LÈXIC
➤ VOCABULARI DE BARBARISMES
➤ DOBLETS LINGÜÍSTICS
➤ RECULL DE VOCABULARI
Tipus de barbarisme | Exemples | Formes correctes |
Barbarismes lèxics: s’usa un mot estranger en lloc del mot propi. | jefe, parche, bolso, tonto, bombilla, derrotxar, puesto, airbag, link, snowboard, xispa, ningún | cap, pegat, bossa, babau, bombeta, malgastar, lloc, coixí de seguretat, enllaç, planxa de neu, espurna, cap |
Barbarismes semàntics: es modifica el significat d’un mot per influència d’un altre mot estranger. | fulla de paper, provar un aliment, escriure una direcció, collir un taxi, donar voltes, donar classe | full de paper, tastar un aliment, escriure una adreça, agafar un taxi, fer voltes, fer classe |
Barbarismes morfològics: es modifica el gènere d’un substantiu, el model de conjugació d’un verb, de la terminació d’una paraula, etc., per la influència d’una altra llengua. | una costum, un anàlisi, batir, aclarar, regalo, acidés | un costum, una anàlisi, batre, aclarir, regal, acidesa |
Barbarismes sintàctics: es modifiquen les relacions sintàctiques entre els mots per influència d’una altra llengua. | res que dir, no aniré, avisar a algú | res a dir, no hi aniré, avisar algú |
➲ 2 ELS MODISMES
1. Les locucions
Les locucions són grups de paraules amb un sentit unitari que es poden substituir per una paraula. Així, es classifiquen segons la categoria gramatical que representen i poden exercir les mateixes funcions sintàctiques que aquesta.
Nominals o substantives | Es creen a partir d’un nom o un sintagma lexicalitzat | mà d’obra, peu d’atleta, rata de biblioteca, memòria d’elefant... |
Adjectives | Tenen com a nucli un adjectiu, que pot anar acompanyat d’un complement preposicional o un comparatiu. | dur de cor, de bona pasta, mort de set, mort de fam, net com una patena, com una bassa d’oli... |
Verbals | Tenen com a nucli un verb, per tant poden fer les mateixes funcions que aquesta categoria. | donar veus, tindre por, abaixar les armes, alçar el teló, passar per alt... |
Adverbials | El significat global d’aquestes locucions equival a un adverbi. | de pressa, de franc, de gaidó, fil per randa, de fit a fit, a la babalà, en paus... |
Conjuntives | Fan la mateixa funció que una conjunció. | tot i que, a fi que, és a dir, d’ençà que, per tant... |
Prepositives | El significat d’aquestes locucions equival a una preposició. | a causa de, gràcies a, al llarg de, per tal de, a força de... |
➲ 3 LA COMPOSICIÓ
La composició és un procediment per crear mots, consistent en la combinació de dues o més unitats lèxiques de manera que constituïsquen un significat unitari i nou. Són exemples de mots compostos: agredolç, rentaplats...
Des del punt de vista gràfic, aquests mots presenten tres solucions: els dos lexemes units en un sol mot (filferro...); en un sol mot, però separats per un guió (penja-robes...), o escrits per separat (pas zebra...).
Des del punt de vista semàntic, els mots compostos fan referència a un únic concepte.
Morfològicament, acostumen a tenir la flexió al final (cobrellits, portaveus...) seguint l’esquema de la flexió general del català; els compostos formats per nom + nom generalment pluralitzen el segon element (ferrocarrils, terratrèmols, fotocòpies...).
Tenint en compte la categoria del mot resultant, podem parlar de compostos nominals (trencaclosques...), compostos adjectivals (agredolç...), compostos verbals (primfilar...) i compostos adverbials (potser...).
A diferència dels compostos que hem vist fins ara, que són compostos propis, hi ha uns altres elements que són fruit de la lexicalització d’una seqüència formada per la sintaxi: són els compostos sinàptics o sintagmàtics (blat de moro, ull de poll, pas zebra, blau marí, treure de polleguera, fer fora...).
1. Escriu al costat de cada definició la paraula composta corresponent:
bocamoll, panxacontent, trencaclosques, penya-segat, esmaperdut, bocabadat, llepafils, corglaçar
a) Joc de peces de plàstic, fusta o cartró per a reconstruir una figura, dibuix, etc. Trencaclosques
b) Que diu fàcilment allò que caldria callar. Bocamoll
c) Escarpament rocallós. Penya-segat
d) Sorprés. Bocabadat
e) Esglaiar. Corglaçar
f) Excessivament escrupolós en el menjar. Llepafils
g) Persona satisfeta, que no s’amoïna per res. Panxacontent
h) Desorientat, desconcertat. Esmaperdut
2. Forma paraules derivades a partir de la unió dels mots següents. Cal que tingues en compte si cal posar-hi guionet o cal fer altres modificacions.
nord-americà, despús-ahir, gratacel, pit-roig, para-sol, xino-xano, allioli, rentaplats, aiguamoll, ferrocarril, pica-soques
3.Indica quina és la combinació amb què s’han creat els compostos següents:
malparlar, agredolç, parallamps, aiguaneu, afroamericà, capficar, altaveu, corglaçar, aiguamoll, grecoromà, escurabutxaques, malson, bocabadat
4. Cal recordar que també són paraules compostes els compostos sintagmàtics (aquelles paraules que presenten la forma d’un sintagma que ha quedat lexicalitzat per l’ús). Enllaça els lexemes adequats per tal de formar-ne:
5. Identifica les paraules compostes i digues per quins lexemes estan formades.
4 LA DERIVACIÓ
LA DERIVACIÓ
·
Formació de paraules abstractes:
|
SUFIXOS |
EXEMPLES |
|
-or |
buidor, brillantor,
blavor |
|
-esa |
bellesa, senzillesa,
bonesa |
|
-úria o -ura |
blancúria, blavura |
|
-eria |
tossuderia, bogeria |
|
-ia |
follia, audàcia |
|
-etat / -edat |
brevetat, soledat, seguretat,
falsetat, bondat |
|
-itud / -etud |
plenitud, inquietud,
solitud |
1) Forma
substantius abstractes a partir dels mots següents:
groller, cruel, etern, trist, escàs, vell,
digne, tendre, valent, exacte, amarg, modest, quiet, estrer, ample, savi.
➲ 5 LA PRECISIÓ LÈXICA
El concepte de precisió lèxica fa referència a l’ús del llenguatge amb propietat. Això vol dir que, entre diverses opcions correctes, s’ha de tenir la capacitat de triar el mot que tinga el significat més precís en relació amb la idea o concepte que es vol expressar, evitant mots repetitius, ambigus o excessivament genèrics.
Vegem-ne alguns exemples:
Va posar un recurs contra la resolució.
Va interposar un recurs contra la resolució.
Tot i que ambdues opcions poden ser correctes, l’opció b) té precisió lèxica perquè utilitza un verb amb significat molt específic (interposar), i l’opció a) no, perquè en fa servir un d’excessivament genèric, posar, que no és propi del llenguatge administratiu.
La precisió lèxica és imprescindible en el camp de la terminologia, en què cada paraula ha de tenir un significat unívoc, és a dir, s’ha de poder entendre o interpretar només d’una sola manera. Aquestes paraules es denominen termes.
FALSOS SINÒNIMS
El concepte de precisió lèxica està estretament associat al de falsos sinònims. En aquest cas, es tracta de dues paraules correctes, normalment amb semblances morfològiques, que s’usen en un context equivocat. Per tant, l’ús d’un fals sinònim és una incorrecció. Per exemple: el caudal d’un riu, en lloc de el cabal d’un riu. Caudal vol dir, ‘relatiu o pertanyent a la cua’ i cabal significa ‘quantitat d’aigua que passa per la secció d’un riu o d’un canal per unitat de temps’.
