EXERCICIS DE
REPÀS (1r BAT)
1. passió, colzada, trapezi, rosella,
anissos, puces, comtessa, agressió, ozó, Alzira. politja, lletjor,
majestat, sutge, patge, geriàtric, fotja, pluja.
2. Obertes: soca, serra, arrel, boira,
estrofa, peu, recepta. Tancades: mosca, carrer, dolor.
3. bufetada, javelina, calorós, sanefa,
turment, avaluar, subornar, enyor, robí, vernís.
4. -Busca-les-hi. – Cada dia li ho
explique. -La hi he posada. -Conta-me’l.
-Li’l compres? - Els en prestaré
vint. -Deixeu-les-hi. – Demà els n’advertiré. – Ella vol enviar-los-en diversos. – Tu no li
n’agafes cap. – Marta, no li ho dones. –
N’hi ha estat nomenat. – Se n’ha tornat blanc.
– Les hi heu pintades? -Els hi
has errats. – Ella no n’hi vendrà cap. – Trau-l’en. – Digues-li-ho. – no vol que li la repare. – Torna-li-la. – Vas aconseguir llevar-te’l. – Doneu-los-en un centenar. – Els n’han
traslladat. – N’hi parlaven. – Explica-li-ho. – No podem traure-la’n. – Jo els en compraré cinc. – No els en compres
ara. -Ara ja no s’hi capfica. – No se la hi ha posada.
5. a) Vulgueu b) rep
c) has fos d) trau e) fèiem / seia f) diguera
g) cloïa h) seduíeu i) han tret
j) Hi hagué k) faça l) poguérem
m) resoleu n) Estàveu o) sàpigues
p) duguérem q) caigué r) éreu / traguéreu s) veiés
t) prenga u) fora v) voldreu
w) han conclòs x) seu y) estiga
z) puga / faça aa) tingué.
6. –
Segur que deu ser metge. – Cal anar-hi
ara? - És necessari / Cal que vages al
metge. – Jo ho sé: van haver d’anar al
parc. – Ja deus saber la notícia,
veritat?
RECURSOS EN LÍNIA
- ➤ EXERCICIS D'AMPLIACIÓ
- ➤ CURS DE VALENCIÀ NIVELL C1 (PUNT PER PUNT)
- ➤ VÍDEOS DIDÀCTICS
- ➤ EXERCICIS DE MITJÀ (UPV)
- ➤ JugallenguaPrograma de la JQCV (aspectes gramaticals)
- ➤ MODELS EXAMEN JQCV
- ➤ PROVES CIEACOVA
- ➤ VOCABULARI DE BARBARISMES
- ➤ DOBLETS LINGÜÍSTICS
➤ DOBLETS LINGÜÍSTICS (VÍDEO)
➤ DOBLETS LINGÜÍSTICS (VÍDEO)
QUADERN DE VALENCIÀ
Gramàtica essencial de la llengua catalana
La Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) és una versió reduïda i adaptada per a la consulta en línia de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. La GEIEC té com a objectiu general fer accessible a un públic ampli la descripció i la normativa gramaticals contingudes en la Gramàtica de la llengua catalana. L’adaptació s’ha realitzat tant pel que fa al contingut i la forma d’expressió d’aquest, com a l’estructuració i el format, a fi de facilitar-ne la consulta a través d’Internet.
El millor ús amb la mínima gramàtica
Gramàtica Zero
http://www.spluv.es/PDFS/gramatica_zero.pdfTracta els dubtes lingüístics més importants i recurrents en la construcció de les frases i mira de solucionar-los amb tan poca terminologia tècnica com és possible, amb explicacions accessibles a tothom i una notable gamma d'exemples, amb una presentació gràfica que permet visualitzar d'un colp d'ull les solucions. Consta de 73 fitxes que s'estructuren en quatre blocs (Fonamental, Errades típiques de castellanoparlants, General i Termes gramaticals) i que es completen amb un document annex amb expressions incorrectes.
Descarrega-te-la
EXERCICIS DE
REPÀS (DOMINI PRÀCTIC DEL SISTEMA LINGÜÍSTIC): SOLUCIONS
17. Poseu accent o dièresi.
1 agraíeu 2 ambigües
5 aquàrium 7 argüiria 10 àton
11 atraïment 12 biscaïna 14 córrer
15 decaïment 17 diürètic 18 empedreirà
20 espècimen 21 estoïcisme 24 femineïtat
25 fortuït 26 geniüt 27 idoneïtat
28 instantaneïtat 29
leucòcit 30 lingüística 31 mèdium
32 paüls 33 període 34 peüc
38 radiòfon 40 rèptil 41 reüll
43 ruïnós 44 témer 45 timpà
47 vademècum 48 vel·leïtat.
18. Poseu accent o dièresi.
a) és, créixer b) cònsol, suís, col·laboració, països,
Món c) austríac, pneumònia, després, èczemes,
cardíaca d) anàlisi, cocaïna e) veuràs, cafè f) té, Lluïseta, Jesuïtes g) indústria, tèxtil, però, sé, què, ocórrer,
abandonà h) rèptils, prènsil i) arruïnat, amoïnat, atribuït j) programació, diürna, ràdio l) sí, però, més.
23.
Completeu els espais buits amb les grafies b, d, g, p, t, c:
a) Tinc, set, líquid, fàstic.
b) entenc, actitud, sud.
c) tímid, covard, absència, buit,
profund.
d) Dissabte, set, signaré, augment,
càrrec.
e) paret, vessant, nord, cap, retoc.
f) Aquest, atleta, cec, naixement, bat,
rècords.
g) Adquiriu, coets, petards, revetlla,
Sant.
h) rebut, sol·licitud, subvenció,
Joventut.
i) ànecs, capbussen.
j) accelerat, butlletins, institut,
absències.
k) escriptora, pneumònia, sociòleg.
l) tsar, baptisme, nebot.
24. Ompliu, si cal, els buits del text
següent amb la grafia o grafies que hi manquen:
Vesprada, va, esquerp, estrafolari,
actitud, acritud, va suggerir, rebel·lar-me amb, plenitud, joventut,
suportaria.
Sabia, trobava, soledat, bosc, sortida,
Havia, ordir, amb, ferocitat, amb claredat, rigorositat, Havia, saviesa,
escrúpols, mostrar-me, quimerut, esclavitud, ofegaven.
Comptava, amb, actitud, falsedat,
probablement, brusquedat, amb, parlava, movia, atordiment, devia, compliment.
Sabia, latitud, sud, nord, vaig, muntar,
muntanya, tramuntana, Vaig, entendre, seguretat, movia, rancor, ràpid, absurd,
succés, capgirar, vida, delicte, covard, rebentara, possible, esdeveniment.
Em vaig, immòbil, meravella, núvols, va
sortir, boca, oblit.
23. Ompliu els buits de les frases
següents amb les formes corresponents dels verbs que hi ha entre parèntesis.
a) Fes
b) seieu c) aprenga d) dissolga
e) isqueu f) vulga, vaja g) córrec
h) tix/teixeix i) engul/engolisc j) menteix
k) vulga/concloga, resolguem l)
vegem, constituïsca m) confongueu n) rep, atenc, sé o) descriviu/descrigues, envieu/envies p) traduïu
q) pressenta, estiga r) reculles
s) moveu-vos, voleu t) dorma u) agrada, confonga v) llija/llegisca w) perda
x) agraïsc, fongueu y)
Està-te/estigues z) escupes/escopisques.
30. Completeu els buits següents amb el
pronom o la combinació binària de pronoms febles que corresponga.
a) li’l
b) -li-la c) us ho d) li’n
e) m’ho f) la hi g) els les
h) li ho i) -li-les j) -los-hi
k) -la’n l) -li-les (-les-hi).
31. Ompliu els buits de les frases
següents amb els pronoms que hi calguen.
a) els en b) ‘ls-la
c) -los-els d) les hi e) li’l
f) us hi g) us la h) s´hi
i) li’n j) s’hi k) ho
l) te’n
5a/6a SETMANA.

Descarrega-te-la
EXERCICIS DE
REPÀS (DOMINI PRÀCTIC DEL SISTEMA LINGÜÍSTIC): SOLUCIONS
17. Poseu accent o dièresi.
1 agraíeu 2 ambigües
5 aquàrium 7 argüiria 10 àton
11 atraïment 12 biscaïna 14 córrer
15 decaïment 17 diürètic 18 empedreirà
20 espècimen 21 estoïcisme 24 femineïtat
25 fortuït 26 geniüt 27 idoneïtat
28 instantaneïtat 29
leucòcit 30 lingüística 31 mèdium
32 paüls 33 període 34 peüc
38 radiòfon 40 rèptil 41 reüll
43 ruïnós 44 témer 45 timpà
47 vademècum 48 vel·leïtat.
18. Poseu accent o dièresi.
a) és, créixer b) cònsol, suís, col·laboració, països,
Món c) austríac, pneumònia, després, èczemes,
cardíaca d) anàlisi, cocaïna e) veuràs, cafè f) té, Lluïseta, Jesuïtes g) indústria, tèxtil, però, sé, què, ocórrer,
abandonà h) rèptils, prènsil i) arruïnat, amoïnat, atribuït j) programació, diürna, ràdio l) sí, però, més.
23.
Completeu els espais buits amb les grafies b, d, g, p, t, c:
a) Tinc, set, líquid, fàstic.
b) entenc, actitud, sud.
c) tímid, covard, absència, buit,
profund.
d) Dissabte, set, signaré, augment,
càrrec.
e) paret, vessant, nord, cap, retoc.
f) Aquest, atleta, cec, naixement, bat,
rècords.
g) Adquiriu, coets, petards, revetlla,
Sant.
h) rebut, sol·licitud, subvenció,
Joventut.
i) ànecs, capbussen.
j) accelerat, butlletins, institut,
absències.
k) escriptora, pneumònia, sociòleg.
l) tsar, baptisme, nebot.
Vesprada, va, esquerp, estrafolari,
actitud, acritud, va suggerir, rebel·lar-me amb, plenitud, joventut,
suportaria.
Sabia, trobava, soledat, bosc, sortida,
Havia, ordir, amb, ferocitat, amb claredat, rigorositat, Havia, saviesa,
escrúpols, mostrar-me, quimerut, esclavitud, ofegaven.
Comptava, amb, actitud, falsedat,
probablement, brusquedat, amb, parlava, movia, atordiment, devia, compliment.
Sabia, latitud, sud, nord, vaig, muntar,
muntanya, tramuntana, Vaig, entendre, seguretat, movia, rancor, ràpid, absurd,
succés, capgirar, vida, delicte, covard, rebentara, possible, esdeveniment.
Em vaig, immòbil, meravella, núvols, va sortir, boca, oblit.
23. Ompliu els buits de les frases següents amb les formes corresponents dels verbs que hi ha entre parèntesis.
a) Fes b) seieu c) aprenga d) dissolga e) isqueu f) vulga, vaja g) córrec h) tix/teixeix i) engul/engolisc j) menteix k) vulga/concloga, resolguem l) vegem, constituïsca m) confongueu n) rep, atenc, sé o) descriviu/descrigues, envieu/envies p) traduïu q) pressenta, estiga r) reculles s) moveu-vos, voleu t) dorma u) agrada, confonga v) llija/llegisca w) perda x) agraïsc, fongueu y) Està-te/estigues z) escupes/escopisques.
30. Completeu els buits següents amb el pronom o la combinació binària de pronoms febles que corresponga.
a) li’l b) -li-la c) us ho d) li’n e) m’ho f) la hi g) els les h) li ho i) -li-les j) -los-hi k) -la’n l) -li-les (-les-hi).
31. Ompliu els buits de les frases següents amb els pronoms que hi calguen.
a) els en b) ‘ls-la
c) -los-els d) les hi e) li’l
f) us hi g) us la h) s´hi
i) li’n j) s’hi k) ho
l) te’n
ELS PRONOMS FEBLES
Funcions dels pronoms febles. 3a persona
COMPLEMENTS PRONOMS EXEMPLES Complement Directe Definit. Pot portar: - article definit - demostratiu - possessiu - nom propi Has portat les verdures? > Les has portades? EL, LA Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida. ELS, LES Vaig vore el teu germà > El vaig vore. Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.
Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res. La funció de CD la realitza un infinitiu. EN Has portat verdures? > N’has portat? Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.
Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò. HO Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir. Volia allò > Ho volia. Sabiael que passaria > Ho sabia.
Complement Indirecte Si és un CI animat LI, ELS No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat. Si és un CI inanimat (preferiblement) HI No faces més voltes al tema > No hi faces més voltes.
Complement de Règim Verbal -Introduït per la preposició DE. EN S’ha oblidat d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat S’ha oblidat que havia d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat. -Introduït per una altra preposició. HI Jugaren a bàsquet? –Hi jugaren.
Atribut Si és definit EL, LA ELS, LES Pere és el metge del poble > Pere l’és. Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO HO Pere és metge > Pere ho és. Pere és el metge del poble > Pere ho és Per a donar èmfasi (partitiu) EN Mira que n’ets, de llest! Si n’estic, de farta!
Complement predicatiu És semblant al CCM però en aquest cas modifica dos elements de l’oració. HI Vingué molt cansada? –Hi vingué. Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa. Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.
Amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar EN
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet Aquest senyor Peris, o com se’ndiga...
Amb valor emfàtic: Que en va, de brut! Si en vingué, de cansat!
Complement del nom Precedit de la prep. DE, completa un nom com si fóra un adjectiu. EN Entens el significat d’aquesta paraula? > N’entents el significat? Llig el text i fes-ne un resum. Estigué a Oriola i en visità les esglésies.
Complement Circumstancial CC Temps HI: Vingué a casa a les cinc > Hi vingué a casa No treballa de vesprada > No hi treballa
CC Manera HI: Ha fet l’exercici ràpidament > Hi ha fet l’exercici Ha fet l’exercici de pressa > Hi ha fet l’exercici CC precedit de qualsevol prep., excepte DEVa a Alacant > Hi va Ha arribat a casa > Hi ha arribat Passa per l’hospital > Hi passa CC precedit de la prep. DE EN Ve d’Alacant > En ve CC Causa M’alegre per tu > Me n’alegre Verbs i expressions prefixades amb pronoms febles Verbs: anar-se’n, tornar-se’n, haver-hi... de percepció: veure-s’hi, sentir-s’hi, tocar-hi (entendre, tindre seny): Sense les ulleres no m’hi veig. Va quedar completament sord, no s’hi sent. El iaio està tan major que no hi toca.
Complement d’un adverbi Precedit de qualsevol preposició HI Posa’t davant de la moto > Posa-t’hi al davant
Subjecte Indefinit. Sol aparéixer en verbs com sortir, eixir, arribar... EN Arribaren tres persones? > N ́arribaren tres. Ix algun tren cap a Vinaròs?
–N ́ix un a les tres. Expressions: Va armar-la! Me les he tingudes amb ell. Som-hi! Ara no hi caic
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet Aquest senyor Peris, o com se’n
Amb valor emfàtic: Que en va, de brut! Si en vingué, de cansat!
CC Manera HI: Ha fet l’exercici ràpidament > Hi ha fet l’exercici Ha fet l’exercici de pressa > Hi ha fet l’exercici
Subjecte
–N ́ix un a les tres.
CONTROL DE REPÀS (SOLUCIONS)
1. 1 conec / meresca 2 recorrerem / recorreguérem 3 encengueu 4 mantingut 5 sap, sabia / confon, confonia 6 ocorrent 7 entés 8 pateix / vol 9 resolt / difonguen 10 rebran 11 conduïsca 12 escriviu 13 déiem 14 pertanyut, pertangut 15 veiem 16 isca.
2. 1 volguérem 2 confongué 3 havia absolt 4 réiem 5 tussen 6 cresquéreu 7 romanguéreu 8 vera 9 perdràs 10 hagueres vingut 11 teniu 12 ves 13 visquéreu 14 fóreu 15 traduïsca.
3. 1 aparegut 2 venut 3 pertanyut, pertangut 4 oferit 5 sabut, fet 6 cabut 7 molt 8 sigut 9 resolt 10 obert, atés 11 respost 12 rebut 13 vençut 14 comés 15 promés 16 corregut 17 escrit 18 tret 19 fos.
4. venir: vine, vinga, veniu, vinguen dur: dus, duga, dueu, duguen escriure: escriu, escriga, escriviu, escriguen prendre: pren, prenga, preneu, prenguen.
5. a) han de fer b) cal patir, s’ha de patir c) arribaran d) deuen haver e) És necessari, cal que treballes f) Deu haver-se post g) devien tindre.
6. memòria, algun, estàtua, cèntim, trencaria examen, olimpíada, exclòs, créixer, medul·la llémena, fóreu, paràgraf, humit, línia parlàveu, òrfena, xandall, ressò, arribaran.
7. espontaneïtat, seqüència, agrairia ambigua, fluïdesa, diürna traduïa, egoisme, posseïdor intuïció, agraïment, conduint quotidià, obeïen, heroïcitat.
FULL DE VERBS (SOLUCIONS)
1. a) vull, sigues b) crec, sàpigues c) insistisques, faré d) responent, tret e) caent, pogut f) acabà, tornàrem g) dient, destruït h) faig, faça i) vol, parlem j) deia, diu k) agraeix / agraïx, produïm l) rebera, sabera m) escriga, aconseguirà n) digues, creuran o) transmet, acosta p) rigueres, miraria q) veig, supose.
2. a) aprenent b) rebut c) faces, isques d) sigut e) veia f) recórrega g) traent h) cus, cull i) corrent, resolent j) crequeu, creeu k) responent l) merescut m) mantingudes, excloses n) begueu o) difós p) tussen q) romàs r) tragueu, traeu s) vivint, entén.
3. 1 he d’anar 2 deu estar nerviós 3 cal llegir, s’han de llegir 4 Has de dormir 5 És necessari/Cal que 6 Deu haver-se quedat 7 Havíem de lliurar 8 deuen ser 9 Cal telefonar 10 hem de preparar-nos 11 Bé 12 Li deu haver tocat 13 no és necessari 14 -hauràs de fer 15 Ja deu ser hora 16 Bé 17 que he de dir-te 18 Bé 19 Bé 20 cal entrar.
EXERCICIS
DE LOCUCIONS I FRASES FETES (SOLUCIONS)
1. 1 prou 2 sense comptar o mesurar 3 a l’orella i en veu baixa 4 sense tenir-ne ganes 5 precipitadament 6 en abundància 7 en justícia
8 molt a la vora 9 sense posar
atenció 10 sense govern, endut pel vent.
11 al detall 12 amb
passió, amb coratge 13 en gran
quantitat 14 sense llum 15 ajudant-se de les mans per no ensopegar 16 amb molt d’esforç 17 amb tota la bona disposició 18 quasi no 19 de gust, amb satisfacció 20 a poc a poc, sense pressa.
21 expressament 22
sense tenir-ne ganes 23 rodolant 24 sense raó
25 amb raó o sense 26 27 sense l’ajut de cap aparell 28 amb els ulls tancats 29 fins
a l’últim extrem possible 30 en definitiva.
31 resumint totes les consideracions 32 sense el més mínim esforç 33 en conclusió 34 sense ganes 35 ocultament
36 abans de tota altra cosa 37
obrir del tot 38 obliquament 39 de manera obliqua 40 boca per avall.
41 amb tota la voluntat
42 amb gust 43 d’una punta a l’altra 44 agafant-se del braç 45 de dalt a baix 46 d’improvís
47 inesperadament 48 de memòria,
sincerament 49 fent veure que no es
mira 50 de veritat, de veres.
51 mirar fixament 52
gratuïtament 53 sense que hi càpiga res
més 54 sense deturar-se gaire 55 d’amagat
56 fermament, amb dedicació intensa
57 sense roba 58 sense haver
menjat res 59 detalladament 60 caminar a poc a poc 61 sense gràcia ni interès 62 aproximadament.
7. 1 a doll 2 a la menuda
3 a posta 4 comptat i
debatut 5 a la babalà 6 a cau d’orella 7 a tort i a dret 8 amb prou faenes 9 al capdavall 10 a corre-cuita.
8. 1 de debò 2 si fa no fa
3 en conill 4 de passada 5 de sotamà
6 de valent 7 de sobte 8 de gairell
9 sense solta ni volta 10 de franc.
9. 1b 2c
3a 4b 5c 6c 7a 8b 9c 10a.
10. 11b 12c
13a 14b 15c
16c 17a 18b 19c 20a.
EXERCICIS PRONOMS FEBLES (SOLUCIONS)
FITXA 3
1 Li ho van explicar / Van explicar-li-ho 2 Els ho va dir / Va dir-los-ho 3 Pregunta’ls-ho 4 Van dir-li-ho 5 Els les explicaren 6 Va donar-los-en uns quants 7 Dona’ls-en
8 Dona’ls-les 9 Explica’ls-en 10 Ell els els posa 11 Torna’ls-la 12 Explica-li-ho 13 Amaga’ls-el 14 Va repartir-los-en 15 Vaig manllevar-los-el 16 Explica’ls-ho 17 Penja-l’hi
18 Compra’ls-hi 19 En Jaume va
fer-los-en un 20 L’hi hem solucionat 21 Vam deixar-los-hi 22 Ella hi parla amb les companyes 23 Les hi tornarem 24 Alexandre la hi guarda 25 Després li la comprarem 26 Li l’explicarem 27 La hi compra 28 Demà li les duré 29 Hi pensa cada dia 30 Li’ls explicarem.
En / hi
1. 1 hi 2 en 3
ne/ -hi 4 te n’/ t’ho 5 hi 6 -hi
7 -hi / -ho 8 -ne 9 en
10 hi 11 en 12 -ne
13 n’ 14 -hi 15 t’ho
16 m’hi 17 te’n 18 en
19 me’n 20 hi 21 hi
22 hi 23 n’ 24 t’hi, hi
25 hi 26 m’hi 27 n’
28 te n’ 29 t’hi 30 se’n.
APRENEM MÉS
⇒ COMBINACIONS I PARTICULARITATS DELS PRONOMS FEBLES (VÍDEO)
⇒ PRÀCTIQUES DE PRONOMS FEBLES
⇒ EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES [CLAUS]
4a SETMANA. CURS 2021-2022
Truquets per a accentuar correctament les vocals e, o.
Exemples | Excepcions | |
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes | menjaré, pretén, després, camió, torró... | terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, reòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... |
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes | diòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... | formes del verb ser: fóra verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...) estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... |
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraulesesdrúixoles | gènere, pèrdua, memòria, València... | fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega... verbs de la 2a conj. (córrega...) |
Les grafies e i o representen dos sons diferents:
Casos en què la e és oberta:
APRENEM MÉS
⇒ REPASSEM ORTOGRAFIA
⇒ Exercicis dels fulls 5 i 6 (Llibre de text).
➜ CLAUS 1a i 2a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda--joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // sentència, altruista, féiem, còmic // heroi, féieu, remei, examen // crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor
CLAUS 3a, 4a i 5a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
posseíeu, duia, anàreu, reunió // deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua
posseíeu, duia, anàreu, reunió //
Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).
Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).
Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir i obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...
"LES PERÍFRASIS VERBALS"
Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi). Perífrasi d’obligació. - Personal: haver + de + inf. (“Has d’arribar abans de migdia”) caldre + que + subj. (“Cal que faces el treball”) - Impersonal (sense subjecte): haver-se +de+inf. (“S’ha d’emplenar el full”) caldre + inf. (“Cal anar amb compte”) També es pot expressar obligació amb la construcció: És necessari /menester + inf. o + que+subj. ►Cal evitar les construccions del castellà: *Tindre + que * Haver-hi + que + inf. * Ser precís
Perífrasi de probabilitat. Per a expressar la probabilitat s’usa la perífrasi: deure + inf. (“Deuen tenir molt de fred perquè han encés la calefacció”). És equivalent a un adverbi de probabilitat (potser, segurament, probablement, tal vegada...) + verb en futur (o present o passat): “Potser plourà”. O equivalent a poder +ser+oració de subjuntiu: “Pot ser que isquen molt tard”. ►Cal evitar les construccions incorrectes següents: -És incorrecte intercalar la preposició de entre el verb deure i l’infinitiu (*Deuen de estar de viatge). - No és correcte l’ús de la paraula igual com a adverbi de probabilitat (*Igual anem al parc d’excursió): Pot ser que vaja al parc. Potser aniré al parc. - També cal evitar l’ús del futur o l’ús del condicional per a expressar la probabilitat (*Haurà eixit de viatge. Deu haver eixit de viatge) // (*Arribarien a casa després de mitjanit. Devien arribar a casa després de mitjanit).
Perífrasi d’imminència. Per a expressar la imminència o el futur immediat no podem usar la perífrasi anar + a + inf., sinó que se sol expressar amb les perífrasis estar a punt de + inf. / estar per + inf. Els viatgers estan a punt d’arribar. La perífrasi anar + a + inf. es pot usar per a expressar imminència si ens referim a un temps passat (Anava a gitar-me quan vaig escoltar uns colps a la porta). Si ens referim al futur, la perífrasi anar + a + inf. és incorrecta; usarem el futur o el present, sovint introduït per l’adv. ara (Ara et portaré un refresc). Tanmateix, la construcció anar + a + inf. és correcta quan el verb anar té el valor de moviment o de desplaçament (Vaig a portar els pastissos perquè els convidats volen tastar-los).
APRENEM MÉS
[DOSSIER 3] CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)” 1. fuma, prepare, pintem, treballes, entren, esquieu. 2. passege, passeja, passegem; jutge, jutja, jutgem; assage, assaja, assagem; viatge, viatja, viatgem; venge, venja, vengem; netege, neteja, netegem; desitge, desitja, desitgem; trepitge, trepitja, trepitgem. 3. pique, pica, piquem; doblegue, doblega, dobleguem; busque, busca, busquem; cace, caça, cacem; aparque, aparca, aparquem; trenque, trenca, trenquem; abrace, abraça, abracem; pague, paga, paguem; calce, calça, calcem; cague, caga, caguem; pegue, pega, peguem; carregue, carrega, carreguem; descalce, descalça, descalcem; regue, rega, reguem, penque, penca, penquem; combregue, combrega, combreguem. 4. es-tu-di-e, can-vi-a, es-tal-vi-em, pro-nun-ci-a, i-ni-ci-es, fo-to-co-pi-eu, a-nun-ci-en, co-pi-a, o-di-e. 5. vaig, vas, va, anem, aneu, van. 6. estic, estàs, està, estem, esteu, estan, sóc, ets, és, som, sou, són. 7. tem, tems, tem, temem, temeu, temen; rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden; comet, comets, comet, cometem, cometeu, cometen; percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben; debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten. 8. dic, dius, diu, diem, dieu, diuen; tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen; vull, vols,vol,volem,voleu,volen; conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen; somric, somrius, somriu, somriem, somrieu, somriuen; atenc, atens, atén, atenem, ateneu, atenen; caic, caus, cau, caiem (caem), caieu (caeu), cauen; prenc, prens, pren, prenem, preneu, prenen; visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen; veig, veus, veu, veiem (veem), veieu (veeu), veuen. 9. crec, meresc, coneixes, cuses (cus), cap, saps, sé, sap, rebem, reps. 10. dorm; consent, consents, consent, consentim, consentiu, consenten; constituïsc, constitueixes (constituïxes), constitueix, constituïm, constituïu, constitueixen; construïsc; instruïsc; bull, bulls, bull, bollim, bolliu, bullen. 11. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen (tenyisc, tenyeixes, tenyeix, tenyim, tenyiu, tenyeixen); riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen (renyisc); cull, culls, cull, collim, colliu, cullen. 12. llegisc, teixisc, visten, menten, afegeix, fregeixes, llig, engolisc. 13. isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen. 14. vol, bull, acabe, rebat, tus, correm, perd, cull, vull, admet, sap, baten, exclous, valc, creus, perdem. 15. trobe, faig, conec, llig, done, depén. 16. caminava, caminaves, caminava, caminàvem, caminàveu, caminaven; partia; atenia; buscava; incloïa, incloïes, incloïa, incloíem, incloíeu, incloïen; venia; reia, reies, reia, réiem, réieu, reien; treia; coïa; creia; queia; conduïa. 17. menjàvem, coíeu, incloïa, creia, necessitàvem, treies, reia, feia, duia, seien, dúieu, portava. 18. dúiem, conduíeu, tréiem, jéiem, reia, cantaves, incloïa, veies, coïen, séieu, queia. 19. continuàveu, tenia, duia, posaves, molestaves, plantàvem, collíem, dúiem, era, trencava, tocava, argüia, treia, tréieu, feia.
[DOSSIER 3] CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)” 21. parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí. 22. fiu, anares, treballà, cresquérem, isquéreu, foren, viu, clogueres, vingué, haguérem, diguéreu, escrigueren. 23. duguí (vaig dur), miràreu (vau mirar), isquéreu, quedàreu, anàrem, acomboiaren, treballà, estudiaren, suspengueren, tingué, aní (vaig anar), viu (vaig veure), vencí (vaig véncer), veié (va veure). 25. vindre (venir), vindré, vindria; aprendre, aprendràs, aprendries; estudiar, estudiarà, estudiaria; agafar, agafarem, agafaríem; conduir, conduireu, conduiríeu; deixar, deixaran, deixarien. 26. cantaré, cantaràs, cantarà, cantarem, cantareu, cantaran; valdré; retindré; faré; hauré; resoldré. 27. refaré, semblarà, faràs, trobaràs, podrem, voldrem, admetreu, aniràs, veuràs, sabran, arribaran, haureu, resoldran, voldran, soparem, gitarem, hauràs, eixirem. 28. vindria, trauríem, netejaríem, ordenaríem, sabries, transigiríeu, tossiries, pertanyeria, venceria, buscarien, descobririen, analitzarien, ajudaria, prendria. 29. coneixeria, coneixeries, coneixeria, coneixeríem, coneixeríeu, coneixerien; apareixeria, apareixeries, apareixeria, apareixeríem, apareixeríeu, apareixerien. 30. estendria, resoldríem, mouríem, encendrien.
31. apague, apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen. 32. aprenguen, venguem, absolgueu, dissolguen, suspenga, valga, isca, faça, vagen, puguem, sigueu, beguen, mengen, vulga, faces, coneguem, vulga, vaja, sàpien (sàpiguen), entenguen, alcen. 33. No agafes, no begues, no vingues, no t’acostes, no digueu, no em mires, no vengueu, no arranqueu, no suspengues, no prengueu, no bufes, no encengueu, no tragues, no begueu, no calles, no rigues, no mogueu, no escoltes, no escrigueu, no segues. 34. diga, acabe, vulga, isca, convinga, sàpiguen (sàpien), estiguen, begueu, escriga, facen, vulgues, confluïsquen, conega, faça, visca, nasca. 35/36. entrara (entràs), entrares (entrasses), entrara (entràs), entràrem (entràssem), entràreu (entràsseu), entraren (entrassen); debatera, debateres, debatera, debatérem, debatéreu, debateren, consentira; partira; visquera; isquera; fóra (fos), fores, fóra, fórem, fóreu, foren; tinguera; absolguera, escriguera, veiera; haguera. 37/38. Fera (fes) / correguérem / donàreu / rebéreu / avisàreu / tingueres / trobàrem / volgueren / estiguera / aparegueren / anàrem / tingueren / publicaren / duguera / vingueren / agafara / féreu / pogueren / vingueren / romangueren.
39. duguera / estiguera / fóra / sapiguérem (sabérem) / feren / poguera / llegira / tinguera / seguera / conduïra / isquéreu / escriguera / vinguera.40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu. 42. trau / creieu / beveu / fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu. 43. doneu / ven / vine / vés / corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu / dissoleu / encenguem / pertany / dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu / llig (llegix).44. absoleu / cloeu / beveu / escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu / aprén / comenceu.
OPCIÓ A. El veganisme, el vegetarianisme i altres opcions són cada vegada més seguides per ciutadans amb més consciència social i del planeta. Ja hi ha locals que ofereixen un menú elaborat a partir de productes de comerç just o on és impossible beure un refresc de cola perquè no en tenen.
Redacta un text per al teu grup de companys i companyes de la feina sobre el tema en què deixes clara la teua opinió. Has d’incloure-hi els aspectes següents:
- Augment dels negocis dedicats a les alternatives saludables i sostenibles.
- Dificultats per a seguir el veganisme o el vegetarianisme.
- Complements vitamínics per a completar la dieta.
- Perills de les indústries de la carn i el peix.
Aquesta setmana treballarem el tema de "Les formes no personals del verb (infinitiu, gerundi i participi). Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).
Pel que fa al gerundi, hem d'assenyalar que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També cal fer referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).
Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixarem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir i obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...
SOLUCIONS FULLS DE VERBS
1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.
1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec. 14/SETEMBRE/2021
PROVA D’ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES (CLAUS)
1.b / 2.b / 3.a / 4.c / 5.c / 6.a / 7.b / 8.c / 9.c / 10.b 11.c / 12.a / 13.b / 14.b / 15.a / 16.c / 17.a / 18.c / 19.c / 20.b 21c, 22c, 23a, 24c, 25a, 26c, 27a, 28a, 29c, 30c. 31b, 32a, 33b, 34c, 35b, 36c, 37a, 38c, 39a, 40c. 41b, 42a, 43c, 44a, 45b, 46c, 47c, 48b, 49a, 50c. 51c, 52b, 53a, 54a, 55a, 56c, 57a, 58a, 59c, 60a. 61b, 62b, 63b, 64c, 65c, 66a, 67b, 68a, 69a, 70b. 71c, 72b, 73b, 74a, 75b, 76a, 77a, 78b, 79c, 80b. 81c, 82c, 83a, 84a, 85b, 86a, 87a, 88c, 89b, 90b. 91a, 92c, 93c, 94b, 95c, 96c, 97a, 98c, 99c, 100c. 101b, 102c, 103b, 104a, 105a, 106b, 107c, 108c, 109a, 110b. El verb
El verb, com a nucli del sintagma verbal, és un dels constituents bàsics de l’oració. Categoria gramatical que expressa l’existència, l’estat, l’acció, els processos o les modificacions d’un sintagma nominal. A diferència de les altres categories gramaticals, el verb, a banda d’aquesta informaciósemàntica, té com a característica més important les marques que aporten els diferents morfemes: veu, mode, persona, nombre, temps i aspecte.
Els morfemes verbals
Tota forma verbal està constituïda per un lexema o arrel, que aporta el contingut semàntic, i pels morfemes o
desinències, que aporten informacions auxiliars, pròpies del verb. En
algunes formes verbals pot aparéixer una vocal temàtica que actua
d’enllaç entre el lexema i els morfemes, i que permet de classificar els
verbs d’acord amb la conjugació a què pertanyen.• Veu– Activa: el subjecte realitza l’acció (Maria menjava maduixes).– Passiva: el subjecte rep l’acció (Les maduixes eren menjades per Maria).• Mode. Segons l’actitud mental del parlant respecte allò que enuncia (a l’acció verbal), podem distingir els següents modes personals:– Indicatiu: l’acció o el fet és vist com a real (Rosa ha begut aigua).– Subjuntiu: l’acció o el fet que expressa el verb és vist com una irrealitat,només existeix en el pensament com una idea subjectiva (desigdubte, temor, voluntat, etc.) (Potser vinga prompte).– Condicional: les accions apareixen expressades com a irreals (Si poguerafaria això).– Imperatiu: és el mode amb què el parlant expressa manament, ordre,prec, etc. (Ves-te’n prompte).D’altra banda, tenim també tres modes impersonals: infinitiu (conceptebàsic de l’acció), gerundi (acció durativa) i participi (acció acabada).• Aspecte– Imperfectiu: no expressa la fi de l’acció del verb (Caminava pel passeig).Els temps imperfectius són el present d’indicatiu i de subjuntiu,el pretèrit imperfet, el futur i el condicional.– Perfectiu: expressa l’acabament de l’acció verbal (Va llegir una novel·la). Els temps perfectius són el pretèrit perfet simple i perifràstic d’indicatiu i els temps compostos.• Persona. Relaciona l’acció verbal amb l’emissor (1a pers.: parle, cantem),amb el receptor (2a pers.: parles, canteu) o amb un referent (3a pers.:parla, canten).• Nombre. El morfema de nombre indica si el SN subjecte és només unindividu o cosa (singular) o més d’un (plural).
CONJUGACIONS1a –AR : Parlar2a –ER / -RE: Témer / Perdre3a –IR: • Servir (incoatiu) / • Dormir (pur)
MORFEMESLexema: parlVocal temática: àTemps/aspecte/mode: veNombre/persona: m
Formes impersonals del verbL’infinitiu (parlar), el gerundi (parlant) i el participi (parlat ).
Són
formes verbals sense morfema de persona. Morfològicament són
invariables, a excepció del participi, que ha de concordar en gènere i
nombre amb el CD quan aquest complement és un pronom feble de 3a
persona: Has vist la pel·lícula?–Sí, ja l’he vista.• Temps. El temps verbal és la categoria que indica el moment en què esprodueix l’acció del verb. Així doncs, pot situar-la abans de la seua formulaciógramatical
(passat), en l’instant de la comunicació (present) o després (futur).
Podem distingir també entre temps simples i compostos.Pel que fa als compostos, estan constituïts pel verb auxiliar haver més el participi del verb en qüestió, i expressen una acció acabada just abans de la que expressa el temps simple.
Les conjugacions verbalsPrimera conjugació (acabats en -AR)Tots els verbs de la primera conjugació són regulars, llevat d’anar i estar, que són irregulars.
Segona conjugació (acabats en -ER o -RE, i fer, dur i dir)La segona conjugació és la que presenta un major nombre de verbs irregulars, tot i contenir una certa sistematització en les irregularitats.Verbs de radical velaritzat: són aquells verbs que tenen en el lexema -c o -gu. Aquest grup presenta dues característiques:• La 1a persona del present d’indicatiu acaba en -c (dic, bec, conec, crec, puc, caic, prenc, tinc, vinc...)• Aquesta terminació (-c) de la 1a persona es transforma en -g/-gu en la formació del present de subjuntiu, l’imperfet de subjuntiu, el pretèrit perfet simple, el participi i algunes formes de l’imperatiu (conega, coneguera,coneguí, conegut...).
Tercera conjugació (verbs acabats en -IR)Els verbs de la 3a conjugació es poden agrupar en dos models regulars: purs (dormir, sentir) i incoatius (patir, servir). Els verbs incoatius tenen l’increment -sc/-ix (-eix) en la 1a, 2a i 3a persones de sing. i en la 3a persona de plural del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu. Poden presentar dues possibilitats d’escriptura: la forma en -i (-isc/ix) o bé la forma en -e (-esc/eixes), més pròpia dels registres formals. La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius; són purs: dormir, sentir, bullir, pudir, munyir, cruixir, fugir.... D’altra banda, hi ha verbs que admeten la doble conjugació: llegir (llegisc o llig), vestir, afegir, mentir, tenyir, rostir, engolir, fregir...
1a SETMANA. CURS 2021-2022 Hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist alguns temps verbals del mode indicatiu de la 1a conjugació (tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR). Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre), i hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret amb els verbs velaritzats I (un
grup de verbs irregulars que comparteixen les mateixes irregularitats):
els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer, -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur. Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats:
1) Fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
[Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem
el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual
podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
D'altra banda, hem fet un repàs de la flexió verbal i hem vist el grup de verbs velaritzats (II) (nàixer, viure, créixer i meréixer), que fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., pret. perfet simple i participi.Tot seguit hem vist els verbs de la 3a conjugació: verbs purs i verbs incoatius, (que són la majoria dels verbs de la 3a conj., i es caracteritzen per afegir un increment o terminació, -isc / -(e)ix, entre l'arrel i els morfemes en les tres persones de singular i la 3a per. de plural), que només es diferencien en els dos presents, el d'indicatiu i el de subjuntiu, i en l'imperatiu.
1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.
1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.
14/SETEMBRE/2021
PROVA D’ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES (CLAUS)
Segona conjugació (acabats en -ER o -RE, i fer, dur i dir)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
[Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada