MÚSICA I LLIBRES

BLAUMUT
- El primer arbre del bosc

MANEL

- Quan somrius

PAU ALABAJOS

ANDREU VALOR

ELS AMICS DE LES ARTS

LLIBRES

LITERATURA CATALANA A INTERNET

AUDIOLLIBRES


LLEGIR M'AGRADA

Lectures-B1

Lectures recomanades per al nivell B1

Per a completar la teua formació inicial, et recomanem 20 llibres que tens a la teua disposició en la biblioteca del CAU. A continuació, pots llegir una breu sinopsi de cada un que t'ajudarà a elegir-los.

Tria i sinopsis realitzades per Mireia Pérez Lucas i Alícia Mira Deltell.

Ardit, Domènec, El mite d’Hèrcules. [CAU li ARD cli]

L’autor del relat parteix de la mitologia grega per endinsar-se i apropar-se a la cultura occidental, ho transmet de manera lleugera i amb pinzellades de col·loquialitat, ja que està enfocat a un públic adolescent. Mitjançant les llegendes de l’Antiga Grècia ens introdueix en un seguit de narracions, com una mena de petites histories que giren al voltant del personatge principal, Hèrcules. Hi ha una barreja entre personatges mitològics i geografia real per atraure l’interès del lector. Està composat per huit trepidants capítols, que comencen amb el naixement de l’heroi i acaben amb la seua mort. Allò més representatiu ho trobem al sext capítol, atès que se’ns conten els dotze famosos treballs d’Hèrcules que simbolitzen el punt àlgid de la seua vida.

Bodí Francesc (Agres, 1963), L’espill delator. [CAU li BOD fra]

L’autor narra la història d’un seguit de personatges que tenen en comú la insatisfacció personal que esdevé alhora la manca de felicitat. Cada personatge expressa les seues vivències en les quals trobem els seus desitjos frustrats i amb això ens deixa observar els secrets més íntims de cadascun. Transmet un conjunt de sensacions com por, inseguretat, etc. Enllaça i connecta personatges que es mostren incomplets emocionalment, ja que tots necessiten l’última peça del trencaclosques del seu benestar sentimental per sentir-se realitzats, cosa complexa ja que tenen la felicitat idealitzada i, es basen en el sentiment d’ancoratge de els generacions passades.

Camps, Esperança (Ciutadella de Menorca, 1964), Zero graus. [CAU li CAM esp]

Com afrontes la vida després de viure entre reixes? El protagonista de la novel·la s’anomena Ernest Pruneda, es tracta d’un home gran de vora uns seixanta anys que acaba d’eixir de la presó i, explica la seua experiència i els motius pels quals va estar empresonat. Aquest home tot i ser engendrat en el sí d’una família benestant, és considerat per les seues reaccions actitudinals com una persona desequilibrada psicològicament, ja que manifesta alguns brots psicòtics. Allò més representatiu del personatge és el record que li provoca la tassa de xocolate espès. A partir dels problemes personals entre els seus progenitors, el xiquet esdevé receptor d’aquesta mala conducta i arran d’açò succeeixen una sèrie de fets que desencadenaran la seua psicosi.

Domínguez, Martí (Madrid 1966), L’instrument del diable. [CAU li DOM mar]

L’autor explica des del seu punt de vista el paper que representa l’escriptor. A partir de la seua biografia crea una història fictícia en la qual dóna vida, mitjançant uns personatges inventats. Es tracta d’un jove sud-americà, lletrat, especialitzat en el camp de la ciència que gràcies a la seua capacitat intel·lectual rep una subvenció per a aprofundir en els seus estudis a l’Estat Espanyol. És una persona prestigiosa pel fet d’haver descobert una vacuna per a la humanitat. Amb l’ajut d’un altre personatge, Cèsar Rodríguez, s’endinsa en el món de la investigació científica, l’acull a casa seua i ocorren un seguit de circumstàncies que faran trontollar la trama.

Franco, Josep (Sueca, 1955), Un ull de la cara. [CAU li FRA jos]

Es tracta d’un tràgic relat real que pertorba els carrers de Sant Pere de la Ribera. L’escriptor conta el misteriós succés de la mort de diversos cadàvers que tots plegats mancaven de l’ull dret, exceptuant-ne un. Quines seran les raons per les quals han faltat aquests personatges? Qui serà l’assassí? Ho farà per interès? Arran d’aquests fets la gent del poble se sent atemorida i intenta esbrinar mitjançant les seues pròpies hipòtesis els motius que han conduit a aquesta adversitat. Aquestes personatges inventen els fets per tranquil·litzar als ciutadans, cosa que la història la fan seua i sembla un fet verídic. El tema dels ulls és tractat d’amagades per no alterar més encara la situació.

Gisbert, Toni (Alzira, 1967), El mico destronat. [CAU li GIS ton]

L’escriptor realitza un recorregut per l’origen de l’evolució humana fins als nostres dies. Analitza les microespècies amb la intenció de fer-les conèixer i desmuntar tòpics antics que giren al voltant de la supremacia de l’ésser humà. Crea interrogants i posa en dubte la idea errònia que entenem per antropocentrisme i advoca per la cerca de respostes merament científiques. Exemplifica trets humans i animals per tal de comparar-los i observar la proximitat i convivència d’algunes actuacions. La intenció és experimentar que els humans no són més forts o superiors que els animals, si posem per cas que la cultura no està lligada als éssers animals, aquest preàmbul està desacreditat.

Gomar, Rafa (Gandia, 1955), Canvi de plans. [CAU li GOM raf]

L’autor ens relata una història policíaca carregada d’intriga i suspens. La trama gira al voltant d’Albelda, personatge principal, que ens sorprendrà amb les seues tàctiques investigadores. Aquest fet, despertarà la curiositat i ens desmuntarà els esquemes plantejats a priori. El relat parteix de l’allau d’un cadàver socarrimat. El detectiu desconfia d’un suposat presumpte, que per la insuficiència de proves no pot esdevenir acusat. 

González Caturla, Joaquim (Alacant, 1951), Els ulls del gos. [CAU li GON cat]

L’autor narra la dissortada vivència d’un professor de geografia i història. Algunes de les raons per les quals se sent sense ànim són la mort de la dona, l’absència del seu fill i el canvi de ciutat per circumstàncies laborals. Tot plegat, el condueix a una desmesurada solitud que li provoca sensacions dolentes i fins i tot tenir malsons. Malgrat tot, és conscient que ha de fer l’esforç de començar una nova etapa en la seua vida. Desconcertat i desmoralitzat, cau en el parany de la luxúria per tal d’omplir les seues llacunes emocionals. Explica la relació que manté amb una bagassa que li enfonsa encara més la seua moral. Conforme avança la trama hi ha un seguit de conflictes antics que li afecten en el present i la seua vida laboral esdevé trastocada.

González Caturla, Joaquim (Alacant, 1951), Una bona conversa. [CAU li GON cat]

Podem comprar les emocions? I si podem comprar-les, a quin preu? El nostre protagonista, ens conta en primera persona la història de la seua vida. Es tracta d’un home gran, autònom, independent i intel·ligent. Aquest personatge que ja ha complit la seua trajectòria laboral, i per tant, és pensionista. Des d’aquest moment el seu temps d’oci ha augmentat, i amb açò, té la necessitat d’ocupar el seu temps en altres quefers, cosa que li suposa una immensa soledat.

Itard, Jean (Oraison, Provença, 1774 - París, 1838), El petit salvatge. [CAU li ITA jea]

La novel·la relata la història d’un xiquet salvatge de vora uns 12 anys.  S’ha criat en els boscos sense cap tipus de civilització i educació. Conseqüentment, no sap desenvolupar-se en un ambient social. És capturat per un grup de caçadors que el porten a un lloc especialitzat per tractar-lo i estudiar el seu cas. Després de molts intents per part de diversos doctors que el consideraven sord-mut, Itard es preocupa per l’educació del xiquet i aposta per una altra forma d’educar-lo amb la finalitat d’integrar-lo en la societat.

López Diago, Paco (València, 1958), L’alqueria Blanca, pel tio Pep, Collita amarga. [CAU li ALQ bla]

Aquest relat està basat en la sèrie televisiva valenciana, l’Alqueria Blanca, ambientada en els anys seixanta. Contextualitzada en un espai camperol i, que accentua la diferència de classes socials de dues de les famílies més rellevants d’un poble de la comarca de l’Alcoià. Allò més representatiu són les relacions que es mantenen entre els personatges de diversos estatuts socials. Aquestes divergències donen lloc a despertar la gelosia entre els personatges i les famílies. La tranquil·litat del poble no és sempre el que sembla, atès que es converteix en una revolució de poder. Concretament, aquest relat està narrat per Pep Pedreguer Gisbert o també anomenat tio Pep, un dels personatges més reeixits de la història de l’Alqueria Blanca. Aquest personatge expressa en primer persona els entrebancs que suposa el conreu de la terra.

Miquel, Carme (la Nucia, 1945), Cartes perfumades. [CAU li MIQ car]

La crònica està ambientada en el context de la Guerra Civil i conta la història d’una dona gran que arran de la troballa d’unes cartes, recorda i reviu moments d’una història d’amor clandestí. Sorgeixen tota una sèrie d’entrebancs que es desenvolupen al llarg de la narració, aquests obstacles donen vivacitat i ens apropa al sentiment més intens que sent la protagonista. La protagonista narra en primera persona els fets, explicant les vivències de la seua vida, des de principis de la guerra fins el període de la Transició. Guarda les històries més representatives de la seua vida tant en la seua memòria com en una capsa de cartó que considera part d’ella, la qual perfuma i cuida com si fóra un tresor.

