➤ VALENCIÀ. GRAU MITJÀ
➤ VÍDEOS DIDÀCTICS
➤ EXERCICIS DE MITJÀ (UPV)
➤ MODELS EXAMEN JQCV
➤ CURS DE VALENCIÀ (PUNT PER PUNT)
➤ JugallenguaPrograma de la JQCV (aspectes gramaticals)
➤ TESTS EN LÍNIA
➤ APRENDRE VALENCIÀ
➤ CONSELLS DE PRONÚNCIA
QUADERN DE VALENCIÀ (+ SOLUCIONARI)
QUADERN DE VALENCIÀ (AMB SOLUCIONARI)
Gramàtica essencial de la llengua catalana
La Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) és una versió reduïda i adaptada per a la consulta en línia de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. La GEIEC té com a objectiu general fer accessible a un públic ampli la descripció i la normativa gramaticals contingudes en la Gramàtica de la llengua catalana. L’adaptació s’ha realitzat tant pel que fa al contingut i la forma d’expressió d’aquest, com a l’estructuració i el format, a fi de facilitar-ne la consulta a través d’Internet.
El millor ús amb la mínima gramàtica
Gramàtica Zero
Tracta els dubtes lingüístics més importants i recurrents en la construcció de les frases i mira de solucionar-los amb tan poca terminologia tècnica com és possible, amb explicacions accessibles a tothom i una notable gamma d'exemples, amb una presentació gràfica que permet visualitzar d'un colp d'ull les solucions. Consta de 73 fitxes que s'estructuren en quatre blocs (Fonamental, Errades típiques de castellanoparlants, General i Termes gramaticals) i que es completen amb un document annex amb expressions incorrectes.
DESCARREGA-TE-LA
PROVA DE NIVELL : APUNTS DE LLENGUA
VÍDEO: ERRADES HABITUALS EN LA PROVA ORAL
__________________________________________________________________________
(1a sessió /SETEMBRE'24)
LA FLEXIÓ VERBALAquesta setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu i subjuntiu. Quant a la 1a conjugació, cal tenir en compte que tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre).
[Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
Aquesta setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu i subjuntiu. Quant a la 1a conjugació, cal tenir en compte que tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre).
Hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret els verbs velaritzats (I): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer, -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur. Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats:
1) Fan la 1a persona de singular del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
Hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II): nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).
Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...
Hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II): nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).
Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...
Quant als verbs de la 3a conjugació (-ir), podem distingir dos models de conjugació: la pura i la incoativa. En el cas dels verbs purs, podem distingir-ne un grup de verbs regulars: DORMIR, SENTIR, FUGIR, MUNYIR, BULLIR, GRUNYIR, CRUIXIR, PUDIR, MORIR... I un altre d’irregulars: OBRIR i OMPLIR (velaritzats) i COLLIR, TOSSIR, COSIR i SORTIR (amb canvis vocàlics en l’arrel: o>u).
La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.
Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...
La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.
Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...
DOSSIER 1. ELS TEMPS VERBALS [CLAUS]
Ex. 1: estic,
estàs, està, estem, esteu, estan.
Ex. 2: ESTAR:
estic, estàs, està, estem, esteu, estan; TÉMER: tem, tems, tem, temem, temeu,
temen; BATRE: bat, bats, bat, batem, bateu, baten; DORMIR: dorm, dorms, dorm,
dormim, dormiu, dormen; SERVIR: servisc, servixes (serveixes), servix, servim,
serviu, servixen.
Ex. 3: BUSCAR:
busque, busques, busca, busquem, busqueu, busquen; FURGAR: furgue, furgues,
furga, furguem, furgueu, furguen; MENJAR: menge, menges, menja, mengem, mengeu,
mengen; CAÇAR: cace, caces, caça, cacem, caceu, cacen; PASSAR: passe, passes,
passa, passem, passeu, passen.
Ex. 4: a)
comencen, b) passegem, c) mengem, d) s’arrosseguen, e) parlen, parla, f) anem,
g) busques, h) alce, i) maregen, j) torna, k) posa, l) equivoqueu, és, m)
expliques.
Ex. 5: vaig,
vas, va, anem, aneu, van.
Ex. 6: REBRE:
rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; PERDRE: perd, perds, perd, perdem, perdeu,
perden; INTERROMPRE: interromp, interromps, interromp, interrompem,
interrompeu, interrompen; DEBATRE: debat, debats, debat, debatem, debateu,
debaten; PERCEBRE: percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben.
Ex. 7: COLLIR: cull, culls, cull, collim, colliu,
cullen; LLEGIR: llig/llegisc, lliges/llegixes (llegeixes), llig/llegix, llegim,
llegiu, lligen/llegixen; EIXIR: isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen; FUGIR: fuig,
fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; OMPLIR: òmplic, omplis, ompli, omplim,
ompliu, omplin; COSIR: cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; AFEGIR:
afig/afegisc, afiges, afig, afegim, afegiu, afigen; VESTIR:
vist/vestisc,
vists, vist, vestim, vestiu, vistent; TEIXIR: tix/teixisc, tixes, tix, teixim,
teixiu, tixen; FREGIR: frig/fregisc, friges, frig, fregim, fregiu, frigen.
Ex. 8: a)
afig, b) vesteix, c) teixim, d) lligen, e) patisc, f) adorm, g) sent, h)
menteix, i) aplaudeixen, j) senten, k) cull, l) sent, m) tus, n) agraïsc.
Ex. 9: entenc,
atenc, ric, moc, comparec, parec, resolc, valc, òbric, comprenc, bec, crec,
escric, conec, desconec, molc, caic, òmplic.
Ex. 10:
estava, estaves, anava, estava, anàvem, estàvem, estàveu, anàveu, estaven,
anaven.
Ex. 11:
ensenyava, ensenyaves, ensenyava, ensenyàvem, ensenyàveu, ensenyaven; temia,
temies, temia, temíem, temíeu, temien; rebia, rebies, rebia, rebíem, rebíeu,
rebien; sentia, senties, sentia, sentíem, sentíeu, sentien; servia, servies,
servia, servíem, servíeu, servien.
Ex. 12:
comprenia, comprenies, comprenia, compreníem, compreníeu, comprenien; dissolia,
dissolies, dissolia, dissolíem, dissolíeu, dissolien; feia, feies, feia, fèiem,
fèieu, feien; creia, creies, creia, créiem, créieu, creien; duia, duies, duia,
dúiem, dúieu, duien; venia, venies, venia, veníem, veníeu, venien; havia,
havies, havia, havíem, havíeu, havien; treia, treies, treia, tréiem, trèieu,
treien; tenia, tenies, tenia, teníem, teníeu, tenien; vivia, vivies, vivia,
vivíem, vivíeu, vivien.
Ex. 13:
bordava, alegrava, jugàvem, brillava, venia, ajudava, perdia, escrivia, eren,
volia, feia, estava, dúieu, sabia, incloïes, oíem, acudíem, hi havia, rèiem,
pagàvem, agraïa, tornava.
Ex. 14:
apareixia, apareixíem; aprenia, apreníem; bevia, bevíem; bullia, bullíem;
cabia, cabíem; collia, collíem; coneixia, coneixíem; construïa, construíem;
cosia, cosíem; coïa, coíem; creixia, creixíem; engolia, engolíem; entenia,
enteníem; excloïa, excloíem; fugia, fugíem; llegia, llegíem; movia, movíem;
naixia, naixíem; omplia, omplíem; pertanyia, pertanyíem; prenia, preníem;
rebia, rebíem; renyia, renyíem; resolia, resolíem; responia, responíem; reia,
rèiem; seia, séiem; teixia, teixíem; treia, tréiem; valia, valíem; venia,
veníem; vestia, vestíem.
Ex. 15: a)
anàvem, b) corrien, c) resolia, d) incloïa, e) plovia, f) fèiem, g) duies /j
queies, h) veies, dissolien, i) aprenia, j) créiem, k) reies/ veies.
Ex. 16: isqué,
trià, lligà, agafí, fórem, mamprenguérem.
Ex. 17:
estalvií, estalviares, estalvià, estalviàrem, estalviàreu, estalviaren; parlí,
parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; combatí, combateres, combaté,
combatérem, combatéreu, combateren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu,
dugueren; repetí, repetires, repetí, repetírem, repetíreu, repetiren.
Ex. 18:
apareguí, aparegueres, aparegué, apareguérem, apareguéreu, aparegueren;
aprenguí, aprengueres, aprengué, aprenguérem, aprenguéreu, aprengueren; beguí,
begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; caiguí, caigueres, caigué,
caiguérem, caiguéreu, caigueren; coneguí, conegueres, conegué, coneguérem,
coneguéreu, conegueren; correguí, corregueres, corregué, correguérem,
correguéreu, corregueren; cresquí...; entenguí...; escriguí...; moguí...;
nasquí...; prenguí...; rebí...; resolguí...; riguí...; seguí...; traguí...;
venguí...; dormí, dormires, dormí, dormírem, dormíreu, dormiren; bullí...;
consentí...; construí...; constituí...; instruí...
EXERCICI (PERQUÈ, PER QUÈ, PER A QUÈ) [claus}
- No sé per què no vols acabar la carrera.
- Vull anar perquè sí.
- Em podries dir per a què serveix aquest aparell?
- Encara no sé les raons per què se suspengué el concert.
- Vinc perquè em soluciones el problema.
- Aquell és l’ordinador per què he pagat tants diners.
- No entenc el perquè de la teua actitud.
- No volia dir-me per què no m’havia convidat, perquè crec que encara estava enfadat amb mi.
- Per què has elegit aquesta opció? Perquè crec que és la més fàcil.
- Per a què serveix aquesta maleta, si no en tenim la clau?
- No és aquesta la pel·lícula per què ens interessàvem.
- No entenc per què m’odies.
- No hi podré assistir perquè me’n vaig de viatge.
- Els teus germans encara no havien descobert per què s’havien barallat.
- Aniré perquè em torne els diners.
- M’agradaria saber el perquè d’esta broma.
- Agafa’l perquè no caiga.
- Agafa’l perquè si no caurà.
- El camí per què accedires al camp estava tallat.
- Volia telefonar-te perquè volia parlat amb tu.
- Volia telefonar-te perquè em donares l’adreça de la pensió de Barcelona.
- Sempre hi ha un perquè que ho explica tot.
- Digues per què ho vas fer i no et castigaré.
- Ho vaig fer perquè necessitava demostrar-te la situació per què passe.
- La iniciativa per què apostaven no era la millor.
- He demostrat que seria capaç de pressionar-lo perquè accedirà a les exigències.
- Si vols saber el perquè, només has de preguntar-ho.
- Si vols saber per què deia això, només has de preguntar-ho.
- Perquè tot vaja bé, cal que digues per què hem de fer-ho així.
- Això demostra el perquè de tot plegat.
(2a sessió /SETEMBRE'24)
DOSSIER 1. ELS TEMPS VERBALS [CLAUS]
Ex. 1: estic,
estàs, està, estem, esteu, estan.
Ex. 2: ESTAR:
estic, estàs, està, estem, esteu, estan; TÉMER: tem, tems, tem, temem, temeu,
temen; BATRE: bat, bats, bat, batem, bateu, baten; DORMIR: dorm, dorms, dorm,
dormim, dormiu, dormen; SERVIR: servisc, servixes (serveixes), servix, servim,
serviu, servixen.
Ex. 3: BUSCAR:
busque, busques, busca, busquem, busqueu, busquen; FURGAR: furgue, furgues,
furga, furguem, furgueu, furguen; MENJAR: menge, menges, menja, mengem, mengeu,
mengen; CAÇAR: cace, caces, caça, cacem, caceu, cacen; PASSAR: passe, passes,
passa, passem, passeu, passen.
Ex. 4: a)
comencen, b) passegem, c) mengem, d) s’arrosseguen, e) parlen, parla, f) anem,
g) busques, h) alce, i) maregen, j) torna, k) posa, l) equivoqueu, és, m)
expliques.
Ex. 5: vaig,
vas, va, anem, aneu, van.
Ex. 6: REBRE:
rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; PERDRE: perd, perds, perd, perdem, perdeu,
perden; INTERROMPRE: interromp, interromps, interromp, interrompem,
interrompeu, interrompen; DEBATRE: debat, debats, debat, debatem, debateu,
debaten; PERCEBRE: percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben.
Ex. 7: COLLIR: cull, culls, cull, collim, colliu,
cullen; LLEGIR: llig/llegisc, lliges/llegixes (llegeixes), llig/llegix, llegim,
llegiu, lligen/llegixen; EIXIR: isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen; FUGIR: fuig,
fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; OMPLIR: òmplic, omplis, ompli, omplim,
ompliu, omplin; COSIR: cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; AFEGIR:
afig/afegisc, afiges, afig, afegim, afegiu, afigen; VESTIR:
vist/vestisc,
vists, vist, vestim, vestiu, vistent; TEIXIR: tix/teixisc, tixes, tix, teixim,
teixiu, tixen; FREGIR: frig/fregisc, friges, frig, fregim, fregiu, frigen.
Ex. 8: a)
afig, b) vesteix, c) teixim, d) lligen, e) patisc, f) adorm, g) sent, h)
menteix, i) aplaudeixen, j) senten, k) cull, l) sent, m) tus, n) agraïsc.
Ex. 9: entenc,
atenc, ric, moc, comparec, parec, resolc, valc, òbric, comprenc, bec, crec,
escric, conec, desconec, molc, caic, òmplic.
Ex. 10:
estava, estaves, anava, estava, anàvem, estàvem, estàveu, anàveu, estaven,
anaven.
Ex. 11:
ensenyava, ensenyaves, ensenyava, ensenyàvem, ensenyàveu, ensenyaven; temia,
temies, temia, temíem, temíeu, temien; rebia, rebies, rebia, rebíem, rebíeu,
rebien; sentia, senties, sentia, sentíem, sentíeu, sentien; servia, servies,
servia, servíem, servíeu, servien.
Ex. 12:
comprenia, comprenies, comprenia, compreníem, compreníeu, comprenien; dissolia,
dissolies, dissolia, dissolíem, dissolíeu, dissolien; feia, feies, feia, fèiem,
fèieu, feien; creia, creies, creia, créiem, créieu, creien; duia, duies, duia,
dúiem, dúieu, duien; venia, venies, venia, veníem, veníeu, venien; havia,
havies, havia, havíem, havíeu, havien; treia, treies, treia, tréiem, trèieu,
treien; tenia, tenies, tenia, teníem, teníeu, tenien; vivia, vivies, vivia,
vivíem, vivíeu, vivien.
Ex. 13:
bordava, alegrava, jugàvem, brillava, venia, ajudava, perdia, escrivia, eren,
volia, feia, estava, dúieu, sabia, incloïes, oíem, acudíem, hi havia, rèiem,
pagàvem, agraïa, tornava.
Ex. 14:
apareixia, apareixíem; aprenia, apreníem; bevia, bevíem; bullia, bullíem;
cabia, cabíem; collia, collíem; coneixia, coneixíem; construïa, construíem;
cosia, cosíem; coïa, coíem; creixia, creixíem; engolia, engolíem; entenia,
enteníem; excloïa, excloíem; fugia, fugíem; llegia, llegíem; movia, movíem;
naixia, naixíem; omplia, omplíem; pertanyia, pertanyíem; prenia, preníem;
rebia, rebíem; renyia, renyíem; resolia, resolíem; responia, responíem; reia,
rèiem; seia, séiem; teixia, teixíem; treia, tréiem; valia, valíem; venia,
veníem; vestia, vestíem.
Ex. 15: a)
anàvem, b) corrien, c) resolia, d) incloïa, e) plovia, f) fèiem, g) duies /j
queies, h) veies, dissolien, i) aprenia, j) créiem, k) reies/ veies.
Ex. 16: isqué,
trià, lligà, agafí, fórem, mamprenguérem.
Ex. 17:
estalvií, estalviares, estalvià, estalviàrem, estalviàreu, estalviaren; parlí,
parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; combatí, combateres, combaté,
combatérem, combatéreu, combateren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu,
dugueren; repetí, repetires, repetí, repetírem, repetíreu, repetiren.
Ex. 18:
apareguí, aparegueres, aparegué, apareguérem, apareguéreu, aparegueren;
aprenguí, aprengueres, aprengué, aprenguérem, aprenguéreu, aprengueren; beguí,
begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; caiguí, caigueres, caigué,
caiguérem, caiguéreu, caigueren; coneguí, conegueres, conegué, coneguérem,
coneguéreu, conegueren; correguí, corregueres, corregué, correguérem,
correguéreu, corregueren; cresquí...; entenguí...; escriguí...; moguí...;
nasquí...; prenguí...; rebí...; resolguí...; riguí...; seguí...; traguí...;
venguí...; dormí, dormires, dormí, dormírem, dormíreu, dormiren; bullí...;
consentí...; construí...; constituí...; instruí...
EXERCICI (PERQUÈ, PER QUÈ, PER A QUÈ) [claus}
- No sé per què no vols acabar la carrera.
- Vull anar perquè sí.
- Em podries dir per a què serveix aquest aparell?
- Encara no sé les raons per què se suspengué el concert.
- Vinc perquè em soluciones el problema.
- Aquell és l’ordinador per què he pagat tants diners.
- No entenc el perquè de la teua actitud.
- No volia dir-me per què no m’havia convidat, perquè crec que encara estava enfadat amb mi.
- Per què has elegit aquesta opció? Perquè crec que és la més fàcil.
- Per a què serveix aquesta maleta, si no en tenim la clau?
- No és aquesta la pel·lícula per què ens interessàvem.
- No entenc per què m’odies.
- No hi podré assistir perquè me’n vaig de viatge.
- Els teus germans encara no havien descobert per què s’havien barallat.
- Aniré perquè em torne els diners.
- M’agradaria saber el perquè d’esta broma.
- Agafa’l perquè no caiga.
- Agafa’l perquè si no caurà.
- El camí per què accedires al camp estava tallat.
- Volia telefonar-te perquè volia parlat amb tu.
- Volia telefonar-te perquè em donares l’adreça de la pensió de Barcelona.
- Sempre hi ha un perquè que ho explica tot.
- Digues per què ho vas fer i no et castigaré.
- Ho vaig fer perquè necessitava demostrar-te la situació per què passe.
- La iniciativa per què apostaven no era la millor.
- He demostrat que seria capaç de pressionar-lo perquè accedirà a les exigències.
- Si vols saber el perquè, només has de preguntar-ho.
- Si vols saber per què deia això, només has de preguntar-ho.
- Perquè tot vaja bé, cal que digues per què hem de fer-ho així.
- Això demostra el perquè de tot plegat.
"LES PERÍFRASIS VERBALS"
Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
Perífrasi de probabilitat.
Perífrasi d’imminència.
L'ACCENTUACIÓQuant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals e i o obertes.[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: identifica la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].
Truquets per a accentuar correctament les vocals e, o.
Exemples Excepcions La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes. menjaré, pretén, després, camió, torró... terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... La e i la o solen ser obertes en les paraules planes. crèdit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... Verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules esdrúixoles. gènere, pèrdua, memòria, València... fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega...verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...
Les grafies e i o representen dos sons diferents:La e representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).La o representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):
Casos en què la e és oberta:
1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.2. Davant de l, l·l, rr i r: cel, novel·la, serra, verd.3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.
Casos en què la o és oberta :1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).
LA DIÈRESIDesprés de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme i estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment, -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes).
Exemples | Excepcions | |
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes. | menjaré, pretén, després, camió, torró... | terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... |
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes. | crèdit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... | Verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...) estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... |
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules esdrúixoles. | gènere, pèrdua, memòria, València... | fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega... verbs de la 2a conj. (córrega...) |
Les grafies e i o representen dos sons diferents:
Casos en què la e és oberta:
LES GRAFIES➲ VOCALISMEVacil·lacions en el vocalisme àton.La interferència del castellà fa que moltes paraules del valencià s’escriguen incorrectament. A continuació, tens una graella amb les paraules més habituals que presenten aquesta interferència.
Han de portar a
afaitar
ambaixada
avaluar
arravatar
assassí
avaria
extraversió
latrina
maragda
picaporta
posa
rancor
sanefa
Sardenya
triada
avantatge
Han de portar e
assemblea
ametista
enyorar
fermesa
ebenista
metre
santedat
monestir
següent
ràfega
monestir
efeminat
Empar
eruga
estendard
javelina
esternudar
gelea
litre
meravella
seguretat
sergent
vernís
revenja
estella
enginyer
genet
tenebres
Han de portar i
ambigüitat
antiguitat
contemporània
contenidor
ciment
declivi
diabetis
línia
eclipsi
nucli
mantenidor
ordinador
Tunis
sobirania
làctia
penis
Han de portar o
aixovar
capítol
govern
fonament
assortir
cartolina
avorrir
complir
cobrir
cònsol
estoig
escrúpol
atordir
bordell
botifarra
brúixola
escàndol
Borriana
Bordeus
colobra
croada
durador
escodrinyar
gropa
Hongria
esdrúixol
Joan
joguet
joventut
polir
polsar
rètol
estrafolari
expenedoria
pèndol
nodrir
podrir
retolador
rigorós
romanés
sofrir
triomfar
rossinyol
sospir
tamboret
temorós
Terol
tomba
Han de portar u
muntar
trofeu
ateneu
escull
bufetada
fetus
muntanya
supèrbia
butxaca
focus
porus
ritu
tipus
turment
tramuntana
suportar
sufocar
fòrum
sèrum
cacau
Per una altra banda, heu de tenir en compte que es poden produir alternances vocàliques en paraules de la mateixa família lèxica, perquè algunes d’aquestes paraules fan els derivats a partir del mot llatí (cultisme).
Mot original
Pseudoderivat
Mot original
Pseudoderivat
boca
bucal
títol
titular
capítol
capitular
corba
curvatura, curvilini
doble
duplicar
món
mundial
dolç
dulcificar, edulcorar
jove
juvenil
EXERCICIS. 1. Completa les paraules següents amb les vocals a, e.
__mbaixada disfr__ssar av__ria __mparar
r__ncor s__nefa g__lea s__rbatana
am__tista est__rnudar m__lenconia picaport__
2. Completa les paraules amb les vocals i, o, u.
contemporàn__a diabet__s nucl__ at__rdir
ambigü__tat rit__ b__fetada trofe__
cal__rós b__tlletí esc__drinyar lín__a
t__rbar eclips__ s__bornar rig__rós
- CLAUS
1. ambaixada disfressar avaria amparar rancor sanefa gelea sarbatana ametista esternudar malenconia picaporta
2.contemporània diabetis nucli atordir ambigüitat ritu bufetada trofeu calorós butlletí escodrinyar línia torbar eclipsi subornar rigorós
PROVA D’ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES (CLAUS)
1.b / 2.b / 3.a / 4.c / 5.c / 6.a / 7.b / 8.c / 9.c / 10.b11.c / 12.a / 13.b / 14.b / 15.a / 16.c / 17.a / 18.c / 19.c / 20.b21c, 22c, 23a, 24c, 25a, 26c, 27a, 28a, 29c, 30c.31b, 32a, 33b, 34c, 35b, 36c, 37a, 38c, 39a, 40c.41b, 42a, 43c, 44a, 45b, 46c, 47c, 48b, 49a, 50c.51c, 52b, 53a, 54a, 55a, 56c, 57a, 58a, 59c, 60a.61b, 62b, 63b, 64c, 65c, 66a, 67b, 68a, 69a, 70b.71c, 72b, 73b, 74a, 75b, 76a, 77a, 78b, 79c, 80b.81c, 82c, 83a, 84a, 85b, 86a, 87a, 88c, 89b, 90b.91a, 92c, 93c, 94b, 95c, 96c, 97a, 98c, 99c, 100c.101b, 102c, 103b, 104a, 105a, 106b, 107c, 108c, 109a, 110b.
La interferència del castellà fa que moltes paraules del valencià s’escriguen incorrectament. A continuació, tens una graella amb les paraules més habituals que presenten aquesta interferència.
Han de portar a
afaitar
ambaixada
avaluar
arravatar
assassí
avaria
extraversió
latrina
maragda
picaporta
posa
rancor
sanefa
Sardenya
triada
avantatge
Han de portar e
assemblea
ametista
enyorar
fermesa
ebenista
metre
santedat
monestir
següent
ràfega
monestir
efeminat
Empar
eruga
estendard
javelina
esternudar
gelea
litre
meravella
seguretat
sergent
vernís
revenja
estella
enginyer
genet
tenebres
Han de portar i
ambigüitat
antiguitat
contemporània
contenidor
ciment
declivi
diabetis
línia
eclipsi
nucli
mantenidor
ordinador
Tunis
sobirania
làctia
penis
Han de portar o
aixovar
capítol
govern
fonament
assortir
cartolina
avorrir
complir
cobrir
cònsol
estoig
escrúpol
atordir
bordell
botifarra
brúixola
escàndol
Borriana
Bordeus
colobra
croada
durador
escodrinyar
gropa
Hongria
esdrúixol
Joan
joguet
joventut
polir
polsar
rètol
estrafolari
expenedoria
pèndol
nodrir
podrir
retolador
rigorós
romanés
sofrir
triomfar
rossinyol
sospir
tamboret
temorós
Terol
tomba
Han de portar u
muntar
trofeu
ateneu
escull
bufetada
fetus
muntanya
supèrbia
butxaca
focus
porus
ritu
tipus
turment
tramuntana
suportar
sufocar
fòrum
sèrum
cacau
Per una altra banda, heu de tenir en compte que es poden produir alternances vocàliques en paraules de la mateixa família lèxica, perquè algunes d’aquestes paraules fan els derivats a partir del mot llatí (cultisme).
Mot original
Pseudoderivat
Mot original
Pseudoderivat
boca
bucal
títol
titular
capítol
capitular
corba
curvatura, curvilini
doble
duplicar
món
mundial
dolç
dulcificar, edulcorar
jove
juvenil
EXERCICIS. 1. Completa les paraules següents amb les vocals a, e.
__mbaixada disfr__ssar av__ria __mparar
r__ncor s__nefa g__lea s__rbatana
am__tista est__rnudar m__lenconia picaport__
2. Completa les paraules amb les vocals i, o, u.
contemporàn__a diabet__s nucl__ at__rdir
ambigü__tat rit__ b__fetada trofe__
cal__rós b__tlletí esc__drinyar lín__a
t__rbar eclips__ s__bornar rig__rós
- CLAUS
1. ambaixada disfressar avaria amparar rancor sanefa gelea sarbatana ametista esternudar malenconia picaporta
2.contemporània diabetis nucli atordir ambigüitat ritu bufetada trofeu calorós butlletí escodrinyar línia torbar eclipsi subornar rigorós
PROVA D’ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES (CLAUS)
1.b / 2.b / 3.a / 4.c / 5.c / 6.a / 7.b / 8.c / 9.c / 10.b11.c / 12.a / 13.b / 14.b / 15.a / 16.c / 17.a / 18.c / 19.c / 20.b21c, 22c, 23a, 24c, 25a, 26c, 27a, 28a, 29c, 30c.31b, 32a, 33b, 34c, 35b, 36c, 37a, 38c, 39a, 40c.41b, 42a, 43c, 44a, 45b, 46c, 47c, 48b, 49a, 50c.51c, 52b, 53a, 54a, 55a, 56c, 57a, 58a, 59c, 60a.61b, 62b, 63b, 64c, 65c, 66a, 67b, 68a, 69a, 70b.71c, 72b, 73b, 74a, 75b, 76a, 77a, 78b, 79c, 80b.81c, 82c, 83a, 84a, 85b, 86a, 87a, 88c, 89b, 90b.91a, 92c, 93c, 94b, 95c, 96c, 97a, 98c, 99c, 100c.101b, 102c, 103b, 104a, 105a, 106b, 107c, 108c, 109a, 110b.
APRENEM MÉS
⇒Exercicis de PERÍFRASIS VERBALS.
⇒Exercicis de grafies (vocalisme).
⇒Exercicis d'accentuació i dièresi.
⇒Examen JQCV (maig ’24)
⇒Redacció (200-220). Tria una opció de l’examen de la JQCV.
⇒Redacció (200-220): Carta formal.
⇒Monòleg
(3a sessió / SETEMBRE'24)
ELS PRONOMS FEBLES
Els pronoms febles són elements àtons que funcionen com a clítics verbals, és a dir, s’adjunten davant o darrere del verb i formen una unitat d’entonació amb aquest, com si es tractara d’una única paraula: m’agrada o porta’ls. La majoria són personals, tret del neutre ho i dels adverbials en i hi.
1a persona
2a persona
3a persona
Neutre
Adverbials
Singular
em
et
es, el, la, li
ho
hi
Plural
ens
us
es, els, les
Els pronoms febles poden presentar quatre formes segons la posició que ocupen respecte al verb:
- La forma reforçada apareix davant de verbs començats per consonant: et porta, ens llig...
- La forma elidida s’utilitza davant de verbs que comencen per vocal: s’esforça, t’agrada...
- La forma plena apareix darrere del verb acabat en consonant o diftongs: esperant-vos, fixeu-vos...
- La forma reduïda s’utilitza darrere de verbs acabats en vocal (sempre que no siga un diftong): agafa’l, porta’ls...
Els pronoms febles precedeixen el verb, excepte quan aquest està en infinitiu, gerundi o imperatiu, que sempre van darrere: en farem, les llig, s’amaga, ho sembla, però portar-lo, deixant-los, feu-ho.
REMARQUES SOBRE ELS PRONOMS FEBLES
· En la parla col·loquial és habitual utilitzar el verb haver-hi juntament amb el pronom en de manera sistemàtica (n’hi ha, n’hi havia...). Aquest pronom només és correcte quan substitueix algun element de l’oració, però no en els altres casos. Per exemple, és incorrecte dir: *No n’hi ha aigua, però és correcte No hi ha aigua o No n’hi ha.
· El plural de li és els i no *lis. Per exemple, Llegirà un conte a tots els xiquets, en fer-ne la substitució pronominal del CI quedarà Els llegirà un conte i no *Lis llegirà un conte.
· El pronom de complement indirecte els té variació de nombre, però no de gènere: oracions com He donat un llibre a Rosa o He explicat el problema a les xiques, passarien a Li he donat un llibre i Els he explicat el problema, no *Les he explicat el problema.
LES FUNCIONS DELS PRONOMS FEBLES
Els pronoms febles poden dur a terme les mateixes funcions que els elements a què fan referència.
Complement Directe
Els pronoms el, la, els, les, en i ho poden substituir un complement directe d’acord amb les normes següents:
PRONOMS
NORMES D’ÚS
EXEMPLES
el, la, els, les
Substitueixen complements directes determinats.
Portaré els llibres que m’has demanat. Els portaré
en
Fa referència a un element incomptable o indeterminat (sense article determinat davant o acompanyat d’un quantificador)
Ens recomanà una pel·lícula: Ens en recomanà una.
ho
És el pronom neutre que substitueix un pronom neutre (açò, això, allò) o una oració subordinada substantiva (introduïda per que, el que, si...).
Vols que fem un viatge a Londres? Sí, ho vull.
Pronom en + adjectiu
Quan un substantiu va acompanyat d’un adjectiu i el substituïm pel pronom en, l’adjectiu ha d’anar precedit per la preposició de. Ex.: Mireia duia unes ulleres roges: Mireia en duia unes de roges.
Concordança del pronom feble i el participi
Quan substituïm un CD determinat per un pronom feble, en cas que hi haja un temps verbal compost, el participi ha de concordar en gènere i nombre amb el pronom feble.
EXERCICIS
1. Respon les preguntes fent concordar el pronom feble amb el participi com en l’exemple.
Ja has endreçat l’habitació? Sí, ja l’he endreçada.
a) Ha trobat les arracades?
b) Heu tret les entrades?
c) Heu conegut la nova professora?
d) Heu comprat les pizzes?
e) Has aconseguit la beca?
Definit. Pot portar: - article definite - demostratiu - possessiu - nom propi
EL, LA, ELS, LES
Has portat les verdures? > Les has portades?
Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida.
Vaig vore el teu germà > El vaig vore.
Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.
Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res.
EN
Has portat verdures? > N’has portat?
Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.
Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò.
HO
Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir.
Volia allò > Ho volia.
Sabia el que passaria > Ho sabia.
Complement Indirecte
1a persona singular: EM
1a persona plural: ENS
2a persona singular: ET
2a persona plural: US
3a persona singular: LI
No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat.
3a persona plural: ELS (masculí i femení)
ELS PRONOMS FEBLES
Els pronoms febles són elements àtons que funcionen com a clítics verbals, és a dir, s’adjunten davant o darrere del verb i formen una unitat d’entonació amb aquest, com si es tractara d’una única paraula: m’agrada o porta’ls. La majoria són personals, tret del neutre ho i dels adverbials en i hi.
| 1a persona | 2a persona | 3a persona | Neutre | Adverbials |
Singular | em | et | es, el, la, li | ho | hi |
Plural | ens | us | es, els, les |
Els pronoms febles poden presentar quatre formes segons la posició que ocupen respecte al verb:
- La forma reforçada apareix davant de verbs començats per consonant: et porta, ens llig...
- La forma elidida s’utilitza davant de verbs que comencen per vocal: s’esforça, t’agrada...
- La forma plena apareix darrere del verb acabat en consonant o diftongs: esperant-vos, fixeu-vos...
- La forma reduïda s’utilitza darrere de verbs acabats en vocal (sempre que no siga un diftong): agafa’l, porta’ls...
Els pronoms febles precedeixen el verb, excepte quan aquest està en infinitiu, gerundi o imperatiu, que sempre van darrere: en farem, les llig, s’amaga, ho sembla, però portar-lo, deixant-los, feu-ho.
REMARQUES SOBRE ELS PRONOMS FEBLES
· En la parla col·loquial és habitual utilitzar el verb haver-hi juntament amb el pronom en de manera sistemàtica (n’hi ha, n’hi havia...). Aquest pronom només és correcte quan substitueix algun element de l’oració, però no en els altres casos. Per exemple, és incorrecte dir: *No n’hi ha aigua, però és correcte No hi ha aigua o No n’hi ha.
· El plural de li és els i no *lis. Per exemple, Llegirà un conte a tots els xiquets, en fer-ne la substitució pronominal del CI quedarà Els llegirà un conte i no *Lis llegirà un conte.
· El pronom de complement indirecte els té variació de nombre, però no de gènere: oracions com He donat un llibre a Rosa o He explicat el problema a les xiques, passarien a Li he donat un llibre i Els he explicat el problema, no *Les he explicat el problema.
LES FUNCIONS DELS PRONOMS FEBLES
Els pronoms febles poden dur a terme les mateixes funcions que els elements a què fan referència.
Complement Directe
Els pronoms el, la, els, les, en i ho poden substituir un complement directe d’acord amb les normes següents:
PRONOMS | NORMES D’ÚS | EXEMPLES |
el, la, els, les | Substitueixen complements directes determinats. | Portaré els llibres que m’has demanat. Els portaré |
en | Fa referència a un element incomptable o indeterminat (sense article determinat davant o acompanyat d’un quantificador) | Ens recomanà una pel·lícula: Ens en recomanà una. |
ho | És el pronom neutre que substitueix un pronom neutre (açò, això, allò) o una oració subordinada substantiva (introduïda per que, el que, si...). | Vols que fem un viatge a Londres? Sí, ho vull. |
Pronom en + adjectiu
Quan un substantiu va acompanyat d’un adjectiu i el substituïm pel pronom en, l’adjectiu ha d’anar precedit per la preposició de. Ex.: Mireia duia unes ulleres roges: Mireia en duia unes de roges.
Concordança del pronom feble i el participi
Quan substituïm un CD determinat per un pronom feble, en cas que hi haja un temps verbal compost, el participi ha de concordar en gènere i nombre amb el pronom feble.
EXERCICIS
1. Respon les preguntes fent concordar el pronom feble amb el participi com en l’exemple.
Ja has endreçat l’habitació? Sí, ja l’he endreçada.
a) Ha trobat les arracades?
b) Heu tret les entrades?
c) Heu conegut la nova professora?
d) Heu comprat les pizzes?
e) Has aconseguit la beca?
Definit. Pot portar: - article definite - demostratiu - possessiu - nom propi
EL, LA, ELS, LES
Has portat les verdures? > Les has portades?
Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida.
Vaig vore el teu germà > El vaig vore.
Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.
Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res.
EN
Has portat verdures? > N’has portat?
Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.
Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò.
HO
Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir.
Volia allò > Ho volia.
Sabia el que passaria > Ho sabia.
Complement Indirecte
1a persona singular: EM
1a persona plural: ENS
2a persona singular: ET
2a persona plural: US
3a persona singular: LI
No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat.
3a persona plural: ELS (masculí i femení)
Substitució pronominal del complement indirecte
1. Els pronoms febles li, els (‘ls, -los) fan la funció de complement indirecte i no tenen distinció de gènere, és a dir, s’utilitzen tant per a un referent masculí com per a un referent femení. Ex.: A Robert / Rosa, li demanaré els apunts. Als meus germans / a les meues germanes, vull donar-los un regal.
2. La forma *lis és absolutament incorrecta.
3. El pronom se només pot fer la funció de complement indirecte si té un valor reflexiu: Ell es cordava les sabates: Ell se les cordava. Però quan el complement indirecte és una persona diferent del subjecte que realitza l’acció, sempre hem de fer servir el pronom li: Ell li corda les sabates, al fill.
ELS PRONOMS FEBLES (II): CC, CRV I PREDICATIU
EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL
Els complements circumstancials indiquen les circumstàncies en què es produeix l’acció del verb. Aquestes circumstàncies poden ser de temps, de lloc, de manera, d’instrument, de finalitat...
Van arribar amb retard (CC de temps)
Van treballar de valent (CC de manera)
Van estiuejar a la platja (CC de lloc)
Van vindre amb cotxe (CC d’instrument)
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS
Com a norma general, els complements circumstancials són substituïts pel pronom hi, llevat d’un únic cas: si el complement és introduït per la preposició DE, és substituït per en (n’ / ‘n / -ne).
Demà tornaran al poble → Demà hi tornaran
He dut el cotxe al garatge → Hi he dut el cotxe
He tret el cotxe del garatge → N’he tret el cotxe
Cal tenir en compte, però, que el CC de manera és substituït sempre pel pronom hi (-hi) i el podreu localitzar preguntant-vos com es fa l’acció.
Pau treballava de valent → Pere hi treballava.
Marc, camina de pressa, per favor! → Marc, camina-hi, per favor
EL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL
Hi ha certs verbs que exigeixen (regeixen) la presència de complements introduïts per una preposició determinada. Per això, aquests complements s’anomenen preposicionals o de règim verbal. Ex.:
La teua cosina s’ha acostumat al soroll del trànsit. (La teua cosina s’hi ha acostumat).
Estic d’acord amb la vostra proposta. (Hi estic d’acord).
Contribuirem a l’eliminació dels residus tòxics. (Hi contribuirem).
Ací teniu alguns dels verbs que admeten aquest complement:
Complement amb A
Complement amb EN
Complement amb DE
Complement amb AMB
accedir, contribuir, excitar, procedir, renunciar, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se, dedicar-se...
pensar, tardar, vacil·lar, afanyar-se, complaure’s, entossudir-se, exercitar-se, delitar-se, interessar-se, confiar...
aprendre, parlar, saber, recordar-se, oblidar-se, riure’s, adonar-se, burlar-se, abstenir-se, queixar-se...
avenir-se, fer-se, estar d’acord, amenaçar...
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL
Per a substituir un complement de règim verbal tenim dos pronoms: en, hi.
• Usem en (n’ / ‘n / -ne) quan la preposició és de. Ex.: No es recorda de res. No se’n recorda. Parlava de tot un poc. En parlava.
• Usem hi per a totes les altres preposicions. Ex.: Renunciaré al càrrec. Hi renunciaré. Pensa en això que et vaig dir. Pensa-hi.
Quan substituïm una proposició introduïda per la conjunció que davant de la qual la preposició s’ha omés, es fa la substitució tenint en compte la preposició implícita. Exemples:
•No t’oblides del viatge. = No te n’oblides.
•No t’oblides que tens un viatge = No te n’oblides.
També, cal recordar que les proposicions substantives d'infinitiu només poden anar introduïdes per les preposicions a o de. Per tant, si el verb regeix una preposició diferent (en, amb), cal substituir-la per una d’aquestes, però haurem de tenir en compte la preposició original quan fem la substitució pronominal. Exemple:
•Confiava en la seua innocència. Hi confiava.
•Confiava de ser innocent. Hi confiava.
EL COMPLEMENT PREDICATIU
És semblant al CCM, però en aquest cas modifica dos elements de l’oració, ja que el predicatiu complementa alhora el verb i el subjecte de la frase, o bé el verb i el complement directe. Si és un adjectiu, aquest complement concorda amb el subjecte o amb el complement directe en gènere i nombre:
Rosa passejava amoïnada. → el predicatiu concorda amb el subjecte
Els alumnes troben la lliçó complicada. → el predicatiu concorda amb el complement directe.
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL PREDICATIU
Els verbs predicatius tornar-se, trobar-se, arribar, resultar, fer-se... substitueixen el complement pel pronom HI
Vingué molt cansada? –Hi vingué.
Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa.
Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.
Alguns verbs que poden dur complement predicatiu són:
Verbs amb complement predicatiu i exemples
Tornar-se
El vi s’ha tornat agre.
Fer-se
Aquella poma s’ha fet malbé.
Quedar-se
Robert es va quedar esblaiat en saber la notícia.
Romandre
Els alumnes romanien drets al passadís.
Trobar-se
Mireia es trobava il·lusionada.
Presentar-se
La reunió s’havia presentat animada.
Anar
El xiquet sempre va brut.
Resultar
El partit va resultar interessant
Trobar
Anna trobava la seua amiga esgotada.
Arribar
Els corredors arribaran exhausts a la meta.
Considerar
El jurat considerà la novel·la meravellosa.
Aparéixer
El gos va aparèixer esprimatxat.
Però, amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar, el complement predicatiu se substitueix pel pronom EN
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet
Em diuen Jordi. A tu també te’n diuen?
ATRIBUT
Si és definit EL, LA ELS, LES
Pere és el metge del poble > Pere l’és.
Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO
Pere és metge > Pere ho és.
Pere és el metge del poble > Pere ho és
Per a donar èmfasi (partitiu) EN
Mira que n’ets, de llest!
Si n’estic, de farta!
ELS PRONOMS FEBLES (II): CC, CRV I PREDICATIU
EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL
Els complements circumstancials indiquen les circumstàncies en què es produeix l’acció del verb. Aquestes circumstàncies poden ser de temps, de lloc, de manera, d’instrument, de finalitat...
Van arribar amb retard (CC de temps)
Van treballar de valent (CC de manera)
Van estiuejar a la platja (CC de lloc)
Van vindre amb cotxe (CC d’instrument)
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS
Com a norma general, els complements circumstancials són substituïts pel pronom hi, llevat d’un únic cas: si el complement és introduït per la preposició DE, és substituït per en (n’ / ‘n / -ne).
Demà tornaran al poble → Demà hi tornaran
He dut el cotxe al garatge → Hi he dut el cotxe
He tret el cotxe del garatge → N’he tret el cotxe
Cal tenir en compte, però, que el CC de manera és substituït sempre pel pronom hi (-hi) i el podreu localitzar preguntant-vos com es fa l’acció.
Pau treballava de valent → Pere hi treballava.
Marc, camina de pressa, per favor! → Marc, camina-hi, per favor
EL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL
Hi ha certs verbs que exigeixen (regeixen) la presència de complements introduïts per una preposició determinada. Per això, aquests complements s’anomenen preposicionals o de règim verbal. Ex.:
La teua cosina s’ha acostumat al soroll del trànsit. (La teua cosina s’hi ha acostumat).
Estic d’acord amb la vostra proposta. (Hi estic d’acord).
Contribuirem a l’eliminació dels residus tòxics. (Hi contribuirem).
Ací teniu alguns dels verbs que admeten aquest complement:
Complement amb A | Complement amb EN | Complement amb DE | Complement amb AMB |
accedir, contribuir, excitar, procedir, renunciar, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se, dedicar-se... | pensar, tardar, vacil·lar, afanyar-se, complaure’s, entossudir-se, exercitar-se, delitar-se, interessar-se, confiar... | aprendre, parlar, saber, recordar-se, oblidar-se, riure’s, adonar-se, burlar-se, abstenir-se, queixar-se... | avenir-se, fer-se, estar d’acord, amenaçar... |
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL
Per a substituir un complement de règim verbal tenim dos pronoms: en, hi.
• Usem en (n’ / ‘n / -ne) quan la preposició és de. Ex.: No es recorda de res. No se’n recorda. Parlava de tot un poc. En parlava.
• Usem hi per a totes les altres preposicions. Ex.: Renunciaré al càrrec. Hi renunciaré. Pensa en això que et vaig dir. Pensa-hi.
Quan substituïm una proposició introduïda per la conjunció que davant de la qual la preposició s’ha omés, es fa la substitució tenint en compte la preposició implícita. Exemples:
•No t’oblides del viatge. = No te n’oblides.
•No t’oblides que tens un viatge = No te n’oblides.
També, cal recordar que les proposicions substantives d'infinitiu només poden anar introduïdes per les preposicions a o de. Per tant, si el verb regeix una preposició diferent (en, amb), cal substituir-la per una d’aquestes, però haurem de tenir en compte la preposició original quan fem la substitució pronominal. Exemple:
•Confiava en la seua innocència. Hi confiava.
•Confiava de ser innocent. Hi confiava.
EL COMPLEMENT PREDICATIU
És semblant al CCM, però en aquest cas modifica dos elements de l’oració, ja que el predicatiu complementa alhora el verb i el subjecte de la frase, o bé el verb i el complement directe. Si és un adjectiu, aquest complement concorda amb el subjecte o amb el complement directe en gènere i nombre:
Rosa passejava amoïnada. → el predicatiu concorda amb el subjecte
Els alumnes troben la lliçó complicada. → el predicatiu concorda amb el complement directe.
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL PREDICATIU
Els verbs predicatius tornar-se, trobar-se, arribar, resultar, fer-se... substitueixen el complement pel pronom HI
Vingué molt cansada? –Hi vingué.
Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa.
Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.
Alguns verbs que poden dur complement predicatiu són:
| Verbs amb complement predicatiu i exemples |
Tornar-se | El vi s’ha tornat agre. |
Fer-se | Aquella poma s’ha fet malbé. |
Quedar-se | Robert es va quedar esblaiat en saber la notícia. |
Romandre | Els alumnes romanien drets al passadís. |
Trobar-se | Mireia es trobava il·lusionada. |
Presentar-se | La reunió s’havia presentat animada. |
Anar | El xiquet sempre va brut. |
Resultar | El partit va resultar interessant |
Trobar | Anna trobava la seua amiga esgotada. |
Arribar | Els corredors arribaran exhausts a la meta. |
Considerar | El jurat considerà la novel·la meravellosa. |
Aparéixer | El gos va aparèixer esprimatxat. |
Però, amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar, el complement predicatiu se substitueix pel pronom EN
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet
Em diuen Jordi. A tu també te’n diuen?
ATRIBUT
Si és definit EL, LA ELS, LES
Pere és el metge del poble > Pere l’és.
Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO
Pere és metge > Pere ho és.
Pere és el metge del poble > Pere ho és
Per a donar èmfasi (partitiu) EN
Mira que n’ets, de llest!
Si n’estic, de farta!
APRENEM MÉS
⇒ TEORIA I PRÀCTICA DE PRONOMS FEBLES
⇒ EXAMEN JQCV (JUNY'19)
⇒ TEST AUTOCORRECTIU (PROVA 3)
⇒ REDACCIÓ
⇒ EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES
(1a sessió /JULIOL'24)
LA FLEXIÓ VERBALAquesta setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu i subjuntiu. Quant a la 1a conjugació, cal tenir en compte que tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre).
[Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
Aquesta setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu i subjuntiu. Quant a la 1a conjugació, cal tenir en compte que tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre).
Hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret els verbs velaritzats (I): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer, -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur. Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats:
1) Fan la 1a persona de singular del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
Hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II): nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).
Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...
Hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II): nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).
Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...
LES GRAFIES➲ VOCALISMEVacil·lacions en el vocalisme àton.La interferència del castellà fa que moltes paraules del valencià s’escriguen incorrectament. A continuació, tens una graella amb les paraules més habituals que presenten aquesta interferència.
Han de portar a
afaitar
ambaixada
avaluar
arravatar
assassí
avaria
extraversió
latrina
maragda
picaporta
posa
rancor
sanefa
Sardenya
triada
avantatge
Han de portar e
assemblea
ametista
enyorar
fermesa
ebenista
metre
santedat
monestir
següent
ràfega
monestir
efeminat
Empar
eruga
estendard
javelina
esternudar
gelea
litre
meravella
seguretat
sergent
vernís
revenja
estella
enginyer
genet
tenebres
Han de portar i
ambigüitat
antiguitat
contemporània
contenidor
ciment
declivi
diabetis
línia
eclipsi
nucli
mantenidor
ordinador
Tunis
sobirania
làctia
penis
Han de portar o
aixovar
capítol
govern
fonament
assortir
cartolina
avorrir
complir
cobrir
cònsol
estoig
escrúpol
atordir
bordell
botifarra
brúixola
escàndol
Borriana
Bordeus
colobra
croada
durador
escodrinyar
gropa
Hongria
esdrúixol
Joan
joguet
joventut
polir
polsar
rètol
estrafolari
expenedoria
pèndol
nodrir
podrir
retolador
rigorós
romanés
sofrir
triomfar
rossinyol
sospir
tamboret
temorós
Terol
tomba
Han de portar u
muntar
trofeu
ateneu
escull
bufetada
fetus
muntanya
supèrbia
butxaca
focus
porus
ritu
tipus
turment
tramuntana
suportar
sufocar
fòrum
sèrum
cacau
Per una altra banda, heu de tenir en compte que es poden produir alternances vocàliques en paraules de la mateixa família lèxica, perquè algunes d’aquestes paraules fan els derivats a partir del mot llatí (cultisme).
Mot original
Pseudoderivat
Mot original
Pseudoderivat
boca
bucal
títol
titular
capítol
capitular
corba
curvatura, curvilini
doble
duplicar
món
mundial
dolç
dulcificar, edulcorar
jove
juvenil
EXERCICIS. 1. Completa les paraules següents amb les vocals a, e.
__mbaixada disfr__ssar av__ria __mparar
r__ncor s__nefa g__lea s__rbatana
am__tista est__rnudar m__lenconia picaport__
2. Completa les paraules amb les vocals i, o, u.
contemporàn__a diabet__s nucl__ at__rdir
ambigü__tat rit__ b__fetada trofe__
cal__rós b__tlletí esc__drinyar lín__a
t__rbar eclips__ s__bornar rig__rós
- CLAUS
1. ambaixada disfressar avaria amparar rancor sanefa gelea sarbatana ametista esternudar malenconia picaporta
2.contemporània diabetis nucli atordir ambigüitat ritu bufetada trofeu calorós butlletí escodrinyar línia torbar eclipsi subornar rigorós
La interferència del castellà fa que moltes paraules del valencià s’escriguen incorrectament. A continuació, tens una graella amb les paraules més habituals que presenten aquesta interferència.
Han de portar a
afaitar
ambaixada
avaluar
arravatar
assassí
avaria
extraversió
latrina
maragda
picaporta
posa
rancor
sanefa
Sardenya
triada
avantatge
Han de portar e
assemblea
ametista
enyorar
fermesa
ebenista
metre
santedat
monestir
següent
ràfega
monestir
efeminat
Empar
eruga
estendard
javelina
esternudar
gelea
litre
meravella
seguretat
sergent
vernís
revenja
estella
enginyer
genet
tenebres
Han de portar i
ambigüitat
antiguitat
contemporània
contenidor
ciment
declivi
diabetis
línia
eclipsi
nucli
mantenidor
ordinador
Tunis
sobirania
làctia
penis
Han de portar o
aixovar
capítol
govern
fonament
assortir
cartolina
avorrir
complir
cobrir
cònsol
estoig
escrúpol
atordir
bordell
botifarra
brúixola
escàndol
Borriana
Bordeus
colobra
croada
durador
escodrinyar
gropa
Hongria
esdrúixol
Joan
joguet
joventut
polir
polsar
rètol
estrafolari
expenedoria
pèndol
nodrir
podrir
retolador
rigorós
romanés
sofrir
triomfar
rossinyol
sospir
tamboret
temorós
Terol
tomba
Han de portar u
muntar
trofeu
ateneu
escull
bufetada
fetus
muntanya
supèrbia
butxaca
focus
porus
ritu
tipus
turment
tramuntana
suportar
sufocar
fòrum
sèrum
cacau
Per una altra banda, heu de tenir en compte que es poden produir alternances vocàliques en paraules de la mateixa família lèxica, perquè algunes d’aquestes paraules fan els derivats a partir del mot llatí (cultisme).
Mot original
Pseudoderivat
Mot original
Pseudoderivat
boca
bucal
títol
titular
capítol
capitular
corba
curvatura, curvilini
doble
duplicar
món
mundial
dolç
dulcificar, edulcorar
jove
juvenil
EXERCICIS. 1. Completa les paraules següents amb les vocals a, e.
__mbaixada disfr__ssar av__ria __mparar
r__ncor s__nefa g__lea s__rbatana
am__tista est__rnudar m__lenconia picaport__
2. Completa les paraules amb les vocals i, o, u.
contemporàn__a diabet__s nucl__ at__rdir
ambigü__tat rit__ b__fetada trofe__
cal__rós b__tlletí esc__drinyar lín__a
t__rbar eclips__ s__bornar rig__rós
- CLAUS
1. ambaixada disfressar avaria amparar rancor sanefa gelea sarbatana ametista esternudar malenconia picaporta
2.contemporània diabetis nucli atordir ambigüitat ritu bufetada trofeu calorós butlletí escodrinyar línia torbar eclipsi subornar rigorós
APRENEM MÉS
⇒ Examen de CIEACOVA (GENER '24).
⇒Exercicis de grafies (vocalisme).
⇒Examen JQCV (maig ’24)
⇒Examen (4) tipus test autocorrectiu.
⇒Redacció (200-220). Tria una opció de l’examen de la JQCV.
⇒Exercicis de verbs (dossier 2)
⇒Monòleg
⇒Dossier exercicis de repàs.
1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.
1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.
1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.
1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.
DOSSIER 2: PRÀCTIQUES DE VERBS (CLAUS)
PRESENT D’IND. 1a conj.1c. menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen/ jugue, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen / alce, alces, alça, alcem, alceu, alcen / tanque, tanques, tanca, tanquem, tanqueu, tanquen / neteja, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen ...2. assagen, fumes, deixeu, juguem, penge, penges, escalfa, donen, avanceu, abrigue.PRESENT D’IND. 2a conj.4. promets, saps, combat, sabem, perdeu, podem, debaten, admet, caps, concebem, rep, rebeu, romps.PRESENT D’IND. 3a conj.6b. assisteixen/assistixen, s’avorreix, avorriu, discutisc, obriu, dirigeix, em vestisc, sent, compartim, diverteixes, frigen (fregeixen), condueixen (conduïxen), conduïm, agraïsc, estableix, tiny (tenyeix).7. entenguí, entenguera, córrec, córrega, correguera, resolguí, resolguera, confonc, confonga, confonguera, tinguí, tinguera, vinc, vinga.8. PRESENT D’IND. Prenc, prencs, pren, prenem, preneu, prenen; molc, mols, mol, molem, moleu, molen; duc, dus, du, duem, dueu, duen; dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.PERFET SIMPLE. Prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguí, molgueres, molgué, molguérem, molguéreu, molgueren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren.PRESENT DE SUBJ. Prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen; molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen; duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen; diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen.IMPERFET DE SUBJ. Prenguera, prengueres, prenguera, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguera, molgueres, molguera, molguérem, molguéreu, molgueren; duguera, dugueres, duguera, duguérem, duguéreu, dugueren; diguera, digueres, digurera, diguérem, diguéreu, digueren.9. vingueres, suspenguérem, encenguem, ofengues, dissolguera, venga, atenguéreu, estenguí, tinga, absolga.10. PRESENT IND. clous, cloeu, clouen; moc, mous, mou, movem, moveu, mouen; trac, traus, trau, traem, traeu, trauen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; dec, deus, deu, devem, deveu, deuen; ric, rius, riu, riem, rieu, riuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.PERFET SIMPLE. Cloguí, clogueres, clogué, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren; traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.PRESENT SUBJ. Cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen; moga, mogues, moga, moguem, mogueu, moguen; traga, tragues, traga, traguem, tragueu, traguen; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; riga, rigues, riga, riguem, rigueu, riguen; escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen.IMPERFET SUBJ. Cloguera, clogueres, cloguera, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguera, mogueres, moguera, moguérem, moguéreu, mogueren; traguera, tragueres, traguera, traguérem, traguéreu, tragueren; beguera; deguera, degueres, deguera, deguérem, deguéreu, degueren; riguera, rigueres, riguera, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguera, escrigueres, escriguera, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
11. ric, begues, mogueu, escriguéreu, riguen, dorma, perdes, congloguera, traga, mogueu.12. castigues, busqueu, equivoqueu, expliques, jutgeu, mareja, alce, mengeu, viatja.13. dius, duem, clouen, cauen, rieu, trac, seieu, bevem, deveu, escric, visc.14. veig, pogueres, vull, caic, sóc, són, és, ets.15. ofereixen, concedeix, vesteixen, reuneix, moren, concedeixen, vesteixen, reuneixen, munyen.16. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten; escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen; llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen (llegisc, llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegeixen); frig, friges, frig, fregim fregiu, frigen; vist, vists, vist, vestim, vestiu, visten; riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen.19. cusen, llig (llegisc), fregiu, surts, vesteix (vist), riny, escupen (escopeixen), culls, lliges (llegeixes).
(2a sessió /JULIOL'24)
Aquesta setmana hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts). La formació de l’imperatiu és bastant regular, ja que es construeix amb formes del present d’indicatiu i del present de subjuntiu. La segona persona del singular coincideix amb la tercera del present d’indicatiu, i la segona del plural coincideix amb la segona del plural del present d’indicatiu. En canvi, la tercera persona del singular i del plural, així com la primera de plural es formen a partir del present de subjuntiu.
PRESENT D’INDICATIU
IMPERATIU
PRESENT DE SUBJUNTIU
jo córrec
-----------
jo córrega
tu corres
corre
tu córregues
ell/ella corre
córrega
ell/ella córrega
nosaltres correm
correguem
nosaltres correguem
vosaltres correu
correu
vosaltres corregueu
ells/elles corren
córreguen
ells/elles córreguen
REMARQUES
1. 1. Per a les segones persones, de singular i plural, s’empren formes del present d’indicatiu. Per a la resta de persones es fa servir el present de subjuntiu.
2. 2. En el tractament de vostè emprem la tercera persona, motiu pel qual emprem el present de subjuntiu.
3. 3. Els verbs següents només presenten una forma irregular en la segona persona de singular:
fer → fes dur → dus venir → vine anar → ves
4. Alguns verbs irregulars formen tot l’imperatiu a partir del present de subjuntiu: poder, voler, ser, veure...
Pel que fa al lèxic, ens centrarem en dos blocs: els barbarismes i els doblets lingüístics (vegeu la pestanya “LÈXIC” del blog). Per últim, aquesta setmana cal practicar l’expressió escrita amb els textos argumentatius (vegeu pestanya “TEXTOS” del blog).
La formació de l’imperatiu és bastant regular, ja que es construeix amb formes del present d’indicatiu i del present de subjuntiu. La segona persona del singular coincideix amb la tercera del present d’indicatiu, i la segona del plural coincideix amb la segona del plural del present d’indicatiu. En canvi, la tercera persona del singular i del plural, així com la primera de plural es formen a partir del present de subjuntiu.
PRESENT D’INDICATIU | IMPERATIU | PRESENT DE SUBJUNTIU |
jo córrec | ----------- | jo córrega |
| corre | tu córregues |
ell/ella corre | córrega | ell/ella córrega |
|
| nosaltres correguem |
vosaltres correu | correu | vosaltres corregueu |
ells/elles corren | córreguen | ells/elles córreguen |
1. 1. Per a les segones persones, de singular i plural, s’empren formes del present d’indicatiu. Per a la resta de persones es fa servir el present de subjuntiu.
2. 2. En el tractament de vostè emprem la tercera persona, motiu pel qual emprem el present de subjuntiu.
3. 3. Els verbs següents només presenten una forma irregular en la segona persona de singular:
fer → fes dur → dus venir → vine anar → ves
Pel que fa al lèxic, ens centrarem en dos blocs: els barbarismes i els doblets lingüístics (vegeu la pestanya “LÈXIC” del blog). Per últim, aquesta setmana cal practicar l’expressió escrita amb els textos argumentatius (vegeu pestanya “TEXTOS” del blog).
Quant als verbs de la 3a conjugació (-ir), podem distingir dos models de conjugació: la pura i la incoativa. En el cas dels verbs purs, podem distingir-ne un grup de verbs regulars: DORMIR, SENTIR, FUGIR, MUNYIR, BULLIR, GRUNYIR, CRUIXIR, PUDIR, MORIR... I un altre d’irregulars: OBRIR i OMPLIR (velaritzats) i COLLIR, TOSSIR, COSIR i SORTIR (amb canvis vocàlics en l’arrel: o>u).
La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.
Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...
La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.
Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...
LES GRAFIES
Les consonants oclusives
A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents:1. En posició final de paraula després de vocal o diftong tònics s’escriu l’oclusiva sorda corresponent, sense tenir en compte altres paraules derivades:P Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt- capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte B Inicial i medial en: ab-, ob-, sub- absent, objecte, obscur, subjecte T Inicial en: atz-, atl-, atm- atzar, atzavara, atles, atmosfèric D Inicial en : ad- addicció, adduir C Inicial i medial davant: c, s, t, z accepció, succés, delicte, èczema G Inicial i medial davant: d, g, m, n amígdala, sagnar, suggestió, augment
ACTIVITAT1. Col·loca la consonant oclusiva corresponent:llo_ fre_ pare_ afala_ aba_ joventu_ estóma_ ràpi_ fàsti_ quietu_ demago_ heral_ actitu_ su_ aràbi_ poru_ se_ partíci_ càsti_ esno_ ver_ manya_ fon_ àne_ poli_ estrate_ pedago_ salu_ espàrre_ càrre_
L’oposició oclusiva / fricativa (b/v)
Cal tenir en compte, però, que de vegades hi ha pseudoderivats, que no provenen d’una paraula patrimonial, sinó directament del llatí (cultismes): avortar (abortivitat), berruga (verrucària), calb (calvície), cervell (cerebral), corba (curvatura), deure (dèbit), moure (mòbil), sa vi (saberut)...
ACTIVITATS
o_blidar tram_ia can_iar a_anç xo_ cor_a du_te su_il pessi_ tràfe_ casca_ell tro_ador almí_ar ca_aller ro_ell a_ecte _iga escara_at màne_ ga_ardina llampe_ gra_ar espa_ilar em_enar a_orrir trè_ol parlà_eu ja_elina _edell _oltor Córdo_a ra_al _ernissar sa_ó pròle_ su_ tal_ mo_ilitat lla_i pa_elló ta_erna càsti_ a_anç re_ co_ard pro_ador o_scur si_ella
3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
P | Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt- | capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte |
B | Inicial i medial en: ab-, ob-, sub- | absent, objecte, obscur, subjecte |
T | Inicial en: atz-, atl-, atm- | atzar, atzavara, atles, atmosfèric |
D | Inicial en : ad- | addicció, adduir |
C | Inicial i medial davant: c, s, t, z | accepció, succés, delicte, èczema |
G | Inicial i medial davant: d, g, m, n | amígdala, sagnar, suggestió, augment |
llo_ | fre_ | pare_ | afala_ | aba_ |
joventu_ | estóma_ | ràpi_ | fàsti_ | quietu_ |
demago_ | heral_ | actitu_ | su_ | aràbi_ |
poru_ | se_ | partíci_ | càsti_ | esno_ |
ver_ | manya_ | fon_ | àne_ | poli_ |
estrate_ | pedago_ | salu_ | espàrre_ | càrre_ |
o_blidar | tram_ia | can_iar |
a_anç | xo_ | cor_a |
du_te | su_il | pessi_ |
tràfe_ | casca_ell | tro_ador |
almí_ar | ca_aller | ro_ell |
a_ecte | _iga | escara_at |
màne_ | ga_ardina | llampe_ |
gra_ar | espa_ilar | em_enar |
a_orrir | trè_ol | parlà_eu |
ja_elina | _edell | _oltor |
Córdo_a | ra_al | _ernissar |
sa_ó | pròle_ | su_ |
tal_ | mo_ilitat | lla_i |
pa_elló | ta_erna | càsti_ |
a_anç | re_ | co_ard |
pro_ador | o_scur | si_ella |
3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
L'ACCENTUACIÓQuant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals e i o obertes.[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: identifica la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].
Truquets per a accentuar correctament les vocals e, o.
Exemples Excepcions La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes. menjaré, pretén, després, camió, torró... terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... La e i la o solen ser obertes en les paraules planes. crèdit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... Verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules esdrúixoles. gènere, pèrdua, memòria, València... fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega...verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...
Les grafies e i o representen dos sons diferents:La e representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).La o representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):
Casos en què la e és oberta:
1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.2. Davant de l, l·l, rr i r: cel, novel·la, serra, verd.3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.
Casos en què la o és oberta :1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).
Després de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme i estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment, -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes).
Exemples | Excepcions | |
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes. | menjaré, pretén, després, camió, torró... | terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... |
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes. | crèdit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... | Verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...) estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... |
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules esdrúixoles. | gènere, pèrdua, memòria, València... | fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega... verbs de la 2a conj. (córrega...) |
Les grafies e i o representen dos sons diferents:
Casos en què la e és oberta:
APRENEM MÉS
⇒ Examen de CIEACOVA (JUNY ’23).
⇒Exercicis de grafies (vocalisme, oclusives i grafies fricatives alveolars).
⇒ Examen de la CIEACOVA (gener ’20 i juny ‘18).
⇒ Examen de la CIEACOVA (gener ’20 i juny ‘18).
⇒ REDACCIÓ.
⇒ Exercicis de pronoms relatius (fotocòpies).
⇒ Prova 2 / prova 10 (autocorrectives).
⇒Repàs i pràctica de grafies:
(3a sessió /JULIOL'24)
(3a sessió /JULIOL'24)
LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB
Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).
Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat (*Andreu va vindre a la festa, posant-se a ballar frenèticament. Andreu va vindre a la festa i es va posar a ballar frenèticament.); el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).
Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir i obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...
"LES PERÍFRASIS VERBALS"
Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
Perífrasi de probabilitat.
Perífrasi d’imminència.
➲ Ortografia: la essa sorda i la essa sonora.En la nostra llengua poden correspondre a la grafia s dos sons diferents, un de sord, equivalent a la pronúncia castellana de /s/, i un altre de sonor, també existent en altres llengües europees com el francés o el portugués. D’aquesta manera, podem veure com no es pronuncia igual la s en les paraules casa i sonar.El so sord /s/A principi de paraula C + e, i (ceba, cigró) Entre consonant i vocal i viceversa C + e, i (comencen, narcís) Entre vocals C + e, i (races, edició) A final de paraula Ç (feliç, capaç)
El so sonor /z/Aquest so, a diferència de /s/, no existeix en castellà. Podem reconéixer-lo en les paraules que el contenen per la forma en què l’escrivim:A principi de paraula
Z(zenit, zona, zebra, zoomorf…) Entre consonant i vocal i viceversa (pinzell, colze, Alzira…) Entre vocals S (casa, posar, andalusos, brisa)
A principi de paraula | C + e, i (ceba, cigró) Ç: mai a principi de paraula S (sivella, sord) |
Entre consonant i vocal i viceversa | C + e, i (comencen, narcís) Ç + a, o, u (començar, cançó) S (dansa, molsa) |
Entre vocals | C + e, i (races, edició) Ç + a, o, u (puça, caçador) S (Només en alguns casos de prefixació i sufixació: asimètric, antesala, homosexual...) SS (tassa, passota) |
A final de paraula | Ç (feliç, capaç) S (pastís, esbós) |
A principi de paraula | Z | (zenit, zona, zebra, zoomorf…) |
Entre consonant i vocal i viceversa | (pinzell, colze, Alzira…) Excepció: derivats de dins (endinsar), fons (enfonsar) i trans (transistor) | |
Entre vocals | S (casa, posar, andalusos, brisa) Excepcions: mots d’origen grec com amazona, trapezi, topazi, esquizofrènic, nazista i en paraules derivades de zoo- (paleozoic, protozou, espermatozoide) | |
L’APÒSTROF I LA CONTRACCIÓ
Els articles el i la i la preposició de s’apostrofen davant de vocal o h, en situacions determinades.
el i de
la
en i na
Remarques
Recorda:
Quan no hem de fer una contracció?
Amb publicacions de premsa, empreses, citacions:
Estic subscrit a El Temps.
Recorda:
• Davant de topònims, escrivim l’article en minúscula i apostrofem segons
la regla general: la comarca de l’Alcalatén, la zona de l’Alguenya, la
Excepte amb topònims no adaptats al valencià: Han viatjat a El Paso, No
• Si el topònim és valencià o està adaptat, fem la contracció: la comarca
• Si el topònim no està adaptat, s’apostrofa, però no es fa la contracció:
el monestir d’El Escorial.
• Davant dels anys, és recomanable posar article: Va nàixer el 1976.
• Davant dels dies de la setmana, posem article, excepte si fa referència
a un dia immediatament anterior o posterior al dia en què parlem i no
va precedit de passat o pròxim: Dijous torne de Castelló, però El dijous 15
• Davant d’infinitius no s’ha de posar article (fumar mata), excepte que
estiguen substantivats (el berenar, l’esmorzar, el dinar, el sopar).
Quan no hem de fer una contracció?
Amb publicacions de premsa, empreses, citacions:
Estic subscrit a El Temps.
Recorda:
• Davant de topònims, escrivim l’article en minúscula i apostrofem segons
la regla general: la comarca de l’Alcalatén, la zona de l’Alguenya, la
Excepte amb topònims no adaptats al valencià: Han viatjat a El Paso, No
• Si el topònim és valencià o està adaptat, fem la contracció: la comarca
• Si el topònim no està adaptat, s’apostrofa, però no es fa la contracció:
el monestir d’El Escorial.
• Davant dels anys, és recomanable posar article: Va nàixer el 1976.
• Davant dels dies de la setmana, posem article, excepte si fa referència
a un dia immediatament anterior o posterior al dia en què parlem i no
va precedit de passat o pròxim: Dijous torne de Castelló, però El dijous 15
• Davant d’infinitius no s’ha de posar article (fumar mata), excepte que
estiguen substantivats (el berenar, l’esmorzar, el dinar, el sopar).
L'apòstrof i la contracció. Remarques
A banda de les normes generals d’apostrofació, cal tenir en compte:
a. No s’apostrofen els articles el i la i la preposició de davant de paraules començades per vocal utilitzades amb caràcter metalingüístic:
el participi de establir el plural de home
b. S’apostrofa davant de citacions escrites entre cometes, de títols i d’exemples: va qualificar el fet d’“inaudit” el director de l’Hola el verb lliurar en el sentit d’‘entregar’ l’últim número d’El Punt
c. S’apostrofa davant de números o abreviatures en aquells casos en què, al pronunciar-los, comencen per un so vocàlic:
l’1 de setembre l’ap. 4 de l’art. 12 l’Hble. Conseller de Salutl’XI Congrés de Farmacologia un premi d’11 milions d’euros
d. Davant de les sigles que es lligen com una paraula, apliquem les regles generals d’apostrofació:
la UNESCO la UEFA l’IVA l’IBI
e. Davant de les sigles que es lletregen, apostrofem sempre que comence per un so vocàlic. Cal tindre en compte que es considera que en este tipus de sigles la síl·laba tònica és l'última i són, per tant, agudes. Així doncs, no apostrofarem les paraules femenines que comencen per i/u àtones, seguint la regla general. A més, en estes sigles femenines la i/u representarien la inicial d’una paraula en què la i/u és àtona (i, per tant, tampoc s’apostrofaria):
l’AVL l’ONG l’FM l’LSDla UMH (U= universitat la universitat) la ILP (la iniciativa) la UGT (U= unió, la unió) la UE (la unió)la IBM la ITV
f. Davant de préstecs no adaptats començats per s seguida de consonant pot no apostrofar-se, considerant la s líquida com una consonant. Això no obstant, també és acceptable apostrofar exclussivament l’article el, considerant que, en este cas concret, la pronunciació habitual introdueix davant de la s una vocal eufònica (que resulta innecessària, però, en el cas de l’article la i la preposició de): el speaker o l’speaker la schola cantorum una sessió de striptease
g. S'apostrofa sempre, d'acord amb la norma general, en el cas dels nostres topònims (l’Alcoià, l’Alcúdia, l’Alguenya, l’Alt Empordà, l’Alguer, etc. )o de topònims estrangers adaptats al català. En canvi, l'article masculí dels topònims estrangers no adaptats s'escriu amb majúscula inicial, en la seua forma original i no es contrau(Los Angeles, El Escorial, Las Vegas, El Álamo, El Salvador, El Paso, El Puerto de Santa María, El Bierzo, La Alcarria, etc.)
h. No hem de fer la contracció quan l’article forma part del títol d’una obra o del nom d’una entitat:Ve d’El Corte Inglés.Una obra d'Els Joglars.
L'apostrofació davant de les sigles i els acrònims
1. Pronunciació sil·làbica
l’INCANOP (masculí)
2. Pronunciació lletrejada
Davant d’una sigla que comença amb vocal, l’article el i la preposició de s’apostrofen sempre, però l’article la no s’apostrofa si la vocal inicial és i o u. l’IPC l’i-pe-ce
Si la lletra inicial és una consonant, els articles el i la, i la preposició de, només
➜ LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)
Ex. 21) 1a, 2c, 3a, 4b, 5b, 6c.
Ex. 22) duent, escrivint, rebent, plovent, devent, rient, movent, creient/creent, eixint, apareixent.
Ex. 23) removent, I van desconnectar, que va inundar, anant, i es guanyà/on es guanyà, i la van convocar.
Ex. 24) debatut, permés, conclòs, traduït, difós, respost, pres, crescut, nascut, detingut/detinguda, imprés, oferit/ofert, aparegut, valgut, segut, mòlt petangut/pertanyut, cogut.
Ex. 16) 1a, 2c, 3b, 4b.
Ex. 17) jovenalla, quilometratge, moblatge, fullatge, xicalla, tonatge.
Ex. 18) maduresa, dolcesa, noblesa, lleugeresa, lletgesa, honradesa, ceguesa, deixadesa, tendresa, nuesa, timidesa, bellesa.
Ex. 19) a) ressaltava, asimètricament; b) dissortat, ressonància; c) pressentir, asserenar-se; d) dissertació, ressò, transsexualitat.
Ex. 20) amansir, rebrotar, abonyegar, enlletgir, encarir, alleugerir, empal·lidir, entapissar, ensucrar, envernissar, assaborir, assedegar, emmalaltir, ajornar, assecar, desossar.
EXERCICI (GRAELLA) FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)
SOLUCIONS (PROVA DE NIVELL C1 INSTITUT RAMON LLULL)
"UN POC DE TOT" EXERCICIS DE REPÀS (SOLUCIONS)
- Accentuació i dièresi: 1a, 2c, 3c, 4c, 5b, 6a, 7a, 8c.
- Vocalisme i consonantisme: 9a, 10a, 11b, 12b, 13a, 14a, 15b, 16c, 17c, 18c, 19b, 20a, 21c, 22b, 23a, 24a, 25a, 26b.
- Articles i determinants: 27c, 28c, 29c, 30c, 31a, 32c, 33b, 34a, 35a, 36c, 37c, 38b, 39b, 40a, 41a, 42b, 43b, 44c.
- Formes no personals i perífrasis: 57b, 58c, 59c, 60a, 61b, 62a, 63c, 64a, 65c, 66c, 67a, 68b, 69b, 70c, 71a, 72b, 73b, 74c.
- Pronoms febles: 75b, 76c, 77b, 78b, 79c, 80b, 81a, 82a, 83a, 84a, 85a.
- Pronoms relatius: 87a, 88c, 89a, 90c, 91a, 92c, 93b, 94c, 95c, 96a, 97a, 98c, 99c, 100b, 101c, 102c, 103b, 104c, 105c, 106a, 107c, 108a, 109b, 110b, 111c, 112c.
- Preposicions: 113a, 114b, 115b, 116b, 117c, 118c, 119c, 120c, 121a, 122b, 123b, 124b, 125b.
- Conjuncions i adverbis: 126b, 127a, 128b, 129a, 130b, 131a, 132a, 133a, 134b, 135a, 136b, 137c, 138b, 139b
ELS QUANTITATIUS I ELS INDEFINITS (SOLUCIONS)
Ex. 25: 1c, 2a, 3b, 4a.
Ex. 28
1c 2a 3b 4c
5b 6a 7a 8b 9b 10a
Ex. 29
a) cap b) gens c)
gens d) res e) res f) gens g) Res h) cap i)
cap j) gens de k) res.
Ex. 30
a) diverses b) l’empresari
mateix c) les altres/la resta d) mateixa e) Cada un/
Cadascun f) alguna cosa g) és correcta h) els altres i)
es creu que és important/famós j) uns quants dies k) Com més
l) quan m) És correcta n) És correcta
Ex. 1
a) gens de ganes b)
ningú c) cap d) cap e) gens f) gens g) cap
h) ningú i) res j) gens k) res l) res m)
gens n) ningú o) gens p) res q) res r) ningú.
Ex. 2
a) a les dues quan b)
bastants / força c) diverses d) alguna cosa e)
qualssevol f) els altres / la resta g) cap/algun h) cadascú
i) cap objecte j) i en tombarem la porta k) i els altres assistents
l) diverses m) hi van tornar n) *ajens (és un castellanisme) /
aliens o dels altres o) És correcta.
Ex. 1 (pàg. 57)
a) gens b) gens / gens
c) gens d) res e) ningú f) res g) ningú h)
ningú i) gens j) res.
Ex. 2
a) cap b) gens c)
cap d) res e) ningú f) res g) cap h) ningú
i) cap j) cap.
Ex. 3
Res a fer. Ningú / gens / Cap / res
/ res / cap ocasió / res / ningú / cap / gens de sucre
/ ningú.
EXERCICIS D'INDEFINITS
(SOLUCIONS)
Exercici 1
1. cap 2 gens de 3 res 4 cap 5 gens
d’ 6 cap 7 res 8 gens de 9 cap 10 gens de 11 gens d’/cap; gens.
Exercici 2
1 cap 2 res 3 res 4 cap 5 res / res
6 cap 7 res 8 cap.
Exercici 3
1 gens de 2 correcta 3 gens d’ 4
gens de 5 gens de 6 gens de 7 correcta 8 gens de.
Exercici 4
1 cadascun 2
cadascú 3 cadascú 4 cadascun 5 cadascun
TEST LEXICOGRAMATICAL (CLAUS)
Ex. 1
1a, 2a, 3b, 4c, 5c, 6b, 7c, 8a, 9a, 10b, 11c, 12b, 13c, 14c,
15a, 16b, 17c, 18c, 19a, 20c, 21b, 22b, 23a, 24b, 25c.
Ex. 2
1 ucraïnesa, indústria, tèxtil, experiència. 2 versió,
telèfon mòbil, posseïx, més, analògics. 3 només, conduïa, freqüentment. 4
decaïment, patí, precària situació. 5. Increïble, ingenuïtat, polític.
Ex. 3
1 dansa, sumptuosa, alemanya, connectà, assistents. 2 faces,
renda, recompte. 3 somni, enutjós, annexionaven. 4 ofesa, rebentà, trepitjà,
fang. 5 rellotge, autobusos, francesa, destrossat, exactitud.
Ex. 4
1 satisfaça 2 movent, han romàs 3 descús 4 poguera 5 vulga,
vaja 6 fosa 7 pertanyut (pertangut), nasqué 8 digues, mentisquen 9 posseïra,
seria 10 construïa
Ex. 5 1 Al 2 per 3
cap a 4 Ø 5 les 6 En 7 fins a 8 a l’ (per l’) 9 En 10 en.
Ex. 6 1 el son 2
borsa 3 Algun 4 adormit 5 enlloc.
Ex. 7
A 1 Els en demanaríem un. 2 Mostreu-los-els. 3 Vam
perdre-te-la. 4 escriviu-n’hi tres. 5 L’hi
6 Eixiu-n’hi!
B 1 ens hi 2 li ho 3
-los-els 4 ens l’ 5 -l’hi
6 els l’.
Ex. 8
a) Hem llogat un pis, del qual estaràs orgullós, perquè hi
visquen els iaios a l’estiu.
b) L’Ajuntament d’Elx emetrà un ban amb què controlarà els
lladres que actuen de nit (a la nit).
c) No accedirà mai que el substituïu en l’equip, si no
parleu abans amb ell.
d) Júlia ha pensat (de) canviar de cotxe diverses vegades,
però està tan dubtosa que no s’hi decideix.
e) Li han fet anàlisis aquest matí a l’hospital per tal de
traure-li l’apèndix.
f) Us diré una cosa: si volem guanyar, caldrà treballar fins
al final de temporada.
g) Per favor, tanqueu la porta abans que se n’isca el gat i
hàgem d’anar a buscar-lo.
h) Marc és mot intel·ligent perquè s’adona de tot el que
passa, així que no teniu res a fer.
TEST
DE CONTINGUTS LEXICOGRAMATICALS (CLAUS)
1b,
2c, 3a, 4b, 5a, 6c, 7a, 8c, 9c, 10a, 11c, 12b, 13b, 14a, 15c, 16a, 17b, 18a, 19b,
20b, 21c, 22c, 23c, 24c, 25b, 26c, 27a, 28b, 29c, 30a, 31b, 32b, 33a, 34c, 35a,
36a, 37c, 38c, 39c, 40a, 41a, 42 (1b, 2c, 3a, 4b, 5c, 6c, 7a, 8b, 9c, 10a), 43a, 44b, 45a, 46a, 47b, 48c, 49a, 50c, 51a,
52c, 53b, 54c, 55a, 56b, 57c, 58c, 59b, 60c, 61b, 62a, 63b, 64a, 65b, 66b, 67b,
68b, 69b, 70b, 71b, 72b, 73b, 74b, 75b, 76c, 77a, 78c, 79c, 80b, 81c, 82a, 83b,
84b, 85b, 86b, 87c, 88c, 89b, 90a, 91c, 92c, 93c, 94c, 95b, 96b, 97b, 98b, 99c,
100c, 101b, 102b, 103a, 104c, 105b, 106c, 107c, 108c, 109a, 110b, 111a, 112b,
113b, 114b, 115c, 116c, 117c, 118a, 119c, 120c, 121c, 122c, 123c, 124b, 125a,
126c, 127 (a fil·lial, b ilustre, c insòl·lit), 130b, 131c, 132b, 133b, 134c,
135c, 136a, 137c, 138c, 139b, 140a, 141a, 142b, 143b, 144 (abaratir, telefonar,
trair), 145b, 146a, 147b, 148a, 149b, 150b, 151b, 152b, 153c, 154a, 155b, 156a,
157b, 158a, 159b, 160c, 161a, 162c, 163c, 164a, 165c, 166 (a rentadora, b
ennuvolat, c camioneta), 167b, 168c, 169a, 170a, 171b, 172c, 173c, 174a, 175b,
176a, 177c, 178a, 179b, 180a, 181c, 182c, 183b, 184b, 185b, 186c
SOLUCIONS (PROVA DE NIVELL C1 INSTITUT RAMON LLULL)
"UN POC DE TOT" EXERCICIS DE REPÀS (SOLUCIONS)
- Accentuació i dièresi: 1a, 2c, 3c, 4c, 5b, 6a, 7a, 8c.
- Vocalisme i consonantisme: 9a, 10a, 11b, 12b, 13a, 14a, 15b, 16c, 17c, 18c, 19b, 20a, 21c, 22b, 23a, 24a, 25a, 26b.
- Articles i determinants: 27c, 28c, 29c, 30c, 31a, 32c, 33b, 34a, 35a, 36c, 37c, 38b, 39b, 40a, 41a, 42b, 43b, 44c.
- Formes no personals i perífrasis: 57b, 58c, 59c, 60a, 61b, 62a, 63c, 64a, 65c, 66c, 67a, 68b, 69b, 70c, 71a, 72b, 73b, 74c.
- Pronoms febles: 75b, 76c, 77b, 78b, 79c, 80b, 81a, 82a, 83a, 84a, 85a.
- Pronoms relatius: 87a, 88c, 89a, 90c, 91a, 92c, 93b, 94c, 95c, 96a, 97a, 98c, 99c, 100b, 101c, 102c, 103b, 104c, 105c, 106a, 107c, 108a, 109b, 110b, 111c, 112c.
- Preposicions: 113a, 114b, 115b, 116b, 117c, 118c, 119c, 120c, 121a, 122b, 123b, 124b, 125b.
- Conjuncions i adverbis: 126b, 127a, 128b, 129a, 130b, 131a, 132a, 133a, 134b, 135a, 136b, 137c, 138b, 139b
ELS QUANTITATIUS I ELS INDEFINITS (SOLUCIONS)
Ex. 25: 1c, 2a, 3b, 4a.
Ex. 28
1c 2a 3b 4c
5b 6a 7a 8b 9b 10a
Ex. 29
a) cap b) gens c)
gens d) res e) res f) gens g) Res h) cap i)
cap j) gens de k) res.
Ex. 30
a) diverses b) l’empresari
mateix c) les altres/la resta d) mateixa e) Cada un/
Cadascun f) alguna cosa g) és correcta h) els altres i)
es creu que és important/famós j) uns quants dies k) Com més
l) quan m) És correcta n) És correcta
Ex. 1
a) gens de ganes b)
ningú c) cap d) cap e) gens f) gens g) cap
h) ningú i) res j) gens k) res l) res m)
gens n) ningú o) gens p) res q) res r) ningú.
Ex. 2
a) a les dues quan b)
bastants / força c) diverses d) alguna cosa e)
qualssevol f) els altres / la resta g) cap/algun h) cadascú
i) cap objecte j) i en tombarem la porta k) i els altres assistents
l) diverses m) hi van tornar n) *ajens (és un castellanisme) /
aliens o dels altres o) És correcta.
Ex. 1 (pàg. 57)
a) gens b) gens / gens
c) gens d) res e) ningú f) res g) ningú h)
ningú i) gens j) res.
Ex. 2
a) cap b) gens c)
cap d) res e) ningú f) res g) cap h) ningú
i) cap j) cap.
Ex. 3
Res a fer. Ningú / gens / Cap / res
/ res / cap ocasió / res / ningú / cap / gens de sucre
/ ningú.
EXERCICIS D'INDEFINITS
(SOLUCIONS)
Exercici 1
1. cap 2 gens de 3 res 4 cap 5 gens
d’ 6 cap 7 res 8 gens de 9 cap 10 gens de 11 gens d’/cap; gens.
Exercici 2
1 cap 2 res 3 res 4 cap 5 res / res
6 cap 7 res 8 cap.
Exercici 3
1 gens de 2 correcta 3 gens d’ 4
gens de 5 gens de 6 gens de 7 correcta 8 gens de.
Exercici 4
1 cadascun 2
cadascú 3 cadascú 4 cadascun 5 cadascun
TEST LEXICOGRAMATICAL (CLAUS)
Ex. 1
1a, 2a, 3b, 4c, 5c, 6b, 7c, 8a, 9a, 10b, 11c, 12b, 13c, 14c,
15a, 16b, 17c, 18c, 19a, 20c, 21b, 22b, 23a, 24b, 25c.
Ex. 2
1 ucraïnesa, indústria, tèxtil, experiència. 2 versió,
telèfon mòbil, posseïx, més, analògics. 3 només, conduïa, freqüentment. 4
decaïment, patí, precària situació. 5. Increïble, ingenuïtat, polític.
Ex. 3
1 dansa, sumptuosa, alemanya, connectà, assistents. 2 faces,
renda, recompte. 3 somni, enutjós, annexionaven. 4 ofesa, rebentà, trepitjà,
fang. 5 rellotge, autobusos, francesa, destrossat, exactitud.
Ex. 4
1 satisfaça 2 movent, han romàs 3 descús 4 poguera 5 vulga,
vaja 6 fosa 7 pertanyut (pertangut), nasqué 8 digues, mentisquen 9 posseïra,
seria 10 construïa
Ex. 5 1 Al 2 per 3
cap a 4 Ø 5 les 6 En 7 fins a 8 a l’ (per l’) 9 En 10 en.
Ex. 6 1 el son 2
borsa 3 Algun 4 adormit 5 enlloc.
Ex. 7
A 1 Els en demanaríem un. 2 Mostreu-los-els. 3 Vam
perdre-te-la. 4 escriviu-n’hi tres. 5 L’hi
6 Eixiu-n’hi!
B 1 ens hi 2 li ho 3
-los-els 4 ens l’ 5 -l’hi
6 els l’.
Ex. 8
a) Hem llogat un pis, del qual estaràs orgullós, perquè hi
visquen els iaios a l’estiu.
b) L’Ajuntament d’Elx emetrà un ban amb què controlarà els
lladres que actuen de nit (a la nit).
c) No accedirà mai que el substituïu en l’equip, si no
parleu abans amb ell.
d) Júlia ha pensat (de) canviar de cotxe diverses vegades,
però està tan dubtosa que no s’hi decideix.
e) Li han fet anàlisis aquest matí a l’hospital per tal de
traure-li l’apèndix.
f) Us diré una cosa: si volem guanyar, caldrà treballar fins
al final de temporada.
g) Per favor, tanqueu la porta abans que se n’isca el gat i
hàgem d’anar a buscar-lo.
h) Marc és mot intel·ligent perquè s’adona de tot el que
passa, així que no teniu res a fer.
TEST
DE CONTINGUTS LEXICOGRAMATICALS (CLAUS)
1b,
2c, 3a, 4b, 5a, 6c, 7a, 8c, 9c, 10a, 11c, 12b, 13b, 14a, 15c, 16a, 17b, 18a, 19b,
20b, 21c, 22c, 23c, 24c, 25b, 26c, 27a, 28b, 29c, 30a, 31b, 32b, 33a, 34c, 35a,
36a, 37c, 38c, 39c, 40a, 41a, 42 (1b, 2c, 3a, 4b, 5c, 6c, 7a, 8b, 9c, 10a), 43a, 44b, 45a, 46a, 47b, 48c, 49a, 50c, 51a,
52c, 53b, 54c, 55a, 56b, 57c, 58c, 59b, 60c, 61b, 62a, 63b, 64a, 65b, 66b, 67b,
68b, 69b, 70b, 71b, 72b, 73b, 74b, 75b, 76c, 77a, 78c, 79c, 80b, 81c, 82a, 83b,
84b, 85b, 86b, 87c, 88c, 89b, 90a, 91c, 92c, 93c, 94c, 95b, 96b, 97b, 98b, 99c,
100c, 101b, 102b, 103a, 104c, 105b, 106c, 107c, 108c, 109a, 110b, 111a, 112b,
113b, 114b, 115c, 116c, 117c, 118a, 119c, 120c, 121c, 122c, 123c, 124b, 125a,
126c, 127 (a fil·lial, b ilustre, c insòl·lit), 130b, 131c, 132b, 133b, 134c,
135c, 136a, 137c, 138c, 139b, 140a, 141a, 142b, 143b, 144 (abaratir, telefonar,
trair), 145b, 146a, 147b, 148a, 149b, 150b, 151b, 152b, 153c, 154a, 155b, 156a,
157b, 158a, 159b, 160c, 161a, 162c, 163c, 164a, 165c, 166 (a rentadora, b
ennuvolat, c camioneta), 167b, 168c, 169a, 170a, 171b, 172c, 173c, 174a, 175b,
176a, 177c, 178a, 179b, 180a, 181c, 182c, 183b, 184b, 185b, 186c
EXERCICIS DE PASQUA (CLAUS)
EX. 3
1 fou, 2 distribuïts, 3 de les quals, 4 en què, 5 cal, 6 perquè,
7 comprén, 8 passarà.
EX. 4
- Cal que torneu / - Com que / - que / - des que / No
obstant això / - dur-ne / - del qual / - els / - en cas que no arribes / -
Sobretot.
EX. 5
1c, 2b, 3b, 4b, 5a, 6c, 7a, 8a, 9a, 10b
EX. 6
1b, 2b, 3c, 4b, 5b, 6c
C1 ´- c / b / a / b
C2 -c / c / a
/ a
EX. 1
1a, 2a, 3c, 4b, 5b, 6b, 7c, 8b, 9c, 10c, 11b, 12a, 13c, 14c.
C1
En la qual / des que / Quina / estengueu / al més aviat /
els / ràpidament.
C1 Amb la mateixa pedra
1a, 2b, 3b, 4b, 5b, 6c, 7b, 8c, 9c, 10c, 11b.
PROVA D’ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES (CLAUS)
1b / 2b / 3a / 4c / 5c / 6a / 7b / 8c / 9c / 10b /11c / 12a / 13b / 14b / 15a / 16c / 17a / 18c / 19c / 20b /21c, 22c, 23a, 24c, 25a, 26c, 27a, 28a, 29c, 30c, 31b, 32a, 33b, 34c, 35b, 36c, 37a, 38c, 39a, 40c, 41b, 42a, 43c, 44a, 45b, 46c, 47c, 48b, 49a, 50c, 51c, 52b, 53a, 54a, 55a, 56c, 57a, 58a, 59c, 60a.61b, 62b, 63b, 64c, 65c, 66a, 67b, 68a, 69a, 70b, 71c, 72b, 73b, 74a, 75b, 76a, 77a, 78b, 79c, 80b, 81c, 82c, 83a, 84a, 85b, 86a, 87a, 88c, 89b, 90b, 91a, 92c, 93c, 94b, 95c, 96c, 97a, 98c, 99c, 100c,101b, 102c, 103b, 104a, 105a, 106b, 107c, 108c, 109a, 110b.
(EXERCICIS
DE REPÀS DE SETMANA SANTA. SOLUCIONS)
28. a) me’n; b) les hi; c) -hi; d) en; e)
els; f) ho; g) n’; h) ho; i) n’hi; j) -hi; k) els; l) us; m) te la; n) en.
29. a) No en claves un a la paret. b) La n’han
nomenada. c) Hi ha arribat. d) Telefona-li prompte. e) En van agafar tres / van
agafar-ne tres. f) Porteu-ho a la cuina! g) Sempre en parlen bé. h) Dona’ls un
ram. i) Aquesta rentadora s’hi ha fet. j) Ells els semblen /Ells ho semblen. k)
Recorda-te’n. l) Serviu-hi el brou.
32. a) T’he cridat l’atenció més d’una
vegada i ja n’estic farta. b) Va ser (fou) una prova difícil, però en vam eixir
satisfets. c) Llig (llegeix) el paràgrat i fes-me’n un resum. d) Es dedica a la
pintura i en viu. e) Si ha dit que li telefones, fes-ho. f) Va visitar
Barcelona i en va recórrer els carrers. g) Si li feu cas, us en penedireu. h)
Molt prompte diran els guanyadors i, a la fi, en podrem saber els noms. i) Tinc
un bon cotxe i n’estic orgullós. j) Hi ha molta gent que és molt sensible a les
crítiques. k) Vaig a Pego, vols venir-te’n. l) Si t’agrada aquest menjar, puc
donar-te’n la recepta. m) Volia comprar-me aquell vestit, però no en tenia ni
idea del preu. n) Encara no ho he acabat, però hi estic.
33. a) No se la hi ha posada. b)
Explica-li-ho. c) Els en compraré cinc. d) No podem traure-la’n. e) Mai no us
ho han dit. f) N’hi parlaven. g) Deixeu-los-hi! h) Els n’han traslladat. i) Li
n’hi va posar / Va posar-li-n’hi. j) Trau-la’n! k) Va arribar a oferir-te’n. l)
Lleva-l’en!
34. a) Em recorde perfectament de la teua
cara. b) Calleu perquè no hi teniu raó: us vaig veure al bar, just quan n’eixíeu.
c) N’hi ha que estan d’acord, però jo no ho estic (hi estic). d) Tinc el cap espès.
Espere que a l’hora de parlar ja no l’hi tinga. e) Hi ha hagut moltes vegades
que no he aprés la lliçó. f) Quan t’has assabentat que em passava la vida pel
carrer? g) No patisques si Miquel et contesta malament; ens hi contesta a totes.
h) Has vingut i me n’alegre molt.
38. a) esbravat; b) desbotones, brusa,
ensagnada; c) agreujat; d) enverinat, enterbolit; e) famosa, enriquit; f) s’enlairava,
aterrava; g) detingut/capturat, alliberat; h) enlluernat, endarrerit; i)
traspuaven; j) aterrit, acovardit; k) arriscar, allotjar; l) espentat, feta
malbé/espatlada; m) benestant, fer fallida, acomiadar; n) pledejarà, ajornen el
pagament, marmessor.
39. a) correcta; b) d’antuvi, de bell antuvi
( de bell nou); c) Quant a; d) correcta; e) esperant ( a l’espera); f) De
moment, segons ( Pel moment, en base a); g) A causa de (Degut a); h) Sempre
que/si, no obstant això (Sempre i quan, no obstant); i) de tant en tant (de
quan en quan); j) correcta.
40. a) Li ha arribat a l’ànima que vosaltres
traguéreu la cara; b) bega al gallet; c) caure de tos; d) fer l’ullet; e) faces
com qui sent ploure; f) és de l’any de la picor; g) com cagalló per séquia; h)
faces la guitza; i) fas el fonedís; j) fet calaix.
ÀREA 3
13. a) hostessa,
amablement, Maó; b) símptomes, commoció; c) comte, addicte, contes; d)
ostatges, que; e) cristal·lines, obscures, alarma; f) butlletí, innovació,
confusions; g) què, esquizofrènia, impressionant; h) esperança, Eivissa,
cessen, emissions; i) passejàvem, platges, desxifrar, jeroglífics; j) projecte,
llotja, distingia, avantatges, possibles, objeccions; k) agressions; l)
disseny, tapisseria; m) majestuosa, balena, horitzó.
14. a) per a, Ø;
b) a, al/de; c) Ø; d) per a; e) als, en; f) com; g) fins al/ fins als/fins els
(fins i tot).
15.
entrenar-se, entrenar, medi, mig, òrgan, orgue.
16. a)
estiguéreu; b) veieres/veiesses; c) decebuts; d) formatares; e) reflectia; f)
isquérem; g) acabem / hàgem acabat; h) hagueres vist.
17. a) que; b)
amb qui, amb la qual; c) de què, del qual; d) que; e) amb què, amb el qual; f)
on; g) en què, en la qual; h) perquè.
18. a) no cal
que, no és necessari; b) deu ser; c) hauràs de fer; d) correcta; e) deu ser.
19. a) A causa
de les condicions meteorològiques, es feia necessari un aterratge d’emergència.
b) Entre tots els jugadors destaca Lluís pel seu joc fort i intel·ligent
alhora. c) Les assignatures que no s’aproven al juny s’hauran d’aprovar al
setembre. d) Heu d’esbrinar el motiu pel qual la burgesia té el capital
industrial i financer.
20. 1b, 2c, 3c,
4b, 5a.
ÀREA 3
16. símptomes,
malalties, erradicades, altres, ordinadors, permeten, processar, dades,
velocitat, és, xarxa, món, irreal, mateixa, comptem, antiràbics, antiraquítics,
prompte, apareixeran, bacteris, vellesa, consumesca (consumisca), succedani.
17. a) cuit; b)
post; c) difonent; d) exclòs; e) traient (traent); f) veient (veent); g)
deduït; h) seient (seent); i) torçut.
18.
a) Va treballar amb entusiasme i va obtenir l’èxit que mereixia. b) Es va casar
amb Elena i va tenir dos fills i tres filles. c) Primer cous la verdura, i hi
afegeixes a continuació 250 ml d’aigua. d) És increïble: fa dues hores que
s’està acomiadant i encara se n’ha anat. e) El ministre fa dos anys que anuncia
la crisi. f) Correcta. g) Es va penedir d’haver dit aquelles paraules i es va
envermellir immediatament. h) Fa més de cinc anys que dic això. i) Els criteris
d’avaluació estan sent els mateixos des del primer any que es va impartir
l’assignatura.
26.
a) La garrepa (gasiva) de Josepa sempre té a la boca la mateixa falca. b) A
Pep, li agrada afartar-se (farcir-se) de píndoles, pólvores i tota classe de
medecines. c) Vull veure Toni perquè em faça un parell d’aclariments sobre
l’estora (catifa) de color ambre. d) Si té cabellera, es pentina amb serrell;
però quasi sempre porta els cabell al zero. e) M’he vist aclaparat a cal
cirurgià quan m’he ennuegat i respirava malament. f) Quan em fan l’exploració
de l’anus, per veure el furóncol, no puc de deixar de sentir un poc de
vergonya. g) Posa-li els bolquers, al xiquet, que sembla les cascades del
Niàgara. h) Josep és aquell pèl-roig d’allà, que, des de la caiguda, necessita
crosses per a caminar. i) Com que hi hagut molta mortaldat, han posat tot el
poble en quarantena. j) No comprenc com pots ser tan fredolica (fredolina) i
estar d’espera (espera que esperaràs) al carrer sense posar-te més roba. k) He
arribat tan malament, que treia el fetge i la fel per la boca. l) No vull estar
dempeus i he reservat una llotja per poder seure en la funció. m) Quasi m’agafa
un patatum quan vaig veure el barnús moradenc que em van regalar. n) Si voleu
fer un envà, teniu en compte la grandària de l’habitació. o) Teniu en compte
abans de moblar el pis que s’han embossat les canonades de l’aire condicionat.
p) Hem d’entapissar en daurat les butaques de vímet. q) Avui actua un grup
brasiler a favor de l’ajuda alimentària per al Tercer Món. r) Ens trobarem a la
cruïlla de la carretera. s) De tant caminar se m’han endurit les panxells i
m’he desllorigat un turmell. t) L’altre dia vaig tenir una rampa al peu en què
tinc l’ull de poll (durícia).
PREPOSICIONS
·- Vivim a París, en un barri elegant. –
Vaig pel món amb il·lusió. – Els xiquets corren per (a) la platja. – Viu en els
núvols. – Ho farem amb el tornavís. – Anirem a l’hort, però tornarem pel camí.
– Pensen en la solució més adequada. – Escriurem a la nostra cosina. – Eixirem
tard de casa. – Me’n recorde, de Daniel. – Això ho hem de mirar. – Venen de
fora a passar uns quants dies. – Només pensen en els negocis. – Pots clavar-ho
amb el martell. – Viatjarem amb el vaixell. – T’ho diré en arribar a casa. – En
entrar a casa, veiérem els mobles nous. – Ho faré amb bona gana. – No
m’esperava dissabte. – Parlàvem de música. – Comuniqueu-ho a l’encarregada. –
El sol ix per la mar i es pon per l’Albufera.
· entre
/ vora / sense / contra / contra / vers / sobre / sense / segons /
segons / cap al / sota / sota / sense / damunt .
CAP
A / CAP
-
Anem cap a la muntanya. – No tireu cap aquell cantó. – cap al – cap al – cap
allà – cap al riu – cap – cap- cap a – cap ací.
FINS
A / FINS
-
fins – fins a – fins – fins a – fins al cap – fins – fins a – fins al – fins
demà – fins als.
LOCUCIONS
PREPOSITIVES
A
despit de: malgrat l’opinió de; per tal de: amb la finalitat de; a força de: fent
servir insistentment un mitjà; al costat de: vora de; a partir de: des de,
d’ençà de; d’acord amb: segons; de dret a: en línia recta, sense entretenir-se;
en contra de: malgrat l’opinió d’algú; en esguard de: en consideració; en
comptes de: en substitució de; a còpia de: fent servir un mitjà; en virtut de:
atenent allò preceptuat; no obstant: malgrat; per esguard de: en consideració
de; quant a: en comparació de; per culpa de: a causa de.
A
/EN
-
Viuen a Gandia. – Ara viuran en - a
Alemanya – en un país – a Alzira – en uns pobles – a taula – en alguna – al
carrer – en aquest mateix carrer – en aquesta plaça – a la plaça – a l’escala –
en aquella escala.
A
-
Hem convidat a tots. – Ø – Ø – Ø – Ø – a ta mare – als teus parents. – Ø – al
teu company – a Mercé – Ø – Ø – a vosaltres. – a l’altre.
A,
EN, AMB
-
Vindré amb els amics. – a – a – amb – en – a – amb/amb – amb/amb – en – amb –
amb – a – en – amb – amb- a- amb/a – en – en – en/amb- a- en compte.
DES
/ DES DE
-
des - des d’ahir – des de – des – des d’
– des de – des que – des que – des de.
A/EN/
DE/ AMB
-
Només pensa en tu / Només pensa a divertir-se / Només pensa Ø que es vol
divertir.
-
Vam accedir a les seues peticions / Vam accedir a col·laborar / Vam accedir Ø
que col·laboraríem.
-
Hem contribuït amb les despeses. / Hem contribuït a sustentar el centre / Hem
contribuït Ø que.
-
Tardaren molt en la solució del problema. / Tardaren molt a resoldre el
problema. / Tardaren molt Ø que se solucionara el problema.
-
Vacil·lem en la decisió a prendre. / Vacil·lem a prendre la decisió. /
Vacil·lem Ø que.
-
Et vas entossudir en aquesta qüestió. / Et vas entossudir a parlar de la
qüestió. / Et vas entossudir Ø que.
-
Es complau amb la teua vinguda. / Es complau de (a) convidar-te a venir. / Es
complau Ø que vingures.
-
Sap de música. / Sap fer música. / Sap Ø que farà.
-
Estava d’acord en la resposta. / Estava d’acord a respondre ell mateix. /
Estava d’acord Ø que respondria.
-
En tinc prou amb eixos diners. / En tinc prou de guanyar alguns diners. / En
tinc prou Ø que.
-
L’amenaçà amb l’expulsió. / L’amenaçà d’expulsar-lo. / L’amenaçà Ø que
l’expulsaria.
A
/ DE / EN / AMB
-
Van insistir molt a afirmar / - S’arrisquen Ø que els castiguen / Estaven
d’acord a (de) dir-ho ells. / Ø / Ø / Tarda a respondre. / Ø / a / a / Ø / de
(a) / Ø / Ø / Ø / Ø / Ø.
COM
/ COM A
-
S’estimen com a germans / com / com a / com / com / com / com a director / com
/ com a membre.
ERRORS
- Has vist la teua cosina? – Estava convençut
que vindries. – Des d’ací – Es va il·lusionar que aprovaria. – Vull veure el
delegat. – Des que tu has vingut – Van cridar el mestre – Tots van seure al
voltant de la taula. – Està sota – talla-ho amb – Han vacil·lat molt a
solucionar el problema. – Aniré amb uns companys. – Adeu, fins demà – Confiava
que vindries. – M’amenaçà que – Has vingut amb cotxe? – des de – fins a – Va
ser molt constant a estudiar.
LOCUCIONS
ADVERBIALS
A
la menuda: al detall; a la valenta: amb passió; a l’engròs: en gran quantitat;
a les fosques: sense llum; a les palpentes: amb l’ajut de les mans; amb prou
feines: amb molt d’esforç; a mans besades: de gust; a males penes: quasi no; a
pler: amb tota la bona disposició; a pleret: a poc a poc; a posta: fins a
l’últim extrem possible.
A
rodolons: rodolant; a tort: sense raó; a tort i a dret: amb raó o sense; a
totes passades: siga com siga (sense altra alternativa, sense tenir-ne ganes);
a ull nu: sense l’ajut de cap aparell; a ulls clucs: amb els ulls tancats; a
ultrança: expressament (fins a les darreres conseqüències); al cap i a la fi:
en definitiva.
Al
capdavall: en conclusió; amb un no res: sense el més mínim esforç; comptat i
debatut: resumint totes les consideracions; costa amunt: sense tenir-ne ganes;
d’amagat: ocultament; de bell antuvi: abans de tota altra cosa; de bat a bat:
del tot; de biaix: de manera obliqua; de gairell: obliquament; de bocaterrosa:
boca per avall.
De
tot cor: amb tota la voluntat; de grat: amb gust; de cap a cap: d’una punta a
l’altra; del bracet: agafant-se del braç; de cap a peus: de dalt a baix; de
colp i volta: inesperadament; de sobte: d’improvís; de cor: de memòria; de cua
d’ull: fent veure que no es mira; de debò: de veritat, de veres.
De
fit a fit: fixament; de fran: gratuïtament: de gom a gom: sense que hi càpia
res més; de passada: sense deturar-se gaire; de sotamà: sense esment d’algú
interessat; de valent: fermament, amb dedicació intensa; en conill: sense roba;
en dejú: sense haver menjat res; fil per randa: detalladament; pel cap baix:
com a mínim; sense solta ni volta: sense gràcia ni interés; si fa no fa:
aproximadament; xano-xano: a poc a poc.
A
bastament: prou, suficientment; a simple vista: sense comptar o mesurar; a cau
d’orella: a l’orella i en veu baixa; a contracor: sense tenir-ne ganes; a
corre-cuita: precipitadament; a dojo: amb molta abundància; a dreta llei: en
justícia; a frec: molt a la vora; a la babalà: sense posar atenció; a la
deriva: sense govern, endut pel vent.
Ex.
12
1
dignament 2 ràpidament 3 sàviament 4 amablement 5 elegantment 6 hipòcritament 7
tranquil·lament 8 precoçment 9 comunament 10 alegrement 11 cortesament 12
tèbiament.
Ex.
13
a)
a manta: en quantitat; b) a cau d’orella: en veu baixa; c) a contracor: a
disgust; d) a colp calent: de seguida; e) a la babalà: inconscientment; f) a la
valenta: amb atreviment; g) al cap i a la fi: en definitiva; h) a l’engrós: en
gran quantitat; i) a poc a poc: lentament;
j) a redolons: donant voltes sobre si mateix; k) a ull nu: a simple
vista; l) de bat a bat: obert completament; m) de cap a peus: de dalt a baix;
n) de corcoll: confós, torbat; o) de fit a fit: mirar fixament; p) de gom a
gom: ple completament; q) de valent: molt; r) fil per randa: detalladament.
1b / 2b / 3a / 4c / 5c / 6a / 7b / 8c / 9c / 10b /11c / 12a / 13b / 14b / 15a / 16c / 17a / 18c / 19c / 20b /21c, 22c, 23a, 24c, 25a, 26c, 27a, 28a, 29c, 30c, 31b, 32a, 33b, 34c, 35b, 36c, 37a, 38c, 39a, 40c, 41b, 42a, 43c, 44a, 45b, 46c, 47c, 48b, 49a, 50c, 51c, 52b, 53a, 54a, 55a, 56c, 57a, 58a, 59c, 60a.61b, 62b, 63b, 64c, 65c, 66a, 67b, 68a, 69a, 70b, 71c, 72b, 73b, 74a, 75b, 76a, 77a, 78b, 79c, 80b, 81c, 82c, 83a, 84a, 85b, 86a, 87a, 88c, 89b, 90b, 91a, 92c, 93c, 94b, 95c, 96c, 97a, 98c, 99c, 100c,101b, 102c, 103b, 104a, 105a, 106b, 107c, 108c, 109a, 110b.
(EXERCICIS
DE REPÀS DE SETMANA SANTA. SOLUCIONS)
28. a) me’n; b) les hi; c) -hi; d) en; e)
els; f) ho; g) n’; h) ho; i) n’hi; j) -hi; k) els; l) us; m) te la; n) en.
29. a) No en claves un a la paret. b) La n’han
nomenada. c) Hi ha arribat. d) Telefona-li prompte. e) En van agafar tres / van
agafar-ne tres. f) Porteu-ho a la cuina! g) Sempre en parlen bé. h) Dona’ls un
ram. i) Aquesta rentadora s’hi ha fet. j) Ells els semblen /Ells ho semblen. k)
Recorda-te’n. l) Serviu-hi el brou.
32. a) T’he cridat l’atenció més d’una
vegada i ja n’estic farta. b) Va ser (fou) una prova difícil, però en vam eixir
satisfets. c) Llig (llegeix) el paràgrat i fes-me’n un resum. d) Es dedica a la
pintura i en viu. e) Si ha dit que li telefones, fes-ho. f) Va visitar
Barcelona i en va recórrer els carrers. g) Si li feu cas, us en penedireu. h)
Molt prompte diran els guanyadors i, a la fi, en podrem saber els noms. i) Tinc
un bon cotxe i n’estic orgullós. j) Hi ha molta gent que és molt sensible a les
crítiques. k) Vaig a Pego, vols venir-te’n. l) Si t’agrada aquest menjar, puc
donar-te’n la recepta. m) Volia comprar-me aquell vestit, però no en tenia ni
idea del preu. n) Encara no ho he acabat, però hi estic.
33. a) No se la hi ha posada. b)
Explica-li-ho. c) Els en compraré cinc. d) No podem traure-la’n. e) Mai no us
ho han dit. f) N’hi parlaven. g) Deixeu-los-hi! h) Els n’han traslladat. i) Li
n’hi va posar / Va posar-li-n’hi. j) Trau-la’n! k) Va arribar a oferir-te’n. l)
Lleva-l’en!
34. a) Em recorde perfectament de la teua
cara. b) Calleu perquè no hi teniu raó: us vaig veure al bar, just quan n’eixíeu.
c) N’hi ha que estan d’acord, però jo no ho estic (hi estic). d) Tinc el cap espès.
Espere que a l’hora de parlar ja no l’hi tinga. e) Hi ha hagut moltes vegades
que no he aprés la lliçó. f) Quan t’has assabentat que em passava la vida pel
carrer? g) No patisques si Miquel et contesta malament; ens hi contesta a totes.
h) Has vingut i me n’alegre molt.
38. a) esbravat; b) desbotones, brusa,
ensagnada; c) agreujat; d) enverinat, enterbolit; e) famosa, enriquit; f) s’enlairava,
aterrava; g) detingut/capturat, alliberat; h) enlluernat, endarrerit; i)
traspuaven; j) aterrit, acovardit; k) arriscar, allotjar; l) espentat, feta
malbé/espatlada; m) benestant, fer fallida, acomiadar; n) pledejarà, ajornen el
pagament, marmessor.
39. a) correcta; b) d’antuvi, de bell antuvi
( de bell nou); c) Quant a; d) correcta; e) esperant ( a l’espera); f) De
moment, segons ( Pel moment, en base a); g) A causa de (Degut a); h) Sempre
que/si, no obstant això (Sempre i quan, no obstant); i) de tant en tant (de
quan en quan); j) correcta.
40. a) Li ha arribat a l’ànima que vosaltres
traguéreu la cara; b) bega al gallet; c) caure de tos; d) fer l’ullet; e) faces
com qui sent ploure; f) és de l’any de la picor; g) com cagalló per séquia; h)
faces la guitza; i) fas el fonedís; j) fet calaix.
ÀREA 3
13. a) hostessa,
amablement, Maó; b) símptomes, commoció; c) comte, addicte, contes; d)
ostatges, que; e) cristal·lines, obscures, alarma; f) butlletí, innovació,
confusions; g) què, esquizofrènia, impressionant; h) esperança, Eivissa,
cessen, emissions; i) passejàvem, platges, desxifrar, jeroglífics; j) projecte,
llotja, distingia, avantatges, possibles, objeccions; k) agressions; l)
disseny, tapisseria; m) majestuosa, balena, horitzó.
14. a) per a, Ø;
b) a, al/de; c) Ø; d) per a; e) als, en; f) com; g) fins al/ fins als/fins els
(fins i tot).
15.
entrenar-se, entrenar, medi, mig, òrgan, orgue.
16. a)
estiguéreu; b) veieres/veiesses; c) decebuts; d) formatares; e) reflectia; f)
isquérem; g) acabem / hàgem acabat; h) hagueres vist.
17. a) que; b)
amb qui, amb la qual; c) de què, del qual; d) que; e) amb què, amb el qual; f)
on; g) en què, en la qual; h) perquè.
18. a) no cal
que, no és necessari; b) deu ser; c) hauràs de fer; d) correcta; e) deu ser.
19. a) A causa
de les condicions meteorològiques, es feia necessari un aterratge d’emergència.
b) Entre tots els jugadors destaca Lluís pel seu joc fort i intel·ligent
alhora. c) Les assignatures que no s’aproven al juny s’hauran d’aprovar al
setembre. d) Heu d’esbrinar el motiu pel qual la burgesia té el capital
industrial i financer.
20. 1b, 2c, 3c,
4b, 5a.
ÀREA 3
16. símptomes,
malalties, erradicades, altres, ordinadors, permeten, processar, dades,
velocitat, és, xarxa, món, irreal, mateixa, comptem, antiràbics, antiraquítics,
prompte, apareixeran, bacteris, vellesa, consumesca (consumisca), succedani.
17. a) cuit; b)
post; c) difonent; d) exclòs; e) traient (traent); f) veient (veent); g)
deduït; h) seient (seent); i) torçut.
18.
a) Va treballar amb entusiasme i va obtenir l’èxit que mereixia. b) Es va casar
amb Elena i va tenir dos fills i tres filles. c) Primer cous la verdura, i hi
afegeixes a continuació 250 ml d’aigua. d) És increïble: fa dues hores que
s’està acomiadant i encara se n’ha anat. e) El ministre fa dos anys que anuncia
la crisi. f) Correcta. g) Es va penedir d’haver dit aquelles paraules i es va
envermellir immediatament. h) Fa més de cinc anys que dic això. i) Els criteris
d’avaluació estan sent els mateixos des del primer any que es va impartir
l’assignatura.
26.
a) La garrepa (gasiva) de Josepa sempre té a la boca la mateixa falca. b) A
Pep, li agrada afartar-se (farcir-se) de píndoles, pólvores i tota classe de
medecines. c) Vull veure Toni perquè em faça un parell d’aclariments sobre
l’estora (catifa) de color ambre. d) Si té cabellera, es pentina amb serrell;
però quasi sempre porta els cabell al zero. e) M’he vist aclaparat a cal
cirurgià quan m’he ennuegat i respirava malament. f) Quan em fan l’exploració
de l’anus, per veure el furóncol, no puc de deixar de sentir un poc de
vergonya. g) Posa-li els bolquers, al xiquet, que sembla les cascades del
Niàgara. h) Josep és aquell pèl-roig d’allà, que, des de la caiguda, necessita
crosses per a caminar. i) Com que hi hagut molta mortaldat, han posat tot el
poble en quarantena. j) No comprenc com pots ser tan fredolica (fredolina) i
estar d’espera (espera que esperaràs) al carrer sense posar-te més roba. k) He
arribat tan malament, que treia el fetge i la fel per la boca. l) No vull estar
dempeus i he reservat una llotja per poder seure en la funció. m) Quasi m’agafa
un patatum quan vaig veure el barnús moradenc que em van regalar. n) Si voleu
fer un envà, teniu en compte la grandària de l’habitació. o) Teniu en compte
abans de moblar el pis que s’han embossat les canonades de l’aire condicionat.
p) Hem d’entapissar en daurat les butaques de vímet. q) Avui actua un grup
brasiler a favor de l’ajuda alimentària per al Tercer Món. r) Ens trobarem a la
cruïlla de la carretera. s) De tant caminar se m’han endurit les panxells i
m’he desllorigat un turmell. t) L’altre dia vaig tenir una rampa al peu en què
tinc l’ull de poll (durícia).
PREPOSICIONS
·- Vivim a París, en un barri elegant. –
Vaig pel món amb il·lusió. – Els xiquets corren per (a) la platja. – Viu en els
núvols. – Ho farem amb el tornavís. – Anirem a l’hort, però tornarem pel camí.
– Pensen en la solució més adequada. – Escriurem a la nostra cosina. – Eixirem
tard de casa. – Me’n recorde, de Daniel. – Això ho hem de mirar. – Venen de
fora a passar uns quants dies. – Només pensen en els negocis. – Pots clavar-ho
amb el martell. – Viatjarem amb el vaixell. – T’ho diré en arribar a casa. – En
entrar a casa, veiérem els mobles nous. – Ho faré amb bona gana. – No
m’esperava dissabte. – Parlàvem de música. – Comuniqueu-ho a l’encarregada. –
El sol ix per la mar i es pon per l’Albufera.
· entre
/ vora / sense / contra / contra / vers / sobre / sense / segons /
segons / cap al / sota / sota / sense / damunt .
CAP
A / CAP
-
Anem cap a la muntanya. – No tireu cap aquell cantó. – cap al – cap al – cap
allà – cap al riu – cap – cap- cap a – cap ací.
FINS
A / FINS
-
fins – fins a – fins – fins a – fins al cap – fins – fins a – fins al – fins
demà – fins als.
LOCUCIONS
PREPOSITIVES
A
despit de: malgrat l’opinió de; per tal de: amb la finalitat de; a força de: fent
servir insistentment un mitjà; al costat de: vora de; a partir de: des de,
d’ençà de; d’acord amb: segons; de dret a: en línia recta, sense entretenir-se;
en contra de: malgrat l’opinió d’algú; en esguard de: en consideració; en
comptes de: en substitució de; a còpia de: fent servir un mitjà; en virtut de:
atenent allò preceptuat; no obstant: malgrat; per esguard de: en consideració
de; quant a: en comparació de; per culpa de: a causa de.
A
/EN
-
Viuen a Gandia. – Ara viuran en - a
Alemanya – en un país – a Alzira – en uns pobles – a taula – en alguna – al
carrer – en aquest mateix carrer – en aquesta plaça – a la plaça – a l’escala –
en aquella escala.
A
-
Hem convidat a tots. – Ø – Ø – Ø – Ø – a ta mare – als teus parents. – Ø – al
teu company – a Mercé – Ø – Ø – a vosaltres. – a l’altre.
A,
EN, AMB
-
Vindré amb els amics. – a – a – amb – en – a – amb/amb – amb/amb – en – amb –
amb – a – en – amb – amb- a- amb/a – en – en – en/amb- a- en compte.
DES
/ DES DE
-
des - des d’ahir – des de – des – des d’
– des de – des que – des que – des de.
A/EN/
DE/ AMB
-
Només pensa en tu / Només pensa a divertir-se / Només pensa Ø que es vol
divertir.
-
Vam accedir a les seues peticions / Vam accedir a col·laborar / Vam accedir Ø
que col·laboraríem.
-
Hem contribuït amb les despeses. / Hem contribuït a sustentar el centre / Hem
contribuït Ø que.
-
Tardaren molt en la solució del problema. / Tardaren molt a resoldre el
problema. / Tardaren molt Ø que se solucionara el problema.
-
Vacil·lem en la decisió a prendre. / Vacil·lem a prendre la decisió. /
Vacil·lem Ø que.
-
Et vas entossudir en aquesta qüestió. / Et vas entossudir a parlar de la
qüestió. / Et vas entossudir Ø que.
-
Es complau amb la teua vinguda. / Es complau de (a) convidar-te a venir. / Es
complau Ø que vingures.
-
Sap de música. / Sap fer música. / Sap Ø que farà.
-
Estava d’acord en la resposta. / Estava d’acord a respondre ell mateix. /
Estava d’acord Ø que respondria.
-
En tinc prou amb eixos diners. / En tinc prou de guanyar alguns diners. / En
tinc prou Ø que.
-
L’amenaçà amb l’expulsió. / L’amenaçà d’expulsar-lo. / L’amenaçà Ø que
l’expulsaria.
A
/ DE / EN / AMB
-
Van insistir molt a afirmar / - S’arrisquen Ø que els castiguen / Estaven
d’acord a (de) dir-ho ells. / Ø / Ø / Tarda a respondre. / Ø / a / a / Ø / de
(a) / Ø / Ø / Ø / Ø / Ø.
COM
/ COM A
-
S’estimen com a germans / com / com a / com / com / com / com a director / com
/ com a membre.
ERRORS
- Has vist la teua cosina? – Estava convençut
que vindries. – Des d’ací – Es va il·lusionar que aprovaria. – Vull veure el
delegat. – Des que tu has vingut – Van cridar el mestre – Tots van seure al
voltant de la taula. – Està sota – talla-ho amb – Han vacil·lat molt a
solucionar el problema. – Aniré amb uns companys. – Adeu, fins demà – Confiava
que vindries. – M’amenaçà que – Has vingut amb cotxe? – des de – fins a – Va
ser molt constant a estudiar.
LOCUCIONS
ADVERBIALS
A
la menuda: al detall; a la valenta: amb passió; a l’engròs: en gran quantitat;
a les fosques: sense llum; a les palpentes: amb l’ajut de les mans; amb prou
feines: amb molt d’esforç; a mans besades: de gust; a males penes: quasi no; a
pler: amb tota la bona disposició; a pleret: a poc a poc; a posta: fins a
l’últim extrem possible.
A
rodolons: rodolant; a tort: sense raó; a tort i a dret: amb raó o sense; a
totes passades: siga com siga (sense altra alternativa, sense tenir-ne ganes);
a ull nu: sense l’ajut de cap aparell; a ulls clucs: amb els ulls tancats; a
ultrança: expressament (fins a les darreres conseqüències); al cap i a la fi:
en definitiva.
Al
capdavall: en conclusió; amb un no res: sense el més mínim esforç; comptat i
debatut: resumint totes les consideracions; costa amunt: sense tenir-ne ganes;
d’amagat: ocultament; de bell antuvi: abans de tota altra cosa; de bat a bat:
del tot; de biaix: de manera obliqua; de gairell: obliquament; de bocaterrosa:
boca per avall.
De
tot cor: amb tota la voluntat; de grat: amb gust; de cap a cap: d’una punta a
l’altra; del bracet: agafant-se del braç; de cap a peus: de dalt a baix; de
colp i volta: inesperadament; de sobte: d’improvís; de cor: de memòria; de cua
d’ull: fent veure que no es mira; de debò: de veritat, de veres.
De
fit a fit: fixament; de fran: gratuïtament: de gom a gom: sense que hi càpia
res més; de passada: sense deturar-se gaire; de sotamà: sense esment d’algú
interessat; de valent: fermament, amb dedicació intensa; en conill: sense roba;
en dejú: sense haver menjat res; fil per randa: detalladament; pel cap baix:
com a mínim; sense solta ni volta: sense gràcia ni interés; si fa no fa:
aproximadament; xano-xano: a poc a poc.
A
bastament: prou, suficientment; a simple vista: sense comptar o mesurar; a cau
d’orella: a l’orella i en veu baixa; a contracor: sense tenir-ne ganes; a
corre-cuita: precipitadament; a dojo: amb molta abundància; a dreta llei: en
justícia; a frec: molt a la vora; a la babalà: sense posar atenció; a la
deriva: sense govern, endut pel vent.
Ex.
12
1
dignament 2 ràpidament 3 sàviament 4 amablement 5 elegantment 6 hipòcritament 7
tranquil·lament 8 precoçment 9 comunament 10 alegrement 11 cortesament 12
tèbiament.
Ex.
13
a)
a manta: en quantitat; b) a cau d’orella: en veu baixa; c) a contracor: a
disgust; d) a colp calent: de seguida; e) a la babalà: inconscientment; f) a la
valenta: amb atreviment; g) al cap i a la fi: en definitiva; h) a l’engrós: en
gran quantitat; i) a poc a poc: lentament;
j) a redolons: donant voltes sobre si mateix; k) a ull nu: a simple
vista; l) de bat a bat: obert completament; m) de cap a peus: de dalt a baix;
n) de corcoll: confós, torbat; o) de fit a fit: mirar fixament; p) de gom a
gom: ple completament; q) de valent: molt; r) fil per randa: detalladament.
LES PREPOSICIONS
ALERTA ALS MANIÀTICS DE LA PREPOSICIÓ EN:
No és correcte dir: a un poble, a unes habitacions, a molts hotels...
Parlant de temps, no hem de dir al 2013, sinó en 2013/el 2013/ l'any 2013
Tampoc hem de canviar el règim del verb: pense als problemes pense en els problemes;influeix a la informació influeix en la informació... En casos com aquests, el verb demana la preposició en. Només la canviarem si, a continuació hi ha un infinitiu (vegeu el canvi i caiguda de preposicions)
LES PREPOSICIONS
No és correcte dir:
Parlant de temps, no hem de dir
Tampoc hem de canviar el règim del verb:
LOCALITZACIÓ
A | EN |
Davant noms propis de lloc Va nàixer a Morella | Davant de noms sense determinar. Són parella, però viuen en cases diferents. Ens vam instal·lar en habitacions molt grans. |
Davant els noms que designen parts del cos: al dit, al cap, a l’esquena. | Davant indefinits, quantitatius, demostratius i relatius: Segur que ho trobes en algun dels calaixos de la tauleta de nit. Ha treballat en molts llocs diferents. En este carrer hi ha tant de sarau que no es pot dormir. El poble en què viu és molt menut. |
Davant article definit: Espera’m a la porta de casa. Si vas ràpid, encara la trobaràs al carrer. Les llibretes les tens en la prestatgeria de darrere. Mira en l’armari, a veure si ho ha deixat allí. *La forma més genuïna és usar A per a llocs físics definits (amb article) i EN per a llocs figurats amb article o sense: A la casa / En la imaginació | |
TEMPS
EN | A | PER |
segle: en el segle XX | segle: al segle XX (menys recomanable) | |
any: En 1977 va morir Elvis (també: El 1977 / L’any 1977) | ||
+ art. + mesos i estacions de l’any: A l’estiu / al maig | + art. + mesos i estacions de l’any: per l’estiu / pel maig | |
+art.+ parts del dia: al matí, a la vesprada... | ( | |
noms de les festes i certs períodes de temps: Al Nadal / A Setmana Santa... | noms de les festes i certs períodes de temps: Per Nadal / Per Setmana Santa |
APRENEM MÉS
⇒Practica PRONOMS RELATIUS: EXERCICIS (CLAUS)
⇒ Examen de la CIEACOVA (gener ’19 i juny ‘19).
SOLUCIONS EXERCICIS DE PREPOSICIONS
1. 1 Es retarda en el pagament de la nòmina. Es retarda a pagar la nòmina. 2 en / a 3 en / a 4 en / a 5 amb / d’.
2. 1 Pensa que demà venen els reis. 2 S’exposa que li trenquen un braç. 3 (bé) 4 S’ha fet més llest des que ha tornat del viatge. 5 Estic d’acord que vingues amb nosaltres. 6 Abans que siga tard. 7 Ajuda que quede bonic. 8 Insisteixen que vinga. 9 Tinc ganes que vingues. 10 He aprovat gràcies que he copiat.
3. 1 Fins 2 cap a 3 fins al 4 cap a 5 cap 6 fins 7 fins a 8 cap 9 fins 10 cap a .
4. 1 a 2 a 3 a / al / al (en el) 4 en 5 a 6 en 7 al 8 en 9 a 10 en.
5. 1 a 2 per a 3 pel 4 de 5 amb 6 a 7 de /de (per a) 8 amb (sense) 9 per / amb 10 a.
6. 1 a 2 en 3 per 4 amb 5 en 6 amb 7 a 8 per a 9 amb 10 (sense preposició).
7. 1 fins a 2 sense 3 des de / fins a 4 envers 5 cap a 6 segons 7 contra 8 malgrat 9 entre 10 cap al.
EXERCICI (PERQUÈ, PER QUÈ, PER A QUÈ)
- No sé per què no vols acabar la carrera.
- Vull anar perquè sí.
- Em podries dir per a què serveix aquest aparell?
- Encara no sé les raons per què se suspengué el concert.
- Vinc perquè em soluciones el problema.
- Aquell és l’ordinador per què he pagat tants diners.
- No entenc el perquè de la teua actitud.
- No volia dir-me per què no m’havia convidat, perquè crec que encara estava enfadat amb mi.
- Per què has elegit aquesta opció? Perquè crec que és la més fàcil.
- Per a què serveix aquesta maleta, si no en tenim la clau?
- No és aquesta la pel·lícula per què ens interessàvem.
- No entenc per què m’odies.
- No hi podré assistir perquè me’n vaig de viatge.
- Els teus germans encara no havien descobert per què s’havien barallat.
- Aniré perquè em torne els diners.
- M’agradaria saber el perquè d’esta broma.
- Agafa’l perquè no caiga.
- Agafa’l perquè si no caurà.
- El camí per què accedires al camp estava tallat.
- Volia telefonar-te perquè volia parlat amb tu.
- Volia telefonar-te perquè em donares l’adreça de la pensió de Barcelona.
- Sempre hi ha un perquè que ho explica tot.
- Digues per què ho vas fer i no et castigaré.
- Ho vaig fer perquè necessitava demostrar-te la situació per què passe.
- La iniciativa per què apostaven no era la millor.
- He demostrat que seria capaç de pressionar-lo perquè accedirà a les exigències.
- Si vols saber el perquè, només has de preguntar-ho.
- Si vols saber per què deia això, només has de preguntar-ho.
- Perquè tot vaja bé, cal que digues per què hem de fer-ho així.
- Això demostra el perquè de tot plegat.
EXERCICI (PERQUÈ, PER QUÈ, PER A QUÈ)
- No sé per què no vols acabar la carrera.
- Vull anar perquè sí.
- Em podries dir per a què serveix aquest aparell?
- Encara no sé les raons per què se suspengué el concert.
- Vinc perquè em soluciones el problema.
- Aquell és l’ordinador per què he pagat tants diners.
- No entenc el perquè de la teua actitud.
- No volia dir-me per què no m’havia convidat, perquè crec que encara estava enfadat amb mi.
- Per què has elegit aquesta opció? Perquè crec que és la més fàcil.
- Per a què serveix aquesta maleta, si no en tenim la clau?
- No és aquesta la pel·lícula per què ens interessàvem.
- No entenc per què m’odies.
- No hi podré assistir perquè me’n vaig de viatge.
- Els teus germans encara no havien descobert per què s’havien barallat.
- Aniré perquè em torne els diners.
- M’agradaria saber el perquè d’esta broma.
- Agafa’l perquè no caiga.
- Agafa’l perquè si no caurà.
- El camí per què accedires al camp estava tallat.
- Volia telefonar-te perquè volia parlat amb tu.
- Volia telefonar-te perquè em donares l’adreça de la pensió de Barcelona.
- Sempre hi ha un perquè que ho explica tot.
- Digues per què ho vas fer i no et castigaré.
- Ho vaig fer perquè necessitava demostrar-te la situació per què passe.
- La iniciativa per què apostaven no era la millor.
- He demostrat que seria capaç de pressionar-lo perquè accedirà a les exigències.
- Si vols saber el perquè, només has de preguntar-ho.
- Si vols saber per què deia això, només has de preguntar-ho.
- Perquè tot vaja bé, cal que digues per què hem de fer-ho així.
- Això demostra el perquè de tot plegat.
EXERCICIS DE
PRONOMS FEBLES (CLAUS)
636.
1 No vull més arròs. 2
Dona els telèfons als teus amics. 3 No vages més a la discoteca. 4 Semblen
germans. 5 Convideu els amics a dinar. 6 Dona l’adreça a la Maria. 7 No penses
més en l’examen. 8 No aneu descalços. 9 Ingressaran la Maria dilluns. 10 Ja
estan totes descalces?
637.
1 L’he vist /vista. 2
Ho he vist. 3 En convidaré tres. 4 Porta’n, si vens. 5 N’he vist una. 6 Les
acompanyava. 7 Porta-ho, nen. 8 No els trobem enlloc.
638.
1 En vaig plantar un /
Vaig plantar-ne un. 2 La va trobar. 3 Qui ho ha dit? 4 Els portes bruts. 5 Els
has guardats? 6 En comprava. 7 La mare en feia. 8 Guarda-ho, si us plau.
639.
1 Ahir vaig trucar-li /
li vaig trucar. 2 Vam ensenyar-li el pis nou. 3 Li he dit que no tens diners. 4
Els presentaré la meua xicota. 5 Els compraré quatre detallets. 6 Ensenya’ls
les notes. 7 Avui li emprovaré el vestit. 8 Sempre li guardem els cromos. 9 Li
vull enviar un missatge. 10 Els hem de fer la comanda / Hem de fer-los la
comanda.
641.
1 Li ho faré pagar. 2
Li’ls deixaran. 3 Li ho comentarem. 4 Li les cantarà. 5 Li’n donaré. 6 Li la
demanarem. 7 Li n’enviaré. 8 Li’l perdonareu?
642.
1 Els els faré pagar. 2
Els ho llogarà. 3 Els ho proposareu? 4 Els les reformaran. 5 Els en donaré. 6
Els les donarem. 7 Els en faré. 8 Els la vigilarem.
643.
1 Ho és. 2 Hi va. 3 Ho
està. 4 S’hi sent. 5 Ho estic. 6 Hi dorm. 7 Ho sembla. 8 S’hi ha tornat. 9 Ho
és. 10 S’hi considera. 11 Ho estem. 12 Hi anem.
644.
1 Ho està. 2 S’hi
troba. 3 Ho estava. 4 S’hi va quedar. 5 Ho és. 6 S’hi presenta. 7 Ho semblaven.
8 Hi resultaven.
645.
1 m’hi. 2 s’hi. 3 els
hi. 4 s’hi. 5 us hi. 6 les hi. 7 posar-s’hi. 8 t’hi. 9 us hi. 10 la hi.
646
A. 1 us ho. 2 Digueu-li-la.
3 Li les compràvem. 4 Sempre li l’envejava. 5 Te n’envien. 6 Me’l porta. 7 He
procurat donar-li’n. 8 Me’n guardaràs? 9 No t’hi havies negat mai. 10 Us ho
promet. 11 Agafe-li-la. 12 Te n’avergonyeixes? 13. Per què l’hi deixe entrar?
14 Us hi casaríeu?
B.
1. Li l’he donada. 2 Me’l
deixaràs? 3 Els hi marcarem. 4 N’hi heu comprat? 5 Les hi van enviar. 6 Ja ens
l’ha anunciada. 7 L’hi va llançar. 8 La mare te’n fregeix. 9 Porta-li-hi la
moto. 10 No s’ho creu. 11 Li l’has pres? 12 Us hi heu fixat? 13 Vols
acostumar-t’hi? 14 Vam recollir-los-els. 15 Va regalar-li’n. 16 Envia-la-hi.
647.
1 Vaig plantar-n’hi. 2
Els hi has guardats? 3 La hi va trobar. 4 Li’n comprava. 5 Qui li ho ha
explicat? 6 La mare els en feia de vent. 7 Els hi portes. 8 Guarda-ho a la
nevera / Guarda-hi això, maca. 9 Vols que li’l demane? 10. No la hi aparqueu!
11 No els hi portaré mai. 12 Potser els les regalarem.
648.
1 Avui la hi he acompanyada. 2 Li l’hem
ensenyada. 3 Li ho diré. 4 Els la presentaré. 5 Els en compraré més. 6 No els
els ensenya mai. 7 Li l’emprovaré. 8 Sempre li’ls guardem.
EXERCICIS D’ADVERBIS I CONJUNCIONS (CLAUS)
769. 1 al capdavall. 2 a poc a
poc. 3 d’amagatotis. 4 de bell nou. 5 de sobte. 6 de reüll. 7 de retop. 8 en un
no res.
770. 1 ni volta. 2 dia. 3
d’orella. 4 -cuita. 5 fosc. 6 tard. 7
baix/alt. 8 passades.
771. assíduament,
detalladament, gratuïtament, novament, anticipadament, dignament, igualment,
sincerament, covardament, expressament, inconscientment, superficialment,
comunament, fixament, justament, veritablement.
772. 1
justament. 2 inconscientment. 3 gratuïtament. 4 veritablement. 5 expressament.
6 novament. 7 anticipadament. 8 fixament.
773. 1
obrir. 2 mirar. 3 anar. 4 prendre-s’ho. 5 menjar. 6 mirar. 7 caminar/anar. 8
anar. 9 parlar/dir. 10 estar.
774. 1
suaument. 2 mal. 3 sols. 4 gairebé. 5 amunt. 6 pels volts. 7 tant. 8 per
endavant.
775. tant,
tant, tant, tan, tan, tan, tan, tan.
776. 1
tan; 2 tan, tan; 3 tant; 4 tant, tant; 5 tan; 6 tant; 7 tan, tant.
777. 1
potser, 2 pot ser, 3 pot ser, 4 potser, 5 potser, 6 pot ser, 7 potser / pot
ser,8 potser, 9 pot ser, 10 potser.
778. 1
sols, només, solament. 2 ara. 3 sovint. 4 millor. 5 aleshores/llavors. 6 aviat.
7 quasi. 8 sempre. 9 altrament.
779. 1 no
fa gaire. 2 en va. 3 sempre. 4 només. 5 fins i tot. 6 alhora. 7 de tant en
tant. 8 en abundància.
780. 1 a
poc a poc. 2 de poc. 3 poc. 4 poc o molt. 5 poc més o poc menys. 6 ni poc ni
molt. 7 entre poc i massa.
810. 1
encara que. 2 però. 3 perquè/ja que. 4 però. 5 ja que/perquè. 6 doncs. 7 com
que. 8 tot i que. 9 doncs.
811. 1
sinó. 2 sinó. 3 si no. 4 si no. 5 si no. 6 si no. 7 sinó. 8 sinó. 9 sinó. 10 si
no.
812. 1
doncs. 2 perquè. 3 perquè. 4 perquè. 5 doncs. 6 perquè. 7 perquè. 8 doncs. 9
perquè.
813. 1 per
què. 2 perquè. 3 perquè. 4 perquè. 5 per a què. 6 perquè. 7 per què. 8 per què.
814. 1 si
no. 2 si no. 3 sinó. 4 si no. 5 sinó, 6 si no. 7 si no. 8 sinó.
815. 1 i. 2
perquè. 3 però. 4 per què. 5 per més que/ encara que... 6 tot i que. 7 com que.
EXERCICIS DE
PRONOMS FEBLES (CLAUS)
636.
1 No vull més arròs. 2
Dona els telèfons als teus amics. 3 No vages més a la discoteca. 4 Semblen
germans. 5 Convideu els amics a dinar. 6 Dona l’adreça a la Maria. 7 No penses
més en l’examen. 8 No aneu descalços. 9 Ingressaran la Maria dilluns. 10 Ja
estan totes descalces?
637.
1 L’he vist /vista. 2
Ho he vist. 3 En convidaré tres. 4 Porta’n, si vens. 5 N’he vist una. 6 Les
acompanyava. 7 Porta-ho, nen. 8 No els trobem enlloc.
638.
1 En vaig plantar un /
Vaig plantar-ne un. 2 La va trobar. 3 Qui ho ha dit? 4 Els portes bruts. 5 Els
has guardats? 6 En comprava. 7 La mare en feia. 8 Guarda-ho, si us plau.
639.
1 Ahir vaig trucar-li /
li vaig trucar. 2 Vam ensenyar-li el pis nou. 3 Li he dit que no tens diners. 4
Els presentaré la meua xicota. 5 Els compraré quatre detallets. 6 Ensenya’ls
les notes. 7 Avui li emprovaré el vestit. 8 Sempre li guardem els cromos. 9 Li
vull enviar un missatge. 10 Els hem de fer la comanda / Hem de fer-los la
comanda.
641.
1 Li ho faré pagar. 2
Li’ls deixaran. 3 Li ho comentarem. 4 Li les cantarà. 5 Li’n donaré. 6 Li la
demanarem. 7 Li n’enviaré. 8 Li’l perdonareu?
642.
1 Els els faré pagar. 2
Els ho llogarà. 3 Els ho proposareu? 4 Els les reformaran. 5 Els en donaré. 6
Els les donarem. 7 Els en faré. 8 Els la vigilarem.
643.
1 Ho és. 2 Hi va. 3 Ho
està. 4 S’hi sent. 5 Ho estic. 6 Hi dorm. 7 Ho sembla. 8 S’hi ha tornat. 9 Ho
és. 10 S’hi considera. 11 Ho estem. 12 Hi anem.
644.
1 Ho està. 2 S’hi
troba. 3 Ho estava. 4 S’hi va quedar. 5 Ho és. 6 S’hi presenta. 7 Ho semblaven.
8 Hi resultaven.
645.
1 m’hi. 2 s’hi. 3 els
hi. 4 s’hi. 5 us hi. 6 les hi. 7 posar-s’hi. 8 t’hi. 9 us hi. 10 la hi.
646
A. 1 us ho. 2 Digueu-li-la.
3 Li les compràvem. 4 Sempre li l’envejava. 5 Te n’envien. 6 Me’l porta. 7 He
procurat donar-li’n. 8 Me’n guardaràs? 9 No t’hi havies negat mai. 10 Us ho
promet. 11 Agafe-li-la. 12 Te n’avergonyeixes? 13. Per què l’hi deixe entrar?
14 Us hi casaríeu?
B.
1. Li l’he donada. 2 Me’l
deixaràs? 3 Els hi marcarem. 4 N’hi heu comprat? 5 Les hi van enviar. 6 Ja ens
l’ha anunciada. 7 L’hi va llançar. 8 La mare te’n fregeix. 9 Porta-li-hi la
moto. 10 No s’ho creu. 11 Li l’has pres? 12 Us hi heu fixat? 13 Vols
acostumar-t’hi? 14 Vam recollir-los-els. 15 Va regalar-li’n. 16 Envia-la-hi.
647.
1 Vaig plantar-n’hi. 2
Els hi has guardats? 3 La hi va trobar. 4 Li’n comprava. 5 Qui li ho ha
explicat? 6 La mare els en feia de vent. 7 Els hi portes. 8 Guarda-ho a la
nevera / Guarda-hi això, maca. 9 Vols que li’l demane? 10. No la hi aparqueu!
11 No els hi portaré mai. 12 Potser els les regalarem.
648.
1 Avui la hi he acompanyada. 2 Li l’hem
ensenyada. 3 Li ho diré. 4 Els la presentaré. 5 Els en compraré més. 6 No els
els ensenya mai. 7 Li l’emprovaré. 8 Sempre li’ls guardem.
EXERCICIS D’ADVERBIS I CONJUNCIONS (CLAUS)
769. 1 al capdavall. 2 a poc a
poc. 3 d’amagatotis. 4 de bell nou. 5 de sobte. 6 de reüll. 7 de retop. 8 en un
no res.
770. 1 ni volta. 2 dia. 3
d’orella. 4 -cuita. 5 fosc. 6 tard. 7
baix/alt. 8 passades.
771. assíduament,
detalladament, gratuïtament, novament, anticipadament, dignament, igualment,
sincerament, covardament, expressament, inconscientment, superficialment,
comunament, fixament, justament, veritablement.
772. 1
justament. 2 inconscientment. 3 gratuïtament. 4 veritablement. 5 expressament.
6 novament. 7 anticipadament. 8 fixament.
773. 1
obrir. 2 mirar. 3 anar. 4 prendre-s’ho. 5 menjar. 6 mirar. 7 caminar/anar. 8
anar. 9 parlar/dir. 10 estar.
774. 1
suaument. 2 mal. 3 sols. 4 gairebé. 5 amunt. 6 pels volts. 7 tant. 8 per
endavant.
775. tant,
tant, tant, tan, tan, tan, tan, tan.
776. 1
tan; 2 tan, tan; 3 tant; 4 tant, tant; 5 tan; 6 tant; 7 tan, tant.
777. 1
potser, 2 pot ser, 3 pot ser, 4 potser, 5 potser, 6 pot ser, 7 potser / pot
ser,8 potser, 9 pot ser, 10 potser.
778. 1
sols, només, solament. 2 ara. 3 sovint. 4 millor. 5 aleshores/llavors. 6 aviat.
7 quasi. 8 sempre. 9 altrament.
779. 1 no
fa gaire. 2 en va. 3 sempre. 4 només. 5 fins i tot. 6 alhora. 7 de tant en
tant. 8 en abundància.
780. 1 a
poc a poc. 2 de poc. 3 poc. 4 poc o molt. 5 poc més o poc menys. 6 ni poc ni
molt. 7 entre poc i massa.
810. 1
encara que. 2 però. 3 perquè/ja que. 4 però. 5 ja que/perquè. 6 doncs. 7 com
que. 8 tot i que. 9 doncs.
811. 1
sinó. 2 sinó. 3 si no. 4 si no. 5 si no. 6 si no. 7 sinó. 8 sinó. 9 sinó. 10 si
no.
812. 1
doncs. 2 perquè. 3 perquè. 4 perquè. 5 doncs. 6 perquè. 7 perquè. 8 doncs. 9
perquè.
813. 1 per
què. 2 perquè. 3 perquè. 4 perquè. 5 per a què. 6 perquè. 7 per què. 8 per què.
814. 1 si
no. 2 si no. 3 sinó. 4 si no. 5 sinó, 6 si no. 7 si no. 8 sinó.
815. 1 i. 2
perquè. 3 però. 4 per què. 5 per més que/ encara que... 6 tot i que. 7 com que.
(7a sessió /MARÇ'24)
Aquesta setmana hem vist el tema dels pronoms relatius: formes i usos; a més, del relatiu possessiu, del relatiu neutre i de les formes el que, la que, els que i les que, que només són correctes quan no tenen antecedent i es poden substituir per aquell que i variants.
Així mateix, hem vist les regles per a la formació de gènere (femení i masculí), aquelles paraules que tenen doble significat segons s’usen en masculí o en femení (el son / la son; el terra / la terra...) i les principals paraules que tenen un gènere diferent del castellà (el costum, el deute, una anàlisi...). D’altra banda, hem vist la formació de nombre (singular i plural).
LES GRAFIES➲ VOCALISMEVacil·lacions en el vocalisme àton.La interferència del castellà fa que moltes paraules del valencià s’escriguen incorrectament. A continuació, tens una graella amb les paraules més habituals que presenten aquesta interferència.
Han de portar a
afaitar
ambaixada
avaluar
arravatar
assassí
avaria
extraversió
latrina
maragda
picaporta
posa
rancor
sanefa
Sardenya
triada
avantatge
Han de portar e
assemblea
ametista
enyorar
fermesa
ebenista
metre
santedat
monestir
següent
ràfega
monestir
efeminat
Empar
eruga
estendard
javelina
esternudar
gelea
litre
meravella
seguretat
sergent
vernís
revenja
estella
enginyer
genet
tenebres
Han de portar i
ambigüitat
antiguitat
contemporània
contenidor
ciment
declivi
diabetis
línia
eclipsi
nucli
mantenidor
ordinador
Tunis
sobirania
làctia
penis
Han de portar o
aixovar
capítol
govern
fonament
assortir
cartolina
avorrir
complir
cobrir
cònsol
estoig
escrúpol
atordir
bordell
botifarra
brúixola
escàndol
Borriana
Bordeus
colobra
croada
durador
escodrinyar
gropa
Hongria
esdrúixol
Joan
joguet
joventut
polir
polsar
rètol
estrafolari
expenedoria
pèndol
nodrir
podrir
retolador
rigorós
romanés
sofrir
triomfar
rossinyol
sospir
tamboret
temorós
Terol
tomba
Han de portar u
muntar
trofeu
ateneu
escull
bufetada
fetus
muntanya
supèrbia
butxaca
focus
porus
ritu
tipus
turment
tramuntana
suportar
sufocar
fòrum
sèrum
cacau
Per una altra banda, heu de tenir en compte que es poden produir alternances vocàliques en paraules de la mateixa família lèxica, perquè algunes d’aquestes paraules fan els derivats a partir del mot llatí (cultisme).
Mot original
Pseudoderivat
Mot original
Pseudoderivat
boca
bucal
títol
titular
capítol
capitular
corba
curvatura, curvilini
doble
duplicar
món
mundial
dolç
dulcificar, edulcorar
jove
juvenil
EXERCICIS. 1. Completa les paraules següents amb les vocals a, e.
__mbaixada disfr__ssar av__ria __mparar
r__ncor s__nefa g__lea s__rbatana
am__tista est__rnudar m__lenconia picaport__
2. Completa les paraules amb les vocals i, o, u.
contemporàn__a diabet__s nucl__ at__rdir
ambigü__tat rit__ b__fetada trofe__
cal__rós b__tlletí esc__drinyar lín__a
t__rbar eclips__ s__bornar rig__rós
- CLAUS
1. ambaixada disfressar avaria amparar rancor sanefa gelea sarbatana ametista esternudar malenconia picaporta
2.contemporània diabetis nucli atordir ambigüitat ritu bufetada trofeu calorós butlletí escodrinyar línia torbar eclipsi subornar rigorós
LES GRAFIESLes consonants oclusives
A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents:1. En posició final de paraula després de vocal o diftong tònics s’escriu l’oclusiva sorda corresponent, sense tenir en compte altres paraules derivades:P Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt- capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte B Inicial i medial en: ab-, ob-, sub- absent, objecte, obscur, subjecte T Inicial en: atz-, atl-, atm- atzar, atzavara, atles, atmosfèric D Inicial en : ad- addicció, adduir C Inicial i medial davant: c, s, t, z accepció, succés, delicte, èczema G Inicial i medial davant: d, g, m, n amígdala, sagnar, suggestió, augment
ACTIVITAT1. Col·loca la consonant oclusiva corresponent:llo_ fre_ pare_ afala_ aba_ joventu_ estóma_ ràpi_ fàsti_ quietu_ demago_ heral_ actitu_ su_ aràbi_ poru_ se_ partíci_ càsti_ esno_ ver_ manya_ fon_ àne_ poli_ estrate_ pedago_ salu_ espàrre_ càrre_
L’oposició oclusiva / fricativa (b/v)
Cal tenir en compte, però, que de vegades hi ha pseudoderivats, que no provenen d’una paraula patrimonial, sinó directament del llatí (cultismes): avortar (abortivitat), berruga (verrucària), calb (calvície), cervell (cerebral), corba (curvatura), deure (dèbit), moure (mòbil), sa vi (saberut)...
ACTIVITATS
o_blidar tram_ia can_iar a_anç xo_ cor_a du_te su_il pessi_ tràfe_ casca_ell tro_ador almí_ar ca_aller ro_ell a_ecte _iga escara_at màne_ ga_ardina llampe_ gra_ar espa_ilar em_enar a_orrir trè_ol parlà_eu ja_elina _edell _oltor Córdo_a ra_al _ernissar sa_ó pròle_ su_ tal_ mo_ilitat lla_i pa_elló ta_erna càsti_ a_anç re_ co_ard pro_ador o_scur si_ella
3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
➲ Ortografia: la essa sorda i la essa sonora.En la nostra llengua poden correspondre a la grafia s dos sons diferents, un de sord, equivalent a la pronúncia castellana de /s/, i un altre de sonor, també existent en altres llengües europees com el francés o el portugués. D’aquesta manera, podem veure com no es pronuncia igual la s en les paraules casa i sonar.El so sord /s/A principi de paraula C + e, i (ceba, cigró) Entre consonant i vocal i viceversa C + e, i (comencen, narcís) Entre vocals C + e, i (races, edició) A final de paraula Ç (feliç, capaç)
El so sonor /z/Aquest so, a diferència de /s/, no existeix en castellà. Podem reconéixer-lo en les paraules que el contenen per la forma en què l’escrivim:A principi de paraula
Z(zenit, zona, zebra, zoomorf…) Entre consonant i vocal i viceversa (pinzell, colze, Alzira…) Entre vocals S (casa, posar, andalusos, brisa)
La interferència del castellà fa que moltes paraules del valencià s’escriguen incorrectament. A continuació, tens una graella amb les paraules més habituals que presenten aquesta interferència.
Han de portar a
afaitar
ambaixada
avaluar
arravatar
assassí
avaria
extraversió
latrina
maragda
picaporta
posa
rancor
sanefa
Sardenya
triada
avantatge
Han de portar e
assemblea
ametista
enyorar
fermesa
ebenista
metre
santedat
monestir
següent
ràfega
monestir
efeminat
Empar
eruga
estendard
javelina
esternudar
gelea
litre
meravella
seguretat
sergent
vernís
revenja
estella
enginyer
genet
tenebres
Han de portar i
ambigüitat
antiguitat
contemporània
contenidor
ciment
declivi
diabetis
línia
eclipsi
nucli
mantenidor
ordinador
Tunis
sobirania
làctia
penis
Han de portar o
aixovar
capítol
govern
fonament
assortir
cartolina
avorrir
complir
cobrir
cònsol
estoig
escrúpol
atordir
bordell
botifarra
brúixola
escàndol
Borriana
Bordeus
colobra
croada
durador
escodrinyar
gropa
Hongria
esdrúixol
Joan
joguet
joventut
polir
polsar
rètol
estrafolari
expenedoria
pèndol
nodrir
podrir
retolador
rigorós
romanés
sofrir
triomfar
rossinyol
sospir
tamboret
temorós
Terol
tomba
Han de portar u
muntar
trofeu
ateneu
escull
bufetada
fetus
muntanya
supèrbia
butxaca
focus
porus
ritu
tipus
turment
tramuntana
suportar
sufocar
fòrum
sèrum
cacau
Per una altra banda, heu de tenir en compte que es poden produir alternances vocàliques en paraules de la mateixa família lèxica, perquè algunes d’aquestes paraules fan els derivats a partir del mot llatí (cultisme).
Mot original
Pseudoderivat
Mot original
Pseudoderivat
boca
bucal
títol
titular
capítol
capitular
corba
curvatura, curvilini
doble
duplicar
món
mundial
dolç
dulcificar, edulcorar
jove
juvenil
EXERCICIS. 1. Completa les paraules següents amb les vocals a, e.
__mbaixada disfr__ssar av__ria __mparar
r__ncor s__nefa g__lea s__rbatana
am__tista est__rnudar m__lenconia picaport__
2. Completa les paraules amb les vocals i, o, u.
contemporàn__a diabet__s nucl__ at__rdir
ambigü__tat rit__ b__fetada trofe__
cal__rós b__tlletí esc__drinyar lín__a
t__rbar eclips__ s__bornar rig__rós
- CLAUS
1. ambaixada disfressar avaria amparar rancor sanefa gelea sarbatana ametista esternudar malenconia picaporta
2.contemporània diabetis nucli atordir ambigüitat ritu bufetada trofeu calorós butlletí escodrinyar línia torbar eclipsi subornar rigorós
P | Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt- | capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte |
B | Inicial i medial en: ab-, ob-, sub- | absent, objecte, obscur, subjecte |
T | Inicial en: atz-, atl-, atm- | atzar, atzavara, atles, atmosfèric |
D | Inicial en : ad- | addicció, adduir |
C | Inicial i medial davant: c, s, t, z | accepció, succés, delicte, èczema |
G | Inicial i medial davant: d, g, m, n | amígdala, sagnar, suggestió, augment |
llo_ | fre_ | pare_ | afala_ | aba_ |
joventu_ | estóma_ | ràpi_ | fàsti_ | quietu_ |
demago_ | heral_ | actitu_ | su_ | aràbi_ |
poru_ | se_ | partíci_ | càsti_ | esno_ |
ver_ | manya_ | fon_ | àne_ | poli_ |
estrate_ | pedago_ | salu_ | espàrre_ | càrre_ |
o_blidar | tram_ia | can_iar |
a_anç | xo_ | cor_a |
du_te | su_il | pessi_ |
tràfe_ | casca_ell | tro_ador |
almí_ar | ca_aller | ro_ell |
a_ecte | _iga | escara_at |
màne_ | ga_ardina | llampe_ |
gra_ar | espa_ilar | em_enar |
a_orrir | trè_ol | parlà_eu |
ja_elina | _edell | _oltor |
Córdo_a | ra_al | _ernissar |
sa_ó | pròle_ | su_ |
tal_ | mo_ilitat | lla_i |
pa_elló | ta_erna | càsti_ |
a_anç | re_ | co_ard |
pro_ador | o_scur | si_ella |
3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
A principi de paraula | C + e, i (ceba, cigró) Ç: mai a principi de paraula S (sivella, sord) |
Entre consonant i vocal i viceversa | C + e, i (comencen, narcís) Ç + a, o, u (començar, cançó) S (dansa, molsa) |
Entre vocals | C + e, i (races, edició) Ç + a, o, u (puça, caçador) S (Només en alguns casos de prefixació i sufixació: asimètric, antesala, homosexual...) SS (tassa, passota) |
A final de paraula | Ç (feliç, capaç) S (pastís, esbós) |
A principi de paraula | Z | (zenit, zona, zebra, zoomorf…) |
Entre consonant i vocal i viceversa | (pinzell, colze, Alzira…) Excepció: derivats de dins (endinsar), fons (enfonsar) i trans (transistor) | |
Entre vocals | S (casa, posar, andalusos, brisa) Excepcions: mots d’origen grec com amazona, trapezi, topazi, esquizofrènic, nazista i en paraules derivades de zoo- (paleozoic, protozou, espermatozoide) | |
APRENEM MÉS
⇒Exercicis de grafies (vocalisme, oclusives i grafies fricatives alveolars).
⇒ Examen de la CIEACOVA (gener ’20 i juny ‘18).
⇒ Examen de la CIEACOVA (gener ’20 i juny ‘18).
⇒ REDACCIÓ.
⇒ Exercicis de pronoms relatius (fotocòpies).
⇒ Prova 2 / prova 10 (autocorrectives).
⇒Repàs i pràctica de grafies:
⇒VOCABULARI
(5a sessió /FEBRER'24)
ELS PRONOMS FEBLES
Els pronoms febles són elements àtons que funcionen com a clítics verbals, és a dir, s’adjunten davant o darrere del verb i formen una unitat d’entonació amb aquest, com si es tractara d’una única paraula: m’agrada o porta’ls. La majoria són personals, tret del neutre ho i dels adverbials en i hi.
1a persona
2a persona
3a persona
Neutre
Adverbials
Singular
em
et
es, el, la, li
ho
hi
Plural
ens
us
es, els, les
Els pronoms febles poden presentar quatre formes segons la posició que ocupen respecte al verb:
- La forma reforçada apareix davant de verbs començats per consonant: et porta, ens llig...
- La forma elidida s’utilitza davant de verbs que comencen per vocal: s’esforça, t’agrada...
- La forma plena apareix darrere del verb acabat en consonant o diftongs: esperant-vos, fixeu-vos...
- La forma reduïda s’utilitza darrere de verbs acabats en vocal (sempre que no siga un diftong): agafa’l, porta’ls...
Els pronoms febles precedeixen el verb, excepte quan aquest està en infinitiu, gerundi o imperatiu, que sempre van darrere: en farem, les llig, s’amaga, ho sembla, però portar-lo, deixant-los, feu-ho.
REMARQUES SOBRE ELS PRONOMS FEBLES
· En la parla col·loquial és habitual utilitzar el verb haver-hi juntament amb el pronom en de manera sistemàtica (n’hi ha, n’hi havia...). Aquest pronom només és correcte quan substitueix algun element de l’oració, però no en els altres casos. Per exemple, és incorrecte dir: *No n’hi ha aigua, però és correcte No hi ha aigua o No n’hi ha.
· El plural de li és els i no *lis. Per exemple, Llegirà un conte a tots els xiquets, en fer-ne la substitució pronominal del CI quedarà Els llegirà un conte i no *Lis llegirà un conte.
· El pronom de complement indirecte els té variació de nombre, però no de gènere: oracions com He donat un llibre a Rosa o He explicat el problema a les xiques, passarien a Li he donat un llibre i Els he explicat el problema, no *Les he explicat el problema.
LES FUNCIONS DELS PRONOMS FEBLES
Els pronoms febles poden dur a terme les mateixes funcions que els elements a què fan referència.
Complement Directe
Els pronoms el, la, els, les, en i ho poden substituir un complement directe d’acord amb les normes següents:
PRONOMS
NORMES D’ÚS
EXEMPLES
el, la, els, les
Substitueixen complements directes determinats.
Portaré els llibres que m’has demanat. Els portaré
en
Fa referència a un element incomptable o indeterminat (sense article determinat davant o acompanyat d’un quantificador)
Ens recomanà una pel·lícula: Ens en recomanà una.
ho
És el pronom neutre que substitueix un pronom neutre (açò, això, allò) o una oració subordinada substantiva (introduïda per que, el que, si...).
Vols que fem un viatge a Londres? Sí, ho vull.
Pronom en + adjectiu
Quan un substantiu va acompanyat d’un adjectiu i el substituïm pel pronom en, l’adjectiu ha d’anar precedit per la preposició de. Ex.: Mireia duia unes ulleres roges: Mireia en duia unes de roges.
Concordança del pronom feble i el participi
Quan substituïm un CD determinat per un pronom feble, en cas que hi haja un temps verbal compost, el participi ha de concordar en gènere i nombre amb el pronom feble.
EXERCICIS
1. Respon les preguntes fent concordar el pronom feble amb el participi com en l’exemple.
Ja has endreçat l’habitació? Sí, ja l’he endreçada.
a) Ha trobat les arracades?
b) Heu tret les entrades?
c) Heu conegut la nova professora?
d) Heu comprat les pizzes?
e) Has aconseguit la beca?
Definit. Pot portar: - article definite - demostratiu - possessiu - nom propi
EL, LA, ELS, LES
Has portat les verdures? > Les has portades?
Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida.
Vaig vore el teu germà > El vaig vore.
Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.
Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res.
EN
Has portat verdures? > N’has portat?
Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.
Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò.
HO
Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir.
Volia allò > Ho volia.
Sabia el que passaria > Ho sabia.
Complement Indirecte
1a persona singular: EM
1a persona plural: ENS
2a persona singular: ET
2a persona plural: US
3a persona singular: LI
No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat.
3a persona plural: ELS (masculí i femení)
ELS PRONOMS FEBLES
Els pronoms febles són elements àtons que funcionen com a clítics verbals, és a dir, s’adjunten davant o darrere del verb i formen una unitat d’entonació amb aquest, com si es tractara d’una única paraula: m’agrada o porta’ls. La majoria són personals, tret del neutre ho i dels adverbials en i hi.
| 1a persona | 2a persona | 3a persona | Neutre | Adverbials |
Singular | em | et | es, el, la, li | ho | hi |
Plural | ens | us | es, els, les |
Els pronoms febles poden presentar quatre formes segons la posició que ocupen respecte al verb:
- La forma reforçada apareix davant de verbs començats per consonant: et porta, ens llig...
- La forma elidida s’utilitza davant de verbs que comencen per vocal: s’esforça, t’agrada...
- La forma plena apareix darrere del verb acabat en consonant o diftongs: esperant-vos, fixeu-vos...
- La forma reduïda s’utilitza darrere de verbs acabats en vocal (sempre que no siga un diftong): agafa’l, porta’ls...
Els pronoms febles precedeixen el verb, excepte quan aquest està en infinitiu, gerundi o imperatiu, que sempre van darrere: en farem, les llig, s’amaga, ho sembla, però portar-lo, deixant-los, feu-ho.
REMARQUES SOBRE ELS PRONOMS FEBLES
· En la parla col·loquial és habitual utilitzar el verb haver-hi juntament amb el pronom en de manera sistemàtica (n’hi ha, n’hi havia...). Aquest pronom només és correcte quan substitueix algun element de l’oració, però no en els altres casos. Per exemple, és incorrecte dir: *No n’hi ha aigua, però és correcte No hi ha aigua o No n’hi ha.
· El plural de li és els i no *lis. Per exemple, Llegirà un conte a tots els xiquets, en fer-ne la substitució pronominal del CI quedarà Els llegirà un conte i no *Lis llegirà un conte.
· El pronom de complement indirecte els té variació de nombre, però no de gènere: oracions com He donat un llibre a Rosa o He explicat el problema a les xiques, passarien a Li he donat un llibre i Els he explicat el problema, no *Les he explicat el problema.
LES FUNCIONS DELS PRONOMS FEBLES
Els pronoms febles poden dur a terme les mateixes funcions que els elements a què fan referència.
Complement Directe
Els pronoms el, la, els, les, en i ho poden substituir un complement directe d’acord amb les normes següents:
PRONOMS | NORMES D’ÚS | EXEMPLES |
el, la, els, les | Substitueixen complements directes determinats. | Portaré els llibres que m’has demanat. Els portaré |
en | Fa referència a un element incomptable o indeterminat (sense article determinat davant o acompanyat d’un quantificador) | Ens recomanà una pel·lícula: Ens en recomanà una. |
ho | És el pronom neutre que substitueix un pronom neutre (açò, això, allò) o una oració subordinada substantiva (introduïda per que, el que, si...). | Vols que fem un viatge a Londres? Sí, ho vull. |
Pronom en + adjectiu
Quan un substantiu va acompanyat d’un adjectiu i el substituïm pel pronom en, l’adjectiu ha d’anar precedit per la preposició de. Ex.: Mireia duia unes ulleres roges: Mireia en duia unes de roges.
Concordança del pronom feble i el participi
Quan substituïm un CD determinat per un pronom feble, en cas que hi haja un temps verbal compost, el participi ha de concordar en gènere i nombre amb el pronom feble.
EXERCICIS
1. Respon les preguntes fent concordar el pronom feble amb el participi com en l’exemple.
Ja has endreçat l’habitació? Sí, ja l’he endreçada.
a) Ha trobat les arracades?
b) Heu tret les entrades?
c) Heu conegut la nova professora?
d) Heu comprat les pizzes?
e) Has aconseguit la beca?
Definit. Pot portar: - article definite - demostratiu - possessiu - nom propi
EL, LA, ELS, LES
Has portat les verdures? > Les has portades?
Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida.
Vaig vore el teu germà > El vaig vore.
Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.
Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res.
EN
Has portat verdures? > N’has portat?
Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.
Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò.
HO
Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir.
Volia allò > Ho volia.
Sabia el que passaria > Ho sabia.
Complement Indirecte
1a persona singular: EM
1a persona plural: ENS
2a persona singular: ET
2a persona plural: US
3a persona singular: LI
No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat.
3a persona plural: ELS (masculí i femení)
Substitució pronominal del complement indirecte
1. Els pronoms febles li, els (‘ls, -los) fan la funció de complement indirecte i no tenen distinció de gènere, és a dir, s’utilitzen tant per a un referent masculí com per a un referent femení. Ex.: A Robert / Rosa, li demanaré els apunts. Als meus germans / a les meues germanes, vull donar-los un regal.
2. La forma *lis és absolutament incorrecta.
3. El pronom se només pot fer la funció de complement indirecte si té un valor reflexiu: Ell es cordava les sabates: Ell se les cordava. Però quan el complement indirecte és una persona diferent del subjecte que realitza l’acció, sempre hem de fer servir el pronom li: Ell li corda les sabates, al fill.
APRENEM MÉS
⇒ TEORIA I PRÀCTICA DE PRONOMS FEBLES
⇒ EXAMEN CIEACOVA (JUNY'21)
⇒ TEST AUTOCORRECTIU (PROVA 1)
⇒ REDACCIÓ
⇒ EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES
REPÀS C1. EXERCICIS (SOLUCIONS)
Exercici 1.
1b, 2b, 3c, 4b, 5c, 6a, 7c, 8b, 9b, 10c, 11b, 12c, 13c,
14a, 15b, 16b, 17a, 18c, 19a, 20a, 21c, 22c, 23b, 24b, 25a, 26c, 27b, 28a, 29b,
30c, 31a, 32b, 33c, 34c, 35a, 36c, 37c, 38b, 39b, 40c, 41a, 42c, 43a, 44b, 45c,
46c, 47b, 48a, 49b, 50a, 51c, 52c, 53a, 54a, 55b.
Exercici 2.
a) en / prou b) per
la qual cosa c) amb què d) els fonaments del qual e) massa / gens de f) portar-los-els g) traguérem / veiérem (vérem) h) la hi
i) aniré j) duguéreu.
Exercici 3.
Instal·lat, millor, confiança, immillorablement, probable,
jutgessa, francesa, assumpte, il·legal, expressivitat, imatges, estrangers,
esplanada, mesquites, espoli, sentinelles, amfiteatre, simfonia, musicalitat,
excel·lent.
Exercici 4.
memòria, examen, llémena, parlàveu, algun, olimpíada,
fóreu, òrfena, estàtua, exclòs, paràgraf, xandall, cèntim, créixer, humit,
ressò, trencaria, medul·la, línia, arribaran.
Exercici 5.
espontaneïtat, seqüència, agrairia, ambigua, fluïdesa,
diürna, traduïa, egoisme, posseïdor, intuïció, agraïment, conduint, quotidià,
obeïen, heroïcitat.
(6a sessió /FEBRER-MARÇ'24)
ELS PRONOMS FEBLES (II): CC, CRV I PREDICATIU
EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL
Els complements circumstancials indiquen les circumstàncies en què es produeix l’acció del verb. Aquestes circumstàncies poden ser de temps, de lloc, de manera, d’instrument, de finalitat...
Van arribar amb retard (CC de temps)
Van treballar de valent (CC de manera)
Van estiuejar a la platja (CC de lloc)
Van vindre amb cotxe (CC d’instrument)
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS
Com a norma general, els complements circumstancials són substituïts pel pronom hi, llevat d’un únic cas: si el complement és introduït per la preposició DE, és substituït per en (n’ / ‘n / -ne).
Demà tornaran al poble → Demà hi tornaran
He dut el cotxe al garatge → Hi he dut el cotxe
He tret el cotxe del garatge → N’he tret el cotxe
Cal tenir en compte, però, que el CC de manera és substituït sempre pel pronom hi (-hi) i el podreu localitzar preguntant-vos com es fa l’acció.
Pau treballava de valent → Pere hi treballava.
Marc, camina de pressa, per favor! → Marc, camina-hi, per favor
EL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL
Hi ha certs verbs que exigeixen (regeixen) la presència de complements introduïts per una preposició determinada. Per això, aquests complements s’anomenen preposicionals o de règim verbal. Ex.:
La teua cosina s’ha acostumat al soroll del trànsit. (La teua cosina s’hi ha acostumat).
Estic d’acord amb la vostra proposta. (Hi estic d’acord).
Contribuirem a l’eliminació dels residus tòxics. (Hi contribuirem).
Ací teniu alguns dels verbs que admeten aquest complement:
Complement amb A
Complement amb EN
Complement amb DE
Complement amb AMB
accedir, contribuir, excitar, procedir, renunciar, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se, dedicar-se...
pensar, tardar, vacil·lar, afanyar-se, complaure’s, entossudir-se, exercitar-se, delitar-se, interessar-se, confiar...
aprendre, parlar, saber, recordar-se, oblidar-se, riure’s, adonar-se, burlar-se, abstenir-se, queixar-se...
avenir-se, fer-se, estar d’acord, amenaçar...
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL
Per a substituir un complement de règim verbal tenim dos pronoms: en, hi.
• Usem en (n’ / ‘n / -ne) quan la preposició és de. Ex.: No es recorda de res. No se’n recorda. Parlava de tot un poc. En parlava.
• Usem hi per a totes les altres preposicions. Ex.: Renunciaré al càrrec. Hi renunciaré. Pensa en això que et vaig dir. Pensa-hi.
Quan substituïm una proposició introduïda per la conjunció que davant de la qual la preposició s’ha omés, es fa la substitució tenint en compte la preposició implícita. Exemples:
•No t’oblides del viatge. = No te n’oblides.
•No t’oblides que tens un viatge = No te n’oblides.
També, cal recordar que les proposicions substantives d'infinitiu només poden anar introduïdes per les preposicions a o de. Per tant, si el verb regeix una preposició diferent (en, amb), cal substituir-la per una d’aquestes, però haurem de tenir en compte la preposició original quan fem la substitució pronominal. Exemple:
•Confiava en la seua innocència. Hi confiava.
•Confiava de ser innocent. Hi confiava.
EL COMPLEMENT PREDICATIU
És semblant al CCM, però en aquest cas modifica dos elements de l’oració, ja que el predicatiu complementa alhora el verb i el subjecte de la frase, o bé el verb i el complement directe. Si és un adjectiu, aquest complement concorda amb el subjecte o amb el complement directe en gènere i nombre:
Rosa passejava amoïnada. → el predicatiu concorda amb el subjecte
Els alumnes troben la lliçó complicada. → el predicatiu concorda amb el complement directe.
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL PREDICATIU
Els verbs predicatius tornar-se, trobar-se, arribar, resultar, fer-se... substitueixen el complement pel pronom HI
Vingué molt cansada? –Hi vingué.
Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa.
Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.
Alguns verbs que poden dur complement predicatiu són:
Verbs amb complement predicatiu i exemples
Tornar-se
El vi s’ha tornat agre.
Fer-se
Aquella poma s’ha fet malbé.
Quedar-se
Robert es va quedar esblaiat en saber la notícia.
Romandre
Els alumnes romanien drets al passadís.
Trobar-se
Mireia es trobava il·lusionada.
Presentar-se
La reunió s’havia presentat animada.
Anar
El xiquet sempre va brut.
Resultar
El partit va resultar interessant
Trobar
Anna trobava la seua amiga esgotada.
Arribar
Els corredors arribaran exhausts a la meta.
Considerar
El jurat considerà la novel·la meravellosa.
Aparéixer
El gos va aparèixer esprimatxat.
Però, amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar, el complement predicatiu se substitueix pel pronom EN
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet
Em diuen Jordi. A tu també te’n diuen?
ATRIBUT
Si és definit EL, LA ELS, LES
Pere és el metge del poble > Pere l’és.
Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO
Pere és metge > Pere ho és.
Pere és el metge del poble > Pere ho és
Per a donar èmfasi (partitiu) EN
Mira que n’ets, de llest!
Si n’estic, de farta!
(3a sessió /FEBRER'24)
REPÀS C1. EXERCICIS (SOLUCIONS)
Exercici 1.
1b, 2b, 3c, 4b, 5c, 6a, 7c, 8b, 9b, 10c, 11b, 12c, 13c,
14a, 15b, 16b, 17a, 18c, 19a, 20a, 21c, 22c, 23b, 24b, 25a, 26c, 27b, 28a, 29b,
30c, 31a, 32b, 33c, 34c, 35a, 36c, 37c, 38b, 39b, 40c, 41a, 42c, 43a, 44b, 45c,
46c, 47b, 48a, 49b, 50a, 51c, 52c, 53a, 54a, 55b.
Exercici 2.
a) en / prou b) per
la qual cosa c) amb què d) els fonaments del qual e) massa / gens de f) portar-los-els g) traguérem / veiérem (vérem) h) la hi
i) aniré j) duguéreu.
Exercici 3.
Instal·lat, millor, confiança, immillorablement, probable,
jutgessa, francesa, assumpte, il·legal, expressivitat, imatges, estrangers,
esplanada, mesquites, espoli, sentinelles, amfiteatre, simfonia, musicalitat,
excel·lent.
Exercici 4.
memòria, examen, llémena, parlàveu, algun, olimpíada,
fóreu, òrfena, estàtua, exclòs, paràgraf, xandall, cèntim, créixer, humit,
ressò, trencaria, medul·la, línia, arribaran.
Exercici 5.
espontaneïtat, seqüència, agrairia, ambigua, fluïdesa,
diürna, traduïa, egoisme, posseïdor, intuïció, agraïment, conduint, quotidià,
obeïen, heroïcitat.
(6a sessió /FEBRER-MARÇ'24)
ELS PRONOMS FEBLES (II): CC, CRV I PREDICATIU
EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL
Els complements circumstancials indiquen les circumstàncies en què es produeix l’acció del verb. Aquestes circumstàncies poden ser de temps, de lloc, de manera, d’instrument, de finalitat...
Van arribar amb retard (CC de temps)
Van treballar de valent (CC de manera)
Van estiuejar a la platja (CC de lloc)
Van vindre amb cotxe (CC d’instrument)
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS
Com a norma general, els complements circumstancials són substituïts pel pronom hi, llevat d’un únic cas: si el complement és introduït per la preposició DE, és substituït per en (n’ / ‘n / -ne).
Demà tornaran al poble → Demà hi tornaran
He dut el cotxe al garatge → Hi he dut el cotxe
He tret el cotxe del garatge → N’he tret el cotxe
Cal tenir en compte, però, que el CC de manera és substituït sempre pel pronom hi (-hi) i el podreu localitzar preguntant-vos com es fa l’acció.
Pau treballava de valent → Pere hi treballava.
Marc, camina de pressa, per favor! → Marc, camina-hi, per favor
EL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL
Hi ha certs verbs que exigeixen (regeixen) la presència de complements introduïts per una preposició determinada. Per això, aquests complements s’anomenen preposicionals o de règim verbal. Ex.:
La teua cosina s’ha acostumat al soroll del trànsit. (La teua cosina s’hi ha acostumat).
Estic d’acord amb la vostra proposta. (Hi estic d’acord).
Contribuirem a l’eliminació dels residus tòxics. (Hi contribuirem).
Ací teniu alguns dels verbs que admeten aquest complement:
Complement amb A | Complement amb EN | Complement amb DE | Complement amb AMB |
accedir, contribuir, excitar, procedir, renunciar, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se, dedicar-se... | pensar, tardar, vacil·lar, afanyar-se, complaure’s, entossudir-se, exercitar-se, delitar-se, interessar-se, confiar... | aprendre, parlar, saber, recordar-se, oblidar-se, riure’s, adonar-se, burlar-se, abstenir-se, queixar-se... | avenir-se, fer-se, estar d’acord, amenaçar... |
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL
Per a substituir un complement de règim verbal tenim dos pronoms: en, hi.
• Usem en (n’ / ‘n / -ne) quan la preposició és de. Ex.: No es recorda de res. No se’n recorda. Parlava de tot un poc. En parlava.
• Usem hi per a totes les altres preposicions. Ex.: Renunciaré al càrrec. Hi renunciaré. Pensa en això que et vaig dir. Pensa-hi.
Quan substituïm una proposició introduïda per la conjunció que davant de la qual la preposició s’ha omés, es fa la substitució tenint en compte la preposició implícita. Exemples:
•No t’oblides del viatge. = No te n’oblides.
•No t’oblides que tens un viatge = No te n’oblides.
També, cal recordar que les proposicions substantives d'infinitiu només poden anar introduïdes per les preposicions a o de. Per tant, si el verb regeix una preposició diferent (en, amb), cal substituir-la per una d’aquestes, però haurem de tenir en compte la preposició original quan fem la substitució pronominal. Exemple:
•Confiava en la seua innocència. Hi confiava.
•Confiava de ser innocent. Hi confiava.
EL COMPLEMENT PREDICATIU
És semblant al CCM, però en aquest cas modifica dos elements de l’oració, ja que el predicatiu complementa alhora el verb i el subjecte de la frase, o bé el verb i el complement directe. Si és un adjectiu, aquest complement concorda amb el subjecte o amb el complement directe en gènere i nombre:
Rosa passejava amoïnada. → el predicatiu concorda amb el subjecte
Els alumnes troben la lliçó complicada. → el predicatiu concorda amb el complement directe.
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL PREDICATIU
Els verbs predicatius tornar-se, trobar-se, arribar, resultar, fer-se... substitueixen el complement pel pronom HI
Vingué molt cansada? –Hi vingué.
Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa.
Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.
Alguns verbs que poden dur complement predicatiu són:
| Verbs amb complement predicatiu i exemples |
Tornar-se | El vi s’ha tornat agre. |
Fer-se | Aquella poma s’ha fet malbé. |
Quedar-se | Robert es va quedar esblaiat en saber la notícia. |
Romandre | Els alumnes romanien drets al passadís. |
Trobar-se | Mireia es trobava il·lusionada. |
Presentar-se | La reunió s’havia presentat animada. |
Anar | El xiquet sempre va brut. |
Resultar | El partit va resultar interessant |
Trobar | Anna trobava la seua amiga esgotada. |
Arribar | Els corredors arribaran exhausts a la meta. |
Considerar | El jurat considerà la novel·la meravellosa. |
Aparéixer | El gos va aparèixer esprimatxat. |
Però, amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar, el complement predicatiu se substitueix pel pronom EN
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet
Em diuen Jordi. A tu també te’n diuen?
ATRIBUT
Si és definit EL, LA ELS, LES
Pere és el metge del poble > Pere l’és.
Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO
Pere és metge > Pere ho és.
Pere és el metge del poble > Pere ho és
Per a donar èmfasi (partitiu) EN
Mira que n’ets, de llest!
Si n’estic, de farta!
LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB
Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).
Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat (*Andreu va vindre a la festa, posant-se a ballar frenèticament. Andreu va vindre a la festa i es va posar a ballar frenèticament.); el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).
Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir i obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...
L'IMPERATIUD'altra banda, hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts).
La formació de l’imperatiu és bastant regular, ja que es construeix amb formes del present d’indicatiu i del present de subjuntiu. La segona persona del singular coincideix amb la tercera del present d’indicatiu, i la segona del plural coincideix amb la segona del plural del present d’indicatiu. En canvi, la tercera persona del singular i del plural, així com la primera de plural es formen a partir del present de subjuntiu.
PRESENT D’INDICATIU
IMPERATIU
PRESENT DE SUBJUNTIU
jo córrec
-----------
jo córrega
tu corres
corre
tu córregues
ell/ella corre
córrega
ell/ella córrega
nosaltres correm
correguem
nosaltres correguem
vosaltres correu
correu
vosaltres corregueu
ells/elles corren
córreguen
ells/elles córreguen
REMARQUES
1. 1. Per a les segones persones, de singular i plural, s’empren formes del present d’indicatiu. Per a la resta de persones es fa servir el present de subjuntiu.
2. 2. En el tractament de vostè emprem la tercera persona, motiu pel qual emprem el present de subjuntiu.
3. 3. Els verbs següents només presenten una forma irregular en la segona persona de singular:
fer → fes dur → dus venir → vine anar → ves
4. Alguns verbs irregulars formen tot l’imperatiu a partir del present de subjuntiu: poder, voler, ser, veure...
La formació de l’imperatiu és bastant regular, ja que es construeix amb formes del present d’indicatiu i del present de subjuntiu. La segona persona del singular coincideix amb la tercera del present d’indicatiu, i la segona del plural coincideix amb la segona del plural del present d’indicatiu. En canvi, la tercera persona del singular i del plural, així com la primera de plural es formen a partir del present de subjuntiu.
PRESENT D’INDICATIU | IMPERATIU | PRESENT DE SUBJUNTIU |
jo córrec | ----------- | jo córrega |
| corre | tu córregues |
ell/ella corre | córrega | ell/ella córrega |
|
| nosaltres correguem |
vosaltres correu | correu | vosaltres corregueu |
ells/elles corren | córreguen | ells/elles córreguen |
1. 1. Per a les segones persones, de singular i plural, s’empren formes del present d’indicatiu. Per a la resta de persones es fa servir el present de subjuntiu.
2. 2. En el tractament de vostè emprem la tercera persona, motiu pel qual emprem el present de subjuntiu.
3. 3. Els verbs següents només presenten una forma irregular en la segona persona de singular:
fer → fes dur → dus venir → vine anar → ves
APRENEM MÉS
⇒ Examen de CIEACOVA (JUNY ’23).
⇒ Redacció: Heu de triar una de les dues opcions que trobareu en l’examen de la Cieacova de juny de 2023 (300 paraules). També cal practicar l’elaboració d’un text escrit a partir d’un àudio (pot ser el de la prova de juny ’23 o qualsevol altre (200 paraules).
⇒ Exercicis de FORMES NO PERSONALS I DE L'IMPERATIU (fotocòpies)
EXERCICI (GRAELLA) FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)
➜ LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)
Ex. 21) 1a, 2c, 3a, 4b, 5b, 6c.
Ex. 22) duent, escrivint, rebent, plovent, devent, rient, movent, creient/creent, eixint, apareixent.
Ex. 23) removent, I van desconnectar, que va inundar, anant, i es guanyà/on es guanyà, i la van convocar.
Ex. 24) debatut, permés, conclòs, traduït, difós, respost, pres, crescut, nascut, detingut/detinguda, imprés, oferit/ofert, aparegut, valgut, segut, mòlt petangut/pertanyut, cogut.
Ex. 16) 1a, 2c, 3b, 4b.
Ex. 17) jovenalla, quilometratge, moblatge, fullatge, xicalla, tonatge.
Ex. 18) maduresa, dolcesa, noblesa, lleugeresa, lletgesa, honradesa, ceguesa, deixadesa, tendresa, nuesa, timidesa, bellesa.
Ex. 19) a) ressaltava, asimètricament; b) dissortat, ressonància; c) pressentir, asserenar-se; d) dissertació, ressò, transsexualitat.
Ex. 20) amansir, rebrotar, abonyegar, enlletgir, encarir, alleugerir, empal·lidir, entapissar, ensucrar, envernissar, assaborir, assedegar, emmalaltir, ajornar, assecar, desossar.
SOLUCIONS (FOTOCÒPIA TEMPS VERBALS): PARTICIPIS
a) desplagut b) assegut c) desaparegut d) sabuda/sabut e)
cabut f) conviscut g) crescuts h)
merescut/merescuts i) venut j) absolta k) resolta/resolt l) molt m) estret n) bestrets/bestret o) escrit p) fet
q) correspost r) post s) vista
t) dita u) enduts v) sigut w) cuits / cogut / cogut x) romàs
y) ofesa / ofés z) apresos / aprés aa) enteses
bb) encesos cc) confosa dd) atés
ee) empés / empesa ff) comés.
[DOSSIER 3] CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”
[DOSSIER 3] CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)” 21. parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.
31. apague, apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
39. duguera / estiguera / fóra / sapiguérem (sabérem) / feren / poguera / llegira / tinguera / seguera / conduïra / isquéreu / escriguera / vinguera.
40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu.
42. trau / creieu / beveu / fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.
43. doneu / ven / vine / vés / corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu / dissoleu / encenguem / pertany / dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu / llig (llegix).
44. absoleu / cloeu / beveu / escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu / aprén / comenceu.
45. has viscut / ha vist / hem enviat / heu bullit / han mentit.
46. havies comprat / havia arribat / havíem entrat / havíeu fet / havien dit.
47. hagueres aprés / hagué dormit / haguérem escoltat / haguéreu parlat / hagueren menjat.
49. hauràs conegut / haurà crescut / haurem entrat / haureu descansat / hauran vist.
50. hauries volgut / hauria caigut / hauríem entrat / hauríeu elaborat / s’haurien exhaurit.
51. hages dit / haja aparegut / hàgem col·laborat / hàgeu oït / hagen sabut.
52. hagueres anat / haguera vingut / haguérem conduït / haguéreu treballat / hagueren conegut.
54. voler, volent volgut / córrer, corrent, corregut / moldre, molent, mòlt / obrir, obrint, obert / traduir, traduint, traduït / cabre, cabent, cabut / dur, duent, dut / aprendre, aprenent, aprés / fondre, fonent, fos / atendre, atenent, atés / tindre (tenir), tenint, tingut / oir, oint, oït / admetre, admetent, admés / combatre, combatent, combatut / veure, veient, vist / nàixer, naixent, nascut / imprimir, imprimint, imprés / confessar, confessant, confessat / beure, bevent, begut.
55. cuit / romput / dit / caigut / entés / crescut / ocorregut / emés / transcorregut / interromput / volgut / batuts / venut / vist / fet / nascut / tret / inclòs / conclòs.
56. dit, cregut / agafat, estat, estalviant / sabut, preguntat / cuit / corrent / distraent / devent / creient, escoltant / escrivint, bevent / nascut / admetent, admesa / duent / batut, combatut / tramés / ofés, dit / volent / venut, pescant / comprés, atés.
57. trobades / oberts / suspeses / donat / encesos / collides / comprats / buscades / soterrats, soterrats.
58. els han enviats / les ha signades / n’he fregits dos / les he comprades / els he duts / l’he tastada / l’he coneguda / les hem enteses / els hem compresos / n’he llegits 3 / les he fetes / li n’he regalats 4.
59. 1. i es trencà una cama / 6 i guanyaren el partit / 7 i no van trobar ningú.
60. Ja deu haver arribat el tren / S’havia d’anar sense falta (calia anar) / Has de parlar amb ell / S’haurà de fer una altra vegada (caldrà fer-ho) / Has de pagar-me demà.
EXERCICIS DE VERBS (REPÀS 1. CLAUS)
Ex. 4
encenc, encens, encén, encenem, enceneu, encenen / dec, deus, deu, devem, deveu, deuen / sec, seus, seu, seiem-seem, seieu-seeu, seuen / visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen.
Ex. 5
1 molc, 2 bevem, 3 deveu, 4 resol, 5 confon, 6 mouen, 7 enceneu, 8 absolen, 9 prenc, 10 pren, 11 suspenem, 12 esteneu.
Ex. 6
1 meresc, 2 visc/viuen, 3 vius, 4 crec, 5 creuen, 6 trac, 7 creem/creiem, 8 seieu, 9 traem/trac, 10 naixen.
Ex. 7
venç, vences, venç, vencem, venceu, vencen
convenç, convences, convenç, convencem, convenceu, convencen
torç, torces, torç, torcem, torceu, torcen
cap, caps, cap, cabem, cabeu, caben
rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben
concep, conceps, concep, concebem, concebeu, conceben
sé, saps, sap, sabem, sabeu, saben
Ex. 8
1 escric, 2 tinc/vull, 3 vull, 4 faig / vinc, 5 puc, 6 veig / pots, 7 caic, 8 valc, 9 visc, 10 sé
Ex. 9 seu, té, prem
Ex. 10 creu, té, fa, trau, fa, sé, és
Ex. 13
fregir
llegir
renyir
vestir
frig
llig
riny
vist
friges
lliges
rinyes
vistes
frig
llig
riny
vist
fregim
llegim
renyim
vestim
fregiu
llegiu
renyiu
vestiu
frigen
lligen
rinyen
visten
collir
cosir
tossir
engolir
cull
cus
tus
engul
culls
cuses
tusses
enguls
cull
cus
tus
engul
collim
cosim
tossim
engolim
colliu
cosiu
tossiu
engoliu
cullen
cusen
tussen
engulen
Ex. 14
1 friges, 2 rinyen, 3 llig/llig, 4 cosim, 5 cus, 6 cullen, 7 tus, 8 cus, 9 riny, 10 llegim, 11 collim, 12 lliges, 13 rinyen, 14 renyim
Ex. 15
corregisc, corregixes/corregeixes, corregeix, corregim, corregiu, corregeixen
servisc, servixes/serveixes, serveix, servim, serviu, serveixen
traduïsc, tradueixes/traduïxes, tradueix/traduïx, traduïm, traduïu, tradueixen/traduïxen
Ex. 16
1 divideixen, 2 conduïu, 3 redueixen/reduïxen, 4 rendeix, 5 corregisc, 6 segueixen
Ex. 17
isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen
òbric, obris, obri, obrim, obriu, obrin
òmplic, omplis, ompli, omplim, ompliu, omplin
Ex. 18
1 ixen/eixim, 2 tussen, 3 deduïsc, 4 obris, 5 isc, 6 òmplic, 7 òbric/ix, 8 corregeixen/corregixen
Ex. 19
fer
dur
dir
veure
seure
feia
duia
deia
veia
seia
feies
duies
deies
veies
seies
feia
duia
deia
veia
seia
féiem
dúiem
déiem
véiem
séiem
féieu
dúieu
déieu
véieu
séieu
feien
duien
deien
veien
seien
creure
jaure
traure
riure
caure
creia
jeia
treia
reia
queia
creies
jeies
treies
reies
queies
creia
jeia
treia
reia
queia
créiem
jéiem
tréiem
réiem
quéiem
créieu
jéieu
tréieu
réieu
quéieu
creien
jeien
treien
reien
queien
Ex. 20
1 posava/treia/donava, 2 tenien/pesava/aprenien, 3 comprenien, 4 començava/reia/desentonava, 5 creien/deia/trobaven/cantava/gaudien/sofrien, 6 prenien/llegien/tenien/ feia/hi havia.
Ex. 21
moure
conéixer
atendre
resoldre
tindre
moguí
coneguí
atenguí
resolguí
tinguí
mogueres
conegueres
atengueres
resolgueres
tingueres
mogué
conegué
atengué
resolgué
tingué
moguérem
coneguérem
atenguérem
resolguérem
tinguérem
moguéreu
coneguéreu
atenguéreu
resolguéreu
tinguéreu
mogueren
conegueren
atengueren
resolgueren
tingueren
viure
estar
caure
ser
fer
visquí
estiguí
caiguí
fui
fiu
visqueres
estigueres
caigueres
fores
feres
visqué
estigué
caigué
fou
feu
visquérem
estiguérem
caiguérem
fórem
férem
visquéreu
estiguéreu
caiguéreu
fóreu
féreu
visqueren
estigueren
caigueren
foren
feren
(4a sessió /FEBRER'24)
EXERCICIS DE VERBS (REPÀS 1. CLAUS)
Ex. 4
encenc, encens, encén, encenem, enceneu, encenen / dec, deus, deu, devem, deveu, deuen / sec, seus, seu, seiem-seem, seieu-seeu, seuen / visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen.
Ex. 5
1 molc, 2 bevem, 3 deveu, 4 resol, 5 confon, 6 mouen, 7 enceneu, 8 absolen, 9 prenc, 10 pren, 11 suspenem, 12 esteneu.
Ex. 6
1 meresc, 2 visc/viuen, 3 vius, 4 crec, 5 creuen, 6 trac, 7 creem/creiem, 8 seieu, 9 traem/trac, 10 naixen.
Ex. 7
venç, vences, venç, vencem, venceu, vencen
convenç, convences, convenç, convencem, convenceu, convencen
torç, torces, torç, torcem, torceu, torcen
cap, caps, cap, cabem, cabeu, caben
rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben
concep, conceps, concep, concebem, concebeu, conceben
sé, saps, sap, sabem, sabeu, saben
Ex. 8
1 escric, 2 tinc/vull, 3 vull, 4 faig / vinc, 5 puc, 6 veig / pots, 7 caic, 8 valc, 9 visc, 10 sé
Ex. 9 seu, té, prem
Ex. 10 creu, té, fa, trau, fa, sé, és
Ex. 13
fregir | llegir | renyir | vestir |
frig | llig | riny | vist |
friges | lliges | rinyes | vistes |
frig | llig | riny | vist |
fregim | llegim | renyim | vestim |
fregiu | llegiu | renyiu | vestiu |
frigen | lligen | rinyen | visten |
collir | cosir | tossir | engolir |
cull | cus | tus | engul |
culls | cuses | tusses | enguls |
cull | cus | tus | engul |
collim | cosim | tossim | engolim |
colliu | cosiu | tossiu | engoliu |
cullen | cusen | tussen | engulen |
Ex. 14
1 friges, 2 rinyen, 3 llig/llig, 4 cosim, 5 cus, 6 cullen, 7 tus, 8 cus, 9 riny, 10 llegim, 11 collim, 12 lliges, 13 rinyen, 14 renyim
Ex. 15
corregisc, corregixes/corregeixes, corregeix, corregim, corregiu, corregeixen
servisc, servixes/serveixes, serveix, servim, serviu, serveixen
traduïsc, tradueixes/traduïxes, tradueix/traduïx, traduïm, traduïu, tradueixen/traduïxen
Ex. 16
1 divideixen, 2 conduïu, 3 redueixen/reduïxen, 4 rendeix, 5 corregisc, 6 segueixen
Ex. 17
isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen
òbric, obris, obri, obrim, obriu, obrin
òmplic, omplis, ompli, omplim, ompliu, omplin
Ex. 18
1 ixen/eixim, 2 tussen, 3 deduïsc, 4 obris, 5 isc, 6 òmplic, 7 òbric/ix, 8 corregeixen/corregixen
Ex. 19
fer | dur | dir | veure | seure |
feia | duia | deia | veia | seia |
feies | duies | deies | veies | seies |
feia | duia | deia | veia | seia |
féiem | dúiem | déiem | véiem | séiem |
féieu | dúieu | déieu | véieu | séieu |
feien | duien | deien | veien | seien |
creure | jaure | traure | riure | caure |
creia | jeia | treia | reia | queia |
creies | jeies | treies | reies | queies |
creia | jeia | treia | reia | queia |
créiem | jéiem | tréiem | réiem | quéiem |
créieu | jéieu | tréieu | réieu | quéieu |
creien | jeien | treien | reien | queien |
Ex. 20
1 posava/treia/donava, 2 tenien/pesava/aprenien, 3 comprenien, 4 començava/reia/desentonava, 5 creien/deia/trobaven/cantava/gaudien/sofrien, 6 prenien/llegien/tenien/ feia/hi havia.
Ex. 21
moure | conéixer | atendre | resoldre | tindre |
moguí | coneguí | atenguí | resolguí | tinguí |
mogueres | conegueres | atengueres | resolgueres | tingueres |
mogué | conegué | atengué | resolgué | tingué |
moguérem | coneguérem | atenguérem | resolguérem | tinguérem |
moguéreu | coneguéreu | atenguéreu | resolguéreu | tinguéreu |
mogueren | conegueren | atengueren | resolgueren | tingueren |
viure | estar | caure | ser | fer |
visquí | estiguí | caiguí | fui | fiu |
visqueres | estigueres | caigueres | fores | feres |
visqué | estigué | caigué | fou | feu |
visquérem | estiguérem | caiguérem | fórem | férem |
visquéreu | estiguéreu | caiguéreu | fóreu | féreu |
visqueren | estigueren | caigueren | foren | feren |
"LES PERÍFRASIS VERBALS"
Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
Perífrasi de probabilitat.
Perífrasi d’imminència.
L'ACCENTUACIÓQuant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals e i o obertes.[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: identifica la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].
Truquets per a accentuar correctament les vocals e, o.
Exemples Excepcions La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes. menjaré, pretén, després, camió, torró... terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... La e i la o solen ser obertes en les paraules planes. crèdit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... Verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules esdrúixoles. gènere, pèrdua, memòria, València... fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega...verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...
Les grafies e i o representen dos sons diferents:La e representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /ε/ oberta (paciència, telèfon, mel).La o representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /ͻ/ oberta (porta, rosa, història)Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la o o la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):
Casos en què la e és oberta:
1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.2. Davant de l, l·l, rr i r: cel, novel·la, serra, verd.3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.
Casos en què la o és oberta :1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).
LA DIÈRESIDesprés de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme i estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment, -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes).
Exemples | Excepcions | |
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes. | menjaré, pretén, després, camió, torró... | terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... |
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes. | crèdit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... | Verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...) estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... |
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules esdrúixoles. | gènere, pèrdua, memòria, València... | fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega... verbs de la 2a conj. (córrega...) |
Les grafies e i o representen dos sons diferents:
Casos en què la e és oberta:
L’APÒSTROF I LA CONTRACCIÓ
Els articles el i la i la preposició de s’apostrofen davant de vocal o h, en situacions determinades.
el i de
la
en i na
Remarques
Recorda:
Quan no hem de fer una contracció?
Amb publicacions de premsa, empreses, citacions:
Estic subscrit a El Temps.
Recorda:
• Davant de topònims, escrivim l’article en minúscula i apostrofem segons
la regla general: la comarca de l’Alcalatén, la zona de l’Alguenya, la
Excepte amb topònims no adaptats al valencià: Han viatjat a El Paso, No
• Si el topònim és valencià o està adaptat, fem la contracció: la comarca
• Si el topònim no està adaptat, s’apostrofa, però no es fa la contracció:
el monestir d’El Escorial.
• Davant dels anys, és recomanable posar article: Va nàixer el 1976.
• Davant dels dies de la setmana, posem article, excepte si fa referència
a un dia immediatament anterior o posterior al dia en què parlem i no
va precedit de passat o pròxim: Dijous torne de Castelló, però El dijous 15
• Davant d’infinitius no s’ha de posar article (fumar mata), excepte que
estiguen substantivats (el berenar, l’esmorzar, el dinar, el sopar).
Quan no hem de fer una contracció?
Amb publicacions de premsa, empreses, citacions:
Estic subscrit a El Temps.
Recorda:
• Davant de topònims, escrivim l’article en minúscula i apostrofem segons
la regla general: la comarca de l’Alcalatén, la zona de l’Alguenya, la
Excepte amb topònims no adaptats al valencià: Han viatjat a El Paso, No
• Si el topònim és valencià o està adaptat, fem la contracció: la comarca
• Si el topònim no està adaptat, s’apostrofa, però no es fa la contracció:
el monestir d’El Escorial.
• Davant dels anys, és recomanable posar article: Va nàixer el 1976.
• Davant dels dies de la setmana, posem article, excepte si fa referència
a un dia immediatament anterior o posterior al dia en què parlem i no
va precedit de passat o pròxim: Dijous torne de Castelló, però El dijous 15
• Davant d’infinitius no s’ha de posar article (fumar mata), excepte que
estiguen substantivats (el berenar, l’esmorzar, el dinar, el sopar).
L'apòstrof i la contracció. Remarques
A banda de les normes generals d’apostrofació, cal tenir en compte:
a. No s’apostrofen els articles el i la i la preposició de davant de paraules començades per vocal utilitzades amb caràcter metalingüístic:
el participi de establir el plural de home
b. S’apostrofa davant de citacions escrites entre cometes, de títols i d’exemples: va qualificar el fet d’“inaudit” el director de l’Hola el verb lliurar en el sentit d’‘entregar’ l’últim número d’El Punt
c. S’apostrofa davant de números o abreviatures en aquells casos en què, al pronunciar-los, comencen per un so vocàlic:
l’1 de setembre l’ap. 4 de l’art. 12 l’Hble. Conseller de Salutl’XI Congrés de Farmacologia un premi d’11 milions d’euros
d. Davant de les sigles que es lligen com una paraula, apliquem les regles generals d’apostrofació:
la UNESCO la UEFA l’IVA l’IBI
e. Davant de les sigles que es lletregen, apostrofem sempre que comence per un so vocàlic. Cal tindre en compte que es considera que en este tipus de sigles la síl·laba tònica és l'última i són, per tant, agudes. Així doncs, no apostrofarem les paraules femenines que comencen per i/u àtones, seguint la regla general. A més, en estes sigles femenines la i/u representarien la inicial d’una paraula en què la i/u és àtona (i, per tant, tampoc s’apostrofaria):
l’AVL l’ONG l’FM l’LSDla UMH (U= universitat la universitat) la ILP (la iniciativa) la UGT (U= unió, la unió) la UE (la unió)la IBM la ITV
f. Davant de préstecs no adaptats començats per s seguida de consonant pot no apostrofar-se, considerant la s líquida com una consonant. Això no obstant, també és acceptable apostrofar exclussivament l’article el, considerant que, en este cas concret, la pronunciació habitual introdueix davant de la s una vocal eufònica (que resulta innecessària, però, en el cas de l’article la i la preposició de): el speaker o l’speaker la schola cantorum una sessió de striptease
g. S'apostrofa sempre, d'acord amb la norma general, en el cas dels nostres topònims (l’Alcoià, l’Alcúdia, l’Alguenya, l’Alt Empordà, l’Alguer, etc. )o de topònims estrangers adaptats al català. En canvi, l'article masculí dels topònims estrangers no adaptats s'escriu amb majúscula inicial, en la seua forma original i no es contrau(Los Angeles, El Escorial, Las Vegas, El Álamo, El Salvador, El Paso, El Puerto de Santa María, El Bierzo, La Alcarria, etc.)
h. No hem de fer la contracció quan l’article forma part del títol d’una obra o del nom d’una entitat:Ve d’El Corte Inglés.Una obra d'Els Joglars.
L'apostrofació davant de les sigles i els acrònims
1. Pronunciació sil·làbica
l’INCANOP (masculí)
2. Pronunciació lletrejada
Davant d’una sigla que comença amb vocal, l’article el i la preposició de s’apostrofen sempre, però l’article la no s’apostrofa si la vocal inicial és i o u. l’IPC l’i-pe-ce
Si la lletra inicial és una consonant, els articles el i la, i la preposició de, només
APRENEM MÉS
⇒ Cal fer exercicis d’accentuació, dièresi i apòstrof (fotocòpies).
⇒ Examen de la CIEACOVA.
⇒ TEST AUTOCORRECTIU
⇒ Examen de la CIEACOVA.
⇒ TEST AUTOCORRECTIU
⇒ REDACCIÓ.
(1a sessió /GENER'24)
LA FLEXIÓ VERBALAquesta setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu i subjuntiu. Quant a la 1a conjugació, cal tenir en compte que tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre).
[Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
Aquesta setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu i subjuntiu. Quant a la 1a conjugació, cal tenir en compte que tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre).
Quant als verbs de la 3a conjugació (-ir), podem distingir dos models de conjugació: la pura i la incoativa. En el cas dels verbs purs, podem distingir-ne un grup de verbs regulars: DORMIR, SENTIR, FUGIR, MUNYIR, BULLIR, GRUNYIR, CRUIXIR, PUDIR, MORIR... I un altre d’irregulars: OBRIR i OMPLIR (velaritzats) i COLLIR, TOSSIR, COSIR i SORTIR (amb canvis vocàlics en l’arrel: o>u).
La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.
Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...
La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.
Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...
APRENEM MÉS
- SI L'ENCERTE, L'ENDEVINE: Destarotat - contesa
- exhaurir - daltabaix - embolcallar
- emmanillar - esbiaixar - xiuxiueig -
esbojarrat - esblaimar-se
- REDACCIÓ (300 PARAULES): Heu de triar una de les dues opcions
de l’examen de gener ’24.
- Repàs de vocabulari.
- EXERCICIS DE VERBS REGULARS (FOTOCÒPIES, ANNEX 1)
- EXPRESSIÓ ORAL: CAL PREPARAR UN MONÒLEG PER AL PROPER DIA
DE CLASSE.
- PRÀCTICA DE PRONÚNCIA (LA ESSA SONORA): VEGEU LA PESTANYA “PROVES
I PARLA” DEL BLOG.
- EXAMEN GENER 2023.
DOSSIER 1. ELS TEMPS VERBALS
Ex. 1: estic,
estàs, està, estem, esteu, estan.
Ex. 2: ESTAR:
estic, estàs, està, estem, esteu, estan; TÉMER: tem, tems, tem, temem, temeu,
temen; BATRE: bat, bats, bat, batem, bateu, baten; DORMIR: dorm, dorms, dorm,
dormim, dormiu, dormen; SERVIR: servisc, servixes (serveixes), servix, servim,
serviu, servixen.
Ex. 3: BUSCAR:
busque, busques, busca, busquem, busqueu, busquen; FURGAR: furgue, furgues,
furga, furguem, furgueu, furguen; MENJAR: menge, menges, menja, mengem, mengeu,
mengen; CAÇAR: cace, caces, caça, cacem, caceu, cacen; PASSAR: passe, passes,
passa, passem, passeu, passen.
Ex. 7: COLLIR: cull, culls, cull, collim, colliu,
cullen; LLEGIR: llig/llegisc, lliges/llegixes (llegeixes), llig/llegix, llegim,
llegiu, lligen/llegixen; EIXIR: isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen; FUGIR: fuig,
fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; OMPLIR: òmplic, omplis, ompli, omplim,
ompliu, omplin; COSIR: cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; AFEGIR:
afig/afegisc, afiges, afig, afegim, afegiu, afigen; VESTIR:
vist/vestisc,
vists, vist, vestim, vestiu, vistent; TEIXIR: tix/teixisc, tixes, tix, teixim,
teixiu, tixen; FREGIR: frig/fregisc, friges, frig, fregim, fregiu, frigen.
Ex. 8: a)
afig, b) vesteix, c) teixim, d) lligen, e) patisc, f) adorm, g) sent, h)
menteix, i) aplaudeixen, j) senten, k) cull, l) sent, m) tus, n) agraïsc.
(2a sessió /FEBRER'24)
Hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret els verbs velaritzats (I): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer, -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur. Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats:
- REDACCIÓ (300 PARAULES): Heu de triar una de les dues opcions
de l’examen de gener ’24.
- Repàs de vocabulari.
- EXERCICIS DE VERBS REGULARS (FOTOCÒPIES, ANNEX 1)
- EXPRESSIÓ ORAL: CAL PREPARAR UN MONÒLEG PER AL PROPER DIA
DE CLASSE.
- PRÀCTICA DE PRONÚNCIA (LA ESSA SONORA): VEGEU LA PESTANYA “PROVES
I PARLA” DEL BLOG.
- EXAMEN GENER 2023.
DOSSIER 1. ELS TEMPS VERBALS
Ex. 1: estic,
estàs, està, estem, esteu, estan.
Ex. 2: ESTAR:
estic, estàs, està, estem, esteu, estan; TÉMER: tem, tems, tem, temem, temeu,
temen; BATRE: bat, bats, bat, batem, bateu, baten; DORMIR: dorm, dorms, dorm,
dormim, dormiu, dormen; SERVIR: servisc, servixes (serveixes), servix, servim,
serviu, servixen.
Ex. 3: BUSCAR:
busque, busques, busca, busquem, busqueu, busquen; FURGAR: furgue, furgues,
furga, furguem, furgueu, furguen; MENJAR: menge, menges, menja, mengem, mengeu,
mengen; CAÇAR: cace, caces, caça, cacem, caceu, cacen; PASSAR: passe, passes,
passa, passem, passeu, passen.
Ex. 7: COLLIR: cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; LLEGIR: llig/llegisc, lliges/llegixes (llegeixes), llig/llegix, llegim, llegiu, lligen/llegixen; EIXIR: isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen; FUGIR: fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; OMPLIR: òmplic, omplis, ompli, omplim, ompliu, omplin; COSIR: cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; AFEGIR: afig/afegisc, afiges, afig, afegim, afegiu, afigen; VESTIR:
vist/vestisc,
vists, vist, vestim, vestiu, vistent; TEIXIR: tix/teixisc, tixes, tix, teixim,
teixiu, tixen; FREGIR: frig/fregisc, friges, frig, fregim, fregiu, frigen.
Ex. 8: a)
afig, b) vesteix, c) teixim, d) lligen, e) patisc, f) adorm, g) sent, h)
menteix, i) aplaudeixen, j) senten, k) cull, l) sent, m) tus, n) agraïsc.
1) Fan la 1a persona de singular del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
Hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II): nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).
Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...
Hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II): nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).
Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...
___________________________________________________________________________
SIMULACRE EXAMEN CIEACOVA GENER 2024
EX. 5
27b, 28b, 29a, 30c, 31c, 32a, 33b, 34b, 35a, 36c, 37c, 38a
Ex. 5
27b, 28a, 29 c, 30b, 31a, 32c, 33b, 34b, 35a, 36b, 37c, 38c
Ex. 6
39c, 40b, 41b, 42a, 43c, 44b, 45a, 46b, 47c, 48c, 49a, 50a
SOLUCIONS. TEST DE REPÀS
1a, 2c, 3b, 4a, 5b, 6a, 7b, 8a, 9c, 10a, 11a, 12c, 13a, 14c,
15a, 16b, 17b, 18a, 19a, 20c, 21b, 22b, 23c, 24b, 25a, 26c, 28b, 29a, 30a, 31a,
32b, 33c, 34c, 35b, 36b, 37b, 38a, 39c, 40c, 41c, 42b
(1a setmana /GENER'24)EXERCICIS DE REPÀS (SOLUCIONS)
- Accentuació i dièresi: 1a, 2c, 3c, 4c, 5b, 6a, 7a, 8c.
- Vocalisme i consonantisme: 9a, 10a, 11b, 12b, 13a, 14a, 15b, 16c, 17c, 18c, 19b, 20a, 21c, 22b, 23a, 24a, 25a, 26b.
- Articles i determinants: 27c, 28c, 29c, 30c, 31a, 32c, 33b, 34a, 35a, 36c, 37c, 38b, 39b, 40a, 41a, 42b, 43b, 44c.
- Formes no personals i perífrasis: 57b, 58c, 59c, 60a, 61b, 62a, 63c, 64a, 65c, 66c, 67a, 68b, 69b, 70c, 71a, 72b, 73b, 74c.
- Pronoms febles: 75b, 76c, 77b, 78b, 79c, 80b, 81a, 82a, 83a, 84a, 85a.
- Pronoms relatius: 87a, 88c, 89a, 90c, 91a, 92c, 93b, 94c, 95c, 96a, 97a, 98c, 99c, 100b, 101c, 102c, 103b, 104c, 105c, 106a, 107c, 108a, 109b, 110b, 111c, 112c.
- Preposicions: 113a, 114b, 115b, 116b, 117c, 118c, 119c, 120c, 121a, 122b, 123b, 124b, 125b.
- Conjuncions i adverbis: 126b, 127a, 128b, 129a, 130b, 131a, 132a, 133a, 134b, 135a, 136b, 137c, 138b, 139b
1b, 2a, 3c, 4a, 5b, 6a, 7c,
8a, 9c, 10c, 11a, 12c, 13b, 14b, 15s, 16c, 17a, 18b, 19a, 20b, 21b, 22c, 23c,
24c, 25c, 26b, 27c, 28a, 29b, 30c, 31a, 32b, 33b, 34a, 35c, 36a, 37a, 38a, 39c,
40c, 41a, 42a, 43 (1b, 2c, 3a, 4b, 5c, 6c, 7a, 8b, 9c, 10a), 44a, 45b, 46a, 47a,
48b, 4c, 50a, 51c, 52a, 53c, 54b, 55c, 56a, 57b, 58c, 59c, 60b, 61a, 62c, 63b, 64a, 65c, 66b, 67a, 68b, 69b, 70b, 71b, 72b, 73b, 74b, 75b, 76b, 77b, 78b, 79c, 80a,
81c, 82c, 83b, 84c, 85a, 86b, 87b, 88b, 89b, 90c, 91c, 92b, 93a, 94c, 95c, 96c,
97c, 98b, 99b, 100b, 101a, 102c, 103c 104b, 105b, 106a, 107c, 108b, 109c, 110a,
111c, 112a, 113b, 114a, 115b, 116b 117b, 118c, 119c, 120c, 122c, 123c, 124c,
125c, 126c, 127b, 128a, 129c, 130 (a filial, b ilustre, c insòlit), 131b, 132c,
133b, 134b, 135c, 136c, 137a, 138c, 139c, 140b, 141a, 142a, 143b, 144b, 145 (a
abaratir, telefonar, trair), 146b, 147a, 148b, 150b, 151b, 152b, 153b, 154c,
155a, 156b, 157a, 158b, 159a, 160b, 161c, 162a, 163c, 164c, 165b, 166c, 167 (a
rentadora, b ennuvolat, c camioneta), 168b, 169c, 170a, 171a, 172b, 173c, 174c,
175a, 176b, 177a, 178c, 179b, 180a, 181b, 182a, 183c, 184c, 185b, 186b, 187a,
188c
TEST DE CONTINGUTS
LEXICOGRAMATICALS (CLAUS. GRUP de dilluns i dimecres)
1a,
2c, 3b, 4b, 5a, 6c, 7a, 8b, 9a, 10b, 11b 12c, 13c, 14c, 15c, 16b, 17c, 18a,
19b,
20 c, 21a, 22b, 23c, 24b, 25a, 26c, 27a, 28a, 29c, 30c, 31c, 32a, 33a, 34b,
35 (1a,
2c, 3a, 4b, 5c, 6c, 7a, 8a, 9c, 10a), 36a, 37b, 38a, 39a, 40b, 41c,
42a, 43c 44c,
45c, 46a, 47b, 48a, 49c, 50c, 51b, 52b, 53b, 54c, 55c, 56c, 57c,
58b, 59c, 60a,
61b, 62c, 63c, 64b, 65a, 66a, 67b, 68c, 69b, 70a, 71c, 72b, 73a,
74b, 75b, 76b,
77b, 78b, 79b, 80b, 81b, 82b, 83b, 84b, 85c, 86a, 87c, 88c, 89b,
90c, 91a, 92b,
93b, 94c, 95c, 96b, 97b, 98c, 99c, 100b, 101a, 102c, 103c, 104c,
105c, 106b,
107b, 108b, 109a, 110c, 111c, 112b, 113b, 114a, 115c, 116b 117c,
118c, 119c,
120a, 121b, 122a, 123b, 124b, 125b, 126c, 127c, 128c, 129a, 130c,
131c, 132c,
133c, 134c, 135b, 136a, 137c, 138 (a filial, b il·lustre, c insòl·lit),
139b, 140c, 141b,
142a, 143c, 144c, 145a, 146c, 147c, 148b, 150a, 151a, 152b,
153b, 154 (a abaratir,
b telefonar, c trair), 155b, 156a, 157b, 158a, 159b,
160c, 161b, 162b, 163c, 164a,
165b, 166a, 167b, 168a, 169b, 170c, 171a, 172c,
173c, 174a, 175c 176 (a
rentadora, b ennuvolat c camioneta), 177b, 178c, 179a,
180a, 181b, 182c, 183c,
184a, 185b, 186a, 187c, 188b, 189a, 190b, 191a, 192c,
193c, 194b, 195b, 196a,
197c.
___________________________________________________________________________
SIMULACRE EXAMEN CIEACOVA GENER 2024
EX. 5
27b, 28b, 29a, 30c, 31c, 32a, 33b, 34b, 35a, 36c, 37c, 38a
Ex. 5
27b, 28a, 29 c, 30b, 31a, 32c, 33b, 34b, 35a, 36b, 37c, 38c
Ex. 6
39c, 40b, 41b, 42a, 43c, 44b, 45a, 46b, 47c, 48c, 49a, 50a
SOLUCIONS. TEST DE REPÀS
1a, 2c, 3b, 4a, 5b, 6a, 7b, 8a, 9c, 10a, 11a, 12c, 13a, 14c,
15a, 16b, 17b, 18a, 19a, 20c, 21b, 22b, 23c, 24b, 25a, 26c, 28b, 29a, 30a, 31a,
32b, 33c, 34c, 35b, 36b, 37b, 38a, 39c, 40c, 41c, 42b
EXERCICIS DE REPÀS (SOLUCIONS)
- Accentuació i dièresi: 1a, 2c, 3c, 4c, 5b, 6a, 7a, 8c.
- Vocalisme i consonantisme: 9a, 10a, 11b, 12b, 13a, 14a, 15b, 16c, 17c, 18c, 19b, 20a, 21c, 22b, 23a, 24a, 25a, 26b.
- Articles i determinants: 27c, 28c, 29c, 30c, 31a, 32c, 33b, 34a, 35a, 36c, 37c, 38b, 39b, 40a, 41a, 42b, 43b, 44c.
- Formes no personals i perífrasis: 57b, 58c, 59c, 60a, 61b, 62a, 63c, 64a, 65c, 66c, 67a, 68b, 69b, 70c, 71a, 72b, 73b, 74c.
- Pronoms febles: 75b, 76c, 77b, 78b, 79c, 80b, 81a, 82a, 83a, 84a, 85a.
- Pronoms relatius: 87a, 88c, 89a, 90c, 91a, 92c, 93b, 94c, 95c, 96a, 97a, 98c, 99c, 100b, 101c, 102c, 103b, 104c, 105c, 106a, 107c, 108a, 109b, 110b, 111c, 112c.
- Preposicions: 113a, 114b, 115b, 116b, 117c, 118c, 119c, 120c, 121a, 122b, 123b, 124b, 125b.
- Conjuncions i adverbis: 126b, 127a, 128b, 129a, 130b, 131a, 132a, 133a, 134b, 135a, 136b, 137c, 138b, 139b
TEST DE CONTINGUTS
LEXICOGRAMATICALS (CLAUS. GRUP de dilluns i dimecres)
1a, 2c, 3b, 4b, 5a, 6c, 7a, 8b, 9a, 10b, 11b 12c, 13c, 14c, 15c, 16b, 17c, 18a, 19b,
20 c, 21a, 22b, 23c, 24b, 25a, 26c, 27a, 28a, 29c, 30c, 31c, 32a, 33a, 34b, 35 (1a,
2c, 3a, 4b, 5c, 6c, 7a, 8a, 9c, 10a), 36a, 37b, 38a, 39a, 40b, 41c, 42a, 43c 44c,
45c, 46a, 47b, 48a, 49c, 50c, 51b, 52b, 53b, 54c, 55c, 56c, 57c, 58b, 59c, 60a,
61b, 62c, 63c, 64b, 65a, 66a, 67b, 68c, 69b, 70a, 71c, 72b, 73a, 74b, 75b, 76b,
77b, 78b, 79b, 80b, 81b, 82b, 83b, 84b, 85c, 86a, 87c, 88c, 89b, 90c, 91a, 92b,
93b, 94c, 95c, 96b, 97b, 98c, 99c, 100b, 101a, 102c, 103c, 104c, 105c, 106b,
107b, 108b, 109a, 110c, 111c, 112b, 113b, 114a, 115c, 116b 117c, 118c, 119c,
120a, 121b, 122a, 123b, 124b, 125b, 126c, 127c, 128c, 129a, 130c, 131c, 132c,
133c, 134c, 135b, 136a, 137c, 138 (a filial, b il·lustre, c insòl·lit), 139b, 140c, 141b,
142a, 143c, 144c, 145a, 146c, 147c, 148b, 150a, 151a, 152b, 153b, 154 (a abaratir,
b telefonar, c trair), 155b, 156a, 157b, 158a, 159b, 160c, 161b, 162b, 163c, 164a,
165b, 166a, 167b, 168a, 169b, 170c, 171a, 172c, 173c, 174a, 175c 176 (a
rentadora, b ennuvolat c camioneta), 177b, 178c, 179a, 180a, 181b, 182c, 183c,
184a, 185b, 186a, 187c, 188b, 189a, 190b, 191a, 192c, 193c, 194b, 195b, 196a,
197c.
(2a setmana /DESEMBRE'23)
(2a setmana /DESEMBRE'23)
L'ARTICLE NEUTRE "LO"L'article neutre "lo" s'usa en castellà amb dues funcions: funció abstractiva o generalitzadora i funció intensificadora, però en valencià cal evitar-ne l'ús, ja que és totalment incorrecte.
Segons la funció que té, farem servir uns mecanismes o altres per tal de substituir-lo:
b) Funció intensificadora: *"No saps lo difícil que és aprendre xinés". Per a substituir el "lo" no usarem els mecanismes anteriors, sinó que haurem d'utilitzar-ne d'altres, com ara: tan...com, d'allò, com, molt, tant...
D'altra banda, cal tenir en compte una sèrie de modismes i frases fetes per evitar construccions incorrectes.
➲ Ortografia: les consonants palatals: J, G, TJ, TG, X, TX, IG
El valencià compta amb les consonants simples j i g i amb els dígrafs tj i tg per representar el fonema palatal africat sonor /dz/. És el so inicial de paraules com Jaume o Joan, o en anglés, James o Jazz. Veiem quin ús se’n fa:- Escriurem j davant de les vocals a, o, u: ajuntar, jou, jaquetó, juny, jonc,
· Escriurem g davant de les vocals e, i: gener, genoll, girar, ...
La tj i la tg:- De la mateixa manera que la j i la g, escriurem tj davant de a, o, u i tg davant de e, i. Aquests dígrafs només poden anar en posició intervocàlica:
- Escrivim amb tj: allotjar, avantatjar, desitjar, encoratjar, enutjar, homenatjar, jutjar, espitjar, trepitjar, ultratjar, viatjar (verbs), i botja, corretja, lletja, llotja, mitjà, pitjor, platja,
- Escrivim amb tg:
-els mots acabats amb el sufix –atge: abordatge, arbitratge, avantatge, carruatge, camuflatge, companatge, coratge, curmetratge, engranatge, formatge, garatge, imatge, paisatge, salvatge i viatge.
Les lletres x, tx i ig representen el fonema palatal africat sord /t∫/. És el so de mots com cotxe, xiquet, o roig. Veiem-ne la distribució:- Escriurem x a començament de mot: xiquet, xocar, xec
- Darrere de consonant: anxova, carxofa, perxa
La tx:- Escriurem tx entre vocals: cotxe, pitxer, petxina
- A començament de mot, molts estrangerismes són adaptats a la nostra llengua amb el dígraf tx: Txad, Txèquia, Txaikovski, Txèkhov, ...
La ig:- A final de paraula darrere de vocal esciurem ig si els mots derivats s’esciuren amb j/g o tj/tg, si els derivats s’esciuren amb tx esciurem tx:
bateig-------batejar
El so palatal fricatiu sord /∫/, so de paraules com peix, caixa o Xàbia, es representa amb la lletra x; veiem com:- A principi de paraula de noms de lloc o de persona: Xàtiva, Xeresa, Xeraco, Xavier, Xúquer, ...
- Darrere de i, u: caixa, rauxa, això
(1a setmana /DESEMBRE'23)
(1a setmana /DESEMBRE'23)
L’apòstrof i la contracció.
Els articles el i la i la preposició de s’apostrofen davant de vocal o h, en situacions determinades.
el i de
la
en i na
Remarques
Recorda:
Quan no hem de fer una contracció?
Amb publicacions de premsa, empreses, citacions:
Estic subscrit a El Temps.
Recorda:
• Davant de topònims, escrivim l’article en minúscula i apostrofem segons
la regla general: la comarca de l’Alcalatén, la zona de l’Alguenya, la
Excepte amb topònims no adaptats al valencià: Han viatjat a El Paso, No
• Si el topònim és valencià o està adaptat, fem la contracció: la comarca
• Si el topònim no està adaptat, s’apostrofa, però no es fa la contracció:
el monestir d’El Escorial.
• Davant dels anys, és recomanable posar article: Va nàixer el 1976.
• Davant dels dies de la setmana, posem article, excepte si fa referència
a un dia immediatament anterior o posterior al dia en què parlem i no
va precedit de passat o pròxim: Dijous torne de Castelló, però El dijous 15
• Davant d’infinitius no s’ha de posar article (fumar mata), excepte que
estiguen substantivats (el berenar, l’esmorzar, el dinar, el sopar).
Quan no hem de fer una contracció?
Amb publicacions de premsa, empreses, citacions:
Estic subscrit a El Temps.
Recorda:
• Davant de topònims, escrivim l’article en minúscula i apostrofem segons
la regla general: la comarca de l’Alcalatén, la zona de l’Alguenya, la
Excepte amb topònims no adaptats al valencià: Han viatjat a El Paso, No
• Si el topònim és valencià o està adaptat, fem la contracció: la comarca
• Si el topònim no està adaptat, s’apostrofa, però no es fa la contracció:
el monestir d’El Escorial.
• Davant dels anys, és recomanable posar article: Va nàixer el 1976.
• Davant dels dies de la setmana, posem article, excepte si fa referència
a un dia immediatament anterior o posterior al dia en què parlem i no
va precedit de passat o pròxim: Dijous torne de Castelló, però El dijous 15
• Davant d’infinitius no s’ha de posar article (fumar mata), excepte que
estiguen substantivats (el berenar, l’esmorzar, el dinar, el sopar).
L'apòstrof i la contracció. Remarques
A banda de les normes generals d’apostrofació, cal tenir en compte:
a. No s’apostrofen els articles el i la i la preposició de davant de paraules començades per vocal utilitzades amb caràcter metalingüístic:
el participi de establir el plural de home
b. S’apostrofa davant de citacions escrites entre cometes, de títols i d’exemples: va qualificar el fet d’“inaudit” el director de l’Hola el verb lliurar en el sentit d’‘entregar’ l’últim número d’El Punt
c. S’apostrofa davant de números o abreviatures en aquells casos en què, al pronunciar-los, comencen per un so vocàlic:
l’1 de setembre l’ap. 4 de l’art. 12 l’Hble. Conseller de Salutl’XI Congrés de Farmacologia un premi d’11 milions d’euros
d. Davant de les sigles que es lligen com una paraula, apliquem les regles generals d’apostrofació:
la UNESCO la UEFA l’IVA l’IBI
e. Davant de les sigles que es lletregen, apostrofem sempre que comence per un so vocàlic. Cal tindre en compte que es considera que en este tipus de sigles la síl·laba tònica és l'última i són, per tant, agudes. Així doncs, no apostrofarem les paraules femenines que comencen per i/u àtones, seguint la regla general. A més, en estes sigles femenines la i/u representarien la inicial d’una paraula en què la i/u és àtona (i, per tant, tampoc s’apostrofaria):
l’AVL l’ONG l’FM l’LSDla UMH (U= universitat la universitat) la ILP (la iniciativa) la UGT (U= unió, la unió) la UE (la unió)la IBM la ITV
f. Davant de préstecs no adaptats començats per s seguida de consonant pot no apostrofar-se, considerant la s líquida com una consonant. Això no obstant, també és acceptable apostrofar exclussivament l’article el, considerant que, en este cas concret, la pronunciació habitual introdueix davant de la s una vocal eufònica (que resulta innecessària, però, en el cas de l’article la i la preposició de): el speaker o l’speaker la schola cantorum una sessió de striptease
g. S'apostrofa sempre, d'acord amb la norma general, en el cas dels nostres topònims (l’Alcoià, l’Alcúdia, l’Alguenya, l’Alt Empordà, l’Alguer, etc. )o de topònims estrangers adaptats al català. En canvi, l'article masculí dels topònims estrangers no adaptats s'escriu amb majúscula inicial, en la seua forma original i no es contrau(Los Angeles, El Escorial, Las Vegas, El Álamo, El Salvador, El Paso, El Puerto de Santa María, El Bierzo, La Alcarria, etc.)
h. No hem de fer la contracció quan l’article forma part del títol d’una obra o del nom d’una entitat:Ve d’El Corte Inglés.Una obra d'Els Joglars.
L'apostrofació davant de les sigles i els acrònims
1. Pronunciació sil·làbica
l’INCANOP (masculí)
2. Pronunciació lletrejada
Davant d’una sigla que comença amb vocal, l’article el i la preposició de s’apostrofen sempre, però l’article la no s’apostrofa si la vocal inicial és i o u. l’IPC l’i-pe-ce
Si la lletra inicial és una consonant, els articles el i la, i la preposició de, només
LES PREPOSICIONS
ALERTA ALS MANIÀTICS DE LA PREPOSICIÓ EN:
No és correcte dir: a un poble, a unes habitacions, a molts hotels...
Parlant de temps, no hem de dir al 2013, sinó en 2013/el 2013/ l'any 2013
Tampoc hem de canviar el règim del verb: pense als problemes pense en els problemes;influeix a la informació influeix en la informació... En casos com aquests, el verb demana la preposició en. Només la canviarem si, a continuació hi ha un infinitiu (vegeu el canvi i caiguda de preposicions)
No és correcte dir:
Parlant de temps, no hem de dir
Tampoc hem de canviar el règim del verb:
LOCALITZACIÓ
A | EN |
Davant noms propis de lloc Va nàixer a Morella | Davant de noms sense determinar. Són parella, però viuen en cases diferents. Ens vam instal·lar en habitacions molt grans. |
Davant els noms que designen parts del cos: al dit, al cap, a l’esquena. | Davant indefinits, quantitatius, demostratius i relatius: Segur que ho trobes en algun dels calaixos de la tauleta de nit. Ha treballat en molts llocs diferents. En este carrer hi ha tant de sarau que no es pot dormir. El poble en què viu és molt menut. |
Davant article definit: Espera’m a la porta de casa. Si vas ràpid, encara la trobaràs al carrer. Les llibretes les tens en la prestatgeria de darrere. Mira en l’armari, a veure si ho ha deixat allí. *La forma més genuïna és usar A per a llocs físics definits (amb article) i EN per a llocs figurats amb article o sense: A la casa / En la imaginació | |
TEMPS
EN | A | PER |
segle: en el segle XX | segle: al segle XX (menys recomanable) | |
any: En 1977 va morir Elvis (també: El 1977 / L’any 1977) | ||
+ art. + mesos i estacions de l’any: A l’estiu / al maig | + art. + mesos i estacions de l’any: per l’estiu / pel maig | |
+art.+ parts del dia: al matí, a la vesprada... | ( | |
noms de les festes i certs períodes de temps: Al Nadal / A Setmana Santa... | noms de les festes i certs períodes de temps: Per Nadal / Per Setmana Santa |
PER o PER A?
Casos més conflictius:
Per cridar tant, t’has quedat sense postres.
La casa està per netejar.
Tinc habitacions per llogar.
No s’alça per no haver de netejar.
¡ Introdueix una oració final que fa referència a la intenció del subjecte de realitzar una determinada acció (voluntarietat):
Treballe per guanyar-me la vida. (“perquè vull guanyar-me la vida”)
Estudia molt per aprovar tots els exàmens. (“perquè vol aprovar tots els exàmens”).
Has de fer exercici per a millorar la salut.
L’oració principal és una passiva sense subjecte explícit:
Es va senyalitzar la zona per a evitar accidents.
Hi ha un canvi d’agent entre el verb principal i l’infinitiu.
El jutge va cridar l’acusat per a declarar.
Hem patit molt per a arribar a temps. (verb estatiu)
Ha caigut en un parany per a atrapar lladres poc hàbils (modificador del nom parany)
Fer exercici és bo per a relaxar-se. (modificador de l’adjectiu bo)
No has estudiat prou per a aprovar. (modificador de l’adverbi prou)
! En una mateixa oració, podem usar per o per a segons si volem destacar la voluntarietat o si volem introduir un complement modificador:
He comprat un llibre per aprendre anglés. (perquè vull aprendre anglés).
He comprat un llibre per a aprendre anglés. (serveix per a aprendre anglés)
EXERCICI (PERQUÈ, PER QUÈ, PER A QUÈ). SOLUCIONS
- No sé per què no vols acabar la carrera.
- Vull anar perquè sí.
- Em podries dir per a què serveix aquest aparell?
- Encara no sé les raons per què se suspengué el concert.
- Vinc perquè em soluciones el problema.
- Aquell és l’ordinador per què he pagat tants diners.
- No entenc el perquè de la teua actitud.
- No volia dir-me per què no m’havia convidat, perquè crec que encara estava enfadat amb mi.
- Per què has elegit aquesta opció? Perquè crec que és la més fàcil.
- Per a què serveix aquesta maleta, si no en tenim la clau?
- No és aquesta la pel·lícula per què ens interessàvem.
- No entenc per què m’odies.
- No hi podré assistir perquè me’n vaig de viatge.
- Els teus germans encara no havien descobert per què s’havien barallat.
- Aniré perquè em torne els diners.
- M’agradaria saber el perquè d’esta broma.
- Agafa’l perquè no caiga.
- Agafa’l perquè si no caurà.
- El camí per què accedires al camp estava tallat.
- Volia telefonar-te perquè volia parlat amb tu.
- Volia telefonar-te perquè em donares l’adreça de la pensió de Barcelona.
- Sempre hi ha un perquè que ho explica tot.
- Digues per què ho vas fer i no et castigaré.
- Ho vaig fer perquè necessitava demostrar-te la situació per què passe.
- La iniciativa per què apostaven no era la millor.
- He demostrat que seria capaç de pressionar-lo perquè accedirà a les exigències.
- Si vols saber el perquè, només has de preguntar-ho.
- Si vols saber per què deia això, només has de preguntar-ho.
- Perquè tot vaja bé, cal que digues per què hem de fer-ho així.
- Això demostra el perquè de tot plegat.
EXERCICI (PERQUÈ, PER QUÈ, PER A QUÈ). SOLUCIONS
- No sé per què no vols acabar la carrera.
- Vull anar perquè sí.
- Em podries dir per a què serveix aquest aparell?
- Encara no sé les raons per què se suspengué el concert.
- Vinc perquè em soluciones el problema.
- Aquell és l’ordinador per què he pagat tants diners.
- No entenc el perquè de la teua actitud.
- No volia dir-me per què no m’havia convidat, perquè crec que encara estava enfadat amb mi.
- Per què has elegit aquesta opció? Perquè crec que és la més fàcil.
- Per a què serveix aquesta maleta, si no en tenim la clau?
- No és aquesta la pel·lícula per què ens interessàvem.
- No entenc per què m’odies.
- No hi podré assistir perquè me’n vaig de viatge.
- Els teus germans encara no havien descobert per què s’havien barallat.
- Aniré perquè em torne els diners.
- M’agradaria saber el perquè d’esta broma.
- Agafa’l perquè no caiga.
- Agafa’l perquè si no caurà.
- El camí per què accedires al camp estava tallat.
- Volia telefonar-te perquè volia parlat amb tu.
- Volia telefonar-te perquè em donares l’adreça de la pensió de Barcelona.
- Sempre hi ha un perquè que ho explica tot.
- Digues per què ho vas fer i no et castigaré.
- Ho vaig fer perquè necessitava demostrar-te la situació per què passe.
- La iniciativa per què apostaven no era la millor.
- He demostrat que seria capaç de pressionar-lo perquè accedirà a les exigències.
- Si vols saber el perquè, només has de preguntar-ho.
- Si vols saber per què deia això, només has de preguntar-ho.
- Perquè tot vaja bé, cal que digues per què hem de fer-ho així.
- Això demostra el perquè de tot plegat.
(4a setmana /NOVEMBRE'23)
L'ACCENTUACIÓQuant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals e i o obertes.[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: identifica la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].
Truquets per a accentuar correctament les vocals e, o.
Exemples Excepcions La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes. menjaré, pretén, després, camió, torró... terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... La e i la o solen ser obertes en les paraules planes. crèdit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... Verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules esdrúixoles. gènere, pèrdua, memòria, València... fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega...verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...
Les grafies e i o representen dos sons diferents:La e representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).La o representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):
Casos en què la e és oberta:
1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.2. Davant de l, l·l, rr i r: cel, novel·la, serra, verd.3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.
Casos en què la o és oberta :1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).
LA DIÈRESIDesprés de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme i estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment, -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes).
LES GRAFIESLes consonants oclusives
A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents:P Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt- capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte B Inicial i medial en: ab-, ob-, sub- absent, objecte, obscur, subjecte T Inicial en: atz-, atl-, atm- atzar, atzavara, atles, atmosfèric D Inicial en : ad- addicció, adduir C Inicial i medial davant: c, s, t, z accepció, succés, delicte, èczema G Inicial i medial davant: d, g, m, n amígdala, sagnar, suggestió, augment
ACTIVITAT1. Col·loca la consonant oclusiva corresponent:llo_ fre_ pare_ afala_ aba_ joventu_ estóma_ ràpi_ fàsti_ quietu_ demago_ heral_ actitu_ su_ aràbi_ poru_ se_ partíci_ càsti_ esno_ ver_ manya_ fon_ àne_ poli_ estrate_ pedago_ salu_ espàrre_ càrre_
L’oposició oclusiva / fricativa (b/v)
Cal tenir en compte, però, que de vegades hi ha pseudoderivats, que no provenen d’una paraula patrimonial, sinó directament del llatí (cultismes): avortar (abortivitat), berruga (verrucària), calb (calvície), cervell (cerebral), corba (curvatura), deure (dèbit), moure (mòbil), sa vi (saberut)...
ACTIVITATS
o_blidar tram_ia can_iar a_anç xo_ cor_a du_te su_il pessi_ tràfe_ casca_ell tro_ador almí_ar ca_aller ro_ell a_ecte _iga escara_at màne_ ga_ardina llampe_ gra_ar espa_ilar em_enar a_orrir trè_ol parlà_eu ja_elina _edell _oltor Córdo_a ra_al _ernissar sa_ó pròle_ su_ tal_ mo_ilitat lla_i pa_elló ta_erna càsti_ a_anç re_ co_ard pro_ador o_scur si_ella
3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
Exemples | Excepcions | |
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes. | menjaré, pretén, després, camió, torró... | terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... |
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes. | crèdit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... | Verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...) estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... |
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules esdrúixoles. | gènere, pèrdua, memòria, València... | fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega... verbs de la 2a conj. (córrega...) |
Les grafies e i o representen dos sons diferents:
Casos en què la e és oberta:
P | Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt- | capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte |
B | Inicial i medial en: ab-, ob-, sub- | absent, objecte, obscur, subjecte |
T | Inicial en: atz-, atl-, atm- | atzar, atzavara, atles, atmosfèric |
D | Inicial en : ad- | addicció, adduir |
C | Inicial i medial davant: c, s, t, z | accepció, succés, delicte, èczema |
G | Inicial i medial davant: d, g, m, n | amígdala, sagnar, suggestió, augment |
llo_ | fre_ | pare_ | afala_ | aba_ |
joventu_ | estóma_ | ràpi_ | fàsti_ | quietu_ |
demago_ | heral_ | actitu_ | su_ | aràbi_ |
poru_ | se_ | partíci_ | càsti_ | esno_ |
ver_ | manya_ | fon_ | àne_ | poli_ |
estrate_ | pedago_ | salu_ | espàrre_ | càrre_ |
o_blidar | tram_ia | can_iar |
a_anç | xo_ | cor_a |
du_te | su_il | pessi_ |
tràfe_ | casca_ell | tro_ador |
almí_ar | ca_aller | ro_ell |
a_ecte | _iga | escara_at |
màne_ | ga_ardina | llampe_ |
gra_ar | espa_ilar | em_enar |
a_orrir | trè_ol | parlà_eu |
ja_elina | _edell | _oltor |
Córdo_a | ra_al | _ernissar |
sa_ó | pròle_ | su_ |
tal_ | mo_ilitat | lla_i |
pa_elló | ta_erna | càsti_ |
a_anç | re_ | co_ard |
pro_ador | o_scur | si_ella |
3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
APRENEM MÉS
⇒ Cal fer exercicis d’accentuació i dièresi (fotocòpies).
⇒ Exercicis de grafies (vocalisme i grafies fricatives alveolars).
⇒ Examen de la CIEACOVA.
⇒ Exercicis de grafies (vocalisme i grafies fricatives alveolars).
⇒ Examen de la CIEACOVA.
⇒ REDACCIÓ.
Repàs i pràctica de grafies:
PRONOMS FEBLES
EXERCICIS DE PRONOMS RELATIUS (SOLUCIONS)
1. a) a què, a les quals b) de què, dels quals c) dels que d) que e) les que f) de qui, de la qual / on g) raó per la qual h) en què, en els quals.
2. a) La xica que treballa a la comissaria és veïna meua.
b) La pintura que vaig comprar en les rebaixes m’ha donat un bon resultat.
c) El partit que ha organitzat l’associació de veïns ha tingut una bona acollida.
3. a) conjunció b) pronom c) conjunció d) pronom e) conjunció f) pronom.
4. a) la que b) que c) a qui d) la qual cosa e) que f) en què g) a què h) per on i) que j) de la qual k) de qui l) el que m) cosa que n) amb què o) en què.
5. a) amb un xic la mare del qual b) els pintors dels quals c) el jardí del qual d) la piscina del qual.
6. a) a qui b) on c) que d) de qui e) que f) que g) a qui.
7. a) correcta b) amb què/amb els quals c) on/en què/en la qual d) correcta e) en què/ en el qual f) amb què/amb la qual.
(3a setmana /NOVEMBRE'23)
ELS
PRONOMS FEBLES (II): CC, CRV I PREDICATIU
EL
COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL
Els
complements circumstancials indiquen les circumstàncies en què es produeix
l’acció del verb. Aquestes circumstàncies poden ser de temps, de lloc, de
manera, d’instrument, de finalitat...
Van arribar
amb retard (CC de temps)
Van treballar
de valent (CC de manera)
Van estiuejar
a la platja (CC de lloc)
Van vindre amb cotxe (CC d’instrument)
SUBSTITUCIÓ
PRONOMINAL DELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS
Com a norma
general, els complements circumstancials són substituïts pel pronom hi, llevat d’un únic cas: si el
complement és introduït per la preposició DE, és substituït per en (n’ / ‘n / -ne).
Demà tornaran
al poble → Demà hi tornaran
He dut el
cotxe al garatge → Hi he dut el cotxe
He tret el
cotxe del garatge → N’he tret el cotxe
Cal tenir en
compte, però, que el CC de manera és substituït sempre pel pronom hi (-hi) i el
podreu localitzar preguntant-vos com es fa l’acció.
Pau
treballava de valent → Pere hi
treballava.
Marc, camina
de pressa, per favor! → Marc, camina-hi,
per favor
EL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL
Hi ha certs verbs que exigeixen (regeixen) la
presència de complements introduïts per una preposició determinada. Per això,
aquests complements s’anomenen preposicionals o de règim verbal. Ex.:
La teua cosina s’ha acostumat al soroll del trànsit. (La teua
cosina s’hi ha acostumat).
Estic d’acord amb la vostra proposta. (Hi estic d’acord).
Contribuirem a l’eliminació dels residus tòxics. (Hi contribuirem).
Ací teniu alguns dels verbs que admeten aquest complement:
Complement amb A
Complement amb EN
Complement amb DE
Complement amb AMB
accedir, contribuir, excitar, procedir, renunciar, acostumar-se,
arriscar-se, exposar-se, dedicar-se...
pensar, tardar, vacil·lar, afanyar-se, complaure’s, entossudir-se,
exercitar-se, delitar-se, interessar-se, confiar...
aprendre, parlar, saber, recordar-se, oblidar-se, riure’s, adonar-se,
burlar-se, abstenir-se, queixar-se...
avenir-se, fer-se, estar d’acord,
amenaçar...
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL
Per a substituir un complement de règim verbal tenim dos pronoms: en, hi.
• Usem en (n’ / ‘n / -ne) quan la preposició és de. Ex.: No es recorda
de res. No se’n recorda. Parlava de tot un poc. En parlava.
• Usem hi per a totes les altres preposicions. Ex.: Renunciaré al càrrec.
Hi renunciaré. Pensa en això que et vaig dir.
Pensa-hi.
Quan
substituïm una proposició introduïda per la conjunció que davant de la qual la preposició s’ha omés, es fa la substitució tenint en compte la preposició implícita. Exemples:
•No t’oblides del viatge. = No te n’oblides.
•No t’oblides que
tens un viatge = No te n’oblides.
També, cal recordar que les proposicions substantives
d'infinitiu només poden anar introduïdes per les preposicions a o de. Per tant, si el verb regeix
una preposició diferent (en, amb), cal substituir-la per una d’aquestes,
però haurem de tenir en compte la preposició original
quan fem la substitució pronominal. Exemple:
•Confiava en la seua innocència. Hi confiava.
•Confiava de ser innocent. Hi confiava.
EL COMPLEMENT PREDICATIU
És semblant al CCM, però en aquest cas modifica dos elements de l’oració,
ja que el predicatiu complementa alhora el verb i el subjecte de la
frase, o bé el verb i el complement directe. Si és un adjectiu, aquest complement
concorda amb el subjecte o amb el complement directe en gènere i nombre:
Rosa passejava amoïnada. → el
predicatiu concorda amb el subjecte
Els alumnes troben la lliçó complicada. → el predicatiu
concorda amb el complement directe.
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL PREDICATIU
Els verbs predicatius tornar-se, trobar-se, arribar, resultar, fer-se...
substitueixen el complement pel pronom HI
Vingué molt cansada? –Hi
vingué.
Pep arribà molt content
a casa> Pep hi arribà a casa.
Vicent sempre va brut
> Vicent sempre hi va.
Alguns verbs que poden dur complement predicatiu són:
Verbs amb complement predicatiu i exemples
Tornar-se
El vi s’ha tornat agre.
Fer-se
Aquella poma s’ha fet malbé.
Quedar-se
Robert es va quedar esblaiat en saber la notícia.
Romandre
Els alumnes romanien drets al passadís.
Trobar-se
Mireia es trobava il·lusionada.
Presentar-se
La reunió s’havia presentat animada.
Anar
El xiquet sempre va brut.
Resultar
El partit va resultar interessant
Trobar
Anna trobava la seua amiga esgotada.
Arribar
Els corredors arribaran exhausts a la meta.
Considerar
El jurat considerà la novel·la meravellosa.
Aparéixer
El gos va aparèixer esprimatxat.
Però, amb els verbs:
fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar, el complement
predicatiu se substitueix pel pronom EN
Xavier s’ha fet actor
> Xavier se n’ha fet
Em diuen Jordi. A tu també
te’n diuen?
ATRIBUT
Si és definit EL, LA
ELS, LES
Pere és el metge del
poble > Pere l’és.
Tant si és definit com
indefinit es pot subtituir per HO
Pere és metge > Pere
ho és.
Pere és el metge del
poble > Pere ho és
Per a donar èmfasi
(partitiu) EN
Mira que n’ets, de
llest!
Si n’estic, de farta!
LES GRAFIES➲ VOCALISMEVacil·lacions
en el vocalisme àton.-
La
interferència del castellà fa que moltes paraules del valencià s’escriguen
incorrectament. A continuació, tens una graella amb les paraules més habituals
que presenten aquesta interferència.
Han de portar a
afaitar
ambaixada
avaluar
arravatar
assassí
avaria
extraversió
latrina
maragda
picaporta
posa
rancor
sanefa
Sardenya
triada
avantatge
Han de portar e
assemblea
ametista
enyorar
fermesa
ebenista
metre
santedat
monestir
següent
ràfega
monestir
efeminat
Empar
eruga
estendard
javelina
esternudar
gelea
litre
meravella
seguretat
sergent
vernís
revenja
estella
enginyer
genet
tenebres
Han de portar i
ambigüitat
antiguitat
contemporània
contenidor
ciment
declivi
diabetis
línia
eclipsi
nucli
mantenidor
ordinador
Tunis
sobirania
làctia
penis
Han de portar o
aixovar
capítol
govern
fonament
assortir
cartolina
avorrir
complir
cobrir
cònsol
estoig
escrúpol
atordir
bordell
botifarra
brúixola
escàndol
Borriana
Bordeus
colobra
croada
durador
escodrinyar
gropa
Hongria
esdrúixol
Joan
joguet
joventut
polir
polsar
rètol
estrafolari
expenedoria
pèndol
nodrir
podrir
retolador
rigorós
romanés
sofrir
triomfar
rossinyol
sospir
tamboret
temorós
Terol
tomba
Han de portar u
muntar
trofeu
ateneu
escull
bufetada
fetus
muntanya
supèrbia
butxaca
focus
porus
ritu
tipus
turment
tramuntana
suportar
sufocar
fòrum
sèrum
cacau
Per
una altra banda, heu de tenir en compte que es poden produir alternances
vocàliques en paraules de la mateixa família lèxica, perquè algunes d’aquestes
paraules fan els derivats a partir del mot llatí (cultisme).
Mot
original
Pseudoderivat
Mot
original
Pseudoderivat
boca
bucal
títol
titular
capítol
capitular
corba
curvatura,
curvilini
doble
duplicar
món
mundial
dolç
dulcificar,
edulcorar
jove
juvenil
EXERCICIS. 1. Completa les paraules següents amb les vocals a, e.
__mbaixada disfr__ssar av__ria __mparar
r__ncor s__nefa g__lea s__rbatana
am__tista est__rnudar m__lenconia picaport__
2. Completa les paraules amb les vocals i, o, u.
contemporàn__a diabet__s nucl__ at__rdir
ambigü__tat rit__ b__fetada trofe__
cal__rós b__tlletí esc__drinyar lín__a
t__rbar eclips__ s__bornar rig__rós
3. Completa les paraules amb les vocals que corresponga.
• eb nista • feminat •
cal rós • sob rania • esc ll • mparar
• nyorar • ruga • b
tlletí • ràf ga • sèr m • est rnudar
• jav lina • durad r • m
ravella • mon stir • respl ndor • g vernamental • j ventut
• rev nja • s pèrbia • s
rgent • tamb ret • v rnís • ass mblea • s born
• conten dor • decliv •
esc drinyar • des mboltura • c mplir • diabet s
• eclips •pènd l • p lir
• rèt l • gal ó • s spir • ret lador
• nfermeria • lín a •
rig rós • momentàn a • nucl • m ntanya •
ord nador • s focar
4 Corregiu en les frases següents els errors ortogràfics vocàlics que
hi trobeu.
a) El
cònsul d’Hungria parlava amb desenvoltura i tenia un aspecte molt juvenil. cònsol, Hongria, desimboltura
b)
M’han diagnosticat una diabetes i, a més, m’ha eixit un furúncul. diabetis, furóncol
c)
Hem de montar la prestatgeria al saló i col·locar el foco de llum al sostre. muntar, focus
d) El
declive de l’Imperi Romà és paradigmàtic en l’antigüetat. declivi, antiguitat
e) El
mondial de futbol ha representat un gran aventatge econòmic per a aquell país. mundial, avantatge
f)
Anyore la seguritat que teníem durant la meua infantesa. enyore, seguretat
g) El
campeonat de llançament de javalina se celebrarà a Rumania. campionat, javelina, Romania
- ➲ Ortografia: la essa sorda i la essa sonora.En la nostra llengua poden correspondre a la grafia s dos sons diferents, un de sord, equivalent a la pronúncia castellana de /s/, i un altre de sonor, també existent en altres llengües europees com el francés o el portugués. D’aquesta manera, podem veure com no es pronuncia igual la s en les paraules casa i sonar.El so sord /s/
A principi de paraula C + e, i (ceba, cigró) Entre consonant i vocal i viceversa C + e, i (comencen, narcís) Entre vocals C + e, i (races, edició) A final de paraula Ç (feliç, capaç)
El so sonor /z/A principi de paraula
Z(zenit, zona, zebra, zoomorf…) Entre consonant i vocal i viceversa (pinzell, colze, Alzira…) Entre vocals S (casa, posar, andalusos, brisa)
CLAUS
1. ambaixada disfressar avaria amparar rancor sanefa gelea sarbatana ametista esternudar malenconia picaporta
2.contemporània diabetis nucli atordir ambigüitat ritu bufetada trofeu calorós butlletí escodrinyar línia torbar eclipsi subornar rigorós
3. ebenista efeminat calorós sobirania escull emparar enyorar eruga butlletí ràfega sèrum esternudar javelina durador meravella monestir resplendor governamental joventut revenja supèrbia sergent tamboret vernís assemblea suborn contenidor declivi escodrinyar desimboltura complir diabetis eclipsi pèndol polir rètol galió sospir retolador infermeria línia rigorós momentània nucli muntanya ordinador sufocar
EXERCICIS DE PRONOMS RELATIUS (SOLUCIONS)
1. a) a què, a les quals b) de què, dels quals c) dels que d) que e) les que f) de qui, de la qual / on g) raó per la qual h) en què, en els quals.
2. a) La xica que treballa a la comissaria és veïna meua.
b) La pintura que vaig comprar en les rebaixes m’ha donat un bon resultat.
c) El partit que ha organitzat l’associació de veïns ha tingut una bona acollida.
3. a) conjunció b) pronom c) conjunció d) pronom e) conjunció f) pronom.
4. a) la que b) que c) a qui d) la qual cosa e) que f) en què g) a què h) per on i) que j) de la qual k) de qui l) el que m) cosa que n) amb què o) en què.
5. a) amb un xic la mare del qual b) els pintors dels quals c) el jardí del qual d) la piscina del qual.
6. a) a qui b) on c) que d) de qui e) que f) que g) a qui.
7. a) correcta b) amb què/amb els quals c) on/en què/en la qual d) correcta e) en què/ en el qual f) amb què/amb la qual.
ELS
PRONOMS FEBLES (II): CC, CRV I PREDICATIU
EL
COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL
Els
complements circumstancials indiquen les circumstàncies en què es produeix
l’acció del verb. Aquestes circumstàncies poden ser de temps, de lloc, de
manera, d’instrument, de finalitat...
Van arribar
amb retard (CC de temps)
Van treballar
de valent (CC de manera)
Van estiuejar
a la platja (CC de lloc)
Van vindre amb cotxe (CC d’instrument)
SUBSTITUCIÓ
PRONOMINAL DELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS
Com a norma
general, els complements circumstancials són substituïts pel pronom hi, llevat d’un únic cas: si el
complement és introduït per la preposició DE, és substituït per en (n’ / ‘n / -ne).
Demà tornaran
al poble → Demà hi tornaran
He dut el
cotxe al garatge → Hi he dut el cotxe
He tret el
cotxe del garatge → N’he tret el cotxe
Cal tenir en
compte, però, que el CC de manera és substituït sempre pel pronom hi (-hi) i el
podreu localitzar preguntant-vos com es fa l’acció.
Pau
treballava de valent → Pere hi
treballava.
Marc, camina
de pressa, per favor! → Marc, camina-hi,
per favor
EL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL
Hi ha certs verbs que exigeixen (regeixen) la
presència de complements introduïts per una preposició determinada. Per això,
aquests complements s’anomenen preposicionals o de règim verbal. Ex.:
La teua cosina s’ha acostumat al soroll del trànsit. (La teua
cosina s’hi ha acostumat).
Estic d’acord amb la vostra proposta. (Hi estic d’acord).
Contribuirem a l’eliminació dels residus tòxics. (Hi contribuirem).
Ací teniu alguns dels verbs que admeten aquest complement:
|
Complement amb A |
Complement amb EN |
Complement amb DE |
Complement amb AMB |
|
accedir, contribuir, excitar, procedir, renunciar, acostumar-se,
arriscar-se, exposar-se, dedicar-se... |
pensar, tardar, vacil·lar, afanyar-se, complaure’s, entossudir-se,
exercitar-se, delitar-se, interessar-se, confiar... |
aprendre, parlar, saber, recordar-se, oblidar-se, riure’s, adonar-se,
burlar-se, abstenir-se, queixar-se... |
avenir-se, fer-se, estar d’acord,
amenaçar... |
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL
Per a substituir un complement de règim verbal tenim dos pronoms: en, hi.
• Usem en (n’ / ‘n / -ne) quan la preposició és de. Ex.: No es recorda de res. No se’n recorda. Parlava de tot un poc. En parlava.
• Usem hi per a totes les altres preposicions. Ex.: Renunciaré al càrrec.
Hi renunciaré. Pensa en això que et vaig dir.
Pensa-hi.
Quan
substituïm una proposició introduïda per la conjunció que davant de la qual la preposició s’ha omés, es fa la substitució tenint en compte la preposició implícita. Exemples:
•No t’oblides del viatge. = No te n’oblides.
•No t’oblides que
tens un viatge = No te n’oblides.
També, cal recordar que les proposicions substantives
d'infinitiu només poden anar introduïdes per les preposicions a o de. Per tant, si el verb regeix
una preposició diferent (en, amb), cal substituir-la per una d’aquestes,
però haurem de tenir en compte la preposició original
quan fem la substitució pronominal. Exemple:
•Confiava en la seua innocència. Hi confiava.
•Confiava de ser innocent. Hi confiava.
EL COMPLEMENT PREDICATIU
És semblant al CCM, però en aquest cas modifica dos elements de l’oració,
ja que el predicatiu complementa alhora el verb i el subjecte de la
frase, o bé el verb i el complement directe. Si és un adjectiu, aquest complement
concorda amb el subjecte o amb el complement directe en gènere i nombre:
Rosa passejava amoïnada. → el
predicatiu concorda amb el subjecte
Els alumnes troben la lliçó complicada. → el predicatiu
concorda amb el complement directe.
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL PREDICATIU
Els verbs predicatius tornar-se, trobar-se, arribar, resultar, fer-se...
substitueixen el complement pel pronom HI
Vingué molt cansada? –Hi
vingué.
Pep arribà molt content
a casa> Pep hi arribà a casa.
Vicent sempre va brut
> Vicent sempre hi va.
Alguns verbs que poden dur complement predicatiu són:
|
|
Verbs amb complement predicatiu i exemples |
|
Tornar-se |
El vi s’ha tornat agre. |
|
Fer-se |
Aquella poma s’ha fet malbé. |
|
Quedar-se |
Robert es va quedar esblaiat en saber la notícia. |
|
Romandre |
Els alumnes romanien drets al passadís. |
|
Trobar-se |
Mireia es trobava il·lusionada. |
|
Presentar-se |
La reunió s’havia presentat animada. |
|
Anar |
El xiquet sempre va brut. |
|
Resultar |
El partit va resultar interessant |
|
Trobar |
Anna trobava la seua amiga esgotada. |
|
Arribar |
Els corredors arribaran exhausts a la meta. |
|
Considerar |
El jurat considerà la novel·la meravellosa. |
|
Aparéixer |
El gos va aparèixer esprimatxat. |
Però, amb els verbs:
fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar, el complement
predicatiu se substitueix pel pronom EN
Xavier s’ha fet actor
> Xavier se n’ha fet
Em diuen Jordi. A tu també
te’n diuen?
ATRIBUT
Si és definit EL, LA
ELS, LES
Pere és el metge del
poble > Pere l’és.
Tant si és definit com
indefinit es pot subtituir per HO
Pere és metge > Pere
ho és.
Pere és el metge del
poble > Pere ho és
Per a donar èmfasi
(partitiu) EN
Mira que n’ets, de
llest!
Si n’estic, de farta!
-
La interferència del castellà fa que moltes paraules del valencià s’escriguen incorrectament. A continuació, tens una graella amb les paraules més habituals que presenten aquesta interferència.
Han de portar a
afaitar
ambaixada
avaluar
arravatar
assassí
avaria
extraversió
latrina
maragda
picaporta
posa
rancor
sanefa
Sardenya
triada
avantatge
Han de portar e
assemblea
ametista
enyorar
fermesa
ebenista
metre
santedat
monestir
següent
ràfega
monestir
efeminat
Empar
eruga
estendard
javelina
esternudar
gelea
litre
meravella
seguretat
sergent
vernís
revenja
estella
enginyer
genet
tenebres
Han de portar i
ambigüitat
antiguitat
contemporània
contenidor
ciment
declivi
diabetis
línia
eclipsi
nucli
mantenidor
ordinador
Tunis
sobirania
làctia
penis
Han de portar o
aixovar
capítol
govern
fonament
assortir
cartolina
avorrir
complir
cobrir
cònsol
estoig
escrúpol
atordir
bordell
botifarra
brúixola
escàndol
Borriana
Bordeus
colobra
croada
durador
escodrinyar
gropa
Hongria
esdrúixol
Joan
joguet
joventut
polir
polsar
rètol
estrafolari
expenedoria
pèndol
nodrir
podrir
retolador
rigorós
romanés
sofrir
triomfar
rossinyol
sospir
tamboret
temorós
Terol
tomba
Han de portar u
muntar
trofeu
ateneu
escull
bufetada
fetus
muntanya
supèrbia
butxaca
focus
porus
ritu
tipus
turment
tramuntana
suportar
sufocar
fòrum
sèrum
cacau
Per una altra banda, heu de tenir en compte que es poden produir alternances vocàliques en paraules de la mateixa família lèxica, perquè algunes d’aquestes paraules fan els derivats a partir del mot llatí (cultisme).
Mot original
Pseudoderivat
Mot original
Pseudoderivat
boca
bucal
títol
titular
capítol
capitular
corba
curvatura, curvilini
doble
duplicar
món
mundial
dolç
dulcificar, edulcorar
jove
juvenil
EXERCICIS. 1. Completa les paraules següents amb les vocals a, e.
__mbaixada disfr__ssar av__ria __mparar
r__ncor s__nefa g__lea s__rbatana
am__tista est__rnudar m__lenconia picaport__
2. Completa les paraules amb les vocals i, o, u.
contemporàn__a diabet__s nucl__ at__rdir
ambigü__tat rit__ b__fetada trofe__
cal__rós b__tlletí esc__drinyar lín__a
t__rbar eclips__ s__bornar rig__rós
3. Completa les paraules amb les vocals que corresponga.
• eb nista • feminat • cal rós • sob rania • esc ll • mparar
• nyorar • ruga • b tlletí • ràf ga • sèr m • est rnudar
• jav lina • durad r • m ravella • mon stir • respl ndor • g vernamental • j ventut
• rev nja • s pèrbia • s rgent • tamb ret • v rnís • ass mblea • s born
• conten dor • decliv • esc drinyar • des mboltura • c mplir • diabet s
• eclips •pènd l • p lir • rèt l • gal ó • s spir • ret lador
• nfermeria • lín a • rig rós • momentàn a • nucl • m ntanya • ord nador • s focar4 Corregiu en les frases següents els errors ortogràfics vocàlics que hi trobeu.
a) El cònsul d’Hungria parlava amb desenvoltura i tenia un aspecte molt juvenil. cònsol, Hongria, desimboltura
b) M’han diagnosticat una diabetes i, a més, m’ha eixit un furúncul. diabetis, furóncol
c) Hem de montar la prestatgeria al saló i col·locar el foco de llum al sostre. muntar, focus
d) El declive de l’Imperi Romà és paradigmàtic en l’antigüetat. declivi, antiguitat
e) El mondial de futbol ha representat un gran aventatge econòmic per a aquell país. mundial, avantatge
f) Anyore la seguritat que teníem durant la meua infantesa. enyore, seguretat
g) El campeonat de llançament de javalina se celebrarà a Rumania. campionat, javelina, Romania
- ➲ Ortografia: la essa sorda i la essa sonora.En la nostra llengua poden correspondre a la grafia s dos sons diferents, un de sord, equivalent a la pronúncia castellana de /s/, i un altre de sonor, també existent en altres llengües europees com el francés o el portugués. D’aquesta manera, podem veure com no es pronuncia igual la s en les paraules casa i sonar.El so sord /s/Aquest so, equivalent a la pronúncia castellana de /s/, pot ser representat en la nostra llengua mitjançant diverses grafies, segons veus en el quadre següent:A principi de paraulaC + e, i (ceba, cigró)Ç: mai a principi de paraulaS (sivella, sord)Entre consonant i vocal i viceversaC + e, i (comencen, narcís)Ç + a, o, u (començar, cançó)S (dansa, molsa)Entre vocalsC + e, i (races, edició)Ç + a, o, u (puça, caçador)S (Només en alguns casos de prefixació i sufixació: asimètric, antesala, homosexual...)SS (tassa, passota)A final de paraulaÇ (feliç, capaç)S (pastís, esbós)El so sonor /z/Aquest so, a diferència de /s/, no existeix en castellà. Podem reconéixer-lo en les paraules que el contenen per la forma en què l’escrivim:A principi de paraulaZ(zenit, zona, zebra, zoomorf…)Entre consonant i vocal i viceversa(pinzell, colze, Alzira…)Excepció: derivats de dins (endinsar), fons (enfonsar) i trans (transistor)Entre vocalsS (casa, posar, andalusos, brisa)Excepcions: mots d’origen grec com amazona, trapezi, topazi, esquizofrènic, nazista i en paraules derivades de zoo- (paleozoic, protozou, espermatozoide)CLAUS
1. ambaixada disfressar avaria amparar rancor sanefa gelea sarbatana ametista esternudar malenconia picaporta
2.contemporània diabetis nucli atordir ambigüitat ritu bufetada trofeu calorós butlletí escodrinyar línia torbar eclipsi subornar rigorós
3. ebenista efeminat calorós sobirania escull emparar enyorar eruga butlletí ràfega sèrum esternudar javelina durador meravella monestir resplendor governamental joventut revenja supèrbia sergent tamboret vernís assemblea suborn contenidor declivi escodrinyar desimboltura complir diabetis eclipsi pèndol polir rètol galió sospir retolador infermeria línia rigorós momentània nucli muntanya ordinador sufocar
APRENEM MÉS
⇒ Examen de CIEACOVA (GENER '19).
⇒ Redacció (300 paraules).
PRONUNCIACIÓ
LES CONSONANTS FRICATIVES ALVEOLARS
Les consonants fricatives
alveolars poden ser sonores o sordes (com en castellà), si vibren o no les
cordes vocals. La pronunciació com a consonant sorda [s] es pot representar per
diverses grafies: s (suc, pansa, pastís); ss (passadís,
classe, massa); c (vèncer, cirera, cendra); i ç (cançó,
feliç, enyorança).
La pronunciació com a
consonant sonora [z] es pot representar per la grafia s (dosi,
desembre, posar); o per z (bronze, senzill, ozó); també es
pronuncien sonors els grups tz (setze, organitzar), i zz (pizza).
A l’hora de pronunciar
aquestes consonants, cal diferenciar clarament la pronunciació de les
realitzacions sonores de les sordes. D’acord amb la pronúncia estàndard, cal
tindre en compte les realitzacions següents:
1. El dígraf tz del
sufix -itzar i derivats té una pronunciació sonora i es pot pronunciar
com a [dz] o simplement com a [z]. En la resta de casos es pronuncia com a
[dz].
Llegiu en veu alta les
paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació del dígraf tz.
realitzar, localitzar,
cotitzar, cotització, autoritzar, autorització, analitzar, agilitzar; dotze,
dotzena, tretze, setze, atzucac, botzina, guitza, horitzó, magatzem, metzina,
muetzí.
2. Cal pronunciar el so sonor
[z] i evitar-ne l’ensordiment.
Llegiu en veu alta les
paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació de les consonants s, z,
ja que totes s’han de pronunciar sonores.
onze, quinze, bronze, alzina,
polze, colze, àzim, zoo, benzina, crisi, bellesa, xinesa, il·lusió, admesa,
rosa, trànsit, enfonsar, endinsar.
3. En els grups ex- i inex-
a principi de paraula i seguit de vocal o consonant sonora, la x es
pronuncia sonora com a [gz].
Llegiu en veu alta les
paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació del grup inicial -ex /
-inex-.
exemple, examen, exercici,
èxode, exacta, exabrupte, exaltació, inexacte, exhortar, exdiputat.
4. Les consonants s i ç
a final de paraula sonen [s] sorda, però quan es pronuncien enllaçades amb la
paraula següent, i aquesta comença per vocal o consonant sonora, es pronuncien
com a sonores [z].
Llegiu en veu alta les paraules següents.
Fixeu-vos en la pronunciació de les consonants s i ç a final de
paraula (van enllaçades a la paraula contigua i la pronunciació és sonora).
els amics, els arbres, els ous, braç esquerre, les ones,
dolç avís.
PRONÚNCIES INCORRECTES DE LES
CONSONANTS FRICATIVES ALVEOLARS (ESSA SORDA [S] I ESSA SONORA [Z])
Els sons fricatius alveolars
· Cal
evitar pronunciar com a sonores realitzacions que són sordes.
Llegiu en veu alta les paraules següents.
Fixeu-vos en la pronunciació de les consonants s, ss, c, ç (totes sonen
sordes).
missió, expressió, repressió, comissió, consell, sessió,
funció.
· S’ha
de tenir un esment especial en la pronunciació dels sons fricatius alveolars
(essa sorda [s] i essa sonora [z] en els casos següents:
- Es pronuncien amb essa sorda
[s]:
a) Les paraules acabades amb
el sufix -essa: batlessa, metgessa...
b) Les paraules acabades en -gressió,
-missió i -pressió (i derivats): agressió / agressivitat;
comissió / comissionat; depressió / depressiu...
c) Paraules com: agressiu,
Brussel·les, dissoldre, discussió...
- Es pronuncien amb essa
sonora [z]:
a) Paraules compostes amb fons,
dins i trans davant vocal: endinsar, enfonsar, transitar...
b) Paraules com Andalusia,
Àsia, cervesa, fase...
La grafia ens ajuda a saber
com es pronuncia el so. Així, en aquests casos (assemblea, sessió, assassí...), la doble essa entre vocals (ss)
indica que el so és sord, mentre que una sola essa entre vocals (s)
indica que el so és sonor.
RECORDEU!
En produir el so de essa
sonora, les cordes vocals vibren i el so és semblant al brunzit dels insectes;
en canvi, quan és sorda, les cordes no vibren i el so és com un xiuxiueig,
semblant a l’onomatopeia de demanar silenci.
ELS PRONOMS FEBLES (CLAUS. EXERCICIS)
Ex. 24
a) Te’n vens? b) Te n’enviaré. c) Ja se’l sap d) Me l’han donat.
Ex. 25
a) Me la instal·la. b) Li la untaré. c) Se l’unta. d) Ens l’explica.
Ex. 26
Me l’envia, te’l pagaré, me’l prenc, te’l deixaré, se l’emporta, ens el regala, us el reserve, el l’arregla, li l’ha trencat, me’n vaig // guarda-te’l, ompliu-me’n, ves-te’n, ha d’anar-se’n, emporta-te’n, passeu-me’l, torneu-li-la, ha de tallar-se’l, han de menjar-se’n, deixeu-li’n.
Ex. 27
Se citaven, se sumen, es ven, morir-se, afaitar-se, s’escriu, se sol·licita, se situa, es lloga, riure’s, recordar-se, s’ha venut.
Ex. 20
a) Envia-li’n un b) Col·loca-la-hi c) Conteu-me’n un d) Els les dictava e) Recordeu-li-la f) Mengeu-vos-ho g) Te’l deixaré h) Copia-te’ls.
Ex. 21
b) Vicent ens l’enviarà.
c) Us ho empaquetarem.
d) Laura els els reparteix.
e) Elisa t’ho prepara.
f) Marta va confessar-nos-ho.
g) Li’l portaré.
Ex. 22
b) Torna-li-la.
c) Ferran els la vol vendre.
d) Li ho has explicat?
e) Els les injectava.
f) Jordi els en ven.
g) Pasqual li n’ha pintat un.
h) Els els he repartits.
i) No li la faràs.
PÀGINA 4
Ex. 12
b) Els arreglarà? c) L’aprofita d) Demà en menjarem e) Ho pensava f) Les explique g) David ho diu h) Ara ens el dirà.
Ex. 13
b) Els els ha regalats c) La infermera els les injecta d) Els la va vendre e) Li ho demanarà f) Bernat, prepara-li’l.
Ex. 14
a) No me’n burlaré b) Sempre hi jugava c) Hi has pensat? d) Encara no hi has aprés e) Només sabeu parlar-ne f) Me n’he oblidat.
Ex. 15
a) Joana ho serà b) La teua resposta ho és c) Toni i Salva els / ho eren d) Les margarides ho pareixen e) Josep l’és/ho és f) El formatge ho estava.
Ex. 16
a) Sempre hi passe b) Jo no hi viatge mai c) No hi deixes res d) Quan en tornaràs? e) Ja no hi vaig f) No hi posaria jo les mans.
Ex. 17
a) El malalt hi descansava b) Hi trobarem els amics c) Andreu ens hi tracta d) Vicent hi ha fet l’arròs.
PÀGINA 5
Ex. 22
a) El missatger ho va portar b) La qüestionaven c) La jutgessa n’embargà d) En patien molta d’acústica e) Pere la dona als padrins f) Escriu-ne un!
Ex. 23
a) Els llegia contes cada nit b) El pare li llava la cara c) Ella li compra pa d) Per què els regales llibres? e) Els vaig explicar l’assumpte / Vaig explicar-los l’assumpte f) Digues-li que em telefone quan puga.
Ex. 24
a) Anna n’escrivia d’amor b) N’han arribat de la victòria c) N’estava satisfet.
Ex. 25
a) El pis ho està b) Carme ho és / l’és c) Els meus amics ho són d) Ho sembla.
Ex. 26
a) Enric hi posa els coberts b) D’ençà de l’accident Xavier hi camina c) Deixa-hi el got d) El gat sempre hi passava e) En venien entusiasmats f) Hi aniré demà g) He fet una pregunta i hi ha contestat.
Ex. 27
a) Aquelles dones sempre en parlen b) Els xiquets hi juguen c) Quan estigues de viatge, pensa-hi! d) La mestra hi ensenya e) El govern hi ha optat f) Vols contribuir-hi?/Hi vols contribuir? g) L’advocat hi ha recorregut h) Hi té molt d’interés.
Ex. 28
a) s’hi b) L’en c) Me n’he d) s’hi e) me’n f) hi
Ex. 30
a) Hi ha poca aigua / D’aigua, n’hi ha poca b) ens convoquen a Junta c) Ací u menja molt bé d) No se n’ha adonat / No s’ha adonat de la correcció e) correcta f) En aquella habitació no toca el sol.
Ex. 31
1) c 2) b 3) c 4) a 5) c 6) c 7) a 8) ho
Ex. 32
a) Nosaltes li’ls vam donar b) Hui li’l portaré c) Esta vesprada li les tornarem d) Àngel li’n llig e) Després li la comprarem f) Li l’explicaré g) Demà li les portaré h) Li’n compraré un.
Ex. 33
a) me l’he pres b) se n’han anat c) te l’han portat d) te’l pots guardar e) me’ls regalen f) se l’ha endut g) se te’ls duran h) se l’ha menjat
Ex. 34
a) Qui me l’aguantarà? b) Ja te’l van arreglar? c) El dentista me l’ha d’arrancar d) Agafa-me’l e) Tots s’hi afanyen f) Se te l’ha begut tot g) Ell m’hi va ajudar h) Ahir me’n va cosir tres i) se’l treia j) No me l’embrutes k) Me l’ha escrita l) No te l’esperaves, eh? m) S’hi va agafar n) qui me’ls defensa? o) Me’n falten molts.
Ex. 35
a) no me’n dones cap b) t’ho conte c) te’n poses d) us ho e) se les f) la hi penges.
SOLUCIONS EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES (p.7-10)
Ex. 1
1 L’he vista 2 Ho he vist 3 En convidaré tres 4 Porta’n 5 N’he vist una de por 6 Les acompanyava 7 Porta-ho 8 No els trobem enlloc 9 Vaig plantar-ne un 10 La va conèixer / Va conèixer-la 11 Qui ho ha dit? 12 Els portes curts 13 Els has guardats? 14 En comprava15 La mare en feia de fregides 16 Guarda-ho.
Ex. 2
1 Ahir vaig trucar-li 2 Li vam ensenyar 3 Li he dit 4 Els presentaré la meua filla 5 Els compraré detallats 6 Mireia, ensenya’ls les notes 7 Hui li emprovaré el vestit. 8 Sempre li guardem els cromos. 9 Vull enviar-li un missatge. 10 Hem de fer-los la comanda. 11 Els enviaré els catàlegs. 12 Demà aniré a comprar-li un regal.
Ex. 3
1 Ho és 2 Hi va 3 Ho està 4 S’hi sent 5 Ho estic 6 Hi dorm 7 Ho sembla 8 S’hi ha tornat 9 Ho és 10 S’hi considera 11 Ho estem 12 Hi anem.
Ex. 4
1 Li ho faré pagar 2 Li’ls deixaran 3 Li ho comentarem 4 Li les cantarà 5 Li’n donaré 6 Li la demanarem 7 Li n’enviaré 8 Li’l perdoneu? 9 Els els faré pagar 10 Els ho llogarà 11 Els ho proposareu? 12 Els les reformaran 13 Els en donaràs 14 Els les donarem 15 Els en faré.
Ex. 5
a. Li l’he de comprar b. Antoni li’n recomana una. c. Vaig portar-l’hi d. Enric li’l va demanar e. Els les / collir-los-les f. Els el comprarem g. Emili no les hi portarà. h No n’hi havia a l’armari. i Qui la’n llevarà? j No t’ho perdonaré mai.
Ex. 6
1 te’l / ens el 2 t’ho 3 us el 4 m’ho 5 us ho / us ho 6 Us el / ens el 7 m’ho, t’ho 8 te’l / ens ho 9 us el /ens l’ 10 te’l / t’ho 11 -te’l / t’ho.
Ex. 7
1 Demà li les agafaré 2 Canta-li’n una 3 Renta’ls-les 4 Telefona’ls 5 Obri-li-la 6 Fem-los-en un 7 Li’l trametreu 8 Els n’oferiu 9 Agafa’ls-la 10 Els les furta / Furta’ls-les 11 Miquel li l’ha recomanat 12 No li l’has donada 13 Ramon els n’ha comprat. 14 Pep li’n recita 15 Teresa els el deu 16 L’hi vam haver de dur / Vam haver de dur-l’hi. 17 Li l’haurem de donar 18 Emili els en pagarà una. 19 N’hi ha plantat un. 20 No s’hi esforça. 21 Ens n’hem de comprar un. 22 Ens en va fer / Va fer-nos-en un 23 Demà us n’enviaré 24 Me l’han arreglada 25 Quan te l’enviaran? 26 La mare me l’ha portat. 27 El meu germà me l’ha comprat 28 El mestre me la pregunta 29 Ella me l’explica 30 El pare te’ls compra 31 En Jordi li la va dir 32 Qui te’l va regalar? 33 Ja els els he donats 34 En Josep ens l’arregla.
Ex. 8
1 li 2 n’ 3 us/ ens 4 els 5 hi 6 ‘l 7 l’ 8 -ho 9 pose’s 10 els 11 -les 12 l’ / en 13 -lo 14 ‘n 15 en 16 la 17 ho/l’ 18 el 19 -ne 20 en 21 us 22 -lo / el 23 les /-les 24 la / l’ 25 els / els
Ex. 9
1 hi 2 en 3 el 4 l’ 5 li les 6 l’ 7 li’l 8 hi 9 n’hi 10 els l’ 11 -li’n 12 li l’ 13 els les 14 en 15 els ho 16 l’ 17 n’hi 18 Li’l 19 Els ho 20 Les hi 21 li la 22 en 23 els l’ 24 te’ls 25 -ne 26 hi 27 li l’ 28 n’hi.
(Pàg. 9)
Ex. 1
Te l’amagava / Els el vigilava / Me l’en treia / Els en / Se’ls hi amagava / Hi anirem d’excursió / Me’l llegia / Els la pinten / La hi feien / Lluïsa ho era a l’ambaixada (Lluïsa hi era secretària).
Ex. 2
Porta-n’hi tres quilos / Els hi corregia / Se’l dugueren / M’ho pensava / Ens les regala / -te’n / Li’l vaig dur / Te n’anares / Convida’ls-hi / Se n’hi bevia tres litres / Trieu-vos-els / Les hi has posades.
Ex. 3
Le’n treia / Conteu-los-la / Dus-los-ho / Quan hi anireu? / Compra-t’ho / Se’ls hi amaguen / Guardeu-les-hi / Esborra-l’en.
FITXA 3
1 Li ho varen explicar 2 Va dir-los-ho 3 Pregunta’ls-ho 4 Varen dir-li-ho 5 Els les explicarem 6 Els en va donar uns quants 7 Dona’ls-en 8 Dona’ls-les 9 Explica’ls-en 10 Ell els els posa 11 Torna’ls-la 12 Explica-li-ho 13 Els l’amaga 14 Els en va repartir 15 Els el vaig manllevar 16 Explica’ls-ho 17 Penja-l’hi 18 Compra’ls-hi 19 va fer-los-en un 20 L’hi hem solucionat 21 vam deixar-los hi 22 Ella hi parla amb les companyes 23 Les hi tornarem 24 Alexandre la hi guarda 25 li la comprarem 26 Li l’explicaré 27 La hi compra 28 Demà li les duré 29 N’hi pensa 30 Li’ls explicarem.
(pàg. 10)
Ex. 1
1 T’hi 2 Me n’ 3 M’hi 4 se n’ 5 m’ho 6 T’hi 7 se’n 8 me’l 9 Te’ls 10 M’hi
Ex. 2
1 S’hi 2 s’ho 3 se’l 4 Me’ls 5 t’ho 6 -me-la 7 se’n 8 -me’n 9 m’ho 10 -nos-ho
Ex. 3
1 s’hi 2 Ens n’ 3 T’hi 4 s’hi 5 us n’ 6 -nos-hi 7 ens hi 8 m’hi 9 Ens ho 10 s’hi
EN/HI
1 hi 2 en 3 -hi 4 te n’ 5 hi 6 hi 7 -hi 8 -ne 9 en 10 hi 11 en 12 -ne 13 n’ 14 -hi 15 t’hi/t’ho 16 m’hi 17 te’n 18 en 19 me’n 20 hi 21 hi 22 hi 23 n’ 24 T’hi/hi 25 hi 26 m’hi 27 se n’ 28 te n’ 29 t’hi 30 -se’n
SOLUCIONS EXERCICIS DE VERBS
3. pique, pica, piquem;
doblegue, doblega, dobleguem; busque, busca, busquem; cace, caça, cacem;
aparque, aparca, aparquem; trenque, trenca, trenquem; abrace, abraça, abracem;
pague, paga, paguem; calce, calça, calcem; cague, caga, caguem; pegue, pega,
peguem; carregue, carrega, carreguem; descalce, descalça, descalcem; regue,
rega, reguem, penque, penca, penquem; combregue, combrega, combreguem.
4. es-tu-di-e, can-vi-a,
es-tal-vi-em, pro-nun-ci-a, i-ni-ci-es, fo-to-co-pi-eu, a-nun-ci-en, co-pi-a,
o-di-e.
5. vaig, vas, va, anem, aneu,
van.
6. estic, estàs, està, estem,
esteu, estan, sóc, ets, és, som, sou, són.
7. tem, tems, tem, temem,
temeu, temen; rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; perd, perds, perd, perdem,
perdeu, perden; comet, comets, comet, cometem, cometeu, cometen; percep,
perceps, percep, percebem, percebeu, perceben; debat, debats, debat, debatem,
debateu, debaten.
8. dic, dius, diu, diem, dieu,
diuen; tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen; vull, vols,vol,volem,voleu,volen;
conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen; bec, beus, beu, bevem,
beveu, beuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen; somric,
somrius, somriu, somriem, somrieu, somriuen; atenc, atens, atén, atenem,
ateneu, atenen; caic, caus, cau, caiem (caem), caieu (caeu), cauen; prenc,
prens, pren, prenem, preneu, prenen; visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen;
veig, veus, veu, veiem (veem), veieu (veeu), veuen.
9. crec, meresc, coneixes,
cuses (cus), cap, saps, sé, sap, rebem, reps.
10. dorm; consent, consents,
consent, consentim, consentiu, consenten; constituïsc, constitueixes
(constituïxes), constitueix, constituïm, constituïu, constitueixen; construïsc;
instruïsc; bull, bulls, bull, bollim, bolliu, bullen.
11. cus, cuses, cus, cosim,
cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; fuig, fuges, fuig,
fugim, fugiu, fugen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen (tenyisc,
tenyeixes, tenyeix, tenyim, tenyiu, tenyeixen); riny, rinys, riny, renyim,
renyiu, rinyen (renyisc); cull, culls, cull, collim, colliu, cullen.
12. llegisc, teixisc, visten,
menten, afegeix, fregeixes, llig, engolisc.
13. isc, ixes, ix, eixim,
eixiu, ixen.
14. vol, bull, acabe, rebat,
tus, correm, perd, cull, vull, admet, sap, baten, exclous, valc, creus, perdem.
15. trobe, faig, conec, llig,
done, depén.
16. caminava, caminaves,
caminava, caminàvem, caminàveu, caminaven; partia; atenia; buscava; incloïa,
incloïes, incloïa, incloíem, incloíeu, incloïen; venia; reia, reies, reia,
réiem, réieu, reien; treia; coïa; creia; queia; conduïa.
17. menjàvem, coíeu, incloïa,
creia, necessitàvem, treies, reia, feia, duia, seien, dúieu, portava.
18. dúiem, conduíeu, tréiem,
jéiem, reia, cantaves, incloïa, veies, coïen, séieu, queia.
19. continuàveu, tenia, duia,
posaves, molestaves, plantàvem, collíem, dúiem, era, trencava, tocava, argüia,
treia, tréieu, feia.
21. parlí, parlares, parlà,
parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu,
buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu,
retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu,
rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí,
posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.
22. fiu, anares, treballà,
cresquérem, isquéreu, foren, viu, clogueres, vingué, haguérem, diguéreu,
escrigueren.
23. duguí (vaig dur), miràreu
(vau mirar), isquéreu, quedàreu, anàrem, acomboiaren, treballà, estudiaren,
suspengueren, tingué, aní (vaig anar), viu (vaig veure), vencí (vaig véncer),
veié (va veure).
25. vindre (venir), vindré,
vindria; aprendre, aprendràs, aprendries; estudiar, estudiarà, estudiaria;
agafar, agafarem, agafaríem; conduir, conduireu, conduiríeu; deixar, deixaran,
deixarien.
26. cantaré, cantaràs,
cantarà, cantarem, cantareu, cantaran; valdré; retindré; faré; hauré; resoldré.
27. refaré, semblarà, faràs,
trobaràs, podrem, voldrem, admetreu, aniràs, veuràs, sabran, arribaran, haureu,
resoldran, voldran, soparem, gitarem, hauràs, eixirem.
28. vindria, trauríem,
netejaríem, ordenaríem, sabries, transigiríeu, tossiries, pertanyeria,
venceria, buscarien, descobririen, analitzarien, ajudaria, prendria.
29. coneixeria, coneixeries,
coneixeria, coneixeríem, coneixeríeu, coneixerien; apareixeria, apareixeries,
apareixeria, apareixeríem, apareixeríeu, apareixerien.
30. estendria, resoldríem,
mouríem, encendrien.
31. apague, apagues, apague,
apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega,
begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga,
vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
32. aprenguen, venguem,
absolgueu, dissolguen, suspenga, valga, isca, faça, vagen, puguem, sigueu,
beguen, mengen, vulga, faces, coneguem, vulga, vaja, sàpien (sàpiguen),
entenguen, alcen.
33. No agafes, no begues, no
vingues, no t’acostes, no digueu, no em mires, no vengueu, no arranqueu, no
suspengues, no prengueu, no bufes, no encengueu, no tragues, no begueu, no
calles, no rigues, no mogueu, no escoltes, no escrigueu, no segues.
34. diga, acabe, vulga, isca,
convinga, sàpiguen (sàpien), estiguen, begueu, escriga, facen, vulgues,
confluïsquen, conega, faça, visca, nasca.
35/36. entrara (entràs),
entrares (entrasses), entrara (entràs), entràrem (entràssem), entràreu
(entràsseu), entraren (entrassen); debatera, debateres, debatera, debatérem,
debatéreu, debateren, consentira; partira; visquera; isquera; fóra (fos), fores,
fóra, fórem, fóreu, foren; tinguera; absolguera, escriguera, veiera; haguera.
37/38. Fera (fes) /
correguérem / donàreu / rebéreu / avisàreu / tingueres / trobàrem / volgueren /
estiguera / aparegueren / anàrem / tingueren / publicaren / duguera / vingueren
/ agafara / féreu / pogueren / vingueren / romangueren.
39. duguera / estiguera / fóra
/ sapiguérem (sabérem) / feren / poguera / llegira / tinguera / seguera /
conduïra / isquéreu / escriguera / vinguera.
40. balla, balle, ballem,
balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem,
rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca,
construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen;
vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu,
córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega,
coneguem, coneixeu, conegueu.
42. trau / creieu / beveu /
fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.
43. doneu / ven / vine / vés /
corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu / dissoleu / encenguem / pertany /
dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu / llig (llegix).
44. absoleu / cloeu / beveu /
escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu /
aprén / comenceu.
45. has viscut / ha vist / hem
enviat / heu bullit / han mentit.
46. havies comprat / havia
arribat / havíem entrat / havíeu fet / havien dit.
47. hagueres aprés / hagué
dormit / haguérem escoltat / haguéreu parlat / hagueren menjat.
49. hauràs conegut / haurà
crescut / haurem entrat / haureu descansat / hauran vist.
50. hauries volgut / hauria
caigut / hauríem entrat / hauríeu elaborat / s’haurien exhaurit.
(2a setmana /NOVEMBRE'23)ELS PRONOMS FEBLES
Els pronoms febles són
elements àtons que funcionen com a clítics verbals, és a dir, s’adjunten davant
o darrere del verb i formen una unitat d’entonació amb aquest, com si es
tractara d’una única paraula: m’agrada o porta’ls. La majoria són
personals, tret del neutre ho i dels adverbials en i hi.
1a persona
2a persona
3a persona
Neutre
Adverbials
Singular
em
et
es,
el, la, li
ho
hi
Plural
ens
us
es,
els, les
Els pronoms febles poden
presentar quatre formes segons la posició que ocupen respecte al verb:
- La forma reforçada apareix
davant de verbs començats per consonant: et porta, ens llig...
- La forma elidida s’utilitza
davant de verbs que comencen per vocal: s’esforça, t’agrada...
- La forma plena apareix
darrere del verb acabat en consonant o diftongs: esperant-vos, fixeu-vos...
- La forma reduïda s’utilitza
darrere de verbs acabats en vocal (sempre que no siga un diftong): agafa’l,
porta’ls...
Els pronoms febles precedeixen
el verb, excepte quan aquest està en infinitiu, gerundi o imperatiu, que sempre
van darrere: en farem, les llig, s’amaga, ho sembla, però portar-lo,
deixant-los, feu-ho.
REMARQUES SOBRE ELS PRONOMS FEBLES
· En la
parla col·loquial és habitual utilitzar el verb haver-hi juntament amb
el pronom en de manera sistemàtica (n’hi ha, n’hi havia...).
Aquest pronom només és correcte quan substitueix algun element de l’oració,
però no en els altres casos. Per exemple, és incorrecte dir: *No n’hi ha
aigua, però és correcte No hi ha aigua o No n’hi ha.
· El
plural de li és els i no *lis. Per exemple, Llegirà un
conte a tots els xiquets, en fer-ne la substitució pronominal del CI
quedarà Els llegirà un conte i no *Lis llegirà un conte.
· El
pronom de complement indirecte els té variació de nombre, però no de
gènere: oracions com He donat un llibre a Rosa o He explicat el
problema a les xiques, passarien a Li he donat un llibre i Els he
explicat el problema, no *Les he explicat el problema.
LES FUNCIONS DELS PRONOMS
FEBLES
Els pronoms febles poden dur a
terme les mateixes funcions que els elements a què fan referència.
Complement
Directe
Els pronoms el, la, els, les, en i ho poden
substituir un complement directe d’acord amb les normes següents:
PRONOMS
NORMES D’ÚS
EXEMPLES
el, la, els, les
Substitueixen
complements directes determinats.
Portaré els llibres que m’has demanat. Els portaré
en
Fa referència a un
element incomptable o indeterminat (sense article determinat davant o
acompanyat d’un quantificador)
Ens recomanà una pel·lícula: Ens en recomanà una.
ho
És el pronom neutre
que substitueix un pronom neutre (açò, això, allò) o una oració subordinada
substantiva (introduïda per que, el que, si...).
Vols que fem un viatge a Londres? Sí, ho vull.
Pronom en + adjectiu
Quan un substantiu va acompanyat d’un adjectiu i el
substituïm pel pronom en, l’adjectiu ha d’anar precedit per la preposició de. Ex.: Mireia duia unes
ulleres roges: Mireia en duia unes de roges.
Concordança del pronom feble i el participi
Quan substituïm un CD determinat per un pronom feble, en
cas que hi haja un temps verbal compost, el participi ha de concordar en gènere
i nombre amb el pronom feble.
EXERCICIS
1. Respon les preguntes fent concordar el pronom feble amb el participi
com en l’exemple.
Ja has endreçat l’habitació? Sí, ja l’he endreçada.
a) Ha trobat les arracades?
b) Heu tret les entrades?
c) Heu conegut la nova
professora?
d) Heu comprat les pizzes?
e) Has aconseguit la beca?
Definit. Pot portar: - article
definite - demostratiu - possessiu - nom propi
EL, LA, ELS, LES
Has portat les verdures?
> Les has portades?
Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida.
Vaig vore el teu germà > El vaig vore.
Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.
Indefinit. Pot portar: article
indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res.
EN
Has portat verdures? > N’has portat?
Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el
mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.
Neutre. Pot ser una oració
subordinada o açò, això, allò.
HO
Va dir que no estava
d’acord amb res > Ho va dir.
Volia allò > Ho volia.
Sabia el que passaria > Ho sabia.
Complement
Indirecte
1a persona singular: EM
1a persona plural: ENS
2a persona singular: ET
2a persona plural: US
3a persona singular: LI
No va dir la veritat a
Marta > No li va dir la veritat.
3a persona plural:
ELS (masculí i femení)
PRONUNCIACIÓ
LES CONSONANTS FRICATIVES ALVEOLARS
Les consonants fricatives
alveolars poden ser sonores o sordes (com en castellà), si vibren o no les
cordes vocals. La pronunciació com a consonant sorda [s] es pot representar per
diverses grafies: s (suc, pansa, pastís); ss (passadís,
classe, massa); c (vèncer, cirera, cendra); i ç (cançó,
feliç, enyorança).
La pronunciació com a
consonant sonora [z] es pot representar per la grafia s (dosi,
desembre, posar); o per z (bronze, senzill, ozó); també es
pronuncien sonors els grups tz (setze, organitzar), i zz (pizza).
A l’hora de pronunciar
aquestes consonants, cal diferenciar clarament la pronunciació de les
realitzacions sonores de les sordes. D’acord amb la pronúncia estàndard, cal
tindre en compte les realitzacions següents:
1. El dígraf tz del
sufix -itzar i derivats té una pronunciació sonora i es pot pronunciar
com a [dz] o simplement com a [z]. En la resta de casos es pronuncia com a
[dz].
Llegiu en veu alta les
paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació del dígraf tz.
realitzar, localitzar,
cotitzar, cotització, autoritzar, autorització, analitzar, agilitzar; dotze,
dotzena, tretze, setze, atzucac, botzina, guitza, horitzó, magatzem, metzina,
muetzí.
2. Cal pronunciar el so sonor
[z] i evitar-ne l’ensordiment.
Llegiu en veu alta les
paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació de les consonants s, z,
ja que totes s’han de pronunciar sonores.
onze, quinze, bronze, alzina,
polze, colze, àzim, zoo, benzina, crisi, bellesa, xinesa, il·lusió, admesa,
rosa, trànsit, enfonsar, endinsar.
3. En els grups ex- i inex-
a principi de paraula i seguit de vocal o consonant sonora, la x es
pronuncia sonora com a [gz].
Llegiu en veu alta les
paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació del grup inicial -ex /
-inex-.
exemple, examen, exercici,
èxode, exacta, exabrupte, exaltació, inexacte, exhortar, exdiputat.
4. Les consonants s i ç
a final de paraula sonen [s] sorda, però quan es pronuncien enllaçades amb la
paraula següent, i aquesta comença per vocal o consonant sonora, es pronuncien
com a sonores [z].
Llegiu en veu alta les paraules següents.
Fixeu-vos en la pronunciació de les consonants s i ç a final de
paraula (van enllaçades a la paraula contigua i la pronunciació és sonora).
els amics, els arbres, els ous, braç esquerre, les ones,
dolç avís.
PRONÚNCIES INCORRECTES DE LES
CONSONANTS FRICATIVES ALVEOLARS (ESSA SORDA [S] I ESSA SONORA [Z])
Els sons fricatius alveolars
· Cal
evitar pronunciar com a sonores realitzacions que són sordes.
Llegiu en veu alta les paraules següents.
Fixeu-vos en la pronunciació de les consonants s, ss, c, ç (totes sonen
sordes).
missió, expressió, repressió, comissió, consell, sessió,
funció.
· S’ha de tenir un esment especial en la pronunciació dels sons fricatius alveolars (essa sorda [s] i essa sonora [z] en els casos següents:
- Es pronuncien amb essa sorda
[s]:
a) Les paraules acabades amb
el sufix -essa: batlessa, metgessa...
b) Les paraules acabades en -gressió,
-missió i -pressió (i derivats): agressió / agressivitat;
comissió / comissionat; depressió / depressiu...
c) Paraules com: agressiu,
Brussel·les, dissoldre, discussió...
- Es pronuncien amb essa
sonora [z]:
a) Paraules compostes amb fons,
dins i trans davant vocal: endinsar, enfonsar, transitar...
b) Paraules com Andalusia,
Àsia, cervesa, fase...
La grafia ens ajuda a saber com es pronuncia el so. Així, en aquests casos (assemblea, sessió, assassí...), la doble essa entre vocals (ss) indica que el so és sord, mentre que una sola essa entre vocals (s) indica que el so és sonor.
RECORDEU!
En produir el so de essa
sonora, les cordes vocals vibren i el so és semblant al brunzit dels insectes;
en canvi, quan és sorda, les cordes no vibren i el so és com un xiuxiueig,
semblant a l’onomatopeia de demanar silenci.
ELS PRONOMS FEBLES (CLAUS. EXERCICIS)
Ex. 24
a) Te’n vens? b) Te n’enviaré. c) Ja se’l sap d) Me l’han donat.
Ex. 25
a) Me la instal·la. b) Li la untaré. c) Se l’unta. d) Ens l’explica.
Ex. 26
Me l’envia, te’l pagaré, me’l prenc, te’l deixaré, se l’emporta, ens el regala, us el reserve, el l’arregla, li l’ha trencat, me’n vaig // guarda-te’l, ompliu-me’n, ves-te’n, ha d’anar-se’n, emporta-te’n, passeu-me’l, torneu-li-la, ha de tallar-se’l, han de menjar-se’n, deixeu-li’n.
Ex. 27
Se citaven, se sumen, es ven, morir-se, afaitar-se, s’escriu, se sol·licita, se situa, es lloga, riure’s, recordar-se, s’ha venut.
Ex. 20
a) Envia-li’n un b) Col·loca-la-hi c) Conteu-me’n un d) Els les dictava e) Recordeu-li-la f) Mengeu-vos-ho g) Te’l deixaré h) Copia-te’ls.
Ex. 21
b) Vicent ens l’enviarà.
c) Us ho empaquetarem.
d) Laura els els reparteix.
e) Elisa t’ho prepara.
f) Marta va confessar-nos-ho.
g) Li’l portaré.
Ex. 22
b) Torna-li-la.
c) Ferran els la vol vendre.
d) Li ho has explicat?
e) Els les injectava.
f) Jordi els en ven.
g) Pasqual li n’ha pintat un.
h) Els els he repartits.
i) No li la faràs.
PÀGINA 4
Ex. 12
b) Els arreglarà? c) L’aprofita d) Demà en menjarem e) Ho pensava f) Les explique g) David ho diu h) Ara ens el dirà.
Ex. 13
b) Els els ha regalats c) La infermera els les injecta d) Els la va vendre e) Li ho demanarà f) Bernat, prepara-li’l.
Ex. 14
a) No me’n burlaré b) Sempre hi jugava c) Hi has pensat? d) Encara no hi has aprés e) Només sabeu parlar-ne f) Me n’he oblidat.
Ex. 15
a) Joana ho serà b) La teua resposta ho és c) Toni i Salva els / ho eren d) Les margarides ho pareixen e) Josep l’és/ho és f) El formatge ho estava.
Ex. 16
a) Sempre hi passe b) Jo no hi viatge mai c) No hi deixes res d) Quan en tornaràs? e) Ja no hi vaig f) No hi posaria jo les mans.
Ex. 17
a) El malalt hi descansava b) Hi trobarem els amics c) Andreu ens hi tracta d) Vicent hi ha fet l’arròs.
PÀGINA 5
Ex. 22
a) El missatger ho va portar b) La qüestionaven c) La jutgessa n’embargà d) En patien molta d’acústica e) Pere la dona als padrins f) Escriu-ne un!
Ex. 23
a) Els llegia contes cada nit b) El pare li llava la cara c) Ella li compra pa d) Per què els regales llibres? e) Els vaig explicar l’assumpte / Vaig explicar-los l’assumpte f) Digues-li que em telefone quan puga.
Ex. 24
a) Anna n’escrivia d’amor b) N’han arribat de la victòria c) N’estava satisfet.
Ex. 25
a) El pis ho està b) Carme ho és / l’és c) Els meus amics ho són d) Ho sembla.
Ex. 26
a) Enric hi posa els coberts b) D’ençà de l’accident Xavier hi camina c) Deixa-hi el got d) El gat sempre hi passava e) En venien entusiasmats f) Hi aniré demà g) He fet una pregunta i hi ha contestat.
Ex. 27
a) Aquelles dones sempre en parlen b) Els xiquets hi juguen c) Quan estigues de viatge, pensa-hi! d) La mestra hi ensenya e) El govern hi ha optat f) Vols contribuir-hi?/Hi vols contribuir? g) L’advocat hi ha recorregut h) Hi té molt d’interés.
Ex. 28
a) s’hi b) L’en c) Me n’he d) s’hi e) me’n f) hi
Ex. 30
a) Hi ha poca aigua / D’aigua, n’hi ha poca b) ens convoquen a Junta c) Ací u menja molt bé d) No se n’ha adonat / No s’ha adonat de la correcció e) correcta f) En aquella habitació no toca el sol.
Ex. 31
1) c 2) b 3) c 4) a 5) c 6) c 7) a 8) ho
Ex. 32
a) Nosaltes li’ls vam donar b) Hui li’l portaré c) Esta vesprada li les tornarem d) Àngel li’n llig e) Després li la comprarem f) Li l’explicaré g) Demà li les portaré h) Li’n compraré un.
Ex. 33
a) me l’he pres b) se n’han anat c) te l’han portat d) te’l pots guardar e) me’ls regalen f) se l’ha endut g) se te’ls duran h) se l’ha menjat
Ex. 34
a) Qui me l’aguantarà? b) Ja te’l van arreglar? c) El dentista me l’ha d’arrancar d) Agafa-me’l e) Tots s’hi afanyen f) Se te l’ha begut tot g) Ell m’hi va ajudar h) Ahir me’n va cosir tres i) se’l treia j) No me l’embrutes k) Me l’ha escrita l) No te l’esperaves, eh? m) S’hi va agafar n) qui me’ls defensa? o) Me’n falten molts.
Ex. 35
a) no me’n dones cap b) t’ho conte c) te’n poses d) us ho e) se les f) la hi penges.
SOLUCIONS EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES (p.7-10)
Ex. 1
1 L’he vista 2 Ho he vist 3 En convidaré tres 4 Porta’n 5 N’he vist una de por 6 Les acompanyava 7 Porta-ho 8 No els trobem enlloc 9 Vaig plantar-ne un 10 La va conèixer / Va conèixer-la 11 Qui ho ha dit? 12 Els portes curts 13 Els has guardats? 14 En comprava15 La mare en feia de fregides 16 Guarda-ho.
Ex. 2
1 Ahir vaig trucar-li 2 Li vam ensenyar 3 Li he dit 4 Els presentaré la meua filla 5 Els compraré detallats 6 Mireia, ensenya’ls les notes 7 Hui li emprovaré el vestit. 8 Sempre li guardem els cromos. 9 Vull enviar-li un missatge. 10 Hem de fer-los la comanda. 11 Els enviaré els catàlegs. 12 Demà aniré a comprar-li un regal.
Ex. 3
1 Ho és 2 Hi va 3 Ho està 4 S’hi sent 5 Ho estic 6 Hi dorm 7 Ho sembla 8 S’hi ha tornat 9 Ho és 10 S’hi considera 11 Ho estem 12 Hi anem.
Ex. 4
1 Li ho faré pagar 2 Li’ls deixaran 3 Li ho comentarem 4 Li les cantarà 5 Li’n donaré 6 Li la demanarem 7 Li n’enviaré 8 Li’l perdoneu? 9 Els els faré pagar 10 Els ho llogarà 11 Els ho proposareu? 12 Els les reformaran 13 Els en donaràs 14 Els les donarem 15 Els en faré.
Ex. 5
a. Li l’he de comprar b. Antoni li’n recomana una. c. Vaig portar-l’hi d. Enric li’l va demanar e. Els les / collir-los-les f. Els el comprarem g. Emili no les hi portarà. h No n’hi havia a l’armari. i Qui la’n llevarà? j No t’ho perdonaré mai.
Ex. 6
1 te’l / ens el 2 t’ho 3 us el 4 m’ho 5 us ho / us ho 6 Us el / ens el 7 m’ho, t’ho 8 te’l / ens ho 9 us el /ens l’ 10 te’l / t’ho 11 -te’l / t’ho.
Ex. 7
1 Demà li les agafaré 2 Canta-li’n una 3 Renta’ls-les 4 Telefona’ls 5 Obri-li-la 6 Fem-los-en un 7 Li’l trametreu 8 Els n’oferiu 9 Agafa’ls-la 10 Els les furta / Furta’ls-les 11 Miquel li l’ha recomanat 12 No li l’has donada 13 Ramon els n’ha comprat. 14 Pep li’n recita 15 Teresa els el deu 16 L’hi vam haver de dur / Vam haver de dur-l’hi. 17 Li l’haurem de donar 18 Emili els en pagarà una. 19 N’hi ha plantat un. 20 No s’hi esforça. 21 Ens n’hem de comprar un. 22 Ens en va fer / Va fer-nos-en un 23 Demà us n’enviaré 24 Me l’han arreglada 25 Quan te l’enviaran? 26 La mare me l’ha portat. 27 El meu germà me l’ha comprat 28 El mestre me la pregunta 29 Ella me l’explica 30 El pare te’ls compra 31 En Jordi li la va dir 32 Qui te’l va regalar? 33 Ja els els he donats 34 En Josep ens l’arregla.
Ex. 8
1 li 2 n’ 3 us/ ens 4 els 5 hi 6 ‘l 7 l’ 8 -ho 9 pose’s 10 els 11 -les 12 l’ / en 13 -lo 14 ‘n 15 en 16 la 17 ho/l’ 18 el 19 -ne 20 en 21 us 22 -lo / el 23 les /-les 24 la / l’ 25 els / els
Ex. 9
1 hi 2 en 3 el 4 l’ 5 li les 6 l’ 7 li’l 8 hi 9 n’hi 10 els l’ 11 -li’n 12 li l’ 13 els les 14 en 15 els ho 16 l’ 17 n’hi 18 Li’l 19 Els ho 20 Les hi 21 li la 22 en 23 els l’ 24 te’ls 25 -ne 26 hi 27 li l’ 28 n’hi.
(Pàg. 9)
Ex. 1
Te l’amagava / Els el vigilava / Me l’en treia / Els en / Se’ls hi amagava / Hi anirem d’excursió / Me’l llegia / Els la pinten / La hi feien / Lluïsa ho era a l’ambaixada (Lluïsa hi era secretària).
Ex. 2
Porta-n’hi tres quilos / Els hi corregia / Se’l dugueren / M’ho pensava / Ens les regala / -te’n / Li’l vaig dur / Te n’anares / Convida’ls-hi / Se n’hi bevia tres litres / Trieu-vos-els / Les hi has posades.
Ex. 3
Le’n treia / Conteu-los-la / Dus-los-ho / Quan hi anireu? / Compra-t’ho / Se’ls hi amaguen / Guardeu-les-hi / Esborra-l’en.
FITXA 3
1 Li ho varen explicar 2 Va dir-los-ho 3 Pregunta’ls-ho 4 Varen dir-li-ho 5 Els les explicarem 6 Els en va donar uns quants 7 Dona’ls-en 8 Dona’ls-les 9 Explica’ls-en 10 Ell els els posa 11 Torna’ls-la 12 Explica-li-ho 13 Els l’amaga 14 Els en va repartir 15 Els el vaig manllevar 16 Explica’ls-ho 17 Penja-l’hi 18 Compra’ls-hi 19 va fer-los-en un 20 L’hi hem solucionat 21 vam deixar-los hi 22 Ella hi parla amb les companyes 23 Les hi tornarem 24 Alexandre la hi guarda 25 li la comprarem 26 Li l’explicaré 27 La hi compra 28 Demà li les duré 29 N’hi pensa 30 Li’ls explicarem.
(pàg. 10)
Ex. 1
1 T’hi 2 Me n’ 3 M’hi 4 se n’ 5 m’ho 6 T’hi 7 se’n 8 me’l 9 Te’ls 10 M’hi
Ex. 2
1 S’hi 2 s’ho 3 se’l 4 Me’ls 5 t’ho 6 -me-la 7 se’n 8 -me’n 9 m’ho 10 -nos-ho
Ex. 3
1 s’hi 2 Ens n’ 3 T’hi 4 s’hi 5 us n’ 6 -nos-hi 7 ens hi 8 m’hi 9 Ens ho 10 s’hi
EN/HI
1 hi 2 en 3 -hi 4 te n’ 5 hi 6 hi 7 -hi 8 -ne 9 en 10 hi 11 en 12 -ne 13 n’ 14 -hi 15 t’hi/t’ho 16 m’hi 17 te’n 18 en 19 me’n 20 hi 21 hi 22 hi 23 n’ 24 T’hi/hi 25 hi 26 m’hi 27 se n’ 28 te n’ 29 t’hi 30 -se’n
SOLUCIONS EXERCICIS DE VERBS
3. pique, pica, piquem;
doblegue, doblega, dobleguem; busque, busca, busquem; cace, caça, cacem;
aparque, aparca, aparquem; trenque, trenca, trenquem; abrace, abraça, abracem;
pague, paga, paguem; calce, calça, calcem; cague, caga, caguem; pegue, pega,
peguem; carregue, carrega, carreguem; descalce, descalça, descalcem; regue,
rega, reguem, penque, penca, penquem; combregue, combrega, combreguem.
4. es-tu-di-e, can-vi-a,
es-tal-vi-em, pro-nun-ci-a, i-ni-ci-es, fo-to-co-pi-eu, a-nun-ci-en, co-pi-a,
o-di-e.
5. vaig, vas, va, anem, aneu,
van.
6. estic, estàs, està, estem,
esteu, estan, sóc, ets, és, som, sou, són.
7. tem, tems, tem, temem,
temeu, temen; rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; perd, perds, perd, perdem,
perdeu, perden; comet, comets, comet, cometem, cometeu, cometen; percep,
perceps, percep, percebem, percebeu, perceben; debat, debats, debat, debatem,
debateu, debaten.
8. dic, dius, diu, diem, dieu,
diuen; tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen; vull, vols,vol,volem,voleu,volen;
conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen; bec, beus, beu, bevem,
beveu, beuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen; somric,
somrius, somriu, somriem, somrieu, somriuen; atenc, atens, atén, atenem,
ateneu, atenen; caic, caus, cau, caiem (caem), caieu (caeu), cauen; prenc,
prens, pren, prenem, preneu, prenen; visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen;
veig, veus, veu, veiem (veem), veieu (veeu), veuen.
9. crec, meresc, coneixes,
cuses (cus), cap, saps, sé, sap, rebem, reps.
10. dorm; consent, consents,
consent, consentim, consentiu, consenten; constituïsc, constitueixes
(constituïxes), constitueix, constituïm, constituïu, constitueixen; construïsc;
instruïsc; bull, bulls, bull, bollim, bolliu, bullen.
11. cus, cuses, cus, cosim,
cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; fuig, fuges, fuig,
fugim, fugiu, fugen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen (tenyisc,
tenyeixes, tenyeix, tenyim, tenyiu, tenyeixen); riny, rinys, riny, renyim,
renyiu, rinyen (renyisc); cull, culls, cull, collim, colliu, cullen.
12. llegisc, teixisc, visten,
menten, afegeix, fregeixes, llig, engolisc.
13. isc, ixes, ix, eixim,
eixiu, ixen.
14. vol, bull, acabe, rebat,
tus, correm, perd, cull, vull, admet, sap, baten, exclous, valc, creus, perdem.
15. trobe, faig, conec, llig,
done, depén.
16. caminava, caminaves,
caminava, caminàvem, caminàveu, caminaven; partia; atenia; buscava; incloïa,
incloïes, incloïa, incloíem, incloíeu, incloïen; venia; reia, reies, reia,
réiem, réieu, reien; treia; coïa; creia; queia; conduïa.
17. menjàvem, coíeu, incloïa,
creia, necessitàvem, treies, reia, feia, duia, seien, dúieu, portava.
18. dúiem, conduíeu, tréiem,
jéiem, reia, cantaves, incloïa, veies, coïen, séieu, queia.
19. continuàveu, tenia, duia,
posaves, molestaves, plantàvem, collíem, dúiem, era, trencava, tocava, argüia,
treia, tréieu, feia.
21. parlí, parlares, parlà,
parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu,
buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu,
retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu,
rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí,
posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.
22. fiu, anares, treballà,
cresquérem, isquéreu, foren, viu, clogueres, vingué, haguérem, diguéreu,
escrigueren.
23. duguí (vaig dur), miràreu
(vau mirar), isquéreu, quedàreu, anàrem, acomboiaren, treballà, estudiaren,
suspengueren, tingué, aní (vaig anar), viu (vaig veure), vencí (vaig véncer),
veié (va veure).
25. vindre (venir), vindré,
vindria; aprendre, aprendràs, aprendries; estudiar, estudiarà, estudiaria;
agafar, agafarem, agafaríem; conduir, conduireu, conduiríeu; deixar, deixaran,
deixarien.
26. cantaré, cantaràs,
cantarà, cantarem, cantareu, cantaran; valdré; retindré; faré; hauré; resoldré.
27. refaré, semblarà, faràs,
trobaràs, podrem, voldrem, admetreu, aniràs, veuràs, sabran, arribaran, haureu,
resoldran, voldran, soparem, gitarem, hauràs, eixirem.
28. vindria, trauríem,
netejaríem, ordenaríem, sabries, transigiríeu, tossiries, pertanyeria,
venceria, buscarien, descobririen, analitzarien, ajudaria, prendria.
29. coneixeria, coneixeries,
coneixeria, coneixeríem, coneixeríeu, coneixerien; apareixeria, apareixeries,
apareixeria, apareixeríem, apareixeríeu, apareixerien.
30. estendria, resoldríem,
mouríem, encendrien.
31. apague, apagues, apague,
apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega,
begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga,
vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
32. aprenguen, venguem,
absolgueu, dissolguen, suspenga, valga, isca, faça, vagen, puguem, sigueu,
beguen, mengen, vulga, faces, coneguem, vulga, vaja, sàpien (sàpiguen),
entenguen, alcen.
33. No agafes, no begues, no
vingues, no t’acostes, no digueu, no em mires, no vengueu, no arranqueu, no
suspengues, no prengueu, no bufes, no encengueu, no tragues, no begueu, no
calles, no rigues, no mogueu, no escoltes, no escrigueu, no segues.
34. diga, acabe, vulga, isca,
convinga, sàpiguen (sàpien), estiguen, begueu, escriga, facen, vulgues,
confluïsquen, conega, faça, visca, nasca.
35/36. entrara (entràs),
entrares (entrasses), entrara (entràs), entràrem (entràssem), entràreu
(entràsseu), entraren (entrassen); debatera, debateres, debatera, debatérem,
debatéreu, debateren, consentira; partira; visquera; isquera; fóra (fos), fores,
fóra, fórem, fóreu, foren; tinguera; absolguera, escriguera, veiera; haguera.
37/38. Fera (fes) /
correguérem / donàreu / rebéreu / avisàreu / tingueres / trobàrem / volgueren /
estiguera / aparegueren / anàrem / tingueren / publicaren / duguera / vingueren
/ agafara / féreu / pogueren / vingueren / romangueren.
39. duguera / estiguera / fóra
/ sapiguérem (sabérem) / feren / poguera / llegira / tinguera / seguera /
conduïra / isquéreu / escriguera / vinguera.
40. balla, balle, ballem,
balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem,
rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca,
construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen;
vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu,
córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega,
coneguem, coneixeu, conegueu.
42. trau / creieu / beveu /
fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.
43. doneu / ven / vine / vés /
corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu / dissoleu / encenguem / pertany /
dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu / llig (llegix).
44. absoleu / cloeu / beveu /
escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu /
aprén / comenceu.
45. has viscut / ha vist / hem
enviat / heu bullit / han mentit.
46. havies comprat / havia
arribat / havíem entrat / havíeu fet / havien dit.
47. hagueres aprés / hagué
dormit / haguérem escoltat / haguéreu parlat / hagueren menjat.
49. hauràs conegut / haurà
crescut / haurem entrat / haureu descansat / hauran vist.
50. hauries volgut / hauria
caigut / hauríem entrat / hauríeu elaborat / s’haurien exhaurit.
ELS PRONOMS FEBLES
Els pronoms febles són
elements àtons que funcionen com a clítics verbals, és a dir, s’adjunten davant
o darrere del verb i formen una unitat d’entonació amb aquest, com si es
tractara d’una única paraula: m’agrada o porta’ls. La majoria són
personals, tret del neutre ho i dels adverbials en i hi.
|
1a persona |
2a persona |
3a persona |
Neutre |
Adverbials |
|
Singular |
em |
et |
es,
el, la, li |
ho |
hi |
|
Plural |
ens |
us |
es,
els, les |
Els pronoms febles poden
presentar quatre formes segons la posició que ocupen respecte al verb:
- La forma reforçada apareix
davant de verbs començats per consonant: et porta, ens llig...
- La forma elidida s’utilitza
davant de verbs que comencen per vocal: s’esforça, t’agrada...
- La forma plena apareix
darrere del verb acabat en consonant o diftongs: esperant-vos, fixeu-vos...
- La forma reduïda s’utilitza
darrere de verbs acabats en vocal (sempre que no siga un diftong): agafa’l,
porta’ls...
Els pronoms febles precedeixen
el verb, excepte quan aquest està en infinitiu, gerundi o imperatiu, que sempre
van darrere: en farem, les llig, s’amaga, ho sembla, però portar-lo,
deixant-los, feu-ho.
REMARQUES SOBRE ELS PRONOMS FEBLES
· En la
parla col·loquial és habitual utilitzar el verb haver-hi juntament amb
el pronom en de manera sistemàtica (n’hi ha, n’hi havia...).
Aquest pronom només és correcte quan substitueix algun element de l’oració,
però no en els altres casos. Per exemple, és incorrecte dir: *No n’hi ha
aigua, però és correcte No hi ha aigua o No n’hi ha.
· El
plural de li és els i no *lis. Per exemple, Llegirà un
conte a tots els xiquets, en fer-ne la substitució pronominal del CI
quedarà Els llegirà un conte i no *Lis llegirà un conte.
· El
pronom de complement indirecte els té variació de nombre, però no de
gènere: oracions com He donat un llibre a Rosa o He explicat el
problema a les xiques, passarien a Li he donat un llibre i Els he
explicat el problema, no *Les he explicat el problema.
LES FUNCIONS DELS PRONOMS
FEBLES
Els pronoms febles poden dur a
terme les mateixes funcions que els elements a què fan referència.
Complement
Directe
Els pronoms el, la, els, les, en i ho poden
substituir un complement directe d’acord amb les normes següents:
|
PRONOMS |
NORMES D’ÚS |
EXEMPLES |
|
el, la, els, les |
Substitueixen
complements directes determinats. |
Portaré els llibres que m’has demanat. Els portaré |
|
en |
Fa referència a un
element incomptable o indeterminat (sense article determinat davant o
acompanyat d’un quantificador) |
Ens recomanà una pel·lícula: Ens en recomanà una. |
|
ho |
És el pronom neutre
que substitueix un pronom neutre (açò, això, allò) o una oració subordinada
substantiva (introduïda per que, el que, si...). |
Vols que fem un viatge a Londres? Sí, ho vull. |
Pronom en + adjectiu
Quan un substantiu va acompanyat d’un adjectiu i el
substituïm pel pronom en, l’adjectiu ha d’anar precedit per la preposició de. Ex.: Mireia duia unes
ulleres roges: Mireia en duia unes de roges.
Concordança del pronom feble i el participi
Quan substituïm un CD determinat per un pronom feble, en
cas que hi haja un temps verbal compost, el participi ha de concordar en gènere
i nombre amb el pronom feble.
EXERCICIS
1. Respon les preguntes fent concordar el pronom feble amb el participi
com en l’exemple.
Ja has endreçat l’habitació? Sí, ja l’he endreçada.
a) Ha trobat les arracades?
b) Heu tret les entrades?
c) Heu conegut la nova
professora?
d) Heu comprat les pizzes?
e) Has aconseguit la beca?
Definit. Pot portar: - article
definite - demostratiu - possessiu - nom propi
EL, LA, ELS, LES
Has portat les verdures?
> Les has portades?
Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida.
Vaig vore el teu germà > El vaig vore.
Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.
Indefinit. Pot portar: article
indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res.
EN
Has portat verdures? > N’has portat?
Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el
mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.
Neutre. Pot ser una oració
subordinada o açò, això, allò.
HO
Va dir que no estava
d’acord amb res > Ho va dir.
Volia allò > Ho volia.
Sabia el que passaria > Ho sabia.
Complement
Indirecte
1a persona singular: EM
1a persona plural: ENS
2a persona singular: ET
2a persona plural: US
3a persona singular: LI
No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat.
3a persona plural:
ELS (masculí i femení)
Substitució pronominal del complement
indirecte
1. Els pronoms febles li, els (‘ls, -los)
fan la funció de complement indirecte i no tenen distinció de gènere, és a dir,
s’utilitzen tant per a un referent masculí com per a un referent femení. Ex.: A
Robert / Rosa, li demanaré els apunts. Als meus germans / a les meues
germanes, vull donar-los un regal.
2. La forma *lis és absolutament incorrecta.
3. El pronom se només pot fer la funció de
complement indirecte si té un valor reflexiu: Ell es cordava les sabates:
Ell se les cordava. Però quan el complement indirecte és una persona
diferent del subjecte que realitza l’acció, sempre hem de fer servir el pronom li:
Ell li corda les sabates, al fill.
L'IMPERATIUD'altra banda, hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts).
La formació de l’imperatiu és bastant regular, ja que es construeix amb formes del present d’indicatiu i del present de subjuntiu. La segona persona del singular coincideix amb la tercera del present d’indicatiu, i la segona del plural coincideix amb la segona del plural del present d’indicatiu. En canvi, la tercera persona del singular i del plural, així com la primera de plural es formen a partir del present de subjuntiu.
PRESENT D’INDICATIU
IMPERATIU
PRESENT DE SUBJUNTIU
jo córrec
-----------
jo córrega
tu corres
corre
tu córregues
ell/ella corre
córrega
ell/ella córrega
nosaltres correm
correguem
nosaltres correguem
vosaltres correu
correu
vosaltres corregueu
ells/elles corren
córreguen
ells/elles córreguen
REMARQUES
1. 1. Per a les segones persones, de singular i plural, s’empren formes del present d’indicatiu. Per a la resta de persones es fa servir el present de subjuntiu.
2. 2. En el tractament de vostè emprem la tercera persona, motiu pel qual emprem el present de subjuntiu.
3. 3. Els verbs següents només presenten una forma irregular en la segona persona de singular:
fer → fes dur → dus venir → vine anar → ves
4. Alguns verbs irregulars formen tot l’imperatiu a partir del present de subjuntiu: poder, voler, ser, veure...
La formació de l’imperatiu és bastant regular, ja que es construeix amb formes del present d’indicatiu i del present de subjuntiu. La segona persona del singular coincideix amb la tercera del present d’indicatiu, i la segona del plural coincideix amb la segona del plural del present d’indicatiu. En canvi, la tercera persona del singular i del plural, així com la primera de plural es formen a partir del present de subjuntiu.
PRESENT D’INDICATIU | IMPERATIU | PRESENT DE SUBJUNTIU |
jo córrec | ----------- | jo córrega |
| corre | tu córregues |
ell/ella corre | córrega | ell/ella córrega |
|
| nosaltres correguem |
vosaltres correu | correu | vosaltres corregueu |
ells/elles corren | córreguen | ells/elles córreguen |
1. 1. Per a les segones persones, de singular i plural, s’empren formes del present d’indicatiu. Per a la resta de persones es fa servir el present de subjuntiu.
2. 2. En el tractament de vostè emprem la tercera persona, motiu pel qual emprem el present de subjuntiu.
3. 3. Els verbs següents només presenten una forma irregular en la segona persona de singular:
fer → fes dur → dus venir → vine anar → ves
APRENEM MÉS
⇒ Exàmens de CIEACOVA (GENER ’21 / JUNY ’23).
⇒ Redacció: Heu de triar una de les dues opcions que trobareu en l’examen de la Cieacova de juny de 2023 (300 paraules). També cal practicar l’elaboració d’un text escrit a partir d’un àudio (pot ser el de la prova de juny ’23 o qualsevol altre (200 paraules).
⇒ Exercicis de pronoms febles (fotocòpies)
IMPERATIU (CLAUS. EXERCICIS)
Ex. 46
a) viviu b) beveu c) deveu d) veniu e) resoleu f) responeu
g) estigues h) vine i) digueu j) fes
Ex. 47
a) no vingues b) no vingueu c) no begues d) no us begueu e)
no encengues f) no encengueu g) no vegeu h) no digues i) no corregueu j) no
vages
Ex. 48
Veniu de seguida! Viviu tranquils! Absoleu els acusats! Obriu
la porta! Escriviu amb cura! Vegeu on són! Digueu bon dia!
Ex. 49
a) moveu b) coeu-la c) beveu d) veniu e) traeu f) aneu i
vegeu g) sigueu h) preneu i) dissoleu
Ex. 50
a) Aquest matí m’he
alçat a les nou.
b) Estic cansada perquè
aquesta setmana he dormit poc.
c) No sé on són ara. Se
n’han anat junts aquest matí.
d) Enguany hen viatjat
a París.
e) Correcta.
f) Quan la policia l’ha
vista aquest matí, l’ha detinguda.
Ex. 51
a) El xiquet plorava perquè
havia caigut un bac.
b) Estaven contents
perquè els havia tocat la Grossa de Nadal.
c) Va ensopegar amb
ella perquè no l’havia vista arribar.
d) L’alcaldessa va
haver de dimitir perquè l’oposició havia presentat...
e) Van eixir tard d’excursió
perquè molts alumnes havien arribat tard.
Ex. 52
a) s’haguera rebel·lat
/ haurien viscut
b) hagueren guanyat /
se n’haurien anat
c) s’haguera descobert
/ hi hauria hagut
d) haguera fundat /
hauríem tingut
e) hagueren romàs /
hauria incorporat
f) haguera pres /
haurien tingut
g) haguera imprés / s’hauria
esgotat
Ex. 53
a) hagen rebut b) haja
aparegut c) hagen obert d) hagen resolt e) hàgem vingut
Ex. 54
present
imperfet
condicional
perfet
ofenc
ofenia
ofendria
he ofés
romanc
romania
romandria
he romàs
dec
devia
deuria
he degut
sec
seia
seuria
he segut
tus
tossia
tossiria
he tossit
vull
volia
voldria
he volgut
Ex. 55
present
Passat simple
condicional
plusquamperfet
remets
remeteres
remetries
havies remés
romans
romangueres
romandries
havies romàs
ixes
isqueres
eixiries
havies eixit
clous
clogueres
clouries
havies clos
naixes
nasqueres
naixeries
havies nascut
fons
fongueres
fondries
havies fos
agraïxes/agraeixes
agraïres
agrairies
havies agraït
vences
venceres
venceries
havies vençut
tens
tingueres
tindries
havies tingut
Ex. 56
present
imperfet
perfet
plusquamperfet
dirigisca
dirigira
haja dirigit
haguera dirigit
càpia/càpiga
cabera
haja cabut
haguera cabut
confluïsca
confluïra
haja confluït
haguera confluït
vulga
volguera
haja volgut
haguera volgut
puga
poguera
haja pogut
haguera pogut
veja
veiera
haja vist
haguera vist
faça
fera
haja fet
haguera fet
dorma
dormira
haja dormit
haguera dormit
cusa
cosira
haja cosit
haguera cosit
Ex. 57
Vivia: pret. imp. ind.
/ he viscut: pret. perfet ind. / perdria: condicional / conduïsc: present ind.
/ riguí: passat simple / encengués: pret. imp. subj. / hauré vingut: futur perfet
/ hauria romàs: condicional compost / faça: present subj. / creiem: present ind.
/ diguérem: passat simple o pret.
imperf. subj./ diguem: present subj. / conduïm: present ind. o subj. /
conduírem: passat simple o pret. imperf. Subj / havíem begut: pret plusq. Ind.
/ patíssem: pret. imperf. subj. / batríem: condicional simple / vam parlar:
passat perifràstic / vulguem: present subj.
Ex. 58
a) Pretenen que jo
carregue tota la culpa.
b) No necessite la teua
ajuda per a solucionar el problema.
c) La seua germana menuda
sempre li estira els cabells.
d) Espere encertar la
solució.
e) Somiàvem un futur
més just.
f) Hem d’anar a
donar-li el menjar al gos.
g) Ha caigut per les
escales.
h) Si no calles, t’expulsaran.
i) El gat ha pujat al
terrat.
j) Marxaren després de
la missa.
k) S’ha engreixat molt.
Ex. 59
a) T’aprimaràs massa si
no menges.
b) correcta
c) Calla i no parles
tant!
d) Seu a taula
e) Ha caigut esquiant
f) Els pares estaven preocupats
perquè els fills se n’havien anat de casa.
g) Marxarem a casa quan
acaben les classes.
h) correcta
i) Ha pujat al tren
sense bitllet.
j) Seieu!
EXERCICIS DE VERBS (REPÀS 1. CLAUS)
Ex. 4
encenc, encens, encén,
encenem, enceneu, encenen / dec, deus, deu, devem, deveu, deuen / sec, seus,
seu, seiem-seem, seieu-seeu, seuen / visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen.
Ex. 5
1 molc, 2 bevem, 3 deveu, 4 resol,
5 confon, 6 mouen, 7 enceneu, 8 absolen, 9 prenc, 10 pren, 11 suspenem, 12
esteneu.
Ex. 6
1 meresc, 2 visc/viuen, 3
vius, 4 crec, 5 creuen, 6 trac, 7 creem/creiem, 8 seieu, 9 traem/trac, 10
naixen.
Ex. 7
venç, vences, venç, vencem,
venceu, vencen
convenç, convences, convenç,
convencem, convenceu, convencen
torç, torces, torç, torcem,
torceu, torcen
cap, caps, cap, cabem, cabeu,
caben
rep, reps, rep, rebem, rebeu,
reben
concep, conceps, concep,
concebem, concebeu, conceben
sé, saps, sap, sabem, sabeu,
saben
Ex. 8
1 escric, 2 tinc/vull, 3 vull,
4 faig / vinc, 5 puc, 6 veig / pots, 7 caic, 8 valc, 9 visc, 10 sé
Ex. 9 seu, té, prem
Ex. 10 creu, té, fa, trau, fa,
sé, és
Ex. 13
fregir
llegir
renyir
vestir
frig
llig
riny
vist
friges
lliges
rinyes
vistes
frig
llig
riny
vist
fregim
llegim
renyim
vestim
fregiu
llegiu
renyiu
vestiu
frigen
lligen
rinyen
visten
collir
cosir
tossir
engolir
cull
cus
tus
engul
culls
cuses
tusses
enguls
cull
cus
tus
engul
collim
cosim
tossim
engolim
colliu
cosiu
tossiu
engoliu
cullen
cusen
tussen
engulen
Ex. 14
1 friges, 2 rinyen, 3 llig/llig,
4 cosim, 5 cus, 6 cullen, 7 tus, 8 cus, 9 riny, 10 llegim, 11 collim, 12
lliges, 13 rinyen, 14 renyim
Ex. 15
corregisc, corregixes/corregeixes,
corregeix, corregim, corregiu, corregeixen
servisc, servixes/serveixes,
serveix, servim, serviu, serveixen
traduïsc, tradueixes/traduïxes,
tradueix/traduïx, traduïm, traduïu, tradueixen/traduïxen
Ex. 16
1 divideixen, 2 conduïu, 3 redueixen/reduïxen,
4 rendeix, 5 corregisc, 6 segueixen
Ex. 17
isc, ixes, ix, eixim, eixiu,
ixen
òbric, obris, obri, obrim,
obriu, obrin
òmplic, omplis, ompli, omplim,
ompliu, omplin
Ex. 18
1 ixen/eixim, 2 tussen, 3
deduïsc, 4 obris, 5 isc, 6 òmplic, 7 òbric/ix, 8 corregeixen/corregixen
Ex. 19
fer
dur
dir
veure
seure
feia
duia
deia
veia
seia
feies
duies
deies
veies
seies
feia
duia
deia
veia
seia
féiem
dúiem
déiem
véiem
séiem
féieu
dúieu
déieu
véieu
séieu
feien
duien
deien
veien
seien
creure
jaure
traure
riure
caure
creia
jeia
treia
reia
queia
creies
jeies
treies
reies
queies
creia
jeia
treia
reia
queia
créiem
jéiem
tréiem
réiem
quéiem
créieu
jéieu
tréieu
réieu
quéieu
creien
jeien
treien
reien
queien
Ex. 20
1 posava/treia/donava, 2
tenien/pesava/aprenien, 3 comprenien, 4 començava/reia/desentonava, 5 creien/deia/trobaven/cantava/gaudien/sofrien,
6 prenien/llegien/tenien/ feia/hi havia.
Ex. 21
moure
conéixer
atendre
resoldre
tindre
moguí
coneguí
atenguí
resolguí
tinguí
mogueres
conegueres
atengueres
resolgueres
tingueres
mogué
conegué
atengué
resolgué
tingué
moguérem
coneguérem
atenguérem
resolguérem
tinguérem
moguéreu
coneguéreu
atenguéreu
resolguéreu
tinguéreu
mogueren
conegueren
atengueren
resolgueren
tingueren
viure
estar
caure
ser
fer
visquí
estiguí
caiguí
fui
fiu
visqueres
estigueres
caigueres
fores
feres
visqué
estigué
caigué
fou
feu
visquérem
estiguérem
caiguérem
fórem
férem
visquéreu
estiguéreu
caiguéreu
fóreu
féreu
visqueren
estigueren
caigueren
foren
feren
(1a setmana /NOVEMBRE'23)
IMPERATIU (CLAUS. EXERCICIS)
Ex. 46
a) viviu b) beveu c) deveu d) veniu e) resoleu f) responeu
g) estigues h) vine i) digueu j) fes
Ex. 47
a) no vingues b) no vingueu c) no begues d) no us begueu e)
no encengues f) no encengueu g) no vegeu h) no digues i) no corregueu j) no
vages
Ex. 48
Veniu de seguida! Viviu tranquils! Absoleu els acusats! Obriu
la porta! Escriviu amb cura! Vegeu on són! Digueu bon dia!
Ex. 49
a) moveu b) coeu-la c) beveu d) veniu e) traeu f) aneu i
vegeu g) sigueu h) preneu i) dissoleu
Ex. 50
a) Aquest matí m’he
alçat a les nou.
b) Estic cansada perquè
aquesta setmana he dormit poc.
c) No sé on són ara. Se
n’han anat junts aquest matí.
d) Enguany hen viatjat
a París.
e) Correcta.
f) Quan la policia l’ha
vista aquest matí, l’ha detinguda.
Ex. 51
a) El xiquet plorava perquè
havia caigut un bac.
b) Estaven contents
perquè els havia tocat la Grossa de Nadal.
c) Va ensopegar amb
ella perquè no l’havia vista arribar.
d) L’alcaldessa va
haver de dimitir perquè l’oposició havia presentat...
e) Van eixir tard d’excursió
perquè molts alumnes havien arribat tard.
Ex. 52
a) s’haguera rebel·lat
/ haurien viscut
b) hagueren guanyat /
se n’haurien anat
c) s’haguera descobert
/ hi hauria hagut
d) haguera fundat /
hauríem tingut
e) hagueren romàs /
hauria incorporat
f) haguera pres /
haurien tingut
g) haguera imprés / s’hauria
esgotat
Ex. 53
a) hagen rebut b) haja
aparegut c) hagen obert d) hagen resolt e) hàgem vingut
Ex. 54
|
present |
imperfet |
condicional |
perfet |
|
ofenc |
ofenia |
ofendria |
he ofés |
|
romanc |
romania |
romandria |
he romàs |
|
dec |
devia |
deuria |
he degut |
|
sec |
seia |
seuria |
he segut |
|
tus |
tossia |
tossiria |
he tossit |
|
vull |
volia |
voldria |
he volgut |
Ex. 55
|
present |
Passat simple |
condicional |
plusquamperfet |
|
remets |
remeteres |
remetries |
havies remés |
|
romans |
romangueres |
romandries |
havies romàs |
|
ixes |
isqueres |
eixiries |
havies eixit |
|
clous |
clogueres |
clouries |
havies clos |
|
naixes |
nasqueres |
naixeries |
havies nascut |
|
fons |
fongueres |
fondries |
havies fos |
|
agraïxes/agraeixes |
agraïres |
agrairies |
havies agraït |
|
vences |
venceres |
venceries |
havies vençut |
|
tens |
tingueres |
tindries |
havies tingut |
Ex. 56
|
present |
imperfet |
perfet |
plusquamperfet |
|
dirigisca |
dirigira |
haja dirigit |
haguera dirigit |
|
càpia/càpiga |
cabera |
haja cabut |
haguera cabut |
|
confluïsca |
confluïra |
haja confluït |
haguera confluït |
|
vulga |
volguera |
haja volgut |
haguera volgut |
|
puga |
poguera |
haja pogut |
haguera pogut |
|
veja |
veiera |
haja vist |
haguera vist |
|
faça |
fera |
haja fet |
haguera fet |
|
dorma |
dormira |
haja dormit |
haguera dormit |
|
cusa |
cosira |
haja cosit |
haguera cosit |
Ex. 57
Vivia: pret. imp. ind.
/ he viscut: pret. perfet ind. / perdria: condicional / conduïsc: present ind.
/ riguí: passat simple / encengués: pret. imp. subj. / hauré vingut: futur perfet
/ hauria romàs: condicional compost / faça: present subj. / creiem: present ind.
/ diguérem: passat simple o pret.
imperf. subj./ diguem: present subj. / conduïm: present ind. o subj. /
conduírem: passat simple o pret. imperf. Subj / havíem begut: pret plusq. Ind.
/ patíssem: pret. imperf. subj. / batríem: condicional simple / vam parlar:
passat perifràstic / vulguem: present subj.
Ex. 58
a) Pretenen que jo
carregue tota la culpa.
b) No necessite la teua
ajuda per a solucionar el problema.
c) La seua germana menuda
sempre li estira els cabells.
d) Espere encertar la
solució.
e) Somiàvem un futur
més just.
f) Hem d’anar a
donar-li el menjar al gos.
g) Ha caigut per les
escales.
h) Si no calles, t’expulsaran.
i) El gat ha pujat al
terrat.
j) Marxaren després de
la missa.
k) S’ha engreixat molt.
Ex. 59
a) T’aprimaràs massa si
no menges.
b) correcta
c) Calla i no parles
tant!
d) Seu a taula
e) Ha caigut esquiant
f) Els pares estaven preocupats
perquè els fills se n’havien anat de casa.
g) Marxarem a casa quan
acaben les classes.
h) correcta
i) Ha pujat al tren
sense bitllet.
j) Seieu!
EXERCICIS DE VERBS (REPÀS 1. CLAUS)
Ex. 4
encenc, encens, encén,
encenem, enceneu, encenen / dec, deus, deu, devem, deveu, deuen / sec, seus,
seu, seiem-seem, seieu-seeu, seuen / visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen.
Ex. 5
1 molc, 2 bevem, 3 deveu, 4 resol,
5 confon, 6 mouen, 7 enceneu, 8 absolen, 9 prenc, 10 pren, 11 suspenem, 12
esteneu.
Ex. 6
1 meresc, 2 visc/viuen, 3
vius, 4 crec, 5 creuen, 6 trac, 7 creem/creiem, 8 seieu, 9 traem/trac, 10
naixen.
Ex. 7
venç, vences, venç, vencem,
venceu, vencen
convenç, convences, convenç,
convencem, convenceu, convencen
torç, torces, torç, torcem,
torceu, torcen
cap, caps, cap, cabem, cabeu,
caben
rep, reps, rep, rebem, rebeu,
reben
concep, conceps, concep,
concebem, concebeu, conceben
sé, saps, sap, sabem, sabeu,
saben
Ex. 8
1 escric, 2 tinc/vull, 3 vull,
4 faig / vinc, 5 puc, 6 veig / pots, 7 caic, 8 valc, 9 visc, 10 sé
Ex. 9 seu, té, prem
Ex. 10 creu, té, fa, trau, fa,
sé, és
Ex. 13
|
fregir |
llegir |
renyir |
vestir |
|
frig |
llig |
riny |
vist |
|
friges |
lliges |
rinyes |
vistes |
|
frig |
llig |
riny |
vist |
|
fregim |
llegim |
renyim |
vestim |
|
fregiu |
llegiu |
renyiu |
vestiu |
|
frigen |
lligen |
rinyen |
visten |
|
collir |
cosir |
tossir |
engolir |
|
cull |
cus |
tus |
engul |
|
culls |
cuses |
tusses |
enguls |
|
cull |
cus |
tus |
engul |
|
collim |
cosim |
tossim |
engolim |
|
colliu |
cosiu |
tossiu |
engoliu |
|
cullen |
cusen |
tussen |
engulen |
Ex. 14
1 friges, 2 rinyen, 3 llig/llig,
4 cosim, 5 cus, 6 cullen, 7 tus, 8 cus, 9 riny, 10 llegim, 11 collim, 12
lliges, 13 rinyen, 14 renyim
Ex. 15
corregisc, corregixes/corregeixes,
corregeix, corregim, corregiu, corregeixen
servisc, servixes/serveixes,
serveix, servim, serviu, serveixen
traduïsc, tradueixes/traduïxes,
tradueix/traduïx, traduïm, traduïu, tradueixen/traduïxen
Ex. 16
1 divideixen, 2 conduïu, 3 redueixen/reduïxen,
4 rendeix, 5 corregisc, 6 segueixen
Ex. 17
isc, ixes, ix, eixim, eixiu,
ixen
òbric, obris, obri, obrim,
obriu, obrin
òmplic, omplis, ompli, omplim,
ompliu, omplin
Ex. 18
1 ixen/eixim, 2 tussen, 3
deduïsc, 4 obris, 5 isc, 6 òmplic, 7 òbric/ix, 8 corregeixen/corregixen
Ex. 19
|
fer |
dur |
dir |
veure |
seure |
|
feia |
duia |
deia |
veia |
seia |
|
feies |
duies |
deies |
veies |
seies |
|
feia |
duia |
deia |
veia |
seia |
|
féiem |
dúiem |
déiem |
véiem |
séiem |
|
féieu |
dúieu |
déieu |
véieu |
séieu |
|
feien |
duien |
deien |
veien |
seien |
|
creure |
jaure |
traure |
riure |
caure |
|
creia |
jeia |
treia |
reia |
queia |
|
creies |
jeies |
treies |
reies |
queies |
|
creia |
jeia |
treia |
reia |
queia |
|
créiem |
jéiem |
tréiem |
réiem |
quéiem |
|
créieu |
jéieu |
tréieu |
réieu |
quéieu |
|
creien |
jeien |
treien |
reien |
queien |
Ex. 20
1 posava/treia/donava, 2
tenien/pesava/aprenien, 3 comprenien, 4 començava/reia/desentonava, 5 creien/deia/trobaven/cantava/gaudien/sofrien,
6 prenien/llegien/tenien/ feia/hi havia.
Ex. 21
|
moure |
conéixer |
atendre |
resoldre |
tindre |
|
moguí |
coneguí |
atenguí |
resolguí |
tinguí |
|
mogueres |
conegueres |
atengueres |
resolgueres |
tingueres |
|
mogué |
conegué |
atengué |
resolgué |
tingué |
|
moguérem |
coneguérem |
atenguérem |
resolguérem |
tinguérem |
|
moguéreu |
coneguéreu |
atenguéreu |
resolguéreu |
tinguéreu |
|
mogueren |
conegueren |
atengueren |
resolgueren |
tingueren |
|
viure |
estar |
caure |
ser |
fer |
|
visquí |
estiguí |
caiguí |
fui |
fiu |
|
visqueres |
estigueres |
caigueres |
fores |
feres |
|
visqué |
estigué |
caigué |
fou |
feu |
|
visquérem |
estiguérem |
caiguérem |
fórem |
férem |
|
visquéreu |
estiguéreu |
caiguéreu |
fóreu |
féreu |
|
visqueren |
estigueren |
caigueren |
foren |
feren |
LA FLEXIÓ VERBALAquesta setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu i subjuntiu. Quant a la 1a conjugació, cal tenir en compte que tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre).
[Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
Després hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret els verbs velaritzats (I): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer, -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur. Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats:
1) Fan la 1a persona de singular del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
Aquesta setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu i subjuntiu. Quant a la 1a conjugació, cal tenir en compte que tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre).
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
Hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II): nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).
Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...
Hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II): nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).
Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...
Quant als verbs de la 3a conjugació (-ir), podem distingir dos models de conjugació: la pura i la incoativa. En el cas dels verbs purs, podem distingir-ne un grup de verbs regulars: DORMIR, SENTIR, FUGIR, MUNYIR, BULLIR, GRUNYIR, CRUIXIR, PUDIR, MORIR... I un altre d’irregulars: OBRIR i OMPLIR (velaritzats) i COLLIR, TOSSIR, COSIR i SORTIR (amb canvis vocàlics en l’arrel: o>u).
La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.
Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...
La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.
Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...
LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB
Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).
Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).
Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir i obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...
"LES PERÍFRASIS VERBALS"
Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
Perífrasi de probabilitat.
Perífrasi d’imminència.
ACTIVITATS DE LÈXIC I GRAMÀTICA (SOLUCIONS)
1. a) malaltís, b) cec, c) orgullós, d) esbojarrat, e) adust, f) bla, g) grotesc.
2. Arrenglerats (afilerats), badat (obert), balma (cova), cantina (guingueta), embadalit (absort), encastar (clavar), envescat (apegalós), esglai (ensurt), exigu (escàs), fal·laç (insidiós), fressa (soroll), ignot (desconegut), llampant (virolat), manyaga (afectuosa), reptar (amonestar), vetust (antic).
3. a) abonament, b) adobs, c) addicció, d) addició, e) advertència, f) advertiments, g) alçada, h) altura, i) alçària, j) aparell, k) aparat.
4. a) cites, b) revolt, c) data, d) dependent, e) deport, esports, f) esborrany, g) estada, h) fastig, i) glacera, j) imposant, k) legat, l) metro, m) nombre.
5. a) ona, b) oïda, c) orgue, d) pertinença, e) remugant, f) assegurança, g) soterrani, h) tarja, i) mesa, k) trànsit, l) vestidor, m) vial, n) cristall.
6. Petrolífer (g), rendible (l), real (i), alimentós (d), confús (f), eixut (n), famós (b), petrolier (h), afamat (a), confós (e), alimentari (c), reial ( j), sec ( m), rentable (k).
LÈXIC 3. Apressar, emboirar, niquelar, imantar, matisar, empolsegar, fantasiejar, femar, enfilar, acaramel·lar.
LES PREPOSICIONS
ALERTA ALS MANIÀTICS DE LA PREPOSICIÓ EN:
No és correcte dir: a un poble, a unes habitacions, a molts hotels...
Parlant de temps, no hem de dir al 2013, sinó en 2013/el 2013/ l'any 2013
Tampoc hem de canviar el règim del verb: pense als problemes pense en els problemes;influeix a la informació influeix en la informació... En casos com aquests, el verb demana la preposició en. Només la canviarem si, a continuació hi ha un infinitiu (vegeu el canvi i caiguda de preposicions)
ACTIVITATS DE LÈXIC I GRAMÀTICA (SOLUCIONS)
1. a) malaltís, b) cec, c) orgullós, d) esbojarrat, e) adust, f) bla, g) grotesc.
2. Arrenglerats (afilerats), badat (obert), balma (cova), cantina (guingueta), embadalit (absort), encastar (clavar), envescat (apegalós), esglai (ensurt), exigu (escàs), fal·laç (insidiós), fressa (soroll), ignot (desconegut), llampant (virolat), manyaga (afectuosa), reptar (amonestar), vetust (antic).
3. a) abonament, b) adobs, c) addicció, d) addició, e) advertència, f) advertiments, g) alçada, h) altura, i) alçària, j) aparell, k) aparat.
4. a) cites, b) revolt, c) data, d) dependent, e) deport, esports, f) esborrany, g) estada, h) fastig, i) glacera, j) imposant, k) legat, l) metro, m) nombre.
5. a) ona, b) oïda, c) orgue, d) pertinença, e) remugant, f) assegurança, g) soterrani, h) tarja, i) mesa, k) trànsit, l) vestidor, m) vial, n) cristall.
6. Petrolífer (g), rendible (l), real (i), alimentós (d), confús (f), eixut (n), famós (b), petrolier (h), afamat (a), confós (e), alimentari (c), reial ( j), sec ( m), rentable (k).
LÈXIC 3. Apressar, emboirar, niquelar, imantar, matisar, empolsegar, fantasiejar, femar, enfilar, acaramel·lar.
No és correcte dir:
Parlant de temps, no hem de dir
Tampoc hem de canviar el règim del verb:
LOCALITZACIÓ
A | EN |
Davant noms propis de lloc Va nàixer a Morella | Davant de noms sense determinar. Són parella, però viuen en cases diferents. Ens vam instal·lar en habitacions molt grans. |
Davant els noms que designen parts del cos: al dit, al cap, a l’esquena. | Davant indefinits, quantitatius, demostratius i relatius: Segur que ho trobes en algun dels calaixos de la tauleta de nit. Ha treballat en molts llocs diferents. En este carrer hi ha tant de sarau que no es pot dormir. El poble en què viu és molt menut. |
Davant article definit: Espera’m a la porta de casa. Si vas ràpid, encara la trobaràs al carrer. Les llibretes les tens en la prestatgeria de darrere. Mira en l’armari, a veure si ho ha deixat allí. *La forma més genuïna és usar A per a llocs físics definits (amb article) i EN per a llocs figurats amb article o sense: A la casa / En la imaginació | |
TEMPS
EN | A | PER |
segle: en el segle XX | segle: al segle XX (menys recomanable) | |
any: En 1977 va morir Elvis (també: El 1977 / L’any 1977) | ||
+ art. + mesos i estacions de l’any: A l’estiu / al maig | + art. + mesos i estacions de l’any: per l’estiu / pel maig | |
+art.+ parts del dia: al matí, a la vesprada... | ( | |
noms de les festes i certs períodes de temps: Al Nadal / A Setmana Santa... | noms de les festes i certs períodes de temps: Per Nadal / Per Setmana Santa |
PER o PER A?
Casos més conflictius:
Per cridar tant, t’has quedat sense postres.
La casa està per netejar.
Tinc habitacions per llogar.
No s’alça per no haver de netejar.
¡ Introdueix una oració final que fa referència a la intenció del subjecte de realitzar una determinada acció (voluntarietat):
Treballe per guanyar-me la vida. (“perquè vull guanyar-me la vida”)
Estudia molt per aprovar tots els exàmens. (“perquè vol aprovar tots els exàmens”).
Has de fer exercici per a millorar la salut.
L’oració principal és una passiva sense subjecte explícit:
Es va senyalitzar la zona per a evitar accidents.
Hi ha un canvi d’agent entre el verb principal i l’infinitiu.
El jutge va cridar l’acusat per a declarar.
Hem patit molt per a arribar a temps. (verb estatiu)
Ha caigut en un parany per a atrapar lladres poc hàbils (modificador del nom parany)
Fer exercici és bo per a relaxar-se. (modificador de l’adjectiu bo)
No has estudiat prou per a aprovar. (modificador de l’adverbi prou)
! En una mateixa oració, podem usar per o per a segons si volem destacar la voluntarietat o si volem introduir un complement modificador:
He comprat un llibre per aprendre anglés. (perquè vull aprendre anglés).
He comprat un llibre per a aprendre anglés. (serveix per a aprendre anglés)
EXERCICI (PERQUÈ, PER QUÈ, PER A QUÈ). SOLUCIONS
- No sé per què no vols acabar la carrera.
- Vull anar perquè sí.
- Em podries dir per a què serveix aquest aparell?
- Encara no sé les raons per què se suspengué el concert.
- Vinc perquè em soluciones el problema.
- Aquell és l’ordinador per què he pagat tants diners.
- No entenc el perquè de la teua actitud.
- No volia dir-me per què no m’havia convidat, perquè crec que encara estava enfadat amb mi.
- Per què has elegit aquesta opció? Perquè crec que és la més fàcil.
- Per a què serveix aquesta maleta, si no en tenim la clau?
- No és aquesta la pel·lícula per què ens interessàvem.
- No entenc per què m’odies.
- No hi podré assistir perquè me’n vaig de viatge.
- Els teus germans encara no havien descobert per què s’havien barallat.
- Aniré perquè em torne els diners.
- M’agradaria saber el perquè d’esta broma.
- Agafa’l perquè no caiga.
- Agafa’l perquè si no caurà.
- El camí per què accedires al camp estava tallat.
- Volia telefonar-te perquè volia parlat amb tu.
- Volia telefonar-te perquè em donares l’adreça de la pensió de Barcelona.
- Sempre hi ha un perquè que ho explica tot.
- Digues per què ho vas fer i no et castigaré.
- Ho vaig fer perquè necessitava demostrar-te la situació per què passe.
- La iniciativa per què apostaven no era la millor.
- He demostrat que seria capaç de pressionar-lo perquè accedirà a les exigències.
- Si vols saber el perquè, només has de preguntar-ho.
- Si vols saber per què deia això, només has de preguntar-ho.
- Perquè tot vaja bé, cal que digues per què hem de fer-ho així.
- Això demostra el perquè de tot plegat.
EXERCICI (PERQUÈ, PER QUÈ, PER A QUÈ). SOLUCIONS
- No sé per què no vols acabar la carrera.
- Vull anar perquè sí.
- Em podries dir per a què serveix aquest aparell?
- Encara no sé les raons per què se suspengué el concert.
- Vinc perquè em soluciones el problema.
- Aquell és l’ordinador per què he pagat tants diners.
- No entenc el perquè de la teua actitud.
- No volia dir-me per què no m’havia convidat, perquè crec que encara estava enfadat amb mi.
- Per què has elegit aquesta opció? Perquè crec que és la més fàcil.
- Per a què serveix aquesta maleta, si no en tenim la clau?
- No és aquesta la pel·lícula per què ens interessàvem.
- No entenc per què m’odies.
- No hi podré assistir perquè me’n vaig de viatge.
- Els teus germans encara no havien descobert per què s’havien barallat.
- Aniré perquè em torne els diners.
- M’agradaria saber el perquè d’esta broma.
- Agafa’l perquè no caiga.
- Agafa’l perquè si no caurà.
- El camí per què accedires al camp estava tallat.
- Volia telefonar-te perquè volia parlat amb tu.
- Volia telefonar-te perquè em donares l’adreça de la pensió de Barcelona.
- Sempre hi ha un perquè que ho explica tot.
- Digues per què ho vas fer i no et castigaré.
- Ho vaig fer perquè necessitava demostrar-te la situació per què passe.
- La iniciativa per què apostaven no era la millor.
- He demostrat que seria capaç de pressionar-lo perquè accedirà a les exigències.
- Si vols saber el perquè, només has de preguntar-ho.
- Si vols saber per què deia això, només has de preguntar-ho.
- Perquè tot vaja bé, cal que digues per què hem de fer-ho així.
- Això demostra el perquè de tot plegat.
APRENEM MÉS
➜ Cal fer exercicis de PREPOSICIONS (fotocòpies).
➜ Preparar un monòleg a partir d’una de les propostes fotocopiades.
➜ Prova 7 (Examen de repàs tipus test).
➜ EXAMEN JQCV (octubre '22).
➜ REDACCIÓ (200 paraules).
➜En l'enllaç que teniu a continuació trobareu diversos exercicis per a practicar el lèxic en valencià.ÉS MOLT INTERESSANT!!!
⇒ EXERCICIS DE VOCABULARI AUTOCORRECTIUS
EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES (PLEONASMES)
SOLUCIONS.
22. a) va portar-ho/ho va
portar. b) La qüestionaren c) n’embargà
d) En patien molta d’acústica e)
Pere la dona f) Escriu-ne un!
23. a) Els llegia contes b) li llava la cara c) Ella en compra d) Per què els regales e) Els vaig explicar / vaig explicar-los f) Digues-li
24. a) Anna n’escrivia
cançons. B) N’han arribat notícies c) N’estava satisfet.
25. a) El pis ho està b) Carme ho és / l’és c) Els meus amics ho són d) Ho sembla.
26. a) Enric hi posa els coberts.
b) Xavier hi camina c) Deixa-hi d) El gat sempre hi passava e) En venien entusiasmats f) Hi aniré
g) i hi ha contestat.
27. a) Sempre en parlen b) Els xiquests hi juguen c) pensa-hi
d) La mestra hi ensenya e) El
govern hi ha optat f) Vols contribuir-hi? g) L’advocat hi ha recorregut h) Hi té molt d’interés.
28. a) s’hi b) L’en
c) Me n’he fet d) Se n’ha
fet e) me’n dic f) Sí, hi vaig acabar.
30. a) N’hi poca b) ens convoquen c) Ací u menja molt bé d) No se n’ha adonat e) correcta
f) En aquella habitació no toca el sol.
31. 1c, 2b, 3c, 4a, 5c, 6c, 7a, 8b.
32. a) Nosaltres li’ls vam donar.
b) Hui li’l portaré. c) Esta vesprada li les tornarem. d) Àngel li’n llig. e)
Després li la comprarem. f) Li l’explicaré. g) Demà li les portaré. h) Li’n
compraré un.
33. a) me l’he pres b) se n’han anat c) te l’han portat d) te’l pots guardar e) me’ls regalen f) se l’ha endut g) se te’ls duran h) se l’ha menjat
34. a) Qui me l’aguantarà? b) Ja
te’l van arreglar? c) El dentista me l’ha d’arrancar d) Agafa-me’l
e) Tots s’hi afanyen f) Se te l’ha
begut tot g) Ell m’hi va ajudar h) Ahir
me’n va cosir tres i) se’l treia j) No me l’embrutes k) Me l’ha escrita l) No te l’esperaves, eh? m) S’hi va
agafar n) qui me’ls defensa? o) Me’n
falten molts.
35. a) no me’n dones cap b) que ell t’ho conte c) te’n poses
d) us ho e) se les f) la hi penges tu també.
EXERCICIS DE REPÀS (SOLUCIONS)
- Accentuació i dièresi: 1a, 2c,
3c, 4c, 5b, 6a, 7a, 8c.
- Vocalisme i consonantisme: 9a,
10a, 11b, 12b, 13a, 14a, 15b, 16c, 17c, 18c, 19b, 20a, 21c, 22b, 23a, 24a, 25a,
26b.
- Articles i determinants: 27c,
28c, 29c, 30c, 31a, 32c, 33b, 34a, 35a, 36c, 37c, 38b, 39b, 40a, 41a, 42b, 43b,
44c.
- Formes no personals i perífrasis:
57b, 58c, 59c, 60a, 61b, 62a, 63c, 64a, 65c, 66c, 67a, 68b, 69b, 70c, 71a, 72b,
73b, 74c.
- Pronoms febles: 75b, 76c, 77b,
78b, 79c, 80b, 81a, 82a, 83a, 84a, 85a.
- Pronoms relatius: 87a, 88c, 89a,
90c, 91a, 92c, 93b, 94c, 95c, 96a, 97a, 98c, 99c, 100b, 101c, 102c, 103b, 104c,
105c, 106a, 107c, 108a, 109b, 110b, 111c, 112c.
- Preposicions: 113a, 114b, 115b,
116b, 117c, 118c, 119c, 120c, 121a, 122b, 123b, 124b, 125b.
- Conjuncions i adverbis: 126b,
127a, 128b, 129a, 130b, 131a, 132a, 133a, 134b, 135a, 136b, 137c, 138b, 139b
1a SESSIÓ (1a setmana /SETEMBRE'23)
Aquesta 1a setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu i subjuntiu. Quant a la 1a conjugació, cal tenir en compte que tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre). [Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
Després hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret els verbs velaritzats (I): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer, -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur. Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats:
1) Fan la 1a persona de singular del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
Pel que fa al lèxic, treballarem
un parell de continguts: els barbarismes
i els doblets lingüístics (vegeu la pestanya “LÈXIC” del blog). Per últim,
aquesta setmana cal practicar l’expressió escrita amb els textos argumentatius (vegeu pestanya “TEXTOS” del
blog).
➲ Ortografia: la essa sorda i la essa sonora.
En la nostra llengua poden correspondre a la grafia s dos sons diferents, un de sord, equivalent a la pronúncia castellana de /s/, i un altre de sonor, també existent en altres llengües europees com el francés o el portugués. D’aquesta manera, vam veure com no es pronunciava igual la s en les paraules casa i sonar.
El so sord /s/
A principi de paraula C + e, i (ceba, cigró) Entre consonant i vocal i viceversa C + e, i (comencen, narcís) Entre vocals C + e, i (races, edició) A final de paraula Ç (feliç, capaç)
El so sonor /z/
Aquest so, a diferència de /s/, no existeix en castellà. Podem reconéixer-lo en les paraules que el contenen per la forma en què l’escrivim:A principi de paraula
Z(zenit, zona, zebra, zoomorf…) Entre consonant i vocal i viceversa (pinzell, colze, Alzira…) Entre vocals S (casa, posar, andalusos, brisa)
NOTA: A l’hora de llegir un text, totes les normes que has aprés se simplifiquen molt. Llevat d’algunes excepcions, recorda que una Z sempre sona sonora i que entre vocals essa simple (s) sona sonora i essa doble (ss) sorda. Un bon truc!
EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES (PLEONASMES)
SOLUCIONS.
22. a) va portar-ho/ho va
portar. b) La qüestionaren c) n’embargà
d) En patien molta d’acústica e)
Pere la dona f) Escriu-ne un!
23. a) Els llegia contes b) li llava la cara c) Ella en compra d) Per què els regales e) Els vaig explicar / vaig explicar-los f) Digues-li
24. a) Anna n’escrivia
cançons. B) N’han arribat notícies c) N’estava satisfet.
25. a) El pis ho està b) Carme ho és / l’és c) Els meus amics ho són d) Ho sembla.
26. a) Enric hi posa els coberts.
b) Xavier hi camina c) Deixa-hi d) El gat sempre hi passava e) En venien entusiasmats f) Hi aniré
g) i hi ha contestat.
27. a) Sempre en parlen b) Els xiquests hi juguen c) pensa-hi
d) La mestra hi ensenya e) El
govern hi ha optat f) Vols contribuir-hi? g) L’advocat hi ha recorregut h) Hi té molt d’interés.
28. a) s’hi b) L’en
c) Me n’he fet d) Se n’ha
fet e) me’n dic f) Sí, hi vaig acabar.
30. a) N’hi poca b) ens convoquen c) Ací u menja molt bé d) No se n’ha adonat e) correcta
f) En aquella habitació no toca el sol.
31. 1c, 2b, 3c, 4a, 5c, 6c, 7a, 8b.
32. a) Nosaltres li’ls vam donar.
b) Hui li’l portaré. c) Esta vesprada li les tornarem. d) Àngel li’n llig. e)
Després li la comprarem. f) Li l’explicaré. g) Demà li les portaré. h) Li’n
compraré un.
33. a) me l’he pres b) se n’han anat c) te l’han portat d) te’l pots guardar e) me’ls regalen f) se l’ha endut g) se te’ls duran h) se l’ha menjat
34. a) Qui me l’aguantarà? b) Ja
te’l van arreglar? c) El dentista me l’ha d’arrancar d) Agafa-me’l
e) Tots s’hi afanyen f) Se te l’ha
begut tot g) Ell m’hi va ajudar h) Ahir
me’n va cosir tres i) se’l treia j) No me l’embrutes k) Me l’ha escrita l) No te l’esperaves, eh? m) S’hi va
agafar n) qui me’ls defensa? o) Me’n
falten molts.
35. a) no me’n dones cap b) que ell t’ho conte c) te’n poses
d) us ho e) se les f) la hi penges tu també.
EXERCICIS DE REPÀS (SOLUCIONS)
- Accentuació i dièresi: 1a, 2c,
3c, 4c, 5b, 6a, 7a, 8c.
- Vocalisme i consonantisme: 9a,
10a, 11b, 12b, 13a, 14a, 15b, 16c, 17c, 18c, 19b, 20a, 21c, 22b, 23a, 24a, 25a,
26b.
- Articles i determinants: 27c,
28c, 29c, 30c, 31a, 32c, 33b, 34a, 35a, 36c, 37c, 38b, 39b, 40a, 41a, 42b, 43b,
44c.
- Formes no personals i perífrasis:
57b, 58c, 59c, 60a, 61b, 62a, 63c, 64a, 65c, 66c, 67a, 68b, 69b, 70c, 71a, 72b,
73b, 74c.
- Pronoms febles: 75b, 76c, 77b,
78b, 79c, 80b, 81a, 82a, 83a, 84a, 85a.
- Pronoms relatius: 87a, 88c, 89a,
90c, 91a, 92c, 93b, 94c, 95c, 96a, 97a, 98c, 99c, 100b, 101c, 102c, 103b, 104c,
105c, 106a, 107c, 108a, 109b, 110b, 111c, 112c.
- Preposicions: 113a, 114b, 115b,
116b, 117c, 118c, 119c, 120c, 121a, 122b, 123b, 124b, 125b.
- Conjuncions i adverbis: 126b,
127a, 128b, 129a, 130b, 131a, 132a, 133a, 134b, 135a, 136b, 137c, 138b, 139b
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
Pel que fa al lèxic, treballarem
un parell de continguts: els barbarismes
i els doblets lingüístics (vegeu la pestanya “LÈXIC” del blog). Per últim,
aquesta setmana cal practicar l’expressió escrita amb els textos argumentatius (vegeu pestanya “TEXTOS” del
blog).
A principi de paraula | C + e, i (ceba, cigró) Ç: mai a principi de paraula S (sivella, sord) |
Entre consonant i vocal i viceversa | C + e, i (comencen, narcís) Ç + a, o, u (començar, cançó) S (dansa, molsa) |
Entre vocals | C + e, i (races, edició) Ç + a, o, u (puça, caçador) S (Només en alguns casos de prefixació i sufixació: asimètric, antesala, homosexual...) SS (tassa, passota) |
A final de paraula | Ç (feliç, capaç) S (pastís, esbós) |
A principi de paraula | Z | (zenit, zona, zebra, zoomorf…) |
Entre consonant i vocal i viceversa | (pinzell, colze, Alzira…) Excepció: derivats de dins (endinsar), fons (enfonsar) i trans (transistor) | |
Entre vocals | S (casa, posar, andalusos, brisa) Excepcions: mots d’origen grec com amazona, trapezi, topazi, esquizofrènic, nazista i en paraules derivades de zoo- (paleozoic, protozou, espermatozoide) | |
APRENEM MÉS
⇒ Exàmens de la JQCV (abril'19 /novembre '22).
⇒ Redacció: "Text argumentatiu" (200 paraules).
⇒ Exercicis DOSSIER 3 VERBS
⇒ LÈXIC: PRÀCTICA I REPÀS (BARBARISMES, DOBLETS LÈXICS I LOCUCIONS I FRASES FETES)
⇒ Pràctica i repàs [DOBLETS LINGÜÍSTICS]
⇒ Cal preparar un monòleg.
[DOSSIER 3] CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”
[DOSSIER 3] CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)” 21. parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.
31. apague, apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
39. duguera / estiguera / fóra / sapiguérem (sabérem) / feren / poguera / llegira / tinguera / seguera / conduïra / isquéreu / escriguera / vinguera.
40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu.
42. trau / creieu / beveu / fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.
43. doneu / ven / vine / vés / corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu / dissoleu / encenguem / pertany / dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu / llig (llegix).
44. absoleu / cloeu / beveu / escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu / aprén / comenceu.
45. has viscut / ha vist / hem enviat / heu bullit / han mentit.
46. havies comprat / havia arribat / havíem entrat / havíeu fet / havien dit.
47. hagueres aprés / hagué dormit / haguérem escoltat / haguéreu parlat / hagueren menjat.
49. hauràs conegut / haurà crescut / haurem entrat / haureu descansat / hauran vist.
50. hauries volgut / hauria caigut / hauríem entrat / hauríeu elaborat / s’haurien exhaurit.
51. hages dit / haja aparegut / hàgem col·laborat / hàgeu oït / hagen sabut.
52. hagueres anat / haguera vingut / haguérem conduït / haguéreu treballat / hagueren conegut.
54. voler, volent volgut / córrer, corrent, corregut / moldre, molent, mòlt / obrir, obrint, obert / traduir, traduint, traduït / cabre, cabent, cabut / dur, duent, dut / aprendre, aprenent, aprés / fondre, fonent, fos / atendre, atenent, atés / tindre (tenir), tenint, tingut / oir, oint, oït / admetre, admetent, admés / combatre, combatent, combatut / veure, veient, vist / nàixer, naixent, nascut / imprimir, imprimint, imprés / confessar, confessant, confessat / beure, bevent, begut.
55. cuit / romput / dit / caigut / entés / crescut / ocorregut / emés / transcorregut / interromput / volgut / batuts / venut / vist / fet / nascut / tret / inclòs / conclòs.
56. dit, cregut / agafat, estat, estalviant / sabut, preguntat / cuit / corrent / distraent / devent / creient, escoltant / escrivint, bevent / nascut / admetent, admesa / duent / batut, combatut / tramés / ofés, dit / volent / venut, pescant / comprés, atés.
57. trobades / oberts / suspeses / donat / encesos / collides / comprats / buscades / soterrats, soterrats.
58. els han enviats / les ha signades / n’he fregits dos / les he comprades / els he duts / l’he tastada / l’he coneguda / les hem enteses / els hem compresos / n’he llegits 3 / les he fetes / li n’he regalats 4.
59. 1. i es trencà una cama / 6 i guanyaren el partit / 7 i no van trobar ningú.
60. Ja hi haurà arribat el tren / S’havia d’anar sense falta (calia anar) / Has de parlar amb ell / S’haurà de fer una altra vegada (caldrà fer-ho) / Has de pagar-me demà.
2a SESSIÓ (2a setmana /SETEMBRE'23)
Hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II): nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).
Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...
Hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II): nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).
Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...
Quant als verbs de la 3a conjugació (-ir), podem distingir dos models de conjugació: la pura i la incoativa. En el cas dels verbs purs, podem distingir-ne un grup de verbs regulars: DORMIR, SENTIR, FUGIR, MUNYIR, BULLIR, GRUNYIR, CRUIXIR, PUDIR, MORIR... I un altre d’irregulars: OBRIR i OMPLIR (velaritzats) i COLLIR, TOSSIR, COSIR i SORTIR (amb canvis vocàlics en l’arrel: o>u).
La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.
Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...
La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.
Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...
3a SESSIÓ (3a setmana / JULIOL'23)
"LES PERÍFRASIS VERBALS"
Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
Perífrasi de probabilitat.
Perífrasi d’imminència.
LES GRAFIES- Vocalisme
- Les consonants oclusives
- Vocalisme
- Les consonants oclusives
A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents:
1. En posició final de paraula després de vocal o diftong tònics s’escriu l’oclusiva sorda corresponent, sense tenir en compte altres paraules derivades:
P > sap, concep, cap, llop, rep, etc. Malgrat: saber, concebre, cabota, lloba, etc.
T > pot, prat, buit, salut, nebot, paret, etc. Malgrat: poder, prada, saludat, neboda, aparedar.
C > amic, bec, dic, afalac, plec, poruc, feixuc, etc. Malgrat: amiga, bega, diga, afalagar, poruga...
Algunes excepcions (bàsicament cultismes i estrangerismes) són: Carib, snob, Jacob, adob, cub, club, tub...; fred, sud, quid, almud, fluid, Alfred, David, Bagdad i paraules femenines acabades en –itud, -etud (quietud, multitud...); pedagog, estrateg, mag...
2. A final de paraula després de vocal àtona o de consonant escriurem la mateixa grafia que apareix en els derivats o mots de la mateixa família lèxica:
P > serp (serpent), llamp (llampec), pòlip (polipós)...
B > àrab (Aràbia), tomb (tombar), verb (verbal)...
T > sort (sortejar), fart (fartó), esvelt (esveltesa)...
D > ràpid (rapidesa), sord (sordesa)...
C > clàssic (clàssica), marc (emmarcar)...
G > càstig (castigar), fang (fangós), llarg (llarga).
EXCEPCIONS:
- La 1a persona del present d’indicatiu és amb –c: aprenc, estenc, tinc, fonc, etc.
- Una sèrie de paraules: ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, ròssec,...
Recordem que tots els gerundis acaben en –t: anant, perdent, tenint... I hi ha també adjectius i substantius acabats en –and, -end, que coincideixen amb el castellà: sumand, minuend, nefand, dividend, reverend, etc.
3. En posició final de síl·laba, a l’inici o enmig de paraula, convé tenir presents els aplecs següents:P Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt- capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte B Inicial i medial en: ab-, ob-, sub- absent, objecte, obscur, subjecte T Inicial en: atz-, atl-, atm- atzar, atzavara, atles, atmosfèric D Inicial en : ad- addicció, adduir C Inicial i medial davant: c, s, t, z accepció, succés, delicte, èczema G Inicial i medial davant: d, g, m, n amígdala, sagnar, suggestió, augment
P | Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt- | capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte |
B | Inicial i medial en: ab-, ob-, sub- | absent, objecte, obscur, subjecte |
T | Inicial en: atz-, atl-, atm- | atzar, atzavara, atles, atmosfèric |
D | Inicial en : ad- | addicció, adduir |
C | Inicial i medial davant: c, s, t, z | accepció, succés, delicte, èczema |
G | Inicial i medial davant: d, g, m, n | amígdala, sagnar, suggestió, augment |
L'ACCENTUACIÓQuant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals e i o obertes.[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: identifica la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].
Truquets per a accentuar correctament les vocals e, o.
Exemples Excepcions La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes. menjaré, pretén, després, camió, torró... terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... La e i la o solen ser obertes en les paraules planes. crèdit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... Verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules esdrúixoles. gènere, pèrdua, memòria, València... fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega...verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...
Les grafies e i o representen dos sons diferents:La e representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).La o representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):
Casos en què la e és oberta:
1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.2. Davant de l, l·l, rr i r: cel, novel·la, serra, verd.3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.
Casos en què la o és oberta :1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).
LA DIÈRESIDesprés de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme i estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment, -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes).
Exemples | Excepcions | |
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes. | menjaré, pretén, després, camió, torró... | terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... |
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes. | crèdit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... | Verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...) estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... |
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules esdrúixoles. | gènere, pèrdua, memòria, València... | fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega... verbs de la 2a conj. (córrega...) |
Les grafies e i o representen dos sons diferents:
Casos en què la e és oberta:
APRENEM MÉS
⇒Cal fer exercicis d’accentuació i dièresi (fotocòpies).
⇒Exercicis de grafies (vocalisme i grafies oclusives).
⇒Exercicis de les formes no personals (fotocòpies)
⇒ Exercicis de l’examen de la JQCV (JUNY '21).
⇒ Cal fer exercicis d’accentuació i dièresi.⇒ Monòleg (àudio).
⇒ Repàs i pràctica de grafies: EXERCICIS DE GRAFIES (CLAUS)
EXERCICI (GRAELLA) FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)
➜ LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)
Ex. 21) 1a, 2c, 3a, 4b, 5b, 6c.
Ex. 22) duent, escrivint, rebent, plovent, devent, rient, movent, creient/creent, eixint, apareixent.
Ex. 23) removent, I van desconnectar, que va inundar, anant, i es guanyà/on es guanyà, i la van convocar.
Ex. 24) debatut, permés, conclòs, traduït, difós, respost, pres, crescut, nascut, detingut/detinguda, imprés, oferit/ofert, aparegut, valgut, segut, mòlt petangut/pertanyut, cogut.
Ex. 16) 1a, 2c, 3b, 4b.
Ex. 17) jovenalla, quilometratge, moblatge, fullatge, xicalla, tonatge.
Ex. 18) maduresa, dolcesa, noblesa, lleugeresa, lletgesa, honradesa, ceguesa, deixadesa, tendresa, nuesa, timidesa, bellesa.
Ex. 19) a) ressaltava, asimètricament; b) dissortat, ressonància; c) pressentir, asserenar-se; d) dissertació, ressò, transsexualitat.
Ex. 20) amansir, rebrotar, abonyegar, enlletgir, encarir, alleugerir, empal·lidir, entapissar, ensucrar, envernissar, assaborir, assedegar, emmalaltir, ajornar, assecar, desossar.
➜ CLAUS 1a i 2a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda--joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // sentència, altruista, féiem, còmic // heroi, féieu, remei, examen // crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor
CLAUS 3a, 4a i 5a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
posseíeu, duia, anàreu, reunió // deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua
posseíeu, duia, anàreu, reunió //
2a SESSIÓ (2a setmana / JULIOL'23)
Aquesta setmana hem vist el tema de "Les formes no personals del verb (infinitiu, gerundi i participi). Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apetéixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:1) No s'ha d'usar amb l'article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).
Pel que fa al gerundi, hem d'assenyalar que té una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També cal fer referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).
Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixarem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir i obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...
A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts). La formació de l’imperatiu és bastant regular, ja que es construeix amb formes del present d’indicatiu i del present de subjuntiu. La segona persona del singular coincideix amb la tercera del present d’indicatiu, i la segona del plural coincideix amb la segona del plural del present d’indicatiu. En canvi, la tercera persona del singular i del plural, així com la primera de plural es formen a partir del present de subjuntiu.
PRESENT D’INDICATIU
IMPERATIU
PRESENT DE SUBJUNTIU
jo córrec
-----------
jo córrega
tu corres
corre
tu córregues
ell/ella corre
córrega
ell/ella córrega
nosaltres correm
correguem
nosaltres correguem
vosaltres correu
correu
vosaltres corregueu
ells/elles corren
córreguen
ells/elles córreguen
REMARQUES
1. 1. Per a les segones persones, de singular i plural, s’empren formes del present d’indicatiu. Per a la resta de persones es fa servir el present de subjuntiu.
2. 2. En el tractament de vostè emprem la tercera persona, motiu pel qual emprem el present de subjuntiu.
3. 3. Els verbs següents només presenten una forma irregular en la segona persona de singular:
fer → fes dur → dus venir → vine anar → ves
4. Alguns verbs irregulars formen tot l’imperatiu a partir del present de subjuntiu: poder, voler, ser, veure...
Pel que fa al lèxic, ens centrarem en dos blocs: els
barbarismes i els doblets lingüístics (vegeu la pestanya “LÈXIC” del blog). Per
últim, aquesta setmana cal practicar l’expressió escrita amb els textos argumentatius
(vegeu pestanya “TEXTOS” del blog).
La formació de l’imperatiu és bastant regular, ja que es construeix amb formes del present d’indicatiu i del present de subjuntiu. La segona persona del singular coincideix amb la tercera del present d’indicatiu, i la segona del plural coincideix amb la segona del plural del present d’indicatiu. En canvi, la tercera persona del singular i del plural, així com la primera de plural es formen a partir del present de subjuntiu.
PRESENT D’INDICATIU | IMPERATIU | PRESENT DE SUBJUNTIU |
jo córrec | ----------- | jo córrega |
| corre | tu córregues |
ell/ella corre | córrega | ell/ella córrega |
|
| nosaltres correguem |
vosaltres correu | correu | vosaltres corregueu |
ells/elles corren | córreguen | ells/elles córreguen |
1. 1. Per a les segones persones, de singular i plural, s’empren formes del present d’indicatiu. Per a la resta de persones es fa servir el present de subjuntiu.
2. 2. En el tractament de vostè emprem la tercera persona, motiu pel qual emprem el present de subjuntiu.
3. 3. Els verbs següents només presenten una forma irregular en la segona persona de singular:
fer → fes dur → dus venir → vine anar → ves
Pel que fa al lèxic, ens centrarem en dos blocs: els barbarismes i els doblets lingüístics (vegeu la pestanya “LÈXIC” del blog). Per últim, aquesta setmana cal practicar l’expressió escrita amb els textos argumentatius (vegeu pestanya “TEXTOS” del blog).
APRENEM MÉS
⇒ Exàmens de la JQCV (abril'22 /setembre '21). Examen EOI.
⇒ Redacció: "Text argumentatiu" (300 paraules).
⇒ Exercicis del dossier “Les formes no personals del verb”.
⇒ Exercicis perífrasis verbals i de formes no personals (fotocòpies).
1a SESSIÓ (1a setmana / JULIOL'23)
Aquesta 1a setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu i subjuntiu. Quant a la 1a conjugació, cal tenir en compte que tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre). [Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
Després hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret els verbs velaritzats (I): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer, -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur. Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats:
1) Fan la 1a persona de singular del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
D'altra banda, hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II): nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).
Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
D'altra banda, hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II): nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).
Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...
Quant als verbs de la 3a conjugació (-ir), podem distingir dos models de conjugació: la pura i la incoativa. En el cas dels verbs purs, podem distingir-ne un grup de verbs regulars: DORMIR, SENTIR, FUGIR, MUNYIR, BULLIR, GRUNYIR, CRUIXIR, PUDIR, MORIR... I un altre d’irregulars: OBRIR i OMPLIR (velaritzats) i COLLIR, TOSSIR, COSIR i SORTIR (amb canvis vocàlics en l’arrel: o>u).
La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.
Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...
La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.
Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...
El verb
El verb, com a nucli del sintagma verbal, és un dels constituents bàsics de l’oració. Categoria gramatical que expressa l’existència, l’estat, l’acció, els processos o les modificacions d’un sintagma nominal. A diferència de les altres categories gramaticals, el verb, a banda d’aquesta informaciósemàntica, té com a característica més important les marques que aporten els diferents morfemes: veu, mode, persona, nombre, temps i aspecte.
Els morfemes verbals
Tota forma verbal està constituïda per un lexema o arrel, que aporta el contingut semàntic, i pels morfemes o desinències, que aporten informacions auxiliars, pròpies del verb. En algunes formes verbals pot aparéixer una vocal temàtica que actua d’enllaç entre el lexema i els morfemes, i que permet de classificar els verbs d’acord amb la conjugació a què pertanyen.• Veu– Activa: el subjecte realitza l’acció (Maria menjava maduixes).– Passiva: el subjecte rep l’acció (Les maduixes eren menjades per Maria).• Mode. Segons l’actitud mental del parlant respecte allò que enuncia (a l’acció verbal), podem distingir els següents modes personals:– Indicatiu: l’acció o el fet és vist com a real (Rosa ha begut aigua).– Subjuntiu: l’acció o el fet que expressa el verb és vist com una irrealitat,només existeix en el pensament com una idea subjectiva (desigdubte, temor, voluntat, etc.) (Potser vinga prompte).– Condicional: les accions apareixen expressades com a irreals (Si poguerafaria això).– Imperatiu: és el mode amb què el parlant expressa manament, ordre,prec, etc. (Ves-te’n prompte).D’altra banda, tenim també tres modes impersonals: infinitiu (conceptebàsic de l’acció), gerundi (acció durativa) i participi (acció acabada).• Aspecte– Imperfectiu: no expressa la fi de l’acció del verb (Caminava pel passeig).Els temps imperfectius són el present d’indicatiu i de subjuntiu,el pretèrit imperfet, el futur i el condicional.– Perfectiu: expressa l’acabament de l’acció verbal (Va llegir una novel·la). Els temps perfectius són el pretèrit perfet simple i perifràstic d’indicatiu i els temps compostos.• Persona. Relaciona l’acció verbal amb l’emissor (1a pers.: parle, cantem),amb el receptor (2a pers.: parles, canteu) o amb un referent (3a pers.:parla, canten).• Nombre. El morfema de nombre indica si el SN subjecte és només unindividu o cosa (singular) o més d’un (plural).
APRENEM MÉS
⇒ Cal practicar la conjugació verbal amb un full a doble cara i els exercicis del dossier 2 de verbs.
⇒ Exercicis de l’examen de la JQCV (octubre '22).
- ⇒ 1r text escrit: Heu de triar una de les dues opcions que trobareu en l’examen de la JQCV i escriure un text de 200 paraules.
- ⇒ Exercicis de locucions i frases fetes (fotocòpies).
⇒ Pràctica i repàs [DOBLETS LINGÜÍSTICS]
⇒ Cal preparar un monòleg.
Ací teniu un parell d'enllaços que us permetran fer pràctiques de la flexió verbal:
⇒ PRÀCTIQUES DE VERBS
1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.
1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.
1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.
1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.
DOSSIER 2: PRÀCTIQUES DE VERBS (CLAUS)
PRESENT D’IND. 1a conj.1c. menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen/ jugue, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen / alce, alces, alça, alcem, alceu, alcen / tanque, tanques, tanca, tanquem, tanqueu, tanquen / neteja, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen ...2. assagen, fumes, deixeu, juguem, penge, penges, escalfa, donen, avanceu, abrigue.PRESENT D’IND. 2a conj.4. promets, saps, combat, sabem, perdeu, podem, debaten, admet, caps, concebem, rep, rebeu, romps.PRESENT D’IND. 3a conj.6b. assisteixen/assistixen, s’avorreix, avorriu, discutisc, obriu, dirigeix, em vestisc, sent, compartim, diverteixes, frigen (fregeixen), condueixen (conduïxen), conduïm, agraïsc, estableix, tiny (tenyeix).7. entenguí, entenguera, córrec, córrega, correguera, resolguí, resolguera, confonc, confonga, confonguera, tinguí, tinguera, vinc, vinga.8. PRESENT D’IND. Prenc, prencs, pren, prenem, preneu, prenen; molc, mols, mol, molem, moleu, molen; duc, dus, du, duem, dueu, duen; dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.PERFET SIMPLE. Prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguí, molgueres, molgué, molguérem, molguéreu, molgueren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren.PRESENT DE SUBJ. Prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen; molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen; duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen; diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen.IMPERFET DE SUBJ. Prenguera, prengueres, prenguera, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguera, molgueres, molguera, molguérem, molguéreu, molgueren; duguera, dugueres, duguera, duguérem, duguéreu, dugueren; diguera, digueres, digurera, diguérem, diguéreu, digueren.9. vingueres, suspenguérem, encenguem, ofengues, dissolguera, venga, atenguéreu, estenguí, tinga, absolga.10. PRESENT IND. clous, cloeu, clouen; moc, mous, mou, movem, moveu, mouen; trac, traus, trau, traem, traeu, trauen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; dec, deus, deu, devem, deveu, deuen; ric, rius, riu, riem, rieu, riuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.PERFET SIMPLE. Cloguí, clogueres, clogué, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren; traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.PRESENT SUBJ. Cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen; moga, mogues, moga, moguem, mogueu, moguen; traga, tragues, traga, traguem, tragueu, traguen; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; riga, rigues, riga, riguem, rigueu, riguen; escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen.IMPERFET SUBJ. Cloguera, clogueres, cloguera, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguera, mogueres, moguera, moguérem, moguéreu, mogueren; traguera, tragueres, traguera, traguérem, traguéreu, tragueren; beguera; deguera, degueres, deguera, deguérem, deguéreu, degueren; riguera, rigueres, riguera, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguera, escrigueres, escriguera, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
11. ric, begues, mogueu, escriguéreu, riguen, dorma, perdes, congloguera, traga, mogueu.12. castigues, busqueu, equivoqueu, expliques, jutgeu, mareja, alce, mengeu, viatja.13. dius, duem, clouen, cauen, rieu, trac, seieu, bevem, deveu, escric, visc.14. veig, pogueres, vull, caic, sóc, són, és, ets.15. ofereixen, concedeix, vesteixen, reuneix, moren, concedeixen, vesteixen, reuneixen, munyen.16. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten; escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen; llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen (llegisc, llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegeixen); frig, friges, frig, fregim fregiu, frigen; vist, vists, vist, vestim, vestiu, visten; riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen.19. cusen, llig (llegisc), fregiu, surts, vesteix (vist), riny, escupen (escopeixen), culls, lliges (llegeixes).
DOSSIER 1. ELS TEMPS VERBALS
Ex. 1: estic, estàs, està,
estem, esteu, estan.
Ex. 2: ESTAR: estic, estàs,
està, estem, esteu, estan; TÉMER: tem, tems, tem, temem, temeu, temen; BATRE:
bat, bats, bat, batem, bateu, baten; DORMIR: dorm, dorms, dorm, dormim, dormiu,
dormen; SERVIR: servisc, servixes (serveixes), servix, servim, serviu,
servixen.
Ex. 3: BUSCAR: busque,
busques, busca, busquem, busqueu, busquen; FURGAR: furgue, furgues, furga,
furguem, furgueu, furguen; MENJAR: menge, menges, menja, mengem, mengeu,
mengen; CAÇAR: cace, caces, caça, cacem, caceu, cacen; PASSAR: passe, passes,
passa, passem, passeu, passen.
Ex. 4: a) comencen, b)
passegem, c) mengem, d) s’arrosseguen, e) parlen, parla, f) anem, g) busques,
h) alce, i) maregen, j) torna, k) posa, l) equivoqueu, és, m) expliques.
Ex. 5: vaig, vas, va, anem,
aneu, van.
Ex. 6: REBRE: rep, reps, rep,
rebem, rebeu, reben; PERDRE: perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden;
INTERROMPRE: interromp, interromps, interromp, interrompem, interrompeu,
interrompen; DEBATRE: debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten;
PERCEBRE: percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben.
Ex. 7:
COLLIR: cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; LLEGIR: llig/llegisc,
lliges/llegixes (llegeixes), llig/llegix, llegim, llegiu, lligen/llegixen;
EIXIR: isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen; FUGIR: fuig, fuges, fuig, fugim,
fugiu, fugen; OMPLIR: òmplic, omplis, ompli, omplim, ompliu, omplin; COSIR:
cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; AFEGIR: afig/afegisc, afiges, afig,
afegim, afegiu, afigen; VESTIR:
vist/vestisc, vists, vist,
vestim, vestiu, vistent; TEIXIR: tix/teixisc, tixes, tix, teixim, teixiu,
tixen; FREGIR: frig/fregisc, friges, frig, fregim, fregiu, frigen.
Ex. 8: a) afig, b) vesteix, c)
teixim, d) lligen, e) patisc, f) adorm, g) sent, h) menteix, i) aplaudeixen, j)
senten, k) cull, l) sent, m) tus, n) agraïsc.
Ex. 9: entenc, atenc, ric,
moc, comparec, parec, resolc, valc, òbric, comprenc, bec, crec, escric, conec,
desconec, molc, caic, òmplic.
Ex. 10: estava, estaves,
anava, estava, anàvem, estàvem, estàveu, anàveu, estaven, anaven.
Ex. 11: ensenyava, ensenyaves,
ensenyava, ensenyàvem, ensenyàveu, ensenyaven; temia, temies, temia, temíem,
temíeu, temien; rebia, rebies, rebia, rebíem, rebíeu, rebien; sentia, senties,
sentia, sentíem, sentíeu, sentien; servia, servies, servia, servíem, servíeu,
servien.
Ex. 12: comprenia, comprenies,
comprenia, compreníem, compreníeu, comprenien; dissolia, dissolies, dissolia,
dissolíem, dissolíeu, dissolien; feia, feies, feia, fèiem, fèieu, feien; creia,
creies, creia, créiem, créieu, creien; duia, duies, duia, dúiem, dúieu, duien;
venia, venies, venia, veníem, veníeu, venien; havia, havies, havia, havíem,
havíeu, havien; treia, treies, treia, tréiem, trèieu, treien; tenia, tenies,
tenia, teníem, teníeu, tenien; vivia, vivies, vivia, vivíem, vivíeu, vivien.
Ex. 13: bordava, alegrava,
jugàvem, brillava, venia, ajudava, perdia, escrivia, eren, volia, feia, estava,
dúieu, sabia, incloïes, oíem, acudíem, hi havia, rèiem, pagàvem, agraïa,
tornava.
Ex. 14: apareixia, apareixíem;
aprenia, apreníem; bevia, bevíem; bullia, bullíem; cabia, cabíem; collia,
collíem; coneixia, coneixíem; construïa, construíem; cosia, cosíem; coïa,
coíem; creixia, creixíem; engolia, engolíem; entenia, enteníem; excloïa,
excloíem; fugia, fugíem; llegia, llegíem; movia, movíem; naixia, naixíem;
omplia, omplíem; pertanyia, pertanyíem; prenia, preníem; rebia, rebíem; renyia,
renyíem; resolia, resolíem; responia, responíem; reia, rèiem; seia, séiem;
teixia, teixíem; treia, tréiem; valia, valíem; venia, veníem; vestia, vestíem.
Ex. 15: a) anàvem, b) corrien,
c) resolia, d) incloïa, e) plovia, f) fèiem, g) duies /j queies, h) veies,
dissolien, i) aprenia, j) créiem, k) reies/ veies.
Ex. 16: isqué, trià, lligà,
agafí, fórem, mamprenguérem.
Ex. 17: estalvií, estalviares,
estalvià, estalviàrem, estalviàreu, estalviaren; parlí, parlares, parlà,
parlàrem, parlàreu, parlaren; combatí, combateres, combaté, combatérem,
combatéreu, combateren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren;
repetí, repetires, repetí, repetírem, repetíreu, repetiren.
Ex. 18: apareguí, aparegueres,
aparegué, apareguérem, apareguéreu, aparegueren; aprenguí, aprengueres,
aprengué, aprenguérem, aprenguéreu, aprengueren; beguí, begueres, begué,
beguérem, beguéreu, begueren; caiguí, caigueres, caigué, caiguérem, caiguéreu,
caigueren; coneguí, conegueres, conegué, coneguérem, coneguéreu, conegueren;
correguí, corregueres, corregué, correguérem, correguéreu, corregueren;
cresquí...; entenguí...; escriguí...; moguí...; nasquí...; prenguí...; rebí...;
resolguí...; riguí...; seguí...; traguí...; venguí...; dormí, dormires, dormí,
dormírem, dormíreu, dormiren; bullí...; consentí...; construí...; constituí...;
instruí...
DOSSIER 1. ELS TEMPS VERBALS
Ex. 1: estic, estàs, està,
estem, esteu, estan.
Ex. 2: ESTAR: estic, estàs,
està, estem, esteu, estan; TÉMER: tem, tems, tem, temem, temeu, temen; BATRE:
bat, bats, bat, batem, bateu, baten; DORMIR: dorm, dorms, dorm, dormim, dormiu,
dormen; SERVIR: servisc, servixes (serveixes), servix, servim, serviu,
servixen.
Ex. 3: BUSCAR: busque,
busques, busca, busquem, busqueu, busquen; FURGAR: furgue, furgues, furga,
furguem, furgueu, furguen; MENJAR: menge, menges, menja, mengem, mengeu,
mengen; CAÇAR: cace, caces, caça, cacem, caceu, cacen; PASSAR: passe, passes,
passa, passem, passeu, passen.
Ex. 4: a) comencen, b)
passegem, c) mengem, d) s’arrosseguen, e) parlen, parla, f) anem, g) busques,
h) alce, i) maregen, j) torna, k) posa, l) equivoqueu, és, m) expliques.
Ex. 5: vaig, vas, va, anem,
aneu, van.
Ex. 6: REBRE: rep, reps, rep,
rebem, rebeu, reben; PERDRE: perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden;
INTERROMPRE: interromp, interromps, interromp, interrompem, interrompeu,
interrompen; DEBATRE: debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten;
PERCEBRE: percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben.
Ex. 7:
COLLIR: cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; LLEGIR: llig/llegisc,
lliges/llegixes (llegeixes), llig/llegix, llegim, llegiu, lligen/llegixen;
EIXIR: isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen; FUGIR: fuig, fuges, fuig, fugim,
fugiu, fugen; OMPLIR: òmplic, omplis, ompli, omplim, ompliu, omplin; COSIR:
cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; AFEGIR: afig/afegisc, afiges, afig,
afegim, afegiu, afigen; VESTIR:
vist/vestisc, vists, vist,
vestim, vestiu, vistent; TEIXIR: tix/teixisc, tixes, tix, teixim, teixiu,
tixen; FREGIR: frig/fregisc, friges, frig, fregim, fregiu, frigen.
Ex. 8: a) afig, b) vesteix, c)
teixim, d) lligen, e) patisc, f) adorm, g) sent, h) menteix, i) aplaudeixen, j)
senten, k) cull, l) sent, m) tus, n) agraïsc.
Ex. 9: entenc, atenc, ric,
moc, comparec, parec, resolc, valc, òbric, comprenc, bec, crec, escric, conec,
desconec, molc, caic, òmplic.
Ex. 10: estava, estaves,
anava, estava, anàvem, estàvem, estàveu, anàveu, estaven, anaven.
Ex. 11: ensenyava, ensenyaves,
ensenyava, ensenyàvem, ensenyàveu, ensenyaven; temia, temies, temia, temíem,
temíeu, temien; rebia, rebies, rebia, rebíem, rebíeu, rebien; sentia, senties,
sentia, sentíem, sentíeu, sentien; servia, servies, servia, servíem, servíeu,
servien.
Ex. 12: comprenia, comprenies,
comprenia, compreníem, compreníeu, comprenien; dissolia, dissolies, dissolia,
dissolíem, dissolíeu, dissolien; feia, feies, feia, fèiem, fèieu, feien; creia,
creies, creia, créiem, créieu, creien; duia, duies, duia, dúiem, dúieu, duien;
venia, venies, venia, veníem, veníeu, venien; havia, havies, havia, havíem,
havíeu, havien; treia, treies, treia, tréiem, trèieu, treien; tenia, tenies,
tenia, teníem, teníeu, tenien; vivia, vivies, vivia, vivíem, vivíeu, vivien.
Ex. 13: bordava, alegrava,
jugàvem, brillava, venia, ajudava, perdia, escrivia, eren, volia, feia, estava,
dúieu, sabia, incloïes, oíem, acudíem, hi havia, rèiem, pagàvem, agraïa,
tornava.
Ex. 14: apareixia, apareixíem;
aprenia, apreníem; bevia, bevíem; bullia, bullíem; cabia, cabíem; collia,
collíem; coneixia, coneixíem; construïa, construíem; cosia, cosíem; coïa,
coíem; creixia, creixíem; engolia, engolíem; entenia, enteníem; excloïa,
excloíem; fugia, fugíem; llegia, llegíem; movia, movíem; naixia, naixíem;
omplia, omplíem; pertanyia, pertanyíem; prenia, preníem; rebia, rebíem; renyia,
renyíem; resolia, resolíem; responia, responíem; reia, rèiem; seia, séiem;
teixia, teixíem; treia, tréiem; valia, valíem; venia, veníem; vestia, vestíem.
Ex. 15: a) anàvem, b) corrien,
c) resolia, d) incloïa, e) plovia, f) fèiem, g) duies /j queies, h) veies,
dissolien, i) aprenia, j) créiem, k) reies/ veies.
Ex. 16: isqué, trià, lligà,
agafí, fórem, mamprenguérem.
Ex. 17: estalvií, estalviares,
estalvià, estalviàrem, estalviàreu, estalviaren; parlí, parlares, parlà,
parlàrem, parlàreu, parlaren; combatí, combateres, combaté, combatérem,
combatéreu, combateren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren;
repetí, repetires, repetí, repetírem, repetíreu, repetiren.
Ex. 18: apareguí, aparegueres,
aparegué, apareguérem, apareguéreu, aparegueren; aprenguí, aprengueres,
aprengué, aprenguérem, aprenguéreu, aprengueren; beguí, begueres, begué,
beguérem, beguéreu, begueren; caiguí, caigueres, caigué, caiguérem, caiguéreu,
caigueren; coneguí, conegueres, conegué, coneguérem, coneguéreu, conegueren;
correguí, corregueres, corregué, correguérem, correguéreu, corregueren;
cresquí...; entenguí...; escriguí...; moguí...; nasquí...; prenguí...; rebí...;
resolguí...; riguí...; seguí...; traguí...; venguí...; dormí, dormires, dormí,
dormírem, dormíreu, dormiren; bullí...; consentí...; construí...; constituí...;
instruí...
VÍDEO: ERRADES HABITUALS EN LA PROVA ORAL
DOBLETS VERBALS
TEORIA I PRÀCTICA DE PRONOMS FEBLES
SENSE FUTUR PER ALS JOVES, NO HI HAURÀ FUTUR PER A
NINGÚ (CLAUS)
1 ara per ara 2 que 3 bastint 4 recel 5
consecució 6 per consegüent 7 grosso modo 8
de la que 9 rere 10 com 11 en veuen l’ús 12 bon
port 13 sinó 14 en què
ACTIVITAT DE REFER ORACIONS
en la qual / des que (d’ençà que) / Quina / estengueu / al més aviat / els
/ ràpidament
EXERCICI 4
Cal que / Com que / que / des que / No
obstant això / dur-ne (portar-ne) / del qual / els / en
cas que no arribes / Sobretot
EXERCICI 5
1 ens n’adonem 2 fins i tot 3 rep 4 hi
ha 5 ens ho 6 que 7 a l’hora d’ 8 Pot
ser 9 perquè 10 comunes
EXERCICI DE REFER ORACIONS (CLAUS)
C1 c) -los-ho b) per les quals c) enteneu b) posat
que
C2 c) se’n va penedir c) a hora horada d) a mida
que a) cuinat recentment
APLICA ELS TEUS CONEIXEMENTS (SOLUCIONS)
Gerundi / Participi
1.
- cal destacar,
s’ha de destacar, convé destacar...
- cal
dir, s’ha de dir...
- i l’ha
rebutjada.
- Si
no fora pels meus pares...
-
Parlar massa...
- i es
va posar a ballar...
- cal
dir...
- No
fumeu!
2. Bevent,
fonent / atenent, traent (traient), coent / rient, resolent / coneixent-te,
patint / interrompent, enutjant.
3. Complit
(complert), ofés / suspés, comprés / atés, pogut / tret, suplit (suplert) /
detingut, absolt / vençut, establit, sobreviscut / pretés, entés.
Perífrasis
verbals
2.
- ja
deu estar..
-
degué passar.
- degué
fer-ho.
- deu
haver...
-
deuen estar...
-
degué sonar...
3.
-
caldrà fer / s’haurà de fer
-
deuen ser
-
deuen anar
- és
necessari / cal que...
-
hauríem d’anar
-
devia estar-ne
- diu
això des que soc menut.
-
farem tard.
- és
causat.
Castellanismes
2. Boxa /
robatori / creditors, hivernacle / data, dades / soterrani, comandaments /
focus, globus, bombetes / la bossa, xinés, cambrers.
3. Creuar
/ gossera / plovisquejant / estiuejants / encreuament (cruïlla) / tanques /
davanters / calfred / travesser / retardat / abaixador / glaçons / encistella /
vianants.
4. Acantilat:
penya-segat / descorchador: llevataps / maletero: portamaletes / mondadientes:
furgadents / secamanos: torcamans / sinvergüenza: pocavergonya / terremoto: terratrémol
/ tragaperras: escurabutxaques
Precisió
lèxica
1.
- en
pondre’s el sol
-
parar taula
-
ponen ous
-
sense pinyol
- cataractes
- l’adreça
-
fulls
-
metro
- en
tastar el vi
- la
granota bruta
-
reial
-
botons de puny.
2.Borsa /
plànol / deslliurat / doblegueu / alliberar / componia / vestidor / trànsit /
infligir / músculs / orgue / condol / mitjans.
REMARQUES SOBRE L’ÚS D’ALGUNS INDEFINITS
(SOLUCIONS)
25. a)
Ells han fet el mateix / b) Com més venguem
/ c) correcta / d) ambdues, totes
dues, tant una porta com l’altra... / e) no m’agrada gens, però les altres (la
resta) / f) uns quants amics... / g) dues gotes / h) bastants / i) un parell...
a una certa entesa / j) Digues alguna cosa ... i no em costarà gens... l) i en
miraren tots els racons / m) Hi havia diverses (unes quantes) / n) Correcta / o) Fa uns quants dies
FRASES
FETES
8. a)
Per a sentir-me millor, faig esport de matí. b) A força de colps, segons va
passant la vida... c) Sense solta ni volta,... a bombo i platerets. d) A quin
sant em diu això aquesta gata moixa! e) Així que ho va acabar en un tres i no
res perquè va començar a ploure a bots i barrals? f) D’acord, no aniré a fer
una ullada, però tu estigues a l’abast (a la mà). g) A causa de la falta de
públic, i per si de cas... h) El va mirar de cap a peus i va exclamar que tant
de bo no l’hagueren fet mai cap de departament. i) Estan a l’aguait i saben que
han d’anar a pams. j) Sempre que s’alce / Si s’alça en fer-se de dia estic
conforme. k) A simple vista, van vendre a l’engrós tot el que tenien i es van
quedar amb l’os i la pell.
9. a
contracor-de mala gana; a tort-sense raó; fil per randa- al peu de la lletra; d’arrapa
i fuig-de qualsevol manera; en dejú-sense haver menjat res; a pams-amb molta
cura; de bracet-agafats del braç; a terminis-a crèdit; de sotamà-amb
dissimulació; a saber-potser.
EXERCICIS DE LÈXIC (CLAUS)
855. 1 subministrament; 2 bufetejar; 3 bombat; 4 adobats; 5 encert; 6 aclariments; 7 acovardir.
1 ara per ara 2 que 3 bastint 4 recel 5
consecució 6 per consegüent 7 grosso modo 8
de la que 9 rere 10 com 11 en veuen l’ús 12 bon
port 13 sinó 14 en què
ACTIVITAT DE REFER ORACIONS
en la qual / des que (d’ençà que) / Quina / estengueu / al més aviat / els
/ ràpidament
EXERCICI 4
Cal que / Com que / que / des que / No
obstant això / dur-ne (portar-ne) / del qual / els / en
cas que no arribes / Sobretot
EXERCICI 5
1 ens n’adonem 2 fins i tot 3 rep 4 hi
ha 5 ens ho 6 que 7 a l’hora d’ 8 Pot
ser 9 perquè 10 comunes
EXERCICI DE REFER ORACIONS (CLAUS)
C1 c) -los-ho b) per les quals c) enteneu b) posat
que
C2 c) se’n va penedir c) a hora horada d) a mida
que a) cuinat recentment
APLICA ELS TEUS CONEIXEMENTS (SOLUCIONS)
Gerundi / Participi
1.
- cal destacar,
s’ha de destacar, convé destacar...
- cal
dir, s’ha de dir...
- i l’ha
rebutjada.
- Si
no fora pels meus pares...
-
Parlar massa...
- i es
va posar a ballar...
- cal
dir...
- No
fumeu!
2. Bevent, fonent / atenent, traent (traient), coent / rient, resolent / coneixent-te, patint / interrompent, enutjant.
3. Complit (complert), ofés / suspés, comprés / atés, pogut / tret, suplit (suplert) / detingut, absolt / vençut, establit, sobreviscut / pretés, entés.
Perífrasis verbals
2.
- ja
deu estar..
-
degué passar.
- degué
fer-ho.
- deu
haver...
-
deuen estar...
-
degué sonar...
3.
-
caldrà fer / s’haurà de fer
-
deuen ser
-
deuen anar
- és
necessari / cal que...
-
hauríem d’anar
-
devia estar-ne
- diu
això des que soc menut.
-
farem tard.
- és
causat.
Castellanismes
2. Boxa / robatori / creditors, hivernacle / data, dades / soterrani, comandaments / focus, globus, bombetes / la bossa, xinés, cambrers.
3. Creuar / gossera / plovisquejant / estiuejants / encreuament (cruïlla) / tanques / davanters / calfred / travesser / retardat / abaixador / glaçons / encistella / vianants.
4. Acantilat: penya-segat / descorchador: llevataps / maletero: portamaletes / mondadientes: furgadents / secamanos: torcamans / sinvergüenza: pocavergonya / terremoto: terratrémol / tragaperras: escurabutxaques
Precisió
lèxica
1.
- en
pondre’s el sol
-
parar taula
-
ponen ous
-
sense pinyol
- cataractes
- l’adreça
-
fulls
-
metro
- en
tastar el vi
- la
granota bruta
-
reial
-
botons de puny.
2.Borsa / plànol / deslliurat / doblegueu / alliberar / componia / vestidor / trànsit / infligir / músculs / orgue / condol / mitjans.
REMARQUES SOBRE L’ÚS D’ALGUNS INDEFINITS
(SOLUCIONS)
25. a)
Ells han fet el mateix / b) Com més venguem
/ c) correcta / d) ambdues, totes
dues, tant una porta com l’altra... / e) no m’agrada gens, però les altres (la
resta) / f) uns quants amics... / g) dues gotes / h) bastants / i) un parell...
a una certa entesa / j) Digues alguna cosa ... i no em costarà gens... l) i en
miraren tots els racons / m) Hi havia diverses (unes quantes) / n) Correcta / o) Fa uns quants dies
FRASES
FETES
8. a)
Per a sentir-me millor, faig esport de matí. b) A força de colps, segons va
passant la vida... c) Sense solta ni volta,... a bombo i platerets. d) A quin
sant em diu això aquesta gata moixa! e) Així que ho va acabar en un tres i no
res perquè va començar a ploure a bots i barrals? f) D’acord, no aniré a fer
una ullada, però tu estigues a l’abast (a la mà). g) A causa de la falta de
públic, i per si de cas... h) El va mirar de cap a peus i va exclamar que tant
de bo no l’hagueren fet mai cap de departament. i) Estan a l’aguait i saben que
han d’anar a pams. j) Sempre que s’alce / Si s’alça en fer-se de dia estic
conforme. k) A simple vista, van vendre a l’engrós tot el que tenien i es van
quedar amb l’os i la pell.
9. a
contracor-de mala gana; a tort-sense raó; fil per randa- al peu de la lletra; d’arrapa
i fuig-de qualsevol manera; en dejú-sense haver menjat res; a pams-amb molta
cura; de bracet-agafats del braç; a terminis-a crèdit; de sotamà-amb
dissimulació; a saber-potser.
855. 1 subministrament; 2 bufetejar; 3 bombat; 4 adobats; 5 encert; 6 aclariments; 7 acovardir.
FULL 2869. 1 dependent; 2 descodificar; 3 cavalcada; 4 plànol; 5 planava; 6 traït; 7 amidava; 8 capçalera.
FULL 3880. 1 assortiment; 2 emprovar; 3 pelegrí; 4 tapadora; 5 butllofa; 6 brodar; 7 escaire; 8 destinació.881. 1 llesques; 2 collaret; 3 medicina; 4 ponien; 5 del vespre; 6 eixugar; 7 esquena, avall, espatlla; 8 adonar.882. 1 un vent; 2 un color; 3 una peça de fusta; 4 una herba; 5 el successor; 6 un ocell; 7 part superior de l'esquena; 8 part del cos.883. 1 pal; 2 llama; 3 veleta; 4 peregrí; 5 pita; 6 pillar; 7 planell; 8 cantera.884. 1 ruïna; 2 assentar; 3 recolzar; 4 a plaços; 5 tràfec; 6 llama; 7 llindar; 8 lliurar.885. 1 trepar; 2 trencar; 3 torta; 4 tirat; 5 teta; 6 tatxar; 7 tassa; 8 caudal.886. 1 precisar; 2 reticència; 3 lliurar-se; 4 turca; 5 cardenal; 6 cercar; 7 hoste; 8 gelós.887. 1 informa; 2 sobretot; 3 criats; 4 es fonen; 5 òrbita; 6 dotades; 7 innata; 8 rebutjat; 9 sens dubte; 10 quimèric.888. a) 1 marca; 2 elements; 3 procacitat; 4 miracle; 5 extemporaneïtat; 6 audàcia.b) 1 peresa; 2 lleuger; 3 graciós; 4 terra; 5 incert; 6 momentani; 7 abrupta; 8 bada; 9 arriscat; 10 desaforada.889. 1 construir; 2 demostrar; 3 importància; 4 mitjà; 5 psíquic; 6 mica; 7 arribada; 8 circumstàncies; 9 advers; 10 apogeu; 11 decandiment; 12 costat.
EXERCICIS DE LÈXIC (SOLUCIONS) “ARA T’HO DIC”
SINONÍMIA
1.
a) a fer nono-clapar (dormir fort); b) acollonir-se; c)
boçar; d) delator-bocamoll; e) em fot-em molesta; f) tonya-colp; g) pegar un
clau; h) afluixar.
2. a) embaràs; b) confusió; c)
xoc; d) encolomar; e) en conill; f) despropòsit; g) muntó.
MÉS VOCABULARI
1. a) anatemes (sin ton ni son:
sense solta ni volta).
b) andrògins; c) Li van engegar un tret que no el va ferir
greument perquè duia un jupetí antibales.
d) apaivagat; e) magatzems / arrabassar /ganga; f) artells;
g) alemany / artífex h) assolit
2. a) alentir; b) entendrir-se;
c) refredat; d) embutxacat; e) matisar; f) analitzeu; g) fueteges / esperones.
3. a) mal ambient/ambient crispat;
b) mals auspicis, mals auguris, mals averanys; c) discussió, problema; d) Mala
barraca.
SOLUCIONS PROVA DE REPÀS
ÀREA 3. COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA
1b, 2c, 3a, 4b, 5a, 6c, 7b, 8c, 9a, 10b, 11a, 12c, 13a,
14c, 15b, 16c, 17a, 18b, 19c, 20a, 21c, 22a, 23b, 24c, 25b, 26c, 27c, 28a, 29c,
30b, 31b, 32b, 33c, 34c, 35b, 36a, 37c, 38b, 39c, 40a, 41c, 42c, 43b, 44a, 45b,
46c, 47b, 48a, 49c, 50c, 51a, 52c, 53b, 54b, 55b, 56a, 57a, 58c, 59b, 60a
ACTIVITATS DE LÈXIC I GRAMÀTICA (SOLUCIONS)
1. a) malaltís, b) cec, c) orgullós, d) esbojarrat, e) adust,
f) bla, g) grotesc.
2. Arrenglerats (afilerats), badat (obert), balma (cova),
cantina (guingueta), embadalit (absort), encastar (clavar), envescat (apegalós),
esglai (ensurt), exigu (escàs), fal·laç (insidiós), fressa (soroll), ignot
(desconegut), llampant (virolat), manyaga (afectuosa), reptar (amonestar),
vetust (antic).
3. a) abonament, b) adobs, c) addicció, d) addició, e)
advertència, f) advertiments, g) alçada, h) altura, i) alçària, j) aparell, k)
aparat.
4. a) cites, b) revolt, c) data, d) dependent, e) deport,
esports, f) esborrany, g) estada, h) fastig, i) glacera, j) imposant, k) legat,
l) metro, m) nombre.
5. a) ona, b) oïda, c) orgue, d) pertinença, e) remugant, f)
assegurança, g) soterrani, h) tarja, i) mesa, k) trànsit, l) vestidor, m) vial,
n) cristall.
6. Petrolífer (g), rendible (l), real (i), alimentós (d),
confús (f), eixut (n), famós (b), petrolier (h), afamat (a), confós (e),
alimentari (c), reial ( j), sec ( m), rentable (k).
LÈXIC 3. Apressar, emboirar, niquelar,
imantar, matisar, empolsegar, fantasiejar, femar, enfilar, acaramel·lar.
8a SESSIÓ (5a setmana / MARÇ '23)
EXERCICIS DE LÈXIC (SOLUCIONS) “ARA T’HO DIC”
SINONÍMIA
1.
a) a fer nono-clapar (dormir fort); b) acollonir-se; c)
boçar; d) delator-bocamoll; e) em fot-em molesta; f) tonya-colp; g) pegar un
clau; h) afluixar.
2. a) embaràs; b) confusió; c)
xoc; d) encolomar; e) en conill; f) despropòsit; g) muntó.
MÉS VOCABULARI
1. a) anatemes (sin ton ni son:
sense solta ni volta).
b) andrògins; c) Li van engegar un tret que no el va ferir
greument perquè duia un jupetí antibales.
d) apaivagat; e) magatzems / arrabassar /ganga; f) artells;
g) alemany / artífex h) assolit
2. a) alentir; b) entendrir-se;
c) refredat; d) embutxacat; e) matisar; f) analitzeu; g) fueteges / esperones.
3. a) mal ambient/ambient crispat;
b) mals auspicis, mals auguris, mals averanys; c) discussió, problema; d) Mala
barraca.
SOLUCIONS PROVA DE REPÀS
ÀREA 3. COMPETÈNCIA LINGÜÍSTICA
1b, 2c, 3a, 4b, 5a, 6c, 7b, 8c, 9a, 10b, 11a, 12c, 13a,
14c, 15b, 16c, 17a, 18b, 19c, 20a, 21c, 22a, 23b, 24c, 25b, 26c, 27c, 28a, 29c,
30b, 31b, 32b, 33c, 34c, 35b, 36a, 37c, 38b, 39c, 40a, 41c, 42c, 43b, 44a, 45b,
46c, 47b, 48a, 49c, 50c, 51a, 52c, 53b, 54b, 55b, 56a, 57a, 58c, 59b, 60a
ACTIVITATS DE LÈXIC I GRAMÀTICA (SOLUCIONS)
1. a) malaltís, b) cec, c) orgullós, d) esbojarrat, e) adust, f) bla, g) grotesc.
2. Arrenglerats (afilerats), badat (obert), balma (cova), cantina (guingueta), embadalit (absort), encastar (clavar), envescat (apegalós), esglai (ensurt), exigu (escàs), fal·laç (insidiós), fressa (soroll), ignot (desconegut), llampant (virolat), manyaga (afectuosa), reptar (amonestar), vetust (antic).
3. a) abonament, b) adobs, c) addicció, d) addició, e) advertència, f) advertiments, g) alçada, h) altura, i) alçària, j) aparell, k) aparat.
4. a) cites, b) revolt, c) data, d) dependent, e) deport, esports, f) esborrany, g) estada, h) fastig, i) glacera, j) imposant, k) legat, l) metro, m) nombre.
5. a) ona, b) oïda, c) orgue, d) pertinença, e) remugant, f) assegurança, g) soterrani, h) tarja, i) mesa, k) trànsit, l) vestidor, m) vial, n) cristall.
6. Petrolífer (g), rendible (l), real (i), alimentós (d), confús (f), eixut (n), famós (b), petrolier (h), afamat (a), confós (e), alimentari (c), reial ( j), sec ( m), rentable (k).
LÈXIC 3. Apressar, emboirar, niquelar, imantar, matisar, empolsegar, fantasiejar, femar, enfilar, acaramel·lar.
L'ARTICLE NEUTRE "LO"L'article neutre "lo" s'usa en castellà amb dues funcions: funció abstractiva o generalitzadora i funció intensificadora, però en valencià cal evitar-ne l'ús, ja que és totalment incorrecte.
Segons la funció que té, farem servir uns mecanismes o altres per tal de substituir-lo:
b) Funció intensificadora: *"No saps lo difícil que és aprendre xinés". Per a substituir el "lo" no usarem els mecanismes anteriors, sinó que haurem d'utilitzar-ne d'altres, com ara: tan...com, d'allò, com, molt, tant...
D'altra banda, cal tenir en compte una sèrie de modismes i frases fetes per evitar construccions incorrectes.
LES PREPOSICIONS
ALERTA ALS MANIÀTICS DE LA PREPOSICIÓ EN:
No és correcte dir: a un poble, a unes habitacions, a molts hotels...
Parlant de temps, no hem de dir al 2013, sinó en 2013/el 2013/ l'any 2013
Tampoc hem de canviar el règim del verb: pense als problemes pense en els problemes;influeix a la informació influeix en la informació... En casos com aquests, el verb demana la preposició en. Només la canviarem si, a continuació hi ha un infinitiu (vegeu el canvi i caiguda de preposicions)
No és correcte dir:
Parlant de temps, no hem de dir
Tampoc hem de canviar el règim del verb:
LOCALITZACIÓ
A | EN |
Davant noms propis de lloc Va nàixer a Morella | Davant de noms sense determinar. Són parella, però viuen en cases diferents. Ens vam instal·lar en habitacions molt grans. |
Davant els noms que designen parts del cos: al dit, al cap, a l’esquena. | Davant indefinits, quantitatius, demostratius i relatius: Segur que ho trobes en algun dels calaixos de la tauleta de nit. Ha treballat en molts llocs diferents. En este carrer hi ha tant de sarau que no es pot dormir. El poble en què viu és molt menut. |
Davant article definit: Espera’m a la porta de casa. Si vas ràpid, encara la trobaràs al carrer. Les llibretes les tens en la prestatgeria de darrere. Mira en l’armari, a veure si ho ha deixat allí. *La forma més genuïna és usar A per a llocs físics definits (amb article) i EN per a llocs figurats amb article o sense: A la casa / En la imaginació | |
TEMPS
EN | A | PER |
segle: en el segle XX | segle: al segle XX (menys recomanable) | |
any: En 1977 va morir Elvis (també: El 1977 / L’any 1977) | ||
+ art. + mesos i estacions de l’any: A l’estiu / al maig | + art. + mesos i estacions de l’any: per l’estiu / pel maig | |
+art.+ parts del dia: al matí, a la vesprada... | ( | |
noms de les festes i certs períodes de temps: Al Nadal / A Setmana Santa... | noms de les festes i certs períodes de temps: Per Nadal / Per Setmana Santa |
PER o PER A?
Casos més conflictius:
Per cridar tant, t’has quedat sense postres.
La casa està per netejar.
Tinc habitacions per llogar.
No s’alça per no haver de netejar.
¡ Introdueix una oració final que fa referència a la intenció del subjecte de realitzar una determinada acció (voluntarietat):
Treballe per guanyar-me la vida. (“perquè vull guanyar-me la vida”)
Estudia molt per aprovar tots els exàmens. (“perquè vol aprovar tots els exàmens”).
Has de fer exercici per a millorar la salut.
L’oració principal és una passiva sense subjecte explícit:
Es va senyalitzar la zona per a evitar accidents.
Hi ha un canvi d’agent entre el verb principal i l’infinitiu.
El jutge va cridar l’acusat per a declarar.
Hem patit molt per a arribar a temps. (verb estatiu)
Ha caigut en un parany per a atrapar lladres poc hàbils (modificador del nom parany)
Fer exercici és bo per a relaxar-se. (modificador de l’adjectiu bo)
No has estudiat prou per a aprovar. (modificador de l’adverbi prou)
! En una mateixa oració, podem usar per o per a segons si volem destacar la voluntarietat o si volem introduir un complement modificador:
He comprat un llibre per aprendre anglés. (perquè vull aprendre anglés).
He comprat un llibre per a aprendre anglés. (serveix per a aprendre anglés)
Locucions, frases fetes i refranys
Descarregueu-vos un dossier d'exercicis de locucions, frases fetes i refranys en valencià.
I el solucionari, ACÍ.
- Repàs i pràctica de grafies:
EXERCICIS DE GRAFIES
CLAUS
PROVA DE REPÀS (SOLUCIONS)
- Accentuació i dièresi: 1a, 2c, 3c, 4c, 5b, 6a, 7a, 8c.
- Vocalisme i consonantisme: 9a, 10a, 11b, 12b, 13a, 14a, 15b, 16c, 17c, 18c, 19b, 20a, 21c, 22b, 23a, 24a, 25a, 26b.
- Articles i determinants: 27c, 28c, 29c, 30c, 31a, 32c, 33b, 34a, 35a, 36c, 37c, 38b, 39b, 40a, 41a, 42b, 43b, 44c.
- Formes no personals i perífrasis: 57b, 58c, 59c, 60a, 61b, 62a, 63c, 64a, 65c, 66c, 67a, 68b, 69b, 70c, 71a, 72b, 73b, 74c.
- Pronoms febles: 75b, 76c, 77b, 78b, 79c, 80b, 81a, 82a, 83a, 84a, 85a.
- Pronoms relatius: 87a, 88c, 89a, 90c, 91a, 92c, 93b, 94c, 95c, 96a, 97a, 98c, 99c, 100b, 101c, 102c, 103b, 104c, 105c, 106a, 107c, 108a, 109b, 110b, 111c, 112c.
- Preposicions: 113a, 114b, 115b, 116b, 117c, 118c, 119c, 120c, 121a, 122b, 123b, 124b, 125b.
- Conjuncions i adverbis: 126b, 127a, 128b, 129a, 130b, 131a, 132a, 133a, 134b, 135a, 136b, 137c, 138b, 139b
SOLUCIONS EXERCICIS DE PREPOSICIONS
1. 1 Es retarda en el pagament de la nòmina. Es retarda a pagar la nòmina. 2 en / a 3 en / a 4 en / a 5 amb / d’.
2. 1 Pensa que demà venen els reis. 2 S’exposa que li trenquen un braç. 3 (bé) 4 S’ha fet més llest des que ha tornat del viatge. 5 Estic d’acord que vingues amb nosaltres. 6 Abans que siga tard. 7 Ajuda que quede bonic. 8 Insisteixen que vinga. 9 Tinc ganes que vingues. 10 He aprovat gràcies que he copiat.
3. 1 Fins 2 cap a 3 fins al 4 cap a 5 cap 6 fins 7 fins a 8 cap 9 fins 10 cap a .
4. 1 a 2 a 3 a / al / al (en el) 4 en 5 a 6 en 7 al 8 en 9 a 10 en.
5. 1 a 2 per a 3 pel 4 de 5 amb 6 a 7 de /de (per a) 8 amb (sense) 9 per / amb 10 a.
6. 1 a 2 en 3 per 4 amb 5 en 6 amb 7 a 8 per a 9 amb 10 (sense preposició).
7. 1 fins a 2 sense 3 des de / fins a 4 envers 5 cap a 6 segons 7 contra 8 malgrat 9 entre 10 cap al.
EXERCICI (PERQUÈ, PER QUÈ, PER A QUÈ)
- No sé per què no vols acabar
la carrera.
- Vull anar perquè sí.
- Em podries dir per a què
serveix aquest aparell?
- Encara no sé les raons per
què se suspengué el concert.
- Vinc perquè em soluciones el
problema.
- Aquell és l’ordinador per
què he pagat tants diners.
- No entenc el perquè de la
teua actitud.
- No volia dir-me per què no m’havia
convidat, perquè crec que encara estava enfadat amb mi.
- Per què has elegit aquesta
opció? Perquè crec que és la més fàcil.
- Per a què serveix aquesta
maleta, si no en tenim la clau?
- No és aquesta la pel·lícula
per què ens interessàvem.
- No entenc per què m’odies.
- No hi podré assistir perquè
me’n vaig de viatge.
- Els teus germans encara no
havien descobert per què s’havien barallat.
- Aniré perquè em torne els
diners.
- M’agradaria saber el perquè
d’esta broma.
- Agafa’l perquè no caiga.
- Agafa’l perquè si no caurà.
- El camí per què accedires al
camp estava tallat.
- Volia telefonar-te perquè volia
parlat amb tu.
- Volia telefonar-te perquè em
donares l’adreça de la pensió de Barcelona.
- Sempre hi ha un perquè que
ho explica tot.
- Digues per què ho vas fer i
no et castigaré.
- Ho vaig fer perquè necessitava
demostrar-te la situació per què passe.
- La iniciativa per què
apostaven no era la millor.
- He demostrat que seria capaç
de pressionar-lo perquè accedirà a les exigències.
- Si vols saber el perquè,
només has de preguntar-ho.
- Si vols saber per què deia això,
només has de preguntar-ho.
- Perquè tot vaja bé, cal que
digues per què hem de fer-ho així.
- Això demostra el perquè de
tot plegat.
6a-7a SESSIÓ (3a-4a setmana / MARÇ '23)
EXERCICI (PERQUÈ, PER QUÈ, PER A QUÈ)
- No sé per què no vols acabar
la carrera.
- Vull anar perquè sí.
- Em podries dir per a què
serveix aquest aparell?
- Encara no sé les raons per
què se suspengué el concert.
- Vinc perquè em soluciones el
problema.
- Aquell és l’ordinador per
què he pagat tants diners.
- No entenc el perquè de la
teua actitud.
- No volia dir-me per què no m’havia
convidat, perquè crec que encara estava enfadat amb mi.
- Per què has elegit aquesta
opció? Perquè crec que és la més fàcil.
- Per a què serveix aquesta
maleta, si no en tenim la clau?
- No és aquesta la pel·lícula
per què ens interessàvem.
- No entenc per què m’odies.
- No hi podré assistir perquè
me’n vaig de viatge.
- Els teus germans encara no
havien descobert per què s’havien barallat.
- Aniré perquè em torne els
diners.
- M’agradaria saber el perquè
d’esta broma.
- Agafa’l perquè no caiga.
- Agafa’l perquè si no caurà.
- El camí per què accedires al
camp estava tallat.
- Volia telefonar-te perquè volia
parlat amb tu.
- Volia telefonar-te perquè em
donares l’adreça de la pensió de Barcelona.
- Sempre hi ha un perquè que
ho explica tot.
- Digues per què ho vas fer i
no et castigaré.
- Ho vaig fer perquè necessitava
demostrar-te la situació per què passe.
- La iniciativa per què
apostaven no era la millor.
- He demostrat que seria capaç
de pressionar-lo perquè accedirà a les exigències.
- Si vols saber el perquè,
només has de preguntar-ho.
- Si vols saber per què deia això,
només has de preguntar-ho.
- Perquè tot vaja bé, cal que
digues per què hem de fer-ho així.
- Això demostra el perquè de
tot plegat.
Al llarg d'aquestes setmanes hem vist el tema dels pronoms relatius (unitat 9): formes i usos; a més, del relatiu possessiu, del relatiu neutre i de les formes el que, la que, els que i les que, que només són correctes quan no tenen antecedent i es poden substituir per aquell que i variants.
Així mateix, hem vist les regles per a la formació de gènere (femení i masculí), aquelles paraules que tenen doble significat segons s’usen en masculí o en femení (el son / la son; el terra / la terra...) i les principals paraules que tenen un gènere diferent del castellà (el costum, el deute, una anàlisi...). D’altra banda, hem vist la formació de nombre (singular i plural).
Cal fer un repàs i PRÀCTICA de pronoms febles.
L’oposició oclusiva / fricativa (b/v)
En moltes llengües romàniques (francés, italià, etc.) es produeix l’oposició entre el fonema /b/ (bilabial oclusiu sonor) i el fonema /v/ (labiodental fricatiu sonor). Aquesta distinció, encara ben viva en gran part del domini lingüístic català, permet distingir en la pronúncia paraules com bellesa/vellesa, bena/vena, beure/veure, baca/vaca, botar/votar... Però, sovint es produeix la confusió entre la grafia b i la grafia v, sobretot en els parlars que han perdut la distinció fonètica entre tots dos fonemes.
Cal tenir en compte, però, que de vegades hi ha pseudoderivats, que no provenen d’una paraula patrimonial, sinó directament del llatí (cultismes):
avortar (abortivitat), berruga (verrucària), calb (calvície), cervell (cerebral), corba (curvatura), deure (dèbit), moure (mòbil), sa vi (saberut)...
Paraules amb b: acabar, arribar, baró, basc, bena, berruga, biga, Biscaia, bolcar, bufeta, calb, corb, mòbil, oblidar, rebentar, rebolcar, riba, saba, trobador, etc.
Paraules amb v: advocat, alcova, almívar, aprovar, avall, avet avorrir, avortar, canvi, cavall, covard, esvelt, gavardina, govern, gravar, haver, pavelló, provar, savi, taverna, travar, trèvol, vernís, voltor, etc.
PRACTICA
1. Col·loca la consonant oclusiva corresponent:
llo_ fre_ pare_ afala_ aba_ joventu_ estóma_ ràpi_ fàsti_ quietu_ demago_ heral_ actitu_ su_ aràbi_ poru_ se_ partíci_ càsti_ esno_ ver_ manya_ fon_ àne_ poli_ estrate_ pedago_ salu_ espàrre_ càrre_
2. Col·loca les grafies corresponents de les consonants bilabials, dentals o velars:
o_blidar tram_ia can_iar a_anç xo_ cor_a du_te su_il pessi_ tràfe_ casca_ell tro_ador almí_ar ca_aller ro_ell a_ecte _iga escara_at màne_ ga_ardina llampe_ gra_ar espa_ilar em_enar a_orrir trè_ol parlà_eu ja_elina _edell _oltor Córdo_a ra_al _ernissar sa_ó pròle_ su_ tal_ mo_ilitat lla_i pa_elló ta_erna càsti_ a_anç re_ co_ard pro_ador o_scur si_ella
3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
En moltes llengües romàniques (francés, italià, etc.) es produeix l’oposició entre el fonema /b/ (bilabial oclusiu sonor) i el fonema /v/ (labiodental fricatiu sonor). Aquesta distinció, encara ben viva en gran part del domini lingüístic català, permet distingir en la pronúncia paraules com bellesa/vellesa, bena/vena, beure/veure, baca/vaca, botar/votar... Però, sovint es produeix la confusió entre la grafia b i la grafia v, sobretot en els parlars que han perdut la distinció fonètica entre tots dos fonemes.
avortar (abortivitat), berruga (verrucària), calb (calvície), cervell (cerebral), corba (curvatura), deure (dèbit), moure (mòbil), sa vi (saberut)...
Paraules amb b: acabar, arribar, baró, basc, bena, berruga, biga, Biscaia, bolcar, bufeta, calb, corb, mòbil, oblidar, rebentar, rebolcar, riba, saba, trobador, etc.
Paraules amb v: advocat, alcova, almívar, aprovar, avall, avet avorrir, avortar, canvi, cavall, covard, esvelt, gavardina, govern, gravar, haver, pavelló, provar, savi, taverna, travar, trèvol, vernís, voltor, etc.
llo_ | fre_ | pare_ | afala_ | aba_ |
joventu_ | estóma_ | ràpi_ | fàsti_ | quietu_ |
demago_ | heral_ | actitu_ | su_ | aràbi_ |
poru_ | se_ | partíci_ | càsti_ | esno_ |
ver_ | manya_ | fon_ | àne_ | poli_ |
estrate_ | pedago_ | salu_ | espàrre_ | càrre_ |
o_blidar | tram_ia | can_iar |
a_anç | xo_ | cor_a |
du_te | su_il | pessi_ |
tràfe_ | casca_ell | tro_ador |
almí_ar | ca_aller | ro_ell |
a_ecte | _iga | escara_at |
màne_ | ga_ardina | llampe_ |
gra_ar | espa_ilar | em_enar |
a_orrir | trè_ol | parlà_eu |
ja_elina | _edell | _oltor |
Córdo_a | ra_al | _ernissar |
sa_ó | pròle_ | su_ |
tal_ | mo_ilitat | lla_i |
pa_elló | ta_erna | càsti_ |
a_anç | re_ | co_ard |
pro_ador | o_scur | si_ella |
3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
➲ Ortografia: les consonants palatals: J, G, TJ, TG, X, TX, IG
El valencià compta amb les consonants simples j i g i amb els dígrafs tj i tg per representar el fonema palatal africat sonor /dz/. És el so inicial de paraules com Jaume o Joan, o en anglés, James o Jazz. Veiem quin ús se’n fa:- Escriurem j davant de les vocals a, o, u: ajuntar, jou, jaquetó, juny, jonc,
· Escriurem g davant de les vocals e, i: gener, genoll, girar, ...
La tj i la tg:- De la mateixa manera que la j i la g, escriurem tj davant de a, o, u i tg davant de e, i. Aquests dígrafs només poden anar en posició intervocàlica:
- Escrivim amb tj: allotjar, avantatjar, desitjar, encoratjar, enutjar, homenatjar, jutjar, espitjar, trepitjar, ultratjar, viatjar (verbs), i botja, corretja, lletja, llotja, mitjà, pitjor, platja,
- Escrivim amb tg:
-els mots acabats amb el sufix –atge: abordatge, arbitratge, avantatge, carruatge, camuflatge, companatge, coratge, curmetratge, engranatge, formatge, garatge, imatge, paisatge, salvatge i viatge.
Les lletres x, tx i ig representen el fonema palatal africat sord /t∫/. És el so de mots com cotxe, xiquet, o roig. Veiem-ne la distribució:- Escriurem x a començament de mot: xiquet, xocar, xec
- Darrere de consonant: anxova, carxofa, perxa
La tx:- Escriurem tx entre vocals: cotxe, pitxer, petxina
- A començament de mot, molts estrangerismes són adaptats a la nostra llengua amb el dígraf tx: Txad, Txèquia, Txaikovski, Txèkhov, ...
La ig:- A final de paraula darrere de vocal esciurem ig si els mots derivats s’esciuren amb j/g o tj/tg, si els derivats s’esciuren amb tx esciurem tx:
bateig-------batejar
El so palatal fricatiu sord /∫/, so de paraules com peix, caixa o Xàbia, es representa amb la lletra x; veiem com:- A principi de paraula de noms de lloc o de persona: Xàtiva, Xeresa, Xeraco, Xavier, Xúquer, ...
- Darrere de i, u: caixa, rauxa, això
Activitats
1. Completeu els buits de les frases següents amb g, j, tg, tj.
2. Escriu el plural de les paraules següents.salvatge
pluja
mitja
esponja
granja
platja
llotja
lletja
taronja
rellotge
3. Completeu els buits de les paraules següents amb x, tx, ig.__afar ar__iu cai__a pi__er gron__ador per__a rei__a assa__ Carcai__ent vai__ell co__e __etxé ro__ go__ coi__í capri__
salvatge | pluja | ||
mitja | esponja | ||
granja | platja | ||
llotja | lletja | ||
taronja | rellotge |
__afar | ar__iu |
cai__a | pi__er |
gron__ador | per__a |
rei__a | assa__ |
Carcai__ent | vai__ell |
co__e | __etxé |
ro__ | go__ |
coi__í | capri__ |
L’apòstrof i la contracció.
Els articles el i la i la preposició de s’apostrofen davant de vocal o h, en situacions determinades.
el i de
la
en i na
Remarques
L'apòstrof i la contracció. Remarques
A banda de les normes generals d’apostrofació, cal tenir en compte:
a. No s’apostrofen els articles el i la i la preposició de davant de paraules començades per vocal utilitzades amb caràcter metalingüístic:
el participi de establir el plural de home
b. S’apostrofa davant de citacions escrites entre cometes, de títols i d’exemples: va qualificar el fet d’“inaudit” el director de l’Hola el verb lliurar en el sentit d’‘entregar’ l’últim número d’El Punt
c. S’apostrofa davant de números o abreviatures en aquells casos en què, al pronunciar-los, comencen per un so vocàlic:
l’1 de setembre l’ap. 4 de l’art. 12 l’Hble. Conseller de Salutl’XI Congrés de Farmacologia un premi d’11 milions d’euros
d. Davant de les sigles que es lligen com una paraula, apliquem les regles generals d’apostrofació:
la UNESCO la UEFA l’IVA l’IBI
e. Davant de les sigles que es lletregen, apostrofem sempre que comence per un so vocàlic. Cal tindre en compte que es considera que en este tipus de sigles la síl·laba tònica és l'última i són, per tant, agudes. Així doncs, no apostrofarem les paraules femenines que comencen per i/u àtones, seguint la regla general. A més, en estes sigles femenines la i/u representarien la inicial d’una paraula en què la i/u és àtona (i, per tant, tampoc s’apostrofaria):
l’AVL l’ONG l’FM l’LSDla UMH (U= universitat la universitat) la ILP (la iniciativa) la UGT (U= unió, la unió) la UE (la unió)la IBM la ITV
f. Davant de préstecs no adaptats començats per s seguida de consonant pot no apostrofar-se, considerant la s líquida com una consonant. Això no obstant, també és acceptable apostrofar exclussivament l’article el, considerant que, en este cas concret, la pronunciació habitual introdueix davant de la s una vocal eufònica (que resulta innecessària, però, en el cas de l’article la i la preposició de): el speaker o l’speaker la schola cantorum una sessió de striptease
g. S'apostrofa sempre, d'acord amb la norma general, en el cas dels nostres topònims (l’Alcoià, l’Alcúdia, l’Alguenya, l’Alt Empordà, l’Alguer, etc. )o de topònims estrangers adaptats al català. En canvi, l'article masculí dels topònims estrangers no adaptats s'escriu amb majúscula inicial, en la seua forma original i no es contrau(Los Angeles, El Escorial, Las Vegas, El Álamo, El Salvador, El Paso, El Puerto de Santa María, El Bierzo, La Alcarria, etc.)
h. No hem de fer la contracció quan l’article forma part del títol d’una obra o del nom d’una entitat:Ve d’El Corte Inglés.Una obra d'Els Joglars.
L'apostrofació davant de les sigles i els acrònims
1. Pronunciació sil·làbica
l’INCANOP (masculí)
2. Pronunciació lletrejada
Davant d’una sigla que comença amb vocal, l’article el i la preposició de s’apostrofen sempre, però l’article la no s’apostrofa si la vocal inicial és i o u. l’IPC l’i-pe-ce
Si la lletra inicial és una consonant, els articles el i la, i la preposició de, només
APRENEM MÉS
➜ Prova de nivell C1. CIEACOVA (gener ’20)
RESPOSTES PROVISIONALS
Exercici 3
1 –hi, 2 romàs, 3 tsarina, 4 fins i tot, 5 on, 6 perquè, 7 de les quals, 8 esdevingut, 9 a l’abast, 10 incloent-hi, 11 després de, 12 Ø, 13 almenys, 14 fet que, 15 res, 16 permet.
Exercici 4
17 els grans inversors, 18 esteneu la roba! 19 bevent, 20 per què / pels quals, 21 deixa-l’hi, 22 Quina bellesa!, 23 per a què, 24 treies, 25 Dona-me’n, 26 sempre que / en cas que.
Exercici 5
27 una bona part (c), 28 enfront de (a), 29 quasi gens d’ (c), 30 junt amb (b), 31 ben possiblement (b), 32 per consegüent (c), 33 sobretot (b), 34 sota (a), 35 de (b), 36 cosa que (c), 37 hi haja (c), 38 pel que fa a (a).
Exercici 6
39 ressons (b), 40 Cimera (a), 41 es reflectia (b), 42 l’habilitat (a), 43 afeccions (b), 44 torpede (c), 45 impugnar (a), 46 apreciacions (a), 47 termes (c), 48 influència (b), 49 impulsors (c), inajornable (a).
➜ Cal fer exercicis de l'apòstrof, gènere i nombre, pronoms relatius, grafies i pronoms febles.
➜ Monòleg a partir d’una de les propostes que trobareu en la prova de la Cieacova de juny de 2019.
➜ Prova 4 (Examen de repàs tipus test)
➜En l'enllaç que teniu a continuació trobareu diversos exercicis per a practicar el lèxic en valencià.ÉS MOLT INTERESSANT!!!
SOLUCIONS EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES (p.7-10)
Ex. 1
1 L’he vista 2 Ho he vist 3 En convidaré tres 4 Porta’n 5 N’he vist una de por 6 Les acompanyava 7 Porta-ho
8 No els trobem enlloc 9 Vaig
plantar-ne un 10 La va conèixer / Va conèixer-la
11 Qui ho ha dit? 12 Els portes curts 13 Els has guardats? 14 En comprava15 La
mare en feia de fregides 16 Guarda-ho.
Ex. 2
1 Ahir vaig trucar-li
2 Li vam ensenyar 3 Li he dit 4
Els presentaré la meua filla 5 Els compraré detallats 6 Mireia, ensenya’ls les notes 7 Hui li emprovaré el vestit. 8 Sempre li
guardem els cromos. 9 Vull enviar-li un missatge. 10 Hem de fer-los la comanda.
11 Els enviaré els catàlegs. 12 Demà aniré a comprar-li un regal.
Ex. 3
1 Ho és 2 Hi va 3 Ho està
4 S’hi sent 5 Ho estic 6 Hi dorm
7 Ho sembla 8 S’hi ha tornat 9 Ho és
10 S’hi considera 11 Ho estem 12
Hi anem.
Ex. 4
1 Li ho faré pagar 2
Li’ls deixaran 3 Li ho comentarem 4 Li les cantarà 5 Li’n donaré 6 Li la demanarem 7 Li n’enviaré 8 Li’l perdoneu? 9 Els els faré pagar 10 Els ho llogarà 11 Els ho proposareu? 12 Els les reformaran
13 Els en donaràs 14 Els les donarem 15 Els en faré.
Ex. 5
a. Li l’he de comprar b. Antoni li’n recomana una. c. Vaig
portar-l’hi d. Enric li’l va
demanar e. Els les / collir-los-les f.
Els el comprarem g. Emili no les hi portarà. h No n’hi havia a l’armari. i Qui
la’n llevarà? j No t’ho perdonaré mai.
Ex. 6
1 te’l / ens el 2 t’ho
3 us el 4 m’ho 5 us ho / us ho 6 Us el / ens el 7 m’ho, t’ho 8 te’l / ens ho 9
us el /ens l’ 10 te’l / t’ho 11 -te’l / t’ho.
Ex. 7
1 Demà li les agafaré 2 Canta-li’n una 3 Renta’ls-les 4 Telefona’ls
5 Obri-li-la 6 Fem-los-en un 7 Li’l trametreu 8 Els n’oferiu 9 Agafa’ls-la 10
Els les furta / Furta’ls-les 11 Miquel li l’ha recomanat 12 No li l’has donada
13 Ramon els n’ha comprat. 14 Pep li’n recita 15 Teresa els el deu 16 L’hi vam haver de dur / Vam haver de dur-l’hi.
17 Li l’haurem de donar 18 Emili els en pagarà una. 19 N’hi ha plantat un. 20
No s’hi esforça. 21 Ens n’hem de comprar un. 22 Ens en va fer / Va fer-nos-en
un 23 Demà us n’enviaré 24 Me l’han arreglada 25 Quan te l’enviaran? 26 La mare
me l’ha portat. 27 El meu germà me l’ha comprat 28 El mestre me la pregunta 29
Ella me l’explica 30 El pare te’ls
compra 31 En Jordi li la va dir 32 Qui
te’l va regalar? 33 Ja els els he donats 34
En Josep ens l’arregla.
Ex. 8
1 li 2 n’ 3 us/ ens 4 els 5 hi 6 ‘l 7 l’ 8 -ho 9 pose’s 10
els 11 -les 12 l’ / en 13 -lo 14 ‘n 15 en 16 la 17 ho/l’ 18 el 19 -ne 20 en 21
us 22 -lo / el 23 les /-les 24 la / l’ 25 els / els
Ex. 9
1 hi 2 en 3 el 4 l’ 5 li les 6 l’ 7 li’l 8 hi 9 n’hi 10 els
l’ 11 -li’n 12 li l’ 13 els les 14 en 15 els ho 16 l’ 17 n’hi 18 Li’l 19 Els ho
20 Les hi 21 li la 22 en 23 els l’ 24 te’ls 25 -ne 26 hi 27 li l’ 28 n’hi.
(Pàg. 9)
Ex. 1
Te l’amagava / Els el vigilava / Me l’en treia / Els en / Se’ls hi amagava / Hi anirem d’excursió /
Me’l llegia / Els la pinten / La hi feien / Lluïsa ho era a l’ambaixada (Lluïsa
hi era secretària).
Ex. 2
Porta-n’hi tres quilos / Els hi corregia / Se’l dugueren /
M’ho pensava / Ens les regala / -te’n / Li’l vaig dur / Te n’anares / Convida’ls-hi
/ Se n’hi bevia tres litres / Trieu-vos-els / Les hi has posades.
Ex. 3
Le’n treia / Conteu-los-la / Dus-los-ho / Quan hi anireu? /
Compra-t’ho / Se’ls hi amaguen / Guardeu-les-hi / Esborra-l’en.
FITXA 3
1 Li ho varen explicar 2 Va dir-los-ho 3 Pregunta’ls-ho 4 Varen
dir-li-ho 5 Els les explicarem 6 Els en
va donar uns quants 7 Dona’ls-en 8 Dona’ls-les 9 Explica’ls-en 10 Ell els els
posa 11 Torna’ls-la 12 Explica-li-ho 13 Els l’amaga 14 Els en va repartir 15 Els
el vaig manllevar 16 Explica’ls-ho 17 Penja-l’hi 18 Compra’ls-hi 19 va fer-los-en
un 20 L’hi hem solucionat 21 vam deixar-los hi 22 Ella hi parla amb les
companyes 23 Les hi tornarem 24 Alexandre la hi guarda 25 li la comprarem 26 Li
l’explicaré 27 La hi compra 28 Demà li les duré 29 N’hi pensa 30 Li’ls
explicarem.
(pàg. 10)
Ex. 1
1 T’hi 2 Me n’ 3 M’hi 4 se n’ 5 m’ho 6 T’hi 7 se’n 8 me’l 9
Te’ls 10 M’hi
Ex. 2
1 S’hi 2 s’ho 3 se’l 4 Me’ls 5 t’ho 6 -me-la 7 se’n 8 -me’n
9 m’ho 10 -nos-ho
Ex. 3
1 s’hi 2 Ens n’ 3 T’hi 4 s’hi 5 us n’ 6 -nos-hi 7 ens hi 8
m’hi 9 Ens ho 10 s’hi
EN/HI
1 hi 2 en 3 -hi 4 te n’ 5 hi 6 hi 7 -hi 8 -ne 9 en 10 hi 11
en 12 -ne 13 n’ 14 -hi 15 t’hi/t’ho 16 m’hi 17 te’n 18 en 19 me’n 20 hi 21 hi
22 hi 23 n’ 24 T’hi/hi 25 hi 26 m’hi 27 se n’ 28 te n’ 29 t’hi 30 -se’n
5a SESSIÓ (1a setmana / MARÇ '23)
➲ Ortografia: la essa sorda i la essa sonora.
En la nostra llengua poden correspondre a la grafia s dos sons diferents, un de sord, equivalent a la pronúncia castellana de /s/, i un altre de sonor, també existent en altres llengües europees com el francés o el portugués. D’aquesta manera, vam veure com no es pronunciava igual la s en les paraules casa i sonar.
El so sord /s/
A principi de paraula C + e, i (ceba, cigró) Entre consonant i vocal i viceversa C + e, i (comencen, narcís) Entre vocals C + e, i (races, edició) A final de paraula Ç (feliç, capaç)
El so sonor /z/
Aquest so, a diferència de /s/, no existeix en castellà. Podem reconéixer-lo en les paraules que el contenen per la forma en què l’escrivim:A principi de paraula
Z(Zenit, zona, zebra, zoomorf…) Entre consonant i vocal i viceversa (pinzell, colze, Alzira…) Entre vocals S (casa, posar, andalusos, brisa)
NOTA: A l’hora de llegir un text, totes les normes que has aprés se simplifiquen molt. Llevat d’algunes excepcions, recorda que una Z sempre sona sonora i que entre vocals essa simple (s) sona sonora i essa doble (ss) sorda. Un bon truc!
ELS PRONOMS FEBLES
LES FUNCIONS DELS PRONOMS
FEBLES
Els pronoms febles poden dur a
terme les mateixes funcions que els elements a què fan referència.
Complement
Directe
Els pronoms el, la, els, les, en i ho poden
substituir un complement directe d’acord amb les normes següents:
PRONOMS
NORMES D’ÚS
EXEMPLES
el, la, els, les
Substitueixen
complements directes determinats.
Portaré els llibres que m’has demanat. Els portaré
en
Fa referència a un
element incomptable o indeterminat (sense article determinat davant o
acompanyat d’un quantificador)
Ens recomanà una pel·lícula: Ens en recomanà una.
ho
És el pronom neutre
que substitueix un pronom neutre (açò, això, allò) o una oració subordinada
substantiva (introduïda per que, el que, si...).
Vols que fem un viatge a Londres? Sí, ho vull.
Pronom en + adjectiu
Quan un substantiu va acompanyat d’un adjectiu i el
substituïm pel pronom en, l’adjectiu ha d’anar precedit per la preposició de. Ex.: Mireia duia unes
ulleres roges: Mireia en duia unes de roges.
Concordança del pronom feble i el participi
Quan substituïm un CD determinat per un pronom feble, en
cas que hi haja un temps verbal compost, el participi ha de concordar en gènere
i nombre amb el pronom feble.
SOLUCIONS EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES (p.7-10)
Ex. 1
1 L’he vista 2 Ho he vist 3 En convidaré tres 4 Porta’n 5 N’he vist una de por 6 Les acompanyava 7 Porta-ho
8 No els trobem enlloc 9 Vaig
plantar-ne un 10 La va conèixer / Va conèixer-la
11 Qui ho ha dit? 12 Els portes curts 13 Els has guardats? 14 En comprava15 La
mare en feia de fregides 16 Guarda-ho.
Ex. 2
1 Ahir vaig trucar-li
2 Li vam ensenyar 3 Li he dit 4
Els presentaré la meua filla 5 Els compraré detallats 6 Mireia, ensenya’ls les notes 7 Hui li emprovaré el vestit. 8 Sempre li
guardem els cromos. 9 Vull enviar-li un missatge. 10 Hem de fer-los la comanda.
11 Els enviaré els catàlegs. 12 Demà aniré a comprar-li un regal.
Ex. 3
1 Ho és 2 Hi va 3 Ho està
4 S’hi sent 5 Ho estic 6 Hi dorm
7 Ho sembla 8 S’hi ha tornat 9 Ho és
10 S’hi considera 11 Ho estem 12
Hi anem.
Ex. 4
1 Li ho faré pagar 2
Li’ls deixaran 3 Li ho comentarem 4 Li les cantarà 5 Li’n donaré 6 Li la demanarem 7 Li n’enviaré 8 Li’l perdoneu? 9 Els els faré pagar 10 Els ho llogarà 11 Els ho proposareu? 12 Els les reformaran
13 Els en donaràs 14 Els les donarem 15 Els en faré.
Ex. 5
a. Li l’he de comprar b. Antoni li’n recomana una. c. Vaig
portar-l’hi d. Enric li’l va
demanar e. Els les / collir-los-les f.
Els el comprarem g. Emili no les hi portarà. h No n’hi havia a l’armari. i Qui
la’n llevarà? j No t’ho perdonaré mai.
Ex. 6
1 te’l / ens el 2 t’ho
3 us el 4 m’ho 5 us ho / us ho 6 Us el / ens el 7 m’ho, t’ho 8 te’l / ens ho 9
us el /ens l’ 10 te’l / t’ho 11 -te’l / t’ho.
Ex. 7
1 Demà li les agafaré 2 Canta-li’n una 3 Renta’ls-les 4 Telefona’ls
5 Obri-li-la 6 Fem-los-en un 7 Li’l trametreu 8 Els n’oferiu 9 Agafa’ls-la 10
Els les furta / Furta’ls-les 11 Miquel li l’ha recomanat 12 No li l’has donada
13 Ramon els n’ha comprat. 14 Pep li’n recita 15 Teresa els el deu 16 L’hi vam haver de dur / Vam haver de dur-l’hi.
17 Li l’haurem de donar 18 Emili els en pagarà una. 19 N’hi ha plantat un. 20
No s’hi esforça. 21 Ens n’hem de comprar un. 22 Ens en va fer / Va fer-nos-en
un 23 Demà us n’enviaré 24 Me l’han arreglada 25 Quan te l’enviaran? 26 La mare
me l’ha portat. 27 El meu germà me l’ha comprat 28 El mestre me la pregunta 29
Ella me l’explica 30 El pare te’ls
compra 31 En Jordi li la va dir 32 Qui
te’l va regalar? 33 Ja els els he donats 34
En Josep ens l’arregla.
Ex. 8
1 li 2 n’ 3 us/ ens 4 els 5 hi 6 ‘l 7 l’ 8 -ho 9 pose’s 10
els 11 -les 12 l’ / en 13 -lo 14 ‘n 15 en 16 la 17 ho/l’ 18 el 19 -ne 20 en 21
us 22 -lo / el 23 les /-les 24 la / l’ 25 els / els
Ex. 9
1 hi 2 en 3 el 4 l’ 5 li les 6 l’ 7 li’l 8 hi 9 n’hi 10 els
l’ 11 -li’n 12 li l’ 13 els les 14 en 15 els ho 16 l’ 17 n’hi 18 Li’l 19 Els ho
20 Les hi 21 li la 22 en 23 els l’ 24 te’ls 25 -ne 26 hi 27 li l’ 28 n’hi.
(Pàg. 9)
Ex. 1
Te l’amagava / Els el vigilava / Me l’en treia / Els en / Se’ls hi amagava / Hi anirem d’excursió /
Me’l llegia / Els la pinten / La hi feien / Lluïsa ho era a l’ambaixada (Lluïsa
hi era secretària).
Ex. 2
Porta-n’hi tres quilos / Els hi corregia / Se’l dugueren /
M’ho pensava / Ens les regala / -te’n / Li’l vaig dur / Te n’anares / Convida’ls-hi
/ Se n’hi bevia tres litres / Trieu-vos-els / Les hi has posades.
Ex. 3
Le’n treia / Conteu-los-la / Dus-los-ho / Quan hi anireu? /
Compra-t’ho / Se’ls hi amaguen / Guardeu-les-hi / Esborra-l’en.
FITXA 3
1 Li ho varen explicar 2 Va dir-los-ho 3 Pregunta’ls-ho 4 Varen
dir-li-ho 5 Els les explicarem 6 Els en
va donar uns quants 7 Dona’ls-en 8 Dona’ls-les 9 Explica’ls-en 10 Ell els els
posa 11 Torna’ls-la 12 Explica-li-ho 13 Els l’amaga 14 Els en va repartir 15 Els
el vaig manllevar 16 Explica’ls-ho 17 Penja-l’hi 18 Compra’ls-hi 19 va fer-los-en
un 20 L’hi hem solucionat 21 vam deixar-los hi 22 Ella hi parla amb les
companyes 23 Les hi tornarem 24 Alexandre la hi guarda 25 li la comprarem 26 Li
l’explicaré 27 La hi compra 28 Demà li les duré 29 N’hi pensa 30 Li’ls
explicarem.
(pàg. 10)
Ex. 1
1 T’hi 2 Me n’ 3 M’hi 4 se n’ 5 m’ho 6 T’hi 7 se’n 8 me’l 9
Te’ls 10 M’hi
Ex. 2
1 S’hi 2 s’ho 3 se’l 4 Me’ls 5 t’ho 6 -me-la 7 se’n 8 -me’n
9 m’ho 10 -nos-ho
Ex. 3
1 s’hi 2 Ens n’ 3 T’hi 4 s’hi 5 us n’ 6 -nos-hi 7 ens hi 8
m’hi 9 Ens ho 10 s’hi
EN/HI
1 hi 2 en 3 -hi 4 te n’ 5 hi 6 hi 7 -hi 8 -ne 9 en 10 hi 11
en 12 -ne 13 n’ 14 -hi 15 t’hi/t’ho 16 m’hi 17 te’n 18 en 19 me’n 20 hi 21 hi
22 hi 23 n’ 24 T’hi/hi 25 hi 26 m’hi 27 se n’ 28 te n’ 29 t’hi 30 -se’n
A principi de paraula | C + e, i (ceba, cigró) Ç: mai a principi de paraula S (sivella, sord) |
Entre consonant i vocal i viceversa | C + e, i (comencen, narcís) Ç + a, o, u (començar, cançó) S (dansa, molsa) |
Entre vocals | C + e, i (races, edició) Ç + a, o, u (puça, caçador) S (Només en alguns casos de prefixació i sufixació: asimètric, antesala, homosexual...) SS (tassa, passota) |
A final de paraula | Ç (feliç, capaç) S (pastís, esbós) |
A principi de paraula | Z | (Zenit, zona, zebra, zoomorf…) |
Entre consonant i vocal i viceversa | (pinzell, colze, Alzira…) Excepció: derivats de dins (endinsar), fons (enfonsar) i trans (transistor) | |
Entre vocals | S (casa, posar, andalusos, brisa) Excepcions: mots d’origen grec com amazona, trapezi, topazi, esquizofrènic, nazista i en paraules derivades de zoo- (paleozoic, protozou, espermatozoide) | |
ELS PRONOMS FEBLES
LES FUNCIONS DELS PRONOMS
FEBLES
Els pronoms febles poden dur a
terme les mateixes funcions que els elements a què fan referència.
Complement
Directe
Els pronoms el, la, els, les, en i ho poden
substituir un complement directe d’acord amb les normes següents:
|
PRONOMS |
NORMES D’ÚS |
EXEMPLES |
|
el, la, els, les |
Substitueixen
complements directes determinats. |
Portaré els llibres que m’has demanat. Els portaré |
|
en |
Fa referència a un
element incomptable o indeterminat (sense article determinat davant o
acompanyat d’un quantificador) |
Ens recomanà una pel·lícula: Ens en recomanà una. |
|
ho |
És el pronom neutre
que substitueix un pronom neutre (açò, això, allò) o una oració subordinada
substantiva (introduïda per que, el que, si...). |
Vols que fem un viatge a Londres? Sí, ho vull. |
Pronom en + adjectiu
Quan un substantiu va acompanyat d’un adjectiu i el
substituïm pel pronom en, l’adjectiu ha d’anar precedit per la preposició de. Ex.: Mireia duia unes
ulleres roges: Mireia en duia unes de roges.
Concordança del pronom feble i el participi
Quan substituïm un CD determinat per un pronom feble, en
cas que hi haja un temps verbal compost, el participi ha de concordar en gènere
i nombre amb el pronom feble.
Complement indirecte
Substitució pronominal del complement
indirecte
1. Els pronoms febles li, els (‘ls, -los)
fan la funció de complement indirecte i no tenen distinció de gènere, és a dir,
s’utilitzen tant per a un referent masculí com per a un referent femení. Ex.: A
Robert / Rosa, li demanaré els apunts. Als meus germans / a les meues
germanes, vull donar-los un regal.
2. La forma *lis és absolutament incorrecta.
3. El pronom se només pot fer la funció de
complement indirecte si té un valor reflexiu: Ell es cordava les sabates:
Ell se les cordava. Però quan el complement indirecte és una persona
diferent del subjecte que realitza l’acció, sempre hem de fer servir el pronom li:
Ell li corda les sabates, al fill.
APRENEM MÉS
⇒ Examen de la Cieacova (juny’21).
⇒Redacció (proposta de l’examen de la CIEACOVA, 300 paraules).
⇒Exercicis de grafies (essa sorda i sonora).
⇒
⇒PROVA DE NIVELL : APUNTS DE LLENGUA
⇒ COMBINACIONS I PARTICULARITATS DELS PRONOMS FEBLES (VÍDEO)
⇒ PRÀCTIQUES DE PRONOMS FEBLES
⇒ EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES [CLAUS]
⇒ Repàs i pràctica de grafies: EXERCICIS DE GRAFIES (CLAUS)
⇒ Examen de la Cieacova (juny’21).
⇒Redacció (proposta de l’examen de la CIEACOVA, 300 paraules).
⇒Exercicis de grafies (essa sorda i sonora).
⇒
⇒PROVA DE NIVELL : APUNTS DE LLENGUA
⇒ COMBINACIONS I PARTICULARITATS DELS PRONOMS FEBLES (VÍDEO)
⇒ PRÀCTIQUES DE PRONOMS FEBLES
⇒ EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES [CLAUS]
⇒ Repàs i pràctica de grafies: EXERCICIS DE GRAFIES (CLAUS)
Podeu veure els vídeos explicatius següents elaborats per la UPV:
4a SESSIÓ (4a setmana / FEBRER '23)
Aquesta setmana hem començat amb el tema de les grafies. En concret hem vist el vocalisme i les grafies oclusives (p,t,c,b,d,g).
Aquesta setmana hem començat amb el tema de les grafies. En concret hem vist el vocalisme i les grafies oclusives (p,t,c,b,d,g).
LES GRAFIES- Vocalisme
- Les consonants oclusives
- Vocalisme
- Les consonants oclusives
A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents:
1. En posició final de paraula després de vocal o diftong tònics s’escriu l’oclusiva sorda corresponent, sense tenir en compte altres paraules derivades:
P > sap, concep, cap, llop, rep, etc. Malgrat: saber, concebre, cabota, lloba, etc.
T > pot, prat, buit, salut, nebot, paret, etc. Malgrat: poder, prada, saludat, neboda, aparedar.
C > amic, bec, dic, afalac, plec, poruc, feixuc, etc. Malgrat: amiga, bega, diga, afalagar, poruga...
Algunes excepcions (bàsicament cultismes i estrangerismes) són: Carib, snob, Jacob, adob, cub, club, tub...; fred, sud, quid, almud, fluid, Alfred, David, Bagdad i paraules femenines acabades en –itud, -etud (quietud, multitud...); pedagog, estrateg, mag...
2. A final de paraula després de vocal àtona o de consonant escriurem la mateixa grafia que apareix en els derivats o mots de la mateixa família lèxica:
P > serp (serpent), llamp (llampec), pòlip (polipós)...
B > àrab (Aràbia), tomb (tombar), verb (verbal)...
T > sort (sortejar), fart (fartó), esvelt (esveltesa)...
D > ràpid (rapidesa), sord (sordesa)...
C > clàssic (clàssica), marc (emmarcar)...
G > càstig (castigar), fang (fangós), llarg (llarga).
EXCEPCIONS:
- La 1a persona del present d’indicatiu és amb –c: aprenc, estenc, tinc, fonc, etc.
- Una sèrie de paraules: ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, ròssec,...
Recordem que tots els gerundis acaben en –t: anant, perdent, tenint... I hi ha també adjectius i substantius acabats en –and, -end, que coincideixen amb el castellà: sumand, minuend, nefand, dividend, reverend, etc.
3. En posició final de síl·laba, a l’inici o enmig de paraula, convé tenir presents els aplecs següents:P Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt- capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte B Inicial i medial en: ab-, ob-, sub- absent, objecte, obscur, subjecte T Inicial en: atz-, atl-, atm- atzar, atzavara, atles, atmosfèric D Inicial en : ad- addicció, adduir C Inicial i medial davant: c, s, t, z accepció, succés, delicte, èczema G Inicial i medial davant: d, g, m, n amígdala, sagnar, suggestió, augment
P | Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt- | capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte |
B | Inicial i medial en: ab-, ob-, sub- | absent, objecte, obscur, subjecte |
T | Inicial en: atz-, atl-, atm- | atzar, atzavara, atles, atmosfèric |
D | Inicial en : ad- | addicció, adduir |
C | Inicial i medial davant: c, s, t, z | accepció, succés, delicte, èczema |
G | Inicial i medial davant: d, g, m, n | amígdala, sagnar, suggestió, augment |
A més he repartit un examen de la Cieacova (gener’22)
i un model d’examen autocorrectiu (Unitat 6).
Per últim, hem fet un control de repàs i una pràctica
d’expressió oral (monòleg).
A més he repartit un examen de la Cieacova (gener’22) i un model d’examen autocorrectiu (Unitat 6).
Per últim, hem fet un control de repàs i una pràctica d’expressió oral (monòleg).APRENEM MÉS
⇒ Examen de la Cieacova (gener’22).
⇒Redacció: text argumentatiu (proposta de carta al director
que hi ha en l’examen de la CIEACOVA.
⇒Exercicis de grafies (vocalisme i grafies oclusives).
⇒Full de vocabulari.
⇒Examen autocorrectiu (Unitat 6).
⇒Exercicis de les formes no personals (fotocòpies)
⇒PROVA DE NIVELL : APUNTS DE LLENGUA
⇒ Examen de la Cieacova (gener’22).
⇒Redacció: text argumentatiu (proposta de carta al director
que hi ha en l’examen de la CIEACOVA.
⇒Exercicis de grafies (vocalisme i grafies oclusives).
⇒Full de vocabulari.
⇒Examen autocorrectiu (Unitat 6).
⇒Exercicis de les formes no personals (fotocòpies)
⇒PROVA DE NIVELL : APUNTS DE LLENGUA
CLAUS. FULL DE LÈXIC
Quina és la paraula definida?
1 trànsit 2
sola 3 fondre 4 escorxador
5 canelobre 6 andana 7 verema
8 bestreta 9 hostessa 10 taüt
11 aparador 12 bessons 13 hivernacle
14 testimoni 15 bony 16 jupetí/armilla 17 maragda
18 banya 19 drassana 20 aixovar
21 rovell 22 suro 23 llitera
24 xandall 25 farmaciola 26 brodar
27 nodrir
3a SESSIÓ (3a setmana / FEBRER '23)
CLAUS. FULL DE LÈXIC
Quina és la paraula definida?
1 trànsit 2
sola 3 fondre 4 escorxador
5 canelobre 6 andana 7 verema
8 bestreta 9 hostessa 10 taüt
11 aparador 12 bessons 13 hivernacle
14 testimoni 15 bony 16 jupetí/armilla 17 maragda
18 banya 19 drassana 20 aixovar
21 rovell 22 suro 23 llitera
24 xandall 25 farmaciola 26 brodar
27 nodrir
Aquesta setmana hem vist el tema de "Les formes no personals del verb (infinitiu, gerundi i participi). Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apetéixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:1) No s'ha d'usar amb l'article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).
Pel que fa al gerundi, hem d'assenyalar que té una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També cal fer referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).
Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixarem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir i obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...
A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts). La
formació de l’imperatiu és bastant regular, ja que es construeix amb formes del
present d’indicatiu i del present de subjuntiu. La segona persona del singular
coincideix amb la tercera del present d’indicatiu, i la segona del plural
coincideix amb la segona del plural del present d’indicatiu. En canvi, la tercera
persona del singular i del plural, així com la primera de plural es formen a
partir del present de subjuntiu.
PRESENT
D’INDICATIU
IMPERATIU
PRESENT
DE SUBJUNTIU
jo
córrec
-----------
jo
córrega
tu corres
corre
tu
córregues
ell/ella
corre
córrega
ell/ella
córrega
nosaltres
correm
correguem
nosaltres
correguem
vosaltres correu
correu
vosaltres
corregueu
ells/elles
corren
córreguen
ells/elles
córreguen
REMARQUES
1. 1. Per a les segones persones, de singular i
plural, s’empren formes del present d’indicatiu. Per a la resta de persones es
fa servir el present de subjuntiu.
2. 2. En el tractament de vostè emprem la
tercera persona, motiu pel qual emprem el present de subjuntiu.
3. 3. Els verbs següents només presenten una forma
irregular en la segona persona de singular:
fer → fes dur → dus venir → vine anar → ves
4. Alguns verbs irregulars formen tot l’imperatiu
a partir del present de subjuntiu:
La
formació de l’imperatiu és bastant regular, ja que es construeix amb formes del
present d’indicatiu i del present de subjuntiu. La segona persona del singular
coincideix amb la tercera del present d’indicatiu, i la segona del plural
coincideix amb la segona del plural del present d’indicatiu. En canvi, la tercera
persona del singular i del plural, així com la primera de plural es formen a
partir del present de subjuntiu.
|
PRESENT
D’INDICATIU |
IMPERATIU |
PRESENT
DE SUBJUNTIU |
|
jo
córrec |
----------- |
jo
córrega |
|
|
corre |
tu
córregues |
|
ell/ella
corre |
córrega |
ell/ella
córrega |
|
|
|
nosaltres
correguem |
|
vosaltres correu |
correu |
vosaltres
corregueu |
|
ells/elles
corren |
córreguen |
ells/elles
córreguen |
1. 1. Per a les segones persones, de singular i
plural, s’empren formes del present d’indicatiu. Per a la resta de persones es
fa servir el present de subjuntiu.
2. 2. En el tractament de vostè emprem la tercera persona, motiu pel qual emprem el present de subjuntiu.
3. 3. Els verbs següents només presenten una forma
irregular en la segona persona de singular:
fer → fes dur → dus venir → vine anar → ves
"LES PERÍFRASIS VERBALS"
Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
Perífrasi de probabilitat.
Perífrasi d’imminència.
APRENEM MÉS
⇒ Prova de la JQCV (SETEMBRE ’21).
⇒ Redacció: "Text argumentatiu"
⇒ Exercicis del dossier “Les formes no personals del verb”.
⇒ Fotocòpies vocabulari.
⇒ Exercicis perífrasis verbals.
Practica:
⇒ Prova de la JQCV (SETEMBRE ’21).
⇒ Redacció: "Text argumentatiu"
⇒ Exercicis del dossier “Les formes no personals del verb”.
⇒ Fotocòpies vocabulari.
⇒ Exercicis perífrasis verbals.
Practica:
1. Completa les frases següents amb la forma de gerundi del verb que hi ha entre parèntesis.
-No digues res que està............................ (resoldre) un problema difícil.
-Se n’anà............................. (córrer) a sa casa quan s’assabentà de la notícia.
-.........................-lo (conéixer) com el coneixes, m’estranya que encara li faces cas.
-Va passar tota la nit......................... (ploure) i no van eixir de casa.
-El van seleccionar quan estava........................... (traure) els comptes.
2. Corregix les construccions de gerundi incorrectes.
-Caigué per l’escala no fent-se res.
-El xiquet s’adormí cantant-li una cançó.
-El metge l’ha visitat, canviant-li la medicació.
-Va menjar massa, havent-se de ficar al llit.
-Se li trencà la direcció, anant a topar contra un arbre.
-Li entrà un atac menjant-se un pastís.
CLAUS/SOLUCIONS
1. Completa les frases següents amb la forma de gerundi del verb que hi ha entre parèntesis.
-Caigué per l’escala no fent-se res.
-El xiquet s’adormí cantant-li una cançó.
-El metge l’ha visitat, canviant-li la medicació.
-Va menjar massa, havent-se de ficar al llit.
-Se li trencà la direcció, anant a topar contra un arbre.
-Li entrà un atac menjant-se un pastís.
CLAUS/SOLUCIONS
1. Completa les frases següents amb la forma de gerundi del verb que hi ha entre parèntesis.
No digues res que està resolent un problema difícil.
Se n’anà corrent a sa casa quan s’assabentà de la notícia.
Coneixent-lo com el coneixes, m’estranya que encara li faces cas.
Va passar tota la nit plovent i no van eixir de casa.
El van seleccionar quan estava traent/traient els comptes.
2. Corregix les construccions de gerundi incorrectes.
Caigué per l’escala i no es va fer res.
El xiquet s’adormí cantant-li una cançó. (Bé)
El metge l’ha visitat, i li ha canviat la medicació.
Va menjar massa i va haver de ficar-se al llit.
Se li trencà la direcció, i va anar a topar contra un arbre.
Li entrà un atac menjant-se un pastís. (Bé)
Caigué per l’escala i no es va fer res.
El xiquet s’adormí cantant-li una cançó. (Bé)
El metge l’ha visitat, i li ha canviat la medicació.
Va menjar massa i va haver de ficar-se al llit.
Se li trencà la direcció, i va anar a topar contra un arbre.
Li entrà un atac menjant-se un pastís. (Bé)
EXERCICI (GRAELLA) FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)
➜ LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)
Ex. 21) 1a, 2c, 3a, 4b, 5b, 6c.
Ex. 22) duent, escrivint, rebent, plovent, devent, rient, movent, creient/creent, eixint, apareixent.
Ex. 23) removent, I van desconnectar, que va inundar, anant, i es guanyà/on es guanyà, i la van convocar.
Ex. 24) debatut, permés, conclòs, traduït, difós, respost, pres, crescut, nascut, detingut/detinguda, imprés, oferit/ofert, aparegut, valgut, segut, mòlt petangut/pertanyut, cogut.
Ex. 16) 1a, 2c, 3b, 4b.
Ex. 17) jovenalla, quilometratge, moblatge, fullatge, xicalla, tonatge.
Ex. 18) maduresa, dolcesa, noblesa, lleugeresa, lletgesa, honradesa, ceguesa, deixadesa, tendresa, nuesa, timidesa, bellesa.
Ex. 19) a) ressaltava, asimètricament; b) dissortat, ressonància; c) pressentir, asserenar-se; d) dissertació, ressò, transsexualitat.
Ex. 20) amansir, rebrotar, abonyegar, enlletgir, encarir, alleugerir, empal·lidir, entapissar, ensucrar, envernissar, assaborir, assedegar, emmalaltir, ajornar, assecar, desossar.
1a SESSIÓ (1a setmana / FEBRER '23)
Aquesta 1a setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu i subjuntiu. Quant a la 1a conjugació, cal tenir en compte que tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre). [Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
Després hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret els verbs velaritzats (I): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer, -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur. Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats:
1) Fan la 1a persona de singular del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
D'altra banda, hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II): nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).
Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
D'altra banda, hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II): nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).
Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...
Quant als verbs de la 3a conjugació (-ir), podem distingir dos models de conjugació: la pura i la incoativa. En el cas dels verbs purs, podem distingir-ne un grup de verbs regulars: DORMIR, SENTIR, FUGIR, MUNYIR, BULLIR, GRUNYIR, CRUIXIR, PUDIR, MORIR... I un altre d’irregulars: OBRIR i OMPLIR (velaritzats) i COLLIR, TOSSIR, COSIR i SORTIR (amb canvis vocàlics en l’arrel: o>u).
La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.
Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...
Per últim, hem vist el tema dels barbarismes i dels doblets lèxics.
La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.
Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...
El verb
El verb, com a nucli del sintagma verbal, és un dels constituents bàsics de l’oració. Categoria gramatical que expressa l’existència, l’estat, l’acció, els processos o les modificacions d’un sintagma nominal. A diferència de les altres categories gramaticals, el verb, a banda d’aquesta informaciósemàntica, té com a característica més important les marques que aporten els diferents morfemes: veu, mode, persona, nombre, temps i aspecte.
Els morfemes verbals
Tota forma verbal està constituïda per un lexema o arrel, que aporta el contingut semàntic, i pels morfemes o desinències, que aporten informacions auxiliars, pròpies del verb. En algunes formes verbals pot aparéixer una vocal temàtica que actua d’enllaç entre el lexema i els morfemes, i que permet de classificar els verbs d’acord amb la conjugació a què pertanyen.• Veu– Activa: el subjecte realitza l’acció (Maria menjava maduixes).– Passiva: el subjecte rep l’acció (Les maduixes eren menjades per Maria).• Mode. Segons l’actitud mental del parlant respecte allò que enuncia (a l’acció verbal), podem distingir els següents modes personals:– Indicatiu: l’acció o el fet és vist com a real (Rosa ha begut aigua).– Subjuntiu: l’acció o el fet que expressa el verb és vist com una irrealitat,només existeix en el pensament com una idea subjectiva (desigdubte, temor, voluntat, etc.) (Potser vinga prompte).– Condicional: les accions apareixen expressades com a irreals (Si poguerafaria això).– Imperatiu: és el mode amb què el parlant expressa manament, ordre,prec, etc. (Ves-te’n prompte).D’altra banda, tenim també tres modes impersonals: infinitiu (conceptebàsic de l’acció), gerundi (acció durativa) i participi (acció acabada).• Aspecte– Imperfectiu: no expressa la fi de l’acció del verb (Caminava pel passeig).Els temps imperfectius són el present d’indicatiu i de subjuntiu,el pretèrit imperfet, el futur i el condicional.– Perfectiu: expressa l’acabament de l’acció verbal (Va llegir una novel·la). Els temps perfectius són el pretèrit perfet simple i perifràstic d’indicatiu i els temps compostos.• Persona. Relaciona l’acció verbal amb l’emissor (1a pers.: parle, cantem),amb el receptor (2a pers.: parles, canteu) o amb un referent (3a pers.:parla, canten).• Nombre. El morfema de nombre indica si el SN subjecte és només unindividu o cosa (singular) o més d’un (plural).
CONJUGACIONS1a –AR : Parlar2a –ER / -RE: Témer / Perdre3a –IR: • Servir (incoatiu) / • Dormir (pur)
MORFEMESLexema: parlVocal temática: àTemps/aspecte/mode: veNombre/persona: m
APRENEM MÉS
⇒ Cal practicar la conjugació verbal amb un full a doble cara i els exercicis dels dossiers 1 i 2 de verbs.
⇒ Exercicis de l’examen de la CIEACOVA (gener '23).
- ⇒ 1r text escrit: Heu de triar una de les dues opcions que trobareu en l’examen de la CIEACOVA (gener '23) i escriure un text de 300 paraules.
- ⇒ Exercicis de barbarismes i dels doblets lèxics.
[DOBLETS LINGÜÍSTICS]
⇒ Cal preparar el monòleg per a la propera setmana.
Ací teniu un enllaç que us permetrà fer pràctiques de la flexió verbal:
1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.
1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.
1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.
1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.
DOSSIER 2: PRÀCTIQUES DE VERBS (CLAUS)
PRESENT D’IND. 1a conj.1c. menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen/ jugue, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen / alce, alces, alça, alcem, alceu, alcen / tanque, tanques, tanca, tanquem, tanqueu, tanquen / neteja, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen ...2. assagen, fumes, deixeu, juguem, penge, penges, escalfa, donen, avanceu, abrigue.PRESENT D’IND. 2a conj.4. promets, saps, combat, sabem, perdeu, podem, debaten, admet, caps, concebem, rep, rebeu, romps.PRESENT D’IND. 3a conj.6b. assisteixen/assistixen, s’avorreix, avorriu, discutisc, obriu, dirigeix, em vestisc, sent, compartim, diverteixes, frigen (fregeixen), condueixen (conduïxen), conduïm, agraïsc, estableix, tiny (tenyeix).7. entenguí, entenguera, córrec, córrega, correguera, resolguí, resolguera, confonc, confonga, confonguera, tinguí, tinguera, vinc, vinga.8. PRESENT D’IND. Prenc, prencs, pren, prenem, preneu, prenen; molc, mols, mol, molem, moleu, molen; duc, dus, du, duem, dueu, duen; dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.PERFET SIMPLE. Prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguí, molgueres, molgué, molguérem, molguéreu, molgueren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren.PRESENT DE SUBJ. Prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen; molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen; duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen; diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen.IMPERFET DE SUBJ. Prenguera, prengueres, prenguera, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguera, molgueres, molguera, molguérem, molguéreu, molgueren; duguera, dugueres, duguera, duguérem, duguéreu, dugueren; diguera, digueres, digurera, diguérem, diguéreu, digueren.9. vingueres, suspenguérem, encenguem, ofengues, dissolguera, venga, atenguéreu, estenguí, tinga, absolga.10. PRESENT IND. clous, cloeu, clouen; moc, mous, mou, movem, moveu, mouen; trac, traus, trau, traem, traeu, trauen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; dec, deus, deu, devem, deveu, deuen; ric, rius, riu, riem, rieu, riuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.PERFET SIMPLE. Cloguí, clogueres, clogué, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren; traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.PRESENT SUBJ. Cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen; moga, mogues, moga, moguem, mogueu, moguen; traga, tragues, traga, traguem, tragueu, traguen; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; riga, rigues, riga, riguem, rigueu, riguen; escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen.IMPERFET SUBJ. Cloguera, clogueres, cloguera, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguera, mogueres, moguera, moguérem, moguéreu, mogueren; traguera, tragueres, traguera, traguérem, traguéreu, tragueren; beguera; deguera, degueres, deguera, deguérem, deguéreu, degueren; riguera, rigueres, riguera, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguera, escrigueres, escriguera, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
11. ric, begues, mogueu, escriguéreu, riguen, dorma, perdes, congloguera, traga, mogueu.12. castigues, busqueu, equivoqueu, expliques, jutgeu, mareja, alce, mengeu, viatja.13. dius, duem, clouen, cauen, rieu, trac, seieu, bevem, deveu, escric, visc.14. veig, pogueres, vull, caic, sóc, són, és, ets.15. ofereixen, concedeix, vesteixen, reuneix, moren, concedeixen, vesteixen, reuneixen, munyen.16. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten; escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen; llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen (llegisc, llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegeixen); frig, friges, frig, fregim fregiu, frigen; vist, vists, vist, vestim, vestiu, visten; riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen.19. cusen, llig (llegisc), fregiu, surts, vesteix (vist), riny, escupen (escopeixen), culls, lliges (llegeixes).
2a SESSIÓ (2a setmana / FEBRER '23)
L'ACCENTUACIÓQuant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals e i o obertes.[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: identifica la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].
Truquets per a accentuar correctament les vocals e, o.
Exemples Excepcions La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes. menjaré, pretén, després, camió, torró... terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... La e i la o solen ser obertes en les paraules planes. crèdit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... Verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules esdrúixoles. gènere, pèrdua, memòria, València... fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega...verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...
Les grafies e i o representen dos sons diferents:La e representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).La o representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):
Casos en què la e és oberta:
1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.2. Davant de l, l·l, rr i r: cel, novel·la, serra, verd.3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.
Casos en què la o és oberta :1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).
Després de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme i estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment, -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes).
Exemples | Excepcions | |
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes. | menjaré, pretén, després, camió, torró... | terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... |
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes. | crèdit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... | Verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...) estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... |
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules esdrúixoles. | gènere, pèrdua, memòria, València... | fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega... verbs de la 2a conj. (córrega...) |
Les grafies e i o representen dos sons diferents:
Casos en què la e és oberta:
APRENEM MÉS
⇒Cal fer exercicis d’accentuació i dièresi (fotocòpies).
⇒ Redacció: CARTA FORMAL (300 paraules). (CONSULTEU LA PESTANYA "TEXTOS" DEL BLOG).
⇒ Monòleg (3 minuts).
⇒ Exercicis de barbarismes (fotocòpia).
⇒ Prova de la CIEACOVA (JUNY ’22).
⇒ Prova de la CIEACOVA (JUNY ’22).
➜ CLAUS 1a i 2a columnes: (FOTOCÒPIA: exercici d'accentuació i dièresi)oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda--joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // sentència, altruista, féiem, còmic // heroi, féieu, remei, examen // crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor
CLAUS 3a, 4a i 5a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
posseíeu, duia, anàreu, reunió // deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua
posseíeu, duia, anàreu, reunió //
CLAUS PROVISIONALS (EXAMEN DE NIVELL C1 JQCV, OCTUBRE ’22)
EXERCICI 1
1C, 2D (C), 3B, 4A, 5A
EXERCICI 2
6A, 7C, 8A, 9C, 10A, 11A, 12B, 13B, 14C, 15B, 16A, 17C, 18C, 19B, 20B.
EXERCICI 3
21C, 22B, 23C, 24B, 25B, 26C, 27B, 28A, 29B, 30C, 31C, 32B, 33A, 34C, 35A.
CLAUS. EXERCICIS DE REPÀS
(PROVES)
Ex. 3
1 fou
2 distribuïts 3 de les quals 4 en què/en el qual 5 cal /s’ha de 6 perquè
7 comprén 8 passarà
Ex. 4
- Cal que
torneu
- Com que
- S’adonà
que
- des que
- No
obstant això
- dur-ne
- de què /
del qual
- els
- en cas
que no arribes
-
sobretot
Ex. 5
1c 2b 3b
4b 5a 6c 7a 8b 9a 10b
Ex. 6
1a 2b 3c
4b 5b 6c
C1
c, b, a,
b, c
C2
c, c, b, a
ELS INDEFINITS (SOLUCIONS)
Ex. 28
1c 2a 3b 4c 5b 6a 7a 8b 9b 10a
Ex. 29
a) cap b) gens c) gens d) res e) res f) gens g) Res h) cap i) cap j) gens de k) res.
Ex. 30
a) diverses b) l’empresari mateix c) les altres/la resta d) mateixa e) Cada un/ Cadascun f) alguna cosa g) és correcta h) els altres i) es creu que és important/famós j) uns quants dies k) Com més l) quan m) És correcta n) És correcta
Ex. 1
a) gens de ganes b) ningú c) cap d) cap e) gens f) gens g) cap h) ningú i) res j) gens k) res l) res m) gens n) ningú o) gens p) res q) res r) ningú.
Ex. 2
a) a les dues quan b) bastants / força c) diverses d) alguna cosa e) qualssevol f) els altres / la resta g) cap/algun h) cadascú i) cap objecte j) i en tombarem la porta k) i els altres assistents l) diverses m) hi van tornar n) *ajens (és un castellanisme) / aliens o dels altres o) És correcta.
Ex. 1 (pàg. 57)
a) gens b) gens / gens c) gens d) res e) ningú f) res g) ningú h) ningú i) gens j) res.
Ex. 2
a) cap b) gens c) cap d) res e) ningú f) res g) cap h) ningú i) cap j) cap.
Ex. 3
Res a fer. Ningú / gens / Cap / res / res / cap ocasió / res / ningú / cap / gens de sucre / ningú.
EXERCICIS D’INDEFINITS (SOLUCIONS)
Exercici 1
1. cap 2 gens de 3 res 4 cap 5 gens d’ 6 cap 7 res 8 gens de 9 cap 10 gens de 11 gens d’/cap; gens.
Exercici 2
1 cap 2 res 3 res 4 cap 5 res / res 6 cap 7 res 8 cap.
Exercici 3
1 gens de 2 correcta 3 gens d’ 4 gens de 5 gens de 6 gens de 7 correcta 8 gens de.
Exercici 4
1 cadascun 2 cadascú 3 cadascú 4 cadascun 5 cadascun
CLAUS PROVISIONALS (EXAMEN DE NIVELL C1 JQCV, OCTUBRE ’22)
EXERCICI 1
1C, 2D (C), 3B, 4A, 5A
EXERCICI 2
6A, 7C, 8A, 9C, 10A, 11A, 12B, 13B, 14C, 15B, 16A, 17C, 18C, 19B, 20B.
EXERCICI 3
21C, 22B, 23C, 24B, 25B, 26C, 27B, 28A, 29B, 30C, 31C, 32B, 33A, 34C, 35A.
CLAUS. EXERCICIS DE REPÀS
(PROVES)
Ex. 3
1 fou
2 distribuïts 3 de les quals 4 en què/en el qual 5 cal /s’ha de 6 perquè
7 comprén 8 passarà
Ex. 4
- Cal que
torneu
- Com que
- S’adonà
que
- des que
- No
obstant això
- dur-ne
- de què /
del qual
- els
- en cas
que no arribes
-
sobretot
Ex. 5
1c 2b 3b
4b 5a 6c 7a 8b 9a 10b
Ex. 6
1a 2b 3c
4b 5b 6c
C1
c, b, a,
b, c
C2
c, c, b, a
ELS INDEFINITS (SOLUCIONS)
Ex. 28
1c 2a 3b 4c 5b 6a 7a 8b 9b 10a
Ex. 29
a) cap b) gens c) gens d) res e) res f) gens g) Res h) cap i) cap j) gens de k) res.
Ex. 30
a) diverses b) l’empresari mateix c) les altres/la resta d) mateixa e) Cada un/ Cadascun f) alguna cosa g) és correcta h) els altres i) es creu que és important/famós j) uns quants dies k) Com més l) quan m) És correcta n) És correcta
Ex. 1
a) gens de ganes b) ningú c) cap d) cap e) gens f) gens g) cap h) ningú i) res j) gens k) res l) res m) gens n) ningú o) gens p) res q) res r) ningú.
Ex. 2
a) a les dues quan b) bastants / força c) diverses d) alguna cosa e) qualssevol f) els altres / la resta g) cap/algun h) cadascú i) cap objecte j) i en tombarem la porta k) i els altres assistents l) diverses m) hi van tornar n) *ajens (és un castellanisme) / aliens o dels altres o) És correcta.
Ex. 1 (pàg. 57)
a) gens b) gens / gens c) gens d) res e) ningú f) res g) ningú h) ningú i) gens j) res.
Ex. 2
a) cap b) gens c) cap d) res e) ningú f) res g) cap h) ningú i) cap j) cap.
Ex. 3
Res a fer. Ningú / gens / Cap / res / res / cap ocasió / res / ningú / cap / gens de sucre / ningú.
EXERCICIS D’INDEFINITS (SOLUCIONS)
Exercici 1
1. cap 2 gens de 3 res 4 cap 5 gens d’ 6 cap 7 res 8 gens de 9 cap 10 gens de 11 gens d’/cap; gens.
Exercici 2
1 cap 2 res 3 res 4 cap 5 res / res 6 cap 7 res 8 cap.
Exercici 3
1 gens de 2 correcta 3 gens d’ 4 gens de 5 gens de 6 gens de 7 correcta 8 gens de.
Exercici 4
1 cadascun 2 cadascú 3 cadascú 4 cadascun 5 cadascun
7a SESSIÓ (novembre '22)
L’apòstrof i la contracció.
Els articles el i la i la preposició de s’apostrofen davant de vocal o h, en situacions determinades.
el i de
la
en i na
Remarques
Recorda:
Quan no hem de fer una contracció?
Amb publicacions de premsa, empreses, citacions:
Estic subscrit a El Temps.
Recorda:
• Davant de topònims, escrivim l’article en minúscula i apostrofem segons
la regla general: la comarca de l’Alcalatén, la zona de l’Alguenya, la
Excepte amb topònims no adaptats al valencià: Han viatjat a El Paso, No
• Si el topònim és valencià o està adaptat, fem la contracció: la comarca
• Si el topònim no està adaptat, s’apostrofa, però no es fa la contracció:
el monestir d’El Escorial.
• Davant dels anys, és recomanable posar article: Va nàixer el 1976.
• Davant dels dies de la setmana, posem article, excepte si fa referència
a un dia immediatament anterior o posterior al dia en què parlem i no
va precedit de passat o pròxim: Dijous torne de Castelló, però El dijous 15
• Davant d’infinitius no s’ha de posar article (fumar mata), excepte que
estiguen substantivats (el berenar, l’esmorzar, el dinar, el sopar).
Quan no hem de fer una contracció?
Amb publicacions de premsa, empreses, citacions:
Estic subscrit a El Temps.
Recorda:
• Davant de topònims, escrivim l’article en minúscula i apostrofem segons
la regla general: la comarca de l’Alcalatén, la zona de l’Alguenya, la
Excepte amb topònims no adaptats al valencià: Han viatjat a El Paso, No
• Si el topònim és valencià o està adaptat, fem la contracció: la comarca
• Si el topònim no està adaptat, s’apostrofa, però no es fa la contracció:
el monestir d’El Escorial.
• Davant dels anys, és recomanable posar article: Va nàixer el 1976.
• Davant dels dies de la setmana, posem article, excepte si fa referència
a un dia immediatament anterior o posterior al dia en què parlem i no
va precedit de passat o pròxim: Dijous torne de Castelló, però El dijous 15
• Davant d’infinitius no s’ha de posar article (fumar mata), excepte que
estiguen substantivats (el berenar, l’esmorzar, el dinar, el sopar).
LES PREPOSICIONS
ALERTA ALS MANIÀTICS DE LA PREPOSICIÓ EN:
No és correcte dir: a un poble, a unes habitacions, a molts hotels...
Parlant de temps, no hem de dir al 2013, sinó en 2013/el 2013/ l'any 2013
Tampoc hem de canviar el règim del verb: pense als problemes pense en els problemes;influeix a la informació influeix en la informació... En casos com aquests, el verb demana la preposició en. Només la canviarem si, a continuació hi ha un infinitiu (vegeu el canvi i caiguda de preposicions)
LES PREPOSICIONS
No és correcte dir:
Parlant de temps, no hem de dir
Tampoc hem de canviar el règim del verb:
LOCALITZACIÓ
A | EN |
Davant noms propis de lloc Va nàixer a Morella | Davant de noms sense determinar. Són parella, però viuen en cases diferents. Ens vam instal·lar en habitacions molt grans. |
Davant els noms que designen parts del cos: al dit, al cap, a l’esquena. | Davant indefinits, quantitatius, demostratius i relatius: Segur que ho trobes en algun dels calaixos de la tauleta de nit. Ha treballat en molts llocs diferents. En este carrer hi ha tant de sarau que no es pot dormir. El poble en què viu és molt menut. |
Davant article definit: Espera’m a la porta de casa. Si vas ràpid, encara la trobaràs al carrer. Les llibretes les tens en la prestatgeria de darrere. Mira en l’armari, a veure si ho ha deixat allí. *La forma més genuïna és usar A per a llocs físics definits (amb article) i EN per a llocs figurats amb article o sense: A la casa / En la imaginació | |
TEMPS
EN | A | PER |
segle: en el segle XX | segle: al segle XX (menys recomanable) | |
any: En 1977 va morir Elvis (també: El 1977 / L’any 1977) | ||
+ art. + mesos i estacions de l’any: A l’estiu / al maig | + art. + mesos i estacions de l’any: per l’estiu / pel maig | |
+art.+ parts del dia: al matí, a la vesprada... | ( | |
noms de les festes i certs períodes de temps: Al Nadal / A Setmana Santa... | noms de les festes i certs períodes de temps: Per Nadal / Per Setmana Santa |
PER o PER A?
Casos més conflictius:
Per cridar tant, t’has quedat sense postres.
La casa està per netejar.
Tinc habitacions per llogar.
No s’alça per no haver de netejar.
¡ Introdueix una oració final que fa referència a la intenció del subjecte de realitzar una determinada acció (voluntarietat):
Treballe per guanyar-me la vida. (“perquè vull guanyar-me la vida”)
Estudia molt per aprovar tots els exàmens. (“perquè vol aprovar tots els exàmens”).
Has de fer exercici per a millorar la salut.
L’oració principal és una passiva sense subjecte explícit:
Es va senyalitzar la zona per a evitar accidents.
Hi ha un canvi d’agent entre el verb principal i l’infinitiu.
El jutge va cridar l’acusat per a declarar.
Hem patit molt per a arribar a temps. (verb estatiu)
Ha caigut en un parany per a atrapar lladres poc hàbils (modificador del nom parany)
Fer exercici és bo per a relaxar-se. (modificador de l’adjectiu bo)
No has estudiat prou per a aprovar. (modificador de l’adverbi prou)
! En una mateixa oració, podem usar per o per a segons si volem destacar la voluntarietat o si volem introduir un complement modificador:
He comprat un llibre per aprendre anglés. (perquè vull aprendre anglés).
He comprat un llibre per a aprendre anglés. (serveix per a aprendre anglés)
➲ Ortografia: les consonants palatals: J, G, TJ, TG, X, TX, IG
El valencià compta amb les consonants simples j i g i amb els dígrafs tj i tg per representar el fonema palatal africat sonor /dz/. És el so inicial de paraules com Jaume o Joan, o en anglés, James o Jazz. Veiem quin ús se’n fa:- Escriurem j davant de les vocals a, o, u: ajuntar, jou, jaquetó, juny, jonc,
· Escriurem g davant de les vocals e, i: gener, genoll, girar, ...
La tj i la tg:- De la mateixa manera que la j i la g, escriurem tj davant de a, o, u i tg davant de e, i. Aquests dígrafs només poden anar en posició intervocàlica:
- Escrivim amb tj: allotjar, avantatjar, desitjar, encoratjar, enutjar, homenatjar, jutjar, espitjar, trepitjar, ultratjar, viatjar (verbs), i botja, corretja, lletja, llotja, mitjà, pitjor, platja,
- Escrivim amb tg:
-els mots acabats amb el sufix –atge: abordatge, arbitratge, avantatge, carruatge, camuflatge, companatge, coratge, curmetratge, engranatge, formatge, garatge, imatge, paisatge, salvatge i viatge.
Les lletres x, tx i ig representen el fonema palatal africat sord /t∫/. És el so de mots com cotxe, xiquet, o roig. Veiem-ne la distribució:- Escriurem x a començament de mot: xiquet, xocar, xec
- Darrere de consonant: anxova, carxofa, perxa
La tx:- Escriurem tx entre vocals: cotxe, pitxer, petxina
- A començament de mot, molts estrangerismes són adaptats a la nostra llengua amb el dígraf tx: Txad, Txèquia, Txaikovski, Txèkhov, ...
La ig:- A final de paraula darrere de vocal esciurem ig si els mots derivats s’esciuren amb j/g o tj/tg, si els derivats s’esciuren amb tx esciurem tx:
bateig-------batejar
El so palatal fricatiu sord /∫/, so de paraules com peix, caixa o Xàbia, es representa amb la lletra x; veiem com:- A principi de paraula de noms de lloc o de persona: Xàtiva, Xeresa, Xeraco, Xavier, Xúquer, ...
- Darrere de i, u: caixa, rauxa, això
Activitats
1. Completeu els buits de les frases següents amb g, j, tg, tj.
2. Escriu el plural de les paraules següents.salvatge
pluja
mitja
esponja
granja
platja
llotja
lletja
taronja
rellotge
3. Completeu els buits de les paraules següents amb x, tx, ig.__afar ar__iu cai__a pi__er gron__ador per__a rei__a assa__ Carcai__ent vai__ell co__e __etxé ro__ go__ coi__í capri__
salvatge | pluja | ||
mitja | esponja | ||
granja | platja | ||
llotja | lletja | ||
taronja | rellotge |
__afar | ar__iu |
cai__a | pi__er |
gron__ador | per__a |
rei__a | assa__ |
Carcai__ent | vai__ell |
co__e | __etxé |
ro__ | go__ |
coi__í | capri__ |
5a-6a SESSIONS (1a/2a setmanes de novembre '22)
➲ Ortografia: la essa sorda i la essa sonora.
En la nostra llengua poden correspondre a la grafia s dos sons diferents, un de sord, equivalent a la pronúncia castellana se /s/, i un altre de sonor, més suau, també existent en altres llengües europees com el francés o el portugués. D’aquesta manera, vam veure com no es pronunciava igual la s en les paraules casa i sonar.
El so sord /s/
A principi de paraula C + e, i (ceba, cigró) Entre consonant i vocal i viceversa C + e, i (comencen, narcís) Entre vocals C + e, i (races, edició) A final de paraula Ç (feliç, capaç)
El so sonor /z/A principi de paraula
Z(Zenit, zona, zebra, zoomorf…) Entre consonant i vocal i viceversa (pinzell, colze, Alzira…) Entre vocals S (casa, posar, andalusos, brisa)
NOTA: A l’hora de llegir un text, totes les normes que has aprés se simplifiquen molt. Llevat d’algunes excepcions, recorda que una Z sempre sona sonora i que entre vocals essa simple (s) sona sonora i essa doble (ss) sorda. Un bon truc!
Al llarg d'aquesta setmana hem vist també el tema dels pronoms relatius (unitat 9): formes i usos; a més, del relatiu possessiu, del relatiu neutre i de les formes el que, la que, els que i les que, que només són correctes quan no tenen antecedent i es poden substituir per aquell que i variants.
A principi de paraula | C + e, i (ceba, cigró) Ç: mai a principi de paraula S (sivella, sord) |
Entre consonant i vocal i viceversa | C + e, i (comencen, narcís) Ç + a, o, u (començar, cançó) S (dansa, molsa) |
Entre vocals | C + e, i (races, edició) Ç + a, o, u (puça, caçador) S (Només en alguns casos de prefixació i sufixació: asimètric, antesala, homosexual...) SS (tassa, passota) |
A final de paraula | Ç (feliç, capaç) S (pastís, esbós) |
A principi de paraula | Z | (Zenit, zona, zebra, zoomorf…) |
Entre consonant i vocal i viceversa | (pinzell, colze, Alzira…) Excepció: derivats de dins (endinsar), fons (enfonsar) i trans (transistor) | |
Entre vocals | S (casa, posar, andalusos, brisa) Excepcions: mots d’origen grec com amazona, trapezi, topazi, esquizofrènic, nazista i en paraules derivades de zoo- (paleozoic, protozou, espermatozoide) | |
APRENEM MÉS
⇒ REPASSEM ORTOGRAFIA
⇒ EXERCICIS DE VOCABULARI AUTOCORRECTIUS
(FOTOCÒPIES, p. 6-7) SOLUCIONS EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES
1. a) s’hi b) M’hi c) Ens hi acostem d) s’hi considerava e) s’hi interessava f) s’hi han fet g) ens hi sentírem h) Els hi preníem i) S’hi va posar j) Ens hi dedicàvem k) No m’hi arrisque l) Mai no us hi acostumareu m) exposar-nos-hi n) M’hi afanye o) S’hi mirava p) Ens hi referim q) T’hi parlaré r) Interesseu-vos-hi s) Us hi vau asseure t) S’hi adormia u) Me n’allunyaré v) Ens en trauran w) Te’n penedeixes? x) Me’n recorde z) S’hi farà.
2. a) En Jordi l’hi té b) Mireu si n’hi teniu c) L’hi porten d) Posa-la-hi! e) No els en tragueu! f) N’hi rebia moltes d’estranyes g) Deixeu-los-hi! h) Pot treure’ls-en i) Us en penediu j) Ves a rentar-te-la-hi! k) Se l’hi pentinava.
Posa el pronom feble EN o HI on corresponga:
1 m’hi 2 en 3 -hi 4 t’ho 5 hi 6 -hi 7 -ho 8 -ne 9 en 10 hi 11 en 12 -ne 13 n’ 14 -hi 15 t’ho 16 m’hi 17 te’n 18 en 19 me’n 20 hi 21 hi 22 hi 23 n’ 24 t’hi / hi 25 hi 26 m’hi 27 n’ 28 te n’ 29 t’hi 30 se’n.
FITXA 3
1. 1 -li-ho 2 -los-ho 3 ‘ls-ho 4 -li-ho 5 Els les explicarem 6 Va donar-los-en uns quants 7 Dona’ls-en 8 Dona’ls-les 9 Explica’ls-en 10 Ell els els posa 11 Torna’ls-la 12 Explica-li-ho 13 Els l’amaga 14 Va repartir-los-en 15 Vaig manllevar-los-el 16 Explica’ls-ho 17 Penja-l’hi 18 Compra’ls-hi 19 els en va fer un 20 L’hi hem solucionat 21 vam deixar-los-hi 22 Ella hi parla amb les companyes 23 Les hi tornarem 24 Alexandre la hi guarda 25 li la comprarem 26 Li l’explicaré 27 La hi compra 28 Demà li les duré 29 Hi pensa cada dia 30 Li’ls explicarem.
EXERCICIS DE PRONOMS
RELATIUS (SOLUCIONS)
1. a) a què, a les quals
b) de què, dels quals c) dels
que d) que e) les que
f) de qui, de la qual / on g) raó per la qual h) en què, en els quals.
2. a) La xica que treballa
a la comissaria és veïna meua.
b) La
pintura que vaig comprar en les rebaixes m’ha donat un bon resultat.
c) El
partit que ha organitzat l’associació de veïns ha tingut una bona acollida.
3. a) conjunció b)
pronom c) conjunció d) pronom
e) conjunció f) pronom.
4. a) la que b)
que c) a qui d) la qual cosa e) que
f) en què g) a què h) per on
i) que j) de la qual k) de qui
l) el que m) cosa que n) amb què
o) en què.
5. a) amb un xic la mare del qual b) els pintors dels quals c) el jardí del qual d) la piscina del qual.
6. a) a qui b)
on c) que d) de qui
e) que f) que g) a qui.
7. a) correcta b) amb què/amb els quals c) on/en què/en la qual d) correcta
e) en què/ en el qual f) amb
què/amb la qual.
VALENCIÀ C1 (PROVA DE
REPÀS) SOLUCIONS
2. ambaixador, pitjor, covard, Majestat. Probable, jutgessa, francesa, assumpte,
il·legal. Rebutjava, desitjos, cosina,
imminent. Peresa, suggeria,
tranquil·litat, movia, arrap, pessic.
3. 1) Dénia, només, diòptria, però, diferència. 2) enciclopèdia, exàmens, història. 3) cosí germà, és, tècnic cinematogràfic,
món. 4) Suècia, és, freqüent, comú. 5) Béns, distribuït, igualitària. 6) Cèlia és, pèl, món, té, més mínim, ningú.
4. a) en, a b) ø c) a l’, de/al d) ø / amb
e) En f) La / L’.
5. a) Compra-li’n una
b) Sempre en parla. c)
Fiqueu-les-hi! d) Ja els l’han
construïda e) N’hi vam arribar / Vam
arribar-n’hi
a) ens l’ b) Li’n
c) li la d) els hi e) me’n
6. 1 conec,
meresca 2 recorreguera 3 ocorre
4 tussen 5 construïsquen, vendré 6 traces
7 entés 8 perda / atenga 9 absolt, difós 10 preneu, escrigueu.
7. a perquè b. si
no c. malament d. potser
e. dades.
8. en una..., perquè
, la informació / a causa de la pluja,
per la qual cosa, en què, cap tipus
/ pendent que retransmeteren, televisió
/ els altres (la resta) no volien parlar-ne. / Ja hi ha prou gent que ho fa. / L’amic de qui (del qual) , en caminar. / A
l’estiu vivim en un , com que, diversos.
ACTIVITATS DE GRAFIES
1. Escriu les lletres corresponents a cadascun dels forats següents. Pots triar entre S, SS, C o Ç:___el ___emblar ___arago___a ___abata ___iutadà ___ènit pi___arra bra___os mi___a pa___os ro___a dan___a ___ar___uela con___í___ peda___
2. A partir de les paraules donades, mira de completar els derivats que t’indiquem:
3. Escriu la grafia corresponent a la essa sorda que calga.
4. Escriu la grafia del fonema essa sonora que convinga.
5. Completa els espais buits de les paraules següents amb s, ss, c, ç o z
duque___a __endra paï___os dan___a
PRÀCTIQUES DE REVISIÓ. Nivell mitjà
1. Repassa este text i dona-li el vistiplau.
___el | ___emblar | ___arago___a | ___abata | ___iutadà |
___ènit | pi___arra | bra___os | mi___a | pa___os |
ro___a | dan___a | ___ar___uela | con___í___ | peda___ |
duque___a __endra paï___os dan___a
PRÀCTIQUES DE REVISIÓ. Nivell mitjà
1. Repassa este text i dona-li el vistiplau.
Durant més de cuaranta anys els xiquets de mig Europa han crescut imaginant- se que són uns valents lluitadors contra l'Imperi romà. S'han fet adults considerant que Astèrix era el primer heroï de l'història. El personatge que enarborava el triple missatge que, molts anys després que nasquera i morira, encarnaria l'origen de la Revolució Francessa: llibertat, igualtat i fraternitat.
Però, mira per on. Els llibres d'Astèrix son una apologia del dopatge perque venç els rivals no per l'entrenament amb l'escut i l'espasa, no per passar hores i hores correguent per ser més ràpid que els romans, no. El secret per a ser millor que els contrincants és només una sustància no identificada que es diu poció màgica. I, a més, per carregar més de raons els senyors de l'Agència Mundial Antidopatge, Astèrix va fer gala d'haver-ne consumit en els Jocs Olímpics d'Atenes. Al menys un llibre de la sèrie, editat en 1968, així ho explica. Allí apareix la prova que 50 anys abans del naixement de Crist, els atletes romans van ser descualificats per guanyar els seus oponents grecs (país que estava en decadència) fent ús d'una substància que va ser descuberta gràcies al color blau de la llengua.
Durant més de cuaranta anys els xiquets de mig Europa han crescut imaginant- se que són uns valents lluitadors contra l'Imperi romà. S'han fet adults considerant que Astèrix era el primer heroï de l'història. El personatge que enarborava el triple missatge que, molts anys després que nasquera i morira, encarnaria l'origen de la Revolució Francessa: llibertat, igualtat i fraternitat.
Però, mira per on. Els llibres d'Astèrix son una apologia del dopatge perque venç els rivals no per l'entrenament amb l'escut i l'espasa, no per passar hores i hores correguent per ser més ràpid que els romans, no. El secret per a ser millor que els contrincants és només una sustància no identificada que es diu poció màgica. I, a més, per carregar més de raons els senyors de l'Agència Mundial Antidopatge, Astèrix va fer gala d'haver-ne consumit en els Jocs Olímpics d'Atenes. Al menys un llibre de la sèrie, editat en 1968, així ho explica. Allí apareix la prova que 50 anys abans del naixement de Crist, els atletes romans van ser descualificats per guanyar els seus oponents grecs (país que estava en decadència) fent ús d'una substància que va ser descuberta gràcies al color blau de la llengua.
2. Completa les frases següents amb la forma de gerundi del verb que hi ha entre parèntesis.
No digues res que està............................ (resoldre) un problema difícil.
Se n’anà............................. (córrer) a sa casa quan s’assabentà de la notícia.
..........................-lo (conéixer) com el coneixes, m’estranya que encara li faces cas.
Va passar tota la nit......................... (ploure) i no van eixir de casa.
El van seleccionar quan estava........................... (traure) els comptes.
No digues res que està............................ (resoldre) un problema difícil.
Se n’anà............................. (córrer) a sa casa quan s’assabentà de la notícia.
..........................-lo (conéixer) com el coneixes, m’estranya que encara li faces cas.
Va passar tota la nit......................... (ploure) i no van eixir de casa.
El van seleccionar quan estava........................... (traure) els comptes.
3. Corregix les construccions de gerundi incorrectes.
Caigué per l’escala no fent-se res.
El xiquet s’adormí cantant-li una cançó.
El metge l’ha visitat, canviant-li la medicació.
Va menjar massa, havent-se de ficar al llit.
Se li trencà la direcció, anant a topar contra un arbre.
Li entrà un atac menjant-se un pastís.
Caigué per l’escala no fent-se res.
El xiquet s’adormí cantant-li una cançó.
El metge l’ha visitat, canviant-li la medicació.
Va menjar massa, havent-se de ficar al llit.
Se li trencà la direcció, anant a topar contra un arbre.
Li entrà un atac menjant-se un pastís.
4. Tria l'opció més adequada per a completar les frases.
1. Tots els testics / testimonis van refermar / reafirmar la seua declaració; no se'n va retractar cap.
2. El matalaf està cobert per una tela guatejada / embuatada d'un material antiflorit / antifloridura.
3. Estava tan fatigada que no tenia garbell / esma per a fer res.
4. El portaveu / portantveu del grup municipal podria ser condemnat per insubmissió / insumissió.
5. El pres no va poder escapar-se de morir fusellat / afusellat.
6. Després de compondre / composar les cançons, la cantant ha donat / fet pas a una nova etapa.
7. La veritat és que hui per hui / ara per ara no pense canviar-me de pis.
8. Com / Degut que hem arribat tard, no hem agarrat el tren.
9. L'equip va viure diumenge / el diumenge una derrota immerescuda.
10. Jo encara no li he telefonat. / Jo encara no l'he telefonada.
11. L'actriu interpreta amb èmfasis / èmfasi els motius d'esta crisis / crisi.
1. Tots els testics / testimonis van refermar / reafirmar la seua declaració; no se'n va retractar cap.
2. El matalaf està cobert per una tela guatejada / embuatada d'un material antiflorit / antifloridura.
3. Estava tan fatigada que no tenia garbell / esma per a fer res.
4. El portaveu / portantveu del grup municipal podria ser condemnat per insubmissió / insumissió.
5. El pres no va poder escapar-se de morir fusellat / afusellat.
6. Després de compondre / composar les cançons, la cantant ha donat / fet pas a una nova etapa.
7. La veritat és que hui per hui / ara per ara no pense canviar-me de pis.
8. Com / Degut que hem arribat tard, no hem agarrat el tren.
9. L'equip va viure diumenge / el diumenge una derrota immerescuda.
10. Jo encara no li he telefonat. / Jo encara no l'he telefonada.
11. L'actriu interpreta amb èmfasis / èmfasi els motius d'esta crisis / crisi.
5. Completa les frases amb les formes de participi dels verbs que hi ha entre parèntesis. Fes-los concordar sempre que siga possible.
Fa uns minuts que hem............................... (rebre) el teu paquet.
No li guanye mai als escacs, però hui l’he.......................... (véncer).
M’ha ...................... (respondre) que encara no ha................. (resoldre) el cas.
¡Com ha..................... (créixer) el teu fill!
Ha................................. (traure) el cap per la finestra.
No han......................... (coure) bé, estos cigrons.
No hi ha llum perquè s’ha................... (fondre) la bombeta.
Si has....................... (voler) aclarir-nos els dubtes, ho has aconseguit.
Esta alumna no l’he...................... (atendre) per falta de temps.
He...................... (extraure) les notícies més interessants del diari.
He...................... (romandre) a casa perquè estava malalt.
No has..................... (encendre) el foc, este matí.
Ella es va presentar tota...................... (confondre).
L’acusada ha sigut............................ (absoldre)
L’ha.................... (veure), la pel·lícula.
L’ha...................... (saber) bé, el tema.
Les seues paraules m’han.............................. (desplaure).
Fa uns minuts que hem............................... (rebre) el teu paquet.
No li guanye mai als escacs, però hui l’he.......................... (véncer).
M’ha ...................... (respondre) que encara no ha................. (resoldre) el cas.
¡Com ha..................... (créixer) el teu fill!
Ha................................. (traure) el cap per la finestra.
No han......................... (coure) bé, estos cigrons.
No hi ha llum perquè s’ha................... (fondre) la bombeta.
Si has....................... (voler) aclarir-nos els dubtes, ho has aconseguit.
Esta alumna no l’he...................... (atendre) per falta de temps.
He...................... (extraure) les notícies més interessants del diari.
He...................... (romandre) a casa perquè estava malalt.
No has..................... (encendre) el foc, este matí.
Ella es va presentar tota...................... (confondre).
L’acusada ha sigut............................ (absoldre)
L’ha.................... (veure), la pel·lícula.
L’ha...................... (saber) bé, el tema.
Les seues paraules m’han.............................. (desplaure).
6. Esmena, si cal, les formes d’obligació, de probabilitat o d’imminència.
Quan va morir tindria uns vuitanta anys.
Té que fer molt de fred fora perquè el vidre està gelat.
Me’n vaig a fer un encàrrec: tardaré una hora.
Deus estalviar molt si vols comprar-te una casa.
Us vaig a dir el que va passar.
És precís que vages tan prompte com pugues.
Si ve Pere, digues-li que devia haver vingut abans de les tres.
El govern va a publicar un decret en esta setmana.
Cal posar-se d’acord sobre este tema.
7. Enllaça les locucions adverbials que et proposem amb el seu significat correcte.
Quan va morir tindria uns vuitanta anys.
Té que fer molt de fred fora perquè el vidre està gelat.
Me’n vaig a fer un encàrrec: tardaré una hora.
Deus estalviar molt si vols comprar-te una casa.
Us vaig a dir el que va passar.
És precís que vages tan prompte com pugues.
Si ve Pere, digues-li que devia haver vingut abans de les tres.
El govern va a publicar un decret en esta setmana.
Cal posar-se d’acord sobre este tema.
7. Enllaça les locucions adverbials que et proposem amb el seu significat correcte.
a contracor gratuïtament
a doll sense ganes
a la babalà completament obert
de gaidó almenys
de debò abundantment
de franc sense pensar
de bat a bat obliquament
tot d’una aproximadament
si fa no fa fermament
pel cap baix veritablement
de valent de sobte
a contracor gratuïtament
a doll sense ganes
a la babalà completament obert
de gaidó almenys
de debò abundantment
de franc sense pensar
de bat a bat obliquament
tot d’una aproximadament
si fa no fa fermament
pel cap baix veritablement
de valent de sobte
8. Completa estes frases amb les paraules dels doblets que siguen correctes.
.............................. (aleshores / a les hores) que va arribar no podia fer-ho.
Joan i Miquel han acabat l’exercici.......................... (alhora / a les hores).
......................... (sobretot / sobre tot) poseu interés en el treball.
Tenia............................ (només / no més) de trenta-cinc anys.
................................ (potser / pot ser) a l’estiu farem el viatge de què parlàrem.
Albert...................... (potser / pot ser) nomenat director de la sucursal.
........................... (sinó / si no) véns prompte no podré esperar-te i me n’aniré. No l’he comprat en els grans magatzems,... (sinó / si no) en una botiga.
Va anar a la reunió...................... (com / com a) president.
9. Completa estes frases amb una de les preposicions: a, amb, de, en, per;
.............................. (aleshores / a les hores) que va arribar no podia fer-ho.
Va anar a la reunió...................... (com / com a) president.
9. Completa estes frases amb una de les preposicions: a, amb, de, en, per;
si no n'hi correspon cap col·loca el signe de conjunt buit.
Va traure.............. els fills de casa.
Doneu-ho tot................ l'home que vindrà.
Hem d'anar.................... ells on diguen.
Vinc................... ajudar-te.
Pensa........................... mi.
Hi anirem............... autocar.
Ja ho havia vist................. arribar.
Volem convidar.......... les cosines.
Sovint pensa................ les vacances.
Estic ................. relació.................... una empresa.
Em recorde............ tu.
Sempre compre......... esta botiga de roba.
............... Nadal, farem un descans.
.................. matí estic molt desperta.
Ha fet el ridícul............ eixir a l’escenari.
Hi anirem .............. l'estiu o............... la tardor.
.............. arribar al bar demanarem una cervesa.
Va traure.............. els fills de casa.
Doneu-ho tot................ l'home que vindrà.
Hem d'anar.................... ells on diguen.
Vinc................... ajudar-te.
Pensa........................... mi.
Hi anirem............... autocar.
Ja ho havia vist................. arribar.
Volem convidar.......... les cosines.
Sovint pensa................ les vacances.
Estic ................. relació.................... una empresa.
Em recorde............ tu.
Sempre compre......... esta botiga de roba.
............... Nadal, farem un descans.
.................. matí estic molt desperta.
Ha fet el ridícul............ eixir a l’escenari.
Hi anirem .............. l'estiu o............... la tardor.
.............. arribar al bar demanarem una cervesa.
10. Completa amb la paraula adequada.
cabell / pèl / pel
No té un ……… de babau.
cabal / cabdal
És una persona molt ………….
cap / cabeça
A l'arròs al forn li posem una................ d'alls.
caixons / calaixos
Este armari té uns quants ………………..
calç / calci
M'han receptat................ per a previndre l'osteoporosi.
d'esquenes / d'esquena
No l'has vist perquè estaves ………………..
adormir / dormir
Si estàs molt de temps asseguda se..................... la cama.
Com era d'esperar / Com era previsible
Com era............................ no s'ha presentat a l'examen.
sentir / escoltar
Vaig anar a.................... el concert de piano i em va agradar molt .
fondària / fons / fondo
Ella sempre llaura ………...
Hem d'anar fins al................ de l'assumpte.
El pou té un / una............................... de 15 metres solament.
callar / callar-se
No................... , prova a vore si el pots convéncer.
compondre / composar
Este programa es.................. de quatre fases.
Esta peça no la......................... tan de pressa com pretén.
compte / conte / verb contar
Per favor, em du el...................... , tenim pressa.
Li agrada ………. el viatge de l'estiu, a mi ja me l'ha …………..
confondre / confós-confosa / confús-confusa
cabell / pèl / pel
No té un ……… de babau.
cabal / cabdal
És una persona molt ………….
cap / cabeça
A l'arròs al forn li posem una................ d'alls.
caixons / calaixos
Este armari té uns quants ………………..
calç / calci
M'han receptat................ per a previndre l'osteoporosi.
d'esquenes / d'esquena
No l'has vist perquè estaves ………………..
adormir / dormir
Si estàs molt de temps asseguda se..................... la cama.
Com era d'esperar / Com era previsible
Com era............................ no s'ha presentat a l'examen.
sentir / escoltar
Vaig anar a.................... el concert de piano i em va agradar molt .
fondària / fons / fondo
Ella sempre llaura ………...
Hem d'anar fins al................ de l'assumpte.
El pou té un / una............................... de 15 metres solament.
callar / callar-se
No................... , prova a vore si el pots convéncer.
compondre / composar
Este programa es.................. de quatre fases.
Esta peça no la......................... tan de pressa com pretén.
compte / conte / verb contar
Per favor, em du el...................... , tenim pressa.
Li agrada ………. el viatge de l'estiu, a mi ja me l'ha …………..
confondre / confós-confosa / confús-confusa
Estic …………… perquè és una situació ……………...
M'he................... d'adreça electrònica, ho tornaré a fer.
errada / errata
L'……………. comesa en la impressió o còpia d'un escrit s'anomena ………….
creuar / encreuar / plegar
Travessa o.................. el carrer ara que no hi ha trànsit.
……………… o plega els braços i no pega brot. He la camisa i l'he guardada.
Hem anat a.................. cebes i creïlles.
esborrall / esborrador / esborrany
Necessite un................... per a esta pissarra.
He fet un...................... dels punts de la reunió i ara redactaré definitivament.
M'ha presentat l'informe ple d'.................... , no m'ho puc creure.
muscle / múscul
Un sinònim d'espatla és el ……………..
Està desanimat, li pregunte i solament alça els ……………...
4a SESSIÓ (4a setmana d'octubre '22)
LES GRAFIES- Vocalisme
- Les consonants oclusives
- Vocalisme
- Les consonants oclusives
A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents:
1. En posició final de paraula després de vocal o diftong tònics s’escriu l’oclusiva sorda corresponent, sense tenir en compte altres paraules derivades:
P > sap, concep, cap, llop, rep, etc. Malgrat: saber, concebre, cabota, lloba, etc.
T > pot, prat, buit, salut, nebot, paret, etc. Malgrat: poder, prada, saludat, neboda, aparedar.
C > amic, bec, dic, afalac, plec, poruc, feixuc, etc. Malgrat: amiga, bega, diga, afalagar, poruga...
Algunes excepcions (bàsicament cultismes i estrangerismes) són: Carib, snob, Jacob, adob, cub, club, tub...; fred, sud, quid, almud, fluid, Alfred, David, Bagdad i paraules femenines acabades en –itud, -etud (quietud, multitud...); pedagog, estrateg, mag...
2. A final de paraula després de vocal àtona o de consonant escriurem la mateixa grafia que apareix en els derivats o mots de la mateixa família lèxica:
P > serp (serpent), llamp (llampec), pòlip (polipós)...
B > àrab (Aràbia), tomb (tombar), verb (verbal)...
T > sort (sortejar), fart (fartó), esvelt (esveltesa)...
D > ràpid (rapidesa), sord (sordesa)...
C > clàssic (clàssica), marc (emmarcar)...
G > càstig (castigar), fang (fangós), llarg (llarga).
EXCEPCIONS:
- La 1a persona del present d’indicatiu és amb –c: aprenc, estenc, tinc, fonc, etc.
- Una sèrie de paraules: ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, ròssec,...
Recordem que tots els gerundis acaben en –t: anant, perdent, tenint... I hi ha també adjectius i substantius acabats en –and, -end, que coincideixen amb el castellà: sumand, minuend, nefand, dividend, reverend, etc.
3. En posició final de síl·laba, a l’inici o enmig de paraula, convé tenir presents els aplecs següents:P Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt- capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte B Inicial i medial en: ab-, ob-, sub- absent, objecte, obscur, subjecte T Inicial en: atz-, atl-, atm- atzar, atzavara, atles, atmosfèric D Inicial en : ad- addicció, adduir C Inicial i medial davant: c, s, t, z accepció, succés, delicte, èczema G Inicial i medial davant: d, g, m, n amígdala, sagnar, suggestió, augment
L’oposició oclusiva / fricativa (b/v)En moltes llengües romàniques (francés, italià, etc.) es produeix
l’oposició entre el fonema /b/ (bilabial oclusiu sonor) i el fonema /v/
(labiodental fricatiu sonor). Aquesta distinció, encara ben viva en gran part
del domini lingüístic català, permet distingir en la pronúncia paraules
com bellesa/vellesa, bena/vena, beure/veure, baca/vaca, botar/votar... Però,
sovint es produeix la confusió entre la grafia b i la
grafia v, sobretot en els parlars que han perdut la distinció
fonètica entre tots dos fonemes.
Cal tenir en compte, però, que de vegades hi ha pseudoderivats, que no
provenen d’una paraula patrimonial, sinó directament del llatí (cultismes):
avortar (abortivitat), berruga (verrucària), calb (calvície), cervell (cerebral), corba (curvatura), deure (dèbit), moure (mòbil), sa
vi (saberut)...
Paraules amb b: acabar, arribar, baró, basc, bena,
berruga, biga, Biscaia, bolcar, bufeta, calb, corb, mòbil, oblidar, rebentar,
rebolcar, riba, saba, trobador, etc.
Paraules amb v: advocat, alcova, almívar, aprovar,
avall, avet avorrir, avortar, canvi, cavall, covard, esvelt, gavardina, govern,
gravar, haver, pavelló, provar, savi, taverna, travar, trèvol, vernís,
voltor, etc.
PRACTICA
1. Col·loca la consonant oclusiva corresponent:
llo_ fre_ pare_ afala_ aba_ joventu_ estóma_ ràpi_ fàsti_ quietu_ demago_ heral_ actitu_ su_ aràbi_ poru_ se_ partíci_ càsti_ esno_ ver_ manya_ fon_ àne_ poli_ estrate_ pedago_ salu_ espàrre_ càrre_
2. Col·loca les grafies corresponents de les consonants bilabials, dentals o velars:
o_lidar tram_ia can_iar a_anç xo_ cor_a du_te su_il pessi_ tràfe_ casca_ell tro_ador almí_ar ca_aller ro_ell a_ecte _iga escara_at màne_ ga_ardina llampe_ gra_ar espa_ilar em_enar a_orrir trè_ol parlà_eu ja_elina _edell _oltor Córdo_a ra_al _ernissar sa_ó pròle_ su_ tal_ mo_ilitat lla_i pa_elló ta_erna càsti_ a_anç re_ co_ard pro_ador o_scur si_ella
3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
P | Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt- | capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte |
B | Inicial i medial en: ab-, ob-, sub- | absent, objecte, obscur, subjecte |
T | Inicial en: atz-, atl-, atm- | atzar, atzavara, atles, atmosfèric |
D | Inicial en : ad- | addicció, adduir |
C | Inicial i medial davant: c, s, t, z | accepció, succés, delicte, èczema |
G | Inicial i medial davant: d, g, m, n | amígdala, sagnar, suggestió, augment |
En moltes llengües romàniques (francés, italià, etc.) es produeix
l’oposició entre el fonema /b/ (bilabial oclusiu sonor) i el fonema /v/
(labiodental fricatiu sonor). Aquesta distinció, encara ben viva en gran part
del domini lingüístic català, permet distingir en la pronúncia paraules
com bellesa/vellesa, bena/vena, beure/veure, baca/vaca, botar/votar... Però,
sovint es produeix la confusió entre la grafia b i la
grafia v, sobretot en els parlars que han perdut la distinció
fonètica entre tots dos fonemes.
avortar (abortivitat), berruga (verrucària), calb (calvície), cervell (cerebral), corba (curvatura), deure (dèbit), moure (mòbil), sa
vi (saberut)...
Paraules amb b: acabar, arribar, baró, basc, bena,
berruga, biga, Biscaia, bolcar, bufeta, calb, corb, mòbil, oblidar, rebentar,
rebolcar, riba, saba, trobador, etc.
Paraules amb v: advocat, alcova, almívar, aprovar,
avall, avet avorrir, avortar, canvi, cavall, covard, esvelt, gavardina, govern,
gravar, haver, pavelló, provar, savi, taverna, travar, trèvol, vernís,
voltor, etc.
llo_ | fre_ | pare_ | afala_ | aba_ |
joventu_ | estóma_ | ràpi_ | fàsti_ | quietu_ |
demago_ | heral_ | actitu_ | su_ | aràbi_ |
poru_ | se_ | partíci_ | càsti_ | esno_ |
ver_ | manya_ | fon_ | àne_ | poli_ |
estrate_ | pedago_ | salu_ | espàrre_ | càrre_ |
o_lidar | tram_ia | can_iar |
a_anç | xo_ | cor_a |
du_te | su_il | pessi_ |
tràfe_ | casca_ell | tro_ador |
almí_ar | ca_aller | ro_ell |
a_ecte | _iga | escara_at |
màne_ | ga_ardina | llampe_ |
gra_ar | espa_ilar | em_enar |
a_orrir | trè_ol | parlà_eu |
ja_elina | _edell | _oltor |
Córdo_a | ra_al | _ernissar |
sa_ó | pròle_ | su_ |
tal_ | mo_ilitat | lla_i |
pa_elló | ta_erna | càsti_ |
a_anç | re_ | co_ard |
pro_ador | o_scur | si_ella |
3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
ELS PRONOMS FEBLES
Complement Directe Definit. Pot portar: - article definit - demostratiu - possessiu - nom propi Has portat les verdures? > Les has portades? EL, LA Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida. ELS, LES Vaig vore el teu germà > El vaig vore. Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.
Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res. La funció de CD la realitza un infinitiu. EN Has portat verdures? > N’has portat? Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.
Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò. HO Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir. Volia allò > Ho volia. Sabiael que passaria > Ho sabia.
Complement Indirecte Si és un CI animat LI, ELS No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat. Si és un CI inanimat (preferiblement) HI No faces més voltes al tema > No hi faces més voltes.
Complement de Règim Verbal -Introduït per la preposició DE. EN S’ha oblidat d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat S’ha oblidat que havia d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat. -Introduït per una altra preposició. HI Jugaren a bàsquet? –Hi jugaren.
Atribut Si és definit EL, LA ELS, LES Pere és el metge del poble > Pere l’és. Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO HO Pere és metge > Pere ho és. Pere és el metge del poble > Pere ho és Per a donar èmfasi (partitiu) EN Mira que n’ets, de llest! Si n’estic, de farta!
Complement predicatiu És semblant al CCM però en aquest cas modifica dos elements de l’oració. HI Vingué molt cansada? –Hi vingué. Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa. Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.
Amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar EN
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet Aquest senyor Peris, o com se’ndiga...
Amb valor emfàtic: Que en va, de brut! Si en vingué, de cansat!
Complement del nom Precedit de la prep. DE, completa un nom com si fóra un adjectiu. EN Entens el significat d’aquesta paraula? > N’entents el significat? Llig el text i fes-ne un resum. Estigué a Oriola i en visità les esglésies.
Complement Circumstancial CC Temps HI Vingué a casa a les cinc > Hi vingué a casa No treballa de vesprada > No hi treballa CC Manera HI: Ha fet l’exercici ràpidament > Hi ha fet l’exercici Ha fet l’exercici de pressa > Hi ha fet l’exercici CC precedit de qualsevol prep., excepte DEVa a Alacant > Hi va Ha arribat a casa > Hi ha arribat Passa per l’hospital > Hi passa CC precedit de la prep. DE EN Ve d’Alacant > En ve CC Causa M’alegre per tu > Me n’alegre Verbs i expressions prefixades amb pronoms febles Verbs: anar-se’n, tornar-se’n, haver-hi... de percepció: veure-s’hi, sentir-s’hi, tocar-hi (entendre, tindre seny): Sense les ulleres no m’hi veig. Va quedar completament sord, no s’hi sent. El iaio està tan major que no hi toca.
Complement d’un adverbi Precedit de qualsevol preposició HI Posa’t davant de la moto > Posa-t’hi al davant
Subjecte Indefinit. Sol aparéixer en verbs com sortir, eixir, arribar... EN Arribaren tres persones? > N ́arribaren tres. Ix algun tren cap a Vinaròs?
–N ́ix un a les tres. Expressions: Va armar-la! Me les he tingudes amb ell. Som-hi! Ara no hi caic
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet Aquest senyor Peris, o com se’n
Amb valor emfàtic: Que en va, de brut! Si en vingué, de cansat!
Subjecte
–N ́ix un a les tres.
APRENEM MÉS
Repàs i pràctica de grafies: EXERCICIS DE GRAFIES (CLAUS)
- COMBINACIONS I PARTICULARITATS DELS PRONOMS FEBLES (VÍDEO)
- COMBINACIONS I PARTICULARITATS DELS PRONOMS FEBLES (VÍDEO)
- PRÀCTIQUES DE PRONOMS FEBLES
- EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES [CLAUS]
- CARTA FORMAL (300 paraules)
- TEXT SOBRE L'ÀUDIO [PROVA JUNY 22]
- PRÀCTIQUES DE PRONOMS FEBLES
- EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES [CLAUS]
- CARTA FORMAL (300 paraules)
- TEXT SOBRE L'ÀUDIO [PROVA JUNY 22]
3a SESSIÓ (3a setmana d'octubre '22)
Aquesta setmana hem vist el tema de "Les formes no personals del verb (infinitiu, gerundi i participi). Quant a l'infinitiu,
cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer,
*apetéixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del
castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem
de fixar-nos en les remarques següents:1) No s'ha d'usar amb l'article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).
Pel que fa al gerundi, hem
d'assenyalar que té una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i
els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o
anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la
biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant").
També cal fer referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi
de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració
independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració
de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).
Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens
fixarem en concret en la formació regular (1a conj. -ar:
-at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj.
-ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e)
Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure),
fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos
(fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor)
(coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir i obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
-
Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert
(sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir),
omplit o omplert (omplir)...
A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts). Hem acabat veient els verbs parasintètics.
APRENEM MÉS
⇒ Prova de la CIEACOVA (JUNY ’21).
⇒ Redacció: "Text narratiu"
⇒ Exercicis del dossier “Les formes no personals del
verb”.
⇒ Practica:
⇒ Prova de la CIEACOVA (JUNY ’21).
⇒ Redacció: "Text narratiu"
⇒ Exercicis del dossier “Les formes no personals del verb”.
⇒ Practica:
1. Completa les frases següents amb la forma de gerundi del verb que hi ha entre parèntesis.
-No digues res que està............................ (resoldre) un problema difícil.
-Se n’anà............................. (córrer) a sa casa quan s’assabentà de la notícia.
-.........................-lo (conéixer) com el coneixes, m’estranya que encara li faces cas.
-Va passar tota la nit......................... (ploure) i no van eixir de casa.
-El van seleccionar quan estava........................... (traure) els comptes.
2. Corregix les construccions de gerundi incorrectes.
-Caigué per l’escala no fent-se res.
-El xiquet s’adormí cantant-li una cançó.
-El metge l’ha visitat, canviant-li la medicació.
-Va menjar massa, havent-se de ficar al llit.
-Se li trencà la direcció, anant a topar contra un arbre.
-Li entrà un atac menjant-se un pastís.
CLAUS/SOLUCIONS
1. Completa les frases següents amb la forma de gerundi del verb que hi ha entre parèntesis.
-Caigué per l’escala no fent-se res.
-El xiquet s’adormí cantant-li una cançó.
-El metge l’ha visitat, canviant-li la medicació.
-Va menjar massa, havent-se de ficar al llit.
-Se li trencà la direcció, anant a topar contra un arbre.
-Li entrà un atac menjant-se un pastís.
CLAUS/SOLUCIONS
1. Completa les frases següents amb la forma de gerundi del verb que hi ha entre parèntesis.
No digues res que està resolent un problema difícil.
Se n’anà corrent a sa casa quan s’assabentà de la notícia.
Coneixent-lo com el coneixes, m’estranya que encara li faces cas.
Va passar tota la nit plovent i no van eixir de casa.
El van seleccionar quan estava traent/traient els comptes.
2. Corregix les construccions de gerundi incorrectes.
Caigué per l’escala i no es va fer res.
El xiquet s’adormí cantant-li una cançó. (Bé)
El metge l’ha visitat, i li ha canviat la medicació.
Va menjar massa i va haver de ficar-se al llit.
Se li trencà la direcció, i va anar a topar contra un arbre.
Li entrà un atac menjant-se un pastís. (Bé)
Caigué per l’escala i no es va fer res.
El xiquet s’adormí cantant-li una cançó. (Bé)
El metge l’ha visitat, i li ha canviat la medicació.
Va menjar massa i va haver de ficar-se al llit.
Se li trencà la direcció, i va anar a topar contra un arbre.
Li entrà un atac menjant-se un pastís. (Bé)
EXERCICI (GRAELLA) FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)
➜ LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)
Ex. 21) 1a, 2c, 3a, 4b, 5b, 6c.
Ex. 22) duent, escrivint, rebent, plovent, devent, rient, movent, creient/creent, eixint, apareixent.
Ex. 23) removent, I van desconnectar, que va inundar, anant, i es guanyà/on es guanyà, i la van convocar.
Ex. 24) debatut, permés, conclòs, traduït, difós, respost, pres, crescut, nascut, detingut/detinguda, imprés, oferit/ofert, aparegut, valgut, segut, mòlt petangut/pertanyut, cogut.
Ex. 16) 1a, 2c, 3b, 4b.
Ex. 17) jovenalla, quilometratge, moblatge, fullatge, xicalla, tonatge.
Ex. 18) maduresa, dolcesa, noblesa, lleugeresa, lletgesa, honradesa, ceguesa, deixadesa, tendresa, nuesa, timidesa, bellesa.
Ex. 19) a) ressaltava, asimètricament; b) dissortat, ressonància; c) pressentir, asserenar-se; d) dissertació, ressò, transsexualitat.
Ex. 20) amansir, rebrotar, abonyegar, enlletgir, encarir, alleugerir, empal·lidir, entapissar, ensucrar, envernissar, assaborir, assedegar, emmalaltir, ajornar, assecar, desossar.
Les locucions
Ex. 8) 1b, 2c, 3c, 4c, 5a, 6b, 7a, 8a, 9b, 10a, 11a, 12a.
Ex. 9) a) en descuit, b) sense embuts, c) per un tres i no res, d) d’antuvi, e) d’amagat.
Ex. 10) a9, b6, c1, d2, e10, f4, g7, h3, i5, j8.
Ex. 11) a) sense reflexió, sense mirar si es amb raó o sense; b) en abundancia; c) molt; d) donant-se la cara; e) de festa; f) en resum; g) de cap manera, en absolut; h) amb detall; i) almenys; j) en el moment que.
Ex. 12) 1b, 2b, 3b, 4c, 5b, 6c.
Les frases fetes
Ex. 13) 1b, 2a, 3c, 4b, 5c, 6a, 7b, 8b.
Ex. 14) 1b, 2c 3a, 4a, 5c, 6b, 7c, 8b, 9a, 10b, 11b, 12a, 13c, 14c, 15a, 16a.
2a SESSIÓ (2a setmana d'octubre '22)
Aquesta setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament,
hem vist alguns temps verbals del mode indicatiu de la 1a conjugació
(tots els verbs de la qual són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR). Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre), i hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret amb els verbs velaritzats (I) (un
grup de verbs irregulars que comparteixen les mateixes irregularitats):
els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer, -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur. Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats:
1) Fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
[Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem
el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual
podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
D'altra banda, hem fet un repàs de la flexió verbal i hem vist el grup de verbs velaritzats (II) (nàixer, viure, créixer i meréixer), que fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., pret. perfet simple i participi.
Aquesta setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist alguns temps verbals del mode indicatiu de la 1a conjugació (tots els verbs de la qual són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR). Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre), i hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret amb els verbs velaritzats (I) (un grup de verbs irregulars que comparteixen les mateixes irregularitats): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer, -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur. Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats:
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
[Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
Les conjugacions verbalsPrimera conjugació (acabats en -AR)Tots els verbs de la primera conjugació són regulars, llevat d’anar i estar, que són irregulars.
Segona conjugació (acabats en -ER o -RE, i fer, dur i dir)La segona conjugació és la que presenta un major nombre de verbs irregulars, tot i contenir una certa sistematització en les irregularitats.Verbs de radical velaritzat: són aquells verbs que tenen en el lexema -c o -gu. Aquest grup presenta dues característiques:• La 1a persona del present d’indicatiu acaba en -c (dic, bec, conec, crec, puc, caic, prenc, tinc, vinc...)• Aquesta terminació (-c) de la 1a persona es transforma en -g/-gu en la formació del present de subjuntiu, l’imperfet de subjuntiu, el pretèrit perfet simple, el participi i algunes formes de l’imperatiu (conega, coneguera,coneguí, conegut...).
Tercera conjugació (verbs acabats en -IR)Els verbs de la 3a conjugació es poden agrupar en dos models regulars: purs (dormir, sentir) i incoatius (patir, servir). Els verbs incoatius tenen l’increment -sc/-ix (-eix) en la 1a, 2a i 3a persones de sing. i en la 3a persona de plural del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu. Poden presentar dues possibilitats d’escriptura: la forma en -i (-isc/ix) o bé la forma en -e (-esc/eixes), més pròpia dels registres formals. La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius; són purs: dormir, sentir, bullir, pudir, munyir, cruixir, fugir.... D’altra banda, hi ha verbs que admeten la doble conjugació: llegir (llegisc o llig), vestir, afegir, mentir, tenyir, rostir, engolir, fregir...
Segona conjugació (acabats en -ER o -RE, i fer, dur i dir)
El verb
El
verb, com a nucli del sintagma verbal, és un dels constituents bàsics
de l’oració. Categoria gramatical que expressa l’existència, l’estat,
l’acció, els processos o les modificacions d’un sintagma nominal. A
diferència de les altres categories gramaticals, el verb, a banda
d’aquesta informaciósemàntica,
té com a característica més important les marques que aporten els
diferents morfemes: veu, mode, persona, nombre, temps i aspecte.
Els morfemes verbals
Tota forma verbal està constituïda per un lexema o arrel, que aporta el contingut semàntic, i pels morfemes o
desinències, que aporten informacions auxiliars, pròpies del verb. En
algunes formes verbals pot aparéixer una vocal temàtica que actua
d’enllaç entre el lexema i els morfemes, i que permet de classificar els
verbs d’acord amb la conjugació a què pertanyen.• Veu– Activa: el subjecte realitza l’acció (Maria menjava maduixes).– Passiva: el subjecte rep l’acció (Les maduixes eren menjades per Maria).• Mode. Segons l’actitud mental del parlant respecte allò que enuncia (a l’acció verbal), podem distingir els següents modes personals:– Indicatiu: l’acció o el fet és vist com a real (Rosa ha begut aigua).– Subjuntiu: l’acció o el fet que expressa el verb és vist com una irrealitat,només existeix en el pensament com una idea subjectiva (desigdubte, temor, voluntat, etc.) (Potser vinga prompte).– Condicional: les accions apareixen expressades com a irreals (Si poguerafaria això).– Imperatiu: és el mode amb què el parlant expressa manament, ordre,prec, etc. (Ves-te’n prompte).D’altra banda, tenim també tres modes impersonals: infinitiu (conceptebàsic de l’acció), gerundi (acció durativa) i participi (acció acabada).• Aspecte– Imperfectiu: no expressa la fi de l’acció del verb (Caminava pel passeig).Els temps imperfectius són el present d’indicatiu i de subjuntiu,el pretèrit imperfet, el futur i el condicional.– Perfectiu: expressa l’acabament de l’acció verbal (Va llegir una novel·la). Els temps perfectius són el pretèrit perfet simple i perifràstic d’indicatiu i els temps compostos.• Persona. Relaciona l’acció verbal amb l’emissor (1a pers.: parle, cantem),amb el receptor (2a pers.: parles, canteu) o amb un referent (3a pers.:parla, canten).• Nombre. El morfema de nombre indica si el SN subjecte és només unindividu o cosa (singular) o més d’un (plural).
CONJUGACIONS1a –AR : Parlar2a –ER / -RE: Témer / Perdre3a –IR: • Servir (incoatiu) / • Dormir (pur)
MORFEMESLexema: parlVocal temática: àTemps/aspecte/mode: veNombre/persona: m
[DOSSIER 3] CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”
[DOSSIER 3] CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)” 21. parlí,
parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà,
buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué,
retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí,
rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué,
isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí,
posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.
31. apague,
apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta;
patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga,
vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
39. duguera
/ estiguera / fóra / sapiguérem (sabérem) / feren / poguera / llegira /
tinguera / seguera / conduïra / isquéreu / escriguera / vinguera.
40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu.
42. trau / creieu / beveu / fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.
43. doneu
/ ven / vine / vés / corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu /
dissoleu / encenguem / pertany / dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu /
llig (llegix).
44. absoleu / cloeu / beveu / escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu / aprén / comenceu.
45. has viscut / ha vist / hem enviat / heu bullit / han mentit.
46. havies comprat / havia arribat / havíem entrat / havíeu fet / havien dit.
47. hagueres aprés / hagué dormit / haguérem escoltat / haguéreu parlat / hagueren menjat.
49. hauràs conegut / haurà crescut / haurem entrat / haureu descansat / hauran vist.
50. hauries volgut / hauria caigut / hauríem entrat / hauríeu elaborat / s’haurien exhaurit.
51. hages dit / haja aparegut / hàgem col·laborat / hàgeu oït / hagen sabut.
52. hagueres anat / haguera vingut / haguérem conduït / haguéreu treballat / hagueren conegut.
54. voler,
volent volgut / córrer, corrent, corregut / moldre, molent, mòlt /
obrir, obrint, obert / traduir, traduint, traduït / cabre, cabent, cabut
/ dur, duent, dut / aprendre, aprenent, aprés / fondre, fonent, fos /
atendre, atenent, atés / tindre (tenir), tenint, tingut / oir, oint, oït
/ admetre, admetent, admés / combatre, combatent, combatut / veure,
veient, vist / nàixer, naixent, nascut / imprimir, imprimint, imprés /
confessar, confessant, confessat / beure, bevent, begut.
55. cuit
/ romput / dit / caigut / entés / crescut / ocorregut / emés /
transcorregut / interromput / volgut / batuts / venut / vist / fet /
nascut / tret / inclòs / conclòs.
56. dit,
cregut / agafat, estat, estalviant / sabut, preguntat / cuit / corrent /
distraent / devent / creient, escoltant / escrivint, bevent / nascut /
admetent, admesa / duent / batut, combatut / tramés / ofés, dit / volent
/ venut, pescant / comprés, atés.
57. trobades / oberts / suspeses / donat / encesos / collides / comprats / buscades / soterrats, soterrats.
58. els
han enviats / les ha signades / n’he fregits dos / les he comprades /
els he duts / l’he tastada / l’he coneguda / les hem enteses / els hem
compresos / n’he llegits 3 / les he fetes / li n’he regalats 4.
59. 1. i es trencà una cama / 6 i guanyaren el partit / 7 i no van trobar ningú.
60. Ja
hi haurà arribat el tren / S’havia d’anar sense falta (calia anar) /
Has de parlar amb ell / S’haurà de fer una altra vegada (caldrà fer-ho) /
Has de pagar-me demà.
61. (p), (p), (o), (o), (p), (p), (o), (o), (p), (p), (o), (o), (p)/(o).
62. He
d’anar / hem hagut de / Ja deuen ser / cal solucionar-ho / No us haureu
de / Acabà la funció i se n’anaren tots / Caldrà dir-li-ho / Es va
refredar i va tossir molt.
1a SESSIÓ (1a setmana d'octubre '22)
L'ACCENTUACIÓQuant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte diversos aspectes: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals e i o obertes.[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: busca la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].
Truquets per a accentuar correctament les vocals e, o.
Exemples Excepcions La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes. menjaré, pretén, després, camió, torró... terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... La e i la o solen ser obertes en les paraules planes. crèdit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... Verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules esdrúixoles. gènere, pèrdua, memòria, València... fórmula, pólvora, tómbola, góndola, tórtora, Dénia, església, llémena, feréstega...verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...
Les grafies e i o representen dos sons diferents:- La e representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).- La o representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)
Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la o o la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.
Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):
Casos en què la e és oberta:
1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.2. Davant de l, l·l, rr i r: cel, novel·la, serra, verd.3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.
Casos en què la o és oberta :1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).
Després de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi.EXCEPCIONS: a) Quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) Les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme i estoïcisme); c) Les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) Infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment, -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes).
Exemples | Excepcions | |
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes. | menjaré, pretén, després, camió, torró... | terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... |
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes. | crèdit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... | Verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...) estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... |
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules esdrúixoles. | gènere, pèrdua, memòria, València... | fórmula, pólvora, tómbola, góndola, tórtora, Dénia, església, llémena, feréstega... verbs de la 2a conj. (córrega...) |
Les grafies e i o representen dos sons diferents:
Casos en què la e és oberta:
APRENEM MÉS
⇒ Cal fer exercicis d’accentuació i dièresi (fotocòpies).
⇒ Redacció (200-250 paraules). Cal triar una proposta de la Prova de la CIEACOVA. És recomanable fer la proposta 2 per tal de treballar el text narratiu o relat. (CONSULTEU LA PESTANYA "TEXTOS" DEL BLOG).
⇒ Monòleg (2/3 minuts).
⇒ EXAMEN EXTRA.
⇒ Prova de la CIEACOVA (GENER ’22). SOLUCIONARI. GENER '22
⇒ Prova de la CIEACOVA (GENER ’22). SOLUCIONARI. GENER '22
➜ CLAUS 1a i 2a columnes: (FOTOCÒPIA: exercici d'accentuació i dièresi)oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda--joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // sentència, altruista, féiem, còmic // heroi, féieu, remei, examen // crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor
CLAUS 3a, 4a i 5a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
posseíeu, duia, anàreu, reunió // deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua
posseíeu, duia, anàreu, reunió //
8a SESSIÓ (27-28 JULIOL '22)
(FOTOCÒPIES, p. 6-7) SOLUCIONS EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES
1. a) s’hi b) M’hi c) Ens hi acostem d) s’hi considerava e) s’hi interessava f) s’hi han fet g) ens hi sentírem h) Els hi preníem i) S’hi va posar j) Ens hi dedicàvem k) No m’hi arrisque l) Mai no us hi acostumareu m) exposar-nos-hi n) M’hi afanye o) S’hi mirava p) Ens hi referim q) T’hi parlaré r) Interesseu-vos-hi s) Us hi vau asseure t) S’hi adormia u) Me n’allunyaré v) Ens en trauran w) Te’n penedeixes? x) Me’n recorde z) S’hi farà.
2. a) En Jordi l’hi té b) Mireu si n’hi teniu c) L’hi porten d) Posa-la-hi! e) No els en tragueu! f) N’hi rebia moltes d’estranyes g) Deixeu-los-hi! h) Pot treure’ls-en i) Us en penediu j) Ves a rentar-te-la-hi! k) Se l’hi pentinava.
Posa el pronom feble EN o HI on corresponga:
1 m’hi 2 en 3 -hi 4 t’ho 5 hi 6 -hi 7 -ho 8 -ne 9 en 10 hi 11 en 12 -ne 13 n’ 14 -hi 15 t’ho 16 m’hi 17 te’n 18 en 19 me’n 20 hi 21 hi 22 hi 23 n’ 24 t’hi / hi 25 hi 26 m’hi 27 n’ 28 te n’ 29 t’hi 30 se’n.
FITXA 3
1. 1 -li-ho 2 -los-ho 3 ‘ls-ho 4 -li-ho 5 Els les explicarem 6 Va donar-los-en uns quants 7 Dona’ls-en 8 Dona’ls-les 9 Explica’ls-en 10 Ell els els posa 11 Torna’ls-la 12 Explica-li-ho 13 Els l’amaga 14 Va repartir-los-en 15 Vaig manllevar-los-el 16 Explica’ls-ho 17 Penja-l’hi 18 Compra’ls-hi 19 els en va fer un 20 L’hi hem solucionat 21 vam deixar-los-hi 22 Ella hi parla amb les companyes 23 Les hi tornarem 24 Alexandre la hi guarda 25 li la comprarem 26 Li l’explicaré 27 La hi compra 28 Demà li les duré 29 Hi pensa cada dia 30 Li’ls explicarem.
➲ Ací teniu un enllaç per a practicar els doblets lingüístics. Vegeu el vídeo i després practiqueu amb l'altre enllaç.
➩ DOBLETS LINGÜÍSTICS
REPÀS C1. EXERCICIS (SOLUCIONS)
Exercici 1.
1b, 2b, 3c, 4b, 5c, 6a, 7c, 8b, 9b, 10c, 11b, 12c, 13c, 14a, 15b, 16b, 17a, 18c, 19a, 20a, 21c, 22c, 23b, 24b, 25a, 26c, 27b, 28a, 29b, 30c, 31a, 32b, 33c, 34c, 35a, 36c, 37c, 38b, 39b, 40c, 41a, 42c, 43a, 44b, 45c, 46c, 47b, 48a, 49b, 50a, 51c, 52c, 53a, 54a, 55b.
Exercici 2.
a) en / prou b) per la qual cosa c) amb què d) els fonaments del qual e) massa / gens de f) portar-los-els g) traguérem / veiérem (vérem) h) la hi i) aniré j) duguéreu.
Exercici 3.
Instal·lat, millor, confiança, immillorablement, probable, jutgessa, francesa, assumpte, il·legal, expressivitat, imatges, estrangers, esplanada, mesquites, espoli, sentinelles, amfiteatre, simfonia, musicalitat, excel·lent.
Exercici 4.
memòria, examen, llémena, parlàveu, algun, olimpíada, fóreu, òrfena, estàtua, exclòs, paràgraf, xandall, cèntim, créixer, humit, ressò, trencaria, medul·la, línia, arribaran.
Exercici 5.
espontaneïtat, seqüència, agrairia, ambigua, fluïdesa, diürna, traduïa, egoisme, posseïdor, intuïció, agraïment, conduint, quotidià, obeïen, heroïcitat.
➩ DOBLETS LINGÜÍSTICS
REPÀS C1. EXERCICIS (SOLUCIONS)
Exercici 1.
1b, 2b, 3c, 4b, 5c, 6a, 7c, 8b, 9b, 10c, 11b, 12c, 13c, 14a, 15b, 16b, 17a, 18c, 19a, 20a, 21c, 22c, 23b, 24b, 25a, 26c, 27b, 28a, 29b, 30c, 31a, 32b, 33c, 34c, 35a, 36c, 37c, 38b, 39b, 40c, 41a, 42c, 43a, 44b, 45c, 46c, 47b, 48a, 49b, 50a, 51c, 52c, 53a, 54a, 55b.
Exercici 2.
a) en / prou b) per la qual cosa c) amb què d) els fonaments del qual e) massa / gens de f) portar-los-els g) traguérem / veiérem (vérem) h) la hi i) aniré j) duguéreu.
Exercici 3.
Instal·lat, millor, confiança, immillorablement, probable, jutgessa, francesa, assumpte, il·legal, expressivitat, imatges, estrangers, esplanada, mesquites, espoli, sentinelles, amfiteatre, simfonia, musicalitat, excel·lent.
Exercici 4.
memòria, examen, llémena, parlàveu, algun, olimpíada, fóreu, òrfena, estàtua, exclòs, paràgraf, xandall, cèntim, créixer, humit, ressò, trencaria, medul·la, línia, arribaran.
Exercici 5.
espontaneïtat, seqüència, agrairia, ambigua, fluïdesa, diürna, traduïa, egoisme, posseïdor, intuïció, agraïment, conduint, quotidià, obeïen, heroïcitat.
VERBS
a) Fes, b) seieu, c) aprenga, d) dissolga, e) eixiu, f) vulga/vaja, g) córrec, h) tix / teixix, i) engul/engolisc, j) mentix /menteix, k) vulga/concloga/resolguen, l) vegem, constituïsquen, m) confongueu, n) rep, atenc, sé, o) descrigues, envies, p) traduïu, q) pressenta, estiga, r) reculles, s) moveu-vos, voleu, t) dorma, u) agrada, confonga, v) llija/llegisca, w) perda, perda, x) agraïsc/agraïm, fongueu, y) estigues, z) escupes/escopisques.
PRONOMS FEBLES
30. a) li’l b) -li-la c) us ho d) li’n e) m’ho f) la hi g) els les h) li ho i) -li-les j) -vos-hi k) -la’n l) -li-les/-les-hi.
31. a) els en b) ‘ls-la c) -los-els d) les hi e) li’l f) us hi g) us la h) s’hi i) li’n j) s’hi k) ho l) te’n.
7a SESSIÓ (25-26 JULIOL '22)
LES GRAFIES
A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents:
1. En posició final de paraula després de vocal o diftong tònics s’escriu l’oclusiva sorda corresponent, sense tenir en compte altres paraules derivades:
P > sap, concep, cap, llop, rep, etc. Malgrat: saber, concebre, cabota, lloba, etc.
T > pot, prat, buit, salut, nebot, paret, etc. Malgrat: poder, prada, saludat, neboda, aparedar.
C > amic, bec, dic, afalac, plec, poruc, feixuc, etc. Malgrat: amiga, bega, diga, afalagar, poruga...
Algunes excepcions (bàsicament cultismes i estrangerismes) són: Carib, snob, Jacob, adob, cub, club, tub...; fred, sud, quid, almud, fluid, Alfred, David, Bagdad i paraules femenines acabades en –itud, -etud (quietud, multitud...); pedagog, estrateg, mag...
2. A final de paraula després de vocal àtona o de consonant escriurem la mateixa grafia que apareix en els derivats o mots de la mateixa família lèxica:
P > serp (serpent), llamp (llampec), pòlip (polipós)...
B > àrab (Aràbia), tomb (tombar), verb (verbal)...
T > sort (sortejar), fart (fartó), esvelt (esveltesa)...
D > ràpid (rapidesa), sord (sordesa)...
C > clàssic (clàssica), marc (emmarcar)...
G > càstig (castigar), fang (fangós), llarg (llarga).
EXCEPCIONS:
- La 1a persona del present d’indicatiu és amb –c: aprenc, estenc, tinc, fonc, etc.
- Una sèrie de paraules: ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, ròssec,...
Recordem que tots els gerundis acaben en –t: anant, perdent, tenint... I hi ha també adjectius i substantius acabats en –and, -end, que coincideixen amb el castellà: sumand, minuend, nefand, dividend, reverend, etc.
3. En posició final de síl·laba, a l’inici o enmig de paraula, convé tenir presents els aplecs següents:P Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt- capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte B Inicial i medial en: ab-, ob-, sub- absent, objecte, obscur, subjecte T Inicial en: atz-, atl-, atm- atzar, atzavara, atles, atmosfèric D Inicial en : ad- addicció, adduir C Inicial i medial davant: c, s, t, z accepció, succés, delicte, èczema G Inicial i medial davant: d, g, m, n amígdala, sagnar, suggestió, augment
L’oposició oclusiva / fricativa (b/v)En moltes llengües romàniques (francés, italià, etc.) es produeix
l’oposició entre el fonema /b/ (bilabial oclusiu sonor) i el fonema /v/
(labiodental fricatiu sonor). Aquesta distinció, encara ben viva en gran part
del domini lingüístic català, permet distingir en la pronúncia paraules
com bellesa/vellesa, bena/vena, beure/veure, baca/vaca, botar/votar... Però,
sovint es produeix la confusió entre la grafia b i la
grafia v, sobretot en els parlars que han perdut la distinció
fonètica entre tots dos fonemes.
Cal tenir en compte, però, que de vegades hi ha pseudoderivats, que no
provenen d’una paraula patrimonial, sinó directament del llatí (cultismes):
avortar (abortivitat), berruga (verrucària), calb (calvície), cervell (cerebral), corba (curvatura), deure (dèbit), moure (mòbil), sa
vi (saberut)...
Paraules amb b: acabar, arribar, baró, basc, bena,
berruga, biga, Biscaia, bolcar, bufeta, calb, corb, mòbil, oblidar, rebentar,
rebolcar, riba, saba, trobador, etc.
Paraules amb v: advocat, alcova, almívar, aprovar,
avall, avet avorrir, avortar, canvi, cavall, covard, esvelt, gavardina, govern,
gravar, haver, pavelló, provar, savi, taverna, travar, trèvol, vernís,
voltor, etc.
PRACTICA
1. Col·loca la consonant oclusiva corresponent:
llo_ fre_ pare_ afala_ aba_ joventu_ estóma_ ràpi_ fàsti_ quietu_ demago_ heral_ actitu_ su_ aràbi_ poru_ se_ partíci_ càsti_ esno_ ver_ manya_ fon_ àne_ poli_ estrate_ pedago_ salu_ espàrre_ càrre_
2. Col·loca les grafies corresponents de les consonants bilabials, dentals o velars:
o_blidar tram_ia can_iar a_anç xo_ cor_a du_te su_il pessi_ tràfe_ casca_ell tro_ador almí_ar ca_aller ro_ell a_ecte _iga escara_at màne_ ga_ardina llampe_ gra_ar espa_ilar em_enar a_orrir trè_ol parlà_eu ja_elina _edell _oltor Córdo_a ra_al _ernissar sa_ó pròle_ su_ tal_ mo_ilitat lla_i pa_elló ta_erna càsti_ a_anç re_ co_ard pro_ador o_scur si_ella
3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
P | Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt- | capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte |
B | Inicial i medial en: ab-, ob-, sub- | absent, objecte, obscur, subjecte |
T | Inicial en: atz-, atl-, atm- | atzar, atzavara, atles, atmosfèric |
D | Inicial en : ad- | addicció, adduir |
C | Inicial i medial davant: c, s, t, z | accepció, succés, delicte, èczema |
G | Inicial i medial davant: d, g, m, n | amígdala, sagnar, suggestió, augment |
En moltes llengües romàniques (francés, italià, etc.) es produeix
l’oposició entre el fonema /b/ (bilabial oclusiu sonor) i el fonema /v/
(labiodental fricatiu sonor). Aquesta distinció, encara ben viva en gran part
del domini lingüístic català, permet distingir en la pronúncia paraules
com bellesa/vellesa, bena/vena, beure/veure, baca/vaca, botar/votar... Però,
sovint es produeix la confusió entre la grafia b i la
grafia v, sobretot en els parlars que han perdut la distinció
fonètica entre tots dos fonemes.
avortar (abortivitat), berruga (verrucària), calb (calvície), cervell (cerebral), corba (curvatura), deure (dèbit), moure (mòbil), sa
vi (saberut)...
Paraules amb b: acabar, arribar, baró, basc, bena,
berruga, biga, Biscaia, bolcar, bufeta, calb, corb, mòbil, oblidar, rebentar,
rebolcar, riba, saba, trobador, etc.
Paraules amb v: advocat, alcova, almívar, aprovar,
avall, avet avorrir, avortar, canvi, cavall, covard, esvelt, gavardina, govern,
gravar, haver, pavelló, provar, savi, taverna, travar, trèvol, vernís,
voltor, etc.
llo_ | fre_ | pare_ | afala_ | aba_ |
joventu_ | estóma_ | ràpi_ | fàsti_ | quietu_ |
demago_ | heral_ | actitu_ | su_ | aràbi_ |
poru_ | se_ | partíci_ | càsti_ | esno_ |
ver_ | manya_ | fon_ | àne_ | poli_ |
estrate_ | pedago_ | salu_ | espàrre_ | càrre_ |
o_blidar | tram_ia | can_iar |
a_anç | xo_ | cor_a |
du_te | su_il | pessi_ |
tràfe_ | casca_ell | tro_ador |
almí_ar | ca_aller | ro_ell |
a_ecte | _iga | escara_at |
màne_ | ga_ardina | llampe_ |
gra_ar | espa_ilar | em_enar |
a_orrir | trè_ol | parlà_eu |
ja_elina | _edell | _oltor |
Córdo_a | ra_al | _ernissar |
sa_ó | pròle_ | su_ |
tal_ | mo_ilitat | lla_i |
pa_elló | ta_erna | càsti_ |
a_anç | re_ | co_ard |
pro_ador | o_scur | si_ella |
3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
DOSSIER EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES (SOLUCIONS)
1. a) doneu-me b) porta’n c) comenteu-los d) va rentar-se e) canvieu-vos f) dona’m g) calma’t h) menja’n i) vas portar-ne j) agafa’l k) va tornar-nos.
2. a) en busca b) les collien c) Els han trobats d) L’hem visitat e) En volien dos f) N’he vist un g) En vull de formatge h) Agafa-la i) les ha portades j) Vam trobar-los k) L’ha vista l) Vam comentar-lo / El vam comentar m) L’amaga / Amaga’l.
3. a) Ho ha dit b) Has de tenir-ne c) En comprarem d) Ho entens? e) En tinc tres f) N’hem comprat un d’història g) Encara no ho sabem.
5. a) el b) la c) Els d) Les e) el f) ho g) en h) m’ho i) ho j) ho k) en l) ho m) els n) -los.
6. a) en b) en c) ho d) ho e) els.
7. a) l’ b) els c) -ho d) -les e) -lo.
8. a) -ho b) -lo c) ho d) -lo e) ho.
Pàg. 4
9. a) -li b) -los c) els d) -li e) els.
10. a) el, li b) el, el, el c) el, li, -lo d) li, la e) li, el, -lo, li.
11. a) li b) l’ c) li d) l’ e) li f) l’ g) li h) li i) li.
Pàg. 5
13. a) -ne b) els c) les d) li e) hi f) -los g) -ho h) en i) el j) -lo k) ‘l l) n’ m) hi n) ‘ls o) en.
Pàg. 7
a) S’hi dirigeix b) hi ha optat c) anar-hi d) Me n’he assabentat e) hi brames f) s’hi dediquen g) Ja no hi confie.
Ens l’hi / n’hi / -me’l / se’n / li’n / els en / -los-els / -la-hi / ens ho
Pàg 8
a) me l’ha ficat b) se’l c) els en d) -m’ho
a) ho b) L’hi c) les hi porta d) ho/l’ e) Hi portes f) Ho sembles g) s’hi h) ho i) hi j) Hi k) hi l) ho m) hi va quedar n) hi han declarat o) L’hi p) ho està q) ho / els r) s’hi ha fet.
Exercici 16.
a) hi b) hi c) en d) hi e) hi f) en g) -hi h) hi / en i) hi j) hi k) hi l) hi m) en n) hi o) hi p) hi q) hi r) n’ s) hi t) hi.
Exercici 17.
a) li’l b) li’ls c) Porta-li-la d) li’l e) Para-n’hi un f) Agafa’n i no te n’oblides. g) Tanca-la h) Busca’ls-hi.
Exercici 18
a) -la b) -ne cinc c) ho d) els mire e) -ho f) No n’ha comprat g) No vol comprar-ne h) les.
Exercici 19
a) torna-li b) els amaga c) dir-li d) els resol e) doneu-los f) els g) els h) els.
Exercici 20
a) escriure-les b) Ho has dut? c) en vol una d) les has comprades? e) Tanca-la f) en tenim set g) en compra h) rebre’n i) llegir-ho j) ho.
Exercici 21
a) compra-li-la b) els en demanaré c) li ho explique d) doneu-los-en una e) els l’anunciarem f) Porta-l’hi g) Tornen-los-els / Els els tornen h) li l’ha regalat i) Us el comprem j) els la k) Dona-l’n sis l) li’ls estira m) li la fa n) els el paga o) Compra-li’l p) Posa-les-hi q) Conta-me’l r) Deixeu-los-hi s) comprar-n’hi unes t) Vau menjar-n’hi u) Els les v) -li’n un w) els la x) -vos-en unes quantes y) Digues-li-ho z) l’hi cridarem.
Exercici 22
a) se’n b) hi camina c) hi estic d) hi escriu e) hi f) en g) hi h) Para’n.
5a SESSIÓ (18-19 JULIOL '22)
5a SESSIÓ (18-19 JULIOL '22)
"LES PERÍFRASIS VERBALS"
Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
Perífrasi de probabilitat.
Perífrasi d’imminència.
ÀREA D'EXPRESSIÓ ESCRITA
OPCIÓ A. El veganisme, el vegetarianisme i altres opcions són cada vegada més seguides per ciutadans amb més consciència social i del planeta. Ja hi ha locals que ofereixen un menú elaborat a partir de productes de comerç just o on és impossible beure un refresc de cola perquè no en tenen.
Redacta un text per al teu grup de companys i companyes de la feina sobre el tema en què deixes clara la teua opinió. Has d’incloure-hi els aspectes següents:
- 👉Augment dels negocis dedicats a les alternatives saludables i sostenibles.
- 👉 Dificultats per a seguir el veganisme o el vegetarianisme.
- 👉Complements vitamínics per a completar la dieta.
- 👉 Perills de les indústries de la carn i el peix.
OPCIÓ A. El veganisme, el vegetarianisme i altres opcions són cada vegada més seguides per ciutadans amb més consciència social i del planeta. Ja hi ha locals que ofereixen un menú elaborat a partir de productes de comerç just o on és impossible beure un refresc de cola perquè no en tenen.
Redacta un text per al teu grup de companys i companyes de la feina sobre el tema en què deixes clara la teua opinió. Has d’incloure-hi els aspectes següents:
- 👉Augment dels negocis dedicats a les alternatives saludables i sostenibles.
- 👉 Dificultats per a seguir el veganisme o el vegetarianisme.
- 👉Complements vitamínics per a completar la dieta.
- 👉 Perills de les indústries de la carn i el peix.
⇒ REPASSEM ORTOGRAFIA
⇒ Exercicis d’accentuació (1, 2, 3, 4 i 5 del llibre de text, p. 73).
⇒ Text argumentatiu (ARTICLE D'OPINIÓ).
⇒ PRACTICA:
1. Tria l'opció més adequada per a completar les frases. 1. Tots els testics / testimonis van refermar / reafirmar la seua declaració;
no se'n va retractar cap. 2. El matalaf està cobert per una tela guatejada / embuatada d'un material
antiflorit / antifloridura. 3. Estava tan fatigada que no tenia garbell / esma per a fer res. 4. El portaveu / portantveu del grup municipal podria ser condemnat per
insubmissió / insumissió. 5. El pres no va poder escapar-se de morir fusellat / afusellat. 6. Després de compondre / composar les cançons, la cantant ha donat / fet
pas a una nova etapa. 7. La veritat és que hui per hui / ara per ara no pense canviar-me de pis. 8. Com / Degut que hem arribat tard, no hem agarrat el tren. 9. L'equip va viure diumenge / el diumenge una derrota immerescuda. 10. Jo encara no li he telefonat. / Jo encara no l'he telefonada. 11. L'actriu interpreta amb èmfasis / èmfasi els motius d'esta crisis / crisi.
2. Completa les frases amb les formes de participi dels verbs que hi ha
entre parèntesis. Fes-los concordar sempre que siga possible. a) Fa uns minuts que hem ................................ (rebre) el teu paquet. b) No li guanye mai als escacs, però hui l’he ........................... (véncer). c) M’ha ...................... (respondre) que encara no ha ................ (resoldre) el cas. d) Com ha ...................... (créixer) el teu fill! e) Ha .................................. (traure) el cap per la finestra. f) No han .......................... (coure) bé, estos cigrons. g) No hi ha llum perquè s’ha ................... (fondre) la bombeta. h) Si has ........................ (voler) aclarir-nos els dubtes, ho has aconseguit. i) Esta alumna no l’he ....................... (atendre) per falta de temps. j) He ....................... (extraure) les notícies més interessants del diari. k) He ....................... (romandre) a casa perquè estava malalt. l) No has ...................... (encendre) el foc, este matí. m) Ella es va presentar tota ....................... (confondre). n) L’acusada ha sigut ............................. (absoldre). o) L’ha .................... (veure), la pel·lícula. p) L’ha ....................... (saber) bé, el tema. q) Les seues paraules m’han ............................... (desplaure).
3. Esmena, si cal, les formes d’obligació, de probabilitat o d’imminència. a) Quan va morir tindria uns vuitanta anys. b) Té que fer molt de fred fora perquè el vidre està gelat.c) Me’n vaig a fer un encàrrec: tardaré una hora. d) Deus estalviar molt si vols comprar-te una casa. e) Us vaig a dir el que va passar.f) És precís que vages tan prompte com pugues. g) Si ve Pere, digues-li que devia haver vingut abans de les tres. h) El govern va a publicar un decret en esta setmana. i) Cal posar-se d’acord sobre este tema.
4. Enllaça les locucions adverbials que et proposem amb el seu significat
correcte.
a contracor gratuïtament a doll sense ganes a la babalà completament obert de gaidó almenys de debò abundantment de franc sense pensar de bat a bat obliquament tot d’una aproximadamentsi fa no fa fermament pel cap baix veritablement de valent de sobte
5. Completa estes frases amb les paraules dels doblets que siguen
correctes. 1. .............................. (aleshores / a les hores) que va arribar no podia fer-ho. 2. Joan i Miquel han acabat l’exercici ........................... (alhora / a les hores). 3. ......................... (sobretot / sobre tot) poseu interés en el treball. 4. Tenia ............................. (només / no més) de trenta-cinc anys. 5. ................................ (potser / pot ser) a l’estiu farem el viatge de què parlàrem. 6. Albert ....................... (potser / pot ser) nomenat director de la sucursal. 7. ........................... (sinó / si no) véns prompte no podré esperar-te i me n’aniré. 8. No l’he comprat en els grans magatzems, ............... (sinó / si no) en una botiga. 9. Va anar a la reunió ....................... (com / com a) president.
CLAUS/SOLUCIONS
1. Tria l'opció més adequada per a completar les
frases.
1. Tots els testimonis van reafirmar la seua declaració; no se'n va
retractar cap.
2. El matalaf està cobert per una tela embuatada d'un material antifloridura.
3. Estava tan fatigada que no tenia esma per a fer res.
4. El portaveu del grup municipal podria ser condemnat per insubmissió.
5. El pres no va poder escapar-se de morir afusellat
6. Després de compondre les cançons, la cantant ha fet pas a una nova
etapa.
7. La veritat és que ara per ara no pense canviar-me de pis.
8. Com que hem arribat tard, no hem agarrat el tren.
9. L'equip va viure diumenge una derrota immerescuda.
10. Jo encara no li he telefonat.
11. L'actriu interpreta amb èmfasi els motius d'esta crisi.
2. Completa les frases amb les formes de participi
dels verbs que hi ha entre parèntesis. Fes-los concordar sempre que siga possible.
a) rebut b) vençut c) respost / resolt d) crescut
e) tret f) cuit g) fos
h) volgut i) atesa j) extret
k) romàs l) encés m) confosa
n) absolta
o) vista p) sabut q) desplagut.
3. Esmena, si cal, les formes d’obligació, de
probabilitat o d’imminència.
a) Quan va morir devia tindree uns vuitanta anys.
b) Deu fer molt de fred fora perquè el vidre està gelat.
c) Me’n vaig a fer un encàrrec: tardaré una hora. (Bé)
d) Has d’estalviar/cal que estalvies molt si vols comprar-te una
casa.
e) Us diré el que va passar.
f) És necessari que vages tan prompte com pugues.
g) Si ve Pere, digues-li que havia d’haver vingut abans de les tres.
h) El govern publicarà un decret en esta setmana.
i) Cal posar-se d’acord sobre este tema. (Bé)
4. Enllaça les locucions adverbials que et proposem amb el seu significat
correcte.
a contracor (sense ganes)
a doll (abundantment)
a la babalà (sense pensar)
de gaidó (oblíquament)
de debò (veritablement)
de franc (gratuïtament)
de bat a bat (completament obert)
tot d’una (de
sobte)
si fa no fa (aproximadament)
pel cap baix (almenys)
de valent (fermament)
5. Completa estes frases amb les paraules dels doblets que siguen
correctes.
1. .............................. (aleshores / a les hores) que va
arribar no podia fer-ho.
2. Joan i Miquel han acabat l’exercici ........................... (alhora
/ a les hores).
3. ......................... (sobretot / sobre tot) poseu interés en
el treball.
4. Tenia ............................. (només / no més) de
trenta-cinc anys.
5. ................................ (potser / pot ser) a l’estiu
farem el viatge de què parlàrem.
6. Albert ....................... (potser / pot ser) nomenat
director de la sucursal.
7. ........................... (sinó / si no) vens prompte no podré
esperar-te i me n’aniré.
8. No l’he comprat en els grans magatzems, ............... (sinó /
si no) en una botiga.
9. Va anar a la reunió ....................... (com / com a)
president.
6a SESSIÓ (20-21 JULIOL '22)
1. Tria l'opció més adequada per a completar les
frases.
1. Tots els testimonis van reafirmar la seua declaració; no se'n va
retractar cap.
2. El matalaf està cobert per una tela embuatada d'un material antifloridura.
3. Estava tan fatigada que no tenia esma per a fer res.
4. El portaveu del grup municipal podria ser condemnat per insubmissió.
5. El pres no va poder escapar-se de morir afusellat
6. Després de compondre les cançons, la cantant ha fet pas a una nova
etapa.
7. La veritat és que ara per ara no pense canviar-me de pis.
8. Com que hem arribat tard, no hem agarrat el tren.
9. L'equip va viure diumenge una derrota immerescuda.
10. Jo encara no li he telefonat.
11. L'actriu interpreta amb èmfasi els motius d'esta crisi.
2. Completa les frases amb les formes de participi
dels verbs que hi ha entre parèntesis. Fes-los concordar sempre que siga possible.
a) rebut b) vençut c) respost / resolt d) crescut
e) tret f) cuit g) fos
h) volgut i) atesa j) extret
k) romàs l) encés m) confosa
n) absolta
o) vista p) sabut q) desplagut.
3. Esmena, si cal, les formes d’obligació, de
probabilitat o d’imminència.
a) Quan va morir devia tindree uns vuitanta anys.
b) Deu fer molt de fred fora perquè el vidre està gelat.
c) Me’n vaig a fer un encàrrec: tardaré una hora. (Bé)
d) Has d’estalviar/cal que estalvies molt si vols comprar-te una
casa.
e) Us diré el que va passar.
f) És necessari que vages tan prompte com pugues.
g) Si ve Pere, digues-li que havia d’haver vingut abans de les tres.
h) El govern publicarà un decret en esta setmana.
i) Cal posar-se d’acord sobre este tema. (Bé)
4. Enllaça les locucions adverbials que et proposem amb el seu significat correcte.
a contracor (sense ganes)
a doll (abundantment)
a la babalà (sense pensar)
de gaidó (oblíquament)
de debò (veritablement)
de franc (gratuïtament)
de bat a bat (completament obert)
tot d’una (de
sobte)
si fa no fa (aproximadament)
pel cap baix (almenys)
de valent (fermament)
5. Completa estes frases amb les paraules dels doblets que siguen
correctes.
1. .............................. (aleshores / a les hores) que va
arribar no podia fer-ho.
2. Joan i Miquel han acabat l’exercici ........................... (alhora
/ a les hores).
3. ......................... (sobretot / sobre tot) poseu interés en
el treball.
4. Tenia ............................. (només / no més) de
trenta-cinc anys.
5. ................................ (potser / pot ser) a l’estiu
farem el viatge de què parlàrem.
6. Albert ....................... (potser / pot ser) nomenat
director de la sucursal.
7. ........................... (sinó / si no) vens prompte no podré
esperar-te i me n’aniré.
8. No l’he comprat en els grans magatzems, ............... (sinó /
si no) en una botiga.
9. Va anar a la reunió ....................... (com / com a)
president.
ELS PRONOMS FEBLES
Complement Directe Definit. Pot portar: - article definit - demostratiu - possessiu - nom propi Has portat les verdures? > Les has portades? EL, LA Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida. ELS, LES Vaig vore el teu germà > El vaig vore. Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.
Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res. La funció de CD la realitza un infinitiu. EN Has portat verdures? > N’has portat? Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.
Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò. HO Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir. Volia allò > Ho volia. Sabiael que passaria > Ho sabia.
Complement Indirecte Si és un CI animat LI, ELS No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat. Si és un CI inanimat (preferiblement) HI No faces més voltes al tema > No hi faces més voltes.
Complement de Règim Verbal -Introduït per la preposició DE. EN S’ha oblidat d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat S’ha oblidat que havia d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat. -Introduït per una altra preposició. HI Jugaren a bàsquet? –Hi jugaren.
Atribut Si és definit EL, LA ELS, LES Pere és el metge del poble > Pere l’és. Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO HO Pere és metge > Pere ho és. Pere és el metge del poble > Pere ho és Per a donar èmfasi (partitiu) EN Mira que n’ets, de llest! Si n’estic, de farta!
Complement predicatiu És semblant al CCM però en aquest cas modifica dos elements de l’oració. HI Vingué molt cansada? –Hi vingué. Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa. Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.
Amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar EN
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet Aquest senyor Peris, o com se’ndiga...
Amb valor emfàtic: Que en va, de brut! Si en vingué, de cansat!
Complement del nom Precedit de la prep. DE, completa un nom com si fóra un adjectiu. EN Entens el significat d’aquesta paraula? > N’entents el significat? Llig el text i fes-ne un resum. Estigué a Oriola i en visità les esglésies.
Complement Circumstancial CC Temps HI Vingué a casa a les cinc > Hi vingué a casa No treballa de vesprada > No hi treballa CC Manera HI: Ha fet l’exercici ràpidament > Hi ha fet l’exercici Ha fet l’exercici de pressa > Hi ha fet l’exercici CC precedit de qualsevol prep., excepte DEVa a Alacant > Hi va Ha arribat a casa > Hi ha arribat Passa per l’hospital > Hi passa CC precedit de la prep. DE EN Ve d’Alacant > En ve CC Causa M’alegre per tu > Me n’alegre Verbs i expressions prefixades amb pronoms febles Verbs: anar-se’n, tornar-se’n, haver-hi... de percepció: veure-s’hi, sentir-s’hi, tocar-hi (entendre, tindre seny): Sense les ulleres no m’hi veig. Va quedar completament sord, no s’hi sent. El iaio està tan major que no hi toca.
Complement d’un adverbi Precedit de qualsevol preposició HI Posa’t davant de la moto > Posa-t’hi al davant
Subjecte Indefinit. Sol aparéixer en verbs com sortir, eixir, arribar... EN Arribaren tres persones? > N ́arribaren tres. Ix algun tren cap a Vinaròs?
–N ́ix un a les tres. Expressions: Va armar-la! Me les he tingudes amb ell. Som-hi! Ara no hi caic
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet Aquest senyor Peris, o com se’n
Amb valor emfàtic: Que en va, de brut! Si en vingué, de cansat!
Subjecte
–N ́ix un a les tres.
- COMBINACIONS I PARTICULARITATS DELS PRONOMS FEBLES (VÍDEO)
- PRÀCTIQUES DE PRONOMS FEBLES
- EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES [CLAUS]
- COMBINACIONS I PARTICULARITATS DELS PRONOMS FEBLES (VÍDEO)
- PRÀCTIQUES DE PRONOMS FEBLES
- EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES [CLAUS]
⇒ Examen març '21 JQCV.
[DOSSIER 3] CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”
[DOSSIER 3] CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)” 21. parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.
31. apague, apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
39. duguera / estiguera / fóra / sapiguérem (sabérem) / feren / poguera / llegira / tinguera / seguera / conduïra / isquéreu / escriguera / vinguera.
40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu.
42. trau / creieu / beveu / fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.
43. doneu / ven / vine / vés / corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu / dissoleu / encenguem / pertany / dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu / llig (llegix).
44. absoleu / cloeu / beveu / escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu / aprén / comenceu.
45. has viscut / ha vist / hem enviat / heu bullit / han mentit.
46. havies comprat / havia arribat / havíem entrat / havíeu fet / havien dit.
47. hagueres aprés / hagué dormit / haguérem escoltat / haguéreu parlat / hagueren menjat.
49. hauràs conegut / haurà crescut / haurem entrat / haureu descansat / hauran vist.
50. hauries volgut / hauria caigut / hauríem entrat / hauríeu elaborat / s’haurien exhaurit.
51. hages dit / haja aparegut / hàgem col·laborat / hàgeu oït / hagen sabut.
52. hagueres anat / haguera vingut / haguérem conduït / haguéreu treballat / hagueren conegut.
54. voler, volent volgut / córrer, corrent, corregut / moldre, molent, mòlt / obrir, obrint, obert / traduir, traduint, traduït / cabre, cabent, cabut / dur, duent, dut / aprendre, aprenent, aprés / fondre, fonent, fos / atendre, atenent, atés / tindre (tenir), tenint, tingut / oir, oint, oït / admetre, admetent, admés / combatre, combatent, combatut / veure, veient, vist / nàixer, naixent, nascut / imprimir, imprimint, imprés / confessar, confessant, confessat / beure, bevent, begut.
55. cuit / romput / dit / caigut / entés / crescut / ocorregut / emés / transcorregut / interromput / volgut / batuts / venut / vist / fet / nascut / tret / inclòs / conclòs.
56. dit, cregut / agafat, estat, estalviant / sabut, preguntat / cuit / corrent / distraent / devent / creient, escoltant / escrivint, bevent / nascut / admetent, admesa / duent / batut, combatut / tramés / ofés, dit / volent / venut, pescant / comprés, atés.
57. trobades / oberts / suspeses / donat / encesos / collides / comprats / buscades / soterrats, soterrats.
58. els han enviats / les ha signades / n’he fregits dos / les he comprades / els he duts / l’he tastada / l’he coneguda / les hem enteses / els hem compresos / n’he llegits 3 / les he fetes / li n’he regalats 4.
59. 1. i es trencà una cama / 6 i guanyaren el partit / 7 i no van trobar ningú.
60. Ja hi haurà arribat el tren / S’havia d’anar sense falta (calia anar) / Has de parlar amb ell / S’haurà de fer una altra vegada (caldrà fer-ho) / Has de pagar-me demà.
61. (p), (p), (o), (o), (p), (p), (o), (o), (p), (p), (o), (o), (p)/(o).
62. He d’anar / hem hagut de / Ja deuen ser / cal solucionar-ho / No us haureu de / Acabà la funció i se n’anaren tots / Caldrà dir-li-ho / Es va refredar i va tossir molt.
3a SESSIÓ (11-12 JULIOL '22)
L'ACCENTUACIÓQuant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals e i o obertes.[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: busca la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].
Truquets per a accentuar correctament les vocals e, o.
Exemples Excepcions La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes. menjaré, pretén, després, camió, torró... terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... La e i la o solen ser obertes en les paraules planes. crèdit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... Verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules esdrúixoles. gènere, pèrdua, memòria, València... fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega...verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...
Les grafies e i o representen dos sons diferents:La e representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).La o representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):
Casos en què la e és oberta:
1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.2. Davant de l, l·l, rr i r: cel, novel·la, serra, verd.3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.
Casos en què la o és oberta :1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).
Després de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme i estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment, -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes).
Exemples | Excepcions | |
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes. | menjaré, pretén, després, camió, torró... | terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, repòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... |
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes. | crèdit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... | Verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...) estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... |
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraules esdrúixoles. | gènere, pèrdua, memòria, València... | fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega... verbs de la 2a conj. (córrega...) |
Les grafies e i o representen dos sons diferents:
Casos en què la e és oberta:
APRENEM MÉS
⇒ Cal fer exercicis d’accentuació i dièresi.
⇒ Prova de la JQCV (SETEMBRE ’21).
➜ CLAUS 1a i 2a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda--joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // sentència, altruista, féiem, còmic // heroi, féieu, remei, examen // crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor
CLAUS 3a, 4a i 5a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
posseíeu, duia, anàreu, reunió // deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua
posseíeu, duia, anàreu, reunió //
4a SESSIÓ (13-14 JULIOL '22)
4a SESSIÓ (13-14 JULIOL '22)
Aquesta setmana hem vist el tema de "Les formes no personals del verb (infinitiu, gerundi i participi). Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:1) No s'ha d'usar amb l'article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).
Pel que fa al gerundi, hem d'assenyalar que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També cal fer referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).
Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixarem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir i obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...
A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts). Hem acabat veient els verbs parasintètics.
APRENEM MÉS
⇒ Prova de la JQCV (JUNY ’21).
⇒ Redacció: cal triar una de les dues opcions de la prova
de la JQCV (SETEMBRE ’21).
⇒ Exercicis del dossier “Les formes no personals del
verb”.
⇒ REPÀS GENERAL DELS CONTINGUTS VISTOS FINS ARA (la
propera setmana en farem un control).
⇒ Cal preparar un monòleg: tema lliure.
⇒ Practica:
1. Completa les frases següents amb la forma de gerundi del verb que hi ha entre parèntesis.
No digues res que està............................ (resoldre) un problema difícil.
Se n’anà............................. (córrer) a sa casa quan s’assabentà de la notícia.
..........................-lo (conéixer) com el coneixes, m’estranya que encara li faces cas.
Va passar tota la nit......................... (ploure) i no van eixir de casa.
El van seleccionar quan estava........................... (traure) els comptes.
2. Corregix les construccions de gerundi incorrectes.
Caigué per l’escala no fent-se res.
El xiquet s’adormí cantant-li una cançó.
El metge l’ha visitat, canviant-li la medicació.
Va menjar massa, havent-se de ficar al llit.
Se li trencà la direcció, anant a topar contra un arbre.
Li entrà un atac menjant-se un pastís.
CLAUS/SOLUCIONS
Caigué per l’escala no fent-se res.
El xiquet s’adormí cantant-li una cançó.
El metge l’ha visitat, canviant-li la medicació.
Va menjar massa, havent-se de ficar al llit.
Se li trencà la direcció, anant a topar contra un arbre.
Li entrà un atac menjant-se un pastís.
CLAUS/SOLUCIONS
1. Completa les frases següents amb la forma de gerundi del verb que hi ha entre parèntesis.
No digues res que està resolent un problema difícil.
Se n’anà corrent a sa casa quan s’assabentà de la notícia.
Coneixent-lo com el coneixes, m’estranya que encara li faces cas.
Va passar tota la nit plovent i no van eixir de casa.
El van seleccionar quan estava traent/traient els comptes.
2. Corregix les construccions de gerundi incorrectes.
Caigué per l’escala i no es va fer res.
El xiquet s’adormí cantant-li una cançó. (Bé)
El metge l’ha visitat, i li ha canviat la medicació.
Va menjar massa i va haver de ficar-se al llit.
Se li trencà la direcció, i va anar a topar contra un arbre.
Li entrà un atac menjant-se un pastís. (Bé)
Caigué per l’escala i no es va fer res.
El xiquet s’adormí cantant-li una cançó. (Bé)
El metge l’ha visitat, i li ha canviat la medicació.
Va menjar massa i va haver de ficar-se al llit.
Se li trencà la direcció, i va anar a topar contra un arbre.
Li entrà un atac menjant-se un pastís. (Bé)
EXERCICI (GRAELLA) FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)
➜ LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)
Ex. 21) 1a, 2c, 3a, 4b, 5b, 6c.
Ex. 22) duent, escrivint, rebent, plovent, devent, rient, movent, creient/creent, eixint, apareixent.
Ex. 23) removent, I van desconnectar, que va inundar, anant, i es guanyà/on es guanyà, i la van convocar.
Ex. 24) debatut, permés, conclòs, traduït, difós, respost, pres, crescut, nascut, detingut/detinguda, imprés, oferit/ofert, aparegut, valgut, segut, mòlt petangut/pertanyut, cogut.
Ex. 16) 1a, 2c, 3b, 4b.
Ex. 17) jovenalla, quilometratge, moblatge, fullatge, xicalla, tonatge.
Ex. 18) maduresa, dolcesa, noblesa, lleugeresa, lletgesa, honradesa, ceguesa, deixadesa, tendresa, nuesa, timidesa, bellesa.
Ex. 19) a) ressaltava, asimètricament; b) dissortat, ressonància; c) pressentir, asserenar-se; d) dissertació, ressò, transsexualitat.
Ex. 20) amansir, rebrotar, abonyegar, enlletgir, encarir, alleugerir, empal·lidir, entapissar, ensucrar, envernissar, assaborir, assedegar, emmalaltir, ajornar, assecar, desossar.
Les locucions
Ex. 8) 1b, 2c, 3c, 4c, 5a, 6b, 7a, 8a, 9b, 10a, 11a, 12a.
Ex. 9) a) en descuit, b) sense embuts, c) per un tres i no res, d) d’antuvi, e) d’amagat.
Ex. 10) a9, b6, c1, d2, e10, f4, g7, h3, i5, j8.
Ex. 11) a) sense reflexió, sense mirar si es amb raó o sense; b) en abundancia; c) molt; d) donant-se la cara; e) de festa; f) en resum; g) de cap manera, en absolut; h) amb detall; i) almenys; j) en el moment que.
Ex. 12) 1b, 2b, 3b, 4c, 5b, 6c.
Les frases fetes
Ex. 13) 1b, 2a, 3c, 4b, 5c, 6a, 7b, 8b.
Ex. 14) 1b, 2c 3a, 4a, 5c, 6b, 7c, 8b, 9a, 10b, 11b, 12a, 13c, 14c, 15a, 16a.
1a SESSIÓ (4-5 JULIOL '22) Aquesta 1a setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist alguns temps verbals del mode indicatiu i subjuntiu de la 1a conjugació (tots els verbs de la qual són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR). Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre), i hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret els verbs velaritzats (I): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer, -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur. Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats:
1) Fan la 1a persona de singular del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
[Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
Aquesta 1a setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist alguns temps verbals del mode indicatiu i subjuntiu de la 1a conjugació (tots els verbs de la qual són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR). Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre), i hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret els verbs velaritzats (I): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer, -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur. Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats:
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
[Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
El verb
El verb, com a nucli del sintagma verbal, és un dels constituents bàsics de l’oració. Categoria gramatical que expressa l’existència, l’estat, l’acció, els processos o les modificacions d’un sintagma nominal. A diferència de les altres categories gramaticals, el verb, a banda d’aquesta informaciósemàntica, té com a característica més important les marques que aporten els diferents morfemes: veu, mode, persona, nombre, temps i aspecte.
Els morfemes verbals
Tota forma verbal està constituïda per un lexema o arrel, que aporta el contingut semàntic, i pels morfemes o desinències, que aporten informacions auxiliars, pròpies del verb. En algunes formes verbals pot aparéixer una vocal temàtica que actua d’enllaç entre el lexema i els morfemes, i que permet de classificar els verbs d’acord amb la conjugació a què pertanyen.• Veu– Activa: el subjecte realitza l’acció (Maria menjava maduixes).– Passiva: el subjecte rep l’acció (Les maduixes eren menjades per Maria).• Mode. Segons l’actitud mental del parlant respecte allò que enuncia (a l’acció verbal), podem distingir els següents modes personals:– Indicatiu: l’acció o el fet és vist com a real (Rosa ha begut aigua).– Subjuntiu: l’acció o el fet que expressa el verb és vist com una irrealitat,només existeix en el pensament com una idea subjectiva (desigdubte, temor, voluntat, etc.) (Potser vinga prompte).– Condicional: les accions apareixen expressades com a irreals (Si poguerafaria això).– Imperatiu: és el mode amb què el parlant expressa manament, ordre,prec, etc. (Ves-te’n prompte).D’altra banda, tenim també tres modes impersonals: infinitiu (conceptebàsic de l’acció), gerundi (acció durativa) i participi (acció acabada).• Aspecte– Imperfectiu: no expressa la fi de l’acció del verb (Caminava pel passeig).Els temps imperfectius són el present d’indicatiu i de subjuntiu,el pretèrit imperfet, el futur i el condicional.– Perfectiu: expressa l’acabament de l’acció verbal (Va llegir una novel·la). Els temps perfectius són el pretèrit perfet simple i perifràstic d’indicatiu i els temps compostos.• Persona. Relaciona l’acció verbal amb l’emissor (1a pers.: parle, cantem),amb el receptor (2a pers.: parles, canteu) o amb un referent (3a pers.:parla, canten).• Nombre. El morfema de nombre indica si el SN subjecte és només unindividu o cosa (singular) o més d’un (plural).
CONJUGACIONS1a –AR : Parlar2a –ER / -RE: Témer / Perdre3a –IR: • Servir (incoatiu) / • Dormir (pur)
MORFEMESLexema: parlVocal temática: àTemps/aspecte/mode: veNombre/persona: m
APRENEM MÉS
⇒ Cal practicar la conjugació verbal amb un full a doble cara i les pàgines 1, 2, 4 i 5 del dossier 2 de verbs.
- ⇒ 1r text escrit: Heu de triar una de les dues opcions que trobareu en l’examen de la CIEACOVA (gener '22) i escriure un text de 200-225 paraules.
- ⇒ Heu de fer els exercicis d’estructures lingüístiques i gramaticals dels exàmens de la JQCV (2 exercicis) i CIEACOVA (3 exercicis, pròxima setmana).
- ⇒ CONTROL DE REPÀS (Exercicis 1 i 2)
1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.
1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.
1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.
1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.
DOSSIER 2: PRÀCTIQUES DE VERBS (CLAUS)
PRESENT D’IND. 1a conj.1c. menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen/ jugue, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen / alce, alces, alça, alcem, alceu, alcen / tanque, tanques, tanca, tanquem, tanqueu, tanquen / neteja, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen ...2. assagen, fumes, deixeu, juguem, penge, penges, escalfa, donen, avanceu, abrigue.PRESENT D’IND. 2a conj.4. promets, saps, combat, sabem, perdeu, podem, debaten, admet, caps, concebem, rep, rebeu, romps.PRESENT D’IND. 3a conj.6b. assisteixen/assistixen, s’avorreix, avorriu, discutisc, obriu, dirigeix, em vestisc, sent, compartim, diverteixes, frigen (fregeixen), condueixen (conduïxen), conduïm, agraïsc, estableix, tiny (tenyeix).7. entenguí, entenguera, córrec, córrega, correguera, resolguí, resolguera, confonc, confonga, confonguera, tinguí, tinguera, vinc, vinga.8. PRESENT D’IND. Prenc, prencs, pren, prenem, preneu, prenen; molc, mols, mol, molem, moleu, molen; duc, dus, du, duem, dueu, duen; dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.PERFET SIMPLE. Prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguí, molgueres, molgué, molguérem, molguéreu, molgueren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren.PRESENT DE SUBJ. Prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen; molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen; duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen; diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen.IMPERFET DE SUBJ. Prenguera, prengueres, prenguera, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguera, molgueres, molguera, molguérem, molguéreu, molgueren; duguera, dugueres, duguera, duguérem, duguéreu, dugueren; diguera, digueres, digurera, diguérem, diguéreu, digueren.9. vingueres, suspenguérem, encenguem, ofengues, dissolguera, venga, atenguéreu, estenguí, tinga, absolga.10. PRESENT IND. clous, cloeu, clouen; moc, mous, mou, movem, moveu, mouen; trac, traus, trau, traem, traeu, trauen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; dec, deus, deu, devem, deveu, deuen; ric, rius, riu, riem, rieu, riuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.PERFET SIMPLE. Cloguí, clogueres, clogué, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren; traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.PRESENT SUBJ. Cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen; moga, mogues, moga, moguem, mogueu, moguen; traga, tragues, traga, traguem, tragueu, traguen; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; riga, rigues, riga, riguem, rigueu, riguen; escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen.IMPERFET SUBJ. Cloguera, clogueres, cloguera, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguera, mogueres, moguera, moguérem, moguéreu, mogueren; traguera, tragueres, traguera, traguérem, traguéreu, tragueren; beguera; deguera, degueres, deguera, deguérem, deguéreu, degueren; riguera, rigueres, riguera, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguera, escrigueres, escriguera, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
11. ric, begues, mogueu, escriguéreu, riguen, dorma, perdes, congloguera, traga, mogueu.12. castigues, busqueu, equivoqueu, expliques, jutgeu, mareja, alce, mengeu, viatja.13. dius, duem, clouen, cauen, rieu, trac, seieu, bevem, deveu, escric, visc.14. veig, pogueres, vull, caic, sóc, són, és, ets.15. ofereixen, concedeix, vesteixen, reuneix, moren, concedeixen, vesteixen, reuneixen, munyen.16. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten; escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen; llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen (llegisc, llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegeixen); frig, friges, frig, fregim fregiu, frigen; vist, vists, vist, vestim, vestiu, visten; riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen.19. cusen, llig (llegisc), fregiu, surts, vesteix (vist), riny, escupen (escopeixen), culls, lliges (llegeixes).
2a SESSIÓ (6-7 JULIOL '22)
Hem començat la 2a sessió amb un repàs de la flexió verbal (verbs de la 1a conjugació, verbs regulars de la segona conjugació i verbs velaritzats (I). Després hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs
velaritzats (II): nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la
1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la
qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet
de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí,
merescut).
Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un
grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...
Quant als verbs de la 3a conjugació
(-ir), podem distingir dos models de conjugació: la pura i la incoativa. En el
cas dels verbs purs, podem distingir-ne un grup de verbs regulars: DORMIR,
SENTIR, FUGIR, MUNYIR, BULLIR, GRUNYIR, CRUIXIR, PUDIR, MORIR... I un altre d’irregulars:
OBRIR i OMPLIR (velaritzats) i COLLIR, TOSSIR, COSIR i SORTIR (amb canvis
vocàlics en l’arrel: o>u).
La majoria dels verbs de la 3a
conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són
verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres
persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I
DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.
Hi ha també un grup de verbs que es
poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...
Hem començat la 2a sessió amb un repàs de la flexió verbal (verbs de la 1a conjugació, verbs regulars de la segona conjugació i verbs velaritzats (I). Després hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs
velaritzats (II): nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la
1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la
qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet
de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí,
merescut).
Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...
Quant als verbs de la 3a conjugació
(-ir), podem distingir dos models de conjugació: la pura i la incoativa. En el
cas dels verbs purs, podem distingir-ne un grup de verbs regulars: DORMIR,
SENTIR, FUGIR, MUNYIR, BULLIR, GRUNYIR, CRUIXIR, PUDIR, MORIR... I un altre d’irregulars:
OBRIR i OMPLIR (velaritzats) i COLLIR, TOSSIR, COSIR i SORTIR (amb canvis
vocàlics en l’arrel: o>u).
La majoria dels verbs de la 3a
conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són
verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres
persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I
DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.
Hi ha també un grup de verbs que es
poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...
APRENEM MÉS
⇒ Cal practicar la conjugació verbal amb els exercicics del dossier 2 de verbs.
- ⇒ 2n text escrit: Heu de triar una de les dues opcions que trobareu en l’examen de la JQCV (ABRIL '22) i escriure un text de 200-225 paraules.
- ⇒ Cal fer els exàmens de la JQCV i CIEACOVA.
- ⇒ CONTROL DE REPÀS.
⇒ Ací teniu un enllaç que us permetrà fer pràctiques de la flexió verbal:"LES PERÍFRASIS VERBALS"
Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
Perífrasi de probabilitat.
Perífrasi d’imminència.
PROVA D’ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES (CLAUS)
1b, 2b, 3a, 4c, 5c, 6a, 7b, 8c, 9c,10b.
CONTINGUTS GRAMATICALS I ORTOGRÀFICS
EXERCICIS DE REVISIÓ
CLAUS
PROVA CORONAVÍRICA (MODEL CIEACOVA. CLAUS)
EXERCICI 3.
1. Cal que et 2. Traeu/traieu 3. en 4 que cal seguir per poder / per tal que
puguem previndre 5 En cas que
EXERCICI 4
1 mesures 2 combatre’n 3 adreçar
4 confinament 5 ajornat 6 taxa
7 l’escassetat 8
semiquarantena 9 lleure
10 propagat 11vora 12 prendre
SENSE FUTUR PER ALS JOVES, NO HI HAURÀ FUTUR PER A NINGÚ (CLAUS)
1 ara per ara 2
que 3 bastint 4 recel
5 consecució 6 per consegüent 7 grosso modo 8 de la que
9 rere 10 com 11 en veuen l’ús 12 bon port
13 sinó 14 en què
PROVA DE REPÀS (CLAUS)
EXERCICI 3
1 fou 2 distribuïts 3 de les quals 4 en què
5 cal 6 perquè 7 comprén
8 passarà
EXERCICI 4
Cal que / Com que
/ des que / No obstant això / dur-ne (portar-ne) / del qual
/ els / en cas que no arribes / Sobretot
EXERCICI 5
1 ens n’adonem 2
fins i tot 3 rep 4 hi ha
5 ens ho 6 que 7 a l’hora d’ 8 Pot ser
9 perquè 10 comunes
EXERCICI 6
1 medicina 2 facultatius 3 rànquing
4 labor 5 el nomenament 6 compte
EXERCICI DE REFER ORACIONS (CLAUS)
C1 c) -los-ho b) per les quals c) enteneu
b) posat que
C2 c) se’n va
penedir c) a hora horada d) a mida que
a) cuinat recentment
TEXT LEXICOGRAMATICAL (CLAUS)
Ex. 1
1b, 2a, 3a, 4a, 5c, 6a, 7b, 8a, 9 (no
n’hi cap de correcta), 10c, 11b, 12a, 13c, 14a, 15b, 16a, 17b, 18c, 19c, 20a,
21c, 22b, 23a, 24c, 25b.
Ex. 2
1) Quan sentírem la notícia de l’accident,
el colp va ser tan traumàtic que ens deixà incrèduls.
2) En l’antiguitat, la brúixola
orientava els navegants que, amb la intuïció, arribaven a la seua destinació
travessant els oceans.
3) Maria patí greus seqüeles produïdes
pel medicament que contenia una dosi alta de proteïnes animals.
4) Glòria va tornar a Suècia més
ingènua que quan marxà.
5) Marta té un esperit tan altruista
que li fa donar tot el que posseïx.
Ex. 3
1. El recompte de les paperetes del
sorteig va allargar-se fins a la mitjanit.
2. Júlia em deixà una recepta
portuguesa que tenia faves i embotit.
3. El tràgic succés que protagonitzà
el bandit noruec isqué en la premsa.
4. A Pep, li van arravatar la targeta
amenaçant-lo amb una xeringa, cosa que el va enutjar molt.
5. La nova simfonia del músic truà
provocà una rebel·lió d’una gran magnitud.
Ex. 4
1 cullen/colliran 2 confonia
3 traduirà 4 olc, començaré 5 seieu, isqueu 6 inclosa
7 enguls/engoleixes, gaudiràs 8
condueix/conduïx, córregues 9
sàpia/sàpiga, canvia 10 deslluïda
Ex. 5
1 (no cal posar res) 2 en / de
3 (res)/ a 4 a 5 per a
6 de / a la 7 cals 8 Al /Pel
9 A
Ex. 6
1 sobre tot 2 el fi
3 cubell 4 un 5 número
Ex. 7
1. Torneu-los-hi! 2. Els la penjava 3. Us n’havia comprat algunes 4 Digues-li-ho 5 N’hi va tornar 6 Presteu-los-els
1. penendint-se’n 2 li’n
3 doneu-los-el 4 se l’ha comprat 5 ens ho has de dir 6 la
ELS INDEFINITS (SOLUCIONS)
Ex. 28
1c
2a 3b 4c
5b 6a 7a
8b 9b 10a
Ex. 29
a) cap
b) gens c) gens d) res
e) res f) gens g) Res
h) cap i) cap j) gens de
k) res.
Ex. 30
a) diverses b) l’empresari mateix c) les altres/la resta d) mateixa
e) Cada un/ Cadascun f) alguna
cosa g) és correcta h) els altres
i) es creu que és important/famós
j) uns quants dies k) Com
més l) quan m) És correcta n) És correcta
Ex. 1
a) gens de ganes b) ningú
c) cap d) cap e) gens
f) gens g) cap h) ningú
i) res j) gens k) res
l) res m) gens n) ningú
o) gens p) res q) res
r) ningú.
Ex. 2
a) a les dues quan b) bastants / força c) diverses
d) alguna cosa e) qualssevol f) els altres / la resta g) cap/algun h) cadascú
i) cap objecte j) i en tombarem
la porta k) i els altres assistents l) diverses
m) hi van tornar n) *ajens (és un
castellanisme) / aliens o dels altres o) És correcta.
Ex. 1 (pàg. 57)
a) gens b) gens / gens c) gens
d) res e) ningú f) res
g) ningú h) ningú i) gens
j) res.
Ex. 2
a) cap
b) gens c) cap d) res
e) ningú f) res g) cap
h) ningú i) cap j) cap.
Ex. 3
Res a fer. Ningú / gens / Cap / res /
res / cap ocasió / res
/ ningú / cap / gens de sucre /
ningú.
EXERCICIS
D’INDEFINITS (SOLUCIONS)
Exercici 1
1. cap 2 gens de 3 res 4 cap 5 gens d’
6 cap 7 res 8 gens de 9 cap 10 gens de 11 gens d’/cap; gens.
Exercici 2
1 cap 2 res 3 res 4 cap 5 res / res 6
cap 7 res 8 cap.
Exercici 3
1 gens de 2 correcta 3 gens d’ 4 gens
de 5 gens de 6 gens de 7 correcta 8 gens de.
Exercici 4
1 cadascun 2 cadascú 3
cadascú 4 cadascun 5 cadascun
SOLUCIONS EXERCICIS DE
PREPOSICIONS
1. 1 Es retarda en el pagament de la nòmina. Es retarda a
pagar la nòmina. 2 en / a 3 en / a 4 en / a
5 amb / d’.
2. 1 Pensa que demà venen els reis. 2 S’exposa que li
trenquen un braç. 3 (bé) 4 S’ha fet més llest des que ha tornat del
viatge. 5 Estic d’acord que vingues amb
nosaltres. 6 Abans que siga tard. 7 Ajuda que quede bonic. 8 Insisteixen que vinga. 9 Tinc ganes que vingues. 10 He aprovat gràcies que he copiat.
3. 1 Fins 2 cap
a 3 fins al 4 cap a
5 cap 6 fins 7 fins a
8 cap 9 fins 10 cap a .
4. 1 a 2 a 3 a / al / al (en el) 4 en 5
a 6 en
7 al 8 en 9 a 10
en.
5. 1 a 2 per a 3 pel
4 de 5 amb 6 a 7
de /de (per a) 8 amb (sense) 9 per / amb
10 a.
6. 1 a 2 en 3 per
4 amb 5 en 6 amb
7 a 8 per a 9 amb
10 (sense preposició).
7. 1 fins a 2 sense
3 des de / fins a 4 envers 5 cap a
6 segons 7 contra 8 malgrat
9 entre 10 cap al.
EXAMEN FINAL LEXICOGRAMATICAL.
VALENCIÀ MITJÀ (CLAUS)
1. bo-ia guar-di-o-la pany es-tu-di-a
a-lleu-ge-rir jeu-re pa-ci-èn-ci-a ia-ia
2.
intèrfon misogin dipòsit lliçó cotilèdon
bústia església matalàs Sònia iber
oxigen rodamon xassís açò menjàvem
3. -
Etiòpia, oftalmòlegs, perquè, diòptries, més.
- menú, fluïdesa.
- veïna, conseqüències.
- amoïna.
4. –
joventut, hongarés, romanés; annex,
tramvia, travessa, circumval·lació;
hostessa, coet; ebenista, estellà,
vernís; cendrer, cigarrets,
olorosos; Hom, ombra, om; il·lés, atemptat; efeminat, meravellà; parcel·la;
paret, advocat, prat, verd, groc.
5.
l’invent la infermera l’últim l’ESO la
ira
l’ovella l’11 l’oli l’urna l’hàmster
7. – No m’agrada
gens ni mica.
- Elles anaven vestides com Marilin...
- No s’adonen de com de delicada que és la
situació.
- Açò és el que més greu em sap.
- Tan optimista com era i com s’ha tornat.
8. –
cinquè, cent vint-i-cinc mil, tres cinquens.
9. –
tant, tan; gaire, molt, moltes; ningú, gens, enlloc.
10.
mitjan /
mitja / medis
/ mitjà /
mitjana / mitja / mitjans
/ medi / mitjà.
11. blatdemorar decret llei
no-bel·ligerància grecoromà
ziga-zaga agredolç
despús-ahir usdefruit
12. –
Volia enviar-te un sms però se m’ha oblidat...
- Deus haver-te quedat agust, no? Que
fort!
- Fa cinc anys que treballe en la mateixa
empresa.
- Ells fa una setmana que mantenen una
actitud de confrontació.
- Els manifestants venen cridant ... (Bé)
13. –
Calla.
- Bé!
- Bé!
15. –
les, li, em; deixa-l’hi, ho, -hi.
16. – el,
li’l; -li’l.
17. –
Quan vages a l’hort, porta’ls-en uns quants quilos.
- Marta li n’ha comprat una de nova.
- Joan n’ha llegit un d’aventures.
18. – Per
què has fet això?; quina; quins.
19.
estem, està, estiga,
em són.
1. – b; -
c; - a;
- b.
2. – El
llibre la qualitat del qual és dubtosa no s’ha retirat del mercat.
3. – els
que; - que; - amb què (amb el qual).
5. en /
en / a.
6. per /
per.
7. vers /
vers / en.
8. –
l’empara / quin / el / el.
9. el /
el / la.
10. –
Dijous vinent farem un bon àpat.
- Menjar bé és sa.
- Entre uns i altres...
- ... en totes direccions.
11. –
anares / aniria; recórreguen; cloïa;
réieu; vulgueu; sigues; tussen; llig (llegeix); isquérem; dus.
12. –
alentir; assaborir.
13. –
pertanyut (pertangut); sabut / fet; molt; vençut; comés; volgut / aconseguit.
14. –
plovent.
15. – Els
metges han recomanat a Pere que ingresse la seua filla en una clínica psiquiàtrica
dels Estats Units, ja que allí...
- L’equip
de música deu costar si fa no fa ..., però tant és, me’l compraré el mes que
ve.
- Amb prou
feines aconseguí acabar el que estava fent abans que començarà l’actuació.
- Se
suposa que el seu domini de l’idioma és perfecte.
- El
president de l’associació vol acabar amb els problemes que hi ha en aquesta...
16. – Ho
he fet segons em va explicar.
- A força
de colps s’aprén en la vida.
- A causa
del desnonament, no podran obrir demà.
17. – Bé!
- Pot ser
que...
- El
patinador es movia per la pista de gel suaument i lentament...
CLAUS
PROVA CORONAVÍRICA (MODEL CIEACOVA. CLAUS)
EXERCICI 3.
1. Cal que et 2. Traeu/traieu 3. en 4 que cal seguir per poder / per tal que
puguem previndre 5 En cas que
EXERCICI 4
1 mesures 2 combatre’n 3 adreçar
4 confinament 5 ajornat 6 taxa
7 l’escassetat 8
semiquarantena 9 lleure
10 propagat 11vora 12 prendre
SENSE FUTUR PER ALS JOVES, NO HI HAURÀ FUTUR PER A NINGÚ (CLAUS)
1 ara per ara 2
que 3 bastint 4 recel
5 consecució 6 per consegüent 7 grosso modo 8 de la que
9 rere 10 com 11 en veuen l’ús 12 bon port
13 sinó 14 en què
PROVA DE REPÀS (CLAUS)
EXERCICI 3
1 fou 2 distribuïts 3 de les quals 4 en què
5 cal 6 perquè 7 comprén
8 passarà
EXERCICI 4
Cal que / Com que
/ des que / No obstant això / dur-ne (portar-ne) / del qual
/ els / en cas que no arribes / Sobretot
EXERCICI 5
1 ens n’adonem 2
fins i tot 3 rep 4 hi ha
5 ens ho 6 que 7 a l’hora d’ 8 Pot ser
9 perquè 10 comunes
EXERCICI 6
1 medicina 2 facultatius 3 rànquing
4 labor 5 el nomenament 6 compte
EXERCICI DE REFER ORACIONS (CLAUS)
C1 c) -los-ho b) per les quals c) enteneu
b) posat que
C2 c) se’n va
penedir c) a hora horada d) a mida que
a) cuinat recentment
TEXT LEXICOGRAMATICAL (CLAUS)
Ex. 1
1b, 2a, 3a, 4a, 5c, 6a, 7b, 8a, 9 (no
n’hi cap de correcta), 10c, 11b, 12a, 13c, 14a, 15b, 16a, 17b, 18c, 19c, 20a,
21c, 22b, 23a, 24c, 25b.
Ex. 2
1) Quan sentírem la notícia de l’accident,
el colp va ser tan traumàtic que ens deixà incrèduls.
2) En l’antiguitat, la brúixola
orientava els navegants que, amb la intuïció, arribaven a la seua destinació
travessant els oceans.
3) Maria patí greus seqüeles produïdes
pel medicament que contenia una dosi alta de proteïnes animals.
4) Glòria va tornar a Suècia més
ingènua que quan marxà.
5) Marta té un esperit tan altruista
que li fa donar tot el que posseïx.
Ex. 3
1. El recompte de les paperetes del
sorteig va allargar-se fins a la mitjanit.
2. Júlia em deixà una recepta
portuguesa que tenia faves i embotit.
3. El tràgic succés que protagonitzà
el bandit noruec isqué en la premsa.
4. A Pep, li van arravatar la targeta
amenaçant-lo amb una xeringa, cosa que el va enutjar molt.
5. La nova simfonia del músic truà
provocà una rebel·lió d’una gran magnitud.
Ex. 4
1 cullen/colliran 2 confonia
3 traduirà 4 olc, començaré 5 seieu, isqueu 6 inclosa
7 enguls/engoleixes, gaudiràs 8
condueix/conduïx, córregues 9
sàpia/sàpiga, canvia 10 deslluïda
Ex. 5
1 (no cal posar res) 2 en / de
3 (res)/ a 4 a 5 per a
6 de / a la 7 cals 8 Al /Pel
9 A
Ex. 6
1 sobre tot 2 el fi
3 cubell 4 un 5 número
Ex. 7
1. Torneu-los-hi! 2. Els la penjava 3. Us n’havia comprat algunes 4 Digues-li-ho 5 N’hi va tornar 6 Presteu-los-els
1. penendint-se’n 2 li’n
3 doneu-los-el 4 se l’ha comprat 5 ens ho has de dir 6 la
ELS INDEFINITS (SOLUCIONS)
Ex. 28
1c
2a 3b 4c
5b 6a 7a
8b 9b 10a
Ex. 29
a) cap
b) gens c) gens d) res
e) res f) gens g) Res
h) cap i) cap j) gens de
k) res.
Ex. 30
a) diverses b) l’empresari mateix c) les altres/la resta d) mateixa
e) Cada un/ Cadascun f) alguna
cosa g) és correcta h) els altres
i) es creu que és important/famós
j) uns quants dies k) Com
més l) quan m) És correcta n) És correcta
Ex. 1
a) gens de ganes b) ningú
c) cap d) cap e) gens
f) gens g) cap h) ningú
i) res j) gens k) res
l) res m) gens n) ningú
o) gens p) res q) res
r) ningú.
Ex. 2
a) a les dues quan b) bastants / força c) diverses
d) alguna cosa e) qualssevol f) els altres / la resta g) cap/algun h) cadascú
i) cap objecte j) i en tombarem
la porta k) i els altres assistents l) diverses
m) hi van tornar n) *ajens (és un
castellanisme) / aliens o dels altres o) És correcta.
Ex. 1 (pàg. 57)
a) gens b) gens / gens c) gens
d) res e) ningú f) res
g) ningú h) ningú i) gens
j) res.
Ex. 2
a) cap
b) gens c) cap d) res
e) ningú f) res g) cap
h) ningú i) cap j) cap.
Ex. 3
Res a fer. Ningú / gens / Cap / res /
res / cap ocasió / res
/ ningú / cap / gens de sucre /
ningú.
EXERCICIS
D’INDEFINITS (SOLUCIONS)
Exercici 1
1. cap 2 gens de 3 res 4 cap 5 gens d’
6 cap 7 res 8 gens de 9 cap 10 gens de 11 gens d’/cap; gens.
Exercici 2
1 cap 2 res 3 res 4 cap 5 res / res 6
cap 7 res 8 cap.
Exercici 3
1 gens de 2 correcta 3 gens d’ 4 gens
de 5 gens de 6 gens de 7 correcta 8 gens de.
Exercici 4
1 cadascun 2 cadascú 3 cadascú 4 cadascun 5 cadascun
SOLUCIONS EXERCICIS DE
PREPOSICIONS
1. 1 Es retarda en el pagament de la nòmina. Es retarda a
pagar la nòmina. 2 en / a 3 en / a 4 en / a
5 amb / d’.
2. 1 Pensa que demà venen els reis. 2 S’exposa que li
trenquen un braç. 3 (bé) 4 S’ha fet més llest des que ha tornat del
viatge. 5 Estic d’acord que vingues amb
nosaltres. 6 Abans que siga tard. 7 Ajuda que quede bonic. 8 Insisteixen que vinga. 9 Tinc ganes que vingues. 10 He aprovat gràcies que he copiat.
3. 1 Fins 2 cap
a 3 fins al 4 cap a
5 cap 6 fins 7 fins a
8 cap 9 fins 10 cap a .
4. 1 a 2 a 3 a / al / al (en el) 4 en 5
a 6 en
7 al 8 en 9 a 10
en.
5. 1 a 2 per a 3 pel
4 de 5 amb 6 a 7
de /de (per a) 8 amb (sense) 9 per / amb
10 a.
6. 1 a 2 en 3 per
4 amb 5 en 6 amb
7 a 8 per a 9 amb
10 (sense preposició).
7. 1 fins a 2 sense
3 des de / fins a 4 envers 5 cap a
6 segons 7 contra 8 malgrat
9 entre 10 cap al.
EXAMEN FINAL LEXICOGRAMATICAL.
VALENCIÀ MITJÀ (CLAUS)
1. bo-ia guar-di-o-la pany es-tu-di-a
a-lleu-ge-rir jeu-re pa-ci-èn-ci-a ia-ia
2.
intèrfon misogin dipòsit lliçó cotilèdon
bústia església matalàs Sònia iber
oxigen rodamon xassís açò menjàvem
3. -
Etiòpia, oftalmòlegs, perquè, diòptries, més.
- menú, fluïdesa.
- veïna, conseqüències.
- amoïna.
4. –
joventut, hongarés, romanés; annex,
tramvia, travessa, circumval·lació;
hostessa, coet; ebenista, estellà,
vernís; cendrer, cigarrets,
olorosos; Hom, ombra, om; il·lés, atemptat; efeminat, meravellà; parcel·la;
paret, advocat, prat, verd, groc.
5.
l’invent la infermera l’últim l’ESO la
ira
l’ovella l’11 l’oli l’urna l’hàmster
7. – No m’agrada
gens ni mica.
- Elles anaven vestides com Marilin...
- No s’adonen de com de delicada que és la
situació.
- Açò és el que més greu em sap.
- Tan optimista com era i com s’ha tornat.
8. –
cinquè, cent vint-i-cinc mil, tres cinquens.
9. –
tant, tan; gaire, molt, moltes; ningú, gens, enlloc.
10.
mitjan /
mitja / medis
/ mitjà /
mitjana / mitja / mitjans
/ medi / mitjà.
11. blatdemorar decret llei
no-bel·ligerància grecoromà
ziga-zaga agredolç
despús-ahir usdefruit
12. –
Volia enviar-te un sms però se m’ha oblidat...
- Deus haver-te quedat agust, no? Que
fort!
- Fa cinc anys que treballe en la mateixa
empresa.
- Ells fa una setmana que mantenen una
actitud de confrontació.
- Els manifestants venen cridant ... (Bé)
13. –
Calla.
- Bé!
- Bé!
15. –
les, li, em; deixa-l’hi, ho, -hi.
16. – el,
li’l; -li’l.
17. –
Quan vages a l’hort, porta’ls-en uns quants quilos.
- Marta li n’ha comprat una de nova.
- Joan n’ha llegit un d’aventures.
18. – Per
què has fet això?; quina; quins.
19.
estem, està, estiga,
em són.
1. – b; -
c; - a;
- b.
2. – El
llibre la qualitat del qual és dubtosa no s’ha retirat del mercat.
3. – els
que; - que; - amb què (amb el qual).
5. en /
en / a.
6. per /
per.
7. vers /
vers / en.
8. –
l’empara / quin / el / el.
9. el /
el / la.
10. –
Dijous vinent farem un bon àpat.
- Menjar bé és sa.
- Entre uns i altres...
- ... en totes direccions.
11. –
anares / aniria; recórreguen; cloïa;
réieu; vulgueu; sigues; tussen; llig (llegeix); isquérem; dus.
12. –
alentir; assaborir.
13. –
pertanyut (pertangut); sabut / fet; molt; vençut; comés; volgut / aconseguit.
14. –
plovent.
15. – Els
metges han recomanat a Pere que ingresse la seua filla en una clínica psiquiàtrica
dels Estats Units, ja que allí...
- L’equip
de música deu costar si fa no fa ..., però tant és, me’l compraré el mes que
ve.
- Amb prou
feines aconseguí acabar el que estava fent abans que començarà l’actuació.
- Se
suposa que el seu domini de l’idioma és perfecte.
- El
president de l’associació vol acabar amb els problemes que hi ha en aquesta...
16. – Ho
he fet segons em va explicar.
- A força
de colps s’aprén en la vida.
- A causa
del desnonament, no podran obrir demà.
17. – Bé!
- Pot ser
que...
- El
patinador es movia per la pista de gel suaument i lentament...
➲ Ortografia: les consonants palatals: J, G, TJ, TG, X, TX, IG
El valencià compta amb les consonants simples j i g i amb els dígrafs tj i tg per representar el fonema palatal africat sonor /dz/. És el so inicial de paraules com Jaume o Joan, o en anglés, James o Jazz. Veiem quin ús se’n fa:- Escriurem j davant de les vocals a, o, u: ajuntar, jou, jaquetó, juny, jonc,
· Escriurem g davant de les vocals e, i: gener, genoll, girar, ...
La tj i la tg:- De la mateixa manera que la j i la g, escriurem tj davant de a, o, u i tg davant de e, i. Aquests dígrafs només poden anar en posició intervocàlica:
- Escrivim amb tj: allotjar, avantatjar, desitjar, encoratjar, enutjar, homenatjar, jutjar, espitjar, trepitjar, ultratjar, viatjar (verbs), i botja, corretja, lletja, llotja, mitjà, pitjor, platja,
- Escrivim amb tg:
-els mots acabats amb el sufix –atge: abordatge, arbitratge, avantatge, carruatge, camuflatge, companatge, coratge, curmetratge, engranatge, formatge, garatge, imatge, paisatge, salvatge i viatge.
Les lletres x, tx i ig representen el fonema palatal africat sord /t∫/. És el so de mots com cotxe, xiquet, o roig. Veiem-ne la distribució:- Escriurem x a començament de mot: xiquet, xocar, xec
- Darrere de consonant: anxova, carxofa, perxa
La tx:- Escriurem tx entre vocals: cotxe, pitxer, petxina
- A començament de mot, molts estrangerismes són adaptats a la nostra llengua amb el dígraf tx: Txad, Txèquia, Txaikovski, Txèkhov, ...
La ig:- A final de paraula darrere de vocal esciurem ig si els mots derivats s’esciuren amb j/g o tj/tg, si els derivats s’esciuren amb tx esciurem tx:
bateig-------batejar
El so palatal fricatiu sord /∫/, so de paraules com peix, caixa o Xàbia, es representa amb la lletra x; veiem com:- A principi de paraula de noms de lloc o de persona: Xàtiva, Xeresa, Xeraco, Xavier, Xúquer, ...
- Darrere de i, u: caixa, rauxa, això
Activitats
1. Completeu els buits de les frases següents amb g, j, tg, tj.
2. Escriu el plural de les paraules següents.salvatge
pluja
mitja
esponja
granja
platja
llotja
lletja
taronja
rellotge
3. Completeu els buits de les paraules següents amb x, tx, ig.__afar ar__iu cai__a pi__er gron__ador per__a rei__a assa__ Carcai__ent vai__ell co__e __etxé ro__ go__ coi__í capri__
salvatge | pluja | ||
mitja | esponja | ||
granja | platja | ||
llotja | lletja | ||
taronja | rellotge |
__afar | ar__iu |
cai__a | pi__er |
gron__ador | per__a |
rei__a | assa__ |
Carcai__ent | vai__ell |
co__e | __etxé |
ro__ | go__ |
coi__í | capri__ |
10a-11a SETMANA (ABRIL '22)
LES PREPOSICIONS
ALERTA ALS MANIÀTICS DE LA PREPOSICIÓ EN:
No és correcte dir: a un poble, a unes habitacions, a molts hotels...
Parlant de temps, no hem de dir al 2013, sinó en 2013/el 2013/ l'any 2013
Tampoc hem de canviar el règim del verb: pense als problemes pense en els problemes;influeix a la informació influeix en la informació... En casos com aquests, el verb demana la preposició en. Només la canviarem si, a continuació hi ha un infinitiu (vegeu el canvi i caiguda de preposicions)
LES PREPOSICIONS
No és correcte dir:
Parlant de temps, no hem de dir
Tampoc hem de canviar el règim del verb:
LOCALITZACIÓ
A | EN |
Davant noms propis de lloc Va nàixer a Morella | Davant de noms sense determinar. Són parella, però viuen en cases diferents. Ens vam instal·lar en habitacions molt grans. |
Davant els noms que designen parts del cos: al dit, al cap, a l’esquena. | Davant indefinits, quantitatius, demostratius i relatius: Segur que ho trobes en algun dels calaixos de la tauleta de nit. Ha treballat en molts llocs diferents. En este carrer hi ha tant de sarau que no es pot dormir. El poble en què viu és molt menut. |
Davant article definit: Espera’m a la porta de casa. Si vas ràpid, encara la trobaràs al carrer. Les llibretes les tens en la prestatgeria de darrere. Mira en l’armari, a veure si ho ha deixat allí. *La forma més genuïna és usar A per a llocs físics definits (amb article) i EN per a llocs figurats amb article o sense: A la casa / En la imaginació | |
TEMPS
EN | A | PER |
segle: en el segle XX | segle: al segle XX (menys recomanable) | |
any: En 1977 va morir Elvis (també: El 1977 / L’any 1977) | ||
+ art. + mesos i estacions de l’any: A l’estiu / al maig | + art. + mesos i estacions de l’any: per l’estiu / pel maig | |
+art.+ parts del dia: al matí, a la vesprada... | ( | |
noms de les festes i certs períodes de temps: Al Nadal / A Setmana Santa... | noms de les festes i certs períodes de temps: Per Nadal / Per Setmana Santa |
PER o PER A?
Casos més conflictius:
Per cridar tant, t’has quedat sense postres.
La casa està per netejar.
Tinc habitacions per llogar.
No s’alça per no haver de netejar.
¡ Introdueix una oració final que fa referència a la intenció del subjecte de realitzar una determinada acció (voluntarietat):
Treballe per guanyar-me la vida. (“perquè vull guanyar-me la vida”)
Estudia molt per aprovar tots els exàmens. (“perquè vol aprovar tots els exàmens”).
Has de fer exercici per a millorar la salut.
L’oració principal és una passiva sense subjecte explícit:
Es va senyalitzar la zona per a evitar accidents.
Hi ha un canvi d’agent entre el verb principal i l’infinitiu.
El jutge va cridar l’acusat per a declarar.
Hem patit molt per a arribar a temps. (verb estatiu)
Ha caigut en un parany per a atrapar lladres poc hàbils (modificador del nom parany)
Fer exercici és bo per a relaxar-se. (modificador de l’adjectiu bo)
No has estudiat prou per a aprovar. (modificador de l’adverbi prou)
! En una mateixa oració, podem usar per o per a segons si volem destacar la voluntarietat o si volem introduir un complement modificador:
He comprat un llibre per aprendre anglés. (perquè vull aprendre anglés).
He comprat un llibre per a aprendre anglés. (serveix per a aprendre anglés)
➲ Ortografia: la essa sorda i la essa sonora.
En la nostra llengua poden correspondre a la grafia s dos sons diferents, un de sord, equivalent a la pronúncia castellana se /s/, i un altre de sonor, més suau, també existent en altres llengües europees com el francés o el portugués. D’aquesta manera, vam veure com no es pronunciava igual la s en les paraules casa i sonar.
El so sord /s/
A principi de paraula C + e, i (ceba, cigró) Entre consonant i vocal i viceversa C + e, i (comencen, narcís) Entre vocals C + e, i (races, edició) A final de paraula Ç (feliç, capaç)
El so sonor /z/A principi de paraula
Z(Zenit, zona, zebra, zoomorf…) Entre consonant i vocal i viceversa (pinzell, colze, Alzira…) Entre vocals S (casa, posar, andalusos, brisa)
NOTA: A l’hora de llegir un text, totes les normes que has aprés se simplifiquen molt. Llevat d’algunes excepcions, recorda que una Z sempre sona sonora i que entre vocals essa simple (s) sona sonora i essa doble (ss) sorda. Un bon truc!
A principi de paraula | C + e, i (ceba, cigró) Ç: mai a principi de paraula S (sivella, sord) |
Entre consonant i vocal i viceversa | C + e, i (comencen, narcís) Ç + a, o, u (començar, cançó) S (dansa, molsa) |
Entre vocals | C + e, i (races, edició) Ç + a, o, u (puça, caçador) S (Només en alguns casos de prefixació i sufixació: asimètric, antesala, homosexual...) SS (tassa, passota) |
A final de paraula | Ç (feliç, capaç) S (pastís, esbós) |
A principi de paraula | Z | (Zenit, zona, zebra, zoomorf…) |
Entre consonant i vocal i viceversa | (pinzell, colze, Alzira…) Excepció: derivats de dins (endinsar), fons (enfonsar) i trans (transistor) | |
Entre vocals | S (casa, posar, andalusos, brisa) Excepcions: mots d’origen grec com amazona, trapezi, esquizofrènic i en paraules derivades de zoo- (paleozoic, protozou, espermatozoide) | |
APRENEM MÉS
ACTIVITATS DE GRAFIES
1. Escriu les lletres corresponents a cadascun dels forats següents. Pots triar entre S, SS, C o Ç:___el ___emblar ___arago___a ___abata ___iutadà ___ènit pi___arra bra___os mi___a pa___os ro___a dan___a ___ar___uela con___í___ peda___
2. A partir de les paraules donades, mira de completar els derivats que t’indiquem:
3. Escriu la grafia corresponent a la essa sorda que calga.
4. Escriu la grafia del fonema essa sonora que convinga.
5. Completa els espais buits de les paraules següents amb s, ss, c, ç o z
duque___a __endra paï___os dan___a
PRÀCTIQUES DE REVISIÓ. Nivell
mitjà
1. Repassa este text i dona-li
el vistiplau.
___el | ___emblar | ___arago___a | ___abata | ___iutadà |
___ènit | pi___arra | bra___os | mi___a | pa___os |
ro___a | dan___a | ___ar___uela | con___í___ | peda___ |
duque___a __endra paï___os dan___a
PRÀCTIQUES DE REVISIÓ. Nivell
mitjà
1. Repassa este text i dona-li el vistiplau.
Durant més de
cuaranta anys els xiquets de mig Europa han crescut imaginant- se que són uns valents
lluitadors contra l'Imperi
romà. S'han fet adults considerant que Astèrix era el primer
heroï de l'història. El personatge que enarborava
el triple missatge que, molts anys després que nasquera i morira, encarnaria l'origen de la Revolució Francessa: llibertat, igualtat i fraternitat.
Però, mira
per on. Els llibres d'Astèrix son una apologia del dopatge perque venç els rivals no per l'entrenament amb
l'escut i l'espasa, no per passar hores i hores correguent per ser més ràpid que els romans,
no. El secret per a ser millor que els contrincants és només una
sustància no identificada que es diu poció
màgica. I, a més, per carregar més de raons els senyors de l'Agència Mundial
Antidopatge, Astèrix va fer gala d'haver-ne consumit
en els Jocs Olímpics
d'Atenes. Al menys un llibre de la sèrie, editat en 1968, així ho explica. Allí apareix la prova que 50 anys abans
del naixement de Crist, els atletes romans
van ser descualificats per guanyar els seus oponents grecs (país que estava en decadència) fent ús d'una
substància que va ser descuberta gràcies al color
blau de la llengua.
Durant més de cuaranta anys els xiquets de mig Europa han crescut imaginant- se que són uns valents lluitadors contra l'Imperi romà. S'han fet adults considerant que Astèrix era el primer heroï de l'història. El personatge que enarborava el triple missatge que, molts anys després que nasquera i morira, encarnaria l'origen de la Revolució Francessa: llibertat, igualtat i fraternitat.
Però, mira
per on. Els llibres d'Astèrix son una apologia del dopatge perque venç els rivals no per l'entrenament amb
l'escut i l'espasa, no per passar hores i hores correguent per ser més ràpid que els romans,
no. El secret per a ser millor que els contrincants és només una
sustància no identificada que es diu poció
màgica. I, a més, per carregar més de raons els senyors de l'Agència Mundial
Antidopatge, Astèrix va fer gala d'haver-ne consumit
en els Jocs Olímpics
d'Atenes. Al menys un llibre de la sèrie, editat en 1968, així ho explica. Allí apareix la prova que 50 anys abans
del naixement de Crist, els atletes romans
van ser descualificats per guanyar els seus oponents grecs (país que estava en decadència) fent ús d'una
substància que va ser descuberta gràcies al color
blau de la llengua.
2. Completa les frases següents amb la forma de gerundi del verb que hi ha entre parèntesis.
No
digues res que està............................ (resoldre) un problema difícil.
Se
n’anà............................. (córrer) a sa casa quan s’assabentà de la notícia.
..........................-lo (conéixer) com el coneixes,
m’estranya que encara li faces cas.
Va passar tota
la nit......................... (ploure) i no van eixir de casa.
El van seleccionar quan estava........................... (traure) els comptes.
No
digues res que està............................ (resoldre) un problema difícil.
Se
n’anà............................. (córrer) a sa casa quan s’assabentà de la notícia.
..........................-lo (conéixer) com el coneixes,
m’estranya que encara li faces cas.
Va passar tota
la nit......................... (ploure) i no van eixir de casa.
El van seleccionar quan estava........................... (traure) els comptes.
3. Corregix les construccions de gerundi incorrectes.
Caigué per l’escala
no fent-se res.
El xiquet s’adormí cantant-li una cançó.
El metge l’ha visitat,
canviant-li la medicació.
Va menjar
massa, havent-se de ficar al llit.
Se li trencà la direcció, anant
a topar contra un arbre.
Li entrà
un atac menjant-se un pastís.
Caigué per l’escala
no fent-se res.
El xiquet s’adormí cantant-li una cançó.
El metge l’ha visitat, canviant-li la medicació.
Va menjar
massa, havent-se de ficar al llit.
Se li trencà la direcció, anant a topar contra un arbre.
Li entrà
un atac menjant-se un pastís.
4. Tria l'opció
més adequada per a completar les frases.
1.
Tots
els testics / testimonis van refermar / reafirmar la seua declaració; no se'n va retractar
cap.
2.
El
matalaf està cobert per una tela guatejada
/ embuatada d'un material antiflorit / antifloridura.
3.
Estava
tan fatigada que no tenia garbell
/ esma per a fer res.
4. El portaveu
/ portantveu del grup municipal podria ser condemnat per insubmissió / insumissió.
5.
El pres no va poder
escapar-se de morir fusellat
/ afusellat.
6. Després de compondre / composar les cançons, la cantant ha donat / fet pas a una nova etapa.
7.
La veritat és que hui per hui
/ ara per ara no pense canviar-me de pis.
8.
Com /
Degut que hem arribat tard, no hem agarrat
el tren.
9.
L'equip va viure diumenge / el diumenge una derrota
immerescuda.
10.
Jo encara
no li he telefonat. / Jo encara
no l'he telefonada.
11.
L'actriu interpreta amb èmfasis
/ èmfasi els motius
d'esta crisis / crisi.
1.
Tots
els testics / testimonis van refermar / reafirmar la seua declaració; no se'n va retractar
cap.
2.
El
matalaf està cobert per una tela guatejada
/ embuatada d'un material antiflorit / antifloridura.
3.
Estava
tan fatigada que no tenia garbell
/ esma per a fer res.
4. El portaveu
/ portantveu del grup municipal podria ser condemnat per insubmissió / insumissió.
5.
El pres no va poder
escapar-se de morir fusellat
/ afusellat.
6. Després de compondre / composar les cançons, la cantant ha donat / fet pas a una nova etapa.
7.
La veritat és que hui per hui
/ ara per ara no pense canviar-me de pis.
8.
Com /
Degut que hem arribat tard, no hem agarrat
el tren.
9.
L'equip va viure diumenge / el diumenge una derrota
immerescuda.
10.
Jo encara
no li he telefonat. / Jo encara
no l'he telefonada.
11.
L'actriu interpreta amb èmfasis
/ èmfasi els motius
d'esta crisis / crisi.
5.
Completa les frases amb les formes de participi dels verbs que hi ha entre
parèntesis. Fes-los concordar sempre
que siga possible.
Fa uns minuts que hem............................... (rebre) el teu paquet.
No li guanye
mai als escacs, però hui l’he.......................... (véncer).
M’ha ...................... (respondre) que encara no ha................. (resoldre) el cas.
¡Com ha..................... (créixer) el teu fill!
Ha................................. (traure) el cap
per la finestra.
No
han......................... (coure) bé, estos cigrons.
No hi ha
llum perquè s’ha................... (fondre) la bombeta.
Si
has....................... (voler) aclarir-nos els dubtes, ho has
aconseguit.
Esta alumna
no l’he...................... (atendre) per falta de temps.
He...................... (extraure) les notícies més interessants del diari.
He...................... (romandre) a casa perquè
estava malalt.
No has..................... (encendre) el foc, este matí.
Ella es va presentar tota...................... (confondre).
L’acusada ha sigut............................ (absoldre)
L’ha.................... (veure), la pel·lícula.
L’ha...................... (saber) bé, el tema.
Les seues paraules
m’han.............................. (desplaure).
Fa uns minuts que hem............................... (rebre) el teu paquet.
No li guanye
mai als escacs, però hui l’he.......................... (véncer).
M’ha ...................... (respondre) que encara no ha................. (resoldre) el cas.
¡Com ha..................... (créixer) el teu fill!
Ha................................. (traure) el cap
per la finestra.
No
han......................... (coure) bé, estos cigrons.
No hi ha
llum perquè s’ha................... (fondre) la bombeta.
Si has....................... (voler) aclarir-nos els dubtes, ho has aconseguit.
Esta alumna
no l’he...................... (atendre) per falta de temps.
He...................... (extraure) les notícies més interessants del diari.
He...................... (romandre) a casa perquè
estava malalt.
No has..................... (encendre) el foc, este matí.
Ella es va presentar tota...................... (confondre).
L’acusada ha sigut............................ (absoldre)
L’ha.................... (veure), la pel·lícula.
L’ha...................... (saber) bé, el tema.
Les seues paraules m’han.............................. (desplaure).
6. Esmena, si cal, les formes d’obligació, de probabilitat o d’imminència.
Quan va morir tindria uns vuitanta anys.
Té que fer molt
de fred fora perquè el vidre està gelat.
Me’n
vaig a fer un encàrrec: tardaré
una hora.
Deus estalviar
molt si vols comprar-te una casa.
Us vaig a dir el que va passar.
És precís que vages tan prompte
com pugues.
Si ve Pere,
digues-li que devia haver vingut abans de les tres.
El govern va a publicar
un decret en esta setmana.
Cal posar-se d’acord sobre
este tema.
7.
Enllaça les locucions
adverbials que et proposem amb el seu significat correcte.
Quan va morir tindria uns vuitanta anys.
Té que fer molt de fred fora perquè el vidre està gelat.
Me’n vaig a fer un encàrrec: tardaré una hora.
Deus estalviar molt si vols comprar-te una casa.
Us vaig a dir el que va passar.
És precís que vages tan prompte
com pugues.
Si ve Pere, digues-li que devia haver vingut abans de les tres.
El govern va a publicar
un decret en esta setmana.
Cal posar-se d’acord sobre
este tema.
7. Enllaça les locucions adverbials que et proposem amb el seu significat correcte.
a contracor gratuïtament
a doll sense
ganes
a la babalà completament obert
de gaidó almenys
de debò abundantment
de franc sense
pensar
de bat a bat obliquament
tot d’una aproximadament
si fa no fa fermament
pel cap baix veritablement
de valent de sobte
a contracor gratuïtament
a doll sense
ganes
a la babalà completament obert
de gaidó almenys
de debò abundantment
de franc sense
pensar
de bat a bat obliquament
tot d’una aproximadament
si fa no fa fermament
pel cap baix veritablement
de valent de sobte
8. Completa estes frases amb les paraules dels doblets que siguen correctes.
.............................. (aleshores / a les hores) que va arribar no podia fer-ho.
Joan i Miquel han acabat
l’exercici.......................... (alhora / a les hores).
......................... (sobretot / sobre
tot) poseu
interés en el treball.
Tenia............................ (només / no
més) de trenta-cinc anys.
................................ (potser / pot ser) a l’estiu farem el
viatge de què parlàrem.
Albert...................... (potser / pot ser) nomenat director
de la sucursal.
...........................
(sinó / si no) véns prompte no podré
esperar-te i me n’aniré. No l’he comprat en els grans magatzems,... (sinó / si no) en una botiga.
Va anar a la reunió...................... (com / com a) president.
9.
Completa estes
frases amb una de les preposicions: a, amb, de, en, per;
.............................. (aleshores / a les hores) que va arribar no podia fer-ho.
Va anar a la reunió...................... (com / com a) president.
9.
Completa estes
frases amb una de les preposicions: a, amb, de, en, per;
si no n'hi correspon cap col·loca el signe de conjunt buit.
Va traure.............. els fills
de casa.
Doneu-ho
tot................ l'home que vindrà.
Hem d'anar.................... ells on diguen.
Vinc................... ajudar-te.
Pensa........................... mi.
Hi anirem............... autocar.
Ja ho havia
vist................. arribar.
Volem convidar.......... les cosines.
Sovint
pensa................ les vacances.
Estic ................. relació.................... una empresa.
Em recorde............ tu.
Sempre compre......... esta botiga de roba.
............... Nadal, farem un descans.
.................. matí estic molt desperta.
Ha fet el
ridícul............ eixir a l’escenari.
Hi anirem
.............. l'estiu o............... la tardor.
.............. arribar
al bar demanarem una cervesa.
Va traure.............. els fills de casa.
Doneu-ho
tot................ l'home que vindrà.
Hem d'anar.................... ells on diguen.
Vinc................... ajudar-te.
Pensa........................... mi.
Hi anirem............... autocar.
Ja ho havia
vist................. arribar.
Volem convidar.......... les cosines.
Sovint
pensa................ les vacances.
Estic ................. relació.................... una empresa.
Em recorde............ tu.
Sempre compre......... esta botiga de roba.
............... Nadal, farem un descans.
.................. matí estic molt desperta.
Ha fet el
ridícul............ eixir a l’escenari.
Hi anirem
.............. l'estiu o............... la tardor.
.............. arribar
al bar demanarem una cervesa.
10. Completa amb la paraula
adequada.
cabell / pèl / pel
No té un ……… de babau.
cabal
/ cabdal
És una persona molt ………….
cap / cabeça
A l'arròs al forn li posem una................ d'alls.
caixons
/ calaixos
Este armari té uns quants
………………..
calç / calci
M'han receptat................ per a previndre
l'osteoporosi.
d'esquenes / d'esquena
No l'has vist perquè
estaves ………………..
adormir / dormir
Si estàs molt de temps asseguda
se..................... la cama.
Com era d'esperar / Com era previsible
Com
era............................ no
s'ha presentat a l'examen.
sentir / escoltar
Vaig anar a.................... el concert
de piano i em va agradar molt .
fondària / fons
/ fondo
Ella sempre llaura ………...
Hem d'anar fins
al................ de l'assumpte.
El
pou té un / una............................... de 15 metres solament.
callar / callar-se
No................... , prova a vore si el pots convéncer.
compondre
/ composar
Este
programa es.................. de quatre fases.
Esta
peça no la......................... tan
de pressa com pretén.
compte
/ conte / verb contar
Per favor, em
du el...................... ,
tenim pressa.
Li agrada ………. el viatge
de l'estiu, a mi
ja me l'ha …………..
confondre /
confós-confosa / confús-confusa
cabell / pèl / pel
No té un ……… de babau.
cabal / cabdal
És una persona molt ………….
cap / cabeça
A l'arròs al forn li posem una................ d'alls.
caixons / calaixos
Este armari té uns quants
………………..
calç / calci
M'han receptat................ per a previndre
l'osteoporosi.
d'esquenes / d'esquena
No l'has vist perquè
estaves ………………..
adormir / dormir
Si estàs molt de temps asseguda
se..................... la cama.
Com era d'esperar / Com era previsible
Com
era............................ no
s'ha presentat a l'examen.
sentir / escoltar
Vaig anar a.................... el concert de piano i em va agradar molt .
fondària / fons / fondo
Ella sempre llaura ………...
Hem d'anar fins
al................ de l'assumpte.
El
pou té un / una............................... de 15 metres solament.
callar / callar-se
No................... , prova a vore si el pots convéncer.
compondre / composar
Este
programa es.................. de quatre fases.
Esta peça no la......................... tan de pressa com pretén.
compte / conte / verb contar
Per favor, em
du el...................... ,
tenim pressa.
Li agrada ………. el viatge de l'estiu, a mi ja me l'ha …………..
confondre / confós-confosa / confús-confusa
Estic …………… perquè és una situació
……………...
M'he................... d'adreça electrònica, ho tornaré a fer.
errada / errata
L'……………. comesa en la impressió o còpia d'un escrit
s'anomena ………….
creuar / encreuar / plegar
Travessa
o.................. el carrer ara que
no hi ha trànsit.
……………… o
plega els braços i no pega brot. He la camisa
i l'he guardada.
Hem anat a.................. cebes i creïlles.
esborrall / esborrador / esborrany
Necessite
un................... per a esta pissarra.
He fet un...................... dels punts de
la reunió i ara redactaré definitivament.
M'ha presentat l'informe ple d'.................... , no m'ho
puc creure.
muscle / múscul
Un sinònim d'espatla és el ……………..
Està desanimat, li pregunte
i solament alça els ……………...
9a SETMANA (MARÇ '22)
LES GRAFIES
A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents:P Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt- capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte B Inicial i medial en: ab-, ob-, sub- absent, objecte, obscur, subjecte T Inicial en: atz-, atl-, atm- atzar, atzavara, atles, atmosfèric D Inicial en : ad- addicció, adduir C Inicial i medial davant: c, s, t, z accepció, succés, delicte, èczema G Inicial i medial davant: d, g, m, n amígdala, sagnar, suggestió, augment
ACTIVITAT
1. Col·loca la consonant oclusiva corresponent:
llo_ fre_ pare_ afala_ aba_ joventu_ estóma_ ràpi_ fàsti_ quietu_ demago_ heral_ actitu_ su_ aràbi_ poru_ se_ partíci_ càsti_ esno_ ver_ manya_ fon_ àne_ poli_ estrate_ pedago_ salu_ espàrre_ càrre_
L’oposició oclusiva / fricativa (b/v)
Cal tenir en compte, però, que de vegades hi ha pseudoderivats, que no provenen d’una paraula patrimonial, sinó directament del llatí(cultismes): avortar (abortivitat), berruga (verrucària), calb (calvície), cervell (cerebral), corba (curvatura), deure (dèbit), moure (mòbil), sa vi (saberut)...Paraules amb b: acabar, arribar, baró, basc, bena, berruga, biga, Biscaia, bolcar, bufeta, calb, corb, mòbil, oblidar, rebentar, rebolcar, riba, saba, trobador, etc.
ACTIVITATS
o_lidar tram_ia can_iar a_anç xo_ cor_a du_te su_il pessi_ tràfe_ casca_ell tro_ador almí_ar ca_aller ro_ell a_ecte _iga escara_at màne_ ga_ardina llampe_ gra_ar espa_ilar em_enar a_orrir trè_ol parlà_eu ja_elina _edell _oltor Córdo_a ra_al _ernissar sa_ó pròle_ su_ tal_ mo_ilitat lla_i pa_elló ta_erna càsti_ a_anç re_ co_ard pro_ador o_scur si_ella
3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
P | Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt- | capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte |
B | Inicial i medial en: ab-, ob-, sub- | absent, objecte, obscur, subjecte |
T | Inicial en: atz-, atl-, atm- | atzar, atzavara, atles, atmosfèric |
D | Inicial en : ad- | addicció, adduir |
C | Inicial i medial davant: c, s, t, z | accepció, succés, delicte, èczema |
G | Inicial i medial davant: d, g, m, n | amígdala, sagnar, suggestió, augment |
llo_ | fre_ | pare_ | afala_ | aba_ |
joventu_ | estóma_ | ràpi_ | fàsti_ | quietu_ |
demago_ | heral_ | actitu_ | su_ | aràbi_ |
poru_ | se_ | partíci_ | càsti_ | esno_ |
ver_ | manya_ | fon_ | àne_ | poli_ |
estrate_ | pedago_ | salu_ | espàrre_ | càrre_ |
o_lidar | tram_ia | can_iar |
a_anç | xo_ | cor_a |
du_te | su_il | pessi_ |
tràfe_ | casca_ell | tro_ador |
almí_ar | ca_aller | ro_ell |
a_ecte | _iga | escara_at |
màne_ | ga_ardina | llampe_ |
gra_ar | espa_ilar | em_enar |
a_orrir | trè_ol | parlà_eu |
ja_elina | _edell | _oltor |
Córdo_a | ra_al | _ernissar |
sa_ó | pròle_ | su_ |
tal_ | mo_ilitat | lla_i |
pa_elló | ta_erna | càsti_ |
a_anç | re_ | co_ard |
pro_ador | o_scur | si_ella |
L'apòstrof i la contracció. Remarques
A banda de les normes generals d’apostrofació, cal tenir en compte:
a. No s’apostrofen els articles el i la i la preposició de davant de paraules començades per vocal utilitzades amb caràcter metalingüístic:
el participi de establir el plural de home
b. S’apostrofa davant de citacions escrites entre cometes, de títols i d’exemples: va qualificar el fet d’“inaudit” el director de l’Hola el verb lliurar en el sentit d’‘entregar’ l’últim número d’El Punt
c. S’apostrofa davant de números o abreviatures en aquells casos en què, al pronunciar-los, comencen per un so vocàlic:
l’1 de setembre l’ap. 4 de l’art. 12 l’Hble. Conseller de Salutl’XI Congrés de Farmacologia un premi d’11 milions d’euros
d. Davant de les sigles que es lligen com una paraula, apliquem les regles generals d’apostrofació:
la UNESCO la UEFA l’IVA l’IBI
e. Davant de les sigles que es lletregen, apostrofem sempre que comence per un so vocàlic. Cal tindre en compte que es considera que en este tipus de sigles la síl·laba tònica és l'última i són, per tant, agudes. Així doncs, no apostrofarem les paraules femenines que comencen per i/u àtones, seguint la regla general. A més, en estes sigles femenines la i/u representarien la inicial d’una paraula en què la i/u és àtona (i, per tant, tampoc s’apostrofaria):
l’AVL l’ONG l’FM l’LSDla UMH (U= universitat la universitat) la ILP (la iniciativa) la UGT (U= unió, la unió) la UE (la unió)la IBM la ITV
f. Davant de préstecs no adaptats començats per s seguida de consonant pot no apostrofar-se, considerant la s líquida com una consonant. Això no obstant, també és acceptable apostrofar exclussivament l’article el, considerant que, en este cas concret, la pronunciació habitual introdueix davant de la s una vocal eufònica (que resulta innecessària, però, en el cas de l’article la i la preposició de): el speaker o l’speaker la schola cantorum una sessió de striptease
g. S'apostrofa sempre, d'acord amb la norma general, en el cas dels nostres topònims (l’Alcoià, l’Alcúdia, l’Alguenya, l’Alt Empordà, l’Alguer, etc. )o de topònims estrangers adaptats al català. En canvi, l'article masculí dels topònims estrangers no adaptats s'escriu amb majúscula inicial, en la seua forma original i no es contrau(Los Angeles, El Escorial, Las Vegas, El Álamo, El Salvador, El Paso, El Puerto de Santa María, El Bierzo, La Alcarria, etc.)
h. No hem de fer la contracció quan l’article forma part del títol d’una obra o del nom d’una entitat:Ve d’El Corte Inglés.Una obra d'Els Joglars.
L'apostrofació davant de les sigles i els acrònims
1. Pronunciació sil·làbica
l’INCANOP (masculí)
2. Pronunciació lletrejada
Davant d’una sigla que comença amb vocal, l’article el i la preposició de s’apostrofen sempre, però l’article la no s’apostrofa si la vocal inicial és i o u. l’IPC l’i-pe-ce
Si la lletra inicial és una consonant, els articles el i la, i la preposició de, només
APRENEM MÉS
⇒ ACTIVITATS
o_blidar | tram_ia | can_iar |
a_anç | xo_ | cor_a |
du_te | su_il | pessi_ |
tràfe_ | casca_ell | tro_ador |
almí_ar | ca_aller | ro_ell |
a_ecte | _iga | escara_at |
màne_ | ga_ardina | llampe_ |
gra_ar | espa_ilar | em_enar |
a_orrir | trè_ol | parlà_eu |
ja_elina | _edell | _oltor |
Córdo_a | ra_al | _ernissar |
sa_ó | pròle_ | su_ |
tal_ | mo_ilitat | lla_i |
pa_elló | ta_erna | càsti_ |
a_anç | re_ | co_ard |
pro_ador | o_scur | si_ella |
3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
⇒ REPASSEM ORTOGRAFIA
⇒Repàs i pràctica de grafies: EXERCICIS DE GRAFIES (CLAUS)
8a SETMANA (MARÇ '22)
Al llarg d'aquesta setmana hem vist el tema dels pronoms relatius (unitat 9): formes i usos; a més, del relatiu possessiu, del relatiu neutre i de les formes el que, la que, els que i les que, que només són correctes quan no tenen antecedent i es poden substituir per aquell que i variants.
APRENEM MÉS
⇒Practica PRONOMS RELATIUS: EXERCICIS (CLAUS)
⇒ Exercicis pronoms relatius (fotocòpies).
6a-7a SETMANA (MARÇ '22)
TEORIA I PRÀCTICA DE PRONOMS FEBLES
APRENEM MÉS
⇒ EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES (SOLUCIONS)
1. a) doneu-me b) porta’n c) comenteu-los d) va rentar-se e) canvieu-vos f) dona’m g) calma’t h) menja’n i) vas portar-ne j) agafa’l k) va tornar-nos.
2. a) en busca b) les collien c) Els han trobats d) L’hem visitat e) En volien dos f) N’he vist un g) En vull de formatge h) Agafa-la i) les ha portades j) Vam trobar-los k) L’ha vista l) Vam comentar-lo / El vam comentar m) L’amaga / Amaga’l.
3. a) Ho ha dit b) Has de tenir-ne c) En comprarem d) Ho entens? e) En tinc tres f) N’hem comprat un d’història g) Encara no ho sabem.
5. a) el b) la c) Els d) Les e) el f) ho g) en h) m’ho i) ho j) ho k) en l) ho m) els n) -los.
6. a) en b) en c) ho d) ho e) els.
7. a) l’ b) els c) -ho d) -les e) -lo.
8. a) -ho b) -lo c) ho d) -lo e) ho.
Pàg. 4
9. a) -li b) -los c) els d) -li e) els.
10. a) el, li b) el, el, el c) el, li, -lo d) li, la e) li, el, -lo, li.
11. a) li b) l’ c) li d) l’ e) li f) l’ g) li h) li i) li.
Pàg. 5
13. a) -ne b) els c) les d) li e) hi f) -los g) -ho h) en i) el j) -lo k) ‘l l) n’ m) hi n) ‘ls o) en.
Pàg. 7
a) S’hi dirigeix b) hi ha optat c) anar-hi d) Me n’he assabentat e) hi brames f) s’hi dediquen g) Ja no hi confie.
Ens l’hi / n’hi / -me’l / se’n / li’n / els en / -los-els / -la-hi / ens ho
Pàg 8
a) me l’ha ficat b) se’l c) els en d) -m’ho
a) ho b) L’hi c) les hi porta d) ho/l’ e) Hi portes f) Ho sembles g) s’hi h) ho i) hi j) Hi k) hi l) ho m) hi va quedar n) hi han declarat o) L’hi p) ho està q) ho / els r) s’hi ha fet.
Exercici 16.
a) hi b) hi c) en d) hi e) hi f) en g) -hi h) hi / en i) hi j) hi k) hi l) hi m) en n) hi o) hi p) hi q) hi r) n’ s) hi t) hi.
Exercici 17.
a) li’l b) li’ls c) Porta-li-la d) li’l e) Para-n’hi un f) Agafa’n i no te n’oblides. g) Tanca-la h) Busca’ls-hi.
Exercici 18
a) -la b) -ne cinc c) ho d) els mire e) -ho f) No n’ha comprat g) No vol comprar-ne h) les.
Exercici 19
a) torna-li b) els amaga c) dir-li d) els resol e) doneu-los f) els g) els h) els.
Exercici 20
a) escriure-les b) Ho has dut? c) en vol una d) les has comprades? e) Tanca-la f) en tenim set g) en compra h) rebre’n i) llegir-ho j) ho.
Exercici 21
a) compra-li-la b) els en demanaré c) li ho explique d) doneu-los-en una e) els l’anunciarem f) Porta-l’hi g) Tornen-los-els / Els els tornen h) li l’ha regalat i) Us el comprem j) els la k) Dona-l’n sis l) li’ls estira m) li la fa n) els el paga o) Compra-li’l p) Posa-les-hi q) Conta-me’l r) Deixeu-los-hi s) comprar-n’hi unes t) Vau menjar-n’hi u) Els les v) -li’n un w) els la x) -vos-en unes quantes y) Digues-li-ho z) l’hi cridarem.
Exercici 22
a) se’n b) hi camina c) hi estic d) hi escriu e) hi f) en g) hi h) Para’n.
⇒ ACTIVITATS DE REPÀS DE PRONOMS FEBLES:
1. Indica si els complements subratllats són CRV o CC i substitueix-los pels pronoms febles corresponents:
a) Viuen de la venda ambulant.
b) El nen plora amb ràbia.
c) Sortiré de casa a les cinc.
d) Ha renunciat als plaers de la vida.
e) Baixa de l’arbre ara mateix.
f) Només penso en les vacances.
g) Anirem al concert de música clàssica.
2. Assenyala les combinacions pronominals incorrectes:
a) Cantaré la nadala al meu fill: L’hi cantaré.
b) He arrencat les herbes en aquest jardí: Les hi he arrencat.
c) He collit flors per a la mare: Li’n he collit flors.
d) Parlarem de l’excursió a la Roser.Li’n parlarem.
3. Identifica el CD i el CI; substitueix, primer l'un, després l'altre, pels pronoms febles corresponents; finalment, combina'ls. Ex.: La Mireia donarà el llibre al seu germà= La Mireia el donarà al seu germà= CD CI CD La Mireia li donarà el llibre= La Mireia l'hi donarà. CI CD CI
a) En Guillem comprava la taula per al seu amic.
b) La professora explicava la història de Catalunya a la seUa alumna
c) Farem veure les faltes de l'exercici a l'alumne que no les haja vistes.
d) El petit pren les joguines al gran.
e) Comprareu queviures per a l'excursionista.
f) Oferiràs flors a l'àvia.
g) Regalaries el brillant a un enemic?
h) Digues a l'Antònia que vinga.
i) Van oferir llibres a la xicalla del barri.
j) El metge va receptar dos medicaments molt forts a la malalta.
k) Farà preguntes indiscretes a tots els assistents.
l) Demanarem als nostres companys les cassoles de terrissa.
m) Portarem els biberons als menuts.n) L'organització d'ajut enviarà flassades als necessitats.ny) Avisàvem als qui telefonaven que l'exposició era tancada.o) Compràrem cent caixes de galetes als fabricants.p) Guardarem el tros de pastís per als nens.q) No van passar els missatges als agents secrets.r) Vaig pregar a la Maria i a la Rosa que tornaren d'hora,s) Dóna els regals als avis.t) Obria la porta a tots. u) Llegia el poema a la núvia.v) No farà el discurs a aquestes persones. w) He enviat les 2 postals als meus col·legues.x) Donaré els ous més frescos als nens.z) Consultarem la decisió als membres del jurat.
4.Identifica el complement verbal de les frases següents, substitueix-lo pel pronom feble adequat i forma una combinació pronominal binària juntament amb l'altre pronom. Ex.: T'has tornat insuportable = T' hi has tornat CPRED. a) El vi es va tornar agre. b) M'avinc als teus desigs. c) Ens acostem a la platja. d) En Joan es considerava llest.e) En Jordi s'interessava per tot. f) Els mitjons s'han fet petits.g) De cop ens sentírem marejats. h) Els preníem per espies.i) Es va posar vermella. j) Ens dedicàvem a la música. k) No m'arrisco a anar-hi sola. l) Mai no us acostumareu a llevar-vos d'hora. m) Volia exposar-nos a un fracàs absolut.n) M'afanye en la meva tasca. ny) Sempre t'atures als mateixos aparadors.o) Es mirava a l'espill. p) Ens referim als nostres assumptes.q) Et parlaré tranquil.lament.r) Interesseu-vos per la poesia! s) Us vau asseure al replà de l'escala. t) S'adormia de bocaterrosa. u) M'allunyaré d'aquell barri. v) Ens trauran del cinema!w) Et penedeixes d'això?x) Em recorde de la teua arribada.z) Es farà ric.
5. Indica la funció sintàctica dels complements subratllats i substitueix-los pels pronoms febles corresponents:a) En Jordi té el fill en una ciutat andalusa.b) Mireu si teniu bledes a la nevera.c) Porten el ramat a la pastura.d) Posa la teua signatura en aquest paper!e) No tragueu els llibres del calaix!f) Rebia moltes visites estranyes al seu despatx.g) Deixeu els melons sota el raig de la font!h) Pot treure els llibres de la biblioteca.i) Us penediu del vostre comportament.j) Vés a rentar-te la cara al lavabo!k) Es pentinava el bigoti amb una pinta de porcellana.l) No m'afegisques pas aigua al vi.m) El gos s'espolsava les puces.n) Us poseu els guants a la butxaca.ny) S'avergonyia del seu vestit.o) Ens atrevim a manifestar-ho públicament. p) M'imagine que no és cert.q) El gat es menjava els ratolins.r) Deixa'ns els llibres sota el llit!s) S'enviaven les cartes per avió.t) Ens hem posat massa sal a l'amanida.u) Agafa el paper de terra.v) Agafa la bossa de la paperera.w) Porta el peix del mercat!x) Tractava la jove de criatura.z) Doneu els treballs a les professores.
5a SETMANA (MARÇ '22)
ELS PRONOMS FEBLES
Funcions dels pronoms febles. 3a persona
COMPLEMENTS PRONOMS EXEMPLES Complement Directe Definit. Pot portar: - article definit - demostratiu - possessiu - nom propi Has portat les verdures? > Les has portades? EL, LA Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida. ELS, LES Vaig vore el teu germà > El vaig vore. Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.
Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res. La funció de CD la realitza un infinitiu. EN Has portat verdures? > N’has portat? Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.
Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò. HO Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir. Volia allò > Ho volia. Sabiael que passaria > Ho sabia.
Complement Indirecte Si és un CI animat LI, ELS No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat. Si és un CI inanimat (preferiblement) HI No faces més voltes al tema > No hi faces més voltes.
Complement de Règim Verbal -Introduït per la preposició DE. EN S’ha oblidat d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat S’ha oblidat que havia d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat. -Introduït per una altra preposició. HI Jugaren a bàsquet? –Hi jugaren.
Atribut Si és definit EL, LA ELS, LES Pere és el metge del poble > Pere l’és. Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO HO Pere és metge > Pere ho és. Pere és el metge del poble > Pere ho és Per a donar èmfasi (partitiu) EN Mira que n’ets, de llest! Si n’estic, de farta!
Complement predicatiu És semblant al CCM però en aquest cas modifica dos elements de l’oració. HI Vingué molt cansada? –Hi vingué. Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa. Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.
Amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar EN
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet Aquest senyor Peris, o com se’ndiga...
Amb valor emfàtic: Que en va, de brut! Si en vingué, de cansat!
Complement del nom Precedit de la prep. DE, completa un nom com si fóra un adjectiu. EN Entens el significat d’aquesta paraula? > N’entents el significat? Llig el text i fes-ne un resum. Estigué a Oriola i en visità les esglésies.
Complement Circumstancial CC Temps HI: Vingué a casa a les cinc > Hi vingué a casa No treballa de vesprada > No hi treballa
CC Manera HI: Ha fet l’exercici ràpidament > Hi ha fet l’exercici Ha fet l’exercici de pressa > Hi ha fet l’exercici CC precedit de qualsevol prep., excepte DEVa a Alacant > Hi va Ha arribat a casa > Hi ha arribat Passa per l’hospital > Hi passa CC precedit de la prep. DE EN Ve d’Alacant > En ve CC Causa M’alegre per tu > Me n’alegre Verbs i expressions prefixades amb pronoms febles Verbs: anar-se’n, tornar-se’n, haver-hi... de percepció: veure-s’hi, sentir-s’hi, tocar-hi (entendre, tindre seny): Sense les ulleres no m’hi veig. Va quedar completament sord, no s’hi sent. El iaio està tan major que no hi toca.
Complement d’un adverbi Precedit de qualsevol preposició HI Posa’t davant de la moto > Posa-t’hi al davant
Subjecte Indefinit. Sol aparéixer en verbs com sortir, eixir, arribar... EN Arribaren tres persones? > N ́arribaren tres. Ix algun tren cap a Vinaròs?
–N ́ix un a les tres. Expressions: Va armar-la! Me les he tingudes amb ell. Som-hi! Ara no hi caic.
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet Aquest senyor Peris, o com se’n
Amb valor emfàtic: Que en va, de brut! Si en vingué, de cansat!
CC Manera HI: Ha fet l’exercici ràpidament > Hi ha fet l’exercici Ha fet l’exercici de pressa > Hi ha fet l’exercici
Subjecte
–N ́ix un a les tres.
APRENEM MÉS
⇒ COMBINACIONS I PARTICULARITATS DELS PRONOMS FEBLES (VÍDEO)
⇒ PRÀCTIQUES DE PRONOMS FEBLES
⇒ EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES [CLAUS]
4a SETMANA (FEBRER '22)
L'ACCENTUACIÓQuant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals e i o obertes.[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: busca la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].
Truquets per a accentuar correctament les vocals e, o.
Exemples Excepcions La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes menjaré, pretén, després, camió, torró... terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, reòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... La e i la o solen ser obertes en les paraules planes diòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... formes del verb ser: fóraverbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraulesesdrúixoles gènere, pèrdua, memòria, València... fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega...verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...
Les grafies e i o representen dos sons diferents:
La e representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).
La o representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)
Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.
Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):
Casos en què la e és oberta:
1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.
2. Davant de l, l·l, rr i r: cel, novel·la, serra, verd.
3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.
Casos en què la o és oberta :1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).
Després de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme i estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment, -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes).
Exemples | Excepcions | |
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes | menjaré, pretén, després, camió, torró... | terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, reòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... |
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes | diòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... | formes del verb ser: fóra verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...) estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... |
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraulesesdrúixoles | gènere, pèrdua, memòria, València... | fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega... verbs de la 2a conj. (córrega...) |
Les grafies e i o representen dos sons diferents:
Casos en què la e és oberta:
2a/3a SETMANES (FEBRER '22)
LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB
Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).
Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).
Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir i obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...
A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts).
"LES PERÍFRASIS VERBALS"
Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
Perífrasi de probabilitat.
Perífrasi d’imminència.
APRENEM MÉS
EXERCICI (GRAELLA) FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)
Aparéixer, aparegut, apareixent / cabre, cabut, cabent/ créixer, crescut, creixent / merèixer, merescut, mereixent / nàixer, nascut, naixent / pertànyer, pertangut (pertanyut), pertanyent / plaure, plagut, plaent /saber, sabut, sabent / ser, sigut, sent / seure, segut, seent / tòrcer, torçut, torcent / viure, viscut, vivint / absoldre, absolt, absolent / dir, dit, dient / dur, dut, duent / escriure, escrit, escrivint / fer, fet, fent / moldre, molt, molent / pondre, post, ponent / resoldre, resolt, resolent / traure, tret, traent / veure, vist, veent (veient) / admetre, admès, admetent / atendre, atés, atenent / concloure, conclòs, concloent / encendre, encés, encenent / confondre, confós, confonent / ofendre, ofés, ofenent / prendre, pres, prenent / romandre, romàs, romanent / complir, complit (complert), complint / establir, establit (establert), establint / oferir, oferit (ofert), oferint / omplir, omplit (omplert), omplint / decidir, decidit, decidint / cobrir, cobert, cobrint / morir, mort, morint / obrir, obert, obrint / imprimir, imprés, imprimint / vendre, venut, venent / coure, cuit, coent / agrair, agraït, agraint / assajar, assajat, assajant / jutjar, jutjat, jutjant / moure, mogut, movent / distraure, distret, distraent / sotmetre, sotmés, sotmetent / traduir, traduït, traduint / rebre, rebut, rebent / poder, pogut, podent / existir, existit, existint / rebaixar, rebaixat, rebaixant / llegir, llegit, llegint / començar, començat, començant.
[DOSSIER 3] CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”
[DOSSIER 3] CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)” 21. parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.
31. apague, apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
39. duguera / estiguera / fóra / sapiguérem (sabérem) / feren / poguera / llegira / tinguera / seguera / conduïra / isquéreu / escriguera / vinguera.
40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu.
42. trau / creieu / beveu / fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.
43. doneu / ven / vine / vés / corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu / dissoleu / encenguem / pertany / dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu / llig (llegix).
44. absoleu / cloeu / beveu / escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu / aprén / comenceu.
45. has viscut / ha vist / hem enviat / heu bullit / han mentit.
46. havies comprat / havia arribat / havíem entrat / havíeu fet / havien dit.
47. hagueres aprés / hagué dormit / haguérem escoltat / haguéreu parlat / hagueren menjat.
49. hauràs conegut / haurà crescut / haurem entrat / haureu descansat / hauran vist.
50. hauries volgut / hauria caigut / hauríem entrat / hauríeu elaborat / s’haurien exhaurit.
51. hages dit / haja aparegut / hàgem col·laborat / hàgeu oït / hagen sabut.
52. hagueres anat / haguera vingut / haguérem conduït / haguéreu treballat / hagueren conegut.
54. voler, volent volgut / córrer, corrent, corregut / moldre, molent, mòlt / obrir, obrint, obert / traduir, traduint, traduït / cabre, cabent, cabut / dur, duent, dut / aprendre, aprenent, aprés / fondre, fonent, fos / atendre, atenent, atés / tindre (tenir), tenint, tingut / oir, oint, oït / admetre, admetent, admés / combatre, combatent, combatut / veure, veient, vist / nàixer, naixent, nascut / imprimir, imprimint, imprés / confessar, confessant, confessat / beure, bevent, begut.
55. cuit / romput / dit / caigut / entés / crescut / ocorregut / emés / transcorregut / interromput / volgut / batuts / venut / vist / fet / nascut / tret / inclòs / conclòs.
56. dit, cregut / agafat, estat, estalviant / sabut, preguntat / cuit / corrent / distraent / devent / creient, escoltant / escrivint, bevent / nascut / admetent, admesa / duent / batut, combatut / tramés / ofés, dit / volent / venut, pescant / comprés, atés.
57. trobades / oberts / suspeses / donat / encesos / collides / comprats / buscades / soterrats, soterrats.
58. els han enviats / les ha signades / n’he fregits dos / les he comprades / els he duts / l’he tastada / l’he coneguda / les hem enteses / els hem compresos / n’he llegits 3 / les he fetes / li n’he regalats 4.
59. 1. i es trencà una cama / 6 i guanyaren el partit / 7 i no van trobar ningú.
60. Ja hi haurà arribat el tren / S’havia d’anar sense falta (calia anar) / Has de parlar amb ell / S’haurà de fer una altra vegada (caldrà fer-ho) / Has de pagar-me demà.
61. (p), (p), (o), (o), (p), (p), (o), (o), (p), (p), (o), (o), (p)/(o).
62. He d’anar / hem hagut de / Ja deuen ser / cal solucionar-ho / No us haureu de / Acabà la funció i se n’anaren tots / Caldrà dir-li-ho / Es va refredar i va tossir molt.
1a SETMANA (FEBRER '22) Aquesta 1a setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist alguns temps verbals del mode indicatiu de la 1a conjugació (tots els verbs de la qual són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR). Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre), i hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret amb els verbs velaritzats (I) (un grup de verbs irregulars que comparteixen les mateixes irregularitats): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer, -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur. Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats:
1) Fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
[Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
D'altra banda, hem fet un repàs de la flexió verbal i hem vist el grup de verbs velaritzats (II) (nàixer, viure, créixer i meréixer), que fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., pret. perfet simple i participi.
Aquesta 1a setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist alguns temps verbals del mode indicatiu de la 1a conjugació (tots els verbs de la qual són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR). Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre), i hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret amb els verbs velaritzats (I) (un grup de verbs irregulars que comparteixen les mateixes irregularitats): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer, -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur. Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats:
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
[Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
El verb
El verb, com a nucli del sintagma verbal, és un dels constituents bàsics de l’oració. Categoria gramatical que expressa l’existència, l’estat, l’acció, els processos o les modificacions d’un sintagma nominal. A diferència de les altres categories gramaticals, el verb, a banda d’aquesta informaciósemàntica, té com a característica més important les marques que aporten els diferents morfemes: veu, mode, persona, nombre, temps i aspecte.
Els morfemes verbals
Tota forma verbal està constituïda per un lexema o arrel, que aporta el contingut semàntic, i pels morfemes o desinències, que aporten informacions auxiliars, pròpies del verb. En algunes formes verbals pot aparéixer una vocal temàtica que actua d’enllaç entre el lexema i els morfemes, i que permet de classificar els verbs d’acord amb la conjugació a què pertanyen.• Veu– Activa: el subjecte realitza l’acció (Maria menjava maduixes).– Passiva: el subjecte rep l’acció (Les maduixes eren menjades per Maria).• Mode. Segons l’actitud mental del parlant respecte allò que enuncia (a l’acció verbal), podem distingir els següents modes personals:– Indicatiu: l’acció o el fet és vist com a real (Rosa ha begut aigua).– Subjuntiu: l’acció o el fet que expressa el verb és vist com una irrealitat,només existeix en el pensament com una idea subjectiva (desigdubte, temor, voluntat, etc.) (Potser vinga prompte).– Condicional: les accions apareixen expressades com a irreals (Si poguerafaria això).– Imperatiu: és el mode amb què el parlant expressa manament, ordre,prec, etc. (Ves-te’n prompte).D’altra banda, tenim també tres modes impersonals: infinitiu (conceptebàsic de l’acció), gerundi (acció durativa) i participi (acció acabada).• Aspecte– Imperfectiu: no expressa la fi de l’acció del verb (Caminava pel passeig).Els temps imperfectius són el present d’indicatiu i de subjuntiu,el pretèrit imperfet, el futur i el condicional.– Perfectiu: expressa l’acabament de l’acció verbal (Va llegir una novel·la). Els temps perfectius són el pretèrit perfet simple i perifràstic d’indicatiu i els temps compostos.• Persona. Relaciona l’acció verbal amb l’emissor (1a pers.: parle, cantem),amb el receptor (2a pers.: parles, canteu) o amb un referent (3a pers.:parla, canten).• Nombre. El morfema de nombre indica si el SN subjecte és només unindividu o cosa (singular) o més d’un (plural).
CONJUGACIONS1a –AR : Parlar2a –ER / -RE: Témer / Perdre3a –IR: • Servir (incoatiu) / • Dormir (pur)
MORFEMESLexema: parlVocal temática: àTemps/aspecte/mode: veNombre/persona: m
APRENEM MÉS
⇒ Cal practicar la conjugació verbal amb un full a doble cara i les pàgines 1-7 del dossier de verbs.
- ⇒ 1r text escrit: Heu de triar una de les dues opcions que trobareu en la fotocòpia que pertany a l’examen de la JQCV i escriure un text de 200-220 paraules.
- ⇒ Heu de fer els exercicis d’estructures lingüístiques i gramaticals dels 2 exàmens: JQCV (3 exercicis) i CIEACOVA (4 exercicis).
- ⇒ També convé fer una ullada a la unitat 7 del quadern de valencià i anar treballant els exercicis que conté (feina per a 2 setmanes).
SOLUCIONS FULLS DE VERBS
1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.
1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.
1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.
1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.
PROVA D’ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES (CLAUS)
1.b / 2.b / 3.a / 4.c / 5.c / 6.a / 7.b / 8.c / 9.c / 10.b
DOSSIER 2: PRÀCTIQUES DE VERBS (CLAUS)
PRESENT D’IND. 1a conj.1c. menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen/ jugue, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen / alce, alces, alça, alcem, alceu, alcen / tanque, tanques, tanca, tanquem, tanqueu, tanquen / neteja, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen ...2. assagen, fumes, deixeu, juguem, penge, penges, escalfa, donen, avanceu, abrigue.PRESENT D’IND. 2a conj.4. promets, saps, combat, sabem, perdeu, podem, debaten, admet, caps, concebem, rep, rebeu, romps.PRESENT D’IND. 3a conj.6b. assisteixen/assistixen, s’avorreix, avorriu, discutisc, obriu, dirigeix, em vestisc, sent, compartim, diverteixes, frigen (fregeixen), condueixen (conduïxen), conduïm, agraïsc, estableix, tiny (tenyeix).7. entenguí, entenguera, córrec, córrega, correguera, resolguí, resolguera, confonc, confonga, confonguera, tinguí, tinguera, vinc, vinga.8. PRESENT D’IND. Prenc, prencs, pren, prenem, preneu, prenen; molc, mols, mol, molem, moleu, molen; duc, dus, du, duem, dueu, duen; dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.PERFET SIMPLE. Prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguí, molgueres, molgué, molguérem, molguéreu, molgueren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren.PRESENT DE SUBJ. Prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen; molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen; duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen; diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen.IMPERFET DE SUBJ. Prenguera, prengueres, prenguera, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguera, molgueres, molguera, molguérem, molguéreu, molgueren; duguera, dugueres, duguera, duguérem, duguéreu, dugueren; diguera, digueres, digurera, diguérem, diguéreu, digueren.9. vingueres, suspenguérem, encenguem, ofengues, dissolguera, venga, atenguéreu, estenguí, tinga, absolga.10. PRESENT IND. clous, cloeu, clouen; moc, mous, mou, movem, moveu, mouen; trac, traus, trau, traem, traeu, trauen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; dec, deus, deu, devem, deveu, deuen; ric, rius, riu, riem, rieu, riuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.PERFET SIMPLE. Cloguí, clogueres, clogué, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren; traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.PRESENT SUBJ. Cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen; moga, mogues, moga, moguem, mogueu, moguen; traga, tragues, traga, traguem, tragueu, traguen; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; riga, rigues, riga, riguem, rigueu, riguen; escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen.IMPERFET SUBJ. Cloguera, clogueres, cloguera, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguera, mogueres, moguera, moguérem, moguéreu, mogueren; traguera, tragueres, traguera, traguérem, traguéreu, tragueren; beguera; deguera, degueres, deguera, deguérem, deguéreu, degueren; riguera, rigueres, riguera, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguera, escrigueres, escriguera, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
11. ric, begues, mogueu, escriguéreu, riguen, dorma, perdes, congloguera, traga, mogueu.12. castigues, busqueu, equivoqueu, expliques, jutgeu, mareja, alce, mengeu, viatja.13. dius, duem, clouen, cauen, rieu, trac, seieu, bevem, deveu, escric, visc.14. veig, pogueres, vull, caic, sóc, són, és, ets.15. ofereixen, concedeix, vesteixen, reuneix, moren, concedeixen, vesteixen, reuneixen, munyen.16. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten; escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen; llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen (llegisc, llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegeixen); frig, friges, frig, fregim fregiu, frigen; vist, vists, vist, vestim, vestiu, visten; riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen.19. cusen, llig (llegisc), fregiu, surts, vesteix (vist), riny, escupen (escopeixen), culls, lliges (llegeixes).
Estructures
per al discurs oral
Estructures per al discurs oral
TEMES DE REDACCIÓ
1) LA NECESSITAT DE MOSTRAR LA INTIMITAT EN LES XARXES SOCIALS.
2) LA SITUACIÓ DE LA DONA EN EL MÓN ACTUAL.
3) EL CANVI CLIMÀTIC.
4) L'EXERCICI FÍSIC I LA SALUT.
5) COMPARTIR PIS EN LA VELLESA.
6) "El boom de les aplicacions mòbils és un fenomen del nostre temps. Cada dia apareixen eines interactives més especialitzades per a satisfer necessitats del mercat i de la societat. Escriviu un article d’opinió, per a una revista de la localitat on viviu, sobre la clau de l’èxit que han tingut algunes d’aquestes aplicacions". (200 paraules)
7) El paper de les ONG. Aquestes organitzacions han assolit una gran presència en el nostre dia a dia, en els informatius... Escriviu un article d’opinió en què exposeu i argumenteu el vostre punt de vista sobre la tasca que realitzen i la importància que tenen per a la societat actual.
8) La diversitat de models familiars. En les últimes dècades, el concepte de model familiar ha variat substancialment i, en alguns casos, se n’han creat de nous: famílies monoparentals, homoparentals, reconstituïdes... Escriviu un article d’opinió en què exposeu i argumenteu el vostre punt de vista sobre aquesta realitat.
Escriure una carta formal tenint en compte l'estructura i les característiques del document de tipologia textual. Ací tens un parell de propostes:
PROVA DE C1. JQCV (abril 2019) CLAUS
EXERCICI 1
SOLUCIONARI: EXAMEN 6
Exercici 1.
1d, 2c, 3h, 4f, 5e
Exercici 2.
dolça flaire / els / desfermava / en / veiem / llevat d'un / com a / tot just / amb / contava / en què /
li / La / però / rossí / allò.
Exercici 3.
fet que / es prohibisca / tot i que / pels corrents / que / acurada / en / comunament / aclareix /
mentre / que / l'any / inclús / d'haver-ne / cap / depenent.
Exercici 2.
difondre / guardonat / Ans al contrari / sacsejar-nos / en / a / De fet, / la qual / hi haja / alhora
que / emetem / n'augmentem / per què / la qual cosa / carboni / fer-ho.
Exercici 3.
sinó / Quin / haver-ne / Potser / hi arribà / sí que / mil·lennis / siguem capaços / què hi ha /
paren-se / dels bacteris / tanmateix / qualssevol / inserit / als quals / bastisca.
Exercici 2.
ciutadà / abastar-la / Ara bé / les dades / les quals / ciència-ficció / hi entres / milions / al cas /
escull / llevat que / Els avantatges / el fet de / però / li hagen / fins i tot.
Exercici 3.
desapercebut / hi / onada / fluxos / a què / d'escatir / n'hi ha / creixent / assoleix / els / ho / hi /
s'endinsa / serioses / la que.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada