PRONUNCIACIÓ
Els sons de la x i la seua representació gràfica
La x pot representar diversos sons:
· Sona com en fluix:
- Darrere de diftong decreixent: coixí, calaix, ruixat, rauxa, disbauxa... Són excepcions auxili i auxiliar.
- En alguns noms propis com ara Xixona, Xàbia, Xàtiva, Xeraco, Xavier, etc.
- En les paraules xaloc, xarop, xenòfob, xeix, xeringa i xilòfon.
· Sona com en xocolate:
- A l’inici de paraula: xutar, xec, xacal...
- Darrere de consonant: arxiu, panxa, perxa...
· Sona com en fixar, és a dir, sona [ks] en els casos següents:
-Final de paraula (si no va darrere de i): annex, complex, fix, índex, apèndix, ortodox, fax...
-Entre vocal i consonant: excel·lent, explosió, extens...
-Entre vocals: (si no va darrere d’un diftong decreixent): taxa, lexema, pròxim, oxigen, auxili, lèxic, sexe, sintaxi, etc.
Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació de la x.
annex, índex, taxi, fix, flexible, luxe, boxa, sexe, esfinx, explosió, extern, excel·lent, excursió...
· Sona com en exemple [gz]:
- En les paraules començades per ex- o inex- seguides de vocal: examen, exercici, exèrcit, èxode, exorbitant, inexacta, exministre.
Escolta aquestes paraules i classifica-les segons el so de la x.
dibuix, panxa, exacte, reixa, exigir, escorxador, exuberant, excés, xarop, orxata, xafar, existir, xixonenc, exterior, asfixia, ganxo, convex, inexorable, maduixa, exèrcit, elixir, xativina, xiulet, luxe
Sona com en fluix | Sona com en xocolate | Sona com en fixar | Sona com en exemple |
D’acord amb la pronunciació estàndard, cal tindre en compte les realitzacions següents:
1. Cal evitar pronunciar la x fricativa com a [s] (s sorda).
Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació de la x.
baixar, cuixa, caixa, aparèixer, rebaixes...
2. Cal evitar pronunciar el grup -ex seguit de vocal com a palatal sonora [3] (com la j de enjorn).
Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació del grup ex- a principi de paraula.
exemple, exèrcit, exercici, exhibir...
La grafia x, a més del so palatal fricatiu sord (xarxa, xarop, xiprer), pot representar altres fonemes: /ks/ /gz/. Classifiqueu aquestes paraules segons el so que tinguen.
/ks/ | /gz/ |
taxa, màxim, exhortar, luxe, textual, prolix, exili, exèrcit, èxit, influx, examen, exigir, exhibició, òxid, asfíxia, èxode, apèndix, annex, exuberant, inexorable, lax
LES CONSONANTS FRICATIVES ALVEOLARS
Les consonants fricatives alveolars poden ser sonores o sordes (com en castellà), si vibren o no les cordes vocals. La pronunciació com a consonant sorda [s] es pot representar per diverses grafies: s (suc, pansa, pastís); ss (passadís, classe, massa); c (vèncer, cirera, cendra); i ç (cançó, feliç, enyorança).
La pronunciació com a consonant sonora [z] es pot representar per la grafia s (dosi, desembre, posar); o per z (bronze, senzill, ozó); també es pronuncien sonors els grups tz (setze, organitzar), i zz (pizza).
RECORDEU!
En produir el so de essa sonora, les cordes vocals vibren i el so és semblant al brunzit dels insectes; en canvi, quan és sorda, les cordes no vibren i el so és com un xiuxiueig, semblant a l’onomatopeia de demanar silenci.
A l’hora de pronunciar aquestes consonants, cal diferenciar clarament la pronunciació de les realitzacions sonores de les sordes. D’acord amb la pronúncia estàndard, cal tindre en compte les realitzacions següents:
1. El dígraf tz del sufix -itzar i derivats té una pronunciació sonora i es pot pronunciar com a [dz] o simplement com a [z]. En la resta de casos es pronuncia com a [dz].
Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació del dígraf tz.
realitzar, localitzar, cotitzar, cotització, autoritzar, autorització, analitzar, agilitzar; dotze, dotzena, tretze, setze, atzucac, botzina, guitza, horitzó, magatzem, metzina, muetzí.
2. Cal pronunciar el so sonor [z] i evitar-ne l’ensordiment.
Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació de les consonants s, z, ja que totes s’han de pronunciar sonores.
onze, quinze, bronze, alzina, polze, colze, àzim, zoo, benzina, crisi, bellesa, xinesa, il·lusió, admesa, rosa, trànsit, enfonsar, endinsar.
3. En els grups ex- i inex- a principi de paraula i seguit de vocal o consonant sonora, la x es pronuncia sonora com a [gz].
Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació del grup inicial -ex / -inex-.
exemple, examen, exercici, èxode, exacta, exabrupte, exaltació, inexacte, exhortar, exdiputat.
4. Les consonants s i ç a final de paraula sonen [s] sorda, però quan es pronuncien enllaçades amb la paraula següent, i aquesta comença per vocal o consonant sonora, es pronuncien com a sonores [z].
Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació de les consonants s i ç a final de paraula (van enllaçades a la paraula contigua i la pronunciació és sonora).
els amics, els arbres, els ous, braç esquerre, les ones, dolç avís.
PRONÚNCIES INCORRECTES DE LES CONSONANTS FRICATIVES ALVEOLARS (ESSA SORDA [S] I ESSA SONORA [Z])
Els sons fricatius alveolars
· Cal evitar pronunciar com a sonores realitzacions que són sordes.
Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació de les consonants s, ss, c, ç (totes sonen sordes).
missió, expressió, repressió, comissió, consell, sessió, funció.
· S’ha de tenir un esment especial en la pronunciació dels sons fricatius alveolars (essa sorda [s] i essa sonora [z] en els casos següents:
- Es pronuncien amb essa sorda [s]:
a) Les paraules acabades amb el sufix -essa: batlessa, metgessa...
b) Les paraules acabades en -gressió, -missió i -pressió (i derivats): agressió / agressivitat; comissió / comissionat; depressió / depressiu...
c) Paraules com: agressiu, Brussel·les, dissoldre, discussió...
- Es pronuncien amb essa sonora [z]:
a) Paraules compostes amb fons, dins i trans davant vocal: endinsar, enfonsar, transitar...
b) Paraules com Andalusia, Àsia, cervesa, fase...
La grafia ens ajuda a saber com es pronuncia el so. Així, en aquests casos (assemblea, sessió, assassí...), la doble essa entre vocals (ss) indica que el so és sord, mentre que una sola essa entre vocals (s) indica que el so és sonor.
EXAMEN CIEACOVA (C1). GENER 2024
(SOLUCIONARI)
EX.3
1a, 2c, 3b, 4a, 5b, 6a, 7a,
8b, 9a, 10c, 11a, 12c, 13a, 14a, 15c
EX. 4
16b, 17c, 18b, 19c, 20a, 21b,
22c, 23a, 24c, 25c, 26a, 27b, 28c, 29b, 30a
EX. 5
31b, 32b, 33a, 34c, 35c, 36b,
37b, 38a, 39b, 40c.
PRONÚNCIA
6. PRONÚNCIA ADEQUADA
· SONS QUE S’HAN DE PRONUNCIAR
a) Cal pronunciar la d intervocàlica en
les terminacions -ador i -ada.
mocador (*mocaor), llaurador (*llauraor),
vesprada (*vespra), vegada (*vegà)...
b) Cal pronunciar la g dels diftongs
creixents i dels cultismes:
augmentar (*augmentar), aigua (*aiua), jugar
(*juar)...
c) Cal mantenir la n dels mots que
comencen amb cons-, ins- i trans-.
Conscient (*coscient), instaurar (*istaurar),
transport (*trasport)...
d) Cal pronunciar la r d’algunes paraules:
arbre (*abre), perdre (*pedre)...
e) Cal pronunciar la s sonora del sufix -esa:
bellesa (*bellea), pobresa (*pobrea), riquesa
(*riquea)...
f) Cal mantenir la pronúncia de totes les
consonants dels grups abs-, ads-, obs-, subs-:
abstraure, adscriure, obstinat, subscripció.
· SONS QUE NO S’HAN DE PRONUNCIAR
a) No s’ha d’afegir una i entre la e i
la x dels mots cultes començats amb ex-:
exemple (*eixemple), exercici (*eixercici),
executar (*eixecutar)...
b) No s’ha d’afegir cap -r als infinitius
que acaben en -re:
traure (*traurer), creure (*creurer)...
c) No s’ha d’afegir ni g ni qu als
gerundis que no les duguen en l’arrel:
corrent (*correguent), plovent (*ploguent),
confonent (*confonguent), rient (*riguent)...
d) No s’ha d’afegir una -s en mots acabats
en -si o -xi:
crisi (*crisis), sintaxi (*sintaxis), dièresi
(*dièresis), parèntesi (*parèntesis)...
e) No s’ha d’afegir una -t en alguns mots:
premi (*premit), nervi (*nervit), geni
(*genit)...
f) No s’ha de pronunciar una e en mots
acabats en -x o -xt:
text (*texte), annex (*annexe)...
· SONS QUE NO S’HAN DE MODIFICAR
a) Cal mantenir diferenciats els sons de la s
sorda [s] i de la s sonora [z] (sonorització o ensordiment):
[s]: asimetria, passeig, cel, força, sessió...
[z]: colze, senzill, trànsit, posar, crisi...
b) Cal evitar l’ensordiment de la j (o tj)
i la g (o tg) en x/tx:
massatge (*massatxe), jove (*xove), platja
(*platxa)...
c) Cal diferenciar el so de la b del so de
la v:
bellesa/vellesa, botar/votar, beure/veure,
bull/vull...
d) No s’ha de transformar el so de la g o j
en el so velar de g o gu:
burgesia (*burguesia), cònjuge (*cònjugue),
distingir (*distinguir)...
e) No s’ha de transfomar el so de la m en n:
circumferència, tramvia, flam, impremta,
premsa...
f) Cal evitar la iodització dels sons
representats per j o ll:
injecció (*iniecció), projectil (*proiectil),
calla (*caia)...
g) No s’ha de palatitzar la l inicial de
mots cultes en ll:
lectura (*llectura), lingüística (*llingüística),
legítim (*llegítim)...
h) No s’ha de palatalitzar en ix el so de
la s en l’increment dels verbs incoatius de la 3a conjugació:
patisca (*patixca), patisques (*patixques), visca
(*vixca)...
i) Convé geminar en mots amb dd, gg, l·l, mm,
nn, tm, tn sense emfatitzar-ne exageradament la pronúncia:
ètnia (pronunciat ènnia), espatla
[espal·la], setmanari [semmanari]...
Recorda que una pronúncia
acurada i correcta contribueix a una millor comprensió oral. Llig en veu alta
el text següent i pronuncia de manera adequada les paraules subratllades:
L’estima cap al medi ambient
és un altre dels valors que han de recórrer totes les etapes del creixement
dels infants, tant a casa, com a l’escola. Xiquets i xiquetes
tenen el dret de gaudir de la natura i nosaltres tenim l’obligació
d’atorgar-los-el. Oldre les flors del gesmiler o del taronger.
Observar un niu en un arbre o el treball de les formigues.
Escoltar el cant de les caderneres o el rauc de les granotes. Tastar unes mores
collides de l’esbarzer o trencar unes ametles
caigudes de l’arbre. Tocar l’aigua freda d’un brollador o acariciar una mata de
timó, de romer o d’espígol per a impregnar-nos del seu aroma. La veneració a la
gent major és, sens dubte, un altre dels valors que cal que
impulsem. En els nostres avis i àvies rau el més gran llegat
de què disposem, un fragment de la nostra història col·lectiva,
el record de les dificultats, les alegries i les tradicions, un pou de consells
i d’experiències que ens ajuden a aprendre, a calmar ferides o a
encertar el camí. Poques són les persones que, en haver crescut, no recorden
amb enyorança, tendresa i una certa tremolor als ulls alguns dels
episodis viscuts amb els seus avis. Refermar aquest llegat, dignificar-lo i
establir-lo com a exemple és, sens dubte, un dels ensenyaments
més valuosos que podrem regalar als nostres fills.
5. LES CONSONANTS NASALS
Les consonants nasals poden
ser bilabials (m), alveolars (n) i palatals (ny). Aquestes consonants són
sonores, ja que vibren les cordes vocals quan es pronuncien. En els sons nasals
una part de l’aire ix per la cavitat bucal i la resta pel nas.
Pronunciem les lletres m
i n com a simples en paraules com ara mà, món, èmfasi, triomf,
enviar, canvi, etc. Però en combinació amb una altra consonant formen
lletres compostes que es pronuncien com a dos consonants o bé com a una
consonant geminada. Les lletres compostes amb una m o una n són mm
(immillorable), tm (setmana), nn (Anna) i tn
(ètnia). Per a assolir una pronunciació estàndard cal tindre en compte
les realitzacions següents:
1. El grup mm té una
pronunciació geminada, és a dir, doble. Quant al grup nn, cal dir que la
pronúncia geminada s’ha perdut en molts parlars i en moltes paraules.
Llegiu en veu altes les
paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació dels grups mm i nn.
emmagatzemar, emmalaltir,
commoció, immortal; ennuvolar, perenne, ennegrir.
No obstant això, en el grup nn,
es produeix l’emmudiment de la primera n en paraules com ara connectar,
connexió, innocent, bienni, annex.
2. El grup tm es
pronuncia [m] en paraules patrimonials, la pronunciació geminada [mm] es
realitza en registres molt formals, i es pronuncia [dm] en paraules cultes.
Llegiu en veu alta les
paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació del grup tm.
[mm], [m] setmana,
sotmetre, sotmetiment
[dm] atmosfera, arítmic,
aritmètica, algoritme, ritme, rítmica, logaritme.
3. El grup tn pot
tindre una pronunciació simple [n] o geminada [nn] en paraules patrimonials,
però és preferible la pronúncia geminada. En paraules cultes el grup tn
es pronuncia [dn].
Llegiu en veu alta les
paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació del grup tn.
cotna, ètnica, etnografia
4. En els grups gn, mn
i pn, a principi de mot, no es pronuncia la primera consonant, sols es
pronuncia la m o la n.
Llegiu en veu alta les
paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació dels grups gn, mn i pn.
[n] gnom, gnosi, mnemotècnic,
mnemotècnia, pneumàtic, pneumologia, pneumotòrax.
5. Els grups pm i bm,
en posició medial de la paraula, es poden pronunciar com a [mm] o com a [bm],
però és preferible aquesta última opció [bm].
Llegiu en veu alta les
paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació dels grups pm i bm.
[bm] capmoix, capmort,
Capmany, submarí, submarinisme, submissió, submergir, subministrar.
6. En el grup “mp +
consonant”, la p no es pronuncia, és muda.
Llegiu en veu alta les
paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació del grup mp.
compte, assumpte, temptar,
temptació, prompte, temps, exempt, exempció, redemptor, símptoma, assumpció,
presumpte.
4. LES CONSONANTS LATERALS
Les consonants laterals
s’articulen col·locant la part central de la llengua en contacte amb els
alvèols (alveolars) o amb el paladar (palatals). Són consonants sonores perquè
en pronunciar-les es produeix una vibració de les cordes vocals.
A l’hora de pronunciar
adequadament les consonants laterals, i d’acord amb la pronunciació estàndard,
cal tindre en compte les realitzacions següents:
1. La ela geminada es
pronuncia com una ela simple. Només en alguns mots es manté la pronúncia
geminada (novel·la, til·la, franel·la). La pronunciació com a ela
geminada només es realitza en registres molt formals.
Llegiu en veu alta les
paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació de la l·l.
tranquil·la, pel·lícula,
il·lusió, col·loqui, col·laborar, il·legal, passarel·la, al·lèrgia
2. El grup tl pot
tindre una pronunciació simple [l], però és preferible la pronunciació com a l·l.
Llegiu en veu alta les
paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació del grup tl.
espatla, guatla, ametla,
ametler, vetlada, vetlar, revetla, batle, guatla.
3. El grup tll es
pronuncia [l] ll.
Llegiu en veu alta les
paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació del grup tll.
ratlla, rotllo, subratllar,
respatller, butlletí, enrotllar, esquitllada, butlleta.
4. El grup tl es
pronuncia [dl] en paraules cultes.
Llegiu en veu alta les
paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació del grup tl.
atles, atleta, atlàntic,
decatló.
5. En el registre estàndard,
és inacceptable la pronunciació de la ll com a [j] (i semivocal).
Llegiu en veu alta les
paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació de la ll.
llanterna, lleixiu, palla,
canell, lluç, callar, llet, coll, fill, castell, abella, genoll, vell.
6. Tampoc no s’han de
pronunciar amb [l] (ll)
les paraules que s’escriuen amb l inicial.
Llegiu en veu alta les
paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació de la l.
literatura, lectura,
lingüística, línia, límit.
3. LES CONSONANTS OCLUSIVES
En l’articulació de les
consonants oclusives es produeix una interrupció momentània del pas de l’aire,
perquè es produeix un tancament complet dels òrgans articulatoris, seguit d’una
explosió quan l’aire ix de sobte.
Segons el mode d’articulació,
es classifiquen en: bilabials (p, b), en les quals els llavis es tanquen
i impedeixen, momentàniament, l’eixida de l’aire per la boca; dentals (t, d),
en què és la posició de la llengua contra els incisius superiors la que talla
el pas de l’aire; i velars (k, g), en les quals la posició de la llengua
contra el vel del paladar impedeix el pas de l’aire.
Si les cordes vocals no
vibren, les consonants oclusives són sordes (p, t, k); per contra, són
sonores quan les cordes vocals vibren (b, d, g).
A l’hora de pronunciar les
oclusives i d’acord amb la pronunciació estàndard, cal tindre en compte les
realitzacions següents:
1. A principi de paraula o de
síl·laba la distinció entre sorda i sonora és clara. Però, quan es troben a
final de paraula les consonats oclusives sonores i sordes es neutralitzen, de
manera que totes sonen sordes (p i b sonen [p]; t i d
sonen [t]; i c i g sonen [k]. Aquest fenomen, de vegades, provoca
vacil·lacions en l’escriptura (ex. verd [ᴠɛrt], sang [ѕɑŋĸ]).
Llegiu en veu alta les
paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació de la consonant final.
salut, poruc, aljub, fred,
fàstic, adob, tub, àrab, tímid, absurd, solitud, mag, ànec, verd, sord,
decasíl·lab, set, fang, llarg.
2. També es pronuncien sordes [p], [t] les consonats b
i d sonores en els grups ads-, obs- i subs- seguits de
consonant. De vegades es pot produir un emmudiment.
Llegiu en veu alta les paraules següents i fixeu-vos en la
pronunciació de b i d.
obstacle, obstinat, adscriure, adstrat,
obscenitat, subscripció, substància, substituir, substantiu.
3. Cal tenir en compte, però, que en alguns parlars es
produeix un emmudiment de les consonants oclusives finals p, b, t, d,
quan van darrere de m, n, l. I emmudeixen de manera més general quan van
seguides de s.
Llegiu en veu alta les paraules següents i fixeu-vos en la
pronunciació de p, b, t, d.
tomb, rumb, valent, dalt, molt, camp, content,
empelt, herald, camps, tombs, contents, valents, fonts, molts, heralds.
4. La p del grup ps només es pronuncia en
registres molt formals.
Llegiu en veu alta les paraules següents i fixeu-vos en la
pronunciació del grup ps-.
psicòleg, psiquiatra, psicoanàlisi, pseudoderivat,
pseudociència.
5. Cal pronunciar la d intervocàlica en les
terminacions -ador i -ada. La caiguda de la d intervocàlica
és habitual en el valencià col·loquial i apareix en la tradició escrita en
algunes paraules del vocabulari festiu o gastronòmic (cremà, plantà,
mascletà, fideuà...).
Llegiu en veu alta les paraules següents i fixeu-vos en la
pronunciació de la d.
menjador, vegada, ullada, vesprada, llavador,
llaurador, mocador, partidor, aixada, desfilada, teulada...
6. La preposició amb es pronuncia diferent depenent
de la paraula que va darrere. Així es pronuncia amb quan va seguida de
paraula que comença per vocal, i am quan va seguida de paraula que
comença per consonant (amb els amics, amb les amigues).
7. Les grafies b i v representen dos fonemes
diferents, tot i que en alguns parlars es confonen en un únic so. Es
distingeixen en la seua articulació perquè [b] és un fonema oclusiu, bilabial
sonor, mentre que [v] és un fonema fricatiu, labiodental sonor.
PRONÚNCIES INCORRECTES DE LES
CONSONANTS B I V EN QUALSEVOL REGISTRE
En el parlar de les Illes
Balears i del País Valencià la pronúncia de les consonants b i v correspon
a dos sons diferents: la b és bilabial (s’han d’ajuntar els dos llavis)
i la v és labiodental (s’han d’ajuntar les dents de dalt amb el llavi
inferior). Per tant, en aquests parlars no distingir la b de la v,
en qualsevol registre (formal o informal), es considera una incorrecció
fonètica.
En altres indrets del
territori de parla catalana aquests dos sons es confonen en b.
Tanmateix, la distinció entre b i v aporta avantatges: facilita
l’ortografia (beure/veure) i desfà ambigüitats sense necessitat de cap
context extralingüístic (baca/vaca).
2. LES CONSONANTS FRICATIVES PALATALS
Les consonats fricatives
palatals presenten diferències de pronúncia entre els dos grans blocs
dialectals del català. Aquesta diversitat és admesa per l’Institut d’Estudis
Catalans, que manté un criteri de flexibilitat pel que fa a la llengua
estàndard oral.
- En els parlars baleàrics i
en valencià, en mots com assajar, corregir, llegir, rajada, rajola, roja,
truja...; els infinitius acabats en -ejar (passejar, festejar...),
i els plurals acabats en -jos (rojos, passejos...), és possible
una pronúncia africada ([dʒ]): «assadjar», «corredgir»,
«lledgir»...
- És pròpia dels dialectes
orientals la pronúncia fricativa ([ʒ]) en
mots com gent, gira, Jordi, just... En canvi, en els parlars occidentals
es produeix un so africat ([dʒ]): «tgent», «tgira»,
«tjordi», «tjust»...
- També és pròpia dels parlars
orientals la pronúncia fricativa ([∫]) en
mots com xop, xocolata, panxa, arxiu... En aquests casos, en els parlars
occidentals es produeix un so africat ([t∫]): «txop», «txocolata»,«pantxa»,«artxiu»...
- En català oriental, es
pronuncia sense i el dígraf ix després de vocal: ba(i)xar,
ca(i)xa, pe(i)x... En canvi, la pronúncia amb i és un tret
característic dels parlars occidentals.
Recordeu!
- És inadmissible pronunciar «*ient»
per «gent», «*iust» per «just», «*maior»
per «major»... Aquestes pronúncies s’han d’evitar en qualsevol
parlar, fins i tot en el registre col·loquial.
Els sons de la x i la seua representació gràfica
La x pot
representar diversos sons:
· Sona com
en fluix:
- Darrere de
diftong decreixent: coixí, calaix, ruixat, rauxa, disbauxa... Són
excepcions auxili i auxiliar.
- En alguns
noms propis com ara Xixona, Xàbia, Xàtiva, Xeraco, Xavier, etc.
- En les
paraules xaloc, xarop, xenòfob, xeix, xeringa i xilòfon.
· Sona com
en xocolate:
- A l’inici de
paraula: xutar, xec, xacal...
- Darrere de
consonant: arxiu, panxa, perxa...
· Sona com en fixar, és a
dir, sona [ks] en els casos següents:
-Final de paraula (si no va
darrere de i): annex, complex,
fix, índex, apèndix, ortodox, fax...
-Entre vocal i consonant: excel·lent, explosió, extens...
-Entre vocals: (si no va darrere d’un diftong decreixent): taxa,
lexema, pròxim, oxigen, auxili, lèxic, sexe, sintaxi, etc.
Llegiu en veu alta les
paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació de la x.
annex, índex, taxi, fix, flexible, luxe, boxa, sexe, esfinx, explosió, extern, excel·lent, excursió...
· Sona com
en exemple [gz]:
- En les
paraules començades per ex- o inex- seguides de vocal: examen,
exercici, exèrcit, èxode, exorbitant, inexacta, exministre.
Escolta
aquestes paraules i classifica-les segons el so de la x.
dibuix, panxa,
exacte, reixa, exigir, escorxador, exuberant, excés, xarop, orxata, xafar,
existir, xixonenc, exterior, asfixia, ganxo, convex, inexorable, maduixa,
exèrcit, elixir, xativina, xiulet, luxe
Sona com en fluix |
Sona com en xocolate |
Sona com en fixar |
Sona com en exemple |
|
|
|
|
D’acord amb la pronunciació
estàndard, cal tindre en compte les realitzacions següents:
1. Cal evitar pronunciar la x
fricativa com a [s] (s sorda).
Llegiu en veu alta les
paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació de la x.
baixar, cuixa, caixa,
aparèixer, rebaixes...
2. Cal evitar pronunciar el
grup -ex seguit de vocal com a palatal sonora [3] (com la j de enjorn).
Llegiu en veu alta les
paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació del grup ex- a principi
de paraula.
exemple, exèrcit, exercici,
exhibir...
La grafia x, a més del so palatal fricatiu sord (xarxa,
xarop, xiprer), pot representar altres fonemes: /ks/ /gz/. Classifiqueu aquestes paraules segons
el so que tinguen.
/ks/ |
/gz/ |
|
|
taxa, màxim, exhortar, luxe, textual, prolix, exili,
exèrcit, èxit, influx, examen, exigir, exhibició, òxid, asfíxia, èxode,
apèndix, annex, exuberant, inexorable, lax
1. LES CONSONANTS FRICATIVES ALVEOLARS (LA ESSA SONORA / SORDA)
Les consonants fricatives alveolars poden ser sonores o sordes (com en castellà), si vibren o no les cordes vocals. La pronunciació com a consonant sorda [s] es pot representar per diverses grafies: s (suc, pansa, pastís); ss (passadís, classe, massa); c (vèncer, cirera, cendra); i ç (cançó, feliç, enyorança).
La pronunciació com a consonant sonora [z] es pot representar per la grafia s (dosi, desembre, posar); o per z (bronze, senzill, ozó); també es pronuncien sonors els grups tz (setze, organitzar), i zz (pizza).
A l’hora de pronunciar aquestes consonants, cal diferenciar clarament la pronunciació de les realitzacions sonores de les sordes. D’acord amb la pronúncia estàndard, cal tindre en compte les realitzacions següents:
1. El dígraf tz del sufix -itzar i derivats té una pronunciació sonora i es pot pronunciar com a [dz] o simplement com a [z]. En la resta de casos es pronuncia com a [dz].
Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació del dígraf tz.
realitzar, localitzar, cotitzar, cotització, autoritzar, autorització, analitzar, agilitzar; dotze, dotzena, tretze, setze, atzucac, botzina, guitza, horitzó, magatzem, metzina, muetzí.
2. Cal pronunciar el so sonor [z] i evitar-ne l’ensordiment.
Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació de les consonants s, z, ja que totes s’han de pronunciar sonores.
onze, quinze, bronze, alzina, polze, colze, àzim, zoo, benzina, crisi, bellesa, xinesa, il·lusió, admesa, rosa, trànsit, enfonsar, endinsar.
3. En els grups ex- i inex- a principi de paraula i seguit de vocal o consonant sonora, la x es pronuncia sonora com a [gz].
Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació del grup inicial -ex / -inex-.
exemple, examen, exercici, èxode, exacta, exabrupte, exaltació, inexacte, exhortar, exdiputat.
4. Les consonants s i ç a final de paraula sonen [s] sorda, però quan es pronuncien enllaçades amb la paraula següent, i aquesta comença per vocal o consonant sonora, es pronuncien com a sonores [z].
Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació de les consonants s i ç a final de paraula (van enllaçades a la paraula contigua i la pronunciació és sonora).
els amics, els arbres, els ous, braç esquerre, les ones, dolç avís.
PRONÚNCIES INCORRECTES DE LES CONSONANTS FRICATIVES ALVEOLARS (ESSA SORDA [S] I ESSA SONORA [Z])
Els sons fricatius alveolars
· Cal evitar pronunciar com a sonores realitzacions que són sordes.
Llegiu en veu alta les paraules següents. Fixeu-vos en la pronunciació de les consonants s, ss, c, ç (totes sonen sordes).
missió, expressió, repressió, comissió, consell, sessió, funció.
· S’ha de tenir un esment especial en la pronunciació dels sons fricatius alveolars (essa sorda [s] i essa sonora [z] en els casos següents:
- Es pronuncien amb essa sorda [s]:
a) Les paraules acabades amb el sufix -essa: batlessa, metgessa...
b) Les paraules acabades en -gressió, -missió i -pressió (i derivats): agressió / agressivitat; comissió / comissionat; depressió / depressiu...
c) Paraules com: agressiu, Brussel·les, dissoldre, discussió...
- Es pronuncien amb essa sonora [z]:
a) Paraules compostes amb fons, dins i trans davant vocal: endinsar, enfonsar, transitar...
b) Paraules com Andalusia, Àsia, cervesa, fase...
La grafia ens ajuda a saber com es pronuncia el so. Així, en aquests casos (assemblea, sessió, assassí...), la doble essa entre vocals (ss) indica que el so és sord, mentre que una sola essa entre vocals (s) indica que el so és sonor.
RECORDEU!
En produir el so de essa sonora, les cordes vocals vibren i el so és semblant al brunzit dels insectes; en canvi, quan és sorda, les cordes no vibren i el so és com un xiuxiueig, semblant a l’onomatopeia de demanar silenci.
Exercici 3. 1b, 2c, 3a, 4a, 5a, 6b, 7c, 8a, 9c, 10b, 11c, 12c, 13a, 14c, 15b
Exercici 4. 16c, 17c, 18a, 19b, 20c, 21b, 22a, 23b, 24c, 25a, 26c, 27b, 28c, 29a, 30c
Exercici 5. 31b, 32c, 33c, 34a, 35b, 36b, 37c, 38a, 39c, 40b
SOLUCIONARI CIEACOVA
NIVELL C1 (juny 2023)
EXERCICI
3. 1a, 2a, 3c, 4a, 5b, 6b, 7c, 8c, 9a, 10c, 11b, 12c, 13a, 14c, 15b.
EXERCICI
4. 16b, 17c, 18a, 19b, 20b, 21c, 22c, 23a, 24c 25a, 26c, 27b, 28c, 29a, 30c.
EXERCICI
5. 31c, 32c, 33b, 34a, 35b, 36a, 37c, 38b, 39a, 40b.
SOLUCIONARI CIEACOVA NIVELL C1 (MAIG-JUNY 2021)
Exercici 3. 1 on/en què/en el qual 2 en 3 de la qual 4 perquè/per tal que/ a fi que 5 han de 6 És/ N’hi ha/ Ja és 7 s’adeqüen 8 quin/per quin 9 tot i que/encara que 10 amb què/amb els quals 11 pogueren/poguessen 12 que 13 Potser/probablement/possiblement 14 de 15 -se’n 16 al/ a cada.
Exercici 4. 17 s’havia aprimat/es va aprimar/s’aprimà 18 en queda/n’hi ha/n’heu deixat 19 reba/li arribe/puga rebre 20 de què/del qual 21 Fins que 22 Cadascun/cada un 23 Deuen 24 corromput 25 l’haurien deixat/l’hagueren deixat 26 Que contenta que/com de contenta que/ com de contenta n’estic.
Exercici 5. 27b 28b 29c 30c 31c 32a 33c 34a 35a 36b 37c 38a.
Exercici 6. 39c 40a 41a 42b 43c 44b 45a 46c 47b 48a 49c 50b.
➜ PROVA CIEACOVA (GENER '21). CLAUS
EXERCICI 3.
1 que, 2 se n’anava, 3 fins que, 4 a, 5 coneguera, 6 Al cap de, 7 el, 8 hagué, 9 se’l, 10 comtesses, 11 deia, 12 tot i que, 13 queien, 14 tan, 15 a, 16 A més
EXERCICI 4.
17 -te’n, 18 on/en què/en la qual, 19 Quin, 20 corrent, 21 amb compte, 22 descomptat, 23 a, 24 sinó, 25 traduiré, 26 molt.
EXERCICI 5.
27 b, 28 a, 29 c, 30b, 31 a, 32 c, 33 b, 34 b, 35 a, 36 b, 37 c, 38 c.
EXERCICI 6.
39 c, 40b, 41b, 42a, 43c, 44b, 45a, 46b, 47c, 48c, 49a, 50a.
➜ Prova de nivell C1. CIEACOVA (gener ’20)
RESPOSTES PROVISIONALS
Exercici 3
1 –hi, 2 romàs, 3 tsarina, 4 fins i tot, 5 on, 6 perquè, 7 de les quals, 8 esdevingut, 9 a l’abast, 10 incloent-hi, 11 després de, 12 Ø, 13 almenys, 14 fet que, 15 res, 16 permet.
Exercici 4
17 els grans inversors, 18 esteneu la roba! 19 bevent, 20 per què / pels quals, 21 deixa-l’hi, 22 Quina bellesa!, 23 per a què, 24 treies, 25 Dona-me’n, 26 sempre que / en cas que.
Exercici 5
27 una bona part (c), 28 enfront de (a), 29 quasi gens d’ (c), 30 junt amb (b), 31 ben possiblement (b), 32 per consegüent (c), 33 sobretot (b), 34 sota (a), 35 de (b), 36 cosa que (c), 37 hi haja (c), 38 pel que fa a (a).
Exercici 6
39 ressons (b), 40 Cimera (a), 41 es reflectia (b), 42 l’habilitat (a), 43 afeccions (b), 44 torpede (c), 45 impugnar (a), 46 apreciacions (a), 47 termes (c), 48 influència (b), 49 impulsors (c), inajornable (a).
➜ PROVA DE REPÀS (SOLUCIONS)
- Accentuació i dièresi: 1a, 2c, 3c, 4c, 5b, 6a, 7a, 8c.
- Vocalisme i consonantisme: 9a, 10a, 11b, 12b, 13a, 14a, 15b, 16c, 17c, 18c, 19b, 20a, 21c, 22b, 23a, 24a, 25a, 26b.
- Articles i determinants: 27c, 28c, 29c, 30c, 31a, 32c, 33b, 34a, 35a, 36c, 37c, 38b, 39b, 40a, 41a, 42b, 43b, 44c.
- Formes no personals i perífrasis: 57b, 58c, 59c, 60a, 61b, 62a, 63c, 64a, 65c, 66c, 67a, 68b, 69b, 70c, 71a, 72b, 73b, 74c.
- Pronoms febles: 75b, 76c, 77b, 78b, 79c, 80b, 81a, 82a, 83a, 84a, 85a.
- Pronoms relatius: 87a, 88c, 89a, 90c, 91a, 92c, 93b, 94c, 95c, 96a, 97a, 98c, 99c, 100b, 101c, 102c, 103b, 104c, 105c, 106a, 107c, 108a, 109b, 110b, 111c, 112c.
VERBS
a) Fes, b) seieu, c) aprenga, d) dissolga, e) eixiu, f) vulga/vaja, g) córrec, h) tix / teixix, i) engul/engolisc, j) mentix /menteix, k) vulga/concloga/resolguen, l) vegem, constituïsquen, m) confongueu, n) rep, atenc, sé, o) descrigues, envies, p) traduïu, q) pressenta, estiga, r) reculles, s) moveu-vos, voleu, t) dorma, u) agrada, confonga, v) llija/llegisca, w) perda, perda, x) agraïsc/agraïm, fongueu, y) estigues, z) escupes/escopisques.
PRONOMS FEBLES
30. a) li’l b) -li-la c) us ho d) li’n e) m’ho f) la hi g) els les h) li ho i) -li-les j) -vos-hi k) -la’n l) -li-les/-les-hi.
31. a) els en b) ‘ls-la c) -los-els d) les hi e) li’l f) us hi g) us la h) s’hi i) li’n j) s’hi k) ho l) te’n.
➜ PROVA JQCV (OCTUBRE ’20). CLAUS
EXERCICI 1. 1d, 2c, 3b, 4a, 5b.
EXERCICI 2. 6b, 7c, 8a, 9a, 10b, 11b, 12c, 13a, 14a, 15c, 16b, 17a, 18c, 19b, 20c.
EXERCICI 3. 21b, 22c, 23b, 24a, 25a, 26b, 27c, 28c, 29b, 30a, 31b, 32a, 33c, 34b, 35a.
Com que s'han suspés les classes de manera temporal us propose una sèrie d'activitats que podeu realitzar a casa.
25 de març de 2020
26 de maig de 2020
➲ Entreu en l'enllaç que teniu a continuació i feu les activitats 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7. Treballareu continguts, com ara: els demostratius, els complements preposicionals i vocabulari. S'han de fer en fulls solts, i caldrà lliurar-los quan us convoque dins d'una funda plastificada amb el nom en la part exterior per tal de ser qualificats. Després de fer-los, us els podeu autocorregir amb el solucionari que trobareu al final de cada fascicle (cal fer-ho amb un color diferent). UNITAT 7
19 de maig de 2020
Després de llegir la teoria sobre les consonats palatals, feu els exercicis proposats. Data de lliurament: 21 de maig.
➲ Ortografia: les consonants palatals: J, G, TJ, TG,
X, TX, IG
El valencià compta amb les consonants simples j i g i amb els dígrafs tj i tg per representar el fonema palatal africat sonor /dz/. És el so inicial de paraules com Jaume o Joan, o en anglés, James o Jazz. Veiem quin ús se’n fa:
La j i la g:
- Escriurem j davant de les vocals a, o, u: ajuntar, jou, jaquetó, juny, jonc,
· Escriurem g davant de les vocals e, i: gener, genoll, girar, ...
· Excepcions:
o escriurem j davant de e:
-en mots com Jehovà, jerarquia, jeroglífic, Jeroni, jersei, Jerusalem, Jesús, majestat i tots els que en deriven.
-en l’imperfet d’indicatiu de jaure i ajaure: jeia, jeies, jeia, jéiem, ...
-davant els grups –ecc- i –ect-: injecció, projecció, subjecte, objecte, i tots els que se’n deriven.
La tj i la tg:
- De la mateixa manera que la j i la g, escriurem tj davant de a, o, u i tg davant de e, i. Aquests dígrafs només poden anar en posició intervocàlica:
- Escrivim amb tj: allotjar, avantatjar, desitjar, encoratjar, enutjar, homenatjar, jutjar, espitjar, trepitjar, ultratjar, viatjar (verbs), i botja, corretja, lletja, llotja, mitjà, pitjor, platja,
- Escrivim amb tg:
-els mots acabats amb el sufix –atge: abordatge, arbitratge, avantatge, carruatge, camuflatge, companatge, coratge, curmetratge, engranatge, formatge, garatge, imatge, paisatge, salvatge i viatge.
-els mots acabats amb la terminació –etge: metge, fetge, setge.
-Altres mots: jutge, rellotge, sutge.
Les lletres x, tx i ig representen el fonema palatal africat sord /t∫/. És el so de mots com cotxe, xiquet, o roig. Veiem-ne la distribució:
La x:
- Escriurem x a començament de mot: xiquet, xocar, xec
- Darrere de consonant: anxova, carxofa, perxa
La tx:
- Escriurem tx entre vocals: cotxe, pitxer, petxina
- A començament de mot, molts estrangerismes són adaptats a la nostra llengua amb el dígraf tx: Txad, Txèquia, Txaikovski, Txèkhov, ...
La ig:
- A final de paraula darrere de vocal esciurem ig si els mots derivats s’esciuren amb j/g o tj/tg, si els derivats s’esciuren amb tx esciurem tx:
bateig-------batejar
desig--------desitjar
lleig---------lletjor
cartutx------cartutxera
empatx------empatxar
El so palatal fricatiu sord /∫/, so de paraules com peix, caixa o Xàbia, es representa amb la lletra x; veiem com:
- A principi de paraula de noms de lloc o de persona: Xàtiva, Xeresa, Xeraco, Xavier, Xúquer, ...
- Darrere de i, u: caixa, rauxa, això
- Escriurem j davant de les vocals a, o, u: ajuntar, jou, jaquetó, juny, jonc,
- De la mateixa manera que la j i la g, escriurem tj davant de a, o, u i tg davant de e, i. Aquests dígrafs només poden anar en posició intervocàlica:
- Escrivim amb tj: allotjar, avantatjar, desitjar, encoratjar, enutjar, homenatjar, jutjar, espitjar, trepitjar, ultratjar, viatjar (verbs), i botja, corretja, lletja, llotja, mitjà, pitjor, platja,
- Escrivim amb tg:
- Escriurem x a començament de mot: xiquet, xocar, xec
- Darrere de consonant: anxova, carxofa, perxa
- Escriurem tx entre vocals: cotxe, pitxer, petxina
- A començament de mot, molts estrangerismes són adaptats a la nostra llengua amb el dígraf tx: Txad, Txèquia, Txaikovski, Txèkhov, ...
- A final de paraula darrere de vocal esciurem ig si els mots derivats s’esciuren amb j/g o tj/tg, si els derivats s’esciuren amb tx esciurem tx:
- A principi de paraula de noms de lloc o de persona: Xàtiva, Xeresa, Xeraco, Xavier, Xúquer, ...
- Darrere de i, u: caixa, rauxa, això
➲ Cal fer els exercicis des del 24 fins al 33. (Data de lliurament: 22 de maig).
12 de maig de 2020
A principi de paraula
|
C + e, i (ceba, cigró)
Ç: mai a principi de paraula
S (sivella, sord)
|
Entre
consonant i vocal i viceversa
|
C + e, i (comencen, narcís)
Ç
+ a,
o, u (començar, cançó)
S (dansa, molsa)
|
Entre vocals
|
C + e, i (races, edició)
Ç + a, o, u (puça, caçador)
S
(Només en
alguns casos de prefixació i sufixació: asimètric,
antesala, homosexual...)
SS (tassa, passota)
|
A final de paraula
|
Ç
(feliç,
capaç)
S (pastís, esbós)
|
A principi de paraula
|
Z
|
(Zenit, zona, zebra, zoomorf…)
|
Entre
consonant i vocal i viceversa
|
(pinzell, colze, Alzira…)
Excepció: derivats de dins (endinsar), fons (enfonsar) i trans (transistor)
|
|
Entre vocals
|
S (casa, posar, andalusos, brisa)
Excepcions: mots d’origen grec com amazona, trapezi, esquizofrènic i en
paraules derivades de zoo- (paleozoic,
protozou, espermatozoide)
|
___el
|
___emblar
|
___arago___a
|
___abata
|
___iutadà
|
___ènit
|
pi___arra
|
bra___os
|
mi___a
|
pa___os
|
ro___a
|
dan___a
|
___ar___uela
|
con___í___
|
peda___
|
duque___a __endra paï___os dan___a
➲ Entreu en l'enllaç que teniu a continuació i feu les activitats 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 13, però primer cal que lliges la teoria que hi ha en l'apartat "Argumentar". Treballareu continguts, com ara: les preposicions, la contracció i els connectors. S'han de fer en fulls solts, i caldrà lliurar-los quan es reprenguen les classes dins d'una funda plastificada amb el nom en la part exterior per tal de ser qualificats. Després de fer-los, us els podeu autocorregir amb el solucionari que trobareu al final de cada fascicle (cal fer-ho amb un color diferent).
15 de maig de 2020
EXERCICIS DE GRAFIES
Tipus de barbarisme
|
Exemples
|
Formes correctes
|
Barbarismes
lèxics: s’usa un mot
estranger en lloc del mot propi.
|
jefe,
parche, bolso, tonto,
bombilla,
derrotxar, puesto,
airbag,
link, snowboard, xispa, ningún
|
cap, pegat,
bossa, babau, bombeta, malgastar, lloc, coixí de
seguretat, enllaç, planxa de neu,
espurna, cap
|
Barbarismes
semàntics: es modifica el
significat d’un mot per
influència d’un altre mot estranger.
|
fulla de
paper, provar un
aliment,
escriure una direcció, collir un
taxi, donar voltes, donar classe
|
full de
paper, tastar un aliment, escriure una
adreça, agafar un taxi, fer
voltes, fer classe
|
Barbarismes
morfològics:
es modifica
el gènere d’un
substantiu,
el model de
conjugació
d’un verb, de la
terminació
d’una paraula, etc., per la
influència d’una altra llengua.
|
una costum,
un anàlisi, batir, aclarar,
regalo, acidés
|
un costum,
una anàlisi, batre, aclarir,
regal, acidesa
|
Barbarismes
sintàctics: es
modifiquen
les relacions
sintàctiques
entre els mots per influència
d’una altra llengua.
|
res que dir,
no aniré, avisar
a algú
|
res a dir,
no hi aniré, avisar
algú
|
- UNITAT 1 (enllaç)
- Entra en la unitat 1 i fes en un full els exercicis 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7. Després cal que els corregisques amb un color diferent.
- Fes un repàs dels verbs de la 3a conjugació. Pots veure la informació que tens a continuació:
Verbs purs i incoatius de la 3a Conjugació
- Lluir (pur): ‘Reflectir claror’. (llu, lluus, llu…). Ex: -El llibre llu de color roig.
- Lluir (incoatiu): ‘Exhibir qualitat’. Ex: -Jordi llueix quan juga a bàsquet.
27 de març de 2020
- UNITAT 2 (enllaç)
- Entra en la unitat 2 i fes en un full els exercicis 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8. Després cal que els corregisques amb un color diferent.
31 de març de 2020
ACTIVITATS
- 1. Entra en la unitat 3 i fes en un full els exercicis 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 (8) i 14. Després cal que els corregisques amb un color diferent.
- UNITAT 3(enllaç)
- 2. UNITAT 6 (del llibre de text), pàgs. 132-133: La composició. Llig el contingut d'aquestes pàgines sobre el mecanisme de creació de noves paraules anomenat la composició i, després, fes les activitats 9, 10, 11, 12 i 13 en el quadern (apartat "La màgia de les paraules").
7 d'abril de 2020
ACTIVITATS
1. Entra en la unitat 4 i fes en un full els exercicis 1, 2, 3, 4, 5 i 6 (Cal que els corregisques amb un color diferent). Després entra en l'exercici 8 i fes el dictat proposat.
- UNITAT 4 (ENLLAÇ)
22 d'abril de 2020
27 d'abril de 2020
29 d'abril de 2020
1. Comprensió lectora
Llig el text que tens a continuació i fes les activitats proposades en el quadern.
Joves, tecnologia i mòbils: perill o potencial?
30 d'abril de 2020
ACTIVITATS
1. Entra en la unitat 5 i fes en un full els exercicis 1, 2, 3, 4 i 5. (Cal que els corregisques amb un color diferent). Després fes un esquema del text de l'activitat 1 sobre l'esplendor literària de la València del segle XV).
UNITAT 5 (ENLLAÇ)
2. Entra en YouTube o una plataforma de reproducció de música i busca «Murals Obrint Pas».
Escolta la cançó completa i respon les preguntes següents. (APARTAT 2 DEL QUADERN).
1 Tria, entre les opcions que es proposen tot seguit, la que explica millor al teu parer el
significat de la cançó. Explica quins elements de la lletra t’han ajudat.
• Es narren les aventures del protagonista i les coses que hi veu.
• Es descriu la realitat d’un territori colpejat per la guerra: els paisatges, la gent que hi
viu, els pobles i les ciutats…
• S’exposen les característiques de València de manera poètica per a atraure turistes.
• Pretén convéncer el destinatari de la inutilitat de les guerres.
2 Identifica tres metàfores i explica’n el significat.
3 El quart vers de la cançó diu «Un mur gris entre oliveres». Creus que es tracta d’una
figura retòrica o d’un sentit literal?
4 Al llarg de la cançó es fan diverses referències als paisatges. Identifica-les i explica amb les teues paraules com t’imagines el lloc que descriu la cançó.
5 Localitza ara en la cançó les al·lusions a la guerra que ha castigat aquest territori.
6 Entra en vimeo.com/es i escriu en el buscador «Més enllà del mur. Cançons contra
l’aparheid» [sic] i mira el vídeo que hi apareix. En què consisteix el viatge? Quins
altres músics van acompanyar Obrint Pas? Quina relació té aquest viatge amb la
cançó «Murals»?
4 de maig de 2020
Les activitats següents s'han de fer en el quadern (data de lliurament: 8-9 de maig).
ACTIVITAT 1
Menjars
|
Aficions (música, literatura...)
|
Animals i plantes
|
Tasques
|
Altres
|
ACTIVITAT 2
COMPRENSIÓ LECTORA
1. Llig el text que tens a continuació i fes les activitats proposades en el quadern (apartat 3). (Data de lliurament: 11 de maig)
QUADERN B2
QUADERN DE VALENCIÀ (AMB SOLUCIONARI)
RECURSOS EN LÍNIA
➤ VALENCIÀ. GRAU MITJÀ
➤ PRÀCTIC
➤ TESTS EN LÍNIA
➱PROVA CIEACOVA-JUNY 2016. SOLUCIONARI
➱EXAMEN CIEACOVA. GENER 2017. SOLUCIONARI
2/maig/2018
APRENEM MÉS...
⇒ Pràctica i repàs de grafies: exercicis de grafies oclusives i de la essa sonora i la essa sorda (fotocòpies).
⇒ EXERCICIS DE GRAFIES [CLAUS]
Síl·laba, diftong i hiat
VocalismeAccentuació
La s sonora. Pràctiques
Essa sonora i essa sorda
LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)
Ex. 21) 1a, 2c, 3a, 4b, 5b, 6c.
Ex. 22) duent, escrivint, rebent, plovent, devent, rient, movent, creient/creent, eixint, apareixent.
Ex. 23) removent, I van desconnectar, que va inundar, anant, i es guanyà/on es guanyà, i la van convocar.
Ex. 24) debatut, permés, conclòs, traduït, difós, respost, pres, crescut, nascut, detingut/detinguda, imprés, oferit/ofert, aparegut, valgut, segut, mòlt petangut/pertanyut, cogut.
Ex. 16) 1a, 2c, 3b, 4b.
Ex. 17) jovenalla, quilometratge, moblatge, fullatge, xicalla, tonatge.
Ex. 18) maduresa, dolcesa, noblesa, lleugeresa, lletgesa, honradesa, ceguesa, deixadesa, tendresa, nuesa, timidesa, bellesa.
Ex. 19) a) ressaltava, asimètricament; b) dissortat, ressonància; c) pressentir, asserenar-se; d) dissertació, ressò, transsexualitat.
Ex. 20) amansir, rebrotar, abonyegar, enlletgir, encarir, alleugerir, empal·lidir, entapissar, ensucrar, envernissar, assaborir, assedegar, emmalaltir, ajornar, assecar, desossar.
Les locucions
Ex. 8) 1b, 2c, 3c, 4c, 5a, 6b, 7a, 8a, 9b, 10a, 11a, 12a.
Ex. 9) a) en descuit, b) sense embuts, c) per un tres i no res, d) d’antuvi, e) d’amagat.
Ex. 10) a9, b6, c1, d2, e10, f4, g7, h3, i5, j8.
Ex. 11) a) sense reflexió, sense mirar si es amb raó o sense; b) en abundancia; c) molt; d) donant-se la cara; e) de festa; f) en resum; g) de cap manera, en absolut; h) amb detall; i) almenys; j) en el moment que.
Ex. 12) 1b, 2b, 3b, 4c, 5b, 6c.
Les frases fetes
Ex. 13) 1b, 2a, 3c, 4b, 5c, 6a, 7b, 8b.
Ex. 14) 1b, 2c 3a, 4a, 5c, 6b, 7c, 8b, 9a, 10b, 11b, 12a, 13c, 14c, 15a, 16a.
Locucions, frases fetes i refranys
Descarregueu-vos un dossier d'exercicis de locucions, frases fetes i refranys en valencià.
I el solucionari, ACÍ.
CLAUS EXERCICIS DE GRAFIES (Fotocòpies)
FONEMES LATERALS
1. il·legal, il·legible, il·legítim, il·lícit, il·limitat, il·lògic, il·localitzable.
2. penicil·lina, cancel·lar, interpel·lar, fal·lible, maquiavèl·lic, al·lot, fal·làcia, apel·lar, al·legoria, col·lisió, damisel·la, oscil·lar.
xic: al·lot; antibiòtic: penicil·lina; mentida: fal·làcia; invalidar: cancel·lar; senyoreta: damisel·la; interposar: interpel·lar; metàfora: al·legoria; astut: maquiavèl·lic; enganyós: fal·lible; xoc: col·lisió; vacil·lar: oscil·lar; exigir: apel·lar.
3. alegre: alegrar il·lustre: il·lustració parcel·la: parcel·lar
col·legi: col·legial instal·lar: instal·lació tranquil·la: tranquil·litat
delegat: delegació relació: relacionar rebel·lió: rebel·lar
col·laborar: col·laboració paral·lel: paral·lela meló: melonar
il·lús: il·lusió intel·ligent: intel·ligència excel·lent: excel·lència
il·luminar: il·luminació bèl·lic: bel·licós jubilat: jubilació
elèctric: electricitat nul·la: anul·lar goril·la: goril·les
celebrar: celebració militar: militarisme síl·laba: sil·làbic
al·lucinar: al·lucinació elegir: elecció mil·lèssim: mil·lèssima
idil·li: idíl·lic titular: titulació milió: milionari
4. il·lusió pel·lícula taula apel·lar solució
col·laboració alegria intel·ligent al·locució tranquil·litat
excel·lent cèlebre caravel·la estela cristal·lí
il·lustre sol·licitar elogi mil·lenari còlera
aquarel·la rebel·lió oliva col·lisió filial
paral·lela instal·lar al·legoria delegada goril·la
vela novel·la miler il·lés fumarel·la
pusil·lànime col·lectiu insòlit caravel·la col·lecció
el·lipse hel·lènic metàl·lic escola col·legi
fal·laç titil·lar col·lador eòlica pupil·la
eludir capil·lar libèl·lula il·lícit religió
mol·lusc il·lustrat fal·lible parcel·la Brussel ·les
milió cel·la passarel·la solidaritat cal·ligrafia
repel·lent maleta anul·lar il·luminació gàl·lic
oscil·lar delegat satèl·lit bala fal·làcia
il·legítim bèl·lic elèctric recelar col·loqui
5. col·laborar, ples, al·lucinava, rebel·lió, estabilitat, desconsolat, il·lusió, pel·lícula, calendari, tranquil·lament, vacil·la, vacil·lant, celebraren, solemnitat, exili, intel·lectual, al·lèrgic, elogis, felicitacions, alegria, elegit, col·locar, col·lecció, aquarel·les.
6.– electricista, instal·lar, cèl·lula, elèctrica.
- col·loqui, felicitar, col·laborador.
- col·lisió, il·lesos, ambulància, auxili.
- al·lusió, colonial, il·lustre.
- delinqüent, infal·lible, anul·lar.
- alarma, col·lecció, aquarel·les.
- goril·la, rebel·là, alimentació, cel·la, metàl·lica.
CONSONANTS NASALS
1. tambor semblant circumstància
enveja emmagatzemar enfadar-se
invent enmig somriure
fang empitjorar novembre
inflamació envellit conferència
comtessa commutar Gemma
perenne Anna impremta
tramvia planxa gimnàstica
2. angle: xamfrà; estimulant: amfetamina; agredir: atemptar; perdurable: perenne; no obstant: tanmateix; adjunt: annex; excrement: femta; senyal: empremta; recipient: àmfora; lliure: exempt; espectacular: sumptuós; anticipació: acompte.
4. fil: enfilar; negre: ennegrir; bena: embenar; llaç: enllaçar; malalt: emmalaltir; blanc: enblanquir; mut: emmudir; marc: emmarcar; metzina: emmetzinar; sabó: ensabonar; fons: enfonsar; joia: enjoiar.
5. ample, compte, banc, circumferència, conte, comte, comptat, descompte, temptació, Immaculada, somrient, tramvia, circumval·lació, simfonia, trompetes, tambors, condemna, atemptat, immediatament.
CONSONANTS OCLUSIVES
1. nebot, estrateg, salut, ràpid, tub, poruc, fàstic, llop, quietud, sord/t, bec, alberg, esnob, abric, àrab, aprenc, bandit, càstig, espàrrec, buit, clàssic, esquerp, suc/d, gemec, tard, profund, joventut, sang/t, càrrec, plenitud.
2. capficar, absent, dissabte, òptim, objecte, cabdell, dubtar, baptisme, substància, obscur, captivar, subscriure, submergir, absència, cabdal.
Advocat, viatge, admirar, dotze, sotmetre, jutjar, fetge, aritmètica, adjuntar, horitzó, atmosfera, adscriure, ametlla, adjacent, guitza, adjudicar, atlàntic.
pacte, suggerir, arquitecte, tractar, accelerar, augment, digne, delicte, anècdota, docte, fragment, maligne, succés, impugnar.
3. equip, tip, tomb, calb, xarrup, rumb, tap, grip, colp, camp, trip, palp.
4. llop/lloba; miop/miopia; drap/drapaire; tub/tubulat; polp/polper; serp/serpentejar; corb/corbató; sogorb/sogorbí; esnob/esnobista; xop/xopar; esparadrap/ ; pap/papada.
9. beure- veure; vellesa- bellesa; venes- benes; vuit – buit; ball – vall.
10. automòbil avorrir fava taverna
advocat biga sabó travar
alcova cascavell vernís gavardina
almívar desimbolt voltor rebentar
arribar cavalcar comboi treballar
avall trobador riba rebolcar
cavaller baró núvol provar
11. mòvil – mòbil; reventar – rebentar; volcar – bolcar; calvo – calb; cuervo – corb; curva – corba; vaho – baf; varón – baró; venda – bena; verruga – berruga; viga – biga; vasco – basc.
FONEMES ALVEOLARS
5. catorze televisió bàsic composició
brasa rosa pinzellada Teresa
colze posar llosa alzina
museu fusió lesió esmorzar
asil entesos duresa revisar
il·lusió senzillesa zona peresós
cosa confusió brusa reposar
polze deposició benzina Manises
pesar positiu rasant tisores
visita casa rabosa cervesa
ase encisar naturalesa misèria
6. interessar atroç travessar dansa
capaces cabassos clàssica passió
esperances tros comerç terrassa
traspassar moltíssims transmissió obsessionat
bossa borsa discussió Massalavés
classificar eficàcia missa confessar
passeig successió opressió precaució
fòssil associació assignatura classe
essencial necessitar de pressa sessió
comissari esmussar possessiu rossa
7. passar posar passió dissident impressor
tesi divisor dissolvent desídia oasi
raça metamorfosi crisi interessos anàlisi
cendra civella cançó consell tossut
emissora decisió russa classe pressió
assegurar temença accelerar il·lusió tossir
ingressos divisió congressos enyorança admissió
venjança anàlisi accessos paisatge associar
trossejar anglesos fosos assenyalar encerclar
cervesa puresa assedegat audaços desitjar
associar grisos assolellat fermesa necessari
mossegar divisió congressos ingressar enyorança
assassinat obsessió successora possible accessible
vosaltres visitar tresor travessar tassa
rosegar assajar resum resultat passaport
pesseta pessic pissarra pausa zoològic
presó pesar óssa música topazi
transistor zero tisores brusa pallasso
dotzena països missió església masia
Ignasi Lluïsa exposició sofre safrà
8. admissió, comissió, impressor, abadessa, agressor, discussió, emissora, progressió, expressió, duquessa, transmissor, transgressió.
9. anissos, grisos, suïssos, nassos, casos, gasos, congressos, accessos, grossos, reposos, calabossos, tresos, anglesos, espessos, cabassos, interessos, matisos, mesos, japonesos, pesos, trossos, arrossos, russos, usos, dosos, busos.
10.
1. camisa, grisa, missa.
2. fase, classe, massa.
3. confessà, resà.
4. mossa, curiosa, destrossa, cosa.
5. cosia, tossia.
6. trossos, grossos, esposos.
7. Tereseta, pesseta.
8. mossegar, massegar.
11. senyor, missió, cassola, dansa, ensenyar, pallasso, sabata, persona, insecte, pesseta, pissarra, disset, estrella, suor, tassa, casa, cosa, passar.
12. feliç, llençol, traça, cançó, març, pedaç, plaça, cinquanta, cirera, dolç, braç, cent, adreçar, aficina, véncer, cigró, cistella, força, ciutat, vençut, edició, amenaçar, encendre, comerç.
FONEMES PALATALS
1. avantatjós, coratjós, viatjar, assetjar, petjada, jutgessa, heretgia, massatgista, paisatgista, salvatgisme, rellotger, enutjós.
2. llotges, sitges, fotges, heretgies, calitges, mitges, taronges, enveges, dejuns, pluges, esponges, mitges, botiges, puges, corretges, granges, natges, monges.
3. eixir, Xàtiva, moixa, Xàbia, coixos, nàixer, ximple, caixa, peix, xarop, xampany, créixer, pixum, seixanta, feixos, conéixer, arruixar, eixugar, moixama, això, feixucs, xèrif, lleixiu, dibuix, deixar, desxifrar, disbauxa, xeringa, enguixar, eix.
4. ratxa, conxa, xufa, Xile, cotxer, trinxar, matxet, perxar, xafarder, txeca, Càlitx, xinxa, gaspatxo, metxa, cartutxera, puig, vaig, xiquet, mig, xutar, botxí, marxa, carxofar, xe, porxada, Barx, despatxar, xuplar, arxiu, oreig, clòtxina, xiclet.
5. passeig, maig, lleig, desig, roig, despatx, Puig, cartutx, cartutxera, empatx, escabetx, rebuig, enuig, escabetxina, roig, empatxada, estoig, cotxes, puig, metxa, cartutxos, fitxes, fitxar, goig, Txecoslovàquia.
25/ABRIL/2018
SOLUCIONS EXERCICIS FORMES NO PERSONALS
COENT, CUIT, CORRENT, CONEIXENT, ROMÀS, TENINT, TRADUINT,
CONFÓS, MERESCUT, CAENT (CAIENT), VIVINT, EIXINT, ESTÉS, ABSOLT, CORRENT,
TRAENT (TRAIENT), EMÉS, FOS, ABSTINGUT, ESCRIVINT, ESTABLERT (ESTABLIT), POST,
MOVENT, BATUT, CONEIXENT, OCORREGUT, DIENT, REBULLIT, COGUT, MÒLT, MOGUT,
CONFONENT, ROMÀS, ESTRET
PERTANYUT, INTERROMPUT, RIGUT, PLOVENT, ROMÀS, SIGUT,
COMÉS, BEVENT, TRANSCORREGUT, RIGUT, VISCUT, EXCLÒS, BULLIT, COMÉS, DESCOBERT,
SENT, FONENT, VENUT, ATENENT, COMBATUT, NASCUT, VEIENT, CORRENT, DEVENT, DUENT,
BATUT, VENUT, PESCAT, PODENT, INCORREGUT, DIENT, INTERROMPUT, PROVEÏT, BEVENT,
DISTRETA, VOLGUT
TRET, ROMPUT, COMÉS, CRESCUT, NASCUT, INCLÒS, JAGUT,
CONEGUT, OMÉS, BEVENT, TRANSCORREGUT, RECLOSOS, CREIENT (CREENT),
TRANSCORREGUT.
Truquets per a accentuar correctament les vocals e, o.
Exemples
|
Excepcions
| |
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes
|
menjaré, pretén, després, camió, torró...
|
terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, reòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs...
|
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes
|
diòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul...
|
formes del verb ser: fóra
verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)
estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec...
|
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraulesesdrúixoles
|
gènere, pèrdua, memòria, València...
|
fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega...
verbs de la 2a conj. (córrega...)
|
Les grafies ei o representen dos sons diferents:
Casos en què la e és oberta:
EXERCICI D’ACCENTUACIÓ I DIÈRESI (solucions fotocòpia)
oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria //
brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil //
hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg //
taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt //
bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència,
traduïda // joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint //
sentència, altruista, féiem, còmic // heroi, féieu, remei, examen //
crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat //
copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //
autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor // posseíeu, duia, anàreu, reunió //
deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic //
túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil //
préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme //
hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic //
freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència //
europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa //
palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però //
fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina //
espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna //
tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna //
següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil //
comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís //
rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua
EXERCICI D’ACCENTUACIÓ I DIÈRESI (solucions fotocòpia)
4/ABRIL/2018
L’ús del gerundi
2/ABRIL/2018
Trieu una d’estes dos opcions i redacteu el text corresponent (entre 210 i 240
paraules).
Opció a:
La revista “e-Cultura” busca col·laboradors; per tal d'elegir-los demana que s'hi
envie la crítica d'un espectacle. Escriviu-ne una en què parleu de:
· l’acte: tipus, motiu, etc.
· l'espai/el lloc i l’ambient (abans, durant i al final)
· la gent
· l’experiència personal
Opció b:
L’ajuntament vol demanar que es declare Paratge Natural un indret singular que hi
ha al terme municipal. El regidor de Cultura us ha demanat que, com a bon
coneixedor del poble, de les tradicions i de la natura, redacteu el text que
adjuntaran a la petició formal. Hi haureu de parlar de:
· ubicació i descripció de l'entorn de l’espai
· característiques que en justifiquen la singularitat: geogràfiques, de flora, de
fauna, etc.
· passat i futur de l'aprofitament de l'espai (història, costums, usos, etc.)
· altres
28/març/2018 (4a sessió)
ELS PRONOMS FEBLES
21/ març/2018 (3 sessió)
ELS PRONOMS FEBLES
APRENEM MÉS...
⇒ Pronoms Febles. Descarrega't el dossier d'exercicis i teoria ACÍ.
7/març/2018 (1a sessió)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., pret. perfet simple i participi.
[Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
CLAUS EXERCICIS DE VERBS (DOSSIER 2)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada