MOMENTS C1

NIVELL C1




Gramàtica essencial de la llengua catalana


La Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) és una versió reduïda i adaptada per a la consulta en línia de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. La GEIEC té com a objectiu general fer accessible a un públic ampli la descripció i la normativa gramaticals contingudes en la Gramàtica de la llengua catalana. L’adaptació s’ha realitzat tant pel que fa al contingut i la forma d’expressió d’aquest, com a l’estructuració i el format, a fi de facilitar-ne la consulta a través d’Internet.
















El millor ús amb la mínima gramàtica

Gramàtica Zero

Tracta els dubtes lingüístics més importants i recurrents en la construcció de les frases i mira de solucionar-los amb tan poca terminologia tècnica com és possible, amb explicacions accessibles a tothom i una notable gamma d'exemples, amb una presentació gràfica que permet visualitzar d'un colp d'ull les solucions. Consta de 73 fitxes que s'estructuren en quatre blocs (Fonamental, Errades típiques de castellanoparlants, General i Termes gramaticals) i que es completen amb un document annex amb expressions incorrectes.

DESCARREGA-TE-LA






CONTINGUTS GRAMATICALS I ORTOGRÀFICS


EXERCICIS DE REVISIÓ

CLAUS




TEXT LEXICOGRAMATICAL (CLAUS)

Ex. 1

1b, 2a, 3a, 4a, 5c, 6a, 7b, 8a, 9 (no n’hi cap de correcta), 10c, 11b, 12a, 13c, 14a, 15b, 16a, 17b, 18c, 19c, 20a, 21c, 22b, 23a, 24c, 25b.

Ex. 2

1) Quan sentírem la notícia de l’accident, el colp va ser tan traumàtic que ens deixà incrèduls.

2) En l’antiguitat, la brúixola orientava els navegants que, amb la intuïció, arribaven a la seua destinació travessant els oceans.

3) Maria patí greus seqüeles produïdes pel medicament que contenia una dosi alta de proteïnes animals.

4) Glòria va tornar a Suècia més ingènua que quan marxà.

5) Marta té un esperit tan altruista que li fa donar tot el que posseïx.

Ex. 3

1. El recompte de les paperetes del sorteig va allargar-se fins a la mitjanit.

2. Júlia em deixà una recepta portuguesa que tenia faves i embotit.

3. El tràgic succés que protagonitzà el bandit noruec isqué en la premsa.

4. A Pep, li van arravatar la targeta amenaçant-lo amb una xeringa, cosa que el va enutjar molt.

5. La nova simfonia del músic truà provocà una rebel·lió d’una gran magnitud.

Ex. 4

1 cullen/colliran  2 confonia  3 traduirà  4 olc, començaré  5 seieu, isqueu  6 inclosa   7 enguls/engoleixes, gaudiràs  8 condueix/conduïx, córregues  9 sàpia/sàpiga, canvia  10 deslluïda

Ex. 5

1 (no cal posar res)  2 en / de  3 (res)/ a  4 a  5 per a  6 de / a la   7 cals  8 Al /Pel   9 A

Ex. 6

1 sobre tot   2 el fi  3 cubell   4 un   5 número

Ex. 7

1. Torneu-los-hi!    2. Els la penjava    3. Us n’havia comprat algunes    4 Digues-li-ho    5 N’hi va tornar   6 Presteu-los-els

1. penendint-se’n   2 li’n   3 doneu-los-el   4 se l’ha comprat   5 ens ho has de dir   6 la


ELS INDEFINITS (SOLUCIONS)

Ex. 28

1c  2a  3b  4c  5b  6a  7a  8b  9b  10a

Ex. 29

a) cap  b) gens  c) gens  d) res  e) res  f) gens  g) Res  h) cap  i) cap  j) gens de  k) res.

Ex. 30

a) diverses  b) l’empresari mateix  c) les altres/la resta  d) mateixa  e) Cada un/ Cadascun  f) alguna cosa  g) és correcta  h) els altres  i) es creu que és important/famós  j) uns quants dies  k) Com més  l) quan  m) És correcta  n) És correcta

Ex. 1

a) gens de ganes  b) ningú  c) cap  d) cap  e) gens  f) gens  g) cap  h) ningú  i) res  j) gens  k) res  l) res  m) gens  n) ningú  o) gens  p) res  q) res  r) ningú.

Ex. 2

a) a les dues quan  b) bastants / força  c) diverses  d) alguna cosa  e) qualssevol  f) els altres / la resta g) cap/algun  h) cadascú  i) cap objecte  j) i en tombarem la porta  k) i els altres assistents  l) diverses  m) hi van tornar  n) *ajens (és un castellanisme) / aliens o dels altres o) És correcta.

Ex. 1 (pàg. 57)

a) gens  b) gens / gens  c) gens  d) res  e) ningú  f) res  g) ningú  h) ningú  i) gens  j) res.

Ex. 2

a) cap  b) gens  c) cap  d) res  e) ningú  f) res  g) cap  h) ningú  i) cap  j) cap.

Ex. 3

Res a fer. Ningú / gens / Cap / res / res  / cap ocasió  / res  / ningú  / cap / gens de sucre / ningú.

EXERCICIS D’INDEFINITS (SOLUCIONS)            

Exercici 1

1. cap 2 gens de 3 res 4 cap 5 gens d’ 6 cap 7 res 8 gens de 9 cap 10 gens de 11 gens d’/cap; gens.

Exercici 2

1 cap 2 res 3 res 4 cap 5 res / res 6 cap 7 res 8 cap.

Exercici 3

1 gens de 2 correcta 3 gens d’ 4 gens de 5 gens de 6 gens de 7 correcta 8 gens de.

Exercici 4

1 cadascun 2 cadascú 3 cadascú 4 cadascun 5 cadascun 


SOLUCIONS EXERCICIS DE PREPOSICIONS

1. 1 Es retarda en el pagament de la nòmina. Es retarda a pagar la nòmina. 2 en / a  3 en / a  4 en / a  5 amb / d’.

2. 1 Pensa que demà venen els reis. 2 S’exposa que li trenquen un braç.  3 (bé)  4 S’ha fet més llest des que ha tornat del viatge.  5 Estic d’acord que vingues amb nosaltres.  6 Abans que siga tard.  7 Ajuda que quede bonic.  8 Insisteixen que vinga.  9 Tinc ganes que vingues.  10 He aprovat gràcies que he copiat.

3. 1 Fins  2 cap a  3 fins al  4 cap a  5 cap  6 fins  7 fins a  8 cap  9 fins  10 cap a .

4. 1 a  2 a  3 a / al / al (en el)  4 en  5 a  6 en  7 al  8 en  9 a  10 en.

5. 1 a  2 per a  3 pel  4 de  5 amb  6 a  7 de /de (per a)  8 amb (sense)  9 per / amb  10 a.

6. 1 a  2 en  3 per  4 amb  5 en  6 amb  7 a  8 per a   9 amb  10 (sense preposició).

7.  1 fins a  2 sense  3 des de / fins a  4 envers  5 cap a  6 segons  7 contra  8 malgrat  9 entre  10 cap al.


EXAMEN FINAL LEXICOGRAMATICAL. VALENCIÀ MITJÀ (CLAUS)

1. bo-ia                   guar-di-o-la             pany                      es-tu-di-a

    a-lleu-ge-rir         jeu-re                     pa-ci-èn-ci-a           ia-ia

2. intèrfon               misogin        dipòsit          lliçó              cotilèdon

    bústia                 església        matalàs        Sònia           iber

    oxigen                rodamon       xassís          açò              menjàvem

3. - Etiòpia, oftalmòlegs, perquè, diòptries, més.

    - menú, fluïdesa.

    - veïna, conseqüències.

    - amoïna.

4. – joventut, hongarés, romanés;  annex, tramvia, travessa, circumval·lació;  hostessa, coet;  ebenista, estellà, vernís;  cendrer, cigarrets, olorosos;  Hom, ombra, om;   il·lés, atemptat;  efeminat, meravellà;  parcel·la;  paret, advocat, prat, verd, groc.

5. l’invent                la infermera            l’últim           l’ESO           la ira

    l’ovella                l’11                         l’oli               l’urna            l’hàmster

7. – No m’agrada gens ni mica.

    - Elles anaven vestides com Marilin...

    - No s’adonen de com de delicada que és la situació.

    - Açò és el que més greu em sap.

    - Tan optimista com era i com s’ha tornat.

8. – cinquè, cent vint-i-cinc mil, tres cinquens. 

9. – tant, tan; gaire, molt, moltes; ningú, gens, enlloc.

10. mitjan  /  mitja  /  medis  /  mitjà  /  mitjana  / mitja  / mitjans  / medi / mitjà.

11. blatdemorar                decret llei

      no-bel·ligerància         grecoromà

      ziga-zaga                   agredolç

      despús-ahir                usdefruit

12. – Volia enviar-te un sms però se m’ha oblidat...

      - Deus haver-te quedat agust, no? Que fort!

      - Fa cinc anys que treballe en la mateixa empresa.

      - Ells fa una setmana que mantenen una actitud de confrontació.

      - Els manifestants venen cridant ... (Bé)

13. – Calla.

      - Bé!

      - Bé!

15. – les, li, em;  deixa-l’hi, ho, -hi.

16. – el, li’l;  -li’l.

17. – Quan vages a l’hort, porta’ls-en uns quants quilos.

      - Marta li n’ha comprat una de nova.

      - Joan n’ha llegit un d’aventures.

18. – Per què has fet això?;  quina;  quins.

19. estem,  està,  estiga,  em són.

1. – b; - c;  - a;  - b.

2. – El llibre la qualitat del qual és dubtosa no s’ha retirat del mercat.

3. – els que; - que;  - amb què (amb el qual).

5. en / en / a.

6. per / per.

7. vers / vers / en.

8. – l’empara / quin  / el /  el.

9. el / el / la.

10. – Dijous vinent farem un bon àpat.

      - Menjar bé és sa.

      - Entre uns i altres...

      - ... en totes direccions.

11. – anares / aniria;  recórreguen; cloïa; réieu; vulgueu; sigues; tussen; llig (llegeix); isquérem; dus.

12. – alentir; assaborir.

13. – pertanyut (pertangut); sabut / fet; molt; vençut; comés; volgut / aconseguit.

14. – plovent.

15. – Els metges han recomanat a Pere que ingresse la seua filla en una clínica psiquiàtrica dels Estats Units, ja que allí...

- L’equip de música deu costar si fa no fa ..., però tant és, me’l compraré el mes que ve.

- Amb prou feines aconseguí acabar el que estava fent abans que començarà l’actuació.

- Se suposa que el seu domini de l’idioma és perfecte.

- El president de l’associació vol acabar amb els problemes que hi ha en aquesta...

16. – Ho he fet segons em va explicar.

- A força de colps s’aprén en la vida.

- A causa del desnonament, no podran obrir demà.

17. – Bé!

- Pot ser que...

- El patinador es movia per la pista de gel suaument i lentament...

 

 

➲ Ortografia: les consonants palatals: J, G, TJ, TG, 
X, TX, IG

El valencià compta amb les consonants simples j i i amb els dígrafs tj tg per representar el fonema palatal africat sonor /dz/. És el so inicial de paraules com Jaume o  Joan, o en anglés, James o Jazz. Veiem quin ús se’n fa:
La j i la g:
  • Escriurem j davant de les vocals aouajuntarjoujaquetójunyjonc,
·        Escriurem davant de les vocals eigenergenollgirar, ...
·        Excepcions:
escriurem j davant de e:
- mots com JehovàjerarquiajeroglíficJeronijerseiJerusalemJesúsmajestat i tots els que en deriven.
-en l’imperfet d’indicatiu de jaure i ajaurejeiajeiesjeiajéiem, ...
-davant els grups –ecc- i –ect-: injeccióprojecciósubjecteobjecte, i tots els que se’n deriven.

La tj i la tg:
  • De la mateixa manera que la j i la g, escriurem tj davant de aou i tg davant de ei. Aquests dígrafs només poden anar en posició intervocàlica:
  • Escrivim amb tjallotjaravantatjardesitjarencoratjarenutjarhomenatjarjutjarespitjartrepitjarultratjarviatjar (verbs), i botjacorretjalletjallotjamitjàpitjorplatja,
  • Escrivim amb tg:
-els mots acabats amb el sufix –atgeabordatgearbitratgeavantatgecarruatgecamuflatgecompanatgecoratgecurmetratgeengranatgeformatgegaratgeimatgepaisatgesalvatge i viatge.
-els mots acabats amb la terminació –etgemetgefetgesetge.
-Altres mots: jutgerellotgesutge.



Les lletres xtx i ig representen el fonema palatal africat sord /t∫/. És el so de mots com cotxexiquet, o roig. Veiem-ne la distribució:
La x:
  • Escriurem x a començament de mot: xiquetxocarxec
  • Darrere de consonant: anxovacarxofaperxa
La tx:
  • Escriurem tx entre vocals: cotxepitxerpetxina
  • A començament de mot, molts estrangerismes són adaptats a la nostra llengua amb el dígraf txTxadTxèquiaTxaikovskiTxèkhov, ...
La ig:
  • A final de paraula darrere de vocal esciurem ig si els mots derivats s’esciuren amb j/g o tj/tg, si els derivats s’esciuren amb tx esciurem tx:
bateig-------batejar
desig--------desitjar
lleig---------lletjor
cartutx------cartutxera
empatx------empatxar

El so palatal fricatiu sord /∫/, so de paraules com peixcaixa o Xàbia, es representa amb  la lletra x; veiem com:
  • A principi de paraula de noms de lloc o de persona: XàtivaXeresaXeracoXavierXúquer, ...
  • Darrere de iucaixarauxaaixò

Activitats


1Completeu els buits de les frases següents amb g, j, tg, tj.
Di__ous aniré de via__e a __erusalem.
La __inebra no és __ens bona per al fe__e.
Hem vist les pe__es d’una __irafa.
El sub__ecte duia una __aqueta ab__ecta.
El persona__e  s’a__usta a l’obra perfectament.
__ira el __eroglífic, que l’estàs lle__int malament.
Hem perdut una espon__a a la pla__a.
No trepi__es el __ulivert.
L’en__inyer  ha posat moltes ob__eccions.
La plu__a d’estiu és bona per als __eranis.
El munta__e  és __enial per a  __esús.

2Escriu el plural de les paraules següents.
salvatge

pluja

mitja

esponja

granja

platja

llotja

lletja

taronja

rellotge


3.  Completeu els buits de les paraules següents amb x, tx, ig.
__afar
ar__iu
cai__a
pi__er
gron__ador
per__a
rei__a
assa__
Carcai__ent
vai__ell
co__e
__etxé
ro__
go__
coi__í
capri__





10a-11a SETMANA (ABRIL '22)

LES PREPOSICIONS


ALERTA ALS MANIÀTICS DE LA PREPOSICIÓ EN:
No és correcte dir: a un poble, a unes habitacions, a molts hotels...
Parlant de temps, no hem de dir al 2013, sinó en 2013/el 2013/ l'any 2013
Tampoc hem de canviar el règim del verb: pense als problemes pense en els problemes;influeix a la informació  influeix en la informació... En casos com aquests, el verb demana la preposició en. Només la canviarem si, a continuació hi ha un infinitiu (vegeu el canvi i caiguda de preposicions)

  
LOCALITZACIÓ

A
EN
Davant noms propis de lloc
Va nàixer a Morella
Davant de noms sense determinar.
Són parella, però viuen en cases diferents.
Ens vam instal·lar en habitacions molt grans.
Davant els noms que designen parts del cos: al dit, al cap, a l’esquena.
Davant indefinits, quantitatius, demostratius i relatius:
Segur que ho trobes en algun dels calaixos de la tauleta de nit.
Ha treballat en molts llocs diferents.
En este carrer hi ha tant de sarau que no es pot dormir.
El poble en què viu és molt menut.
                                         Davant article definit:
                                         Espera’m a la porta de casa.
                                        Si vas ràpid, encara la trobaràs al carrer.
                                        Les llibretes les tens en la prestatgeria de darrere.
                                        Mira en l’armari, a veure si ho ha deixat allí.
*La forma més genuïna és usar A per a llocs físics definits (amb article) i EN per a llocs figurats amb article o sense:
A la casa  / En la imaginació


TEMPS

EN
A
PER
segle: en el segle XX
segle: al segle XX (menys recomanable)

any:  En 1977 va morir Elvis
(també: El 1977 / L’any 1977)
Al 1977...

En gener / En primavera
+ art. + mesos i estacions de l’any: A l’estiu / al maig
+ art. + mesos i estacions de l’any: per l’estiu / pel maig

+art.+ parts del dia: al matí, a la vesprada...
(pel matí...)
En Nadal
En Setmana Santa
noms de les festes i certs períodes de temps:
Al Nadal / A Setmana Santa...
noms de les festes i certs períodes de temps:
Per Nadal / Per Setmana Santa



PER o PER A?

Casos més conflictius:


Per +  infinitiu:

¡ Indica causa o mancança.
Em van posar una multa per haver passat el límit de velocitat.
Per cridar tant, t’has quedat sense postres.
La casa està per netejar.
Tinc habitacions per llogar.

¡ Causa no efectiva, intenció del subjecte de no realitzar una determinada cosa.
No menja per no embrutar.
No s’alça per no haver de netejar.

¡ Introdueix una oració final que fa referència a la intenció del subjecte de realitzar una determinada acció (voluntarietat):
Treballe per guanyar-me la vida. (“perquè vull guanyar-me la vida”)
Estudia molt per aprovar tots els exàmens. (“perquè vol aprovar tots els exàmens”).

L’oració d’infinitiu introduïda per per també podria modificar un substantiu que designa una acció realitzada voluntàriament:
La vinguda de Júlia per convéncer-nos va resultar un fracàs.


¡ Restriccions a l’acció voluntària:

El verb principal és una perífrasi d’obligació: 
Has de fer exercici per a millorar la salut.
L’oració principal és una passiva sense subjecte explícit:
Es va senyalitzar la zona per a evitar accidents.
Hi ha un canvi d’agent entre el verb principal i l’infinitiu.
El jutge va cridar l’acusat per a declarar.

Per a + infinitiu:
Introdueix un complement final que no es relaciona amb un subjecte animat, siga perquè el subjecte és inanimat o el veb o la construcció no és d’acció, siga perquè modifica un substantiu, un adjectiu o un adverbi:
Les tisores serveixen / s’usen per a tallar. (subjecte inanimat)
Hem patit molt per a arribar a temps(verb estatiu)
Ha caigut en un parany per a atrapar lladres poc hàbils (modificador del nom parany)
Fer exercici és bo per a relaxar-se. (modificador de l’adjectiu bo)
No has estudiat prou per a aprovar. (modificador de l’adverbi prou)

! En una mateixa oració, podem usar per o per a segons si volem destacar la voluntarietat o si volem introduir un complement modificador:
He comprat un llibre per aprendre anglés. (perquè vull aprendre anglés).
He comprat un llibre per a aprendre anglés. (serveix per a aprendre anglés)


➲ Ortografia: la essa sorda i la essa sonora.

En la nostra llengua poden correspondre a la grafia s dos sons diferents, un de sord, equivalent a la pronúncia castellana se /s/, i un altre de sonor, més suau, també existent en altres llengües europees com el francés o el portugués. D’aquesta manera, vam veure com no es pronunciava igual la s en les paraules casa i sonar.


El so sord  /s/
Aquest so, equivalent a la pronúncia castellana de /s/, pot ser representat en la nostra llengua mitjançant diverses grafies, segons veus en el quadre següent:

A principi de paraula
C + e, i  (ceba, cigró)
Ç: mai a principi de paraula
S (sivella, sord)
Entre consonant i vocal i viceversa
C + e, i  (comencen, narcís)
Ç a, o, u  (començar, cançó)
S (dansa, molsa)
Entre vocals
C + e, i  (races, edició)
Ç + a, o, u  (puça, caçador)
(Només en alguns casos de prefixació i sufixació: asimètric, antesala, homosexual...)
SS (tassa, passota)
A final de paraula
Ç (feliç, capaç)
S (pastís, esbós)



El so sonor /z/
Aquest so, a diferència de /s/, no existeix en castellà. Podem reconéixer-lo en les paraules que el contenen per la forma en què l’escrivim:
A principi de paraula

Z
(Zenit, zona, zebra, zoomorf…)
Entre consonant i vocal i viceversa
(pinzell, colze, Alzira…)
Excepció: derivats de dins (endinsar), fons (enfonsar) i trans (transistor)
Entre vocals
S (casa, posar, andalusos, brisa)
Excepcions: mots d’origen grec com amazona, trapezi, esquizofrènic i en paraules derivades de zoo- (paleozoic, protozou, espermatozoide)


NOTA: A l’hora de llegir un text, totes les normes que has aprés se simplifiquen molt. Llevat d’algunes excepcions, recorda que una Z sempre sona sonora i que entre vocals essa simple (s) sona sonora i essa doble (ss) sorda. Un bon truc!


APRENEM MÉS

ACTIVITATS DE GRAFIES

1.  Escriu les lletres corresponents a cadascun dels forats següents. Pots triar entre S, SS, C o Ç:
___el
___emblar
___arago___a
___abata
___iutadà
___ènit
pi___arra
bra___os
mi___a
pa___os
ro___a
dan___a
___ar___uela
con___í___
peda___

2. A partir de les paraules donades, mira de completar els derivats que t’indiquem:
VELOÇ --- velo___itat, velo___es, velo___os, velo___íped
AVANÇ --- avan___ar, avan___ada, avan___em, avan___eu
FELIÇ --- feli___os, feli___itat, feli___íssim, infeli___
CALÇAT --- cal___ador, cal___er, cal___ada, cal___em
TROS --- tro___ejar, tro___et, tro___os, destro___ar
PAS --- pa___ar, pa___eig, pa___os, pa___ets
GROS --- gro___a, engro___ar, gro___et, gro___os

3. Escriu la grafia corresponent a la essa sorda que calga.
abra_­_ar         a__ignatura      ven__ut
terra__a          prem__a           tapí__
llen__ol          confe__ar         pa__ió
vén__er          pa__eig            temen__a
tro__              velo__              impre__ionar

4. Escriu la grafia del fonema essa sonora que convinga.
col__e         pin__ell           enci__ar
le__ió          rabo__a           confu__ió
bron__e       trape__i          quin__e
mu__eu       supo__ar         sen__ill

5. Completa els espais buits de les paraules següents amb s, ss, c, ç o z
pré___ec            esmor__ar             ____uma             dol___a              
aban___              o___ell                  pa___adís            sen__ill             
con___ell           esperan___a        Rú___ia                  pu___a                 
 duque___a            __endra                paï___os             dan___a

PRÀCTIQUES DE REVISIÓ. Nivell mitjà 

 1.  Repassa este text i dona-li el vistiplau.

Durant més de cuaranta anys els xiquets de mig Europa han crescut imaginant- se que són uns valents lluitadors contra l'Imperi romà. S'han fet adults considerant que Astèrix era el primer heroï de l'història. El personatge que enarborava el triple missatge que, molts anys després que nasquera i morira, encarnaria l'origen de la Revolució Francessa: llibertat, igualtat i fraternitat.

Però, mira per on. Els llibres d'Astèrix son una apologia del dopatge perque venç els rivals no per l'entrenament amb l'escut i l'espasa, no per passar hores i hores correguent per ser més ràpid que els romans, no. El secret per a ser millor que els contrincants és només una sustància no identificada que es diu poció màgica. I, a més, per carregar més de raons els senyors de l'Agència Mundial Antidopatge, Astèrix va fer gala d'haver-ne consumit en els Jocs Olímpics d'Atenes. Al menys un llibre de la sèrie, editat en 1968, així ho explica. Allí apareix la prova que 50 anys abans del naixement de Crist, els atletes romans van ser descualificats per guanyar els seus oponents grecs (país que estava en decadència) fent ús d'una substància que va ser descuberta gràcies al color blau de la llengua.

 

2.   Completa les frases següents amb la forma de gerundi del verb que hi ha entre parèntesis. 

No digues res que està............................ (resoldre) un problema difícil.

Se n’anà............................. (córrer) a sa casa quan s’assabentà de la notícia.

..........................-lo (conéixer) com el coneixes, m’estranya que encara li faces cas.

Va passar tota la nit......................... (ploure) i no van eixir de casa.

El van seleccionar quan estava........................... (traure) els comptes.


3.  Corregix les construccions de gerundi incorrectes.

Caigué per l’escala no fent-se res.

El xiquet s’adormí cantant-li una cançó.

El metge l’ha visitat, canviant-li la medicació.

Va menjar massa, havent-se de ficar al llit.

Se li trencà la direcció, anant a topar contra un arbre.

Li entrà un atac menjant-se un pastís.

 

4.  Tria l'opció més adequada per a completar les frases.

1.       Tots els testics / testimonis van refermar / reafirmar la seua declaració; no se'n va retractar cap.

2.       El matalaf està cobert per una tela guatejada / embuatada d'un material antiflorit / antifloridura.

3.       Estava tan fatigada que no tenia garbell / esma per a fer res.

4.       El portaveu / portantveu del grup municipal podria ser condemnat per insubmissió / insumissió.

5.       El pres no va poder escapar-se de morir fusellat / afusellat.

6.       Després de compondre / composar les cançons, la cantant ha donat / fet pas a una nova etapa.

7.       La veritat és que hui per hui / ara per ara no pense canviar-me de pis.

8.       Com / Degut que hem arribat tard, no hem agarrat el tren.

9.       L'equip va viure diumenge / el diumenge una derrota immerescuda.

10.         Jo encara no li he telefonat. / Jo encara no l'he telefonada.

11.         L'actriu interpreta amb èmfasis / èmfasi els motius d'esta crisis / crisi.

 

5.   Completa les frases amb les formes de participi dels verbs que hi ha entre parèntesis. Fes-los concordar sempre que siga possible.

 

Fa uns minuts que hem............................... (rebre) el teu paquet.

No li guanye mai als escacs, però hui l’he.......................... (véncer).

M’ha ...................... (respondre) que encara no ha................. (resoldre) el cas.

¡Com ha..................... (créixer) el teu fill!

Ha................................. (traure) el cap per la finestra.

No han......................... (coure) bé, estos cigrons.

No hi ha llum perquè s’ha................... (fondre) la bombeta.

Si has....................... (voler) aclarir-nos els dubtes, ho has aconseguit.

Esta alumna no l’he...................... (atendre) per falta de temps.

He...................... (extraure) les notícies més interessants del diari.

He...................... (romandre) a casa perquè estava malalt.

No has..................... (encendre) el foc, este matí. 

Ella es va presentar tota...................... (confondre).

L’acusada ha sigut............................ (absoldre)

L’ha.................... (veure), la pel·lícula.

L’ha...................... (saber) bé, el tema.

Les seues paraules m’han.............................. (desplaure).


6.  Esmena, si cal, les formes d’obligació, de probabilitat o d’imminència.

     Quan va morir tindria uns vuitanta anys.

       Té que fer molt de fred fora perquè el vidre està gelat.

       Me’n vaig a fer un encàrrec: tardaré una hora.

Deus estalviar molt si vols comprar-te una casa.

Us vaig a dir el que va passar.

És precís que vages tan prompte com pugues.

Si ve Pere, digues-li que devia haver vingut abans de les tres. 

El govern va a publicar un decret en esta setmana.

Cal posar-se d’acord sobre este tema.

 

7.   Enllaça les locucions adverbials que et proposem amb el seu significat correcte.

     a contracor                                        gratuïtament

a doll                                                 sense ganes

a la babalà                                         completament obert

de gaidó                                             almenys

de debò                                             abundantment

de franc                                             sense pensar

de bat a bat                                        obliquament

tot d’una                                             aproximadament

si fa no fa                                           fermament

pel cap baix                                        veritablement

de valent                                            de sobte 


8.    Completa estes frases amb les paraules dels doblets que siguen     correctes.

     .............................. (aleshores / a les hores) que va arribar no podia fer-ho.

     Joan i Miquel han acabat l’exercici.......................... (alhora / a les hores).

     ......................... (sobretot / sobre tot) poseu interés en el treball.

     Tenia............................ (només / no més) de trenta-cinc anys.

     ................................ (potser / pot ser) a l’estiu farem el viatge de què parlàrem.

     Albert...................... (potser / pot ser) nomenat director de la sucursal.

     ........................... (sinó / si no) véns prompte no podré esperar-te i me n’aniré. No l’he comprat en els grans magatzems,... (sinó / si no) en una botiga.

Va anar a la reunió...................... (com / com a) president.

 

9.  Completa estes frases amb una de les preposicions: a, amb, de, en, per;

si no n'hi correspon cap col·loca el signe de conjunt buit.

     Va traure.............. els fills de casa.

Doneu-ho tot................ l'home que vindrà.

Hem d'anar.................... ells on diguen.

Vinc................... ajudar-te.

Pensa........................... mi.

Hi anirem............... autocar.

Ja ho havia vist................. arribar.

Volem convidar.......... les cosines.

Sovint pensa................ les vacances.

Estic ................. relació.................... una empresa.

Em recorde............ tu.

Sempre compre......... esta botiga de roba.

............... Nadal, farem un descans.

.................. matí estic molt desperta.

Ha fet el ridícul............ eixir a l’escenari.

Hi anirem .............. l'estiu o............... la tardor.

.............. arribar al bar demanarem una cervesa.


10.  Completa amb la paraula adequada.

 cabell / pèl / pel

No un ……… de babau.

 

cabal / cabdal

És una persona molt ………….

 

cap / cabeça

A l'arròs al forn li posem una................ d'alls.

 

caixons / calaixos

Este armari té uns quants ………………..

 

calç / calci

M'han receptat................ per a previndre l'osteoporosi.

 

d'esquenes / d'esquena

No l'has vist perquè estaves ………………..

 

adormir / dormir

Si estàs molt de temps asseguda se..................... la cama.

 

Com era d'esperar / Com era previsible

Com era............................ no s'ha presentat a l'examen.


 sentir / escoltar

Vaig anar a.................... el concert de piano i em va agradar molt .

 

fondària / fons / fondo

Ella sempre llaura ………...

Hem d'anar fins al................ de l'assumpte.

El pou un / una............................... de 15 metres solament.

 callar / callar-se

No................... , prova a vore si el pots convéncer.

 

compondre / composar

Este programa es.................. de quatre fases.

Esta peça no la......................... tan de pressa com pretén.

compte / conte / verb contar

Per favor, em du el...................... , tenim pressa.

Li agrada ………. el viatge de l'estiu, a mi ja me l'ha …………..


confondre / confós-confosa / confús-confusa

Estic …………… perquè és una situació ……………...

M'he................... d'adreça electrònica, ho tornaré a fer.

 

errada / errata

L'……………. comesa en la impressió o còpia d'un escrit s'anomena ………….

 

creuar / encreuar / plegar

Travessa o.................. el carrer ara que no hi ha trànsit.

……………… o plega els braços i no pega brot. He    la camisa i l'he guardada.

Hem anat a.................. cebes i creïlles.

 

esborrall / esborrador / esborrany

Necessite un................... per a esta pissarra.

He fet un...................... dels punts de la reunió i ara redactaré definitivament.

M'ha presentat l'informe ple d'.................... , no m'ho puc creure.

 

muscle / múscul

Un sinònim d'espatla és el ……………..

Està desanimat, li pregunte i solament alça els ……………...





9a SETMANA (MARÇ '22)

LES GRAFIES
Les consonants oclusives


A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents:
1. En posició final de paraula després de vocal o diftong tònics s’escriu l’oclusiva sorda corresponent, sense tenir en compte altres paraules derivades:
P >  sap, concep, cap, llop, rep, etc. Malgrat: saber, concebre, cabota, lloba, etc.
T > pot, prat, buit, salut, nebot, paret, etc. Malgrat: poder, prada, saludat, neboda, aparedar.
 > amic, bec, dic, afalac, plec, poruc, feixuc, etc. Malgrat: amiga, bega, diga, afalagar, poruga...
Algunes excepcions (bàsicament cultismes i estrangerismes) són: Carib, snob, Jacob, adob, cub, club, tub...; fred, sud, quid, almud, fluid, Alfred, David, Bagdad i paraules femenines acabades en –itud, -etud (quietud, multitud...); pedagog, estrateg, mag...
2. A final de paraula després de vocal àtona o de consonant escriurem la mateixa grafia que apareix en els derivats o mots de la mateixa família lèxica:
P > serp (serpent), llamp (llampec), pòlip (polipós)...
àrab (Aràbia), tomb (tombar), verb (verbal)...
T > sort (sortejar), fart (fartó), esvelt (esveltesa)...
D > ràpid (rapidesa), sord (sordesa)...
clàssic (clàssica), marc (emmarcar)...
càstig (castigar), fang (fangós), llarg (llarga).
EXCEPCIONS:
-          La 1a persona del present d’indicatiu és amb –caprenc, estenc, tinc, fonc, etc.
-          Una sèrie de paraules: ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, ròssec,...
Recordem que tots els gerundis acaben en –tanant, perdent, tenint... I hi ha també adjectius i substantius acabats en –and, -end, que coincideixen amb el castellà: sumand, minuend, nefand, dividend, reverend, etc.
3. En posició final de síl·laba, a l’inici o enmig de paraula, convé tenir presents els aplecs següents:
P
Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt-
capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte
B
Inicial i medial en: ab-, ob-, sub-
absent, objecte, obscur, subjecte
T
Inicial en: atz-, atl-, atm-
atzar, atzavara, atles, atmosfèric
D
Inicial en : ad-
addicció, adduir
C
Inicial i medial davant: c, s, t, z
accepció, succés, delicte, èczema
G
Inicial i medial davant: d, g, m, n
amígdala, sagnar, suggestió, augment

ACTIVITAT

1. Col·loca la consonant oclusiva corresponent:

llo_
fre_
pare_
afala­_
aba_
joventu_
estóma_
ràpi_
fàsti_
quietu_
demago_
heral_
actitu_
su_
aràbi_
poru_
se_
partíci_
càsti_
esno_
ver_
manya_
fon_
àne_
poli_
estrate_
pedago_
salu_
espàrre_
càrre_


L’oposició oclusiva / fricativa (b/v)
En moltes llengües romàniques (francés, italià, etc.) es produeix l’oposició entre el fonema /b/ (bilabial oclusiu sonor) i el fonema /v/ (labiodental fricatiu sonor). Aquesta distinció, encara ben viva en gran part del domini lingüístic català, permet distingir en la pronúncia paraules com bellesa/vellesa, bena/vena, beure/veure, baca/vaca, botar/votar... Però, sovint es produeix la confusió entre la grafia b i la grafia v, sobretot en els parlars que han perdut la distinció fonètica entre tots dos fonemes.

Cal tenir en compte, però, que de vegades hi ha pseudoderivats, que no provenen d’una paraula patrimonial, sinó directament del llatí
(cultismes): avortar (abortivitat), berruga (verrucària), calb (calvície), cervell (cerebral), corba (curvatura), deure (dèbit), moure (mòbil), sa vi (saberut)...
Paraules amb b: acabar, arribar, baró, basc, bena, berruga, biga, Biscaia, bolcar, bufeta, calb, corb, mòbil, oblidar, rebentar, rebolcar, riba, saba, trobador, etc.
Paraules amb v: advocat, alcova, almívar, aprovar, avall, avet avorrir, avortar, canvi, cavall, covard, esvelt, gavardina, govern, gravar, haver, pavelló, provar, savi, taverna, travar, trèvol, vernís, voltor, etc.

ACTIVITATS
2. Col·loca les grafies corresponents de les consonants bilabials, dentals o velars:

o_lidar
tram_ia
can_iar
a_anç
xo_
cor_a
du_te
su_il
pessi_
tràfe_
casca_ell
tro_ador
almí_ar
ca_aller
ro_ell
a_ecte
_iga
escara_at
màne_
ga_ardina
llampe_
gra_ar
espa_ilar
em_enar
a_orrir
trè_ol
parlà_eu
ja_elina
_edell
_oltor
Córdo_a
ra_al
_ernissar
sa_ó
pròle_
su_
tal_
mo_ilitat
lla_i
pa_elló
ta_erna
càsti_
a_anç
re_
co_ard
pro_ador
o_scur
si_ella


3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
- Aquell su_jecte vivia a_stret en o_scures su_tileses.
- Esta_a a_orrit de tantes pro_es de gra_ació.
- Aca_a d’arri_ar l’ad_ocat amb un aire desim_olt.
- Ca_ficat com estaves, has tingut un la_sus i ho has ca_girat tot.
- L’à_ia passeja_a amunt i a_all tota can_iada, per les anè_dotes que ha_ia sentit.
- No co_sa_a el sentit de les seues conje_tures.
- Ma_dalena s’ac_elerava quan Lluís li gra_a_en programes su_erents.
- Tre_alla_a en un assum_te esplèndi_ que l’ha_ia ca_tivat de so_te.
- Evitar la corru_ció del llenguatge és una tasca ca_dal per als escriptors.





L'apòstrof i la contracció. Remarques

A banda de les normes generals d’apostrofació, cal tenir en compte:

a. No s’apostrofen els articles el i la i la preposició de davant de paraules començades per vocal utilitzades amb caràcter metalingüístic:

            el participi de establir
            el plural de home

b. S’apostrofa davant de citacions escrites entre cometes, de títols i d’exemples:
           
va qualificar el fet d’“inaudit”                             el director de l’Hola
            el verb lliurar en el sentit d’‘entregar’                l’últim número d’El Punt

c. S’apostrofa davant de números o abreviatures en aquells casos en què, al pronunciar-los, comencen per un so vocàlic:

            l’1 de setembre          l’ap. 4 de l’art. 12        l’Hble. Conseller de Salut
l’XI Congrés de Farmacologia    un premi d’11 milions d’euros      

d. Davant de les sigles que es lligen com una paraula, apliquem les regles generals d’apostrofació:

la UNESCO    la UEFA       l’IVA         l’IBI

e. Davant de les sigles que es lletregen, apostrofem sempre que comence per un so vocàlic. Cal tindre en compte que es considera que en este tipus de sigles la síl·laba tònica és l'última i són, per tant, agudes. Així doncs, no apostrofarem  les paraules femenines que comencen per i/u àtones, seguint la regla general. A més, en estes sigles femenines la i/u  representarien la inicial d’una paraula en què la i/u és àtona (i, per tant, tampoc s’apostrofaria):

 l’AVL             l’ONG            l’FM                l’LSD
la UMH  (U= universitat la universitat)                    la ILP (la iniciativa)  
la UGT (U= unió, la unió)                                         la UE (la unió)
la IBM          la ITV

f. Davant de préstecs no adaptats començats per s seguida de consonant pot no apostrofar-se, considerant la s líquida com una consonant. Això no obstant, també és acceptable apostrofar exclussivament l’article el, considerant que, en este cas concret, la pronunciació habitual introdueix davant de la s una vocal eufònica (que resulta innecessària, però, en el cas de l’article la i la preposició de):
            el speaker     o         l’speaker
            la schola cantorum
            una sessió de striptease

g. S'apostrofa sempre, d'acord amb la norma general, en el cas dels nostres topònims (l’Alcoià, l’Alcúdia, l’Alguenya, l’Alt Empordà, l’Alguer, etc. )o de topònims estrangers adaptats al català. En canvi, l'article masculí dels topònims estrangers no adaptats s'escriu amb majúscula inicial, en la seua forma original i no es contrau(Los Angeles, El Escorial, Las Vegas, El Álamo, El Salvador, El Paso, El Puerto de Santa María, El Bierzo, La Alcarria, etc.)

h. No hem de fer la contracció quan l’article forma part del títol d’una obra o del nom d’una entitat:
Ve d’El Corte Inglés.
Una obra d'Els Joglars.


L'apostrofació davant de les sigles i els acrònims

1. Pronunciació sil·làbica
Davant dels acrònims i les sigles que es pronuncien com a mots, s’apostrofen els
articles el i la, i la preposició de, d’acord amb les regles generals d’apostrofació.

 l’INCANOP (masculí)
 el PIB
 l’ONU (femení)
 l’UCI (femení)
 la IATA
 la UOC
 la UFEC
 la NASA
 d’USO
 de RENFE

2. Pronunciació lletrejada
En el cas de les sigles que es llegeixen lletra a lletra, es considera la forma que tenen en pronunciar-les, tenint en compte que l’accent recau sobre la vocal tònica corresponent a la pronunciació de la darrera lletra. A partir d’això, se segueixen les regles generals d’apostrofació.

Davant d’una sigla que comença amb vocal, l’article el i la preposició de s’apostrofen sempre, però l’article la no s’apostrofa si la vocal inicial és i o u.
 l’IPC l’i-pe-ce
 l’OAP l’o-a-pe
 la IBM la i-be-ema
 la UPC la u-pe-ce
 d’ADN d’a-de-ena
 d’UGT d’u-ge-te

Si la lletra inicial és una consonant, els articles el i la, i la preposició de, només
s’apostrofen quan el nom d’aquesta consonant comença amb vocal.
 el PP
 la CEE
 de DDT
 l’FMI
 l’NBA
 d’FM



APRENEM MÉS

⇒ ACTIVITATS

2. Col·loca les grafies corresponents de les consonants bilabials, dentals o velars:

o_blidar
tram_ia
can_iar
a_anç
xo_
cor_a
du_te
su_il
pessi_
tràfe_
casca_ell
tro_ador
almí_ar
ca_aller
ro_ell
a_ecte
_iga
escara_at
màne_
ga_ardina
llampe_
gra_ar
espa_ilar
em_enar
a_orrir
trè_ol
parlà_eu
ja_elina
_edell
_oltor
Córdo_a
ra_al
_ernissar
sa_ó
pròle_
su_
tal_
mo_ilitat
lla_i
pa_elló
ta_erna
càsti_
a_anç
re_
co_ard
pro_ador
o_scur
si_ella

3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
- Aquell su_jecte vivia a_stret en o_scures su_tileses.
- Esta_a a_orrit de tantes pro_es de gra_ació.
- Aca_a d’arri_ar l’ad_ocat amb un aire desim_olt.
- Ca_ficat com estaves, has tingut un la_sus i ho has ca_girat tot.
- L’à_ia passeja_a amunt i a_all tota can_iada, per les anè_dotes que ha_ia sentit.
- No co_sa_a el sentit de les seues conje_tures.
- Ma_dalena s’ac_elerava quan Lluís li gra_a_en programes su_erents.
- Tre_alla_a en un assum_te esplèndi_ que l’ha_ia ca_tivat de so_te.
- Evitar la corru_ció del llenguatge és una tasca ca_dal per als escriptors.

⇒ REPASSEM ORTOGRAFIA

Repàs i pràctica de grafies: EXERCICIS DE GRAFIES (CLAUS)



8a SETMANA (MARÇ '22)

Al llarg d'aquesta setmana hem vist el tema dels pronoms relatius (unitat 9): formes i usos; a més, del relatiu possessiu, del relatiu neutre i de les formes el que, la que, els que i les que, que només són correctes quan no tenen antecedent i es poden substituir per aquell que i variants.


APRENEM MÉS

Practica PRONOMS RELATIUS: EXERCICIS (CLAUS)

⇒ Exercicis pronoms relatius (fotocòpies).



6a-7a SETMANA (MARÇ '22)

TEORIA I PRÀCTICA DE PRONOMS FEBLES


APRENEM MÉS

⇒ EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES (SOLUCIONS)

1. a) doneu-me  b) porta’n  c) comenteu-los  d) va rentar-se  e) canvieu-vos  f) dona’m  g) calma’t  h) menja’n  i) vas portar-ne  j) agafa’l  k) va tornar-nos.

2. a) en busca  b) les collien  c) Els han trobats  d) L’hem visitat  e) En volien dos  f) N’he vist un  g) En vull de formatge  h) Agafa-la  i) les ha portades  j) Vam trobar-los  k) L’ha vista  l) Vam comentar-lo / El vam comentar  m) L’amaga / Amaga’l.

3. a) Ho ha dit  b) Has de tenir-ne  c) En comprarem  d) Ho entens?  e) En tinc tres  f) N’hem comprat un d’història  g) Encara no ho sabem.

5. a) el  b) la  c) Els  d) Les  e) el  f) ho  g) en  h) m’ho  i) ho  j) ho  k) en  l) ho  m) els  n) -los.

6. a) en  b) en  c) ho  d) ho  e) els.

7. a) l’  b) els  c) -ho  d) -les  e) -lo.

8. a) -ho  b) -lo  c) ho  d) -lo  e) ho.

Pàg. 4

9. a) -li  b) -los  c) els  d) -li  e) els.

10. a) el, li  b) el, el, el  c) el, li, -lo  d) li, la  e) li, el, -lo, li.

11. a) li  b) l’  c) li  d) l’  e) li  f) l’  g) li  h) li  i) li.

Pàg. 5

13. a) -ne  b) els  c) les  d) li  e) hi  f) -los  g) -ho  h) en   i) el  j) -lo  k) ‘l  l) n’  m) hi  n) ‘ls  o) en.

Pàg. 7

a) S’hi dirigeix  b) hi ha optat  c) anar-hi  d) Me n’he assabentat  e) hi brames  f) s’hi dediquen  g) Ja no hi confie.

Ens l’hi  /  n’hi  / -me’l  /  se’n  /  li’n  / els en  / -los-els  / -la-hi  / ens ho

Pàg 8

a) me l’ha ficat  b) se’l  c) els en  d) -m’ho

a) ho  b) L’hi  c) les hi porta  d) ho/l’  e) Hi portes  f) Ho sembles  g) s’hi  h) ho  i) hi  j) Hi  k) hi  l) ho m) hi va quedar  n) hi han declarat  o) L’hi  p) ho està  q) ho / els  r) s’hi ha fet.

Exercici 16.

a) hi  b) hi  c)  en   d) hi  e) hi  f) en  g) -hi  h) hi / en  i) hi  j) hi  k) hi  l) hi  m) en  n) hi  o) hi  p) hi  q) hi  r) n’  s) hi  t) hi.

Exercici 17.

a) li’l  b) li’ls  c) Porta-li-la  d) li’l  e) Para-n’hi un  f) Agafa’n i no te n’oblides.  g) Tanca-la  h) Busca’ls-hi.

Exercici 18

a) -la  b) -ne cinc  c) ho  d) els mire  e) -ho  f) No n’ha comprat  g) No vol comprar-ne  h) les.

Exercici 19

a) torna-li  b) els amaga  c) dir-li  d) els resol  e) doneu-los  f) els  g) els  h) els.

Exercici 20

a) escriure-les  b) Ho has dut?  c) en vol una  d) les has comprades?  e) Tanca-la  f) en tenim set  g) en compra  h) rebre’n  i) llegir-ho  j) ho.

Exercici 21

a) compra-li-la  b) els en demanaré  c)  li ho explique  d) doneu-los-en una  e) els l’anunciarem  f) Porta-l’hi  g) Tornen-los-els / Els els tornen  h) li l’ha regalat  i) Us el comprem  j) els la  k) Dona-l’n sis  l) li’ls estira  m) li la fa  n) els el paga  o) Compra-li’l  p) Posa-les-hi  q) Conta-me’l  r) Deixeu-los-hi  s) comprar-n’hi unes  t) Vau menjar-n’hi  u) Els les  v) -li’n un  w) els la  x) -vos-en unes quantes  y) Digues-li-ho  z) l’hi cridarem.

Exercici 22

a) se’n  b) hi camina  c) hi estic  d) hi escriu  e) hi  f) en  g) hi  h) Para’n.


⇒ ACTIVITATS DE REPÀS DE PRONOMS FEBLES:

1. Indica si els complements subratllats són CRV o CC i substitueix-los pels pronoms febles corresponents:

 a) Viuen de la venda ambulant.

 b) El nen plora amb ràbia.

c) Sortiré de casa a les cinc.

d) Ha renunciat als plaers de la vida.

e) Baixa de l’arbre ara mateix.

f) Només penso en les vacances.

g) Anirem al concert de música clàssica.


2. Assenyala les combinacions pronominals incorrectes:

a) Cantaré la nadala al meu fill: L’hi cantaré.

b) He arrencat les herbes en aquest jardí: Les hi he arrencat.

c) He collit flors per a la mare: Li’n he collit flors.

d) Parlarem de l’excursió a la Roser.Li’n parlarem.


3. Identifica el CD i el CI; substitueix, primer l'un, després l'altre, pels pronoms febles corresponents; finalment, combina'ls. Ex.: La Mireia donarà el llibre al seu germà= La Mireia el donarà al seu germà= CD CI CD La Mireia li donarà el llibre= La Mireia l'hi donarà. CI CD CI

 a) En Guillem comprava la taula per al seu amic.

b) La professora explicava la història de Catalunya a la seUa alumna

c) Farem veure les faltes de l'exercici a l'alumne que no les haja vistes.

d) El petit pren les joguines al gran.

e) Comprareu queviures per a l'excursionista.

f) Oferiràs flors a l'àvia.

g) Regalaries el brillant a un enemic?

h) Digues a l'Antònia que vinga.

 i) Van oferir llibres a la xicalla del barri.

 j) El metge va receptar dos medicaments molt forts a la malalta.

 k) Farà preguntes indiscretes a tots els assistents.

l) Demanarem als nostres companys les cassoles de terrissa.

m) Portarem els biberons als menuts.
n) L'organització d'ajut enviarà flassades als necessitats.
ny) Avisàvem als qui telefonaven que l'exposició era tancada.
o) Compràrem cent caixes de galetes als fabricants.
p) Guardarem el tros de pastís per als nens.
q) No van passar els missatges als agents secrets.
r) Vaig pregar a la Maria i a la Rosa que tornaren d'hora,
s) Dóna els regals als avis.
t) Obria la porta a tots.
 u) Llegia el poema a la núvia.
v) No farà el discurs a aquestes persones.
 w) He enviat les 2 postals als meus col·legues.
x) Donaré els ous més frescos als nens.
z) Consultarem la decisió als membres del jurat.


4.Identifica el complement verbal de les frases següents, substitueix-lo pel pronom feble adequat i forma una combinació pronominal binària juntament amb l'altre pronom. Ex.: T'has tornat insuportable = T' hi has tornat CPRED.
 a) El vi es va tornar agre.
 b) M'avinc als teus desigs.
 c) Ens acostem a la platja.
 d) En Joan es considerava llest.
e) En Jordi s'interessava per tot.
 f) Els mitjons s'han fet petits.
g) De cop ens sentírem marejats.
 h) Els preníem per espies.
i) Es va posar vermella.
 j) Ens dedicàvem a la música.
 k) No m'arrisco a anar-hi sola.
 l) Mai no us acostumareu a llevar-vos d'hora.
 m) Volia exposar-nos a un fracàs absolut.
n) M'afanye en la meva tasca.
 ny) Sempre t'atures als mateixos aparadors.
o) Es mirava a l'espill.
 p) Ens referim als nostres assumptes.
q) Et parlaré tranquil.lament.
r) Interesseu-vos per la poesia!
 s) Us vau asseure al replà de l'escala.
 t) S'adormia de bocaterrosa.
 u) M'allunyaré d'aquell barri.
 v) Ens trauran del cinema!
w) Et penedeixes d'això?
x) Em recorde de la teua arribada.
z) Es farà ric.

5. Indica la funció sintàctica dels complements subratllats i substitueix-los pels pronoms febles corresponents:
a) En Jordi té el fill en una ciutat andalusa.
b) Mireu si teniu bledes a la nevera.
c) Porten el ramat a la pastura.
d) Posa la teua signatura en aquest paper!
e) No tragueu els llibres del calaix!
f) Rebia moltes visites estranyes al seu despatx.
g) Deixeu els melons sota el raig de la font!
h) Pot treure els llibres de la biblioteca.
i) Us penediu del vostre comportament.
j) Vés a rentar-te la cara al lavabo!
k) Es pentinava el bigoti amb una pinta de porcellana.
l) No m'afegisques pas aigua al vi.
m) El gos s'espolsava les puces.
n) Us poseu els guants a la butxaca.
ny) S'avergonyia del seu vestit.
o) Ens atrevim a manifestar-ho públicament.
 p) M'imagine que no és cert.
q) El gat es menjava els ratolins.
r) Deixa'ns els llibres sota el llit!
s) S'enviaven les cartes per avió.
t) Ens hem posat massa sal a l'amanida.
u) Agafa el paper de terra.
v) Agafa la bossa de la paperera.
w) Porta el peix del mercat!
x) Tractava la jove de criatura.
z) Doneu els treballs a les professores. 



5a SETMANA (MARÇ '22)

ELS PRONOMS FEBLES

Funcions dels pronoms febles. 3a persona

COMPLEMENTS PRONOMS EXEMPLES
Complement Directe
Definit. Pot portar:
- article definit - demostratiu - possessiu - nom propi
Has portat les verdures? > Les has portades? EL, LA
Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida. ELS, LES
Vaig vore el teu germà > El vaig vore. Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.

Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res. La funció de CD la realitza un infinitiu. EN
Has portat verdures? > N’has portat? Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.

Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò. HO
Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir. Volia allò > Ho volia. Sabia
el que passaria > Ho sabia.


Complement Indirecte
Si és un CI animat LI, ELS No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat. Si és un CI inanimat (preferiblement) HI No faces més voltes al tema > No hi faces més voltes.

Complement de Règim Verbal
-Introduït per la preposició DE. EN
S’ha oblidat d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat S’ha oblidat que havia d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat. -Introduït per una altra preposició. HI Jugaren a bàsquet? –Hi jugaren.

Atribut
Si és definit EL, LA ELS, LES Pere és el metge del poble > Pere l’és. Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO
HO Pere és metge > Pere ho és.
Pere és el metge del poble > Pere ho és Per a donar èmfasi (partitiu) EN Mira que n’ets, de llest!
Si n’estic, de farta!

Complement predicatiu
És semblant al CCM però en aquest cas modifica dos elements de l’oració. HI
Vingué molt cansada? –Hi vingué. Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa. Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.

Amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar EN 
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet Aquest senyor Peris, o com se’n
diga... 
Amb valor emfàtic: Que en va, de brut! Si en vingué, de cansat!

Complement del nom
Precedit de la prep. DE, completa un nom com si fóra un adjectiu. EN
Entens el significat d’aquesta paraula? > N’entents el significat? Llig el text i fes-ne un resum. Estigué a Oriola i en visità les esglésies.

Complement Circumstancial
CC Temps HI: Vingué a casa a les cinc > Hi vingué a casa No treballa de vesprada > No hi treballa
CC Manera HI: Ha fet l’exercici ràpidament > Hi ha fet l’exercici Ha fet l’exercici de pressa > Hi ha fet l’exercici
CC precedit de qualsevol prep., excepte DE
Va a Alacant > Hi va Ha arribat a casa > Hi ha arribat Passa per l’hospital > Hi passa
CC precedit de la prep. DE EN Ve d’Alacant > En ve CC Causa M’alegre per tu > Me n’alegre Verbs i expressions prefixades amb pronoms febles
Verbs: anar-se’n, tornar-se’n, haver-hi... de percepció: veure-s’hi, sentir-s’hi, tocar-hi (entendre, tindre seny): Sense les ulleres no m’hi veig. Va quedar completament sord, no s’hi sent. El iaio està tan major que no hi toca.

Complement d’un adverbi
Precedit de qualsevol preposició HI Posa’t davant de la moto > Posa-t’hi al davant

Subjecte
Indefinit. Sol aparéixer en verbs com sortir, eixir, arribar... EN
Arribaren tres persones? > N ́arribaren tres. Ix algun tren cap a Vinaròs? 
–N ́ix un a les tres.
Expressions: Va armar-la! Me les he tingudes amb ell. Som-hi! Ara no hi caic. 


APRENEM MÉS

 COMBINACIONS I PARTICULARITATS DELS PRONOMS FEBLES (VÍDEO)

 PRÀCTIQUES DE PRONOMS FEBLES

⇒ EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES [CLAUS]




4a SETMANA (FEBRER '22)

L'ACCENTUACIÓ
Quant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals o obertes.
[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: busca la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].

Truquets per a accentuar correctament les vocals eo.


Exemples
Excepcions
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes
menjaré, pretén, després, camió, torró...
terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, reòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs...
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes
diòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul...
formes del verb serfóra
verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)
estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec...
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraulesesdrúixoles
gènere, pèrdua, memòria, València...
fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, esglésiallémena, feréstega...
verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...

Les grafies o representen dos sons diferents:

La representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).

La representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)

Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.

Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):

Casos en què la e és oberta:

1. Davant de síl·labes que duguen una i o una upremi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.

2. Davant de l, l·l,  rr i r: cel, novel·la, serra, verd.

3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.

Casos en què la o és oberta :
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -oaçò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/­olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota). 

Després de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. 
També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment,  -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes). 





2a/3a SETMANES (FEBRER '22)

LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB

Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).

Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).

Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...


A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts).



"LES PERÍFRASIS VERBALS"

Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
       
   Perífrasi d’obligació.
-          Personal:    haver + de + inf. (“Has d’arribar abans de migdia”)
caldre + que + subj. (“Cal que faces el treball”)
-          Impersonal (sense subjecte): haver-se +de+inf.  (“S’ha d’emplenar el full”)
   caldre + inf. (“Cal anar amb compte”)
També es pot expressar obligació amb la construcció: És necessari /menester + inf. o + que+subj.
►Cal evitar les construccions del castellà:
*Tindre + que
* Haver-hi  + que + inf.
* Ser precís

      Perífrasi de probabilitat.
Per a expressar la probabilitat s’usa la perífrasi: deure + inf. (“Deuen tenir molt de fred perquè han encés la calefacció”).
És equivalent a un adverbi de probabilitat (potser, segurament, probablement, tal vegada...) + verb en futur (o present o passat): “Potser plourà”. O equivalent a poder +ser+oració de subjuntiu: “Pot ser que isquen molt tard”.
►Cal evitar les construccions incorrectes següents:
-És incorrecte intercalar la preposició de entre el verb deure i l’infinitiu (*Deuen de estar de viatge).
- No és correcte l’ús de la paraula igual com a adverbi de probabilitat (*Igual anem al parc d’excursió): Pot ser que vaja al parc. Potser aniré al parc.
També cal evitar l’ús del futur o l’ús del condicional per a expressar la probabilitat (*Haurà eixit de viatge.  Deu haver eixit de viatge) // (*Arribarien a casa després de mitjanit.  Devien arribar a casa després de mitjanit).

       Perífrasi d’imminència.
Per a expressar la imminència o el futur immediat no podem usar la perífrasi anar + a + inf., sinó que se sol expressar amb les perífrasis estar a punt de + inf. / estar per + inf.
Els viatgers estan a punt d’arribar.
La perífrasi anar + a + inf. es pot usar per a expressar imminència si ens referim a un temps passat (Anava a gitar-me quan vaig escoltar uns colps a la porta).  Si ens referim al futur, la perífrasi  anar + a + inf. és incorrecta; usarem el futur o el present, sovint introduït per l’adv. ara (Ara et portaré un refresc). Tanmateix, la construcció anar + a + inf. és correcta quan el verb anar té el valor de moviment o de desplaçament (Vaig a portar els pastissos perquè els convidats volen tastar-los).

APRENEM MÉS

EXERCICI (GRAELLA) FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)

Aparéixer, aparegut, apareixent / cabre, cabut, cabent/ créixer, crescut, creixent / merèixer, merescut, mereixent / nàixer, nascut, naixent / pertànyer, pertangut (pertanyut), pertanyent / plaure, plagut, plaent /saber, sabut, sabent / ser, sigut, sent / seure, segut, seent / tòrcer, torçut, torcent / viure, viscut, vivint / absoldre, absolt, absolent / dir, dit, dient / dur, dut, duent / escriure, escrit, escrivint / fer, fet, fent / moldre, molt, molent / pondre, post, ponent / resoldre, resolt, resolent / traure, tret, traent / veure, vist, veent (veient) / admetre, admès, admetent / atendre, atés, atenent / concloure, conclòs, concloent / encendre, encés, encenent / confondre, confós, confonent / ofendre, ofés, ofenent / prendre, pres, prenent / romandre, romàs, romanent / complir, complit (complert), complint / establir, establit (establert), establint / oferir, oferit (ofert), oferint / omplir, omplit (omplert), omplint / decidir, decidit, decidint / cobrir, cobert, cobrint / morir, mort, morint / obrir, obert, obrint / imprimir, imprés, imprimint / vendre, venut, venent / coure, cuit, coent / agrair, agraït, agraint / assajar, assajat, assajant / jutjar, jutjat, jutjant / moure, mogut, movent / distraure, distret, distraent / sotmetre, sotmés, sotmetent / traduir, traduït, traduint / rebre, rebut, rebent / poder, pogut, podent / existir, existit, existint / rebaixar, rebaixat, rebaixant / llegir, llegit, llegint / començar, començat, començant.


[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”
1. fuma, prepare, pintem, treballes, entren, esquieu.
2. passege, passeja, passegem; jutge, jutja, jutgem; assage, assaja, assagem; viatge, viatja, viatgem; venge, venja, vengem; netege, neteja, netegem; desitge, desitja, desitgem; trepitge, trepitja, trepitgem.
3. pique, pica, piquem; doblegue, doblega, dobleguem; busque, busca, busquem; cace, caça, cacem; aparque, aparca, aparquem; trenque, trenca, trenquem; abrace, abraça, abracem; pague, paga, paguem; calce, calça, calcem; cague, caga, caguem; pegue, pega, peguem; carregue, carrega, carreguem; descalce, descalça, descalcem; regue, rega, reguem, penque, penca, penquem; combregue, combrega, combreguem.
4. es-tu-di-e, can-vi-a, es-tal-vi-em, pro-nun-ci-a, i-ni-ci-es, fo-to-co-pi-eu, a-nun-ci­-en, co-pi-a, o-di-e.
5. vaig, vas, va, anem, aneu, van.
6. estic, estàs, està, estem, esteu, estan, sóc, ets, és, som, sou, són.
7. tem, tems, tem, temem, temeu, temen; rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden; comet, comets, comet, cometem, cometeu, cometen; percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben; debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten.
8. dic, dius, diu, diem, dieu, diuen; tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen; vull, vols,vol,volem,voleu,volen; conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen; somric, somrius, somriu, somriem, somrieu, somriuen; atenc, atens, atén, atenem, ateneu, atenen; caic, caus, cau, caiem (caem), caieu (caeu), cauen; prenc, prens, pren, prenem, preneu, prenen; visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen; veig, veus, veu, veiem (veem), veieu (veeu), veuen.
9. crec, meresc, coneixes, cuses (cus), cap, saps, sé, sap, rebem, reps.
10. dorm; consent, consents, consent, consentim, consentiu, consenten; constituïsc, constitueixes (constituïxes), constitueix, constituïm, constituïu, constitueixen; construïsc; instruïsc; bull, bulls, bull, bollim, bolliu, bullen.
11. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen (tenyisc, tenyeixes, tenyeix, tenyim, tenyiu, tenyeixen); riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen (renyisc); cull, culls, cull, collim, colliu, cullen.
12. llegisc, teixisc, visten, menten, afegeix, fregeixes, llig, engolisc.
13. isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen.
14. vol, bull, acabe, rebat, tus, correm, perd, cull, vull, admet, sap, baten, exclous, valc, creus, perdem.
15. trobe, faig, conec, llig, done, depén.
16. caminava, caminaves, caminava, caminàvem, caminàveu, caminaven; partia; atenia; buscava; incloïa, incloïes, incloïa, incloíem, incloíeu, incloïen; venia; reia, reies, reia, réiem, réieu, reien; treia; coïa; creia; queia; conduïa.
17. menjàvem, coíeu, incloïa, creia, necessitàvem, treies, reia, feia, duia, seien, dúieu, portava.
18. dúiem, conduíeu, tréiem, jéiem, reia, cantaves, incloïa, veies, coïen, séieu, queia.
19. continuàveu, tenia, duia, posaves, molestaves, plantàvem, collíem, dúiem, era, trencava, tocava, argüia, treia, tréieu, feia.


[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)” 
21. parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.
22. fiu, anares, treballà, cresquérem, isquéreu, foren, viu, clogueres, vingué, haguérem, diguéreu, escrigueren.
23. duguí (vaig dur), miràreu (vau mirar), isquéreu, quedàreu, anàrem, acomboiaren, treballà, estudiaren, suspengueren, tingué, aní (vaig anar), viu (vaig veure), vencí (vaig véncer), veié (va veure).
25. vindre (venir), vindré, vindria; aprendre, aprendràs, aprendries; estudiar, estudiarà, estudiaria; agafar, agafarem, agafaríem; conduir, conduireu, conduiríeu; deixar, deixaran, deixarien.
26. cantaré, cantaràs, cantarà, cantarem, cantareu, cantaran; valdré; retindré; faré; hauré; resoldré.
27. refaré, semblarà, faràs, trobaràs, podrem, voldrem, admetreu, aniràs, veuràs, sabran, arribaran, haureu, resoldran, voldran, soparem, gitarem, hauràs, eixirem.
28. vindria, trauríem, netejaríem, ordenaríem, sabries, transigiríeu, tossiries, pertanyeria, venceria, buscarien, descobririen, analitzarien, ajudaria, prendria.
29. coneixeria, coneixeries, coneixeria, coneixeríem, coneixeríeu, coneixerien; apareixeria, apareixeries, apareixeria, apareixeríem, apareixeríeu, apareixerien.
30. estendria, resoldríem, mouríem, encendrien.

31. apague, apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
32. aprenguen, venguem, absolgueu, dissolguen, suspenga, valga, isca, faça, vagen, puguem, sigueu, beguen, mengen, vulga, faces, coneguem, vulga, vaja, sàpien (sàpiguen), entenguen, alcen.
33. No agafes, no begues, no vingues, no t’acostes, no digueu, no em mires, no vengueu, no arranqueu, no suspengues, no prengueu, no bufes, no encengueu, no tragues, no begueu, no calles, no rigues, no mogueu, no escoltes, no escrigueu, no segues.
34. diga, acabe, vulga, isca, convinga, sàpiguen (sàpien), estiguen, begueu, escriga, facen, vulgues, confluïsquen, conega, faça, visca, nasca.
35/36. entrara (entràs), entrares (entrasses), entrara (entràs), entràrem (entràssem), entràreu (entràsseu), entraren (entrassen); debatera, debateres, debatera, debatérem, debatéreu, debateren, consentira; partira; visquera; isquera; fóra (fos), fores, fóra, fórem, fóreu, foren; tinguera; absolguera, escriguera, veiera; haguera.
37/38. Fera (fes) / correguérem / donàreu / rebéreu / avisàreu / tingueres / trobàrem / volgueren / estiguera / aparegueren / anàrem / tingueren / publicaren / duguera / vingueren / agafara / féreu / pogueren / vingueren / romangueren.

39. duguera / estiguera / fóra / sapiguérem (sabérem) / feren / poguera / llegira / tinguera / seguera / conduïra / isquéreu / escriguera / vinguera.

40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu.

42. trau / creieu / beveu / fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.

43. doneu / ven / vine / vés / corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu / dissoleu / encenguem / pertany / dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu / llig (llegix).

44. absoleu / cloeu / beveu / escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu / aprén / comenceu.

45. has viscut / ha vist / hem enviat / heu bullit / han mentit.

46. havies comprat / havia arribat / havíem entrat / havíeu fet / havien dit.

47. hagueres aprés / hagué dormit / haguérem escoltat / haguéreu parlat / hagueren menjat.

49. hauràs conegut / haurà crescut / haurem entrat / haureu descansat / hauran vist.

50. hauries volgut / hauria caigut / hauríem entrat / hauríeu elaborat / s’haurien exhaurit.

51. hages dit / haja aparegut / hàgem col·laborat / hàgeu oït / hagen sabut.

52. hagueres anat / haguera vingut / haguérem conduït / haguéreu treballat / hagueren conegut.

54.  voler, volent volgut / córrer, corrent, corregut / moldre, molent, mòlt / obrir, obrint, obert / traduir, traduint, traduït / cabre, cabent, cabut / dur, duent, dut / aprendre, aprenent, aprés / fondre, fonent, fos / atendre, atenent, atés / tindre (tenir), tenint, tingut / oir, oint, oït / admetre, admetent, admés / combatre, combatent, combatut / veure, veient, vist / nàixer, naixent, nascut / imprimir, imprimint, imprés / confessar, confessant, confessat / beure, bevent, begut.

55. cuit / romput / dit / caigut / entés / crescut / ocorregut / emés / transcorregut / interromput / volgut / batuts / venut / vist / fet / nascut / tret / inclòs / conclòs.

56. dit, cregut / agafat, estat, estalviant / sabut, preguntat / cuit / corrent / distraent / devent / creient, escoltant / escrivint, bevent / nascut / admetent, admesa / duent / batut, combatut / tramés / ofés, dit / volent / venut, pescant / comprés, atés.

57.  trobades / oberts / suspeses / donat / encesos / collides / comprats / buscades / soterrats, soterrats.

58. els han enviats / les ha signades / n’he fregits dos / les he comprades / els he duts / l’he tastada / l’he coneguda / les hem enteses / els hem compresos / n’he llegits 3 / les he fetes / li n’he regalats 4.

59. 1.  i es trencà una cama / 6 i guanyaren el partit / 7 i no van trobar ningú.

60.  Ja hi haurà arribat el tren / S’havia d’anar sense falta (calia anar) / Has de parlar amb ell / S’haurà de fer una altra vegada (caldrà fer-ho) / Has de pagar-me demà.

61. (p), (p), (o), (o), (p), (p), (o), (o), (p), (p), (o), (o), (p)/(o).

62. He d’anar / hem hagut de / Ja deuen ser / cal solucionar-ho / No us haureu de / Acabà la funció i se n’anaren tots / Caldrà dir-li-ho / Es va refredar i va tossir molt.


1a SETMANA (FEBRER '22)
 

Aquesta 1a setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist alguns temps verbals del mode indicatiu de la 1a conjugació (tots els verbs de la qual són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR). Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre), i hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret amb els verbs velaritzats (I) (un grup de verbs irregulars que comparteixen les mateixes irregularitats): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer,   -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir dur.  Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats: 


1) Fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).

[Recordeu: un verb és regular  si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].

D'altra banda, hem fet un repàs de la flexió verbal i hem vist el grup de verbs velaritzats (II) (nàixer, viure, créixer i meréixer), que fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté  (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., pret. perfet simple i participi.

El verb

El verb, com a nucli del sintagma verbal, és un dels constituents bàsics de l’oració. Categoria gramatical que expressa l’existència, l’estat, l’acció, els processos o les modificacions d’un sintagma nominal. A diferència de les altres categories gramaticals, el verb, a banda d’aquesta informació
semàntica, té com a característica més important les marques que aporten els diferents morfemes: veu, mode, persona, nombre, temps i aspecte.

Els morfemes verbals

Tota forma verbal està constituïda per un lexema o arrel, que aporta el contingut semàntic, i pels morfemes o desinències, que aporten informacions auxiliars, pròpies del verb. En algunes formes verbals pot aparéixer una vocal temàtica que actua d’enllaç entre el lexema i els morfemes, i que permet de classificar els verbs d’acord amb la conjugació a què pertanyen.
• Veu
– Activa: el subjecte realitza l’acció (Maria menjava maduixes).
– Passiva: el subjecte rep l’acció (Les maduixes eren menjades per Maria).
• Mode. Segons l’actitud mental del parlant respecte allò que enuncia (a l’acció verbal), podem distingir els següents modes personals:
– Indicatiu: l’acció o el fet és vist com a real (Rosa ha begut aigua).
– Subjuntiu: l’acció o el fet que expressa el verb és vist com una irrealitat,
només existeix en el pensament com una idea subjectiva (desig
dubte, temor, voluntat, etc.) (Potser vinga prompte).
– Condicional: les accions apareixen expressades com a irreals (Si poguera
faria això).
– Imperatiu: és el mode amb què el parlant expressa manament, ordre,
prec, etc. (Ves-te’n prompte).
D’altra banda, tenim també tres modes impersonals: infinitiu (concepte
bàsic de l’acció), gerundi (acció durativa) i participi (acció acabada).
• Aspecte
– Imperfectiu: no expressa la fi de l’acció del verb (Caminava pel passeig).
Els temps imperfectius són el present d’indicatiu i de subjuntiu,
el pretèrit imperfet, el futur i el condicional.
– Perfectiu: expressa l’acabament de l’acció verbal (Va llegir una novel·la). Els temps perfectius són el pretèrit perfet simple i perifràstic d’indicatiu i els temps compostos.
• Persona. Relaciona l’acció verbal amb l’emissor (1a pers.: parlecantem),
amb el receptor (2a pers.: parlescanteu) o amb un referent (3a pers.:
parlacanten).
• Nombre. El morfema de nombre indica si el SN subjecte és només un
individu o cosa (singular) o més d’un (plural).



CONJUGACIONS
1a –AR : Parlar
2a –ER / -RE: Témer / Perdre
3a –IR: • Servir (incoatiu) / • Dormir (pur)

MORFEMES
Lexema: parl
Vocal temática: à
Temps/aspecte/mode: ve
Nombre/persona: m



APRENEM MÉS

⇒ Cal practicar la conjugació verbal amb un full a doble cara i les pàgines 1-7 del dossier de verbs.

-       ⇒ 1r text escrit: Heu de triar una de les dues opcions que trobareu en la fotocòpia que pertany a l’examen de la JQCV i escriure un text de 200-220 paraules.

-        ⇒ Heu de fer els exercicis d’estructures lingüístiques i gramaticals dels 2 exàmens: JQCV (3 exercicis) i CIEACOVA (4 exercicis).

-         També convé fer una ullada a la unitat 7 del quadern de valencià i anar treballant els exercicis que conté (feina per a 2 setmanes).



SOLUCIONS FULLS DE VERBS


1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.

1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.
 
 

PROVA D’ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES (CLAUS)


1.b / 2.b / 3.a / 4.c / 5.c / 6.a / 7.b / 8.c / 9.c / 10.b
11.c /  12.a  / 13.b  / 14.b  / 15.a  /  16.c  /  17.a  /  18.c  / 19.c  /  20.b
21c, 22c, 23a, 24c, 25a, 26c, 27a, 28a, 29c, 30c.
31b, 32a, 33b, 34c, 35b, 36c, 37a, 38c, 39a, 40c.
41b, 42a, 43c, 44a, 45b, 46c, 47c, 48b, 49a, 50c.
51c, 52b, 53a, 54a, 55a, 56c, 57a, 58a, 59c, 60a.
61b, 62b, 63b, 64c, 65c, 66a, 67b, 68a, 69a, 70b.
71c, 72b, 73b, 74a, 75b, 76a, 77a, 78b, 79c, 80b.
81c, 82c, 83a, 84a, 85b, 86a, 87a, 88c, 89b, 90b.
91a, 92c, 93c, 94b, 95c, 96c, 97a, 98c, 99c, 100c.
101b, 102c, 103b, 104a, 105a, 106b, 107c, 108c, 109a, 110b.


DOSSIER 2: PRÀCTIQUES DE VERBS (CLAUS)

PRESENT D’IND. 1a conj.
1c. menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen/ jugue, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen / alce, alces, alça, alcem, alceu, alcen / tanque, tanques, tanca, tanquem, tanqueu, tanquen / neteja, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen ...
2. assagen, fumes, deixeu, juguem, penge, penges, escalfa, donen, avanceu, abrigue.
PRESENT D’IND. 2a conj.
4. promets, saps, combat, sabem, perdeu, podem, debaten, admet, caps, concebem, rep, rebeu, romps.
PRESENT D’IND. 3a conj.
6b. assisteixen/assistixen, s’avorreix, avorriu, discutisc, obriu, dirigeix, em vestisc, sent, compartim, diverteixes, frigen (fregeixen), condueixen (conduïxen), conduïm, agraïsc, estableix, tiny (tenyeix).
7. entenguí, entenguera, córrec, córrega, correguera, resolguí, resolguera, confonc, confonga, confonguera, tinguí, tinguera, vinc, vinga.
8. PRESENT D’IND. Prenc, prencs, pren, prenem, preneu, prenen; molc, mols, mol, molem, moleu, molen; duc, dus, du, duem, dueu, duen; dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.
PERFET SIMPLE. Prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguí, molgueres, molgué, molguérem, molguéreu, molgueren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren.
PRESENT DE SUBJ. Prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen; molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen; duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen; diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen.
IMPERFET DE SUBJ. Prenguera, prengueres, prenguera, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguera, molgueres, molguera, molguérem, molguéreu, molgueren; duguera, dugueres, duguera, duguérem, duguéreu, dugueren; diguera, digueres, digurera, diguérem, diguéreu, digueren.
9. vingueres, suspenguérem, encenguem, ofengues, dissolguera, venga, atenguéreu, estenguí, tinga, absolga.
10. PRESENT IND. clous, cloeu, clouen; moc, mous, mou, movem, moveu, mouen; trac, traus, trau, traem, traeu, trauen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; dec, deus, deu, devem, deveu, deuen; ric, rius, riu, riem, rieu, riuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.
PERFET SIMPLE. Cloguí, clogueres, clogué, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren; traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
PRESENT SUBJ. Cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen; moga, mogues, moga, moguem, mogueu, moguen; traga, tragues, traga, traguem, tragueu, traguen; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; riga, rigues, riga, riguem, rigueu, riguen; escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen.
IMPERFET SUBJ. Cloguera, clogueres, cloguera, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguera, mogueres, moguera, moguérem, moguéreu, mogueren; traguera, tragueres, traguera, traguérem, traguéreu, tragueren; beguera; deguera, degueres, deguera, deguérem, deguéreu, degueren; riguera, rigueres, riguera, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguera, escrigueres, escriguera, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.

11. ric, begues, mogueu, escriguéreu, riguen, dorma, perdes, congloguera, traga, mogueu.
12. castigues, busqueu, equivoqueu, expliques, jutgeu, mareja, alce, mengeu, viatja.
13. dius, duem, clouen, cauen, rieu, trac, seieu, bevem, deveu, escric, visc.
14. veig, pogueres, vull, caic, sóc, són, és, ets.
15. ofereixen, concedeix, vesteixen, reuneix, moren, concedeixen, vesteixen, reuneixen, munyen.
16. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten; escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen; llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen (llegisc, llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegeixen); frig, friges, frig, fregim fregiu, frigen; vist, vists, vist, vestim, vestiu, visten; riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen.
19. cusen, llig (llegisc), fregiu, surts, vesteix (vist), riny, escupen (escopeixen), culls, lliges (llegeixes).




















































Estructures per al discurs oral


Expressar acord i desacord

I tant / És clar que sí
Per descomptat Per supost Per suposat
Hi estic d’acord
Entesos / Ens entenem
Naturalment / Evidentment

No hi estic d’acord
En absolut
De cap manera
Ni de bon tros
Hi estic en contra
Trobe/ Em sembla que t’equivoques
He de dissentir/diferir/contradir-te/discrepar/oposar-me


• Reformulació. Paràfrasi i aclariments:  vull dir..., és a dir... Per resumir...; En conclusió...; En  definitiva...; Dit d’una altra manera...; En altres paraules...

• Èmfasi:  Val a dir...; Cal tenir en compte...; Cal insistir a/en/que...; Convé
destacar...; En efecte...; Vull ressaltar...; Fins i tot;  sobretot / especialment...; I no només això...

Expansió del tema
• Exemplificació: Per exemple... A tall d’exemple...; N’és un bon exemple...
• Al·lusions, referències, cites i evocacions: Quant a...; Referent a...; Pel que fa
a..; En relació amb...; Respecte a...; Recordem el que...; No oblidem que...; Cal
recordar/no oblidar que...; Com (ja) sabem...; Com diu/ha dit/va dir/diria..
• Definicions:  En altres paraules...; És a dir... En el sentit de...;  Dit d’una altra manera...
• Enumeració, seqüenciació temporal:
Tot seguit passe a...; Una vegada dit això...; I encara hi podem afegir...; Al seu
torn...; En darrer terme...; D’antuvi...
• Reforç. Precisió/matisació:  Especialment; En especial; Particularment; Fet i
fet; En efecte; Efectivament; Certament; En concret; Per descomptat; De la
mateixa manera; Així mateix; Igualment; Amb això vull/volia/voldria dir que...;
De fet...
• Contrast:  Mentre que; Malgrat això; Malgrat tot; En tot cas; Sigui com sigui; Al
capdavall; Tanmateix; Ben al contrari; Tot al contrari; Per contra; En realitat;
Ben mirat; No obstant això; Això no obstant; A pesar de...; Amb tot...; Altrament;
Contràriament; Per bé que...;Tot i això; Així i tot; De tota manera; De totes maneres; Ara bé; Si no; Si més no...; Almenys...
• Introducció de subtemes:  Quant a...; No solament... sinó també...; En relació  amb...; Tornant a...; Com he dit abans...; Respecte a...; Pel que fa a...; En un altre ordre de coses...; A propòsit de...
• Personalització: Al meu entendre/ parer...;  Des del meu punt de vista...;  Segons la meva opinió...; Honestament...

Canvi temàtic
• Obrir una digressió:  Dit en altres paraules...; En qualsevol cas...; Dit d’una
altra manera...; Faig un parèntesi...; Canviant de tema..; Ara que dius això...;
D’altra banda...; Parlant de  + SN...
• Recuperació del tema: Com deia...; Com anava dient...; Com estava dient...; En fi...; Tornant al tema que tractàvem...; Doncs bé...; Llavors...; Aleshores...;
Així doncs..; Ara que ho dius...; Allò que deia...; Reprenent el tema...


Per a intervenir en la conversa

Perdona/Disculpa que t’interrompa...
Jo afegiria que...
M’agradaria afegir que...
Sí? de veres? de veritat?
Com és això? Com és possible?


Falques

Bo   Bueno
D’acord    ValVale
Bé, doncs... Bueno, pues...
Potser+ ind.    A lo milllor....
Alguna cosa    algo
Vull dir / És a dir
Doncs sí/no  Pos sí/no
Doncs               Pos
Però no és així    Pues va a ser que no.
Aleshores          Entonces


TEMES DE REDACCIÓ
1) LA NECESSITAT DE MOSTRAR LA INTIMITAT EN LES XARXES SOCIALS.
2) LA SITUACIÓ DE LA DONA EN EL MÓN ACTUAL.
3) EL CANVI CLIMÀTIC.
4) L'EXERCICI FÍSIC I LA SALUT.
5) COMPARTIR PIS EN LA VELLESA.
6) "El boom de les aplicacions mòbils és un fenomen del nostre temps. Cada dia apareixen eines interactives més especialitzades per a satisfer necessitats del mercat i de la societat. Escriviu un article d’opinió, per a una revista de la localitat on viviu, sobre la clau de l’èxit que han tingut algunes d’aquestes aplicacions". (200 paraules)
7) El paper de les ONG. Aquestes organitzacions han assolit una gran presència en el nostre dia a dia, en els informatius... Escriviu un article d’opinió en què exposeu i argumenteu el vostre punt de vista sobre la tasca que realitzen i la importància que tenen per a la societat actual.
8) La diversitat de models familiars. En les últimes dècades, el concepte de model familiar ha variat substancialment i, en alguns casos, se n’han creat de nous: famílies monoparentals, homoparentals, reconstituïdes... Escriviu un article d’opinió en què exposeu i argumenteu el vostre punt de vista sobre aquesta realitat.
9) LA MODA DELS "YOUTUBERS".
10) LA INFLUÈNCIA DE LES NOVES TECNOLOGIES EN LA VIDA QUOTIDIANA.

Escriure una carta formal tenint en compte l'estructura i les característiques del document de tipologia textual. Ací tens un parell de propostes: 
a) Eres el president de la teua comunitat de veïns. Com que teniu un problema amb un veí que es comporta de forma molt incívica (fa sorolls, embruta, és violent...), escrius una carta al regidor de benestar del teu ajuntament. Descriu-li la situació, com us afecta, com es comporta el veí, què heu intentat fer fins ara, què demanes perquè se solucione el problema, etc.

      b)Escriu una carta adreçada al regidor de Medi Ambient en què li demanes una millora en la sostenibilitat de la ciutat.





















































P

 

   PROVA DE C1. JQCV (abril 2019) CLAUS


EXERCICI 1

1C, 2A, 3C, 4D, 5C 

EXERCICI 2

6a, 7c, 8b, 9b, 10a, 11c, 12a, 13b, 14b, 15b, 16c, 17c, 18c, 19a, 20a

EXERCICI 3 

21a, 22a, 23b, 24c, 25a, 26a, 27c, 28c, 29a, 30a, 31b, 32c, 33a, 34c, 35b



SOLUCIONARI: EXAMEN 1
EXERCICI 1
1b, 2h, 3g, 4c, 5f
EXERCICI 2
Mèdics / sobtats / el / Malgrat tot / assenyalant / com a / uns / tot i que / n’afavoreixen / curt termini / en què / per la qual cosa / cap a / modificar-los / perquè / ajudar-la
EXERCICI 3
L’estrena / descartar-ne / espurna / potser / en / però / què / molt / recerca / moll de l’os / alenada / reals / veren / pel que fa a / El llegat / fer-ne.

EXAMEN 2
EXERCICI 1
1c, 2h, 3e, 4f, 5d
EXERCICI 2
Balla / Tot i que / la / paren / verificar / en què / sinó / en canvi / a / a / respecte als / afavorit / al qual es / a la fi / de ben / el nord-americà
EXERCICI 3
Al cap i a la fi / en / componen / hi ha / calç / estesos / mentre que / dels marges / enfosqueixen / més aïna / sanefes / en la resta / on / pel que fa / beix / grisenc.

EXAMEN 3
EXERCICI 1
1f / 2g / 3e / 4c / 5h
EXERCICI 2
Surava / diguem-ne / creença / en / permetreu / de redreçament / embranzida / a mitjan / haurien de ser / si no / adormida / a / se’n / hi havia / Fet i fet / S’hi
EXERCICI 3

De tot / fins i tot / l’han duta / plànols / que / per què / s’amaga / juntament amb / bucal / sénia / ni pany ni clau / assenyalant / al / atapeïts / amb què / Mentre.



SOLUCIONARI: EXAMEN 6

Exercici 1. 

1d, 2c, 3h, 4f, 5e

Exercici 2.

dolça flaire / els / desfermava / en / veiem / llevat d'un / com a / tot just / amb / contava / en què /

li / La / però / rossí / allò.

Exercici 3.

fet que / es prohibisca / tot i que / pels corrents / que / acurada / en / comunament / aclareix / 

mentre / que / l'any / inclús / d'haver-ne / cap / depenent.



SOLUCIONARI: EXAMEN 8

Exercici 1. 

1h, 2b, 3d, 4e, 5c

Exercici 2.

sinó / per als quals / doncs / devien arribar / legats / hi arribaven / solidesa / en / aconseguir / 

trànsit / fins a la / almenys / n'he vista / Com que / Què hi farem / veia.

Exercici 3.

resistir-s'hi / fugissera / suggestiu / en / vet / mitja / d'amagatotis / s'aplegaven / inexorable / els

qui / àdhuc / la recerca / revelat / rogallosa / aleshores / a cau d'orella.



SOLUCIONARI: EXAMEN 9

Exercici 1. 

1f, 2g, 3e, 4h, 5b

Exercici 2.

difondre / guardonat / Ans al contrari / sacsejar-nos / en / a / De fet, / la qual / hi haja / alhora 

que / emetem / n'augmentem / per què / la qual cosa / carboni / fer-ho.

Exercici 3.

sinó / Quin / haver-ne / Potser / hi arribà / sí que / mil·lennis / siguem capaços / què hi ha / 

paren-se / dels bacteris / tanmateix / qualssevol / inserit / als quals / bastisca.




SOLUCIONARI: EXAMEN 10


Exercici 1. 

1g, 2h, 3f, 4e, 5b

Exercici 2.

ciutadà / abastar-la / Ara bé / les dades / les quals / ciència-ficció / hi entres / milions / al cas /

escull / llevat que / Els avantatges / el fet de / però / li hagen / fins i tot.

Exercici 3.

desapercebut / hi / onada / fluxos / a què / d'escatir / n'hi ha / creixent / assoleix / els / ho / hi /

s'endinsa / serioses / la que.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Pàgines vistes en total