RECULL D’EXPRESSIONS ERRÒNIES
∙ a fi de comptes → al capdavall, al cap i a la fi, comptat i debatut
∙ a l’igual que → igual que, com també, així com també
∙ a l’objecte de → amb l’objecte de, a fi de, a fi i efecte de
∙ a finals de → a la darreria de, a la fi de
∙ a mida que → a mesura que
∙ a mitjans de → a mitjan
∙ a mode de → a tall de, a manera de
∙ a resultes de → de resultes de, a conseqüència de
∙ acte seguit → tot seguit, seguidament, a continuació, tot d’una
∙ al front (de) → al capdavant (de), al davant (de)
∙ amb tal que → sempre que, amb la condició que, posat que
∙ avui per avui → ara com ara, ara per ara
∙ cas de, cas que → en cas de, en cas que
∙ de l’ordre de → entorn de, cosa de, vora, aproximadament, prop de, si fa no fa
∙ des de que → des que
∙ de totes formes → de tota manera, de totes maneres
∙ del contrari → altrament, d’altra manera, en cas contrari
∙ donat que → atès que, vist que, com que
∙ front a → enfront de, davant
∙ en comparació amb → en comparació de, per comparació a
∙ en el seu cas → si escau, si és procedent
∙ en ordre a → amb vista a, per tal de
∙ en quant a → quant a, pel que fa a, tocant a
∙ en raó de → per raó de
∙ en relació a → amb relació a, en relació amb, amb referència a
∙ en tant que + substantiu/adjectiu → com a..., en la condició de... + substantiu/adjectiu
∙ és dir → és a dir
∙ massa ... com per a / perquè → massa ... per a /perquè
∙ per compte(s) de → en compte(s) de
∙ per de prompte → d’antuvi, de bell antuvi, ja d’entrada
∙ per suposat → per descomptat, naturalment, no cal dir-ho, no cal dir que...
∙ per últim → a l’últim, finalment, per acabar
∙ prou ... com per a → prou... per a / perquè
∙ sempre i quan → sempre que, a condició que
∙ si procedeix → si escau, si és procedent
∙ tal i com → tal com
28. Per assolir una perfecta eficàcia comunicativa, és a dir, per aconseguir l’objectiu de qualsevol missatge cal fer servir les paraules més apropiades i el lèxic més precís, clar i expressiu. La precisió lèxica és, per tant, l’ús adequat de les paraules. Ompliu el buit de cada frase posant l’opció correcta:
full / fulla. L’article té una extensió de quatre ______________ a dues cares. fulls
mal/malament. No et concedeix el resultat perquè has aïllat ______________ la incògnita. malament
terme / termini. La matrícula s’haurà de fer, com a màxim, en un ___________ de dos dies. termini
andana / duana. No ens deixaven passar per la ______________ d’Andorra. duana
aterrar / aterrir . Amb la boira tan intensa, l’avió té problemes per a _______________ . aterrar
conte / compte / comte. El tresorer tenia dificultats per a aclarir els __________ de l’associació. comptes
anomenar / nomenar. Van ______________ el president, però ell no va fer cas. anomenar
29. Tria la paraula adequada de cada parella per a completar les oracions següents.
Quan tinguem totes les ................... comunicarem qui és el guanyador. (dades/dates) dades
El llibre que m’has donat té molts/moltes ............... (fulles/fulls). molts fulls
Mai he ....................... el suc de raïm. (provar/tastar) tastat
Els segrestadors afirmaren que no havien maltractat l’.................... (hoste/ostatge) ostatge
La setmana passada la meua cosina portava una ....................... en la ferida. (bena/vena). bena
Enric s’ha comprat un ................ elèctric per a recarregar les piles. (aparato/aparell). aparell
Els éssers humans han de tenir cura del ............. (medi/mig) ambient. medi
Ma mare vol que l’ajude sempre a .............. taula. (parar/posar). parar
30. Escriu-ne els mots genuïns corresponents:
menospreciar: ______________ acreedor: ________________
alevosia: ______________ ojalà: ______________
pendiente: ______________ zumbit: ______________
càscara: ______________ olfat: ______________
peató: ______________ barquillo: ______________
adecentar: ______________ amanéixer: ______________
monedero: ______________ palique: ______________
cachivache: ______________ mono: ______________
chaleco: ______________ merlussa: ______________
alhaja: ______________ bolleria: ______________
ojo!: ______________ assiento: ______________
ovill: ______________ colada: ______________
jarró: ______________ grieta: ______________
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada