CIEACOVA
SOLUCIONARI CIEACOVA NIVELL C1 (GENER 2023)
Exercici 3. 1b, 2c, 3a, 4a, 5a, 6b, 7c, 8a, 9c, 10b, 11c, 12c, 13a, 14c, 15b
Exercici 4. 16c, 17c, 18a, 19b, 20c, 21b, 22a, 23b, 24c, 25a, 26c, 27b, 28c, 29a, 30c
Exercici 5. 31b, 32c, 33c, 34a, 35b, 36b, 37c, 38a, 39c, 40b
SOLUCIONARI CIEACOVA
NIVELL C1 (juny 2023)
EXERCICI
3. 1a, 2a, 3c, 4a, 5b, 6b, 7c, 8c, 9a, 10c, 11b, 12c, 13a, 14c, 15b.
EXERCICI
4. 16b, 17c, 18a, 19b, 20b, 21c, 22c, 23a, 24c 25a, 26c, 27b, 28c, 29a, 30c.
EXERCICI
5. 31c, 32c, 33b, 34a, 35b, 36a, 37c, 38b, 39a, 40b.
SOLUCIONARI CIEACOVA NIVELL C1 (MAIG-JUNY 2021)
Exercici 3. 1 on/en què/en el qual 2 en 3 de la qual 4 perquè/per tal que/ a fi que 5 han de 6 És/ N’hi ha/ Ja és 7 s’adeqüen 8 quin/per quin 9 tot i que/encara que 10 amb què/amb els quals 11 pogueren/poguessen 12 que 13 Potser/probablement/possiblement 14 de 15 -se’n 16 al/ a cada.
Exercici 4. 17 s’havia aprimat/es va aprimar/s’aprimà 18 en queda/n’hi ha/n’heu deixat 19 reba/li arribe/puga rebre 20 de què/del qual 21 Fins que 22 Cadascun/cada un 23 Deuen 24 corromput 25 l’haurien deixat/l’hagueren deixat 26 Que contenta que/com de contenta que/ com de contenta n’estic.
Exercici 5. 27b 28b 29c 30c 31c 32a 33c 34a 35a 36b 37c 38a.
Exercici 6. 39c 40a 41a 42b 43c 44b 45a 46c 47b 48a 49c 50b.
➜ PROVA CIEACOVA (GENER '21). CLAUS
EXERCICI 3.
1 que, 2 se n’anava, 3 fins que, 4 a, 5 coneguera, 6 Al cap de, 7 el, 8 hagué, 9 se’l, 10 comtesses, 11 deia, 12 tot i que, 13 queien, 14 tan, 15 a, 16 A més
EXERCICI 4.
17 -te’n, 18 on/en què/en la qual, 19 Quin, 20 corrent, 21 amb compte, 22 descomptat, 23 a, 24 sinó, 25 traduiré, 26 molt.
EXERCICI 5.
27 b, 28 a, 29 c, 30b, 31 a, 32 c, 33 b, 34 b, 35 a, 36 b, 37 c, 38 c.
EXERCICI 6.
39 c, 40b, 41b, 42a, 43c, 44b, 45a, 46b, 47c, 48c, 49a, 50a.
➜ Prova de nivell C1. CIEACOVA (gener ’20)
RESPOSTES PROVISIONALS
Exercici 3
1 –hi, 2 romàs, 3 tsarina, 4 fins i tot, 5 on, 6 perquè, 7 de les quals, 8 esdevingut, 9 a l’abast, 10 incloent-hi, 11 després de, 12 Ø, 13 almenys, 14 fet que, 15 res, 16 permet.
Exercici 4
17 els grans inversors, 18 esteneu la roba! 19 bevent, 20 per què / pels quals, 21 deixa-l’hi, 22 Quina bellesa!, 23 per a què, 24 treies, 25 Dona-me’n, 26 sempre que / en cas que.
Exercici 5
27 una bona part (c), 28 enfront de (a), 29 quasi gens d’ (c), 30 junt amb (b), 31 ben possiblement (b), 32 per consegüent (c), 33 sobretot (b), 34 sota (a), 35 de (b), 36 cosa que (c), 37 hi haja (c), 38 pel que fa a (a).
Exercici 6
39 ressons (b), 40 Cimera (a), 41 es reflectia (b), 42 l’habilitat (a), 43 afeccions (b), 44 torpede (c), 45 impugnar (a), 46 apreciacions (a), 47 termes (c), 48 influència (b), 49 impulsors (c), inajornable (a).
➜ PROVA DE REPÀS (SOLUCIONS)
- Accentuació i dièresi: 1a, 2c, 3c, 4c, 5b, 6a, 7a, 8c.
- Vocalisme i consonantisme: 9a, 10a, 11b, 12b, 13a, 14a, 15b, 16c, 17c, 18c, 19b, 20a, 21c, 22b, 23a, 24a, 25a, 26b.
- Articles i determinants: 27c, 28c, 29c, 30c, 31a, 32c, 33b, 34a, 35a, 36c, 37c, 38b, 39b, 40a, 41a, 42b, 43b, 44c.
- Formes no personals i perífrasis: 57b, 58c, 59c, 60a, 61b, 62a, 63c, 64a, 65c, 66c, 67a, 68b, 69b, 70c, 71a, 72b, 73b, 74c.
- Pronoms febles: 75b, 76c, 77b, 78b, 79c, 80b, 81a, 82a, 83a, 84a, 85a.
- Pronoms relatius: 87a, 88c, 89a, 90c, 91a, 92c, 93b, 94c, 95c, 96a, 97a, 98c, 99c, 100b, 101c, 102c, 103b, 104c, 105c, 106a, 107c, 108a, 109b, 110b, 111c, 112c.
VERBS
a) Fes, b) seieu, c) aprenga, d) dissolga, e) eixiu, f) vulga/vaja, g) córrec, h) tix / teixix, i) engul/engolisc, j) mentix /menteix, k) vulga/concloga/resolguen, l) vegem, constituïsquen, m) confongueu, n) rep, atenc, sé, o) descrigues, envies, p) traduïu, q) pressenta, estiga, r) reculles, s) moveu-vos, voleu, t) dorma, u) agrada, confonga, v) llija/llegisca, w) perda, perda, x) agraïsc/agraïm, fongueu, y) estigues, z) escupes/escopisques.
PRONOMS FEBLES
30. a) li’l b) -li-la c) us ho d) li’n e) m’ho f) la hi g) els les h) li ho i) -li-les j) -vos-hi k) -la’n l) -li-les/-les-hi.
31. a) els en b) ‘ls-la c) -los-els d) les hi e) li’l f) us hi g) us la h) s’hi i) li’n j) s’hi k) ho l) te’n.
➜ PROVA JQCV (OCTUBRE ’20). CLAUS
EXERCICI 1. 1d, 2c, 3b, 4a, 5b.
EXERCICI 2. 6b, 7c, 8a, 9a, 10b, 11b, 12c, 13a, 14a, 15c, 16b, 17a, 18c, 19b, 20c.
EXERCICI 3. 21b, 22c, 23b, 24a, 25a, 26b, 27c, 28c, 29b, 30a, 31b, 32a, 33c, 34b, 35a.
Jugallengua
És una aplicació que ajuda a aprendre valencià de manera lúdica, ja que s’ha dissenyat com un joc de preguntes i respostes sobre llengua.
Pràctic és un programa que integra un conjunt d’activitats d’autoaprenentatge, de manera que l’usuari, gràcies al sistema d’autocorrecció, pot comprovar immediatament quin és el grau de coneixements de valencià que té assolit i a quins aspectes de la gramàtica ha de dedicar més esforços per a millorar els seus coneixements lingüístics.
El generador numèric
Permet veure escrita en lletres qualsevol xifra i, al mateix temps, escoltar-ne la pronúncia en valencià. Fes clic en la xifra que desitges escoltar i després polsa la icona de l'altaveu.
Com que s'han suspés les classes de manera temporal us propose una sèrie d'activitats que podeu realitzar a casa.
25 de març de 2020
Llibre de lectura del 3r trimestre és "Llàgrimes sobre Bagdad", de
Gemma Pasqual, ed. Barcanova.
Per tal que l'alumnat
puga fer-ne una lectura guiada, us propose el calendari següent:
Cap. I-II (23/3/20),
cap. III-IV (26/3/20), cap. V-VI (30/3/20), cap. VII-VIII (2/4/20), cap. IX-X
(7/4/20).
Cal fer un resum (en l'apartat "El món dels llibres" del
quadern) de cadascun dels capítols (12-15 línies aproximadament).
L'examen de lectura
està previst per al dia 24 d'abril, si el coronavirus ho permet! En cas que les classes es reprenguen més tard, es tornarà a fixar una altra data per a l'examen de lectura. El resum del llibre (quadern) s'haurà de lliurar el dia proposat d'examen.
26 de maig de 2020
➲ Entreu en l'enllaç que teniu a continuació i feu les activitats 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7. Treballareu continguts, com ara: els demostratius, els complements preposicionals i vocabulari. S'han de fer en fulls solts, i caldrà lliurar-los quan us convoque dins d'una funda plastificada amb el nom en la part exterior per tal de ser qualificats. Després de fer-los, us els podeu autocorregir amb el solucionari que trobareu al final de cada fascicle (cal fer-ho amb un color diferent). UNITAT 7
19 de maig de 2020
Després de llegir la teoria sobre les consonats palatals, feu els exercicis proposats. Data de lliurament: 21 de maig.
➲ Ortografia: les consonants palatals: J, G, TJ, TG,
X, TX, IG
El valencià compta amb les consonants simples j i g i amb els dígrafs tj i tg per representar el fonema palatal africat sonor /dz/. És el so inicial de paraules com Jaume o Joan, o en anglés, James o Jazz. Veiem quin ús se’n fa:
- Escriurem j davant de les vocals a, o, u: ajuntar, jou, jaquetó, juny, jonc,
· Escriurem g davant de les vocals e, i: gener, genoll, girar, ...
La tj i la tg:
- De la mateixa manera que la j i la g, escriurem tj davant de a, o, u i tg davant de e, i. Aquests dígrafs només poden anar en posició intervocàlica:
- Escrivim amb tj: allotjar, avantatjar, desitjar, encoratjar, enutjar, homenatjar, jutjar, espitjar, trepitjar, ultratjar, viatjar (verbs), i botja, corretja, lletja, llotja, mitjà, pitjor, platja,
- Escrivim amb tg:
-els mots acabats amb el sufix –atge: abordatge, arbitratge, avantatge, carruatge, camuflatge, companatge, coratge, curmetratge, engranatge, formatge, garatge, imatge, paisatge, salvatge i viatge.
Les lletres x, tx i ig representen el fonema palatal africat sord /t∫/. És el so de mots com cotxe, xiquet, o roig. Veiem-ne la distribució:
- Escriurem x a començament de mot: xiquet, xocar, xec
- Darrere de consonant: anxova, carxofa, perxa
La tx:
- Escriurem tx entre vocals: cotxe, pitxer, petxina
- A començament de mot, molts estrangerismes són adaptats a la nostra llengua amb el dígraf tx: Txad, Txèquia, Txaikovski, Txèkhov, ...
La ig:
- A final de paraula darrere de vocal esciurem ig si els mots derivats s’esciuren amb j/g o tj/tg, si els derivats s’esciuren amb tx esciurem tx:
bateig-------batejar
El so palatal fricatiu sord /∫/, so de paraules com peix, caixa o Xàbia, es representa amb la lletra x; veiem com:
- A principi de paraula de noms de lloc o de persona: Xàtiva, Xeresa, Xeraco, Xavier, Xúquer, ...
- Darrere de i, u: caixa, rauxa, això
Després de llegir la teoria sobre les consonats palatals, feu els exercicis proposats. Data de lliurament: 21 de maig.
➲ Ortografia: les consonants palatals: J, G, TJ, TG,
X, TX, IG
El valencià compta amb les consonants simples j i g i amb els dígrafs tj i tg per representar el fonema palatal africat sonor /dz/. És el so inicial de paraules com Jaume o Joan, o en anglés, James o Jazz. Veiem quin ús se’n fa:
La j i la g:
- Escriurem j davant de les vocals a, o, u: ajuntar, jou, jaquetó, juny, jonc,
· Escriurem g davant de les vocals e, i: gener, genoll, girar, ...
· Excepcions:
o escriurem j davant de e:
-en mots com Jehovà, jerarquia, jeroglífic, Jeroni, jersei, Jerusalem, Jesús, majestat i tots els que en deriven.
-en l’imperfet d’indicatiu de jaure i ajaure: jeia, jeies, jeia, jéiem, ...
-davant els grups –ecc- i –ect-: injecció, projecció, subjecte, objecte, i tots els que se’n deriven.
La tj i la tg:
- De la mateixa manera que la j i la g, escriurem tj davant de a, o, u i tg davant de e, i. Aquests dígrafs només poden anar en posició intervocàlica:
- Escrivim amb tj: allotjar, avantatjar, desitjar, encoratjar, enutjar, homenatjar, jutjar, espitjar, trepitjar, ultratjar, viatjar (verbs), i botja, corretja, lletja, llotja, mitjà, pitjor, platja,
- Escrivim amb tg:
-els mots acabats amb el sufix –atge: abordatge, arbitratge, avantatge, carruatge, camuflatge, companatge, coratge, curmetratge, engranatge, formatge, garatge, imatge, paisatge, salvatge i viatge.
-els mots acabats amb la terminació –etge: metge, fetge, setge.
-Altres mots: jutge, rellotge, sutge.
Les lletres x, tx i ig representen el fonema palatal africat sord /t∫/. És el so de mots com cotxe, xiquet, o roig. Veiem-ne la distribució:
La x:
- Escriurem x a començament de mot: xiquet, xocar, xec
- Darrere de consonant: anxova, carxofa, perxa
La tx:
- Escriurem tx entre vocals: cotxe, pitxer, petxina
- A començament de mot, molts estrangerismes són adaptats a la nostra llengua amb el dígraf tx: Txad, Txèquia, Txaikovski, Txèkhov, ...
La ig:
- A final de paraula darrere de vocal esciurem ig si els mots derivats s’esciuren amb j/g o tj/tg, si els derivats s’esciuren amb tx esciurem tx:
bateig-------batejar
desig--------desitjar
lleig---------lletjor
cartutx------cartutxera
empatx------empatxar
El so palatal fricatiu sord /∫/, so de paraules com peix, caixa o Xàbia, es representa amb la lletra x; veiem com:
- A principi de paraula de noms de lloc o de persona: Xàtiva, Xeresa, Xeraco, Xavier, Xúquer, ...
- Darrere de i, u: caixa, rauxa, això
➲ LLIG LA TEORIA SOBRE LES GRAFIES PALATALS.
➲ Cal fer els exercicis des del 24 fins al 33. (Data de lliurament: 22 de maig).
➲ Cal fer els exercicis des del 24 fins al 33. (Data de lliurament: 22 de maig).
12 de maig de 2020
Llegiu la teoria de la essa sorda i la essa sonora, i després feu les dues activitats proposades en el quadern. En feu una foto i l'envieu al meu correu electrònic (crisra2@gmail.com) abans del dijous 14 de maig.
➲ Ortografia: la essa sorda i la essa sonora.
En la nostra llengua poden correspondre a la grafia s dos sons diferents, un de sord,
equivalent a la pronúncia castellana se /s/, i un altre de sonor, més suau,
també existent en altres llengües europees com el francés o el portugués.
D’aquesta manera, vam veure com no es pronunciava igual la s en les paraules casa i sonar.
El so sord /s/
Aquest so, equivalent a la pronúncia
castellana de /s/, pot ser representat en la nostra llengua mitjançant diverses
grafies, segons veus en el quadre següent:
A principi de paraula
|
C + e, i (ceba, cigró)
Ç: mai a principi de paraula
S (sivella, sord)
|
Entre
consonant i vocal i viceversa
|
C + e, i (comencen, narcís)
Ç
+ a,
o, u (començar, cançó)
S (dansa, molsa)
|
Entre vocals
|
C + e, i (races, edició)
Ç + a, o, u (puça, caçador)
S
(Només en
alguns casos de prefixació i sufixació: asimètric,
antesala, homosexual...)
SS (tassa, passota)
|
A final de paraula
|
Ç
(feliç,
capaç)
S (pastís, esbós)
|
El so sonor /z/
Aquest so, a diferència de
/s/, no existeix en castellà. Podem reconéixer-lo en les paraules que el
contenen per la forma en què l’escrivim:
A principi de paraula
|
Z
|
(Zenit, zona, zebra, zoomorf…)
|
Entre
consonant i vocal i viceversa
|
(pinzell, colze, Alzira…)
Excepció: derivats de dins (endinsar), fons (enfonsar) i trans (transistor)
|
|
Entre vocals
|
S (casa, posar, andalusos, brisa)
Excepcions: mots d’origen grec com amazona, trapezi, esquizofrènic i en
paraules derivades de zoo- (paleozoic,
protozou, espermatozoide)
|
|
NOTA: A l’hora de llegir un text, totes les normes que
has aprés se simplifiquen molt. Llevat d’algunes excepcions, recorda que una Z
sempre sona sonora i que entre vocals essa simple (s) sona sonora i essa doble
(ss) sorda. Un bon truc!
ACTIVITATS
1. Escriu les lletres corresponents a cadascun
dels forats següents. Pots triar entre S, SS, C o Ç:
___el
|
___emblar
|
___arago___a
|
___abata
|
___iutadà
|
___ènit
|
pi___arra
|
bra___os
|
mi___a
|
pa___os
|
ro___a
|
dan___a
|
___ar___uela
|
con___í___
|
peda___
|
2. A partir de
les paraules donades, mira de completar els derivats que t’indiquem:
VELOÇ --- velo___itat, velo___es,
velo___os, velo___íped
AVANÇ --- avan___ar, avan___ada,
avan___em, avan___eu
FELIÇ --- feli___os, feli___itat,
feli___íssim, infeli___
CALÇAT --- cal___ador, cal___er,
cal___ada, cal___em
TROS --- tro___ejar, tro___et,
tro___os, destro___ar
PAS --- pa___ar, pa___eig, pa___os,
pa___ets
GROS --- gro___a, engro___ar,
gro___et, gro___os
3. Escriu la
grafia corresponent a la essa sorda que calga.
abra__ar
a__ignatura ven__ut
terra__a
prem__a tapí__
llen__ol
confe__ar pa__ió
vén__er
pa__eig temen__a
tro__
velo__ impre__ionar
4. Escriu la
grafia del fonema essa sonora que convinga.
col__e
pin__ell enci__ar
le__ió
rabo__a confu__ió
bron__e
trape__i quin__e
mu__eu
supo__ar sen__ill
5.
Completa els espais buits de les paraules següents amb s, ss, c, ç o z
pré___ec esmor__ar ____uma dol___a
aban___ o___ell pa___adís sen__ill
con___ell esperan___a Rú___ia pu___a
duque___a __endra paï___os dan___a
duque___a __endra paï___os dan___a
➲ Entreu en l'enllaç que teniu a continuació i feu les activitats 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 13, però primer cal que lliges la teoria que hi ha en l'apartat "Argumentar". Treballareu continguts, com ara: les preposicions, la contracció i els connectors. S'han de fer en fulls solts, i caldrà lliurar-los quan es reprenguen les classes dins d'una funda plastificada amb el nom en la part exterior per tal de ser qualificats. Després de fer-los, us els podeu autocorregir amb el solucionari que trobareu al final de cada fascicle (cal fer-ho amb un color diferent).
15 de maig de 2020
ORTOGRAFIA
LES GRAFIES
Les consonants oclusives
A l’hora de representar l’ortografia dels fonemes oclusius (P, T, C, B, D, G), convé tenir en compte les regles següents:
1. En posició final de paraula després de vocal o diftong tònics s’escriu l’oclusiva sorda corresponent, sense tenir en compte altres paraules derivades:
P > sap, concep, cap, llop, rep, etc. Malgrat: saber, concebre, cabota, lloba, etc.
T > pot, prat, buit, salut, nebot, paret, etc. Malgrat: poder, prada, saludat, neboda, aparedar.
C > amic, bec, dic, afalac, plec, poruc, feixuc, etc. Malgrat: amiga, bega, diga, afalagar, poruga...
Algunes excepcions (bàsicament cultismes i estrangerismes) són: Carib, snob, Jacob, adob, cub, club, tub...; fred, sud, quid, almud, fluid, Alfred, David, Bagdad i paraules femenines acabades en –itud, -etud (quietud, multitud...); pedagog, estrateg, mag...
2. A final de paraula després de vocal àtona o de consonant escriurem la mateixa grafia que apareix en els derivats o mots de la mateixa família lèxica:
P > serp (serpent), llamp (llampec), pòlip (polipós)...
B > àrab (Aràbia), tomb (tombar), verb (verbal)...
T > sort (sortejar), fart (fartó), esvelt (esveltesa)...
D > ràpid (rapidesa), sord (sordesa)...
C > clàssic (clàssica), marc (emmarcar)...
G > càstig (castigar), fang (fangós), llarg (llarga).
EXCEPCIONS:
- La 1a persona del present d’indicatiu és amb –c: aprenc, estenc, tinc, fonc, etc.
- Una sèrie de paraules: ànec, aràbic, càrrec, espàrrec, fàstic, feréstec, llòbrec, mànec, préssec, ròssec,...
Recordem que tots els gerundis acaben en –t: anant, perdent, tenint... I hi ha també adjectius i substantius acabats en –and, -end, que coincideixen amb el castellà: sumand, minuend, nefand, dividend, reverend, etc.
➲ Tot seguit teniu un enllaç per a poder practicar les grafies OCLUSIVES. Cal fer els exercicis des del 16 al 23 (TERMINI: 19 DE MAIG).EXERCICIS DE GRAFIES
➲ Visiteu el lloc web d’À Punt i escriviu en el buscador
«booktrailer fahrenheit» o «booktrailer ies campanar». Veieu el vídeo titulat
«Booktrailer Fahrenheit - Booktrailer IES Campanar» sobre la reconeguda obra de
Ray Bradbury Fahrenheit 451 i responeu les preguntes següents. (CAL FER-HO EN EL QUADERN I ENVIAR-NE UNA FOTO AL CORREU ELECTRÒNIC ABANS DEL 19 DE MAIG).
1 Al principi del vídeo s’explica breument com és el món en
què s’ambienta aquesta novel·la. Quina és la característica més important que
presenta?
2 Què busquen les tres persones que fan la batuda a la casa
i què fan amb tot el que hi troben?
3 Quan acaba la batuda, un dels bombers fa una cosa
diferent. De què es tracta? Què fa quan torna a casa?
4 Al final del vídeo, un dels personatges afirma que tenen
un nou sospitós. De qui es tracta i de què és sospitós?
5 Per què la novel·la s’anomena Fahrenheit 451? Quina
relació té amb l’argument del llibre?
6 Localitza dos efectes de vídeo i indica quina funció
acompleixen.
7 Quin és el missatge que vol transmetre l’obra?
8 Investiga l’autor de Fahrenheit 451 i redacta una
presentació breu sobre ell. Per quina altra obra és especialment conegut?
Resumeix-ne l’argument.
➲ 1 ELS BARBARISMES
Un barbarisme és una paraula que prové d’una altra
llengua i que es fa servir erròniament, perquè en la llengua
pròpia ja hi ha una paraula que té el mateix significat.
El barbarisme és un manlleu o préstec lingüístic
innecessari, no es considera assimilat a la llengua pròpia i, per tant, és
incorrecte. Per exemple, cadera, provinent del castellà, es considera un barbarisme
perquè en valencià ja existeix la paraula maluc.
La major part dels barbarismes de la nostra llengua són
castellanismes, és a dir, procedeixen del castellà, atesa la influència que ha
exercit aquesta llengua sobre la nostra al llarg dels segles (entonces, bocadillo, acera, aparato, apretar,
averiguar, barco, evaluar, fregona…), però
també n’hi ha de procedents d’altres llengües, sobretot de l’anglés, com ara link per enllaç, airbag per coixí de seguretat o mail per correu electrònic.
La diferència entre el manlleu o préstec lingüístic i el
barbarisme rau en l’acceptació normativa de la paraula. El manlleu és acceptat i
s’integra en el cabal lèxic de la llengua (escàner,
futbol…), mentre que el barbarisme és rebutjat per la normativa
(no s’inclou en els diccionaris) i, per tant, cal utilitzar paraules genuïnes o
equivalents, per exemple maquinari en lloc de hardware.
A continuació, hi ha alguns dels tipus de barbarismes més
freqüents en la nostra llengua:
Tipus de barbarisme
|
Exemples
|
Formes correctes
|
Barbarismes
lèxics: s’usa un mot
estranger en lloc del mot propi.
|
jefe,
parche, bolso, tonto,
bombilla,
derrotxar, puesto,
airbag,
link, snowboard, xispa, ningún
|
cap, pegat,
bossa, babau, bombeta, malgastar, lloc, coixí de
seguretat, enllaç, planxa de neu,
espurna, cap
|
Barbarismes
semàntics: es modifica el
significat d’un mot per
influència d’un altre mot estranger.
|
fulla de
paper, provar un
aliment,
escriure una direcció, collir un
taxi, donar voltes, donar classe
|
full de
paper, tastar un aliment, escriure una
adreça, agafar un taxi, fer
voltes, fer classe
|
Barbarismes
morfològics:
es modifica
el gènere d’un
substantiu,
el model de
conjugació
d’un verb, de la
terminació
d’una paraula, etc., per la
influència d’una altra llengua.
|
una costum,
un anàlisi, batir, aclarar,
regalo, acidés
|
un costum,
una anàlisi, batre, aclarir,
regal, acidesa
|
Barbarismes
sintàctics: es
modifiquen
les relacions
sintàctiques
entre els mots per influència
d’una altra llengua.
|
res que dir,
no aniré, avisar
a algú
|
res a dir,
no hi aniré, avisar
algú
|
ACTIVITATS
1 Busca en el diccionari
les paraules següents i indica si es tracta de manlleus o de barbarismes:
banlieue, bijuteria,
blogger, boutique, cansanci, croissant, cuidar, currículum, dièsel,
disfrutar, elit, entregar, foie gras, gaspatxo, guixeta, hardware, hit,
première, quiròfan, quòrum, rol, striptease, suite, tamany, tournée,
vivenda, whisky.
2 Corregeix els barbarismes que hi ha en les
oracions següents.
a.
L’accident
ha provocat problemes de tràfic.
b.
Els
testics del crim van declarar en el jutjat ahir.
c.
La
ventaja de ser ric és que no cal que treballes.
d.
La
ràdio és un medi de comunicació important.
e.
La
venta de pisos ha baixat molt amb la crisi econòmica.
DATA DE LLIURAMENT DE LES ACTIVITATS: 19 DE MAIG
- UNITAT 1 (enllaç)
- Entra en la unitat 1 i fes en un full els exercicis 1, 2, 3, 4, 5, 6 i 7. Després cal que els corregisques amb un color diferent.
- Fes un repàs dels verbs de la 3a conjugació. Pots veure la informació que tens a continuació:
Verbs purs i incoatius de la 3a Conjugació
Recordeu que els verbs de la 1a conjugació acaben en -AR, els de la 2a C. en -ER/-RE/-R i els verbs de la 3a C. en -IR.
Pel que fa als verbs de la 3a conjugació es dividixen/divideixen en:
- PURS: quan afigen/afegeixen a l'arrel verbal o lexema terminacions o morfemes gramaticals.
Abstenir-se, acudir, adormir-se, avenir, acollir, adormir, ajupir-se, avenir-se; brunzir, bullir, collir, consentir, consumir, contradir, contravenir, contenir, convenir, cosir, cruixir; defugir, descosir, detenir, dir, dir-se, dormir; eixir, entretenir, erigir, escollir, escopir, esdevenir; fugir; grunyir; interdir, intervenir; lluir; mantenir, mentir morir, munyir; obrir, omplir; predir, presumir, provenir, percudir, pressentir, pudir, (que fa pudor); recollir, ressentir-se, resumir, retenir, retrunyir; sentir, sentir-se, sobresortir, sortir, sostenir; tossir; venir (i derivats i compostos) .
- INCOATIUS: quan tenen l'increment -IX/EIX entre l'arrel i els morfermes gramaticals o terminacions en les 3 persones del singular (jo, tu, ell) i la 3a del plural (ells). [Els verbs bóta] en el present d'indicatiu i el present de subjuntiu.
present indicatiu verbs 3a C.
present de subjuntiu verbs: 1a i 2a conjugació i 3a conjugació(incoatiu)
-Verbs que poden ser PURS I INCOATIUS: Acudir, arrupir-se, brunzir, consumir, mentir, percudir (donar un coLp fort), pressumir, resumir.
El verb lluir varia de significat segons és pur o incoatiu:
- Lluir (pur): ‘Reflectir claror’. (llu, lluus, llu…). Ex: -El llibre llu de color roig.
- Lluir (incoatiu): ‘Exhibir qualitat’. Ex: -Jordi llueix quan juga a bàsquet.
27 de març de 2020
- UNITAT 2 (enllaç)
- Entra en la unitat 2 i fes en un full els exercicis 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 i 8. Després cal que els corregisques amb un color diferent.
31 de març de 2020
ACTIVITATS
- 1. Entra en la unitat 3 i fes en un full els exercicis 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7 (8) i 14. Després cal que els corregisques amb un color diferent.
- UNITAT 3(enllaç)
- 2. UNITAT 6 (del llibre de text), pàgs. 132-133: La composició. Llig el contingut d'aquestes pàgines sobre el mecanisme de creació de noves paraules anomenat la composició i, després, fes les activitats 9, 10, 11, 12 i 13 en el quadern (apartat "La màgia de les paraules").
7 d'abril de 2020
ACTIVITATS
1. Entra en la unitat 4 i fes en un full els exercicis 1, 2, 3, 4, 5 i 6 (Cal que els corregisques amb un color diferent). Després entra en l'exercici 8 i fes el dictat proposat.
2. Exercicis 10, 11 i 12 de comprensió oral.
3. Fes un esquema en el quadern dels possessius, quantitatius i indefinits.
4. Habilitats comunicatives: resumir. Fes un esquema amb els diferents passos que cal seguir per tal de fer un resum. Després elabora un resum (125-150 paraules) d'una pel·lícula que hages vist aquests dies o d'un llibre que hages llegit.
22 d'abril de 2020
27 d'abril de 2020
29 d'abril de 2020
30 d'abril de 2020
ACTIVITATS
1. Entra en la unitat 5 i fes en un full els exercicis 1, 2, 3, 4 i 5. (Cal que els corregisques amb un color diferent). Després fes un esquema del text de l'activitat 1 sobre l'esplendor literària de la València del segle XV).
UNITAT 5 (ENLLAÇ)
2. Entra en YouTube o una plataforma de reproducció de música i busca «Murals Obrint Pas».
Escolta la cançó completa i respon les preguntes següents. (APARTAT 2 DEL QUADERN).
1 Tria, entre les opcions que es proposen tot seguit, la que explica millor al teu parer el
significat de la cançó. Explica quins elements de la lletra t’han ajudat.
• Es narren les aventures del protagonista i les coses que hi veu.
• Es descriu la realitat d’un territori colpejat per la guerra: els paisatges, la gent que hi
viu, els pobles i les ciutats…
• S’exposen les característiques de València de manera poètica per a atraure turistes.
• Pretén convéncer el destinatari de la inutilitat de les guerres.
2 Identifica tres metàfores i explica’n el significat.
3 El quart vers de la cançó diu «Un mur gris entre oliveres». Creus que es tracta d’una
figura retòrica o d’un sentit literal?
4 Al llarg de la cançó es fan diverses referències als paisatges. Identifica-les i explica amb les teues paraules com t’imagines el lloc que descriu la cançó.
5 Localitza ara en la cançó les al·lusions a la guerra que ha castigat aquest territori.
6 Entra en vimeo.com/es i escriu en el buscador «Més enllà del mur. Cançons contra
l’aparheid» [sic] i mira el vídeo que hi apareix. En què consisteix el viatge? Quins
altres músics van acompanyar Obrint Pas? Quina relació té aquest viatge amb la
cançó «Murals»?
4 de maig de 2020
Les activitats següents s'han de fer en el quadern (data de lliurament: 8-9 de maig).
ACTIVITAT 1
ACTIVITAT 2
7 de maig de 2020
COMPRENSIÓ LECTORA
1. Llig el text que tens a continuació i fes les activitats proposades en el quadern (apartat 3). (Data de lliurament: 11 de maig)
QUADERN B2
Accentuació
La s sonora. Pràctiques
Essa sonora i essa sorda
Casos en què la e és oberta:
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).
EXPRESSIÓ ESCRITA. NIVELL C1. VALENCIÀ
Trieu una d’estes dos opcions i redacteu el text corresponent (entre 210 i 240
paraules).
Opció a:
La revista “e-Cultura” busca col·laboradors; per tal d'elegir-los demana que s'hi
envie la crítica d'un espectacle. Escriviu-ne una en què parleu de:
· l’acte: tipus, motiu, etc.
· l'espai/el lloc i l’ambient (abans, durant i al final)
· la gent
· l’experiència personal
Opció b:
L’ajuntament vol demanar que es declare Paratge Natural un indret singular que hi
ha al terme municipal. El regidor de Cultura us ha demanat que, com a bon
coneixedor del poble, de les tradicions i de la natura, redacteu el text que
adjuntaran a la petició formal. Hi haureu de parlar de:
· ubicació i descripció de l'entorn de l’espai
· característiques que en justifiquen la singularitat: geogràfiques, de flora, de
fauna, etc.
· passat i futur de l'aprofitament de l'espai (història, costums, usos, etc.)
· altres
CLAUS EXERCICIS DE VERBS (DOSSIER 2)
- UNITAT 4 (ENLLAÇ)
22 d'abril de 2020
El verb
1. Què és un verb?
El verb és la paraula que expressa accions, estats o
processos situats en un
temps determinat.
En qualsevol forma verbal podem distingir dues parts:
• L’arrel o lexema, part del verb
que no varia i que li aporta el significat.
• Un conjunt de morfemes o desinències que
contenen la informació gramatical, ja que indiquen la persona, el nombre, el
temps, el mode i l’aspecte.
cant àvem dorm iràs ten en
arrel desinències arrel desinències arrel desinències
Nombre
Les desinències indiquen si l’acció expressada pel verb
la realitza una persona
(singular) o més d’una (plural).
Persona
Aporten informació sobre quina persona gramatical
participa en la comunicación (primera, segona o tercera).
Temps
Indiquen el moment en què es produeix l’acció expressada
pel verb: passat
(cridava), present (crida) o futur
(cridarà).
Mode
Informen sobre l’actitud del parlant davant d’allò
expressat pel verb:
• Indicatiu: expressa una acció o un fet com a real o cert. (Ve
demà)
• Subjuntiu: es presenta el fet o l’acció com a desig, dubte o
possibilitat. (Potser vinga demà).
• Imperatiu: expressa ordres, manaments o instruccions (Ves ara
mateix!).
Aspecte
Fa referència a la forma en què es presenta l’acció del
verb, en el seu transcurs
(imperfectiu) o bé com una acció ja acabada (perfectiu).
El bomber apagava el foc (perfectiu) Hem llegit la novel·la (imperfectiu)
Demà dinarem al bar (perfectiu) Ella havia rebut un missatge (imperfectiu)
Veu
Serveix per a indicar si el subjecte realitza l’acció que
expressa el verb (veu
activa) o bé la
rep (veu passiva). La veu passiva es forma amb el verb auxiliar
ser + el participi del verb
conjugat.
Els teus amics lligen el periòdic (Veu activa)
El periòdic és llegit pels teus amics (Veu passiva)
NOTA: Per a distingir l’arrel de les desinències, cal separar
les terminacions
-ar, -er o -re i -ir de l’infinitiu.
Cant -ar cant Bat
-re bat Dorm –ir dorm
(lexema) (lexema) (lexema)
2.
La conjugació verbal
La conjugació verbal és el conjunt de totes les
formes que presenta un mateix verb.
Segons la terminació de l’infinitiu els verbs es
classifiquen en tres conjugacions:
• La primera conjugació inclou els verbs que tenen l’infinitiu acabat
en -ar
(cantar).
• La segona conjugació està formada pels verbs que tenen l’infinitiu
acabat en
-er o -re (témer, batre).
• La tercera conjugació inclou els verbs que tenen l’infinitiu acabat
en -ir (dormir, servir).
La tercera conjugació presenta dos models de verbs:
els verbs purs (dormir,
sentir, obrir, fugir...)
i els verbs incoatius, que són la majoria (servir, patir,
conduir, agrair...). Els
incoatius afigen l’increment -isc o -eix en les tres persones del
singular i la tercera del plural dels presents d’indicatiu i de subjuntiu.
Alguns verbs (vestir, llegir, teixir,
engolir, afegir...) es poden conjugar de manera pura i de manera
incoativa.
2.1 Els temps verbals
En la conjugació verbal hi ha temps simples (arrel
+ desinències), temps
compostos (verb auxiliar haver + participi)
i temps perifràstics (verb auxiliar
anar + forma no personal).
2.2
Les formes no personals
Les formes no personals són aquelles que no informen
sobre la persona gramatical que realitza l’acció expressada pel verb. Són tres:
• Infinitiu: cantar, témer, perdre, dormir,
servir...
• Gerundi: cantant, tement, perdent, dormint,
servint...
• Participi: dormit/da, dormits/des; perdut/da, perduts/des...
3.
Verbs regulars i irregulars
Els verbs regulars són aquells que es conjuguen com el
verb model de la conjugació
a què pertany (parlar, batre, témer,
dormir, patir). Els verbs irregulars, en
canvi, no segueixen totalment cap model, ja que
presenten alteracions o modificacions
en l’arrel o en les desinències. Per tant, a l’hora de
conjugar aquest grup
de verbs, cal memoritzar-ne totes les formes.
Les modificacions
ortogràfiques que
de vegades es
produeixen a l’hora
de conjugar un verb
no podem
considerar-les
irregularitats.
(comença, comencem;
penja, penges; cresca,
cresques...)
1a conjugació
Tots els verbs són regulars llevat d’anar i estar,
que són
irregulars.
2a conjugació
La majoria de verbs són irregulars (ser,
haver, voler, poder, saber, cabre, dur,
dir...). Podem establir però, un grup de verbs anomenats velaritzats que
mantenen unes mateixes característiques: són els verbs acabats en
-ldre, -ndre, -aure, -eure, -iure i -oure (resoldre,
respondre, traure, creure, escriure, moure…),
que solen prendre una -c en la primera persona del present d’indicatiu i en alguns
temps prenen una -g en totes les persones.
3a conjugació
Hi ha dos grups: purs i incoatius. Però, en
general, presenta moltes irregularitats (eixir, tenir o tindre, venir o vindre,
omplir, tossir, cosir...). Com ocorria amb alguns verbs irregulars de la segona
conjugació, hi ha un grup de verbs de la tercera que també velaritzen (tenir, eixir, venir, obrir, omplir...).
ACTIVITATS
1. Analitza les següents formes verbals segons el model.
Prenem: prendre, 1a persona plural, present d’indicatiu,
temps imperfectiu
parlí • cometéreu • faces • féiem • confonc • rebé
perdràs • escrivien • llija • voldríeu • tinguen
2. Classifica les següents formes verbals segons la conjugació a què
pertanyen. Escriu-ne l’infinitiu al costat i indica si és un verb regular
o irregular.
• parlareu • perdries • bevíem
• saps • vingueren • respondran
• escriga • pateixen • mereixies
3. Consulta una flexió verbal i conjuga els verbs que segueixen en els temps indicats.
• Patir: present d’indicatiu
• Anar: present d’indicatiu
• Pujar: pretèrit imperfet d’indicatiu
• Témer: pretèrit perfet simple
• Fer: present de subjuntiu
• Estar:pretèrit imperfet de subjuntiu.
4. Escriu les formes no personals (infinitiu, gerundi i participi) de les
formes verbals següents.
• veuen • temia • creia • faig
• vull • havia • podeu • visc
5. Subratlla les formes verbals del text i indica’n el temps verbal.
Tu no deies res. Havies penjat el telèfon, t’havies
assegut de nou a taula i miraves amb fàstic
l’arròs bullit que no hi havia manera que t’acabares.
T’han agafat les claus de casa, Joel? No.
Ensenya-me-les. Et vas aixecar de la cadira,
vas anar a buscar la bossa, la vas obrir. Les
mans et tremolaven. Vas treure un manyoc de
claus del pis vell, que havies trobat al calaix
del moble de l’entrada quan ja no sabies quina
excusa buscar per dir que els llops t’havien
pres les claus de casa, les vas ensenyar de lluny
al pare: veus com tinc les fotudes claus? Al teu
pare no li parles així, et va renyar la mare. Ho
sent, vas contestar tu. I et vas tornar a seure a
taula, a barallar-te amb l’arròs bullit.
DOLORS GARCIA I CORNELLÀ,
La por que no s’acaba mai
27 d'abril de 2020
REPÀS DE PRONOMS FEBLES
Cal fer els exercicis següents en el quadern per al dimecres 29 d'abril (apartat 1). Després feu-ne una foto i l'envieu al meu correu electrònic (ramgan@gmail.com):
1. Substitueix els
CD pel pronom feble corresponent:
a) El professor repartia els exàmens.
b) Sempre llegeix
novel·les de misteri.
c) Sempre té alguns caramels a la butxaca.
d) Ja tenim tres entrades per al cinema.
e) Agafeu el paper del terra.
f) Els actors van signar autògrafs.
g) Va ordenar que tothom s’aixequés de la cadira.
h) No he pensat el
que havia de dir.
2. Substitueix els complements pels pronoms
febles corresponent:
a) Enviaré el programa d’activitats als veïns.
b) Vaig explicar els fets al meu amic.
c) Porta els paquets a les clientes.
d) El dissenyador va presentar la seva col·lecció al
públic.
e) Donarem el condol a la família.
3. Indica si els
complements subratllats són atributs o predicatius i substitueix-los pels
pronoms febles corresponents:
a) La Laura i l’Helena eren les mestres de cinquè.
b) Es va presentar a la reunió enfadat.
c) Es va quedar aturat davant el semàfor.
d) Les muntanyes semblen llunyanes.
e) Les peces són de plata.
f) Es manté allunyada de la multitud.
g) Aquest noi es considera molt llest.
h) Va quedar-se sord als trenta anys.
4. Indica si els
complements subratllats són CRV o CC i substitueix-los pels pronoms febles
corresponents:
a) Viuen de la
venda ambulant.
b) El nen plora amb
ràbia.
c) Sortiré de casa a les cinc.
d) Ha renunciat als plaers de la vida.
e) Baixa de l’arbre ara mateix.
f) Només penso en les vacances.
g) Anirem al concert de música clàssica.
5. Indica la funció sintàctica dels
complements subratllats i substitueix-los per pronoms febles.
a) Em van donar el premi.
b) Us han trobat al
carrer.
c) Es pentina lentament.
d) Em rento les mans.
e) Fa estona que et buscava.
6. Subratlla el CD
d'aquestes frases i substitueix-lo pel pronom feble adequat; finalment, combina'l amb el pronom en funció de CI.
Ex.: M'exigí la veritat: Me l'exigí
a) Va obrir-me les portes de casa seva de bat a bat,
b) Ella li va
preguntar quant de temps tenia,
c) Us vam escriure
una carta,
d) Ens deien que
plovia,
e) Us donaré només
quatre cromos,
f) Li enviaré les coses per correu,
g) Si li dónes segells, estarà contenta,
h) En morir, em
cedirà les seves pintures,
i) Els explicaràs el que va succeir?,
j) Mai no els
enviava cap notícia,
k) No es prenguin les explicacions al peu de la lletra,
l) Li enviaré
l'escrit,
m) El pagès els va aviar els gossos,
n) Us agafo un
moment el porró,
ny) Guarda'ns les
fotocòpies,
o) M'han fet dir
una mentida,
p) Si li encens el llum, llegirà millor,
q) Avui mateix els
diré que no és veritat,
r) Mai no et diré què li vaig encomanar,
s) Va retornar-li
el llibre,
t) Va retornar-li els apunts d'història,
u) Li he explicat
els problemes,
v) Mai no els
demanà pa,
w) Li vaig demanar el cotxe,
x) Expliqueu-los
el nostre punt de vista,
z) T'explica
acudits.
7. Identifica el
CD i el CI; substitueix, primer l'un, després l'altre, pels pronoms febles
corresponents; finalment, combina'ls. Ex.: La Mireia donarà el llibre al
seu germà= La Mireia el donarà al seu germà= CD CI CD La Mireia li donarà el
llibre= La Mireia l'hi donarà. CI CD CI
a) En Guillem
comprava la taula per al seu amic,
b) La professora explicava la història de Catalunya a la
seva alumna,
c) Farem veure les faltes de l'exercici a l'alumne que no
les hagi vistes,
d) El petit pren les joguines al gran,
e) Comprareu queviures per a l'excursionista,
f) Oferiràs flors al rebel,
g) Regalaries el brillant a un enemic?,
h) Digues a l'Antònia que vingui,
i) Van oferir
llibres a la mainada del barri,
j) El metge va
receptar dos medicaments molt forts a la malalta,
k) Farà preguntes
indiscretes a tots els assistents,
l) Demanarem als nostres companys les cassoles de
terrissa,
m) Portarem els biberons als menuts,
n) L'organització d'ajut enviarà flassades als
necessitats,
ny) Avisàvem als
qui telefonaven que l'exposició era tancada,
o) Compràrem cent caixes de galetes als fabricants,
p) Guardarem el tros de pastís per als nens,
q) No van passar els missatges als agents secrets,
r) Vaig pregar a la Maria i a la Rosa que tornessin
d'hora,
s) Dóna els regals als avis,
t) Obria la porta a tots,
u) Llegia el poema
a la núvia,
v) No farà el discurs a aquestes persones,
w) He enviat les 2
postals als meus col.legues,
x) Donaré els ous més frescos als nens,
z) Consultarem la decisió als membres del jurat.
8. Contesta les
preguntes següents, tot substituint els complements en funció de CD i de CI per
pronoms febles. Ex.: M'has corregit els exercicis de la setmana passada?.
No, encara no te'ls he corregit.
a) Podràs
portar-nos les postres?,
b) Quan li donaràs
la notícia, a la Maria?,
c) Presentaràs el
recurs al jutge,
d) Has deixat les
claus al porter?,
e) Compraràs les begudes per als teus germans?,
f) Compreu la
fruita a la Joana?,
g) Et sobra alguna
capsa?,
h) Vas regalar el llibre i la rosa a la Laura?,
i) Passarà l'espia
els documents a l'agent secret?,
j) Vas enviar
moltes postals als teus amics?.
29 d'abril de 2020
SEGONA SESSIÓ: A CONTINUACIÓ TROBAREU UN PARELL D'ACTIVITATS (UN EXERCICI DE COMPRENSIÓ LECTORA I UNA ACTIVITAT DE REPÀS D'ORACIONS I COMPLEMENTS VERBALS). CAL FER-LES EN EL QUADERN I LLIURAR-LES ABANS DE LES 24H DE DEMÀ DIJOUS 30 DE MAIG.
1. Comprensió lectora
Llig el text que tens a continuació i fes les activitats proposades en el quadern.
Joves, tecnologia i mòbils: perill o potencial?
1. Comprensió lectora
Llig el text que tens a continuació i fes les activitats proposades en el quadern.
Joves, tecnologia i mòbils: perill o potencial?
Maria
Rubio / @mrubiogarcia
10/07/2018 | 19.03 h
No hi ha semàfor, clàxon o bronca que els faça alçar els caps
dels mòbils. Es tracta d’un problema o d’un potencial? El debat sobre l’ús de
les noves tecnologies entre els joves és un maldecap estrella de pares i mares,
alguns dels quals s’apropen a la problemàtica des d’una visió més aviat tecnòfoba.
Més enllà dels tòpics, les pantalles están generant un canvi en el model
relacional entre les noves generacions, estan transformant les formes de consum
de continguts i constitueixen un element fonamental per a la construcció de la
identitat juvenil.
«No podem parlar d’addicció a les pantalles. Quan ens referim
als joves com uns addictes al mòbil estem fent el mateix que es feia amb les
anteriors generacions amb el consum de televisió». Ho explica la professora de Comunicació
Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra, María José Masanet, qui ha centrat
part de la seua vida professional a estudiar els hàbits de consum cultural dels
joves a través de les TIC. […]
Xarxes i identitat
Tot aquest consum té una espina dorsal: les xarxes socials.
Segons l’estudi de 2018 de l’IAB Spain, dels anomenats millennials, un 90 %
utilitzen Whatsapp i un 89 % són a Facebook. L’ús de xarxes encara és més intensiu
quan parlem de la Generació Z: un 81 % són a Whatsapp, el 75 % a Youtube i un
72 % a Instagram. En definitiva, l’ús de les xarxes és cada vegada més intensiu
i ocupa un paper més important a la vida diària dels usuaris. D’aquest tipus de
consum, s’acostuma a destacar el seu potencial aïllant per ser una activitat preeminentment
individual. Però, a l’altra banda d’aquest discurs, també hi ha qui parla de
l’enorme capacitat relacional que això genera: «Durant l’adolescència, és molt
important establir connexions més enllà de la família. Les xarxes són un agent
socialitzador que ajuden a generar identitat entre els iguals». Fins i tot, el
mateix consum de xarxes pot ser un
element identificador com a jove, tal com explica la professora: «Per què
s’està abandonant Facebook? Doncs perquè hi estan entrant els pares».
La imatge de l’adolescent tancat a l’habitació jugant a
videojocs, mirant el mòbil o enganxat a l’ordinador existeix. Però és culpa de
les pantalles? «Quan un adolescent s’aïlla, hi ha una qüestió molt més de fons.
El cyberbullying existeix perquè hi ha bullying», opina Masanet.
És per això que la professora opta per l’educació mediàtica, en comptes
d’apostar per les prohibicions i les barreres institucionals: «Des de petits,
vivim en un món tecnològic. Ens ensenyen a sumar i a restar, però no a
enfrontar-nos a aquest món».
El decàleg que recull l’estudi «TIC i joves» té
l’objectiu de potenciar les virtuts de les TIC i prendre consciència dels perills
que també generen. És cabdal saber on es mouen els joves des dels seus mòbils,
problematitzar la identitat digital i treballar-la o potenciar algunes de les
habilitats generades, com la multitasca. Masanet insisteix a agafar aquest camí
i evitar-ne la demonització: «Correm riscos durant tota la vida! Entrar a la
universitat és un risc, per exemple: gent nova, nous reptes… Però està ben
valorat. I assumir el risc de viure amb un perfil digital, encara no».
(elcritic.cat/mes/joves-a-contracorrent/joves-tecnologia-i-mobils-perill-o-potencial-14816)
Activitats
1 Fixa’t en el títol del text. Què pots deduir-ne sobre
el contingut?
2 En el text apareixen moltes paraules relacionades amb
el món de la tecnologia. Busca
el significat de tecnòfoba, xarxes socials, multitasca i perfil digital i
explica’l.
3 Cyberbullying i bullying són anglicismes. Consulta en
el Portal Terminològic Valencià
(www.avl.gva.es/lexicval/ptv) si hi ha cap paraula en la nostra llengua per
a referir-se
a aquests conceptes sense haver de recórrer a estrangerismes.
4 Segons el text, quins canvis estan generant les
pantalles en la joventut?
5 Identifica l’autora del text. Quines altres veus
introdueix en el text i amb quin objectiu?
6 Investiga qui són els millennials i la Generació Z, i
les característiques de cada grup.
Quin dels dos grups fa un ús més intensiu de les xarxes socials?
7 Segons María José Masanet, quin fet important ocorre
durant l’adolescència? Com contribueixen
les xarxes socials a reforçar-lo?
8 Resumeix l’opinió sobre les TIC i l’educació que s’expressa
en l’últim paràgraf del text.
9 Quina és la intenció
general del text? Explica-la i aporta’n exemples concrets.
2. L'ORACIÓ
1 Assenyala el subjecte i el predicat de les
oracions següents i encercla’n els nuclis.
a.
Vine
ací.
b.
Aquest
gos està malalt.
c.
Elisa
toca el violí.
d.
La
teua cosina és molt simpàtica.
e.
Estén
la roba!
f.
M’encanta
l’últim disc del grup.
2 Indica a quina modalitat pertanyen aquestes
oracions segons l’actitud del parlant.
a.
Quina
por!
b.
Quan
has acabat l’examen?
c.
Robert
no tornarà a casa hui.
d.
No
ha aprovat cap assignatura.
e.
Potser
eren estrangers.
f.
Fa
molt de fred.
3 Escriu dues oracions en cadascuna de les
modalitats oracionals que has treballat: enunciativa, interrogativa, imperativa,
exclamativa, desiderativa i dubitativa.
4 Indica si les oracions compostes següents són
coordinades, subordinades o juxtaposades.
a.
No
té vergonya, ni la coneix.
b.
Totes
les persones que vinguen entraran debades.
c.
Si
vens amb mi, no demanes un camí plaent.
d.
Marina
ni dorm ni deixa dormir.
e.
No
trobe la camisa que em vaig comprar dissabte.
f.
Hui
Vicent tampoc vindrà; està malalt una altra vegada.
5 Inventa dues continuacions per a cada
subjecte: una amb predicat nominal i l’altra amb predicat verbal.
a.
L’institut
del barri…
b.
Hui,
la meua germana…
c.
Biel,
Margarida i Josep…
d.
Aquestes
claus rovellades…
6 Identifica els complements directes de les
oracions següents.
a.
He
comprat plàtans i pomes per a berenar.
b.
El
foc cremava tots els arbres que hi havia al seu pas.
c.
Hui
visitarem la tia Carme a l’hospital.
d.
Maria
ha dit una mentida.
7 Passa
les quatre oracions de l’activitat anterior a la veu passiva.
8 Assenyala si les oracions següents són
impersonals, reflexives, recíproques o passives pronominals.
a.
Ahir
va ploure molt a Castelló.
b.
Es
lloga la planta baixa de l’edifici on visc.
c.
Enric
i Pau s’envien missatges amb el mòbil.
d. Joana es llava les
dents sempre després de dinar.30 d'abril de 2020
ACTIVITATS
1. Entra en la unitat 5 i fes en un full els exercicis 1, 2, 3, 4 i 5. (Cal que els corregisques amb un color diferent). Després fes un esquema del text de l'activitat 1 sobre l'esplendor literària de la València del segle XV).
UNITAT 5 (ENLLAÇ)
2. Entra en YouTube o una plataforma de reproducció de música i busca «Murals Obrint Pas».
Escolta la cançó completa i respon les preguntes següents. (APARTAT 2 DEL QUADERN).
1 Tria, entre les opcions que es proposen tot seguit, la que explica millor al teu parer el
significat de la cançó. Explica quins elements de la lletra t’han ajudat.
• Es narren les aventures del protagonista i les coses que hi veu.
• Es descriu la realitat d’un territori colpejat per la guerra: els paisatges, la gent que hi
viu, els pobles i les ciutats…
• S’exposen les característiques de València de manera poètica per a atraure turistes.
• Pretén convéncer el destinatari de la inutilitat de les guerres.
2 Identifica tres metàfores i explica’n el significat.
3 El quart vers de la cançó diu «Un mur gris entre oliveres». Creus que es tracta d’una
figura retòrica o d’un sentit literal?
4 Al llarg de la cançó es fan diverses referències als paisatges. Identifica-les i explica amb les teues paraules com t’imagines el lloc que descriu la cançó.
5 Localitza ara en la cançó les al·lusions a la guerra que ha castigat aquest territori.
6 Entra en vimeo.com/es i escriu en el buscador «Més enllà del mur. Cançons contra
l’aparheid» [sic] i mira el vídeo que hi apareix. En què consisteix el viatge? Quins
altres músics van acompanyar Obrint Pas? Quina relació té aquest viatge amb la
cançó «Murals»?
4 de maig de 2020
Les activitats següents s'han de fer en el quadern (data de lliurament: 8-9 de maig).
ACTIVITAT 1
HERBA D’ENAMORAR
Em dic Einés Andrade. Faig un metre seixanta-dos i pese cinquanta-sis quilos. Porte ulleres. M’agrada el paper quadriculat, els noms de lloc, el formatge, els arbres, la pintura de Magritte, els gats, el color verd, els trencaclosques, nadar, les cireres quan floreixen, remenar a les llibreries, els estels fugaços, les pel·lícules xineses, les pel·lícules de Humphrey Bogart, l’aigua, tenir temps, Estocolm, el vi, les besades, esclatar a riure fins que em fa mal la panxa, el plugim, els ordinadors, la poesia de Rilke i de Sicart, el jazz, netejar a fons, i endreçar els armaris, les converses amb respostes picants i ràpides, les maduixes, el vent, la utopia. Deteste les anècdotes per a presumir que hi has estat, els grans que a vegades m’ixen a la cara, l’arròs amb llet, els homes amb bigot, les opinions lleugeres, els tòpics que es repeteixen fins que acabes pensant que són veritat, les persones que fan la segona pregunta abans que contestes la primera, les flors de plàstic, les sabates de taló, la pornografia, els xiclets, els casaments, les primeres comunions, els accidents de trànsit, la violència domèstica, la violència salvatge, les cançons de moda, les cançons que no es poden taral·lejar, Nadal, els eucaliptus. Acceptar el que diuen sense preguntar-me. Punt i a part.
Tinc vint-i-set anys, l’edat de la decepció, sempre he sentit a dir que era una edat difícil. Fa cinc anys llargs que faig una tesi doctoral sobre Descartes, un filòsof francés del segle XVIII que durant la carrera em va agradar molt. Ara no em diu res. No crec que a Descartes li agraden els gats, cosa que fa més tensa la nostra relació. Sóc de raça blanca i heterosexual, encara que els “heteros” s’entossudeixen a deixar-me sempre sola i avorrida. Per ara he tingut, més o menys seriosament, tres nòvios i mig, i no en pense tenir més. això no vol dir que no estiga enamorada, que ho estic, encara que ni a tu, estimat diari, et pense dir qui és, que val més que no ho sàpia ningú, ni tan sols ell, que de totes maneres m’eixirà malament, com sempre. A més, que isca bé o malament tant és, que la sort de l’amor és sentir-lo.
Teresa Moure, Herba d’enamorar (fragment adequat)
1. Classifica els gustos d’Einés Andrade en la taula següent:
Menjars
|
Aficions (música, literatura...)
|
Animals i plantes
|
Tasques
|
Altres
|
2. Coincideixes amb els interessos personals de la protagonista? Fes una llista de les teues preferències.
ACTIVITAT 2
L’apòstrof i la contracció.
Els articles el i la i la preposició de s’apostrofen davant de vocal o h, en situacions determinades.
el
i de
Com a regla general, s’apostrofen davant de
les paraules que comencen per
vocal o h:
l’avi, l’invent, l’hivern, d’ell, d’hora
No s’apostrofen:
• Davant de números o xifres romanes. Excepte
si cal apostrofar-se en
cas de pronunciar-les: el dotze, el XX, però l’11, l’1 d’abril.
• Davant d’una i consonàntica: el iode, el iaio, el iogurt.
• Davant d’una h aspirada, en paraules procedents
d’altres llengües.
Però si la paraula està adaptada i té entrada
al diccionari, de manera
que la h no es pronuncia aspirada, sinó muda, aleshores sí que cal
apostrofar: el hall, el hacker, el barri de Harlem, però l’handbol, d’hoquei,
l’hàmster.
• No apostrofem una preposició davant d’una
paraula que introdueix
una explicació gramatical: El significat de abans és ‘amb anterioritat’.
la
Com a regla general, l’article la s’apostrofa davant d’una paraula
femenina
que comença per vocal o h. Si comença per i o u àtona, precedida o no de h,
no es pot apostrofar: l’illa, l’ungla, l’urna; la immensitat, la universitat, la il·lusió.
No s’apostrofa:
• Davant d’una paraula que comença per i consonàntica: la hiena, la iarda,
la ionosfera.
• Davant dels mots una (referit a l’hora del dia), ira i host: la una, la ira, la host.
• Davant de paraules que comencen pel sufix a- quan significa ‘el contrari
de’, a fi d’evitar confusions: la anormalitat, la asexualitat, la asimetria,
la asincronia.
• Davant del nom de lletres: la efa, la ema, la ela…
• Davant de sigles que comencen per u o i si són àtones: la UEFA, la UGT.
• Davant de paraules femenines que comencen
per s líquida.
en
i na
S’apostrofen seguint la regla general:
en Francesc, n’Andreu, n’Úrsula, na Il·luminada
Remarques
• Les abreviatures segueixen les regles
generals de l’apostrofació: l’apartat
46001, l’apt. 46001.
• En sigles i acrònims s’apostrofa si
comencen per vocal o es pronuncien començades
per vocal: l’ONG, l’IVA, l’FBI, l’NBA, la RAI, la BBC.
• Apostrofem o no les paraules masculines que
comencen per s líquida. Si
són femenines no apostrofem: el speaker o l’speaker, però la speaker, la
schola cantorum.
• Apostrofem el, la i de davant de cometes o diferents tipus de lletra: El va
titlar d’«intel·ligent», He llegit la continuació d’Els jocs de la fam.
Recorda:
Quan hem de fer una contracció?
Les formes de l’article el i els es poden unir a les preposicions a, de, per i
ca (abreviatura de casa), si la paraula següent comença per consonant:
Vaig al concert Vaig a l’hort
Camine pel camp Passege per l’arena
Sóc del Llevant Sóc de l’Elx
Vinc de cal metge Passaré per ca l’electricista
a + el = al a + els = als
de + el = del de + els = dels
per + el = pel per + els = pels
ca + el = cal ca + els = cals
Quan no hem de fer una contracció?
Amb publicacions de premsa, empreses, citacions:
Estic subscrit a El Temps.
És conductor d’El Llamp.
L’espectacle va anar a càrrec d’Els Comediants.
Recorda:
• Davant de topònims, escrivim l’article en minúscula i apostrofem segons
la regla general: la comarca de l’Alcalatén, la zona de l’Alguenya, la
ciutat de l’Havana.
Excepte amb topònims no adaptats al valencià: Han viatjat a El Paso, No
van voler anar a El Valle de los Caídos.
• Si el topònim és valencià o està adaptat, fem la contracció: la comarca
dels Ports, pel Campello, al Caire.
• Si el topònim no està adaptat, s’apostrofa, però no es fa la contracció:
el monestir d’El Escorial.
• Davant dels anys, és recomanable posar article: Va nàixer el 1976.
• Davant dels dies de la setmana, posem article, excepte si fa referència
a un dia immediatament anterior o posterior al dia en què parlem i no
va precedit de passat o pròxim: Dijous torne de Castelló, però El dijous 15
de març torne de Castelló.
• Davant d’infinitius no s’ha de posar article (fumar mata), excepte que
estiguen substantivats (el berenar, l’esmorzar, el dinar, el sopar).
1 Escriu l’article i apostrofa’l, si cal.
ocell
asimetria
illa
inventor
infermera
intel·ligència
host
hípica
ungla
olor
helicòpter
histèria
illa
informàtica
electrònica
humanitat
hipòtesi
ics
iode
illeta
informe
2 Escriu l’article davant dels mots següents i
apostrofa’l, si cal.
hipertensió ena
iode esmòquing herba
hoquei hall
indústria índia himne
urna hooligan enginyer universitat
hipoteca
embalum aterratge
espai aixeta hivern
oficina hostessa
infermera andana ema
3 Escriu l’article davant de les sigles
següents:
UNESCO OTAN UOC UDEF
IBM AVL
IEC IES
UEFA IBM
R+D IVAM
4 Escriu la forma de l’article adequada:
IBM OMS
IVA acèfala holding
esport una
ESO ananàs ira
estatus elit
asimetria stop estor
hoquei absis
escàner host armari
estand IES
il·lusió estenedor infermera
encarregat equipatge
informe amorfa anormal
COMPRENSIÓ LECTORA
1. Llig el text que tens a continuació i fes les activitats proposades en el quadern (apartat 3). (Data de lliurament: 11 de maig)
Coses aparentment
intranscendents
Durant molt de temps vaig viure en una
dispesa de prop del port. La família que la regentava va arribar a tenir-me
molta estimació, i quan els vaig dir que me n’havia d’anar a Bratislava per
raons de policia la senyora de la casa em digué:
—Deixeu-nos un retrat vostre. El posarem
damunt del piano i així us podrem enyorar més de gust.
Jo li vaig dir que no en tenia cap, que
mai no havia estat partidari de fer-me retratar, però la dama insistí:
—Feu-vos-en fer un. Encara que no tingui
cap importància. Una cosa senzilleta, sabeu? Només per conservar la fesomia.
Realment era tan simple complaure-la i
jo li devia tantes coses que no es podencontar, que aquella tarda em trobava
fent antesala a casa d’un fotògraf de barriada.
Quan em tocà el torn, vaig explicar que
volia un retrat petit, de poc preu, i que com més aviat enllestíssim millor.
Vaig procurar fer entendre que la mirada de la màquina em produïa desconcert i
que si fos possible fer retrats amb anestèsia jo en seria adepte.
—Procurarem que us sigui lleu —digué el
fotògraf—. Usarem magnesi i no us sentireu de res.
Em va posar bé, mogué la mà i em digué
que mirés l’objectiu, que sortiria un ocell.
Això, naturalment, sempre desperta
interés, i, mentre mirava amb els ulls ben oberts per no perdre detall, l’home
va prémer un botó i una pera de goma que hi havia al costat de la màquina.
Aleshores, les coses prengueren un aire
de grandesa que esfereïa. A la meva dreta, la flamarada del magnesi va semblar
que portés un tros de cel d’estiu a la cambra; jo vaig fer un salt de persona
ben nodrida, per protegir-me darrera de la màquina, i des d’allí vaig veure com
la flama havia encés una cortina de vellut negre. El foc s’encomanà els mobles
i al cap de cinc minuts cremava tota la casa, de la qual escapàrem l’artista i
jo per miracle.
Aquell vespre mateix, la gent tenia
notícies que havia cremat un bloc de cases i que moriren més de tres-centes
persones, totes de bona família.
Pere CALDERS
Cròniques de
la veritat oculta
Edicions 62 i
«la Caixa»
1 Llig
el text i busca el significat de les paraules que no conegues.
2 Localitza
les característiques discursives que permeten afirmar que aquest text és una
narració.
3 A
quin gènere narratiu pertany aquest text?
4 Identifica
el plantejament, el desenvolupament i el desenllaç.
Quin fet trenca
l’equilibri i dona pas al desenvolupament? Com valores el desenllaç?
Esperaves que fora així? Què creus que pretenia l’autor?
5 A
què fa referència el títol «Coses aparentment intranscendents»?
6 Indica
la informació sobre l’espai i el temps de la narració, tant la que apareix
explícitament com la que es pot deduir.
7 Qui
és el personatge protagonista i quins són els personatges secundaris. Hi ha algun
antagonista?
8 De
quin tipus és el narrador: intern o extern? Quina persona s’utilitza en la
narració? Aporta exemples concrets del text.
9 Pere
Calders presenta els contes d’aquest recull com a «cròniques», tal com queda
reflectit en el títol Cròniques de la veritat oculta. En quin sentit
es pot afirmar que aquest text és una crònica?
QUADERN B2
QUADERN DE VALENCIÀ (AMB SOLUCIONARI)
RECURSOS EN LÍNIA
➤ VALENCIÀ. GRAU MITJÀ
➤ PRÀCTIC
➤ TESTS EN LÍNIA
➤ PRÀCTIC
➤ TESTS EN LÍNIA➱PROVA CIEACOVA-JUNY 2016. SOLUCIONARI
➱EXAMEN CIEACOVA. GENER 2017. SOLUCIONARI
2/maig/2018
Després de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o i de i de recordar la divergència de tonicitat en diverses paraules, com ara diòptria, medul·la, atmosfera, èczema... i a l'accent diacrític (fotocòpies), veurem el tema de la dièresi : regles d'ús i ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment, -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -idal helicoïdal, -it/-ida/-its/ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes) i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme i estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir.
APRENEM MÉS...
⇒ Pràctica i repàs de grafies: exercicis de grafies oclusives i de la essa sonora i la essa sorda (fotocòpies).
⇒ EXERCICIS DE GRAFIES [CLAUS]
Síl·laba, diftong i hiat
VocalismeAccentuació
La s sonora. Pràctiques
Essa sonora i essa sorda
LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)
Ex. 21) 1a, 2c, 3a, 4b, 5b, 6c.
Ex. 22) duent, escrivint, rebent, plovent, devent, rient, movent, creient/creent, eixint, apareixent.
Ex. 23) removent, I van desconnectar, que va inundar, anant, i es guanyà/on es guanyà, i la van convocar.
Ex. 24) debatut, permés, conclòs, traduït, difós, respost, pres, crescut, nascut, detingut/detinguda, imprés, oferit/ofert, aparegut, valgut, segut, mòlt petangut/pertanyut, cogut.
Ex. 16) 1a, 2c, 3b, 4b.
Ex. 17) jovenalla, quilometratge, moblatge, fullatge, xicalla, tonatge.
Ex. 18) maduresa, dolcesa, noblesa, lleugeresa, lletgesa, honradesa, ceguesa, deixadesa, tendresa, nuesa, timidesa, bellesa.
Ex. 19) a) ressaltava, asimètricament; b) dissortat, ressonància; c) pressentir, asserenar-se; d) dissertació, ressò, transsexualitat.
Ex. 20) amansir, rebrotar, abonyegar, enlletgir, encarir, alleugerir, empal·lidir, entapissar, ensucrar, envernissar, assaborir, assedegar, emmalaltir, ajornar, assecar, desossar.
Les locucions
Ex. 8) 1b, 2c, 3c, 4c, 5a, 6b, 7a, 8a, 9b, 10a, 11a, 12a.
Ex. 9) a) en descuit, b) sense embuts, c) per un tres i no res, d) d’antuvi, e) d’amagat.
Ex. 10) a9, b6, c1, d2, e10, f4, g7, h3, i5, j8.
Ex. 11) a) sense reflexió, sense mirar si es amb raó o sense; b) en abundancia; c) molt; d) donant-se la cara; e) de festa; f) en resum; g) de cap manera, en absolut; h) amb detall; i) almenys; j) en el moment que.
Ex. 12) 1b, 2b, 3b, 4c, 5b, 6c.
Les frases fetes
Ex. 13) 1b, 2a, 3c, 4b, 5c, 6a, 7b, 8b.
Ex. 14) 1b, 2c 3a, 4a, 5c, 6b, 7c, 8b, 9a, 10b, 11b, 12a, 13c, 14c, 15a, 16a.
Locucions, frases fetes i refranys
LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)
Ex. 21) 1a, 2c, 3a, 4b, 5b, 6c.
Ex. 22) duent, escrivint, rebent, plovent, devent, rient, movent, creient/creent, eixint, apareixent.
Ex. 23) removent, I van desconnectar, que va inundar, anant, i es guanyà/on es guanyà, i la van convocar.
Ex. 24) debatut, permés, conclòs, traduït, difós, respost, pres, crescut, nascut, detingut/detinguda, imprés, oferit/ofert, aparegut, valgut, segut, mòlt petangut/pertanyut, cogut.
Ex. 16) 1a, 2c, 3b, 4b.
Ex. 17) jovenalla, quilometratge, moblatge, fullatge, xicalla, tonatge.
Ex. 18) maduresa, dolcesa, noblesa, lleugeresa, lletgesa, honradesa, ceguesa, deixadesa, tendresa, nuesa, timidesa, bellesa.
Ex. 19) a) ressaltava, asimètricament; b) dissortat, ressonància; c) pressentir, asserenar-se; d) dissertació, ressò, transsexualitat.
Ex. 20) amansir, rebrotar, abonyegar, enlletgir, encarir, alleugerir, empal·lidir, entapissar, ensucrar, envernissar, assaborir, assedegar, emmalaltir, ajornar, assecar, desossar.
Les locucions
Ex. 8) 1b, 2c, 3c, 4c, 5a, 6b, 7a, 8a, 9b, 10a, 11a, 12a.
Ex. 9) a) en descuit, b) sense embuts, c) per un tres i no res, d) d’antuvi, e) d’amagat.
Ex. 10) a9, b6, c1, d2, e10, f4, g7, h3, i5, j8.
Ex. 11) a) sense reflexió, sense mirar si es amb raó o sense; b) en abundancia; c) molt; d) donant-se la cara; e) de festa; f) en resum; g) de cap manera, en absolut; h) amb detall; i) almenys; j) en el moment que.
Ex. 12) 1b, 2b, 3b, 4c, 5b, 6c.
Les frases fetes
Ex. 13) 1b, 2a, 3c, 4b, 5c, 6a, 7b, 8b.
Ex. 14) 1b, 2c 3a, 4a, 5c, 6b, 7c, 8b, 9a, 10b, 11b, 12a, 13c, 14c, 15a, 16a.
Locucions, frases fetes i refranys
Descarregueu-vos un dossier d'exercicis de locucions, frases fetes i refranys en valencià.
I el solucionari, ACÍ.
Descarregueu-vos un dossier d'exercicis de locucions, frases fetes i refranys en valencià.
I el solucionari, ACÍ.
CLAUS EXERCICIS DE GRAFIES (Fotocòpies)
FONEMES LATERALS
1. il·legal, il·legible, il·legítim, il·lícit, il·limitat, il·lògic, il·localitzable.
4. il·lusió pel·lícula taula apel·lar solucióla Brussel ·les
5. col·laborar, ples, al·lucinava, rebel·lió, estabilitat, desconsolat, il·lusió, pel·lícula, calendari, tranquil·lament, vacil·la, vacil·lant, celebraren, solemnitat, exili, intel·lectual, al·lèrgic, elogis, felicitacions, alegria, elegit, col·locar, col·lecció, aquarel·les.
CONSONANTS NASALS
2. angle: xamfrà; estimulant: amfetamina; agredir: atemptar; perdurable: perenne; no obstant: tanmateix; adjunt: annex; excrement: femta; senyal: empremta; recipient: àmfora; lliure: exempt; espectacular: sumptuós; anticipació: acompte.
CONSONANTS OCLUSIVES
FONEMES ALVEOLARS
6. interessar atroç travessar dansa
7. passar posar passió dissident impressor
8. admissió, comissió, impressor, abadessa, agressor, discussió, emissora, progressió, expressió, duquessa, transmissor, transgressió.
11. senyor, missió, cassola, dansa, ensenyar, pallasso, sabata, persona, insecte, pesseta, pissarra, disset, estrella, suor, tassa, casa, cosa, passar.
FONEMES PALATALS
25/ABRIL/2018
SOLUCIONS EXERCICIS FORMES NO PERSONALS
COENT, CUIT, CORRENT, CONEIXENT, ROMÀS, TENINT, TRADUINT,
CONFÓS, MERESCUT, CAENT (CAIENT), VIVINT, EIXINT, ESTÉS, ABSOLT, CORRENT,
TRAENT (TRAIENT), EMÉS, FOS, ABSTINGUT, ESCRIVINT, ESTABLERT (ESTABLIT), POST,
MOVENT, BATUT, CONEIXENT, OCORREGUT, DIENT, REBULLIT, COGUT, MÒLT, MOGUT,
CONFONENT, ROMÀS, ESTRET
Truquets per a accentuar correctament les vocals e, o.
Exemples
|
Excepcions
| |
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes
|
menjaré, pretén, després, camió, torró...
|
terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, reòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs...
|
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes
|
diòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul...
|
formes del verb ser: fóra
verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)
estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec...
|
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraulesesdrúixoles
|
gènere, pèrdua, memòria, València...
|
fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega...
verbs de la 2a conj. (córrega...)
|
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...
Les grafies ei o representen dos sons diferents:
Les grafies ei o representen dos sons diferents:
¡ La erepresenta el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).
¡ La orepresenta el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)
Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.
Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):
Casos en què la e és oberta:
1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.
2. Davant de l, l·l, rr i r: cel, novel·la, serra, verd.
3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.
Casos en què la o és oberta :
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
EXERCICI D’ACCENTUACIÓ I DIÈRESI (solucions fotocòpia)
oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria //
EXERCICI D’ACCENTUACIÓ I DIÈRESI (solucions fotocòpia)
oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria //
brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil //
hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg //
taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt //
bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència,
traduïda // joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint //
sentència, altruista, féiem, còmic // heroi, féieu, remei, examen //
crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat //
copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //
autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor // posseíeu, duia, anàreu, reunió //
deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic //
túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil //
préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme //
hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic //
freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència //
europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa //
palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però //
fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina //
espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna //
tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna //
següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil //
comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís //
rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua
4/ABRIL/2018
LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB
Quant a les formes no personals del verb (infinitiu, gerundi i participi), en primer lloc hem vist l'infinitiu: formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...), verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...), remarques i verbs parasintètics (que es formen afegint a la paraula primitiva un prefix i un sufix alhora (engreixar, emmalaltir...). En segon lloc, ens hem fixat en el gerundi, que té una construcció molt regular (-ant, -ent, -int). Veurem els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca",o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu). Per últim, vam veure el participi, en concret ens fixàrem en la formació regular i els casos irregulars més rellevants.
L’ús del gerundi
El gerundi expressa una acció simultània o immediatament anterior a la del verb principal però NO pot expressar un fet que sigui conseqüència d’un altre, o que passa a continuació d’un altre.
Per exemple: Llegia mossegant-se les ungles (acció simultània); sabent que el tren circula a una velocitat de 250 km/h, calculeu a quina hora arribarà (acció anterior) són frases correctes.
Però una frase com L’estudiant va caure per l’escala, trencant-se una cama i un braç és incorrecta, ja que trencar-se el braç i la cama són conseqüència de caure i, per tant, expressen posterioritat. Podem resoldre la frase dient simplement que L’estudiant va caure per l’escala i es va trencar una cama i un braç.
I si no us queda prou clar, podeu consultar aquest divertit vídeo de Català a l’atac, “Gerundis crispats”. 
CORRECCIONS SOLUCIONARI 1000 EXERCICIS
Exercici 641
1 li ho 2 li’ls
3 li ho 4 li les 5 li’n 6 li la 7 li n’enviaré 8 li’l
Exercici 646
A) 1 us ho 2 digueu-li-la 3 li les
4 li l’ 5 te n’ 6 me’l
7 donar-li’n 8 me’n 9 t’hi
10 us ho 11 agafe-li-la 12 te n’
13 l’hi 14 us hi
B) 1 li’l 2 me’l
3 els hi 4 n’hi 5 les hi
6 ens l’ 7 l’hi 8 te’n
9 porta-li-hi 10 s’ho 11 li’ls
12 us hi 13 t’hi 14 –los-es
15 –li’n 16 –la-hi
Exercici 647
8 guarda-ho a la nevera / guarda-hi això 9 Vols que li’l demane?
Exercici 648
2 li l’ 7 li l’
8 li’ls
Exercici 654
2 li’ls 4 –li-la
Exercici 663
1 li la 6 li l’
Exercici 664
1 li les 4 –li-la
8 s’hi
Exercici 666
4 porta-li-la
Exercici 667
1 compra-li’ls 3 li les
4 li’l 8 li’l
Exercici 668
2 fes-li-la
Exercici 669
2 li la 5 li la
Exercici 685
4 permetes 5 consentes
6 fores
Exercici 686
1 satisfaça 2 estiguera/estigués - comés
Exercici 687
4 estigueres 5 dónes
6 fóra/ fos 8 donen
Exercici 688
5 faça
7 traguera/tragués
Exercici 701
4 hi cabérem 6 hi veja
8 n’estigueres/estiguesses
Exercici 714
1 volgueren/volguessen 5 done-li/diga doneu / digueu
6 faça´m / done’m
Exercici 715
1 corregueres 2 faça
3 seguera/segués 4
estiguéreu/estiguésseu/estigueu
Exercici 717
1 inclogues 2 cap
3 sabéreu/sapiguéreu 5
cabés/cabera/capiguera
Exercici 718
1 valgueren/valguessen 2 capiguem
3 difonia 4 compongues 5 permetríem
6 ajagut 7 concep 8 dissentisc
2/ABRIL/2018
Trieu una d’estes dos opcions i redacteu el text corresponent (entre 210 i 240
paraules).
Opció a:
La revista “e-Cultura” busca col·laboradors; per tal d'elegir-los demana que s'hi
envie la crítica d'un espectacle. Escriviu-ne una en què parleu de:
· l’acte: tipus, motiu, etc.
· l'espai/el lloc i l’ambient (abans, durant i al final)
· la gent
· l’experiència personal
Opció b:
L’ajuntament vol demanar que es declare Paratge Natural un indret singular que hi
ha al terme municipal. El regidor de Cultura us ha demanat que, com a bon
coneixedor del poble, de les tradicions i de la natura, redacteu el text que
adjuntaran a la petició formal. Hi haureu de parlar de:
· ubicació i descripció de l'entorn de l’espai
· característiques que en justifiquen la singularitat: geogràfiques, de flora, de
fauna, etc.
· passat i futur de l'aprofitament de l'espai (història, costums, usos, etc.)
· altres
28/març/2018 (4a sessió)
ELS PRONOMS FEBLES
21/ març/2018 (3 sessió)
ELS PRONOMS FEBLES
APRENEM MÉS...
⇒ Pronoms Febles. Descarrega't el dossier d'exercicis i teoria ACÍ.
7/març/2018 (1a sessió)
Hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist tots els temps verbals del mode indicatiu de la 1a conjugació (tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR). Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre), i hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret amb els verbs velaritzats (un grup de verbs irregulars que compartixen les mateixes irregularitats): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer, -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur. Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats:
1) Fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -c.
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., pret. perfet simple i participi.
[Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., pret. perfet simple i participi.
[Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
CLAUS EXERCICIS DE VERBS (DOSSIER 2)
PRESENT D’IND. 1a conj.
1c. menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen/ jugue, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen / alce, alces, alça, alcem, alceu, alcen / tanque, tanques, tanca, tanquem, tanqueu, tanquen / neteja, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen ...
2. assagen, fumes, deixeu, juguem, penge, penges, escalfa, donen, avanceu, abrigue.
PRESENT D’IND. 2a conj.
4. promets, saps, combat, sabem, perdeu, podem, debaten, admet, caps, concebem, rep, rebeu, romps.
PRESENT D’IND. 3a conj.
6b. assisteixen/assistixen, s’avorreix, avorriu, discutisc, obriu, dirigeix, em vestisc, sent, compartim, diverteixes, frigen (fregeixen), condueixen (conduïxen), conduïm, agraïsc, estableix, tiny (tenyeix).
7. entenguí, entenguera, córrec, córrega, correguera, resolguí, resolguera, confonc, confonga, confonguera, tinguí, tinguera, vinc, vinga.
8. PRESENT D’IND. Prenc, prencs, pren, prenem, preneu, prenen; molc, mols, mol, molem, moleu, molen; duc, dus, du, duem, dueu, duen; dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.
PERFET SIMPLE. Prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguí, molgueres, molgué, molguérem, molguéreu, molgueren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren.
PRESENT DE SUBJ. Prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen; molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen; duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen; diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen.
IMPERFET DE SUBJ. Prenguera, prengueres, prenguera, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguera, molgueres, molguera, molguérem, molguéreu, molgueren; duguera, dugueres, duguera, duguérem, duguéreu, dugueren; diguera, digueres, digurera, diguérem, diguéreu, digueren.
9. vingueres, suspenguérem, encenguem, ofengues, dissolguera, venga, atenguéreu, estenguí, tinga, absolga.
10. PRESENT IND. clous, cloeu, clouen; moc, mous, mou, movem, moveu, mouen; trac, traus, trau, traem, traeu, trauen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; dec, deus, deu, devem, deveu, deuen; ric, rius, riu, riem, rieu, riuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.
PERFET SIMPLE. Cloguí, clogueres, clogué, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren; traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
PRESENT SUBJ. Cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen; moga, mogues, moga, moguem, mogueu, moguen; traga, tragues, traga, traguem, tragueu, traguen; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; riga, rigues, riga, riguem, rigueu, riguen; escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen.
APRENEM MÉS...
⇒ Pràctiques de verbs (fotocòpies)
⇒ Examen CIEACOVA (gener'17)
⇒ Redacció.
⇒ Resum audició examen CIEACOVA (gener'17)
APRENEM MÉS...
⇒ Pràctiques de verbs (fotocòpies)
⇒ Redacció.
14/març/2018 (2a sessió)
Hem fet un repàs de la flexió verbal i hem vist el grup de verbs velaritzats (II) (nàixer, viure, créixer i meréixer), que fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., pret. perfet simple i participi.
Hem fet un repàs de la flexió verbal i hem vist el grup de verbs velaritzats (II) (nàixer, viure, créixer i meréixer), que fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., pret. perfet simple i participi.
Tot seguit hem vist els verbs de la 3a conjugació: verbs purs i verbs incoatius, (que són la majoria dels verbs de la 3a conj., i es caracteritzen per afegir un increment o terminació, -isc / -(e)ix, entre l'arrel i els morfemes en les tres persones de singular i la 3a per. de plural), que només es diferencien en els dos presents, el d'indicatiu i el de subjuntiu, i en l'imperatiu.
Tot seguit hem vist els verbs de la 3a conjugació: verbs purs i verbs incoatius, (que són la majoria dels verbs de la 3a conj., i es caracteritzen per afegir un increment o terminació, -isc / -(e)ix, entre l'arrel i els morfemes en les tres persones de singular i la 3a per. de plural), que només es diferencien en els dos presents, el d'indicatiu i el de subjuntiu, i en l'imperatiu.
PRÀCTIQUES DE VERBS. CLAUS
Ex. 1) vol, bull, acabe, rebat, tus.
2) menjàvem, coíeu, incloïa, creía, necessitàvem, treies, reia, feia, duia, seien.
3) emeté (va emetre), compongueren, tragueren, obrires, encengueren, cregué, fiu (vaig fer).
4) ha emés, han compost, han tret, has obert, s’han encés, ha cregut, he fet.
5 i 6) duguí (vaig dur), miràreu, isquéreu, quedàreu, anàrem, acomboiaren, treballa, estudiaren, suspengueren.
7) voldrà, aniré, vindrem, valdran, fareu.
8) voldria, tallarien, vindria, faria, vendries.
9) sapiguem (sapiem), puge, vinga, diga, patisques, aproves, tragues.
10) ploguera, tinguera, fóra, depenguera, hi haguera.
11 i 12) fera (fes), correguérem, donàreu, tingueres, volgueren.
13) bega, eixiu, faça, vés, tanca, pugeu, conduïsca.
14) réiem, conec, mogueu, rep, resolguera, refaces, satisfaça, admetem, beveu, sé (sabré), recorregut, sabera, admetran, llija, descús, begueu, isqueres, rebràs, bulla, retransmetrien, mogueu, obriguem, vaig estudiar, inclouen (incloïen), rigueu, vulga, aclarisca, convença, pertanyeu, segueu, poguera, muira, dorma, creem, desfaça, vull, reprimisca, responguem, faça, vull, perdes, complaïa, estigueu, responeu, vulga, perda, removeu, coneguérem, muira, isca,// corregueres, puguem, vulga, apareguen, sàpiguen (sàpien), traga, faces, dóna, creguéreu, ets, ploga, créiem, deveu, reduïsques, duien, ocórrega, introduïu, pertanyeria, tossiries, transigiríeu, vinguem, sàpiga (sàpia), faça, isca, mengeu, conegueu, escupa (escopisca), pugueu, creguéreu, adormim, perdé, engula (engolisca), espessisques, teniu, beguem.
PRÀCTIQUES DE VERBS. CLAUS
Ex. 1) vol, bull, acabe, rebat, tus.
2) menjàvem, coíeu, incloïa, creía, necessitàvem, treies, reia, feia, duia, seien.
3) emeté (va emetre), compongueren, tragueren, obrires, encengueren, cregué, fiu (vaig fer).
4) ha emés, han compost, han tret, has obert, s’han encés, ha cregut, he fet.
5 i 6) duguí (vaig dur), miràreu, isquéreu, quedàreu, anàrem, acomboiaren, treballa, estudiaren, suspengueren.
7) voldrà, aniré, vindrem, valdran, fareu.
8) voldria, tallarien, vindria, faria, vendries.
9) sapiguem (sapiem), puge, vinga, diga, patisques, aproves, tragues.
10) ploguera, tinguera, fóra, depenguera, hi haguera.
11 i 12) fera (fes), correguérem, donàreu, tingueres, volgueren.
13) bega, eixiu, faça, vés, tanca, pugeu, conduïsca.
14) réiem, conec, mogueu, rep, resolguera, refaces, satisfaça, admetem, beveu, sé (sabré), recorregut, sabera, admetran, llija, descús, begueu, isqueres, rebràs, bulla, retransmetrien, mogueu, obriguem, vaig estudiar, inclouen (incloïen), rigueu, vulga, aclarisca, convença, pertanyeu, segueu, poguera, muira, dorma, creem, desfaça, vull, reprimisca, responguem, faça, vull, perdes, complaïa, estigueu, responeu, vulga, perda, removeu, coneguérem, muira, isca,// corregueres, puguem, vulga, apareguen, sàpiguen (sàpien), traga, faces, dóna, creguéreu, ets, ploga, créiem, deveu, reduïsques, duien, ocórrega, introduïu, pertanyeria, tossiries, transigiríeu, vinguem, sàpiga (sàpia), faça, isca, mengeu, conegueu, escupa (escopisca), pugueu, creguéreu, adormim, perdé, engula (engolisca), espessisques, teniu, beguem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada