LÈXIC
➤ VOCABULARI DE BARBARISMES
➤ DOBLETS LINGÜÍSTICS
➤ RECULL DE VOCABULARI
➲ 1 ELS BARBARISMES
Un barbarisme és una paraula que prové d’una altra llengua i que es fa servir erròniament, perquè en la llengua pròpia ja hi ha una paraula que té el mateix significat.
El barbarisme és un manlleu o préstec lingüístic innecessari, no es considera assimilat a la llengua pròpia i, per tant, és incorrecte. Per exemple, cadera, provinent del castellà, es considera un barbarisme perquè en valencià ja existeix la paraula maluc.
La major part dels barbarismes de la nostra llengua són castellanismes, és a dir, procedeixen del castellà, atesa la influència que ha exercit aquesta llengua sobre la nostra al llarg dels segles (entonces, bocadillo, acera, aparato, apretar, averiguar, barco, evaluar, fregona…), però també n’hi ha de procedents d’altres llengües, sobretot de l’anglés, com ara link per enllaç, airbag per coixí de seguretat o mail per correu electrònic.
La diferència entre el manlleu o préstec lingüístic i el barbarisme rau en l’acceptació normativa de la paraula. El manlleu és acceptat i s’integra en el cabal lèxic de la llengua (escàner, futbol…), mentre que el barbarisme és rebutjat per la normativa (no s’inclou en els diccionaris) i, per tant, cal utilitzar paraules genuïnes o equivalents, per exemple maquinari en lloc de hardware.
A continuació, hi ha alguns dels tipus de barbarismes més freqüents en la nostra llengua:
Tipus de barbarisme | Exemples | Formes correctes |
Barbarismes lèxics: s’usa un mot estranger en lloc del mot propi. | jefe, parche, bolso, tonto, bombilla, derrotxar, puesto, airbag, link, snowboard, xispa, ningún | cap, pegat, bossa, babau, bombeta, malgastar, lloc, coixí de seguretat, enllaç, planxa de neu, espurna, cap |
Barbarismes semàntics: es modifica el significat d’un mot per influència d’un altre mot estranger. | fulla de paper, provar un aliment, escriure una direcció, collir un taxi, donar voltes, donar classe | full de paper, tastar un aliment, escriure una adreça, agafar un taxi, fer voltes, fer classe |
Barbarismes morfològics: es modifica el gènere d’un substantiu, el model de conjugació d’un verb, de la terminació d’una paraula, etc., per la influència d’una altra llengua. | una costum, un anàlisi, batir, aclarar, regalo, acidés | un costum, una anàlisi, batre, aclarir, regal, acidesa |
Barbarismes sintàctics: es modifiquen les relacions sintàctiques entre els mots per influència d’una altra llengua. | res que dir, no aniré, avisar a algú | res a dir, no hi aniré, avisar algú |
ACTIVITATS
1 Busca en el diccionari les paraules següents i indica si es tracta de manlleus o de barbarismes:
banlieue, bijuteria, blogger, boutique, cansanci, croissant, cuidar, currículum, dièsel, disfrutar, elit, entregar, foie gras, gaspatxo, guixeta, hardware, hit, première, quiròfan, quòrum, rol, striptease, suite, tamany, tournée, vivenda, whisky.
2 Corregeix els barbarismes que hi ha en les oracions següents.
a. L’accident ha provocat problemes de tràfic.
b. Els testics del crim van declarar en el jutjat ahir.
c. La ventaja de ser ric és que no cal que treballes.
d. La ràdio és un medi de comunicació important.
e. La venta de pisos ha baixat molt amb la crisi econòmica.
Els modismes
Els modismes són construccions lingüístiques peculiars d'una llengua determinada, en què cada un dels components està relacionat amb els altres i tot el conjunt té un sentit global. Molt sovint són usats en sentit figurat i no sempre admeten una traducció literal a un altre idioma, ja que formen part de la idiosincràcia pròpia de cada llengua. Les locucions i les frases fetes són dos tipus bàsics de modismes.
1. Les locucions
Les locucions són grups de paraules amb un sentit unitari que es poden substituir per una paraula. Així, es classifiquen segons la categoria gramatical que representen i poden exercir les mateixes funcions sintàctiques que aquesta.
1. Les locucions
Les locucions són grups de paraules amb un sentit unitari que es poden substituir per una paraula. Així, es classifiquen segons la categoria gramatical que representen i poden exercir les mateixes funcions sintàctiques que aquesta.
Nominals o substantives | Es creen a partir d’un nom o un sintagma lexicalitzat | mà d’obra, peu d’atleta, rata de biblioteca, memòria d’elefant... |
Adjectives | Tenen com a nucli un adjectiu, que pot anar acompanyat d’un complement preposicional o un comparatiu. | dur de cor, de bona pasta, mort de set, mort de fam, net com una patena, com una bassa d’oli... |
Verbals | Tenen com a nucli un verb, per tant poden fer les mateixes funcions que aquesta categoria. | donar veus, tindre por, abaixar les armes, alçar el teló, passar per alt... |
Adverbials | El significat global d’aquestes locucions equival a un adverbi. | de pressa, de franc, de gaidó, fil per randa, de fit a fit, a la babalà, en paus... |
Conjuntives | Fan la mateixa funció que una conjunció. | tot i que, a fi que, és a dir, d’ençà que, per tant... |
Prepositives | El significat d’aquestes locucions equival a una preposició. | a causa de, gràcies a, al llarg de, per tal de, a força de... |
2. Les frases fetes
Les frases fetes són expressions estereotipades que tenen un verb com a nucli, per això es poden confondre amb les locucions verbals. Les frases fetes tenen un significat global que no es pot deduir del significat parcial de les paraules que les formen. L'ús al llarg del temps ha fixat aquestes expressions i les ha fet conegudes entre els parlants (fer fàstic, fer costat, fer tard, tindre mà esquerra, tindre fums, tindre en compte, portar a terme, portar cua, ser un tros de pa, ser del cas, anar de buit, anar a pams, anar fent, anar de cap...).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada