PROVES

CIEACOVA

SOLUCIONARI CIEACOVA NIVELL C1 (MAIG-JUNY 2021)

Exercici 31 on/en què/en el qual  2 en  3 de la qual  4 perquè/per tal que/ a fi que  5 han de  6 És/ N’hi ha/ Ja és  7 s’adeqüen  8 quin/per quin  9 tot i que/encara que  10 amb què/amb els quals  11 pogueren/poguessen  12 que  13 Potser/probablement/possiblement  14 de   15 -se’n  16 al/ a cada.

Exercici 4. 17 s’havia aprimat/es va aprimar/s’aprimà  18 en queda/n’hi ha/n’heu deixat  19 reba/li arribe/puga rebre  20 de què/del qual  21 Fins que  22 Cadascun/cada un  23 Deuen  24 corromput  25 l’haurien deixat/l’hagueren deixat  26  Que contenta que/com de contenta que/ com de contenta n’estic.

Exercici 5. 27b  28b  29c  30c  31c  32a  33c  34a  35a  36b  37c  38a.

Exercici 6. 39c  40a  41a  42b  43c  44b  45a  46c  47b  48a  49c  50b.


➜ PROVA CIEACOVA (GENER '21). CLAUS

EXERCICI 3.

1 que, 2 se n’anava, 3 fins que, 4 a, 5 coneguera, 6 Al cap de, 7 el, 8 hagué, 9 se’l, 10 comtesses, 11 deia, 12 tot i que, 13 queien, 14 tan, 15 a, 16 A més

EXERCICI 4.

17 -te’n, 18 on/en què/en la qual, 19 Quin, 20 corrent, 21 amb compte, 22 descomptat, 23 a, 24 sinó, 25 traduiré, 26 molt.

EXERCICI 5.

27 b, 28 a, 29 c, 30b, 31 a, 32 c, 33 b, 34 b, 35 a, 36 b, 37 c, 38 c.

EXERCICI 6.

39 c, 40b, 41b, 42a, 43c, 44b, 45a, 46b, 47c, 48c, 49a, 50a.


➜ Prova de nivell C1. CIEACOVA (gener ’20)

RESPOSTES PROVISIONALS

Exercici 3

1 –hi, 2 romàs, 3 tsarina, 4 fins i tot, 5 on, 6 perquè, 7 de les quals, 8 esdevingut, 9 a l’abast, 10 incloent-hi, 11 després de, 12 Ø, 13 almenys, 14 fet que, 15 res, 16 permet.

Exercici 4

17 els grans inversors, 18 esteneu la roba! 19 bevent, 20 per què / pels quals, 21 deixa-l’hi, 22 Quina bellesa!, 23 per a què, 24 treies, 25 Dona-me’n, 26 sempre que / en cas que.

Exercici 5

27 una bona part (c), 28 enfront de (a), 29 quasi gens d’ (c), 30 junt amb (b), 31 ben possiblement (b), 32 per consegüent (c), 33 sobretot (b), 34 sota (a), 35 de (b), 36 cosa que (c), 37 hi haja (c), 38 pel que fa a (a).

Exercici 6

39 ressons (b), 40 Cimera (a), 41 es reflectia (b), 42 l’habilitat (a), 43 afeccions (b), 44 torpede (c), 45 impugnar (a), 46 apreciacions (a), 47 termes (c), 48 influència (b), 49 impulsors (c), inajornable (a).





➜ PROVA DE REPÀS (SOLUCIONS)

- Accentuació i dièresi: 1a, 2c, 3c, 4c, 5b, 6a, 7a, 8c.

- Vocalisme i consonantisme: 9a, 10a, 11b, 12b, 13a, 14a, 15b, 16c, 17c, 18c, 19b, 20a, 21c, 22b, 23a, 24a, 25a, 26b.

- Articles i determinants: 27c, 28c, 29c, 30c, 31a, 32c, 33b, 34a, 35a, 36c, 37c, 38b, 39b, 40a, 41a, 42b, 43b, 44c.

- Formes no personals i perífrasis: 57b, 58c, 59c, 60a, 61b, 62a, 63c, 64a, 65c, 66c, 67a, 68b, 69b, 70c, 71a, 72b, 73b, 74c.

- Pronoms febles: 75b, 76c, 77b, 78b, 79c, 80b, 81a, 82a, 83a, 84a, 85a.

- Pronoms relatius: 87a, 88c, 89a, 90c, 91a, 92c, 93b, 94c, 95c, 96a, 97a, 98c, 99c, 100b, 101c, 102c, 103b, 104c, 105c, 106a, 107c, 108a, 109b, 110b, 111c, 112c.

VERBS

a)  Fes, b) seieu, c) aprenga, d) dissolga, e) eixiu, f) vulga/vaja, g) córrec, h) tix / teixix, i) engul/engolisc, j) mentix /menteix, k) vulga/concloga/resolguen, l) vegem, constituïsquen, m) confongueu, n) rep, atenc, sé, o) descrigues, envies, p) traduïu, q) pressenta, estiga, r) reculles, s) moveu-vos, voleu, t) dorma, u) agrada, confonga, v) llija/llegisca, w) perda, perda, x) agraïsc/agraïm, fongueu, y) estigues, z) escupes/escopisques.

PRONOMS FEBLES

30. a) li’l b) -li-la c) us ho d) li’n e) m’ho f) la hi g) els les h) li ho i) -li-les j) -vos-hi k) -la’n l) -li-les/-les-hi.

31. a) els en b) ‘ls-la c) -los-els d) les hi e) li’l f) us hi g) us la h) s’hi i) li’n j) s’hi k) ho l) te’n.





➜ PROVA JQCV (OCTUBRE ’20). CLAUS

EXERCICI 1. 1d, 2c, 3b, 4a, 5b.

EXERCICI 2. 6b, 7c, 8a, 9a, 10b, 11b, 12c, 13a, 14a, 15c, 16b, 17a, 18c, 19b, 20c.

EXERCICI 3. 21b, 22c, 23b, 24a, 25a, 26b, 27c, 28c, 29b, 30a, 31b, 32a, 33c, 34b, 35a.



































Jugallengua
És una aplicació que ajuda a aprendre valencià de manera lúdica, ja que s’ha dissenyat com un joc de preguntes i respostes sobre llengua.

Pràctic és un programa que integra un conjunt d’activitats d’autoaprenentatge, de manera que l’usuari, gràcies al sistema d’autocorrecció, pot comprovar immediatament quin és el grau de coneixements de valencià que té assolit i a quins aspectes de la gramàtica ha de dedicar més esforços per a millorar els seus coneixements lingüístics.

El generador numèric
Permet veure escrita en lletres qualsevol xifra i, al mateix temps, escoltar-ne la pronúncia en valencià. Fes clic en la xifra que desitges escoltar i després polsa la icona de l'altaveu.




Com que s'han suspés les classes de manera temporal us propose una sèrie d'activitats que podeu realitzar a casa.

25 de març de 2020


Llibre de lectura del 3r trimestre és "Llàgrimes sobre Bagdad", de Gemma Pasqual, ed. Barcanova. 

Per tal que l'alumnat puga fer-ne una lectura guiada, us propose el calendari següent:
Cap. I-II (23/3/20), cap. III-IV (26/3/20), cap. V-VI (30/3/20), cap. VII-VIII (2/4/20), cap. IX-X (7/4/20). 
Cal fer un resum (en l'apartat "El món dels llibres" del quadern) de cadascun dels capítols (12-15 línies aproximadament).
L'examen de lectura està previst per al dia 24 d'abril, si el coronavirus ho permet! En cas que les classes es reprenguen més tard, es tornarà a fixar una altra data per a l'examen de lectura. El resum del llibre (quadern) s'haurà de lliurar el dia proposat d'examen.






26 de maig de 2020

 Entreu en l'enllaç que teniu a continuació i feu les activitats 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7. Treballareu continguts, com ara: els demostratius, els complements preposicionals i vocabulari. S'han de fer en fulls solts, i caldrà lliurar-los quan us convoque dins d'una funda plastificada amb el nom en la part exterior per tal de ser qualificats. Després de fer-los, us els podeu autocorregir amb el solucionari que trobareu al final de cada fascicle (cal fer-ho amb un color diferent).  UNITAT 7


19 de maig de 2020

Després de llegir la teoria sobre les consonats palatals, feu els exercicis proposats. Data de lliurament: 21 de maig.

➲ Ortografia: les consonants palatals: J, G, TJ, TG, 
X, TX, IG

El valencià compta amb les consonants simples j i i amb els dígrafs tj tg per representar el fonema palatal africat sonor /dz/. És el so inicial de paraules com Jaume o  Joan, o en anglés, James o Jazz. Veiem quin ús se’n fa:
La j i la g:
  • Escriurem j davant de les vocals aouajuntarjoujaquetójunyjonc,
·        Escriurem davant de les vocals eigenergenollgirar, ...
·        Excepcions:
o   escriurem j davant de e:
-en mots com JehovàjerarquiajeroglíficJeronijerseiJerusalemJesúsmajestat i tots els que en deriven.
-en l’imperfet d’indicatiu de jaure i ajaurejeiajeiesjeiajéiem, ...
-davant els grups –ecc- i –ect-: injeccióprojecciósubjecteobjecte, i tots els que se’n deriven.

La tj i la tg:
  • De la mateixa manera que la j i la g, escriurem tj davant de aou i tg davant de ei. Aquests dígrafs només poden anar en posició intervocàlica:
  • Escrivim amb tjallotjaravantatjardesitjarencoratjarenutjarhomenatjarjutjarespitjartrepitjarultratjarviatjar (verbs), i botjacorretjalletjallotjamitjàpitjorplatja,
  • Escrivim amb tg:
-els mots acabats amb el sufix –atgeabordatgearbitratgeavantatgecarruatgecamuflatgecompanatgecoratgecurmetratgeengranatgeformatgegaratgeimatgepaisatgesalvatge i viatge.
-els mots acabats amb la terminació –etgemetgefetgesetge.
-Altres mots: jutgerellotgesutge.



Les lletres xtx i ig representen el fonema palatal africat sord /t∫/. És el so de mots com cotxexiquet, o roig. Veiem-ne la distribució:
La x:
  • Escriurem x a començament de mot: xiquetxocarxec
  • Darrere de consonant: anxovacarxofaperxa
La tx:
  • Escriurem tx entre vocals: cotxepitxerpetxina
  • A començament de mot, molts estrangerismes són adaptats a la nostra llengua amb el dígraf txTxadTxèquiaTxaikovskiTxèkhov, ...
La ig:
  • A final de paraula darrere de vocal esciurem ig si els mots derivats s’esciuren amb j/g o tj/tg, si els derivats s’esciuren amb tx esciurem tx:
bateig-------batejar
desig--------desitjar
lleig---------lletjor
cartutx------cartutxera
empatx------empatxar

El so palatal fricatiu sord /∫/, so de paraules com peixcaixa o Xàbia, es representa amb  la lletra x; veiem com:
  • A principi de paraula de noms de lloc o de persona: XàtivaXeresaXeracoXavierXúquer, ...
  • Darrere de iucaixarauxaaixò


Activitats
LLIG LA TEORIA SOBRE LES GRAFIES PALATALS.

➲ Cal fer els exercicis des del 24 fins al 33. (Data de lliurament: 22 de maig).


12 de maig de 2020


Llegiu la teoria de la essa sorda i la essa sonora, i després feu les dues activitats proposades en el quadern. En feu una foto i l'envieu al meu correu electrònic (crisra2@gmail.com) abans del dijous 14 de maig.


➲ Ortografia: la essa sorda i la essa sonora.

En la nostra llengua poden correspondre a la grafia s dos sons diferents, un de sord, equivalent a la pronúncia castellana se /s/, i un altre de sonor, més suau, també existent en altres llengües europees com el francés o el portugués. D’aquesta manera, vam veure com no es pronunciava igual la s en les paraules casa i sonar.


El so sord  /s/
Aquest so, equivalent a la pronúncia castellana de /s/, pot ser representat en la nostra llengua mitjançant diverses grafies, segons veus en el quadre següent:

A principi de paraula
C + e, i  (ceba, cigró)
Ç: mai a principi de paraula
S (sivella, sord)
Entre consonant i vocal i viceversa
C + e, i  (comencen, narcís)
Ç + a, o, u  (començar, cançó)
S (dansa, molsa)
Entre vocals
C + e, i  (races, edició)
Ç + a, o, u  (puça, caçador)
S (Només en alguns casos de prefixació i sufixació: asimètric, antesala, homosexual...)
SS (tassa, passota)
A final de paraula
Ç (feliç, capaç)
S (pastís, esbós)



El so sonor /z/
Aquest so, a diferència de /s/, no existeix en castellà. Podem reconéixer-lo en les paraules que el contenen per la forma en què l’escrivim:
A principi de paraula

Z
(Zenit, zona, zebra, zoomorf…)
Entre consonant i vocal i viceversa
(pinzell, colze, Alzira…)
Excepció: derivats de dins (endinsar), fons (enfonsar) i trans (transistor)
Entre vocals
S (casa, posar, andalusos, brisa)
Excepcions: mots d’origen grec com amazona, trapezi, esquizofrènic i en paraules derivades de zoo- (paleozoic, protozou, espermatozoide)


NOTA: A l’hora de llegir un text, totes les normes que has aprés se simplifiquen molt. Llevat d’algunes excepcions, recorda que una Z sempre sona sonora i que entre vocals essa simple (s) sona sonora i essa doble (ss) sorda. Un bon truc!

ACTIVITATS

1.  Escriu les lletres corresponents a cadascun dels forats següents. Pots triar entre S, SS, C o Ç:
___el
___emblar
___arago___a
___abata
___iutadà
___ènit
pi___arra
bra___os
mi___a
pa___os
ro___a
dan___a
___ar___uela
con___í___
peda___

2. A partir de les paraules donades, mira de completar els derivats que t’indiquem:
VELOÇ --- velo___itat, velo___es, velo___os, velo___íped
AVANÇ --- avan___ar, avan___ada, avan___em, avan___eu
FELIÇ --- feli___os, feli___itat, feli___íssim, infeli___
CALÇAT --- cal___ador, cal___er, cal___ada, cal___em
TROS --- tro___ejar, tro___et, tro___os, destro___ar
PAS --- pa___ar, pa___eig, pa___os, pa___ets
GROS --- gro___a, engro___ar, gro___et, gro___os

3. Escriu la grafia corresponent a la essa sorda que calga.
abra_­_ar         a__ignatura      ven__ut
terra__a          prem__a           tapí__
llen__ol          confe__ar         pa__ió
vén__er          pa__eig            temen__a
tro__              velo__              impre__ionar

4. Escriu la grafia del fonema essa sonora que convinga.
col__e         pin__ell           enci__ar
le__ió          rabo__a           confu__ió
bron__e       trape__i          quin__e
mu__eu       supo__ar         sen__ill

5. Completa els espais buits de les paraules següents amb s, ss, c, ç o z
pré___ec            esmor__ar             ____uma             dol___a              
aban___              o___ell                  pa___adís            sen__ill             
con___ell           esperan___a        Rú___ia                  pu___a                 
 duque___a            __endra                paï___os             dan___a





➲ Entreu en l'enllaç que teniu a continuació i feu les activitats 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 13, però primer cal que lliges la teoria que hi ha en l'apartat "Argumentar". Treballareu continguts, com ara: les preposicions, la contracció i els connectors. S'han de fer en fulls solts, i caldrà lliurar-los quan es reprenguen les classes dins d'una funda plastificada amb el nom en la part exterior per tal de ser qualificats. Després de fer-los, us els podeu autocorregir amb el solucionari que trobareu al final de cada fascicle (cal fer-ho amb un color diferent).  UNITAT 6





15 de maig de 2020

ORTOGRAFIA
LES GRAFIES
Les consonants oclusives


A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents:
1. En posició final de paraula després de vocal o diftong tònics s’escriu l’oclusiva sorda corresponent, sense tenir en compte altres paraules derivades:
P >  sap, concep, cap, llop, rep, etc. Malgrat: saber, concebre, cabota, lloba, etc.
T > pot, prat, buit, salut, nebot, paret, etc. Malgrat: poder, prada, saludat, neboda, aparedar.
 > amic, bec, dic, afalac, plec, poruc, feixuc, etc. Malgrat: amiga, bega, diga, afalagar, poruga...
Algunes excepcions (bàsicament cultismes i estrangerismes) són: Carib, snob, Jacob, adob, cub, club, tub...; fred, sud, quid, almud, fluid, Alfred, David, Bagdad i paraules femenines acabades en –itud, -etud (quietud, multitud...); pedagog, estrateg, mag...
2. A final de paraula després de vocal àtona o de consonant escriurem la mateixa grafia que apareix en els derivats o mots de la mateixa família lèxica:
P > serp (serpent), llamp (llampec), pòlip (polipós)...
àrab (Aràbia), tomb (tombar), verb (verbal)...
T > sort (sortejar), fart (fartó), esvelt (esveltesa)...
D > ràpid (rapidesa), sord (sordesa)...
clàssic (clàssica), marc (emmarcar)...
càstig (castigar), fang (fangós), llarg (llarga).
EXCEPCIONS:
-          La 1a persona del present d’indicatiu és amb –caprenc, estenc, tinc, fonc, etc.
-          Una sèrie de paraules: ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, ròssec,...
Recordem que tots els gerundis acaben en –tanant, perdent, tenint... I hi ha també adjectius i substantius acabats en –and, -end, que coincideixen amb el castellà: sumand, minuend, nefand, dividend, reverend, etc.
➲ Tot seguit teniu un enllaç per a poder practicar les grafies OCLUSIVES. Cal fer els exercicis des del 16 al 23 (TERMINI: 19 DE MAIG).

EXERCICIS DE GRAFIES



➲ Visiteu el lloc web d’À Punt i escriviu en el buscador «booktrailer fahrenheit» o «booktrailer ies campanar». Veieu el vídeo titulat «Booktrailer Fahrenheit - Booktrailer IES Campanar» sobre la reconeguda obra de Ray Bradbury Fahrenheit 451 i responeu les preguntes següents. (CAL FER-HO EN EL QUADERN I ENVIAR-NE UNA FOTO AL CORREU ELECTRÒNIC ABANS DEL 19 DE MAIG).



1 Al principi del vídeo s’explica breument com és el món en què s’ambienta aquesta novel·la. Quina és la característica més important que presenta?

2 Què busquen les tres persones que fan la batuda a la casa i què fan amb tot el que hi troben?

3 Quan acaba la batuda, un dels bombers fa una cosa diferent. De què es tracta? Què fa quan torna a casa?

4 Al final del vídeo, un dels personatges afirma que tenen un nou sospitós. De qui es tracta i de què és sospitós?

5 Per què la novel·la s’anomena Fahrenheit 451? Quina relació té amb l’argument del llibre?

6 Localitza dos efectes de vídeo i indica quina funció acompleixen.

7 Quin és el missatge que vol transmetre l’obra?

8 Investiga l’autor de Fahrenheit 451 i redacta una presentació breu sobre ell. Per quina altra obra és especialment conegut? Resumeix-ne l’argument.



➲ 1 ELS BARBARISMES
Un barbarisme és una paraula que prové d’una altra llengua i que es fa servir erròniament, perquè en la llengua pròpia ja hi ha una paraula que té el mateix significat.


El barbarisme és un manlleu o préstec lingüístic innecessari, no es considera assimilat a la llengua pròpia i, per tant, és incorrecte. Per exemple, cadera, provinent del castellà, es considera un barbarisme perquè en valencià ja existeix la paraula maluc.
La major part dels barbarismes de la nostra llengua són castellanismes, és a dir, procedeixen del castellà, atesa la influència que ha exercit aquesta llengua sobre la nostra al llarg dels segles (entonces, bocadillo, acera, aparato, apretar, averiguar, barco, evaluar, fregona…), però també n’hi ha de procedents d’altres llengües, sobretot de l’anglés, com ara link per enllaç, airbag per coixí de seguretat o mail per correu electrònic.
La diferència entre el manlleu o préstec lingüístic i el barbarisme rau en l’acceptació normativa de la paraula. El manlleu és acceptat i s’integra en el cabal lèxic de la llengua (escàner, futbol…), mentre que el barbarisme és rebutjat per la normativa (no s’inclou en els diccionaris) i, per tant, cal utilitzar paraules genuïnes o equivalents, per exemple maquinari en lloc de hardware.
A continuació, hi ha alguns dels tipus de barbarismes més freqüents en la nostra llengua:

Tipus de barbarisme
Exemples
Formes correctes
Barbarismes lèxics: s’usa un mot estranger en lloc del mot propi.

jefe, parche, bolso, tonto,
bombilla, derrotxar, puesto,
airbag, link, snowboard, xispa, ningún

cap, pegat, bossa, babau, bombeta, malgastar, lloc, coixí de seguretat, enllaç, planxa de neu, espurna, cap

Barbarismes semàntics: es modifica el significat d’un mot per influència d’un altre mot estranger.
fulla de paper, provar un
aliment, escriure una direcció, collir un taxi, donar voltes, donar classe
full de paper, tastar un aliment, escriure una adreça, agafar un taxi, fer voltes, fer classe
Barbarismes morfològics:
es modifica el gènere d’un
substantiu, el model de
conjugació d’un verb, de la
terminació d’una paraula, etc., per la influència d’una altra llengua.
una costum, un anàlisi, batir, aclarar, regalo, acidés
un costum, una anàlisi, batre, aclarir, regal, acidesa
Barbarismes sintàctics: es
modifiquen les relacions
sintàctiques entre els mots per influència d’una altra llengua.
res que dir, no aniré, avisar
a algú
res a dir, no hi aniré, avisar
algú

ACTIVITATS
1 Busca en el diccionari les paraules següents i indica si es tracta de manlleus o de barbarismes:
banlieue, bijuteria, blogger, boutique, cansanci, croissant, cuidar, currículum, dièsel, disfrutar, elit, entregar, foie gras, gaspatxo, guixeta, hardware, hit, première, quiròfan, quòrum, rol, striptease, suite, tamany, tournée, vivenda, whisky.

2 Corregeix els barbarismes que hi ha en les oracions següents.
a. L’accident ha provocat problemes de tràfic.
b. Els testics del crim van declarar en el jutjat ahir.
c. La ventaja de ser ric és que no cal que treballes.
d. La ràdio és un medi de comunicació important.

e. La venta de pisos ha baixat molt amb la crisi econòmica.

DATA DE LLIURAMENT DE LES ACTIVITATS: 19 DE MAIG







- Entra en la unitat 1 i fes en un full els exercicis 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7. Després cal que els corregisques amb un color diferent.

- Fes un repàs dels verbs de la 3a conjugació. Pots veure la informació que tens a continuació:

Verbs purs i incoatius de la 3a Conjugació



Recordeu que els verbs de la 1a conjugació acaben en -AR, els de la 2a C. en -ER/-RE/-R i els verbs de la 3a C. en -IR.

Pel que fa als verbs de la 3a conjugació es dividixen/divideixen en:

PURSquan afigen/afegeixen a l'arrel verbal o lexema terminacions o morfemes gramaticals.
Abstenir-se, acudir, adormir-se, avenir, acollir, adormir, ajupir-se, avenir-se; brunzir, bullir, collir, consentir, consumir, contradir, contravenir, contenir, convenir, cosir, cruixir; defugir, descosir, detenir, dir, dir-se, dormir; eixir, entretenir, erigir, escollir, escopir, esdevenir; fugir; grunyir; interdir, intervenir; lluir; mantenir, mentir morir, munyir; obrir, omplir; predir, presumir, provenir, percudir, pressentir, pudir, (que fa pudor); recollir, ressentir-se, resumir, retenir, retrunyir; sentir, sentir-se, sobresortir, sortir, sostenir; tossir; venir (i derivats i compostos) .




INCOATIUSquan tenen l'increment -IX/EIX entre l'arrel i els morfermes gramaticals o terminacions en les 3 persones del singular (jo, tu, ell) i la 3a del plural (ells). [Els verbs bóta] en el present d'indicatiu i el present de subjuntiu.

present indicatiu verbs 3a C.
      
present de subjuntiu verbs: 1a i 2a conjugació i 3a conjugació(incoatiu)


-Verbs que poden ser PURS I INCOATIUSAcudir, arrupir-se, brunzir, consumir, mentir, percudir (donar un coLp fort), pressumir, resumir.

El verb lluir varia de significat segons és pur o incoatiu:
  1. Lluir (pur): Reflectir claror’. (llu, lluus, llu…).  Ex: -El llibre llu de color roig.
  1. Lluir (incoatiu): ‘Exhibir qualitat’. Ex: -Jordi llueix quan juga a bàsquet.


27 de març de 2020


    - Entra en la unitat 2 i fes en un full els exercicis 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8. Després cal que els corregisques amb un color diferent. 



31 de març de 2020

ACTIVITATS
    1. Entra en la unitat 3 i fes en un full els exercicis 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 (8) i 14. Després cal que els corregisques amb un color diferent. 

    2. UNITAT 6 (del llibre de text), pàgs. 132-133: La composició. Llig el contingut d'aquestes pàgines sobre el mecanisme de creació de noves paraules anomenat la composició i, després, fes les activitats 9, 10, 11, 12 i 13 en el quadern (apartat "La màgia de les paraules").



7 d'abril de 2020

ACTIVITATS
1. Entra en la unitat 4 i fes en un full els exercicis 1, 2, 3, 4, 5 i 6 (Cal que els corregisques amb un color diferent). Després entra en l'exercici 8 i fes el dictat proposat.

2. Exercicis 10, 11 i 12 de comprensió oral.

3. Fes un esquema en el quadern dels possessius, quantitatius i indefinits.

4. Habilitats comunicatives: resumir. Fes un esquema amb els diferents passos que cal seguir per tal de fer un resum. Després elabora un resum (125-150 paraules) d'una pel·lícula que hages vist aquests dies o d'un llibre que hages llegit.





22 d'abril de 2020



El verb
1. Què és un verb?
El verb és la paraula que expressa accions, estats o processos situats en un
temps determinat.
En qualsevol forma verbal podem distingir dues parts:
L’arrel o lexema, part del verb que no varia i que li aporta el significat.
Un conjunt de morfemes o desinències que contenen la informació gramatical, ja que indiquen la persona, el nombre, el temps, el mode i l’aspecte.
cant    àvem               dorm   iràs                 ten    en
arrel desinències       arrel desinències     arrel desinències

Nombre
Les desinències indiquen si l’acció expressada pel verb la realitza una persona
(singular) o més d’una (plural).

Persona
Aporten informació sobre quina persona gramatical participa en la comunicación (primera, segona o tercera).

Temps
Indiquen el moment en què es produeix l’acció expressada pel verb: passat
(cridava), present (crida) o futur (cridarà).

Mode
Informen sobre l’actitud del parlant davant d’allò expressat pel verb:
Indicatiu: expressa una acció o un fet com a real o cert. (Ve demà)
Subjuntiu: es presenta el fet o l’acció com a desig, dubte o possibilitat. (Potser vinga demà).         
Imperatiu: expressa ordres, manaments o instruccions (Ves ara mateix!).

Aspecte
Fa referència a la forma en què es presenta l’acció del verb, en el seu transcurs
(imperfectiu) o bé com una acció ja acabada (perfectiu).
El bomber apagava el foc (perfectiu) Hem llegit la novel·la (imperfectiu)
Demà dinarem al bar (perfectiu) Ella havia rebut un missatge (imperfectiu)

Veu
Serveix per a indicar si el subjecte realitza l’acció que expressa el verb (veu
activa) o bé la rep (veu passiva). La veu passiva es forma amb el verb auxiliar
ser + el participi del verb conjugat.
Els teus amics lligen el periòdic (Veu activa)
El periòdic és llegit pels teus amics (Veu passiva)

NOTA: Per a distingir l’arrel de les desinències, cal separar les terminacions
-ar, -er o -re i -ir de l’infinitiu.
Cant -ar cant                        Bat -re  bat                Dorm ir   dorm
   (lexema)                             (lexema)                      (lexema)
2. La conjugació verbal
La conjugació verbal és el conjunt de totes les formes que presenta un mateix verb.
Segons la terminació de l’infinitiu els verbs es classifiquen en tres conjugacions:
La primera conjugació inclou els verbs que tenen l’infinitiu acabat en -ar
(cantar).
La segona conjugació està formada pels verbs que tenen l’infinitiu acabat en
-er o -re (témer, batre).
La tercera conjugació inclou els verbs que tenen l’infinitiu acabat en -ir (dormir, servir).
La tercera conjugació presenta dos models de verbs: els verbs purs (dormir,
sentir, obrir, fugir...) i els verbs incoatius, que són la majoria (servir, patir,
conduir, agrair...). Els incoatius afigen l’increment -isc o -eix en les tres persones del singular i la tercera del plural dels presents d’indicatiu i de subjuntiu.
Alguns verbs (vestir, llegir, teixir, engolir, afegir...) es poden conjugar de manera pura i de manera incoativa.

2.1 Els temps verbals
En la conjugació verbal hi ha temps simples (arrel + desinències), temps
compostos (verb auxiliar haver + participi) i temps perifràstics (verb auxiliar
anar + forma no personal).

2.2 Les formes no personals
Les formes no personals són aquelles que no informen sobre la persona gramatical que realitza l’acció expressada pel verb. Són tres:
Infinitiu: cantar, témer, perdre, dormir, servir...
Gerundi: cantant, tement, perdent, dormint, servint...
Participi: dormit/da, dormits/des; perdut/da, perduts/des...

3. Verbs regulars i irregulars
Els verbs regulars són aquells que es conjuguen com el verb model de la conjugació
a què pertany (parlar, batre, témer, dormir, patir). Els verbs irregulars, en
canvi, no segueixen totalment cap model, ja que presenten alteracions o modificacions
en l’arrel o en les desinències. Per tant, a l’hora de conjugar aquest grup
de verbs, cal memoritzar-ne totes les formes.
Les modificacions
ortogràfiques que
de vegades es
produeixen a l’hora
de conjugar un verb
no podem
considerar-les
irregularitats.
(comença, comencem;
penja, penges; cresca,
cresques...)

1a conjugació
Tots els verbs són regulars llevat d’anar i estar, que són
irregulars.

2a conjugació
La majoria de verbs són irregulars (ser, haver, voler, poder, saber, cabre, dur, dir...). Podem establir però, un grup de verbs anomenats velaritzats que mantenen unes mateixes característiques: són els verbs acabats en
-ldre, -ndre, -aure, -eure, -iure i -oure (resoldre, respondre, traure, creure, escriure, moure…), que solen prendre una -c en la primera persona del present d’indicatiu i en alguns temps prenen una -g en totes les persones.

3a conjugació
Hi ha dos grups: purs i incoatius. Però, en general, presenta moltes irregularitats (eixir, tenir o tindre, venir o vindre, omplir, tossir, cosir...). Com ocorria amb alguns verbs irregulars de la segona conjugació, hi ha un grup de verbs de la tercera que també velaritzen (tenir, eixir, venir, obrir, omplir...).



ACTIVITATS

1. Analitza les següents formes verbals segons el model.
Prenem: prendre, 1a persona plural, present d’indicatiu, temps imperfectiu

parlí cometéreu faces féiem confonc rebé
perdràs escrivien llija voldríeu tinguen

2. Classifica les següents formes verbals segons la conjugació a què pertanyen. Escriu-ne l’infinitiu al costat i indica si és un verb regular
o irregular.
parlareu perdries bevíem
saps vingueren respondran
escriga pateixen mereixies

3. Consulta una flexió verbal i conjuga els verbs que segueixen en els temps indicats.
Patir: present d’indicatiu
Anar: present d’indicatiu
Pujar: pretèrit imperfet d’indicatiu
Témer: pretèrit perfet simple
Fer: present de subjuntiu
Estar:pretèrit imperfet de subjuntiu.

4. Escriu les formes no personals (infinitiu, gerundi i participi) de les formes verbals següents.
veuen temia creia faig
vull havia podeu visc

5. Subratlla les formes verbals del text i indica’n el temps verbal.

Tu no deies res. Havies penjat el telèfon, t’havies
assegut de nou a taula i miraves amb fàstic
l’arròs bullit que no hi havia manera que t’acabares.
T’han agafat les claus de casa, Joel? No.
Ensenya-me-les. Et vas aixecar de la cadira,
vas anar a buscar la bossa, la vas obrir. Les
mans et tremolaven. Vas treure un manyoc de
claus del pis vell, que havies trobat al calaix
del moble de l’entrada quan ja no sabies quina
excusa buscar per dir que els llops t’havien
pres les claus de casa, les vas ensenyar de lluny
al pare: veus com tinc les fotudes claus? Al teu
pare no li parles així, et va renyar la mare. Ho
sent, vas contestar tu. I et vas tornar a seure a
taula, a barallar-te amb l’arròs bullit.
DOLORS GARCIA I CORNELLÀ,

La por que no s’acaba mai



27 d'abril de 2020


REPÀS DE PRONOMS FEBLES

Cal fer els exercicis següents en el quadern per al dimecres 29 d'abril (apartat 1). Després feu-ne una foto i l'envieu al meu correu electrònic (ramgan@gmail.com):


1. Substitueix els CD pel pronom feble corresponent:
a) El professor repartia els exàmens.
 b) Sempre llegeix novel·les de misteri.
c) Sempre té alguns caramels a la butxaca.
d) Ja tenim tres entrades per al cinema.
e) Agafeu el paper del terra.
f) Els actors van signar autògrafs.
g) Va ordenar que tothom s’aixequés de la cadira.
 h) No he pensat el que havia de dir.

 2. Substitueix els complements pels pronoms febles corresponent:
a) Enviaré el programa d’activitats als veïns.
b) Vaig explicar els fets al meu amic.
c) Porta els paquets a les clientes.
d) El dissenyador va presentar la seva col·lecció al públic.
e) Donarem el condol a la família.

3. Indica si els complements subratllats són atributs o predicatius i substitueix-los pels pronoms febles corresponents:
a) La Laura i l’Helena eren les mestres de cinquè.
b) Es va presentar a la reunió enfadat.
c) Es va quedar aturat davant el semàfor.
d) Les muntanyes semblen llunyanes.
e) Les peces són de plata.
f) Es manté allunyada de la multitud.
g) Aquest noi es considera molt llest.
h) Va quedar-se sord als trenta anys.

4. Indica si els complements subratllats són CRV o CC i substitueix-los pels pronoms febles corresponents:
 a) Viuen de la venda ambulant.
 b) El nen plora amb ràbia.
c) Sortiré de casa a les cinc.
d) Ha renunciat als plaers de la vida.
e) Baixa de l’arbre ara mateix.
f) Només penso en les vacances.
g) Anirem al concert de música clàssica.

 5. Indica la funció sintàctica dels complements subratllats i substitueix-los per pronoms febles.
a) Em van donar el premi.
 b) Us han trobat al carrer.
c) Es pentina lentament.
d) Em rento les mans.
e) Fa estona que et buscava.

6. Subratlla el CD d'aquestes frases i substitueix-lo pel pronom feble adequat; finalment, combina'l amb el pronom en funció de CI. Ex.: M'exigí la veritat: Me l'exigí

a) Va obrir-me les portes de casa seva de bat a bat,
 b) Ella li va preguntar quant de temps tenia,
 c) Us vam escriure una carta,
 d) Ens deien que plovia,
 e) Us donaré només quatre cromos,
f) Li enviaré les coses per correu,
g) Si li dónes segells, estarà contenta,
 h) En morir, em cedirà les seves pintures,
i) Els explicaràs el que va succeir?,
 j) Mai no els enviava cap notícia,
k) No es prenguin les explicacions al peu de la lletra,
 l) Li enviaré l'escrit,
m) El pagès els va aviar els gossos,
 n) Us agafo un moment el porró,
 ny) Guarda'ns les fotocòpies,
 o) M'han fet dir una mentida,
p) Si li encens el llum, llegirà millor,
 q) Avui mateix els diré que no és veritat,
r) Mai no et diré què li vaig encomanar,
 s) Va retornar-li el llibre,
t) Va retornar-li els apunts d'història,
 u) Li he explicat els problemes,
 v) Mai no els demanà pa,
w) Li vaig demanar el cotxe,
 x) Expliqueu-los el nostre punt de vista,
 z) T'explica acudits.

7. Identifica el CD i el CI; substitueix, primer l'un, després l'altre, pels pronoms febles corresponents; finalment, combina'ls. Ex.: La Mireia donarà el llibre al seu germà= La Mireia el donarà al seu germà= CD CI CD La Mireia li donarà el llibre= La Mireia l'hi donarà. CI CD CI
 a) En Guillem comprava la taula per al seu amic,
b) La professora explicava la història de Catalunya a la seva alumna,
c) Farem veure les faltes de l'exercici a l'alumne que no les hagi vistes,
d) El petit pren les joguines al gran,
e) Comprareu queviures per a l'excursionista,
f) Oferiràs flors al rebel,
g) Regalaries el brillant a un enemic?,
h) Digues a l'Antònia que vingui,
 i) Van oferir llibres a la mainada del barri,
 j) El metge va receptar dos medicaments molt forts a la malalta,
 k) Farà preguntes indiscretes a tots els assistents,
l) Demanarem als nostres companys les cassoles de terrissa,
m) Portarem els biberons als menuts,
n) L'organització d'ajut enviarà flassades als necessitats,
 ny) Avisàvem als qui telefonaven que l'exposició era tancada,
o) Compràrem cent caixes de galetes als fabricants,
p) Guardarem el tros de pastís per als nens,
q) No van passar els missatges als agents secrets,
r) Vaig pregar a la Maria i a la Rosa que tornessin d'hora,
s) Dóna els regals als avis,
t) Obria la porta a tots,
 u) Llegia el poema a la núvia,
v) No farà el discurs a aquestes persones,
 w) He enviat les 2 postals als meus col.legues,
x) Donaré els ous més frescos als nens,
z) Consultarem la decisió als membres del jurat.

8. Contesta les preguntes següents, tot substituint els complements en funció de CD i de CI per pronoms febles. Ex.: M'has corregit els exercicis de la setmana passada?. No, encara no te'ls he corregit.
 a) Podràs portar-nos les postres?,
 b) Quan li donaràs la notícia, a la Maria?,
 c) Presentaràs el recurs al jutge,
 d) Has deixat les claus al porter?,
e) Compraràs les begudes per als teus germans?,
 f) Compreu la fruita a la Joana?,
 g) Et sobra alguna capsa?,
h) Vas regalar el llibre i la rosa a la Laura?,
 i) Passarà l'espia els documents a l'agent secret?,
 j) Vas enviar moltes postals als teus amics?.



29 d'abril de 2020
SEGONA SESSIÓ: A CONTINUACIÓ TROBAREU UN PARELL D'ACTIVITATS (UN EXERCICI DE COMPRENSIÓ LECTORA I UNA ACTIVITAT DE REPÀS D'ORACIONS I COMPLEMENTS VERBALS). CAL FER-LES EN EL QUADERN I LLIURAR-LES ABANS DE LES 24H DE DEMÀ DIJOUS 30 DE MAIG.


1. Comprensió lectora
Llig el text que tens a continuació i fes les activitats proposades en el quadern.

Joves, tecnologia i mòbils: perill o potencial?
Maria Rubio / @mrubiogarcia
10/07/2018 | 19.03 h

No hi ha semàfor, clàxon o bronca que els faça alçar els caps dels mòbils. Es tracta d’un problema o d’un potencial? El debat sobre l’ús de les noves tecnologies entre els joves és un maldecap estrella de pares i mares, alguns dels quals s’apropen a la problemàtica des d’una visió més aviat tecnòfoba. Més enllà dels tòpics, les pantalles están generant un canvi en el model relacional entre les noves generacions, estan transformant les formes de consum de continguts i constitueixen un element fonamental per a la construcció de la identitat juvenil.
«No podem parlar d’addicció a les pantalles. Quan ens referim als joves com uns addictes al mòbil estem fent el mateix que es feia amb les anteriors generacions amb el consum de televisió». Ho explica la professora de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra, María José Masanet, qui ha centrat part de la seua vida professional a estudiar els hàbits de consum cultural dels joves a través de les TIC. […]

Xarxes i identitat
Tot aquest consum té una espina dorsal: les xarxes socials. Segons l’estudi de 2018 de l’IAB Spain, dels anomenats millennials, un 90 % utilitzen Whatsapp i un 89 % són a Facebook. L’ús de xarxes encara és més intensiu quan parlem de la Generació Z: un 81 % són a Whatsapp, el 75 % a Youtube i un 72 % a Instagram. En definitiva, l’ús de les xarxes és cada vegada més intensiu i ocupa un paper més important a la vida diària dels usuaris. D’aquest tipus de consum, s’acostuma a destacar el seu potencial aïllant per ser una activitat preeminentment individual. Però, a l’altra banda d’aquest discurs, també hi ha qui parla de l’enorme capacitat relacional que això genera: «Durant l’adolescència, és molt important establir connexions més enllà de la família. Les xarxes són un agent socialitzador que ajuden a generar identitat entre els iguals». Fins i tot, el mateix  consum de xarxes pot ser un element identificador com a jove, tal com explica la professora: «Per què s’està abandonant Facebook? Doncs perquè hi estan entrant els pares».
La imatge de l’adolescent tancat a l’habitació jugant a videojocs, mirant el mòbil o enganxat a l’ordinador existeix. Però és culpa de les pantalles? «Quan un adolescent s’aïlla, hi ha una qüestió molt més de fons.
El cyberbullying existeix perquè hi ha bullying», opina Masanet. És per això que la professora opta per l’educació mediàtica, en comptes d’apostar per les prohibicions i les barreres institucionals: «Des de petits, vivim en un món tecnològic. Ens ensenyen a sumar i a restar, però no a enfrontar-nos a aquest món».
El decàleg que recull l’estudi «TIC i joves» té l’objectiu de potenciar les virtuts de les TIC i prendre consciència dels perills que també generen. És cabdal saber on es mouen els joves des dels seus mòbils, problematitzar la identitat digital i treballar-la o potenciar algunes de les habilitats generades, com la multitasca. Masanet insisteix a agafar aquest camí i evitar-ne la demonització: «Correm riscos durant tota la vida! Entrar a la universitat és un risc, per exemple: gent nova, nous reptes… Però està ben valorat. I assumir el risc de viure amb un perfil digital, encara no».

(elcritic.cat/mes/joves-a-contracorrent/joves-tecnologia-i-mobils-perill-o-potencial-14816)

Activitats
1 Fixa’t en el títol del text. Què pots deduir-ne sobre el contingut?
2 En el text apareixen moltes paraules relacionades amb el món de la tecnologia. Busca
el significat de tecnòfoba, xarxes socials, multitasca i perfil digital i explica’l.
3 Cyberbullying i bullying són anglicismes. Consulta en el Portal Terminològic Valencià
(www.avl.gva.es/lexicval/ptv) si hi ha cap paraula en la nostra llengua per a referir-se
a aquests conceptes sense haver de recórrer a estrangerismes.
4 Segons el text, quins canvis estan generant les pantalles en la joventut?
5 Identifica l’autora del text. Quines altres veus introdueix en el text i amb quin objectiu?
6 Investiga qui són els millennials i la Generació Z, i les característiques de cada grup.
Quin dels dos grups fa un ús més intensiu de les xarxes socials?
7 Segons María José Masanet, quin fet important ocorre durant l’adolescència? Com contribueixen
les xarxes socials a reforçar-lo?
8 Resumeix l’opinió sobre les TIC i l’educació que s’expressa en l’últim paràgraf del text.

9 Quina és la intenció general del text? Explica-la i aporta’n exemples concrets.



2. L'ORACIÓ
1 Assenyala el subjecte i el predicat de les oracions següents i encercla’n els nuclis.
a. Vine ací.
b. Aquest gos està malalt.
c. Elisa toca el violí.
d. La teua cosina és molt simpàtica.
e. Estén la roba!
f. M’encanta l’últim disc del grup.

2 Indica a quina modalitat pertanyen aquestes oracions segons l’actitud del parlant.
a. Quina por!
b. Quan has acabat l’examen?
c. Robert no tornarà a casa hui.
d. No ha aprovat cap assignatura.
e. Potser eren estrangers.
f. Fa molt de fred.

3 Escriu dues oracions en cadascuna de les modalitats oracionals que has treballat: enunciativa, interrogativa, imperativa, exclamativa, desiderativa i dubitativa.
4 Indica si les oracions compostes següents són coordinades, subordinades o juxtaposades.
a. No té vergonya, ni la coneix.
b. Totes les persones que vinguen entraran debades.
c. Si vens amb mi, no demanes un camí plaent.
d. Marina ni dorm ni deixa dormir.
e. No trobe la camisa que em vaig comprar dissabte.
f. Hui Vicent tampoc vindrà; està malalt una altra vegada.

5 Inventa dues continuacions per a cada subjecte: una amb predicat nominal i l’altra amb predicat verbal.
a. L’institut del barri…
b. Hui, la meua germana…
c. Biel, Margarida i Josep…
d. Aquestes claus rovellades…

6 Identifica els complements directes de les oracions següents.
a. He comprat plàtans i pomes per a berenar.
b. El foc cremava tots els arbres que hi havia al seu pas.
c. Hui visitarem la tia Carme a l’hospital.
d. Maria ha dit una mentida.

7 Passa les quatre oracions de l’activitat anterior a la veu passiva.
8 Assenyala si les oracions següents són impersonals, reflexives, recíproques o passives pronominals.
a. Ahir va ploure molt a Castelló.
b. Es lloga la planta baixa de l’edifici on visc.
c. Enric i Pau s’envien missatges amb el mòbil.
d. Joana es llava les dents sempre després de dinar.




30 d'abril de 2020

ACTIVITATS
1. Entra en la unitat 5 i fes en un full els exercicis 1, 2, 3, 4 i 5. (Cal que els corregisques amb un color diferent). Després fes un esquema del text de l'activitat 1 sobre l'esplendor literària de la València del segle XV).

UNITAT 5 (ENLLAÇ)


2. Entra en YouTube o una plataforma de reproducció de música i busca «Murals Obrint Pas».
Escolta la cançó completa i respon les preguntes següents. (APARTAT 2 DEL QUADERN).

1 Tria, entre les opcions que es proposen tot seguit, la que explica millor al teu parer el
significat de la cançó. Explica quins elements de la lletra t’han ajudat.
• Es narren les aventures del protagonista i les coses que hi veu.
• Es descriu la realitat d’un territori colpejat per la guerra: els paisatges, la gent que hi
viu, els pobles i les ciutats…
• S’exposen les característiques de València de manera poètica per a atraure turistes.
• Pretén convéncer el destinatari de la inutilitat de les guerres.

2 Identifica tres metàfores i explica’n el significat. 

3 El quart vers de la cançó diu «Un mur gris entre oliveres». Creus que es tracta d’una
figura retòrica o d’un sentit literal?

4 Al llarg de la cançó es fan diverses referències als paisatges. Identifica-les i explica amb les teues paraules com t’imagines el lloc que descriu la cançó.

5 Localitza ara en la cançó les al·lusions a la guerra que ha castigat aquest territori.

6 Entra en vimeo.com/es i escriu en el buscador «Més enllà del mur. Cançons contra
l’aparheid» [sic] i mira el vídeo que hi apareix. En què consisteix el viatge? Quins
altres músics van acompanyar Obrint Pas? Quina relació té aquest viatge amb la
cançó «Murals»?





4 de maig de 2020

Les activitats següents s'han de fer en el quadern (data de lliurament: 8-9 de maig).
ACTIVITAT 1

HERBA D’ENAMORAR
Em dic Einés Andrade. Faig un metre seixanta-dos i pese cinquanta-sis quilos. Porte ulleres. M’agrada el paper quadriculat, els noms de lloc, el formatge, els arbres, la pintura de Magritte, els gats, el color verd, els trencaclosques, nadar, les cireres quan floreixen, remenar a les llibreries, els estels fugaços, les pel·lícules xineses, les pel·lícules de Humphrey Bogart, l’aigua, tenir temps, Estocolm, el vi, les besades, esclatar a riure fins que em fa mal la panxa, el plugim, els ordinadors, la poesia de Rilke i de Sicart, el jazz, netejar a fons, i endreçar els armaris, les converses amb respostes picants i ràpides, les maduixes, el vent, la utopia. Deteste les anècdotes per a presumir que hi has estat, els grans que a vegades m’ixen a la cara, l’arròs amb llet, els homes amb bigot, les opinions lleugeres, els tòpics que es repeteixen fins que acabes pensant que són veritat, les persones que fan la segona pregunta abans que contestes la primera, les flors de plàstic, les sabates de taló, la pornografia, els xiclets, els casaments, les primeres comunions, els accidents de trànsit, la violència domèstica, la violència salvatge, les cançons de moda, les cançons que no es poden taral·lejar, Nadal, els eucaliptus. Acceptar el que diuen sense preguntar-me. Punt i a part.
Tinc vint-i-set anys, l’edat de la decepció, sempre he sentit a dir que era una edat difícil. Fa cinc anys llargs que faig una tesi doctoral sobre Descartes, un filòsof francés del segle XVIII que durant la carrera em va agradar molt. Ara no em diu res. No crec que a Descartes li agraden els gats, cosa que fa més tensa la nostra relació. Sóc de raça blanca i heterosexual, encara que els “heteros” s’entossudeixen a deixar-me sempre sola i avorrida. Per ara he tingut, més o menys seriosament, tres nòvios i mig, i no en pense tenir més. això no vol dir que no estiga enamorada, que ho estic, encara que ni a tu, estimat diari, et pense dir qui és, que val més que no ho sàpia ningú, ni tan sols ell, que de totes maneres m’eixirà malament, com sempre. A més, que isca bé o malament tant és, que la sort de l’amor és sentir-lo.
Teresa Moure, Herba d’enamorar (fragment adequat)       

1. Classifica els gustos d’Einés Andrade en la taula següent:
Menjars
Aficions (música, literatura...)
Animals i plantes
Tasques
Altres















  
2. Coincideixes amb els interessos personals de la protagonista? Fes una llista de les teues preferències. 


ACTIVITAT 2
L’apòstrof i la contracció.
Els articles el i la i la preposició de s’apostrofen davant de vocal o h, en situacions determinades.

el i de
Com a regla general, s’apostrofen davant de les paraules que comencen per
vocal o h:
l’avi, l’invent, l’hivern, d’ell, d’hora
No s’apostrofen:
• Davant de números o xifres romanes. Excepte si cal apostrofar-se en
cas de pronunciar-les: el dotze, el XX, però l’11, l’1 d’abril.
• Davant d’una i consonàntica: el iode, el iaio, el iogurt.
• Davant d’una h aspirada, en paraules procedents d’altres llengües.
Però si la paraula està adaptada i té entrada al diccionari, de manera
que la h no es pronuncia aspirada, sinó muda, aleshores sí que cal
apostrofar: el hall, el hacker, el barri de Harlem, però l’handbol, d’hoquei,
l’hàmster.
• No apostrofem una preposició davant d’una paraula que introdueix
una explicació gramatical: El significat de abans és ‘amb anterioritat’.

la
Com a regla general, l’article la s’apostrofa davant d’una paraula femenina
que comença per vocal o h. Si comença per i o u àtona, precedida o no de h,
no es pot apostrofar: l’illa, l’ungla, l’urna; la immensitat, la universitat, la il·lusió.
No s’apostrofa:
• Davant d’una paraula que comença per i consonàntica: la hiena, la iarda,
la ionosfera.
• Davant dels mots una (referit a l’hora del dia), ira i host: la una, la ira, la host.
• Davant de paraules que comencen pel sufix a- quan significa ‘el contrari
de’, a fi d’evitar confusions: la anormalitat, la asexualitat, la asimetria,
la asincronia.
• Davant del nom de lletres: la efa, la ema, la ela
• Davant de sigles que comencen per u o i si són àtones: la UEFA, la UGT.
• Davant de paraules femenines que comencen per s líquida.

en i na
S’apostrofen seguint la regla general:
en Francesc, n’Andreu, n’Úrsula, na Il·luminada

Remarques
• Les abreviatures segueixen les regles generals de l’apostrofació: l’apartat
46001, l’apt. 46001.
• En sigles i acrònims s’apostrofa si comencen per vocal o es pronuncien començades
per vocal: l’ONG, l’IVA, l’FBI, l’NBA, la RAI, la BBC.
• Apostrofem o no les paraules masculines que comencen per s líquida. Si
són femenines no apostrofem: el speaker o l’speaker, però la speaker, la
schola cantorum.
• Apostrofem el, la i de davant de cometes o diferents tipus de lletra: El va
titlar d’«intel·ligent», He llegit la continuació d’Els jocs de la fam.

Recorda:
Quan hem de fer una contracció?
Les formes de l’article el els es poden unir a les preposicions adeper i
ca (abreviatura de casa), si la paraula següent comença per consonant:
Vaig al concert Vaig a l’hort
Camine pel camp Passege per l’arena
Sóc del Llevant Sóc de l’Elx
Vinc de cal metge Passaré per ca l’electricista
el al a els als
de el del de els dels
per el pel per els pels
ca el cal ca els cals


Quan no hem de fer una contracció?
Amb publicacions de premsa, empreses, citacions:
Estic subscrit a El Temps.
És conductor d’El Llamp.
L’espectacle va anar a càrrec d’Els Comediants.
Recorda:
• Davant de topònims, escrivim l’article en minúscula i apostrofem segons
la regla general: la comarca de l’Alcalaténla zona de l’Alguenyala
ciutat de l’Havana.
Excepte amb topònims no adaptats al valencià: Han viatjat a El PasoNo
van voler anar a El Valle de los Caídos.
• Si el topònim és valencià o està adaptat, fem la contracció: la comarca
dels Portspel Campelloal Caire.
• Si el topònim no està adaptat, s’apostrofa, però no es fa la contracció:
el monestir d’El Escorial.
• Davant dels anys, és recomanable posar article: Va nàixer el 1976.
• Davant dels dies de la setmana, posem article, excepte si fa referència
a un dia immediatament anterior o posterior al dia en què parlem i no
va precedit de passat pròximDijous torne de Castelló, però El dijous 15
de març torne de Castelló.
• Davant d’infinitius no s’ha de posar article (fumar mata), excepte que


estiguen substantivats (el berenarl’esmorzarel dinarel sopar).

1 Escriu l’article i apostrofa’l, si cal.
ocell
asimetria
illa
inventor
infermera
intel·ligència
host
hípica
ungla
olor
helicòpter
histèria
illa
informàtica
electrònica
humanitat
hipòtesi
ics
iode
illeta
informe

2 Escriu l’article davant dels mots següents i apostrofa’l, si cal.
hipertensió     ena                iode              esmòquing        herba
hoquei            hall                 indústria       índia                    himne
urna               hooligan         enginyer        universitat         hipoteca
embalum       aterratge       espai             aixeta                 hivern
oficina            hostessa        infermera       andana           ema

3 Escriu l’article davant de les sigles següents:
UNESCO OTAN    UOC    UDEF    IBM     AVL
IEC     IES     UEFA    IBM     R+D     IVAM

4 Escriu la forma de l’article adequada:
IBM             OMS             IVA             acèfala         holding
esport          una             ESO             ananàs          ira
estatus         elit            asimetria       stop            estor
hoquei          absis           escàner         host            armari
estand          IES             il·lusió        estenedor       infermera
encarregat      equipatge       informe         amorfa          anormal


7 de maig de 2020

COMPRENSIÓ LECTORA
1. Llig el text que tens a continuació i fes les activitats proposades en el quadern (apartat 3). (Data de lliurament: 11 de maig)

Coses aparentment intranscendents
Durant molt de temps vaig viure en una dispesa de prop del port. La família que la regentava va arribar a tenir-me molta estimació, i quan els vaig dir que me n’havia d’anar a Bratislava per raons de policia la senyora de la casa em digué:
—Deixeu-nos un retrat vostre. El posarem damunt del piano i així us podrem enyorar més de gust.
Jo li vaig dir que no en tenia cap, que mai no havia estat partidari de fer-me retratar, però la dama insistí:
—Feu-vos-en fer un. Encara que no tingui cap importància. Una cosa senzilleta, sabeu? Només per conservar la fesomia.
Realment era tan simple complaure-la i jo li devia tantes coses que no es podencontar, que aquella tarda em trobava fent antesala a casa d’un fotògraf de barriada.
Quan em tocà el torn, vaig explicar que volia un retrat petit, de poc preu, i que com més aviat enllestíssim millor. Vaig procurar fer entendre que la mirada de la màquina em produïa desconcert i que si fos possible fer retrats amb anestèsia jo en seria adepte.
—Procurarem que us sigui lleu —digué el fotògraf—. Usarem magnesi i no us sentireu de res.
Em va posar bé, mogué la mà i em digué que mirés l’objectiu, que sortiria un ocell.
Això, naturalment, sempre desperta interés, i, mentre mirava amb els ulls ben oberts per no perdre detall, l’home va prémer un botó i una pera de goma que hi havia al costat de la màquina.
Aleshores, les coses prengueren un aire de grandesa que esfereïa. A la meva dreta, la flamarada del magnesi va semblar que portés un tros de cel d’estiu a la cambra; jo vaig fer un salt de persona ben nodrida, per protegir-me darrera de la màquina, i des d’allí vaig veure com la flama havia encés una cortina de vellut negre. El foc s’encomanà els mobles i al cap de cinc minuts cremava tota la casa, de la qual escapàrem l’artista i jo per miracle.
Aquell vespre mateix, la gent tenia notícies que havia cremat un bloc de cases i que moriren més de tres-centes persones, totes de bona família.

Pere CALDERS
Cròniques de la veritat oculta
Edicions 62 i «la Caixa»
1 Llig el text i busca el significat de les paraules que no conegues.
2 Localitza les característiques discursives que permeten afirmar que aquest text és una narració.
3 A quin gènere narratiu pertany aquest text?
4 Identifica el plantejament, el desenvolupament i el desenllaç.
Quin fet trenca l’equilibri i dona pas al desenvolupament? Com valores el desenllaç? Esperaves que fora així? Què creus que pretenia l’autor?
5 A què fa referència el títol «Coses aparentment intranscendents»?
6 Indica la informació sobre l’espai i el temps de la narració, tant la que apareix explícitament com la que es pot deduir.
7 Qui és el personatge protagonista i quins són els personatges secundaris. Hi ha algun antagonista?
8 De quin tipus és el narrador: intern o extern? Quina persona s’utilitza en la narració? Aporta exemples concrets del text.
9 Pere Calders presenta els contes d’aquest recull com a «cròniques», tal com queda reflectit en el títol Cròniques de la veritat oculta. En quin sentit es pot afirmar que aquest text és una crònica? 













QUADERN B2


QUADERN DE VALENCIÀ (AMB SOLUCIONARI)

 




























































































































































































































RECURSOS EN LÍNIA

 VALENCIÀ. GRAU MITJÀ

➱PROVA CIEACOVA-JUNY 2016. SOLUCIONARI

➱EXAMEN CIEACOVA. GENER 2017. SOLUCIONARI



2/maig/2018


Després de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o i de i de recordar la divergència de tonicitat en diverses paraules, com ara diòptria, medul·la, atmosfera, èczema... i a l'accent diacrític (fotocòpies), veurem el tema de la dièresi : regles d'ús i ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment,  -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -idal helicoïdal, -it/-ida/-its/ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes) i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. 

APRENEM MÉS...

⇒ Pràctica i repàs de grafies: exercicis de grafies oclusives i de la essa sonora i la essa sorda (fotocòpies).

 EXERCICIS DE GRAFIES  [CLAUS]

Síl·laba, diftong i hiat

Vocalisme
Accentuació
La s sonora. Pràctiques
Essa sonora i essa sorda


LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)
Ex. 21) 1a, 2c, 3a, 4b, 5b, 6c.
Ex. 22) duent, escrivint, rebent, plovent, devent, rient, movent, creient/creent, eixint, apareixent.
Ex. 23) removent, I van desconnectar, que va inundar, anant, i es guanyà/on es guanyà, i la van convocar.
Ex. 24) debatut, permés, conclòs, traduït, difós, respost, pres, crescut, nascut, detingut/detinguda, imprés, oferit/ofert, aparegut, valgut, segut, mòlt petangut/pertanyut, cogut.
Ex. 16) 1a, 2c, 3b, 4b.
Ex. 17) jovenalla, quilometratge, moblatge, fullatge, xicalla, tonatge.
Ex. 18) maduresa, dolcesa, noblesa, lleugeresa, lletgesa, honradesa, ceguesa, deixadesa, tendresa, nuesa, timidesa, bellesa.
Ex. 19) a) ressaltava, asimètricament; b) dissortat, ressonància; c) pressentir, asserenar-se; d) dissertació, ressò, transsexualitat.
Ex. 20) amansir, rebrotar, abonyegar, enlletgir, encarir, alleugerir, empal·lidir, entapissar, ensucrar, envernissar, assaborir, assedegar, emmalaltir, ajornar, assecar, desossar.

Les locucions
Ex. 8) 1b, 2c, 3c, 4c, 5a, 6b, 7a, 8a, 9b, 10a, 11a, 12a.
Ex. 9) a) en descuit, b) sense embuts, c) per un tres i no res, d) d’antuvi, e) d’amagat.
Ex. 10) a9, b6, c1, d2, e10, f4, g7, h3, i5, j8.
Ex. 11) a) sense reflexió, sense mirar si es amb raó o sense; b) en abundancia; c) molt; d) donant-se la cara; e) de festa; f) en resum; g) de cap manera, en absolut; h) amb detall; i) almenys; j) en el moment que.
Ex. 12) 1b, 2b, 3b, 4c, 5b, 6c.

Les frases fetes
Ex. 13) 1b, 2a, 3c, 4b, 5c, 6a, 7b, 8b.
Ex. 14) 1b, 2c 3a, 4a, 5c, 6b, 7c, 8b, 9a, 10b, 11b, 12a, 13c, 14c, 15a, 16a. 

Locucions, frases fetes i refranys


Descarregueu-vos un dossier d'exercicis de locucions, frases fetes i refranys en valencià.
I el solucionari, ACÍ.


CLAUS EXERCICIS DE GRAFIES (Fotocòpies)

FONEMES LATERALS
1. il·legal, il·legible, il·legítim, il·lícit, il·limitat, il·lògic, il·localitzable.
2. penicil·lina, cancel·lar, interpel·lar, fal·lible, maquiavèl·lic, al·lot, fal·làcia, apel·lar, al·legoria, col·lisió, damisel·la, oscil·lar.
xic: al·lot; antibiòtic: penicil·lina; mentida: fal·làcia; invalidar: cancel·lar; senyoreta: damisel·la; interposar: interpel·lar; metàfora: al·legoria; astut: maquiavèl·lic; enganyós: fal·lible; xoc: col·lisió; vacil·lar: oscil·lar; exigir: apel·lar.
3. alegre: alegrar                      il·lustre: il·lustració                    parcel·la: parcel·lar
    col·legi: col·legial                 instal·lar: instal·lació                 tranquil·la: tranquil·litat
    delegat: delegació                relació: relacionar                     rebel·lió: rebel·lar
    col·laborar: col·laboració      paral·lel: paral·lela                    meló: melonar
    il·lús: il·lusió                         intel·ligent: intel·ligència             excel·lent: excel·lència
    il·luminar: il·luminació         bèl·lic: bel·licós                            jubilat: jubilació
    elèctric: electricitat                nul·la: anul·lar                           goril·la: goril·les
    celebrar: celebració              militar: militarisme                     síl·laba: sil·làbic
    al·lucinar: al·lucinació          elegir: elecció                           mil·lèssim: mil·lèssima
    idil·li: idíl·lic                          titular: titulació                          milió: milionari

4. il·lusió                      pel·lícula                      taula                 apel·lar             solució
    col·laboració           alegria                          intel·ligent         al·locució         tranquil·litat
    excel·lent                 cèlebre                         caravel·la          estela               cristal·lí
    il·lustre                     sol·licitar                      elogi                mil·lenari           còlera
    aquarel·la                 rebel·lió                       oliva                 col·lisió                        filial
    paral·lela                  instal·lar                      al·legoria          delegada          goril·la
    vela                            novel·la                        miler                 il·lés                 fumarel·la
    pusil·lànime           col·lectiu                      insòlit               caravel·la          col·lecció
    el·lipse                     hel·lènic                       metàl·lic            escola              col·legi
    fal·laç                        titil·lar                           col·lador             eòlica               pupil·la
    eludir                        capil·lar                        libèl·lula             il·lícit                religió
    mol·lusc                   il·lustrat                       fal·lible             parcel·la            Brussel·les
    milió                         cel·la                            passarel·la        solidaritat         cal·ligrafia
    repel·lent                  maleta                          anul·lar             il·luminació       gàl·lic
    oscil·lar                    delegat                        satèl·lit               bala                 fal·làcia
    il·legítim                   bèl·lic                           elèctric               recelar              col·loqui

5. col·laborar, ples, al·lucinava, rebel·lió, estabilitat, desconsolat, il·lusió, pel·lícula, calendari, tranquil·lament, vacil·la, vacil·lant, celebraren, solemnitat, exili, intel·lectual, al·lèrgic, elogis, felicitacions, alegria, elegit, col·locar, col·lecció, aquarel·les.
6.– electricista, instal·lar, cèl·lula, elèctrica.
- col·loqui, felicitar, col·laborador.
- col·lisió, il·lesos, ambulància, auxili.
- al·lusió, colonial, il·lustre.
- delinqüent, infal·lible, anul·lar.
- alarma, col·lecció, aquarel·les.
- goril·la, rebel·là, alimentació, cel·la, metàl·lica.

CONSONANTS NASALS
1.         tambor                         semblant                      circumstància
            enveja                          emmagatzemar             enfadar-se
            invent                           enmig                          somriure
            fang                             empitjorar                     novembre
            inflamació                    envellit                         conferència
            comtessa                     commutar                     Gemma
            perenne                         Anna                            impremta
            tramvia                         planxa                          gimnàstica

2. angle: xamfrà;  estimulant: amfetamina;  agredir: atemptar;  perdurable: perenne;  no obstant: tanmateix;  adjunt: annex;  excrement: femta;  senyal: empremta;  recipient: àmfora;  lliure: exempt;  espectacular: sumptuós; anticipació: acompte.
4. fil: enfilar; negre: ennegrir; bena: embenar; llaç: enllaçar; malalt: emmalaltir; blanc: enblanquir; mut: emmudir; marc: emmarcar; metzina: emmetzinar; sabó: ensabonar; fons: enfonsar; joia: enjoiar.
5. ample, compte, banc, circumferència, conte, comte, comptat, descompte, temptació, Immaculada, somrient, tramvia, circumval·lació, simfonia, trompetes, tambors, condemna, atemptat, immediatament.

CONSONANTS OCLUSIVES
1. nebot, estrateg, salut, ràpid, tub, poruc, fàstic, llop, quietud, sord/t, bec, alberg, esnob, abric, àrab, aprenc, bandit, càstig, espàrrec, buit, clàssic, esquerp, suc/d, gemec, tard, profund, joventut, sang/t, càrrec, plenitud.
2. capficar, absent, dissabte, òptim, objecte, cabdell, dubtar, baptisme, substància, obscur, captivar, subscriure, submergir, absència, cabdal.
Advocat, viatge, admirar, dotze, sotmetre, jutjar, fetge, aritmètica, adjuntar, horitzó, atmosfera, adscriure, ametlla, adjacent, guitza, adjudicar, atlàntic.
pacte, suggerir, arquitecte, tractar, accelerar, augment, digne, delicte, anècdota, docte, fragment, maligne, succés, impugnar.
3. equip, tip, tomb, calb, xarrup, rumb, tap, grip, colp, camp, trip, palp.
4. llop/lloba; miop/miopia; drap/drapaire; tub/tubulat; polp/polper; serp/serpentejar; corb/corbató; sogorb/sogorbí; esnob/esnobista; xop/xopar; esparadrap/ ; pap/papada.
9.  beure- veure; vellesa- bellesa; venes- benes; vuit – buit; ball – vall.
10.       automòbil         avorrir              fava                 taverna
            advocat              biga                 sabó                travar
            alcova              cascavell          vernís               gavardina
            almívar             desimbolt         voltor               rebentar
            arribar              cavalcar             comboi             treballar
            avall                 trobador              riba                  rebolcar
            cavaller             baró                 núvol                provar
11. mòvil – mòbil; reventar – rebentar; volcar – bolcar; calvo – calb; cuervo – corb; curva – corba; vaho – baf; varón – baró; venda – bena; verruga – berruga; viga – biga; vasco – basc.

FONEMES ALVEOLARS
5.         catorze             televisió          bàsic                composició
            brasa               rosa                 pinzellada         Teresa
            colze                posar               llosa                 alzina
            museu              fusió                lesió                 esmorzar
            asil                   entesos           duresa              revisar
            il·lusió              senzillesa         zona                 peresós
            cosa                confusió             brusa               reposar
            polze                deposició         benzina             Manises
            pesar               positiu              rasant               tisores
            visita                casa                 rabosa             cervesa
            ase                  encisar             naturalesa         misèria

6.         interessar         atroç                travessar          dansa
            capaces            cabassos       clàssica            passió
            esperances       tros                  comerç             terrassa
            traspassar        moltíssims        transmissió       obsessionat
            bossa              borsa               discussió         Massalavés
            classificar         eficàcia            missa               confessar
            passeig           successió         opressió           precaució
            fòssil               associació        assignatura       classe
            essencial          necessitar         de pressa         sessió
            comissari         esmussar         possessiu        rossa

7.         passar              posar               passió              dissident          impressor
            tesi                  divisor              dissolvent        desídia             oasi
            raça                 metamorfosi     crisi                  interessos        anàlisi
            cendra              civella              cançó               consell             tossut
            emissora          decisió             russa                classe              pressió
            assegurar         temença          accelerar          il·lusió              tossir
            ingressos         divisió              congressos      enyorança        admissió
            venjança           anàlisi              accessos         paisatge            associar
            trossejar            anglesos          fosos               assenyalar        encerclar
            cervesa               puresa              assedegat        audaços          desitjar
            associar             grisos              assolellat          fermesa            necessari
            mossegar         divisió              congressos      ingressar          enyorança
            assassinat        obsessió         successora       possible          accessible
            vosaltres          visitar               tresor               travessar          tassa
            rosegar            assajar             resum               resultat            passaport
            pesseta           pessic              pissarra             pausa               zoològic
            presó               pesar               óssa                música             topazi
            transistor          zero                 tisores              brusa               pallasso
            dotzena            països              missió              església          masia
            Ignasi               Lluïsa               exposició         sofre                safrà

8. admissió, comissió, impressor, abadessa, agressor, discussió, emissora, progressió, expressió, duquessa, transmissor, transgressió.
9.  anissos, grisos, suïssos, nassos, casos, gasos, congressos, accessos, grossos, reposos, calabossos, tresos, anglesos, espessos, cabassos, interessos, matisos, mesos, japonesos, pesos, trossos, arrossos, russos, usos, dosos, busos.
10.
1. camisa, grisa, missa.
2. fase, classe, massa.
3. confessà, resà.
4. mossa, curiosa, destrossa, cosa.
5. cosia, tossia.
6. trossos, grossos, esposos.
7. Tereseta, pesseta.
8. mossegar, massegar.

11. senyor, missió, cassola, dansa, ensenyar, pallasso, sabata, persona, insecte, pesseta, pissarra, disset, estrella, suor, tassa, casa, cosa, passar.
12. feliç, llençol, traça, cançó, març, pedaç, plaça, cinquanta, cirera, dolç, braç, cent, adreçar, aficina, véncer, cigró, cistella, força, ciutat, vençut, edició, amenaçar, encendre, comerç.

FONEMES PALATALS
1. avantatjós, coratjós, viatjar, assetjar, petjada, jutgessa, heretgia, massatgista, paisatgista, salvatgisme, rellotger, enutjós.
2. llotges, sitges, fotges, heretgies, calitges, mitges, taronges, enveges, dejuns, pluges, esponges, mitges, botiges, puges, corretges, granges, natges, monges.
3. eixir, Xàtiva, moixa, Xàbia, coixos, nàixer, ximple, caixa, peix, xarop, xampany, créixer, pixum, seixanta, feixos, conéixer, arruixar, eixugar, moixama, això, feixucs, xèrif, lleixiu, dibuix, deixar, desxifrar, disbauxa, xeringa, enguixar, eix.
4. ratxa, conxa, xufa, Xile, cotxer, trinxar, matxet, perxar, xafarder, txeca, Càlitx, xinxa, gaspatxo, metxa, cartutxera, puig, vaig, xiquet, mig, xutar, botxí, marxa, carxofar, xe, porxada, Barx, despatxar, xuplar, arxiu, oreig, clòtxina, xiclet.
5. passeig, maig, lleig, desig, roig, despatx, Puig, cartutx, cartutxera, empatx, escabetx, rebuig, enuig, escabetxina, roig, empatxada, estoig, cotxes, puig, metxa, cartutxos, fitxes, fitxar, goig, Txecoslovàquia.


25/ABRIL/2018

SOLUCIONS EXERCICIS FORMES NO PERSONALS 
COENT, CUIT, CORRENT, CONEIXENT, ROMÀS, TENINT, TRADUINT, CONFÓS, MERESCUT, CAENT (CAIENT), VIVINT, EIXINT, ESTÉS, ABSOLT, CORRENT, TRAENT (TRAIENT), EMÉS, FOS, ABSTINGUT, ESCRIVINT, ESTABLERT (ESTABLIT), POST, MOVENT, BATUT, CONEIXENT, OCORREGUT, DIENT, REBULLIT, COGUT, MÒLT, MOGUT, CONFONENT, ROMÀS, ESTRET
PERTANYUT, INTERROMPUT, RIGUT, PLOVENT, ROMÀS, SIGUT, COMÉS, BEVENT, TRANSCORREGUT, RIGUT, VISCUT, EXCLÒS, BULLIT, COMÉS, DESCOBERT, SENT, FONENT, VENUT, ATENENT, COMBATUT, NASCUT, VEIENT, CORRENT, DEVENT, DUENT, BATUT, VENUT, PESCAT, PODENT, INCORREGUT, DIENT, INTERROMPUT, PROVEÏT, BEVENT, DISTRETA, VOLGUT
TRET, ROMPUT, COMÉS, CRESCUT, NASCUT, INCLÒS, JAGUT, CONEGUT, OMÉS, BEVENT, TRANSCORREGUT, RECLOSOS, CREIENT (CREENT), TRANSCORREGUT.

Truquets per a accentuar correctament les vocals e, o.

Exemples
Excepcions
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes
menjaré, pretén, després, camió, torró...
terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, reòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs...
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes
diòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul...
formes del verb serfóra
verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)
estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec...
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraulesesdrúixoles
gènere, pèrdua, memòria, València...
fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, esglésiallémena, feréstega...
verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...

Les grafies eo representen dos sons diferents:

¡ La erepresenta el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).

¡ La orepresenta el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)

Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.

Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):

Casos en què la e és oberta:

1. Davant de síl·labes que duguen una i o una upremi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.

2. Davant de l, l·l,  rr i r: cel, novel·la, serra, verd.

3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.
Casos en què la o és oberta :
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -oaçò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/­olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).


EXERCICI D’ACCENTUACIÓ I DIÈRESI (solucions fotocòpia)
oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // 
brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // 
hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // 
taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // 
bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència,
traduïda // joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // 
sentència, altruista, féiem, còmic  // heroi, féieu, remei, examen // 
crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // 
copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //
autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor // posseíeu, duia, anàreu, reunió // 
deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // 
túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // 
préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // 
hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // 
freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // 
europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // 
palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // 
fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // 
espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // 
tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // 
següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // 
comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // 
rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua


4/ABRIL/2018



LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB

Quant a les formes no personals del verb (infinitiu, gerundi i participi), en primer lloc hem vist l'infinitiu: formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...), verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...), remarques i verbs parasintètics (que es formen afegint a la paraula primitiva un prefix i un sufix alhora (engreixar, emmalaltir...). En segon lloc, ens hem fixat en el gerundi, que té una construcció molt regular (-ant, -ent, -int). Veurem els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca",o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu). Per últim, vam veure el participi, en concret ens fixàrem en la formació regular i els casos irregulars més rellevants. 


L’ús del gerundi


El gerundi expressa una acció simultània o immediatament anterior a la del verb principal però NO pot expressar un fet que  sigui conseqüència d’un altre, o que passa a continuació d’un altre.
Per exemple: Llegia mossegant-se les ungles (acció simultània); sabent que el tren circula a una velocitat de 250 km/h, calculeu a quina hora arribarà (acció anterior) són frases correctes.
Però una frase com L’estudiant va caure per l’escala, trencant-se una cama i un braç és incorrecta, ja que trencar-se el braç i la cama són conseqüència de caure i, per tant, expressen posterioritat. Podem resoldre la frase dient simplement que L’estudiant va caure per l’escala i es va trencar una cama i un braç. 
I si no us queda prou clar, podeu consultar aquest divertit vídeo de Català a l’atac, “Gerundis crispats”. 🙂 

CORRECCIONS SOLUCIONARI 1000 EXERCICIS
Exercici 641
1 li ho  2 li’ls  3 li ho  4 li les  5 li’n 6 li la  7 li n’enviaré  8 li’l
Exercici 646
A) 1 us ho  2 digueu-li-la  3 li les  4 li l’  5 te n’  6 me’l  7 donar-li’n  8 me’n  9 t’hi  10 us ho  11 agafe-li-la  12 te n’  13 l’hi  14 us hi
B) 1 li’l  2 me’l  3 els hi  4 n’hi  5 les hi   6 ens l’  7 l’hi   8 te’n  9 porta-li-hi  10 s’ho  11 li’ls  12 us hi  13 t’hi  14 –los-es  15 –li’n  16 –la-hi
Exercici 647
 8 guarda-ho a la nevera / guarda-hi això   9 Vols que li’l demane?
Exercici 648
2 li l’  7 li l’  8 li’ls
Exercici 654
2 li’ls 4 –li-la
Exercici 663
1 li la   6 li l’
Exercici 664
1 li les  4 –li-la  8 s’hi
Exercici 666
 4 porta-li-la
Exercici 667
1 compra-li’ls  3 li les  4 li’l  8 li’l
Exercici 668
 2 fes-li-la
Exercici 669
2 li la  5 li la
Exercici 685
4 permetes  5 consentes   6 fores
Exercici 686
1 satisfaça  2 estiguera/estigués  - comés
Exercici 687
4 estigueres  5 dónes  6 fóra/ fos  8 donen
Exercici 688
 5 faça  7 traguera/tragués
Exercici 701
4 hi cabérem  6 hi veja  8 n’estigueres/estiguesses
Exercici 714
1 volgueren/volguessen  5 done-li/diga    doneu / digueu
6 faça´m / done’m
Exercici 715
1 corregueres  2 faça  3 seguera/segués  4 estiguéreu/estiguésseu/estigueu
Exercici 717
1 inclogues  2 cap  3 sabéreu/sapiguéreu  5 cabés/cabera/capiguera
Exercici 718
1 valgueren/valguessen   2 capiguem  3 difonia  4 compongues  5 permetríem  6 ajagut  7 concep  8 dissentisc



2/ABRIL/2018


EXPRESSIÓ ESCRITA. NIVELL C1. VALENCIÀ
Trieu una d’estes dos opcions i redacteu el text corresponent (entre 210 i 240
paraules).
Opció a:
La revista “e-Cultura” busca col·laboradors; per tal d'elegir-los demana que s'hi
envie la crítica d'un espectacle. Escriviu-ne una en què parleu de:
· l’acte: tipus, motiu, etc.
· l'espai/el lloc i l’ambient (abans, durant i al final)
· la gent
· l’experiència personal
Opció b:
L’ajuntament vol demanar que es declare Paratge Natural un indret singular que hi
ha al terme municipal. El regidor de Cultura us ha demanat que, com a bon
coneixedor del poble, de les tradicions i de la natura, redacteu el text que
adjuntaran a la petició formal. Hi haureu de parlar de:
· ubicació i descripció de l'entorn de l’espai
· característiques que en justifiquen la singularitat: geogràfiques, de flora, de
fauna, etc.
· passat i futur de l'aprofitament de l'espai (història, costums, usos, etc.)
· altres


28/març/2018 (4a sessió)


ELS PRONOMS FEBLES 

21/ març/2018 (3 sessió)

ELS PRONOMS FEBLES 

APRENEM MÉS...

 Pronoms Febles. Descarrega't el dossier d'exercicis i teoria ACÍ.

7/març/2018 (1a sessió)


Hem començat amb el tema de la flexió verbalConcretament, hem vist tots els temps verbals del mode indicatiu de la 1a conjugació (tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR). Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre), i hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret amb els verbs velaritzats (un grup de verbs irregulars que compartixen les mateixes irregularitats): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer,   -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir dur.  Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats: 

1) Fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -c.
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., pret. perfet simple i participi. 
[Recordeu: un verb és regular  si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].



CLAUS EXERCICIS DE VERBS (DOSSIER 2)

PRESENT D’IND. 1a conj.
1c. menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen/ jugue, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen / alce, alces, alça, alcem, alceu, alcen / tanque, tanques, tanca, tanquem, tanqueu, tanquen / neteja, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen ...
2. assagen, fumes, deixeu, juguem, penge, penges, escalfa, donen, avanceu, abrigue.
PRESENT D’IND. 2a conj.
4. promets, saps, combat, sabem, perdeu, podem, debaten, admet, caps, concebem, rep, rebeu, romps.
PRESENT D’IND. 3a conj.
6b. assisteixen/assistixen, s’avorreix, avorriu, discutisc, obriu, dirigeix, em vestisc, sent, compartim, diverteixes, frigen (fregeixen), condueixen (conduïxen), conduïm, agraïsc, estableix, tiny (tenyeix).
7. entenguí, entenguera, córrec, córrega, correguera, resolguí, resolguera, confonc, confonga, confonguera, tinguí, tinguera, vinc, vinga.
8. PRESENT D’IND. Prenc, prencs, pren, prenem, preneu, prenen; molc, mols, mol, molem, moleu, molen; duc, dus, du, duem, dueu, duen; dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.
PERFET SIMPLE. Prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguí, molgueres, molgué, molguérem, molguéreu, molgueren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren.
PRESENT DE SUBJ. Prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen; molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen; duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen; diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen.
IMPERFET DE SUBJ. Prenguera, prengueres, prenguera, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguera, molgueres, molguera, molguérem, molguéreu, molgueren; duguera, dugueres, duguera, duguérem, duguéreu, dugueren; diguera, digueres, digurera, diguérem, diguéreu, digueren.
9. vingueres, suspenguérem, encenguem, ofengues, dissolguera, venga, atenguéreu, estenguí, tinga, absolga.
10. PRESENT IND. clous, cloeu, clouen; moc, mous, mou, movem, moveu, mouen; trac, traus, trau, traem, traeu, trauen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; dec, deus, deu, devem, deveu, deuen; ric, rius, riu, riem, rieu, riuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.
PERFET SIMPLE. Cloguí, clogueres, clogué, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren; traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
PRESENT SUBJ. Cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen; moga, mogues, moga, moguem, mogueu, moguen; traga, tragues, traga, traguem, tragueu, traguen; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; riga, rigues, riga, riguem, rigueu, riguen; escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen.


APRENEM MÉS...
⇒ Pràctiques de verbs (fotocòpies)
⇒ Examen CIEACOVA (gener'17)
⇒ Redacció.
⇒ Resum audició examen CIEACOVA (gener'17)



14/març/2018 (2a sessió)

 Hem fet un repàs de la flexió verbal i hem vist el grup de verbs velaritzats (II) (nàixer, viure, créixer i meréixer), que fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., pret. perfet simple i participi.

Tot seguit hem vist els verbs de la 3a conjugació: verbs purs i verbs incoatius, (que són la majoria dels verbs de la 3a conj., i es caracteritzen per afegir un increment o terminació,       -isc / -(e)ix, entre l'arrel i els morfemes en les tres persones de singular i la 3a per. de plural), que només es diferencien en els dos presents, el d'indicatiu i el de subjuntiu, i en l'imperatiu.


PRÀCTIQUES DE VERBS. CLAUS

Ex.  1) vol, bull, acabe, rebat, tus.

2) menjàvem, coíeu, incloïa, creía, necessitàvem, treies, reia, feia, duia, seien.

3) emeté (va emetre), compongueren, tragueren, obrires, encengueren, cregué, fiu (vaig fer).

4) ha emés, han compost, han tret, has obert, s’han encés, ha cregut, he fet.

5 i 6) duguí (vaig dur), miràreu, isquéreu, quedàreu, anàrem, acomboiaren, treballa, estudiaren, suspengueren.

7) voldrà, aniré, vindrem, valdran, fareu.

8) voldria, tallarien, vindria, faria, vendries.

9) sapiguem (sapiem), puge, vinga, diga, patisques, aproves, tragues.

10) ploguera, tinguera, fóra, depenguera, hi haguera.

11 i 12) fera (fes), correguérem, donàreu, tingueres, volgueren.

13) bega, eixiu, faça, vés, tanca, pugeu, conduïsca.

14) réiem, conec, mogueu, rep, resolguera, refaces, satisfaça, admetem, beveu, sé (sabré), recorregut, sabera, admetran, llija, descús, begueu, isqueres, rebràs, bulla, retransmetrien, mogueu, obriguem, vaig estudiar, inclouen (incloïen), rigueu, vulga, aclarisca, convença, pertanyeu, segueu, poguera, muira, dorma, creem, desfaça, vull, reprimisca, responguem,  faça, vull, perdes, complaïa, estigueu, responeu, vulga, perda, removeu, coneguérem, muira, isca,// corregueres, puguem, vulga, apareguen, sàpiguen (sàpien), traga, faces, dóna, creguéreu, ets, ploga, créiem, deveu, reduïsques, duien, ocórrega, introduïu, pertanyeria, tossiries, transigiríeu, vinguem, sàpiga (sàpia), faça, isca, mengeu, conegueu, escupa (escopisca), pugueu, creguéreu, adormim, perdé, engula (engolisca), espessisques, teniu, beguem.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Pàgines vistes en total