NIVELL C2
➤ VALENCIÀ. GRAU MITJÀ
➤ VÍDEOS DIDÀCTICS
➤ EXERCICIS DE MITJÀ (UPV)
➤ MODELS EXAMEN JQCV
➤ TESTS EN LÍNIA
➤ APRENDRE VALENCIÀ
➤ CONSELLS DE PRONÚNCIA
QUADERN DE VALENCIÀ (AMB SOLUCIONARI)
Gramàtica essencial de la llengua catalana
La Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC)
és una versió reduïda i adaptada per a la consulta en línia de la
Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. La
GEIEC té com a objectiu general fer accessible a un públic ampli la
descripció i la normativa gramaticals contingudes en la Gramàtica de la
llengua catalana. L’adaptació s’ha realitzat tant pel que fa al
contingut i la forma d’expressió d’aquest, com a l’estructuració i el
format, a fi de facilitar-ne la consulta a través d’Internet.
El millor ús amb la mínima gramàtica
Gramàtica Zero
Tracta
els dubtes lingüístics més importants i recurrents en la construcció de
les frases i mira de solucionar-los amb tan poca terminologia tècnica
com és possible, amb explicacions accessibles a tothom i una notable
gamma d'exemples, amb una presentació gràfica que permet visualitzar
d'un colp d'ull les solucions. Consta de 73 fitxes que s'estructuren en
quatre blocs (Fonamental, Errades típiques de castellanoparlants, General i Termes gramaticals) i que es completen amb un document annex amb expressions incorrectes.
(DESEMBRE'24)L'ARTICLE NEUTRE "LO"L'article neutre "lo" s'usa en castellà amb dues funcions: funció abstractiva o generalitzadora i funció intensificadora, però en valencià cal evitar-ne l'ús, ja que és totalment incorrecte.
Segons la funció que té, farem servir uns mecanismes o altres per tal de substituir-lo:
b) Funció intensificadora: *"No saps lo difícil que és aprendre xinés". Per a substituir el "lo" no usarem els mecanismes anteriors, sinó que haurem d'utilitzar-ne d'altres, com ara: tan...com, d'allò, com, molt, tant...
D'altra banda, cal tenir en compte una sèrie de modismes i frases fetes per evitar construccions incorrectes.
L’apòstrof i la contracció.
Els articles el i la i la preposició de s’apostrofen davant de vocal o h, en situacions determinades.
el i de
la
en i na
S’apostrofen seguint la regla general:
Remarques
L'apòstrof i la contracció. Remarques
A banda de les normes generals d’apostrofació, cal tenir en compte:
a. No s’apostrofen els articles el i la i la preposició de davant de paraules començades per vocal utilitzades amb caràcter metalingüístic:
el participi de establir el plural de home
b. S’apostrofa davant de citacions escrites entre cometes, de títols i d’exemples: va qualificar el fet d’“inaudit” el director de l’Hola el verb lliurar en el sentit d’‘entregar’ l’últim número d’El Punt
c. S’apostrofa davant de números o abreviatures en aquells casos en què, al pronunciar-los, comencen per un so vocàlic:
l’1 de setembre l’ap. 4 de l’art. 12 l’Hble. Conseller de Salutl’XI Congrés de Farmacologia un premi d’11 milions d’euros
d. Davant de les sigles que es lligen com una paraula, apliquem les regles generals d’apostrofació:
la UNESCO la UEFA l’IVA l’IBI
e. Davant de les sigles que es lletregen, apostrofem sempre que comence per un so vocàlic. Cal tindre en compte que es considera que en este tipus de sigles la síl·laba tònica és l'última i són, per tant, agudes. Així doncs, no apostrofarem les paraules femenines que comencen per i/u àtones, seguint la regla general. A més, en estes sigles femenines la i/u representarien la inicial d’una paraula en què la i/u és àtona (i, per tant, tampoc s’apostrofaria):
l’AVL l’ONG l’FM l’LSDla UMH (U= universitat la universitat) la ILP (la iniciativa) la UGT (U= unió, la unió) la UE (la unió)la IBM la ITV
f. Davant de préstecs no adaptats començats per s seguida de consonant pot no apostrofar-se, considerant la s líquida com una consonant. Això no obstant, també és acceptable apostrofar exclussivament l’article el, considerant que, en este cas concret, la pronunciació habitual introdueix davant de la s una vocal eufònica (que resulta innecessària, però, en el cas de l’article la i la preposició de): el speaker o l’speaker la schola cantorum una sessió de striptease
g. S'apostrofa sempre, d'acord amb la norma general, en el cas dels nostres topònims (l’Alcoià, l’Alcúdia, l’Alguenya, l’Alt Empordà, l’Alguer, etc. )o de topònims estrangers adaptats al català. En canvi, l'article masculí dels topònims estrangers no adaptats s'escriu amb majúscula inicial, en la seua forma original i no es contrau(Los Angeles, El Escorial, Las Vegas, El Álamo, El Salvador, El Paso, El Puerto de Santa María, El Bierzo, La Alcarria, etc.)
h. No hem de fer la contracció quan l’article forma part del títol d’una obra o del nom d’una entitat:Ve d’El Corte Inglés.Una obra d'Els Joglars.
L'apostrofació davant de les sigles i els acrònims
1. Pronunciació sil·làbica
l’INCANOP (masculí)
2. Pronunciació lletrejada
Davant d’una sigla que comença amb vocal, l’article el i la preposició de s’apostrofen sempre, però l’article la no s’apostrofa si la vocal inicial és i o u. l’IPC l’i-pe-ce
Si la lletra inicial és una consonant, els articles el i la, i la preposició de, només
ELS PRONOMS FEBLES
Els pronoms febles són elements àtons que funcionen com a clítics verbals, és a dir, s’adjunten davant o darrere del verb i formen una unitat d’entonació amb aquest, com si es tractara d’una única paraula: m’agrada o porta’ls. La majoria són personals, tret del neutre ho i dels adverbials en i hi.
| 1a persona | 2a persona | 3a persona | Neutre | Adverbials |
Singular | em | et | es, el, la, li | ho | hi |
Plural | ens | us | es, els, les |
Els pronoms febles poden presentar quatre formes segons la posició que ocupen respecte al verb:
- La forma reforçada apareix davant de verbs començats per consonant: et porta, ens llig...
- La forma elidida s’utilitza davant de verbs que comencen per vocal: s’esforça, t’agrada...
- La forma plena apareix darrere del verb acabat en consonant o diftongs: esperant-vos, fixeu-vos...
- La forma reduïda s’utilitza darrere de verbs acabats en vocal (sempre que no siga un diftong): agafa’l, porta’ls...
Els pronoms febles precedeixen el verb, excepte quan aquest està en infinitiu, gerundi o imperatiu, que sempre van darrere: en farem, les llig, s’amaga, ho sembla, però portar-lo, deixant-los, feu-ho.
REMARQUES SOBRE ELS PRONOMS FEBLES
· En la parla col·loquial és habitual utilitzar el verb haver-hi juntament amb el pronom en de manera sistemàtica (n’hi ha, n’hi havia...). Aquest pronom només és correcte quan substitueix algun element de l’oració, però no en els altres casos. Per exemple, és incorrecte dir: *No n’hi ha aigua, però és correcte No hi ha aigua o No n’hi ha.
· El plural de li és els i no *lis. Per exemple, Llegirà un conte a tots els xiquets, en fer-ne la substitució pronominal del CI quedarà Els llegirà un conte i no *Lis llegirà un conte.
· El pronom de complement indirecte els té variació de nombre, però no de gènere: oracions com He donat un llibre a Rosa o He explicat el problema a les xiques, passarien a Li he donat un llibre i Els he explicat el problema, no *Les he explicat el problema.
LES FUNCIONS DELS PRONOMS FEBLES
Els pronoms febles poden dur a terme les mateixes funcions que els elements a què fan referència.
Complement Directe
Els pronoms el, la, els, les, en i ho poden substituir un complement directe d’acord amb les normes següents:
PRONOMS
NORMES D’ÚS
EXEMPLES
el, la, els, les
Substitueixen complements directes determinats.
Portaré els llibres que m’has demanat. Els portaré
en
Fa referència a un element incomptable o indeterminat (sense article determinat davant o acompanyat d’un quantificador)
Ens recomanà una pel·lícula: Ens en recomanà una.
ho
És el pronom neutre que substitueix un pronom neutre (açò, això, allò) o una oració subordinada substantiva (introduïda per que, el que, si...).
Vols que fem un viatge a Londres? Sí, ho vull.
Pronom en + adjectiu
Quan un substantiu va acompanyat d’un adjectiu i el substituïm pel pronom en, l’adjectiu ha d’anar precedit per la preposició de. Ex.: Mireia duia unes ulleres roges: Mireia en duia unes de roges.
Concordança del pronom feble i el participi
Quan substituïm un CD determinat per un pronom feble, en cas que hi haja un temps verbal compost, el participi ha de concordar en gènere i nombre amb el pronom feble.
EXERCICIS
1. Respon les preguntes fent concordar el pronom feble amb el participi com en l’exemple.
Ja has endreçat l’habitació? Sí, ja l’he endreçada.
a) Ha trobat les arracades?
b) Heu tret les entrades?
c) Heu conegut la nova professora?
d) Heu comprat les pizzes?
e) Has aconseguit la beca?
Definit. Pot portar: - article definite - demostratiu - possessiu - nom propi
EL, LA, ELS, LES
Has portat les verdures? > Les has portades?
Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida.
Vaig vore el teu germà > El vaig vore.
Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.
Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res.
EN
Has portat verdures? > N’has portat?
Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.
Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò.
HO
Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir.
Volia allò > Ho volia.
Sabia el que passaria > Ho sabia.
Complement Indirecte
1a persona singular: EM
1a persona plural: ENS
2a persona singular: ET
2a persona plural: US
3a persona singular: LI
No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat.
3a persona plural: ELS (masculí i femení)
Complement Directe
Els pronoms el, la, els, les, en i ho poden substituir un complement directe d’acord amb les normes següents:
PRONOMS | NORMES D’ÚS | EXEMPLES |
el, la, els, les | Substitueixen complements directes determinats. | Portaré els llibres que m’has demanat. Els portaré |
en | Fa referència a un element incomptable o indeterminat (sense article determinat davant o acompanyat d’un quantificador) | Ens recomanà una pel·lícula: Ens en recomanà una. |
ho | És el pronom neutre que substitueix un pronom neutre (açò, això, allò) o una oració subordinada substantiva (introduïda per que, el que, si...). | Vols que fem un viatge a Londres? Sí, ho vull. |
Pronom en + adjectiu
Quan un substantiu va acompanyat d’un adjectiu i el substituïm pel pronom en, l’adjectiu ha d’anar precedit per la preposició de. Ex.: Mireia duia unes ulleres roges: Mireia en duia unes de roges.
Concordança del pronom feble i el participi
Quan substituïm un CD determinat per un pronom feble, en cas que hi haja un temps verbal compost, el participi ha de concordar en gènere i nombre amb el pronom feble.
EXERCICIS
1. Respon les preguntes fent concordar el pronom feble amb el participi com en l’exemple.
Ja has endreçat l’habitació? Sí, ja l’he endreçada.
a) Ha trobat les arracades?
b) Heu tret les entrades?
c) Heu conegut la nova professora?
d) Heu comprat les pizzes?
e) Has aconseguit la beca?
Definit. Pot portar: - article definite - demostratiu - possessiu - nom propi
EL, LA, ELS, LES
Has portat les verdures? > Les has portades?
Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida.
Vaig vore el teu germà > El vaig vore.
Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.
Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res.
EN
Has portat verdures? > N’has portat?
Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.
Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò.
HO
Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir.
Volia allò > Ho volia.
Sabia el que passaria > Ho sabia.
Complement Indirecte
1a persona singular: EM
1a persona plural: ENS
2a persona singular: ET
2a persona plural: US
3a persona singular: LI
No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat.
3a persona plural: ELS (masculí i femení)
Substitució pronominal del complement indirecte
1. Els pronoms febles li, els (‘ls, -los) fan la funció de complement indirecte i no tenen distinció de gènere, és a dir, s’utilitzen tant per a un referent masculí com per a un referent femení. Ex.: A Robert / Rosa, li demanaré els apunts. Als meus germans / a les meues germanes, vull donar-los un regal.
2. La forma *lis és absolutament incorrecta.
3. El pronom se només pot fer la funció de complement indirecte si té un valor reflexiu: Ell es cordava les sabates: Ell se les cordava. Però quan el complement indirecte és una persona diferent del subjecte que realitza l’acció, sempre hem de fer servir el pronom li: Ell li corda les sabates, al fill.
ELS PRONOMS FEBLES (II): CC, CRV I PREDICATIU
EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL
Els complements circumstancials indiquen les circumstàncies en què es produeix l’acció del verb. Aquestes circumstàncies poden ser de temps, de lloc, de manera, d’instrument, de finalitat...
Van arribar amb retard (CC de temps)
Van treballar de valent (CC de manera)
Van estiuejar a la platja (CC de lloc)
Van vindre amb cotxe (CC d’instrument)
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS
Com a norma general, els complements circumstancials són substituïts pel pronom hi, llevat d’un únic cas: si el complement és introduït per la preposició DE, és substituït per en (n’ / ‘n / -ne).
Demà tornaran al poble → Demà hi tornaran
He dut el cotxe al garatge → Hi he dut el cotxe
He tret el cotxe del garatge → N’he tret el cotxe
Cal tenir en compte, però, que el CC de manera és substituït sempre pel pronom hi (-hi) i el podreu localitzar preguntant-vos com es fa l’acció.
Pau treballava de valent → Pere hi treballava.
Marc, camina de pressa, per favor! → Marc, camina-hi, per favor
EL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL
ELS PRONOMS FEBLES (II): CC, CRV I PREDICATIU
EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL
Els complements circumstancials indiquen les circumstàncies en què es produeix l’acció del verb. Aquestes circumstàncies poden ser de temps, de lloc, de manera, d’instrument, de finalitat...
Van arribar amb retard (CC de temps)
Van treballar de valent (CC de manera)
Van estiuejar a la platja (CC de lloc)
Van vindre amb cotxe (CC d’instrument)
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS
Com a norma general, els complements circumstancials són substituïts pel pronom hi, llevat d’un únic cas: si el complement és introduït per la preposició DE, és substituït per en (n’ / ‘n / -ne).
Demà tornaran al poble → Demà hi tornaran
He dut el cotxe al garatge → Hi he dut el cotxe
He tret el cotxe del garatge → N’he tret el cotxe
Cal tenir en compte, però, que el CC de manera és substituït sempre pel pronom hi (-hi) i el podreu localitzar preguntant-vos com es fa l’acció.
Pau treballava de valent → Pere hi treballava.
Marc, camina de pressa, per favor! → Marc, camina-hi, per favor
EL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL
Hi ha certs verbs que exigeixen (regeixen) la presència de complements introduïts per una preposició determinada. Per això, aquests complements s’anomenen preposicionals o de règim verbal. Ex.:
La teua cosina s’ha acostumat al soroll del trànsit. (La teua cosina s’hi ha acostumat).
Estic d’acord amb la vostra proposta. (Hi estic d’acord).
Contribuirem a l’eliminació dels residus tòxics. (Hi contribuirem).
Ací teniu alguns dels verbs que admeten aquest complement:
Complement amb A
Complement amb EN
Complement amb DE
Complement amb AMB
accedir, contribuir, excitar, procedir, renunciar, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se, dedicar-se...
pensar, tardar, vacil·lar, afanyar-se, complaure’s, entossudir-se, exercitar-se, delitar-se, interessar-se, confiar...
aprendre, parlar, saber, recordar-se, oblidar-se, riure’s, adonar-se, burlar-se, abstenir-se, queixar-se...
avenir-se, fer-se, estar d’acord, amenaçar...
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL
Per a substituir un complement de règim verbal tenim dos pronoms: en, hi.
• Usem en (n’ / ‘n / -ne) quan la preposició és de. Ex.: No es recorda de res. No se’n recorda. Parlava de tot un poc. En parlava.
• Usem hi per a totes les altres preposicions. Ex.: Renunciaré al càrrec. Hi renunciaré. Pensa en això que et vaig dir. Pensa-hi.
Quan substituïm una proposició introduïda per la conjunció que davant de la qual la preposició s’ha omés, es fa la substitució tenint en compte la preposició implícita. Exemples:
•No t’oblides del viatge. = No te n’oblides.
•No t’oblides que tens un viatge = No te n’oblides.
També, cal recordar que les proposicions substantives d'infinitiu només poden anar introduïdes per les preposicions a o de. Per tant, si el verb regeix una preposició diferent (en, amb), cal substituir-la per una d’aquestes, però haurem de tenir en compte la preposició original quan fem la substitució pronominal. Exemple:
•Confiava en la seua innocència. Hi confiava.
•Confiava de ser innocent. Hi confiava.
EL COMPLEMENT PREDICATIU
És semblant al CCM, però en aquest cas modifica dos elements de l’oració, ja que el predicatiu complementa alhora el verb i el subjecte de la frase, o bé el verb i el complement directe. Si és un adjectiu, aquest complement concorda amb el subjecte o amb el complement directe en gènere i nombre:
Rosa passejava amoïnada. → el predicatiu concorda amb el subjecte
Els alumnes troben la lliçó complicada. → el predicatiu concorda amb el complement directe.
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL PREDICATIU
Els verbs predicatius tornar-se, trobar-se, arribar, resultar, fer-se... substitueixen el complement pel pronom HI
Vingué molt cansada? –Hi vingué.
Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa.
Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.
Alguns verbs que poden dur complement predicatiu són:
Verbs amb complement predicatiu i exemples
Tornar-se
El vi s’ha tornat agre.
Fer-se
Aquella poma s’ha fet malbé.
Quedar-se
Robert es va quedar esblaiat en saber la notícia.
Romandre
Els alumnes romanien drets al passadís.
Trobar-se
Mireia es trobava il·lusionada.
Presentar-se
La reunió s’havia presentat animada.
Anar
El xiquet sempre va brut.
Resultar
El partit va resultar interessant
Trobar
Anna trobava la seua amiga esgotada.
Arribar
Els corredors arribaran exhausts a la meta.
Considerar
El jurat considerà la novel·la meravellosa.
Aparéixer
El gos va aparèixer esprimatxat.
Però, amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar, el complement predicatiu se substitueix pel pronom EN
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet
Em diuen Jordi. A tu també te’n diuen?
ATRIBUT
Si és definit EL, LA ELS, LES
Pere és el metge del poble > Pere l’és.
Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO
Pere és metge > Pere ho és.
Pere és el metge del poble > Pere ho és
Per a donar èmfasi (partitiu) EN
Mira que n’ets, de llest!
Si n’estic, de farta!
Hi ha certs verbs que exigeixen (regeixen) la presència de complements introduïts per una preposició determinada. Per això, aquests complements s’anomenen preposicionals o de règim verbal. Ex.:
La teua cosina s’ha acostumat al soroll del trànsit. (La teua cosina s’hi ha acostumat).
Estic d’acord amb la vostra proposta. (Hi estic d’acord).
Contribuirem a l’eliminació dels residus tòxics. (Hi contribuirem).
Ací teniu alguns dels verbs que admeten aquest complement:
Complement amb A | Complement amb EN | Complement amb DE | Complement amb AMB |
accedir, contribuir, excitar, procedir, renunciar, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se, dedicar-se... | pensar, tardar, vacil·lar, afanyar-se, complaure’s, entossudir-se, exercitar-se, delitar-se, interessar-se, confiar... | aprendre, parlar, saber, recordar-se, oblidar-se, riure’s, adonar-se, burlar-se, abstenir-se, queixar-se... | avenir-se, fer-se, estar d’acord, amenaçar... |
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL
Per a substituir un complement de règim verbal tenim dos pronoms: en, hi.
• Usem en (n’ / ‘n / -ne) quan la preposició és de. Ex.: No es recorda de res. No se’n recorda. Parlava de tot un poc. En parlava.
• Usem hi per a totes les altres preposicions. Ex.: Renunciaré al càrrec. Hi renunciaré. Pensa en això que et vaig dir. Pensa-hi.
Quan substituïm una proposició introduïda per la conjunció que davant de la qual la preposició s’ha omés, es fa la substitució tenint en compte la preposició implícita. Exemples:
•No t’oblides del viatge. = No te n’oblides.
•No t’oblides que tens un viatge = No te n’oblides.
També, cal recordar que les proposicions substantives d'infinitiu només poden anar introduïdes per les preposicions a o de. Per tant, si el verb regeix una preposició diferent (en, amb), cal substituir-la per una d’aquestes, però haurem de tenir en compte la preposició original quan fem la substitució pronominal. Exemple:
•Confiava en la seua innocència. Hi confiava.
•Confiava de ser innocent. Hi confiava.
EL COMPLEMENT PREDICATIU
És semblant al CCM, però en aquest cas modifica dos elements de l’oració, ja que el predicatiu complementa alhora el verb i el subjecte de la frase, o bé el verb i el complement directe. Si és un adjectiu, aquest complement concorda amb el subjecte o amb el complement directe en gènere i nombre:
Rosa passejava amoïnada. → el predicatiu concorda amb el subjecte
Els alumnes troben la lliçó complicada. → el predicatiu concorda amb el complement directe.
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL PREDICATIU
Els verbs predicatius tornar-se, trobar-se, arribar, resultar, fer-se... substitueixen el complement pel pronom HI
Vingué molt cansada? –Hi vingué.
Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa.
Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.
Alguns verbs que poden dur complement predicatiu són:
| Verbs amb complement predicatiu i exemples |
Tornar-se | El vi s’ha tornat agre. |
Fer-se | Aquella poma s’ha fet malbé. |
Quedar-se | Robert es va quedar esblaiat en saber la notícia. |
Romandre | Els alumnes romanien drets al passadís. |
Trobar-se | Mireia es trobava il·lusionada. |
Presentar-se | La reunió s’havia presentat animada. |
Anar | El xiquet sempre va brut. |
Resultar | El partit va resultar interessant |
Trobar | Anna trobava la seua amiga esgotada. |
Arribar | Els corredors arribaran exhausts a la meta. |
Considerar | El jurat considerà la novel·la meravellosa. |
Aparéixer | El gos va aparèixer esprimatxat. |
Però, amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar, el complement predicatiu se substitueix pel pronom EN
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet
Em diuen Jordi. A tu també te’n diuen?
ATRIBUT
Si és definit EL, LA ELS, LES
Pere és el metge del poble > Pere l’és.
Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO
Pere és metge > Pere ho és.
Pere és el metge del poble > Pere ho és
Per a donar èmfasi (partitiu) EN
Mira que n’ets, de llest!
Si n’estic, de farta!
APRENEM MÉS
⇒ TEORIA I PRÀCTICA DE PRONOMS FEBLES
⇒ EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES
ELS PRONOMS FEBLES (CLAUS. EXERCICIS)
Ex. 24
a) Te’n vens? b) Te n’enviaré. c) Ja se’l sap d) Me l’han donat.
Ex. 25
a) Me la instal·la. b) Li la untaré. c) Se l’unta. d) Ens l’explica.
Ex. 26
Me l’envia, te’l pagaré, me’l prenc, te’l deixaré, se l’emporta, ens el regala, us el reserve, el l’arregla, li l’ha trencat, me’n vaig // guarda-te’l, ompliu-me’n, ves-te’n, ha d’anar-se’n, emporta-te’n, passeu-me’l, torneu-li-la, ha de tallar-se’l, han de menjar-se’n, deixeu-li’n.
Ex. 27
Se citaven, se sumen, es ven, morir-se, afaitar-se, s’escriu, se sol·licita, se situa, es lloga, riure’s, recordar-se, s’ha venut.
Ex. 20
a) Envia-li’n un b) Col·loca-la-hi c) Conteu-me’n un d) Els les dictava e) Recordeu-li-la f) Mengeu-vos-ho g) Te’l deixaré h) Copia-te’ls.
Ex. 21
b) Vicent ens l’enviarà.
c) Us ho empaquetarem.
d) Laura els els reparteix.
e) Elisa t’ho prepara.
f) Marta va confessar-nos-ho.
g) Li’l portaré.
Ex. 22
b) Torna-li-la.
c) Ferran els la vol vendre.
d) Li ho has explicat?
e) Els les injectava.
f) Jordi els en ven.
g) Pasqual li n’ha pintat un.
h) Els els he repartits.
i) No li la faràs.
PÀGINA 4
Ex. 12
b) Els arreglarà? c) L’aprofita d) Demà en menjarem e) Ho pensava f) Les explique g) David ho diu h) Ara ens el dirà.
Ex. 13
b) Els els ha regalats c) La infermera els les injecta d) Els la va vendre e) Li ho demanarà f) Bernat, prepara-li’l.
Ex. 14
a) No me’n burlaré b) Sempre hi jugava c) Hi has pensat? d) Encara no hi has aprés e) Només sabeu parlar-ne f) Me n’he oblidat.
Ex. 15
a) Joana ho serà b) La teua resposta ho és c) Toni i Salva els / ho eren d) Les margarides ho pareixen e) Josep l’és/ho és f) El formatge ho estava.
Ex. 16
a) Sempre hi passe b) Jo no hi viatge mai c) No hi deixes res d) Quan en tornaràs? e) Ja no hi vaig f) No hi posaria jo les mans.
Ex. 17
a) El malalt hi descansava b) Hi trobarem els amics c) Andreu ens hi tracta d) Vicent hi ha fet l’arròs.
PÀGINA 5
Ex. 22
a) El missatger ho va portar b) La qüestionaven c) La jutgessa n’embargà d) En patien molta d’acústica e) Pere la dona als padrins f) Escriu-ne un!
Ex. 23
a) Els llegia contes cada nit b) El pare li llava la cara c) Ella li compra pa d) Per què els regales llibres? e) Els vaig explicar l’assumpte / Vaig explicar-los l’assumpte f) Digues-li que em telefone quan puga.
Ex. 24
a) Anna n’escrivia d’amor b) N’han arribat de la victòria c) N’estava satisfet.
Ex. 25
a) El pis ho està b) Carme ho és / l’és c) Els meus amics ho són d) Ho sembla.
Ex. 26
a) Enric hi posa els coberts b) D’ençà de l’accident Xavier hi camina c) Deixa-hi el got d) El gat sempre hi passava e) En venien entusiasmats f) Hi aniré demà g) He fet una pregunta i hi ha contestat.
Ex. 27
a) Aquelles dones sempre en parlen b) Els xiquets hi juguen c) Quan estigues de viatge, pensa-hi! d) La mestra hi ensenya e) El govern hi ha optat f) Vols contribuir-hi?/Hi vols contribuir? g) L’advocat hi ha recorregut h) Hi té molt d’interés.
Ex. 28
a) s’hi b) L’en c) Me n’he d) s’hi e) me’n f) hi
Ex. 30
a) Hi ha poca aigua / D’aigua, n’hi ha poca b) ens convoquen a Junta c) Ací u menja molt bé d) No se n’ha adonat / No s’ha adonat de la correcció e) correcta f) En aquella habitació no toca el sol.
Ex. 31
1) c 2) b 3) c 4) a 5) c 6) c 7) a 8) ho
Ex. 32
a) Nosaltes li’ls vam donar b) Hui li’l portaré c) Esta vesprada li les tornarem d) Àngel li’n llig e) Després li la comprarem f) Li l’explicaré g) Demà li les portaré h) Li’n compraré un.
Ex. 33
a) me l’he pres b) se n’han anat c) te l’han portat d) te’l pots guardar e) me’ls regalen f) se l’ha endut g) se te’ls duran h) se l’ha menjat
Ex. 34
a) Qui me l’aguantarà? b) Ja te’l van arreglar? c) El dentista me l’ha d’arrancar d) Agafa-me’l e) Tots s’hi afanyen f) Se te l’ha begut tot g) Ell m’hi va ajudar h) Ahir me’n va cosir tres i) se’l treia j) No me l’embrutes k) Me l’ha escrita l) No te l’esperaves, eh? m) S’hi va agafar n) qui me’ls defensa? o) Me’n falten molts.
Ex. 35
a) no me’n dones cap b) t’ho conte c) te’n poses d) us ho e) se les f) la hi penges.
SOLUCIONS EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES (p.7-10)
Ex. 1
1 L’he vista 2 Ho he vist 3 En convidaré tres 4 Porta’n 5 N’he vist una de por 6 Les acompanyava 7 Porta-ho 8 No els trobem enlloc 9 Vaig plantar-ne un 10 La va conèixer / Va conèixer-la 11 Qui ho ha dit? 12 Els portes curts 13 Els has guardats? 14 En comprava15 La mare en feia de fregides 16 Guarda-ho.
Ex. 2
1 Ahir vaig trucar-li 2 Li vam ensenyar 3 Li he dit 4 Els presentaré la meua filla 5 Els compraré detallats 6 Mireia, ensenya’ls les notes 7 Hui li emprovaré el vestit. 8 Sempre li guardem els cromos. 9 Vull enviar-li un missatge. 10 Hem de fer-los la comanda. 11 Els enviaré els catàlegs. 12 Demà aniré a comprar-li un regal.
Ex. 3
1 Ho és 2 Hi va 3 Ho està 4 S’hi sent 5 Ho estic 6 Hi dorm 7 Ho sembla 8 S’hi ha tornat 9 Ho és 10 S’hi considera 11 Ho estem 12 Hi anem.
Ex. 4
1 Li ho faré pagar 2 Li’ls deixaran 3 Li ho comentarem 4 Li les cantarà 5 Li’n donaré 6 Li la demanarem 7 Li n’enviaré 8 Li’l perdoneu? 9 Els els faré pagar 10 Els ho llogarà 11 Els ho proposareu? 12 Els les reformaran 13 Els en donaràs 14 Els les donarem 15 Els en faré.
Ex. 5
a. Li l’he de comprar b. Antoni li’n recomana una. c. Vaig portar-l’hi d. Enric li’l va demanar e. Els les / collir-los-les f. Els el comprarem g. Emili no les hi portarà. h No n’hi havia a l’armari. i Qui la’n llevarà? j No t’ho perdonaré mai.
Ex. 6
1 te’l / ens el 2 t’ho 3 us el 4 m’ho 5 us ho / us ho 6 Us el / ens el 7 m’ho, t’ho 8 te’l / ens ho 9 us el /ens l’ 10 te’l / t’ho 11 -te’l / t’ho.
Ex. 7
1 Demà li les agafaré 2 Canta-li’n una 3 Renta’ls-les 4 Telefona’ls 5 Obri-li-la 6 Fem-los-en un 7 Li’l trametreu 8 Els n’oferiu 9 Agafa’ls-la 10 Els les furta / Furta’ls-les 11 Miquel li l’ha recomanat 12 No li l’has donada 13 Ramon els n’ha comprat. 14 Pep li’n recita 15 Teresa els el deu 16 L’hi vam haver de dur / Vam haver de dur-l’hi. 17 Li l’haurem de donar 18 Emili els en pagarà una. 19 N’hi ha plantat un. 20 No s’hi esforça. 21 Ens n’hem de comprar un. 22 Ens en va fer / Va fer-nos-en un 23 Demà us n’enviaré 24 Me l’han arreglada 25 Quan te l’enviaran? 26 La mare me l’ha portat. 27 El meu germà me l’ha comprat 28 El mestre me la pregunta 29 Ella me l’explica 30 El pare te’ls compra 31 En Jordi li la va dir 32 Qui te’l va regalar? 33 Ja els els he donats 34 En Josep ens l’arregla.
Ex. 8
1 li 2 n’ 3 us/ ens 4 els 5 hi 6 ‘l 7 l’ 8 -ho 9 pose’s 10 els 11 -les 12 l’ / en 13 -lo 14 ‘n 15 en 16 la 17 ho/l’ 18 el 19 -ne 20 en 21 us 22 -lo / el 23 les /-les 24 la / l’ 25 els / els
Ex. 9
1 hi 2 en 3 el 4 l’ 5 li les 6 l’ 7 li’l 8 hi 9 n’hi 10 els l’ 11 -li’n 12 li l’ 13 els les 14 en 15 els ho 16 l’ 17 n’hi 18 Li’l 19 Els ho 20 Les hi 21 li la 22 en 23 els l’ 24 te’ls 25 -ne 26 hi 27 li l’ 28 n’hi.
(Pàg. 9)
Ex. 1
Te l’amagava / Els el vigilava / Me l’en treia / Els en / Se’ls hi amagava / Hi anirem d’excursió / Me’l llegia / Els la pinten / La hi feien / Lluïsa ho era a l’ambaixada (Lluïsa hi era secretària).
Ex. 2
Porta-n’hi tres quilos / Els hi corregia / Se’l dugueren / M’ho pensava / Ens les regala / -te’n / Li’l vaig dur / Te n’anares / Convida’ls-hi / Se n’hi bevia tres litres / Trieu-vos-els / Les hi has posades.
Ex. 3
Le’n treia / Conteu-los-la / Dus-los-ho / Quan hi anireu? / Compra-t’ho / Se’ls hi amaguen / Guardeu-les-hi / Esborra-l’en.
FITXA 3
1 Li ho varen explicar 2 Va dir-los-ho 3 Pregunta’ls-ho 4 Varen dir-li-ho 5 Els les explicarem 6 Els en va donar uns quants 7 Dona’ls-en 8 Dona’ls-les 9 Explica’ls-en 10 Ell els els posa 11 Torna’ls-la 12 Explica-li-ho 13 Els l’amaga 14 Els en va repartir 15 Els el vaig manllevar 16 Explica’ls-ho 17 Penja-l’hi 18 Compra’ls-hi 19 va fer-los-en un 20 L’hi hem solucionat 21 vam deixar-los hi 22 Ella hi parla amb les companyes 23 Les hi tornarem 24 Alexandre la hi guarda 25 li la comprarem 26 Li l’explicaré 27 La hi compra 28 Demà li les duré 29 N’hi pensa 30 Li’ls explicarem.
(pàg. 10)
Ex. 1
1 T’hi 2 Me n’ 3 M’hi 4 se n’ 5 m’ho 6 T’hi 7 se’n 8 me’l 9 Te’ls 10 M’hi
Ex. 2
1 S’hi 2 s’ho 3 se’l 4 Me’ls 5 t’ho 6 -me-la 7 se’n 8 -me’n 9 m’ho 10 -nos-ho
Ex. 3
1 s’hi 2 Ens n’ 3 T’hi 4 s’hi 5 us n’ 6 -nos-hi 7 ens hi 8 m’hi 9 Ens ho 10 s’hi
EN/HI
1 hi 2 en 3 -hi 4 te n’ 5 hi 6 hi 7 -hi 8 -ne 9 en 10 hi 11 en 12 -ne 13 n’ 14 -hi 15 t’hi/t’ho 16 m’hi 17 te’n 18 en 19 me’n 20 hi 21 hi 22 hi 23 n’ 24 T’hi/hi 25 hi 26 m’hi 27 se n’ 28 te n’ 29 t’hi 30 -se’n
EXERCICIS
DE LÈXIC (CLAUS)
FULL 1
855. 1 subministrament; 2 bufetejar; 3 bombat; 4
adobats; 5 encert; 6 aclariments; 7 acovardir.
856. 1 condicionar; 2 afavorir; 3 agreujar; 4
enjardinat; 5 alimentosos; 6 alleugeriment/alleujament; 7 allotjament; 8
enquitranat.
857. 1 emmurallat; 2 antiguitats; 3 arrelats; 4
encoratge; 5 aterrar; 6 esporuguits; 7 retardat; 8 finançat.
858. 1 recaiguda; 2 batedora; 3 blancor; 4
brasilers; 5 boxejador; 6 brillantor; 7 escalfador; 8 candidesa.
859. 1 captivitat; 2 cobrament; 3 coixesa; 4 compadir;
5 companyonia; 6 inconfusible; 7 s’acontenta; 8 corredissa.
860. 1 cataractes; 2 codi; 3 col·lidit; 4 concordança; 5
cranial; 6 desxifrar; 7 desheretat; 8 despreniment.
861. 1 neurosi; 2 emprada; 3 verinosa; 4 ensinistrat; 5
calfred; 6 atorgar; 7 folrades; 8 estada.
862. 1 espacial; 2 desfogar; 3 esquinçar; 4 esborrador; 5
dolcesa; 6 retolador; 7 dulcificar; 8 esparreguera.
863. 1 aclarir; 2 enfiladissos; 3 envernissada; 4 gruix;
5 claredat; 6 endurida; 7 brillantor; 8 allargada.
864. 1 ombrívol; 2 puresa; 3 envernissada; 4 destorb; 5
sensatesa; 6 aclarir; 7 comandament; 8 assaborir.
865. 1 garantir; 2 reflectien; 3 excloure; 4 disfressa; 5
avantatjós; 6 bufetejar; 7 enfarinat; 8 duradora.
866. 1 inoblidable; 2 hivernacle; 3 liquiditat; 4 mèdica;
5 polonés; 6 enquitranar; 7 revalorar; 8 envernissar.
867. 1 coixejar; 2 cor de; 3 curull; 4 clot; 5
deseiximent; 6 elàstics; 7 despesa; 8 davallada.
868. 1 estintolar-se; 2 esbiaixat; 3 encimbellar-se; 4
escletxa; 5 esvoranc; 6 feixuc; 7 farcit.
FULL 2
869.
1 dependent; 2 descodificar; 3 cavalcada; 4 plànol; 5 planava; 6 traït; 7
amidava; 8 capçalera.
870.
1 broma; 2 brúixola; 3 càmera; 4 canceller; 5 carregament; 6 cadastre; 7
cel·lofana; 8 cerimònia.
871.
1 respatller; 2 sargir; 3 setí; 4 vaixella; 5 vertigen; 6 reflectir; 7
testimoni; 8 assajar.
872.
1 borses; 2 taverna; 3 buidatge; 4 d’aclarir; 5 acomplert; 6 esborrany; 7
agafar; 8 número.
873.
1 d’assenyalar; 2 mesura; 3 mitjà; 4 compon; 5 comunes; 6 mitjans, aquest; 7
fuita.
874.
1 aleteig; 2 aram; 3 àdhuc; 4 amarat; 5 atényer; 6 atansar; 7 armilla; 8
atuell.
875.
1 al bell mig; 2 basarda; 3 barroerament; 4 bocí; 5 capell; 6 carena; 7 bru; 8
bombat.
876.
1 fortuït; 2 feltre; 3 furtiu; 4 flairar; 5 hostil; 6 llefiscós; 7 gosar; 8
irisar.
877.
1 maldar; 2 lliscar; 3 manyoc; 4 mànec; 5 ufanós; 6 ventall; 7 un xic; 8
vailet.
878.
1 capsa; 2 esgarrinxar; 3 xamfrà; 4 gros; 5 estirar; 6 borsa; 7 citació; 8
reial.
879.
1 esborrall; 2 esborrany; 3 calaix; 4 faldilla; 5 deport; 6 doblegar; 7 pela; 8
mitjana.
FULL 3
880. 1 assortiment; 2 emprovar; 3 pelegrí; 4 tapadora; 5 butllofa; 6 brodar; 7 escaire; 8 destinació.
881. 1 llesques; 2 collaret; 3 medicina; 4 ponien; 5 del vespre; 6 eixugar; 7 esquena, avall, espatlla; 8 adonar.
882.
1 un vent; 2 un color; 3 una peça de fusta; 4 una herba; 5 el
successor; 6 un ocell; 7 part superior de l'esquena; 8 part del cos.
883. 1 pal; 2 llama; 3 veleta; 4 peregrí; 5 pita; 6 pillar; 7 planell; 8 cantera.
884. 1 ruïna; 2 assentar; 3 recolzar; 4 a plaços; 5 tràfec; 6 llama; 7 llindar; 8 lliurar.
885. 1 trepar; 2 trencar; 3 torta; 4 tirat; 5 teta; 6 tatxar; 7 tassa; 8 caudal.
886. 1 precisar; 2 reticència; 3 lliurar-se; 4 turca; 5 cardenal; 6 cercar; 7 hoste; 8 gelós.
887. 1 informa; 2 sobretot; 3 criats; 4 es fonen; 5 òrbita; 6 dotades; 7 innata; 8 rebutjat; 9 sens dubte; 10 quimèric.
888. a) 1 marca; 2 elements; 3 procacitat; 4 miracle; 5 extemporaneïtat; 6 audàcia.
b) 1 peresa; 2 lleuger; 3 graciós; 4 terra; 5 incert; 6 momentani; 7 abrupta; 8 bada; 9 arriscat; 10 desaforada.
889.
1 construir; 2 demostrar; 3 importància; 4 mitjà; 5 psíquic; 6 mica; 7
arribada; 8 circumstàncies; 9 advers; 10 apogeu; 11 decandiment; 12
costat.
FULL 4
890.
1 encuriosida; 2 curiosos; 3 vermelles; 4 obrer; 5 fent fotografies; 6
dolls; 7 tonalitat; 8 taral·la; 9 solemnes; 10 encomanadissa.
891. 1 discreció; 2 obeïa; 3 impedia; 4 fos com fos; 5 consagrat; 6 tacte; 7 curosament; 8 viva; 9 vexar; 10 emprat.
892.
1 desolació; 2 desenllaç; 3 va més enllà; 4 estimular; 5 arrelada; 6
morir; 7 compta; 8 en pro de; 9 visió del món; 10 fatalment; 11
banalitat; 12 romandrà.
893.
1 desgraciadament; 2 feia; 3 va caure a les mans; 4 deixar-ho córrer; 5
dèria; 6 formular; 7 recerca; 8 suplir; 9 equivoque; 10 nasqué.
894. 1 superficial; 2 l'amo; 3 recalcitrant; 4 s'infligeixen; 5 exportar; 6 avenir; 7 estereotipats; 8 inici; 9 la veritat.
895. 1 honoraris; 2 estòlida; 3 hòrrida; 4 fer efectiu el pagament; 5 buròcrata; 6 genuïnes; 7 enregistrat; 8 professió.
FULL 5
896. a) 1 indispensable; 2 notables; 3 rendible; 4 confortable; 5
intocable; 6 tàcita; 7 content.
b) 1 valentia; 2 doldria; 3 impunitat; 4 castigaren, acusaren; 5 censores,
satíriques; 6 probablement; 7 prudents; 8 critacaran; 9 mer supòsit, és una
suposició; 10 econòmiques.
897. 1 s’abeura; 2 deixant anar; 3 arregladeta; 4 bel·licistes; 5 tirar mà;
6 naturalment; 7 intermedi, 8 imputar; 9 convincent; 10 a continuación.
898. 1 obcecades: encegades, ofuscades 2 exabruptes: brusquedat, cosa dita
inopinadament, sortida 3 escudar-se: protegir-se, parapetar-se 4 serena:
desapassionada, equànime 5 etiqueta: rètol, títol 6 emancipatòria:
alliberadora 7 oprobioses: vergonyants,
vergonyoses 8 ofuscació: obcecació, encegament
9 epilèptic: histèric, nerviós 10
professen: practiquen.
899. 1 motu proprio 2 sui generis 3 stricto sensu 4 deo volente
5 sed lex 6 ex professo 7 carpe diem
8 de facto.
900. 1 La sort ja ha esta llançada; ja està decidit el que s’ha de fer. 2 Per
igual, amb el mateix mèrit. 3 L’altre jo, una persona que em representa perquè
té tota la meua confiança. 4 La veu del poble. 5 Un error en parlar (de la
llengua) 6 Entre nosaltres, familiarment, col·loquialment. 7 La veritat es
troba en el vi, qui ha begut diu el que pensa amb sinceritat. 8 Tant és si
canviem l’ordre, canviant el que calga.
901. 1d; 2f; 3h; 4a; 5g; 6b; 7c; 8e.
902. penya-segat, àncora, vaixell, cloïsses, escull, badia, illa, cap.
903. 1 xupar; 2 estar a la que salta; 3 estància; 4 fesonomia; 5 bruto; 6
gorda; 7 grieta; 8 guassa; 9 hendidura; 10 patxorra.
904. 1 nogal; 2 nusar; 3 omplenar; 4 pegatina; 5 polveritzar; 6 plegària; 7
pormenoritzar; 8 promig; 9 tormenta; 10 toldo.
FULL 6
905. jutge; hostessa (de vol); carnisser; pastisser; cambrer; escombraire;
perruquera; infermer.
906. 1 pedido; 2 parranda; 3 parxe; 4 passe; 5 patós; 6 piropo; 7 plasta; 8
tiquismiquis; 9 pringar; 10 reparo.
907. 1 percentual; 2 punxegut; 3 proveïdor; 4 excomunicar; 5 creditor; 6
escabellat; 7 desenrotllar; 8 medieval; 9 atorgar; 10 eruga.
908. vorera; bústia; claveguera; llamborda; fanal; gronxador; paperera; pas
de vianants; quiosc; rètol; semàfor; tanca.
909. 1 es rumoreja; 2 salvetat; 3 bocadillo; 4 despedir; 5 sequia; 6
estatjar; 7 huella; 8 immediacions.
910. 1 intermedi; 2 afusellar; 3 desempolsegar; 4 dessagnar; 5 adelitar; 6
avançar.
911. burilles; broquet; entrepà; tirabuixó o llevataps; catifa;
portamonedes; carmanyola; encenedor.
912. 1 loma; 2 a tutiplé; 3 tunda; 4 tullit; 5 trola; 6 tranca; 7 topos; 8
tiron; 9 tinglado.
913. farmaciola; escalfador; escacs; endoll; cadenat; canonada; estoig;
paraigua.
914. 1 tarumba; 2 córrer a càrrec; 3 ni tant ni tan poc; 4 fugir per la
tangent; 5 tambalejar; 6 lograr; 7 tamany; 8 sosso; 9 soltura; 10 soliviantar;
11 intentona; 12 juerga.
915. armilla o jupetí; barnús; bolquer; granota; impermeable; samarreta;
sostenidors; barret; texans; assecador; cigarrets; bossa.
FULL 7
916. 1 solapar; 2 soberbi; 3 sobat; 4 sinsabor; 5 camelo; 6 camilla; 7
camorra; 8 campante; 9 candil; 10 cantamanyanes.
917. 1 el colmo; 2 coletilla; 3 colzejar-se; 4 componenda; 5 conxa; 6
criba; 7 curtidor; 8 desahuci; 9 desgarbat; 10 desmoronar-se.
918. 1 influència; 2 avaluació; 3 limítrof; 4 lògica; 5 maneta, 6
margarida; 7 juliol; 8 manyopla; 9 nuvolat; 10 ploma; 11 gola; 12 emmotllar.
919. 1 oblidar; 2 unça; 3 atorgament; 4 orquestra; 5 patrocinador; 6
polonés; 7 percentatge; 8 préstec; 9 mitjana; 10 polzada; 11 cansament.
920. 1 passar per l’adreçador; 2 veure el llautó; 3 sense saber com ni per
què; 4 haver-hi roba estesa; 5 no s’ho val; 6 no entendre ni gota; 7 dormir com
una marmota; 8 donar allargues; 9 maleïda la gràcia; 10 no estar per brocs; 11
fer l’orni; 12 anar a mal borràs.
921. 1 quarter; 2 quirats; 3 recaptar; 4 reblar; 5 robatori; 6 assaborir; 7
xarampió; 8 saviesa; 9 segrest; 10 setembre; 11 greixar.
922. 1 plet; 2 nomenament; 3 alçar-se (contra); 4 reprendre; 5 deutor; 6
usdefruit; 7 venda; 8 guany; 9 mercaderia, 10 literari; 11 idea; 12 sèrum.
923. 1 esgotar; 2 rendible; 3 tanca; 4 perforadora; 5 tornavís; 6
volandera; 7 corró; 8 frontissa; 9 gresol; 10 cargol.
924. 1 porcellana; 2 volta; 3 golfes; 4 escalfador; 5 envà; 6 imposable; 7
encens; 8 infidel; 9 migranya; 10 aclaparat, 11 tenonitis; 12 tauró.
925. 1 llançadora; 2 llevat; 3 trimègins; 4 traure de polleguera; 5
trifulga; 6 escullera; 7 topall; 8 sense solta ni volta; 9 elàstics; 10
temperat; 11 entapissar; 12 liquidació; 13 temptativa.
926. 1 teranyina; 2 tarragoní; 3 cobretaula; 4 de tant en tant; 5 solcar; 6
subministrament; 7 sostenidor; 8 bufador; 9 excel·lent; 10 ull de poll.
927. 1 cambril; 2 telecadira; 3 cabell blanc; 4 canadenc; 5 cadenat; 6
gangrena; 7 canemàs; 8 canonada; 9 xifra; 10 zitzània; 11 gresca.
FULL 8
928. 1c; 2b; 3a; 4c; 5c, 6c, 7c, 8c.
929. 1b; 2b; 3a; 4b; 5c; 6c; 7 c; 8a.
930. 1 faça els ulls grossos; 2 engega’l a dida; 3 vés a pastar fang; 4
girem full; 5 deixat el cap com un timbal; 6 pot agafar-se per enlloc; 7 fem un
pensament; 8 n’estic fins al capdamunt.
931. 1d no tenir ni cap ni peus; 2g tenir cara i ulls; 3c fer un cop de
cap; 4e traure foc pels queixals; 5f fer/obrir uns ulls com unes taronges; 6b
posar la por al cos; 7h no arribar a la sola de la sabata; 8a sortir del foc
per caure a les brases.
932. 1 està amb l’aigua fins al coll; 2 a canviar l’aigua de les olives?; 3
són/s’assemblen com dues gotes d’aigua; 4 com el peix a l’aigua; 5 com un poal
d’aigua freda; 6 fan aigües; 7 se’n va a l’aigua; 8 portar l’aigua al seu molí;
9 nedar entre dues aigües.
933. 1c; 2c; 3b; 4b; 5b; 6a; 7c; 8c.
934. Entestar-se: 2, 8; esforçar-se molt: 3, 4, 5, 6; esforçar-se pensant:
1, 7.
935. A tota velocitat: 2, 8, 10; en un instant: 4, 5, 6, 7; corrent: 1, 3,
9.
936. 1b-f estar amb l’ai al cor; 2a estar amb l’aigua fins al coll; 3d fer
figa les cames; 4e no ésser ni carn ni peix; 5c haver-hi més diez que
llonganisses; 6g no ésser ni figues ni raïms; 7h tocar de peus a terra; 8b-f
fer un salt al cor.
937. 1 a cop calent; 2 anireu calents; 3 calents com un torró/torronet; 4
cap calent; 5 el més calent és a l’aigüera; 6 tocar-ne de calents; 7 una freda
i una de calenta, 8 la sang calenta.
938. Empaitar: 2, 5, 9; irritar: 1, 3, 8, 10, 12; molestar: 4, 6, 7, 11.
855. 1 subministrament; 2 bufetejar; 3 bombat; 4 adobats; 5 encert; 6 aclariments; 7 acovardir.
EXERCICI (PERQUÈ, PER QUÈ, PER A QUÈ) [claus}
- No sé per què no vols acabar la carrera.
- Vull anar perquè sí.
- Em podries dir per a què serveix aquest aparell?
- Encara no sé les raons per què se suspengué el concert.
- Vinc perquè em soluciones el problema.
- Aquell és l’ordinador per què he pagat tants diners.
- No entenc el perquè de la teua actitud.
- No volia dir-me per què no m’havia convidat, perquè crec que encara estava enfadat amb mi.
- Per què has elegit aquesta opció? Perquè crec que és la més fàcil.
- Per a què serveix aquesta maleta, si no en tenim la clau?
- No és aquesta la pel·lícula per què ens interessàvem.
- No entenc per què m’odies.
- No hi podré assistir perquè me’n vaig de viatge.
- Els teus germans encara no havien descobert per què s’havien barallat.
- Aniré perquè em torne els diners.
- M’agradaria saber el perquè d’esta broma.
- Agafa’l perquè no caiga.
- Agafa’l perquè si no caurà.
- El camí per què accedires al camp estava tallat.
- Volia telefonar-te perquè volia parlat amb tu.
- Volia telefonar-te perquè em donares l’adreça de la pensió de Barcelona.
- Sempre hi ha un perquè que ho explica tot.
- Digues per què ho vas fer i no et castigaré.
- Ho vaig fer perquè necessitava demostrar-te la situació per què passe.
- La iniciativa per què apostaven no era la millor.
- He demostrat que seria capaç de pressionar-lo perquè accedirà a les exigències.
- Si vols saber el perquè, només has de preguntar-ho.
- Si vols saber per què deia això, només has de preguntar-ho.
- Perquè tot vaja bé, cal que digues per què hem de fer-ho així.
- Això demostra el perquè de tot plegat.
EXERCICI (PERQUÈ, PER QUÈ, PER A QUÈ) [claus}
- No sé per què no vols acabar la carrera.
- Vull anar perquè sí.
- Em podries dir per a què serveix aquest aparell?
- Encara no sé les raons per què se suspengué el concert.
- Vinc perquè em soluciones el problema.
- Aquell és l’ordinador per què he pagat tants diners.
- No entenc el perquè de la teua actitud.
- No volia dir-me per què no m’havia convidat, perquè crec que encara estava enfadat amb mi.
- Per què has elegit aquesta opció? Perquè crec que és la més fàcil.
- Per a què serveix aquesta maleta, si no en tenim la clau?
- No és aquesta la pel·lícula per què ens interessàvem.
- No entenc per què m’odies.
- No hi podré assistir perquè me’n vaig de viatge.
- Els teus germans encara no havien descobert per què s’havien barallat.
- Aniré perquè em torne els diners.
- M’agradaria saber el perquè d’esta broma.
- Agafa’l perquè no caiga.
- Agafa’l perquè si no caurà.
- El camí per què accedires al camp estava tallat.
- Volia telefonar-te perquè volia parlat amb tu.
- Volia telefonar-te perquè em donares l’adreça de la pensió de Barcelona.
- Sempre hi ha un perquè que ho explica tot.
- Digues per què ho vas fer i no et castigaré.
- Ho vaig fer perquè necessitava demostrar-te la situació per què passe.
- La iniciativa per què apostaven no era la millor.
- He demostrat que seria capaç de pressionar-lo perquè accedirà a les exigències.
- Si vols saber el perquè, només has de preguntar-ho.
- Si vols saber per què deia això, només has de preguntar-ho.
- Perquè tot vaja bé, cal que digues per què hem de fer-ho així.
- Això demostra el perquè de tot plegat.
PROVA D’ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES (CLAUS)
1.b / 2.b / 3.a / 4.c / 5.c / 6.a / 7.b / 8.c / 9.c / 10.b11.c / 12.a / 13.b / 14.b / 15.a / 16.c / 17.a / 18.c / 19.c / 20.b21c, 22c, 23a, 24c, 25a, 26c, 27a, 28a, 29c, 30c.31b, 32a, 33b, 34c, 35b, 36c, 37a, 38c, 39a, 40c.41b, 42a, 43c, 44a, 45b, 46c, 47c, 48b, 49a, 50c.51c, 52b, 53a, 54a, 55a, 56c, 57a, 58a, 59c, 60a.61b, 62b, 63b, 64c, 65c, 66a, 67b, 68a, 69a, 70b.71c, 72b, 73b, 74a, 75b, 76a, 77a, 78b, 79c, 80b.81c, 82c, 83a, 84a, 85b, 86a, 87a, 88c, 89b, 90b.91a, 92c, 93c, 94b, 95c, 96c, 97a, 98c, 99c, 100c.101b, 102c, 103b, 104a, 105a, 106b, 107c, 108c, 109a, 110b. EXERCICIS DE PRONOMS RELATIUS (SOLUCIONS)
1. a) a què, a les quals b) de què, dels quals c) dels que d) que e) les que f) de qui, de la qual / on g) raó per la qual h) en què, en els quals.
2. a) La xica que treballa a la comissaria és veïna meua.
b) La pintura que vaig comprar en les rebaixes m’ha donat un bon resultat.
c) El partit que ha organitzat l’associació de veïns ha tingut una bona acollida.
3. a) conjunció b) pronom c) conjunció d) pronom e) conjunció f) pronom.
4. a) la que b) que c) a qui d) la qual cosa e) que f) en què g) a què h) per on i) que j) de la qual k) de qui l) el que m) cosa que n) amb què o) en què.
5. a) amb un xic la mare del qual b) els pintors dels quals c) el jardí del qual d) la piscina del qual.
6. a) a qui b) on c) que d) de qui e) que f) que g) a qui.
7. a) correcta b) amb què/amb els quals c) on/en què/en la qual d) correcta e) en què/ en el qual f) amb què/amb la qual.
EXERCICIS DE PRONOMS RELATIUS (SOLUCIONS)
1. a) a què, a les quals b) de què, dels quals c) dels que d) que e) les que f) de qui, de la qual / on g) raó per la qual h) en què, en els quals.
2. a) La xica que treballa a la comissaria és veïna meua.
b) La pintura que vaig comprar en les rebaixes m’ha donat un bon resultat.
c) El partit que ha organitzat l’associació de veïns ha tingut una bona acollida.
3. a) conjunció b) pronom c) conjunció d) pronom e) conjunció f) pronom.
4. a) la que b) que c) a qui d) la qual cosa e) que f) en què g) a què h) per on i) que j) de la qual k) de qui l) el que m) cosa que n) amb què o) en què.
5. a) amb un xic la mare del qual b) els pintors dels quals c) el jardí del qual d) la piscina del qual.
6. a) a qui b) on c) que d) de qui e) que f) que g) a qui.
7. a) correcta b) amb què/amb els quals c) on/en què/en la qual d) correcta e) en què/ en el qual f) amb què/amb la qual.
LES PREPOSICIONS
ALERTA ALS MANIÀTICS DE LA PREPOSICIÓ EN:
No és correcte dir: a un poble, a unes habitacions, a molts hotels...
Parlant de temps, no hem de dir al 2013, sinó en 2013/el 2013/ l'any 2013
Tampoc hem de canviar el règim del verb: pense als problemes pense en els problemes;influeix a la informació influeix en la informació... En casos com aquests, el verb demana la preposició en. Només la canviarem si, a continuació hi ha un infinitiu (vegeu el canvi i caiguda de preposicions)
LES PREPOSICIONS
No és correcte dir:
Parlant de temps, no hem de dir
Tampoc hem de canviar el règim del verb:
LOCALITZACIÓ
A | EN |
Davant noms propis de lloc Va nàixer a Morella | Davant de noms sense determinar. Són parella, però viuen en cases diferents. Ens vam instal·lar en habitacions molt grans. |
Davant els noms que designen parts del cos: al dit, al cap, a l’esquena. | Davant indefinits, quantitatius, demostratius i relatius: Segur que ho trobes en algun dels calaixos de la tauleta de nit. Ha treballat en molts llocs diferents. En este carrer hi ha tant de sarau que no es pot dormir. El poble en què viu és molt menut. |
Davant article definit: Espera’m a la porta de casa. Si vas ràpid, encara la trobaràs al carrer. Les llibretes les tens en la prestatgeria de darrere. Mira en l’armari, a veure si ho ha deixat allí. *La forma més genuïna és usar A per a llocs físics definits (amb article) i EN per a llocs figurats amb article o sense: A la casa / En la imaginació | |
TEMPS
EN | A | PER |
segle: en el segle XX | segle: al segle XX (menys recomanable) | |
any: En 1977 va morir Elvis (també: El 1977 / L’any 1977) | ||
+ art. + mesos i estacions de l’any: A l’estiu / al maig | + art. + mesos i estacions de l’any: per l’estiu / pel maig | |
+art.+ parts del dia: al matí, a la vesprada... | ( | |
noms de les festes i certs períodes de temps: Al Nadal / A Setmana Santa... | noms de les festes i certs períodes de temps: Per Nadal / Per Setmana Santa |
APRENEM MÉS
SOLUCIONS EXERCICIS DE PREPOSICIONS
1. 1 Es retarda en el pagament de la nòmina. Es retarda a pagar la nòmina. 2 en / a 3 en / a 4 en / a 5 amb / d’.
2. 1 Pensa que demà venen els reis. 2 S’exposa que li trenquen un braç. 3 (bé) 4 S’ha fet més llest des que ha tornat del viatge. 5 Estic d’acord que vingues amb nosaltres. 6 Abans que siga tard. 7 Ajuda que quede bonic. 8 Insisteixen que vinga. 9 Tinc ganes que vingues. 10 He aprovat gràcies que he copiat.
3. 1 Fins 2 cap a 3 fins al 4 cap a 5 cap 6 fins 7 fins a 8 cap 9 fins 10 cap a .
4. 1 a 2 a 3 a / al / al (en el) 4 en 5 a 6 en 7 al 8 en 9 a 10 en.
5. 1 a 2 per a 3 pel 4 de 5 amb 6 a 7 de /de (per a) 8 amb (sense) 9 per / amb 10 a.
6. 1 a 2 en 3 per 4 amb 5 en 6 amb 7 a 8 per a 9 amb 10 (sense preposició).
7. 1 fins a 2 sense 3 des de / fins a 4 envers 5 cap a 6 segons 7 contra 8 malgrat 9 entre 10 cap al.
L’APÒSTROF I LA CONTRACCIÓ
Els articles el i la i la preposició de s’apostrofen davant de vocal o h, en situacions determinades.
el i de
la
en i na
Remarques
Recorda:
Quan no hem de fer una contracció?
Amb publicacions de premsa, empreses, citacions:
Estic subscrit a El Temps.
Recorda:
• Davant de topònims, escrivim l’article en minúscula i apostrofem segons
la regla general: la comarca de l’Alcalatén, la zona de l’Alguenya, la
Excepte amb topònims no adaptats al valencià: Han viatjat a El Paso, No
• Si el topònim és valencià o està adaptat, fem la contracció: la comarca
• Si el topònim no està adaptat, s’apostrofa, però no es fa la contracció:
el monestir d’El Escorial.
• Davant dels anys, és recomanable posar article: Va nàixer el 1976.
• Davant dels dies de la setmana, posem article, excepte si fa referència
a un dia immediatament anterior o posterior al dia en què parlem i no
va precedit de passat o pròxim: Dijous torne de Castelló, però El dijous 15
• Davant d’infinitius no s’ha de posar article (fumar mata), excepte que
estiguen substantivats (el berenar, l’esmorzar, el dinar, el sopar).
Quan no hem de fer una contracció?
Amb publicacions de premsa, empreses, citacions:
Estic subscrit a El Temps.
Recorda:
• Davant de topònims, escrivim l’article en minúscula i apostrofem segons
la regla general: la comarca de l’Alcalatén, la zona de l’Alguenya, la
Excepte amb topònims no adaptats al valencià: Han viatjat a El Paso, No
• Si el topònim és valencià o està adaptat, fem la contracció: la comarca
• Si el topònim no està adaptat, s’apostrofa, però no es fa la contracció:
el monestir d’El Escorial.
• Davant dels anys, és recomanable posar article: Va nàixer el 1976.
• Davant dels dies de la setmana, posem article, excepte si fa referència
a un dia immediatament anterior o posterior al dia en què parlem i no
va precedit de passat o pròxim: Dijous torne de Castelló, però El dijous 15
• Davant d’infinitius no s’ha de posar article (fumar mata), excepte que
estiguen substantivats (el berenar, l’esmorzar, el dinar, el sopar).
L'apòstrof i la contracció. Remarques
A banda de les normes generals d’apostrofació, cal tenir en compte:
a. No s’apostrofen els articles el i la i la preposició de davant de paraules començades per vocal utilitzades amb caràcter metalingüístic:
el participi de establir el plural de home
b. S’apostrofa davant de citacions escrites entre cometes, de títols i d’exemples: va qualificar el fet d’“inaudit” el director de l’Hola el verb lliurar en el sentit d’‘entregar’ l’últim número d’El Punt
c. S’apostrofa davant de números o abreviatures en aquells casos en què, al pronunciar-los, comencen per un so vocàlic:
l’1 de setembre l’ap. 4 de l’art. 12 l’Hble. Conseller de Salutl’XI Congrés de Farmacologia un premi d’11 milions d’euros
d. Davant de les sigles que es lligen com una paraula, apliquem les regles generals d’apostrofació:
la UNESCO la UEFA l’IVA l’IBI
e. Davant de les sigles que es lletregen, apostrofem sempre que comence per un so vocàlic. Cal tindre en compte que es considera que en este tipus de sigles la síl·laba tònica és l'última i són, per tant, agudes. Així doncs, no apostrofarem les paraules femenines que comencen per i/u àtones, seguint la regla general. A més, en estes sigles femenines la i/u representarien la inicial d’una paraula en què la i/u és àtona (i, per tant, tampoc s’apostrofaria):
l’AVL l’ONG l’FM l’LSDla UMH (U= universitat la universitat) la ILP (la iniciativa) la UGT (U= unió, la unió) la UE (la unió)la IBM la ITV
f. Davant de préstecs no adaptats començats per s seguida de consonant pot no apostrofar-se, considerant la s líquida com una consonant. Això no obstant, també és acceptable apostrofar exclussivament l’article el, considerant que, en este cas concret, la pronunciació habitual introdueix davant de la s una vocal eufònica (que resulta innecessària, però, en el cas de l’article la i la preposició de): el speaker o l’speaker la schola cantorum una sessió de striptease
g. S'apostrofa sempre, d'acord amb la norma general, en el cas dels nostres topònims (l’Alcoià, l’Alcúdia, l’Alguenya, l’Alt Empordà, l’Alguer, etc. )o de topònims estrangers adaptats al català. En canvi, l'article masculí dels topònims estrangers no adaptats s'escriu amb majúscula inicial, en la seua forma original i no es contrau(Los Angeles, El Escorial, Las Vegas, El Álamo, El Salvador, El Paso, El Puerto de Santa María, El Bierzo, La Alcarria, etc.)
h. No hem de fer la contracció quan l’article forma part del títol d’una obra o del nom d’una entitat:Ve d’El Corte Inglés.Una obra d'Els Joglars.
L'apostrofació davant de les sigles i els acrònims
1. Pronunciació sil·làbica
l’INCANOP (masculí)
2. Pronunciació lletrejada
Davant d’una sigla que comença amb vocal, l’article el i la preposició de s’apostrofen sempre, però l’article la no s’apostrofa si la vocal inicial és i o u. l’IPC l’i-pe-ce
Si la lletra inicial és una consonant, els articles el i la, i la preposició de, només
L'IMPERATIU
Aquesta setmana hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts).
La formació de l’imperatiu és bastant regular, ja que es construeix amb formes del present d’indicatiu i del present de subjuntiu. La segona persona del singular coincideix amb la tercera del present d’indicatiu, i la segona del plural coincideix amb la segona del plural del present d’indicatiu. En canvi, la tercera persona del singular i del plural, així com la primera de plural es formen a partir del present de subjuntiu.
PRESENT D’INDICATIU | IMPERATIU | PRESENT DE SUBJUNTIU |
jo córrec | ----------- | jo córrega |
| corre | tu córregues |
ell/ella corre | córrega | ell/ella córrega |
|
| nosaltres correguem |
vosaltres correu | correu | vosaltres corregueu |
ells/elles corren | córreguen | ells/elles córreguen |
1. 1. Per a les segones persones, de singular i plural, s’empren formes del present d’indicatiu. Per a la resta de persones es fa servir el present de subjuntiu.
2. 2. En el tractament de vostè emprem la tercera persona, motiu pel qual emprem el present de subjuntiu.
3. 3. Els verbs següents només presenten una forma irregular en la segona persona de singular:
fer → fes dur → dus venir → vine anar → ves
LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB
Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).
Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat (*Andreu va vindre a la festa, posant-se a ballar frenèticament. Andreu va vindre a la festa i es va posar a ballar frenèticament.); el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).
Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir i obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...
"LES PERÍFRASIS VERBALS"
Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
Perífrasi de probabilitat.
Perífrasi d’imminència.
LES GRAFIES
La interferència del castellà fa que moltes paraules del valencià s’escriguen incorrectament. A continuació, tens una graella amb les paraules més habituals que presenten aquesta interferència.
Han de portar a
afaitar
ambaixada
avaluar
arravatar
assassí
avaria
extraversió
latrina
maragda
picaporta
posa
rancor
sanefa
Sardenya
triada
avantatge
Han de portar e
assemblea
ametista
enyorar
fermesa
ebenista
metre
santedat
monestir
següent
ràfega
monestir
efeminat
Empar
eruga
estendard
javelina
esternudar
gelea
litre
meravella
seguretat
sergent
vernís
revenja
estella
enginyer
genet
tenebres
Han de portar i
ambigüitat
antiguitat
contemporània
contenidor
ciment
declivi
diabetis
línia
eclipsi
nucli
mantenidor
ordinador
Tunis
sobirania
làctia
penis
Han de portar o
aixovar
capítol
govern
fonament
assortir
cartolina
avorrir
complir
cobrir
cònsol
estoig
escrúpol
atordir
bordell
botifarra
brúixola
escàndol
Borriana
Bordeus
colobra
croada
durador
escodrinyar
gropa
Hongria
esdrúixol
Joan
joguet
joventut
polir
polsar
rètol
estrafolari
expenedoria
pèndol
nodrir
podrir
retolador
rigorós
romanés
sofrir
triomfar
rossinyol
sospir
tamboret
temorós
Terol
tomba
Han de portar u
muntar
trofeu
ateneu
escull
bufetada
fetus
muntanya
supèrbia
butxaca
focus
porus
ritu
tipus
turment
tramuntana
suportar
sufocar
fòrum
sèrum
cacau
Per una altra banda, heu de tenir en compte que es poden produir alternances vocàliques en paraules de la mateixa família lèxica, perquè algunes d’aquestes paraules fan els derivats a partir del mot llatí (cultisme).
Mot original
Pseudoderivat
Mot original
Pseudoderivat
boca
bucal
títol
titular
capítol
capitular
corba
curvatura, curvilini
doble
duplicar
món
mundial
dolç
dulcificar, edulcorar
jove
juvenil
EXERCICIS. 1. Completa les paraules següents amb les vocals a, e.
__mbaixada disfr__ssar av__ria __mparar
r__ncor s__nefa g__lea s__rbatana
am__tista est__rnudar m__lenconia picaport__
2. Completa les paraules amb les vocals i, o, u.
contemporàn__a diabet__s nucl__ at__rdir
ambigü__tat rit__ b__fetada trofe__
cal__rós b__tlletí esc__drinyar lín__a
t__rbar eclips__ s__bornar rig__rós
- CLAUS
1. ambaixada disfressar avaria amparar rancor sanefa gelea sarbatana ametista esternudar malenconia picaporta
2.contemporània diabetis nucli atordir ambigüitat ritu bufetada trofeu calorós butlletí escodrinyar línia torbar eclipsi subornar rigorós
LES GRAFIES
P | Inicial i medial en: cap- op-, ap-, pn,- pt- | capçal, capficar, òptic, pneumàtic, baptisme, apte |
B | Inicial i medial en: ab-, ob-, sub- | absent, objecte, obscur, subjecte |
T | Inicial en: atz-, atl-, atm- | atzar, atzavara, atles, atmosfèric |
D | Inicial en : ad- | addicció, adduir |
C | Inicial i medial davant: c, s, t, z | accepció, succés, delicte, èczema |
G | Inicial i medial davant: d, g, m, n | amígdala, sagnar, suggestió, augment |
llo_ | fre_ | pare_ | afala_ | aba_ |
joventu_ | estóma_ | ràpi_ | fàsti_ | quietu_ |
demago_ | heral_ | actitu_ | su_ | aràbi_ |
poru_ | se_ | partíci_ | càsti_ | esno_ |
ver_ | manya_ | fon_ | àne_ | poli_ |
estrate_ | pedago_ | salu_ | espàrre_ | càrre_ |
o_blidar | tram_ia | can_iar |
a_anç | xo_ | cor_a |
du_te | su_il | pessi_ |
tràfe_ | casca_ell | tro_ador |
almí_ar | ca_aller | ro_ell |
a_ecte | _iga | escara_at |
màne_ | ga_ardina | llampe_ |
gra_ar | espa_ilar | em_enar |
a_orrir | trè_ol | parlà_eu |
ja_elina | _edell | _oltor |
Córdo_a | ra_al | _ernissar |
sa_ó | pròle_ | su_ |
tal_ | mo_ilitat | lla_i |
pa_elló | ta_erna | càsti_ |
a_anç | re_ | co_ard |
pro_ador | o_scur | si_ella |
3. Completa les frases següents amb la consonant oclusiva corresponent:
➲ Ortografia: la essa sorda i la essa sonora. En la nostra llengua poden correspondre a la grafia s dos sons diferents, un de sord, equivalent a la pronúncia castellana de /s/, i un altre de sonor, també existent en altres llengües europees com el francés o el portugués. D’aquesta manera, podem veure com no es pronuncia igual la s en les paraules casa i sonar. El so sord /s/ Aquest so, equivalent a la pronúncia castellana de /s/, pot ser representat en la nostra llengua mitjançant diverses grafies, segons veus en el quadre següent: engua mitjançant diverses grafies, segons veus en el quadre següent:
El so sonor /z/ Aquest so, a diferència de /s/, no existeix en castellà. Podem reconéixer-lo en les paraules que el contenen per la forma en què l’escrivim:
| |||||||||||||||||
➲ Ortografia: les consonants palatals: J, G, TJ, TG,
X, TX, IG
El valencià compta amb les consonants simples j i g i amb els dígrafs tj i tg per representar el fonema palatal africat sonor /dz/. És el so inicial de paraules com Jaume o Joan, o en anglés, James o Jazz. Veiem quin ús se’n fa:- Escriurem j davant de les vocals a, o, u: ajuntar, jou, jaquetó, juny, jonc,
· Escriurem g davant de les vocals e, i: gener, genoll, girar, ...
La tj i la tg:- De la mateixa manera que la j i la g, escriurem tj davant de a, o, u i tg davant de e, i. Aquests dígrafs només poden anar en posició intervocàlica:
- Escrivim amb tj: allotjar, avantatjar, desitjar, encoratjar, enutjar, homenatjar, jutjar, espitjar, trepitjar, ultratjar, viatjar (verbs), i botja, corretja, lletja, llotja, mitjà, pitjor, platja,
- Escrivim amb tg:
-els mots acabats amb el sufix –atge: abordatge, arbitratge, avantatge, carruatge, camuflatge, companatge, coratge, curmetratge, engranatge, formatge, garatge, imatge, paisatge, salvatge i viatge.
Les lletres x, tx i ig representen el fonema palatal africat sord /t∫/. És el so de mots com cotxe, xiquet, o roig. Veiem-ne la distribució:- Escriurem x a començament de mot: xiquet, xocar, xec
- Darrere de consonant: anxova, carxofa, perxa
La tx:- Escriurem tx entre vocals: cotxe, pitxer, petxina
- A començament de mot, molts estrangerismes són adaptats a la nostra llengua amb el dígraf tx: Txad, Txèquia, Txaikovski, Txèkhov, ...
La ig:- A final de paraula darrere de vocal esciurem ig si els mots derivats s’esciuren amb j/g o tj/tg, si els derivats s’esciuren amb tx esciurem tx:
bateig-------batejar
El so palatal fricatiu sord /∫/, so de paraules com peix, caixa o Xàbia, es representa amb la lletra x; veiem com:- A principi de paraula de noms de lloc o de persona: Xàtiva, Xeresa, Xeraco, Xavier, Xúquer, ...
- Darrere de i, u: caixa, rauxa, això
Gramàtica essencial de la llengua catalana
La Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC)
és una versió reduïda i adaptada per a la consulta en línia de la
Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. La
GEIEC té com a objectiu general fer accessible a un públic ampli la
descripció i la normativa gramaticals contingudes en la Gramàtica de la
llengua catalana. L’adaptació s’ha realitzat tant pel que fa al
contingut i la forma d’expressió d’aquest, com a l’estructuració i el
format, a fi de facilitar-ne la consulta a través d’Internet.
El millor ús amb la mínima gramàtica
Gramàtica Zero
Tracta
els dubtes lingüístics més importants i recurrents en la construcció de
les frases i mira de solucionar-los amb tan poca terminologia tècnica
com és possible, amb explicacions accessibles a tothom i una notable
gamma d'exemples, amb una presentació gràfica que permet visualitzar
d'un colp d'ull les solucions. Consta de 73 fitxes que s'estructuren en
quatre blocs (Fonamental, Errades típiques de castellanoparlants, General i Termes gramaticals) i que es completen amb un document annex amb expressions incorrectes.
MÚSICA I LLIBRES
BLAUMUT
- El primer arbre del bosc
MANEL
- Quan somrius
PAU ALABAJOS
ANDREU VALOR
ELS AMICS DE LES ARTS
AUDIOLLIBRES
LLEGIR M'AGRADA
Lectures-B1
Lectures recomanades per al nivell B1
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada