PROVES/PARLA

EXAMEN CIEACOVA (C1). GENER 2024 (SOLUCIONARI)

EX.3

1a, 2c, 3b, 4a, 5b, 6a, 7a, 8b, 9a, 10c, 11a, 12c, 13a, 14a, 15c

EX. 4

16b, 17c, 18b, 19c, 20a, 21b, 22c, 23a, 24c, 25c, 26a, 27b, 28c, 29b, 30a

EX. 5

31b, 32b, 33a, 34c, 35c, 36b, 37b, 38a, 39b, 40c.

PRONÚNCIA

6. PRONÚNCIA ADEQUADA

· SONS QUE S’HAN DE PRONUNCIAR

a) Cal pronunciar la d intervocàlica en les terminacions -ador i -ada.

mocador (*mocaor), llaurador (*llauraor), vesprada (*vespra), vegada (*vegà)...

b) Cal pronunciar la g dels diftongs creixents i dels cultismes:

augmentar (*augmentar), aigua (*aiua), jugar (*juar)...

c) Cal mantenir la n dels mots que comencen amb cons-, ins- i trans-.

Conscient (*coscient), instaurar (*istaurar), transport (*trasport)...

d) Cal pronunciar la r d’algunes paraules:

arbre (*abre), perdre (*pedre)...

e) Cal pronunciar la s sonora del sufix -esa:

bellesa (*bellea), pobresa (*pobrea), riquesa (*riquea)...

f) Cal mantenir la pronúncia de totes les consonants dels grups abs-, ads-, obs-, subs-:

abstraure, adscriure, obstinat, subscripció.

· SONS QUE NO S’HAN DE PRONUNCIAR

a) No s’ha d’afegir una i entre la e i la x dels mots cultes començats amb ex-:

exemple (*eixemple), exercici (*eixercici), executar (*eixecutar)...

b) No s’ha d’afegir cap -r als infinitius que acaben en ­-re:

traure (*traurer), creure (*creurer)...

c) No s’ha d’afegir ni g ni qu als gerundis que no les duguen en l’arrel:

corrent (*correguent), plovent (*ploguent), confonent (*confonguent), rient (*riguent)...

d) No s’ha d’afegir una -s en mots acabats en -si o -xi:

crisi (*crisis), sintaxi (*sintaxis), dièresi (*dièresis), parèntesi (*parèntesis)...

e) No s’ha d’afegir una -t en alguns mots:

premi (*premit), nervi (*nervit), geni (*genit)...

f) No s’ha de pronunciar una e en mots acabats en -x o ­-xt:

text (*texte), annex (*annexe)...

· SONS QUE NO S’HAN DE MODIFICAR

a) Cal mantenir diferenciats els sons de la s sorda [s] i de la s sonora [z] (sonorització o ensordiment):

[s]: asimetria, passeig, cel, força, sessió...

[z]: colze, senzill, trànsit, posar, crisi...

b) Cal evitar l’ensordiment de la j (o tj) i la g (o tg) en x/tx:

massatge (*massatxe), jove (*xove), platja (*platxa)...

c) Cal diferenciar el so de la b del so de la v:

bellesa/vellesa, botar/votar, beure/veure, bull/vull...

d) No s’ha de transformar el so de la g o j en el so velar de g o gu:

burgesia (*burguesia), cònjuge (*cònjugue), distingir (*distinguir)...

e) No s’ha de transfomar el so de la m en n:

circumferència, tramvia, flam, impremta, premsa...

f) Cal evitar la iodització dels sons representats per j o ll:

injecció (*iniecció), projectil (*proiectil), calla (*caia)...

g) No s’ha de palatitzar la l inicial de mots cultes en ll:

lectura (*llectura), lingüística (*llingüística), legítim (*llegítim)...

h) No s’ha de palatalitzar en ix el so de la s en l’increment dels verbs incoatius de la 3a conjugació:

patisca (*patixca), patisques (*patixques), visca (*vixca)...

i) Convé geminar en mots amb dd, gg, l·l, mm, nn, tm, tn sense emfatitzar-ne exageradament la pronúncia:

ètnia (pronunciat ènnia), espatla [espal·la], setmanari [semmanari]...

 

Recorda que una pronúncia acurada i correcta contribueix a una millor comprensió oral. Llig en veu alta el text següent i pronuncia de manera adequada les paraules subratllades:

L’estima cap al medi ambient és un altre dels valors que han de recórrer totes les etapes del creixement dels infants, tant a casa, com a l’escola. Xiquets i xiquetes tenen el dret de gaudir de la natura i nosaltres tenim l’obligació d’atorgar-los-el. Oldre les flors del gesmiler o del taronger. Observar un niu en un arbre o el treball de les formigues. Escoltar el cant de les caderneres o el rauc de les granotes. Tastar unes mores collides de l’esbarzer o trencar unes ametles caigudes de l’arbre. Tocar l’aigua freda d’un brollador o acariciar una mata de timó, de romer o d’espígol per a impregnar-nos del seu aroma. La veneració a la gent major és, sens dubte, un altre dels valors que cal que impulsem. En els nostres avis i àvies rau el més gran llegat de què disposem, un fragment de la nostra història col·lectiva, el record de les dificultats, les alegries i les tradicions, un pou de consells i d’experiències que ens ajuden a aprendre, a calmar ferides o a encertar el camí. Poques són les persones que, en haver crescut, no recorden amb enyorança, tendresa i una certa tremolor als ulls alguns dels episodis viscuts amb els seus avis. Refermar aquest llegat, dignificar-lo i establir-lo com a exemple és, sens dubte, un dels ensenyaments més valuosos que podrem regalar als nostres fills.

5. LES CONSONANTS NASALS

Les consonants nasals poden ser bilabials (m), alveolars (n) i palatals (ny). Aquestes consonants són sonores, ja que vibren les cordes vocals quan es pronuncien. En els sons nasals una part de l’aire ix per la cavitat bucal i la resta pel nas.

Pronunciem les lletres m i n com a simples en paraules com ara mà, món, èmfasi, triomf, enviar, canvi, etc. Però en combinació amb una altra consonant formen lletres compostes que es pronuncien com a dos consonants o bé com a una consonant geminada. Les lletres compostes amb una m o una n són mm (immillorable), tm (setmana), nn (Anna) i tn (ètnia). Per a assolir una pronunciació estàndard cal tindre en compte les realitzacions següents:

1. El grup mm té una pronunciació geminada, és a dir, doble. Quant al grup nn, cal dir que la pronúncia geminada s’ha perdut en molts parlars i en moltes paraules.

Llegiu en veu altes les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació dels grups mm i nn.

emmagatzemar, emmalaltir, commoció, immortal; ennuvolar, perenne, ennegrir.

No obstant això, en el grup nn, es produeix l’emmudiment de la primera n en paraules com ara connectar, connexió, innocent, bienni, annex.

2. El grup tm es pronuncia [m] en paraules patrimonials, la pronunciació geminada [mm] es realitza en registres molt formals, i es pronuncia [dm] en paraules cultes.

Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació del grup tm.

[mm], [m] setmana, sotmetre, sotmetiment

[dm] atmosfera, arítmic, aritmètica, algoritme, ritme, rítmica, logaritme.

3. El grup tn pot tindre una pronunciació simple [n] o geminada [nn] en paraules patrimonials, però és preferible la pronúncia geminada. En paraules cultes el grup tn es pronuncia [dn].

Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació del grup tn.

cotna, ètnica, etnografia

4. En els grups gn, mn i pn, a principi de mot, no es pronuncia la primera consonant, sols es pronuncia la m o la n.

Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació dels grups gn, mn i pn.

[n] gnom, gnosi, mnemotècnic, mnemotècnia, pneumàtic, pneumologia, pneumotòrax.

5. Els grups pm i bm, en posició medial de la paraula, es poden pronunciar com a [mm] o com a [bm], però és preferible aquesta última opció [bm].

Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació dels grups pm i bm.

[bm] capmoix, capmort, Capmany, submarí, submarinisme, submissió, submergir, subministrar.

6. En el grup “mp + consonant”, la p no es pronuncia, és muda.

Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació del grup mp.

compte, assumpte, temptar, temptació, prompte, temps, exempt, exempció, redemptor, símptoma, assumpció, presumpte.

4. LES CONSONANTS LATERALS

Les consonants laterals s’articulen col·locant la part central de la llengua en contacte amb els alvèols (alveolars) o amb el paladar (palatals). Són consonants sonores perquè en pronunciar-les es produeix una vibració de les cordes vocals.

A l’hora de pronunciar adequadament les consonants laterals, i d’acord amb la pronunciació estàndard, cal tindre en compte les realitzacions següents:

1. La ela geminada es pronuncia com una ela simple. Només en alguns mots es manté la pronúncia geminada (novel·la, til·la, franel·la). La pronunciació com a ela geminada només es realitza en registres molt formals.

Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació de la l·l.

tranquil·la, pel·lícula, il·lusió, col·loqui, col·laborar, il·legal, passarel·la, al·lèrgia

2. El grup tl pot tindre una pronunciació simple [l], però és preferible la pronunciació com a l·l.

Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació del grup tl.

espatla, guatla, ametla, ametler, vetlada, vetlar, revetla, batle, guatla.

3. El grup tll es pronuncia [l] ll.

Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació del grup tll.

ratlla, rotllo, subratllar, respatller, butlletí, enrotllar, esquitllada, butlleta.

4. El grup tl es pronuncia [dl] en paraules cultes.

Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació del grup tl.

atles, atleta, atlàntic, decatló.

5. En el registre estàndard, és inacceptable la pronunciació de la ll com a [j] (i semivocal).

Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació de la ll.

llanterna, lleixiu, palla, canell, lluç, callar, llet, coll, fill, castell, abella, genoll, vell.

6. Tampoc no s’han de pronunciar amb [l] (ll) les paraules que s’escriuen amb l inicial.

Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació de la l.

literatura, lectura, lingüística, línia, límit.

3. LES CONSONANTS OCLUSIVES

En l’articulació de les consonants oclusives es produeix una interrupció momentània del pas de l’aire, perquè es produeix un tancament complet dels òrgans articulatoris, seguit d’una explosió quan l’aire ix de sobte.

Segons el mode d’articulació, es classifiquen en: bilabials (p, b), en les quals els llavis es tanquen i impedeixen, momentàniament, l’eixida de l’aire per la boca; dentals (t, d), en què és la posició de la llengua contra els incisius superiors la que talla el pas de l’aire; i velars (k, g), en les quals la posició de la llengua contra el vel del paladar impedeix el pas de l’aire.

Si les cordes vocals no vibren, les consonants oclusives són sordes (p, t, k); per contra, són sonores quan les cordes vocals vibren (b, d, g).

A l’hora de pronunciar les oclusives i d’acord amb la pronunciació estàndard, cal tindre en compte les realitzacions següents:

1. A principi de paraula o de síl·laba la distinció entre sorda i sonora és clara. Però, quan es troben a final de paraula les consonats oclusives sonores i sordes es neutralitzen, de manera que totes sonen sordes (p i b sonen [p]; t i d sonen [t]; i c i g sonen [k]. Aquest fenomen, de vegades, provoca vacil·lacions en l’escriptura (ex. verd [ᴠɛrt], sang [ѕɑŋĸ]).

Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació de la consonant final.

salut, poruc, aljub, fred, fàstic, adob, tub, àrab, tímid, absurd, solitud, mag, ànec, verd, sord, decasíl·lab, set, fang, llarg.

2. També es pronuncien sordes [p], [t] les consonats b i d sonores en els grups ads-, obs- i subs- seguits de consonant. De vegades es pot produir un emmudiment.

Llegiu en veu alta les paraules següents i fixeu-vos en la pronunciació de b i d.

obstacle, obstinat, adscriure, adstrat, obscenitat, subscripció, substància, substituir, substantiu.

3. Cal tenir en compte, però, que en alguns parlars es produeix un emmudiment de les consonants oclusives finals p, b, t, d, quan van darrere de m, n, l. I emmudeixen de manera més general quan van seguides de s.

Llegiu en veu alta les paraules següents i fixeu-vos en la pronunciació de p, b, t, d.

tomb, rumb, valent, dalt, molt, camp, content, empelt, herald, camps, tombs, contents, valents, fonts, molts, heralds.

4. La p del grup ps només es pronuncia en registres molt formals.

Llegiu en veu alta les paraules següents i fixeu-vos en la pronunciació del grup ps-.

psicòleg, psiquiatra, psicoanàlisi, pseudoderivat, pseudociència.

5. Cal pronunciar la d intervocàlica en les terminacions -ador i ­-ada. La caiguda de la d intervocàlica és habitual en el valencià col·loquial i apareix en la tradició escrita en algunes paraules del vocabulari festiu o gastronòmic (cremà, plantà, mascletà, fideuà...).

Llegiu en veu alta les paraules següents i fixeu-vos en la pronunciació de la d.

menjador, vegada, ullada, vesprada, llavador, llaurador, mocador, partidor, aixada, desfilada, teulada...

6. La preposició amb es pronuncia diferent depenent de la paraula que va darrere. Així es pronuncia amb quan va seguida de paraula que comença per vocal, i am quan va seguida de paraula que comença per consonant (amb els amics, amb les amigues).

7. Les grafies b i v representen dos fonemes diferents, tot i que en alguns parlars es confonen en un únic so. Es distingeixen en la seua articulació perquè [b] és un fonema oclusiu, bilabial sonor, mentre que [v] és un fonema fricatiu, labiodental sonor.

 

PRONÚNCIES INCORRECTES DE LES CONSONANTS B I V EN QUALSEVOL REGISTRE

En el parlar de les Illes Balears i del País Valencià la pronúncia de les consonants b i v correspon a dos sons diferents: la b és bilabial (s’han d’ajuntar els dos llavis) i la v és labiodental (s’han d’ajuntar les dents de dalt amb el llavi inferior). Per tant, en aquests parlars no distingir la b de la v, en qualsevol registre (formal o informal), es considera una incorrecció fonètica.

En altres indrets del territori de parla catalana aquests dos sons es confonen en b. Tanmateix, la distinció entre b i v aporta avantatges: facilita l’ortografia (beure/veure) i desfà ambigüitats sense necessitat de cap context extralingüístic (baca/vaca).

2.  LES CONSONANTS FRICATIVES PALATALS 

Les consonats fricatives palatals presenten diferències de pronúncia entre els dos grans blocs dialectals del català. Aquesta diversitat és admesa per l’Institut d’Estudis Catalans, que manté un criteri de flexibilitat pel que fa a la llengua estàndard oral.

- En els parlars baleàrics i en valencià, en mots com assajar, corregir, llegir, rajada, rajola, roja, truja...; els infinitius acabats en -ejar (passejar, festejar...), i els plurals acabats en -jos (rojos, passejos...), és possible una pronúncia africada ([dʒ]): «assadjar», «corredgir», «lledgir»...

- És pròpia dels dialectes orientals la pronúncia fricativa ([ʒ]) en mots com gent, gira, Jordi, just... En canvi, en els parlars occidentals es produeix un so africat ([dʒ]): «tgent», «tgira», «tjordi», «tjust»...

- També és pròpia dels parlars orientals la pronúncia fricativa ([∫]) en mots com xop, xocolata, panxa, arxiu... En aquests casos, en els parlars occidentals es produeix un so africat ([t∫]): «txop», «txocolata»,«pantxa»,«artxiu»...

- En català oriental, es pronuncia sense i el dígraf ix després de vocal: ba(i)xar, ca(i)xa, pe(i)x... En canvi, la pronúncia amb i és un tret característic dels parlars occidentals.

Recordeu!

- És inadmissible pronunciar «*ient» per «gent», «*iust» per «just», «*maior» per «major»... Aquestes pronúncies s’han d’evitar en qualsevol parlar, fins i tot en el registre col·loquial.

Els sons de la x i la seua representació gràfica

La x pot representar diversos sons:

· Sona com en fluix:

- Darrere de diftong decreixent: coixí, calaix, ruixat, rauxa, disbauxa... Són excepcions auxili i auxiliar.

- En alguns noms propis com ara Xixona, Xàbia, Xàtiva, Xeraco, Xavier, etc.

- En les paraules xaloc, xarop, xenòfob, xeix, xeringa i xilòfon.

· Sona com en xocolate:

- A l’inici de paraula: xutar, xec, xacal...

- Darrere de consonant: arxiu, panxa, perxa...

· Sona com en fixar, és a dir, sona [ks] en els casos següents:

-Final de paraula (si no va darrere de i): annex, complex, fix, índex, apèndix, ortodox, fax...

-Entre vocal i consonant: excel·lent, explosió, extens...

-Entre vocals: (si no va darrere d’un diftong decreixent): taxa, lexema, pròxim, oxigen, auxili, lèxic, sexe, sintaxi, etc.

Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació de la x.

annex, índex, taxi, fix, flexible, luxe, boxa, sexe, esfinx, explosió, extern, excel·lent, excursió...

· Sona com en exemple [gz]:

- En les paraules començades per ex- o inex- seguides de vocal: examen, exercici, exèrcit, èxode, exorbitant, inexacta, exministre.

 

Escolta aquestes paraules i classifica-les segons el so de la x.

dibuix, panxa, exacte, reixa, exigir, escorxador, exuberant, excés, xarop, orxata, xafar, existir, xixonenc, exterior, asfixia, ganxo, convex, inexorable, maduixa, exèrcit, elixir, xativina, xiulet, luxe

 

Sona com en fluix	Sona com en xocolate	Sona com en fixar	Sona com en exemple

 

D’acord amb la pronunciació estàndard, cal tindre en compte les realitzacions següents:

1. Cal evitar pronunciar la x fricativa com a [s] (s sorda).

Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació de la x.

baixar, cuixa, caixa, aparèixer, rebaixes...

2. Cal evitar pronunciar el grup -ex seguit de vocal com a palatal sonora [3] (com la j de enjorn).

Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació del grup ex- a principi de paraula.

exemple, exèrcit, exercici, exhibir...

 

La grafia x, a més del so palatal fricatiu sord (xarxa, xarop, xiprer), pot representar altres fonemes: /ks/  /gz/. Classifiqueu aquestes paraules segons el so que tinguen.

/ks/	/gz/

 

taxa, màxim, exhortar, luxe, textual, prolix, exili, exèrcit, èxit, influx, examen, exigir, exhibició, òxid, asfíxia, èxode, apèndix, annex, exuberant, inexorable, lax

1. LES CONSONANTS FRICATIVES ALVEOLARS (LA ESSA SONORA / SORDA)

Les consonants fricatives alveolars poden ser sonores o sordes (com en castellà), si vibren o no les cordes vocals. La pronunciació com a consonant sorda [s] es pot representar per diverses grafies: s (suc, pansa, pastís); ss (passadís, classe, massa); c (vèncer, cirera, cendra); i ç (cançó, feliç, enyorança).

La pronunciació com a consonant sonora [z] es pot representar per la grafia s (dosi, desembre, posar); o per z (bronze, senzill, ozó); també es pronuncien sonors els grups tz (setze, organitzar), i zz (pizza).

A l’hora de pronunciar aquestes consonants, cal diferenciar clarament la pronunciació de les realitzacions sonores de les sordes. D’acord amb la pronúncia estàndard, cal tindre en compte les realitzacions següents:

1. El dígraf tz del sufix -itzar i derivats té una pronunciació sonora i es pot pronunciar com a [dz] o simplement com a [z]. En la resta de casos es pronuncia com a [dz].

Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació del dígraf tz.

realitzar, localitzar, cotitzar, cotització, autoritzar, autorització, analitzar, agilitzar; dotze, dotzena, tretze, setze, atzucac, botzina, guitza, horitzó, magatzem, metzina, muetzí.

2. Cal pronunciar el so sonor [z] i evitar-ne l’ensordiment.

Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació de les consonants s, z, ja que totes s’han de pronunciar sonores.

onze, quinze, bronze, alzina, polze, colze, àzim, zoo, benzina, crisi, bellesa, xinesa, il·lusió, admesa, rosa, trànsit, enfonsar, endinsar.

3. En els grups ex- i inex- a principi de paraula i seguit de vocal o consonant sonora, la x es pronuncia sonora com a [gz].

Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació del grup inicial -ex / -inex-.

exemple, examen, exercici, èxode, exacta, exabrupte, exaltació, inexacte, exhortar, exdiputat.

4. Les consonants s i ç a final de paraula sonen [s] sorda, però quan es pronuncien enllaçades amb la paraula següent, i aquesta comença per vocal o consonant sonora, es pronuncien com a sonores [z].

Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació de les consonants s i ç a final de paraula (van enllaçades a la paraula contigua i la pronunciació és sonora).

els amics, els arbres, els ous, braç esquerre, les ones, dolç avís.

 

PRONÚNCIES INCORRECTES DE LES CONSONANTS FRICATIVES ALVEOLARS (ESSA SORDA [S] I ESSA SONORA [Z])

Els sons fricatius alveolars

· Cal evitar pronunciar com a sonores realitzacions que són sordes.

Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació de les consonants s, ss, c, ç (totes sonen sordes).

missió, expressió, repressió, comissió, consell, sessió, funció.

· S’ha de tenir un esment especial en la pronunciació dels sons fricatius alveolars (essa sorda [s] i essa sonora [z] en els casos següents:

- Es pronuncien amb essa sorda [s]:

a) Les paraules acabades amb el sufix -essa: batlessa, metgessa...

b) Les paraules acabades en -gressió, -missió i -pressió (i derivats): agressió / agressivitat; comissió / comissionat; depressió / depressiu...

c) Paraules com: agressiu, Brussel·les, dissoldre, discussió...

- Es pronuncien amb essa sonora [z]:

a) Paraules compostes amb fons, dins i trans davant vocal: endinsar, enfonsar, transitar...

b) Paraules com Andalusia, Àsia, cervesa, fase...

La grafia ens ajuda a saber com es pronuncia el so. Així, en aquests casos (assemblea, sessió, assassí...), la doble essa entre vocals (ss) indica que el so és sord, mentre que una sola essa entre vocals (s) indica que el so és sonor.

RECORDEU!

En produir el so de essa sonora, les cordes vocals vibren i el so és semblant al brunzit dels insectes; en canvi, quan és sorda, les cordes no vibren i el so és com un xiuxiueig, semblant a l’onomatopeia de demanar silenci.

CIEACOVA

SOLUCIONARI CIEACOVA NIVELL C1 (GENER 2023)

Exercici 3. 1b, 2c, 3a, 4a, 5a, 6b, 7c, 8a, 9c, 10b, 11c, 12c, 13a, 14c, 15b

Exercici 4. 16c, 17c, 18a, 19b, 20c, 21b, 22a, 23b, 24c, 25a, 26c, 27b, 28c, 29a, 30c

Exercici 5. 31b, 32c, 33c, 34a, 35b, 36b, 37c, 38a, 39c, 40b

SOLUCIONARI CIEACOVA NIVELL C1 (juny 2023)

EXERCICI 3. 1a, 2a, 3c, 4a, 5b, 6b, 7c, 8c, 9a, 10c, 11b, 12c, 13a, 14c, 15b.

EXERCICI 4. 16b, 17c, 18a, 19b, 20b, 21c, 22c, 23a, 24c 25a, 26c, 27b, 28c, 29a, 30c.

EXERCICI 5. 31c, 32c, 33b, 34a, 35b, 36a, 37c, 38b, 39a, 40b.

SOLUCIONARI CIEACOVA NIVELL C1 (MAIG-JUNY 2021)

Exercici 3. 1 on/en què/en el qual  2 en  3 de la qual  4 perquè/per tal que/ a fi que  5 han de  6 És/ N’hi ha/ Ja és  7 s’adeqüen  8 quin/per quin  9 tot i que/encara que  10 amb què/amb els quals  11 pogueren/poguessen  12 que  13 Potser/probablement/possiblement  14 de   15 -se’n  16 al/ a cada.

Exercici 4. 17 s’havia aprimat/es va aprimar/s’aprimà  18 en queda/n’hi ha/n’heu deixat  19 reba/li arribe/puga rebre  20 de què/del qual  21 Fins que  22 Cadascun/cada un  23 Deuen  24 corromput  25 l’haurien deixat/l’hagueren deixat  26  Que contenta que/com de contenta que/ com de contenta n’estic.

Exercici 5. 27b  28b  29c  30c  31c  32a  33c  34a  35a  36b  37c  38a.

Exercici 6. 39c  40a  41a  42b  43c  44b  45a  46c  47b  48a  49c  50b.

➜ PROVA CIEACOVA (GENER '21). CLAUS

EXERCICI 3.

1 que, 2 se n’anava, 3 fins que, 4 a, 5 coneguera, 6 Al cap de, 7 el, 8 hagué, 9 se’l, 10 comtesses, 11 deia, 12 tot i que, 13 queien, 14 tan, 15 a, 16 A més

EXERCICI 4.

17 -te’n, 18 on/en què/en la qual, 19 Quin, 20 corrent, 21 amb compte, 22 descomptat, 23 a, 24 sinó, 25 traduiré, 26 molt.

EXERCICI 5.

27 b, 28 a, 29 c, 30b, 31 a, 32 c, 33 b, 34 b, 35 a, 36 b, 37 c, 38 c.

EXERCICI 6.

39 c, 40b, 41b, 42a, 43c, 44b, 45a, 46b, 47c, 48c, 49a, 50a.

➜ Prova de nivell C1. CIEACOVA (gener ’20)

RESPOSTES PROVISIONALS

Exercici 3

1 –hi, 2 romàs, 3 tsarina, 4 fins i tot, 5 on, 6 perquè, 7 de les quals, 8 esdevingut, 9 a l’abast, 10 incloent-hi, 11 després de, 12 Ø, 13 almenys, 14 fet que, 15 res, 16 permet.

Exercici 4

17 els grans inversors, 18 esteneu la roba! 19 bevent, 20 per què / pels quals, 21 deixa-l’hi, 22 Quina bellesa!, 23 per a què, 24 treies, 25 Dona-me’n, 26 sempre que / en cas que.

Exercici 5

27 una bona part (c), 28 enfront de (a), 29 quasi gens d’ (c), 30 junt amb (b), 31 ben possiblement (b), 32 per consegüent (c), 33 sobretot (b), 34 sota (a), 35 de (b), 36 cosa que (c), 37 hi haja (c), 38 pel que fa a (a).

Exercici 6

39 ressons (b), 40 Cimera (a), 41 es reflectia (b), 42 l’habilitat (a), 43 afeccions (b), 44 torpede (c), 45 impugnar (a), 46 apreciacions (a), 47 termes (c), 48 influència (b), 49 impulsors (c), inajornable (a).

• SOLUCIONS (PROVA DE NIVELL C1 INSTITUT RAMON LLULL)

➜ PROVA DE REPÀS (SOLUCIONS)

- Accentuació i dièresi: 1a, 2c, 3c, 4c, 5b, 6a, 7a, 8c.

- Vocalisme i consonantisme: 9a, 10a, 11b, 12b, 13a, 14a, 15b, 16c, 17c, 18c, 19b, 20a, 21c, 22b, 23a, 24a, 25a, 26b.

- Articles i determinants: 27c, 28c, 29c, 30c, 31a, 32c, 33b, 34a, 35a, 36c, 37c, 38b, 39b, 40a, 41a, 42b, 43b, 44c.

- Formes no personals i perífrasis: 57b, 58c, 59c, 60a, 61b, 62a, 63c, 64a, 65c, 66c, 67a, 68b, 69b, 70c, 71a, 72b, 73b, 74c.

- Pronoms febles: 75b, 76c, 77b, 78b, 79c, 80b, 81a, 82a, 83a, 84a, 85a.

- Pronoms relatius: 87a, 88c, 89a, 90c, 91a, 92c, 93b, 94c, 95c, 96a, 97a, 98c, 99c, 100b, 101c, 102c, 103b, 104c, 105c, 106a, 107c, 108a, 109b, 110b, 111c, 112c.

VERBS

a)  Fes, b) seieu, c) aprenga, d) dissolga, e) eixiu, f) vulga/vaja, g) córrec, h) tix / teixix, i) engul/engolisc, j) mentix /menteix, k) vulga/concloga/resolguen, l) vegem, constituïsquen, m) confongueu, n) rep, atenc, sé, o) descrigues, envies, p) traduïu, q) pressenta, estiga, r) reculles, s) moveu-vos, voleu, t) dorma, u) agrada, confonga, v) llija/llegisca, w) perda, perda, x) agraïsc/agraïm, fongueu, y) estigues, z) escupes/escopisques.

PRONOMS FEBLES

30. a) li’l b) -li-la c) us ho d) li’n e) m’ho f) la hi g) els les h) li ho i) -li-les j) -vos-hi k) -la’n l) -li-les/-les-hi.

31. a) els en b) ‘ls-la c) -los-els d) les hi e) li’l f) us hi g) us la h) s’hi i) li’n j) s’hi k) ho l) te’n.

➜ PROVA JQCV (OCTUBRE ’20). CLAUS

EXERCICI 1. 1d, 2c, 3b, 4a, 5b.

EXERCICI 2. 6b, 7c, 8a, 9a, 10b, 11b, 12c, 13a, 14a, 15c, 16b, 17a, 18c, 19b, 20c.

EXERCICI 3. 21b, 22c, 23b, 24a, 25a, 26b, 27c, 28c, 29b, 30a, 31b, 32a, 33c, 34b, 35a.

CURS DE VALENCIÀ DE NIVELL B2


AUTOAPRENENTATGE

Jugallengua

És una aplicació que ajuda a aprendre valencià de manera lúdica, ja que s’ha dissenyat com un joc de preguntes i respostes sobre llengua.

http://www.ceice.gva.es/ca/web/dgplgm/jugallengua 

Pràctic és un programa que integra un conjunt d’activitats d’autoaprenentatge, de manera que l’usuari, gràcies al sistema d’autocorrecció, pot comprovar immediatament quin és el grau de coneixements de valencià que té assolit i a quins aspectes de la gramàtica ha de dedicar més esforços per a millorar els seus coneixements lingüístics.

http://www.ceice.gva.es/ca/web/dgplgm/practic

El generador numèric

Permet veure escrita en lletres qualsevol xifra i, al mateix temps, escoltar-ne la pronúncia en valencià. Fes clic en la xifra que desitges escoltar i després polsa la icona de l'altaveu.

http://minerva.edu.gva.es/course/view.php?id=11

Com que s'han suspés les classes de manera temporal us propose una sèrie d'activitats que podeu realitzar a casa.

25 de març de 2020

Llibre de lectura del 3r trimestre és "Llàgrimes sobre Bagdad", de Gemma Pasqual, ed. Barcanova. 

Per tal que l'alumnat puga fer-ne una lectura guiada, us propose el calendari següent:

Cap. I-II (23/3/20), cap. III-IV (26/3/20), cap. V-VI (30/3/20), cap. VII-VIII (2/4/20), cap. IX-X (7/4/20). 

Cal fer un resum (en l'apartat "El món dels llibres" del quadern) de cadascun dels capítols (12-15 línies aproximadament).

L'examen de lectura està previst per al dia 24 d'abril, si el coronavirus ho permet! En cas que les classes es reprenguen més tard, es tornarà a fixar una altra data per a l'examen de lectura. El resum del llibre (quadern) s'haurà de lliurar el dia proposat d'examen.

26 de maig de 2020

➲ Entreu en l'enllaç que teniu a continuació i feu les activitats 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7. Treballareu continguts, com ara: els demostratius, els complements preposicionals i vocabulari. S'han de fer en fulls solts, i caldrà lliurar-los quan us convoque dins d'una funda plastificada amb el nom en la part exterior per tal de ser qualificats. Després de fer-los, us els podeu autocorregir amb el solucionari que trobareu al final de cada fascicle (cal fer-ho amb un color diferent).  UNITAT 7


19 de maig de 2020

Després de llegir la teoria sobre les consonats palatals, feu els exercicis proposats. Data de lliurament: 21 de maig.

➲ Ortografia: les consonants palatals: J, G, TJ, TG, 

X, TX, IG

El valencià compta amb les consonants simples j i g i amb els dígrafs tj i tg per representar el fonema palatal africat sonor /dz/. És el so inicial de paraules com Jaume o  Joan, o en anglés, James o Jazz. Veiem quin ús se’n fa:

La j i la g:

• Escriurem j davant de les vocals a, o, u: ajuntar, jou, jaquetó, juny, jonc,

·        Escriurem g davant de les vocals e, i: gener, genoll, girar, ...

·        Excepcions:

o   escriurem j davant de e:

-en mots com Jehovà, jerarquia, jeroglífic, Jeroni, jersei, Jerusalem, Jesús, majestat i tots els que en deriven.

-en l’imperfet d’indicatiu de jaure i ajaure: jeia, jeies, jeia, jéiem, ...

-davant els grups –ecc- i –ect-: injecció, projecció, subjecte, objecte, i tots els que se’n deriven.

La tj i la tg:

• De la mateixa manera que la j i la g, escriurem tj davant de a, o, u i tg davant de e, i. Aquests dígrafs només poden anar en posició intervocàlica:
• Escrivim amb tj: allotjar, avantatjar, desitjar, encoratjar, enutjar, homenatjar, jutjar, espitjar, trepitjar, ultratjar, viatjar (verbs), i botja, corretja, lletja, llotja, mitjà, pitjor, platja,
• Escrivim amb tg:

-els mots acabats amb el sufix –atge: abordatge, arbitratge, avantatge, carruatge, camuflatge, companatge, coratge, curmetratge, engranatge, formatge, garatge, imatge, paisatge, salvatge i viatge.

-els mots acabats amb la terminació –etge: metge, fetge, setge.

-Altres mots: jutge, rellotge, sutge.

Les lletres x, tx i ig representen el fonema palatal africat sord /t∫/. És el so de mots com cotxe, xiquet, o roig. Veiem-ne la distribució:

La x:

• Escriurem x a començament de mot: xiquet, xocar, xec
• Darrere de consonant: anxova, carxofa, perxa

La tx:

• Escriurem tx entre vocals: cotxe, pitxer, petxina
• A començament de mot, molts estrangerismes són adaptats a la nostra llengua amb el dígraf tx: Txad, Txèquia, Txaikovski, Txèkhov, ...

La ig:

• A final de paraula darrere de vocal esciurem ig si els mots derivats s’esciuren amb j/g o tj/tg, si els derivats s’esciuren amb tx esciurem tx:

bateig-------batejar

desig--------desitjar

lleig---------lletjor

cartutx------cartutxera

empatx------empatxar

El so palatal fricatiu sord /∫/, so de paraules com peix, caixa o Xàbia, es representa amb  la lletra x; veiem com:

• A principi de paraula de noms de lloc o de persona: Xàtiva, Xeresa, Xeraco, Xavier, Xúquer, ...
• Darrere de i, u: caixa, rauxa, això

Activitats

➲ LLIG LA TEORIA SOBRE LES GRAFIES PALATALS.

➲ Cal fer els exercicis des del 24 fins al 33. (Data de lliurament: 22 de maig).

GRAFIES PALATALS

12 de maig de 2020

Llegiu la teoria de la essa sorda i la essa sonora, i després feu les dues activitats proposades en el quadern. En feu una foto i l'envieu al meu correu electrònic (crisra2@gmail.com) abans del dijous 14 de maig.

➲ Ortografia: la essa sorda i la essa sonora.

En la nostra llengua poden correspondre a la grafia s dos sons diferents, un de sord, equivalent a la pronúncia castellana se /s/, i un altre de sonor, més suau, també existent en altres llengües europees com el francés o el portugués. D’aquesta manera, vam veure com no es pronunciava igual la s en les paraules casa i sonar.

El so sord  /s/

Aquest so, equivalent a la pronúncia castellana de /s/, pot ser representat en la nostra llengua mitjançant diverses grafies, segons veus en el quadre següent:

A principi de paraula	C + e, i  (ceba, cigró) Ç: mai a principi de paraula S (sivella, sord)
Entre consonant i vocal i viceversa	C + e, i  (comencen, narcís) Ç + a, o, u  (començar, cançó) S (dansa, molsa)
Entre vocals	C + e, i  (races, edició) Ç + a, o, u  (puça, caçador) S (Només en alguns casos de prefixació i sufixació: asimètric, antesala, homosexual...) SS (tassa, passota)
A final de paraula	Ç (feliç, capaç) S (pastís, esbós)

El so sonor /z/

Aquest so, a diferència de /s/, no existeix en castellà. Podem reconéixer-lo en les paraules que el contenen per la forma en què l’escrivim:

A principi de paraula	Z	(Zenit, zona, zebra, zoomorf…)
Entre consonant i vocal i viceversa		(pinzell, colze, Alzira…) Excepció: derivats de dins (endinsar), fons (enfonsar) i trans (transistor)
Entre vocals	S (casa, posar, andalusos, brisa) Excepcions: mots d’origen grec com amazona, trapezi, esquizofrènic i en paraules derivades de zoo- (paleozoic, protozou, espermatozoide)

NOTA: A l’hora de llegir un text, totes les normes que has aprés se simplifiquen molt. Llevat d’algunes excepcions, recorda que una Z sempre sona sonora i que entre vocals essa simple (s) sona sonora i essa doble (ss) sorda. Un bon truc!

ACTIVITATS

1.  Escriu les lletres corresponents a cadascun dels forats següents. Pots triar entre S, SS, C o Ç:

___el	___emblar	___arago___a	___abata	___iutadà
___ènit	pi___arra	bra___os	mi___a	pa___os
ro___a	dan___a	___ar___uela	con___í___	peda___

2. A partir de les paraules donades, mira de completar els derivats que t’indiquem:

VELOÇ --- velo___itat, velo___es, velo___os, velo___íped

AVANÇ --- avan___ar, avan___ada, avan___em, avan___eu

FELIÇ --- feli___os, feli___itat, feli___íssim, infeli___

CALÇAT --- cal___ador, cal___er, cal___ada, cal___em

TROS --- tro___ejar, tro___et, tro___os, destro___ar

PAS --- pa___ar, pa___eig, pa___os, pa___ets

GROS --- gro___a, engro___ar, gro___et, gro___os

3. Escriu la grafia corresponent a la essa sorda que calga.

abra_­_ar         a__ignatura      ven__ut

terra__a          prem__a           tapí__

llen__ol          confe__ar         pa__ió

vén__er          pa__eig            temen__a

tro__              velo__              impre__ionar

4. Escriu la grafia del fonema essa sonora que convinga.

col__e         pin__ell           enci__ar

le__ió          rabo__a           confu__ió

bron__e       trape__i          quin__e

mu__eu       supo__ar         sen__ill

5. Completa els espais buits de les paraules següents amb s, ss, c, ç o z

pré___ec            esmor__ar             ____uma             dol___a              

aban___              o___ell                  pa___adís            sen__ill             

con___ell           esperan___a        Rú___ia                  pu___a                 
 duque___a            __endra                paï___os             dan___a

➲ Entreu en l'enllaç que teniu a continuació i feu les activitats 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 13, però primer cal que lliges la teoria que hi ha en l'apartat "Argumentar". Treballareu continguts, com ara: les preposicions, la contracció i els connectors. S'han de fer en fulls solts, i caldrà lliurar-los quan es reprenguen les classes dins d'una funda plastificada amb el nom en la part exterior per tal de ser qualificats. Després de fer-los, us els podeu autocorregir amb el solucionari que trobareu al final de cada fascicle (cal fer-ho amb un color diferent).  UNITAT 6

15 de maig de 2020

ORTOGRAFIA

LES GRAFIES

Les consonants oclusives

A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents:

1. En posició final de paraula després de vocal o diftong tònics s’escriu l’oclusiva sorda corresponent, sense tenir en compte altres paraules derivades:

P >  sap, concep, cap, llop, rep, etc. Malgrat: saber, concebre, cabota, lloba, etc.

T > pot, prat, buit, salut, nebot, paret, etc. Malgrat: poder, prada, saludat, neboda, aparedar.

C  > amic, bec, dic, afalac, plec, poruc, feixuc, etc. Malgrat: amiga, bega, diga, afalagar, poruga...

Algunes excepcions (bàsicament cultismes i estrangerismes) són: Carib, snob, Jacob, adob, cub, club, tub...; fred, sud, quid, almud, fluid, Alfred, David, Bagdad i paraules femenines acabades en –itud, -etud (quietud, multitud...); pedagog, estrateg, mag...

2. A final de paraula després de vocal àtona o de consonant escriurem la mateixa grafia que apareix en els derivats o mots de la mateixa família lèxica:

P > serp (serpent), llamp (llampec), pòlip (polipós)...

B > àrab (Aràbia), tomb (tombar), verb (verbal)...

T > sort (sortejar), fart (fartó), esvelt (esveltesa)...

D > ràpid (rapidesa), sord (sordesa)...

C > clàssic (clàssica), marc (emmarcar)...

G > càstig (castigar), fang (fangós), llarg (llarga).

EXCEPCIONS:

-          La 1a persona del present d’indicatiu és amb –c: aprenc, estenc, tinc, fonc, etc.

-          Una sèrie de paraules: ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, ròssec,...

Recordem que tots els gerundis acaben en –t: anant, perdent, tenint... I hi ha també adjectius i substantius acabats en –and, -end, que coincideixen amb el castellà: sumand, minuend, nefand, dividend, reverend, etc.

➲ Tot seguit teniu un enllaç per a poder practicar les grafies OCLUSIVES. Cal fer els exercicis des del 16 al 23 (TERMINI: 19 DE MAIG).

EXERCICIS DE GRAFIES

➲ Visiteu el lloc web d’À Punt i escriviu en el buscador «booktrailer fahrenheit» o «booktrailer ies campanar». Veieu el vídeo titulat «Booktrailer Fahrenheit - Booktrailer IES Campanar» sobre la reconeguda obra de Ray Bradbury Fahrenheit 451 i responeu les preguntes següents. (CAL FER-HO EN EL QUADERN I ENVIAR-NE UNA FOTO AL CORREU ELECTRÒNIC ABANS DEL 19 DE MAIG).

1 Al principi del vídeo s’explica breument com és el món en què s’ambienta aquesta novel·la. Quina és la característica més important que presenta?

2 Què busquen les tres persones que fan la batuda a la casa i què fan amb tot el que hi troben?

3 Quan acaba la batuda, un dels bombers fa una cosa diferent. De què es tracta? Què fa quan torna a casa?

4 Al final del vídeo, un dels personatges afirma que tenen un nou sospitós. De qui es tracta i de què és sospitós?

5 Per què la novel·la s’anomena Fahrenheit 451? Quina relació té amb l’argument del llibre?

6 Localitza dos efectes de vídeo i indica quina funció acompleixen.

7 Quin és el missatge que vol transmetre l’obra?

8 Investiga l’autor de Fahrenheit 451 i redacta una presentació breu sobre ell. Per quina altra obra és especialment conegut? Resumeix-ne l’argument.

➲ 1 ELS BARBARISMES

Un barbarisme és una paraula que prové d’una altra llengua i que es fa servir erròniament, perquè en la llengua pròpia ja hi ha una paraula que té el mateix significat.

El barbarisme és un manlleu o préstec lingüístic innecessari, no es considera assimilat a la llengua pròpia i, per tant, és incorrecte. Per exemple, cadera, provinent del castellà, es considera un barbarisme perquè en valencià ja existeix la paraula maluc.

La major part dels barbarismes de la nostra llengua són castellanismes, és a dir, procedeixen del castellà, atesa la influència que ha exercit aquesta llengua sobre la nostra al llarg dels segles (entonces, bocadillo, acera, aparato, apretar, averiguar, barco, evaluar, fregona…), però també n’hi ha de procedents d’altres llengües, sobretot de l’anglés, com ara link per enllaç, airbag per coixí de seguretat o mail per correu electrònic.

La diferència entre el manlleu o préstec lingüístic i el barbarisme rau en l’acceptació normativa de la paraula. El manlleu és acceptat i s’integra en el cabal lèxic de la llengua (escàner, futbol…), mentre que el barbarisme és rebutjat per la normativa (no s’inclou en els diccionaris) i, per tant, cal utilitzar paraules genuïnes o equivalents, per exemple maquinari en lloc de hardware.

A continuació, hi ha alguns dels tipus de barbarismes més freqüents en la nostra llengua:

Tipus de barbarisme	Exemples	Formes correctes
Barbarismes lèxics: s’usa un mot estranger en lloc del mot propi.	jefe, parche, bolso, tonto, bombilla, derrotxar, puesto, airbag, link, snowboard, xispa, ningún	cap, pegat, bossa, babau, bombeta, malgastar, lloc, coixí de seguretat, enllaç, planxa de neu, espurna, cap
Barbarismes semàntics: es modifica el significat d’un mot per influència d’un altre mot estranger.	fulla de paper, provar un aliment, escriure una direcció, collir un taxi, donar voltes, donar classe	full de paper, tastar un aliment, escriure una adreça, agafar un taxi, fer voltes, fer classe
Barbarismes morfològics: es modifica el gènere d’un substantiu, el model de conjugació d’un verb, de la terminació d’una paraula, etc., per la influència d’una altra llengua.	una costum, un anàlisi, batir, aclarar, regalo, acidés	un costum, una anàlisi, batre, aclarir, regal, acidesa
Barbarismes sintàctics: es modifiquen les relacions sintàctiques entre els mots per influència d’una altra llengua.	res que dir, no aniré, avisar a algú	res a dir, no hi aniré, avisar algú

ACTIVITATS

1 Busca en el diccionari les paraules següents i indica si es tracta de manlleus o de barbarismes:

banlieue, bijuteria, blogger, boutique, cansanci, croissant, cuidar, currículum, dièsel, disfrutar, elit, entregar, foie gras, gaspatxo, guixeta, hardware, hit, première, quiròfan, quòrum, rol, striptease, suite, tamany, tournée, vivenda, whisky.

2 Corregeix els barbarismes que hi ha en les oracions següents.

a. L’accident ha provocat problemes de tràfic.

b. Els testics del crim van declarar en el jutjat ahir.

c. La ventaja de ser ric és que no cal que treballes.

d. La ràdio és un medi de comunicació important.

e. La venta de pisos ha baixat molt amb la crisi econòmica.

DATA DE LLIURAMENT DE LES ACTIVITATS: 19 DE MAIG

• UNITAT 1 (enllaç)   

- Entra en la unitat 1 i fes en un full els exercicis 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7. Després cal que els corregisques amb un color diferent.

- Fes un repàs dels verbs de la 3a conjugació. Pots veure la informació que tens a continuació:

Verbs purs i incoatius de la 3a Conjugació

Recordeu que els verbs de la 1a conjugació acaben en -AR, els de la 2a C. en -ER/-RE/-R i els verbs de la 3a C. en -IR.

Pel que fa als verbs de la 3a conjugació es dividixen/divideixen en:

- PURS: quan afigen/afegeixen a l'arrel verbal o lexema terminacions o morfemes gramaticals.

Abstenir-se, acudir, adormir-se, avenir, acollir, adormir, ajupir-se, avenir-se; brunzir, bullir, collir, consentir, consumir, contradir, contravenir, contenir, convenir, cosir, cruixir; defugir, descosir, detenir, dir, dir-se, dormir; eixir, entretenir, erigir, escollir, escopir, esdevenir; fugir; grunyir; interdir, intervenir; lluir; mantenir, mentir morir, munyir; obrir, omplir; predir, presumir, provenir, percudir, pressentir, pudir, (que fa pudor); recollir, ressentir-se, resumir, retenir, retrunyir; sentir, sentir-se, sobresortir, sortir, sostenir; tossir; venir (i derivats i compostos) .

- INCOATIUS: quan tenen l'increment -IX/EIX entre l'arrel i els morfermes gramaticals o terminacions en les 3 persones del singular (jo, tu, ell) i la 3a del plural (ells). [Els verbs bóta] en el present d'indicatiu i el present de subjuntiu.

present indicatiu verbs 3a C.

      

present de subjuntiu verbs: 1a i 2a conjugació i 3a conjugació(incoatiu)

-Verbs que poden ser PURS I INCOATIUS: Acudir, arrupir-se, brunzir, consumir, mentir, percudir (donar un coLp fort), pressumir, resumir.

El verb lluir varia de significat segons és pur o incoatiu:

1. Lluir (pur): ‘Reflectir claror’. (llu, lluus, llu…).  Ex: -El llibre llu de color roig.

2. Lluir (incoatiu): ‘Exhibir qualitat’. Ex: -Jordi llueix quan juga a bàsquet.

27 de març de 2020

• UNITAT 2 (enllaç)   

- Entra en la unitat 2 i fes en un full els exercicis 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8. Després cal que els corregisques amb un color diferent. 

31 de març de 2020

ACTIVITATS

1. Entra en la unitat 3 i fes en un full els exercicis 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 (8) i 14. Després cal que els corregisques amb un color diferent. 

• UNITAT 3(enllaç) 

2. UNITAT 6 (del llibre de text), pàgs. 132-133: La composició. Llig el contingut d'aquestes pàgines sobre el mecanisme de creació de noves paraules anomenat la composició i, després, fes les activitats 9, 10, 11, 12 i 13 en el quadern (apartat "La màgia de les paraules").

7 d'abril de 2020

ACTIVITATS
1. Entra en la unitat 4 i fes en un full els exercicis 1, 2, 3, 4, 5 i 6 (Cal que els corregisques amb un color diferent). Després entra en l'exercici 8 i fes el dictat proposat.

2. Exercicis 10, 11 i 12 de comprensió oral.

3. Fes un esquema en el quadern dels possessius, quantitatius i indefinits.

4. Habilitats comunicatives: resumir. Fes un esquema amb els diferents passos que cal seguir per tal de fer un resum. Després elabora un resum (125-150 paraules) d'una pel·lícula que hages vist aquests dies o d'un llibre que hages llegit.

• UNITAT 4 (ENLLAÇ)

22 d'abril de 2020

El verb

1. Què és un verb?

El verb és la paraula que expressa accions, estats o processos situats en un

temps determinat.

En qualsevol forma verbal podem distingir dues parts:

• L’arrel o lexema, part del verb que no varia i que li aporta el significat.

• Un conjunt de morfemes o desinències que contenen la informació gramatical, ja que indiquen la persona, el nombre, el temps, el mode i l’aspecte.

cant    àvem               dorm   iràs                 ten    en

arrel desinències       arrel desinències     arrel desinències

Nombre

Les desinències indiquen si l’acció expressada pel verb la realitza una persona

(singular) o més d’una (plural).

Persona

Aporten informació sobre quina persona gramatical participa en la comunicación (primera, segona o tercera).

Temps

Indiquen el moment en què es produeix l’acció expressada pel verb: passat

(cridava), present (crida) o futur (cridarà).

Mode

Informen sobre l’actitud del parlant davant d’allò expressat pel verb:

• Indicatiu: expressa una acció o un fet com a real o cert. (Ve demà)

• Subjuntiu: es presenta el fet o l’acció com a desig, dubte o possibilitat. (Potser vinga demà).         

• Imperatiu: expressa ordres, manaments o instruccions (Ves ara mateix!).

Aspecte

Fa referència a la forma en què es presenta l’acció del verb, en el seu transcurs

(imperfectiu) o bé com una acció ja acabada (perfectiu).

El bomber apagava el foc (perfectiu) Hem llegit la novel·la (imperfectiu)

Demà dinarem al bar (perfectiu) Ella havia rebut un missatge (imperfectiu)

Veu

Serveix per a indicar si el subjecte realitza l’acció que expressa el verb (veu

activa) o bé la rep (veu passiva). La veu passiva es forma amb el verb auxiliar

ser + el participi del verb conjugat.

Els teus amics lligen el periòdic (Veu activa)

El periòdic és llegit pels teus amics (Veu passiva)

NOTA: Per a distingir l’arrel de les desinències, cal separar les terminacions

-ar, -er o -re i -ir de l’infinitiu.

Cant -ar cant                        Bat -re  bat                Dorm –ir   dorm

   (lexema)                             (lexema)                      (lexema)

2. La conjugació verbal

La conjugació verbal és el conjunt de totes les formes que presenta un mateix verb.

Segons la terminació de l’infinitiu els verbs es classifiquen en tres conjugacions:

• La primera conjugació inclou els verbs que tenen l’infinitiu acabat en -ar

(cantar).

• La segona conjugació està formada pels verbs que tenen l’infinitiu acabat en

-er o -re (témer, batre).

• La tercera conjugació inclou els verbs que tenen l’infinitiu acabat en -ir (dormir, servir).

La tercera conjugació presenta dos models de verbs: els verbs purs (dormir,

sentir, obrir, fugir...) i els verbs incoatius, que són la majoria (servir, patir,

conduir, agrair...). Els incoatius afigen l’increment -isc o -eix en les tres persones del singular i la tercera del plural dels presents d’indicatiu i de subjuntiu.

Alguns verbs (vestir, llegir, teixir, engolir, afegir...) es poden conjugar de manera pura i de manera incoativa.

2.1 Els temps verbals

En la conjugació verbal hi ha temps simples (arrel + desinències), temps

compostos (verb auxiliar haver + participi) i temps perifràstics (verb auxiliar

anar + forma no personal).

2.2 Les formes no personals

Les formes no personals són aquelles que no informen sobre la persona gramatical que realitza l’acció expressada pel verb. Són tres:

• Infinitiu: cantar, témer, perdre, dormir, servir...

• Gerundi: cantant, tement, perdent, dormint, servint...

• Participi: dormit/da, dormits/des; perdut/da, perduts/des...

3. Verbs regulars i irregulars

Els verbs regulars són aquells que es conjuguen com el verb model de la conjugació

a què pertany (parlar, batre, témer, dormir, patir). Els verbs irregulars, en

canvi, no segueixen totalment cap model, ja que presenten alteracions o modificacions

en l’arrel o en les desinències. Per tant, a l’hora de conjugar aquest grup

de verbs, cal memoritzar-ne totes les formes.

Les modificacions

ortogràfiques que

de vegades es

produeixen a l’hora

de conjugar un verb

no podem

considerar-les

irregularitats.

(comença, comencem;

penja, penges; cresca,

cresques...)

1a conjugació

Tots els verbs són regulars llevat d’anar i estar, que són

irregulars.

2a conjugació

La majoria de verbs són irregulars (ser, haver, voler, poder, saber, cabre, dur, dir...). Podem establir però, un grup de verbs anomenats velaritzats que mantenen unes mateixes característiques: són els verbs acabats en

-ldre, -ndre, -aure, -eure, -iure i -oure (resoldre, respondre, traure, creure, escriure, moure…), que solen prendre una -c en la primera persona del present d’indicatiu i en alguns temps prenen una -g en totes les persones.

3a conjugació

Hi ha dos grups: purs i incoatius. Però, en general, presenta moltes irregularitats (eixir, tenir o tindre, venir o vindre, omplir, tossir, cosir...). Com ocorria amb alguns verbs irregulars de la segona conjugació, hi ha un grup de verbs de la tercera que també velaritzen (tenir, eixir, venir, obrir, omplir...).

ACTIVITATS

1. Analitza les següents formes verbals segons el model.

Prenem: prendre, 1a persona plural, present d’indicatiu, temps imperfectiu

parlí • cometéreu • faces • féiem • confonc • rebé

perdràs • escrivien • llija • voldríeu • tinguen

2. Classifica les següents formes verbals segons la conjugació a què pertanyen. Escriu-ne l’infinitiu al costat i indica si és un verb regular

o irregular.

• parlareu • perdries • bevíem

• saps • vingueren • respondran

• escriga • pateixen • mereixies

3. Consulta una flexió verbal i conjuga els verbs que segueixen en els temps indicats.

• Patir: present d’indicatiu

• Anar: present d’indicatiu

• Pujar: pretèrit imperfet d’indicatiu

• Témer: pretèrit perfet simple

• Fer: present de subjuntiu

• Estar:pretèrit imperfet de subjuntiu.

4. Escriu les formes no personals (infinitiu, gerundi i participi) de les formes verbals següents.

• veuen • temia • creia • faig

• vull • havia • podeu • visc

5. Subratlla les formes verbals del text i indica’n el temps verbal.

Tu no deies res. Havies penjat el telèfon, t’havies

assegut de nou a taula i miraves amb fàstic

l’arròs bullit que no hi havia manera que t’acabares.

T’han agafat les claus de casa, Joel? No.

Ensenya-me-les. Et vas aixecar de la cadira,

vas anar a buscar la bossa, la vas obrir. Les

mans et tremolaven. Vas treure un manyoc de

claus del pis vell, que havies trobat al calaix

del moble de l’entrada quan ja no sabies quina

excusa buscar per dir que els llops t’havien

pres les claus de casa, les vas ensenyar de lluny

al pare: veus com tinc les fotudes claus? Al teu

pare no li parles així, et va renyar la mare. Ho

sent, vas contestar tu. I et vas tornar a seure a

taula, a barallar-te amb l’arròs bullit.

DOLORS GARCIA I CORNELLÀ,

La por que no s’acaba mai

27 d'abril de 2020

REPÀS DE PRONOMS FEBLES

Cal fer els exercicis següents en el quadern per al dimecres 29 d'abril (apartat 1). Després feu-ne una foto i l'envieu al meu correu electrònic (ramgan@gmail.com):

1. Substitueix els CD pel pronom feble corresponent:

a) El professor repartia els exàmens.

 b) Sempre llegeix novel·les de misteri.

c) Sempre té alguns caramels a la butxaca.

d) Ja tenim tres entrades per al cinema.

e) Agafeu el paper del terra.

f) Els actors van signar autògrafs.

g) Va ordenar que tothom s’aixequés de la cadira.

 h) No he pensat el que havia de dir.

 2. Substitueix els complements pels pronoms febles corresponent:

a) Enviaré el programa d’activitats als veïns.

b) Vaig explicar els fets al meu amic.

c) Porta els paquets a les clientes.

d) El dissenyador va presentar la seva col·lecció al públic.

e) Donarem el condol a la família.

3. Indica si els complements subratllats són atributs o predicatius i substitueix-los pels pronoms febles corresponents:

a) La Laura i l’Helena eren les mestres de cinquè.

b) Es va presentar a la reunió enfadat.

c) Es va quedar aturat davant el semàfor.

d) Les muntanyes semblen llunyanes.

e) Les peces són de plata.

f) Es manté allunyada de la multitud.

g) Aquest noi es considera molt llest.

h) Va quedar-se sord als trenta anys.

4. Indica si els complements subratllats són CRV o CC i substitueix-los pels pronoms febles corresponents:

 a) Viuen de la venda ambulant.

 b) El nen plora amb ràbia.

c) Sortiré de casa a les cinc.

d) Ha renunciat als plaers de la vida.

e) Baixa de l’arbre ara mateix.

f) Només penso en les vacances.

g) Anirem al concert de música clàssica.

 5. Indica la funció sintàctica dels complements subratllats i substitueix-los per pronoms febles.

a) Em van donar el premi.

 b) Us han trobat al carrer.

c) Es pentina lentament.

d) Em rento les mans.

e) Fa estona que et buscava.

6. Subratlla el CD d'aquestes frases i substitueix-lo pel pronom feble adequat; finalment, combina'l amb el pronom en funció de CI. Ex.: M'exigí la veritat: Me l'exigí

a) Va obrir-me les portes de casa seva de bat a bat,

 b) Ella li va preguntar quant de temps tenia,

 c) Us vam escriure una carta,

 d) Ens deien que plovia,

 e) Us donaré només quatre cromos,

f) Li enviaré les coses per correu,

g) Si li dónes segells, estarà contenta,

 h) En morir, em cedirà les seves pintures,

i) Els explicaràs el que va succeir?,

 j) Mai no els enviava cap notícia,

k) No es prenguin les explicacions al peu de la lletra,

 l) Li enviaré l'escrit,

m) El pagès els va aviar els gossos,

 n) Us agafo un moment el porró,

 ny) Guarda'ns les fotocòpies,

 o) M'han fet dir una mentida,

p) Si li encens el llum, llegirà millor,

 q) Avui mateix els diré que no és veritat,

r) Mai no et diré què li vaig encomanar,

 s) Va retornar-li el llibre,

t) Va retornar-li els apunts d'història,

 u) Li he explicat els problemes,

 v) Mai no els demanà pa,

w) Li vaig demanar el cotxe,

 x) Expliqueu-los el nostre punt de vista,

 z) T'explica acudits.

7. Identifica el CD i el CI; substitueix, primer l'un, després l'altre, pels pronoms febles corresponents; finalment, combina'ls. Ex.: La Mireia donarà el llibre al seu germà= La Mireia el donarà al seu germà= CD CI CD La Mireia li donarà el llibre= La Mireia l'hi donarà. CI CD CI

 a) En Guillem comprava la taula per al seu amic,

b) La professora explicava la història de Catalunya a la seva alumna,

c) Farem veure les faltes de l'exercici a l'alumne que no les hagi vistes,

d) El petit pren les joguines al gran,

e) Comprareu queviures per a l'excursionista,

f) Oferiràs flors al rebel,

g) Regalaries el brillant a un enemic?,

h) Digues a l'Antònia que vingui,

 i) Van oferir llibres a la mainada del barri,

 j) El metge va receptar dos medicaments molt forts a la malalta,

 k) Farà preguntes indiscretes a tots els assistents,

l) Demanarem als nostres companys les cassoles de terrissa,

m) Portarem els biberons als menuts,

n) L'organització d'ajut enviarà flassades als necessitats,

 ny) Avisàvem als qui telefonaven que l'exposició era tancada,

o) Compràrem cent caixes de galetes als fabricants,

p) Guardarem el tros de pastís per als nens,

q) No van passar els missatges als agents secrets,

r) Vaig pregar a la Maria i a la Rosa que tornessin d'hora,

s) Dóna els regals als avis,

t) Obria la porta a tots,

 u) Llegia el poema a la núvia,

v) No farà el discurs a aquestes persones,

 w) He enviat les 2 postals als meus col.legues,

x) Donaré els ous més frescos als nens,

z) Consultarem la decisió als membres del jurat.

8. Contesta les preguntes següents, tot substituint els complements en funció de CD i de CI per pronoms febles. Ex.: M'has corregit els exercicis de la setmana passada?. No, encara no te'ls he corregit.

 a) Podràs portar-nos les postres?,

 b) Quan li donaràs la notícia, a la Maria?,

 c) Presentaràs el recurs al jutge,

 d) Has deixat les claus al porter?,

e) Compraràs les begudes per als teus germans?,

 f) Compreu la fruita a la Joana?,

 g) Et sobra alguna capsa?,

h) Vas regalar el llibre i la rosa a la Laura?,

 i) Passarà l'espia els documents a l'agent secret?,

 j) Vas enviar moltes postals als teus amics?.

29 d'abril de 2020

SEGONA SESSIÓ: A CONTINUACIÓ TROBAREU UN PARELL D'ACTIVITATS (UN EXERCICI DE COMPRENSIÓ LECTORA I UNA ACTIVITAT DE REPÀS D'ORACIONS I COMPLEMENTS VERBALS). CAL FER-LES EN EL QUADERN I LLIURAR-LES ABANS DE LES 24H DE DEMÀ DIJOUS 30 DE MAIG.


1. Comprensió lectora
Llig el text que tens a continuació i fes les activitats proposades en el quadern.

Joves, tecnologia i mòbils: perill o potencial?

Maria Rubio / @mrubiogarcia

10/07/2018 | 19.03 h

No hi ha semàfor, clàxon o bronca que els faça alçar els caps dels mòbils. Es tracta d’un problema o d’un potencial? El debat sobre l’ús de les noves tecnologies entre els joves és un maldecap estrella de pares i mares, alguns dels quals s’apropen a la problemàtica des d’una visió més aviat tecnòfoba. Més enllà dels tòpics, les pantalles están generant un canvi en el model relacional entre les noves generacions, estan transformant les formes de consum de continguts i constitueixen un element fonamental per a la construcció de la identitat juvenil.

«No podem parlar d’addicció a les pantalles. Quan ens referim als joves com uns addictes al mòbil estem fent el mateix que es feia amb les anteriors generacions amb el consum de televisió». Ho explica la professora de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra, María José Masanet, qui ha centrat part de la seua vida professional a estudiar els hàbits de consum cultural dels joves a través de les TIC. […]

Xarxes i identitat

Tot aquest consum té una espina dorsal: les xarxes socials. Segons l’estudi de 2018 de l’IAB Spain, dels anomenats millennials, un 90 % utilitzen Whatsapp i un 89 % són a Facebook. L’ús de xarxes encara és més intensiu quan parlem de la Generació Z: un 81 % són a Whatsapp, el 75 % a Youtube i un 72 % a Instagram. En definitiva, l’ús de les xarxes és cada vegada més intensiu i ocupa un paper més important a la vida diària dels usuaris. D’aquest tipus de consum, s’acostuma a destacar el seu potencial aïllant per ser una activitat preeminentment individual. Però, a l’altra banda d’aquest discurs, també hi ha qui parla de l’enorme capacitat relacional que això genera: «Durant l’adolescència, és molt important establir connexions més enllà de la família. Les xarxes són un agent socialitzador que ajuden a generar identitat entre els iguals». Fins i tot, el mateix  consum de xarxes pot ser un element identificador com a jove, tal com explica la professora: «Per què s’està abandonant Facebook? Doncs perquè hi estan entrant els pares».

La imatge de l’adolescent tancat a l’habitació jugant a videojocs, mirant el mòbil o enganxat a l’ordinador existeix. Però és culpa de les pantalles? «Quan un adolescent s’aïlla, hi ha una qüestió molt més de fons.

El cyberbullying existeix perquè hi ha bullying», opina Masanet. És per això que la professora opta per l’educació mediàtica, en comptes d’apostar per les prohibicions i les barreres institucionals: «Des de petits, vivim en un món tecnològic. Ens ensenyen a sumar i a restar, però no a enfrontar-nos a aquest món».

El decàleg que recull l’estudi «TIC i joves» té l’objectiu de potenciar les virtuts de les TIC i prendre consciència dels perills que també generen. És cabdal saber on es mouen els joves des dels seus mòbils, problematitzar la identitat digital i treballar-la o potenciar algunes de les habilitats generades, com la multitasca. Masanet insisteix a agafar aquest camí i evitar-ne la demonització: «Correm riscos durant tota la vida! Entrar a la universitat és un risc, per exemple: gent nova, nous reptes… Però està ben valorat. I assumir el risc de viure amb un perfil digital, encara no».

(elcritic.cat/mes/joves-a-contracorrent/joves-tecnologia-i-mobils-perill-o-potencial-14816)

Activitats

1 Fixa’t en el títol del text. Què pots deduir-ne sobre el contingut?

2 En el text apareixen moltes paraules relacionades amb el món de la tecnologia. Busca

el significat de tecnòfoba, xarxes socials, multitasca i perfil digital i explica’l.

3 Cyberbullying i bullying són anglicismes. Consulta en el Portal Terminològic Valencià

(www.avl.gva.es/lexicval/ptv) si hi ha cap paraula en la nostra llengua per a referir-se

a aquests conceptes sense haver de recórrer a estrangerismes.

4 Segons el text, quins canvis estan generant les pantalles en la joventut?

5 Identifica l’autora del text. Quines altres veus introdueix en el text i amb quin objectiu?

6 Investiga qui són els millennials i la Generació Z, i les característiques de cada grup.

Quin dels dos grups fa un ús més intensiu de les xarxes socials?

7 Segons María José Masanet, quin fet important ocorre durant l’adolescència? Com contribueixen

les xarxes socials a reforçar-lo?

8 Resumeix l’opinió sobre les TIC i l’educació que s’expressa en l’últim paràgraf del text.

9 Quina és la intenció general del text? Explica-la i aporta’n exemples concrets.

2. L'ORACIÓ

1 Assenyala el subjecte i el predicat de les oracions següents i encercla’n els nuclis.

a. Vine ací.

b. Aquest gos està malalt.

c. Elisa toca el violí.

d. La teua cosina és molt simpàtica.

e. Estén la roba!

f. M’encanta l’últim disc del grup.

2 Indica a quina modalitat pertanyen aquestes oracions segons l’actitud del parlant.

a. Quina por!

b. Quan has acabat l’examen?

c. Robert no tornarà a casa hui.

d. No ha aprovat cap assignatura.

e. Potser eren estrangers.

f. Fa molt de fred.

3 Escriu dues oracions en cadascuna de les modalitats oracionals que has treballat: enunciativa, interrogativa, imperativa, exclamativa, desiderativa i dubitativa.

4 Indica si les oracions compostes següents són coordinades, subordinades o juxtaposades.

a. No té vergonya, ni la coneix.

b. Totes les persones que vinguen entraran debades.

c. Si vens amb mi, no demanes un camí plaent.

d. Marina ni dorm ni deixa dormir.

e. No trobe la camisa que em vaig comprar dissabte.

f. Hui Vicent tampoc vindrà; està malalt una altra vegada.

5 Inventa dues continuacions per a cada subjecte: una amb predicat nominal i l’altra amb predicat verbal.

a. L’institut del barri…

b. Hui, la meua germana…

c. Biel, Margarida i Josep…

d. Aquestes claus rovellades…

6 Identifica els complements directes de les oracions següents.

a. He comprat plàtans i pomes per a berenar.

b. El foc cremava tots els arbres que hi havia al seu pas.

c. Hui visitarem la tia Carme a l’hospital.

d. Maria ha dit una mentida.

7 Passa les quatre oracions de l’activitat anterior a la veu passiva.

8 Assenyala si les oracions següents són impersonals, reflexives, recíproques o passives pronominals.

a. Ahir va ploure molt a Castelló.

b. Es lloga la planta baixa de l’edifici on visc.

c. Enric i Pau s’envien missatges amb el mòbil.

d. Joana es llava les dents sempre després de dinar.




30 d'abril de 2020

ACTIVITATS
1. Entra en la unitat 5 i fes en un full els exercicis 1, 2, 3, 4 i 5. (Cal que els corregisques amb un color diferent). Després fes un esquema del text de l'activitat 1 sobre l'esplendor literària de la València del segle XV).

UNITAT 5 (ENLLAÇ)


2. Entra en YouTube o una plataforma de reproducció de música i busca «Murals Obrint Pas».
Escolta la cançó completa i respon les preguntes següents. (APARTAT 2 DEL QUADERN).

1 Tria, entre les opcions que es proposen tot seguit, la que explica millor al teu parer el
significat de la cançó. Explica quins elements de la lletra t’han ajudat.
• Es narren les aventures del protagonista i les coses que hi veu.
• Es descriu la realitat d’un territori colpejat per la guerra: els paisatges, la gent que hi
viu, els pobles i les ciutats…
• S’exposen les característiques de València de manera poètica per a atraure turistes.
• Pretén convéncer el destinatari de la inutilitat de les guerres.

2 Identifica tres metàfores i explica’n el significat. 

3 El quart vers de la cançó diu «Un mur gris entre oliveres». Creus que es tracta d’una
figura retòrica o d’un sentit literal?

4 Al llarg de la cançó es fan diverses referències als paisatges. Identifica-les i explica amb les teues paraules com t’imagines el lloc que descriu la cançó.

5 Localitza ara en la cançó les al·lusions a la guerra que ha castigat aquest territori.

6 Entra en vimeo.com/es i escriu en el buscador «Més enllà del mur. Cançons contra
l’aparheid» [sic] i mira el vídeo que hi apareix. En què consisteix el viatge? Quins
altres músics van acompanyar Obrint Pas? Quina relació té aquest viatge amb la
cançó «Murals»?





4 de maig de 2020

Les activitats següents s'han de fer en el quadern (data de lliurament: 8-9 de maig).
ACTIVITAT 1

HERBA D’ENAMORAR

Em dic Einés Andrade. Faig un metre seixanta-dos i pese cinquanta-sis quilos. Porte ulleres. M’agrada el paper quadriculat, els noms de lloc, el formatge, els arbres, la pintura de Magritte, els gats, el color verd, els trencaclosques, nadar, les cireres quan floreixen, remenar a les llibreries, els estels fugaços, les pel·lícules xineses, les pel·lícules de Humphrey Bogart, l’aigua, tenir temps, Estocolm, el vi, les besades, esclatar a riure fins que em fa mal la panxa, el plugim, els ordinadors, la poesia de Rilke i de Sicart, el jazz, netejar a fons, i endreçar els armaris, les converses amb respostes picants i ràpides, les maduixes, el vent, la utopia. Deteste les anècdotes per a presumir que hi has estat, els grans que a vegades m’ixen a la cara, l’arròs amb llet, els homes amb bigot, les opinions lleugeres, els tòpics que es repeteixen fins que acabes pensant que són veritat, les persones que fan la segona pregunta abans que contestes la primera, les flors de plàstic, les sabates de taló, la pornografia, els xiclets, els casaments, les primeres comunions, els accidents de trànsit, la violència domèstica, la violència salvatge, les cançons de moda, les cançons que no es poden taral·lejar, Nadal, els eucaliptus. Acceptar el que diuen sense preguntar-me. Punt i a part.

Tinc vint-i-set anys, l’edat de la decepció, sempre he sentit a dir que era una edat difícil. Fa cinc anys llargs que faig una tesi doctoral sobre Descartes, un filòsof francés del segle XVIII que durant la carrera em va agradar molt. Ara no em diu res. No crec que a Descartes li agraden els gats, cosa que fa més tensa la nostra relació. Sóc de raça blanca i heterosexual, encara que els “heteros” s’entossudeixen a deixar-me sempre sola i avorrida. Per ara he tingut, més o menys seriosament, tres nòvios i mig, i no en pense tenir més. això no vol dir que no estiga enamorada, que ho estic, encara que ni a tu, estimat diari, et pense dir qui és, que val més que no ho sàpia ningú, ni tan sols ell, que de totes maneres m’eixirà malament, com sempre. A més, que isca bé o malament tant és, que la sort de l’amor és sentir-lo.

Teresa Moure, Herba d’enamorar (fragment adequat)       

1. Classifica els gustos d’Einés Andrade en la taula següent:

Menjars	Aficions (música, literatura...)	Animals i plantes	Tasques	Altres

  

2. Coincideixes amb els interessos personals de la protagonista? Fes una llista de les teues preferències. 

ACTIVITAT 2

L’apòstrof i la contracció.

Els articles el i la i la preposició de s’apostrofen davant de vocal o h, en situacions determinades.

el i de

Com a regla general, s’apostrofen davant de les paraules que comencen per

vocal o h:

l’avi, l’invent, l’hivern, d’ell, d’hora

No s’apostrofen:

• Davant de números o xifres romanes. Excepte si cal apostrofar-se en

cas de pronunciar-les: el dotze, el XX, però l’11, l’1 d’abril.

• Davant d’una i consonàntica: el iode, el iaio, el iogurt.

• Davant d’una h aspirada, en paraules procedents d’altres llengües.

Però si la paraula està adaptada i té entrada al diccionari, de manera

que la h no es pronuncia aspirada, sinó muda, aleshores sí que cal

apostrofar: el hall, el hacker, el barri de Harlem, però l’handbol, d’hoquei,

l’hàmster.

• No apostrofem una preposició davant d’una paraula que introdueix

una explicació gramatical: El significat de abans és ‘amb anterioritat’.

la

Com a regla general, l’article la s’apostrofa davant d’una paraula femenina

que comença per vocal o h. Si comença per i o u àtona, precedida o no de h,

no es pot apostrofar: l’illa, l’ungla, l’urna; la immensitat, la universitat, la il·lusió.

No s’apostrofa:

• Davant d’una paraula que comença per i consonàntica: la hiena, la iarda,

la ionosfera.

• Davant dels mots una (referit a l’hora del dia), ira i host: la una, la ira, la host.

• Davant de paraules que comencen pel sufix a- quan significa ‘el contrari

de’, a fi d’evitar confusions: la anormalitat, la asexualitat, la asimetria,

la asincronia.

• Davant del nom de lletres: la efa, la ema, la ela…

• Davant de sigles que comencen per u o i si són àtones: la UEFA, la UGT.

• Davant de paraules femenines que comencen per s líquida.

en i na

S’apostrofen seguint la regla general:

en Francesc, n’Andreu, n’Úrsula, na Il·luminada

Remarques

• Les abreviatures segueixen les regles generals de l’apostrofació: l’apartat

46001, l’apt. 46001.

• En sigles i acrònims s’apostrofa si comencen per vocal o es pronuncien començades

per vocal: l’ONG, l’IVA, l’FBI, l’NBA, la RAI, la BBC.

• Apostrofem o no les paraules masculines que comencen per s líquida. Si

són femenines no apostrofem: el speaker o l’speaker, però la speaker, la

schola cantorum.

• Apostrofem el, la i de davant de cometes o diferents tipus de lletra: El va

titlar d’«intel·ligent», He llegit la continuació d’Els jocs de la fam.

Recorda:

Quan hem de fer una contracció?

Les formes de l’article el i els es poden unir a les preposicions a, de, per i

ca (abreviatura de casa), si la paraula següent comença per consonant:

Vaig al concert Vaig a l’hort

Camine pel camp Passege per l’arena

Sóc del Llevant Sóc de l’Elx

Vinc de cal metge Passaré per ca l’electricista

a + el = al a + els = als

de + el = del de + els = dels

per + el = pel per + els = pels

ca + el = cal ca + els = cals

Quan no hem de fer una contracció?

Amb publicacions de premsa, empreses, citacions:

Estic subscrit a El Temps.

És conductor d’El Llamp.

L’espectacle va anar a càrrec d’Els Comediants.

Recorda:

• Davant de topònims, escrivim l’article en minúscula i apostrofem segons

la regla general: la comarca de l’Alcalatén, la zona de l’Alguenya, la

ciutat de l’Havana.

Excepte amb topònims no adaptats al valencià: Han viatjat a El Paso, No

van voler anar a El Valle de los Caídos.

• Si el topònim és valencià o està adaptat, fem la contracció: la comarca

dels Ports, pel Campello, al Caire.

• Si el topònim no està adaptat, s’apostrofa, però no es fa la contracció:

el monestir d’El Escorial.

• Davant dels anys, és recomanable posar article: Va nàixer el 1976.

• Davant dels dies de la setmana, posem article, excepte si fa referència

a un dia immediatament anterior o posterior al dia en què parlem i no

va precedit de passat o pròxim: Dijous torne de Castelló, però El dijous 15

de març torne de Castelló.

• Davant d’infinitius no s’ha de posar article (fumar mata), excepte que

estiguen substantivats (el berenar, l’esmorzar, el dinar, el sopar).

1 Escriu l’article i apostrofa’l, si cal.

ocell

asimetria

illa

inventor

infermera

intel·ligència

host

hípica

ungla

olor

helicòpter

histèria

illa

informàtica

electrònica

humanitat

hipòtesi

ics

iode

illeta

informe

2 Escriu l’article davant dels mots següents i apostrofa’l, si cal.

hipertensió     ena                iode              esmòquing        herba

hoquei            hall                 indústria       índia                    himne

urna               hooligan         enginyer        universitat         hipoteca

embalum       aterratge       espai             aixeta                 hivern

oficina            hostessa        infermera       andana           ema

3 Escriu l’article davant de les sigles següents:

UNESCO OTAN    UOC    UDEF    IBM     AVL

IEC     IES     UEFA    IBM     R+D     IVAM

4 Escriu la forma de l’article adequada:

IBM             OMS             IVA             acèfala         holding

esport          una             ESO             ananàs          ira

estatus         elit            asimetria       stop            estor

hoquei          absis           escàner         host            armari

estand          IES             il·lusió        estenedor       infermera

encarregat      equipatge       informe         amorfa          anormal

7 de maig de 2020

COMPRENSIÓ LECTORA
1. Llig el text que tens a continuació i fes les activitats proposades en el quadern (apartat 3). (Data de lliurament: 11 de maig)

Coses aparentment intranscendents

Durant molt de temps vaig viure en una dispesa de prop del port. La família que la regentava va arribar a tenir-me molta estimació, i quan els vaig dir que me n’havia d’anar a Bratislava per raons de policia la senyora de la casa em digué:

—Deixeu-nos un retrat vostre. El posarem damunt del piano i així us podrem enyorar més de gust.

Jo li vaig dir que no en tenia cap, que mai no havia estat partidari de fer-me retratar, però la dama insistí:

—Feu-vos-en fer un. Encara que no tingui cap importància. Una cosa senzilleta, sabeu? Només per conservar la fesomia.

Realment era tan simple complaure-la i jo li devia tantes coses que no es podencontar, que aquella tarda em trobava fent antesala a casa d’un fotògraf de barriada.

Quan em tocà el torn, vaig explicar que volia un retrat petit, de poc preu, i que com més aviat enllestíssim millor. Vaig procurar fer entendre que la mirada de la màquina em produïa desconcert i que si fos possible fer retrats amb anestèsia jo en seria adepte.

—Procurarem que us sigui lleu —digué el fotògraf—. Usarem magnesi i no us sentireu de res.

Em va posar bé, mogué la mà i em digué que mirés l’objectiu, que sortiria un ocell.

Això, naturalment, sempre desperta interés, i, mentre mirava amb els ulls ben oberts per no perdre detall, l’home va prémer un botó i una pera de goma que hi havia al costat de la màquina.

Aleshores, les coses prengueren un aire de grandesa que esfereïa. A la meva dreta, la flamarada del magnesi va semblar que portés un tros de cel d’estiu a la cambra; jo vaig fer un salt de persona ben nodrida, per protegir-me darrera de la màquina, i des d’allí vaig veure com la flama havia encés una cortina de vellut negre. El foc s’encomanà els mobles i al cap de cinc minuts cremava tota la casa, de la qual escapàrem l’artista i jo per miracle.

Aquell vespre mateix, la gent tenia notícies que havia cremat un bloc de cases i que moriren més de tres-centes persones, totes de bona família.

Pere CALDERS

Cròniques de la veritat oculta

Edicions 62 i «la Caixa»

1 Llig el text i busca el significat de les paraules que no conegues.

2 Localitza les característiques discursives que permeten afirmar que aquest text és una narració.

3 A quin gènere narratiu pertany aquest text?

4 Identifica el plantejament, el desenvolupament i el desenllaç.

Quin fet trenca l’equilibri i dona pas al desenvolupament? Com valores el desenllaç? Esperaves que fora així? Què creus que pretenia l’autor?

5 A què fa referència el títol «Coses aparentment intranscendents»?

6 Indica la informació sobre l’espai i el temps de la narració, tant la que apareix explícitament com la que es pot deduir.

7 Qui és el personatge protagonista i quins són els personatges secundaris. Hi ha algun antagonista?

8 De quin tipus és el narrador: intern o extern? Quina persona s’utilitza en la narració? Aporta exemples concrets del text.

9 Pere Calders presenta els contes d’aquest recull com a «cròniques», tal com queda reflectit en el títol Cròniques de la veritat oculta. En quin sentit es pot afirmar que aquest text és una crònica? 

QUADERN B2

QUADERN DE VALENCIÀ (AMB SOLUCIONARI)

 

RECURSOS EN LÍNIA

➤ VALENCIÀ. GRAU MITJÀ

➤ VÍDEOS DIDÀCTICS 

➤ EXERCICIS DE MITJÀ (UPV)  

➤ PRÀCTIC 

➤ DICTATS EN LÍNIA

➤ Programa Jugallengua de la JQCV (aspectes gramaticals)  

➤ TESTS EN LÍNIA

➤ MODELS EXAMEN JQCV  

➤ PROVES CIEACOVA

➱PROVA CIEACOVA-JUNY 2016. SOLUCIONARI

➱EXAMEN CIEACOVA. GENER 2017. SOLUCIONARI

2/maig/2018

Després de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o i de i de recordar la divergència de tonicitat en diverses paraules, com ara diòptria, medul·la, atmosfera, èczema... i a l'accent diacrític (fotocòpies), veurem el tema de la dièresi : regles d'ús i ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment,  -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -idal helicoïdal, -it/-ida/-its/ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes) i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme i estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. 

APRENEM MÉS...

⇒ Exercicis d'accentuació i dièresi

⇒ Pràctica i repàs de grafies: exercicis de grafies oclusives i de la essa sonora i la essa sorda (fotocòpies).

⇒ EXERCICIS DE GRAFIES  [CLAUS]

⇒ Repassa amb els vídeos

Síl·laba, diftong i hiat

Vocalisme
Accentuació
La s sonora. Pràctiques
Essa sonora i essa sorda

LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)

Ex. 21) 1a, 2c, 3a, 4b, 5b, 6c.

Ex. 22) duent, escrivint, rebent, plovent, devent, rient, movent, creient/creent, eixint, apareixent.

Ex. 23) removent, I van desconnectar, que va inundar, anant, i es guanyà/on es guanyà, i la van convocar.

Ex. 24) debatut, permés, conclòs, traduït, difós, respost, pres, crescut, nascut, detingut/detinguda, imprés, oferit/ofert, aparegut, valgut, segut, mòlt petangut/pertanyut, cogut.

Ex. 16) 1a, 2c, 3b, 4b.

Ex. 17) jovenalla, quilometratge, moblatge, fullatge, xicalla, tonatge.

Ex. 18) maduresa, dolcesa, noblesa, lleugeresa, lletgesa, honradesa, ceguesa, deixadesa, tendresa, nuesa, timidesa, bellesa.

Ex. 19) a) ressaltava, asimètricament; b) dissortat, ressonància; c) pressentir, asserenar-se; d) dissertació, ressò, transsexualitat.

Ex. 20) amansir, rebrotar, abonyegar, enlletgir, encarir, alleugerir, empal·lidir, entapissar, ensucrar, envernissar, assaborir, assedegar, emmalaltir, ajornar, assecar, desossar.

Les locucions

Ex. 8) 1b, 2c, 3c, 4c, 5a, 6b, 7a, 8a, 9b, 10a, 11a, 12a.

Ex. 9) a) en descuit, b) sense embuts, c) per un tres i no res, d) d’antuvi, e) d’amagat.

Ex. 10) a9, b6, c1, d2, e10, f4, g7, h3, i5, j8.

Ex. 11) a) sense reflexió, sense mirar si es amb raó o sense; b) en abundancia; c) molt; d) donant-se la cara; e) de festa; f) en resum; g) de cap manera, en absolut; h) amb detall; i) almenys; j) en el moment que.

Ex. 12) 1b, 2b, 3b, 4c, 5b, 6c.

Les frases fetes

Ex. 13) 1b, 2a, 3c, 4b, 5c, 6a, 7b, 8b.

Ex. 14) 1b, 2c 3a, 4a, 5c, 6b, 7c, 8b, 9a, 10b, 11b, 12a, 13c, 14c, 15a, 16a. 

Locucions, frases fetes i refranys

Descarregueu-vos un dossier d'exercicis de locucions, frases fetes i refranys en valencià.

I el solucionari, ACÍ.

CLAUS EXERCICIS DE GRAFIES (Fotocòpies)

FONEMES LATERALS

1. il·legal, il·legible, il·legítim, il·lícit, il·limitat, il·lògic, il·localitzable.

2. penicil·lina, cancel·lar, interpel·lar, fal·lible, maquiavèl·lic, al·lot, fal·làcia, apel·lar, al·legoria, col·lisió, damisel·la, oscil·lar.

xic: al·lot; antibiòtic: penicil·lina; mentida: fal·làcia; invalidar: cancel·lar; senyoreta: damisel·la; interposar: interpel·lar; metàfora: al·legoria; astut: maquiavèl·lic; enganyós: fal·lible; xoc: col·lisió; vacil·lar: oscil·lar; exigir: apel·lar.

3. alegre: alegrar                      il·lustre: il·lustració                    parcel·la: parcel·lar

    col·legi: col·legial                 instal·lar: instal·lació                 tranquil·la: tranquil·litat

    delegat: delegació                relació: relacionar                     rebel·lió: rebel·lar

    col·laborar: col·laboració      paral·lel: paral·lela                    meló: melonar

    il·lús: il·lusió                         intel·ligent: intel·ligència             excel·lent: excel·lència

    il·luminar: il·luminació         bèl·lic: bel·licós                            jubilat: jubilació

    elèctric: electricitat                nul·la: anul·lar                           goril·la: goril·les

    celebrar: celebració              militar: militarisme                     síl·laba: sil·làbic

    al·lucinar: al·lucinació          elegir: elecció                           mil·lèssim: mil·lèssima

    idil·li: idíl·lic                          titular: titulació                          milió: milionari

4. il·lusió                      pel·lícula                      taula                 apel·lar             solució

    col·laboració           alegria                          intel·ligent         al·locució         tranquil·litat

    excel·lent                 cèlebre                         caravel·la          estela               cristal·lí

    il·lustre                     sol·licitar                      elogi                mil·lenari           còlera

    aquarel·la                 rebel·lió                       oliva                 col·lisió                        filial

    paral·lela                  instal·lar                      al·legoria          delegada          goril·la

    vela                            novel·la                        miler                 il·lés                 fumarel·la

    pusil·lànime           col·lectiu                      insòlit               caravel·la          col·lecció

    el·lipse                     hel·lènic                       metàl·lic            escola              col·legi

    fal·laç                        titil·lar                           col·lador             eòlica               pupil·la

    eludir                        capil·lar                        libèl·lula             il·lícit                religió

    mol·lusc                   il·lustrat                       fal·lible             parcel·la            Brussel·les

    milió                         cel·la                            passarel·la        solidaritat         cal·ligrafia

    repel·lent                  maleta                          anul·lar             il·luminació       gàl·lic

    oscil·lar                    delegat                        satèl·lit               bala                 fal·làcia

    il·legítim                   bèl·lic                           elèctric               recelar              col·loqui

5. col·laborar, ples, al·lucinava, rebel·lió, estabilitat, desconsolat, il·lusió, pel·lícula, calendari, tranquil·lament, vacil·la, vacil·lant, celebraren, solemnitat, exili, intel·lectual, al·lèrgic, elogis, felicitacions, alegria, elegit, col·locar, col·lecció, aquarel·les.

6.– electricista, instal·lar, cèl·lula, elèctrica.

- col·loqui, felicitar, col·laborador.

- col·lisió, il·lesos, ambulància, auxili.

- al·lusió, colonial, il·lustre.

- delinqüent, infal·lible, anul·lar.

- alarma, col·lecció, aquarel·les.

- goril·la, rebel·là, alimentació, cel·la, metàl·lica.

CONSONANTS NASALS

1.         tambor                         semblant                      circumstància

            enveja                          emmagatzemar             enfadar-se

            invent                           enmig                          somriure

            fang                             empitjorar                     novembre

            inflamació                    envellit                         conferència

            comtessa                     commutar                     Gemma

            perenne                         Anna                            impremta

            tramvia                         planxa                          gimnàstica

2. angle: xamfrà;  estimulant: amfetamina;  agredir: atemptar;  perdurable: perenne;  no obstant: tanmateix;  adjunt: annex;  excrement: femta;  senyal: empremta;  recipient: àmfora;  lliure: exempt;  espectacular: sumptuós; anticipació: acompte.

4. fil: enfilar; negre: ennegrir; bena: embenar; llaç: enllaçar; malalt: emmalaltir; blanc: enblanquir; mut: emmudir; marc: emmarcar; metzina: emmetzinar; sabó: ensabonar; fons: enfonsar; joia: enjoiar.

5. ample, compte, banc, circumferència, conte, comte, comptat, descompte, temptació, Immaculada, somrient, tramvia, circumval·lació, simfonia, trompetes, tambors, condemna, atemptat, immediatament.

CONSONANTS OCLUSIVES

1. nebot, estrateg, salut, ràpid, tub, poruc, fàstic, llop, quietud, sord/t, bec, alberg, esnob, abric, àrab, aprenc, bandit, càstig, espàrrec, buit, clàssic, esquerp, suc/d, gemec, tard, profund, joventut, sang/t, càrrec, plenitud.

2. capficar, absent, dissabte, òptim, objecte, cabdell, dubtar, baptisme, substància, obscur, captivar, subscriure, submergir, absència, cabdal.

Advocat, viatge, admirar, dotze, sotmetre, jutjar, fetge, aritmètica, adjuntar, horitzó, atmosfera, adscriure, ametlla, adjacent, guitza, adjudicar, atlàntic.

pacte, suggerir, arquitecte, tractar, accelerar, augment, digne, delicte, anècdota, docte, fragment, maligne, succés, impugnar.

3. equip, tip, tomb, calb, xarrup, rumb, tap, grip, colp, camp, trip, palp.

4. llop/lloba; miop/miopia; drap/drapaire; tub/tubulat; polp/polper; serp/serpentejar; corb/corbató; sogorb/sogorbí; esnob/esnobista; xop/xopar; esparadrap/ ; pap/papada.

9.  beure- veure; vellesa- bellesa; venes- benes; vuit – buit; ball – vall.

10.       automòbil         avorrir              fava                 taverna

            advocat              biga                 sabó                travar

            alcova              cascavell          vernís               gavardina

            almívar             desimbolt         voltor               rebentar

            arribar              cavalcar             comboi             treballar

            avall                 trobador              riba                  rebolcar

            cavaller             baró                 núvol                provar

11. mòvil – mòbil; reventar – rebentar; volcar – bolcar; calvo – calb; cuervo – corb; curva – corba; vaho – baf; varón – baró; venda – bena; verruga – berruga; viga – biga; vasco – basc.

FONEMES ALVEOLARS

5.         catorze             televisió          bàsic                composició

            brasa               rosa                 pinzellada         Teresa

            colze                posar               llosa                 alzina

            museu              fusió                lesió                 esmorzar

            asil                   entesos           duresa              revisar

            il·lusió              senzillesa         zona                 peresós

            cosa                confusió             brusa               reposar

            polze                deposició         benzina             Manises

            pesar               positiu              rasant               tisores

            visita                casa                 rabosa             cervesa

            ase                  encisar             naturalesa         misèria

6.         interessar         atroç                travessar          dansa

            capaces            cabassos       clàssica            passió

            esperances       tros                  comerç             terrassa

            traspassar        moltíssims        transmissió       obsessionat

            bossa              borsa               discussió         Massalavés

            classificar         eficàcia            missa               confessar

            passeig           successió         opressió           precaució

            fòssil               associació        assignatura       classe

            essencial          necessitar         de pressa         sessió

            comissari         esmussar         possessiu        rossa

7.         passar              posar               passió              dissident          impressor

            tesi                  divisor              dissolvent        desídia             oasi

            raça                 metamorfosi     crisi                  interessos        anàlisi

            cendra              civella              cançó               consell             tossut

            emissora          decisió             russa                classe              pressió

            assegurar         temença          accelerar          il·lusió              tossir

            ingressos         divisió              congressos      enyorança        admissió

            venjança           anàlisi              accessos         paisatge            associar

            trossejar            anglesos          fosos               assenyalar        encerclar

            cervesa               puresa              assedegat        audaços          desitjar

            associar             grisos              assolellat          fermesa            necessari

            mossegar         divisió              congressos      ingressar          enyorança

            assassinat        obsessió         successora       possible          accessible

            vosaltres          visitar               tresor               travessar          tassa

            rosegar            assajar             resum               resultat            passaport

            pesseta           pessic              pissarra             pausa               zoològic

            presó               pesar               óssa                música             topazi

            transistor          zero                 tisores              brusa               pallasso

            dotzena            països              missió              església          masia

            Ignasi               Lluïsa               exposició         sofre                safrà

8. admissió, comissió, impressor, abadessa, agressor, discussió, emissora, progressió, expressió, duquessa, transmissor, transgressió.

9.  anissos, grisos, suïssos, nassos, casos, gasos, congressos, accessos, grossos, reposos, calabossos, tresos, anglesos, espessos, cabassos, interessos, matisos, mesos, japonesos, pesos, trossos, arrossos, russos, usos, dosos, busos.

10.

1. camisa, grisa, missa.

2. fase, classe, massa.

3. confessà, resà.

4. mossa, curiosa, destrossa, cosa.

5. cosia, tossia.

6. trossos, grossos, esposos.

7. Tereseta, pesseta.

8. mossegar, massegar.

11. senyor, missió, cassola, dansa, ensenyar, pallasso, sabata, persona, insecte, pesseta, pissarra, disset, estrella, suor, tassa, casa, cosa, passar.

12. feliç, llençol, traça, cançó, març, pedaç, plaça, cinquanta, cirera, dolç, braç, cent, adreçar, aficina, véncer, cigró, cistella, força, ciutat, vençut, edició, amenaçar, encendre, comerç.

FONEMES PALATALS

1. avantatjós, coratjós, viatjar, assetjar, petjada, jutgessa, heretgia, massatgista, paisatgista, salvatgisme, rellotger, enutjós.

2. llotges, sitges, fotges, heretgies, calitges, mitges, taronges, enveges, dejuns, pluges, esponges, mitges, botiges, puges, corretges, granges, natges, monges.

3. eixir, Xàtiva, moixa, Xàbia, coixos, nàixer, ximple, caixa, peix, xarop, xampany, créixer, pixum, seixanta, feixos, conéixer, arruixar, eixugar, moixama, això, feixucs, xèrif, lleixiu, dibuix, deixar, desxifrar, disbauxa, xeringa, enguixar, eix.

4. ratxa, conxa, xufa, Xile, cotxer, trinxar, matxet, perxar, xafarder, txeca, Càlitx, xinxa, gaspatxo, metxa, cartutxera, puig, vaig, xiquet, mig, xutar, botxí, marxa, carxofar, xe, porxada, Barx, despatxar, xuplar, arxiu, oreig, clòtxina, xiclet.

5. passeig, maig, lleig, desig, roig, despatx, Puig, cartutx, cartutxera, empatx, escabetx, rebuig, enuig, escabetxina, roig, empatxada, estoig, cotxes, puig, metxa, cartutxos, fitxes, fitxar, goig, Txecoslovàquia.

25/ABRIL/2018

SOLUCIONS EXERCICIS FORMES NO PERSONALS 

COENT, CUIT, CORRENT, CONEIXENT, ROMÀS, TENINT, TRADUINT, CONFÓS, MERESCUT, CAENT (CAIENT), VIVINT, EIXINT, ESTÉS, ABSOLT, CORRENT, TRAENT (TRAIENT), EMÉS, FOS, ABSTINGUT, ESCRIVINT, ESTABLERT (ESTABLIT), POST, MOVENT, BATUT, CONEIXENT, OCORREGUT, DIENT, REBULLIT, COGUT, MÒLT, MOGUT, CONFONENT, ROMÀS, ESTRET

PERTANYUT, INTERROMPUT, RIGUT, PLOVENT, ROMÀS, SIGUT, COMÉS, BEVENT, TRANSCORREGUT, RIGUT, VISCUT, EXCLÒS, BULLIT, COMÉS, DESCOBERT, SENT, FONENT, VENUT, ATENENT, COMBATUT, NASCUT, VEIENT, CORRENT, DEVENT, DUENT, BATUT, VENUT, PESCAT, PODENT, INCORREGUT, DIENT, INTERROMPUT, PROVEÏT, BEVENT, DISTRETA, VOLGUT

TRET, ROMPUT, COMÉS, CRESCUT, NASCUT, INCLÒS, JAGUT, CONEGUT, OMÉS, BEVENT, TRANSCORREGUT, RECLOSOS, CREIENT (CREENT), TRANSCORREGUT.

Truquets per a accentuar correctament les vocals e, o.

	Exemples	Excepcions
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes	menjaré, pretén, després, camió, torró...	terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, reòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs...
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes	diòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul...	formes del verb ser: fóra verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...) estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec...
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraulesesdrúixoles	gènere, pèrdua, memòria, València...	fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega... verbs de la 2a conj. (córrega...)

*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...

Les grafies ei o representen dos sons diferents:

¡ La erepresenta el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).

¡ La orepresenta el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)

Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.

Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):

Casos en què la e és oberta:

1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.

2. Davant de l, l·l,  rr i r: cel, novel·la, serra, verd.

3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.

4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.

Casos en què la o és oberta :

1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).

2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.

3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.

4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.

5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/­olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).

EXERCICI D’ACCENTUACIÓ I DIÈRESI (solucions fotocòpia)

oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // 

brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // 

hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // 

taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // 

bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència,

traduïda // joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // 

sentència, altruista, féiem, còmic  // heroi, féieu, remei, examen // 

crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // 

copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //

autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor // posseíeu, duia, anàreu, reunió // 

deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // 

túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // 

préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // 

hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // 

freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // 

europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // 

palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // 

fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // 

espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // 

tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // 

següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // 

comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // 

rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua

4/ABRIL/2018

LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB

Quant a les formes no personals del verb (infinitiu, gerundi i participi), en primer lloc hem vist l'infinitiu: formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...), verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...), remarques i verbs parasintètics (que es formen afegint a la paraula primitiva un prefix i un sufix alhora (engreixar, emmalaltir...). En segon lloc, ens hem fixat en el gerundi, que té una construcció molt regular (-ant, -ent, -int). Veurem els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca",o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu). Per últim, vam veure el participi, en concret ens fixàrem en la formació regular i els casos irregulars més rellevants. 

L’ús del gerundi

El gerundi expressa una acció simultània o immediatament anterior a la del verb principal però NO pot expressar un fet que  sigui conseqüència d’un altre, o que passa a continuació d’un altre.

Per exemple: Llegia mossegant-se les ungles (acció simultània); sabent que el tren circula a una velocitat de 250 km/h, calculeu a quina hora arribarà (acció anterior) són frases correctes.

Però una frase com L’estudiant va caure per l’escala, trencant-se una cama i un braç és incorrecta, ja que trencar-se el braç i la cama són conseqüència de caure i, per tant, expressen posterioritat. Podem resoldre la frase dient simplement que L’estudiant va caure per l’escala i es va trencar una cama i un braç. 

I si no us queda prou clar, podeu consultar aquest divertit vídeo de Català a l’atac, “Gerundis crispats”.  

CORRECCIONS SOLUCIONARI 1000 EXERCICIS

Exercici 641

1 li ho  2 li’ls  3 li ho  4 li les  5 li’n 6 li la  7 li n’enviaré  8 li’l

Exercici 646

A) 1 us ho  2 digueu-li-la  3 li les  4 li l’  5 te n’  6 me’l  7 donar-li’n  8 me’n  9 t’hi  10 us ho  11 agafe-li-la  12 te n’  13 l’hi  14 us hi

B) 1 li’l  2 me’l  3 els hi  4 n’hi  5 les hi   6 ens l’  7 l’hi   8 te’n  9 porta-li-hi  10 s’ho  11 li’ls  12 us hi  13 t’hi  14 –los-es  15 –li’n  16 –la-hi

Exercici 647

 8 guarda-ho a la nevera / guarda-hi això   9 Vols que li’l demane?

Exercici 648

2 li l’  7 li l’  8 li’ls

Exercici 654

2 li’ls 4 –li-la

Exercici 663

1 li la   6 li l’

Exercici 664

1 li les  4 –li-la  8 s’hi

Exercici 666

 4 porta-li-la

Exercici 667

1 compra-li’ls  3 li les  4 li’l  8 li’l

Exercici 668

 2 fes-li-la

Exercici 669

2 li la  5 li la

Exercici 685

4 permetes  5 consentes   6 fores

Exercici 686

1 satisfaça  2 estiguera/estigués  - comés

Exercici 687

4 estigueres  5 dónes  6 fóra/ fos  8 donen

Exercici 688

 5 faça  7 traguera/tragués

Exercici 701

4 hi cabérem  6 hi veja  8 n’estigueres/estiguesses

Exercici 714

1 volgueren/volguessen  5 done-li/diga    doneu / digueu

6 faça´m / done’m

Exercici 715

1 corregueres  2 faça  3 seguera/segués  4 estiguéreu/estiguésseu/estigueu

Exercici 717

1 inclogues  2 cap  3 sabéreu/sapiguéreu  5 cabés/cabera/capiguera

Exercici 718

1 valgueren/valguessen   2 capiguem  3 difonia  4 compongues  5 permetríem  6 ajagut  7 concep  8 dissentisc

2/ABRIL/2018

EXPRESSIÓ ESCRITA. NIVELL C1. VALENCIÀ
Trieu una d’estes dos opcions i redacteu el text corresponent (entre 210 i 240
paraules).
Opció a:
La revista “e-Cultura” busca col·laboradors; per tal d'elegir-los demana que s'hi
envie la crítica d'un espectacle. Escriviu-ne una en què parleu de:
· l’acte: tipus, motiu, etc.
· l'espai/el lloc i l’ambient (abans, durant i al final)
· la gent
· l’experiència personal
Opció b:
L’ajuntament vol demanar que es declare Paratge Natural un indret singular que hi
ha al terme municipal. El regidor de Cultura us ha demanat que, com a bon
coneixedor del poble, de les tradicions i de la natura, redacteu el text que
adjuntaran a la petició formal. Hi haureu de parlar de:
· ubicació i descripció de l'entorn de l’espai
· característiques que en justifiquen la singularitat: geogràfiques, de flora, de
fauna, etc.
· passat i futur de l'aprofitament de l'espai (història, costums, usos, etc.)
· altres

28/març/2018 (4a sessió)

ELS PRONOMS FEBLES 

21/ març/2018 (3 sessió)

ELS PRONOMS FEBLES 

APRENEM MÉS...

⇒ Pronoms Febles. Descarrega't el dossier d'exercicis i teoria ACÍ.

⇒ VÍDEOS. PRONOMS FEBLES

⇒ MORFOLOGIA VERBAL (VÍDEO)

⇒  EXERCICIS DE REPÀS DE LA FLEXIÓ VERBAL. CLAUS 

7/març/2018 (1a sessió)

Hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist tots els temps verbals del mode indicatiu de la 1a conjugació (tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR). Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre), i hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret amb els verbs velaritzats (un grup de verbs irregulars que compartixen les mateixes irregularitats): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer,   -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur.  Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats: 

1) Fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -c.
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., pret. perfet simple i participi. 
[Recordeu: un verb és regular  si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].

CLAUS EXERCICIS DE VERBS (DOSSIER 2)

PRESENT D’IND. 1a conj.

1c. menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen/ jugue, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen / alce, alces, alça, alcem, alceu, alcen / tanque, tanques, tanca, tanquem, tanqueu, tanquen / neteja, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen ...

2. assagen, fumes, deixeu, juguem, penge, penges, escalfa, donen, avanceu, abrigue.

PRESENT D’IND. 2a conj.

4. promets, saps, combat, sabem, perdeu, podem, debaten, admet, caps, concebem, rep, rebeu, romps.

PRESENT D’IND. 3a conj.

6b. assisteixen/assistixen, s’avorreix, avorriu, discutisc, obriu, dirigeix, em vestisc, sent, compartim, diverteixes, frigen (fregeixen), condueixen (conduïxen), conduïm, agraïsc, estableix, tiny (tenyeix).

7. entenguí, entenguera, córrec, córrega, correguera, resolguí, resolguera, confonc, confonga, confonguera, tinguí, tinguera, vinc, vinga.

8. PRESENT D’IND. Prenc, prencs, pren, prenem, preneu, prenen; molc, mols, mol, molem, moleu, molen; duc, dus, du, duem, dueu, duen; dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.

PERFET SIMPLE. Prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguí, molgueres, molgué, molguérem, molguéreu, molgueren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren.

PRESENT DE SUBJ. Prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen; molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen; duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen; diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen.

IMPERFET DE SUBJ. Prenguera, prengueres, prenguera, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguera, molgueres, molguera, molguérem, molguéreu, molgueren; duguera, dugueres, duguera, duguérem, duguéreu, dugueren; diguera, digueres, digurera, diguérem, diguéreu, digueren.

9. vingueres, suspenguérem, encenguem, ofengues, dissolguera, venga, atenguéreu, estenguí, tinga, absolga.

10. PRESENT IND. clous, cloeu, clouen; moc, mous, mou, movem, moveu, mouen; trac, traus, trau, traem, traeu, trauen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; dec, deus, deu, devem, deveu, deuen; ric, rius, riu, riem, rieu, riuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.

PERFET SIMPLE. Cloguí, clogueres, clogué, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren; traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.

PRESENT SUBJ. Cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen; moga, mogues, moga, moguem, mogueu, moguen; traga, tragues, traga, traguem, tragueu, traguen; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; riga, rigues, riga, riguem, rigueu, riguen; escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen.

APRENEM MÉS...

⇒ Pràctiques de verbs (fotocòpies)

⇒ Examen CIEACOVA (gener'17)

⇒ Redacció.

⇒ Resum audició examen CIEACOVA (gener'17)

14/març/2018 (2a sessió)

 Hem fet un repàs de la flexió verbal i hem vist el grup de verbs velaritzats (II) (nàixer, viure, créixer i meréixer), que fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., pret. perfet simple i participi.

Tot seguit hem vist els verbs de la 3a conjugació: verbs purs i verbs incoatius, (que són la majoria dels verbs de la 3a conj., i es caracteritzen per afegir un increment o terminació,       -isc / -(e)ix, entre l'arrel i els morfemes en les tres persones de singular i la 3a per. de plural), que només es diferencien en els dos presents, el d'indicatiu i el de subjuntiu, i en l'imperatiu.

PRÀCTIQUES DE VERBS. CLAUS

Ex.  1) vol, bull, acabe, rebat, tus.

2) menjàvem, coíeu, incloïa, creía, necessitàvem, treies, reia, feia, duia, seien.

3) emeté (va emetre), compongueren, tragueren, obrires, encengueren, cregué, fiu (vaig fer).

4) ha emés, han compost, han tret, has obert, s’han encés, ha cregut, he fet.

5 i 6) duguí (vaig dur), miràreu, isquéreu, quedàreu, anàrem, acomboiaren, treballa, estudiaren, suspengueren.

7) voldrà, aniré, vindrem, valdran, fareu.

8) voldria, tallarien, vindria, faria, vendries.

9) sapiguem (sapiem), puge, vinga, diga, patisques, aproves, tragues.

10) ploguera, tinguera, fóra, depenguera, hi haguera.

11 i 12) fera (fes), correguérem, donàreu, tingueres, volgueren.

13) bega, eixiu, faça, vés, tanca, pugeu, conduïsca.

14) réiem, conec, mogueu, rep, resolguera, refaces, satisfaça, admetem, beveu, sé (sabré), recorregut, sabera, admetran, llija, descús, begueu, isqueres, rebràs, bulla, retransmetrien, mogueu, obriguem, vaig estudiar, inclouen (incloïen), rigueu, vulga, aclarisca, convença, pertanyeu, segueu, poguera, muira, dorma, creem, desfaça, vull, reprimisca, responguem,  faça, vull, perdes, complaïa, estigueu, responeu, vulga, perda, removeu, coneguérem, muira, isca,// corregueres, puguem, vulga, apareguen, sàpiguen (sàpien), traga, faces, dóna, creguéreu, ets, ploga, créiem, deveu, reduïsques, duien, ocórrega, introduïu, pertanyeria, tossiries, transigiríeu, vinguem, sàpiga (sàpia), faça, isca, mengeu, conegueu, escupa (escopisca), pugueu, creguéreu, adormim, perdé, engula (engolisca), espessisques, teniu, beguem.