ORTOGRAFIA
CONTINGUTS
- Vocalisme
- Accentuació
- Dièresi
- Apostrofació
- Ús del guionet en mots
formats per composició
- Consonants oclusives
- Consonants nasals
- Consonants fricatives
i africades palatals
- Consonants fricatives
alveolars (essa sorda [s] i essa sonora [z])
- Consonants laterals
- Ortografia de la h
- Grafies b i v
MORFOSINTAXI
CONTINGUTS
- Gènere i nombre del
substantiu i de l’adjectiu
- Numerals
- Quantitatius i indefinits
- Verbs
- Pronoms personals
tònics i febles
- Pronoms relatius
- Preposicions
- Perífrasis verbals
LÈXIC
CONTINGUTS
- Locucions adverbials,
frases fetes i refranys
- Precisió lèxica
- Interferències i
barbarismes
- Neologismes
- Sinonímia i antonímia
- Derivació i composició
SINTAXI
CONTINGUTS
- Les categories
gramaticals.
- Les funcions
sintàctiques (els complements verbals).
- Les oracions coordinades.
- Les oracions
subordinades: substantives, adjectives (o de relatiu) i adverbials.
4a setmana (10/24)
DOSSIER 1. ELS TEMPS VERBALS [CLAUS]
Ex. 1: estic,
estàs, està, estem, esteu, estan.
Ex. 2: ESTAR:
estic, estàs, està, estem, esteu, estan; TÉMER: tem, tems, tem, temem, temeu,
temen; BATRE: bat, bats, bat, batem, bateu, baten; DORMIR: dorm, dorms, dorm,
dormim, dormiu, dormen; SERVIR: servisc, servixes (serveixes), servix, servim,
serviu, servixen.
Ex. 3: BUSCAR:
busque, busques, busca, busquem, busqueu, busquen; FURGAR: furgue, furgues,
furga, furguem, furgueu, furguen; MENJAR: menge, menges, menja, mengem, mengeu,
mengen; CAÇAR: cace, caces, caça, cacem, caceu, cacen; PASSAR: passe, passes,
passa, passem, passeu, passen.
Ex. 4: a)
comencen, b) passegem, c) mengem, d) s’arrosseguen, e) parlen, parla, f) anem,
g) busques, h) alce, i) maregen, j) torna, k) posa, l) equivoqueu, és, m)
expliques.
Ex. 5: vaig,
vas, va, anem, aneu, van.
Ex. 6: REBRE:
rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; PERDRE: perd, perds, perd, perdem, perdeu,
perden; INTERROMPRE: interromp, interromps, interromp, interrompem,
interrompeu, interrompen; DEBATRE: debat, debats, debat, debatem, debateu,
debaten; PERCEBRE: percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben.
Ex. 7: COLLIR: cull, culls, cull, collim, colliu,
cullen; LLEGIR: llig/llegisc, lliges/llegixes (llegeixes), llig/llegix, llegim,
llegiu, lligen/llegixen; EIXIR: isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen; FUGIR: fuig,
fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; OMPLIR: òmplic, omplis, ompli, omplim,
ompliu, omplin; COSIR: cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; AFEGIR:
afig/afegisc, afiges, afig, afegim, afegiu, afigen; VESTIR:
vist/vestisc,
vists, vist, vestim, vestiu, vistent; TEIXIR: tix/teixisc, tixes, tix, teixim,
teixiu, tixen; FREGIR: frig/fregisc, friges, frig, fregim, fregiu, frigen.
Ex. 8: a)
afig, b) vesteix, c) teixim, d) lligen, e) patisc, f) adorm, g) sent, h)
menteix, i) aplaudeixen, j) senten, k) cull, l) sent, m) tus, n) agraïsc.
Ex. 9: entenc,
atenc, ric, moc, comparec, parec, resolc, valc, òbric, comprenc, bec, crec,
escric, conec, desconec, molc, caic, òmplic.
Ex. 10:
estava, estaves, anava, estava, anàvem, estàvem, estàveu, anàveu, estaven,
anaven.
Ex. 11:
ensenyava, ensenyaves, ensenyava, ensenyàvem, ensenyàveu, ensenyaven; temia,
temies, temia, temíem, temíeu, temien; rebia, rebies, rebia, rebíem, rebíeu,
rebien; sentia, senties, sentia, sentíem, sentíeu, sentien; servia, servies,
servia, servíem, servíeu, servien.
Ex. 12:
comprenia, comprenies, comprenia, compreníem, compreníeu, comprenien; dissolia,
dissolies, dissolia, dissolíem, dissolíeu, dissolien; feia, feies, feia, fèiem,
fèieu, feien; creia, creies, creia, créiem, créieu, creien; duia, duies, duia,
dúiem, dúieu, duien; venia, venies, venia, veníem, veníeu, venien; havia,
havies, havia, havíem, havíeu, havien; treia, treies, treia, tréiem, trèieu,
treien; tenia, tenies, tenia, teníem, teníeu, tenien; vivia, vivies, vivia,
vivíem, vivíeu, vivien.
Ex. 13:
bordava, alegrava, jugàvem, brillava, venia, ajudava, perdia, escrivia, eren,
volia, feia, estava, dúieu, sabia, incloïes, oíem, acudíem, hi havia, rèiem,
pagàvem, agraïa, tornava.
Ex. 14:
apareixia, apareixíem; aprenia, apreníem; bevia, bevíem; bullia, bullíem;
cabia, cabíem; collia, collíem; coneixia, coneixíem; construïa, construíem;
cosia, cosíem; coïa, coíem; creixia, creixíem; engolia, engolíem; entenia,
enteníem; excloïa, excloíem; fugia, fugíem; llegia, llegíem; movia, movíem;
naixia, naixíem; omplia, omplíem; pertanyia, pertanyíem; prenia, preníem;
rebia, rebíem; renyia, renyíem; resolia, resolíem; responia, responíem; reia,
rèiem; seia, séiem; teixia, teixíem; treia, tréiem; valia, valíem; venia,
veníem; vestia, vestíem.
Ex. 15: a)
anàvem, b) corrien, c) resolia, d) incloïa, e) plovia, f) fèiem, g) duies /j
queies, h) veies, dissolien, i) aprenia, j) créiem, k) reies/ veies.
Ex. 16: isqué,
trià, lligà, agafí, fórem, mamprenguérem.
Ex. 17:
estalvií, estalviares, estalvià, estalviàrem, estalviàreu, estalviaren; parlí,
parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; combatí, combateres, combaté,
combatérem, combatéreu, combateren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu,
dugueren; repetí, repetires, repetí, repetírem, repetíreu, repetiren.
Ex. 18:
apareguí, aparegueres, aparegué, apareguérem, apareguéreu, aparegueren;
aprenguí, aprengueres, aprengué, aprenguérem, aprenguéreu, aprengueren; beguí,
begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; caiguí, caigueres, caigué,
caiguérem, caiguéreu, caigueren; coneguí, conegueres, conegué, coneguérem,
coneguéreu, conegueren; correguí, corregueres, corregué, correguérem,
correguéreu, corregueren; cresquí, cresqueres, cresqué, cresquérem, cresquéreu,
cresqueren; entenguí, entengueres, entengué, entenguérem, entenguéreu,
entengueren; escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu,
escrigueren; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren; nasquí,
nasqueres, nasqué, nasquérem, nasquéreu, nasqueren; prenguí, prengueres,
prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren; rebí, reberes, rebé, rebérem,
rebéreu, reberen; resolguí, resolgueres, resolgué, resolguérem, resolguéreu,
resolgueren; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; seguí,
segueres, segué, seguérem, seguéreu, segueren; traguí, tragueres, tragué,
traguérem, traguéreu, tragueren; venguí, vengueres, vengué, venguérem,
venguéreu, vengueren; dormí, dormires, dormí, dormírem, dormíreu, dormiren;
bullí, bullires, bullí, bullírem, bullíreu, bulliren; consentí, consentires,
consentí, consentírem, consentíreu, consentiren; construí, construïres,
construí, construírem, construíreu, construïren; constituí, constituïres,
constituí, constituírem, constituíreu, constituïren; instruí, instruïres,
instruí, instruírem, instruíreu, instruïren.
PRESENT DE
SUBJUNTIU
1. estalvie,
estalvies, estalvie, estalviem, estalvieu, estalvien; faça, faces, faça, fem,
feu, facen; reba, rebes, reba, rebem, rebeu, reben; entenga, entengues,
entenga, entenguem, entengueu, entenguen; senta, sentes, senta, sentim, sentiu,
senten; estiga, estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; vulga, vulgues,
vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; sàpia/sàpiga, sàpies/sàpigues, sàpia/sàpiga,
sapiem/sapiguem, sapieu/sapigueu, sàpien/sàpiguen; tinga, tingues, tinga,
tinguem, tingueu, tinguen; òbriga, òbrigues, òbriga, obriguem, obrigueu,
òbriguen; discutisca, discutisques, discutisca, discutim, discutiu,
discutisquen; escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen;
diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen; traduïsca, traduïsques, traduïsca,
traduïm, traduïu, traduïsquen; siga, sigues, siga, siguem, sigueu, siguen;
fuja, fuges, fuja, fugim, fugiu, fugen; vaja, vages, vaja, anem, aneu, vagen;
atenga, atengues, atenga, atenguem, atengueu, atenguen; meresca, meresques,
meresca, meresquem, meresqueu, meresquen; visca, visques, visca, visquem,
visqueu, visquen; haja, hages, haja, hàgem, hàgeu, hagen.
2. a) busques
b) agafeu c) trobes d) truque, diga e) faça f) vinga g) elegisquen/elegim.
3. a) digues
b) estudies c) deixes d) perdes e) prestes.
4. No agafes,
no begues, no vingues, no t’acostes, no digueu, no em mires, no vengueu, no
arranqueu, no suspengues, no prengueu, no bufes, no encengueu, no tragues, no
begueu, no calles, no rigues, no mogueu, no escoltes, no escrigueu, no segues.
5. surta,
venguem, dissolguen, collim, vulga, beguen, mengen, faça, suspenga, sigueu,
coneguem, vulga, vaja, tussa, cusa.
6. estiguera,
estigueres, estiguera, estiguérem, estiguéreu, estigueren; haguera, hagueres,
haguera, haguérem, haguéreu, hagueren; veiera, veieres, veiera, veiérem,
veiéreu, veiren; poguera, pogueres, poguera, poguérem, poguéreu, pogueren;
patira, patires, patira, patírem, patíreu, patiren; estalviara, estalviares,
estalviara, estalviàrem, estalviàreu, estalviaren; fera, feres, fera, férem,
féreu, feren; rebera, reberes, rebera, rebérem, rebéreu, reberen; entenguera,
entengueres, entenguera, entenguérem, entenguéreu, entengueren; sentira,
sentires, sentira, sentírem, sentíreu, sentiren; estiguera, estigueres,
estiguera, estiguérem, estiguéreu, estigueren; volguera, volgueres, volguera,
volguérem, volguéreu, volgueren; sabera/sapiguera, saberes/sapigueres,
sapiguera, sapiguérem, sapiguéreu, sapigueren; tinguera, tingueres, tinguera,
tinguérem, tinguéreu, tingueren; obrira, obrires, obrira, obrírem, obríreu,
obriren; discutira, discutires, discutira, discutírem, discutíreu, discutiren;
escriguera, escrigueres, escriguera, escriguérem, escriuguéreu, escrigueren;
diguera, digueres, diguera, diguérem, diguéreu, digueren; traduïra, traduïres,
traduïra, traduírem, traduíreu, traduïren; reduïra, reduïres, reduïra,
reduírem, reduíreu, reduïren; fugira, fugires, fugira, fugírem, fugíreu, fugiren.
7. diguera,
trobara, juntàrem, regalaren, cordares, estudiara, guanyara, mirares, jugara.
44. absoleu / cloeu / beveu /
escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu /
aprén / comenceu.
45. has viscut / ha vist / hem
enviat / heu bullit / han mentit.
46. havies comprat / havia
arribat / havíem entrat / havíeu fet / havien dit.
47. hagueres aprés / hagué
dormit / haguérem escoltat / haguéreu parlat / hagueren menjat.
49. hauràs conegut / haurà
crescut / haurem entrat / haureu descansat / hauran vist.
50. hauries volgut / hauria
caigut / hauríem entrat / hauríeu elaborat / s’haurien exhaurit.
51. hages dit / haja aparegut
/ hàgem col·laborat / hàgeu oït / hagen sabut.
52. hagueres anat / haguera
vingut / haguérem conduït / haguéreu treballat / hagueren conegut.
54. voler, volent volgut
/ córrer, corrent, corregut / moldre, molent, mòlt / obrir, obrint, obert /
traduir, traduint, traduït / cabre, cabent, cabut / dur, duent, dut / aprendre,
aprenent, aprés / fondre, fonent, fos / atendre, atenent, atés / tindre
(tenir), tenint, tingut / oir, oint, oït / admetre, admetent, admés / combatre,
combatent, combatut / veure, veient, vist / nàixer, naixent, nascut / imprimir,
imprimint, imprés / confessar, confessant, confessat / beure, bevent, begut.
55. cuit / romput / dit /
caigut / entés / crescut / ocorregut / emés / transcorregut / interromput /
volgut / batuts / venut / vist / fet / nascut / tret / inclòs / conclòs.
56. dit, cregut / agafat,
estat, estalviant / sabut, preguntat / cuit / corrent / distraent / devent /
creient, escoltant / escrivint, bevent / nascut / admetent, admesa / duent /
batut, combatut / tramés / ofés, dit / volent / venut, pescant / comprés, atés.
57. trobades / oberts /
suspeses / donat / encesos / collides / comprats / buscades / soterrats,
soterrats.
58. els han enviats / les ha
signades / n’he fregits dos / les he comprades / els he duts / l’he tastada /
l’he coneguda / les hem enteses / els hem compresos / n’he llegits 3 / les he
fetes / li n’he regalats 4.
59. 1. i es trencà una
cama / 6 i guanyaren el partit / 7 i no van trobar ningú.
60. Ja hi haurà arribat
el tren / S’havia d’anar sense falta (calia anar) / Has de parlar amb ell /
S’haurà de fer una altra vegada (caldrà fer-ho) / Has de pagar-me demà.
61. (p), (p), (o), (o), (p),
(p), (o), (o), (p), (p), (o), (o), (p)/(o).
62. He d’anar / hem hagut de /
Ja deuen ser / cal solucionar-ho / No us haureu de / Acabà la funció i se
n’anaren tots / Caldrà dir-li-ho / Es va refredar i va tossir molt.
65. preveuen, corregueu, fes, vols,
pots, hauríem anat, hauràs aprés, preguntaré, estiguéreu, hauria eixit, han
cabut, estiga, tire, vindrà, quedarà, digueren, feies, volies.
67. òbrigues, crescut, batrem,
introduïu, reia, perda, cap, oïa, repassava, dona, vulguen, ocorre, ocorregué,
oït, argüí, soc, dorm, tussa, vens, traduïm.
68. bata, batut, interrompes,
debatem, combatran, prorrompa, rebats, ocorre, imbatut, bata, corrompen,
corromput, irrompem, escoltaran, incloguem, exclourem/excloem, recloïen,
conclouràs, concloga, cloïa.
1a setmana (09/24)
ORTOGRAFIA
CONTINGUTS
- Vocalisme
- Accentuació
- Dièresi
- Apostrofació
- Ús del guionet en mots
formats per composició
- Consonants oclusives
- Consonants nasals
- Consonants fricatives
i africades palatals
- Consonants fricatives
alveolars (essa sorda [s] i essa sonora [z])
- Consonants laterals
- Ortografia de la h
- Grafies b i v
MORFOSINTAXI
CONTINGUTS
- Gènere i nombre del
substantiu i de l’adjectiu
- Numerals
- Quantitatius i indefinits
- Verbs
- Pronoms personals
tònics i febles
- Pronoms relatius
- Preposicions
- Perífrasis verbals
LÈXIC
CONTINGUTS
- Locucions adverbials,
frases fetes i refranys
- Precisió lèxica
- Interferències i
barbarismes
- Neologismes
- Sinonímia i antonímia
- Derivació i composició
SINTAXI
CONTINGUTS
- Les categories
gramaticals.
- Les funcions
sintàctiques (els complements verbals).
- Les oracions coordinades.
- Les oracions
subordinades: substantives, adjectives (o de relatiu) i adverbials.
4a setmana (10/24)
DOSSIER 1. ELS TEMPS VERBALS [CLAUS]
Ex. 1: estic,
estàs, està, estem, esteu, estan.
Ex. 2: ESTAR:
estic, estàs, està, estem, esteu, estan; TÉMER: tem, tems, tem, temem, temeu,
temen; BATRE: bat, bats, bat, batem, bateu, baten; DORMIR: dorm, dorms, dorm,
dormim, dormiu, dormen; SERVIR: servisc, servixes (serveixes), servix, servim,
serviu, servixen.
Ex. 3: BUSCAR:
busque, busques, busca, busquem, busqueu, busquen; FURGAR: furgue, furgues,
furga, furguem, furgueu, furguen; MENJAR: menge, menges, menja, mengem, mengeu,
mengen; CAÇAR: cace, caces, caça, cacem, caceu, cacen; PASSAR: passe, passes,
passa, passem, passeu, passen.
Ex. 4: a)
comencen, b) passegem, c) mengem, d) s’arrosseguen, e) parlen, parla, f) anem,
g) busques, h) alce, i) maregen, j) torna, k) posa, l) equivoqueu, és, m)
expliques.
Ex. 5: vaig,
vas, va, anem, aneu, van.
Ex. 6: REBRE:
rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; PERDRE: perd, perds, perd, perdem, perdeu,
perden; INTERROMPRE: interromp, interromps, interromp, interrompem,
interrompeu, interrompen; DEBATRE: debat, debats, debat, debatem, debateu,
debaten; PERCEBRE: percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben.
Ex. 7: COLLIR: cull, culls, cull, collim, colliu,
cullen; LLEGIR: llig/llegisc, lliges/llegixes (llegeixes), llig/llegix, llegim,
llegiu, lligen/llegixen; EIXIR: isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen; FUGIR: fuig,
fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; OMPLIR: òmplic, omplis, ompli, omplim,
ompliu, omplin; COSIR: cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; AFEGIR:
afig/afegisc, afiges, afig, afegim, afegiu, afigen; VESTIR:
vist/vestisc,
vists, vist, vestim, vestiu, vistent; TEIXIR: tix/teixisc, tixes, tix, teixim,
teixiu, tixen; FREGIR: frig/fregisc, friges, frig, fregim, fregiu, frigen.
Ex. 8: a)
afig, b) vesteix, c) teixim, d) lligen, e) patisc, f) adorm, g) sent, h)
menteix, i) aplaudeixen, j) senten, k) cull, l) sent, m) tus, n) agraïsc.
Ex. 9: entenc,
atenc, ric, moc, comparec, parec, resolc, valc, òbric, comprenc, bec, crec,
escric, conec, desconec, molc, caic, òmplic.
Ex. 10:
estava, estaves, anava, estava, anàvem, estàvem, estàveu, anàveu, estaven,
anaven.
Ex. 11:
ensenyava, ensenyaves, ensenyava, ensenyàvem, ensenyàveu, ensenyaven; temia,
temies, temia, temíem, temíeu, temien; rebia, rebies, rebia, rebíem, rebíeu,
rebien; sentia, senties, sentia, sentíem, sentíeu, sentien; servia, servies,
servia, servíem, servíeu, servien.
Ex. 12:
comprenia, comprenies, comprenia, compreníem, compreníeu, comprenien; dissolia,
dissolies, dissolia, dissolíem, dissolíeu, dissolien; feia, feies, feia, fèiem,
fèieu, feien; creia, creies, creia, créiem, créieu, creien; duia, duies, duia,
dúiem, dúieu, duien; venia, venies, venia, veníem, veníeu, venien; havia,
havies, havia, havíem, havíeu, havien; treia, treies, treia, tréiem, trèieu,
treien; tenia, tenies, tenia, teníem, teníeu, tenien; vivia, vivies, vivia,
vivíem, vivíeu, vivien.
Ex. 13:
bordava, alegrava, jugàvem, brillava, venia, ajudava, perdia, escrivia, eren,
volia, feia, estava, dúieu, sabia, incloïes, oíem, acudíem, hi havia, rèiem,
pagàvem, agraïa, tornava.
Ex. 14:
apareixia, apareixíem; aprenia, apreníem; bevia, bevíem; bullia, bullíem;
cabia, cabíem; collia, collíem; coneixia, coneixíem; construïa, construíem;
cosia, cosíem; coïa, coíem; creixia, creixíem; engolia, engolíem; entenia,
enteníem; excloïa, excloíem; fugia, fugíem; llegia, llegíem; movia, movíem;
naixia, naixíem; omplia, omplíem; pertanyia, pertanyíem; prenia, preníem;
rebia, rebíem; renyia, renyíem; resolia, resolíem; responia, responíem; reia,
rèiem; seia, séiem; teixia, teixíem; treia, tréiem; valia, valíem; venia,
veníem; vestia, vestíem.
Ex. 15: a)
anàvem, b) corrien, c) resolia, d) incloïa, e) plovia, f) fèiem, g) duies /j
queies, h) veies, dissolien, i) aprenia, j) créiem, k) reies/ veies.
Ex. 16: isqué,
trià, lligà, agafí, fórem, mamprenguérem.
Ex. 17:
estalvií, estalviares, estalvià, estalviàrem, estalviàreu, estalviaren; parlí,
parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; combatí, combateres, combaté,
combatérem, combatéreu, combateren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu,
dugueren; repetí, repetires, repetí, repetírem, repetíreu, repetiren.
Ex. 18:
apareguí, aparegueres, aparegué, apareguérem, apareguéreu, aparegueren;
aprenguí, aprengueres, aprengué, aprenguérem, aprenguéreu, aprengueren; beguí,
begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; caiguí, caigueres, caigué,
caiguérem, caiguéreu, caigueren; coneguí, conegueres, conegué, coneguérem,
coneguéreu, conegueren; correguí, corregueres, corregué, correguérem,
correguéreu, corregueren; cresquí, cresqueres, cresqué, cresquérem, cresquéreu,
cresqueren; entenguí, entengueres, entengué, entenguérem, entenguéreu,
entengueren; escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu,
escrigueren; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren; nasquí,
nasqueres, nasqué, nasquérem, nasquéreu, nasqueren; prenguí, prengueres,
prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren; rebí, reberes, rebé, rebérem,
rebéreu, reberen; resolguí, resolgueres, resolgué, resolguérem, resolguéreu,
resolgueren; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; seguí,
segueres, segué, seguérem, seguéreu, segueren; traguí, tragueres, tragué,
traguérem, traguéreu, tragueren; venguí, vengueres, vengué, venguérem,
venguéreu, vengueren; dormí, dormires, dormí, dormírem, dormíreu, dormiren;
bullí, bullires, bullí, bullírem, bullíreu, bulliren; consentí, consentires,
consentí, consentírem, consentíreu, consentiren; construí, construïres,
construí, construírem, construíreu, construïren; constituí, constituïres,
constituí, constituírem, constituíreu, constituïren; instruí, instruïres,
instruí, instruírem, instruíreu, instruïren.
PRESENT DE
SUBJUNTIU
1. estalvie,
estalvies, estalvie, estalviem, estalvieu, estalvien; faça, faces, faça, fem,
feu, facen; reba, rebes, reba, rebem, rebeu, reben; entenga, entengues,
entenga, entenguem, entengueu, entenguen; senta, sentes, senta, sentim, sentiu,
senten; estiga, estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; vulga, vulgues,
vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; sàpia/sàpiga, sàpies/sàpigues, sàpia/sàpiga,
sapiem/sapiguem, sapieu/sapigueu, sàpien/sàpiguen; tinga, tingues, tinga,
tinguem, tingueu, tinguen; òbriga, òbrigues, òbriga, obriguem, obrigueu,
òbriguen; discutisca, discutisques, discutisca, discutim, discutiu,
discutisquen; escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen;
diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen; traduïsca, traduïsques, traduïsca,
traduïm, traduïu, traduïsquen; siga, sigues, siga, siguem, sigueu, siguen;
fuja, fuges, fuja, fugim, fugiu, fugen; vaja, vages, vaja, anem, aneu, vagen;
atenga, atengues, atenga, atenguem, atengueu, atenguen; meresca, meresques,
meresca, meresquem, meresqueu, meresquen; visca, visques, visca, visquem,
visqueu, visquen; haja, hages, haja, hàgem, hàgeu, hagen.
2. a) busques
b) agafeu c) trobes d) truque, diga e) faça f) vinga g) elegisquen/elegim.
3. a) digues
b) estudies c) deixes d) perdes e) prestes.
4. No agafes,
no begues, no vingues, no t’acostes, no digueu, no em mires, no vengueu, no
arranqueu, no suspengues, no prengueu, no bufes, no encengueu, no tragues, no
begueu, no calles, no rigues, no mogueu, no escoltes, no escrigueu, no segues.
5. surta,
venguem, dissolguen, collim, vulga, beguen, mengen, faça, suspenga, sigueu,
coneguem, vulga, vaja, tussa, cusa.
6. estiguera,
estigueres, estiguera, estiguérem, estiguéreu, estigueren; haguera, hagueres,
haguera, haguérem, haguéreu, hagueren; veiera, veieres, veiera, veiérem,
veiéreu, veiren; poguera, pogueres, poguera, poguérem, poguéreu, pogueren;
patira, patires, patira, patírem, patíreu, patiren; estalviara, estalviares,
estalviara, estalviàrem, estalviàreu, estalviaren; fera, feres, fera, férem,
féreu, feren; rebera, reberes, rebera, rebérem, rebéreu, reberen; entenguera,
entengueres, entenguera, entenguérem, entenguéreu, entengueren; sentira,
sentires, sentira, sentírem, sentíreu, sentiren; estiguera, estigueres,
estiguera, estiguérem, estiguéreu, estigueren; volguera, volgueres, volguera,
volguérem, volguéreu, volgueren; sabera/sapiguera, saberes/sapigueres,
sapiguera, sapiguérem, sapiguéreu, sapigueren; tinguera, tingueres, tinguera,
tinguérem, tinguéreu, tingueren; obrira, obrires, obrira, obrírem, obríreu,
obriren; discutira, discutires, discutira, discutírem, discutíreu, discutiren;
escriguera, escrigueres, escriguera, escriguérem, escriuguéreu, escrigueren;
diguera, digueres, diguera, diguérem, diguéreu, digueren; traduïra, traduïres,
traduïra, traduírem, traduíreu, traduïren; reduïra, reduïres, reduïra,
reduírem, reduíreu, reduïren; fugira, fugires, fugira, fugírem, fugíreu, fugiren.
7. diguera,
trobara, juntàrem, regalaren, cordares, estudiara, guanyara, mirares, jugara.
44. absoleu / cloeu / beveu /
escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu /
aprén / comenceu.
45. has viscut / ha vist / hem
enviat / heu bullit / han mentit.
46. havies comprat / havia
arribat / havíem entrat / havíeu fet / havien dit.
47. hagueres aprés / hagué
dormit / haguérem escoltat / haguéreu parlat / hagueren menjat.
49. hauràs conegut / haurà
crescut / haurem entrat / haureu descansat / hauran vist.
50. hauries volgut / hauria
caigut / hauríem entrat / hauríeu elaborat / s’haurien exhaurit.
51. hages dit / haja aparegut
/ hàgem col·laborat / hàgeu oït / hagen sabut.
52. hagueres anat / haguera
vingut / haguérem conduït / haguéreu treballat / hagueren conegut.
54. voler, volent volgut
/ córrer, corrent, corregut / moldre, molent, mòlt / obrir, obrint, obert /
traduir, traduint, traduït / cabre, cabent, cabut / dur, duent, dut / aprendre,
aprenent, aprés / fondre, fonent, fos / atendre, atenent, atés / tindre
(tenir), tenint, tingut / oir, oint, oït / admetre, admetent, admés / combatre,
combatent, combatut / veure, veient, vist / nàixer, naixent, nascut / imprimir,
imprimint, imprés / confessar, confessant, confessat / beure, bevent, begut.
55. cuit / romput / dit /
caigut / entés / crescut / ocorregut / emés / transcorregut / interromput /
volgut / batuts / venut / vist / fet / nascut / tret / inclòs / conclòs.
56. dit, cregut / agafat,
estat, estalviant / sabut, preguntat / cuit / corrent / distraent / devent /
creient, escoltant / escrivint, bevent / nascut / admetent, admesa / duent /
batut, combatut / tramés / ofés, dit / volent / venut, pescant / comprés, atés.
57. trobades / oberts /
suspeses / donat / encesos / collides / comprats / buscades / soterrats,
soterrats.
58. els han enviats / les ha
signades / n’he fregits dos / les he comprades / els he duts / l’he tastada /
l’he coneguda / les hem enteses / els hem compresos / n’he llegits 3 / les he
fetes / li n’he regalats 4.
59. 1. i es trencà una
cama / 6 i guanyaren el partit / 7 i no van trobar ningú.
60. Ja hi haurà arribat
el tren / S’havia d’anar sense falta (calia anar) / Has de parlar amb ell /
S’haurà de fer una altra vegada (caldrà fer-ho) / Has de pagar-me demà.
61. (p), (p), (o), (o), (p),
(p), (o), (o), (p), (p), (o), (o), (p)/(o).
62. He d’anar / hem hagut de /
Ja deuen ser / cal solucionar-ho / No us haureu de / Acabà la funció i se
n’anaren tots / Caldrà dir-li-ho / Es va refredar i va tossir molt.
65. preveuen, corregueu, fes, vols,
pots, hauríem anat, hauràs aprés, preguntaré, estiguéreu, hauria eixit, han
cabut, estiga, tire, vindrà, quedarà, digueren, feies, volies.
67. òbrigues, crescut, batrem,
introduïu, reia, perda, cap, oïa, repassava, dona, vulguen, ocorre, ocorregué,
oït, argüí, soc, dorm, tussa, vens, traduïm.
68. bata, batut, interrompes,
debatem, combatran, prorrompa, rebats, ocorre, imbatut, bata, corrompen,
corromput, irrompem, escoltaran, incloguem, exclourem/excloem, recloïen,
conclouràs, concloga, cloïa.
1a setmana (09/24)
LA FLEXIÓ VERBALAquesta 1a setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu i subjuntiu. Quant a la 1a conjugació, cal tenir en compte que tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre).
[Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
Després hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret els verbs velaritzats (I): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer, -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur. Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats:
1) Fan la 1a persona de singular del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
Aquesta 1a setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu i subjuntiu. Quant a la 1a conjugació, cal tenir en compte que tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre).
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
Hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II): nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).
Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...
Quant als verbs de la 3a conjugació (-ir), podem distingir dos models de conjugació: la pura i la incoativa. En el cas dels verbs purs, podem distingir-ne un grup de verbs regulars: DORMIR, SENTIR, FUGIR, MUNYIR, BULLIR, GRUNYIR, CRUIXIR, PUDIR, MORIR... I un altre d’irregulars: OBRIR i OMPLIR (velaritzats) i COLLIR, TOSSIR, COSIR i SORTIR (amb canvis vocàlics en l’arrel: o>u).
La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.
Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...
La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.
Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...
2a setmana (09/24)
2a setmana (09/24)
LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB
Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).
Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).
Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir i obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...
L'IMPERATIU L'imperatiu és un temps verbal que s'usa per a expressar ordres. Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts). La formació de l’imperatiu és bastant regular, ja que es construeix amb formes del present d’indicatiu i del present de subjuntiu. La segona persona del singular coincideix amb la tercera del present d’indicatiu, i la segona del plural coincideix amb la segona del plural del present d’indicatiu. En canvi, la tercera persona del singular i del plural, així com la primera de plural es formen a partir del present de subjuntiu.
PRESENT D’INDICATIU
IMPERATIU
PRESENT DE SUBJUNTIU
jo córrec
-----------
jo córrega
tu corres
corre
tu córregues
ell/ella corre
córrega
ell/ella córrega
nosaltres correm
correguem
nosaltres correguem
vosaltres correu
correu
vosaltres corregueu
ells/elles corren
córreguen
ells/elles córreguen
REMARQUES
1. 1. Per a les segones persones, de singular i plural, s’empren formes del present d’indicatiu. Per a la resta de persones es fa servir el present de subjuntiu.
2. 2. En el tractament de vostè emprem la tercera persona, motiu pel qual emprem el present de subjuntiu.
3. 3. Els verbs següents només presenten una forma irregular en la segona persona de singular:
fer → fes dur → dus venir → vine anar → ves
4. Alguns verbs irregulars formen tot l’imperatiu a partir del present de subjuntiu:
La formació de l’imperatiu és bastant regular, ja que es construeix amb formes del present d’indicatiu i del present de subjuntiu. La segona persona del singular coincideix amb la tercera del present d’indicatiu, i la segona del plural coincideix amb la segona del plural del present d’indicatiu. En canvi, la tercera persona del singular i del plural, així com la primera de plural es formen a partir del present de subjuntiu.
PRESENT D’INDICATIU | IMPERATIU | PRESENT DE SUBJUNTIU |
jo córrec | ----------- | jo córrega |
| corre | tu córregues |
ell/ella corre | córrega | ell/ella córrega |
|
| nosaltres correguem |
vosaltres correu | correu | vosaltres corregueu |
ells/elles corren | córreguen | ells/elles córreguen |
1. 1. Per a les segones persones, de singular i plural, s’empren formes del present d’indicatiu. Per a la resta de persones es fa servir el present de subjuntiu.
2. 2. En el tractament de vostè emprem la tercera persona, motiu pel qual emprem el present de subjuntiu.
3. 3. Els verbs següents només presenten una forma irregular en la segona persona de singular:
fer → fes dur → dus venir → vine anar → ves
EXERCICI (GRAELLA) FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)
ELS VERBS IRREGULARS 1 (FOTOCÒPIES)
EXERCICI 10
a) dones b) conec c)
creguera d) Reconeixeu e) oferit/ofert f) vine
g) cap h) coïa i) depengueu j) assegueu
k) venen.
EXERCICI 11
a) quéieu b)
visquera c) Estigues d) Tin/ tingues e) ves
f) tussa g) sigues h) sàpies/sàpigues i) asseu-te j) Aprén, obtin.
EXERCICI 12
a) transcorre b)
reclòs c) concloïa d) contradient e) satisfa
f) pressent g) ressent h)
distraem i) preval j) interrompeu k) predic, preveig.
EXERCICIS DE COMPLETAR ORACIONS AMB VERBS
1. a) vull, sigues b) crec,
sàpies/sàpigues c) insistisques, faré d) Responent, tret e) caent/ caient,
pogut f) acabà, tornàrem g) dient, destruït h) faig, faça i) vol, parlem j)
deia, diu k) agraïx/agraeix, produïm l)
rebera, sàpiga/sàpia m) escriga, aconseguisca n) digues, creuran o) transmet, acosta p) rigueres, miraria q) veig,
supose.
2. a) aprenent b) rebut c) faces,
isques d) sigut, segut e) véiem f) recórrega
g) Traent/traient h) cus, cull i) Corrent, resolent j) cregueu, creieu k)
responent l) merescut m) mantingudes, excloses n) begueu, beveu o) difós p) tussen q) romàs r) tragueu, traeu/traieu s) Vivint, entén.
FOTOCÒPIES (EL SINTAGMA VERBAL I)
3. pique, pica, piquem; doblegue, doblega, dobleguem;
busque, busca, busquem; cace, caça, cacem; aparque, aparca, aparquem; trenque,
trenca, trenquem; abrace, abraça, abracem; pague, paga, paguem; calce, calça,
calcem; cague, caga, caguem; pegue, pega, peguem; carregue, carrega, carreguem;
descalce, descalça, descalcem; regue, rega, reguem, penque, penca, penquem;
combregue, combrega, combreguem.
4. es-tu-di-e, can-vi-a, es-tal-vi-em, pro-nun-ci-a,
i-ni-ci-es, fo-to-co-pi-eu, a-nun-ci-en, co-pi-a, o-di-e.
5. vaig, vas, va, anem, aneu, van.
6. estic, estàs, està, estem, esteu, estan, sóc, ets,
és, som, sou, són.
7. tem, tems, tem, temem, temeu, temen; rep, reps,
rep, rebem, rebeu, reben; perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden; comet,
comets, comet, cometem, cometeu, cometen; percep, perceps, percep, percebem,
percebeu, perceben; debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten.
8. dic, dius, diu, diem, dieu, diuen; tinc, tens, té,
tenim, teniu, tenen; vull, vols,vol,volem,voleu,volen; conec, coneixes, coneix,
coneixem, coneixeu, coneixen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; escric,
escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen; somric, somrius, somriu,
somriem, somrieu, somriuen; atenc, atens, atén, atenem, ateneu, atenen; caic,
caus, cau, caiem (caem), caieu (caeu), cauen; prenc, prens, pren, prenem,
preneu, prenen; visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen; veig, veus, veu, veiem (veem),
veieu (veeu), veuen.
9. crec, meresc, coneixes, cuses (cus), cap, saps, sé,
sap, rebem, reps.
10. dorm; consent, consents, consent, consentim,
consentiu, consenten; constituïsc, constitueixes (constituïxes), constitueix,
constituïm, constituïu, constitueixen; construïsc; instruïsc; bull, bulls,
bull, bollim, bolliu, bullen.
11. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses,
tus, tossim, tossiu, tussen; fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; tiny,
tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen (tenyisc, tenyeixes, tenyeix, tenyim,
tenyiu, tenyeixen); riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen (renyisc); cull,
culls, cull, collim, colliu, cullen.
12. llegisc, teixisc, visten, menten, afegeix,
fregeixes, llig, engolisc.
13. isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen.
14. vol, bull, acabe, rebat, tus, correm, perd, cull,
vull, admet, sap, baten, exclous, valc, creus, perdem.
CLAUS: PRÀCTIQUES DE VERBS
ELS VERBS IRREGULARS 1 (FOTOCÒPIES)
EXERCICI 10
a) dones b) conec c)
creguera d) Reconeixeu e) oferit/ofert f) vine
g) cap h) coïa i) depengueu j) assegueu
k) venen.
EXERCICI 11
a) quéieu b)
visquera c) Estigues d) Tin/ tingues e) ves
f) tussa g) sigues h) sàpies/sàpigues i) asseu-te j) Aprén, obtin.
EXERCICI 12
a) transcorre b)
reclòs c) concloïa d) contradient e) satisfa
f) pressent g) ressent h)
distraem i) preval j) interrompeu k) predic, preveig.
EXERCICIS DE COMPLETAR ORACIONS AMB VERBS
1. a) vull, sigues b) crec,
sàpies/sàpigues c) insistisques, faré d) Responent, tret e) caent/ caient,
pogut f) acabà, tornàrem g) dient, destruït h) faig, faça i) vol, parlem j)
deia, diu k) agraïx/agraeix, produïm l)
rebera, sàpiga/sàpia m) escriga, aconseguisca n) digues, creuran o) transmet, acosta p) rigueres, miraria q) veig,
supose.
2. a) aprenent b) rebut c) faces,
isques d) sigut, segut e) véiem f) recórrega
g) Traent/traient h) cus, cull i) Corrent, resolent j) cregueu, creieu k)
responent l) merescut m) mantingudes, excloses n) begueu, beveu o) difós p) tussen q) romàs r) tragueu, traeu/traieu s) Vivint, entén.
FOTOCÒPIES (EL SINTAGMA VERBAL I)
3. pique, pica, piquem; doblegue, doblega, dobleguem;
busque, busca, busquem; cace, caça, cacem; aparque, aparca, aparquem; trenque,
trenca, trenquem; abrace, abraça, abracem; pague, paga, paguem; calce, calça,
calcem; cague, caga, caguem; pegue, pega, peguem; carregue, carrega, carreguem;
descalce, descalça, descalcem; regue, rega, reguem, penque, penca, penquem;
combregue, combrega, combreguem.
4. es-tu-di-e, can-vi-a, es-tal-vi-em, pro-nun-ci-a,
i-ni-ci-es, fo-to-co-pi-eu, a-nun-ci-en, co-pi-a, o-di-e.
5. vaig, vas, va, anem, aneu, van.
6. estic, estàs, està, estem, esteu, estan, sóc, ets,
és, som, sou, són.
7. tem, tems, tem, temem, temeu, temen; rep, reps,
rep, rebem, rebeu, reben; perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden; comet,
comets, comet, cometem, cometeu, cometen; percep, perceps, percep, percebem,
percebeu, perceben; debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten.
8. dic, dius, diu, diem, dieu, diuen; tinc, tens, té,
tenim, teniu, tenen; vull, vols,vol,volem,voleu,volen; conec, coneixes, coneix,
coneixem, coneixeu, coneixen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; escric,
escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen; somric, somrius, somriu,
somriem, somrieu, somriuen; atenc, atens, atén, atenem, ateneu, atenen; caic,
caus, cau, caiem (caem), caieu (caeu), cauen; prenc, prens, pren, prenem,
preneu, prenen; visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen; veig, veus, veu, veiem (veem),
veieu (veeu), veuen.
9. crec, meresc, coneixes, cuses (cus), cap, saps, sé,
sap, rebem, reps.
10. dorm; consent, consents, consent, consentim,
consentiu, consenten; constituïsc, constitueixes (constituïxes), constitueix,
constituïm, constituïu, constitueixen; construïsc; instruïsc; bull, bulls,
bull, bollim, bolliu, bullen.
11. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses,
tus, tossim, tossiu, tussen; fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; tiny,
tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen (tenyisc, tenyeixes, tenyeix, tenyim,
tenyiu, tenyeixen); riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen (renyisc); cull,
culls, cull, collim, colliu, cullen.
12. llegisc, teixisc, visten, menten, afegeix,
fregeixes, llig, engolisc.
13. isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen.
14. vol, bull, acabe, rebat, tus, correm, perd, cull,
vull, admet, sap, baten, exclous, valc, creus, perdem.
CLAUS: PRÀCTIQUES DE VERBS
40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu.
42. trau / creieu / beveu / fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.
43. doneu / ven / vine / vés / corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu / dissoleu / encenguem / pertany / dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu / llig (llegix).
44. absoleu / cloeu / beveu / escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu / aprén / comenceu.
45. has viscut / ha vist / hem enviat / heu bullit / han mentit.
46. havies comprat / havia arribat / havíem entrat / havíeu fet / havien dit.
47. hagueres aprés / hagué dormit / haguérem escoltat / haguéreu parlat / hagueren menjat.
49. hauràs conegut / haurà crescut / haurem entrat / haureu descansat / hauran vist.
50. hauries volgut / hauria caigut / hauríem entrat / hauríeu elaborat / s’haurien exhaurit.
3a setmana (09/24)
"LES PERÍFRASIS VERBALS"
Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
Perífrasi de probabilitat.
Perífrasi d’imminència.
4a setmana (09/10-24)
4a setmana (09/10-24)
L'accentuació i la dièresi
Quant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals e i o obertes.[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: busca la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].
Truquets per a accentuar correctament les vocals e, o.
Exemples Excepcions La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes menjaré, pretén, després, camió, torró... terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, reòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... La e i la o solen ser obertes en les paraules planes diòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... formes del verb ser: fóraverbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraulesesdrúixoles gènere, pèrdua, memòria, València... fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega...verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...
Les grafies e i o representen dos sons diferents:
La e representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).
La o representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)
Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.
Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):
Casos en què la e és oberta:
1. Davant de síl·labes que duguen una i o una u: premi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.
2. Davant de l, l·l, rr i r: cel, novel·la, serra, verd.
3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.
Casos en què la o és oberta :1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.4. En alguns mots acabats en -o: açò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).
Després de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme i estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment, -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes).
Exemples | Excepcions | |
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes | menjaré, pretén, després, camió, torró... | terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, reòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... |
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes | diòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... | formes del verb ser: fóra verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...) estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... |
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraulesesdrúixoles | gènere, pèrdua, memòria, València... | fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega... verbs de la 2a conj. (córrega...) |
Les grafies e i o representen dos sons diferents:
Casos en què la e és oberta:
➜ CLAUS 1a i 2a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda--joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // sentència, altruista, féiem, còmic // heroi, féieu, remei, examen // crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor
CLAUS 3a, 4a i 5a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
posseíeu, duia, anàreu, reunió // deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però// fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua
posseíeu, duia, anàreu, reunió // deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme //
1/2/2024
DOSSIER D’ORTOGRAFIA (SOLUCIONS)
2.1 Vocalisme
(PÀG. 3) 1. Ompliu els buits de les frases següents amb
la vocal adient:
1. Tinc la seguretat que el sergent polsarà alguna tecla
perquè jo no haja de fer unes guàrdies tan avorrides.
2. És un turment, això de veure pertot arreu botifarres i
embotit i estar a règim.
3. Estic sufocat perquè no recorde el títol de la
pel·lícula, però si hi pense veig el titular com si estigués escrit amb
retoladors davant meu.
4. Deu sofrir molt, perquè sospira molt davant la tomba
del seu marit.
5. Durant la seua joventut va tenir dos marits: l’un era hongarés
i l’altre romanés.
6. L’ametista que porta l’anell de la sobirana és
meravellosa.
7. L’assemblea ha aprovat les propostes governamentals
malgrat la seua ambigüitat.
8. Posa’t el davantal si no vols embrutar-te.
9. Cal que siguem rigorosos i que avaluem amb honestedat
tots els aspirants, sense deixar-nos subornar.
10. Com que no em va agradar el gust del vi, després de
tastar-lo el vaig escopir.
11. Aquest jersei és molt juvenil.
12. Després de l’accident em vaig quedar atordit, torbat,
no podia enfocar les imatges i suava per tots els porus de la meua pell.
2. Corregiu les incorreccions, quant a la divergència
vocàlica, del text següent:
L’ambaixador de
Romania va descobrir en un contenidor de ciment el robí –i l’estoig que el
contenia– perdut per la princesa el dia de les seues noces. La malenconia i l’enyorança
de la princesa per la pèrdua de tan estimada joia va provocar que son pare, el rei Mahmet, convocara una assemblea per
discutir i avaluar les possibilitats de recuperar el robí. Ducs, marquesos,
ambaixadors i cònsols de diverses nacions, senyors de les terres del regne,
sobirans d’altres nacions, i fins i tot una companyia de joglars, discutiren,
sota la mirada atenta del rei, la manera de recuperar el robí arravatat, sense escrúpols,
de les mans de la princesa, que ja no podia suportar la pèrdua i, atordida i una
mica enfollida, es dedicava a escodrinyar totes les estances del palau. La
malaltia de la princesa fou tan greu, que el rei va contractar una infermera
perquè l’atenguera durant tot el dia i tota la nit, desafiant els eclipsis, les
tempestes i les depressions del seu caràcter. Finalment, però, l’atent
ambaixador li donà en mà a la princesa la tan preada joia.
2.3
Consonantisme. Les variants de la essa: essa sorda i essa sonora
(PÀGS.
7, 8 i 9)
1.
Escriviu C o Ç:
cel circular
obediència braç
abundància adreçar
raça plaça
atroç ignorància
apedaçar pedaç
Puçol cendra
balança cançó
març cirera véncer
oficina
cigró cistella
llençol façana
2. Escriviu Z o S en els espais buits de les paraules
següents:
zebra zodíac sumar pensar
polseguera quinzena cansament brusa
desembre bizantí topazi benzina
bronze colzada amazona polze
Ignasi trànsit consell senzill
3. Ompliu els buits amb S o SS:
cossiol fase nasal dansa
pessic frontissa gasos pallasso
dosi travessa desitjar pesseta
cossos disfressa entesa pissarra
països intromissió cosina persona
metgessa duquessa marquesa ensenyar
4. Ompliu els buits amb S, SS, C, Ç, Z, TZ:
a)
El comissari va trobar els cossos de dues persones
assassinades dissabte passat.
b)
Susanna està convençuda que vas passar l’examen per
casualitat, perquè no et vas esforçar gens i no sabies cap lliçó.
c)
Viu a l’entresòl, al costat d’uns grans magatzems.
d)
El club està travessant un mal moment a causa de la lesió
del davanter centre.
e)
El fill de la princesa de Moçambic i la duquessa de
Veneçuela s’han casat i han fet un viatge de noces impressionant: primer han
anat a Rússia i després a les regions xineses del sud.
f)
La crisi ha estat causada per l’adhesió d’una nova
empresa en el sector.
g)
Els escriptors presocràtics foren capaços d’explicar
totes aquestes hipòtesis.
h)
El cendrer està ple de cigarrets olorosos.
i)
El govern ha confessat que les despeses d’hisenda són
abusives.
j)
El tornado Mari ha assotat la zona més frondosa de la
selva amazònica.
k)
La jutgessa francesa esbatussava la gossa.
l)
El president va demanar que cessara la discussió.
m)
El nazisme és una doctrina fal·laç que ha sigut
condemnada a tot Europa.
n)
Els pallassos del circ canten unes cançons precioses.
o)
L’equip matalasser va lluitar feroçment per arrabassar el
triomf als campions, però va acabar apallissat.
p)
L’esquizofrènic dissimulava la seua mancança de seny.
q)
Jo no accepte la tesi que proposa que aquesta és una
malaltia psicosomàtica.
r)
L’emissió excessiva de gasos és una agressió al medi
ambient.
s)
Açò és un contrasentit, ací no hi ha res a fer.
t)
La porta de l’antesala té les frontisses rovellades.
u)
Els interessos de l’Associació d’Amics d’Andalusia van
ser analitzats pels
congressistes
durant el mes de març.
v)
La pissarra de la meua classe és verdosa.
w)
La dona rossa portava una rosa a la mà.
5.
Feu el mateix amb el text següent:
El Rabosa, assassí
eivissenc, es trobava desesperat. La balança de la justícia queia sobre ell com
una maça, sense compassió. La jutgessa no acceptava la seua presumpció d’innocència. Ell tenia l’esperança que la
dotzena d’anys que havia passat a la presóhaguera provocat una metamorfosi en
el seu caràcter. Però l’atzar no sempre el podria afavorir. Ja va tenir molta
sort quan, en el primer judici, el jurat va prendre la decisió de concedir-li
la llibertat condicional. Això va ser com si li oferiren un viatge a un oasi.
Però, en aquesta ocasió, no hi havia cap
argument que recolzara la seua innocència. El disseny que prenia el procés
l’abocava a un atzucac.
2.8
Consonantisme: les consonants geminades
2.8.1
La ela geminada (l·l)
1.
Completeu els buits de les frases següents amb l, ll, l·l, tl o tll:
1. Té l'apartament
en una zona molt tranquil·la de la ciutat.
2. El menjar que
serveixen en aquest restaurant és excel·lent.
3. El president va
eixir il·lès (il·lés) de l'atemptat.
4. S'ha comprat una
parcel·la per a fer-se un xalet.
5. Té una
col·lecció de segells molt important.
6. Passà el test
d'intel·ligència amb un bon resultat.
7. Li concediren
una beca de col·laboració i escrigué una novel·la.
8. No han
solucionat res, la proposta ha estat nul·la.
9. La celebració de
l'acte es va declarar il·legal.
10. Va venir
l'electricista i em va instal·lar el fil musical, però encara treu un so massa metàl·lic.
11. Sol·licitàrem
l'assistència al col·loqui sobre satèl·lits.
12. Ahir al
col·legi va posar una pel·lícula bèl·lica.
13. El van
col·locar dins una cel·la de càstig.
14. Ha presentat
una proposta paral·lela on fa al·lusió als temes encara no solucionats.
15. La il·luminació
que han instal·lat a la circumval·lació és pàl·lida.
16. Han al·legat
desconeixement de la llei en l’apel·lació presentada.
17. Han elaborat un
projecte que consta d’un miler de fulls.
18. He estat
col·laborant en la solució d’un sil·logisme d’una complicació il·limitada.
19. Cavil·lar massa
pot provocar problemes capil·lars que desemboquen en alopècia.
20. Mireia és una
dona molt alegre i treballadora.
21. Els lletrats
haurien d'estudiar més literatura hel·lènica.
22. El bitllet té
una ratlla intel·ligentment dissenyada.
23. Hem perdut el
litigi contra els titulars del transatlàntic.
24. A causa de
trencar ametles em fa mal l'espatla.
25. Camil·la té les
pupil·les pàl·lides: cal buscar una solució.
26. És una dona
molt liberal: ha permés la rebel·lió dels seus fills.
1/2/2024
(SOLUCIONS)
DOMINI PRÀCTIC DEL SISTEMA LINGÜÍSTIC
Ex.
17 agraíeu, ambigües, androgin, antiimperialista, aquàrium, arcaista, argüiria,
ateisme, atmosfera, àton, atraïment, biscaïna, conduiria, córrer, decaïment,
desposseir, diürètic, empedreirà, endogen, espècimen, estoïcisme, examen,
exogen, femineïtat, fortuït, geniüt, idoneïtat, instantaneïtat, leucòcit,
lingüística, mèdium, paüls, període, peüc, polaina, preindustrial, proveir,
radiòfon, reporter, rèptil, reüll, revenen, ruïnós, témer, timpà, trigemin,
vademècum, vel·leïtat, vertigen, xandall.
Ex.
18
a)
és, créixer. b) cònsol, suís, col·laboració, països, Món. c) austríac, pneumònia, després, èczemes,
cardíaca. d) anàlisi, cocaïna. e) veuràs, café. f) té, Lluïseta, Jesuïtes. g)
indústria, tèxtil, però, sé, què, ocórrer, abandonà. h) rèptils, prènsil. i)
arruïnat, amoïnat, atribuït. j) programació, diürna, ràdio. k) l) sí, però,
més.
Ex.
23
a)
Tinc molta set però aquest líquid em fa fàstic. b) No entenc l’actitud dels qui
viuen al sud. c) Aquest biòleg semblava tímid i covard, però la seua absència
ha deixat un buit profund. d) Dissabte, a les set, signaré l’augment de sou pel
nou càrrec. e) La paret que dona al vessant nord no necessita cap retoc. f)
Aquest atleta que és cec de naixement bat tots els rècords. g) Adquiriu a bon
preu coets i petards per a la revetlla de Sant Joan. h) Ja han rebut la
sol·licitud de subvenció per a les activitats del Consell de la Joventut. i)
Els ànecs naden i es capbussen tranquil·lament. j) Han accelerat el procés dels
butlletins a l’institut i, a més, es controlen les absències. k) Aquella
escriptora ha estudiat el cas de la pneumònia del sociòleg. l) El tsar ha
celebrat una gran festa pel baptisme del seu nebot.
Ex.
24
Vesprada,
va, esquerp, estrafolari, actitud, acritud, va suggerir, rebel·lar-me, amb,
plenitud, joventut, suportaria.
Sabia,
trobava, soledat, bosc, sortida. Havia, ordir, amb, ferocitat, amb claredat,
rigorositat. Havia, saviesa, escrúpols, mostrar-me, quimerut, esclavitud,
ofegaven.
Comptava,
amb, actitud, falsedat, probablement, brusquedat, amb, parlava, movia,
atordiment, devia, compliment.
Sabia,
latitud, sud, nord. Vaig, muntar, muntanya, tramuntana. Vaig, entendre,
seguretat, movia, rancor, ràpid, absurd, succés. Capgirar, vida, delicte,
covard, rebentara, possible, esdeveniment.
Vaig,
immòbil, meravella, núvols, va, sortir, boca, oblit.
Ex.
23
a)
Fes b) seieu c) aprenga
d) dissolga e) isqueu f) vulga
g) córrec h) tix/teixeix i) engul/engolisc j) menteix
k) vulga / concloga / resolguem l) vegem, constituïsca/constituïm m) confongueu
n) rep, atenc, sé o) descrigues,
envies / descrigueu, envieu p)
traduïu q) pressenta, estiga r) reculles
s) moveu-vos / voleu t)
dorma u) agrada, confonga v) llija/llegisca w) perda, perda x) agraïsc, fongueu y) estigues
z) escupes.
Ex.
30
a)
li’l b) dona-li-la c) us ho
d) li’n e) m’ho f) la hi
g) els les h) li ho i) deixa-li-les j) fixeu-vos-hi k) trau-la’n
l) portar-les-hi / portar-li-les.
Ex.
31
a)
els en b) envia’ls-la c) deixar-los-els d) les hi
e) li’l f) us hi g) us la
h) s’hi i) li’n j) s’hi
k) ho l) te’n.
13/01/24
SOLUCIONS. DOSSIER
D’EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES
PÀG. 5
Ex. 22
a) El missatger ho va portar. b) La qüestionaven.
c) La jutgessa n’embargà. d) En patien molta d’acústica. e) Pere la dona als
padrins. f) Escriu-ne un!
Ex. 23
a. Els llegia contes cada nit b. El pare li llava la cara c. Ella li compra pa d. Per què els regales llibres? e. Els vaig
explicar/Vaig explicar-los l’assumpte. f.
Digues-li que em telefone.
Ex. 24
a. Anna n’escrivia cançons. b. N’han arribat notícies. c. N’estava satisfet.
Ex. 25
a. El pis ho està. b. Carme l’és/ho és. c. Els
meus amics ho són. d. Ho sembla.
Ex. 26
a) Enric hi posa els coberts. b) D’ençà de l’accident
Xavier hi camina. c) Deixa-hi el got! d) El gat sempre hi passava. e) En venien
entusiasmats. f) Hi aniré demà. g) Hi ha contestat.
Ex. 27
a) Sempre en parlen b) hi juguen c) pensa-hi d) La
mestra hi ensenya e) El govern hi ha optat f) Vols contribuir-hi? g) L’advocat
hi ha recorregut h) Hi té molt d’interés.
Ex. 28
a) s’hi ha fet
b) L’en nomenaran c) Me n’he
fet d) Se n’ha fet e) Jo també me’n dic f) Sí, hi vaig acabar.
Ex. 30
a) N’hi ha poca/Hi ha poca aigua b) ens convoquen a Junta c) Ací u menja molt bé d) No s’ha adonat de la correcció e) Està bé.
f) En aquella habitació no toca el sol.
Ex. 31
1c, 2b, 3c, 4a, 5c, 6c, 7a, 8b
Ex. 32
a) Nosaltres li’ls vam donar b) Hui li’l
portaré c) li les tornarem d) Àngel li’n llig e) li la comprarem f) li l’explicaré g) li les portaré h) Li’n compraré un.
Ex. 33
a) me l’he pres b) se n’han anat c) te l’
d) te’l e) me’ls f) se l’
g) se te’ls h) se l’
Ex. 34
a) Qui me l’aguantarà? b) Ja te’l van arreglar?
c) me l’ha d) Agafa-me’l! e) Tots s’hi afanyen f) Se te l’ha begut g) Ell m’hi va ajudar h) Ahir me’n va cosir tres i) se’l treia
j) No me l’embrutes k) Me l’ha
escrita l) No te l’esperaves m) S’hi va agafar n) qui me’ls defensa? o) Me’n falten molts.
Ex 35
a) no me’n dones cap b) que ell t’ho conte c) te’n poses
d) us ho e) se les f) la hi.
PÀG. 7
Ex. 1
1 L’he vista 2 Ho he vist 3 En convidaré tres 4
Porta’n 5 N’he vist una de por 6 Les acompanyava 7
Porta-ho 8 No els trobem enlloc 9 Vaig plantar-ne un 10 La va
conèixer / Va conèixer-la 11 Qui ho ha dit? 12 Els portes curts 13 Els has
guardats? 14 En comprava15 La mare en feia de fregides 16 Guarda-ho.
Ex. 2
1 Ahir vaig trucar-li 2 Li vam
ensenyar 3 Li he dit 4 Els presentaré la meua filla 5 Els compraré
detallats 6 Mireia, ensenya’ls les notes 7 Hui li emprovaré el
vestit. 8 Sempre li guardem els cromos. 9 Vull enviar-li un missatge. 10 Hem de
fer-los la comanda. 11 Els enviaré els catàlegs. 12 Demà aniré a comprar-li un
regal.
Ex. 3
1 Ho és 2 Hi va 3 Ho està 4
S’hi sent 5 Ho estic 6 Hi dorm 7 Ho sembla 8 S’hi ha
tornat 9 Ho és 10 S’hi considera 11 Ho estem 12 Hi anem.
Ex. 4
1 Li ho faré pagar 2 Li’ls deixaran 3 Li ho
comentarem 4 Li les cantarà 5 Li’n donaré 6 Li la demanarem 7 Li
n’enviaré 8 Li’l perdoneu? 9 Els els faré pagar 10 Els ho
llogarà 11 Els ho proposareu? 12 Els les reformaran 13 Els en donaràs 14
Els les donarem 15 Els en faré.
Ex. 5
a. Li l’he de comprar b. Antoni li’n recomana
una. c. Vaig portar-l’hi d. Enric li’l va demanar e. Els les /
collir-los-les f. Els el comprarem g. Emili no les hi portarà. h No n’hi havia
a l’armari. i Qui la’n llevarà? j No t’ho perdonaré mai.
Ex. 6
1 te’l / ens el 2 t’ho 3 us el 4 m’ho 5 us
ho / us ho 6 Us el / ens el 7 m’ho, t’ho 8 te’l / ens ho 9 us el /ens l’ 10
te’l / t’ho 11 -te’l / t’ho.
Ex. 7
1 Demà li les agafaré 2 Canta-li’n una 3
Renta’ls-les 4 Telefona’ls 5 Obri-li-la 6 Fem-los-en un 7 Li’l trametreu 8 Els
n’oferiu 9 Agafa’ls-la 10 Els les furta / Furta’ls-les 11 Miquel li l’ha
recomanat 12 No li l’has donada 13 Ramon els n’ha comprat. 14 Pep li’n recita
15 Teresa els el deu 16 L’hi vam haver de dur / Vam haver de dur-l’hi. 17
Li l’haurem de donar 18 Emili els en pagarà una. 19 N’hi ha plantat un. 20 No
s’hi esforça. 21 Ens n’hem de comprar un. 22 Ens en va fer / Va fer-nos-en un 23
Demà us n’enviaré 24 Me l’han arreglada 25 Quan te l’enviaran? 26 La mare me
l’ha portat. 27 El meu germà me l’ha comprat 28 El mestre me la pregunta 29
Ella me l’explica 30 El pare te’ls compra 31 En Jordi li la va dir
32 Qui te’l va regalar? 33 Ja els els he donats 34 En Josep ens
l’arregla.
Ex. 8
1 li 2 n’ 3 us/ ens 4 els 5 hi 6 ‘l 7 l’ 8 -ho 9
pose’s 10 els 11 -les 12 l’ / en 13 -lo 14 ‘n 15 en 16 la 17 ho/l’ 18 el 19 -ne
20 en 21 us 22 -lo / el 23 les /-les 24 la / l’ 25 els / els
Ex. 9
1 hi 2 en 3 el 4 l’ 5 li les 6 l’ 7 li’l 8 hi 9
n’hi 10 els l’ 11 -li’n 12 li l’ 13 els les 14 en 15 els ho 16 l’ 17 n’hi 18
Li’l 19 Els ho 20 Les hi 21 li la 22 en 23 els l’ 24 te’ls 25 -ne 26 hi 27 li
l’ 28 n’hi.
PÀG. 9
Ex. 1
Te l’amagava. / Els el vigilava. / Me l’en treia.
/ Va furtar-los-en. / Se’ls hi amagava. / Hi anirem d’excursió. / Me’l llegia.
/ Els la pinten. / La hi feien. / Lluïsa ho era a l’ambaixada – Lluïsa hi era
secretària.
Ex. 2
Porta-n’hi tres quilos. / Els hi corregia. / Se’l
dugueren. / M’ho pensava. / Ens les regala. / Pensava comprar-te’n. / Li’l vaig
dur. / Te n’anares. / Convida’ls-hi. / Se n’hi bevia tres litres. / Trieu-vos-els.
/ Les hi has posades. / Els la va malvendre. / Ens n’adverteixen. / On l’hi
farem? / L’hi jugarem. / Els hi penjà. / Els el canviaren. / Estava llegint-te’l
– Te l’estava llegint. / Se n’hi feu un.
Ex. 3
L’en treia. / Conteu-los-la. / Dus-los-ho. / Quan
hi anireu? / Compra-t’ho. / Se’ls hi amaguen. / Guardeu-les-hi. / Esborra-l’en.
FITXA 3
1 Li ho varen
explicar 2 Va dir-los-ho 3 Pregunta’ls-ho 4 Varen dir-li-ho 5 Els les
explicarem 6 Els en va donar uns quants 7 Dona’ls-en 8 Dona’ls-les 9
Explica’ls-en 10 Ell els els posa 11 Torna’ls-la 12 Explica-li-ho 13 Els
l’amaga 14 Els en va repartir 15 Els el vaig manllevar 16
Explica’ls-ho 17 Penja-l’hi 18 Compra’ls-hi 19 va fer-los-en un 20 L’hi hem
solucionat 21 vam deixar-los hi 22 Ella hi parla amb les companyes 23 Les hi
tornarem 24 Alexandre la hi guarda 25 li la comprarem 26 Li l’explicaré 27 La
hi compra 28 Demà li les duré 29 N’hi pensa 30 Li’ls explicarem.
PÀG. 10
Ex. 1
1 T’hi 2 Me n’
3 M’hi 4 se n’ 5 m’ho 6 T’hi 7 se’n 8 me’l 9 Te’ls 10 M’hi
Ex. 2
1 S’hi 2 s’ho
3 se’l 4 Me’ls 5 t’ho 6 -me-la 7 se’n 8 -me’n 9 m’ho 10 -nos-ho
Ex. 3
1 s’hi 2 Ens
n’ 3 T’hi 4 s’hi 5 us n’ 6 -nos-hi 7 ens hi 8 m’hi 9 Ens ho 10 s’hi
EN/HI
1 hi 2 en 3
-hi 4 te n’ 5 hi 6 hi 7 -hi 8 -ne 9 en 10 hi 11 en 12 -ne 13 n’ 14 -hi 15
t’hi/t’ho 16 m’hi 17 te’n 18 en 19 me’n 20 hi 21 hi 22 hi 23 n’ 24 T’hi/hi 25
hi 26 m’hi 27 se n’ 28 te n’ 29 t’hi 30 -se’n
REPÀS DE
PRONOMS FEBLES
1. Substitueix els CD
pel pronom feble corresponent:
a)
El professor repartia els exàmens. El professor els repartia.
b) Sempre llegeix
novel·les de misteri. Sempre en llegeix de misteri.
c)
Sempre té alguns caramels a la butxaca. Sempre en té
alguns a la butxaca.
d)
Ja tenim tres entrades per al cinema. Ja en tenim tres
per al cinema.
e)
Agafeu el paper del terra. Agafeu-lo del terra / L’agafeu
del terra.
f)
Els actors van signar autògrafs. Els actors en van
signar /Els actors van signar-ne.
g)
Va ordenar que tothom s’aixequés de la cadira. Ho va
ordenar.
h) No he pensat el
que havia de dir. No ho he pensat.
2. Substitueix els complements pels pronoms febles
corresponents:
a)
Enviaré el programa d’activitats als veïns. Els l’enviaré.
b)
Vaig explicar els fets al meu amic. Vaig explicar-li’ls.
c)
Porta els paquets a les clientes. Porta’ls-els.
d)
El dissenyador va presentar la seva col·lecció al públic. El dissenyador li la va presentar.
e)
Donarem el condol a la família. Li’l donarem.
3. Indica si els
complements subratllats són atributs o predicatius i substitueix-los pels
pronoms febles corresponents:
a)
La Laura i l’Helena eren les mestres de cinqué. La
Laura i l’Helena les són / ho són.
b)
Es va presentar a la reunió enfadat. S’hi va presentar.
c)
Es va quedar aturat davant el semàfor. S’hi va quedar.
d)
Les muntanyes semblen llunyanes. Les muntanyes ho
semblen.
e)
Les peces són de plata. Les peces ho són.
f)
Es manté allunyada de la multitud. S’hi manté.
g)
Aquest noi es considera molt llest. Aquest noi s’hi
manté.
h)
Va quedar-se sord als trenta anys. Va quedar-s’hi.
4. Indica si els
complements subratllats són CRV o CC i substitueix-los pels pronoms febles
corresponents:
a) Viuen de
la venda ambulant. En viuen.
b) El nen plora amb
ràbia. El nen hi plora.
c)
Sortiré de casa a les cinc. En sortiré
a les cinc.
d)
Ha renunciat als plaers de la vida. Hi ha
renunciat.
e)
Baixa de l’arbre ara mateix. Baixa’n
ara mateix.
f)
Només penso en les vacances. Només hi pense.
g)
Anirem al concert de música clàssica. Hi
anirem.
5. Indica la funció sintàctica dels complements
subratllats i substitueix-los per pronoms febles.
a)
Em van donar el premi. CD Me’l va donar.
b) Us han
trobat al carrer. CCL Us hi han trobat.
c)
Es pentina lentament. CCM S’hi pentina.
d)
Em rente les mans. CD Me les rente.
e)
Fa estona que et buscava. CD En fa que
et buscava.
6. Subratlla el CD
d'aquestes frases i substitueix-lo pel pronom feble adequat; finalment, combina'l amb el pronom en funció de CI. Ex.:
M'exigí la veritat: Me l'exigí
a)
Va obrir-me les portes de casa seua de bat a bat. Va obrir-me-les.
b) Ella li va
preguntar quant de temps tenia. Ella li ho va
preguntar.
c) Us vam escriure
una carta. Us en vam escriure una.
d) Ens deien que
plovia. Ens ho deien.
e) Us donaré només
quatre cromos. Us en donaré només quatre.
f)
Li enviaré les coses per correu. Li les enviaré.
g)
Si li dónes segells, estarà contenta. Si li’n dones,
estarà contenta.
h) En morir, em
cedirà les seves pintures. En morir, me les cedirà.
i)
Els explicaràs el que va succeir? Els ho explicaràs?
j) Mai no els enviava
cap notícia. Mai no els n’enviava cap.
k)
No es prenguin les explicacions al peu de la lletra. No
se les prenguen al peu de la lletra.
l) Li enviaré
l'escrit. Li l’enviaré.
m)
El pagès els va aviar els gossos. El pagès els els va aviar.
n) Us agafe un moment
el llapis. Us l’agafe un moment.
ny) Guarda'ns les
fotocòpies. Guarda’ns-les.
o) M'han fet dir una
mentida. Me n’han fet dir una.
p)
Si li encens el llum, llegirà millor. Si li l’encens,
llegirà millor.
q) Avui mateix els
diré que no és veritat. Avui mateix els ho diré.
r)
Mai no et diré què li vaig encomanar. Mai no t’ho diré.
s) Va retornar-li el
llibre. Va retornar-li’l.
t)
Va retornar-li els apunts d'història. Va retornar-li’ls.
u) Li he explicat els
problemes. Li’ls he explicat.
v) Mai no els demanà
pa. Mai no els en demanà.
w)
Li vaig demanar el cotxe. Li’l vaig demanar.
x) Expliqueu-los el
nostre punt de vista. Expliqueu-los-el.
z) T'explica acudits.
Te n’explica.
7. Identifica el CD i
el CI; substitueix, primer l'un, després l'altre, pels pronoms febles
corresponents; finalment, combina'ls. Ex.: La Mireia donarà el llibre al seu
germà= La Mireia el donarà al seu germà= CD
La Mireia li donarà el llibre= CI La Mireia li’ldonarà. CI+ CD
a) En Guillem
comprava la taula per al seu amic. En Guillem li la
comprava.
b)
La professora explicava la història de Catalunya a la seva alumna. La professora li l’explicava.
c)
Farem veure les faltes de l'exercici a l'alumne que no les hagi vistes. Li les farem veure.
d)
El petit pren les joguines al gran. El petit li les
pren.
e)
Comprareu queviures per a l'excursionista. Li’n
comprareu.
f)
Oferiràs flors a la teua mare. Li n’oferiràs.
g)
Regalaries el brillant a un enemic? Li’l regalaries?
h)
Digues a l'Antònia que vinga. Digues-li-ho.
i) Van oferir llibres
a la jovenalla del barri. Li’n van oferir.
j) El metge va
receptar dos medicaments molt forts a la malalta. El
metge li’n va oferir dos de molt forts.
k) Farà preguntes
indiscretes a tots els assistents. Els en farà d’indiscretes.
l)
Demanarem als nostres companys les cassoles de terrissa. Els les demanarem.
m)
Portarem els biberons als menuts. Els els portarem.
n)
L'organització d'ajut enviarà flassades als necessitats. L’organització d’ajut els n’enviarà.
ny) Avisàvem als qui
telefonaven que l'exposició era tancada. Els n’avisàvem.
o)
Compràrem cent caixes de galetes als fabricants. Els en
comprarem cent caixes.
p)
Guardarem el tros de pastís per als nens. Els el
guardarem.
q)
No van passar els missatges als agents secrets. No els
els van passar.
r)
Vaig pregar a la Maria i a la Rosa que tornaren d'hora. Els ho vaig pregar / Vaig pregar-los-ho.
s)
Dona els regals als avis. Dona’ls-els.
t)
Obria la porta a tots. Els l’obria.
u) Llegia el poema a
la núvia. Li’l llegia.
v)
No farà el discurs a aquestes persones. No els el farà.
w) He enviat les 2
postals als meus col·legues. Els n’he enviat dos.
x)
Donaré els ous més frescos als nens. Els els donaré.
z)
Consultarem la decisió als membres del jurat. Els la
consultarem.
ELS PRONOMS FEBLES
Els pronoms febles són elements àtons que funcionen com a clítics verbals, és a dir, s’adjunten davant o darrere del verb i formen una unitat d’entonació amb aquest, com si es tractara d’una única paraula: m’agrada o porta’ls. La majoria són personals, tret del neutre ho i dels adverbials en i hi.
1a persona
2a persona
3a persona
Neutre
Adverbials
Singular
em
et
es, el, la, li
ho
hi
Plural
ens
us
es, els, les
Els pronoms febles poden presentar quatre formes segons la posició que ocupen respecte al verb:
- La forma reforçada apareix davant de verbs començats per consonant: et porta, ens llig...
- La forma elidida s’utilitza davant de verbs que comencen per vocal: s’esforça, t’agrada...
- La forma plena apareix darrere del verb acabat en consonant o diftongs: esperant-vos, fixeu-vos...
- La forma reduïda s’utilitza darrere de verbs acabats en vocal (sempre que no siga un diftong): agafa’l, porta’ls...
Els pronoms febles precedeixen el verb, excepte quan aquest està en infinitiu, gerundi o imperatiu, que sempre van darrere: en farem, les llig, s’amaga, ho sembla, però portar-lo, deixant-los, feu-ho.
REMARQUES SOBRE ELS PRONOMS FEBLES
· En la parla col·loquial és habitual utilitzar el verb haver-hi juntament amb el pronom en de manera sistemàtica (n’hi ha, n’hi havia...). Aquest pronom només és correcte quan substitueix algun element de l’oració, però no en els altres casos. Per exemple, és incorrecte dir: *No n’hi ha aigua, però és correcte No hi ha aigua o No n’hi ha.
· El plural de li és els i no *lis. Per exemple, Llegirà un conte a tots els xiquets, en fer-ne la substitució pronominal del CI quedarà Els llegirà un conte i no *Lis llegirà un conte.
· El pronom de complement indirecte els té variació de nombre, però no de gènere: oracions com He donat un llibre a Rosa o He explicat el problema a les xiques, passarien a Li he donat un llibre i Els he explicat el problema, no *Les he explicat el problema.
LES FUNCIONS DELS PRONOMS FEBLES
Els pronoms febles poden dur a terme les mateixes funcions que els elements a què fan referència.
COMPLEMENT DIRECTE
Els pronoms el, la, els, les, en i ho poden substituir un complement directe d’acord amb les normes següents:
PRONOMS
NORMES D’ÚS
EXEMPLES
el, la, els, les
Substitueixen complements directes determinats.
Portaré els llibres que m’has demanat. Els portaré
en
Fa referència a un element incomptable o indeterminat (sense article determinat davant o acompanyat d’un quantificador)
Ens recomanà una pel·lícula: Ens en recomanà una.
ho
És el pronom neutre que substitueix un pronom neutre (açò, això, allò) o una oració subordinada substantiva (introduïda per que, el que, si...).
Vols que fem un viatge a Londres? Sí, ho vull.
Pronom en + adjectiu
Quan un substantiu va acompanyat d’un adjectiu i el substituïm pel pronom en, l’adjectiu ha d’anar precedit per la preposició de. Ex.: Mireia duia unes ulleres roges: Mireia en duia unes de roges.
Concordança del pronom feble i el participi
Quan substituïm un CD determinat per un pronom feble, en cas que hi haja un temps verbal compost, el participi ha de concordar en gènere i nombre amb el pronom feble.
EXERCICIS
1. Respon les preguntes fent concordar el pronom feble amb el participi com en l’exemple.
Ja has endreçat l’habitació? Sí, ja l’he endreçada.
a) Ha trobat les arracades?
b) Heu tret les entrades?
c) Heu conegut la nova professora?
d) Heu comprat les pizzes?
e) Has aconseguit la beca?
Definit. Pot portar: - article definite - demostratiu - possessiu - nom propi
EL, LA, ELS, LES
Has portat les verdures? > Les has portades?
Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida.
Vaig vore el teu germà > El vaig vore.
Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.
Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res.
EN
Has portat verdures? > N’has portat?
Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.
Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò.
HO
Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir.
Volia allò > Ho volia.
Sabia el que passaria > Ho sabia.
COMPLEMENT INDIRECTE
1a persona singular: EM
1a persona plural: ENS
2a persona singular: ET
2a persona plural: US
3a persona singular: LI
No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat.
3a persona plural: ELS (masculí i femení)
1/2/2024
DOSSIER D’ORTOGRAFIA (SOLUCIONS)
2.1 Vocalisme
(PÀG. 3) 1. Ompliu els buits de les frases següents amb
la vocal adient:
1. Tinc la seguretat que el sergent polsarà alguna tecla
perquè jo no haja de fer unes guàrdies tan avorrides.
2. És un turment, això de veure pertot arreu botifarres i
embotit i estar a règim.
3. Estic sufocat perquè no recorde el títol de la
pel·lícula, però si hi pense veig el titular com si estigués escrit amb
retoladors davant meu.
4. Deu sofrir molt, perquè sospira molt davant la tomba
del seu marit.
5. Durant la seua joventut va tenir dos marits: l’un era hongarés
i l’altre romanés.
6. L’ametista que porta l’anell de la sobirana és
meravellosa.
7. L’assemblea ha aprovat les propostes governamentals
malgrat la seua ambigüitat.
8. Posa’t el davantal si no vols embrutar-te.
9. Cal que siguem rigorosos i que avaluem amb honestedat
tots els aspirants, sense deixar-nos subornar.
10. Com que no em va agradar el gust del vi, després de
tastar-lo el vaig escopir.
11. Aquest jersei és molt juvenil.
12. Després de l’accident em vaig quedar atordit, torbat,
no podia enfocar les imatges i suava per tots els porus de la meua pell.
2. Corregiu les incorreccions, quant a la divergència
vocàlica, del text següent:
L’ambaixador de
Romania va descobrir en un contenidor de ciment el robí –i l’estoig que el
contenia– perdut per la princesa el dia de les seues noces. La malenconia i l’enyorança
de la princesa per la pèrdua de tan estimada joia va provocar que son pare, el rei Mahmet, convocara una assemblea per
discutir i avaluar les possibilitats de recuperar el robí. Ducs, marquesos,
ambaixadors i cònsols de diverses nacions, senyors de les terres del regne,
sobirans d’altres nacions, i fins i tot una companyia de joglars, discutiren,
sota la mirada atenta del rei, la manera de recuperar el robí arravatat, sense escrúpols,
de les mans de la princesa, que ja no podia suportar la pèrdua i, atordida i una
mica enfollida, es dedicava a escodrinyar totes les estances del palau. La
malaltia de la princesa fou tan greu, que el rei va contractar una infermera
perquè l’atenguera durant tot el dia i tota la nit, desafiant els eclipsis, les
tempestes i les depressions del seu caràcter. Finalment, però, l’atent
ambaixador li donà en mà a la princesa la tan preada joia.
2.3 Consonantisme. Les variants de la essa: essa sorda i essa sonora
(PÀGS.
7, 8 i 9)
1.
Escriviu C o Ç:
cel circular
obediència braç
abundància adreçar
raça plaça
atroç ignorància
apedaçar pedaç
Puçol cendra
balança cançó
març cirera véncer
oficina
cigró cistella
llençol façana
2. Escriviu Z o S en els espais buits de les paraules
següents:
zebra zodíac sumar pensar
polseguera quinzena cansament brusa
desembre bizantí topazi benzina
bronze colzada amazona polze
Ignasi trànsit consell senzill
3. Ompliu els buits amb S o SS:
cossiol fase nasal dansa
pessic frontissa gasos pallasso
dosi travessa desitjar pesseta
cossos disfressa entesa pissarra
països intromissió cosina persona
metgessa duquessa marquesa ensenyar
4. Ompliu els buits amb S, SS, C, Ç, Z, TZ:
a)
El comissari va trobar els cossos de dues persones
assassinades dissabte passat.
b)
Susanna està convençuda que vas passar l’examen per
casualitat, perquè no et vas esforçar gens i no sabies cap lliçó.
c)
Viu a l’entresòl, al costat d’uns grans magatzems.
d)
El club està travessant un mal moment a causa de la lesió
del davanter centre.
e)
El fill de la princesa de Moçambic i la duquessa de
Veneçuela s’han casat i han fet un viatge de noces impressionant: primer han
anat a Rússia i després a les regions xineses del sud.
f)
La crisi ha estat causada per l’adhesió d’una nova
empresa en el sector.
g)
Els escriptors presocràtics foren capaços d’explicar
totes aquestes hipòtesis.
h)
El cendrer està ple de cigarrets olorosos.
i)
El govern ha confessat que les despeses d’hisenda són
abusives.
j)
El tornado Mari ha assotat la zona més frondosa de la
selva amazònica.
k)
La jutgessa francesa esbatussava la gossa.
l)
El president va demanar que cessara la discussió.
m)
El nazisme és una doctrina fal·laç que ha sigut
condemnada a tot Europa.
n)
Els pallassos del circ canten unes cançons precioses.
o)
L’equip matalasser va lluitar feroçment per arrabassar el
triomf als campions, però va acabar apallissat.
p)
L’esquizofrènic dissimulava la seua mancança de seny.
q)
Jo no accepte la tesi que proposa que aquesta és una
malaltia psicosomàtica.
r)
L’emissió excessiva de gasos és una agressió al medi
ambient.
s)
Açò és un contrasentit, ací no hi ha res a fer.
t)
La porta de l’antesala té les frontisses rovellades.
u)
Els interessos de l’Associació d’Amics d’Andalusia van
ser analitzats pels
congressistes
durant el mes de març.
v)
La pissarra de la meua classe és verdosa.
w)
La dona rossa portava una rosa a la mà.
5.
Feu el mateix amb el text següent:
El Rabosa, assassí
eivissenc, es trobava desesperat. La balança de la justícia queia sobre ell com
una maça, sense compassió. La jutgessa no acceptava la seua presumpció d’innocència. Ell tenia l’esperança que la
dotzena d’anys que havia passat a la presóhaguera provocat una metamorfosi en
el seu caràcter. Però l’atzar no sempre el podria afavorir. Ja va tenir molta
sort quan, en el primer judici, el jurat va prendre la decisió de concedir-li
la llibertat condicional. Això va ser com si li oferiren un viatge a un oasi.
Però, en aquesta ocasió, no hi havia cap
argument que recolzara la seua innocència. El disseny que prenia el procés
l’abocava a un atzucac.
2.8
Consonantisme: les consonants geminades
2.8.1
La ela geminada (l·l)
1.
Completeu els buits de les frases següents amb l, ll, l·l, tl o tll:
1. Té l'apartament
en una zona molt tranquil·la de la ciutat.
2. El menjar que
serveixen en aquest restaurant és excel·lent.
3. El president va
eixir il·lès (il·lés) de l'atemptat.
4. S'ha comprat una
parcel·la per a fer-se un xalet.
5. Té una
col·lecció de segells molt important.
6. Passà el test
d'intel·ligència amb un bon resultat.
7. Li concediren
una beca de col·laboració i escrigué una novel·la.
8. No han
solucionat res, la proposta ha estat nul·la.
9. La celebració de
l'acte es va declarar il·legal.
10. Va venir
l'electricista i em va instal·lar el fil musical, però encara treu un so massa metàl·lic.
11. Sol·licitàrem
l'assistència al col·loqui sobre satèl·lits.
12. Ahir al
col·legi va posar una pel·lícula bèl·lica.
13. El van
col·locar dins una cel·la de càstig.
14. Ha presentat
una proposta paral·lela on fa al·lusió als temes encara no solucionats.
15. La il·luminació
que han instal·lat a la circumval·lació és pàl·lida.
16. Han al·legat
desconeixement de la llei en l’apel·lació presentada.
17. Han elaborat un
projecte que consta d’un miler de fulls.
18. He estat
col·laborant en la solució d’un sil·logisme d’una complicació il·limitada.
19. Cavil·lar massa
pot provocar problemes capil·lars que desemboquen en alopècia.
20. Mireia és una
dona molt alegre i treballadora.
21. Els lletrats
haurien d'estudiar més literatura hel·lènica.
22. El bitllet té
una ratlla intel·ligentment dissenyada.
23. Hem perdut el
litigi contra els titulars del transatlàntic.
24. A causa de
trencar ametles em fa mal l'espatla.
25. Camil·la té les
pupil·les pàl·lides: cal buscar una solució.
26. És una dona
molt liberal: ha permés la rebel·lió dels seus fills.
1/2/2024
(SOLUCIONS)
DOMINI PRÀCTIC DEL SISTEMA LINGÜÍSTIC
Ex.
17 agraíeu, ambigües, androgin, antiimperialista, aquàrium, arcaista, argüiria,
ateisme, atmosfera, àton, atraïment, biscaïna, conduiria, córrer, decaïment,
desposseir, diürètic, empedreirà, endogen, espècimen, estoïcisme, examen,
exogen, femineïtat, fortuït, geniüt, idoneïtat, instantaneïtat, leucòcit,
lingüística, mèdium, paüls, període, peüc, polaina, preindustrial, proveir,
radiòfon, reporter, rèptil, reüll, revenen, ruïnós, témer, timpà, trigemin,
vademècum, vel·leïtat, vertigen, xandall.
Ex.
18
a)
és, créixer. b) cònsol, suís, col·laboració, països, Món. c) austríac, pneumònia, després, èczemes,
cardíaca. d) anàlisi, cocaïna. e) veuràs, café. f) té, Lluïseta, Jesuïtes. g)
indústria, tèxtil, però, sé, què, ocórrer, abandonà. h) rèptils, prènsil. i)
arruïnat, amoïnat, atribuït. j) programació, diürna, ràdio. k) l) sí, però,
més.
Ex.
23
a)
Tinc molta set però aquest líquid em fa fàstic. b) No entenc l’actitud dels qui
viuen al sud. c) Aquest biòleg semblava tímid i covard, però la seua absència
ha deixat un buit profund. d) Dissabte, a les set, signaré l’augment de sou pel
nou càrrec. e) La paret que dona al vessant nord no necessita cap retoc. f)
Aquest atleta que és cec de naixement bat tots els rècords. g) Adquiriu a bon
preu coets i petards per a la revetlla de Sant Joan. h) Ja han rebut la
sol·licitud de subvenció per a les activitats del Consell de la Joventut. i)
Els ànecs naden i es capbussen tranquil·lament. j) Han accelerat el procés dels
butlletins a l’institut i, a més, es controlen les absències. k) Aquella
escriptora ha estudiat el cas de la pneumònia del sociòleg. l) El tsar ha
celebrat una gran festa pel baptisme del seu nebot.
Ex.