Mira, Joan Francesc (València, 1939), D’uns fets antics i turbulents. [CAU li MIR joa]

L’autor ens conta en primera personal del plural, des de la perspectiva del nosaltres, uns esdeveniments aterridors. Mira destria un bocí de la història, d’una colla d’individus en el context d’una antiga fàbrica de municions, que s’han endinsat en el parany de la guerra. A través dels fragments dialogats en un registre col·loquial, l’escriptor ens apropa a viure de manera més intensa la situació bèl·lica d’aquell moment. A més, podem observar a partir de la descripció del paisatge l’ambient desolador de l’època de postguerra, contextualitzada en la València d’aleshores. Des de la visió de la innocència, es projecta una barreja de realitat i ficció, per tal d’evadir-se de la fatalitat que els assetja.

Moreno, Àngels (Gandia, 1939), L’altra vida de Neus Castells. [CAU li MOR ang]

Podem tindre una doble identitat? La novel·la gira en torn al personatge Neus Castells. És una dona que sent l’obligació de fugir sense deixar cap rastre ni sospita, per raons personals. En el seu lloc apareix una altra persona idèntica, que presenta uns trets molt semblants. Cosa que incita al dubte i provoca una gran tensió. Segons avança la novel·la observarem els motius de la suplantació d’identitat. Quina cosa haurà ocorregut? Quin mal auguri haurà tingut aquest personatge?

Pallarés, Vicent (Barcelona, 1952), La immensa soledat. [CAU li PAL vic]

Com ens plantegem la vida sense el sentiment d’estima? En aquesta novel·la es relata la història d’una senyoreta anomenada Geneviève, que tenia un robot, Gustave, que li feia les tasques de la llar. A més, vivia sola, tan sols tenia la companyia d’aquest robot. L’autor ens explica un amor poc convencional. Segons avança la trama, el lector observa que hi pot haver una altra manera d’estimar. Els sentiments juguen un gran paper perquè la protagonista no sap gestionar ben bé les emocions i les relacions socials, a causa del seu ancoratge a aquesta màquina, fet que l’aboca a la soledat. La novel·la està ambientada en la França d’aquell moment.

Simó, Isabel-Clara (Alcoi 1943), Els ulls de l’assassí. [CAU li SIM isa]

L’autora ens narra la historia d’una xiqueta que és testimoni de l’assassinat i violació de la seua mare. La xiqueta conserva en la seua memòria el tràgic fet. Per casualitat, un dia qualsevol reconeix el rostre del suposat assassí. Amb açò, sent més a prop el drama que turmenta els seus pensaments des d’aquell horrorós moment.

Torrent, Ferran (Sedaví, 1951), Gràcies per la propina. [CAU li TOR fer]

L’escriptor conta la història d’una família particular, ja que els oncles exerceixen de tutors legals dels seus nebots, Pepín i Ferran. Torrent, analitza minuciosament la vida dels personatges i el seu comportament. Centrant-se en les figures principals i exprimint-les al màxim. A través de fragments, i en primera persona, el protagonista, Ferran Torres, expressa els records de la seua infantesa que abasten el seu cercle familiar. La trama transcorre en la València dels anys seixanta, en espais diversos com l’església, bordells, etcètera. Conté un llenguatge juvenil amb pinzellades iròniques.

Torrent, Ferran (Sedaví, 1951), L’any de l’embotit. [CAU li TOR fer]

L’autor mitjançant dos personatges principals, el comissari Tordera i el periodista Hèctor Barrera, argumenta la ficció que es desenvolupa a València i, tracta la trama a mode de crítica social i política per desmuntar la corrupció imperant. Allò realment sorprenent és la lluita pel poder d’uns polítics que manipulen informació i fan ús de la premsa per fer-se notar. Usen tant la premsa com el cos policial al seu favor. Per tant, es realitza una barreja entre la policia i la premsa, ja que cada personatge experimenta i expressa el seu criteri, i això fa que el lector s’endinse en l’argument i es pose en la seua pell. 

Torrent, Ferran (Sedaví, 1951), La ruleta russa. [CAU li TOR fer]

L’autor intenta endinsar-nos en el pervertit món del joc. El personatge principal conta en primera persona la situació d’incertesa en què es troba, que deriva cap a un món d’oci desarrelat del seu desordre personal. Pren com a model a un jugador de cartes professional, conegut pel protagonista per tal de seguir els seus passos i arribar a ser un jugador expert. El joc presenta la dicotomia entre el fet de guanyar i perdre, però el fet de perdre no és cap obstacle sinó un repte temptador que incita a recrear-se en l’univers ludòpata.

Usó, Vicent (Vila-real, 1963), El inconvenients de la felicitat. [CAU li USO vic]

L’autor conta la vida amorosa d’una parella, Batiste i Mercé que ressalta per la tendror i dolçor. Explica els caràcters dels personatges de manera antagònica, atès que cadascun té una personalitat particular. L’home, destaca per la seua personalitat introvertida i vergonyosa que de vegades sembla que siga passiva. En canvi la seua dona, presenta un caràcter cridaner avesada a ser sempre el centre d’atenció en qualsevol espai. La història parteix de l’antic noviatge de Mercé que al llarg de la novel·la s’explica el comportament d’aquest home. Amb la nova història d’amor experimenta el canvi.