ESQUEMES
DE LES TIPOLOGIES TEXTUALS MÉS IMPORTANTS
【TIPUS DE TEXTOS】
ESQUEMES DE LES TIPOLOGIES TEXTUALS MÉS IMPORTANTS
【TIPUS DE TEXTOS】
🅐 EL TEXT ARGUMENTATIU
Argumentar és donar raons amb l’objectiu de convéncer algú d’alguna idea o pensament. La finalitat de qualsevol text argumentatiu (o article d’opinió) és exposar o rebatre una opinió amb la intenció d’influir en la de l’interlocutor o convèncer el lector. Sol presentar una estructura dividida en tres parts:
1. INTRODUCCIÓ
· Tractem de cridar l’atenció del lector (estadístiques, preguntes retòriques, cites, dades històriques...).
· Presentem el tema (breu descripció, situació actual...).
· Podem plantejar la nostra postura o opinió (tesi), sense donar arguments ni exemples.
2. DESENVOLUPAMENT
· Plantegem els nostres arguments o idees de forma ordenada.
· Podem posicionar-nos clarament o donar arguments a favor i en contra.
· Les idees han d’estar ben argumentades i enllaçades amb la resta del text.
· Els exemples ajuden a reforçar una idea i a ser més clars.
3. CONCLUSIÓ
· Valoració del tema, reflexió final, perspectives de futur, etc.
· Ara, però, ja no aportem informació nova (ni arguments nous ni exemples).
CARACTERÍSTIQUES LINGÜÍSTIQUES DEL TEXT ARGUMENTATIU
- Com que es tracta d’un text subjectiu, destaca l’ús de la 1a persona del singular, encara que també hi ha autors que utilitzen la 1a persona del plural.
- Ús de cites, màximes, comentaris d’altres persones o exemples concrets i anècdotes amb l’objectiu de fonamentar l’argumentació.
- Ús de fórmules lèxiques (clarament, òbviament, evidentment, sobretot...) i construccions impersonals (no es pot dubtar, és obvi...) o genèriques (tots sabem, com tothom sap...) per tal d’intensificar l’argumentació.
- Ús de connectors que estableixen ordre, progrés i cohesió del discurs, en especial de les conjuncions causals (ja que, perquè, com que...), finals (perquè, a fi que...) i consecutives (doncs, per tant...).
- Ús de recursos retòrics propis de l’argumentació: comparació, redundància, interrogació retòrica, ironia, al·lusió, etc.
TIPUS DE CONNECTORS
- Connectors per introduir els arguments: per començar, d’entrada, d’una banda, en primer lloc, primerament...; d’altra banda, en segon lloc...; finalment, per acabar, per concloure, per finalitzar, etc.
- Connectors per expressar l’opinió personal (s’usen verbs que expressen opinió): estic a favor de, estic en contra de, em sembla, soc del parer que, estic convençut/convençuda que, des del meu punt de vista, sembla evident, etc.
- Connectors per introduir la síntesi dels continguts: per concloure, en conclusió, en definitiva, en resum, així doncs, per tant, etc.
- Connectors per continuar sobre el mateix punt: a més a més, tot seguit, així mateix, a més, etc.
- Per emfatitzar: val la pena dir, cal insistir, el més important, la idea central és, convé destacar, etc.
- Per indicar oposició: en canvi, no obstant això, tanmateix, al contrari, etc.
- Per expressar la causa: perquè, ja que, atès que, a causa que, gràcies a, com que...
- Per expressar la conseqüència: per tant, doncs, en conseqüència, per aquest fet, per això, etc.
EXEMPLE D’ARTICLE D’OPINIÓ
“Escriure a mà s’ha de posar de moda!”
L’increment de l´ús de les noves tecnologies fa que anem perdent l’hàbit d’escriure a mà. Actualment els escrits a mà estan perdent valor i es consideren esborranys o anotacions. Però en l’àmbit educatiu, en concret en l’ensenyament de la lectoescriptura, aquesta pèrdua pot presentar-se com una mena d’avantatge: pot arribar a semblar inútil esmerçar temps a cal·ligrafiar si una màquina pot fer aquesta feina per a tu.
Els estudis demostren que hi ha notables diferències entre el desenvolupament cognitiu d’un nen que aprèn a escriure fent-ho a mà i un que ho fa amb un teclat. Escriure a mà desenvolupa les capacitats motrius fines de l’infant i com que les lletres són menys estereotipades, es força la concentració de qui escriu pel reconeixement visual. Alhora ajuda a memoritzar els conceptes, ja que triguem més a escriure i el contingut es va gravant a poc a poc al cervell.
També s’eviten els estímuls externs, ja que un ordinador amb Internet és una temptació permanent. I en conseqüència, es produeix un deteriorament de la visió exposada a llargs períodes davant la pantalla, un manteniment d’una posició rígida davant d’un ordinador estàtic, un aïllament de l’entorn per l’absorció de l’aparell i tot allò que potencialment ens ofereix, una exposició innecessària a camps electromagnètics i wifi, una necessitat d’estar en espais tancats amb llum artificial, per no esmentar el desgast ecològic i el cost econòmic que suposa.
Per tant, els beneficis d’escriure a mà són indubtables. Cal fomentar l’escriptura a mà a les escoles, no només perquè és una eina que s’acostuma a fer servir per expressar emocions i relaxa, sinó perquè és una oportunitat per desenvolupar un art: l’estil tipogràfic. A més a més, ara el debat es fa extensiu a la lletra lligada o d’impremta, i sembla que la lletra lligada fomenta els vincles emocionals amb els altres: compartir, expressar-se i donar. Així doncs, l’aprenentatge d’escriure a mà es consolida i es tendeix a la lletra lligada.
Ara escriu tu un text argumentatiu.
OPCIÓ A. Redacta un text per al teu grup de companys i companyes de la feina sobre el tema següent en què deixes clara la teua opinió.
El veganisme, el vegetarianisme i altres opcions són cada vegada més seguides per ciutadans amb més consciència social i del planeta. Ja hi ha locals que ofereixen un menú elaborat a partir de productes de comerç just o on és impossible beure un refresc de cola perquè no en tenen.
Has d’incloure-hi els aspectes següents:
- Augment dels negocis dedicats a les alternatives saludables i sostenibles.
- Dificultats per a seguir el veganisme o el vegetarianisme.
- Complements vitamínics per a completar la dieta.
- Perills de les indústries de la carn i el peix.
OPCIÓ B
Si algun profit hem pogut traure d’aquesta pandèmia és que s’ha donat més visibilitat a la salut mental, sobretot en la població més jove. Ara ha quedat palés que la ment és una part més del nostre cos que també ha de ser atesa per un professional de la salut.
Redacteu un text per a la secció de cartes al director del diari comarcal en què opineu sobre aquesta situació. Cal que hi tracteu, entre altres, aquests punts:
- La salut mental ha passat de ser un tema quasi tabú a una preocupació social.
- Causes que expliquen per què aquesta situació afecta sobretot la gent jove.
- Necessitat de més professionals de la salut mental en la sanitat pública.
🅐 EL TEXT ARGUMENTATIU
Argumentar és donar raons amb l’objectiu de convéncer algú d’alguna idea o pensament. La finalitat de qualsevol text argumentatiu (o article d’opinió) és exposar o rebatre una opinió amb la intenció d’influir en la de l’interlocutor o convèncer el lector. Sol presentar una estructura dividida en tres parts:
1. INTRODUCCIÓ
· Tractem de cridar l’atenció del lector (estadístiques, preguntes retòriques, cites, dades històriques...).
· Presentem el tema (breu descripció, situació actual...).
· Podem plantejar la nostra postura o opinió (tesi), sense donar arguments ni exemples.
2. DESENVOLUPAMENT
· Plantegem els nostres arguments o idees de forma ordenada.
· Podem posicionar-nos clarament o donar arguments a favor i en contra.
· Les idees han d’estar ben argumentades i enllaçades amb la resta del text.
· Els exemples ajuden a reforçar una idea i a ser més clars.
3. CONCLUSIÓ
· Valoració del tema, reflexió final, perspectives de futur, etc.
· Ara, però, ja no aportem informació nova (ni arguments nous ni exemples).
CARACTERÍSTIQUES LINGÜÍSTIQUES DEL TEXT ARGUMENTATIU
- Com que es tracta d’un text subjectiu, destaca l’ús de la 1a persona del singular, encara que també hi ha autors que utilitzen la 1a persona del plural.
- Ús de cites, màximes, comentaris d’altres persones o exemples concrets i anècdotes amb l’objectiu de fonamentar l’argumentació.
- Ús de fórmules lèxiques (clarament, òbviament, evidentment, sobretot...) i construccions impersonals (no es pot dubtar, és obvi...) o genèriques (tots sabem, com tothom sap...) per tal d’intensificar l’argumentació.
- Ús de connectors que estableixen ordre, progrés i cohesió del discurs, en especial de les conjuncions causals (ja que, perquè, com que...), finals (perquè, a fi que...) i consecutives (doncs, per tant...).
- Ús de recursos retòrics propis de l’argumentació: comparació, redundància, interrogació retòrica, ironia, al·lusió, etc.
- Connectors per introduir els arguments: per començar, d’entrada, d’una banda, en primer lloc, primerament...; d’altra banda, en segon lloc...; finalment, per acabar, per concloure, per finalitzar, etc.
- Connectors per expressar l’opinió personal (s’usen verbs que expressen opinió): estic a favor de, estic en contra de, em sembla, soc del parer que, estic convençut/convençuda que, des del meu punt de vista, sembla evident, etc.
- Connectors per introduir la síntesi dels continguts: per concloure, en conclusió, en definitiva, en resum, així doncs, per tant, etc.
- Connectors per continuar sobre el mateix punt: a més a més, tot seguit, així mateix, a més, etc.
- Per emfatitzar: val la pena dir, cal insistir, el més important, la idea central és, convé destacar, etc.
- Per indicar oposició: en canvi, no obstant això, tanmateix, al contrari, etc.
- Per expressar la causa: perquè, ja que, atès que, a causa que, gràcies a, com que...
- Per expressar la conseqüència: per tant, doncs, en conseqüència, per aquest fet, per això, etc.
EXEMPLE D’ARTICLE D’OPINIÓ
“Escriure a mà s’ha de posar de moda!”
L’increment de l´ús de les noves tecnologies fa que anem perdent l’hàbit d’escriure a mà. Actualment els escrits a mà estan perdent valor i es consideren esborranys o anotacions. Però en l’àmbit educatiu, en concret en l’ensenyament de la lectoescriptura, aquesta pèrdua pot presentar-se com una mena d’avantatge: pot arribar a semblar inútil esmerçar temps a cal·ligrafiar si una màquina pot fer aquesta feina per a tu.
Els estudis demostren que hi ha notables diferències entre el desenvolupament cognitiu d’un nen que aprèn a escriure fent-ho a mà i un que ho fa amb un teclat. Escriure a mà desenvolupa les capacitats motrius fines de l’infant i com que les lletres són menys estereotipades, es força la concentració de qui escriu pel reconeixement visual. Alhora ajuda a memoritzar els conceptes, ja que triguem més a escriure i el contingut es va gravant a poc a poc al cervell.
També s’eviten els estímuls externs, ja que un ordinador amb Internet és una temptació permanent. I en conseqüència, es produeix un deteriorament de la visió exposada a llargs períodes davant la pantalla, un manteniment d’una posició rígida davant d’un ordinador estàtic, un aïllament de l’entorn per l’absorció de l’aparell i tot allò que potencialment ens ofereix, una exposició innecessària a camps electromagnètics i wifi, una necessitat d’estar en espais tancats amb llum artificial, per no esmentar el desgast ecològic i el cost econòmic que suposa.
Per tant, els beneficis d’escriure a mà són indubtables. Cal fomentar l’escriptura a mà a les escoles, no només perquè és una eina que s’acostuma a fer servir per expressar emocions i relaxa, sinó perquè és una oportunitat per desenvolupar un art: l’estil tipogràfic. A més a més, ara el debat es fa extensiu a la lletra lligada o d’impremta, i sembla que la lletra lligada fomenta els vincles emocionals amb els altres: compartir, expressar-se i donar. Així doncs, l’aprenentatge d’escriure a mà es consolida i es tendeix a la lletra lligada.
Ara escriu tu un text argumentatiu.
OPCIÓ A. Redacta un text per al teu grup de companys i companyes de la feina sobre el tema següent en què deixes clara la teua opinió.
El veganisme, el vegetarianisme i altres opcions són cada vegada més seguides per ciutadans amb més consciència social i del planeta. Ja hi ha locals que ofereixen un menú elaborat a partir de productes de comerç just o on és impossible beure un refresc de cola perquè no en tenen.
Has d’incloure-hi els aspectes següents:
- Augment dels negocis dedicats a les alternatives saludables i sostenibles.
- Dificultats per a seguir el veganisme o el vegetarianisme.
- Complements vitamínics per a completar la dieta.
- Perills de les indústries de la carn i el peix.
OPCIÓ B
Si algun profit hem pogut traure d’aquesta pandèmia és que s’ha donat més visibilitat a la salut mental, sobretot en la població més jove. Ara ha quedat palés que la ment és una part més del nostre cos que també ha de ser atesa per un professional de la salut.
Redacteu un text per a la secció de cartes al director del diari comarcal en què opineu sobre aquesta situació. Cal que hi tracteu, entre altres, aquests punts:
- La salut mental ha passat de ser un tema quasi tabú a una preocupació social.
- Causes que expliquen per què aquesta situació afecta sobretot la gent jove.
- Necessitat de més professionals de la salut mental en la sanitat pública.
🅑 LA CARTA FORMAL
ESTRUCTURA DE LA CARTA
· Identificació del destinatari: Cal identificar el destinatari de la carta de manera diferent segons siga un particular (nom, cognoms, adreça, codi postal i població) o un càrrec públic o funcionari (nom de l’organisme, departament, nom i cognoms, adreça, codi postal i població). Les dades identificatives es col·loquen en la part superior de la carta, si bé poden disposar-se en la part esquerra o en la part dreta.
· Salutació: Cal adequar la salutació al to general de la carta i a la relació existent entre els interlocutors. Per tant, segons el grau de formalitat pot triar-se qualsevol d’aquestes fórmules:
- Solemne: Distingit senyor / distingida senyora.
- Respectuosa: Senyor / senyora.
- Cordial: Benvolgut amic (o company) / benvolguda amiga (o companya).
· Cos:
- Exposició de motius per què s’envia la carta.
- Arguments, fets o consideracions.
- Conclusió (petició o síntesi del que s’ha exposat).
· Fórmula de comiat: Ha de guardar una correspondència amb la fórmula de salutació triada, en consonància amb el to general de la comunicació:
- Solemne: Aprofite l’ocasió per a saludar-vos ben atentament / Aprofite l’avinentesa per a mostrar-vos la meua consideració personal.
- Respectuosa: Ben atentament / Atentament.
- Cordial: Cordialment / Una salutació cordial.
· Signatura. Inclou tres apartats: firma manuscrita, nom i cognoms de l’emissor i càrrec que ocupa o departament a què pertany.
· Datació. S’ha de fer constar la localitat i la data: el dia (expressat en xifres), el mes (en lletres) i l’any (en xifres i de manera completa).
· Informació addicional*: Si cal, pot afegir-se alguna informació complementària que es considere útil al peu de l’escrit, amb la sigla PD (postdata), seguida de dos punts.
FRASEOLOGIA
- En resposta a la seua carta de...
- En referència a l’escrit enviat per vostè, amb data...
- Vull comunicar-li que...
- Em plau informar-lo que...
- Vos comuniquem que...
- El motiu d’aquesta carta és demanar-vos que...
- A fi de... vos demanem que...
- Per tot això, volem demanar-li que...
- Li agraïsc de bestreta que...
- Lamentem haver de comunicar-li que...
- Quedem a la seua disposició per a tot el que necessite...
ESQUEMA DE LA CARTA
IDENTIFICACIÓ DEL DESTINATARI
SALUTACIÓ
COS
FÓRMULA DE COMIAT
FIRMA
DATACIÓ
INFORMACIÓ ADDICIONAL*
(*Opcional)
Exercici. Trieu una de les dues opcions i redacteu un text que continga un mínim de 300 paraules.
OPCIÓ A
Un home de 80 anys resident a València ha arreplegat 100.000 signatures per a reclamar un tracte més humà per part de les sucursals bancàries, perquè hui en dia quasi totes les gestions són telemàtiques.
Escriviu una carta formal adreçada a la direcció de l’oficina del vostre banc en què manifesteu el desacord amb els canvis de gestió que s’han introduït en els serveis bancaris. Cal que hi tracteu, entre altres, aquests punts:
- - La reducció de serveis i la complexitat actual de les gestions bancàries.
- - Els canvis afecten sobretot la gent gran, que ja no se sent independent.
- - Alternatives perquè els serveis s’ajusten a les demandes reals dels clients.
OPCIÓ B
🅑 LA CARTA FORMAL
ESTRUCTURA DE LA CARTA
· Identificació del destinatari: Cal identificar el destinatari de la carta de manera diferent segons siga un particular (nom, cognoms, adreça, codi postal i població) o un càrrec públic o funcionari (nom de l’organisme, departament, nom i cognoms, adreça, codi postal i població). Les dades identificatives es col·loquen en la part superior de la carta, si bé poden disposar-se en la part esquerra o en la part dreta.
· Salutació: Cal adequar la salutació al to general de la carta i a la relació existent entre els interlocutors. Per tant, segons el grau de formalitat pot triar-se qualsevol d’aquestes fórmules:
- Solemne: Distingit senyor / distingida senyora.
- Respectuosa: Senyor / senyora.
- Cordial: Benvolgut amic (o company) / benvolguda amiga (o companya).
· Cos:
- Exposició de motius per què s’envia la carta.
- Arguments, fets o consideracions.
- Conclusió (petició o síntesi del que s’ha exposat).
· Fórmula de comiat: Ha de guardar una correspondència amb la fórmula de salutació triada, en consonància amb el to general de la comunicació:
- Solemne: Aprofite l’ocasió per a saludar-vos ben atentament / Aprofite l’avinentesa per a mostrar-vos la meua consideració personal.
- Respectuosa: Ben atentament / Atentament.
- Cordial: Cordialment / Una salutació cordial.
· Signatura. Inclou tres apartats: firma manuscrita, nom i cognoms de l’emissor i càrrec que ocupa o departament a què pertany.
· Datació. S’ha de fer constar la localitat i la data: el dia (expressat en xifres), el mes (en lletres) i l’any (en xifres i de manera completa).
· Informació addicional*: Si cal, pot afegir-se alguna informació complementària que es considere útil al peu de l’escrit, amb la sigla PD (postdata), seguida de dos punts.
- En resposta a la seua carta de...
- En referència a l’escrit enviat per vostè, amb data...
- Vull comunicar-li que...
- Em plau informar-lo que...
- Vos comuniquem que...
- El motiu d’aquesta carta és demanar-vos que...
- A fi de... vos demanem que...
- Per tot això, volem demanar-li que...
- Li agraïsc de bestreta que...
- Lamentem haver de comunicar-li que...
- Quedem a la seua disposició per a tot el que necessite...
ESQUEMA DE LA CARTA
IDENTIFICACIÓ DEL DESTINATARI |
SALUTACIÓ |
COS |
FÓRMULA DE COMIAT |
FIRMA |
DATACIÓ |
INFORMACIÓ ADDICIONAL* |
Exercici. Trieu una de les dues opcions i redacteu un text que continga un mínim de 300 paraules.
OPCIÓ A
Un home de 80 anys resident a València ha arreplegat 100.000 signatures per a reclamar un tracte més humà per part de les sucursals bancàries, perquè hui en dia quasi totes les gestions són telemàtiques.
Escriviu una carta formal adreçada a la direcció de l’oficina del vostre banc en què manifesteu el desacord amb els canvis de gestió que s’han introduït en els serveis bancaris. Cal que hi tracteu, entre altres, aquests punts:
- - La reducció de serveis i la complexitat actual de les gestions bancàries.
- - Els canvis afecten sobretot la gent gran, que ja no se sent independent.
- - Alternatives perquè els serveis s’ajusten a les demandes reals dels clients.
OPCIÓ B
El turisme representa un percentatge important de l’activitat econòmica valenciana. Fins ara, tothom tenia la imatge de les platges de gom a gom a l’estiu. Però aquesta estacionalitat del turisme ha canviat, i també el temps i l’espai del model turístic actual: escapades urbanes de cap de setmana, allotjament als centres històrics de les ciutats... Residiu en ple centre del vostre municipi i notat els efectes d’aquest canvi en la manera d’entendre el turisme. Escriviu una carta dirigida a la persona responsable de l’àrea de turisme del vostre ajuntament en la qual exposeu els inconvenients, i també els beneficis, del model turístic actual. Cal que tracteu, entre d’altres, dels aspectes següents:
- Nous models d’allotjament per a turistes
- Efectes del turisme massiu en l’entramat espacial i comercial dels pobles i ciutats.
- Projecció exterior d’estereotips culturals empobrits i grollers.
🅒 LA RESSENYA
Definició
La ressenya és un tipus de text que té com a objectiu donar a conèixer i valorar una obra o esdeveniment cultural o acadèmic: exposició, obra de teatre, pel·lícula, conferència, llibre, article, botiga, restaurant, viatge, etc. La finalitat d’una ressenya és doble: informar (descriure les característiques de l’obra o de l’esdeveniment) i opinar (valorar-ne l’interès i els elements rellevants).
Estructura
a) Títol: capta l’atenció del lector. Pot apuntar de manera atractiva el contingut de la ressenya o bé pot ser neutre (és a dir, correspondre al títol del llibre, pel·lícula, exposició, etc. que es ressenya).
b) Fitxa tècnica: descripció formal de les dades tècniques d'allò ressenyat.
c) Introducció: contextualitza l’obra o l’esdeveniment.
d) Cos: -Descripció breu i presentació dels elements característics de l’objecte de la ressenya. -Comentari crític: judici valoratiu del que s’està ressenyant. Aquesta és la part fonamental del text.
e) Conclusió: paràgraf de tancament que sintetitza el punt de vista de l’autor amb relació a l’objecte de què tracta la ressenya. En la ressenya es pot diferenciar l’exposició de les característiques de l’obra del comentari crític o bé, com es habitual, destacar i descriure els aspectes rellevants i significatius de l’obra alhora que es valoren de manera argumentada.
UN EXEMPLE DE RESSENYA
WIEVIORKA, Annette. Auschwitz explicado a mi hija. Barcelona: Plaza & Janés Editores, SA, 2001. Col•lecció: Nuevas Ediciones de Bolsillo.
CONTEXTUALITZACIÓ DE L’AUTOR I DE L’OBRA
Annette Wieviorka és una historiadora que ha centrat la seva tasca en la investigació de la Segona Guerra Mundial, fent un èmfasi especial en la vida als camps de concentració, principalment a Auschwitz. L’interès de Wieviorka, d’origen jueu, pels camps de concentració no sorgeix del no-res, ja que el seu marit, els avis paterns i altres membres de la seva família van morir al camp de concentració d’Auschwitz. Ja des de fa temps, l’autora està vinculada a diversos projectes d’investigació que tracten aquesta temàtica.
L’obra, tot i la seva brevetat, podria considerar-se un petit manual sobre el nazisme i tot allò relacionat amb el camp de concentració d’Auschwitz. Tal com s’indica a la contraportada, la col•lecció a què pertany el llibre s’adreça a adolescents, però es tracta d’un llibre que, tant per la temàtica com per la claredat en els continguts i en l’estructura, pot satisfer qualsevol persona interessada a conèixer les atrocitats que el nazisme va cometre contra el gènere humà, especialment contra els jueus.
La llista d’obres que han tractat aquesta temàtica és extensa, però, com que considerem aquest llibre com un manual, hi ha un seguit de novel•les que poden entendre’s millor amb el llibre d’Annette Wieviorka al costat: des de L’amic retrobat i L’ànima valenta, de Fred Hulman, fins a La nit d’Elie Wiesel o Sin destino, d’Imre Kertész, Premi Nobel de literatura 2002.
EL RESUM
El llibre comença amb una breu introducció que en justifica l’elaboració. L’obra es planteja a partir d’un diàleg entre mare i filla, que comença motivat per un treball d’escola en què la nena ha d’elaborar un arbre genealògic de la família. Les preguntes comencen a sorgir quan arriba als seus besavis, dels quals no saben la data de defunció perquè van morir a Auschwitz. A partir d’aquí, tot el contingut del llibre s’estructura a l’entorn de preguntes relacionades amb el nazisme de la Segona Guerra Mundial i el camp de concentració d’Auschwitz.
EL COMENTARI
La finalitat de l’obra és descriure una situació històrica i explicar tot el que va suposar i representar per a les persones que la van viure i per a la humanitat en general. El llibre explica com els nazis eren capaços de localitzar qualsevol jueu, com els transportaven als camps de concentració, què en feien, com separaven els homes de les dones i els nens, quins tipus de treball eren obligats a fer, què significa la SS, què és exactament un camp de concentració, què és el genocidi, què són els guetos, per què es parla sobretot d’Auschwitz d’entre tots els camps de concentració, què eren les càmeres de gas i què suposava, com van morir els que no van ser assassinats a les càmeres de gas, com es vivia a Auschwitz, què representa una deportació, per què els nazis tenien tant d’odi cap als jueus… El llibre dóna resposta a aquestes preguntes i a moltes d’altres relacionades amb el tema, a partir d’un punt de vista objectiu i fidedigne.
Auschwitz explicado a mi hija és un llibre que pot ajudar a entendre què és un genocidi i a no oblidar les atrocitats dels nazis. Una obra didàctica que pot donar a conèixer aquest episodi històric a aquells que no el van viure. La novetat, més que en la temàtica, cal buscar-la en el format pregunta-resposta, de lectura amena i fàcil gràcies a un llenguatge planer, però correcte en tot moment.
🅒 LA RESSENYA
Definició
La ressenya és un tipus de text que té com a objectiu donar a conèixer i valorar una obra o esdeveniment cultural o acadèmic: exposició, obra de teatre, pel·lícula, conferència, llibre, article, botiga, restaurant, viatge, etc. La finalitat d’una ressenya és doble: informar (descriure les característiques de l’obra o de l’esdeveniment) i opinar (valorar-ne l’interès i els elements rellevants).
Estructura
a) Títol: capta l’atenció del lector. Pot apuntar de manera atractiva el contingut de la ressenya o bé pot ser neutre (és a dir, correspondre al títol del llibre, pel·lícula, exposició, etc. que es ressenya).
b) Fitxa tècnica: descripció formal de les dades tècniques d'allò ressenyat.
c) Introducció: contextualitza l’obra o l’esdeveniment.
d) Cos: -Descripció breu i presentació dels elements característics de l’objecte de la ressenya. -Comentari crític: judici valoratiu del que s’està ressenyant. Aquesta és la part fonamental del text.
e) Conclusió: paràgraf de tancament que sintetitza el punt de vista de l’autor amb relació a l’objecte de què tracta la ressenya. En la ressenya es pot diferenciar l’exposició de les característiques de l’obra del comentari crític o bé, com es habitual, destacar i descriure els aspectes rellevants i significatius de l’obra alhora que es valoren de manera argumentada.
UN EXEMPLE DE RESSENYA
WIEVIORKA, Annette. Auschwitz explicado a mi hija. Barcelona: Plaza & Janés Editores, SA, 2001. Col•lecció: Nuevas Ediciones de Bolsillo.
CONTEXTUALITZACIÓ DE L’AUTOR I DE L’OBRA
Annette Wieviorka és una historiadora que ha centrat la seva tasca en la investigació de la Segona Guerra Mundial, fent un èmfasi especial en la vida als camps de concentració, principalment a Auschwitz. L’interès de Wieviorka, d’origen jueu, pels camps de concentració no sorgeix del no-res, ja que el seu marit, els avis paterns i altres membres de la seva família van morir al camp de concentració d’Auschwitz. Ja des de fa temps, l’autora està vinculada a diversos projectes d’investigació que tracten aquesta temàtica.
L’obra, tot i la seva brevetat, podria considerar-se un petit manual sobre el nazisme i tot allò relacionat amb el camp de concentració d’Auschwitz. Tal com s’indica a la contraportada, la col•lecció a què pertany el llibre s’adreça a adolescents, però es tracta d’un llibre que, tant per la temàtica com per la claredat en els continguts i en l’estructura, pot satisfer qualsevol persona interessada a conèixer les atrocitats que el nazisme va cometre contra el gènere humà, especialment contra els jueus.
La llista d’obres que han tractat aquesta temàtica és extensa, però, com que considerem aquest llibre com un manual, hi ha un seguit de novel•les que poden entendre’s millor amb el llibre d’Annette Wieviorka al costat: des de L’amic retrobat i L’ànima valenta, de Fred Hulman, fins a La nit d’Elie Wiesel o Sin destino, d’Imre Kertész, Premi Nobel de literatura 2002.
EL RESUM
El llibre comença amb una breu introducció que en justifica l’elaboració. L’obra es planteja a partir d’un diàleg entre mare i filla, que comença motivat per un treball d’escola en què la nena ha d’elaborar un arbre genealògic de la família. Les preguntes comencen a sorgir quan arriba als seus besavis, dels quals no saben la data de defunció perquè van morir a Auschwitz. A partir d’aquí, tot el contingut del llibre s’estructura a l’entorn de preguntes relacionades amb el nazisme de la Segona Guerra Mundial i el camp de concentració d’Auschwitz.
EL COMENTARI
La finalitat de l’obra és descriure una situació històrica i explicar tot el que va suposar i representar per a les persones que la van viure i per a la humanitat en general. El llibre explica com els nazis eren capaços de localitzar qualsevol jueu, com els transportaven als camps de concentració, què en feien, com separaven els homes de les dones i els nens, quins tipus de treball eren obligats a fer, què significa la SS, què és exactament un camp de concentració, què és el genocidi, què són els guetos, per què es parla sobretot d’Auschwitz d’entre tots els camps de concentració, què eren les càmeres de gas i què suposava, com van morir els que no van ser assassinats a les càmeres de gas, com es vivia a Auschwitz, què representa una deportació, per què els nazis tenien tant d’odi cap als jueus… El llibre dóna resposta a aquestes preguntes i a moltes d’altres relacionades amb el tema, a partir d’un punt de vista objectiu i fidedigne.
Auschwitz explicado a mi hija és un llibre que pot ajudar a entendre què és un genocidi i a no oblidar les atrocitats dels nazis. Una obra didàctica que pot donar a conèixer aquest episodi històric a aquells que no el van viure. La novetat, més que en la temàtica, cal buscar-la en el format pregunta-resposta, de lectura amena i fàcil gràcies a un llenguatge planer, però correcte en tot moment.
🅓 EL TEXT NARRATIU
El text narratiu conta unes accions o uns fets que poden ser ficticis, imaginaris o reals, i que es desenvolupen en un temps i en un espai determinats. Aquests fets estan relacionats entre si i constitueixen una història.
ESTRUCTURA D’UN TEXT NARRATIU
PLANTEJAMENT
Ens descriu a quin lloc i a quina època se situen els personatges que intervenen a la història. També ens introdueix el fet o el problema que desencadenarà la història.
NUS
És la part més important ja que constitueix la trama de la història. Sol presentar un conflicte o una complicació que obliga el protagonista (o els protagonistes) a reaccionar i actuar per tal d’enfrontar-se a la complicació portant a terme les accions necessàries a fi de resoldre-la.
DESENLLAÇ
El desenllaç és la part final de la història, en què les accions dels protagonistes tenen un acabament. En cas que acoseguisquen el que pretenien i es resolga el conflicte, s’esdevé un final feliç. De vegades, el narrador ens fa una valoració del que ha passat a la història perquè en traguem un ensenyament (moralitat).
ASPECTES A TENIR EN COMPTE EN ELS TEXTOS NARRATIUS
TIPUS DE RELATS
- Relat realista: Els fets que ens explica un text narratiu poden ser reals o versemblants, és a dir, poden semblar reals. Exemples: la crònica i la notícia.
- Relat fantàstic: Els fets poden ser ficticis o inversemblants, és a dir, de cap manera podrien ser reals. Exemples: la faula i la rondalla.
PERSONATGES
Els personatges són un dels elements bàsics del text narratiu. En un relat pot haver-hi un personatge principal o més d’un, a més dels personatges secundaris. El personatge principal o protagonista condueix l’acció i sol aparèixer al llarg de tot el relat. És el personatge del qual se’ns dona més informació. La resta de personatges que apareixen a la narració són els personatges secundaris, que solen participar només en una part del relat, i no se’ns dona tanta informació.
EL TEMPS
L’acció d’un text narratiu es desenvolupa en un temps determinat. En un relat les expressions temporals (ahir, l’endemà, uns mesos més tard...) faciliten l’organització temporal de la història i permeten els lectors i les lectores reconstruir l’ordre cronològic dels fets.
El temps verbal que sol predominar és el passat, encara que també hi ha narracions en present i en futur.
L’ESPAI
Els fets explicats sempre tenen lloc en un espai o entorn físic. Aquest espai pot ser anomenat simplement, o bé pot ser descrit de manera acurada. La descripció d’un lloc sol començar amb la descripció de com és o l’explicació d’on està situat.
Per situar exactament els diferents elements, fem servir expressions de lloc (a l’esquerra, a dalt, al costat de...), i per descriure aquests elements usem adjectius, comparacions i altres expressions.
NARRADOR EN 1a PERSONA O EN 3a PERSONA
- Narració en 1a persona. El narrador n’és un dels personatges que intervenen en la història. Utilitza verbs, determinants, possessius i pronoms personals en primera persona.
- Narració en 3a persona. Té lloc quan un narrador explica els fets des de fora, utilitzant verbs, determinants, possessius i pronoms personals en tercera persona.
DISCURS DIRECTE O INDIRECTE
El narrador introdueix la veu del personatge en la narració de dues maneres:
- Reproduint exactament allò que diuen els personatges (discurs directe):
- Narrant el que diuen els personatges d’una forma aproximada (discurs indirecte):
RECOMANACIONS
Abans de fer o escriure una narració, convé fer-ne un esquema per tal de tenir ben clares i estructurades les idees i quin ordre es vol seguir. També és convenient fer-ne un esborrany abans d’escriure el text definitiu. Rellegir-lo i fer-hi correccions (ortografia, expressions, tornar a redactar alguna idea que no quede clara, etc.).
“Només era un gos”
A casa teníem una gossa robusta com un armari rober. Quan una dona amb una cassola d’arròs passava per davant de la nostra porta camí del forn de Moret, la gossa eixia encisada darrere de la flaire saborosa. Negra com el carbó, tenia sabatetes blanques i una taca ampla i irregular del mateix color en el pit. Els ulls marrons i expressius se li encenien com dues teies davant la possibilitat d’aconseguir una llepolia.
La gossa acompanyava ma mare a tot arreu. Anaven a comprar, a canviar la loteria de la falla al casal, a repartir el full parroquial. Mai no la va dur lligada amb una corretja i menys encara amb un boç. Del seu costat no es bellugava. A l’hora de dinar es posava sota la taula esperant a veure què queia. Si no queia res, s’entretenia llevant els serrets que s’apegaven a les vetes de les espardenyes que jo portava per anar al camp. Dormia sota el llit dels meus pares. Amb els anys va anar col·leccionant quilos i cada vegada que canviava de postura alçava el matalaf del llit i els dos dorments. Quan jo tenia quinze o setze anys i tornava a altes hores de la nit, el moviment de la seua cua informava els meus pares de la meua arribada.
Ma mare, després de dinar, s’asseia a l’entrada de casa a fer punt de ganxo. La gossa es tombava al seu costat amb un os entre les potes davanteres esperant que acudiren les mosques. Com una esfinx, restava impertèrrita fins que en un veloç moviment n’atrapava unes quantes i les mastegava amb fruïció. Allí s’ajuntaven també les amigues de ma mare, entraven i s’asseien en una cadira durant hores. La gossa els feia més o menys cas segons qui foren, tenia les seues predileccions. Era una gossa amb una intel·ligència instintiva i una personalitat notable i generosa.
L’havia portat a casa mon pare de la fàbrica on treballava, quan encara era un cadell. Ni l’alimentava, ni la passejava, ni la rentava, ni la va portar mai al veterinari, d’això ens encarregàvem ma mare i jo. Però quan la gossa sentia el cotxe de mon pare entrant pel carrer, alçava les orelles i començava a bellugar la cua, en aguaitar la seua ombra a la porta de casa la gossa saltava d’alegria i movia la cua gemegant de pura felicitat. Mon pare la rebia amb un somriure ample com el mateix horitzó: “No hi ha ric en el poble que tinga un gos com el meu! Açò no es paga amb diners!”. Mai ningú se n’havia alegrat tant de veure’l com aquella gossa.
Mon pare sí que fou l’encarregat, tretze anys després, de portar-la al veterinari perquè l’adormiren. En acabar, amb uns amics, feu un clot profund al camp i la colgaren. En arribar a casa, se’n va anar directament al llit i no es va alçar en tres dies.
Fou aleshores, només aleshores, quan vaig comprendre que la tristesa fa mal com una guitza en el pit que t’estella les costelles i t’obre la carn.
Manel Alonso i Català
🅔 LA CARTA AL DIRECTOR
La carta al director és un tipus de text argumentatiu (com l’article d’opinió, l’editorial, la crítica...) en què algú exposa una opinió, una reflexió pròpia o idea, i també inquietuds, queixes, desacords, agraïments, etc.
En general es tracta d’un text breu escrit a partir d’una notícia, un tema d’actualitat o bé un esdeveniment. El motiu que provoca la redacció del text sol ser una informació o una opinió que s’ha publicat. És habitual que s’hi facen servir recursos lingüístics com la ironia, la metàfora, les interrogacions retòriques, les segones intencions...
Estructura
L’estructura de la carta d’opinió és la següent:
· Títol: condensa el contingut del text (l’autor pot proposar-ne un).
· Cos: introducció (plantejament del tema), argumentació (fets i arguments) i conclusió.
· Datació: lloc i data.
· Dades de l’emissor: nom i cognoms.
· Altres dades (opcionals): DNI, professió, adreça electrònica...
Pel que fa al tractament, l’emissor sol expressar-se en 1a persona del singular (jo); per al receptor es poden emprar diverses opcions: tercera persona del singular (vostè), segona persona del plural (vós) o receptor no manifest.
El receptor d’aquest tipus de text és un lector desconegut i massiu (l’audiència publica formada pels lectors potencials del mitjà en què es publica). En aquest sentit, la carta al director és semblant, quant al registre, estructura, finalitat i recursos lingüistes, a un article d’opinió.
ESTRUCTURA CARTA AL DIRECTOR
TÍTOL
1r paràgraf: s’emmarca el TEMA i es deixa clara l’OPINIÓ PERSONAL
2n paràgraf: primer ARGUMENT que justifica L’OPINIÓ PERSONAL
3r paràgraf: segon ARGUMENT que justifica L’OPINIÓ PERSONAL
4t paràgraf: CONCLUSIÓ (RESUM en un parell de frases del s’ha volgut dir o propostes de millora)
NOM DE L’AUTOR/A
🅓 EL TEXT NARRATIU
El text narratiu conta unes accions o uns fets que poden ser ficticis, imaginaris o reals, i que es desenvolupen en un temps i en un espai determinats. Aquests fets estan relacionats entre si i constitueixen una història.
ESTRUCTURA D’UN TEXT NARRATIU
PLANTEJAMENT | Ens descriu a quin lloc i a quina època se situen els personatges que intervenen a la història. També ens introdueix el fet o el problema que desencadenarà la història. |
NUS | És la part més important ja que constitueix la trama de la història. Sol presentar un conflicte o una complicació que obliga el protagonista (o els protagonistes) a reaccionar i actuar per tal d’enfrontar-se a la complicació portant a terme les accions necessàries a fi de resoldre-la. |
DESENLLAÇ | El desenllaç és la part final de la història, en què les accions dels protagonistes tenen un acabament. En cas que acoseguisquen el que pretenien i es resolga el conflicte, s’esdevé un final feliç. De vegades, el narrador ens fa una valoració del que ha passat a la història perquè en traguem un ensenyament (moralitat). |
ASPECTES A TENIR EN COMPTE EN ELS TEXTOS NARRATIUS
TIPUS DE RELATS
- Relat realista: Els fets que ens explica un text narratiu poden ser reals o versemblants, és a dir, poden semblar reals. Exemples: la crònica i la notícia.
- Relat fantàstic: Els fets poden ser ficticis o inversemblants, és a dir, de cap manera podrien ser reals. Exemples: la faula i la rondalla.
PERSONATGES
Els personatges són un dels elements bàsics del text narratiu. En un relat pot haver-hi un personatge principal o més d’un, a més dels personatges secundaris. El personatge principal o protagonista condueix l’acció i sol aparèixer al llarg de tot el relat. És el personatge del qual se’ns dona més informació. La resta de personatges que apareixen a la narració són els personatges secundaris, que solen participar només en una part del relat, i no se’ns dona tanta informació.
EL TEMPS
L’acció d’un text narratiu es desenvolupa en un temps determinat. En un relat les expressions temporals (ahir, l’endemà, uns mesos més tard...) faciliten l’organització temporal de la història i permeten els lectors i les lectores reconstruir l’ordre cronològic dels fets.
El temps verbal que sol predominar és el passat, encara que també hi ha narracions en present i en futur.
L’ESPAI
Els fets explicats sempre tenen lloc en un espai o entorn físic. Aquest espai pot ser anomenat simplement, o bé pot ser descrit de manera acurada. La descripció d’un lloc sol començar amb la descripció de com és o l’explicació d’on està situat.
Per situar exactament els diferents elements, fem servir expressions de lloc (a l’esquerra, a dalt, al costat de...), i per descriure aquests elements usem adjectius, comparacions i altres expressions.
NARRADOR EN 1a PERSONA O EN 3a PERSONA
- Narració en 1a persona. El narrador n’és un dels personatges que intervenen en la història. Utilitza verbs, determinants, possessius i pronoms personals en primera persona.
- Narració en 3a persona. Té lloc quan un narrador explica els fets des de fora, utilitzant verbs, determinants, possessius i pronoms personals en tercera persona.
DISCURS DIRECTE O INDIRECTE
El narrador introdueix la veu del personatge en la narració de dues maneres:
- Reproduint exactament allò que diuen els personatges (discurs directe):
- Narrant el que diuen els personatges d’una forma aproximada (discurs indirecte):
RECOMANACIONS
Abans de fer o escriure una narració, convé fer-ne un esquema per tal de tenir ben clares i estructurades les idees i quin ordre es vol seguir. També és convenient fer-ne un esborrany abans d’escriure el text definitiu. Rellegir-lo i fer-hi correccions (ortografia, expressions, tornar a redactar alguna idea que no quede clara, etc.).
“Només era un gos”
A casa teníem una gossa robusta com un armari rober. Quan una dona amb una cassola d’arròs passava per davant de la nostra porta camí del forn de Moret, la gossa eixia encisada darrere de la flaire saborosa. Negra com el carbó, tenia sabatetes blanques i una taca ampla i irregular del mateix color en el pit. Els ulls marrons i expressius se li encenien com dues teies davant la possibilitat d’aconseguir una llepolia.
La gossa acompanyava ma mare a tot arreu. Anaven a comprar, a canviar la loteria de la falla al casal, a repartir el full parroquial. Mai no la va dur lligada amb una corretja i menys encara amb un boç. Del seu costat no es bellugava. A l’hora de dinar es posava sota la taula esperant a veure què queia. Si no queia res, s’entretenia llevant els serrets que s’apegaven a les vetes de les espardenyes que jo portava per anar al camp. Dormia sota el llit dels meus pares. Amb els anys va anar col·leccionant quilos i cada vegada que canviava de postura alçava el matalaf del llit i els dos dorments. Quan jo tenia quinze o setze anys i tornava a altes hores de la nit, el moviment de la seua cua informava els meus pares de la meua arribada.
Ma mare, després de dinar, s’asseia a l’entrada de casa a fer punt de ganxo. La gossa es tombava al seu costat amb un os entre les potes davanteres esperant que acudiren les mosques. Com una esfinx, restava impertèrrita fins que en un veloç moviment n’atrapava unes quantes i les mastegava amb fruïció. Allí s’ajuntaven també les amigues de ma mare, entraven i s’asseien en una cadira durant hores. La gossa els feia més o menys cas segons qui foren, tenia les seues predileccions. Era una gossa amb una intel·ligència instintiva i una personalitat notable i generosa.
L’havia portat a casa mon pare de la fàbrica on treballava, quan encara era un cadell. Ni l’alimentava, ni la passejava, ni la rentava, ni la va portar mai al veterinari, d’això ens encarregàvem ma mare i jo. Però quan la gossa sentia el cotxe de mon pare entrant pel carrer, alçava les orelles i començava a bellugar la cua, en aguaitar la seua ombra a la porta de casa la gossa saltava d’alegria i movia la cua gemegant de pura felicitat. Mon pare la rebia amb un somriure ample com el mateix horitzó: “No hi ha ric en el poble que tinga un gos com el meu! Açò no es paga amb diners!”. Mai ningú se n’havia alegrat tant de veure’l com aquella gossa.
Mon pare sí que fou l’encarregat, tretze anys després, de portar-la al veterinari perquè l’adormiren. En acabar, amb uns amics, feu un clot profund al camp i la colgaren. En arribar a casa, se’n va anar directament al llit i no es va alçar en tres dies.
Fou aleshores, només aleshores, quan vaig comprendre que la tristesa fa mal com una guitza en el pit que t’estella les costelles i t’obre la carn.
Manel Alonso i Català
🅔 LA CARTA AL DIRECTOR
La carta al director és un tipus de text argumentatiu (com l’article d’opinió, l’editorial, la crítica...) en què algú exposa una opinió, una reflexió pròpia o idea, i també inquietuds, queixes, desacords, agraïments, etc.
En general es tracta d’un text breu escrit a partir d’una notícia, un tema d’actualitat o bé un esdeveniment. El motiu que provoca la redacció del text sol ser una informació o una opinió que s’ha publicat. És habitual que s’hi facen servir recursos lingüístics com la ironia, la metàfora, les interrogacions retòriques, les segones intencions...
Estructura
L’estructura de la carta d’opinió és la següent:
· Títol: condensa el contingut del text (l’autor pot proposar-ne un).
· Cos: introducció (plantejament del tema), argumentació (fets i arguments) i conclusió.
· Datació: lloc i data.
· Dades de l’emissor: nom i cognoms.
· Altres dades (opcionals): DNI, professió, adreça electrònica...
Pel que fa al tractament, l’emissor sol expressar-se en 1a persona del singular (jo); per al receptor es poden emprar diverses opcions: tercera persona del singular (vostè), segona persona del plural (vós) o receptor no manifest.
El receptor d’aquest tipus de text és un lector desconegut i massiu (l’audiència publica formada pels lectors potencials del mitjà en què es publica). En aquest sentit, la carta al director és semblant, quant al registre, estructura, finalitat i recursos lingüistes, a un article d’opinió.
ESTRUCTURA CARTA AL DIRECTOR
TÍTOL
1r paràgraf: s’emmarca el TEMA i es deixa clara l’OPINIÓ PERSONAL
2n paràgraf: primer ARGUMENT que justifica L’OPINIÓ PERSONAL
3r paràgraf: segon ARGUMENT que justifica L’OPINIÓ PERSONAL
4t paràgraf: CONCLUSIÓ (RESUM en un parell de frases del s’ha volgut dir o propostes de millora)
NOM DE L’AUTOR/A
🅕 EL CORREU ELECTRÒNIC
El correu electrònic és un servei digital que permet l’enviament i la recepció de missatges a través de la xarxa. Pot adoptar tons i registres ben diversos, ja que es tracta d’un recurs també utilitzat en els àmbits professional i acadèmic, en els quals sol predominar la formalitat. En aquest context sol presentar l’estructura següent:
Encapçalament. Hi apareixen les adreces del destinatari i el remitent, la data i l’hora de l’enviament, i l’assumpte.
Salutació. Té un grau de formalitat variable segons la relació entre els interlocutors, des d’un simple Hola, fins a un Distingida senyora.
Cos. És la part central del correu amb el missatge que respon a l’objectiu que es pretén aconseguir: sol·licitar, informar...
Comiat: Manté el mateix to que la salutació: Adeu, Salutacions cordials...
🅖 ENTRADA DE BLOG
És un tipus de document que només trobarem publicat en Internet. Es tracta d’una pàgina web que solem escriure per a recollir informació o donar opinions sobre temes que ens interessen (viatges, pel·lícules, esports, educació, treball...)
L’estructura de l’entrada de blog és la següent:
Cal que tingues en compte que en molts dels casos l’estructura d’aquest d’escrit ja ve definida per la plataforma on allotges el teu blog i no l’hauràs de redactar tu sinó que serà la web la que hi introduirà les dades directament.
a) Data. Sol ser una dada que ens apareix per defecte segons la plantilla de blog que utilitzem. És la primera dada que hi trobem, ja que les entrades s’ordenen cronològicament.
b) Títol. Ha de ser concís i ha d’indicar el tema de l’entrada, ja que amb aquest aconseguirem captar l’atenció del lector.
c) Introducció. Podem fer una breu introducció al tema que tractem en l’entrada o indicar per què escrivim sobre aquest tema.
d) Cos. És la part més important de l’entrada. Hi donem tota la informació que volem que els nostres lectors lligen.
e) Conclusió. Ens adrecem als lectors perquè facen comentaris sobre el tema que hi hem tractat o simplement fem una breu conclusió de la informació que els hi hem donat.
Les característiques lingüístiques de l’entrada del blog que has de tindre en compte són:
1. Relació emissor-receptor. Es tracta d’un text de caràcter personal en què l’autor escriu en primera persona (jo) i sol interpel·lar el destinatari (vosaltres). Per a això, s’adreça al lector amb preguntes com Què vos sembla?, Creieu que…, etc.
2. Tipus d’escriptura. La lectura d’una entrada sol ser ràpida, ja que el lector no té molt de temps. És important que intentem escriure paràgrafs curts i en estil directe.
3. Temps verbals. Utilitzem l’entrada d’un blog per a explicar coses o fets. Si el que fem és explicar el funcionament d’alguna cosa, cal utilitzar perífrasis d’obligació en present d’indicatiu (Has de fer…, Cal ajustar...) o l’imperatiu (Vigila…, Para atenció a...). Si l’entrada l’orientem a contar fets que han ocorregut en passat, utilitzarem els diferents temps verbals de passat que has vist (Això va passar quan…, Feia molt de temps que no anava a...).
Vacuna para la humanidad
No discutamos de aquello en lo que estamos de acuerdo. Es cierto, desde finales de febrero del año pasado estamos viviendo los peores días de nuestras vides, salvo que usted sea accionista de Amazon o cobre el sueldo en bitcoins. Pero no todo son desgracias, la pandemia ha traído aparejadas algunas enseñanzas y hasta ciertas consecuencias positivas. Por ejemplo, hemos descubierto que el mundo en el que vivíamos i del que tanto nos quejábamos, era prácticamente perfecto. Todos daríamos lo que hiciese falta por recuperar las rutinas que definíamos como aburridas y que ahora no nos están permitidas. Ha tenido que llegar una desgracia mundial para que muchos hayamos descubierto que éramos felices y no lo sabíamos. Es de suponer, por tanto, que si volvemos a donde un día estuvimos, lo haremos agradecidos y disfrutaremos sin quejarnos por todo constantemente. Además, nos hemos digitalizado, hemos aprendido a hacer videoconferencias, abandonado el papel y ahora sabemos que más que espacio, lo importante en toda empresa es el ancho de banda. Súmenle que el medio ambiente ha mejorado al haberse reducido las emisiones tóxicas; hay quien afirma que también se ha reducido la delincuencia y al mismo tiempo la ciencia, la investigación, se han desarrollado como nunca ante la vulnerabilidad que la rápida expansión del virus ha puesto de manifiesto.
Pero hay más. La sociedad ha descubierto la importancia de la sanidad pública y también el papel imprescindible de los sectores agrícolas y ganaderos. A nivel mundial, la pandemia ha demostrado la falta de criterio y nula capacidad de gestión de personajes nefastos con Trump o Bolsonaro; ha revitalizado en positivo la importancia de la Unión Europea y los medios han descubierto que el modelo a imitar está en Nueva Zelanda, el primer país del mundo que abolió la pena de muerte y dio el voto a las mujeres. Incluso es probable, que el C19 haya hecho que algunos se den cuenta de que construir fronteras no es ahora lo primordial, ni va con los tiempos, ni garantiza mayor eficacia a la hora de resolver los problemas reales de la ciudadanía. Dentro de unos meses habrá acabado esta pesadilla y no es descartable que olvidemos pronto mucho de lo aprendido, porque la vacuna nos protegerá del coronavirus, pero no de ser humanos.
ACTIVITATS
1. Fes una traducció del text.
2. Escriu un text argumentatiu a propòsit del tema del text (300 paraules).
3. Fes un guió o esquema de les idees princpals per a un debat.
LA MEDIACIÓ ESCRITA
A
partir d’un exemple concret de la prova de mediació escrita, explicarem quins
passos cal seguir i quines característiques presenta.
Miren,
per exemple, la informació gràfica següent (infografia):
“Com
ens comportem quan anem pel carrer?”
Imaginem
ara que tenim l’enunciat següent:
“Formeu
part d’un club de motoristes aficionats que edita una revista anual per als
socis i les sòcies. A partir de la infografia anterior, redacteu una guia per a
la mobilitat urbana segura en motocicleta que es publicarà a la revista. Haureu
d’incloure-hi, com a mínim, les idees següents:
· Seguretat al volant i
seguretat a peu: qui és més vulnerable?
· Comportaments
perillosos.
MEDIACIÓ A PARTIR D’UNA INFOGRAFIA
Primer de tot, cal llegir atentament
l’enunciat de l’activitat. Recordem que quan es corregeix un text, no es té
només en compte la correcció gramatical i ortogràfica, sinó també les
propietats textuals. Cal, doncs, llegir bé el text per tal que ens adeqüem a
l’objectiu comunicatiu, que tinguem en compte el receptor hipotètic i la
situació comunicativa que se’ns presenta, que siguem coherents amb el context
fictici del text i que l’estructura del text siga clara, entenedora i d’acord
amb la tipologia textual que se’ns demana en l’enunciat.
Passos que cal seguir:
1. Saber amb seguretat de quina
tipologia textual ha de ser el text que us demanen. Tot i que les més habituals
són l’article d’opinió (text argumentatiu) i la carta formal (normalment
argumentativa, però a vegades descriptiva, narrativa...), podem trobar-ne
d’altres, com ara una narració, una descripció, un text expositiu... Per tant,
caldrà adaptar-nos al propòsit que se’ns demana: si se’ns demana la nostra
opinió, caldrà donar-la; si volen que expressem informació de manera objectiva,
en donarem.
Cal recordar, però, que l’assumpte de
les tipologies textuals és complex, perquè no hi ha acords unànimes sobre on
acaba una i on comença l’altra. A més, sí que hi ha consens sobre el fet que un
text pot tindre més d’una tipologia textual. En aquest cas, normalment una és
principal i, la resta, secundàries.
2) Haurem de saber exactament qui és el
receptor hipotètic del text. Ens referim a la persona que en teoria, segons
l’enunciat, ha de llegir el vostre text. Tindre en compte el receptor és molt
important a l’hora de triar el lèxic, les estructures, els exemples...
3) Un aspecte rellevant és que cal
incorporar al vostre text la informació que us proporciona la tasca, tant en
l’enunciat com en les idees que cal desenvolupar, que apareixen a la
infografia.
Tenint en compte aquests aspectes, ja
podeu començar a planificar i a escriure el text.
Sens dubte, un pas previ és invertir una
estoneta a planificar el discurs (no massa, ja que haureu de redactar, revisar
ortografia, gramàtica i lèxic i passar-ho en net).
Ara bé, abans de començar a redactar,
cal que tingueu clares les idees que exposareu en cada paràgraf. Això permetrà
que l’estructura del text siga entenedora i que eviteu repetir una mateixa idea
massa vegades.
UN EXEMPLE
Si prenem com a exemple la infografia
anterior i l’enunciat que hem proposat, proveu de seguir els passos que us hem
explicat:
-
Quina
és la finalitat?
-
Qui
és el receptor hipotètic?
-
Quines
idees ens dona la tasca?
Ací podeu comprovar-ho:
-Finalitat: text instructiu. Cal
donar consells sobre mobilitat urbana segura.
-Receptor hipotètic: socis i
sòcies d’una revista de motoristes.
-Idees de la tasca: l’enunciat en
dona tres, totes relacionades directament amb la infografia.
Tenint en compte tot el que hem vist i
que la redacció de la mediació ha de ser habitualment de 170-190 paraules, us
en presentem tot seguit un model:
“Mira, escolta, para”
Presentem una guia de mobilitat segura
per a gaudir de les dues rodes sense perdre de vista que compartim l’espai urbà.
Atenció a ciclistes i
vianants
Segons un estudi recent del RACC, les
ciclistes són el col·lectiu que se sent menys segur circulant per la ciutat,
seguit dels motociclistes. Ara bé, el mateix estudi també indica que el 99,5%
dels ciclistes no senyalitzen les maniobres amb el braç. Així mateix, poc menys
de la meitat dels vianants travessen els passos de zebra sense comprovar que no
vinga cap vehicle. Això fa necessària una gran empatia per part nostra amb els
usuaris no motoritzats de la via, que són els més vulnerables.
Respecteu els senyals
El 77% de conductors d’automòbil no es
paren del tot en els senyals d’estop. En el nostre cas, la xifra és més
alarmant: el 92% dels motoristes no ho fem. Això suposa un augment de la
perillositat que cal evitar a tot preu.
Equipament adequat
Un casc ben col·locat ens pot salvar la
vida. La vestimenta adequada, fins i tot en ciutat, pot estalviar-nos ferides
molt desagradables.
Tenint tot això en ment, només queda
gaudir de la màgia de la moto sense córrer riscos innecessaris.
A continuació teniu algunes idees que us
poden resultar útils:
-Per al títol sempre va bé buscar alguna
frase enginyosa o cridanera, o si no podeu pensar-ne cap, podeu fer ús almenys
d’algun recurs retòric (Ací trobeu un paral·lelisme amb la pel·lícula “Menja,
resa, estima”.).
-Com que es tracta d’una guia que s’ha
de publicar, cal posar-hi títol.
-En la introducció, independentment de
quina siga la tipologia textual, convé no entrar directament a exposar idees o
arguments, sinó que és convenient afegir-hi una xicoteta presentació.
-En aquest cas, crec que posar títols
als apartats ajuda a fer la guia més entenedora i visual.
-Eviteu reproduir textualment la
informació de la infografia.
-Utilitzeu l’esborrany, ja que de segur
que us evitarà que siga un desastre, perquè sempre teniu l’opció de refer allò
que siga necessari.
TIPUS DE TEXTOS
🅕 EL CORREU ELECTRÒNIC
El correu electrònic és un servei digital que permet l’enviament i la recepció de missatges a través de la xarxa. Pot adoptar tons i registres ben diversos, ja que es tracta d’un recurs també utilitzat en els àmbits professional i acadèmic, en els quals sol predominar la formalitat. En aquest context sol presentar l’estructura següent:
Encapçalament. Hi apareixen les adreces del destinatari i el remitent, la data i l’hora de l’enviament, i l’assumpte.
Salutació. Té un grau de formalitat variable segons la relació entre els interlocutors, des d’un simple Hola, fins a un Distingida senyora.
Cos. És la part central del correu amb el missatge que respon a l’objectiu que es pretén aconseguir: sol·licitar, informar...
Comiat: Manté el mateix to que la salutació: Adeu, Salutacions cordials...
🅖 ENTRADA DE BLOG
És un tipus de document que només trobarem publicat en Internet. Es tracta d’una pàgina web que solem escriure per a recollir informació o donar opinions sobre temes que ens interessen (viatges, pel·lícules, esports, educació, treball...)
L’estructura de l’entrada de blog és la següent:
Cal que tingues en compte que en molts dels casos l’estructura d’aquest d’escrit ja ve definida per la plataforma on allotges el teu blog i no l’hauràs de redactar tu sinó que serà la web la que hi introduirà les dades directament.
a) Data. Sol ser una dada que ens apareix per defecte segons la plantilla de blog que utilitzem. És la primera dada que hi trobem, ja que les entrades s’ordenen cronològicament.
b) Títol. Ha de ser concís i ha d’indicar el tema de l’entrada, ja que amb aquest aconseguirem captar l’atenció del lector.
c) Introducció. Podem fer una breu introducció al tema que tractem en l’entrada o indicar per què escrivim sobre aquest tema.
d) Cos. És la part més important de l’entrada. Hi donem tota la informació que volem que els nostres lectors lligen.
e) Conclusió. Ens adrecem als lectors perquè facen comentaris sobre el tema que hi hem tractat o simplement fem una breu conclusió de la informació que els hi hem donat.
Les característiques lingüístiques de l’entrada del blog que has de tindre en compte són:
1. Relació emissor-receptor. Es tracta d’un text de caràcter personal en què l’autor escriu en primera persona (jo) i sol interpel·lar el destinatari (vosaltres). Per a això, s’adreça al lector amb preguntes com Què vos sembla?, Creieu que…, etc.
2. Tipus d’escriptura. La lectura d’una entrada sol ser ràpida, ja que el lector no té molt de temps. És important que intentem escriure paràgrafs curts i en estil directe.
3. Temps verbals. Utilitzem l’entrada d’un blog per a explicar coses o fets. Si el que fem és explicar el funcionament d’alguna cosa, cal utilitzar perífrasis d’obligació en present d’indicatiu (Has de fer…, Cal ajustar...) o l’imperatiu (Vigila…, Para atenció a...). Si l’entrada l’orientem a contar fets que han ocorregut en passat, utilitzarem els diferents temps verbals de passat que has vist (Això va passar quan…, Feia molt de temps que no anava a...).
Vacuna para la humanidad
No discutamos de aquello en lo que estamos de acuerdo. Es cierto, desde finales de febrero del año pasado estamos viviendo los peores días de nuestras vides, salvo que usted sea accionista de Amazon o cobre el sueldo en bitcoins. Pero no todo son desgracias, la pandemia ha traído aparejadas algunas enseñanzas y hasta ciertas consecuencias positivas. Por ejemplo, hemos descubierto que el mundo en el que vivíamos i del que tanto nos quejábamos, era prácticamente perfecto. Todos daríamos lo que hiciese falta por recuperar las rutinas que definíamos como aburridas y que ahora no nos están permitidas. Ha tenido que llegar una desgracia mundial para que muchos hayamos descubierto que éramos felices y no lo sabíamos. Es de suponer, por tanto, que si volvemos a donde un día estuvimos, lo haremos agradecidos y disfrutaremos sin quejarnos por todo constantemente. Además, nos hemos digitalizado, hemos aprendido a hacer videoconferencias, abandonado el papel y ahora sabemos que más que espacio, lo importante en toda empresa es el ancho de banda. Súmenle que el medio ambiente ha mejorado al haberse reducido las emisiones tóxicas; hay quien afirma que también se ha reducido la delincuencia y al mismo tiempo la ciencia, la investigación, se han desarrollado como nunca ante la vulnerabilidad que la rápida expansión del virus ha puesto de manifiesto.
Pero hay más. La sociedad ha descubierto la importancia de la sanidad pública y también el papel imprescindible de los sectores agrícolas y ganaderos. A nivel mundial, la pandemia ha demostrado la falta de criterio y nula capacidad de gestión de personajes nefastos con Trump o Bolsonaro; ha revitalizado en positivo la importancia de la Unión Europea y los medios han descubierto que el modelo a imitar está en Nueva Zelanda, el primer país del mundo que abolió la pena de muerte y dio el voto a las mujeres. Incluso es probable, que el C19 haya hecho que algunos se den cuenta de que construir fronteras no es ahora lo primordial, ni va con los tiempos, ni garantiza mayor eficacia a la hora de resolver los problemas reales de la ciudadanía. Dentro de unos meses habrá acabado esta pesadilla y no es descartable que olvidemos pronto mucho de lo aprendido, porque la vacuna nos protegerá del coronavirus, pero no de ser humanos.
ACTIVITATS
1. Fes una traducció del text.
2. Escriu un text argumentatiu a propòsit del tema del text (300 paraules).
3. Fes un guió o esquema de les idees princpals per a un debat.
LA MEDIACIÓ ESCRITA
A
partir d’un exemple concret de la prova de mediació escrita, explicarem quins
passos cal seguir i quines característiques presenta.
Miren,
per exemple, la informació gràfica següent (infografia):
“Com
ens comportem quan anem pel carrer?”
Imaginem
ara que tenim l’enunciat següent:
“Formeu
part d’un club de motoristes aficionats que edita una revista anual per als
socis i les sòcies. A partir de la infografia anterior, redacteu una guia per a
la mobilitat urbana segura en motocicleta que es publicarà a la revista. Haureu
d’incloure-hi, com a mínim, les idees següents:
· Seguretat al volant i
seguretat a peu: qui és més vulnerable?
· Comportaments
perillosos.
MEDIACIÓ A PARTIR D’UNA INFOGRAFIA
Primer de tot, cal llegir atentament
l’enunciat de l’activitat. Recordem que quan es corregeix un text, no es té
només en compte la correcció gramatical i ortogràfica, sinó també les
propietats textuals. Cal, doncs, llegir bé el text per tal que ens adeqüem a
l’objectiu comunicatiu, que tinguem en compte el receptor hipotètic i la
situació comunicativa que se’ns presenta, que siguem coherents amb el context
fictici del text i que l’estructura del text siga clara, entenedora i d’acord
amb la tipologia textual que se’ns demana en l’enunciat.
Passos que cal seguir:
1. Saber amb seguretat de quina
tipologia textual ha de ser el text que us demanen. Tot i que les més habituals
són l’article d’opinió (text argumentatiu) i la carta formal (normalment
argumentativa, però a vegades descriptiva, narrativa...), podem trobar-ne
d’altres, com ara una narració, una descripció, un text expositiu... Per tant,
caldrà adaptar-nos al propòsit que se’ns demana: si se’ns demana la nostra
opinió, caldrà donar-la; si volen que expressem informació de manera objectiva,
en donarem.
Cal recordar, però, que l’assumpte de
les tipologies textuals és complex, perquè no hi ha acords unànimes sobre on
acaba una i on comença l’altra. A més, sí que hi ha consens sobre el fet que un
text pot tindre més d’una tipologia textual. En aquest cas, normalment una és
principal i, la resta, secundàries.
2) Haurem de saber exactament qui és el
receptor hipotètic del text. Ens referim a la persona que en teoria, segons
l’enunciat, ha de llegir el vostre text. Tindre en compte el receptor és molt
important a l’hora de triar el lèxic, les estructures, els exemples...
3) Un aspecte rellevant és que cal
incorporar al vostre text la informació que us proporciona la tasca, tant en
l’enunciat com en les idees que cal desenvolupar, que apareixen a la
infografia.
Tenint en compte aquests aspectes, ja
podeu començar a planificar i a escriure el text.
Sens dubte, un pas previ és invertir una
estoneta a planificar el discurs (no massa, ja que haureu de redactar, revisar
ortografia, gramàtica i lèxic i passar-ho en net).
Ara bé, abans de començar a redactar,
cal que tingueu clares les idees que exposareu en cada paràgraf. Això permetrà
que l’estructura del text siga entenedora i que eviteu repetir una mateixa idea
massa vegades.
UN EXEMPLE
Si prenem com a exemple la infografia
anterior i l’enunciat que hem proposat, proveu de seguir els passos que us hem
explicat:
-
Quina
és la finalitat?
-
Qui
és el receptor hipotètic?
-
Quines
idees ens dona la tasca?
Ací podeu comprovar-ho:
-Finalitat: text instructiu. Cal
donar consells sobre mobilitat urbana segura.
-Receptor hipotètic: socis i
sòcies d’una revista de motoristes.
-Idees de la tasca: l’enunciat en
dona tres, totes relacionades directament amb la infografia.
Tenint en compte tot el que hem vist i
que la redacció de la mediació ha de ser habitualment de 170-190 paraules, us
en presentem tot seguit un model:
“Mira, escolta, para”
Presentem una guia de mobilitat segura
per a gaudir de les dues rodes sense perdre de vista que compartim l’espai urbà.
Atenció a ciclistes i
vianants
Segons un estudi recent del RACC, les
ciclistes són el col·lectiu que se sent menys segur circulant per la ciutat,
seguit dels motociclistes. Ara bé, el mateix estudi també indica que el 99,5%
dels ciclistes no senyalitzen les maniobres amb el braç. Així mateix, poc menys
de la meitat dels vianants travessen els passos de zebra sense comprovar que no
vinga cap vehicle. Això fa necessària una gran empatia per part nostra amb els
usuaris no motoritzats de la via, que són els més vulnerables.
Respecteu els senyals
El 77% de conductors d’automòbil no es
paren del tot en els senyals d’estop. En el nostre cas, la xifra és més
alarmant: el 92% dels motoristes no ho fem. Això suposa un augment de la
perillositat que cal evitar a tot preu.
Equipament adequat
Un casc ben col·locat ens pot salvar la
vida. La vestimenta adequada, fins i tot en ciutat, pot estalviar-nos ferides
molt desagradables.
Tenint tot això en ment, només queda
gaudir de la màgia de la moto sense córrer riscos innecessaris.
A continuació teniu algunes idees que us
poden resultar útils:
-Per al títol sempre va bé buscar alguna
frase enginyosa o cridanera, o si no podeu pensar-ne cap, podeu fer ús almenys
d’algun recurs retòric (Ací trobeu un paral·lelisme amb la pel·lícula “Menja,
resa, estima”.).
-Com que es tracta d’una guia que s’ha
de publicar, cal posar-hi títol.
-En la introducció, independentment de
quina siga la tipologia textual, convé no entrar directament a exposar idees o
arguments, sinó que és convenient afegir-hi una xicoteta presentació.
-En aquest cas, crec que posar títols
als apartats ajuda a fer la guia més entenedora i visual.
-Eviteu reproduir textualment la
informació de la infografia.
-Utilitzeu l’esborrany, ja que de segur
que us evitarà que siga un desastre, perquè sempre teniu l’opció de refer allò
que siga necessari.
EXPRESSIÓ ESCRITA
TEMES DE REDACCIÓ
1) LA NECESSITAT DE MOSTRAR LA INTIMITAT EN LES XARXES SOCIALS.
2) LA SITUACIÓ DE LA DONA EN EL MÓN ACTUAL.
3) EL CANVI CLIMÀTIC.
4) L'EXERCICI FÍSIC I LA SALUT.
5) COMPARTIR PIS EN LA VELLESA.
6) LA MODA DELS "YOUTUBERS".
7) LA INFLUÈNCIA DE LES NOVES TECNOLOGIES EN LA VIDA QUOTIDIANA.
8) "El boom de les aplicacions mòbils és un fenomen del nostre temps. Cada dia apareixen eines interactives més especialitzades per a satisfer necessitats del mercat i de la societat. Escriviu un article d’opinió, per a una revista de la localitat on viviu, sobre la clau de l’èxit que han tingut algunes d’aquestes aplicacions". (300 paraules).
9) El paper de les ONG. Aquestes organitzacions han assolit una gran presència en el nostre dia a dia, en els informatius... Escriviu un article d’opinió en què exposeu i argumenteu el vostre punt de vista sobre la tasca que realitzen i la importància que tenen per a la societat actual.
10) La diversitat de models familiars. En les últimes dècades, el concepte de model familiar ha variat substancialment i, en alguns casos, se n’han creat de nous: famílies monoparentals, homoparentals, reconstituïdes... Escriviu un article d’opinió en què exposeu i argumenteu el vostre punt de vista sobre aquesta realitat.
11) Escriure una carta formal tenint en compte l'estructura i les característiques del document de tipologia textual. Ací tens un parell de propostes:
a) Eres el president de la teua comunitat de veïns. Com que teniu un problema amb un veí que es comporta de forma molt incívica (fa sorolls, embruta, és violent...), escrius una carta al regidor de benestar del teu ajuntament. Descriu-li la situació, com us afecta, com es comporta el veí, què heu intentat fer fins ara, què demanes perquè se solucione el problema, etc.
b)Escriu una carta adreçada al regidor de Medi Ambient en què li demanes una millora en la sostenibilitat de la ciutat.
ÀREA D'EXPRESSIÓ ESCRITA
1a SETMANA
✤ OPCIÓ A. El veganisme, el vegetarianisme i altres opcions són cada vegada més seguides per ciutadans amb més consciència social i del planeta. Ja hi ha locals que ofereixen un menú elaborat a partir de productes de comerç just o on és impossible beure un refresc de cola perquè no en tenen.
Redacta un text per al teu grup de companys i companyes de la feina sobre el tema en què deixes clara la teua opinió. Has d’incloure-hi els aspectes següents:
- Augment dels negocis dedicats a les alternatives saludables i sostenibles.
- Dificultats per a seguir el veganisme o el vegetarianisme.
- Complements vitamínics per a completar la dieta.
- Perills de les indústries de la carn i el peix.
2a SETMANA
✤ La diversitat de models familiars. En les últimes dècades, el concepte de model familiar ha variat substancialment i, en alguns casos, se n’han creat de nous: famílies monoparentals, homoparentals, reconstituïdes...
Escriviu un article d’opinió en què exposeu i argumenteu el vostre punt de vista sobre aquesta realitat.
3a SETMANA
✤ Elabora un text d'entre 240 i 260 paraules, d’acord amb les indicacions següents: La revista digital Tecnologia avui, en què col·labores habitualment, t’ha encarregat la redacció d’un article divulgatiu sobre la realitat virtual. Cal que tractes, entre altres, aspectes com els següents:4a SETMANA
✤ Hui en dia vivim d’una manera accelerada, tot i que som conscients dels efectes negatius d’aquest model de vida. En una entrevista recent, el filòsof alemany Rüdiger Safranski recordava que “aquesta acceleració no és cap llei natural, sinó que és una llei nascuda de l’ésser humà i, per això, podem canviar-la”. Formeu part d’un projecte de salut comunitària i, de tant en tant, pengeu en el blog de l’associació articles sobre temes d’interés comú. Redacteu un apunt sobre la tendència a viure de pressa, en què exposeu quines causes provoquen aquest ritme de vida i les conseqüències que a llarg termini pot tindre sobre les persones. Cal que tracteu, entre d’altres, dels aspectes següents: Motius d’aquest ritme frenètic de vida. ¿Hi ha relació entre un model de vida tranquil·la i una productivitat baixa? Conseqüències de seguir els patrons d’una vida accelerada. Propostes que ajuden els vostres lectors i lectores a modificar aquest model de vida
5a SETMANA
✤ El turisme representa un percentatge important de l’activitat econòmica valenciana. Fins ara, tothom tenia la imatge de les platges de gom a gom a l’estiu. Però aquesta estacionalitat del turisme ha canviat, i també el temps i l’espai del model turístic actual: escapades urbanes de cap de setmana, allotjament als centres històrics de les ciutats... Residiu en ple centre del vostre municipi i notat els efectes d’aquest canvi en la manera d’entendre el turisme. Escriviu una carta dirigida a la persona responsable de l’àrea de turisme del vostre ajuntament en la qual exposeu els inconvenients, i també els beneficis, del model turístic actual. Cal que tracteu, entre d’altres, dels aspectes següents: Nous models d’allotjament per a turistes. Efectes del turisme massiu en l’entramat espacial i comercial dels pobles i ciutats. Projecció exterior d’estereotips culturals empobrits i grollers.
6a SETMANA
✤ Escriu un correu electrònic a un amic o familiar en el qual expliques l'últim viatge que has fet. Hi hauràs d'incloure:
- Itinerari i llocs visitats (amb descripció breu).
- Tipus d'allotjament.
- Anècdotes i problemes.
- Recomana'l o desaconsella'l (motius).
LA MEDIACIÓ ORAL
L’exercici de mediació oral sol
plantejar-se com una tasca de mediació a partir d’una infografia, és a dir,
s’haurà de desenvolupar amb instruccions concretes; caldrà interpretar i
parafrasejar o explicar adequadament la informació que conté la infografia
(imatge i text), però sense reproduir literalment el contingut.
Criteris d’avaluació de la mediació
oral:
-
Quant
a la competència mediadora, cal fer un ús adequat de les estratègies de
mediació requerides: seleccionar, resumir, sintetitzar, parafrasejar i
postil·lar.
-
Pel
que fa al context i al tipus de producció sol·licitada, s’ha de mostrar una
correcta adequació a la situació comunicativa i al destinatari. Així mateix,
s’ha de fer un ús adequat de les convencions pròpies del gènere sol·licitat.
-
També
hem de tenir en compte que s’ha d’elaborar un text suficientment organitzat,
clar i coherent, amb estratègies pròpies del nivell. (Coherència i cohesió).
-
Per
últim, quant a la competència lingüística, és a dir, la correcció i riquesa
léxicogramaticals, i el control fonològic, d’una banda, cal mostrar un
repertori lèxic adequat i fer un ús adequat de les estructures gramaticals
pròpies del nivell; d’altra banda, la pronunciació, l’entonació i el ritme han
de ser naturals per al nivell.
Tot seguit, us oferim una mostra
d’infografia (“Ecoansietat”) i la descripció de la tasca corresponent que
caldria realitzar, perquè pugueu practicar la mediació oral.
Descripció de la tasca:
Emissor
Educador/a
especialitzat/ada en termes emocionals: persona experta en psicologia,
formador/a...
Destinatari
Alumnat de
Batxillerat d’un institut (adolescents).
Intenció
Explicar i
aconsellar.
Gènere textual
Xarrada-Exposició
oral
És convenient que la
informació s’estructure almenys en dues parts: exposició del problema i
consells.
Registre
Estàndard. Formalitat
mitjana.
És necessari que hi
haja tota la informació?
Sí, però no es
penalitzarà l’omissió d’alguna dada puntual.
Estratègies de
mediació
Parafrasejar i
postil·lar les notes: transformar les estratègies en consells.
Informació i dades imprescindibles:
· Explicar què entenem
per ecoansietat.
· Explicar com detectar
l’ecoansietat (símptomes).
· Donar consells per a
combatre-la (estratègies).
· Aclarir que no es
tracta d’una malaltia que es puga diagnosticar.
Informació i dades secundàries:
· Tot i que tots els
punts anteriorment esmentats són rellevants, no es penalitzarà l’omissió
d’alguna dada puntual.
ÀUDIOS I VÍDEOS
3/3/23EL CANVI CLIMÀTIC I LA MAR MEDITERRÀNIA
9/02/23
18/12/22
Escolteu l'àudio de la prova de nivell C2 i feu-ne una ressenya.
11/12/22
Mira el vídeo de cinc minuts Qui som els valencians? Elabora’n una ressenya en la qual expliques què és ser valencià, des del teu punt de vista (200 paraules)
Vídeo: Qui som els valencians?
EXPRESSIÓ ORAL
PROPOSTES DE MONÒLEG
DISCAPACITATS EMOCIONALS
El desconeixement de la naturalesa de les emocions i de la seua gestió és un dels problemes més greus de la vida moderna. Tothom creu que es pot ser feliç tota l’estona i la felicitat es busca com a meta necessària, promoguda per missatges que arriben pertot. D’on ve aquest desconeixement i com afecta la nostra vida?
- Origen del problema.
- Conseqüències d’aquesta mancança.
- Cultura emocional.
- Possibles solucions.
EL PRECARIAT: UNA NOVA CLASSE SOCIAL
El ritme de la societat actual es caracteritza per la falta de previsibilitat. El mercat laboral ens exigeix com més va més ser flexibles i tindre capacitat d’adaptació constant a nous escenaris. En sociologia, s’ha encunyat el terme “precariat” per a referir-se a la classe social a què pertanyen els individus que pateixen aquesta realitat. Creus que aquesta nova etiqueta és pertinent?
- Problema vertaderament recent?
- Inherent a la joventut?
- Conseqüències en la vida quotidiana.
- Possibles solucions.
LA MEDIACIÓ ORAL
L’exercici de mediació oral sol plantejar-se com una tasca de mediació a partir d’una infografia, és a dir, s’haurà de desenvolupar amb instruccions concretes; caldrà interpretar i parafrasejar o explicar adequadament la informació que conté la infografia (imatge i text), però sense reproduir literalment el contingut.
Criteris d’avaluació de la mediació
oral:
-
Quant
a la competència mediadora, cal fer un ús adequat de les estratègies de
mediació requerides: seleccionar, resumir, sintetitzar, parafrasejar i
postil·lar.
-
Pel
que fa al context i al tipus de producció sol·licitada, s’ha de mostrar una
correcta adequació a la situació comunicativa i al destinatari. Així mateix,
s’ha de fer un ús adequat de les convencions pròpies del gènere sol·licitat.
-
També
hem de tenir en compte que s’ha d’elaborar un text suficientment organitzat,
clar i coherent, amb estratègies pròpies del nivell. (Coherència i cohesió).
-
Per
últim, quant a la competència lingüística, és a dir, la correcció i riquesa
léxicogramaticals, i el control fonològic, d’una banda, cal mostrar un
repertori lèxic adequat i fer un ús adequat de les estructures gramaticals
pròpies del nivell; d’altra banda, la pronunciació, l’entonació i el ritme han
de ser naturals per al nivell.
Tot seguit, us oferim una mostra
d’infografia (“Ecoansietat”) i la descripció de la tasca corresponent que
caldria realitzar, perquè pugueu practicar la mediació oral.
|
Emissor |
Educador/a
especialitzat/ada en termes emocionals: persona experta en psicologia,
formador/a... |
|
Destinatari |
Alumnat de
Batxillerat d’un institut (adolescents). |
|
Intenció |
Explicar i
aconsellar. |
|
Gènere textual |
Xarrada-Exposició
oral És convenient que la
informació s’estructure almenys en dues parts: exposició del problema i
consells. |
|
Registre |
Estàndard. Formalitat
mitjana. |
|
És necessari que hi
haja tota la informació? |
Sí, però no es
penalitzarà l’omissió d’alguna dada puntual. |
|
Estratègies de
mediació |
Parafrasejar i
postil·lar les notes: transformar les estratègies en consells. |
Informació i dades imprescindibles:
· Explicar què entenem
per ecoansietat.
· Explicar com detectar
l’ecoansietat (símptomes).
· Donar consells per a
combatre-la (estratègies).
· Aclarir que no es tracta d’una malaltia que es puga diagnosticar.
Informació i dades secundàries:
· Tot i que tots els
punts anteriorment esmentats són rellevants, no es penalitzarà l’omissió
d’alguna dada puntual.
18/12/22
Escolteu l'àudio de la prova de nivell C2 i feu-ne una ressenya.
11/12/22
Mira el vídeo de cinc minuts Qui som els valencians? Elabora’n una ressenya en la qual expliques què és ser valencià, des del teu punt de vista (200 paraules)
Vídeo: Qui som els valencians?
EXPRESSIÓ ORAL
PROPOSTES DE MONÒLEG
DISCAPACITATS EMOCIONALS
El desconeixement de la naturalesa de les emocions i de la seua gestió és un dels problemes més greus de la vida moderna. Tothom creu que es pot ser feliç tota l’estona i la felicitat es busca com a meta necessària, promoguda per missatges que arriben pertot. D’on ve aquest desconeixement i com afecta la nostra vida?
- Origen del problema.
- Conseqüències d’aquesta mancança.
- Cultura emocional.
- Possibles solucions.
EL PRECARIAT: UNA NOVA CLASSE SOCIAL
El ritme de la societat actual es caracteritza per la falta de previsibilitat. El mercat laboral ens exigeix com més va més ser flexibles i tindre capacitat d’adaptació constant a nous escenaris. En sociologia, s’ha encunyat el terme “precariat” per a referir-se a la classe social a què pertanyen els individus que pateixen aquesta realitat. Creus que aquesta nova etiqueta és pertinent?
- Problema vertaderament recent?
- Inherent a la joventut?
- Conseqüències en la vida quotidiana.
- Possibles solucions.
Com es fa... l'article d'opinió / la carta formal/ l'informe / el conte / una exposició oral / l'acta de reunió ?
Fes clic ACÍ. Hi trobaràs com és l'estructura, recomanacions i exercicis per a practicar-hi.
Llenguatge administratiu
Lèxic
CUB (Criteris Universitat de Barcelona) Qüestions de redacció i models de documents; qüestions gràfiques, d'estil i convencions i, qüestions gramaticals.
La revernacularització del valencià a la ciutat d'Alacant (IEC)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada