SABER FER

 
1r BAT (CURS 2024-25)

ORTOGRAFIA

CONTINGUTS

- Vocalisme

- Accentuació

- Dièresi

- Apostrofació

- Ús del guionet en mots formats per composició

- Consonants oclusives

- Consonants nasals

- Consonants fricatives i africades palatals

- Consonants fricatives alveolars (essa sorda [s] i essa sonora [z])

- Consonants laterals

- Ortografia de la h

- Grafies b i v

 

MORFOSINTAXI

CONTINGUTS

- Gènere i nombre del substantiu i de l’adjectiu

- Numerals

- Quantitatius i indefinits

- Verbs

- Pronoms personals tònics i febles

- Pronoms relatius

- Preposicions

- Perífrasis verbals

 

LÈXIC

CONTINGUTS

- Locucions adverbials, frases fetes i refranys

- Precisió lèxica

- Interferències i barbarismes

- Neologismes

- Sinonímia i antonímia

- Derivació i composició

 

SINTAXI

CONTINGUTS

- Les categories gramaticals.

- Les funcions sintàctiques (els complements verbals).

- Les oracions coordinades.

- Les oracions subordinades: substantives, adjectives (o de relatiu) i adverbials.

 

4a setmana (10/24)

DOSSIER 1. ELS TEMPS VERBALS [CLAUS]

Ex. 1: estic, estàs, està, estem, esteu, estan.

Ex. 2: ESTAR: estic, estàs, està, estem, esteu, estan; TÉMER: tem, tems, tem, temem, temeu, temen; BATRE: bat, bats, bat, batem, bateu, baten; DORMIR: dorm, dorms, dorm, dormim, dormiu, dormen; SERVIR: servisc, servixes (serveixes), servix, servim, serviu, servixen.

Ex. 3: BUSCAR: busque, busques, busca, busquem, busqueu, busquen; FURGAR: furgue, furgues, furga, furguem, furgueu, furguen; MENJAR: menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen; CAÇAR: cace, caces, caça, cacem, caceu, cacen; PASSAR: passe, passes, passa, passem, passeu, passen.

Ex. 4: a) comencen, b) passegem, c) mengem, d) s’arrosseguen, e) parlen, parla, f) anem, g) busques, h) alce, i) maregen, j) torna, k) posa, l) equivoqueu, és, m) expliques.

Ex. 5: vaig, vas, va, anem, aneu, van.

Ex. 6: REBRE: rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; PERDRE: perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden; INTERROMPRE: interromp, interromps, interromp, interrompem, interrompeu, interrompen; DEBATRE: debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten; PERCEBRE: percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben.

Ex. 7: COLLIR: cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; LLEGIR: llig/llegisc, lliges/llegixes (llegeixes), llig/llegix, llegim, llegiu, lligen/llegixen; EIXIR: isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen; FUGIR: fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; OMPLIR: òmplic, omplis, ompli, omplim, ompliu, omplin; COSIR: cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; AFEGIR: afig/afegisc, afiges, afig, afegim, afegiu, afigen; VESTIR:

vist/vestisc, vists, vist, vestim, vestiu, vistent; TEIXIR: tix/teixisc, tixes, tix, teixim, teixiu, tixen; FREGIR: frig/fregisc, friges, frig, fregim, fregiu, frigen.

Ex. 8: a) afig, b) vesteix, c) teixim, d) lligen, e) patisc, f) adorm, g) sent, h) menteix, i) aplaudeixen, j) senten, k) cull, l) sent, m) tus, n) agraïsc.

Ex. 9: entenc, atenc, ric, moc, comparec, parec, resolc, valc, òbric, comprenc, bec, crec, escric, conec, desconec, molc, caic, òmplic.

Ex. 10: estava, estaves, anava, estava, anàvem, estàvem, estàveu, anàveu, estaven, anaven.

Ex. 11: ensenyava, ensenyaves, ensenyava, ensenyàvem, ensenyàveu, ensenyaven; temia, temies, temia, temíem, temíeu, temien; rebia, rebies, rebia, rebíem, rebíeu, rebien; sentia, senties, sentia, sentíem, sentíeu, sentien; servia, servies, servia, servíem, servíeu, servien.

Ex. 12: comprenia, comprenies, comprenia, compreníem, compreníeu, comprenien; dissolia, dissolies, dissolia, dissolíem, dissolíeu, dissolien; feia, feies, feia, fèiem, fèieu, feien; creia, creies, creia, créiem, créieu, creien; duia, duies, duia, dúiem, dúieu, duien; venia, venies, venia, veníem, veníeu, venien; havia, havies, havia, havíem, havíeu, havien; treia, treies, treia, tréiem, trèieu, treien; tenia, tenies, tenia, teníem, teníeu, tenien; vivia, vivies, vivia, vivíem, vivíeu, vivien.

Ex. 13: bordava, alegrava, jugàvem, brillava, venia, ajudava, perdia, escrivia, eren, volia, feia, estava, dúieu, sabia, incloïes, oíem, acudíem, hi havia, rèiem, pagàvem, agraïa, tornava.

Ex. 14: apareixia, apareixíem; aprenia, apreníem; bevia, bevíem; bullia, bullíem; cabia, cabíem; collia, collíem; coneixia, coneixíem; construïa, construíem; cosia, cosíem; coïa, coíem; creixia, creixíem; engolia, engolíem; entenia, enteníem; excloïa, excloíem; fugia, fugíem; llegia, llegíem; movia, movíem; naixia, naixíem; omplia, omplíem; pertanyia, pertanyíem; prenia, preníem; rebia, rebíem; renyia, renyíem; resolia, resolíem; responia, responíem; reia, rèiem; seia, séiem; teixia, teixíem; treia, tréiem; valia, valíem; venia, veníem; vestia, vestíem.

Ex. 15: a) anàvem, b) corrien, c) resolia, d) incloïa, e) plovia, f) fèiem, g) duies /j queies, h) veies, dissolien, i) aprenia, j) créiem, k) reies/ veies.

Ex. 16: isqué, trià, lligà, agafí, fórem, mamprenguérem.

Ex. 17: estalvií, estalviares, estalvià, estalviàrem, estalviàreu, estalviaren; parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; combatí, combateres, combaté, combatérem, combatéreu, combateren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; repetí, repetires, repetí, repetírem, repetíreu, repetiren.

Ex. 18: apareguí, aparegueres, aparegué, apareguérem, apareguéreu, aparegueren; aprenguí, aprengueres, aprengué, aprenguérem, aprenguéreu, aprengueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; caiguí, caigueres, caigué, caiguérem, caiguéreu, caigueren; coneguí, conegueres, conegué, coneguérem, coneguéreu, conegueren; correguí, corregueres, corregué, correguérem, correguéreu, corregueren; cresquí...; entenguí...; escriguí...; moguí...; nasquí...; prenguí...; rebí...; resolguí...; riguí...; seguí...; traguí...; venguí...; dormí, dormires, dormí, dormírem, dormíreu, dormiren; bullí...; consentí...; construí...; constituí...; instruí...


1a setmana (09/24)

LA FLEXIÓ VERBAL

Aquesta 1a setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu i subjuntiu. Quant a la 1a conjugació, cal tenir en compte que tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre). 

[Recordeu: un verb és regular  si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].

Després hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret els verbs velaritzats (I): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer,   -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir dur.  Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats: 

1) Fan la 1a persona de singular del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).

Hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II)nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -scla qual es manté  (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).

Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...

Quant als verbs de la 3a conjugació (-ir), podem distingir dos models de conjugació: la pura i la incoativa. En el cas dels verbs purs, podem distingir-ne un grup de verbs regulars: DORMIR, SENTIR, FUGIR, MUNYIR, BULLIR, GRUNYIR, CRUIXIR, PUDIR, MORIR... I un altre d’irregulars: OBRIR i OMPLIR (velaritzats) i COLLIR, TOSSIR, COSIR i SORTIR (amb canvis vocàlics en l’arrel: o>u).

La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.

Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...


2a setmana (09/24)

LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB

Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).

Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).

Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...


L'IMPERATIU 
L'imperatiu és un temps verbal que s'usa per a expressar ordres. Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts). 

La formació de l’imperatiu és bastant regular, ja que es construeix amb formes del present d’indicatiu i del present de subjuntiu. La segona persona del singular coincideix amb la tercera del present d’indicatiu, i la segona del plural coincideix amb la segona del plural del present d’indicatiu. En canvi, la tercera persona del singular i del plural, així com la primera de plural es formen a partir del present de subjuntiu.

 

PRESENT D’INDICATIU

IMPERATIU

PRESENT DE SUBJUNTIU

jo córrec

-----------

jo córrega


tu corres

corre

tu córregues

ell/ella corre    

córrega

ell/ella córrega


nosaltres correm


correguem

nosaltres correguem

vosaltres correu 

correu

vosaltres corregueu

ells/elles corren

córreguen

ells/elles córreguen

 REMARQUES

1.   1. Per a les segones persones, de singular i plural, s’empren formes del present d’indicatiu. Per a la resta de persones es fa servir el present de subjuntiu.

2.  2 En el tractament de vostè emprem la tercera persona, motiu pel qual emprem el present de subjuntiu.

3.   3.   Els verbs següents només presenten una forma irregular en la segona persona de singular:

fer → fes                 dur → dus             venir → vine           anar → ves

 4.   Alguns verbs irregulars formen tot l’imperatiu a partir del present de subjuntiu: 



EXERCICI (GRAELLA) FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)

Aparéixer, aparegut, apareixent / cabre, cabut, cabent/ créixer, crescut, creixent / merèixer, merescut, mereixent / nàixer, nascut, naixent / pertànyer, pertangut (pertanyut), pertanyent / plaure, plagut, plaent /saber, sabut, sabent / ser, sigut, sent / seure, segut, seent / tòrcer, torçut, torcent / viure, viscut, vivint / absoldre, absolt, absolent / dir, dit, dient / dur, dut, duent / escriure, escrit, escrivint / fer, fet, fent / moldre, molt, molent / pondre, post, ponent / resoldre, resolt, resolent / traure, tret, traent / veure, vist, veent (veient) / admetre, admés, admetent / atendre, atés, atenent / concloure, conclòs, concloent / encendre, encés, encenent / confondre, confós, confonent / ofendre, ofés, ofenent / prendre, pres, prenent / romandre, romàs, romanent / complir, complit (complert), complint / establir, establit (establert), establint / oferir, oferit (ofert), oferint / omplir, omplit (omplert), omplint / decidir, decidit, decidint / cobrir, cobert, cobrint / morir, mort, morint / obrir, obert, obrint / imprimir, imprés, imprimint / vendre, venut, venent / coure, cuit, coent / agrair, agraït, agraint / assajar, assajat, assajant / jutjar, jutjat, jutjant / moure, mogut, movent / distraure, distret, distraent / sotmetre, sotmés, sotmetent / traduir, traduït, traduint / rebre, rebut, rebent / poder, pogut, podent / existir, existit, existint / rebaixar, rebaixat, rebaixant / llegir, llegit, llegint / començar, començat, començant.

ELS VERBS IRREGULARS 1 (FOTOCÒPIES)

EXERCICI 10

a) dones b) conec  c) creguera  d) Reconeixeu  e) oferit/ofert  f) vine  g) cap  h) coïa i) depengueu  j) assegueu  k) venen.

EXERCICI 11

a) quéieu  b) visquera  c) Estigues  d) Tin/ tingues  e) ves  f) tussa  g) sigues  h) sàpies/sàpigues  i) asseu-te j) Aprén, obtin.

EXERCICI 12

a) transcorre  b) reclòs  c) concloïa  d) contradient  e) satisfa  f) pressent  g) ressent h) distraem i) preval j) interrompeu k) predic, preveig.

EXERCICIS DE COMPLETAR ORACIONS AMB VERBS

1. a) vull, sigues b) crec, sàpies/sàpigues c) insistisques, faré d) Responent, tret e) caent/ caient, pogut f) acabà, tornàrem g) dient, destruït h) faig, faça i) vol, parlem j) deia, diu k) agraïx/agraeix, produïm  l) rebera, sàpiga/sàpia m) escriga, aconseguisca n) digues, creuran  o) transmet, acosta p) rigueres, miraria q) veig, supose.

2. a) aprenent b) rebut c) faces, isques d) sigut, segut e) véiem  f) recórrega g) Traent/traient h) cus, cull i) Corrent, resolent j) cregueu, creieu k) responent l) merescut m) mantingudes, excloses n) begueu, beveu  o) difós p) tussen q) romàs  r) tragueu, traeu/traieu s) Vivint, entén.

 

FOTOCÒPIES (EL SINTAGMA VERBAL I)

3. pique, pica, piquem; doblegue, doblega, dobleguem; busque, busca, busquem; cace, caça, cacem; aparque, aparca, aparquem; trenque, trenca, trenquem; abrace, abraça, abracem; pague, paga, paguem; calce, calça, calcem; cague, caga, caguem; pegue, pega, peguem; carregue, carrega, carreguem; descalce, descalça, descalcem; regue, rega, reguem, penque, penca, penquem; combregue, combrega, combreguem.

4. es-tu-di-e, can-vi-a, es-tal-vi-em, pro-nun-ci-a, i-ni-ci-es, fo-to-co-pi-eu, a-nun-ci­-en, co-pi-a, o-di-e.

5. vaig, vas, va, anem, aneu, van.

6. estic, estàs, està, estem, esteu, estan, sóc, ets, és, som, sou, són.

7. tem, tems, tem, temem, temeu, temen; rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden; comet, comets, comet, cometem, cometeu, cometen; percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben; debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten.

8. dic, dius, diu, diem, dieu, diuen; tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen; vull, vols,vol,volem,voleu,volen; conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen; somric, somrius, somriu, somriem, somrieu, somriuen; atenc, atens, atén, atenem, ateneu, atenen; caic, caus, cau, caiem (caem), caieu (caeu), cauen; prenc, prens, pren, prenem, preneu, prenen; visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen; veig, veus, veu, veiem (veem), veieu (veeu), veuen.

9. crec, meresc, coneixes, cuses (cus), cap, saps, sé, sap, rebem, reps.

10. dorm; consent, consents, consent, consentim, consentiu, consenten; constituïsc, constitueixes (constituïxes), constitueix, constituïm, constituïu, constitueixen; construïsc; instruïsc; bull, bulls, bull, bollim, bolliu, bullen.

11. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen (tenyisc, tenyeixes, tenyeix, tenyim, tenyiu, tenyeixen); riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen (renyisc); cull, culls, cull, collim, colliu, cullen.

12. llegisc, teixisc, visten, menten, afegeix, fregeixes, llig, engolisc.

13. isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen.

14. vol, bull, acabe, rebat, tus, correm, perd, cull, vull, admet, sap, baten, exclous, valc, creus, perdem.

 

CLAUS: PRÀCTIQUES DE VERBS

40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu.

42. trau / creieu / beveu / fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.

43. doneu / ven / vine / vés / corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu / dissoleu / encenguem / pertany / dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu / llig (llegix).

44. absoleu / cloeu / beveu / escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu / aprén / comenceu.

45. has viscut / ha vist / hem enviat / heu bullit / han mentit.

46. havies comprat / havia arribat / havíem entrat / havíeu fet / havien dit.

47. hagueres aprés / hagué dormit / haguérem escoltat / haguéreu parlat / hagueren menjat.

49. hauràs conegut / haurà crescut / haurem entrat / haureu descansat / hauran vist.

50. hauries volgut / hauria caigut / hauríem entrat / hauríeu elaborat / s’haurien exhaurit.  



3a setmana (09/24)

"LES PERÍFRASIS VERBALS"

Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
       
   Perífrasi d’obligació.
-          Personal:    haver + de + inf. (“Has d’arribar abans de migdia”)
caldre + que + subj. (“Cal que faces el treball”)
-          Impersonal (sense subjecte): haver-se +de+inf.  (“S’ha d’emplenar el full”)
   caldre + inf. (“Cal anar amb compte”)
També es pot expressar obligació amb la construcció: És necessari /menester + inf. o + que+subj.
►Cal evitar les construccions del castellà:
*Tindre + que
* Haver-hi  + que + inf.
* Ser precís

      Perífrasi de probabilitat.
Per a expressar la probabilitat s’usa la perífrasi: deure + inf. (“Deuen tenir molt de fred perquè han encés la calefacció”).
És equivalent a un adverbi de probabilitat (potser, segurament, probablement, tal vegada...) + verb en futur (o present o passat): “Potser plourà”. O equivalent a poder +ser+oració de subjuntiu: “Pot ser que isquen molt tard”.
►Cal evitar les construccions incorrectes següents:
-És incorrecte intercalar la preposició de entre el verb deure i l’infinitiu (*Deuen de estar de viatge).
- No és correcte l’ús de la paraula igual com a adverbi de probabilitat (*Igual anem al parc d’excursió): Pot ser que vaja al parc. Potser aniré al parc.
També cal evitar l’ús del futur o l’ús del condicional per a expressar la probabilitat (*Haurà eixit de viatge.  Deu haver eixit de viatge) // (*Arribarien a casa després de mitjanit.  Devien arribar a casa després de mitjanit).

       Perífrasi d’imminència.
Per a expressar la imminència o el futur immediat no podem usar la perífrasi anar + a + inf., sinó que se sol expressar amb les perífrasis estar a punt de + inf. / estar per + inf.
Els viatgers estan a punt d’arribar.
La perífrasi anar + a + inf. es pot usar per a expressar imminència si ens referim a un temps passat (Anava a gitar-me quan vaig escoltar uns colps a la porta).  Si ens referim al futur, la perífrasi  anar + a + inf. és incorrecta; usarem el futur o el present, sovint introduït per l’adv. ara (Ara et portaré un refresc). Tanmateix, la construcció anar + a + inf. és correcta quan el verb anar té el valor de moviment o de desplaçament (Vaig a portar els pastissos perquè els convidats volen tastar-los).


4a setmana (09/10-24)

L'accentuació i la dièresi

Quant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals o obertes.
[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: busca la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].

Truquets per a accentuar correctament les vocals eo.


Exemples
Excepcions
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes
menjaré, pretén, després, camió, torró...
terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, reòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs...
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes
diòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul...
formes del verb serfóra
verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)
estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec...
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraulesesdrúixoles
gènere, pèrdua, memòria, València...
fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, esglésiallémena, feréstega...
verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...

Les grafies o representen dos sons diferents:

La representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).

La representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)

Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.

Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):

Casos en què la e és oberta:

1. Davant de síl·labes que duguen una i o una upremi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.

2. Davant de l, l·l,  rr i r: cel, novel·la, serra, verd.

3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.

Casos en què la o és oberta :
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -oaçò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/­olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota). 

Després de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. 
També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment,  -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes). 

➜ CLAUS 1a i 2a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // 
brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // 
hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // 
taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // 
bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda--
joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // 
sentència, altruista, féiem, còmic  // heroi, féieu, remei, examen // 
crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // 
copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor

CLAUS 3a, 4a i 5a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
posseíeu, duia, anàreu, reunió // deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // 
hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // 
europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però// 
fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // 
tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // 
següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // 
comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // 
rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua














1/2/2024

DOSSIER D’ORTOGRAFIA (SOLUCIONS)

2.1 Vocalisme

(PÀG. 3) 1. Ompliu els buits de les frases següents amb la vocal adient:

1. Tinc la seguretat que el sergent polsarà alguna tecla perquè jo no haja de fer unes guàrdies tan avorrides.

2. És un turment, això de veure pertot arreu botifarres i embotit i estar a règim.

3. Estic sufocat perquè no recorde el títol de la pel·lícula, però si hi pense veig el titular com si estigués escrit amb retoladors davant meu.

4. Deu sofrir molt, perquè sospira molt davant la tomba del seu marit.

5. Durant la seua joventut va tenir dos marits: l’un era hongarés i l’altre romanés.

6. L’ametista que porta l’anell de la sobirana és meravellosa.

7. L’assemblea ha aprovat les propostes governamentals malgrat la seua ambigüitat.

8. Posa’t el davantal si no vols embrutar-te.

9. Cal que siguem rigorosos i que avaluem amb honestedat tots els aspirants, sense deixar-nos subornar.

10. Com que no em va agradar el gust del vi, després de tastar-lo el vaig escopir.

11. Aquest jersei és molt juvenil.

12. Després de l’accident em vaig quedar atordit, torbat, no podia enfocar les imatges i suava per tots els porus de la meua pell.

 

2. Corregiu les incorreccions, quant a la divergència vocàlica, del text següent:

L’ambaixador de Romania va descobrir en un contenidor de ciment el robí –i l’estoig que el contenia– perdut per la princesa el dia de les seues noces. La malenconia i l’enyorança de la princesa per la pèrdua de tan estimada joia va provocar que son pare,  el rei Mahmet, convocara una assemblea per discutir i avaluar les possibilitats de recuperar el robí. Ducs, marquesos, ambaixadors i cònsols de diverses nacions, senyors de les terres del regne, sobirans d’altres nacions, i fins i tot una companyia de joglars, discutiren, sota la mirada atenta del rei, la manera de recuperar el robí arravatat, sense escrúpols, de les mans de la princesa, que ja no podia suportar la pèrdua i, atordida i una mica enfollida, es dedicava a escodrinyar totes les estances del palau. La malaltia de la princesa fou tan greu, que el rei va contractar una infermera perquè l’atenguera durant tot el dia i tota la nit, desafiant els eclipsis, les tempestes i les depressions del seu caràcter. Finalment, però, l’atent ambaixador li donà en mà a la princesa la tan preada joia.

 

2.3 Consonantisme. Les variants de la essa: essa sorda i essa sonora

(PÀGS. 7, 8 i 9)

1. Escriviu C o Ç:

cel circular obediència braç

abundància adreçar raça plaça

atroç ignorància apedaçar pedaç

Puçol cendra balança cançó

març cirera véncer oficina

cigró cistella llençol façana

2. Escriviu Z o S en els espais buits de les paraules següents:

zebra zodíac sumar pensar

polseguera quinzena cansament brusa

desembre bizantí topazi benzina

bronze colzada amazona polze

Ignasi trànsit consell senzill

 

3. Ompliu els buits amb S o SS:

cossiol fase nasal dansa

pessic frontissa gasos pallasso

dosi travessa desitjar pesseta

cossos disfressa entesa pissarra

països intromissió cosina persona

metgessa duquessa marquesa ensenyar

 

4. Ompliu els buits amb S, SS, C, Ç, Z, TZ:

a) El comissari va trobar els cossos de dues persones assassinades dissabte                passat.

b) Susanna està convençuda que vas passar l’examen per casualitat, perquè no et vas esforçar gens i no sabies cap lliçó.

c) Viu a l’entresòl, al costat d’uns grans magatzems.

d) El club està travessant un mal moment a causa de la lesió del davanter centre.

e) El fill de la princesa de Moçambic i la duquessa de Veneçuela s’han casat i han fet un viatge de noces impressionant: primer han anat a Rússia i després a les regions xineses del sud.

f) La crisi ha estat causada per l’adhesió d’una nova empresa en el sector.

g) Els escriptors presocràtics foren capaços d’explicar totes aquestes hipòtesis.

h) El cendrer està ple de cigarrets olorosos.

i) El govern ha confessat que les despeses d’hisenda són abusives.

j) El tornado Mari ha assotat la zona més frondosa de la selva amazònica.

k) La jutgessa francesa esbatussava la gossa.

l) El president va demanar que cessara la discussió.

m) El nazisme és una doctrina fal·laç que ha sigut condemnada a tot Europa.

n) Els pallassos del circ canten unes cançons precioses.

o) L’equip matalasser va lluitar feroçment per arrabassar el triomf als campions, però va acabar apallissat.

p) L’esquizofrènic dissimulava la seua mancança de seny.

q) Jo no accepte la tesi que proposa que aquesta és una malaltia psicosomàtica.

r) L’emissió excessiva de gasos és una agressió al medi ambient.

s) Açò és un contrasentit, ací no hi ha res a fer.

t) La porta de l’antesala té les frontisses rovellades.

u) Els interessos de l’Associació d’Amics d’Andalusia van ser analitzats pels

congressistes durant el mes de març.

v) La pissarra de la meua classe és verdosa.

w) La dona rossa portava una rosa a la mà.

 

5. Feu el mateix amb el text següent:

El Rabosa, assassí eivissenc, es trobava desesperat. La balança de la justícia queia sobre ell com una maça, sense compassió. La jutgessa no acceptava la seua presumpció  d’innocència. Ell tenia l’esperança que la dotzena d’anys que havia passat a la presóhaguera provocat una metamorfosi en el seu caràcter. Però l’atzar no sempre el podria afavorir. Ja va tenir molta sort quan, en el primer judici, el jurat va prendre la decisió de concedir-li la llibertat condicional. Això va ser com si li oferiren un viatge a un oasi. Però,  en aquesta ocasió, no hi havia cap argument que recolzara la seua innocència. El disseny que prenia el procés l’abocava a un atzucac.

 

2.8 Consonantisme: les consonants geminades

2.8.1 La ela geminada (l·l)

1. Completeu els buits de les frases següents amb l, ll, l·l, tl o tll:

1. Té l'apartament en una zona molt tranquil·la de la ciutat.

2. El menjar que serveixen en aquest restaurant és excel·lent.

3. El president va eixir il·lès (il·lés) de l'atemptat.

4. S'ha comprat una parcel·la per a fer-se un xalet.

5. Té una col·lecció de segells molt important.

6. Passà el test d'intel·ligència amb un bon resultat.

7. Li concediren una beca de col·laboració i escrigué una novel·la.

8. No han solucionat res, la proposta ha estat nul·la.

9. La celebració de l'acte es va declarar il·legal.

10. Va venir l'electricista i em va instal·lar el fil musical, però encara treu un so massa metàl·lic.

11. Sol·licitàrem l'assistència al col·loqui sobre satèl·lits.

12. Ahir al col·legi va posar una pel·lícula bèl·lica.

13. El van col·locar dins una cel·la de càstig.

14. Ha presentat una proposta paral·lela on fa al·lusió als temes encara no solucionats.

15. La il·luminació que han instal·lat a la circumval·lació és pàl·lida.

16. Han al·legat desconeixement de la llei en l’apel·lació presentada.

17. Han elaborat un projecte que consta d’un miler de fulls.

18. He estat col·laborant en la solució d’un sil·logisme d’una complicació il·limitada.

19. Cavil·lar massa pot provocar problemes capil·lars que desemboquen en alopècia.

20. Mireia és una dona molt alegre i treballadora.

21. Els lletrats haurien d'estudiar més literatura hel·lènica.

22. El bitllet té una ratlla intel·ligentment dissenyada.

23. Hem perdut el litigi contra els titulars del transatlàntic.

24. A causa de trencar ametles em fa mal l'espatla.

25. Camil·la té les pupil·les pàl·lides: cal buscar una solució.

26. És una dona molt liberal: ha permés la rebel·lió dels seus fills.


1/2/2024

(SOLUCIONS) DOMINI PRÀCTIC DEL SISTEMA LINGÜÍSTIC

Ex. 17 agraíeu, ambigües, androgin, antiimperialista, aquàrium, arcaista, argüiria, ateisme, atmosfera, àton, atraïment, biscaïna, conduiria, córrer, decaïment, desposseir, diürètic, empedreirà, endogen, espècimen, estoïcisme, examen, exogen, femineïtat, fortuït, geniüt, idoneïtat, instantaneïtat, leucòcit, lingüística, mèdium, paüls, període, peüc, polaina, preindustrial, proveir, radiòfon, reporter, rèptil, reüll, revenen, ruïnós, témer, timpà, trigemin, vademècum, vel·leïtat, vertigen, xandall.

Ex. 18

a) és, créixer. b) cònsol, suís, col·laboració, països, Món.  c) austríac, pneumònia, després, èczemes, cardíaca. d) anàlisi, cocaïna. e) veuràs, café. f) té, Lluïseta, Jesuïtes. g) indústria, tèxtil, però, sé, què, ocórrer, abandonà. h) rèptils, prènsil. i) arruïnat, amoïnat, atribuït. j) programació, diürna, ràdio. k) l) sí, però, més.

Ex. 23

a) Tinc molta set però aquest líquid em fa fàstic. b) No entenc l’actitud dels qui viuen al sud. c) Aquest biòleg semblava tímid i covard, però la seua absència ha deixat un buit profund. d) Dissabte, a les set, signaré l’augment de sou pel nou càrrec. e) La paret que dona al vessant nord no necessita cap retoc. f) Aquest atleta que és cec de naixement bat tots els rècords. g) Adquiriu a bon preu coets i petards per a la revetlla de Sant Joan. h) Ja han rebut la sol·licitud de subvenció per a les activitats del Consell de la Joventut. i) Els ànecs naden i es capbussen tranquil·lament. j) Han accelerat el procés dels butlletins a l’institut i, a més, es controlen les absències. k) Aquella escriptora ha estudiat el cas de la pneumònia del sociòleg. l) El tsar ha celebrat una gran festa pel baptisme del seu nebot.

Ex. 24

Vesprada, va, esquerp, estrafolari, actitud, acritud, va suggerir, rebel·lar-me, amb, plenitud, joventut, suportaria.

Sabia, trobava, soledat, bosc, sortida. Havia, ordir, amb, ferocitat, amb claredat, rigorositat. Havia, saviesa, escrúpols, mostrar-me, quimerut, esclavitud, ofegaven.

Comptava, amb, actitud, falsedat, probablement, brusquedat, amb, parlava, movia, atordiment, devia, compliment.

Sabia, latitud, sud, nord. Vaig, muntar, muntanya, tramuntana. Vaig, entendre, seguretat, movia, rancor, ràpid, absurd, succés. Capgirar, vida, delicte, covard, rebentara, possible, esdeveniment.

Vaig, immòbil, meravella, núvols, va, sortir, boca, oblit.

Ex. 23

a) Fes  b) seieu  c) aprenga  d) dissolga  e) isqueu  f) vulga  g) córrec  h) tix/teixeix  i) engul/engolisc  j) menteix  k) vulga / concloga / resolguem l) vegem, constituïsca/constituïm  m) confongueu  n) rep, atenc, sé  o) descrigues, envies / descrigueu, envieu  p) traduïu  q) pressenta, estiga  r) reculles  s) moveu-vos / voleu  t) dorma  u) agrada, confonga  v) llija/llegisca  w) perda, perda  x) agraïsc, fongueu  y) estigues  z) escupes.

Ex. 30

a) li’l  b) dona-li-la  c) us ho  d) li’n  e) m’ho  f) la hi  g) els les  h) li ho  i) deixa-li-les  j) fixeu-vos-hi  k) trau-la’n  l) portar-les-hi / portar-li-les.

Ex. 31

a) els en  b) envia’ls-la  c) deixar-los-els  d) les hi  e) li’l  f) us hi  g) us la  h) s’hi  i) li’n  j) s’hi  k) ho  l) te’n.


13/01/24

SOLUCIONS. DOSSIER D’EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES 

PÀG. 5

Ex. 22

a) El missatger ho va portar. b) La qüestionaven. c) La jutgessa n’embargà. d) En patien molta d’acústica. e) Pere la dona als padrins. f) Escriu-ne un!

Ex. 23

a. Els llegia contes cada nit  b. El pare li llava la cara  c. Ella li compra pa  d. Per què els regales llibres? e. Els vaig explicar/Vaig explicar-los l’assumpte.     f. Digues-li que em telefone.

Ex. 24

a. Anna n’escrivia cançons.  b. N’han arribat notícies.  c. N’estava satisfet.

Ex. 25

a. El pis ho està. b. Carme l’és/ho és. c. Els meus amics ho són. d. Ho sembla.

Ex. 26

a) Enric hi posa els coberts. b) D’ençà de l’accident Xavier hi camina. c) Deixa-hi el got! d) El gat sempre hi passava. e) En venien entusiasmats. f) Hi aniré demà. g) Hi ha contestat.

Ex. 27

a) Sempre en parlen b) hi juguen c) pensa-hi d) La mestra hi ensenya e) El govern hi ha optat f) Vols contribuir-hi? g) L’advocat hi ha recorregut  h) Hi té molt d’interés.

Ex. 28

a) s’hi ha fet  b) L’en nomenaran  c) Me n’he fet  d) Se n’ha fet  e) Jo també me’n dic  f) Sí, hi vaig acabar.

Ex. 30

a) N’hi ha poca/Hi ha poca aigua  b) ens convoquen a Junta  c) Ací u menja molt bé  d) No s’ha adonat de la correcció e) Està bé. f) En aquella habitació no toca el sol.

Ex. 31

1c, 2b, 3c, 4a, 5c, 6c, 7a, 8b

Ex. 32

a) Nosaltres li’ls vam donar b) Hui li’l portaré  c) li les tornarem  d) Àngel li’n llig  e) li la comprarem  f) li l’explicaré  g) li les portaré  h) Li’n compraré un.

Ex. 33

a) me l’he pres b) se n’han anat  c) te l’  d) te’l  e) me’ls  f) se l’  g) se te’ls  h) se l’

Ex. 34

a) Qui me l’aguantarà? b) Ja te’l van arreglar? c) me l’ha  d) Agafa-me’l!  e) Tots s’hi afanyen  f) Se te l’ha begut g) Ell m’hi va ajudar  h) Ahir me’n va cosir tres  i) se’l treia  j) No me l’embrutes  k) Me l’ha escrita  l) No te l’esperaves  m) S’hi va agafar  n) qui me’ls defensa?  o) Me’n falten molts.

Ex 35

a) no me’n dones cap  b) que ell t’ho conte  c) te’n poses  d) us ho  e) se les  f) la hi.

PÀG. 7

Ex. 1 

1 L’he vista 2 Ho he vist 3 En convidaré tres 4 Porta’n  5 N’he vist una de por  6 Les acompanyava  7 Porta-ho  8 No els trobem enlloc  9 Vaig plantar-ne un  10 La va conèixer / Va conèixer-la 11 Qui ho ha dit? 12 Els portes curts 13 Els has guardats? 14 En comprava15 La mare en feia de fregides 16 Guarda-ho.

Ex. 2

1 Ahir vaig trucar-li  2 Li vam ensenyar  3 Li he dit 4 Els presentaré la meua filla 5 Els compraré detallats  6 Mireia, ensenya’ls les notes  7 Hui li emprovaré el vestit. 8 Sempre li guardem els cromos. 9 Vull enviar-li un missatge. 10 Hem de fer-los la comanda. 11 Els enviaré els catàlegs. 12 Demà aniré a comprar-li un regal.

Ex. 3

1 Ho és  2 Hi va  3 Ho està  4 S’hi sent  5 Ho estic  6 Hi dorm  7 Ho sembla  8 S’hi ha tornat  9 Ho és  10 S’hi considera  11 Ho estem 12 Hi anem.

Ex. 4

1 Li ho faré pagar  2 Li’ls deixaran 3 Li ho comentarem 4 Li les cantarà 5 Li’n donaré  6 Li la demanarem  7 Li n’enviaré  8 Li’l perdoneu? 9 Els els faré pagar  10 Els ho llogarà  11 Els ho proposareu? 12 Els les reformaran 13 Els en donaràs 14 Els les donarem 15 Els en faré.

Ex. 5

a. Li l’he de comprar b. Antoni li’n recomana una. c. Vaig portar-l’hi  d. Enric li’l va demanar  e. Els les / collir-los-les f. Els el comprarem g. Emili no les hi portarà. h No n’hi havia a l’armari. i Qui la’n llevarà? j No t’ho perdonaré mai.

Ex. 6

1 te’l / ens el  2 t’ho 3 us el 4 m’ho 5 us ho / us ho 6 Us el / ens el 7 m’ho, t’ho 8 te’l / ens ho 9 us el /ens l’ 10 te’l / t’ho 11 -te’l / t’ho.

Ex. 7

1 Demà li les agafaré 2 Canta-li’n una 3 Renta’ls-les 4 Telefona’ls 5 Obri-li-la 6 Fem-los-en un 7 Li’l trametreu 8 Els n’oferiu 9 Agafa’ls-la 10 Els les furta / Furta’ls-les 11 Miquel li l’ha recomanat 12 No li l’has donada 13 Ramon els n’ha comprat. 14 Pep li’n recita 15 Teresa els el deu  16 L’hi vam haver de dur / Vam haver de dur-l’hi. 17 Li l’haurem de donar 18 Emili els en pagarà una. 19 N’hi ha plantat un. 20 No s’hi esforça. 21 Ens n’hem de comprar un. 22 Ens en va fer / Va fer-nos-en un 23 Demà us n’enviaré 24 Me l’han arreglada 25 Quan te l’enviaran? 26 La mare me l’ha portat. 27 El meu germà me l’ha comprat 28 El mestre me la pregunta 29 Ella me l’explica 30  El pare te’ls compra  31 En Jordi li la va dir 32 Qui te’l va regalar? 33 Ja els els he donats 34  En Josep ens l’arregla.

Ex. 8

1 li 2 n’ 3 us/ ens 4 els 5 hi 6 ‘l 7 l’ 8 -ho 9 pose’s 10 els 11 -les 12 l’ / en 13 -lo 14 ‘n 15 en 16 la 17 ho/l’ 18 el 19 -ne 20 en 21 us 22 -lo / el 23 les /-les 24 la / l’ 25 els / els

Ex. 9

1 hi 2 en 3 el 4 l’ 5 li les 6 l’ 7 li’l 8 hi 9 n’hi 10 els l’ 11 -li’n 12 li l’ 13 els les 14 en 15 els ho 16 l’ 17 n’hi 18 Li’l 19 Els ho 20 Les hi 21 li la 22 en 23 els l’ 24 te’ls 25 -ne 26 hi 27 li l’ 28 n’hi.

 

PÀG. 9

Ex. 1

Te l’amagava. / Els el vigilava. / Me l’en treia. / Va furtar-los-en. / Se’ls hi amagava. / Hi anirem d’excursió. / Me’l llegia. / Els la pinten. / La hi feien. / Lluïsa ho era a l’ambaixada – Lluïsa hi era secretària.

Ex. 2

Porta-n’hi tres quilos. / Els hi corregia. / Se’l dugueren. / M’ho pensava. / Ens les regala. / Pensava comprar-te’n. / Li’l vaig dur. / Te n’anares. / Convida’ls-hi. / Se n’hi bevia tres litres. / Trieu-vos-els. / Les hi has posades. / Els la va malvendre. / Ens n’adverteixen. / On l’hi farem? / L’hi jugarem. / Els hi penjà. / Els el canviaren. / Estava llegint-te’l – Te l’estava llegint. / Se n’hi feu un.

Ex. 3

L’en treia. / Conteu-los-la. / Dus-los-ho. / Quan hi anireu? / Compra-t’ho. / Se’ls hi amaguen. / Guardeu-les-hi. / Esborra-l’en.

FITXA 3

1 Li ho varen explicar  2 Va dir-los-ho 3 Pregunta’ls-ho 4 Varen dir-li-ho 5 Els les explicarem  6 Els en va donar uns quants 7 Dona’ls-en 8 Dona’ls-les 9 Explica’ls-en 10 Ell els els posa 11 Torna’ls-la 12 Explica-li-ho 13 Els l’amaga 14 Els en va repartir   15 Els el vaig manllevar 16 Explica’ls-ho 17 Penja-l’hi 18 Compra’ls-hi 19 va fer-los-en un 20 L’hi hem solucionat 21 vam deixar-los hi 22 Ella hi parla amb les companyes 23 Les hi tornarem 24 Alexandre la hi guarda 25 li la comprarem 26 Li l’explicaré 27 La hi compra 28 Demà li les duré 29 N’hi pensa 30 Li’ls explicarem.

PÀG. 10

Ex. 1

1 T’hi 2 Me n’ 3 M’hi 4 se n’ 5 m’ho 6 T’hi 7 se’n 8 me’l 9 Te’ls 10 M’hi

Ex. 2

1 S’hi 2 s’ho 3 se’l 4 Me’ls 5 t’ho 6 -me-la 7 se’n 8 -me’n 9 m’ho 10 -nos-ho

Ex. 3

1 s’hi 2 Ens n’ 3 T’hi 4 s’hi 5 us n’ 6 -nos-hi 7 ens hi 8 m’hi 9 Ens ho 10 s’hi

EN/HI

1 hi 2 en 3 -hi 4 te n’ 5 hi 6 hi 7 -hi 8 -ne 9 en 10 hi 11 en 12 -ne 13 n’ 14 -hi 15 t’hi/t’ho 16 m’hi 17 te’n 18 en 19 me’n 20 hi 21 hi 22 hi 23 n’ 24 T’hi/hi 25 hi 26 m’hi 27 se n’ 28 te n’ 29 t’hi 30 -se’n

 



REPÀS DE PRONOMS FEBLES

 

1. Substitueix els CD pel pronom feble corresponent:

a) El professor repartia els exàmens.  El professor els repartia.

 b) Sempre llegeix novel·les de misteri.  Sempre en llegeix de misteri.

c) Sempre té alguns caramels a la butxaca. Sempre en té alguns a la butxaca.

d) Ja tenim tres entrades per al cinema. Ja en tenim tres per al cinema.

e) Agafeu el paper del terra. Agafeu-lo del terra / L’agafeu del terra.

f) Els actors van signar autògrafs. Els actors en van signar /Els actors van signar-ne.

g) Va ordenar que tothom s’aixequés de la cadira. Ho va ordenar.

 h) No he pensat el que havia de dir. No ho he pensat.

 

 2. Substitueix els complements pels pronoms febles corresponents:

a) Enviaré el programa d’activitats als veïns. Els l’enviaré.

b) Vaig explicar els fets al meu amic. Vaig explicar-li’ls.

c) Porta els paquets a les clientes. Porta’ls-els.

d) El dissenyador va presentar la seva col·lecció al públic. El dissenyador li la va presentar.

e) Donarem el condol a la família. Li’l donarem.

 

3. Indica si els complements subratllats són atributs o predicatius i substitueix-los pels pronoms febles corresponents:

a) La Laura i l’Helena eren les mestres de cinqué. La Laura i l’Helena les són / ho són.

b) Es va presentar a la reunió enfadat. S’hi va presentar.

c) Es va quedar aturat davant el semàfor. S’hi va quedar.

d) Les muntanyes semblen llunyanes. Les muntanyes ho semblen.

e) Les peces són de plata. Les peces ho són.

f) Es manté allunyada de la multitud. S’hi manté.

g) Aquest noi es considera molt llest. Aquest noi s’hi manté.

h) Va quedar-se sord als trenta anys. Va quedar-s’hi.

 

4. Indica si els complements subratllats són CRV o CC i substitueix-los pels pronoms febles corresponents:

 a) Viuen de la venda ambulant.  En viuen.

 b) El nen plora amb ràbia. El nen hi plora.

c) Sortiré de casa a les cinc. En sortiré a les cinc.

d) Ha renunciat als plaers de la vida. Hi ha renunciat.

e) Baixa de l’arbre ara mateix. Baixa’n ara mateix.

f) Només penso en les vacances. Només hi pense.

g) Anirem al concert de música clàssica. Hi anirem.

 

 5. Indica la funció sintàctica dels complements subratllats i substitueix-los per pronoms febles.

a) Em van donar el premiCD Me’l va donar.

 b) Us han trobat al carrer. CCL Us hi han trobat.

c) Es pentina lentament. CCM S’hi pentina.

d) Em rente les mans. CD Me les rente.

e) Fa estona que et buscava. CD En fa que et buscava.

 

6. Subratlla el CD d'aquestes frases i substitueix-lo pel pronom feble adequat; finalment, combina'l amb el pronom en funció de CI. Ex.: M'exigí la veritat: Me l'exigí

 

a) Va obrir-me les portes de casa seua de bat a bat.  Va obrir-me-les.

 b) Ella li va preguntar quant de temps tenia. Ella li ho va preguntar.

 c) Us vam escriure una carta. Us en vam escriure una.

 d) Ens deien que plovia. Ens ho deien.

 e) Us donaré només quatre cromos. Us en donaré només quatre.

f) Li enviaré les coses per correu. Li les enviaré.

g) Si li dónes segells, estarà contenta. Si li’n dones, estarà contenta.

 h) En morir, em cedirà les seves pintures. En morir, me les cedirà.

i) Els explicaràs el que va succeir? Els ho explicaràs?

 j) Mai no els enviava cap notícia. Mai no els n’enviava cap.

k) No es prenguin les explicacions al peu de la lletra. No se les prenguen al peu de la lletra.

 l) Li enviaré l'escrit. Li l’enviaré.

m) El pagès els va aviar els gossos. El pagès els els va aviar.

 n) Us agafe un moment el llapis. Us l’agafe un moment.

 ny) Guarda'ns les fotocòpies. Guarda’ns-les.

 o) M'han fet dir una mentida. Me n’han fet dir una.

p) Si li encens el llum, llegirà millor. Si li l’encens, llegirà millor.

 q) Avui mateix els diré que no és veritat. Avui mateix els ho diré.

r) Mai no et diré què li vaig encomanar. Mai no t’ho diré.

 s) Va retornar-li el llibre. Va retornar-li’l.

t) Va retornar-li els apunts d'història. Va retornar-li’ls.

 u) Li he explicat els problemes. Li’ls he explicat.

 v) Mai no els demanà pa. Mai no els en demanà.

w) Li vaig demanar el cotxe. Li’l vaig demanar.

 x) Expliqueu-los el nostre punt de vista. Expliqueu-los-el.

 z) T'explica acudits. Te n’explica.

 

7. Identifica el CD i el CI; substitueix, primer l'un, després l'altre, pels pronoms febles corresponents; finalment, combina'ls. Ex.: La Mireia donarà el llibre al seu germà= La Mireia el donarà al seu germà= CD  La Mireia li donarà el llibre= CI La Mireia li’ldonarà. CI+ CD

 a) En Guillem comprava la taula per al seu amic. En Guillem li la comprava.

b) La professora explicava la història de Catalunya a la seva alumna. La professora li l’explicava.

c) Farem veure les faltes de l'exercici a l'alumne que no les hagi vistes. Li les farem veure.

d) El petit pren les joguines al gran. El petit li les pren.

e) Comprareu queviures per a l'excursionista. Li’n comprareu.

f) Oferiràs flors a la teua mare. Li n’oferiràs.

g) Regalaries el brillant a un enemic? Li’l regalaries?

h) Digues a l'Antònia que vinga. Digues-li-ho.

 i) Van oferir llibres a la jovenalla del barri. Li’n van oferir.

 j) El metge va receptar dos medicaments molt forts a la malalta. El metge li’n va oferir dos de molt forts.

 k) Farà preguntes indiscretes a tots els assistents. Els en farà d’indiscretes.

l) Demanarem als nostres companys les cassoles de terrissa. Els les demanarem.

m) Portarem els biberons als menuts. Els els portarem.

n) L'organització d'ajut enviarà flassades als necessitats. L’organització d’ajut els n’enviarà.

 ny) Avisàvem als qui telefonaven que l'exposició era tancada. Els n’avisàvem.

o) Compràrem cent caixes de galetes als fabricants. Els en comprarem cent caixes.

p) Guardarem el tros de pastís per als nens. Els el guardarem.

q) No van passar els missatges als agents secrets. No els els van passar.

r) Vaig pregar a la Maria i a la Rosa que tornaren d'hora. Els ho vaig pregar / Vaig pregar-los-ho.

s) Dona els regals als avis. Dona’ls-els.

t) Obria la porta a tots. Els l’obria.

 u) Llegia el poema a la núvia. Li’l llegia.

v) No farà el discurs a aquestes persones. No els el farà.

 w) He enviat les 2 postals als meus col·legues. Els n’he enviat dos.

x) Donaré els ous més frescos als nens. Els els donaré.

z) Consultarem la decisió als membres del jurat. Els la consultarem.

 

 

 


ELS PRONOMS FEBLES

Els pronoms febles són elements àtons que funcionen com a clítics verbals, és a dir, s’adjunten davant o darrere del verb i formen una unitat d’entonació amb aquest, com si es tractara d’una única paraula: m’agrada porta’ls. La majoria són personals, tret del neutre ho i dels adverbials en i hi.

 

1a persona

2a persona

3a persona

Neutre

Adverbials

Singular

em

et

es, el, la, li

ho

hi

Plural

ens

us

es, els, les


Els pronoms febles poden presentar quatre formes segons la posició que ocupen respecte al verb:

- La forma reforçada apareix davant de verbs començats per consonant: et porta, ens llig...

- La forma elidida s’utilitza davant de verbs que comencen per vocal: s’esforça, t’agrada...

- La forma plena apareix darrere del verb acabat en consonant o diftongs: esperant-vos, fixeu-vos...

- La forma reduïda s’utilitza darrere de verbs acabats en vocal (sempre que no siga un diftong): agafa’l, porta’ls...

Els pronoms febles precedeixen el verb, excepte quan aquest està en infinitiu, gerundi o imperatiu, que sempre van darrere: en farem, les llig, s’amaga, ho sembla, però portar-lo, deixant-los, feu-ho.

REMARQUES SOBRE ELS PRONOMS FEBLES

· En la parla col·loquial és habitual utilitzar el verb haver-hi juntament amb el pronom en de manera sistemàtica (n’hi ha, n’hi havia...). Aquest pronom només és correcte quan substitueix algun element de l’oració, però no en els altres casos. Per exemple, és incorrecte dir: *No n’hi ha aigua, però és correcte No hi ha aigua o No n’hi ha.

· El plural de li és els i no *lis. Per exemple, Llegirà un conte a tots els xiquets, en fer-ne la substitució pronominal del CI quedarà Els llegirà un conte i no *Lis llegirà un conte.

· El pronom de complement indirecte els té variació de nombre, però no de gènere: oracions com He donat un llibre a Rosa o He explicat el problema a les xiques, passarien a Li he donat un llibre i Els he explicat el problema, no *Les he explicat el problema.

 

LES FUNCIONS DELS PRONOMS FEBLES

Els pronoms febles poden dur a terme les mateixes funcions que els elements a què fan referència.

COMPLEMENT DIRECTE

Els pronoms el, la, els, les, en i ho poden substituir un complement directe d’acord amb les normes següents:

 

PRONOMS

NORMES D’ÚS

EXEMPLES

el, la, els, les

Substitueixen complements directes determinats.

Portaré els llibres que m’has demanat. Els portaré

en

Fa referència a un element incomptable o indeterminat (sense article determinat davant o acompanyat d’un quantificador)

Ens recomanà una pel·lícula: Ens en recomanà una.

ho

És el pronom neutre que substitueix un pronom neutre (açò, això, allò) o una oració subordinada substantiva (introduïda per que, el que, si...).

Vols que fem un viatge a Londres? Sí, ho vull.

 

Pronom en + adjectiu

Quan un substantiu va acompanyat d’un adjectiu i el substituïm pel pronom en, l’adjectiu ha d’anar precedit per la preposició de. Ex.: Mireia duia unes ulleres roges: Mireia en duia unes de roges.

Concordança del pronom feble i el participi

Quan substituïm un CD determinat per un pronom feble, en cas que hi haja un temps verbal compost, el participi ha de concordar en gènere i nombre amb el pronom feble.

EXERCICIS

1. Respon les preguntes fent concordar el pronom feble amb el participi com en l’exemple.

Ja has endreçat l’habitació? Sí, ja l’he endreçada.   

a)     Ha trobat les arracades?

b)     Heu tret les entrades?

c)     Heu conegut la nova professora?

d)    Heu comprat les pizzes?

e)    Has aconseguit la beca?

 

Definit. Pot portar: - article definite - demostratiu - possessiu - nom propi

EL, LA, ELS, LES

Has portat les verdures? > Les has portades?

Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida.

Vaig vore el teu germà > El vaig vore.

Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.

Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res.

EN

Has portat verdures? > N’has portat?

Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.

 

Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò.

HO

Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir.

Volia allò > Ho volia.

Sabia el que passaria > Ho sabia.

 

COMPLEMENT INDIRECTE 

1a persona singular: EM

1a persona plural: ENS

2a persona singular: ET

2a persona plural: US

3a persona singular: LI

No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat.

3a persona plural: ELS (masculí i femení)

Substitució pronominal del complement indirecte

1.     Els pronoms febles li, els (‘ls, -los) fan la funció de complement indirecte i no tenen distinció de gènere, és a dir, s’utilitzen tant per a un referent masculí com per a un referent femení. Ex.: A Robert / Rosa, li demanaré els apuntsAls meus germans / a les meues germanes, vull donar-los un regal.

2.     La forma *lis és absolutament incorrecta.

3.     El pronom se només pot fer la funció de complement indirecte si té un valor reflexiu: Ell es cordava les sabatesEll se les cordava. Però quan el complement indirecte és una persona diferent del subjecte que realitza l’acció, sempre hem de fer servir el pronom liEll li corda les sabates, al fill.

ELS PRONOMS FEBLES (II): CC, CRV, PREDICATIU I ATRIBUT

 

EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL

Els complements circumstancials indiquen les circumstàncies en què es produeix l’acció del verb. Aquestes circumstàncies poden ser de temps, de lloc, de manera, d’instrument, de finalitat...

Van arribar amb retard (CC de temps)

Van treballar de valent (CC de manera)

Van estiuejar a la platja (CC de lloc)

Van  vindre amb cotxe (CC d’instrument)

 

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS

Com a norma general, els complements circumstancials són substituïts pel pronom hi, llevat d’un únic cas: si el complement és introduït per la preposició DE, és substituït per en (n’ / ‘n / -ne).

Demà tornaran al poble → Demà hi tornaran

He dut el cotxe al garatge →  Hi he dut el cotxe

He tret el cotxe del garatge →  N’he tret el cotxe

Cal tenir en compte, però, que el CC de manera és substituït sempre pel pronom hi (-hi) i el podreu localitzar preguntant-vos com es fa l’acció.

Pau treballava de valent →  Pere hi treballava.

Marc, camina de pressa, per favor! →  Marc, camina-hi, per favor

 

 

EL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL

Hi ha certs verbs que exigeixen (regeixen) la presència de complements introduïts per una preposició determinada. Per això, aquests complements s’anomenen preposicionals o de règim verbal. Ex.:

La teua cosina s’ha acostumat al soroll del trànsit. (La teua cosina s’hi ha acostumat).

Estic d’acord amb la vostra proposta. (Hi estic d’acord).

Contribuirem a l’eliminació dels residus tòxics. (Hi contribuirem).

 

Ací teniu alguns dels verbs que admeten aquest complement:

Complement amb A

Complement amb EN

Complement amb DE

Complement amb AMB

accedir, contribuir, excitar, procedir, renunciar, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se, dedicar-se...

pensar, tardar, vacil·lar, afanyar-se, complaure’s, entossudir-se, exercitar-se, delitar-se, interessar-se, confiar...

aprendre, parlar, saber, recordar-se, oblidar-se, riure’s, adonar-se, burlar-se, abstenir-se, queixar-se...

avenir-se, fer-se, estar d’acord, amenaçar...

 

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL

Per a substituir un complement de règim verbal tenim dos pronoms: en, hi.

 Usem en (n’ / ‘n / -ne) quan la preposició és de. Ex.: No es recorda de res. No se’n recordaParlava de tot un poc. En parlava.

 Usem hi per a totes les altres preposicions. Ex.: Renunciaré al càrrec. Hi renunciaréPensa en això que et vaig dir. Pensa-hi.

 

Quan substituïm una proposició introduïda per la conjunció que davant de la qual la preposició s’ha  omés, es fa la substitució tenint en compte la preposició implícita. Exemples:

No t’oblides del viatge. = No te n’oblides.

No t’oblides que tens un viatge = No te n’oblides.

També, cal recordar que les proposicions substantives d'infinitiu només poden anar introduïdes per les preposicions a o de. Per tant, si el verb regeix una preposició diferent (en, amb), cal substituir-la per una d’aquestes, però haurem de tenir en compte la preposició original quan fem la substitució pronominal. Exemple:

Confiava en la seua innocència.  Hi confiava.

Confiava de ser innocent. Hi confiava.

 

EL COMPLEMENT PREDICATIU

És semblant al CCM, però en aquest cas modifica dos elements de l’oració, ja que el predicatiu complementa alhora el verb i el subjecte de la frase, o bé el verb i el complement directe. Si és un adjectiu, aquest complement concorda amb el subjecte o amb el complement directe en gènere i nombre:
   Rosa passejava amoïnada. → el predicatiu concorda amb el subjecte
   Els alumnes troben la lliçó complicada. → el predicatiu concorda amb el complement directe
.

SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL PREDICATIU

Els verbs predicatius tornar-se, trobar-se, arribar, resultar, fer-se... substitueixen el complement pel pronom HI

Vingué molt cansada? –Hi vingué.

Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa.

Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.

Alguns verbs que poden dur complement predicatiu són:

 

Verbs amb complement predicatiu i exemples

Tornar-se

El vi s’ha tornat agre.

Fer-se

Aquella poma s’ha fet malbé.

Quedar-se

Robert es va quedar esblaiat en saber la notícia.

Romandre

Els alumnes romanien drets al passadís.

Trobar-se

Mireia es trobava il·lusionada.

Presentar-se

La reunió s’havia presentat animada.

Anar

El xiquet sempre va brut.

Resultar

El partit va resultar interessant

Trobar

Anna trobava la seua amiga esgotada.

Arribar

Els corredors arribaran exhausts a la meta.

Considerar

El jurat considerà la novel·la meravellosa.

Aparéixer

El gos va aparèixer esprimatxat.

 

Però, amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar, el complement predicatiu se substitueix pel pronom EN 
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet

Em diuen Jordi. A tu també te’n diuen? 

ATRIBUT

Si és definit EL, LA ELS, LES

Pere és el metge del poble > Pere l’és.

Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO

Pere és metge > Pere ho és.

Pere és el metge del poble > Pere ho és

Per a donar èmfasi (partitiu) EN

Mira que n’ets, de llest!

Si n’estic, de farta! 

PRÀCTIQUES DE PRONOMS FEBLES



LA SUBORDINACIÓ (CLAUS)

Ex. 4 (pàg. 113)

1. Els va sorprendre que fos tan hipòcrita. Sub. Subs completiva / subjecte

2. Es penedia d’haver-ho fet. Sub. Subs d’inf. / CRV

3. Ens ha comentat que avui ella no hi era. Sub. Subs completiva /CD

4. Es van oblidar de donar-li les gràcies. Sub. Subs d’inf. / CRV

5. Encara no hem entés què ens ha dit. Sub. Subs interrogativa ind. / CD

6. Es queixava que no l’haguessen advertit. Sub. Subs completiva/ CRV

7. M’espanta conéixer tants detalls dels fets. Sub. Subs d’inf. / subjecte

8. No era segur que fos reelegida. Sub. Subs completiva / subjecte

9. Li sap molt greu que no vingueu. Sub. Subs completiva / subjecte

10. No us adonàveu que jugàveu amb foc. Sub. Subs completiva / CRV

11. Estan cansats que tothom els maltracte. Sub. Subs completiva / Cadj.

12. No valia la pena esforçar-s’hi tant. Sub. Subs d’inf. / Subjecte

13. La Mertitxell diu  que no hi està d’acord. Sub. Subs completiva / CD

14. S’arrisquen que els expulsen de l’associació. Sub. Subs completiva / CRV

15. No sempre és fàcil combatre la peresa. Sub. Subs d’inf./Subjecte

16. La sensació  que tots érem una família va durar poc. Sub. Subs completiva / CN

17. Va preguntar si podien fer la feina plegats. Sub. Subs completiva / CD

18. Estic segur de guanyar les oposicions. Sub. Subs d’inf. /Cadj.

19. Els caçadors desitjaven que l’època de veda finalitzés aviat. Sub. Subs completiva/CD

20. Els pares van estar molt contents que els preparàrem una festa. Sub. Subs completiva / Cadj.

21. M’agradaria  que el viatge programat fos un èxit. Sub. Subs completiva/ subjecte

22. La solució és preparar-se l’examen. Sub. Subs d’inf/ atribut

23. No s’adona que la pell també registra el pas del temps. Sub. Subs completiva/ CRV

24. Tinc el pressentiment que el partit acabarà amb un empat. Sub. Subs completiva/CN

25. Els va assegurar que arribaria d’hora. Sub. Subs completiva / CD

26. Em molesta que no confieu en mi. Sub. Subs completiva / Subjecte

27. Resulta difícil d’entendre el problema. Sub. Subs d’inf. / Cadj.

28. Es va oblidar de portar la calculadora. Sub. Subs d’inf. / CRV

29. És incapaç  de recordar res. Sub. Subs d’inf. /Cadj.

30 No sabien si presentar-se d’etiqueta. Sub. Subs completiva / CD

31. Volia que li donaren una nova oportunitat. Sub. Subs completiva / CD

32. Tinc por que m’agafen. Sub. Subs completiva/ CN

33. No sap encarregar-se de la germana petita. Sub. Subs d’inf. / CD

34. Va renunciar que li exposessen els quadres. Sub. Subs completiva / CRV

35. No m’agrada  que em parlen amb aquest to. Sub. Subs completiva/ subj.

36. Us recomane que li feu una visita. Sub. Subs completiva /CD

37. Era feliç de retrobar-se amb la colla de l’estiu. Sub. Subs d’inf. / Cadj.

38. Està content que el porten a passejar. Sub. Subs completiva / Cadj.

39. M’agrada que portes arracades al melic. Sub. Subs completiva / subjecte

40. Estalviar per a la vellesa és signe de prudència. Sub. Subs d’inf. / subjecte

 


LA CONJUGACIÓ VERBAL (DOSSIER D’EXERCICIS. CLAUS)

p. 3 ex. 1

-ut: temut, perdut, cregut, combatut.

- gut: begut, rigut.

-és: admès, permés, suspès, entés.

-ós/-òs: difós, inclòs.

-às: romàs.

-lt: absolt, molt, resolt.

-st: vist, post, respost.

-t: dit, dut, fet.

-scut: viscut, nascut, merescut, crescut.

Ex.2

Constret, estret, empès, atés, molt, dissolt, respost, post, compost, vist, previst, revist, promès, remés, omés, clos, inclòs, exclòs, encés, pres, ofés, fos, infós, romàs.

Ex. 3

a) dit, cregut b) suspès, aprés c) viscut  d) vist, escrita  e) cuita  f) sigut g) reobert, aparegut h) rebut, merescut  i) atesos j) romàs.

p. 5 ex. 4

viure, vivint; moure, movent; ploure, plovent; escriure, escrivint; deure, devent; seure, seient/seent; caure, caent/caient; coure, coent; traure, traent/traient; riure, rient; veure, veent/veient; moldre, molent; comprendre, comprenent, absoldre, absolent; suspendre, suspenent.

Ex. 5

a) rient-se b) permés c) crescut d) nascut e) difós f) exclòs g) bevent h) interromput i) fos j) plovent k) detingut l) viscut. 

Ex. 6

a) i va aprovar  b) correcta  c) i visitàrem d) i l’acabà arreu e) correcta f) i es va matricular g) i va obtenir.

Ex. 7

a) i advertiu-lo   b) , l’últim domicili de la qual ha sigut la plaça Major  c) Han aprovat una sentència que absolt l’acusat. d) El jutge ha dictat una resolució en què requereix que presenten una prova.

p. 7 ex. 9

suspenc, suspens, suspén, suspenem, suspeneu, suspenen

entenc, entens, entén, entenem, enteneu, entenen

comprenc, comprens, comprén, comprenem, compreneu, comprenen

resolc, resols, resol, resolem, resoleu, resolen

absolc, absols, absol, absolem, absoleu, absolen

Ex. 10

conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen

parec, pareixes, pareix, pareixem, pareixeu, pareixen

reconec, reconeixes, reconeix, reconeixem, reconeixeu, reconeixen

comparec, compareixes, compareix, compareixem, compareixeu, compareixen

desconec, desconeixes, desconeix, desconeixem, desconeixeu, desconeixen

Ex. 11

bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen

moc, mous, mou, movem, moveu, mouen

dec, deus, deu, devem, deveu, deuen

remoc, remous, remou, removem, removeu, remouen

commoc, commous, commou, commovem, commoveu, commouen

Ex. 12

crec, creus, creu, creem/creiem, creeu/creieu, creuen

sec, seus, seu, seiem, seieu, seuen

veig, veus, veu, veem/veiem, veeu/veieu, veuen

excloc, exclous, exclou, excloem, excloeu, exclouen

caic, caus, cau, caem/caiem, caeu/caieu, cauen

Ex. 13

cresc, creixes, creix, creixem, creixeu, creixen

meresc, mereixes, mereix, mereixem, mereixeu, mereixen

nasc, naixes, naix, naixem, naixeu, naixen

visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen

revisc, revius, reviu, revivim, reviviu, reviuen

Ex. 14

a) creeu/creieu b) seuen c) caic d) viu, visc e) meresc

Ex. 15

cull, culls, cull, collim, colliu, cullen

cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen

tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen

llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen

frig, friges, frig, fregim, fregiu, frigen

Ex. 16

patisc, pateixes/patixes, pateix/patix, patim, patiu, pateixen/patixen

imprimisc, imprimeixes, imprimeix, imprimim, imprimiu, imprimeixen

reunisc, reuneixes, reuneix, reunim, reuniu, reuneixen

conduïsc, condueixes/conduïxes, condueix/conduïx, conduïm, conduïu, condueixen/conduïxen

agraïsc, agraeixes, agraeix, agraïm, agraïu, agraeixen

Ex. 17

a) maleïsc, beneïsc b) estableixen c) compleixes d) reduïm e) aconsegueix f) serveix g) agraïsc h) ofereix i) conduïm j) floreixen

Ex. 18

a) llig / llegisc  b) ix c) òbric d) òmplic e) tusses f) cus g) collim

P. 11 ex. 19

entenia, entenies, entenia, enteníem, enteníeu, entenien

prenia, prenies, prenia, preníem, preníeu, prenien

resolia, resolies, resolia, resolíem, resolíeu, resolien

molia, molies, molia, molíem, molíeu, molien

Ex. 20

bevia, bevies, bevia, bevíem, bevíeu, bevien

movia, movies, movia, movíem, movíeu, movien

devia, devies, devia, devíem, devíeu, devien

vivia, vivies, vivia, vivíem, vivíeu, vivien

Ex. 21

creia, creies, creia, créiem, créieu, creien

seia, seies, seia, séiem, séieu, seien

veia, veies, veia, véiem, véieu, veien

queia, queies, queia, quèiem, quèieu, queien

jeia, jeies, jeia, jéiem, jèieu, jeien

treia, treies, treia, tréiem, trèieu, treien

reia, reies, reia, réiem, réieu, reien

deia, deies, deia, déiem, dèieu, deien

duia, duies, duia, dúiem, dúieu, duien

feia, feies, feia, féiem, féieu, feien

Ex. 22

a) entenia b) devien c) romanien d) resolíem e) érem, preníem f) feia, portàvem g) veien, reien h) seia, veia, queia i) coïa, tréiem j) jugàvem, cantàvem

Ex. 23

era, caminava, responia, escoltava, feia, deia, passava, mereixia, burlaven

Ex. 24

a) suspenia b) queia c) feia d) trèieu e) bevia f) devia g) atenia, explicava h) permetien

 P. 14 ex. 25

coneguí, conegueres, conegué, coneguérem, coneguéreu, conegueren

entenguí, entengueres, entengué, entenguérem, entenguéreu, entengueren

deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren

cresquí, cresqueres, cresqué, cresquérem, cresquéreu, cresqueren

Ex. 26

a) foren b) feren, isqueren c) resolgueren d) absolgué e) digueren f) començaren g) girà h) perderen i) veié j) volgué

Ex. 27

a) traguí b) respongué c) percebé d) pujàrem e) establíreu f) degué g) entengueren h) aní i) nasqué j) visqué k) fou

P. 15 ex. 28

dibuixarà, plourà, farà, rebrà, vindicarem, creixerà

Ex. 29

assumiràs, serà, seràs, patiràs, esperaràs, aniràs, seguirà, tindràs, tindràs, podràs, callaràs, estaràs

Ex. 30

aniré, aniràs, anirà, anirem, anireu, aniran

faré, faràs, farà, farem, fareu, faran

sabré, sabràs, sabrà, sabrem, sabreu, sabran

hauré, hauràs, haurà, haurem, haureu, hauran

vindré, vindràs, vindrà, vindrem, vindreu, vindran

tindré, tindràs, tindrà, tindrem, tindreu, tindran

Ex. 31

a) rebria b) desfaria, tornaria c) batríem, faríem d) voldria e) admetrien f) vindríeu g) interrompríeu h) perdríeu

Ex. 32

pescaria, atraparia, obriríeu, vindria, sabria, s’enduria, deixaríeu, faria.

P. 17 ex. 33

a) vagen b) estiguen c) passegeu d) estiuegem e) cacen f) trosseges g) adeqüen h) solucioneu

Ex. 34

suspenga, suspengues, suspenga, suspenguem, suspengueu, suspenguen

conega, conegues, conega, coneguem, conegueu, coneguen

bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen

crega, cregues, crega, creguem, cregueu, creguen

cresca, cresques, cresca, cresquem, cresqueu, cresquen

Ex. 35

a) vulguen, s’inscriguen b) perdes c) cresca d) corregueu e) hagen f) càpiga/càpiga g) sàpies/sàpigues h) fonga i) caiga j) begueu k) faces l) meresca

Ex. 36

a) facen b) vull, hages c) perdeu d) vinga e) vulgueu f) puguem g) visca h) nasca i) vegeu j) vingueu k) satisfaça l) admeta

Ex. 37

a) No vingues b) no begues c) no begueu d) no vingueu e) no encengueu f) no estengueu g) no mogueu h) no resolgueu i) no visqueu j) no romangueu k) no segueu l) no corregueu

P. 21 ex. 38

a) establisquen b) dirigisca c) acudisca f) acudisquen g) òmpliga

Ex. 39

a) moren b) fuja c) senta d) isquem e) tussa

Ex. 40

a) el govern reduïsca b) bulla c) llija/llegisca d) isquem e) culla f) florisquen g) òbriga h) òbriguem

Ex. 41

a) abatem b) interrompen c) perceba d) debateu e) corrompa f) admeta g) permeta

Ex. 42

suspenguera/suspengués, suspengueres/suspenguesses, suspenguera/suspengués, suspenguérem/suspenguéssem suspenguéreu/suspenguésseu, suspengueren/suspenguessen

coneguera, conegueres, coneguera, coneguérem, coneguéreu, conegueren

beguera, begueres, beguera, beguérem, beguéreu, begueren

creguera, cregueres, creguera, creguérem, creguéreu, cregueren

cresquera, cresqueres, cresquera, cresquérem, cresquéreu, cresqueren

Ex. 43

a) estiguera cansada b) escriguera c) volguera d) isqueren e) deguera f) visquera g) cosiren h) omplirà i) veieren j) caigueren

Ex. 44

a) féreu b) fora c) caiguera d) afavorirà e) prometera f) caberen g) sapigueres h) duguéreu i) treballàreu j) tragueren

Ex. 45

a) tingués b) fos c) calgués d) hagués e) recicléssem

 


L'IMPERATIU 
L'imperatiu és un temps verbal que s'usa per a expressar ordres. Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts). 

La formació de l’imperatiu és bastant regular, ja que es construeix amb formes del present d’indicatiu i del present de subjuntiu. La segona persona del singular coincideix amb la tercera del present d’indicatiu, i la segona del plural coincideix amb la segona del plural del present d’indicatiu. En canvi, la tercera persona del singular i del plural, així com la primera de plural es formen a partir del present de subjuntiu.

 

PRESENT D’INDICATIU

IMPERATIU

PRESENT DE SUBJUNTIU

jo córrec

-----------

jo córrega


tu corres

corre

tu córregues

ell/ella corre    

córrega

ell/ella córrega


nosaltres correm


correguem

nosaltres correguem

vosaltres correu 

correu

vosaltres corregueu

ells/elles corren

córreguen

ells/elles córreguen

 REMARQUES

1.   1. Per a les segones persones, de singular i plural, s’empren formes del present d’indicatiu. Per a la resta de persones es fa servir el present de subjuntiu.

2.  2 En el tractament de vostè emprem la tercera persona, motiu pel qual emprem el present de subjuntiu.

3.   3.   Els verbs següents només presenten una forma irregular en la segona persona de singular:

fer → fes                 dur → dus             venir → vine           anar → ves

 4.   Alguns verbs irregulars formen tot l’imperatiu a partir del present de subjuntiu: 


"LES PERÍFRASIS VERBALS"

Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
       
   Perífrasi d’obligació.
-          Personal:    haver + de + inf. (“Has d’arribar abans de migdia”)
caldre + que + subj. (“Cal que faces el treball”)
-          Impersonal (sense subjecte): haver-se +de+inf.  (“S’ha d’emplenar el full”)
   caldre + inf. (“Cal anar amb compte”)
També es pot expressar obligació amb la construcció: És necessari /menester + inf. o + que+subj.
►Cal evitar les construccions del castellà:
*Tindre + que
* Haver-hi  + que + inf.
* Ser precís

      Perífrasi de probabilitat.
Per a expressar la probabilitat s’usa la perífrasi: deure + inf. (“Deuen tenir molt de fred perquè han encés la calefacció”).
És equivalent a un adverbi de probabilitat (potser, segurament, probablement, tal vegada...) + verb en futur (o present o passat): “Potser plourà”. O equivalent a poder +ser+oració de subjuntiu: “Pot ser que isquen molt tard”.
►Cal evitar les construccions incorrectes següents:
-És incorrecte intercalar la preposició de entre el verb deure i l’infinitiu (*Deuen de estar de viatge).
- No és correcte l’ús de la paraula igual com a adverbi de probabilitat (*Igual anem al parc d’excursió): Pot ser que vaja al parc. Potser aniré al parc.
També cal evitar l’ús del futur o l’ús del condicional per a expressar la probabilitat (*Haurà eixit de viatge.  Deu haver eixit de viatge) // (*Arribarien a casa després de mitjanit.  Devien arribar a casa després de mitjanit).

       Perífrasi d’imminència.
Per a expressar la imminència o el futur immediat no podem usar la perífrasi anar + a + inf., sinó que se sol expressar amb les perífrasis estar a punt de + inf. / estar per + inf.
Els viatgers estan a punt d’arribar.
La perífrasi anar + a + inf. es pot usar per a expressar imminència si ens referim a un temps passat (Anava a gitar-me quan vaig escoltar uns colps a la porta).  Si ens referim al futur, la perífrasi  anar + a + inf. és incorrecta; usarem el futur o el present, sovint introduït per l’adv. ara (Ara et portaré un refresc). Tanmateix, la construcció anar + a + inf. és correcta quan el verb anar té el valor de moviment o de desplaçament (Vaig a portar els pastissos perquè els convidats volen tastar-los).


09/10/23

LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB

Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).

Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).

Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...

EXERCICI (GRAELLA) FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)

Aparéixer, aparegut, apareixent / cabre, cabut, cabent/ créixer, crescut, creixent / merèixer, merescut, mereixent / nàixer, nascut, naixent / pertànyer, pertangut (pertanyut), pertanyent / plaure, plagut, plaent /saber, sabut, sabent / ser, sigut, sent / seure, segut, seent / tòrcer, torçut, torcent / viure, viscut, vivint / absoldre, absolt, absolent / dir, dit, dient / dur, dut, duent / escriure, escrit, escrivint / fer, fet, fent / moldre, molt, molent / pondre, post, ponent / resoldre, resolt, resolent / traure, tret, traent / veure, vist, veent (veient) / admetre, admés, admetent / atendre, atés, atenent / concloure, conclòs, concloent / encendre, encés, encenent / confondre, confós, confonent / ofendre, ofés, ofenent / prendre, pres, prenent / romandre, romàs, romanent / complir, complit (complert), complint / establir, establit (establert), establint / oferir, oferit (ofert), oferint / omplir, omplit (omplert), omplint / decidir, decidit, decidint / cobrir, cobert, cobrint / morir, mort, morint / obrir, obert, obrint / imprimir, imprés, imprimint / vendre, venut, venent / coure, cuit, coent / agrair, agraït, agraint / assajar, assajat, assajant / jutjar, jutjat, jutjant / moure, mogut, movent / distraure, distret, distraent / sotmetre, sotmés, sotmetent / traduir, traduït, traduint / rebre, rebut, rebent / poder, pogut, podent / existir, existit, existint / rebaixar, rebaixat, rebaixant / llegir, llegit, llegint / començar, començat, començant.

L'accentuació i la dièresi

Quant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals o obertes.
[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: busca la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].

Truquets per a accentuar correctament les vocals eo.


Exemples
Excepcions
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes
menjaré, pretén, després, camió, torró...
terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, reòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs...
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes
diòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul...
formes del verb serfóra
verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)
estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec...
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraulesesdrúixoles
gènere, pèrdua, memòria, València...
fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, esglésiallémena, feréstega...
verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...

Les grafies o representen dos sons diferents:

La representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).

La representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)

Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.

Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):

Casos en què la e és oberta:

1. Davant de síl·labes que duguen una i o una upremi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.

2. Davant de l, l·l,  rr i r: cel, novel·la, serra, verd.

3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.

Casos en què la o és oberta :
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -oaçò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/­olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota). 

Després de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. 
També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment,  -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes). 

➜ CLAUS 1a i 2a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // 
brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // 
hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // 
taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // 
bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda--
joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // 
sentència, altruista, féiem, còmic  // heroi, féieu, remei, examen // 
crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // 
copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor

CLAUS 3a, 4a i 5a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
posseíeu, duia, anàreu, reunió // deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // 
hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // 
europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però// 
fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // 
tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // 
següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // 
comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // 
rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua


25/09/23
SOLUCIONS EXERCICIS DE VERBS ( DOSSIER 3)

[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”
3. pique, pica, piquem; doblegue, doblega, dobleguem; busque, busca, busquem; cace, caça, cacem; aparque, aparca, aparquem; trenque, trenca, trenquem; abrace, abraça, abracem; pague, paga, paguem; calce, calça, calcem; cague, caga, caguem; pegue, pega, peguem; carregue, carrega, carreguem; descalce, descalça, descalcem; regue, rega, reguem, penque, penca, penquem; combregue, combrega, combreguem.
4. es-tu-di-e, can-vi-a, es-tal-vi-em, pro-nun-ci-a, i-ni-ci-es, fo-to-co-pi-eu, a-nun-ci­-en, co-pi-a, o-di-e.
5. vaig, vas, va, anem, aneu, van.
6. estic, estàs, està, estem, esteu, estan, sóc, ets, és, som, sou, són.
7. tem, tems, tem, temem, temeu, temen; rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden; comet, comets, comet, cometem, cometeu, cometen; percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben; debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten.
8. dic, dius, diu, diem, dieu, diuen; tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen; vull, vols,vol,volem,voleu,volen; conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen; somric, somrius, somriu, somriem, somrieu, somriuen; atenc, atens, atén, atenem, ateneu, atenen; caic, caus, cau, caiem (caem), caieu (caeu), cauen; prenc, prens, pren, prenem, preneu, prenen; visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen; veig, veus, veu, veiem (veem), veieu (veeu), veuen.
9. crec, meresc, coneixes, cuses (cus), cap, saps, sé, sap, rebem, reps.
10. dorm; consent, consents, consent, consentim, consentiu, consenten; constituïsc, constitueixes (constituïxes), constitueix, constituïm, constituïu, constitueixen; construïsc; instruïsc; bull, bulls, bull, bollim, bolliu, bullen.
11. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen (tenyisc, tenyeixes, tenyeix, tenyim, tenyiu, tenyeixen); riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen (renyisc); cull, culls, cull, collim, colliu, cullen.
12. llegisc, teixisc, visten, menten, afegeix, fregeixes, llig, engolisc.
13. isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen.
14. vol, bull, acabe, rebat, tus, correm, perd, cull, vull, admet, sap, baten, exclous, valc, creus, perdem.
15. trobe, faig, conec, llig, done, depén.
16. caminava, caminaves, caminava, caminàvem, caminàveu, caminaven; partia; atenia; buscava; incloïa, incloïes, incloïa, incloíem, incloíeu, incloïen; venia; reia, reies, reia, réiem, réieu, reien; treia; coïa; creia; queia; conduïa.
17. menjàvem, coíeu, incloïa, creia, necessitàvem, treies, reia, feia, duia, seien, dúieu, portava.
18. dúiem, conduíeu, tréiem, jéiem, reia, cantaves, incloïa, veies, coïen, séieu, queia.
19. continuàveu, tenia, duia, posaves, molestaves, plantàvem, collíem, dúiem, era, trencava, tocava, argüia, treia, tréieu, feia.

[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: 
21. parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.
22. fiu, anares, treballà, cresquérem, isquéreu, foren, viu, clogueres, vingué, haguérem, diguéreu, escrigueren.
23. duguí (vaig dur), miràreu (vau mirar), isquéreu, quedàreu, anàrem, acomboiaren, treballà, estudiaren, suspengueren, tingué, aní (vaig anar), viu (vaig veure), vencí (vaig véncer), veié (va veure).
25. vindre (venir), vindré, vindria; aprendre, aprendràs, aprendries; estudiar, estudiarà, estudiaria; agafar, agafarem, agafaríem; conduir, conduireu, conduiríeu; deixar, deixaran, deixarien.
26. cantaré, cantaràs, cantarà, cantarem, cantareu, cantaran; valdré; retindré; faré; hauré; resoldré.
27. refaré, semblarà, faràs, trobaràs, podrem, voldrem, admetreu, aniràs, veuràs, sabran, arribaran, haureu, resoldran, voldran, soparem, gitarem, hauràs, eixirem.
28. vindria, trauríem, netejaríem, ordenaríem, sabries, transigiríeu, tossiries, pertanyeria, venceria, buscarien, descobririen, analitzarien, ajudaria, prendria.
29. coneixeria, coneixeries, coneixeria, coneixeríem, coneixeríeu, coneixerien; apareixeria, apareixeries, apareixeria, apareixeríem, apareixeríeu, apareixerien.
30. estendria, resoldríem, mouríem, encendrien.

31. apague, apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
32. aprenguen, venguem, absolgueu, dissolguen, suspenga, valga, isca, faça, vagen, puguem, sigueu, beguen, mengen, vulga, faces, coneguem, vulga, vaja, sàpien (sàpiguen), entenguen, alcen.
33. No agafes, no begues, no vingues, no t’acostes, no digueu, no em mires, no vengueu, no arranqueu, no suspengues, no prengueu, no bufes, no encengueu, no tragues, no begueu, no calles, no rigues, no mogueu, no escoltes, no escrigueu, no segues.
34. diga, acabe, vulga, isca, convinga, sàpiguen (sàpien), estiguen, begueu, escriga, facen, vulgues, confluïsquen, conega, faça, visca, nasca.


LA FLEXIÓ VERBAL

Per si de cas no has pogut anar a classe o hi has estat absent, ací tens una mica de teoria de la flexió verbal.

Aquesta 1a setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu i subjuntiu. Quant a la 1a conjugació, cal tenir en compte que tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre). 
[Recordeu: un verb és regular  si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].

Després hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret els verbs velaritzats (I): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer,   -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir dur.  Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats: 

1) Fan la 1a persona de singular del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).

Hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II): nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté  (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).

Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...

Quant als verbs de la 3a conjugació (-ir), podem distingir dos models de conjugació: la pura i la incoativa. En el cas dels verbs purs, podem distingir-ne un grup de verbs regulars: DORMIR, SENTIR, FUGIR, MUNYIR, BULLIR, GRUNYIR, CRUIXIR, PUDIR, MORIR... I un altre d’irregulars: OBRIR i OMPLIR (velaritzats) i COLLIR, TOSSIR, COSIR i SORTIR (amb canvis vocàlics en l’arrel: o>u).

La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.

Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...





















































A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts).












EXERCICIS DE REPÀS (1r BAT)

1. passió, colzada, trapezi, rosella, anissos, puces, comtessa, agressió, ozó, Alzira. politja, lletjor, majestat, sutge, patge, geriàtric, fotja, pluja.

2. Obertes: soca, serra, arrel, boira, estrofa, peu, recepta. Tancades: mosca, carrer, dolor.

3. bufetada, javelina, calorós, sanefa, turment, avaluar, subornar, enyor, robí, vernís.

4. -Busca-les-hi. – Cada dia li ho explique.  -La hi he posada.  -Conta-me’l.  -Li’l compres?  - Els en prestaré vint.  -Deixeu-les-hi.  – Demà els n’advertiré.  – Ella vol enviar-los-en diversos. – Tu no li n’agafes cap. – Marta, no li ho dones.  – N’hi ha estat nomenat. – Se n’ha tornat blanc.  – Les hi heu pintades?  -Els hi has errats.  – Ella no n’hi vendrà cap.  – Trau-l’en. – Digues-li-ho.  – no vol que li la repare.  – Torna-li-la.  – Vas aconseguir llevar-te’l.  – Doneu-los-en un centenar. – Els n’han traslladat.  – N’hi parlaven.  – Explica-li-ho.  – No podem traure-la’n.  – Jo els en compraré cinc. – No els en compres ara.  -Ara ja no s’hi capfica.  – No se la hi ha posada.

5. a) Vulgueu  b) rep  c) has fos  d) trau  e) fèiem / seia  f) diguera  g) cloïa  h) seduíeu  i) han tret  j) Hi hagué  k) faça  l) poguérem  m) resoleu  n) Estàveu  o) sàpigues  p) duguérem  q) caigué  r) éreu / traguéreu  s) veiés  t) prenga  u) fora  v) voldreu  w) han conclòs  x) seu  y) estiga  z) puga / faça  aa) tingué.

6.  – Segur que deu ser metge.  – Cal anar-hi ara?   - És necessari / Cal que vages al metge.  – Jo ho sé: van haver d’anar al parc.  – Ja deus saber la notícia, veritat?



 
 


Gramàtica essencial de la llengua catalana


La Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) és una versió reduïda i adaptada per a la consulta en línia de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. La GEIEC té com a objectiu general fer accessible a un públic ampli la descripció i la normativa gramaticals contingudes en la Gramàtica de la llengua catalana. L’adaptació s’ha realitzat tant pel que fa al contingut i la forma d’expressió d’aquest, com a l’estructuració i el format, a fi de facilitar-ne la consulta a través d’Internet.
















El millor ús amb la mínima gramàtica

Gramàtica Zero

http://www.spluv.es/PDFS/gramatica_zero.pdfTracta els dubtes lingüístics més importants i recurrents en la construcció de les frases i mira de solucionar-los amb tan poca terminologia tècnica com és possible, amb explicacions accessibles a tothom i una notable gamma d'exemples, amb una presentació gràfica que permet visualitzar d'un colp d'ull les solucions. Consta de 73 fitxes que s'estructuren en quatre blocs (Fonamental, Errades típiques de castellanoparlants, General i Termes gramaticals) i que es completen amb un document annex amb expressions incorrectes.
Descarrega-te-la














EXERCICIS DE REPÀS (DOMINI PRÀCTIC DEL SISTEMA LINGÜÍSTIC): SOLUCIONS

17. Poseu accent o dièresi.

1 agraíeu  2 ambigües  5 aquàrium  7 argüiria  10 àton  11 atraïment  12 biscaïna  14 córrer  15 decaïment  17 diürètic  18 empedreirà  20 espècimen  21 estoïcisme  24 femineïtat  25 fortuït  26 geniüt  27 idoneïtat  28 instantaneïtat  29 leucòcit  30 lingüística  31 mèdium  32 paüls  33 període  34 peüc   38 radiòfon  40 rèptil  41 reüll  43 ruïnós  44 témer  45 timpà  47 vademècum  48 vel·leïtat.

 

18. Poseu accent o dièresi.

a) és, créixer  b) cònsol, suís, col·laboració, països, Món  c) austríac, pneumònia, després, èczemes, cardíaca  d) anàlisi, cocaïna  e) veuràs, cafè  f) té, Lluïseta, Jesuïtes  g) indústria, tèxtil, però, sé, què, ocórrer, abandonà  h) rèptils, prènsil  i) arruïnat, amoïnat, atribuït  j) programació, diürna, ràdio  l) sí, però, més.

23. Completeu els espais buits amb les grafies b, d, g, p, t, c:

a) Tinc, set, líquid, fàstic.

b) entenc, actitud, sud.

c) tímid, covard, absència, buit, profund.

d) Dissabte, set, signaré, augment, càrrec.

e) paret, vessant, nord, cap, retoc.

f) Aquest, atleta, cec, naixement, bat, rècords.

g) Adquiriu, coets, petards, revetlla, Sant.

h) rebut, sol·licitud, subvenció, Joventut.

i) ànecs, capbussen.

j) accelerat, butlletins, institut, absències.

k) escriptora, pneumònia, sociòleg.

l) tsar, baptisme, nebot.

 24. Ompliu, si cal, els buits del text següent amb la grafia o grafies que hi manquen:

Vesprada, va, esquerp, estrafolari, actitud, acritud, va suggerir, rebel·lar-me amb, plenitud, joventut, suportaria.

Sabia, trobava, soledat, bosc, sortida, Havia, ordir, amb, ferocitat, amb claredat, rigorositat, Havia, saviesa, escrúpols, mostrar-me, quimerut, esclavitud, ofegaven.

Comptava, amb, actitud, falsedat, probablement, brusquedat, amb, parlava, movia, atordiment, devia, compliment.

Sabia, latitud, sud, nord, vaig, muntar, muntanya, tramuntana, Vaig, entendre, seguretat, movia, rancor, ràpid, absurd, succés, capgirar, vida, delicte, covard, rebentara, possible, esdeveniment.

Em vaig, immòbil, meravella, núvols, va sortir, boca, oblit.

23. Ompliu els buits de les frases següents amb les formes corresponents dels verbs que hi ha entre parèntesis.

a) Fes  b) seieu  c) aprenga  d) dissolga  e) isqueu  f) vulga, vaja  g) córrec  h) tix/teixeix  i) engul/engolisc  j) menteix  k) vulga/concloga, resolguem  l) vegem, constituïsca  m) confongueu  n) rep, atenc, sé  o) descriviu/descrigues, envieu/envies  p) traduïu  q) pressenta, estiga r) reculles  s) moveu-vos, voleu  t) dorma  u) agrada, confonga  v) llija/llegisca  w) perda  x) agraïsc, fongueu  y) Està-te/estigues  z) escupes/escopisques.

30. Completeu els buits següents amb el pronom o la combinació binària de pronoms febles que corresponga.

a) li’l  b) -li-la  c) us ho  d) li’n  e) m’ho  f) la hi  g) els les  h) li ho  i) -li-les  j) -los-hi       k) -la’n  l) -li-les (-les-hi).

31. Ompliu els buits de les frases següents amb els pronoms que hi calguen.

a) els en  b) ‘ls-la  c) -los-els  d) les hi  e) li’l  f) us hi  g) us la  h) s´hi  i) li’n  j) s’hi  k) ho  l) te’n










5a/6a SETMANA.

ELS PRONOMS FEBLES

Funcions dels pronoms febles. 3a persona

COMPLEMENTS PRONOMS EXEMPLES
Complement Directe
Definit. Pot portar:
- article definit - demostratiu - possessiu - nom propi
Has portat les verdures? > Les has portades? EL, LA
Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida. ELS, LES
Vaig vore el teu germà > El vaig vore. Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.

Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res. La funció de CD la realitza un infinitiu. EN
Has portat verdures? > N’has portat? Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.

Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò. HO
Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir. Volia allò > Ho volia. Sabia
el que passaria > Ho sabia.


Complement Indirecte
Si és un CI animat LI, ELS No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat. Si és un CI inanimat (preferiblement) HI No faces més voltes al tema > No hi faces més voltes.

Complement de Règim Verbal
-Introduït per la preposició DE. EN
S’ha oblidat d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat S’ha oblidat que havia d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat. -Introduït per una altra preposició. HI Jugaren a bàsquet? –Hi jugaren.

Atribut
Si és definit EL, LA ELS, LES Pere és el metge del poble > Pere l’és. Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO
HO Pere és metge > Pere ho és.
Pere és el metge del poble > Pere ho és Per a donar èmfasi (partitiu) EN Mira que n’ets, de llest!
Si n’estic, de farta!

Complement predicatiu
És semblant al CCM però en aquest cas modifica dos elements de l’oració. HI
Vingué molt cansada? –Hi vingué. Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa. Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.

Amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar EN 
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet Aquest senyor Peris, o com se’n
diga... 
Amb valor emfàtic: Que en va, de brut! Si en vingué, de cansat!

Complement del nom
Precedit de la prep. DE, completa un nom com si fóra un adjectiu. EN
Entens el significat d’aquesta paraula? > N’entents el significat? Llig el text i fes-ne un resum. Estigué a Oriola i en visità les esglésies.

Complement Circumstancial
CC Temps HI: Vingué a casa a les cinc > Hi vingué a casa No treballa de vesprada > No hi treballa
CC Manera HI: Ha fet l’exercici ràpidament > Hi ha fet l’exercici Ha fet l’exercici de pressa > Hi ha fet l’exercici
CC precedit de qualsevol prep., excepte DE
Va a Alacant > Hi va Ha arribat a casa > Hi ha arribat Passa per l’hospital > Hi passa
CC precedit de la prep. DE EN Ve d’Alacant > En ve CC Causa M’alegre per tu > Me n’alegre Verbs i expressions prefixades amb pronoms febles
Verbs: anar-se’n, tornar-se’n, haver-hi... de percepció: veure-s’hi, sentir-s’hi, tocar-hi (entendre, tindre seny): Sense les ulleres no m’hi veig. Va quedar completament sord, no s’hi sent. El iaio està tan major que no hi toca.

Complement d’un adverbi
Precedit de qualsevol preposició HI Posa’t davant de la moto > Posa-t’hi al davant

Subjecte
Indefinit. Sol aparéixer en verbs com sortir, eixir, arribar... EN
Arribaren tres persones? > N ́arribaren tres. Ix algun tren cap a Vinaròs? 
–N ́ix un a les tres.
Expressions: Va armar-la! Me les he tingudes amb ell. Som-hi! Ara no hi caic 

CONTROL DE REPÀS (SOLUCIONS)

1. 1 conec / meresca  2 recorrerem / recorreguérem  3 encengueu  4 mantingut  5 sap, sabia / confon, confonia  6 ocorrent  7 entés  8 pateix / vol  9 resolt / difonguen  10 rebran  11 conduïsca  12 escriviu  13 déiem  14 pertanyut, pertangut  15 veiem  16 isca.

2. 1 volguérem  2 confongué  3 havia absolt  4 réiem  5  tussen  6 cresquéreu  7 romanguéreu  8 vera  9 perdràs  10 hagueres vingut  11 teniu  12 ves  13 visquéreu  14 fóreu  15 traduïsca.

3.  1 aparegut  2 venut  3 pertanyut, pertangut  4 oferit  5 sabut, fet  6 cabut  7 molt  8 sigut  9 resolt  10 obert, atés  11 respost  12 rebut  13 vençut  14 comés  15 promés  16 corregut  17 escrit  18 tret  19 fos.

4. venir: vine, vinga, veniu, vinguen  dur: dus, duga, dueu, duguen  escriure: escriu, escriga, escriviu, escriguen  prendre: pren, prenga, preneu, prenguen.

5. a) han de fer  b) cal patir, s’ha de patir  c) arribaran  d) deuen haver  e) És necessari, cal que treballes  f) Deu haver-se post  g) devien tindre.

6. memòria, algun, estàtua, cèntim, trencaria  examen, olimpíada, exclòs, créixer, medul·la  llémena, fóreu, paràgraf, humit, línia   parlàveu, òrfena, xandall, ressò, arribaran.

7. espontaneïtat, seqüència, agrairia   ambigua, fluïdesa, diürna   traduïa, egoisme, posseïdor   intuïció, agraïment, conduint   quotidià, obeïen, heroïcitat.

 

FULL DE VERBS (SOLUCIONS)

1. a) vull, sigues  b) crec, sàpigues  c) insistisques, faré  d) responent, tret  e) caent, pogut  f) acabà, tornàrem  g) dient, destruït  h) faig, faça  i) vol, parlem  j) deia, diu  k) agraeix / agraïx, produïm  l) rebera, sabera  m) escriga, aconseguirà  n) digues, creuran  o) transmet, acosta  p) rigueres, miraria  q) veig, supose.

2. a) aprenent  b) rebut  c) faces, isques  d) sigut  e) veia  f) recórrega  g) traent  h) cus, cull  i) corrent, resolent  j) crequeu, creeu  k) responent  l) merescut  m) mantingudes, excloses  n) begueu  o) difós  p) tussen  q) romàs  r) tragueu, traeu  s) vivint, entén.

3. 1 he d’anar  2 deu estar nerviós  3 cal llegir, s’han de llegir  4 Has de dormir  5 És necessari/Cal que  6 Deu haver-se quedat  7 Havíem de lliurar  8 deuen ser  9 Cal telefonar  10 hem de preparar-nos  11 Bé  12 Li deu haver tocat  13 no és necessari  14 -hauràs de fer  15 Ja deu ser hora  16 Bé  17 que he de dir-te 18 Bé  19 Bé  20 cal entrar.


EXERCICIS DE LOCUCIONS I FRASES FETES (SOLUCIONS)

1.  1 prou  2 sense comptar o mesurar  3 a l’orella i en veu baixa  4 sense tenir-ne ganes  5 precipitadament  6 en abundància  7 en justícia  8 molt a la vora  9 sense posar atenció  10 sense govern, endut pel vent.

11 al detall  12 amb passió, amb coratge  13 en gran quantitat  14 sense llum  15 ajudant-se de les mans per no ensopegar  16 amb molt d’esforç  17 amb tota la bona disposició  18 quasi no 19 de gust, amb satisfacció  20 a poc a poc, sense pressa.

21 expressament  22 sense tenir-ne ganes  23 rodolant  24 sense raó  25 amb raó o sense  26   27 sense l’ajut de cap aparell  28 amb els ulls tancats  29  fins a l’últim extrem possible  30 en definitiva.

31 resumint totes les consideracions  32 sense el més mínim esforç  33 en conclusió  34 sense ganes  35 ocultament  36 abans de tota altra cosa  37 obrir del tot  38 obliquament  39 de manera obliqua   40 boca per avall.

41 amb tota la voluntat  42 amb gust  43 d’una punta a l’altra  44 agafant-se del braç  45 de dalt a baix  46 d’improvís  47 inesperadament  48 de memòria, sincerament  49 fent veure que no es mira  50 de veritat, de veres.

51 mirar fixament  52 gratuïtament  53 sense que hi càpiga res més  54 sense deturar-se gaire  55 d’amagat  56 fermament, amb dedicació intensa  57 sense roba  58 sense haver menjat res  59 detalladament  60 caminar a poc a poc  61 sense gràcia ni interès  62 aproximadament.

7. 1 a doll  2 a la menuda  3 a posta  4 comptat i debatut  5 a la babalà  6 a cau d’orella  7 a tort i a dret  8 amb prou faenes  9 al capdavall  10 a corre-cuita.

8. 1 de debò  2 si fa no fa  3 en conill  4 de passada  5 de sotamà  6 de valent  7 de sobte  8 de gairell  9 sense solta ni volta  10 de franc.

9. 1b  2c  3a  4b  5c 6c 7a 8b 9c 10a.

10. 11b  12c  13a  14b  15c  16c  17a  18b  19c  20a.


EXERCICIS PRONOMS FEBLES (SOLUCIONS)

FITXA 3

1 Li ho van explicar / Van explicar-li-ho  2 Els ho va dir / Va dir-los-ho  3 Pregunta’ls-ho  4 Van dir-li-ho  5 Els les explicaren  6 Va donar-los-en uns quants  7 Dona’ls-en  8 Dona’ls-les  9 Explica’ls-en  10 Ell els els posa  11 Torna’ls-la  12 Explica-li-ho  13 Amaga’ls-el  14 Va repartir-los-en  15 Vaig manllevar-los-el  16 Explica’ls-ho  17 Penja-l’hi  18 Compra’ls-hi   19 En Jaume va fer-los-en un  20 L’hi hem solucionat  21 Vam deixar-los-hi  22 Ella hi parla amb les companyes  23 Les hi tornarem  24 Alexandre la hi guarda  25 Després li la comprarem  26 Li l’explicarem  27 La hi compra  28 Demà li les duré  29 Hi pensa cada dia  30 Li’ls explicarem.

En / hi

1. 1 hi  2 en  3 ne/ -hi  4 te n’/ t’ho 5 hi  6 -hi  7 -hi / -ho  8 -ne  9 en  10 hi  11 en  12 -ne  13 n’  14 -hi  15 t’ho  16 m’hi  17 te’n  18 en  19 me’n  20 hi  21 hi  22 hi  23 n’  24 t’hi, hi  25 hi  26 m’hi  27 n’  28 te n’  29 t’hi  30 se’n.

APRENEM MÉS

 COMBINACIONS I PARTICULARITATS DELS PRONOMS FEBLES (VÍDEO)

 PRÀCTIQUES DE PRONOMS FEBLES

⇒ EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES [CLAUS]




4a SETMANA. CURS 2021-2022

Quant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals o obertes.
[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: busca la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].

Truquets per a accentuar correctament les vocals eo.


Exemples
Excepcions
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes
menjaré, pretén, després, camió, torró...
terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, reòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs...
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes
diòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul...
formes del verb serfóra
verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)
estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec...
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraulesesdrúixoles
gènere, pèrdua, memòria, València...
fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, esglésiallémena, feréstega...
verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...

Les grafies o representen dos sons diferents:

La representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).

La representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)

Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.

Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):

Casos en què la e és oberta:

1. Davant de síl·labes que duguen una i o una upremi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.

2. Davant de l, l·l,  rr i r: cel, novel·la, serra, verd.

3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.

Casos en què la o és oberta :
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -oaçò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/­olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota). 

Després de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. 
També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment,  -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes). 

APRENEM MÉS

⇒ REPASSEM ORTOGRAFIA

⇒ Exercicis dels fulls 5 i 6 (Llibre de text).

    Exercicis accentuació i dièresi ("Escalfem motors" i fotocòpies).
    Redacció: Text argumentatiu.
    Lectura: La plaça del diamant.

➜ CLAUS 1a i 2a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // 
brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // 
hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // 
taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // 
bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda--
joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // 
sentència, altruista, féiem, còmic  // heroi, féieu, remei, examen // 
crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // 
copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor

CLAUS 3a, 4a i 5a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
posseíeu, duia, anàreu, reunió // 
deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // 
túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // 
préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // 
hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // 
europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // 
fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // 
tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // 
següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // 
comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // 
rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua


3a SETMANA. CURS 2021-2022

LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB

Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).

Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).

Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...


A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts).


"LES PERÍFRASIS VERBALS"

Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
       
   Perífrasi d’obligació.
-          Personal:    haver + de + inf. (“Has d’arribar abans de migdia”)
caldre + que + subj. (“Cal que faces el treball”)
-          Impersonal (sense subjecte): haver-se +de+inf.  (“S’ha d’emplenar el full”)
   caldre + inf. (“Cal anar amb compte”)
També es pot expressar obligació amb la construcció: És necessari /menester + inf. o + que+subj.
►Cal evitar les construccions del castellà:
*Tindre + que
* Haver-hi  + que + inf.
* Ser precís

      Perífrasi de probabilitat.
Per a expressar la probabilitat s’usa la perífrasi: deure + inf. (“Deuen tenir molt de fred perquè han encés la calefacció”).
És equivalent a un adverbi de probabilitat (potser, segurament, probablement, tal vegada...) + verb en futur (o present o passat): “Potser plourà”. O equivalent a poder +ser+oració de subjuntiu: “Pot ser que isquen molt tard”.
►Cal evitar les construccions incorrectes següents:
-És incorrecte intercalar la preposició de entre el verb deure i l’infinitiu (*Deuen de estar de viatge).
- No és correcte l’ús de la paraula igual com a adverbi de probabilitat (*Igual anem al parc d’excursió): Pot ser que vaja al parc. Potser aniré al parc.
També cal evitar l’ús del futur o l’ús del condicional per a expressar la probabilitat (*Haurà eixit de viatge.  Deu haver eixit de viatge) // (*Arribarien a casa després de mitjanit.  Devien arribar a casa després de mitjanit).

       Perífrasi d’imminència.
Per a expressar la imminència o el futur immediat no podem usar la perífrasi anar + a + inf., sinó que se sol expressar amb les perífrasis estar a punt de + inf. / estar per + inf.
Els viatgers estan a punt d’arribar.
La perífrasi anar + a + inf. es pot usar per a expressar imminència si ens referim a un temps passat (Anava a gitar-me quan vaig escoltar uns colps a la porta).  Si ens referim al futur, la perífrasi  anar + a + inf. és incorrecta; usarem el futur o el present, sovint introduït per l’adv. ara (Ara et portaré un refresc). Tanmateix, la construcció anar + a + inf. és correcta quan el verb anar té el valor de moviment o de desplaçament (Vaig a portar els pastissos perquè els convidats volen tastar-los).


APRENEM MÉS

[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”
1. fuma, prepare, pintem, treballes, entren, esquieu.
2. passege, passeja, passegem; jutge, jutja, jutgem; assage, assaja, assagem; viatge, viatja, viatgem; venge, venja, vengem; netege, neteja, netegem; desitge, desitja, desitgem; trepitge, trepitja, trepitgem.
3. pique, pica, piquem; doblegue, doblega, dobleguem; busque, busca, busquem; cace, caça, cacem; aparque, aparca, aparquem; trenque, trenca, trenquem; abrace, abraça, abracem; pague, paga, paguem; calce, calça, calcem; cague, caga, caguem; pegue, pega, peguem; carregue, carrega, carreguem; descalce, descalça, descalcem; regue, rega, reguem, penque, penca, penquem; combregue, combrega, combreguem.
4. es-tu-di-e, can-vi-a, es-tal-vi-em, pro-nun-ci-a, i-ni-ci-es, fo-to-co-pi-eu, a-nun-ci­-en, co-pi-a, o-di-e.
5. vaig, vas, va, anem, aneu, van.
6. estic, estàs, està, estem, esteu, estan, sóc, ets, és, som, sou, són.
7. tem, tems, tem, temem, temeu, temen; rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden; comet, comets, comet, cometem, cometeu, cometen; percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben; debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten.
8. dic, dius, diu, diem, dieu, diuen; tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen; vull, vols,vol,volem,voleu,volen; conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen; somric, somrius, somriu, somriem, somrieu, somriuen; atenc, atens, atén, atenem, ateneu, atenen; caic, caus, cau, caiem (caem), caieu (caeu), cauen; prenc, prens, pren, prenem, preneu, prenen; visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen; veig, veus, veu, veiem (veem), veieu (veeu), veuen.
9. crec, meresc, coneixes, cuses (cus), cap, saps, sé, sap, rebem, reps.
10. dorm; consent, consents, consent, consentim, consentiu, consenten; constituïsc, constitueixes (constituïxes), constitueix, constituïm, constituïu, constitueixen; construïsc; instruïsc; bull, bulls, bull, bollim, bolliu, bullen.
11. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen (tenyisc, tenyeixes, tenyeix, tenyim, tenyiu, tenyeixen); riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen (renyisc); cull, culls, cull, collim, colliu, cullen.
12. llegisc, teixisc, visten, menten, afegeix, fregeixes, llig, engolisc.
13. isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen.
14. vol, bull, acabe, rebat, tus, correm, perd, cull, vull, admet, sap, baten, exclous, valc, creus, perdem.
15. trobe, faig, conec, llig, done, depén.
16. caminava, caminaves, caminava, caminàvem, caminàveu, caminaven; partia; atenia; buscava; incloïa, incloïes, incloïa, incloíem, incloíeu, incloïen; venia; reia, reies, reia, réiem, réieu, reien; treia; coïa; creia; queia; conduïa.
17. menjàvem, coíeu, incloïa, creia, necessitàvem, treies, reia, feia, duia, seien, dúieu, portava.
18. dúiem, conduíeu, tréiem, jéiem, reia, cantaves, incloïa, veies, coïen, séieu, queia.
19. continuàveu, tenia, duia, posaves, molestaves, plantàvem, collíem, dúiem, era, trencava, tocava, argüia, treia, tréieu, feia.

[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)” 
21. parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.
22. fiu, anares, treballà, cresquérem, isquéreu, foren, viu, clogueres, vingué, haguérem, diguéreu, escrigueren.
23. duguí (vaig dur), miràreu (vau mirar), isquéreu, quedàreu, anàrem, acomboiaren, treballà, estudiaren, suspengueren, tingué, aní (vaig anar), viu (vaig veure), vencí (vaig véncer), veié (va veure).
25. vindre (venir), vindré, vindria; aprendre, aprendràs, aprendries; estudiar, estudiarà, estudiaria; agafar, agafarem, agafaríem; conduir, conduireu, conduiríeu; deixar, deixaran, deixarien.
26. cantaré, cantaràs, cantarà, cantarem, cantareu, cantaran; valdré; retindré; faré; hauré; resoldré.
27. refaré, semblarà, faràs, trobaràs, podrem, voldrem, admetreu, aniràs, veuràs, sabran, arribaran, haureu, resoldran, voldran, soparem, gitarem, hauràs, eixirem.
28. vindria, trauríem, netejaríem, ordenaríem, sabries, transigiríeu, tossiries, pertanyeria, venceria, buscarien, descobririen, analitzarien, ajudaria, prendria.
29. coneixeria, coneixeries, coneixeria, coneixeríem, coneixeríeu, coneixerien; apareixeria, apareixeries, apareixeria, apareixeríem, apareixeríeu, apareixerien.
30. estendria, resoldríem, mouríem, encendrien.

31. apague, apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
32. aprenguen, venguem, absolgueu, dissolguen, suspenga, valga, isca, faça, vagen, puguem, sigueu, beguen, mengen, vulga, faces, coneguem, vulga, vaja, sàpien (sàpiguen), entenguen, alcen.
33. No agafes, no begues, no vingues, no t’acostes, no digueu, no em mires, no vengueu, no arranqueu, no suspengues, no prengueu, no bufes, no encengueu, no tragues, no begueu, no calles, no rigues, no mogueu, no escoltes, no escrigueu, no segues.
34. diga, acabe, vulga, isca, convinga, sàpiguen (sàpien), estiguen, begueu, escriga, facen, vulgues, confluïsquen, conega, faça, visca, nasca.
35/36. entrara (entràs), entrares (entrasses), entrara (entràs), entràrem (entràssem), entràreu (entràsseu), entraren (entrassen); debatera, debateres, debatera, debatérem, debatéreu, debateren, consentira; partira; visquera; isquera; fóra (fos), fores, fóra, fórem, fóreu, foren; tinguera; absolguera, escriguera, veiera; haguera.
37/38. Fera (fes) / correguérem / donàreu / rebéreu / avisàreu / tingueres / trobàrem / volgueren / estiguera / aparegueren / anàrem / tingueren / publicaren / duguera / vingueren / agafara / féreu / pogueren / vingueren / romangueren.

39. duguera / estiguera / fóra / sapiguérem (sabérem) / feren / poguera / llegira / tinguera / seguera / conduïra / isquéreu / escriguera / vinguera.
40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu.
42. trau / creieu / beveu / fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.
43. doneu / ven / vine / vés / corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu / dissoleu / encenguem / pertany / dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu / llig (llegix).
44. absoleu / cloeu / beveu / escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu / aprén / comenceu. 


ÀREA D'EXPRESSIÓ ESCRITA

OPCIÓ A. El veganisme, el vegetarianisme i altres opcions són cada vegada més seguides per ciutadans amb més consciència social i del planeta. Ja hi ha locals que ofereixen un menú elaborat a partir de productes de comerç just o on és impossible beure un refresc de cola perquè no en tenen.

Redacta un text per al teu grup de companys i companyes de la feina sobre el tema en què deixes clara la teua opinió. Has d’incloure-hi els aspectes següents:

-        Augment dels negocis dedicats a les alternatives saludables i sostenibles.

-        Dificultats per a seguir el veganisme o el vegetarianisme.

-        Complements vitamínics per a completar la dieta.

-        Perills de les indústries de la carn i el peix.








2a SETMANA. CURS 2021-2022
 

Aquesta setmana treballarem el tema de "Les formes no personals  del verb (infinitiu, gerundi i participi). Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).

Pel que fa al gerundi, hem d'assenyalar que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També cal fer referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).

Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixarem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...










12/SETEMBRE/2021

SOLUCIONS FULLS DE VERBS


1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.

1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.
 
 

14/SETEMBRE/2021

PROVA D’ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES (CLAUS)


1.b / 2.b / 3.a / 4.c / 5.c / 6.a / 7.b / 8.c / 9.c / 10.b
11.c /  12.a  / 13.b  / 14.b  / 15.a  /  16.c  /  17.a  /  18.c  / 19.c  /  20.b
21c, 22c, 23a, 24c, 25a, 26c, 27a, 28a, 29c, 30c.
31b, 32a, 33b, 34c, 35b, 36c, 37a, 38c, 39a, 40c.
41b, 42a, 43c, 44a, 45b, 46c, 47c, 48b, 49a, 50c.
51c, 52b, 53a, 54a, 55a, 56c, 57a, 58a, 59c, 60a.
61b, 62b, 63b, 64c, 65c, 66a, 67b, 68a, 69a, 70b.
71c, 72b, 73b, 74a, 75b, 76a, 77a, 78b, 79c, 80b.
81c, 82c, 83a, 84a, 85b, 86a, 87a, 88c, 89b, 90b.
91a, 92c, 93c, 94b, 95c, 96c, 97a, 98c, 99c, 100c.
101b, 102c, 103b, 104a, 105a, 106b, 107c, 108c, 109a, 110b.
 
 
El verb

El verb, com a nucli del sintagma verbal, és un dels constituents bàsics de l’oració. Categoria gramatical que expressa l’existència, l’estat, l’acció, els processos o les modificacions d’un sintagma nominal. A diferència de les altres categories gramaticals, el verb, a banda d’aquesta informació
semàntica, té com a característica més important les marques que aporten els diferents morfemes: veu, mode, persona, nombre, temps i aspecte.

Els morfemes verbals

Tota forma verbal està constituïda per un lexema o arrel, que aporta el contingut semàntic, i pels morfemes o desinències, que aporten informacions auxiliars, pròpies del verb. En algunes formes verbals pot aparéixer una vocal temàtica que actua d’enllaç entre el lexema i els morfemes, i que permet de classificar els verbs d’acord amb la conjugació a què pertanyen.
• Veu
– Activa: el subjecte realitza l’acció (Maria menjava maduixes).
– Passiva: el subjecte rep l’acció (Les maduixes eren menjades per Maria).
• Mode. Segons l’actitud mental del parlant respecte allò que enuncia (a l’acció verbal), podem distingir els següents modes personals:
– Indicatiu: l’acció o el fet és vist com a real (Rosa ha begut aigua).
– Subjuntiu: l’acció o el fet que expressa el verb és vist com una irrealitat,
només existeix en el pensament com una idea subjectiva (desig
dubte, temor, voluntat, etc.) (Potser vinga prompte).
– Condicional: les accions apareixen expressades com a irreals (Si poguera
faria això).
– Imperatiu: és el mode amb què el parlant expressa manament, ordre,
prec, etc. (Ves-te’n prompte).
D’altra banda, tenim també tres modes impersonals: infinitiu (concepte
bàsic de l’acció), gerundi (acció durativa) i participi (acció acabada).
• Aspecte
– Imperfectiu: no expressa la fi de l’acció del verb (Caminava pel passeig).
Els temps imperfectius són el present d’indicatiu i de subjuntiu,
el pretèrit imperfet, el futur i el condicional.
– Perfectiu: expressa l’acabament de l’acció verbal (Va llegir una novel·la). Els temps perfectius són el pretèrit perfet simple i perifràstic d’indicatiu i els temps compostos.
• Persona. Relaciona l’acció verbal amb l’emissor (1a pers.: parlecantem),
amb el receptor (2a pers.: parlescanteu) o amb un referent (3a pers.:
parlacanten).
• Nombre. El morfema de nombre indica si el SN subjecte és només un
individu o cosa (singular) o més d’un (plural).



CONJUGACIONS
1a –AR : Parlar
2a –ER / -RE: Témer / Perdre
3a –IR: • Servir (incoatiu) / • Dormir (pur)

MORFEMES
Lexema: parl
Vocal temática: à
Temps/aspecte/mode: ve
Nombre/persona: m

Formes impersonals del verb
L’infinitiu (parlar), el gerundi (parlant) i el participi (parlat ).

Són formes verbals sense morfema de persona. Morfològicament són invariables, a excepció del participi, que ha de concordar en gènere i nombre amb el CD quan aquest complement és un pronom feble de 3a persona: Has vist la pel·lícula?
–Síja l’he vista.
• Temps. El temps verbal és la categoria que indica el moment en què es
produeix l’acció del verb. Així doncs, pot situar-la abans de la seua formulació
gramatical (passat), en l’instant de la comunicació (present) o després (futur). Podem distingir també entre temps simples i compostos.
Pel que fa als compostos, estan constituïts pel verb auxiliar haver més el participi del verb en qüestió, i expressen una acció acabada just abans de la que expressa el temps simple.

Les conjugacions verbals
Primera conjugació (acabats en -AR)
Tots els verbs de la primera conjugació són regulars, llevat d’anar estar, que són irregulars.


Segona conjugació (acabats en -ER -RE, i ferdur dir)
La segona conjugació és la que presenta un major nombre de verbs irregulars, tot i contenir una certa sistematització en les irregularitats.
Verbs de radical velaritzat: són aquells verbs que tenen en el lexema -o -gu. Aquest grup presenta dues característiques:
• La 1a persona del present d’indicatiu acaba en -(dic, bec, conec, crec, puc, caic, prenc, tinc, vinc...)
• Aquesta terminació (-c) de la 1a persona es transforma en -g/-gu en la formació del present de subjuntiu, l’imperfet de subjuntiu, el pretèrit perfet simple, el participi i algunes formes de l’imperatiu (conega, coneguera,
coneguí, conegut...).


Tercera conjugació (verbs acabats en -IR)
Els verbs de la 3a conjugació es poden agrupar en dos models regulars: purs (dormir, sentir) i incoatius (patir, servir). Els verbs incoatius tenen l’increment -sc/-ix (-eix) en la 1a, 2a i 3a persones de sing. i en la 3a persona de plural del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu. Poden presentar dues possibilitats d’escriptura: la forma en -(-isc/ix) o bé la forma en -(-esc/eixes), més pròpia dels registres formals. La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius; són purs: dormir, sentir, bullir, pudir, munyir, cruixir, fugir.... D’altra banda, hi ha verbs que admeten la doble conjugació: llegir (llegisc llig), vestir, afegir, mentir, tenyir, rostir, engolir, fregir...

 
 
1a SETMANA. CURS 2021-2022
 
Hem començat amb el tema de la flexió verbalConcretament, hem vist alguns temps verbals del mode indicatiu de la 1a conjugació (tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR). Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre), i hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret amb els verbs velaritzats I (un grup de verbs irregulars que comparteixen les mateixes irregularitats): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer,   -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir dur.  Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats: 

1) Fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).

[Recordeu: un verb és regular  si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].

D'altra banda, hem fet un repàs de la flexió verbal i hem vist el grup de verbs velaritzats (II) (nàixer, viure, créixer i meréixer), que fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté  (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., pret. perfet simple i participi.Tot seguit hem vist els verbs de la 3a conjugació: verbs purs i verbs incoatius, (que són la majoria dels verbs de la 3a conj., i es caracteritzen per afegir un increment o terminació, -isc / -(e)ix, entre l'arrel i els morfemes en les tres persones de singular i la 3a per. de plural), que només es diferencien en els dos presents, el d'indicatiu i el de subjuntiu, i en l'imperatiu.


APRENEM MÉS

➜ DOSSIER 1: PRÀCTIQUES DE VERBS (CLAUS)
PRESENT D’IND. 1a conj.
1c. menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen/ jugue, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen / alce, alces, alça, alcem, alceu, alcen / tanque, tanques, tanca, tanquem, tanqueu, tanquen / neteja, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen ...
2. assagen, fumes, deixeu, juguem, penge, penges, escalfa, donen, avanceu, abrigue.
PRESENT D’IND. 2a conj.
4. promets, saps, combat, sabem, perdeu, podem, debaten, admet, caps, concebem, rep, rebeu, romps.
PRESENT D’IND. 3a conj.
6b. assisteixen/assistixen, s’avorreix, avorriu, discutisc, obriu, dirigeix, em vestisc, sent, compartim, diverteixes, frigen (fregeixen), condueixen (conduïxen), conduïm, agraïsc, estableix, tiny (tenyeix).
7. entenguí, entenguera, córrec, córrega, correguera, resolguí, resolguera, confonc, confonga, confonguera, tinguí, tinguera, vinc, vinga.
8. PRESENT D’IND. Prenc, prencs, pren, prenem, preneu, prenen; molc, mols, mol, molem, moleu, molen; duc, dus, du, duem, dueu, duen; dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.
PERFET SIMPLE. Prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguí, molgueres, molgué, molguérem, molguéreu, molgueren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren.
PRESENT DE SUBJ. Prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen; molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen; duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen; diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen.
IMPERFET DE SUBJ. Prenguera, prengueres, prenguera, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguera, molgueres, molguera, molguérem, molguéreu, molgueren; duguera, dugueres, duguera, duguérem, duguéreu, dugueren; diguera, digueres, digurera, diguérem, diguéreu, digueren.
9. vingueres, suspenguérem, encenguem, ofengues, dissolguera, venga, atenguéreu, estenguí, tinga, absolga.
10. PRESENT IND. clous, cloeu, clouen; moc, mous, mou, movem, moveu, mouen; trac, traus, trau, traem, traeu, trauen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; dec, deus, deu, devem, deveu, deuen; ric, rius, riu, riem, rieu, riuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.
PERFET SIMPLE. Cloguí, clogueres, clogué, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren; traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
PRESENT SUBJ. Cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen; moga, mogues, moga, moguem, mogueu, moguen; traga, tragues, traga, traguem, tragueu, traguen; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; riga, rigues, riga, riguem, rigueu, riguen; escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen.
IMPERFET SUBJ. Cloguera, clogueres, cloguera, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguera, mogueres, moguera, moguérem, moguéreu, mogueren; traguera, tragueres, traguera, traguérem, traguéreu, tragueren; beguera; deguera, degueres, deguera, deguérem, deguéreu, degueren; riguera, rigueres, riguera, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguera, escrigueres, escriguera, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.

11. ric, begues, mogueu, escriguéreu, riguen, dorma, perdes, congloguera, traga, mogueu.
12. castigues, busqueu, equivoqueu, expliques, jutgeu, mareja, alce, mengeu, viatja.
13. dius, duem, clouen, cauen, rieu, trac, seieu, bevem, deveu, escric, visc.
14. veig, pogueres, vull, caic, sóc, són, és, ets.
15. ofereixen, concedeix, vesteixen, reuneix, moren, concedeixen, vesteixen, reuneixen, munyen.
16. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten; escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen; llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen (llegisc, llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegeixen); frig, friges, frig, fregim fregiu, frigen; vist, vists, vist, vestim, vestiu, visten; riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen.
19. cusen, llig (llegisc), fregiu, surts, vesteix (vist), riny, escupen (escopeixen), culls, lliges (llegeixes).

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Pàgines vistes en total