar, suggestió, augment

A més he repartit un examen de la Cieacova (gener’22) i un model d’examen autocorrectiu (Unitat 6). 

Per últim, hem fet un control de repàs i una pràctica d’expressió oral (monòleg).

APRENEM MÉS

⇒ Examen de la Cieacova (gener’22).

Redacció: text argumentatiu (proposta de carta al director que hi ha en l’examen de la CIEACOVA.

Exercicis de grafies (vocalisme i grafies oclusives).

Full de vocabulari.

Examen autocorrectiu (Unitat 6).

Exercicis de les formes no personals (fotocòpies)

PROVA DE NIVELL APUNTS DE LLENGUA


CLAUS. FULL DE LÈXIC

Quina és la paraula definida?

1 trànsit  2 sola  3 fondre  4 escorxador  5 canelobre  6 andana  7 verema  8 bestreta  9 hostessa  10 taüt  11 aparador  12 bessons  13 hivernacle  14 testimoni  15 bony  16 jupetí/armilla  17 maragda  18 banya  19 drassana  20 aixovar  21 rovell  22 suro  23 llitera  24 xandall  25 farmaciola  26 brodar  27 nodrir




3a SESSIÓ (3a setmana / FEBRER  '23)


Aquesta setmana hem vist el tema de "Les formes no personals  del verb (infinitiu, gerundi i participi). Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apetéixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb l'article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).

Pel que fa al gerundi, hem d'assenyalar que té una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També cal fer referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).

Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixarem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...


A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts). 

La formació de l’imperatiu és bastant regular, ja que es construeix amb formes del present d’indicatiu i del present de subjuntiu. La segona persona del singular coincideix amb la tercera del present d’indicatiu, i la segona del plural coincideix amb la segona del plural del present d’indicatiu. En canvi, la tercera persona del singular i del plural, així com la primera de plural es formen a partir del present de subjuntiu.

 

PRESENT D’INDICATIU

IMPERATIU

PRESENT DE SUBJUNTIU

jo córrec

-----------

jo córrega


tu corres

corre

tu córregues

ell/ella corre    

córrega

ell/ella córrega


nosaltres correm


correguem

nosaltres correguem

vosaltres correu 

correu

vosaltres corregueu

ells/elles corren

córreguen

ells/elles córreguen

 REMARQUES

1.   1. Per a les segones persones, de singular i plural, s’empren formes del present d’indicatiu. Per a la resta de persones es fa servir el present de subjuntiu.

2.  2 En el tractament de vostè emprem la tercera persona, motiu pel qual emprem el present de subjuntiu.

3.   3.   Els verbs següents només presenten una forma irregular en la segona persona de singular:

fer → fes                 dur → dus             venir → vine           anar → ves

 4.   Alguns verbs irregulars formen tot l’imperatiu a partir del present de subjuntiu: 


"LES PERÍFRASIS VERBALS"

Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
       
   Perífrasi d’obligació.
-          Personal:    haver + de + inf. (“Has d’arribar abans de migdia”)
caldre + que + subj. (“Cal que faces el treball”)
-          Impersonal (sense subjecte): haver-se +de+inf.  (“S’ha d’emplenar el full”)
   caldre + inf. (“Cal anar amb compte”)
També es pot expressar obligació amb la construcció: És necessari /menester + inf. o + que+subj.
►Cal evitar les construccions del castellà:
*Tindre + que
* Haver-hi  + que + inf.
* Ser precís

      Perífrasi de probabilitat.
Per a expressar la probabilitat s’usa la perífrasi: deure + inf. (“Deuen tenir molt de fred perquè han encés la calefacció”).
És equivalent a un adverbi de probabilitat (potser, segurament, probablement, tal vegada...) + verb en futur (o present o passat): “Potser plourà”. O equivalent a poder +ser+oració de subjuntiu: “Pot ser que isquen molt tard”.
►Cal evitar les construccions incorrectes següents:
-És incorrecte intercalar la preposició de entre el verb deure i l’infinitiu (*Deuen de estar de viatge).
- No és correcte l’ús de la paraula igual com a adverbi de probabilitat (*Igual anem al parc d’excursió): Pot ser que vaja al parc. Potser aniré al parc.
També cal evitar l’ús del futur o l’ús del condicional per a expressar la probabilitat (*Haurà eixit de viatge.  Deu haver eixit de viatge) // (*Arribarien a casa després de mitjanit.  Devien arribar a casa després de mitjanit).

       Perífrasi d’imminència.
Per a expressar la imminència o el futur immediat no podem usar la perífrasi anar + a + inf., sinó que se sol expressar amb les perífrasis estar a punt de + inf. / estar per + inf.
Els viatgers estan a punt d’arribar.
La perífrasi anar + a + inf. es pot usar per a expressar imminència si ens referim a un temps passat (Anava a gitar-me quan vaig escoltar uns colps a la porta).  Si ens referim al futur, la perífrasi  anar + a + inf. és incorrecta; usarem el futur o el present, sovint introduït per l’adv. ara (Ara et portaré un refresc). Tanmateix, la construcció anar + a + inf. és correcta quan el verb anar té el valor de moviment o de desplaçament (Vaig a portar els pastissos perquè els convidats volen tastar-los).

APRENEM MÉS

⇒ Prova de la JQCV (SETEMBRE ’21).

⇒ Redacció: "Text argumentatiu"

⇒ Exercicis del dossier “Les formes no personals del verb”.

Fotocòpies vocabulari.

⇒ Exercicis perífrasis verbals.

Practica:

1.   Completa les frases següents amb la forma de gerundi del verb que hi  ha entre parèntesis. 

-No digues res que està............................ (resoldre) un problema difícil.
-Se n’anà............................. (córrer) a sa casa quan s’assabentà de la notícia.
-.........................-lo (conéixer) com el coneixes, m’estranya que encara li faces cas.
-Va passar tota la nit......................... (ploure) i no van eixir de casa.
-El van seleccionar quan estava........................... (traure) els comptes.

2.  Corregix les construccions de gerundi incorrectes.

-Caigué per l’escala no fent-se res.
-El xiquet s’adormí cantant-li una cançó.
-El metge l’ha visitat, canviant-li la medicació.
-Va menjar massa, havent-se de ficar al llit.
-Se li trencà la direcció, anant a topar contra un arbre.

-Li entrà un atac menjant-se un pastís. 


CLAUS/SOLUCIONS 

1.   Completa les frases següents amb la forma de gerundi del verb que hi  ha entre parèntesis. 

No digues res que està resolent un problema difícil.
Se n’anà corrent a sa casa quan s’assabentà de la notícia.
Coneixent-lo com el coneixes, m’estranya que encara li faces  cas.
Va passar tota la nit plovent i no van eixir de casa.
El van seleccionar quan estava traent/traient els comptes. 

2.  Corregix les construccions de gerundi incorrectes.

Caigué per l’escala i no es va fer res.
El xiquet s’adormí cantant-li una cançó. (Bé)
El metge l’ha visitat, i li ha canviat la medicació.
Va menjar massa i va haver de ficar-se al llit.
Se li trencà la direcció, i va anar a topar contra un arbre.

Li entrà un atac menjant-se un pastís. (Bé)


EXERCICI (GRAELLA) FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)

Aparéixer, aparegut, apareixent / cabre, cabut, cabent/ créixer, crescut, creixent / merèixer, merescut, mereixent / nàixer, nascut, naixent / pertànyer, pertangut (pertanyut), pertanyent / plaure, plagut, plaent /saber, sabut, sabent / ser, sigut, sent / seure, segut, seent / tòrcer, torçut, torcent / viure, viscut, vivint / absoldre, absolt, absolent / dir, dit, dient / dur, dut, duent / escriure, escrit, escrivint / fer, fet, fent / moldre, molt, molent / pondre, post, ponent / resoldre, resolt, resolent / traure, tret, traent / veure, vist, veent (veient) / admetre, admès, admetent / atendre, atés, atenent / concloure, conclòs, concloent / encendre, encés, encenent / confondre, confós, confonent / ofendre, ofés, ofenent / prendre, pres, prenent / romandre, romàs, romanent / complir, complit (complert), complint / establir, establit (establert), establint / oferir, oferit (ofert), oferint / omplir, omplit (omplert), omplint / decidir, decidit, decidint / cobrir, cobert, cobrint / morir, mort, morint / obrir, obert, obrint / imprimir, imprés, imprimint / vendre, venut, venent / coure, cuit, coent / agrair, agraït, agraint / assajar, assajat, assajant / jutjar, jutjat, jutjant / moure, mogut, movent / distraure, distret, distraent / sotmetre, sotmés, sotmetent / traduir, traduït, traduint / rebre, rebut, rebent / poder, pogut, podent / existir, existit, existint / rebaixar, rebaixat, rebaixant / llegir, llegit, llegint / començar, començat, començant.

➜ LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)

Ex. 21) 1a, 2c, 3a, 4b, 5b, 6c.

Ex. 22) duent, escrivint, rebent, plovent, devent, rient, movent, creient/creent, eixint, apareixent.

Ex. 23) removent, I van desconnectar, que va inundar, anant, i es guanyà/on es guanyà, i la van convocar.

Ex. 24) debatut, permés, conclòs, traduït, difós, respost, pres, crescut, nascut, detingut/detinguda, imprés, oferit/ofert, aparegut, valgut, segut, mòlt petangut/pertanyut, cogut.

Ex. 16) 1a, 2c, 3b, 4b.

Ex. 17) jovenalla, quilometratge, moblatge, fullatge, xicalla, tonatge.

Ex. 18) maduresa, dolcesa, noblesa, lleugeresa, lletgesa, honradesa, ceguesa, deixadesa, tendresa, nuesa, timidesa, bellesa.

Ex. 19) a) ressaltava, asimètricament; b) dissortat, ressonància; c) pressentir, asserenar-se; d) dissertació, ressò, transsexualitat.

Ex. 20) amansir, rebrotar, abonyegar, enlletgir, encarir, alleugerir, empal·lidir, entapissar, ensucrar, envernissar, assaborir, assedegar, emmalaltir, ajornar, assecar, desossar.




1a SESSIÓ (1a setmana / FEBRER  '23)

Aquesta 1a setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu i subjuntiu. Quant a la 1a conjugació, cal tenir en compte que tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre). 
[Recordeu: un verb és regular  si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].

Després hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret els verbs velaritzats (I): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer,   -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir dur.  Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats: 

1) Fan la 1a persona de singular del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).


D'altra banda, hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II)nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté  (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).

Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...

Quant als verbs de la 3a conjugació (-ir), podem distingir dos models de conjugació: la pura i la incoativa. En el cas dels verbs purs, podem distingir-ne un grup de verbs regulars: DORMIR, SENTIR, FUGIR, MUNYIR, BULLIR, GRUNYIR, CRUIXIR, PUDIR, MORIR... I un altre d’irregulars: OBRIR i OMPLIR (velaritzats) i COLLIR, TOSSIR, COSIR i SORTIR (amb canvis vocàlics en l’arrel: o>u).

La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.

Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...

Per últim, hem vist el tema dels barbarismes i dels doblets lèxics.

El verb

El verb, com a nucli del sintagma verbal, és un dels constituents bàsics de l’oració. Categoria gramatical que expressa l’existència, l’estat, l’acció, els processos o les modificacions d’un sintagma nominal. A diferència de les altres categories gramaticals, el verb, a banda d’aquesta informació
semàntica, té com a característica més important les marques que aporten els diferents morfemes: veu, mode, persona, nombre, temps i aspecte.

Els morfemes verbals

Tota forma verbal està constituïda per un lexema o arrel, que aporta el contingut semàntic, i pels morfemes o desinències, que aporten informacions auxiliars, pròpies del verb. En algunes formes verbals pot aparéixer una vocal temàtica que actua d’enllaç entre el lexema i els morfemes, i que permet de classificar els verbs d’acord amb la conjugació a què pertanyen.
• Veu
– Activa: el subjecte realitza l’acció (Maria menjava maduixes).
– Passiva: el subjecte rep l’acció (Les maduixes eren menjades per Maria).
• Mode. Segons l’actitud mental del parlant respecte allò que enuncia (a l’acció verbal), podem distingir els següents modes personals:
– Indicatiu: l’acció o el fet és vist com a real (Rosa ha begut aigua).
– Subjuntiu: l’acció o el fet que expressa el verb és vist com una irrealitat,
només existeix en el pensament com una idea subjectiva (desig
dubte, temor, voluntat, etc.) (Potser vinga prompte).
– Condicional: les accions apareixen expressades com a irreals (Si poguera
faria això).
– Imperatiu: és el mode amb què el parlant expressa manament, ordre,
prec, etc. (Ves-te’n prompte).
D’altra banda, tenim també tres modes impersonals: infinitiu (concepte
bàsic de l’acció), gerundi (acció durativa) i participi (acció acabada).
• Aspecte
– Imperfectiu: no expressa la fi de l’acció del verb (Caminava pel passeig).
Els temps imperfectius són el present d’indicatiu i de subjuntiu,
el pretèrit imperfet, el futur i el condicional.
– Perfectiu: expressa l’acabament de l’acció verbal (Va llegir una novel·la). Els temps perfectius són el pretèrit perfet simple i perifràstic d’indicatiu i els temps compostos.
• Persona. Relaciona l’acció verbal amb l’emissor (1a pers.: parlecantem),
amb el receptor (2a pers.: parlescanteu) o amb un referent (3a pers.:
parlacanten).
• Nombre. El morfema de nombre indica si el SN subjecte és només un
individu o cosa (singular) o més d’un (plural).


CONJUGACIONS
1a –AR : Parlar
2a –ER / -RE: Témer / Perdre
3a –IR: • Servir (incoatiu) / • Dormir (pur)

MORFEMES
Lexema: parl
Vocal temática: à
Temps/aspecte/mode: ve
Nombre/persona: m


APRENEM MÉS

⇒ Cal practicar la conjugació verbal amb un full a doble cara i els exercicis dels dossiers 1 i 2 de verbs.

 Exercicis de  l’examen de la CIEACOVA (gener '23).

-       ⇒ 1r text escrit: Heu de triar una de les dues opcions que trobareu en  l’examen de la CIEACOVA (gener '23) i escriure un text de 300 paraules.

-        Exercicis de barbarismes i dels doblets lèxics

[DOBLETS LINGÜÍSTICS]

Cal preparar el monòleg per a la propera setmana.

Ací teniu un enllaç que us permetrà fer pràctiques de la flexió verbal:


-      SOLUCIONS FULLS DE VERBS


1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.

1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.
 
 

DOSSIER 2: PRÀCTIQUES DE VERBS (CLAUS)

PRESENT D’IND. 1a conj.
1c. menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen/ jugue, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen / alce, alces, alça, alcem, alceu, alcen / tanque, tanques, tanca, tanquem, tanqueu, tanquen / neteja, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen ...
2. assagen, fumes, deixeu, juguem, penge, penges, escalfa, donen, avanceu, abrigue.
PRESENT D’IND. 2a conj.
4. promets, saps, combat, sabem, perdeu, podem, debaten, admet, caps, concebem, rep, rebeu, romps.
PRESENT D’IND. 3a conj.
6b. assisteixen/assistixen, s’avorreix, avorriu, discutisc, obriu, dirigeix, em vestisc, sent, compartim, diverteixes, frigen (fregeixen), condueixen (conduïxen), conduïm, agraïsc, estableix, tiny (tenyeix).
7. entenguí, entenguera, córrec, córrega, correguera, resolguí, resolguera, confonc, confonga, confonguera, tinguí, tinguera, vinc, vinga.
8. PRESENT D’IND. Prenc, prencs, pren, prenem, preneu, prenen; molc, mols, mol, molem, moleu, molen; duc, dus, du, duem, dueu, duen; dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.
PERFET SIMPLE. Prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguí, molgueres, molgué, molguérem, molguéreu, molgueren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren.
PRESENT DE SUBJ. Prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen; molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen; duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen; diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen.
IMPERFET DE SUBJ. Prenguera, prengueres, prenguera, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguera, molgueres, molguera, molguérem, molguéreu, molgueren; duguera, dugueres, duguera, duguérem, duguéreu, dugueren; diguera, digueres, digurera, diguérem, diguéreu, digueren.
9. vingueres, suspenguérem, encenguem, ofengues, dissolguera, venga, atenguéreu, estenguí, tinga, absolga.
10. PRESENT IND. clous, cloeu, clouen; moc, mous, mou, movem, moveu, mouen; trac, traus, trau, traem, traeu, trauen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; dec, deus, deu, devem, deveu, deuen; ric, rius, riu, riem, rieu, riuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.
PERFET SIMPLE. Cloguí, clogueres, clogué, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren; traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
PRESENT SUBJ. Cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen; moga, mogues, moga, moguem, mogueu, moguen; traga, tragues, traga, traguem, tragueu, traguen; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; riga, rigues, riga, riguem, rigueu, riguen; escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen.
IMPERFET SUBJ. Cloguera, clogueres, cloguera, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguera, mogueres, moguera, moguérem, moguéreu, mogueren; traguera, tragueres, traguera, traguérem, traguéreu, tragueren; beguera; deguera, degueres, deguera, deguérem, deguéreu, degueren; riguera, rigueres, riguera, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguera, escrigueres, escriguera, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.

11. ric, begues, mogueu, escriguéreu, riguen, dorma, perdes, congloguera, traga, mogueu.
12. castigues, busqueu, equivoqueu, expliques, jutgeu, mareja, alce, mengeu, viatja.
13. dius, duem, clouen, cauen, rieu, trac, seieu, bevem, deveu, escric, visc.
14. veig, pogueres, vull, caic, sóc, són, és, ets.
15. ofereixen, concedeix, vesteixen, reuneix, moren, concedeixen, vesteixen, reuneixen, munyen.
16. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten; escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen; llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen (llegisc, llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegeixen); frig, friges, frig, fregim fregiu, frigen; vist, vists, vist, vestim, vestiu, visten; riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen.
19. cusen, llig (llegisc), fregiu, surts, vesteix (vist), riny, escupen (escopeixen), culls, lliges (llegeixes).



2a SESSIÓ (2a setmana / FEBRER  '23)

L'ACCENTUACIÓ
Quant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals o obertes.
[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: identifica la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].

Truquets per a accentuar correctament les vocals eo.


Exemples
Excepcions
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes.
menjaré, pretén, després, camió, torró...
terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs...
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes.
crèdit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul...
Verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)
estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec...
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules 
esdrúixoles.
gènere, pèrdua, memòria, València...
fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, esglésiallémena, feréstega...
verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...
Les grafies o representen dos sons diferents:
La representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).
La representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)
Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.
Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):

Casos en què la e és oberta:
1. Davant de síl·labes que duguen una i o una upremi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.
2. Davant de l, l·l,  rr i r: cel, novel·la, serra, verd.
3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.

Casos en què la o és oberta :
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -oaçò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/­olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota). 

Després de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. 
També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment,  -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes). 



APRENEM MÉS

Cal fer exercicis d’accentuació i dièresi (fotocòpies).

⇒ Redacció: CARTA FORMAL (300 paraules).   (CONSULTEU LA PESTANYA "TEXTOS" DEL BLOG).

⇒ Monòleg (3 minuts).

⇒ Exercicis de barbarismes (fotocòpia).

⇒ Prova de la CIEACOVA (JUNY ’22). 

➜ CLAUS 1a i 2a columnes: (FOTOCÒPIA: exercici d'accentuació i dièresi)
oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // 
brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // 
hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // 
taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // 
bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda--
joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // 
sentència, altruista, féiem, còmic  // heroi, féieu, remei, examen // 
crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // 
copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor

CLAUS 3a, 4a i 5a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
posseíeu, duia, anàreu, reunió // 
deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // 
túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // 
préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // 
hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // 
europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // 
fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // 
tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // 
següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // 
comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // 
rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua



















CLAUS PROVISIONALS (EXAMEN DE NIVELL C1 JQCV, OCTUBRE ’22)

EXERCICI 1

1C, 2D (C), 3B, 4A, 5A

EXERCICI 2

6A, 7C, 8A, 9C, 10A, 11A, 12B, 13B, 14C, 15B, 16A, 17C, 18C, 19B, 20B.

EXERCICI 3

21C, 22B, 23C, 24B, 25B, 26C, 27B, 28A, 29B, 30C, 31C, 32B, 33A, 34C, 35A.


CLAUS. EXERCICIS DE REPÀS (PROVES)

Ex. 3

1 fou  2 distribuïts  3 de les quals  4 en què/en el qual  5 cal /s’ha de  6 perquè  7 comprén  8 passarà

Ex. 4

- Cal que torneu

- Com que

- S’adonà que

- des que

- No obstant això

- dur-ne

- de què / del qual

- els

- en cas que no arribes

- sobretot

Ex. 5

1c 2b 3b 4b 5a 6c 7a 8b 9a 10b

Ex. 6

1a 2b 3c 4b 5b 6c

 

C1

c, b, a, b, c

C2

c, c, b, a


ELS INDEFINITS (SOLUCIONS)

Ex. 28

1c  2a  3b  4c  5b  6a  7a  8b  9b  10a

Ex. 29

a) cap  b) gens  c) gens  d) res  e) res  f) gens  g) Res  h) cap  i) cap  j) gens de  k) res.

Ex. 30

a) diverses  b) l’empresari mateix  c) les altres/la resta  d) mateixa  e) Cada un/ Cadascun  f) alguna cosa  g) és correcta  h) els altres  i) es creu que és important/famós  j) uns quants dies  k) Com més  l) quan  m) És correcta  n) És correcta

Ex. 1

a) gens de ganes  b) ningú  c) cap  d) cap  e) gens  f) gens  g) cap  h) ningú  i) res  j) gens  k) res  l) res  m) gens  n) ningú  o) gens  p) res  q) res  r) ningú.

Ex. 2

a) a les dues quan  b) bastants / força  c) diverses  d) alguna cosa  e) qualssevol  f) els altres / la resta g) cap/algun  h) cadascú  i) cap objecte  j) i en tombarem la porta  k) i els altres assistents  l) diverses  m) hi van tornar  n) *ajens (és un castellanisme) / aliens o dels altres o) És correcta.

Ex. 1 (pàg. 57)

a) gens  b) gens / gens  c) gens  d) res  e) ningú  f) res  g) ningú  h) ningú  i) gens  j) res.

Ex. 2

a) cap  b) gens  c) cap  d) res  e) ningú  f) res  g) cap  h) ningú  i) cap  j) cap.

Ex. 3

Res a fer. Ningú / gens / Cap / res / res  / cap ocasió  / res  / ningú  / cap / gens de sucre / ningú.

EXERCICIS D’INDEFINITS (SOLUCIONS)            

Exercici 1

1. cap 2 gens de 3 res 4 cap 5 gens d’ 6 cap 7 res 8 gens de 9 cap 10 gens de 11 gens d’/cap; gens.

Exercici 2

1 cap 2 res 3 res 4 cap 5 res / res 6 cap 7 res 8 cap.

Exercici 3

1 gens de 2 correcta 3 gens d’ 4 gens de 5 gens de 6 gens de 7 correcta 8 gens de.

Exercici 4

1 cadascun 2 cadascú 3 cadascú 4 cadascun 5 cadascun 

7a SESSIÓ (novembre '22)

L’apòstrof i la contracció.

Els articles el la i la preposició de s’apostrofen davant de vocal o h, en situacions determinades.

el de
Com a regla general, s’apostrofen davant de les paraules que comencen per
vocal o h:
l’avil’inventl’hivernd’elld’hora
No s’apostrofen:
• Davant de números o xifres romanes. Excepte si cal apostrofar-se en
cas de pronunciar-les: el dotzeel XX, però l’11l’1 d’abril.
• Davant d’una consonàntica: el iodeel iaioel iogurt.
• Davant d’una aspirada, en paraules procedents d’altres llengües.
Però si la paraula està adaptada i té entrada al diccionari, de manera
que la no es pronuncia aspirada, sinó muda, aleshores sí que cal
apostrofar: el hall, el hackerel barri de Harlem, però l’handbold’hoquei,
l’hàmster.
• No apostrofem una preposició davant d’una paraula que introdueix
una explicació gramatical: El significat de abans és ‘amb anterioritat’.

la
Com a regla general, l’article la s’apostrofa davant d’una paraula femenina
que comença per vocal o h. Si comença per àtona, precedida o no de h,
no es pot apostrofar: l’illal’unglal’urnala immensitatla universitatla il·lusió.
No s’apostrofa:
• Davant d’una paraula que comença per consonàntica: la hienala iarda,
la ionosfera.
• Davant dels mots una (referit a l’hora del dia), ira hostla unala irala host.
• Davant de paraules que comencen pel sufix a- quan significa ‘el contrari
de’, a fi d’evitar confusions: la anormalitatla asexualitatla asimetria,
la asincronia.
• Davant del nom de lletres: la efala emala ela
• Davant de sigles que comencen per si són àtones: la UEFA, la UGT.
• Davant de paraules femenines que comencen per líquida.

en na
S’apostrofen seguint la regla general:
en Francescn’Andreun’Úrsulana Il·luminada

Remarques
• Les abreviatures segueixen les regles generals de l’apostrofació: l’apartat
46001l’apt. 46001.
• En sigles i acrònims s’apostrofa si comencen per vocal o es pronuncien començades
per vocal: l’ONGl’IVAl’FBIl’NBAla RAIla BBC.
• Apostrofem o no les paraules masculines que comencen per líquida. Si
són femenines no apostrofem: el speaker l’speaker, però la speakerla
schola cantorum.
• Apostrofem ella de davant de cometes o diferents tipus de lletra: El va
titlar d’«intel·ligent», He llegit la continuació d’Els jocs de la fam.

Recorda:
Quan hem de fer una contracció?
Les formes de l’article el els es poden unir a les preposicions adeper i
ca (abreviatura de casa), si la paraula següent comença per consonant:
Vaig al concert Vaig a l’hort
Camine pel camp Passege per l’arena
Sóc del Llevant Sóc de l’Elx
Vinc de cal metge Passaré per ca l’electricista
el al a els als
de el del de els dels
per el pel per els pels
ca el cal ca els cals


Quan no hem de fer una contracció?

Amb publicacions de premsa, empreses, citacions:
Estic subscrit a El Temps.
És conductor d’El Llamp.
L’espectacle va anar a càrrec d’Els Comediants.

Recorda:
• Davant de topònims, escrivim l’article en minúscula i apostrofem segons
la regla general: la comarca de l’Alcalaténla zona de l’Alguenyala
ciutat de l’Havana.
Excepte amb topònims no adaptats al valencià: Han viatjat a El PasoNo
van voler anar a El Valle de los Caídos.
• Si el topònim és valencià o està adaptat, fem la contracció: la comarca
dels Portspel Campelloal Caire.
• Si el topònim no està adaptat, s’apostrofa, però no es fa la contracció:
el monestir d’El Escorial.
• Davant dels anys, és recomanable posar article: Va nàixer el 1976.
• Davant dels dies de la setmana, posem article, excepte si fa referència
a un dia immediatament anterior o posterior al dia en què parlem i no
va precedit de passat pròximDijous torne de Castelló, però El dijous 15
de març torne de Castelló.
• Davant d’infinitius no s’ha de posar article (fumar mata), excepte que
estiguen substantivats (el berenarl’esmorzarel dinarel sopar).

LES PREPOSICIONS


ALERTA ALS MANIÀTICS DE LA PREPOSICIÓ EN:
No és correcte dir: a un poble, a unes habitacions, a molts hotels...
Parlant de temps, no hem de dir al 2013, sinó en 2013/el 2013/ l'any 2013
Tampoc hem de canviar el règim del verb: pense als problemes pense en els problemes;influeix a la informació  influeix en la informació... En casos com aquests, el verb demana la preposició en. Només la canviarem si, a continuació hi ha un infinitiu (vegeu el canvi i caiguda de preposicions)

  
LOCALITZACIÓ

A
EN
Davant noms propis de lloc
Va nàixer a Morella
Davant de noms sense determinar.
Són parella, però viuen en cases diferents.
Ens vam instal·lar en habitacions molt grans.
Davant els noms que designen parts del cos: al dit, al cap, a l’esquena.
Davant indefinits, quantitatius, demostratius i relatius:
Segur que ho trobes en algun dels calaixos de la tauleta de nit.
Ha treballat en molts llocs diferents.
En este carrer hi ha tant de sarau que no es pot dormir.
El poble en què viu és molt menut.
                                         Davant article definit:
                                         Espera’m a la porta de casa.
                                        Si vas ràpid, encara la trobaràs al carrer.
                                        Les llibretes les tens en la prestatgeria de darrere.
                                        Mira en l’armari, a veure si ho ha deixat allí.
*La forma més genuïna és usar A per a llocs físics definits (amb article) i EN per a llocs figurats amb article o sense:
A la casa  / En la imaginació


TEMPS

EN
A
PER
segle: en el segle XX
segle: al segle XX (menys recomanable)

any:  En 1977 va morir Elvis
(també: El 1977 / L’any 1977)
Al 1977...

En gener / En primavera
+ art. + mesos i estacions de l’any: A l’estiu / al maig
+ art. + mesos i estacions de l’any: per l’estiu / pel maig

+art.+ parts del dia: al matí, a la vesprada...
(pel matí...)
En Nadal
En Setmana Santa
noms de les festes i certs períodes de temps:
Al Nadal / A Setmana Santa...
noms de les festes i certs períodes de temps:
Per Nadal / Per Setmana Santa



PER o PER A?

Casos més conflictius:


Per +  infinitiu:

¡ Indica causa o mancança.
Em van posar una multa per haver passat el límit de velocitat.
Per cridar tant, t’has quedat sense postres.
La casa està per netejar.
Tinc habitacions per llogar.

¡ Causa no efectiva, intenció del subjecte de no realitzar una determinada cosa.
No menja per no embrutar.
No s’alça per no haver de netejar.

¡ Introdueix una oració final que fa referència a la intenció del subjecte de realitzar una determinada acció (voluntarietat):
Treballe per guanyar-me la vida. (“perquè vull guanyar-me la vida”)
Estudia molt per aprovar tots els exàmens. (“perquè vol aprovar tots els exàmens”).

L’oració d’infinitiu introduïda per per també podria modificar un substantiu que designa una acció realitzada voluntàriament:
La vinguda de Júlia per convéncer-nos va resultar un fracàs.


¡ Restriccions a l’acció voluntària:

El verb principal és una perífrasi d’obligació: 
Has de fer exercici per a millorar la salut.
L’oració principal és una passiva sense subjecte explícit:
Es va senyalitzar la zona per a evitar accidents.
Hi ha un canvi d’agent entre el verb principal i l’infinitiu.
El jutge va cridar l’acusat per a declarar.

Per a + infinitiu:
Introdueix un complement final que no es relaciona amb un subjecte animat, siga perquè el subjecte és inanimat o el veb o la construcció no és d’acció, siga perquè modifica un substantiu, un adjectiu o un adverbi:
Les tisores serveixen / s’usen per a tallar. (subjecte inanimat)
Hem patit molt per a arribar a temps(verb estatiu)
Ha caigut en un parany per a atrapar lladres poc hàbils (modificador del nom parany)
Fer exercici és bo per a relaxar-se. (modificador de l’adjectiu bo)
No has estudiat prou per a aprovar. (modificador de l’adverbi prou)

! En una mateixa oració, podem usar per o per a segons si volem destacar la voluntarietat o si volem introduir un complement modificador:
He comprat un llibre per aprendre anglés. (perquè vull aprendre anglés).
He comprat un llibre per a aprendre anglés. (serveix per a aprendre anglés)


➲ Ortografia: les consonants palatals: J, G, TJ, TG, 
X, TX, IG

El valencià compta amb les consonants simples j i i amb els dígrafs tj tg per representar el fonema palatal africat sonor /dz/. És el so inicial de paraules com Jaume o  Joan, o en anglés, James o Jazz. Veiem quin ús se’n fa:
La j i la g:
  • Escriurem j davant de les vocals aouajuntarjoujaquetójunyjonc,
·        Escriurem davant de les vocals eigenergenollgirar, ...
·        Excepcions:
escriurem j davant de e:
- mots com JehovàjerarquiajeroglíficJeronijerseiJerusalemJesúsmajestat i tots els que en deriven.
-en l’imperfet d’indicatiu de jaure i ajaurejeiajeiesjeiajéiem, ...
-davant els grups –ecc- i –ect-: injeccióprojecciósubjecteobjecte, i tots els que se’n deriven.

La tj i la tg:
  • De la mateixa manera que la j i la g, escriurem tj davant de aou i tg davant de ei. Aquests dígrafs només poden anar en posició intervocàlica:
  • Escrivim amb tjallotjaravantatjardesitjarencoratjarenutjarhomenatjarjutjarespitjartrepitjarultratjarviatjar (verbs), i botjacorretjalletjallotjamitjàpitjorplatja,
  • Escrivim amb tg:
-els mots acabats amb el sufix –atgeabordatgearbitratgeavantatgecarruatgecamuflatgecompanatgecoratgecurmetratgeengranatgeformatgegaratgeimatgepaisatgesalvatge i viatge.
-els mots acabats amb la terminació –etgemetgefetgesetge.
-Altres mots: jutgerellotgesutge.



Les lletres xtx i ig representen el fonema palatal africat sord /t∫/. És el so de mots com cotxexiquet, o roig. Veiem-ne la distribució:
La x:
  • Escriurem x a començament de mot: xiquetxocarxec
  • Darrere de consonant: anxovacarxofaperxa
La tx:
  • Escriurem tx entre vocals: cotxepitxerpetxina
  • A començament de mot, molts estrangerismes són adaptats a la nostra llengua amb el dígraf txTxadTxèquiaTxaikovskiTxèkhov, ...
La ig:
  • A final de paraula darrere de vocal esciurem ig si els mots derivats s’esciuren amb j/g o tj/tg, si els derivats s’esciuren amb tx esciurem tx:
bateig-------batejar
desig--------desitjar
lleig---------lletjor
cartutx------cartutxera
empatx------empatxar

El so palatal fricatiu sord /∫/, so de paraules com peixcaixa o Xàbia, es representa amb  la lletra x; veiem com:
  • A principi de paraula de noms de lloc o de persona: XàtivaXeresaXeracoXavierXúquer, ...
  • Darrere de iucaixarauxaaixò

Activitats


1Completeu els buits de les frases següents amb g, j, tg, tj.
Di__ous aniré de via__e a __erusalem.
La __inebra no és __ens bona per al fe__e.
Hem vist les pe__es d’una __irafa.
El sub__ecte duia una __aqueta ab__ecta.
El persona__e  s’a__usta a l’obra perfectament.
__ira el __eroglífic, que l’estàs lle__int malament.
Hem perdut una espon__a a la pla__a.
No trepi__es el __ulivert.
L’en__inyer  ha posat moltes ob__eccions.
La plu__a d’estiu és bona per als __eranis.
El munta__e  és __enial per a  __esús.

2Escriu el plural de les paraules següents.
salvatge

pluja

mitja

esponja

granja

platja

llotja

lletja

taronja

rellotge


3.  Completeu els buits de les paraules següents amb x, tx, ig.
__afar
ar__iu
cai__a
pi__er
gron__ador
per__a
rei__a
assa__
Carcai__ent
vai__ell
co__e
__etxé
ro__
go__
coi__í
capri__


5a-6a SESSIONS (1a/2a setmanes de novembre '22)

➲ Ortografia: la essa sorda i la essa sonora.

En la nostra llengua poden correspondre a la grafia s dos sons diferents, un de sord, equivalent a la pronúncia castellana se /s/, i un altre de sonor, més suau, també existent en altres llengües europees com el francés o el portugués. D’aquesta manera, vam veure com no es pronunciava igual la s en les paraules casa i sonar.


El so sord  /s/
Aquest so, equivalent a la pronúncia castellana de /s/, pot ser representat en la nostra llengua mitjançant diverses grafies, segons veus en el quadre següent:

A principi de paraula
C + e, i  (ceba, cigró)
Ç: mai a principi de paraula
S (sivella, sord)
Entre consonant i vocal i viceversa
C + e, i  (comencen, narcís)
Ç a, o, u  (començar, cançó)
S (dansa, molsa)
Entre vocals
C + e, i  (races, edició)
Ç + a, o, u  (puça, caçador)
(Només en alguns casos de prefixació i sufixació: asimètric, antesala, homosexual...)
SS (tassa, passota)
A final de paraula
Ç (feliç, capaç)
S (pastís, esbós)



El so sonor /z/
Aquest so, a diferència de /s/, no existeix en castellà. Podem reconéixer-lo en les paraules que el contenen per la forma en què l’escrivim:
A principi de paraula

Z
(Zenit, zona, zebra, zoomorf…)
Entre consonant i vocal i viceversa
(pinzell, colze, Alzira…)
Excepció: derivats de dins (endinsar), fons (enfonsar) i trans (transistor)
Entre vocals
S (casa, posar, andalusos, brisa)
Excepcions: mots d’origen grec com amazona, trapezi, topazi, esquizofrènic, nazista i en paraules derivades de zoo- (paleozoic, protozou, espermatozoide)


NOTA: A l’hora de llegir un text, totes les normes que has aprés se simplifiquen molt. Llevat d’algunes excepcions, recorda que una Z sempre sona sonora i que entre vocals essa simple (s) sona sonora i essa doble (ss) sorda. Un bon truc!

Al llarg d'aquesta setmana hem vist també el tema dels pronoms relatius (unitat 9): formes i usos; a més, del relatiu possessiu, del relatiu neutre i de les formes el que, la que, els que i les que, que només són correctes quan no tenen antecedent i es poden substituir per aquell que i variants.

APRENEM MÉS

⇒ REPASSEM ORTOGRAFIA

⇒ EXERCICIS DE VOCABULARI AUTOCORRECTIUS

Practica PRONOMS RELATIUS: EXERCICIS (CLAUS)

(FOTOCÒPIES, p. 6-7) SOLUCIONS EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES

1. a) s’hi  b) M’hi  c) Ens hi acostem d) s’hi considerava  e) s’hi interessava  f) s’hi han fet  g) ens hi sentírem  h) Els hi preníem  i) S’hi va posar  j) Ens hi dedicàvem  k) No m’hi arrisque  l) Mai no us hi acostumareu  m) exposar-nos-hi  n) M’hi afanye  o) S’hi mirava  p) Ens hi referim  q) T’hi parlaré  r) Interesseu-vos-hi  s) Us hi vau asseure  t) S’hi adormia  u) Me n’allunyaré  v) Ens en trauran  w) Te’n penedeixes?  x) Me’n recorde  z) S’hi farà.

2. a) En Jordi l’hi té  b) Mireu si n’hi teniu  c) L’hi porten  d) Posa-la-hi!  e) No els en tragueu!   f) N’hi rebia moltes d’estranyes  g) Deixeu-los-hi!  h) Pot treure’ls-en  i) Us en penediu  j) Ves a rentar-te-la-hi!  k) Se l’hi pentinava.

Posa el pronom feble EN o HI on corresponga:

1 m’hi  2 en  3 -hi  4 t’ho  5 hi  6 -hi  7 -ho  8 -ne  9 en  10 hi  11 en 12 -ne  13 n’  14 -hi  15 t’ho  16 m’hi  17 te’n  18 en  19 me’n  20 hi  21 hi  22 hi  23  n’  24 t’hi / hi  25 hi  26 m’hi  27 n’  28 te n’  29 t’hi  30 se’n.

FITXA 3

1. 1 -li-ho  2 -los-ho  3 ‘ls-ho  4 -li-ho  5 Els les explicarem  6 Va donar-los-en uns quants  7 Dona’ls-en  8 Dona’ls-les  9 Explica’ls-en  10 Ell els els posa  11 Torna’ls-la  12 Explica-li-ho  13 Els l’amaga  14 Va repartir-los-en  15 Vaig manllevar-los-el  16 Explica’ls-ho  17 Penja-l’hi  18 Compra’ls-hi  19 els en va fer un  20 L’hi hem solucionat  21 vam deixar-los-hi  22 Ella hi parla amb les companyes  23 Les hi tornarem  24 Alexandre la hi guarda  25 li la comprarem  26 Li l’explicaré  27 La hi compra  28 Demà li les duré  29 Hi pensa cada dia  30 Li’ls explicarem.

EXERCICIS DE PRONOMS RELATIUS (SOLUCIONS)

1. a) a què, a les quals  b) de què, dels quals  c) dels que  d) que  e) les que  f) de qui, de la qual  / on  g) raó per la qual  h) en què, en els quals.

2.  a) La xica que treballa a la comissaria és veïna meua.

b) La pintura que vaig comprar en les rebaixes m’ha donat un bon resultat.

c) El partit que ha organitzat l’associació de veïns ha tingut una bona acollida.

3. a) conjunció  b) pronom  c) conjunció  d) pronom  e) conjunció  f) pronom.

4. a) la que  b) que  c) a qui  d) la qual cosa  e) que  f) en què  g) a què  h) per on  i) que  j) de la qual  k) de qui  l) el que  m) cosa que  n) amb què  o) en què.

5. a) amb un xic la mare del qual  b) els pintors dels quals  c) el jardí del qual  d) la piscina del qual.

6. a) a qui  b) on  c) que  d) de qui  e) que  f) que  g) a qui.

7.  a) correcta  b) amb què/amb els quals  c) on/en què/en la qual  d) correcta  e) en què/ en el qual  f) amb què/amb la qual.


VALENCIÀ C1 (PROVA DE REPÀS) SOLUCIONS

2. ambaixador, pitjor, covard, Majestat.   Probable, jutgessa, francesa, assumpte, il·legal.  Rebutjava, desitjos, cosina, imminent.  Peresa, suggeria, tranquil·litat, movia, arrap, pessic.

3. 1) Dénia, només, diòptria, però, diferència.  2) enciclopèdia, exàmens, història.  3) cosí germà, és, tècnic cinematogràfic, món.  4) Suècia, és, freqüent, comú.  5) Béns, distribuït, igualitària.  6) Cèlia és, pèl, món, té, més mínim, ningú.

4. a) en, a  b) ø   c) a l’, de/al  d) ø / amb  e) En  f) La / L’.

5. a) Compra-li’n una  b) Sempre en parla.  c) Fiqueu-les-hi!  d) Ja els l’han construïda  e) N’hi vam arribar / Vam arribar-n’hi

a) ens l’  b) Li’n  c) li la  d) els hi  e)  me’n

6.  1 conec, meresca  2 recorreguera  3 ocorre  4 tussen  5 construïsquen, vendré  6 traces  7 entés  8 perda / atenga  9 absolt, difós  10 preneu, escrigueu.

7. a perquè  b. si no  c. malament  d. potser  e. dades.

8.  en una..., perquè , la informació   / a causa de la pluja, per la qual cosa,  en què,  cap tipus  / pendent que retransmeteren, televisió  / els altres (la resta) no volien parlar-ne.  / Ja hi ha prou gent que ho fa.  / L’amic de qui (del qual) , en caminar. / A l’estiu vivim en un , com que, diversos.


ACTIVITATS DE GRAFIES

1.  Escriu les lletres corresponents a cadascun dels forats següents. Pots triar entre S, SS, C o Ç:
___el
___emblar
___arago___a
___abata
___iutadà
___ènit
pi___arra
bra___os
mi___a
pa___os
ro___a
dan___a
___ar___uela
con___í___
peda___

2. A partir de les paraules donades, mira de completar els derivats que t’indiquem:
VELOÇ --- velo___itat, velo___es, velo___os, velo___íped
AVANÇ --- avan___ar, avan___ada, avan___em, avan___eu
FELIÇ --- feli___os, feli___itat, feli___íssim, infeli___
CALÇAT --- cal___ador, cal___er, cal___ada, cal___em
TROS --- tro___ejar, tro___et, tro___os, destro___ar
PAS --- pa___ar, pa___eig, pa___os, pa___ets
GROS --- gro___a, engro___ar, gro___et, gro___os

3. Escriu la grafia corresponent a la essa sorda que calga.
abra_­_ar         a__ignatura      ven__ut
terra__a          prem__a           tapí__
llen__ol          confe__ar         pa__ió
vén__er          pa__eig            temen__a
tro__              velo__              impre__ionar

4. Escriu la grafia del fonema essa sonora que convinga.
col__e         pin__ell           enci__ar
le__ió          rabo__a           confu__ió
bron__e       trape__i          quin__e
mu__eu       supo__ar         sen__ill

5. Completa els espais buits de les paraules següents amb s, ss, c, ç o z
pré___ec            esmor__ar             ____uma             dol___a              
aban___             o___ell                  pa___adís            sen__ill             
con___ell           esperan___a         Rú___ia                pu___a                 
duque___a          __endra                paï___os             dan___a

PRÀCTIQUES DE REVISIÓ. Nivell mitjà 

 1.  Repassa este text i dona-li el vistiplau.

Durant més de cuaranta anys els xiquets de mig Europa han crescut imaginant- se que són uns valents lluitadors contra l'Imperi romà. S'han fet adults considerant que Astèrix era el primer heroï de l'història. El personatge que enarborava el triple missatge que, molts anys després que nasquera i morira, encarnaria l'origen de la Revolució Francessa: llibertat, igualtat i fraternitat.

Però, mira per on. Els llibres d'Astèrix son una apologia del dopatge perque venç els rivals no per l'entrenament amb l'escut i l'espasa, no per passar hores i hores correguent per ser més ràpid que els romans, no. El secret per a ser millor que els contrincants és només una sustància no identificada que es diu poció màgica. I, a més, per carregar més de raons els senyors de l'Agència Mundial Antidopatge, Astèrix va fer gala d'haver-ne consumit en els Jocs Olímpics d'Atenes. Al menys un llibre de la sèrie, editat en 1968, així ho explica. Allí apareix la prova que 50 anys abans del naixement de Crist, els atletes romans van ser descualificats per guanyar els seus oponents grecs (país que estava en decadència) fent ús d'una substància que va ser descuberta gràcies al color blau de la llengua.

 

2.   Completa les frases següents amb la forma de gerundi del verb que hi ha entre parèntesis. 

No digues res que està............................ (resoldre) un problema difícil.

Se n’anà............................. (córrer) a sa casa quan s’assabentà de la notícia.

..........................-lo (conéixer) com el coneixes, m’estranya que encara li faces cas.

Va passar tota la nit......................... (ploure) i no van eixir de casa.

El van seleccionar quan estava........................... (traure) els comptes.


3.  Corregix les construccions de gerundi incorrectes.

Caigué per l’escala no fent-se res.

El xiquet s’adormí cantant-li una cançó.

El metge l’ha visitat, canviant-li la medicació.

Va menjar massa, havent-se de ficar al llit.


Se li trencà la direcció, anant a topar contra un arbre.


Li entrà un atac menjant-se un pastís.

 

4.  Tria l'opció més adequada per a completar les frases.

1.       Tots els testics / testimonis van refermar / reafirmar la seua declaració; no se'n va retractar cap.

2.       El matalaf està cobert per una tela guatejada / embuatada d'un material antiflorit / antifloridura.

3.       Estava tan fatigada que no tenia garbell / esma per a fer res.

4.       El portaveu / portantveu del grup municipal podria ser condemnat per insubmissió / insumissió.

5.       El pres no va poder escapar-se de morir fusellat / afusellat.

6.       Després de compondre / composar les cançons, la cantant ha donat / fet pas a una nova etapa.

7.       La veritat és que hui per hui / ara per ara no pense canviar-me de pis.

8.       Com / Degut que hem arribat tard, no hem agarrat el tren.

9.       L'equip va viure diumenge / el diumenge una derrota immerescuda.

10.         Jo encara no li he telefonat. / Jo encara no l'he telefonada.

11.         L'actriu interpreta amb èmfasis / èmfasi els motius d'esta crisis / crisi.

 

5.   Completa les frases amb les formes de participi dels verbs que hi ha entre parèntesis. Fes-los concordar sempre que siga possible.

       Fa uns minuts que hem............................... (rebre) el teu paquet.

No li guanye mai als escacs, però hui l’he.......................... (véncer).

M’ha ...................... (respondre) que encara no ha................. (resoldre) el cas.

¡Com ha..................... (créixer) el teu fill!

Ha................................. (traure) el cap per la finestra.

No han......................... (coure) bé, estos cigrons.

No hi ha llum perquè s’ha................... (fondre) la bombeta.

Si has....................... (voler) aclarir-nos els dubtes, ho has aconseguit.

Esta alumna no l’he...................... (atendre) per falta de temps.

He...................... (extraure) les notícies més interessants del diari.

He...................... (romandre) a casa perquè estava malalt.

No has..................... (encendre) el foc, este matí. 

Ella es va presentar tota...................... (confondre).

L’acusada ha sigut............................ (absoldre)

L’ha.................... (veure), la pel·lícula.

L’ha...................... (saber) bé, el tema.

Les seues paraules m’han.............................. (desplaure).


6.  Esmena, si cal, les formes d’obligació, de probabilitat o d’imminència.

     Quan va morir tindria uns vuitanta anys.

       Té que fer molt de fred fora perquè el vidre està gelat.

       Me’n vaig a fer un encàrrec: tardaré una hora.

Deus estalviar molt si vols comprar-te una casa.

Us vaig a dir el que va passar.

És precís que vages tan prompte com pugues.

Si ve Pere, digues-li que devia haver vingut abans de les tres. 

El govern va a publicar un decret en esta setmana.

Cal posar-se d’acord sobre este tema.

 

7.   Enllaça les locucions adverbials que et proposem amb el seu significat correcte.

     a contracor                                        gratuïtament

a doll                                                 sense ganes

a la babalà                                         completament obert

de gaidó                                             almenys

de debò                                             abundantment

de franc                                             sense pensar

de bat a bat                                        obliquament

tot d’una                                             aproximadament

si fa no fa                                           fermament

pel cap baix                                        veritablement

de valent                                            de sobte 


8.    Completa estes frases amb les paraules dels doblets que siguen     correctes.

     .............................. (aleshores / a les hores) que va arribar no podia fer-ho.

     Joan i Miquel han acabat l’exercici.......................... (alhora / a les hores).

     ......................... (sobretot / sobre tot) poseu interés en el treball.

     Tenia............................ (només / no més) de trenta-cinc anys.

     ................................ (potser / pot ser) a l’estiu farem el viatge de què parlàrem.

     Albert...................... (potser / pot ser) nomenat director de la sucursal.

     ........................... (sinó / si no) véns prompte no podré esperar-te i me n’aniré. No l’he comprat en els grans magatzems,... (sinó / si no) en una botiga.

Va anar a la reunió...................... (com / com a) president.

 

9.  Completa estes frases amb una de les preposicions: a, amb, de, en, per;

si no n'hi correspon cap col·loca el signe de conjunt buit.

     Va traure.............. els fills de casa.

Doneu-ho tot................ l'home que vindrà.

Hem d'anar.................... ells on diguen.

Vinc................... ajudar-te.

Pensa........................... mi.

Hi anirem............... autocar.

Ja ho havia vist................. arribar.

Volem convidar.......... les cosines.

Sovint pensa................ les vacances.

Estic ................. relació.................... una empresa.

Em recorde............ tu.

Sempre compre......... esta botiga de roba.

............... Nadal, farem un descans.

.................. matí estic molt desperta.

Ha fet el ridícul............ eixir a l’escenari.

Hi anirem .............. l'estiu o............... la tardor.

.............. arribar al bar demanarem una cervesa.


10.  Completa amb la paraula adequada.

 cabell / pèl / pel

No  un ……… de babau.

 

cabal / cabdal

És una persona molt ………….

 

cap / cabeça

A l'arròs al forn li posem una................ d'alls.

 

caixons / calaixos

Este armari té uns quants ………………..

 

calç / calci

M'han receptat................ per a previndre l'osteoporosi.

 

d'esquenes / d'esquena

No l'has vist perquè estaves ………………..

 

adormir / dormir

Si estàs molt de temps asseguda se..................... la cama.

 

Com era d'esperar / Com era previsible

Com era............................ no s'ha presentat a l'examen.


 sentir / escoltar

Vaig anar a.................... el concert de piano i em va agradar molt .

 

fondària / fons / fondo

Ella sempre llaura ………...

Hem d'anar fins al................ de l'assumpte.

El pou  un / una............................... de 15 metres solament.

 callar / callar-se

No................... , prova a vore si el pots convéncer.

 

compondre / composar

Este programa es.................. de quatre fases.

Esta peça no la......................... tan de pressa com pretén.

compte / conte / verb contar

Per favor, em du el...................... , tenim pressa.

Li agrada ………. el viatge de l'estiu, a mi ja me l'ha …………..


confondre / confós-confosa / confús-confusa

Estic …………… perquè és una situació ……………...

M'he................... d'adreça electrònica, ho tornaré a fer.

 

errada / errata

L'……………. comesa en la impressió o còpia d'un escrit s'anomena ………….

 

creuar / encreuar / plegar

Travessa o.................. el carrer ara que no hi ha trànsit.

……………… o plega els braços i no pega brot. He    la camisa i l'he guardada.

Hem anat a.................. cebes i creïlles.

 

esborrall / esborrador / esborrany

Necessite un................... per a esta pissarra.

He fet un...................... dels punts de la reunió i ara redactaré definitivament.

M'ha presentat l'informe ple d'.................... , no m'ho puc creure.

 muscle / múscul

Un sinònim d'espatla és el ……………..

Està desanimat, li pregunte i solament alça els ……………...







4a SESSIÓ (4a setmana d'octubre '22)

LES GRAFIES
  • Vocalisme
  • Les consonants oclusives

A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents:

1. En posició final de paraula després de vocal o diftong tònics s’escriu l’oclusiva sorda corresponent, sense tenir en compte altres paraules derivades:

P >  sap, concep, cap, llop, rep, etc. Malgrat: saber, concebre, cabota, lloba, etc.

T > pot, prat, buit, salut, nebot, paret, etc. Malgrat: poder, prada, saludat, neboda, aparedar.

 > amic, bec, dic, afalac, plec, poruc, feixuc, etc. Malgrat: amiga, bega, diga, afalagar, poruga...

Algunes excepcions (bàsicament cultismes i estrangerismes) són: Carib, snob, Jacob, adob, cub, club, tub...; fred, sud, quid, almud, fluid, Alfred, David, Bagdad i paraules femenines acabades en –itud, -etud (quietud, multitud...); pedagog, estrateg, mag...

2. A final de paraula després de vocal àtona o de consonant escriurem la mateixa grafia que apareix en els derivats o mots de la mateixa família lèxica:

P > serp (serpent), llamp (llampec), pòlip (polipós)...

àrab (Aràbia), tomb (tombar), verb (verbal)...

T > sort (sortejar), fart (fartó), esvelt (esveltesa)...

D > ràpid (rapidesa), sord (sordesa)...

clàssic (clàssica), marc (emmarcar)...

càstig (castigar), fang (fangós), llarg (llarga).

EXCEPCIONS:

-          La 1a persona del present d’indicatiu és amb –caprenc, estenc, tinc, fonc, etc.

-          Una sèrie de paraules: ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, ròssec,...

Recordem que tots els gerundis acaben en –tanant, perdent, tenint... I hi ha també adjectius i substantius acabats en –and, -end, que coincideixen amb el castellà: sumand, minuend, nefand, dividend, reverend, etc.

3. En posició final de síl·laba, a l’inici o enmig de paraula, convé tenir presents els aplecs següents:
P
Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt-
capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte
B
Inicial i medial en: ab-, ob-, sub-
absent, objecte, obscur, subjecte
T
Inicial en: atz-, atl-, atm-
atzar, atzavara, atles, atmosfèric
D
Inicial en : ad-
addicció, adduir
C
Inicial i medial davant: c, s, t, z
accepció, succés, delicte, èczema
G
Inicial i medial davant: d, g, m, n
amígdala, sagnar, suggestió, augment


L’oposició oclusiva / fricativa (b/v)

En moltes llengües romàniques (francés, italià, etc.) es produeix l’oposició entre el fonema /b/ (bilabial oclusiu sonor) i el fonema /v/ (labiodental fricatiu sonor). Aquesta distinció, encara ben viva en gran part del domini lingüístic català, permet distingir en la pronúncia paraules com bellesa/vellesa, bena/vena, beure/veure, baca/vaca, botar/votar... Però, sovint es produeix la confusió entre la grafia b i la grafia v, sobretot en els parlars que han perdut la distinció fonètica entre tots dos fonemes.

 Cal tenir en compte, però, que de vegades hi ha pseudoderivats, que no provenen d’una paraula patrimonial, sinó directament del llatí (cultismes):

 avortar (abortivitat), berruga (verrucària), calb (calvície), cervell (cerebral), corba (curvatura), deure (dèbit), moure (mòbil), sa vi (saberut)...

Paraules amb b: acabar, arribar, baró, basc, bena, berruga, biga, Biscaia, bolcar, bufeta, calb, corb, mòbil, oblidar, rebentar, rebolcar, riba, saba, trobador, etc.

Paraules amb v: advocat, alcova, almívar, aprovar, avall, avet avorrir, avortar, canvi, cavall, covard, esvelt, gavardina, govern, gravar, haver, pavelló, provar, savi, taverna, travar, trèvol, vernís, voltor, etc.

 

PRACTICA

1. Col·loca la consonant oclusiva corresponent:

llo_
fre_
pare_
afala­_
aba_
joventu_
estóma_
ràpi_
fàsti_
quietu_
demago_
heral_
actitu_
su_
aràbi_
poru_
se_
partíci_
càsti_
esno_
ver_
manya_
fon_
àne_
poli_
estrate_
pedago_
salu_
espàrre_
càrre_


2. Col·loca les grafies corresponents de les consonants bilabials, dentals o velars:

o_lidar
tram_ia
can_iar
a_anç
xo_
cor_a
du_te
su_il
pessi_
tràfe_
casca_ell
tro_ador
almí_ar
ca_aller
ro_ell
a_ecte
_iga
escara_at
màne_
ga_ardina
llampe_
gra_ar
espa_ilar
em_enar
a_orrir
trè_ol
parlà_eu
ja_elina
_edell
_oltor
Córdo_a
ra_al
_ernissar
sa_ó
pròle_
su_
tal_
mo_ilitat
lla_i
pa_elló
ta_erna
càsti_
a_anç
re_
co_ard
pro_ador
o_scur
si_ella

3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
- Aquell su_jecte vivia a_stret en o_scures su_tileses.
- Esta_a a_orrit de tantes pro_es de gra_ació.
- Aca_a d’arri_ar l’ad_ocat amb un aire desim_olt.
- Ca_ficat com estaves, has tingut un la_sus i ho has ca_girat tot.
- L’à_ia passeja_a amunt i a_all tota can_iada, per les anè_dotes que ha_ia sentit.
- No co_sa_a el sentit de les seues conje_tures.
- Ma_dalena s’ac_elerava quan Lluís li gra_a_en programes su_erents.
- Tre_alla_a en un assum_te esplèndi_ que l’ha_ia ca_tivat de so_te.
- Evitar la corru_ció del llenguatge és una tasca ca_dal per als escriptors.
 



ELS PRONOMS FEBLES

Complement Directe
Definit. Pot portar:
- article definit - demostratiu - possessiu - nom propi
Has portat les verdures? > Les has portades? EL, LA
Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida. ELS, LES
Vaig vore el teu germà > El vaig vore. Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.

Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res. La funció de CD la realitza un infinitiu. EN
Has portat verdures? > N’has portat? Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.

Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò. HO
Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir. Volia allò > Ho volia. Sabia
el que passaria > Ho sabia.


Complement Indirecte
Si és un CI animat LI, ELS No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat. Si és un CI inanimat (preferiblement) HI No faces més voltes al tema > No hi faces més voltes.

Complement de Règim Verbal
-Introduït per la preposició DE. EN
S’ha oblidat d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat S’ha oblidat que havia d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat. -Introduït per una altra preposició. HI Jugaren a bàsquet? –Hi jugaren.

Atribut
Si és definit EL, LA ELS, LES Pere és el metge del poble > Pere l’és. Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO
HO Pere és metge > Pere ho és.
Pere és el metge del poble > Pere ho és Per a donar èmfasi (partitiu) EN Mira que n’ets, de llest!
Si n’estic, de farta!

Complement predicatiu
És semblant al CCM però en aquest cas modifica dos elements de l’oració. HI
Vingué molt cansada? –Hi vingué. Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa. Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.

Amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar EN 
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet Aquest senyor Peris, o com se’n
diga... 
Amb valor emfàtic: Que en va, de brut! Si en vingué, de cansat!

Complement del nom
Precedit de la prep. DE, completa un nom com si fóra un adjectiu. EN
Entens el significat d’aquesta paraula? > N’entents el significat? Llig el text i fes-ne un resum. Estigué a Oriola i en visità les esglésies.

Complement Circumstancial
CC Temps HI
Vingué a casa a les cinc > Hi vingué a casa No treballa de vesprada > No hi treballa
CC Manera HI: Ha fet l’exercici ràpidament > Hi ha fet l’exercici Ha fet l’exercici de pressa > Hi ha fet l’exercici
CC precedit de qualsevol prep., excepte DE
Va a Alacant > Hi va Ha arribat a casa > Hi ha arribat Passa per l’hospital > Hi passa
CC precedit de la prep. DE EN Ve d’Alacant > En ve CC Causa M’alegre per tu > Me n’alegre Verbs i expressions prefixades amb pronoms febles
Verbs: anar-se’n, tornar-se’n, haver-hi... de percepció: veure-s’hi, sentir-s’hi, tocar-hi (entendre, tindre seny): Sense les ulleres no m’hi veig. Va quedar completament sord, no s’hi sent. El iaio està tan major que no hi toca.

Complement d’un adverbi
Precedit de qualsevol preposició HI Posa’t davant de la moto > Posa-t’hi al davant

Subjecte
Indefinit. Sol aparéixer en verbs com sortir, eixir, arribar... EN
Arribaren tres persones? > N ́arribaren tres. Ix algun tren cap a Vinaròs? 
–N ́ix un a les tres.
Expressions: Va armar-la! Me les he tingudes amb ell. Som-hi! Ara no hi caic 


APRENEM MÉS

Repàs i pràctica de grafies: EXERCICIS DE GRAFIES (CLAUS)

  •  COMBINACIONS I PARTICULARITATS DELS PRONOMS FEBLES (VÍDEO)

 


3a SESSIÓ (3a setmana d'octubre '22)

Aquesta setmana hem vist el tema de "Les formes no personals  del verb (infinitiu, gerundi i participi). Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apetéixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb l'article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).

Pel que fa al gerundi, hem d'assenyalar que té una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També cal fer referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).

Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixarem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...


A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts). Hem acabat veient els verbs parasintètics.


APRENEM MÉS

Prova de la CIEACOVA (JUNY ’21).

Redacció: "Text narratiu"

Exercicis del dossier “Les formes no personals del verb”.

Practica:

1.   Completa les frases següents amb la forma de gerundi del verb que hi  ha entre parèntesis. 

-No digues res que està............................ (resoldre) un problema difícil.
-Se n’anà............................. (córrer) a sa casa quan s’assabentà de la notícia.
-.........................-lo (conéixer) com el coneixes, m’estranya que encara li faces cas.
-Va passar tota la nit......................... (ploure) i no van eixir de casa.
-El van seleccionar quan estava........................... (traure) els comptes.

2.  Corregix les construccions de gerundi incorrectes.

-Caigué per l’escala no fent-se res.
-El xiquet s’adormí cantant-li una cançó.
-El metge l’ha visitat, canviant-li la medicació.
-Va menjar massa, havent-se de ficar al llit.
-Se li trencà la direcció, anant a topar contra un arbre.

-Li entrà un atac menjant-se un pastís. 


CLAUS/SOLUCIONS 

1.   Completa les frases següents amb la forma de gerundi del verb que hi  ha entre parèntesis. 

No digues res que està resolent un problema difícil.
Se n’anà corrent a sa casa quan s’assabentà de la notícia.
Coneixent-lo com el coneixes, m’estranya que encara li faces  cas.
Va passar tota la nit plovent i no van eixir de casa.
El van seleccionar quan estava traent/traient els comptes. 

2.  Corregix les construccions de gerundi incorrectes.

Caigué per l’escala i no es va fer res.
El xiquet s’adormí cantant-li una cançó. (Bé)
El metge l’ha visitat, i li ha canviat la medicació.
Va menjar massa i va haver de ficar-se al llit.
Se li trencà la direcció, i va anar a topar contra un arbre.

Li entrà un atac menjant-se un pastís. (Bé)


EXERCICI (GRAELLA) FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)

Aparéixer, aparegut, apareixent / cabre, cabut, cabent/ créixer, crescut, creixent / merèixer, merescut, mereixent / nàixer, nascut, naixent / pertànyer, pertangut (pertanyut), pertanyent / plaure, plagut, plaent /saber, sabut, sabent / ser, sigut, sent / seure, segut, seent / tòrcer, torçut, torcent / viure, viscut, vivint / absoldre, absolt, absolent / dir, dit, dient / dur, dut, duent / escriure, escrit, escrivint / fer, fet, fent / moldre, molt, molent / pondre, post, ponent / resoldre, resolt, resolent / traure, tret, traent / veure, vist, veent (veient) / admetre, admès, admetent / atendre, atés, atenent / concloure, conclòs, concloent / encendre, encés, encenent / confondre, confós, confonent / ofendre, ofés, ofenent / prendre, pres, prenent / romandre, romàs, romanent / complir, complit (complert), complint / establir, establit (establert), establint / oferir, oferit (ofert), oferint / omplir, omplit (omplert), omplint / decidir, decidit, decidint / cobrir, cobert, cobrint / morir, mort, morint / obrir, obert, obrint / imprimir, imprés, imprimint / vendre, venut, venent / coure, cuit, coent / agrair, agraït, agraint / assajar, assajat, assajant / jutjar, jutjat, jutjant / moure, mogut, movent / distraure, distret, distraent / sotmetre, sotmés, sotmetent / traduir, traduït, traduint / rebre, rebut, rebent / poder, pogut, podent / existir, existit, existint / rebaixar, rebaixat, rebaixant / llegir, llegit, llegint / començar, començat, començant.

➜ LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)

Ex. 21) 1a, 2c, 3a, 4b, 5b, 6c.

Ex. 22) duent, escrivint, rebent, plovent, devent, rient, movent, creient/creent, eixint, apareixent.

Ex. 23) removent, I van desconnectar, que va inundar, anant, i es guanyà/on es guanyà, i la van convocar.

Ex. 24) debatut, permés, conclòs, traduït, difós, respost, pres, crescut, nascut, detingut/detinguda, imprés, oferit/ofert, aparegut, valgut, segut, mòlt petangut/pertanyut, cogut.

Ex. 16) 1a, 2c, 3b, 4b.

Ex. 17) jovenalla, quilometratge, moblatge, fullatge, xicalla, tonatge.

Ex. 18) maduresa, dolcesa, noblesa, lleugeresa, lletgesa, honradesa, ceguesa, deixadesa, tendresa, nuesa, timidesa, bellesa.

Ex. 19) a) ressaltava, asimètricament; b) dissortat, ressonància; c) pressentir, asserenar-se; d) dissertació, ressò, transsexualitat.

Ex. 20) amansir, rebrotar, abonyegar, enlletgir, encarir, alleugerir, empal·lidir, entapissar, ensucrar, envernissar, assaborir, assedegar, emmalaltir, ajornar, assecar, desossar.

Les locucions

Ex. 8) 1b, 2c, 3c, 4c, 5a, 6b, 7a, 8a, 9b, 10a, 11a, 12a.

Ex. 9) a) en descuit, b) sense embuts, c) per un tres i no res, d) d’antuvi, e) d’amagat.

Ex. 10) a9, b6, c1, d2, e10, f4, g7, h3, i5, j8.

Ex. 11) a) sense reflexió, sense mirar si es amb raó o sense; b) en abundancia; c) molt; d) donant-se la cara; e) de festa; f) en resum; g) de cap manera, en absolut; h) amb detall; i) almenys; j) en el moment que.

Ex. 12) 1b, 2b, 3b, 4c, 5b, 6c.

Les frases fetes

Ex. 13) 1b, 2a, 3c, 4b, 5c, 6a, 7b, 8b.

Ex. 14) 1b, 2c 3a, 4a, 5c, 6b, 7c, 8b, 9a, 10b, 11b, 12a, 13c, 14c, 15a, 16a.




 

 

2a SESSIÓ (2a setmana d'octubre '22)

Aquesta setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist alguns temps verbals del mode indicatiu de la 1a conjugació (tots els verbs de la qual són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR). Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre), i hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret amb els verbs velaritzats (I) (un grup de verbs irregulars que comparteixen les mateixes irregularitats): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer,   -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir dur.  Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats: 


1) Fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).

[Recordeu: un verb és regular  si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].

D'altra banda, hem fet un repàs de la flexió verbal i hem vist el grup de verbs velaritzats (II) (nàixer, viure, créixer i meréixer), que fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté  (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., pret. perfet simple i participi.
 
 

Les conjugacions verbals
Primera conjugació (acabats en -AR)
Tots els verbs de la primera conjugació són regulars, llevat d’anar estar, que són irregulars.


Segona conjugació (acabats en -ER -RE, i ferdur dir)
La segona conjugació és la que presenta un major nombre de verbs irregulars, tot i contenir una certa sistematització en les irregularitats.
Verbs de radical velaritzat: són aquells verbs que tenen en el lexema -o -gu. Aquest grup presenta dues característiques:
• La 1a persona del present d’indicatiu acaba en -(dic, bec, conec, crec, puc, caic, prenc, tinc, vinc...)
• Aquesta terminació (-c) de la 1a persona es transforma en -g/-gu en la formació del present de subjuntiu, l’imperfet de subjuntiu, el pretèrit perfet simple, el participi i algunes formes de l’imperatiu (conega, coneguera,
coneguí, conegut...).


Tercera conjugació (verbs acabats en -IR)
Els verbs de la 3a conjugació es poden agrupar en dos models regulars: purs (dormir, sentir) i incoatius (patir, servir). Els verbs incoatius tenen l’increment -sc/-ix (-eix) en la 1a, 2a i 3a persones de sing. i en la 3a persona de plural del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu. Poden presentar dues possibilitats d’escriptura: la forma en -(-isc/ix) o bé la forma en -(-esc/eixes), més pròpia dels registres formals. La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius; són purs: dormir, sentir, bullir, pudir, munyir, cruixir, fugir.... D’altra banda, hi ha verbs que admeten la doble conjugació: llegir (llegisc llig), vestir, afegir, mentir, tenyir, rostir, engolir, fregir...

El verb

El verb, com a nucli del sintagma verbal, és un dels constituents bàsics de l’oració. Categoria gramatical que expressa l’existència, l’estat, l’acció, els processos o les modificacions d’un sintagma nominal. A diferència de les altres categories gramaticals, el verb, a banda d’aquesta informació
semàntica, té com a característica més important les marques que aporten els diferents morfemes: veu, mode, persona, nombre, temps i aspecte.

Els morfemes verbals

Tota forma verbal està constituïda per un lexema o arrel, que aporta el contingut semàntic, i pels morfemes o desinències, que aporten informacions auxiliars, pròpies del verb. En algunes formes verbals pot aparéixer una vocal temàtica que actua d’enllaç entre el lexema i els morfemes, i que permet de classificar els verbs d’acord amb la conjugació a què pertanyen.
• Veu
– Activa: el subjecte realitza l’acció (Maria menjava maduixes).
– Passiva: el subjecte rep l’acció (Les maduixes eren menjades per Maria).
• Mode. Segons l’actitud mental del parlant respecte allò que enuncia (a l’acció verbal), podem distingir els següents modes personals:
– Indicatiu: l’acció o el fet és vist com a real (Rosa ha begut aigua).
– Subjuntiu: l’acció o el fet que expressa el verb és vist com una irrealitat,
només existeix en el pensament com una idea subjectiva (desig
dubte, temor, voluntat, etc.) (Potser vinga prompte).
– Condicional: les accions apareixen expressades com a irreals (Si poguera
faria això).
– Imperatiu: és el mode amb què el parlant expressa manament, ordre,
prec, etc. (Ves-te’n prompte).
D’altra banda, tenim també tres modes impersonals: infinitiu (concepte
bàsic de l’acció), gerundi (acció durativa) i participi (acció acabada).
• Aspecte
– Imperfectiu: no expressa la fi de l’acció del verb (Caminava pel passeig).
Els temps imperfectius són el present d’indicatiu i de subjuntiu,
el pretèrit imperfet, el futur i el condicional.
– Perfectiu: expressa l’acabament de l’acció verbal (Va llegir una novel·la). Els temps perfectius són el pretèrit perfet simple i perifràstic d’indicatiu i els temps compostos.
• Persona. Relaciona l’acció verbal amb l’emissor (1a pers.: parlecantem),
amb el receptor (2a pers.: parlescanteu) o amb un referent (3a pers.:
parlacanten).
• Nombre. El morfema de nombre indica si el SN subjecte és només un
individu o cosa (singular) o més d’un (plural).



CONJUGACIONS
1a –AR : Parlar
2a –ER / -RE: Témer / Perdre
3a –IR: • Servir (incoatiu) / • Dormir (pur)

MORFEMES
Lexema: parl
Vocal temática: à
Temps/aspecte/mode: ve
Nombre/persona: m





[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”
1. fuma, prepare, pintem, treballes, entren, esquieu.
2. passege, passeja, passegem; jutge, jutja, jutgem; assage, assaja, assagem; viatge, viatja, viatgem; venge, venja, vengem; netege, neteja, netegem; desitge, desitja, desitgem; trepitge, trepitja, trepitgem.
3. pique, pica, piquem; doblegue, doblega, dobleguem; busque, busca, busquem; cace, caça, cacem; aparque, aparca, aparquem; trenque, trenca, trenquem; abrace, abraça, abracem; pague, paga, paguem; calce, calça, calcem; cague, caga, caguem; pegue, pega, peguem; carregue, carrega, carreguem; descalce, descalça, descalcem; regue, rega, reguem, penque, penca, penquem; combregue, combrega, combreguem.
4. es-tu-di-e, can-vi-a, es-tal-vi-em, pro-nun-ci-a, i-ni-ci-es, fo-to-co-pi-eu, a-nun-ci­-en, co-pi-a, o-di-e.
5. vaig, vas, va, anem, aneu, van.
6. estic, estàs, està, estem, esteu, estan, sóc, ets, és, som, sou, són.
7. tem, tems, tem, temem, temeu, temen; rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden; comet, comets, comet, cometem, cometeu, cometen; percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben; debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten.
8. dic, dius, diu, diem, dieu, diuen; tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen; vull, vols,vol,volem,voleu,volen; conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen; somric, somrius, somriu, somriem, somrieu, somriuen; atenc, atens, atén, atenem, ateneu, atenen; caic, caus, cau, caiem (caem), caieu (caeu), cauen; prenc, prens, pren, prenem, preneu, prenen; visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen; veig, veus, veu, veiem (veem), veieu (veeu), veuen.
9. crec, meresc, coneixes, cuses (cus), cap, saps, sé, sap, rebem, reps.
10. dorm; consent, consents, consent, consentim, consentiu, consenten; constituïsc, constitueixes (constituïxes), constitueix, constituïm, constituïu, constitueixen; construïsc; instruïsc; bull, bulls, bull, bollim, bolliu, bullen.
11. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen (tenyisc, tenyeixes, tenyeix, tenyim, tenyiu, tenyeixen); riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen (renyisc); cull, culls, cull, collim, colliu, cullen.
12. llegisc, teixisc, visten, menten, afegeix, fregeixes, llig, engolisc.
13. isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen.
14. vol, bull, acabe, rebat, tus, correm, perd, cull, vull, admet, sap, baten, exclous, valc, creus, perdem.
15. trobe, faig, conec, llig, done, depén.
16. caminava, caminaves, caminava, caminàvem, caminàveu, caminaven; partia; atenia; buscava; incloïa, incloïes, incloïa, incloíem, incloíeu, incloïen; venia; reia, reies, reia, réiem, réieu, reien; treia; coïa; creia; queia; conduïa.
17. menjàvem, coíeu, incloïa, creia, necessitàvem, treies, reia, feia, duia, seien, dúieu, portava.
18. dúiem, conduíeu, tréiem, jéiem, reia, cantaves, incloïa, veies, coïen, séieu, queia.
19. continuàveu, tenia, duia, posaves, molestaves, plantàvem, collíem, dúiem, era, trencava, tocava, argüia, treia, tréieu, feia.


[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)” 
21. parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.
22. fiu, anares, treballà, cresquérem, isquéreu, foren, viu, clogueres, vingué, haguérem, diguéreu, escrigueren.
23. duguí (vaig dur), miràreu (vau mirar), isquéreu, quedàreu, anàrem, acomboiaren, treballà, estudiaren, suspengueren, tingué, aní (vaig anar), viu (vaig veure), vencí (vaig véncer), veié (va veure).
25. vindre (venir), vindré, vindria; aprendre, aprendràs, aprendries; estudiar, estudiarà, estudiaria; agafar, agafarem, agafaríem; conduir, conduireu, conduiríeu; deixar, deixaran, deixarien.
26. cantaré, cantaràs, cantarà, cantarem, cantareu, cantaran; valdré; retindré; faré; hauré; resoldré.
27. refaré, semblarà, faràs, trobaràs, podrem, voldrem, admetreu, aniràs, veuràs, sabran, arribaran, haureu, resoldran, voldran, soparem, gitarem, hauràs, eixirem.
28. vindria, trauríem, netejaríem, ordenaríem, sabries, transigiríeu, tossiries, pertanyeria, venceria, buscarien, descobririen, analitzarien, ajudaria, prendria.
29. coneixeria, coneixeries, coneixeria, coneixeríem, coneixeríeu, coneixerien; apareixeria, apareixeries, apareixeria, apareixeríem, apareixeríeu, apareixerien.
30. estendria, resoldríem, mouríem, encendrien.

31. apague, apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
32. aprenguen, venguem, absolgueu, dissolguen, suspenga, valga, isca, faça, vagen, puguem, sigueu, beguen, mengen, vulga, faces, coneguem, vulga, vaja, sàpien (sàpiguen), entenguen, alcen.
33. No agafes, no begues, no vingues, no t’acostes, no digueu, no em mires, no vengueu, no arranqueu, no suspengues, no prengueu, no bufes, no encengueu, no tragues, no begueu, no calles, no rigues, no mogueu, no escoltes, no escrigueu, no segues.
34. diga, acabe, vulga, isca, convinga, sàpiguen (sàpien), estiguen, begueu, escriga, facen, vulgues, confluïsquen, conega, faça, visca, nasca.
35/36. entrara (entràs), entrares (entrasses), entrara (entràs), entràrem (entràssem), entràreu (entràsseu), entraren (entrassen); debatera, debateres, debatera, debatérem, debatéreu, debateren, consentira; partira; visquera; isquera; fóra (fos), fores, fóra, fórem, fóreu, foren; tinguera; absolguera, escriguera, veiera; haguera.
37/38. Fera (fes) / correguérem / donàreu / rebéreu / avisàreu / tingueres / trobàrem / volgueren / estiguera / aparegueren / anàrem / tingueren / publicaren / duguera / vingueren / agafara / féreu / pogueren / vingueren / romangueren.

39. duguera / estiguera / fóra / sapiguérem (sabérem) / feren / poguera / llegira / tinguera / seguera / conduïra / isquéreu / escriguera / vinguera.

40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu.

42. trau / creieu / beveu / fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.

43. doneu / ven / vine / vés / corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu / dissoleu / encenguem / pertany / dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu / llig (llegix).

44. absoleu / cloeu / beveu / escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu / aprén / comenceu.

45. has viscut / ha vist / hem enviat / heu bullit / han mentit.

46. havies comprat / havia arribat / havíem entrat / havíeu fet / havien dit.

47. hagueres aprés / hagué dormit / haguérem escoltat / haguéreu parlat / hagueren menjat.

49. hauràs conegut / haurà crescut / haurem entrat / haureu descansat / hauran vist.

50. hauries volgut / hauria caigut / hauríem entrat / hauríeu elaborat / s’haurien exhaurit.

51. hages dit / haja aparegut / hàgem col·laborat / hàgeu oït / hagen sabut.

52. hagueres anat / haguera vingut / haguérem conduït / haguéreu treballat / hagueren conegut.

54.  voler, volent volgut / córrer, corrent, corregut / moldre, molent, mòlt / obrir, obrint, obert / traduir, traduint, traduït / cabre, cabent, cabut / dur, duent, dut / aprendre, aprenent, aprés / fondre, fonent, fos / atendre, atenent, atés / tindre (tenir), tenint, tingut / oir, oint, oït / admetre, admetent, admés / combatre, combatent, combatut / veure, veient, vist / nàixer, naixent, nascut / imprimir, imprimint, imprés / confessar, confessant, confessat / beure, bevent, begut.

55. cuit / romput / dit / caigut / entés / crescut / ocorregut / emés / transcorregut / interromput / volgut / batuts / venut / vist / fet / nascut / tret / inclòs / conclòs.

56. dit, cregut / agafat, estat, estalviant / sabut, preguntat / cuit / corrent / distraent / devent / creient, escoltant / escrivint, bevent / nascut / admetent, admesa / duent / batut, combatut / tramés / ofés, dit / volent / venut, pescant / comprés, atés.

57.  trobades / oberts / suspeses / donat / encesos / collides / comprats / buscades / soterrats, soterrats.

58. els han enviats / les ha signades / n’he fregits dos / les he comprades / els he duts / l’he tastada / l’he coneguda / les hem enteses / els hem compresos / n’he llegits 3 / les he fetes / li n’he regalats 4.

59. 1.  i es trencà una cama / 6 i guanyaren el partit / 7 i no van trobar ningú.

60.  Ja hi haurà arribat el tren / S’havia d’anar sense falta (calia anar) / Has de parlar amb ell / S’haurà de fer una altra vegada (caldrà fer-ho) / Has de pagar-me demà.

61. (p), (p), (o), (o), (p), (p), (o), (o), (p), (p), (o), (o), (p)/(o).

62. He d’anar / hem hagut de / Ja deuen ser / cal solucionar-ho / No us haureu de / Acabà la funció i se n’anaren tots / Caldrà dir-li-ho / Es va refredar i va tossir molt.




1a SESSIÓ (1a setmana d'octubre '22)

L'ACCENTUACIÓ
Quant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte diversos aspectes: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals o obertes.
[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: busca la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].

Truquets per a accentuar correctament les vocals eo.


Exemples
Excepcions
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes.
menjaré, pretén, després, camió, torró...
terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs...
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes.
crèdit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul...
Verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)
estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec...
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules 
esdrúixoles.
gènere, pèrdua, memòria, València...
fórmula, pólvora, tómbola, góndola,  tórtora, Dénia,  
esglésiallémena, feréstega...
verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...

Les grafies o representen dos sons diferents:
- La representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).
- La representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)

Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la o la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.

Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):

Casos en què la e és oberta:
1. Davant de síl·labes que duguen una i o una upremi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.
2. Davant de l, l·l,  rr i r: cel, novel·la, serra, verd.
3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.

Casos en què la o és oberta :
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -oaçò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/­olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota). 

Després de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi.
EXCEPCIONS:  a) Quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) Les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme estoïcisme); c) Les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) Infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. 
També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment,  -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes). 


APRENEM MÉS

⇒ Cal fer exercicis d’accentuació i dièresi (fotocòpies).

⇒ Redacció (200-250 paraules). Cal triar una proposta de la Prova de la CIEACOVA. És recomanable fer la proposta 2 per tal de treballar el text narratiu o relat. (CONSULTEU LA PESTANYA "TEXTOS" DEL BLOG).

⇒ Monòleg (2/3 minuts).

⇒ EXAMEN EXTRA.

⇒ Prova de la CIEACOVA (GENER ’22). SOLUCIONARI. GENER '22

 

➜ CLAUS 1a i 2a columnes: (FOTOCÒPIA: exercici d'accentuació i dièresi)
oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // 
brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // 
hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // 
taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // 
bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda--
joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // 
sentència, altruista, féiem, còmic  // heroi, féieu, remei, examen // 
crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // 
copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor

CLAUS 3a, 4a i 5a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
posseíeu, duia, anàreu, reunió // 
deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // 
túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // 
préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // 
hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // 
europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // 
fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // 
tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // 
següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // 
comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // 
rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua


















8a SESSIÓ (27-28 JULIOL '22)

(FOTOCÒPIES, p. 6-7) SOLUCIONS EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES

1. a) s’hi  b) M’hi  c) Ens hi acostem d) s’hi considerava  e) s’hi interessava  f) s’hi han fet  g) ens hi sentírem  h) Els hi preníem  i) S’hi va posar  j) Ens hi dedicàvem  k) No m’hi arrisque  l) Mai no us hi acostumareu  m) exposar-nos-hi  n) M’hi afanye  o) S’hi mirava  p) Ens hi referim  q) T’hi parlaré  r) Interesseu-vos-hi  s) Us hi vau asseure  t) S’hi adormia  u) Me n’allunyaré  v) Ens en trauran  w) Te’n penedeixes?  x) Me’n recorde  z) S’hi farà.

2. a) En Jordi l’hi té  b) Mireu si n’hi teniu  c) L’hi porten  d) Posa-la-hi!  e) No els en tragueu!   f) N’hi rebia moltes d’estranyes  g) Deixeu-los-hi!  h) Pot treure’ls-en  i) Us en penediu  j) Ves a rentar-te-la-hi!  k) Se l’hi pentinava.

Posa el pronom feble EN o HI on corresponga:

1 m’hi  2 en  3 -hi  4 t’ho  5 hi  6 -hi  7 -ho  8 -ne  9 en  10 hi  11 en 12 -ne  13 n’  14 -hi  15 t’ho  16 m’hi  17 te’n  18 en  19 me’n  20 hi  21 hi  22 hi  23  n’  24 t’hi / hi  25 hi  26 m’hi  27 n’  28 te n’  29 t’hi  30 se’n.

FITXA 3

1. 1 -li-ho  2 -los-ho  3 ‘ls-ho  4 -li-ho  5 Els les explicarem  6 Va donar-los-en uns quants  7 Dona’ls-en  8 Dona’ls-les  9 Explica’ls-en  10 Ell els els posa  11 Torna’ls-la  12 Explica-li-ho  13 Els l’amaga  14 Va repartir-los-en  15 Vaig manllevar-los-el  16 Explica’ls-ho  17 Penja-l’hi  18 Compra’ls-hi  19 els en va fer un  20 L’hi hem solucionat  21 vam deixar-los-hi  22 Ella hi parla amb les companyes  23 Les hi tornarem  24 Alexandre la hi guarda  25 li la comprarem  26 Li l’explicaré  27 La hi compra  28 Demà li les duré  29 Hi pensa cada dia  30 Li’ls explicarem.


➲ Ací teniu un enllaç per a practicar els doblets lingüístics. Vegeu el vídeo i després practiqueu amb l'altre enllaç.
 DOBLETS LINGÜÍSTICS

REPÀS C1. EXERCICIS (SOLUCIONS)

Exercici 1.

1b, 2b, 3c, 4b, 5c, 6a, 7c, 8b, 9b, 10c, 11b, 12c, 13c, 14a, 15b, 16b, 17a, 18c, 19a, 20a, 21c, 22c, 23b, 24b, 25a, 26c, 27b, 28a, 29b, 30c, 31a, 32b, 33c, 34c, 35a, 36c, 37c, 38b, 39b, 40c, 41a, 42c, 43a, 44b, 45c, 46c, 47b, 48a, 49b, 50a, 51c, 52c, 53a, 54a, 55b.

Exercici 2.

a) en / prou  b) per la qual cosa  c) amb què  d) els fonaments del qual  e) massa / gens de  f) portar-los-els  g) traguérem / veiérem (vérem)  h) la hi   i) aniré  j) duguéreu.

Exercici 3.

Instal·lat, millor, confiança, immillorablement, probable, jutgessa, francesa, assumpte, il·legal, expressivitat, imatges, estrangers, esplanada, mesquites, espoli, sentinelles, amfiteatre, simfonia, musicalitat, excel·lent.

Exercici 4.

memòria, examen, llémena, parlàveu, algun, olimpíada, fóreu, òrfena, estàtua, exclòs, paràgraf, xandall, cèntim, créixer, humit, ressò, trencaria, medul·la, línia, arribaran.

Exercici 5.

espontaneïtat, seqüència, agrairia, ambigua, fluïdesa, diürna, traduïa, egoisme, posseïdor, intuïció, agraïment, conduint, quotidià, obeïen, heroïcitat.

VERBS

a)  Fes, b) seieu, c) aprenga, d) dissolga, e) eixiu, f) vulga/vaja, g) córrec, h) tix / teixix, i) engul/engolisc, j) mentix /menteix, k) vulga/concloga/resolguen, l) vegem, constituïsquen, m) confongueu, n) rep, atenc, sé, o) descrigues, envies, p) traduïu, q) pressenta, estiga, r) reculles, s) moveu-vos, voleu, t) dorma, u) agrada, confonga, v) llija/llegisca, w) perda, perda, x) agraïsc/agraïm, fongueu, y) estigues, z) escupes/escopisques.

PRONOMS FEBLES

30. a) li’l b) -li-la c) us ho d) li’n e) m’ho f) la hi g) els les h) li ho i) -li-les j) -vos-hi k) -la’n l) -li-les/-les-hi.

31. a) els en b) ‘ls-la c) -los-els d) les hi e) li’l f) us hi g) us la h) s’hi i) li’n j) s’hi k) ho l) te’n.



7a SESSIÓ (25-26 JULIOL '22)

LES GRAFIES
Les consonants oclusives


A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents:

1. En posició final de paraula després de vocal o diftong tònics s’escriu l’oclusiva sorda corresponent, sense tenir en compte altres paraules derivades:

P >  sap, concep, cap, llop, rep, etc. Malgrat: saber, concebre, cabota, lloba, etc.

T > pot, prat, buit, salut, nebot, paret, etc. Malgrat: poder, prada, saludat, neboda, aparedar.

 > amic, bec, dic, afalac, plec, poruc, feixuc, etc. Malgrat: amiga, bega, diga, afalagar, poruga...

Algunes excepcions (bàsicament cultismes i estrangerismes) són: Carib, snob, Jacob, adob, cub, club, tub...; fred, sud, quid, almud, fluid, Alfred, David, Bagdad i paraules femenines acabades en –itud, -etud (quietud, multitud...); pedagog, estrateg, mag...

2. A final de paraula després de vocal àtona o de consonant escriurem la mateixa grafia que apareix en els derivats o mots de la mateixa família lèxica:

P > serp (serpent), llamp (llampec), pòlip (polipós)...

àrab (Aràbia), tomb (tombar), verb (verbal)...

T > sort (sortejar), fart (fartó), esvelt (esveltesa)...

D > ràpid (rapidesa), sord (sordesa)...

clàssic (clàssica), marc (emmarcar)...

càstig (castigar), fang (fangós), llarg (llarga).

EXCEPCIONS:

-          La 1a persona del present d’indicatiu és amb –caprenc, estenc, tinc, fonc, etc.

-          Una sèrie de paraules: ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, ròssec,...

Recordem que tots els gerundis acaben en –tanant, perdent, tenint... I hi ha també adjectius i substantius acabats en –and, -end, que coincideixen amb el castellà: sumand, minuend, nefand, dividend, reverend, etc.

3. En posició final de síl·laba, a l’inici o enmig de paraula, convé tenir presents els aplecs següents:
P
Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt-
capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte
B
Inicial i medial en: ab-, ob-, sub-
absent, objecte, obscur, subjecte
T
Inicial en: atz-, atl-, atm-
atzar, atzavara, atles, atmosfèric
D
Inicial en : ad-
addicció, adduir
C
Inicial i medial davant: c, s, t, z
accepció, succés, delicte, èczema
G
Inicial i medial davant: d, g, m, n
amígdala, sagnar, suggestió, augment


L’oposició oclusiva / fricativa (b/v)

En moltes llengües romàniques (francés, italià, etc.) es produeix l’oposició entre el fonema /b/ (bilabial oclusiu sonor) i el fonema /v/ (labiodental fricatiu sonor). Aquesta distinció, encara ben viva en gran part del domini lingüístic català, permet distingir en la pronúncia paraules com bellesa/vellesa, bena/vena, beure/veure, baca/vaca, botar/votar... Però, sovint es produeix la confusió entre la grafia b i la grafia v, sobretot en els parlars que han perdut la distinció fonètica entre tots dos fonemes.

 Cal tenir en compte, però, que de vegades hi ha pseudoderivats, que no provenen d’una paraula patrimonial, sinó directament del llatí (cultismes):

 avortar (abortivitat), berruga (verrucària), calb (calvície), cervell (cerebral), corba (curvatura), deure (dèbit), moure (mòbil), sa vi (saberut)...

Paraules amb b: acabar, arribar, baró, basc, bena, berruga, biga, Biscaia, bolcar, bufeta, calb, corb, mòbil, oblidar, rebentar, rebolcar, riba, saba, trobador, etc.

Paraules amb v: advocat, alcova, almívar, aprovar, avall, avet avorrir, avortar, canvi, cavall, covard, esvelt, gavardina, govern, gravar, haver, pavelló, provar, savi, taverna, travar, trèvol, vernís, voltor, etc.

 


PRACTICA

1. Col·loca la consonant oclusiva corresponent:

llo_
fre_
pare_
afala­_
aba_
joventu_
estóma_
ràpi_
fàsti_
quietu_
demago_
heral_
actitu_
su_
aràbi_
poru_
se_
partíci_
càsti_
esno_
ver_
manya_
fon_
àne_
poli_
estrate_
pedago_
salu_
espàrre_
càrre_


2. Col·loca les grafies corresponents de les consonants bilabials, dentals o velars:

o_blidar
tram_ia
can_iar
a_anç
xo_
cor_a
du_te
su_il
pessi_
tràfe_
casca_ell
tro_ador
almí_ar
ca_aller
ro_ell
a_ecte
_iga
escara_at
màne_
ga_ardina
llampe_
gra_ar
espa_ilar
em_enar
a_orrir
trè_ol
parlà_eu
ja_elina
_edell
_oltor
Córdo_a
ra_al
_ernissar
sa_ó
pròle_
su_
tal_
mo_ilitat
lla_i
pa_elló
ta_erna
càsti_
a_anç
re_
co_ard
pro_ador
o_scur
si_ella

3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
- Aquell su_jecte vivia a_stret en o_scures su_tileses.
- Esta_a a_orrit de tantes pro_es de gra_ació.
- Aca_a d’arri_ar l’ad_ocat amb un aire desim_olt.
- Ca_ficat com estaves, has tingut un la_sus i ho has ca_girat tot.
- L’à_ia passeja_a amunt i a_all tota can_iada, per les anè_dotes que ha_ia sentit.
- No co_sa_a el sentit de les seues conje_tures.
- Ma_dalena s’ac_elerava quan Lluís li gra_a_en programes su_erents.
- Tre_alla_a en un assum_te esplèndi_ que l’ha_ia ca_tivat de so_te.
- Evitar la corru_ció del llenguatge és una tasca ca_dal per als escriptors.
 
 Repàs i pràctica de grafies: EXERCICIS DE GRAFIES (CLAUS)

DOSSIER EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES (SOLUCIONS)

1. a) doneu-me  b) porta’n  c) comenteu-los  d) va rentar-se  e) canvieu-vos  f) dona’m  g) calma’t  h) menja’n  i) vas portar-ne  j) agafa’l  k) va tornar-nos.

2. a) en busca  b) les collien  c) Els han trobats  d) L’hem visitat  e) En volien dos  f) N’he vist un  g) En vull de formatge  h) Agafa-la  i) les ha portades  j) Vam trobar-los  k) L’ha vista  l) Vam comentar-lo / El vam comentar  m) L’amaga / Amaga’l.

3. a) Ho ha dit  b) Has de tenir-ne  c) En comprarem  d) Ho entens?  e) En tinc tres  f) N’hem comprat un d’història  g) Encara no ho sabem.

5. a) el  b) la  c) Els  d) Les  e) el  f) ho  g) en  h) m’ho  i) ho  j) ho  k) en  l) ho  m) els  n) -los.

6. a) en  b) en  c) ho  d) ho  e) els.

7. a) l’  b) els  c) -ho  d) -les  e) -lo.

8. a) -ho  b) -lo  c) ho  d) -lo  e) ho.

Pàg. 4

9. a) -li  b) -los  c) els  d) -li  e) els.

10. a) el, li  b) el, el, el  c) el, li, -lo  d) li, la  e) li, el, -lo, li.

11. a) li  b) l’  c) li  d) l’  e) li  f) l’  g) li  h) li  i) li.

Pàg. 5

13. a) -ne  b) els  c) les  d) li  e) hi  f) -los  g) -ho  h) en   i) el  j) -lo  k) ‘l  l) n’  m) hi  n) ‘ls  o) en.

Pàg. 7

a) S’hi dirigeix  b) hi ha optat  c) anar-hi  d) Me n’he assabentat  e) hi brames  f) s’hi dediquen  g) Ja no hi confie.

Ens l’hi  /  n’hi  / -me’l  /  se’n  /  li’n  / els en  / -los-els  / -la-hi  / ens ho

Pàg 8

a) me l’ha ficat  b) se’l  c) els en  d) -m’ho

a) ho  b) L’hi  c) les hi porta  d) ho/l’  e) Hi portes  f) Ho sembles  g) s’hi  h) ho  i) hi  j) Hi  k) hi  l) ho m) hi va quedar  n) hi han declarat  o) L’hi  p) ho està  q) ho / els  r) s’hi ha fet.

Exercici 16.

a) hi  b) hi  c)  en   d) hi  e) hi  f) en  g) -hi  h) hi / en  i) hi  j) hi  k) hi  l) hi  m) en  n) hi  o) hi  p) hi  q) hi  r) n’  s) hi  t) hi.

Exercici 17.

a) li’l  b) li’ls  c) Porta-li-la  d) li’l  e) Para-n’hi un  f) Agafa’n i no te n’oblides.  g) Tanca-la  h) Busca’ls-hi.

Exercici 18

a) -la  b) -ne cinc  c) ho  d) els mire  e) -ho  f) No n’ha comprat  g) No vol comprar-ne  h) les.

Exercici 19

a) torna-li  b) els amaga  c) dir-li  d) els resol  e) doneu-los  f) els  g) els  h) els.

Exercici 20

a) escriure-les  b) Ho has dut?  c) en vol una  d) les has comprades?  e) Tanca-la  f) en tenim set  g) en compra  h) rebre’n  i) llegir-ho  j) ho.

Exercici 21

a) compra-li-la  b) els en demanaré  c)  li ho explique  d) doneu-los-en una  e) els l’anunciarem  f) Porta-l’hi  g) Tornen-los-els / Els els tornen  h) li l’ha regalat  i) Us el comprem  j) els la  k) Dona-l’n sis  l) li’ls estira  m) li la fa  n) els el paga  o) Compra-li’l  p) Posa-les-hi  q) Conta-me’l  r) Deixeu-los-hi  s) comprar-n’hi unes  t) Vau menjar-n’hi  u) Els les  v) -li’n un  w) els la  x) -vos-en unes quantes  y) Digues-li-ho  z) l’hi cridarem.

Exercici 22

a) se’n  b) hi camina  c) hi estic  d) hi escriu  e) hi  f) en  g) hi  h) Para’n.



5a SESSIÓ (18-19 JULIOL '22)

"LES PERÍFRASIS VERBALS"

Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
       
   Perífrasi d’obligació.
-          Personal:    haver + de + inf. (“Has d’arribar abans de migdia”)
caldre + que + subj. (“Cal que faces el treball”)
-          Impersonal (sense subjecte): haver-se +de+inf.  (“S’ha d’emplenar el full”)
   caldre + inf. (“Cal anar amb compte”)
També es pot expressar obligació amb la construcció: És necessari /menester + inf. o + que+subj.
►Cal evitar les construccions del castellà:
*Tindre + que
* Haver-hi  + que + inf.
* Ser precís

      Perífrasi de probabilitat.
Per a expressar la probabilitat s’usa la perífrasi: deure + inf. (“Deuen tenir molt de fred perquè han encés la calefacció”).
És equivalent a un adverbi de probabilitat (potser, segurament, probablement, tal vegada...) + verb en futur (o present o passat): “Potser plourà”. O equivalent a poder +ser+oració de subjuntiu: “Pot ser que isquen molt tard”.
►Cal evitar les construccions incorrectes següents:
-És incorrecte intercalar la preposició de entre el verb deure i l’infinitiu (*Deuen de estar de viatge).
- No és correcte l’ús de la paraula igual com a adverbi de probabilitat (*Igual anem al parc d’excursió): Pot ser que vaja al parc. Potser aniré al parc.
També cal evitar l’ús del futur o l’ús del condicional per a expressar la probabilitat (*Haurà eixit de viatge.  Deu haver eixit de viatge) // (*Arribarien a casa després de mitjanit.  Devien arribar a casa després de mitjanit).

       Perífrasi d’imminència.
Per a expressar la imminència o el futur immediat no podem usar la perífrasi anar + a + inf., sinó que se sol expressar amb les perífrasis estar a punt de + inf. / estar per + inf.
Els viatgers estan a punt d’arribar.
La perífrasi anar + a + inf. es pot usar per a expressar imminència si ens referim a un temps passat (Anava a gitar-me quan vaig escoltar uns colps a la porta).  Si ens referim al futur, la perífrasi  anar + a + inf. és incorrecta; usarem el futur o el present, sovint introduït per l’adv. ara (Ara et portaré un refresc). Tanmateix, la construcció anar + a + inf. és correcta quan el verb anar té el valor de moviment o de desplaçament (Vaig a portar els pastissos perquè els convidats volen tastar-los).







ÀREA D'EXPRESSIÓ ESCRITA

OPCIÓ A. El veganisme, el vegetarianisme i altres opcions són cada vegada més seguides per ciutadans amb més consciència social i del planeta. Ja hi ha locals que ofereixen un menú elaborat a partir de productes de comerç just o on és impossible beure un refresc de cola perquè no en tenen.

Redacta un text per al teu grup de companys i companyes de la feina sobre el tema en què deixes clara la teua opinió. Has d’incloure-hi els aspectes següents:

-       👉Augment dels negocis dedicats a les alternatives saludables i sostenibles.

-      👉 Dificultats per a seguir el veganisme o el vegetarianisme.

-       👉Complements vitamínics per a completar la dieta.

-       👉 Perills de les indústries de la carn i el peix.



APRENEM MÉS

⇒ REPASSEM ORTOGRAFIA

⇒ Exercicis d’accentuació (1, 2, 3, 4 i 5 del llibre de text, p. 73).

⇒ Text argumentatiu (ARTICLE D'OPINIÓ).

⇒ PRACTICA:


1. Tria l'opció més adequada per a completar les frases. 
1. Tots els testics / testimonis van refermar / reafirmar la seua declaració; no se'n va retractar cap. 
2. El matalaf està cobert per una tela guatejada / embuatada d'un material antiflorit / antifloridura. 
3. Estava tan fatigada que no tenia garbell / esma per a fer res. 
4. El portaveu / portantveu del grup municipal podria ser condemnat per insubmissió / insumissió. 
5. El pres no va poder escapar-se de morir fusellat / afusellat. 
6. Després de compondre / composar les cançons, la cantant ha donat / fet pas a una nova etapa. 
7. La veritat és que hui per hui / ara per ara no pense canviar-me de pis. 
8. Com / Degut que hem arribat tard, no hem agarrat el tren. 
9. L'equip va viure diumenge / el diumenge una derrota immerescuda. 
10. Jo encara no li he telefonat. / Jo encara no l'he telefonada. 
11. L'actriu interpreta amb èmfasis / èmfasi els motius d'esta crisis / crisi. 

2. Completa les frases amb les formes de participi dels verbs que hi ha entre parèntesis. Fes-los concordar sempre que siga possible. 
a) Fa uns minuts que hem ................................ (rebre) el teu paquet. 
b) No li guanye mai als escacs, però hui l’he ........................... (véncer). 
c) M’ha ...................... (respondre) que encara no ha ................ (resoldre) el cas. 
d) Com ha ...................... (créixer) el teu fill! 
e) Ha .................................. (traure) el cap per la finestra. 
f) No han .......................... (coure) bé, estos cigrons. 
g) No hi ha llum perquè s’ha ................... (fondre) la bombeta. 
h) Si has ........................ (voler) aclarir-nos els dubtes, ho has aconseguit. 
i) Esta alumna no l’he ....................... (atendre) per falta de temps. 
j) He ....................... (extraure) les notícies més interessants del diari. 
k) He ....................... (romandre) a casa perquè estava malalt. 
l) No has ...................... (encendre) el foc, este matí. 
m) Ella es va presentar tota ....................... (confondre). 
n) L’acusada ha sigut ............................. (absoldre). 
o) L’ha .................... (veure), la pel·lícula. 
p) L’ha ....................... (saber) bé, el tema. 
q) Les seues paraules m’han ............................... (desplaure). 

3. Esmena, si cal, les formes d’obligació, de probabilitat o d’imminència. 
a) Quan va morir tindria uns vuitanta anys. 
b) Té que fer molt de fred fora perquè el vidre està gelat.
c) Me’n vaig a fer un encàrrec: tardaré una hora. 
d) Deus estalviar molt si vols comprar-te una casa. 
e) Us vaig a dir el que va passar.
f) És precís que vages tan prompte com pugues. 
g) Si ve Pere, digues-li que devia haver vingut abans de les tres. 
h) El govern va a publicar un decret en esta setmana. 
i) Cal posar-se d’acord sobre este tema. 

4. Enllaça les locucions adverbials que et proposem amb el seu significat correcte. 

a contracor                     gratuïtament 
a doll                              sense ganes 
a la babalà                     completament obert 
de gaidó                         almenys 
de debò                         abundantment 
de franc                         sense pensar 
de bat a bat                   obliquament 
tot d’una                        aproximadament
si fa no fa                      fermament 
pel cap baix                   veritablement 
de valent                        de sobte  

5. Completa estes frases amb les paraules dels doblets que siguen correctes. 
1. .............................. (aleshores / a les hores) que va arribar no podia fer-ho. 
2. Joan i Miquel han acabat l’exercici ........................... (alhora / a les hores). 
3. ......................... (sobretot / sobre tot) poseu interés en el treball. 
4. Tenia ............................. (només / no més) de trenta-cinc anys. 
5. ................................ (potser / pot ser) a l’estiu farem el viatge de què parlàrem. 
6. Albert ....................... (potser / pot ser) nomenat director de la sucursal. 
7. ........................... (sinó / si no) véns prompte no podré esperar-te i me n’aniré. 
8. No l’he comprat en els grans magatzems, ............... (sinó / si no) en una botiga. 
9. Va anar a la reunió ....................... (com / com a) president.


CLAUS/SOLUCIONS

1. Tria l'opció més adequada per a completar les frases. 

1. Tots els testimonis van reafirmar la seua declaració; no se'n va retractar cap. 

2. El matalaf està cobert per una tela embuatada d'un material antifloridura. 

3. Estava tan fatigada que no tenia esma per a fer res. 

4. El portaveu del grup municipal podria ser condemnat per insubmissió.

5. El pres no va poder escapar-se de morir afusellat 

6. Després de compondre les cançons, la cantant ha fet pas a una nova etapa. 

7. La veritat és que ara per ara no pense canviar-me de pis. 

8. Com que hem arribat tard, no hem agarrat el tren. 

9. L'equip va viure diumenge una derrota immerescuda. 

10. Jo encara no li he telefonat.  

11. L'actriu interpreta amb èmfasi els motius d'esta crisi. 

2. Completa les frases amb les formes de participi dels verbs que hi ha entre parèntesis. Fes-los concordar sempre que siga possible. 

a) rebut   b) vençut   c) respost / resolt   d) crescut   e) tret   f) cuit   g) fos 

h) volgut   i) atesa    j) extret  k) romàs   l) encés  m) confosa   n) absolta

o) vista  p) sabut  q) desplagut. 

3. Esmena, si cal, les formes d’obligació, de probabilitat o d’imminència. 

a) Quan va morir devia tindree uns vuitanta anys. 

b) Deu fer molt de fred fora perquè el vidre està gelat.

c) Me’n vaig a fer un encàrrec: tardaré una hora. (Bé)

d) Has d’estalviar/cal que estalvies molt si vols comprar-te una casa. 

e) Us diré el que va passar.

f) És necessari que vages tan prompte com pugues. 

g) Si ve Pere, digues-li que havia d’haver vingut abans de les tres. 

h) El govern publicarà un decret en esta setmana. 

i) Cal posar-se d’acord sobre este tema. (Bé)

4. Enllaça les locucions adverbials que et proposem amb el seu significat correcte. 

a contracor  (sense ganes)                   

a doll          (abundantment)                    

a la babalà    (sense pensar)                  

de gaidó       (oblíquament)                  

de debò        (veritablement)                 

de franc          (gratuïtament)                

de bat a bat      (completament obert)  

tot d’una            (de sobte)            

si fa no fa       (aproximadament) 

pel cap baix         (almenys)           

de valent          (fermament)      

5. Completa estes frases amb les paraules dels doblets que siguen correctes. 

1. .............................. (aleshores / a les hores) que va arribar no podia fer-ho. 

2. Joan i Miquel han acabat l’exercici ........................... (alhora / a les hores). 

3. ......................... (sobretot / sobre tot) poseu interés en el treball. 

4. Tenia ............................. (només / no més) de trenta-cinc anys. 

5. ................................ (potser / pot ser) a l’estiu farem el viatge de què parlàrem. 

6. Albert ....................... (potser / pot ser) nomenat director de la sucursal. 

7. ........................... (sinó / si no) vens prompte no podré esperar-te i me n’aniré. 

8. No l’he comprat en els grans magatzems, ............... (sinó / si no) en una botiga. 

9. Va anar a la reunió ....................... (com / com a) president.

 




6a SESSIÓ (20-21 JULIOL '22)



ELS PRONOMS FEBLES

Complement Directe
Definit. Pot portar:
- article definit - demostratiu - possessiu - nom propi
Has portat les verdures? > Les has portades? EL, LA
Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida. ELS, LES
Vaig vore el teu germà > El vaig vore. Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.

Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res. La funció de CD la realitza un infinitiu. EN
Has portat verdures? > N’has portat? Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.

Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò. HO
Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir. Volia allò > Ho volia. Sabia
el que passaria > Ho sabia.


Complement Indirecte
Si és un CI animat LI, ELS No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat. Si és un CI inanimat (preferiblement) HI No faces més voltes al tema > No hi faces més voltes.

Complement de Règim Verbal
-Introduït per la preposició DE. EN
S’ha oblidat d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat S’ha oblidat que havia d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat. -Introduït per una altra preposició. HI Jugaren a bàsquet? –Hi jugaren.

Atribut
Si és definit EL, LA ELS, LES Pere és el metge del poble > Pere l’és. Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO
HO Pere és metge > Pere ho és.
Pere és el metge del poble > Pere ho és Per a donar èmfasi (partitiu) EN Mira que n’ets, de llest!
Si n’estic, de farta!

Complement predicatiu
És semblant al CCM però en aquest cas modifica dos elements de l’oració. HI
Vingué molt cansada? –Hi vingué. Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa. Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.

Amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar EN 
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet Aquest senyor Peris, o com se’n
diga... 
Amb valor emfàtic: Que en va, de brut! Si en vingué, de cansat!

Complement del nom
Precedit de la prep. DE, completa un nom com si fóra un adjectiu. EN
Entens el significat d’aquesta paraula? > N’entents el significat? Llig el text i fes-ne un resum. Estigué a Oriola i en visità les esglésies.

Complement Circumstancial
CC Temps HI
Vingué a casa a les cinc > Hi vingué a casa No treballa de vesprada > No hi treballa
CC Manera HI: Ha fet l’exercici ràpidament > Hi ha fet l’exercici Ha fet l’exercici de pressa > Hi ha fet l’exercici
CC precedit de qualsevol prep., excepte DE
Va a Alacant > Hi va Ha arribat a casa > Hi ha arribat Passa per l’hospital > Hi passa
CC precedit de la prep. DE EN Ve d’Alacant > En ve CC Causa M’alegre per tu > Me n’alegre Verbs i expressions prefixades amb pronoms febles
Verbs: anar-se’n, tornar-se’n, haver-hi... de percepció: veure-s’hi, sentir-s’hi, tocar-hi (entendre, tindre seny): Sense les ulleres no m’hi veig. Va quedar completament sord, no s’hi sent. El iaio està tan major que no hi toca.

Complement d’un adverbi
Precedit de qualsevol preposició HI Posa’t davant de la moto > Posa-t’hi al davant

Subjecte
Indefinit. Sol aparéixer en verbs com sortir, eixir, arribar... EN
Arribaren tres persones? > N ́arribaren tres. Ix algun tren cap a Vinaròs? 
–N ́ix un a les tres.
Expressions: Va armar-la! Me les he tingudes amb ell. Som-hi! Ara no hi caic 


APRENEM MÉS

⇒ Examen març '21 JQCV.

⇒ Dossier 3 (exercicis de verbs). 


[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”
1. fuma, prepare, pintem, treballes, entren, esquieu.
2. passege, passeja, passegem; jutge, jutja, jutgem; assage, assaja, assagem; viatge, viatja, viatgem; venge, venja, vengem; netege, neteja, netegem; desitge, desitja, desitgem; trepitge, trepitja, trepitgem.
3. pique, pica, piquem; doblegue, doblega, dobleguem; busque, busca, busquem; cace, caça, cacem; aparque, aparca, aparquem; trenque, trenca, trenquem; abrace, abraça, abracem; pague, paga, paguem; calce, calça, calcem; cague, caga, caguem; pegue, pega, peguem; carregue, carrega, carreguem; descalce, descalça, descalcem; regue, rega, reguem, penque, penca, penquem; combregue, combrega, combreguem.
4. es-tu-di-e, can-vi-a, es-tal-vi-em, pro-nun-ci-a, i-ni-ci-es, fo-to-co-pi-eu, a-nun-ci­-en, co-pi-a, o-di-e.
5. vaig, vas, va, anem, aneu, van.
6. estic, estàs, està, estem, esteu, estan, sóc, ets, és, som, sou, són.
7. tem, tems, tem, temem, temeu, temen; rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden; comet, comets, comet, cometem, cometeu, cometen; percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben; debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten.
8. dic, dius, diu, diem, dieu, diuen; tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen; vull, vols,vol,volem,voleu,volen; conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen; somric, somrius, somriu, somriem, somrieu, somriuen; atenc, atens, atén, atenem, ateneu, atenen; caic, caus, cau, caiem (caem), caieu (caeu), cauen; prenc, prens, pren, prenem, preneu, prenen; visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen; veig, veus, veu, veiem (veem), veieu (veeu), veuen.
9. crec, meresc, coneixes, cuses (cus), cap, saps, sé, sap, rebem, reps.
10. dorm; consent, consents, consent, consentim, consentiu, consenten; constituïsc, constitueixes (constituïxes), constitueix, constituïm, constituïu, constitueixen; construïsc; instruïsc; bull, bulls, bull, bollim, bolliu, bullen.
11. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen (tenyisc, tenyeixes, tenyeix, tenyim, tenyiu, tenyeixen); riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen (renyisc); cull, culls, cull, collim, colliu, cullen.
12. llegisc, teixisc, visten, menten, afegeix, fregeixes, llig, engolisc.
13. isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen.
14. vol, bull, acabe, rebat, tus, correm, perd, cull, vull, admet, sap, baten, exclous, valc, creus, perdem.
15. trobe, faig, conec, llig, done, depén.
16. caminava, caminaves, caminava, caminàvem, caminàveu, caminaven; partia; atenia; buscava; incloïa, incloïes, incloïa, incloíem, incloíeu, incloïen; venia; reia, reies, reia, réiem, réieu, reien; treia; coïa; creia; queia; conduïa.
17. menjàvem, coíeu, incloïa, creia, necessitàvem, treies, reia, feia, duia, seien, dúieu, portava.
18. dúiem, conduíeu, tréiem, jéiem, reia, cantaves, incloïa, veies, coïen, séieu, queia.
19. continuàveu, tenia, duia, posaves, molestaves, plantàvem, collíem, dúiem, era, trencava, tocava, argüia, treia, tréieu, feia.



[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)” 
21. parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.
22. fiu, anares, treballà, cresquérem, isquéreu, foren, viu, clogueres, vingué, haguérem, diguéreu, escrigueren.
23. duguí (vaig dur), miràreu (vau mirar), isquéreu, quedàreu, anàrem, acomboiaren, treballà, estudiaren, suspengueren, tingué, aní (vaig anar), viu (vaig veure), vencí (vaig véncer), veié (va veure).
25. vindre (venir), vindré, vindria; aprendre, aprendràs, aprendries; estudiar, estudiarà, estudiaria; agafar, agafarem, agafaríem; conduir, conduireu, conduiríeu; deixar, deixaran, deixarien.
26. cantaré, cantaràs, cantarà, cantarem, cantareu, cantaran; valdré; retindré; faré; hauré; resoldré.
27. refaré, semblarà, faràs, trobaràs, podrem, voldrem, admetreu, aniràs, veuràs, sabran, arribaran, haureu, resoldran, voldran, soparem, gitarem, hauràs, eixirem.
28. vindria, trauríem, netejaríem, ordenaríem, sabries, transigiríeu, tossiries, pertanyeria, venceria, buscarien, descobririen, analitzarien, ajudaria, prendria.
29. coneixeria, coneixeries, coneixeria, coneixeríem, coneixeríeu, coneixerien; apareixeria, apareixeries, apareixeria, apareixeríem, apareixeríeu, apareixerien.
30. estendria, resoldríem, mouríem, encendrien.

31. apague, apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
32. aprenguen, venguem, absolgueu, dissolguen, suspenga, valga, isca, faça, vagen, puguem, sigueu, beguen, mengen, vulga, faces, coneguem, vulga, vaja, sàpien (sàpiguen), entenguen, alcen.
33. No agafes, no begues, no vingues, no t’acostes, no digueu, no em mires, no vengueu, no arranqueu, no suspengues, no prengueu, no bufes, no encengueu, no tragues, no begueu, no calles, no rigues, no mogueu, no escoltes, no escrigueu, no segues.
34. diga, acabe, vulga, isca, convinga, sàpiguen (sàpien), estiguen, begueu, escriga, facen, vulgues, confluïsquen, conega, faça, visca, nasca.
35/36. entrara (entràs), entrares (entrasses), entrara (entràs), entràrem (entràssem), entràreu (entràsseu), entraren (entrassen); debatera, debateres, debatera, debatérem, debatéreu, debateren, consentira; partira; visquera; isquera; fóra (fos), fores, fóra, fórem, fóreu, foren; tinguera; absolguera, escriguera, veiera; haguera.
37/38. Fera (fes) / correguérem / donàreu / rebéreu / avisàreu / tingueres / trobàrem / volgueren / estiguera / aparegueren / anàrem / tingueren / publicaren / duguera / vingueren / agafara / féreu / pogueren / vingueren / romangueren.

39. duguera / estiguera / fóra / sapiguérem (sabérem) / feren / poguera / llegira / tinguera / seguera / conduïra / isquéreu / escriguera / vinguera.

40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu.

42. trau / creieu / beveu / fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.

43. doneu / ven / vine / vés / corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu / dissoleu / encenguem / pertany / dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu / llig (llegix).

44. absoleu / cloeu / beveu / escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu / aprén / comenceu.

45. has viscut / ha vist / hem enviat / heu bullit / han mentit.

46. havies comprat / havia arribat / havíem entrat / havíeu fet / havien dit.

47. hagueres aprés / hagué dormit / haguérem escoltat / haguéreu parlat / hagueren menjat.

49. hauràs conegut / haurà crescut / haurem entrat / haureu descansat / hauran vist.

50. hauries volgut / hauria caigut / hauríem entrat / hauríeu elaborat / s’haurien exhaurit.

51. hages dit / haja aparegut / hàgem col·laborat / hàgeu oït / hagen sabut.

52. hagueres anat / haguera vingut / haguérem conduït / haguéreu treballat / hagueren conegut.

54.  voler, volent volgut / córrer, corrent, corregut / moldre, molent, mòlt / obrir, obrint, obert / traduir, traduint, traduït / cabre, cabent, cabut / dur, duent, dut / aprendre, aprenent, aprés / fondre, fonent, fos / atendre, atenent, atés / tindre (tenir), tenint, tingut / oir, oint, oït / admetre, admetent, admés / combatre, combatent, combatut / veure, veient, vist / nàixer, naixent, nascut / imprimir, imprimint, imprés / confessar, confessant, confessat / beure, bevent, begut.

55. cuit / romput / dit / caigut / entés / crescut / ocorregut / emés / transcorregut / interromput / volgut / batuts / venut / vist / fet / nascut / tret / inclòs / conclòs.

56. dit, cregut / agafat, estat, estalviant / sabut, preguntat / cuit / corrent / distraent / devent / creient, escoltant / escrivint, bevent / nascut / admetent, admesa / duent / batut, combatut / tramés / ofés, dit / volent / venut, pescant / comprés, atés.

57.  trobades / oberts / suspeses / donat / encesos / collides / comprats / buscades / soterrats, soterrats.

58. els han enviats / les ha signades / n’he fregits dos / les he comprades / els he duts / l’he tastada / l’he coneguda / les hem enteses / els hem compresos / n’he llegits 3 / les he fetes / li n’he regalats 4.

59. 1.  i es trencà una cama / 6 i guanyaren el partit / 7 i no van trobar ningú.

60.  Ja hi haurà arribat el tren / S’havia d’anar sense falta (calia anar) / Has de parlar amb ell / S’haurà de fer una altra vegada (caldrà fer-ho) / Has de pagar-me demà.

61. (p), (p), (o), (o), (p), (p), (o), (o), (p), (p), (o), (o), (p)/(o).

62. He d’anar / hem hagut de / Ja deuen ser / cal solucionar-ho / No us haureu de / Acabà la funció i se n’anaren tots / Caldrà dir-li-ho / Es va refredar i va tossir molt.


3a SESSIÓ (11-12 JULIOL '22)

L'ACCENTUACIÓ
Quant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals o obertes.
[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: busca la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].

Truquets per a accentuar correctament les vocals eo.


Exemples
Excepcions
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes.
menjaré, pretén, després, camió, torró...
terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs...
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes.
crèdit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul...
Verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)
estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec...
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules 
esdrúixoles.
gènere, pèrdua, memòria, València...
fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, esglésiallémena, feréstega...
verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...
Les grafies o representen dos sons diferents:
La representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).
La representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)
Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.
Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):

Casos en què la e és oberta:
1. Davant de síl·labes que duguen una i o una upremi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.
2. Davant de l, l·l,  rr i r: cel, novel·la, serra, verd.
3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.

Casos en què la o és oberta :
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -oaçò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/­olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota). 

Després de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. 
També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment,  -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes). 


APRENEM MÉS

Cal fer exercicis d’accentuació i dièresi.

Prova de la JQCV (SETEMBRE ’21).

➜ CLAUS 1a i 2a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // 
brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // 
hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // 
taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // 
bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda--
joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // 
sentència, altruista, féiem, còmic  // heroi, féieu, remei, examen // 
crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // 
copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor

CLAUS 3a, 4a i 5a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
posseíeu, duia, anàreu, reunió // 
deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // 
túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // 
préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // 
hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // 
europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // 
fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // 
tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // 
següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // 
comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // 
rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua



4a SESSIÓ (13-14 JULIOL '22)

Aquesta setmana hem vist el tema de "Les formes no personals  del verb (infinitiu, gerundi i participi). Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb l'article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).

Pel que fa al gerundi, hem d'assenyalar que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També cal fer referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).

Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixarem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...


A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts). Hem acabat veient els verbs parasintètics.


APRENEM MÉS

Prova de la JQCV (JUNY ’21).

Redacció: cal triar una de les dues opcions de la prova de la JQCV (SETEMBRE ’21).

Exercicis del dossier “Les formes no personals del verb”.

REPÀS GENERAL DELS CONTINGUTS VISTOS FINS ARA (la propera setmana en farem un control).

Cal preparar un monòleg: tema lliure.

Practica:

1.   Completa les frases següents amb la forma de gerundi del verb que hi  ha entre parèntesis. 

No digues res que està............................ (resoldre) un problema difícil.
Se n’anà............................. (córrer) a sa casa quan s’assabentà de la notícia.
..........................-lo (conéixer) com el coneixes, m’estranya que encara li faces cas.
Va passar tota la nit......................... (ploure) i no van eixir de casa.
El van seleccionar quan estava........................... (traure) els comptes.

2.  Corregix les construccions de gerundi incorrectes.

Caigué per l’escala no fent-se res.
El xiquet s’adormí cantant-li una cançó.
El metge l’ha visitat, canviant-li la medicació.
Va menjar massa, havent-se de ficar al llit.
Se li trencà la direcció, anant a topar contra un arbre.

Li entrà un atac menjant-se un pastís. 


CLAUS/SOLUCIONS

1.   Completa les frases següents amb la forma de gerundi del verb que hi  ha entre parèntesis. 

No digues res que està resolent un problema difícil.
Se n’anà corrent a sa casa quan s’assabentà de la notícia.
Coneixent-lo com el coneixes, m’estranya que encara li faces  cas.
Va passar tota la nit plovent i no van eixir de casa.
El van seleccionar quan estava traent/traient els comptes.

2.  Corregix les construccions de gerundi incorrectes.

Caigué per l’escala i no es va fer res.
El xiquet s’adormí cantant-li una cançó. (Bé)
El metge l’ha visitat, i li ha canviat la medicació.
Va menjar massa i va haver de ficar-se al llit.
Se li trencà la direcció, i va anar a topar contra un arbre.

Li entrà un atac menjant-se un pastís. (Bé)



EXERCICI (GRAELLA) FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)

Aparéixer, aparegut, apareixent / cabre, cabut, cabent/ créixer, crescut, creixent / merèixer, merescut, mereixent / nàixer, nascut, naixent / pertànyer, pertangut (pertanyut), pertanyent / plaure, plagut, plaent /saber, sabut, sabent / ser, sigut, sent / seure, segut, seent / tòrcer, torçut, torcent / viure, viscut, vivint / absoldre, absolt, absolent / dir, dit, dient / dur, dut, duent / escriure, escrit, escrivint / fer, fet, fent / moldre, molt, molent / pondre, post, ponent / resoldre, resolt, resolent / traure, tret, traent / veure, vist, veent (veient) / admetre, admès, admetent / atendre, atés, atenent / concloure, conclòs, concloent / encendre, encés, encenent / confondre, confós, confonent / ofendre, ofés, ofenent / prendre, pres, prenent / romandre, romàs, romanent / complir, complit (complert), complint / establir, establit (establert), establint / oferir, oferit (ofert), oferint / omplir, omplit (omplert), omplint / decidir, decidit, decidint / cobrir, cobert, cobrint / morir, mort, morint / obrir, obert, obrint / imprimir, imprés, imprimint / vendre, venut, venent / coure, cuit, coent / agrair, agraït, agraint / assajar, assajat, assajant / jutjar, jutjat, jutjant / moure, mogut, movent / distraure, distret, distraent / sotmetre, sotmés, sotmetent / traduir, traduït, traduint / rebre, rebut, rebent / poder, pogut, podent / existir, existit, existint / rebaixar, rebaixat, rebaixant / llegir, llegit, llegint / començar, començat, començant.

➜ LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)

Ex. 21) 1a, 2c, 3a, 4b, 5b, 6c.

Ex. 22) duent, escrivint, rebent, plovent, devent, rient, movent, creient/creent, eixint, apareixent.

Ex. 23) removent, I van desconnectar, que va inundar, anant, i es guanyà/on es guanyà, i la van convocar.

Ex. 24) debatut, permés, conclòs, traduït, difós, respost, pres, crescut, nascut, detingut/detinguda, imprés, oferit/ofert, aparegut, valgut, segut, mòlt petangut/pertanyut, cogut.

Ex. 16) 1a, 2c, 3b, 4b.

Ex. 17) jovenalla, quilometratge, moblatge, fullatge, xicalla, tonatge.

Ex. 18) maduresa, dolcesa, noblesa, lleugeresa, lletgesa, honradesa, ceguesa, deixadesa, tendresa, nuesa, timidesa, bellesa.

Ex. 19) a) ressaltava, asimètricament; b) dissortat, ressonància; c) pressentir, asserenar-se; d) dissertació, ressò, transsexualitat.

Ex. 20) amansir, rebrotar, abonyegar, enlletgir, encarir, alleugerir, empal·lidir, entapissar, ensucrar, envernissar, assaborir, assedegar, emmalaltir, ajornar, assecar, desossar.

Les locucions

Ex. 8) 1b, 2c, 3c, 4c, 5a, 6b, 7a, 8a, 9b, 10a, 11a, 12a.

Ex. 9) a) en descuit, b) sense embuts, c) per un tres i no res, d) d’antuvi, e) d’amagat.

Ex. 10) a9, b6, c1, d2, e10, f4, g7, h3, i5, j8.

Ex. 11) a) sense reflexió, sense mirar si es amb raó o sense; b) en abundancia; c) molt; d) donant-se la cara; e) de festa; f) en resum; g) de cap manera, en absolut; h) amb detall; i) almenys; j) en el moment que.

Ex. 12) 1b, 2b, 3b, 4c, 5b, 6c.

Les frases fetes

Ex. 13) 1b, 2a, 3c, 4b, 5c, 6a, 7b, 8b.

Ex. 14) 1b, 2c 3a, 4a, 5c, 6b, 7c, 8b, 9a, 10b, 11b, 12a, 13c, 14c, 15a, 16a.





 


1a SESSIÓ (4-5 JULIOL '22)
 

Aquesta 1a setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist alguns temps verbals del mode indicatiu i subjuntiu de la 1a conjugació (tots els verbs de la qual són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR). Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre), i hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret els verbs velaritzats (I): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer,   -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir dur.  Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats: 


1) Fan la 1a persona de singular del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).

[Recordeu: un verb és regular  si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].


El verb

El verb, com a nucli del sintagma verbal, és un dels constituents bàsics de l’oració. Categoria gramatical que expressa l’existència, l’estat, l’acció, els processos o les modificacions d’un sintagma nominal. A diferència de les altres categories gramaticals, el verb, a banda d’aquesta informació
semàntica, té com a característica més important les marques que aporten els diferents morfemes: veu, mode, persona, nombre, temps i aspecte.

Els morfemes verbals

Tota forma verbal està constituïda per un lexema o arrel, que aporta el contingut semàntic, i pels morfemes o desinències, que aporten informacions auxiliars, pròpies del verb. En algunes formes verbals pot aparéixer una vocal temàtica que actua d’enllaç entre el lexema i els morfemes, i que permet de classificar els verbs d’acord amb la conjugació a què pertanyen.
• Veu
– Activa: el subjecte realitza l’acció (Maria menjava maduixes).
– Passiva: el subjecte rep l’acció (Les maduixes eren menjades per Maria).
• Mode. Segons l’actitud mental del parlant respecte allò que enuncia (a l’acció verbal), podem distingir els següents modes personals:
– Indicatiu: l’acció o el fet és vist com a real (Rosa ha begut aigua).
– Subjuntiu: l’acció o el fet que expressa el verb és vist com una irrealitat,
només existeix en el pensament com una idea subjectiva (desig
dubte, temor, voluntat, etc.) (Potser vinga prompte).
– Condicional: les accions apareixen expressades com a irreals (Si poguera
faria això).
– Imperatiu: és el mode amb què el parlant expressa manament, ordre,
prec, etc. (Ves-te’n prompte).
D’altra banda, tenim també tres modes impersonals: infinitiu (concepte
bàsic de l’acció), gerundi (acció durativa) i participi (acció acabada).
• Aspecte
– Imperfectiu: no expressa la fi de l’acció del verb (Caminava pel passeig).
Els temps imperfectius són el present d’indicatiu i de subjuntiu,
el pretèrit imperfet, el futur i el condicional.
– Perfectiu: expressa l’acabament de l’acció verbal (Va llegir una novel·la). Els temps perfectius són el pretèrit perfet simple i perifràstic d’indicatiu i els temps compostos.
• Persona. Relaciona l’acció verbal amb l’emissor (1a pers.: parlecantem),
amb el receptor (2a pers.: parlescanteu) o amb un referent (3a pers.:
parlacanten).
• Nombre. El morfema de nombre indica si el SN subjecte és només un
individu o cosa (singular) o més d’un (plural).



CONJUGACIONS
1a –AR : Parlar
2a –ER / -RE: Témer / Perdre
3a –IR: • Servir (incoatiu) / • Dormir (pur)

MORFEMES
Lexema: parl
Vocal temática: à
Temps/aspecte/mode: ve
Nombre/persona: m



APRENEM MÉS

⇒ Cal practicar la conjugació verbal amb un full a doble cara i les pàgines 1, 2, 4 i 5 del dossier 2 de verbs.

-       ⇒ 1r text escrit: Heu de triar una de les dues opcions que trobareu en  l’examen de la CIEACOVA (gener '22) i escriure un text de 200-225 paraules.

-        ⇒ Heu de fer els exercicis d’estructures lingüístiques i gramaticals dels exàmens de la JQCV (2 exercicis) i CIEACOVA (3 exercicis, pròxima setmana).

-         CONTROL DE REPÀS (Exercicis 1 i 2)


SOLUCIONS FULLS DE VERBS


1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.

1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.
 
 

DOSSIER 2: PRÀCTIQUES DE VERBS (CLAUS)

PRESENT D’IND. 1a conj.
1c. menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen/ jugue, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen / alce, alces, alça, alcem, alceu, alcen / tanque, tanques, tanca, tanquem, tanqueu, tanquen / neteja, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen ...
2. assagen, fumes, deixeu, juguem, penge, penges, escalfa, donen, avanceu, abrigue.
PRESENT D’IND. 2a conj.
4. promets, saps, combat, sabem, perdeu, podem, debaten, admet, caps, concebem, rep, rebeu, romps.
PRESENT D’IND. 3a conj.
6b. assisteixen/assistixen, s’avorreix, avorriu, discutisc, obriu, dirigeix, em vestisc, sent, compartim, diverteixes, frigen (fregeixen), condueixen (conduïxen), conduïm, agraïsc, estableix, tiny (tenyeix).
7. entenguí, entenguera, córrec, córrega, correguera, resolguí, resolguera, confonc, confonga, confonguera, tinguí, tinguera, vinc, vinga.
8. PRESENT D’IND. Prenc, prencs, pren, prenem, preneu, prenen; molc, mols, mol, molem, moleu, molen; duc, dus, du, duem, dueu, duen; dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.
PERFET SIMPLE. Prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguí, molgueres, molgué, molguérem, molguéreu, molgueren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren.
PRESENT DE SUBJ. Prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen; molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen; duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen; diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen.
IMPERFET DE SUBJ. Prenguera, prengueres, prenguera, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguera, molgueres, molguera, molguérem, molguéreu, molgueren; duguera, dugueres, duguera, duguérem, duguéreu, dugueren; diguera, digueres, digurera, diguérem, diguéreu, digueren.
9. vingueres, suspenguérem, encenguem, ofengues, dissolguera, venga, atenguéreu, estenguí, tinga, absolga.
10. PRESENT IND. clous, cloeu, clouen; moc, mous, mou, movem, moveu, mouen; trac, traus, trau, traem, traeu, trauen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; dec, deus, deu, devem, deveu, deuen; ric, rius, riu, riem, rieu, riuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.
PERFET SIMPLE. Cloguí, clogueres, clogué, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren; traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
PRESENT SUBJ. Cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen; moga, mogues, moga, moguem, mogueu, moguen; traga, tragues, traga, traguem, tragueu, traguen; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; riga, rigues, riga, riguem, rigueu, riguen; escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen.
IMPERFET SUBJ. Cloguera, clogueres, cloguera, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguera, mogueres, moguera, moguérem, moguéreu, mogueren; traguera, tragueres, traguera, traguérem, traguéreu, tragueren; beguera; deguera, degueres, deguera, deguérem, deguéreu, degueren; riguera, rigueres, riguera, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguera, escrigueres, escriguera, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.

11. ric, begues, mogueu, escriguéreu, riguen, dorma, perdes, congloguera, traga, mogueu.
12. castigues, busqueu, equivoqueu, expliques, jutgeu, mareja, alce, mengeu, viatja.
13. dius, duem, clouen, cauen, rieu, trac, seieu, bevem, deveu, escric, visc.
14. veig, pogueres, vull, caic, sóc, són, és, ets.
15. ofereixen, concedeix, vesteixen, reuneix, moren, concedeixen, vesteixen, reuneixen, munyen.
16. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten; escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen; llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen (llegisc, llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegeixen); frig, friges, frig, fregim fregiu, frigen; vist, vists, vist, vestim, vestiu, visten; riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen.
19. cusen, llig (llegisc), fregiu, surts, vesteix (vist), riny, escupen (escopeixen), culls, lliges (llegeixes).




2a SESSIÓ (6-7 JULIOL '22)


Hem començat la 2a sessió amb un repàs de la flexió verbal (verbs de la 1a conjugació, verbs regulars de la segona conjugació i verbs velaritzats (I). Després hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II): nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté  (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).

Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...

Quant als verbs de la 3a conjugació (-ir), podem distingir dos models de conjugació: la pura i la incoativa. En el cas dels verbs purs, podem distingir-ne un grup de verbs regulars: DORMIR, SENTIR, FUGIR, MUNYIR, BULLIR, GRUNYIR, CRUIXIR, PUDIR, MORIR... I un altre d’irregulars: OBRIR i OMPLIR (velaritzats) i COLLIR, TOSSIR, COSIR i SORTIR (amb canvis vocàlics en l’arrel: o>u).

La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.

Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...


APRENEM MÉS

⇒ Cal practicar la conjugació verbal amb els exercicics del dossier 2 de verbs.

-       2n text escrit: Heu de triar una de les dues opcions que trobareu en  l’examen de la JQCV (ABRIL '22) i escriure un text de 200-225 paraules.

-        Cal fer els exàmens de la JQCV i CIEACOVA.

-         CONTROL DE REPÀS.

Ací teniu un enllaç que us permetrà fer pràctiques de la flexió verbal:








































"LES PERÍFRASIS VERBALS"

Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
       
   Perífrasi d’obligació.
-          Personal:    haver + de + inf. (“Has d’arribar abans de migdia”)
caldre + que + subj. (“Cal que faces el treball”)
-          Impersonal (sense subjecte): haver-se +de+inf.  (“S’ha d’emplenar el full”)
   caldre + inf. (“Cal anar amb compte”)
També es pot expressar obligació amb la construcció: És necessari /menester + inf. o + que+subj.
►Cal evitar les construccions del castellà:
*Tindre + que
* Haver-hi  + que + inf.
* Ser precís

      Perífrasi de probabilitat.
Per a expressar la probabilitat s’usa la perífrasi: deure + inf. (“Deuen tenir molt de fred perquè han encés la calefacció”).
És equivalent a un adverbi de probabilitat (potser, segurament, probablement, tal vegada...) + verb en futur (o present o passat): “Potser plourà”. O equivalent a poder +ser+oració de subjuntiu: “Pot ser que isquen molt tard”.
►Cal evitar les construccions incorrectes següents:
-És incorrecte intercalar la preposició de entre el verb deure i l’infinitiu (*Deuen de estar de viatge).
- No és correcte l’ús de la paraula igual com a adverbi de probabilitat (*Igual anem al parc d’excursió): Pot ser que vaja al parc. Potser aniré al parc.
També cal evitar l’ús del futur o l’ús del condicional per a expressar la probabilitat (*Haurà eixit de viatge.  Deu haver eixit de viatge) // (*Arribarien a casa després de mitjanit.  Devien arribar a casa després de mitjanit).

       Perífrasi d’imminència.
Per a expressar la imminència o el futur immediat no podem usar la perífrasi anar + a + inf., sinó que se sol expressar amb les perífrasis estar a punt de + inf. / estar per + inf.
Els viatgers estan a punt d’arribar.
La perífrasi anar + a + inf. es pot usar per a expressar imminència si ens referim a un temps passat (Anava a gitar-me quan vaig escoltar uns colps a la porta).  Si ens referim al futur, la perífrasi  anar + a + inf. és incorrecta; usarem el futur o el present, sovint introduït per l’adv. ara (Ara et portaré un refresc). Tanmateix, la construcció anar + a + inf. és correcta quan el verb anar té el valor de moviment o de desplaçament (Vaig a portar els pastissos perquè els convidats volen tastar-los).


PROVA D’ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES (CLAUS)

1b, 2b, 3a, 4c, 5c, 6a, 7b, 8c, 9c,10b.
11c,12a, 13b, 14b, 15a, 16c,17a, 18c, 19c, 20b.
21c, 22c, 23a, 24c, 25a, 26c, 27a, 28a, 29c, 30c.
31b, 32a, 33b, 34c, 35b, 36c, 37a, 38c, 39a, 40c.
41b, 42a, 43c, 44a, 45b, 46c, 47c, 48b, 49a, 50c.
51c, 52b, 53a, 54a, 55a, 56c, 57a, 58a, 59c, 60a.
61b, 62b, 63b, 64c, 65c, 66a, 67b, 68a, 69a, 70b.
71c, 72b, 73b, 74a, 75b, 76a, 77a, 78b, 79c, 80b.
81c, 82c, 83a, 84a, 85b, 86a, 87a, 88c, 89b, 90b.
91a, 92c, 93c, 94b, 95c, 96c, 97a, 98c, 99c, 100c.
101b, 102c, 103b, 104a, 105a, 106b, 107c, 108c, 109a, 110b.










CONTINGUTS GRAMATICALS I ORTOGRÀFICS


EXERCICIS DE REVISIÓ

CLAUS


PROVA CORONAVÍRICA (MODEL CIEACOVA. CLAUS)

EXERCICI 3.

1. Cal que et    2. Traeu/traieu    3. en   4 que cal seguir per poder / per tal que puguem previndre  5 En cas que

EXERCICI 4

1 mesures  2 combatre’n  3 adreçar  4 confinament  5 ajornat  6 taxa  7 l’escassetat  8 semiquarantena  9  lleure  10 propagat  11vora  12 prendre

SENSE FUTUR PER ALS JOVES, NO HI HAURÀ FUTUR PER A NINGÚ (CLAUS)

1 ara per ara  2 que  3 bastint  4 recel  5 consecució  6 per consegüent  7 grosso modo   8 de la que  9 rere  10 com  11 en veuen l’ús   12 bon port   13 sinó   14 en què

 

PROVA DE REPÀS (CLAUS)

EXERCICI 3

1 fou  2 distribuïts  3 de les quals  4 en què  5 cal  6 perquè   7 comprén  8 passarà

EXERCICI 4

Cal que  /  Com que   / des que  / No obstant això  / dur-ne (portar-ne)  / del qual  / els  / en cas que no arribes  / Sobretot

EXERCICI 5

1 ens n’adonem  2 fins i tot   3 rep   4 hi ha  5 ens ho  6 que   7 a l’hora d’   8 Pot ser  9 perquè  10 comunes

EXERCICI 6

1 medicina  2 facultatius  3 rànquing  4 labor  5 el nomenament  6 compte

EXERCICI DE REFER ORACIONS (CLAUS)

C1  c) -los-ho  b) per les quals  c) enteneu  b) posat que 

C2  c) se’n va penedir  c) a hora horada  d) a mida que  a) cuinat recentment


TEXT LEXICOGRAMATICAL (CLAUS)

Ex. 1

1b, 2a, 3a, 4a, 5c, 6a, 7b, 8a, 9 (no n’hi cap de correcta), 10c, 11b, 12a, 13c, 14a, 15b, 16a, 17b, 18c, 19c, 20a, 21c, 22b, 23a, 24c, 25b.

Ex. 2

1) Quan sentírem la notícia de l’accident, el colp va ser tan traumàtic que ens deixà incrèduls.

2) En l’antiguitat, la brúixola orientava els navegants que, amb la intuïció, arribaven a la seua destinació travessant els oceans.

3) Maria patí greus seqüeles produïdes pel medicament que contenia una dosi alta de proteïnes animals.

4) Glòria va tornar a Suècia més ingènua que quan marxà.

5) Marta té un esperit tan altruista que li fa donar tot el que posseïx.

Ex. 3

1. El recompte de les paperetes del sorteig va allargar-se fins a la mitjanit.

2. Júlia em deixà una recepta portuguesa que tenia faves i embotit.

3. El tràgic succés que protagonitzà el bandit noruec isqué en la premsa.

4. A Pep, li van arravatar la targeta amenaçant-lo amb una xeringa, cosa que el va enutjar molt.

5. La nova simfonia del músic truà provocà una rebel·lió d’una gran magnitud.

Ex. 4

1 cullen/colliran  2 confonia  3 traduirà  4 olc, començaré  5 seieu, isqueu  6 inclosa   7 enguls/engoleixes, gaudiràs  8 condueix/conduïx, córregues  9 sàpia/sàpiga, canvia  10 deslluïda

Ex. 5

1 (no cal posar res)  2 en / de  3 (res)/ a  4 a  5 per a  6 de / a la   7 cals  8 Al /Pel   9 A

Ex. 6

1 sobre tot   2 el fi  3 cubell   4 un   5 número

Ex. 7

1. Torneu-los-hi!    2. Els la penjava    3. Us n’havia comprat algunes    4 Digues-li-ho    5 N’hi va tornar   6 Presteu-los-els

1. penendint-se’n   2 li’n   3 doneu-los-el   4 se l’ha comprat   5 ens ho has de dir   6 la


ELS INDEFINITS (SOLUCIONS)

Ex. 28

1c  2a  3b  4c  5b  6a  7a  8b  9b  10a

Ex. 29

a) cap  b) gens  c) gens  d) res  e) res  f) gens  g) Res  h) cap  i) cap  j) gens de  k) res.

Ex. 30

a) diverses  b) l’empresari mateix  c) les altres/la resta  d) mateixa  e) Cada un/ Cadascun  f) alguna cosa  g) és correcta  h) els altres  i) es creu que és important/famós  j) uns quants dies  k) Com més  l) quan  m) És correcta  n) És correcta

Ex. 1

a) gens de ganes  b) ningú  c) cap  d) cap  e) gens  f) gens  g) cap  h) ningú  i) res  j) gens  k) res  l) res  m) gens  n) ningú  o) gens  p) res  q) res  r) ningú.

Ex. 2

a) a les dues quan  b) bastants / força  c) diverses  d) alguna cosa  e) qualssevol  f) els altres / la resta g) cap/algun  h) cadascú  i) cap objecte  j) i en tombarem la porta  k) i els altres assistents  l) diverses  m) hi van tornar  n) *ajens (és un castellanisme) / aliens o dels altres o) És correcta.

Ex. 1 (pàg. 57)

a) gens  b) gens / gens  c) gens  d) res  e) ningú  f) res  g) ningú  h) ningú  i) gens  j) res.

Ex. 2

a) cap  b) gens  c) cap  d) res  e) ningú  f) res  g) cap  h) ningú  i) cap  j) cap.

Ex. 3

Res a fer. Ningú / gens / Cap / res / res  / cap ocasió  / res  / ningú  / cap / gens de sucre / ningú.

EXERCICIS D’INDEFINITS (SOLUCIONS)            

Exercici 1

1. cap 2 gens de 3 res 4 cap 5 gens d’ 6 cap 7 res 8 gens de 9 cap 10 gens de 11 gens d’/cap; gens.

Exercici 2

1 cap 2 res 3 res 4 cap 5 res / res 6 cap 7 res 8 cap.

Exercici 3

1 gens de 2 correcta 3 gens d’ 4 gens de 5 gens de 6 gens de 7 correcta 8 gens de.

Exercici 4

1 cadascun 2 cadascú 3 cadascú 4 cadascun 5 cadascun 


SOLUCIONS EXERCICIS DE PREPOSICIONS

1. 1 Es retarda en el pagament de la nòmina. Es retarda a pagar la nòmina. 2 en / a  3 en / a  4 en / a  5 amb / d’.

2. 1 Pensa que demà venen els reis. 2 S’exposa que li trenquen un braç.  3 (bé)  4 S’ha fet més llest des que ha tornat del viatge.  5 Estic d’acord que vingues amb nosaltres.  6 Abans que siga tard.  7 Ajuda que quede bonic.  8 Insisteixen que vinga.  9 Tinc ganes que vingues.  10 He aprovat gràcies que he copiat.

3. 1 Fins  2 cap a  3 fins al  4 cap a  5 cap  6 fins  7 fins a  8 cap  9 fins  10 cap a .

4. 1 a  2 a  3 a / al / al (en el)  4 en  5 a  6 en  7 al  8 en  9 a  10 en.

5. 1 a  2 per a  3 pel  4 de  5 amb  6 a  7 de /de (per a)  8 amb (sense)  9 per / amb  10 a.

6. 1 a  2 en  3 per  4 amb  5 en  6 amb  7 a  8 per a   9 amb  10 (sense preposició).

7.  1 fins a  2 sense  3 des de / fins a  4 envers  5 cap a  6 segons  7 contra  8 malgrat  9 entre  10 cap al.


EXAMEN FINAL LEXICOGRAMATICAL. VALENCIÀ MITJÀ (CLAUS)

1. bo-ia                   guar-di-o-la             pany                      es-tu-di-a

    a-lleu-ge-rir         jeu-re                     pa-ci-èn-ci-a           ia-ia

2. intèrfon               misogin        dipòsit          lliçó              cotilèdon

    bústia                 església        matalàs        Sònia           iber

    oxigen                rodamon       xassís          açò              menjàvem

3. - Etiòpia, oftalmòlegs, perquè, diòptries, més.

    - menú, fluïdesa.

    - veïna, conseqüències.

    - amoïna.

4. – joventut, hongarés, romanés;  annex, tramvia, travessa, circumval·lació;  hostessa, coet;  ebenista, estellà, vernís;  cendrer, cigarrets, olorosos;  Hom, ombra, om;   il·lés, atemptat;  efeminat, meravellà;  parcel·la;  paret, advocat, prat, verd, groc.

5. l’invent                la infermera            l’últim           l’ESO           la ira

    l’ovella                l’11                         l’oli               l’urna            l’hàmster

7. – No m’agrada gens ni mica.

    - Elles anaven vestides com Marilin...

    - No s’adonen de com de delicada que és la situació.

    - Açò és el que més greu em sap.

    - Tan optimista com era i com s’ha tornat.

8. – cinquè, cent vint-i-cinc mil, tres cinquens. 

9. – tant, tan; gaire, molt, moltes; ningú, gens, enlloc.

10. mitjan  /  mitja  /  medis  /  mitjà  /  mitjana  / mitja  / mitjans  / medi / mitjà.

11. blatdemorar                decret llei

      no-bel·ligerància         grecoromà

      ziga-zaga                   agredolç

      despús-ahir                usdefruit

12. – Volia enviar-te un sms però se m’ha oblidat...

      - Deus haver-te quedat agust, no? Que fort!

      - Fa cinc anys que treballe en la mateixa empresa.

      - Ells fa una setmana que mantenen una actitud de confrontació.

      - Els manifestants venen cridant ... (Bé)

13. – Calla.

      - Bé!

      - Bé!

15. – les, li, em;  deixa-l’hi, ho, -hi.

16. – el, li’l;  -li’l.

17. – Quan vages a l’hort, porta’ls-en uns quants quilos.

      - Marta li n’ha comprat una de nova.

      - Joan n’ha llegit un d’aventures.

18. – Per què has fet això?;  quina;  quins.

19. estem,  està,  estiga,  em són.

1. – b; - c;  - a;  - b.

2. – El llibre la qualitat del qual és dubtosa no s’ha retirat del mercat.

3. – els que; - que;  - amb què (amb el qual).

5. en / en / a.

6. per / per.

7. vers / vers / en.

8. – l’empara / quin  / el /  el.

9. el / el / la.

10. – Dijous vinent farem un bon àpat.

      - Menjar bé és sa.

      - Entre uns i altres...

      - ... en totes direccions.

11. – anares / aniria;  recórreguen; cloïa; réieu; vulgueu; sigues; tussen; llig (llegeix); isquérem; dus.

12. – alentir; assaborir.

13. – pertanyut (pertangut); sabut / fet; molt; vençut; comés; volgut / aconseguit.

14. – plovent.

15. – Els metges han recomanat a Pere que ingresse la seua filla en una clínica psiquiàtrica dels Estats Units, ja que allí...

- L’equip de música deu costar si fa no fa ..., però tant és, me’l compraré el mes que ve.

- Amb prou feines aconseguí acabar el que estava fent abans que començarà l’actuació.

- Se suposa que el seu domini de l’idioma és perfecte.

- El president de l’associació vol acabar amb els problemes que hi ha en aquesta...

16. – Ho he fet segons em va explicar.

- A força de colps s’aprén en la vida.

- A causa del desnonament, no podran obrir demà.

17. – Bé!

- Pot ser que...

- El patinador es movia per la pista de gel suaument i lentament...

 

 

➲ Ortografia: les consonants palatals: J, G, TJ, TG, 
X, TX, IG

El valencià compta amb les consonants simples j i i amb els dígrafs tj tg per representar el fonema palatal africat sonor /dz/. És el so inicial de paraules com Jaume o  Joan, o en anglés, James o Jazz. Veiem quin ús se’n fa:
La j i la g:
  • Escriurem j davant de les vocals aouajuntarjoujaquetójunyjonc,
·        Escriurem davant de les vocals eigenergenollgirar, ...
·        Excepcions:
escriurem j davant de e:
- mots com JehovàjerarquiajeroglíficJeronijerseiJerusalemJesúsmajestat i tots els que en deriven.
-en l’imperfet d’indicatiu de jaure i ajaurejeiajeiesjeiajéiem, ...
-davant els grups –ecc- i –ect-: injeccióprojecciósubjecteobjecte, i tots els que se’n deriven.

La tj i la tg:
  • De la mateixa manera que la j i la g, escriurem tj davant de aou i tg davant de ei. Aquests dígrafs només poden anar en posició intervocàlica:
  • Escrivim amb tjallotjaravantatjardesitjarencoratjarenutjarhomenatjarjutjarespitjartrepitjarultratjarviatjar (verbs), i botjacorretjalletjallotjamitjàpitjorplatja,
  • Escrivim amb tg:
-els mots acabats amb el sufix –atgeabordatgearbitratgeavantatgecarruatgecamuflatgecompanatgecoratgecurmetratgeengranatgeformatgegaratgeimatgepaisatgesalvatge i viatge.
-els mots acabats amb la terminació –etgemetgefetgesetge.
-Altres mots: jutgerellotgesutge.



Les lletres xtx i ig representen el fonema palatal africat sord /t∫/. És el so de mots com cotxexiquet, o roig. Veiem-ne la distribució:
La x:
  • Escriurem x a començament de mot: xiquetxocarxec
  • Darrere de consonant: anxovacarxofaperxa
La tx:
  • Escriurem tx entre vocals: cotxepitxerpetxina
  • A començament de mot, molts estrangerismes són adaptats a la nostra llengua amb el dígraf txTxadTxèquiaTxaikovskiTxèkhov, ...
La ig:
  • A final de paraula darrere de vocal esciurem ig si els mots derivats s’esciuren amb j/g o tj/tg, si els derivats s’esciuren amb tx esciurem tx:
bateig-------batejar
desig--------desitjar
lleig---------lletjor
cartutx------cartutxera
empatx------empatxar

El so palatal fricatiu sord /∫/, so de paraules com peixcaixa o Xàbia, es representa amb  la lletra x; veiem com:
  • A principi de paraula de noms de lloc o de persona: XàtivaXeresaXeracoXavierXúquer, ...
  • Darrere de iucaixarauxaaixò

Activitats


1Completeu els buits de les frases següents amb g, j, tg, tj.
Di__ous aniré de via__e a __erusalem.
La __inebra no és __ens bona per al fe__e.
Hem vist les pe__es d’una __irafa.
El sub__ecte duia una __aqueta ab__ecta.
El persona__e  s’a__usta a l’obra perfectament.
__ira el __eroglífic, que l’estàs lle__int malament.
Hem perdut una espon__a a la pla__a.
No trepi__es el __ulivert.
L’en__inyer  ha posat moltes ob__eccions.
La plu__a d’estiu és bona per als __eranis.
El munta__e  és __enial per a  __esús.

2Escriu el plural de les paraules següents.
salvatge

pluja

mitja

esponja

granja

platja

llotja

lletja

taronja

rellotge


3.  Completeu els buits de les paraules següents amb x, tx, ig.
__afar
ar__iu
cai__a
pi__er
gron__ador
per__a
rei__a
assa__
Carcai__ent
vai__ell
co__e
__etxé
ro__
go__
coi__í
capri__





10a-11a SETMANA (ABRIL '22)

LES PREPOSICIONS


ALERTA ALS MANIÀTICS DE LA PREPOSICIÓ EN:
No és correcte dir: a un poble, a unes habitacions, a molts hotels...
Parlant de temps, no hem de dir al 2013, sinó en 2013/el 2013/ l'any 2013
Tampoc hem de canviar el règim del verb: pense als problemes pense en els problemes;influeix a la informació  influeix en la informació... En casos com aquests, el verb demana la preposició en. Només la canviarem si, a continuació hi ha un infinitiu (vegeu el canvi i caiguda de preposicions)

  
LOCALITZACIÓ

A
EN
Davant noms propis de lloc
Va nàixer a Morella
Davant de noms sense determinar.
Són parella, però viuen en cases diferents.
Ens vam instal·lar en habitacions molt grans.
Davant els noms que designen parts del cos: al dit, al cap, a l’esquena.
Davant indefinits, quantitatius, demostratius i relatius:
Segur que ho trobes en algun dels calaixos de la tauleta de nit.
Ha treballat en molts llocs diferents.
En este carrer hi ha tant de sarau que no es pot dormir.
El poble en què viu és molt menut.
                                         Davant article definit:
                                         Espera’m a la porta de casa.
                                        Si vas ràpid, encara la trobaràs al carrer.
                                        Les llibretes les tens en la prestatgeria de darrere.
                                        Mira en l’armari, a veure si ho ha deixat allí.
*La forma més genuïna és usar A per a llocs físics definits (amb article) i EN per a llocs figurats amb article o sense:
A la casa  / En la imaginació


TEMPS

EN
A
PER
segle: en el segle XX
segle: al segle XX (menys recomanable)

any:  En 1977 va morir Elvis
(també: El 1977 / L’any 1977)
Al 1977...

En gener / En primavera
+ art. + mesos i estacions de l’any: A l’estiu / al maig
+ art. + mesos i estacions de l’any: per l’estiu / pel maig

+art.+ parts del dia: al matí, a la vesprada...
(pel matí...)
En Nadal
En Setmana Santa
noms de les festes i certs períodes de temps:
Al Nadal / A Setmana Santa...
noms de les festes i certs períodes de temps:
Per Nadal / Per Setmana Santa



PER o PER A?

Casos més conflictius:


Per +  infinitiu:

¡ Indica causa o mancança.
Em van posar una multa per haver passat el límit de velocitat.
Per cridar tant, t’has quedat sense postres.
La casa està per netejar.
Tinc habitacions per llogar.

¡ Causa no efectiva, intenció del subjecte de no realitzar una determinada cosa.
No menja per no embrutar.
No s’alça per no haver de netejar.

¡ Introdueix una oració final que fa referència a la intenció del subjecte de realitzar una determinada acció (voluntarietat):
Treballe per guanyar-me la vida. (“perquè vull guanyar-me la vida”)
Estudia molt per aprovar tots els exàmens. (“perquè vol aprovar tots els exàmens”).

L’oració d’infinitiu introduïda per per també podria modificar un substantiu que designa una acció realitzada voluntàriament:
La vinguda de Júlia per convéncer-nos va resultar un fracàs.


¡ Restriccions a l’acció voluntària:

El verb principal és una perífrasi d’obligació: 
Has de fer exercici per a millorar la salut.
L’oració principal és una passiva sense subjecte explícit:
Es va senyalitzar la zona per a evitar accidents.
Hi ha un canvi d’agent entre el verb principal i l’infinitiu.
El jutge va cridar l’acusat per a declarar.

Per a + infinitiu:
Introdueix un complement final que no es relaciona amb un subjecte animat, siga perquè el subjecte és inanimat o el veb o la construcció no és d’acció, siga perquè modifica un substantiu, un adjectiu o un adverbi:
Les tisores serveixen / s’usen per a tallar. (subjecte inanimat)
Hem patit molt per a arribar a temps(verb estatiu)
Ha caigut en un parany per a atrapar lladres poc hàbils (modificador del nom parany)
Fer exercici és bo per a relaxar-se. (modificador de l’adjectiu bo)
No has estudiat prou per a aprovar. (modificador de l’adverbi prou)

! En una mateixa oració, podem usar per o per a segons si volem destacar la voluntarietat o si volem introduir un complement modificador:
He comprat un llibre per aprendre anglés. (perquè vull aprendre anglés).
He comprat un llibre per a aprendre anglés. (serveix per a aprendre anglés)


➲ Ortografia: la essa sorda i la essa sonora.

En la nostra llengua poden correspondre a la grafia s dos sons diferents, un de sord, equivalent a la pronúncia castellana se /s/, i un altre de sonor, més suau, també existent en altres llengües europees com el francés o el portugués. D’aquesta manera, vam veure com no es pronunciava igual la s en les paraules casa i sonar.


El so sord  /s/
Aquest so, equivalent a la pronúncia castellana de /s/, pot ser representat en la nostra llengua mitjançant diverses grafies, segons veus en el quadre següent:

A principi de paraula
C + e, i  (ceba, cigró)
Ç: mai a principi de paraula
S (sivella, sord)
Entre consonant i vocal i viceversa
C + e, i  (comencen, narcís)
Ç a, o, u  (començar, cançó)
S (dansa, molsa)
Entre vocals
C + e, i  (races, edició)
Ç + a, o, u  (puça, caçador)
(Només en alguns casos de prefixació i sufixació: asimètric, antesala, homosexual...)
SS (tassa, passota)
A final de paraula
Ç (feliç, capaç)
S (pastís, esbós)



El so sonor /z/
Aquest so, a diferència de /s/, no existeix en castellà. Podem reconéixer-lo en les paraules que el contenen per la forma en què l’escrivim:
A principi de paraula

Z
(Zenit, zona, zebra, zoomorf…)
Entre consonant i vocal i viceversa
(pinzell, colze, Alzira…)
Excepció: derivats de dins (endinsar), fons (enfonsar) i trans (transistor)
Entre vocals
S (casa, posar, andalusos, brisa)
Excepcions: mots d’origen grec com amazona, trapezi, esquizofrènic i en paraules derivades de zoo- (paleozoic, protozou, espermatozoide)


NOTA: A l’hora de llegir un text, totes les normes que has aprés se simplifiquen molt. Llevat d’algunes excepcions, recorda que una Z sempre sona sonora i que entre vocals essa simple (s) sona sonora i essa doble (ss) sorda. Un bon truc!


APRENEM MÉS

ACTIVITATS DE GRAFIES

1.  Escriu les lletres corresponents a cadascun dels forats següents. Pots triar entre S, SS, C o Ç:
___el
___emblar
___arago___a
___abata
___iutadà
___ènit
pi___arra
bra___os
mi___a
pa___os
ro___a
dan___a
___ar___uela
con___í___
peda___

2. A partir de les paraules donades, mira de completar els derivats que t’indiquem:
VELOÇ --- velo___itat, velo___es, velo___os, velo___íped
AVANÇ --- avan___ar, avan___ada, avan___em, avan___eu
FELIÇ --- feli___os, feli___itat, feli___íssim, infeli___
CALÇAT --- cal___ador, cal___er, cal___ada, cal___em
TROS --- tro___ejar, tro___et, tro___os, destro___ar
PAS --- pa___ar, pa___eig, pa___os, pa___ets
GROS --- gro___a, engro___ar, gro___et, gro___os

3. Escriu la grafia corresponent a la essa sorda que calga.
abra_­_ar         a__ignatura      ven__ut
terra__a          prem__a           tapí__
llen__ol          confe__ar         pa__ió
vén__er          pa__eig            temen__a
tro__              velo__              impre__ionar

4. Escriu la grafia del fonema essa sonora que convinga.
col__e         pin__ell           enci__ar
le__ió          rabo__a           confu__ió
bron__e       trape__i          quin__e
mu__eu       supo__ar         sen__ill

5. Completa els espais buits de les paraules següents amb s, ss, c, ç o z
pré___ec            esmor__ar             ____uma             dol___a              
aban___              o___ell                  pa___adís            sen__ill             
con___ell           esperan___a        Rú___ia                  pu___a                 
 duque___a            __endra                paï___os             dan___a

PRÀCTIQUES DE REVISIÓ. Nivell mitjà 

 1.  Repassa este text i dona-li el vistiplau.

Durant més de cuaranta anys els xiquets de mig Europa han crescut imaginant- se que són uns valents lluitadors contra l'Imperi romà. S'han fet adults considerant que Astèrix era el primer heroï de l'història. El personatge que enarborava el triple missatge que, molts anys després que nasquera i morira, encarnaria l'origen de la Revolució Francessa: llibertat, igualtat i fraternitat.

Però, mira per on. Els llibres d'Astèrix son una apologia del dopatge perque venç els rivals no per l'entrenament amb l'escut i l'espasa, no per passar hores i hores correguent per ser més ràpid que els romans, no. El secret per a ser millor que els contrincants és només una sustància no identificada que es diu poció màgica. I, a més, per carregar més de raons els senyors de l'Agència Mundial Antidopatge, Astèrix va fer gala d'haver-ne consumit en els Jocs Olímpics d'Atenes. Al menys un llibre de la sèrie, editat en 1968, així ho explica. Allí apareix la prova que 50 anys abans del naixement de Crist, els atletes romans van ser descualificats per guanyar els seus oponents grecs (país que estava en decadència) fent ús d'una substància que va ser descuberta gràcies al color blau de la llengua.

 

2.   Completa les frases següents amb la forma de gerundi del verb que hi ha entre parèntesis. 

No digues res que està............................ (resoldre) un problema difícil.

Se n’anà............................. (córrer) a sa casa quan s’assabentà de la notícia.

..........................-lo (conéixer) com el coneixes, m’estranya que encara li faces cas.

Va passar tota la nit......................... (ploure) i no van eixir de casa.

El van seleccionar quan estava........................... (traure) els comptes.


3.  Corregix les construccions de gerundi incorrectes.

Caigué per l’escala no fent-se res.

El xiquet s’adormí cantant-li una cançó.

El metge l’ha visitat, canviant-li la medicació.

Va menjar massa, havent-se de ficar al llit.

Se li trencà la direcció, anant a topar contra un arbre.

Li entrà un atac menjant-se un pastís.

 

4.  Tria l'opció més adequada per a completar les frases.

1.       Tots els testics / testimonis van refermar / reafirmar la seua declaració; no se'n va retractar cap.

2.       El matalaf està cobert per una tela guatejada / embuatada d'un material antiflorit / antifloridura.

3.       Estava tan fatigada que no tenia garbell / esma per a fer res.

4.       El portaveu / portantveu del grup municipal podria ser condemnat per insubmissió / insumissió.

5.       El pres no va poder escapar-se de morir fusellat / afusellat.

6.       Després de compondre / composar les cançons, la cantant ha donat / fet pas a una nova etapa.

7.       La veritat és que hui per hui / ara per ara no pense canviar-me de pis.

8.       Com / Degut que hem arribat tard, no hem agarrat el tren.

9.       L'equip va viure diumenge / el diumenge una derrota immerescuda.

10.         Jo encara no li he telefonat. / Jo encara no l'he telefonada.

11.         L'actriu interpreta amb èmfasis / èmfasi els motius d'esta crisis / crisi.

 

5.   Completa les frases amb les formes de participi dels verbs que hi ha entre parèntesis. Fes-los concordar sempre que siga possible.

 

Fa uns minuts que hem............................... (rebre) el teu paquet.

No li guanye mai als escacs, però hui l’he.......................... (véncer).

M’ha ...................... (respondre) que encara no ha................. (resoldre) el cas.

¡Com ha..................... (créixer) el teu fill!

Ha................................. (traure) el cap per la finestra.

No han......................... (coure) bé, estos cigrons.

No hi ha llum perquè s’ha................... (fondre) la bombeta.

Si has....................... (voler) aclarir-nos els dubtes, ho has aconseguit.

Esta alumna no l’he...................... (atendre) per falta de temps.

He...................... (extraure) les notícies més interessants del diari.

He...................... (romandre) a casa perquè estava malalt.

No has..................... (encendre) el foc, este matí. 

Ella es va presentar tota...................... (confondre).

L’acusada ha sigut............................ (absoldre)

L’ha.................... (veure), la pel·lícula.

L’ha...................... (saber) bé, el tema.

Les seues paraules m’han.............................. (desplaure).


6.  Esmena, si cal, les formes d’obligació, de probabilitat o d’imminència.

     Quan va morir tindria uns vuitanta anys.

       Té que fer molt de fred fora perquè el vidre està gelat.

       Me’n vaig a fer un encàrrec: tardaré una hora.

Deus estalviar molt si vols comprar-te una casa.

Us vaig a dir el que va passar.

És precís que vages tan prompte com pugues.

Si ve Pere, digues-li que devia haver vingut abans de les tres. 

El govern va a publicar un decret en esta setmana.

Cal posar-se d’acord sobre este tema.

 

7.   Enllaça les locucions adverbials que et proposem amb el seu significat correcte.

     a contracor                                        gratuïtament

a doll                                                 sense ganes

a la babalà                                         completament obert

de gaidó                                             almenys

de debò                                             abundantment

de franc                                             sense pensar

de bat a bat                                        obliquament

tot d’una                                             aproximadament

si fa no fa                                           fermament

pel cap baix                                        veritablement

de valent                                            de sobte 


8.    Completa estes frases amb les paraules dels doblets que siguen     correctes.

     .............................. (aleshores / a les hores) que va arribar no podia fer-ho.

     Joan i Miquel han acabat l’exercici.......................... (alhora / a les hores).

     ......................... (sobretot / sobre tot) poseu interés en el treball.

     Tenia............................ (només / no més) de trenta-cinc anys.

     ................................ (potser / pot ser) a l’estiu farem el viatge de què parlàrem.

     Albert...................... (potser / pot ser) nomenat director de la sucursal.

     ........................... (sinó / si no) véns prompte no podré esperar-te i me n’aniré. No l’he comprat en els grans magatzems,... (sinó / si no) en una botiga.

Va anar a la reunió...................... (com / com a) president.

 

9.  Completa estes frases amb una de les preposicions: a, amb, de, en, per;

si no n'hi correspon cap col·loca el signe de conjunt buit.

     Va traure.............. els fills de casa.

Doneu-ho tot................ l'home que vindrà.

Hem d'anar.................... ells on diguen.

Vinc................... ajudar-te.

Pensa........................... mi.

Hi anirem............... autocar.

Ja ho havia vist................. arribar.

Volem convidar.......... les cosines.

Sovint pensa................ les vacances.

Estic ................. relació.................... una empresa.

Em recorde............ tu.

Sempre compre......... esta botiga de roba.

............... Nadal, farem un descans.

.................. matí estic molt desperta.

Ha fet el ridícul............ eixir a l’escenari.

Hi anirem .............. l'estiu o............... la tardor.

.............. arribar al bar demanarem una cervesa.


10.  Completa amb la paraula adequada.

 cabell / pèl / pel

No un ……… de babau.

 

cabal / cabdal

És una persona molt ………….

 

cap / cabeça

A l'arròs al forn li posem una................ d'alls.

 

caixons / calaixos

Este armari té uns quants ………………..

 

calç / calci

M'han receptat................ per a previndre l'osteoporosi.

 

d'esquenes / d'esquena

No l'has vist perquè estaves ………………..

 

adormir / dormir

Si estàs molt de temps asseguda se..................... la cama.

 

Com era d'esperar / Com era previsible

Com era............................ no s'ha presentat a l'examen.


 sentir / escoltar

Vaig anar a.................... el concert de piano i em va agradar molt .

 

fondària / fons / fondo

Ella sempre llaura ………...

Hem d'anar fins al................ de l'assumpte.

El pou un / una............................... de 15 metres solament.

 callar / callar-se

No................... , prova a vore si el pots convéncer.

 

compondre / composar

Este programa es.................. de quatre fases.

Esta peça no la......................... tan de pressa com pretén.

compte / conte / verb contar

Per favor, em du el...................... , tenim pressa.

Li agrada ………. el viatge de l'estiu, a mi ja me l'ha …………..


confondre / confós-confosa / confús-confusa

Estic …………… perquè és una situació ……………...

M'he................... d'adreça electrònica, ho tornaré a fer.

 

errada / errata

L'……………. comesa en la impressió o còpia d'un escrit s'anomena ………….

 

creuar / encreuar / plegar

Travessa o.................. el carrer ara que no hi ha trànsit.

……………… o plega els braços i no pega brot. He    la camisa i l'he guardada.

Hem anat a.................. cebes i creïlles.

 

esborrall / esborrador / esborrany

Necessite un................... per a esta pissarra.

He fet un...................... dels punts de la reunió i ara redactaré definitivament.

M'ha presentat l'informe ple d'.................... , no m'ho puc creure.

 

muscle / múscul

Un sinònim d'espatla és el ……………..

Està desanimat, li pregunte i solament alça els ……………...





9a SETMANA (MARÇ '22)

LES GRAFIES
Les consonants oclusives


A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents:
1. En posició final de paraula després de vocal o diftong tònics s’escriu l’oclusiva sorda corresponent, sense tenir en compte altres paraules derivades:
P >  sap, concep, cap, llop, rep, etc. Malgrat: saber, concebre, cabota, lloba, etc.
T > pot, prat, buit, salut, nebot, paret, etc. Malgrat: poder, prada, saludat, neboda, aparedar.
 > amic, bec, dic, afalac, plec, poruc, feixuc, etc. Malgrat: amiga, bega, diga, afalagar, poruga...
Algunes excepcions (bàsicament cultismes i estrangerismes) són: Carib, snob, Jacob, adob, cub, club, tub...; fred, sud, quid, almud, fluid, Alfred, David, Bagdad i paraules femenines acabades en –itud, -etud (quietud, multitud...); pedagog, estrateg, mag...
2. A final de paraula després de vocal àtona o de consonant escriurem la mateixa grafia que apareix en els derivats o mots de la mateixa família lèxica:
P > serp (serpent), llamp (llampec), pòlip (polipós)...
àrab (Aràbia), tomb (tombar), verb (verbal)...
T > sort (sortejar), fart (fartó), esvelt (esveltesa)...
D > ràpid (rapidesa), sord (sordesa)...
clàssic (clàssica), marc (emmarcar)...
càstig (castigar), fang (fangós), llarg (llarga).
EXCEPCIONS:
-          La 1a persona del present d’indicatiu és amb –caprenc, estenc, tinc, fonc, etc.
-          Una sèrie de paraules: ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, ròssec,...
Recordem que tots els gerundis acaben en –tanant, perdent, tenint... I hi ha també adjectius i substantius acabats en –and, -end, que coincideixen amb el castellà: sumand, minuend, nefand, dividend, reverend, etc.
3. En posició final de síl·laba, a l’inici o enmig de paraula, convé tenir presents els aplecs següents:
P
Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt-
capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte
B
Inicial i medial en: ab-, ob-, sub-
absent, objecte, obscur, subjecte
T
Inicial en: atz-, atl-, atm-
atzar, atzavara, atles, atmosfèric
D
Inicial en : ad-
addicció, adduir
C
Inicial i medial davant: c, s, t, z
accepció, succés, delicte, èczema
G
Inicial i medial davant: d, g, m, n
amígdala, sagnar, suggestió, augment

ACTIVITAT

1. Col·loca la consonant oclusiva corresponent:

llo_
fre_
pare_
afala­_
aba_
joventu_
estóma_
ràpi_
fàsti_
quietu_
demago_
heral_
actitu_
su_
aràbi_
poru_
se_
partíci_
càsti_
esno_
ver_
manya_
fon_
àne_
poli_
estrate_
pedago_
salu_
espàrre_
càrre_


L’oposició oclusiva / fricativa (b/v)
En moltes llengües romàniques (francés, italià, etc.) es produeix l’oposició entre el fonema /b/ (bilabial oclusiu sonor) i el fonema /v/ (labiodental fricatiu sonor). Aquesta distinció, encara ben viva en gran part del domini lingüístic català, permet distingir en la pronúncia paraules com bellesa/vellesa, bena/vena, beure/veure, baca/vaca, botar/votar... Però, sovint es produeix la confusió entre la grafia b i la grafia v, sobretot en els parlars que han perdut la distinció fonètica entre tots dos fonemes.

Cal tenir en compte, però, que de vegades hi ha pseudoderivats, que no provenen d’una paraula patrimonial, sinó directament del llatí
(cultismes): avortar (abortivitat), berruga (verrucària), calb (calvície), cervell (cerebral), corba (curvatura), deure (dèbit), moure (mòbil), sa vi (saberut)...
Paraules amb b: acabar, arribar, baró, basc, bena, berruga, biga, Biscaia, bolcar, bufeta, calb, corb, mòbil, oblidar, rebentar, rebolcar, riba, saba, trobador, etc.
Paraules amb v: advocat, alcova, almívar, aprovar, avall, avet avorrir, avortar, canvi, cavall, covard, esvelt, gavardina, govern, gravar, haver, pavelló, provar, savi, taverna, travar, trèvol, vernís, voltor, etc.

ACTIVITATS
2. Col·loca les grafies corresponents de les consonants bilabials, dentals o velars:

o_lidar
tram_ia
can_iar
a_anç
xo_
cor_a
du_te
su_il
pessi_
tràfe_
casca_ell
tro_ador
almí_ar
ca_aller
ro_ell
a_ecte
_iga
escara_at
màne_
ga_ardina
llampe_
gra_ar
espa_ilar
em_enar
a_orrir
trè_ol
parlà_eu
ja_elina
_edell
_oltor
Córdo_a
ra_al
_ernissar
sa_ó
pròle_
su_
tal_
mo_ilitat
lla_i
pa_elló
ta_erna
càsti_
a_anç
re_
co_ard
pro_ador
o_scur
si_ella


3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
- Aquell su_jecte vivia a_stret en o_scures su_tileses.
- Esta_a a_orrit de tantes pro_es de gra_ació.
- Aca_a d’arri_ar l’ad_ocat amb un aire desim_olt.
- Ca_ficat com estaves, has tingut un la_sus i ho has ca_girat tot.
- L’à_ia passeja_a amunt i a_all tota can_iada, per les anè_dotes que ha_ia sentit.
- No co_sa_a el sentit de les seues conje_tures.
- Ma_dalena s’ac_elerava quan Lluís li gra_a_en programes su_erents.
- Tre_alla_a en un assum_te esplèndi_ que l’ha_ia ca_tivat de so_te.
- Evitar la corru_ció del llenguatge és una tasca ca_dal per als escriptors.





L'apòstrof i la contracció. Remarques

A banda de les normes generals d’apostrofació, cal tenir en compte:

a. No s’apostrofen els articles el i la i la preposició de davant de paraules començades per vocal utilitzades amb caràcter metalingüístic:

            el participi de establir
            el plural de home

b. S’apostrofa davant de citacions escrites entre cometes, de títols i d’exemples:
           
va qualificar el fet d’“inaudit”                             el director de l’Hola
            el verb lliurar en el sentit d’‘entregar’                l’últim número d’El Punt

c. S’apostrofa davant de números o abreviatures en aquells casos en què, al pronunciar-los, comencen per un so vocàlic:

            l’1 de setembre          l’ap. 4 de l’art. 12        l’Hble. Conseller de Salut
l’XI Congrés de Farmacologia    un premi d’11 milions d’euros      

d. Davant de les sigles que es lligen com una paraula, apliquem les regles generals d’apostrofació:

la UNESCO    la UEFA       l’IVA         l’IBI

e. Davant de les sigles que es lletregen, apostrofem sempre que comence per un so vocàlic. Cal tindre en compte que es considera que en este tipus de sigles la síl·laba tònica és l'última i són, per tant, agudes. Així doncs, no apostrofarem  les paraules femenines que comencen per i/u àtones, seguint la regla general. A més, en estes sigles femenines la i/u  representarien la inicial d’una paraula en què la i/u és àtona (i, per tant, tampoc s’apostrofaria):

 l’AVL             l’ONG            l’FM                l’LSD
la UMH  (U= universitat la universitat)                    la ILP (la iniciativa)  
la UGT (U= unió, la unió)                                         la UE (la unió)
la IBM          la ITV

f. Davant de préstecs no adaptats començats per s seguida de consonant pot no apostrofar-se, considerant la s líquida com una consonant. Això no obstant, també és acceptable apostrofar exclussivament l’article el, considerant que, en este cas concret, la pronunciació habitual introdueix davant de la s una vocal eufònica (que resulta innecessària, però, en el cas de l’article la i la preposició de):
            el speaker     o         l’speaker
            la schola cantorum
            una sessió de striptease

g. S'apostrofa sempre, d'acord amb la norma general, en el cas dels nostres topònims (l’Alcoià, l’Alcúdia, l’Alguenya, l’Alt Empordà, l’Alguer, etc. )o de topònims estrangers adaptats al català. En canvi, l'article masculí dels topònims estrangers no adaptats s'escriu amb majúscula inicial, en la seua forma original i no es contrau(Los Angeles, El Escorial, Las Vegas, El Álamo, El Salvador, El Paso, El Puerto de Santa María, El Bierzo, La Alcarria, etc.)

h. No hem de fer la contracció quan l’article forma part del títol d’una obra o del nom d’una entitat:
Ve d’El Corte Inglés.
Una obra d'Els Joglars.


L'apostrofació davant de les sigles i els acrònims

1. Pronunciació sil·làbica
Davant dels acrònims i les sigles que es pronuncien com a mots, s’apostrofen els
articles el i la, i la preposició de, d’acord amb les regles generals d’apostrofació.

 l’INCANOP (masculí)
 el PIB
 l’ONU (femení)
 l’UCI (femení)
 la IATA
 la UOC
 la UFEC
 la NASA
 d’USO
 de RENFE

2. Pronunciació lletrejada
En el cas de les sigles que es llegeixen lletra a lletra, es considera la forma que tenen en pronunciar-les, tenint en compte que l’accent recau sobre la vocal tònica corresponent a la pronunciació de la darrera lletra. A partir d’això, se segueixen les regles generals d’apostrofació.

Davant d’una sigla que comença amb vocal, l’article el i la preposició de s’apostrofen sempre, però l’article la no s’apostrofa si la vocal inicial és i o u.
 l’IPC l’i-pe-ce
 l’OAP l’o-a-pe
 la IBM la i-be-ema
 la UPC la u-pe-ce
 d’ADN d’a-de-ena
 d’UGT d’u-ge-te

Si la lletra inicial és una consonant, els articles el i la, i la preposició de, només
s’apostrofen quan el nom d’aquesta consonant comença amb vocal.
 el PP
 la CEE
 de DDT
 l’FMI
 l’NBA
 d’FM



APRENEM MÉS

⇒ ACTIVITATS

2. Col·loca les grafies corresponents de les consonants bilabials, dentals o velars:

o_blidar
tram_ia
can_iar
a_anç
xo_
cor_a
du_te
su_il
pessi_
tràfe_
casca_ell
tro_ador
almí_ar
ca_aller
ro_ell
a_ecte
_iga
escara_at
màne_
ga_ardina
llampe_
gra_ar
espa_ilar
em_enar
a_orrir
trè_ol
parlà_eu
ja_elina
_edell
_oltor
Córdo_a
ra_al
_ernissar
sa_ó
pròle_
su_
tal_
mo_ilitat
lla_i
pa_elló
ta_erna
càsti_
a_anç
re_
co_ard
pro_ador
o_scur
si_ella

3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
- Aquell su_jecte vivia a_stret en o_scures su_tileses.
- Esta_a a_orrit de tantes pro_es de gra_ació.
- Aca_a d’arri_ar l’ad_ocat amb un aire desim_olt.
- Ca_ficat com estaves, has tingut un la_sus i ho has ca_girat tot.
- L’à_ia passeja_a amunt i a_all tota can_iada, per les anè_dotes que ha_ia sentit.
- No co_sa_a el sentit de les seues conje_tures.
- Ma_dalena s’ac_elerava quan Lluís li gra_a_en programes su_erents.
- Tre_alla_a en un assum_te esplèndi_ que l’ha_ia ca_tivat de so_te.
- Evitar la corru_ció del llenguatge és una tasca ca_dal per als escriptors.

⇒ REPASSEM ORTOGRAFIA

Repàs i pràctica de grafies: EXERCICIS DE GRAFIES (CLAUS)



8a SETMANA (MARÇ '22)

Al llarg d'aquesta setmana hem vist el tema dels pronoms relatius (unitat 9): formes i usos; a més, del relatiu possessiu, del relatiu neutre i de les formes el que, la que, els que i les que, que només són correctes quan no tenen antecedent i es poden substituir per aquell que i variants.


APRENEM MÉS

Practica PRONOMS RELATIUS: EXERCICIS (CLAUS)

⇒ Exercicis pronoms relatius (fotocòpies).



6a-7a SETMANA (MARÇ '22)

TEORIA I PRÀCTICA DE PRONOMS FEBLES


APRENEM MÉS

⇒ EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES (SOLUCIONS)

1. a) doneu-me  b) porta’n  c) comenteu-los  d) va rentar-se  e) canvieu-vos  f) dona’m  g) calma’t  h) menja’n  i) vas portar-ne  j) agafa’l  k) va tornar-nos.

2. a) en busca  b) les collien  c) Els han trobats  d) L’hem visitat  e) En volien dos  f) N’he vist un  g) En vull de formatge  h) Agafa-la  i) les ha portades  j) Vam trobar-los  k) L’ha vista  l) Vam comentar-lo / El vam comentar  m) L’amaga / Amaga’l.

3. a) Ho ha dit  b) Has de tenir-ne  c) En comprarem  d) Ho entens?  e) En tinc tres  f) N’hem comprat un d’història  g) Encara no ho sabem.

5. a) el  b) la  c) Els  d) Les  e) el  f) ho  g) en  h) m’ho  i) ho  j) ho  k) en  l) ho  m) els  n) -los.

6. a) en  b) en  c) ho  d) ho  e) els.

7. a) l’  b) els  c) -ho  d) -les  e) -lo.

8. a) -ho  b) -lo  c) ho  d) -lo  e) ho.

Pàg. 4

9. a) -li  b) -los  c) els  d) -li  e) els.

10. a) el, li  b) el, el, el  c) el, li, -lo  d) li, la  e) li, el, -lo, li.

11. a) li  b) l’  c) li  d) l’  e) li  f) l’  g) li  h) li  i) li.

Pàg. 5

13. a) -ne  b) els  c) les  d) li  e) hi  f) -los  g) -ho  h) en   i) el  j) -lo  k) ‘l  l) n’  m) hi  n) ‘ls  o) en.

Pàg. 7

a) S’hi dirigeix  b) hi ha optat  c) anar-hi  d) Me n’he assabentat  e) hi brames  f) s’hi dediquen  g) Ja no hi confie.

Ens l’hi  /  n’hi  / -me’l  /  se’n  /  li’n  / els en  / -los-els  / -la-hi  / ens ho

Pàg 8

a) me l’ha ficat  b) se’l  c) els en  d) -m’ho

a) ho  b) L’hi  c) les hi porta  d) ho/l’  e) Hi portes  f) Ho sembles  g) s’hi  h) ho  i) hi  j) Hi  k) hi  l) ho m) hi va quedar  n) hi han declarat  o) L’hi  p) ho està  q) ho / els  r) s’hi ha fet.

Exercici 16.

a) hi  b) hi  c)  en   d) hi  e) hi  f) en  g) -hi  h) hi / en  i) hi  j) hi  k) hi  l) hi  m) en  n) hi  o) hi  p) hi  q) hi  r) n’  s) hi  t) hi.

Exercici 17.

a) li’l  b) li’ls  c) Porta-li-la  d) li’l  e) Para-n’hi un  f) Agafa’n i no te n’oblides.  g) Tanca-la  h) Busca’ls-hi.

Exercici 18

a) -la  b) -ne cinc  c) ho  d) els mire  e) -ho  f) No n’ha comprat  g) No vol comprar-ne  h) les.

Exercici 19

a) torna-li  b) els amaga  c) dir-li  d) els resol  e) doneu-los  f) els  g) els  h) els.

Exercici 20

a) escriure-les  b) Ho has dut?  c) en vol una  d) les has comprades?  e) Tanca-la  f) en tenim set  g) en compra  h) rebre’n  i) llegir-ho  j) ho.

Exercici 21

a) compra-li-la  b) els en demanaré  c)  li ho explique  d) doneu-los-en una  e) els l’anunciarem  f) Porta-l’hi  g) Tornen-los-els / Els els tornen  h) li l’ha regalat  i) Us el comprem  j) els la  k) Dona-l’n sis  l) li’ls estira  m) li la fa  n) els el paga  o) Compra-li’l  p) Posa-les-hi  q) Conta-me’l  r) Deixeu-los-hi  s) comprar-n’hi unes  t) Vau menjar-n’hi  u) Els les  v) -li’n un  w) els la  x) -vos-en unes quantes  y) Digues-li-ho  z) l’hi cridarem.

Exercici 22

a) se’n  b) hi camina  c) hi estic  d) hi escriu  e) hi  f) en  g) hi  h) Para’n.


⇒ ACTIVITATS DE REPÀS DE PRONOMS FEBLES:

1. Indica si els complements subratllats són CRV o CC i substitueix-los pels pronoms febles corresponents:

 a) Viuen de la venda ambulant.

 b) El nen plora amb ràbia.

c) Sortiré de casa a les cinc.

d) Ha renunciat als plaers de la vida.

e) Baixa de l’arbre ara mateix.

f) Només penso en les vacances.

g) Anirem al concert de música clàssica.


2. Assenyala les combinacions pronominals incorrectes:

a) Cantaré la nadala al meu fill: L’hi cantaré.

b) He arrencat les herbes en aquest jardí: Les hi he arrencat.

c) He collit flors per a la mare: Li’n he collit flors.

d) Parlarem de l’excursió a la Roser.Li’n parlarem.


3. Identifica el CD i el CI; substitueix, primer l'un, després l'altre, pels pronoms febles corresponents; finalment, combina'ls. Ex.: La Mireia donarà el llibre al seu germà= La Mireia el donarà al seu germà= CD CI CD La Mireia li donarà el llibre= La Mireia l'hi donarà. CI CD CI

 a) En Guillem comprava la taula per al seu amic.

b) La professora explicava la història de Catalunya a la seUa alumna

c) Farem veure les faltes de l'exercici a l'alumne que no les haja vistes.

d) El petit pren les joguines al gran.

e) Comprareu queviures per a l'excursionista.

f) Oferiràs flors a l'àvia.

g) Regalaries el brillant a un enemic?

h) Digues a l'Antònia que vinga.

 i) Van oferir llibres a la xicalla del barri.

 j) El metge va receptar dos medicaments molt forts a la malalta.

 k) Farà preguntes indiscretes a tots els assistents.

l) Demanarem als nostres companys les cassoles de terrissa.

m) Portarem els biberons als menuts.
n) L'organització d'ajut enviarà flassades als necessitats.
ny) Avisàvem als qui telefonaven que l'exposició era tancada.
o) Compràrem cent caixes de galetes als fabricants.
p) Guardarem el tros de pastís per als nens.
q) No van passar els missatges als agents secrets.
r) Vaig pregar a la Maria i a la Rosa que tornaren d'hora,
s) Dóna els regals als avis.
t) Obria la porta a tots.
 u) Llegia el poema a la núvia.
v) No farà el discurs a aquestes persones.
 w) He enviat les 2 postals als meus col·legues.
x) Donaré els ous més frescos als nens.
z) Consultarem la decisió als membres del jurat.


4.Identifica el complement verbal de les frases següents, substitueix-lo pel pronom feble adequat i forma una combinació pronominal binària juntament amb l'altre pronom. Ex.: T'has tornat insuportable = T' hi has tornat CPRED.
 a) El vi es va tornar agre.
 b) M'avinc als teus desigs.
 c) Ens acostem a la platja.
 d) En Joan es considerava llest.
e) En Jordi s'interessava per tot.
 f) Els mitjons s'han fet petits.
g) De cop ens sentírem marejats.
 h) Els preníem per espies.
i) Es va posar vermella.
 j) Ens dedicàvem a la música.
 k) No m'arrisco a anar-hi sola.
 l) Mai no us acostumareu a llevar-vos d'hora.
 m) Volia exposar-nos a un fracàs absolut.
n) M'afanye en la meva tasca.
 ny) Sempre t'atures als mateixos aparadors.
o) Es mirava a l'espill.
 p) Ens referim als nostres assumptes.
q) Et parlaré tranquil.lament.
r) Interesseu-vos per la poesia!
 s) Us vau asseure al replà de l'escala.
 t) S'adormia de bocaterrosa.
 u) M'allunyaré d'aquell barri.
 v) Ens trauran del cinema!
w) Et penedeixes d'això?
x) Em recorde de la teua arribada.
z) Es farà ric.

5. Indica la funció sintàctica dels complements subratllats i substitueix-los pels pronoms febles corresponents:
a) En Jordi té el fill en una ciutat andalusa.
b) Mireu si teniu bledes a la nevera.
c) Porten el ramat a la pastura.
d) Posa la teua signatura en aquest paper!
e) No tragueu els llibres del calaix!
f) Rebia moltes visites estranyes al seu despatx.
g) Deixeu els melons sota el raig de la font!
h) Pot treure els llibres de la biblioteca.
i) Us penediu del vostre comportament.
j) Vés a rentar-te la cara al lavabo!
k) Es pentinava el bigoti amb una pinta de porcellana.
l) No m'afegisques pas aigua al vi.
m) El gos s'espolsava les puces.
n) Us poseu els guants a la butxaca.
ny) S'avergonyia del seu vestit.
o) Ens atrevim a manifestar-ho públicament.
 p) M'imagine que no és cert.
q) El gat es menjava els ratolins.
r) Deixa'ns els llibres sota el llit!
s) S'enviaven les cartes per avió.
t) Ens hem posat massa sal a l'amanida.
u) Agafa el paper de terra.
v) Agafa la bossa de la paperera.
w) Porta el peix del mercat!
x) Tractava la jove de criatura.
z) Doneu els treballs a les professores. 



5a SETMANA (MARÇ '22)

ELS PRONOMS FEBLES

Funcions dels pronoms febles. 3a persona

COMPLEMENTS PRONOMS EXEMPLES
Complement Directe
Definit. Pot portar:
- article definit - demostratiu - possessiu - nom propi
Has portat les verdures? > Les has portades? EL, LA
Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida. ELS, LES
Vaig vore el teu germà > El vaig vore. Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.

Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res. La funció de CD la realitza un infinitiu. EN
Has portat verdures? > N’has portat? Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.

Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò. HO
Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir. Volia allò > Ho volia. Sabia
el que passaria > Ho sabia.


Complement Indirecte
Si és un CI animat LI, ELS No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat. Si és un CI inanimat (preferiblement) HI No faces més voltes al tema > No hi faces més voltes.

Complement de Règim Verbal
-Introduït per la preposició DE. EN
S’ha oblidat d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat S’ha oblidat que havia d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat. -Introduït per una altra preposició. HI Jugaren a bàsquet? –Hi jugaren.

Atribut
Si és definit EL, LA ELS, LES Pere és el metge del poble > Pere l’és. Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO
HO Pere és metge > Pere ho és.
Pere és el metge del poble > Pere ho és Per a donar èmfasi (partitiu) EN Mira que n’ets, de llest!
Si n’estic, de farta!

Complement predicatiu
És semblant al CCM però en aquest cas modifica dos elements de l’oració. HI
Vingué molt cansada? –Hi vingué. Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa. Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.

Amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar EN 
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet Aquest senyor Peris, o com se’n
diga... 
Amb valor emfàtic: Que en va, de brut! Si en vingué, de cansat!

Complement del nom
Precedit de la prep. DE, completa un nom com si fóra un adjectiu. EN
Entens el significat d’aquesta paraula? > N’entents el significat? Llig el text i fes-ne un resum. Estigué a Oriola i en visità les esglésies.

Complement Circumstancial
CC Temps HI: Vingué a casa a les cinc > Hi vingué a casa No treballa de vesprada > No hi treballa
CC Manera HI: Ha fet l’exercici ràpidament > Hi ha fet l’exercici Ha fet l’exercici de pressa > Hi ha fet l’exercici
CC precedit de qualsevol prep., excepte DE
Va a Alacant > Hi va Ha arribat a casa > Hi ha arribat Passa per l’hospital > Hi passa
CC precedit de la prep. DE EN Ve d’Alacant > En ve CC Causa M’alegre per tu > Me n’alegre Verbs i expressions prefixades amb pronoms febles
Verbs: anar-se’n, tornar-se’n, haver-hi... de percepció: veure-s’hi, sentir-s’hi, tocar-hi (entendre, tindre seny): Sense les ulleres no m’hi veig. Va quedar completament sord, no s’hi sent. El iaio està tan major que no hi toca.

Complement d’un adverbi
Precedit de qualsevol preposició HI Posa’t davant de la moto > Posa-t’hi al davant

Subjecte
Indefinit. Sol aparéixer en verbs com sortir, eixir, arribar... EN
Arribaren tres persones? > N ́arribaren tres. Ix algun tren cap a Vinaròs? 
–N ́ix un a les tres.
Expressions: Va armar-la! Me les he tingudes amb ell. Som-hi! Ara no hi caic. 


APRENEM MÉS

 COMBINACIONS I PARTICULARITATS DELS PRONOMS FEBLES (VÍDEO)

 PRÀCTIQUES DE PRONOMS FEBLES

⇒ EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES [CLAUS]




4a SETMANA (FEBRER '22)

L'ACCENTUACIÓ
Quant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals o obertes.
[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: busca la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].

Truquets per a accentuar correctament les vocals eo.


Exemples
Excepcions
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes
menjaré, pretén, després, camió, torró...
terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, reòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs...
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes
diòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul...
formes del verb serfóra
verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)
estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec...
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraulesesdrúixoles
gènere, pèrdua, memòria, València...
fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, esglésiallémena, feréstega...
verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...

Les grafies o representen dos sons diferents:

La representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).

La representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)

Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.

Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):

Casos en què la e és oberta:

1. Davant de síl·labes que duguen una i o una upremi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.

2. Davant de l, l·l,  rr i r: cel, novel·la, serra, verd.

3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.

Casos en què la o és oberta :
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -oaçò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/­olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota). 

Després de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. 
També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment,  -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes). 





2a/3a SETMANES (FEBRER '22)

LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB

Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).

Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).

Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...


A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts).



"LES PERÍFRASIS VERBALS"

Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
       
   Perífrasi d’obligació.
-          Personal:    haver + de + inf. (“Has d’arribar abans de migdia”)
caldre + que + subj. (“Cal que faces el treball”)
-          Impersonal (sense subjecte): haver-se +de+inf.  (“S’ha d’emplenar el full”)
   caldre + inf. (“Cal anar amb compte”)
També es pot expressar obligació amb la construcció: És necessari /menester + inf. o + que+subj.
►Cal evitar les construccions del castellà:
*Tindre + que
* Haver-hi  + que + inf.
* Ser precís

      Perífrasi de probabilitat.
Per a expressar la probabilitat s’usa la perífrasi: deure + inf. (“Deuen tenir molt de fred perquè han encés la calefacció”).
És equivalent a un adverbi de probabilitat (potser, segurament, probablement, tal vegada...) + verb en futur (o present o passat): “Potser plourà”. O equivalent a poder +ser+oració de subjuntiu: “Pot ser que isquen molt tard”.
►Cal evitar les construccions incorrectes següents:
-És incorrecte intercalar la preposició de entre el verb deure i l’infinitiu (*Deuen de estar de viatge).
- No és correcte l’ús de la paraula igual com a adverbi de probabilitat (*Igual anem al parc d’excursió): Pot ser que vaja al parc. Potser aniré al parc.
També cal evitar l’ús del futur o l’ús del condicional per a expressar la probabilitat (*Haurà eixit de viatge.  Deu haver eixit de viatge) // (*Arribarien a casa després de mitjanit.  Devien arribar a casa després de mitjanit).

       Perífrasi d’imminència.
Per a expressar la imminència o el futur immediat no podem usar la perífrasi anar + a + inf., sinó que se sol expressar amb les perífrasis estar a punt de + inf. / estar per + inf.
Els viatgers estan a punt d’arribar.
La perífrasi anar + a + inf. es pot usar per a expressar imminència si ens referim a un temps passat (Anava a gitar-me quan vaig escoltar uns colps a la porta).  Si ens referim al futur, la perífrasi  anar + a + inf. és incorrecta; usarem el futur o el present, sovint introduït per l’adv. ara (Ara et portaré un refresc). Tanmateix, la construcció anar + a + inf. és correcta quan el verb anar té el valor de moviment o de desplaçament (Vaig a portar els pastissos perquè els convidats volen tastar-los).

APRENEM MÉS

EXERCICI (GRAELLA) FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)

Aparéixer, aparegut, apareixent / cabre, cabut, cabent/ créixer, crescut, creixent / merèixer, merescut, mereixent / nàixer, nascut, naixent / pertànyer, pertangut (pertanyut), pertanyent / plaure, plagut, plaent /saber, sabut, sabent / ser, sigut, sent / seure, segut, seent / tòrcer, torçut, torcent / viure, viscut, vivint / absoldre, absolt, absolent / dir, dit, dient / dur, dut, duent / escriure, escrit, escrivint / fer, fet, fent / moldre, molt, molent / pondre, post, ponent / resoldre, resolt, resolent / traure, tret, traent / veure, vist, veent (veient) / admetre, admès, admetent / atendre, atés, atenent / concloure, conclòs, concloent / encendre, encés, encenent / confondre, confós, confonent / ofendre, ofés, ofenent / prendre, pres, prenent / romandre, romàs, romanent / complir, complit (complert), complint / establir, establit (establert), establint / oferir, oferit (ofert), oferint / omplir, omplit (omplert), omplint / decidir, decidit, decidint / cobrir, cobert, cobrint / morir, mort, morint / obrir, obert, obrint / imprimir, imprés, imprimint / vendre, venut, venent / coure, cuit, coent / agrair, agraït, agraint / assajar, assajat, assajant / jutjar, jutjat, jutjant / moure, mogut, movent / distraure, distret, distraent / sotmetre, sotmés, sotmetent / traduir, traduït, traduint / rebre, rebut, rebent / poder, pogut, podent / existir, existit, existint / rebaixar, rebaixat, rebaixant / llegir, llegit, llegint / començar, començat, començant.


[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”
1. fuma, prepare, pintem, treballes, entren, esquieu.
2. passege, passeja, passegem; jutge, jutja, jutgem; assage, assaja, assagem; viatge, viatja, viatgem; venge, venja, vengem; netege, neteja, netegem; desitge, desitja, desitgem; trepitge, trepitja, trepitgem.
3. pique, pica, piquem; doblegue, doblega, dobleguem; busque, busca, busquem; cace, caça, cacem; aparque, aparca, aparquem; trenque, trenca, trenquem; abrace, abraça, abracem; pague, paga, paguem; calce, calça, calcem; cague, caga, caguem; pegue, pega, peguem; carregue, carrega, carreguem; descalce, descalça, descalcem; regue, rega, reguem, penque, penca, penquem; combregue, combrega, combreguem.
4. es-tu-di-e, can-vi-a, es-tal-vi-em, pro-nun-ci-a, i-ni-ci-es, fo-to-co-pi-eu, a-nun-ci­-en, co-pi-a, o-di-e.
5. vaig, vas, va, anem, aneu, van.
6. estic, estàs, està, estem, esteu, estan, sóc, ets, és, som, sou, són.
7. tem, tems, tem, temem, temeu, temen; rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden; comet, comets, comet, cometem, cometeu, cometen; percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben; debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten.
8. dic, dius, diu, diem, dieu, diuen; tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen; vull, vols,vol,volem,voleu,volen; conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen; somric, somrius, somriu, somriem, somrieu, somriuen; atenc, atens, atén, atenem, ateneu, atenen; caic, caus, cau, caiem (caem), caieu (caeu), cauen; prenc, prens, pren, prenem, preneu, prenen; visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen; veig, veus, veu, veiem (veem), veieu (veeu), veuen.
9. crec, meresc, coneixes, cuses (cus), cap, saps, sé, sap, rebem, reps.
10. dorm; consent, consents, consent, consentim, consentiu, consenten; constituïsc, constitueixes (constituïxes), constitueix, constituïm, constituïu, constitueixen; construïsc; instruïsc; bull, bulls, bull, bollim, bolliu, bullen.
11. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen (tenyisc, tenyeixes, tenyeix, tenyim, tenyiu, tenyeixen); riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen (renyisc); cull, culls, cull, collim, colliu, cullen.
12. llegisc, teixisc, visten, menten, afegeix, fregeixes, llig, engolisc.
13. isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen.
14. vol, bull, acabe, rebat, tus, correm, perd, cull, vull, admet, sap, baten, exclous, valc, creus, perdem.
15. trobe, faig, conec, llig, done, depén.
16. caminava, caminaves, caminava, caminàvem, caminàveu, caminaven; partia; atenia; buscava; incloïa, incloïes, incloïa, incloíem, incloíeu, incloïen; venia; reia, reies, reia, réiem, réieu, reien; treia; coïa; creia; queia; conduïa.
17. menjàvem, coíeu, incloïa, creia, necessitàvem, treies, reia, feia, duia, seien, dúieu, portava.
18. dúiem, conduíeu, tréiem, jéiem, reia, cantaves, incloïa, veies, coïen, séieu, queia.
19. continuàveu, tenia, duia, posaves, molestaves, plantàvem, collíem, dúiem, era, trencava, tocava, argüia, treia, tréieu, feia.


[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)” 
21. parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.
22. fiu, anares, treballà, cresquérem, isquéreu, foren, viu, clogueres, vingué, haguérem, diguéreu, escrigueren.
23. duguí (vaig dur), miràreu (vau mirar), isquéreu, quedàreu, anàrem, acomboiaren, treballà, estudiaren, suspengueren, tingué, aní (vaig anar), viu (vaig veure), vencí (vaig véncer), veié (va veure).
25. vindre (venir), vindré, vindria; aprendre, aprendràs, aprendries; estudiar, estudiarà, estudiaria; agafar, agafarem, agafaríem; conduir, conduireu, conduiríeu; deixar, deixaran, deixarien.
26. cantaré, cantaràs, cantarà, cantarem, cantareu, cantaran; valdré; retindré; faré; hauré; resoldré.
27. refaré, semblarà, faràs, trobaràs, podrem, voldrem, admetreu, aniràs, veuràs, sabran, arribaran, haureu, resoldran, voldran, soparem, gitarem, hauràs, eixirem.
28. vindria, trauríem, netejaríem, ordenaríem, sabries, transigiríeu, tossiries, pertanyeria, venceria, buscarien, descobririen, analitzarien, ajudaria, prendria.
29. coneixeria, coneixeries, coneixeria, coneixeríem, coneixeríeu, coneixerien; apareixeria, apareixeries, apareixeria, apareixeríem, apareixeríeu, apareixerien.
30. estendria, resoldríem, mouríem, encendrien.

31. apague, apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
32. aprenguen, venguem, absolgueu, dissolguen, suspenga, valga, isca, faça, vagen, puguem, sigueu, beguen, mengen, vulga, faces, coneguem, vulga, vaja, sàpien (sàpiguen), entenguen, alcen.
33. No agafes, no begues, no vingues, no t’acostes, no digueu, no em mires, no vengueu, no arranqueu, no suspengues, no prengueu, no bufes, no encengueu, no tragues, no begueu, no calles, no rigues, no mogueu, no escoltes, no escrigueu, no segues.
34. diga, acabe, vulga, isca, convinga, sàpiguen (sàpien), estiguen, begueu, escriga, facen, vulgues, confluïsquen, conega, faça, visca, nasca.
35/36. entrara (entràs), entrares (entrasses), entrara (entràs), entràrem (entràssem), entràreu (entràsseu), entraren (entrassen); debatera, debateres, debatera, debatérem, debatéreu, debateren, consentira; partira; visquera; isquera; fóra (fos), fores, fóra, fórem, fóreu, foren; tinguera; absolguera, escriguera, veiera; haguera.
37/38. Fera (fes) / correguérem / donàreu / rebéreu / avisàreu / tingueres / trobàrem / volgueren / estiguera / aparegueren / anàrem / tingueren / publicaren / duguera / vingueren / agafara / féreu / pogueren / vingueren / romangueren.

39. duguera / estiguera / fóra / sapiguérem (sabérem) / feren / poguera / llegira / tinguera / seguera / conduïra / isquéreu / escriguera / vinguera.

40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu.

42. trau / creieu / beveu / fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.

43. doneu / ven / vine / vés / corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu / dissoleu / encenguem / pertany / dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu / llig (llegix).

44. absoleu / cloeu / beveu / escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu / aprén / comenceu.

45. has viscut / ha vist / hem enviat / heu bullit / han mentit.

46. havies comprat / havia arribat / havíem entrat / havíeu fet / havien dit.

47. hagueres aprés / hagué dormit / haguérem escoltat / haguéreu parlat / hagueren menjat.

49. hauràs conegut / haurà crescut / haurem entrat / haureu descansat / hauran vist.

50. hauries volgut / hauria caigut / hauríem entrat / hauríeu elaborat / s’haurien exhaurit.

51. hages dit / haja aparegut / hàgem col·laborat / hàgeu oït / hagen sabut.

52. hagueres anat / haguera vingut / haguérem conduït / haguéreu treballat / hagueren conegut.

54.  voler, volent volgut / córrer, corrent, corregut / moldre, molent, mòlt / obrir, obrint, obert / traduir, traduint, traduït / cabre, cabent, cabut / dur, duent, dut / aprendre, aprenent, aprés / fondre, fonent, fos / atendre, atenent, atés / tindre (tenir), tenint, tingut / oir, oint, oït / admetre, admetent, admés / combatre, combatent, combatut / veure, veient, vist / nàixer, naixent, nascut / imprimir, imprimint, imprés / confessar, confessant, confessat / beure, bevent, begut.

55. cuit / romput / dit / caigut / entés / crescut / ocorregut / emés / transcorregut / interromput / volgut / batuts / venut / vist / fet / nascut / tret / inclòs / conclòs.

56. dit, cregut / agafat, estat, estalviant / sabut, preguntat / cuit / corrent / distraent / devent / creient, escoltant / escrivint, bevent / nascut / admetent, admesa / duent / batut, combatut / tramés / ofés, dit / volent / venut, pescant / comprés, atés.

57.  trobades / oberts / suspeses / donat / encesos / collides / comprats / buscades / soterrats, soterrats.

58. els han enviats / les ha signades / n’he fregits dos / les he comprades / els he duts / l’he tastada / l’he coneguda / les hem enteses / els hem compresos / n’he llegits 3 / les he fetes / li n’he regalats 4.

59. 1.  i es trencà una cama / 6 i guanyaren el partit / 7 i no van trobar ningú.

60.  Ja hi haurà arribat el tren / S’havia d’anar sense falta (calia anar) / Has de parlar amb ell / S’haurà de fer una altra vegada (caldrà fer-ho) / Has de pagar-me demà.

61. (p), (p), (o), (o), (p), (p), (o), (o), (p), (p), (o), (o), (p)/(o).

62. He d’anar / hem hagut de / Ja deuen ser / cal solucionar-ho / No us haureu de / Acabà la funció i se n’anaren tots / Caldrà dir-li-ho / Es va refredar i va tossir molt.


1a SETMANA (FEBRER '22)
 

Aquesta 1a setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist alguns temps verbals del mode indicatiu de la 1a conjugació (tots els verbs de la qual són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR). Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre), i hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret amb els verbs velaritzats (I) (un grup de verbs irregulars que comparteixen les mateixes irregularitats): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer,   -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir dur.  Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats: 


1) Fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).

[Recordeu: un verb és regular  si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].

D'altra banda, hem fet un repàs de la flexió verbal i hem vist el grup de verbs velaritzats (II) (nàixer, viure, créixer i meréixer), que fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté  (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., pret. perfet simple i participi.

El verb

El verb, com a nucli del sintagma verbal, és un dels constituents bàsics de l’oració. Categoria gramatical que expressa l’existència, l’estat, l’acció, els processos o les modificacions d’un sintagma nominal. A diferència de les altres categories gramaticals, el verb, a banda d’aquesta informació
semàntica, té com a característica més important les marques que aporten els diferents morfemes: veu, mode, persona, nombre, temps i aspecte.

Els morfemes verbals

Tota forma verbal està constituïda per un lexema o arrel, que aporta el contingut semàntic, i pels morfemes o desinències, que aporten informacions auxiliars, pròpies del verb. En algunes formes verbals pot aparéixer una vocal temàtica que actua d’enllaç entre el lexema i els morfemes, i que permet de classificar els verbs d’acord amb la conjugació a què pertanyen.
• Veu
– Activa: el subjecte realitza l’acció (Maria menjava maduixes).
– Passiva: el subjecte rep l’acció (Les maduixes eren menjades per Maria).
• Mode. Segons l’actitud mental del parlant respecte allò que enuncia (a l’acció verbal), podem distingir els següents modes personals:
– Indicatiu: l’acció o el fet és vist com a real (Rosa ha begut aigua).
– Subjuntiu: l’acció o el fet que expressa el verb és vist com una irrealitat,
només existeix en el pensament com una idea subjectiva (desig
dubte, temor, voluntat, etc.) (Potser vinga prompte).
– Condicional: les accions apareixen expressades com a irreals (Si poguera
faria això).
– Imperatiu: és el mode amb què el parlant expressa manament, ordre,
prec, etc. (Ves-te’n prompte).
D’altra banda, tenim també tres modes impersonals: infinitiu (concepte
bàsic de l’acció), gerundi (acció durativa) i participi (acció acabada).
• Aspecte
– Imperfectiu: no expressa la fi de l’acció del verb (Caminava pel passeig).
Els temps imperfectius són el present d’indicatiu i de subjuntiu,
el pretèrit imperfet, el futur i el condicional.
– Perfectiu: expressa l’acabament de l’acció verbal (Va llegir una novel·la). Els temps perfectius són el pretèrit perfet simple i perifràstic d’indicatiu i els temps compostos.
• Persona. Relaciona l’acció verbal amb l’emissor (1a pers.: parlecantem),
amb el receptor (2a pers.: parlescanteu) o amb un referent (3a pers.:
parlacanten).
• Nombre. El morfema de nombre indica si el SN subjecte és només un
individu o cosa (singular) o més d’un (plural).



CONJUGACIONS
1a –AR : Parlar
2a –ER / -RE: Témer / Perdre
3a –IR: • Servir (incoatiu) / • Dormir (pur)

MORFEMES
Lexema: parl
Vocal temática: à
Temps/aspecte/mode: ve
Nombre/persona: m



APRENEM MÉS

⇒ Cal practicar la conjugació verbal amb un full a doble cara i les pàgines 1-7 del dossier de verbs.

-       ⇒ 1r text escrit: Heu de triar una de les dues opcions que trobareu en la fotocòpia que pertany a l’examen de la JQCV i escriure un text de 200-220 paraules.

-        ⇒ Heu de fer els exercicis d’estructures lingüístiques i gramaticals dels 2 exàmens: JQCV (3 exercicis) i CIEACOVA (4 exercicis).

-         També convé fer una ullada a la unitat 7 del quadern de valencià i anar treballant els exercicis que conté (feina per a 2 setmanes).



SOLUCIONS FULLS DE VERBS


1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.

1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.
 
 

PROVA D’ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES (CLAUS)


1.b / 2.b / 3.a / 4.c / 5.c / 6.a / 7.b / 8.c / 9.c / 10.b
11.c /  12.a  / 13.b  / 14.b  / 15.a  /  16.c  /  17.a  /  18.c  / 19.c  /  20.b
21c, 22c, 23a, 24c, 25a, 26c, 27a, 28a, 29c, 30c.
31b, 32a, 33b, 34c, 35b, 36c, 37a, 38c, 39a, 40c.
41b, 42a, 43c, 44a, 45b, 46c, 47c, 48b, 49a, 50c.
51c, 52b, 53a, 54a, 55a, 56c, 57a, 58a, 59c, 60a.
61b, 62b, 63b, 64c, 65c, 66a, 67b, 68a, 69a, 70b.
71c, 72b, 73b, 74a, 75b, 76a, 77a, 78b, 79c, 80b.
81c, 82c, 83a, 84a, 85b, 86a, 87a, 88c, 89b, 90b.
91a, 92c, 93c, 94b, 95c, 96c, 97a, 98c, 99c, 100c.
101b, 102c, 103b, 104a, 105a, 106b, 107c, 108c, 109a, 110b.


DOSSIER 2: PRÀCTIQUES DE VERBS (CLAUS)

PRESENT D’IND. 1a conj.
1c. menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen/ jugue, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen / alce, alces, alça, alcem, alceu, alcen / tanque, tanques, tanca, tanquem, tanqueu, tanquen / neteja, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen ...
2. assagen, fumes, deixeu, juguem, penge, penges, escalfa, donen, avanceu, abrigue.
PRESENT D’IND. 2a conj.
4. promets, saps, combat, sabem, perdeu, podem, debaten, admet, caps, concebem, rep, rebeu, romps.
PRESENT D’IND. 3a conj.
6b. assisteixen/assistixen, s’avorreix, avorriu, discutisc, obriu, dirigeix, em vestisc, sent, compartim, diverteixes, frigen (fregeixen), condueixen (conduïxen), conduïm, agraïsc, estableix, tiny (tenyeix).
7. entenguí, entenguera, córrec, córrega, correguera, resolguí, resolguera, confonc, confonga, confonguera, tinguí, tinguera, vinc, vinga.
8. PRESENT D’IND. Prenc, prencs, pren, prenem, preneu, prenen; molc, mols, mol, molem, moleu, molen; duc, dus, du, duem, dueu, duen; dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.
PERFET SIMPLE. Prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguí, molgueres, molgué, molguérem, molguéreu, molgueren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren.
PRESENT DE SUBJ. Prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen; molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen; duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen; diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen.
IMPERFET DE SUBJ. Prenguera, prengueres, prenguera, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguera, molgueres, molguera, molguérem, molguéreu, molgueren; duguera, dugueres, duguera, duguérem, duguéreu, dugueren; diguera, digueres, digurera, diguérem, diguéreu, digueren.
9. vingueres, suspenguérem, encenguem, ofengues, dissolguera, venga, atenguéreu, estenguí, tinga, absolga.
10. PRESENT IND. clous, cloeu, clouen; moc, mous, mou, movem, moveu, mouen; trac, traus, trau, traem, traeu, trauen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; dec, deus, deu, devem, deveu, deuen; ric, rius, riu, riem, rieu, riuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.
PERFET SIMPLE. Cloguí, clogueres, clogué, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren; traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
PRESENT SUBJ. Cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen; moga, mogues, moga, moguem, mogueu, moguen; traga, tragues, traga, traguem, tragueu, traguen; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; riga, rigues, riga, riguem, rigueu, riguen; escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen.
IMPERFET SUBJ. Cloguera, clogueres, cloguera, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguera, mogueres, moguera, moguérem, moguéreu, mogueren; traguera, tragueres, traguera, traguérem, traguéreu, tragueren; beguera; deguera, degueres, deguera, deguérem, deguéreu, degueren; riguera, rigueres, riguera, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguera, escrigueres, escriguera, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.

11. ric, begues, mogueu, escriguéreu, riguen, dorma, perdes, congloguera, traga, mogueu.
12. castigues, busqueu, equivoqueu, expliques, jutgeu, mareja, alce, mengeu, viatja.
13. dius, duem, clouen, cauen, rieu, trac, seieu, bevem, deveu, escric, visc.
14. veig, pogueres, vull, caic, sóc, són, és, ets.
15. ofereixen, concedeix, vesteixen, reuneix, moren, concedeixen, vesteixen, reuneixen, munyen.
16. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten; escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen; llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen (llegisc, llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegeixen); frig, friges, frig, fregim fregiu, frigen; vist, vists, vist, vestim, vestiu, visten; riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen.
19. cusen, llig (llegisc), fregiu, surts, vesteix (vist), riny, escupen (escopeixen), culls, lliges (llegeixes).




















































Estructures per al discurs oral


Expressar acord i desacord

I tant / És clar que sí
Per descomptat Per supost Per suposat
Hi estic d’acord
Entesos / Ens entenem
Naturalment / Evidentment

No hi estic d’acord
En absolut
De cap manera
Ni de bon tros
Hi estic en contra
Trobe/ Em sembla que t’equivoques
He de dissentir/diferir/contradir-te/discrepar/oposar-me


• Reformulació. Paràfrasi i aclariments:  vull dir..., és a dir... Per resumir...; En conclusió...; En  definitiva...; Dit d’una altra manera...; En altres paraules...

• Èmfasi:  Val a dir...; Cal tenir en compte...; Cal insistir a/en/que...; Convé
destacar...; En efecte...; Vull ressaltar...; Fins i tot;  sobretot / especialment...; I no només això...

Expansió del tema
• Exemplificació: Per exemple... A tall d’exemple...; N’és un bon exemple...
• Al·lusions, referències, cites i evocacions: Quant a...; Referent a...; Pel que fa
a..; En relació amb...; Respecte a...; Recordem el que...; No oblidem que...; Cal
recordar/no oblidar que...; Com (ja) sabem...; Com diu/ha dit/va dir/diria..
• Definicions:  En altres paraules...; És a dir... En el sentit de...;  Dit d’una altra manera...
• Enumeració, seqüenciació temporal:
Tot seguit passe a...; Una vegada dit això...; I encara hi podem afegir...; Al seu
torn...; En darrer terme...; D’antuvi...
• Reforç. Precisió/matisació:  Especialment; En especial; Particularment; Fet i
fet; En efecte; Efectivament; Certament; En concret; Per descomptat; De la
mateixa manera; Així mateix; Igualment; Amb això vull/volia/voldria dir que...;
De fet...
• Contrast:  Mentre que; Malgrat això; Malgrat tot; En tot cas; Sigui com sigui; Al
capdavall; Tanmateix; Ben al contrari; Tot al contrari; Per contra; En realitat;
Ben mirat; No obstant això; Això no obstant; A pesar de...; Amb tot...; Altrament;
Contràriament; Per bé que...;Tot i això; Així i tot; De tota manera; De totes maneres; Ara bé; Si no; Si més no...; Almenys...
• Introducció de subtemes:  Quant a...; No solament... sinó també...; En relació  amb...; Tornant a...; Com he dit abans...; Respecte a...; Pel que fa a...; En un altre ordre de coses...; A propòsit de...
• Personalització: Al meu entendre/ parer...;  Des del meu punt de vista...;  Segons la meva opinió...; Honestament...

Canvi temàtic
• Obrir una digressió:  Dit en altres paraules...; En qualsevol cas...; Dit d’una
altra manera...; Faig un parèntesi...; Canviant de tema..; Ara que dius això...;
D’altra banda...; Parlant de  + SN...
• Recuperació del tema: Com deia...; Com anava dient...; Com estava dient...; En fi...; Tornant al tema que tractàvem...; Doncs bé...; Llavors...; Aleshores...;
Així doncs..; Ara que ho dius...; Allò que deia...; Reprenent el tema...


Per a intervenir en la conversa

Perdona/Disculpa que t’interrompa...
Jo afegiria que...
M’agradaria afegir que...
Sí? de veres? de veritat?
Com és això? Com és possible?


Falques

Bo   Bueno
D’acord    ValVale
Bé, doncs... Bueno, pues...
Potser+ ind.    A lo milllor....
Alguna cosa    algo
Vull dir / És a dir
Doncs sí/no  Pos sí/no
Doncs               Pos
Però no és així    Pues va a ser que no.
Aleshores          Entonces


TEMES DE REDACCIÓ
1) LA NECESSITAT DE MOSTRAR LA INTIMITAT EN LES XARXES SOCIALS.
2) LA SITUACIÓ DE LA DONA EN EL MÓN ACTUAL.
3) EL CANVI CLIMÀTIC.
4) L'EXERCICI FÍSIC I LA SALUT.
5) COMPARTIR PIS EN LA VELLESA.
6) "El boom de les aplicacions mòbils és un fenomen del nostre temps. Cada dia apareixen eines interactives més especialitzades per a satisfer necessitats del mercat i de la societat. Escriviu un article d’opinió, per a una revista de la localitat on viviu, sobre la clau de l’èxit que han tingut algunes d’aquestes aplicacions". (200 paraules)
7) El paper de les ONG. Aquestes organitzacions han assolit una gran presència en el nostre dia a dia, en els informatius... Escriviu un article d’opinió en què exposeu i argumenteu el vostre punt de vista sobre la tasca que realitzen i la importància que tenen per a la societat actual.
8) La diversitat de models familiars. En les últimes dècades, el concepte de model familiar ha variat substancialment i, en alguns casos, se n’han creat de nous: famílies monoparentals, homoparentals, reconstituïdes... Escriviu un article d’opinió en què exposeu i argumenteu el vostre punt de vista sobre aquesta realitat.
9) LA MODA DELS "YOUTUBERS".
10) LA INFLUÈNCIA DE LES NOVES TECNOLOGIES EN LA VIDA QUOTIDIANA.

Escriure una carta formal tenint en compte l'estructura i les característiques del document de tipologia textual. Ací tens un parell de propostes: 
a) Eres el president de la teua comunitat de veïns. Com que teniu un problema amb un veí que es comporta de forma molt incívica (fa sorolls, embruta, és violent...), escrius una carta al regidor de benestar del teu ajuntament. Descriu-li la situació, com us afecta, com es comporta el veí, què heu intentat fer fins ara, què demanes perquè se solucione el problema, etc.

      b)Escriu una carta adreçada al regidor de Medi Ambient en què li demanes una millora en la sostenibilitat de la ciutat.





















































P

 

   PROVA DE C1. JQCV (abril 2019) CLAUS


EXERCICI 1

1C, 2A, 3C, 4D, 5C 

EXERCICI 2

6a, 7c, 8b, 9b, 10a, 11c, 12a, 13b, 14b, 15b, 16c, 17c, 18c, 19a, 20a

EXERCICI 3 

21a, 22a, 23b, 24c, 25a, 26a, 27c, 28c, 29a, 30a, 31b, 32c, 33a, 34c, 35b



SOLUCIONARI: EXAMEN 1
EXERCICI 1
1b, 2h, 3g, 4c, 5f
EXERCICI 2
Mèdics / sobtats / el / Malgrat tot / assenyalant / com a / uns / tot i que / n’afavoreixen / curt termini / en què / per la qual cosa / cap a / modificar-los / perquè / ajudar-la
EXERCICI 3
L’estrena / descartar-ne / espurna / potser / en / però / què / molt / recerca / moll de l’os / alenada / reals / veren / pel que fa a / El llegat / fer-ne.

EXAMEN 2
EXERCICI 1
1c, 2h, 3e, 4f, 5d
EXERCICI 2
Balla / Tot i que / la / paren / verificar / en què / sinó / en canvi / a / a / respecte als / afavorit / al qual es / a la fi / de ben / el nord-americà
EXERCICI 3
Al cap i a la fi / en / componen / hi ha / calç / estesos / mentre que / dels marges / enfosqueixen / més aïna / sanefes / en la resta / on / pel que fa / beix / grisenc.

EXAMEN 3
EXERCICI 1
1f / 2g / 3e / 4c / 5h
EXERCICI 2
Surava / diguem-ne / creença / en / permetreu / de redreçament / embranzida / a mitjan / haurien de ser / si no / adormida / a / se’n / hi havia / Fet i fet / S’hi
EXERCICI 3

De tot / fins i tot / l’han duta / plànols / que / per què / s’amaga / juntament amb / bucal / sénia / ni pany ni clau / assenyalant / al / atapeïts / amb què / Mentre.



SOLUCIONARI: EXAMEN 6

Exercici 1. 

1d, 2c, 3h, 4f, 5e

Exercici 2.

dolça flaire / els / desfermava / en / veiem / llevat d'un / com a / tot just / amb / contava / en què /

li / La / però / rossí / allò.

Exercici 3.

fet que / es prohibisca / tot i que / pels corrents / que / acurada / en / comunament / aclareix / 

mentre / que / l'any / inclús / d'haver-ne / cap / depenent.



SOLUCIONARI: EXAMEN 8

Exercici 1. 

1h, 2b, 3d, 4e, 5c

Exercici 2.

sinó / per als quals / doncs / devien arribar / legats / hi arribaven / solidesa / en / aconseguir / 

trànsit / fins a la / almenys / n'he vista / Com que / Què hi farem / veia.

Exercici 3.

resistir-s'hi / fugissera / suggestiu / en / vet / mitja / d'amagatotis / s'aplegaven / inexorable / els

qui / àdhuc / la recerca / revelat / rogallosa / aleshores / a cau d'orella.



SOLUCIONARI: EXAMEN 9

Exercici 1. 

1f, 2g, 3e, 4h, 5b

Exercici 2.

difondre / guardonat / Ans al contrari / sacsejar-nos / en / a / De fet, / la qual / hi haja / alhora 

que / emetem / n'augmentem / per què / la qual cosa / carboni / fer-ho.

Exercici 3.

sinó / Quin / haver-ne / Potser / hi arribà / sí que / mil·lennis / siguem capaços / què hi ha / 

paren-se / dels bacteris / tanmateix / qualssevol / inserit / als quals / bastisca.




SOLUCIONARI: EXAMEN 10


Exercici 1. 

1g, 2h, 3f, 4e, 5b

Exercici 2.

ciutadà / abastar-la / Ara bé / les dades / les quals / ciència-ficció / hi entres / milions / al cas /

escull / llevat que / Els avantatges / el fet de / però / li hagen / fins i tot.

Exercici 3.

desapercebut / hi / onada / fluxos / a què / d'escatir / n'hi ha / creixent / assoleix / els / ho / hi /

s'endinsa / serioses / la que.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Pàgines vistes en total