24
Vesprada,
va, esquerp, estrafolari, actitud, acritud, va suggerir, rebel·lar-me, amb,
plenitud, joventut, suportaria.
Sabia,
trobava, soledat, bosc, sortida. Havia, ordir, amb, ferocitat, amb claredat,
rigorositat. Havia, saviesa, escrúpols, mostrar-me, quimerut, esclavitud,
ofegaven.
Comptava,
amb, actitud, falsedat, probablement, brusquedat, amb, parlava, movia,
atordiment, devia, compliment.
Sabia,
latitud, sud, nord. Vaig, muntar, muntanya, tramuntana. Vaig, entendre,
seguretat, movia, rancor, ràpid, absurd, succés. Capgirar, vida, delicte,
covard, rebentara, possible, esdeveniment.
Vaig,
immòbil, meravella, núvols, va, sortir, boca, oblit.
Ex.
23
a)
Fes b) seieu c) aprenga
d) dissolga e) isqueu f) vulga
g) córrec h) tix/teixeix i) engul/engolisc j) menteix
k) vulga / concloga / resolguem l) vegem, constituïsca/constituïm m) confongueu
n) rep, atenc, sé o) descrigues,
envies / descrigueu, envieu p)
traduïu q) pressenta, estiga r) reculles
s) moveu-vos / voleu t)
dorma u) agrada, confonga v) llija/llegisca w) perda, perda x) agraïsc, fongueu y) estigues
z) escupes.
Ex.
30
a)
li’l b) dona-li-la c) us ho
d) li’n e) m’ho f) la hi
g) els les h) li ho i) deixa-li-les j) fixeu-vos-hi k) trau-la’n
l) portar-les-hi / portar-li-les.
Ex.
31
a)
els en b) envia’ls-la c) deixar-los-els d) les hi
e) li’l f) us hi g) us la
h) s’hi i) li’n j) s’hi
k) ho l) te’n.
13/01/24
SOLUCIONS. DOSSIER
D’EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES
PÀG. 5
Ex. 22
a) El missatger ho va portar. b) La qüestionaven.
c) La jutgessa n’embargà. d) En patien molta d’acústica. e) Pere la dona als
padrins. f) Escriu-ne un!
Ex. 23
a. Els llegia contes cada nit b. El pare li llava la cara c. Ella li compra pa d. Per què els regales llibres? e. Els vaig
explicar/Vaig explicar-los l’assumpte. f.
Digues-li que em telefone.
Ex. 24
a. Anna n’escrivia cançons. b. N’han arribat notícies. c. N’estava satisfet.
Ex. 25
a. El pis ho està. b. Carme l’és/ho és. c. Els
meus amics ho són. d. Ho sembla.
Ex. 26
a) Enric hi posa els coberts. b) D’ençà de l’accident
Xavier hi camina. c) Deixa-hi el got! d) El gat sempre hi passava. e) En venien
entusiasmats. f) Hi aniré demà. g) Hi ha contestat.
Ex. 27
a) Sempre en parlen b) hi juguen c) pensa-hi d) La
mestra hi ensenya e) El govern hi ha optat f) Vols contribuir-hi? g) L’advocat
hi ha recorregut h) Hi té molt d’interés.
Ex. 28
a) s’hi ha fet
b) L’en nomenaran c) Me n’he
fet d) Se n’ha fet e) Jo també me’n dic f) Sí, hi vaig acabar.
Ex. 30
a) N’hi ha poca/Hi ha poca aigua b) ens convoquen a Junta c) Ací u menja molt bé d) No s’ha adonat de la correcció e) Està bé.
f) En aquella habitació no toca el sol.
Ex. 31
1c, 2b, 3c, 4a, 5c, 6c, 7a, 8b
Ex. 32
a) Nosaltres li’ls vam donar b) Hui li’l
portaré c) li les tornarem d) Àngel li’n llig e) li la comprarem f) li l’explicaré g) li les portaré h) Li’n compraré un.
Ex. 33
a) me l’he pres b) se n’han anat c) te l’
d) te’l e) me’ls f) se l’
g) se te’ls h) se l’
Ex. 34
a) Qui me l’aguantarà? b) Ja te’l van arreglar?
c) me l’ha d) Agafa-me’l! e) Tots s’hi afanyen f) Se te l’ha begut g) Ell m’hi va ajudar h) Ahir me’n va cosir tres i) se’l treia
j) No me l’embrutes k) Me l’ha
escrita l) No te l’esperaves m) S’hi va agafar n) qui me’ls defensa? o) Me’n falten molts.
Ex 35
a) no me’n dones cap b) que ell t’ho conte c) te’n poses
d) us ho e) se les f) la hi.
PÀG. 7
Ex. 1
1 L’he vista 2 Ho he vist 3 En convidaré tres 4
Porta’n 5 N’he vist una de por 6 Les acompanyava 7
Porta-ho 8 No els trobem enlloc 9 Vaig plantar-ne un 10 La va
conèixer / Va conèixer-la 11 Qui ho ha dit? 12 Els portes curts 13 Els has
guardats? 14 En comprava15 La mare en feia de fregides 16 Guarda-ho.
Ex. 2
1 Ahir vaig trucar-li 2 Li vam
ensenyar 3 Li he dit 4 Els presentaré la meua filla 5 Els compraré
detallats 6 Mireia, ensenya’ls les notes 7 Hui li emprovaré el
vestit. 8 Sempre li guardem els cromos. 9 Vull enviar-li un missatge. 10 Hem de
fer-los la comanda. 11 Els enviaré els catàlegs. 12 Demà aniré a comprar-li un
regal.
Ex. 3
1 Ho és 2 Hi va 3 Ho està 4
S’hi sent 5 Ho estic 6 Hi dorm 7 Ho sembla 8 S’hi ha
tornat 9 Ho és 10 S’hi considera 11 Ho estem 12 Hi anem.
Ex. 4
1 Li ho faré pagar 2 Li’ls deixaran 3 Li ho
comentarem 4 Li les cantarà 5 Li’n donaré 6 Li la demanarem 7 Li
n’enviaré 8 Li’l perdoneu? 9 Els els faré pagar 10 Els ho
llogarà 11 Els ho proposareu? 12 Els les reformaran 13 Els en donaràs 14
Els les donarem 15 Els en faré.
Ex. 5
a. Li l’he de comprar b. Antoni li’n recomana
una. c. Vaig portar-l’hi d. Enric li’l va demanar e. Els les /
collir-los-les f. Els el comprarem g. Emili no les hi portarà. h No n’hi havia
a l’armari. i Qui la’n llevarà? j No t’ho perdonaré mai.
Ex. 6
1 te’l / ens el 2 t’ho 3 us el 4 m’ho 5 us
ho / us ho 6 Us el / ens el 7 m’ho, t’ho 8 te’l / ens ho 9 us el /ens l’ 10
te’l / t’ho 11 -te’l / t’ho.
Ex. 7
1 Demà li les agafaré 2 Canta-li’n una 3
Renta’ls-les 4 Telefona’ls 5 Obri-li-la 6 Fem-los-en un 7 Li’l trametreu 8 Els
n’oferiu 9 Agafa’ls-la 10 Els les furta / Furta’ls-les 11 Miquel li l’ha
recomanat 12 No li l’has donada 13 Ramon els n’ha comprat. 14 Pep li’n recita
15 Teresa els el deu 16 L’hi vam haver de dur / Vam haver de dur-l’hi. 17
Li l’haurem de donar 18 Emili els en pagarà una. 19 N’hi ha plantat un. 20 No
s’hi esforça. 21 Ens n’hem de comprar un. 22 Ens en va fer / Va fer-nos-en un 23
Demà us n’enviaré 24 Me l’han arreglada 25 Quan te l’enviaran? 26 La mare me
l’ha portat. 27 El meu germà me l’ha comprat 28 El mestre me la pregunta 29
Ella me l’explica 30 El pare te’ls compra 31 En Jordi li la va dir
32 Qui te’l va regalar? 33 Ja els els he donats 34 En Josep ens
l’arregla.
Ex. 8
1 li 2 n’ 3 us/ ens 4 els 5 hi 6 ‘l 7 l’ 8 -ho 9
pose’s 10 els 11 -les 12 l’ / en 13 -lo 14 ‘n 15 en 16 la 17 ho/l’ 18 el 19 -ne
20 en 21 us 22 -lo / el 23 les /-les 24 la / l’ 25 els / els
Ex. 9
1 hi 2 en 3 el 4 l’ 5 li les 6 l’ 7 li’l 8 hi 9
n’hi 10 els l’ 11 -li’n 12 li l’ 13 els les 14 en 15 els ho 16 l’ 17 n’hi 18
Li’l 19 Els ho 20 Les hi 21 li la 22 en 23 els l’ 24 te’ls 25 -ne 26 hi 27 li
l’ 28 n’hi.
PÀG. 9
Ex. 1
Te l’amagava. / Els el vigilava. / Me l’en treia.
/ Va furtar-los-en. / Se’ls hi amagava. / Hi anirem d’excursió. / Me’l llegia.
/ Els la pinten. / La hi feien. / Lluïsa ho era a l’ambaixada – Lluïsa hi era
secretària.
Ex. 2
Porta-n’hi tres quilos. / Els hi corregia. / Se’l
dugueren. / M’ho pensava. / Ens les regala. / Pensava comprar-te’n. / Li’l vaig
dur. / Te n’anares. / Convida’ls-hi. / Se n’hi bevia tres litres. / Trieu-vos-els.
/ Les hi has posades. / Els la va malvendre. / Ens n’adverteixen. / On l’hi
farem? / L’hi jugarem. / Els hi penjà. / Els el canviaren. / Estava llegint-te’l
– Te l’estava llegint. / Se n’hi feu un.
Ex. 3
L’en treia. / Conteu-los-la. / Dus-los-ho. / Quan
hi anireu? / Compra-t’ho. / Se’ls hi amaguen. / Guardeu-les-hi. / Esborra-l’en.
FITXA 3
1 Li ho varen
explicar 2 Va dir-los-ho 3 Pregunta’ls-ho 4 Varen dir-li-ho 5 Els les
explicarem 6 Els en va donar uns quants 7 Dona’ls-en 8 Dona’ls-les 9
Explica’ls-en 10 Ell els els posa 11 Torna’ls-la 12 Explica-li-ho 13 Els
l’amaga 14 Els en va repartir 15 Els el vaig manllevar 16
Explica’ls-ho 17 Penja-l’hi 18 Compra’ls-hi 19 va fer-los-en un 20 L’hi hem
solucionat 21 vam deixar-los hi 22 Ella hi parla amb les companyes 23 Les hi
tornarem 24 Alexandre la hi guarda 25 li la comprarem 26 Li l’explicaré 27 La
hi compra 28 Demà li les duré 29 N’hi pensa 30 Li’ls explicarem.
PÀG. 10
Ex. 1
1 T’hi 2 Me n’
3 M’hi 4 se n’ 5 m’ho 6 T’hi 7 se’n 8 me’l 9 Te’ls 10 M’hi
Ex. 2
1 S’hi 2 s’ho
3 se’l 4 Me’ls 5 t’ho 6 -me-la 7 se’n 8 -me’n 9 m’ho 10 -nos-ho
Ex. 3
1 s’hi 2 Ens
n’ 3 T’hi 4 s’hi 5 us n’ 6 -nos-hi 7 ens hi 8 m’hi 9 Ens ho 10 s’hi
EN/HI
1 hi 2 en 3
-hi 4 te n’ 5 hi 6 hi 7 -hi 8 -ne 9 en 10 hi 11 en 12 -ne 13 n’ 14 -hi 15
t’hi/t’ho 16 m’hi 17 te’n 18 en 19 me’n 20 hi 21 hi 22 hi 23 n’ 24 T’hi/hi 25
hi 26 m’hi 27 se n’ 28 te n’ 29 t’hi 30 -se’n
REPÀS DE
PRONOMS FEBLES
1. Substitueix els CD
pel pronom feble corresponent:
a)
El professor repartia els exàmens. El professor els repartia.
b) Sempre llegeix
novel·les de misteri. Sempre en llegeix de misteri.
c)
Sempre té alguns caramels a la butxaca. Sempre en té
alguns a la butxaca.
d)
Ja tenim tres entrades per al cinema. Ja en tenim tres
per al cinema.
e)
Agafeu el paper del terra. Agafeu-lo del terra / L’agafeu
del terra.
f)
Els actors van signar autògrafs. Els actors en van
signar /Els actors van signar-ne.
g)
Va ordenar que tothom s’aixequés de la cadira. Ho va
ordenar.
h) No he pensat el
que havia de dir. No ho he pensat.
2. Substitueix els complements pels pronoms febles
corresponents:
a)
Enviaré el programa d’activitats als veïns. Els l’enviaré.
b)
Vaig explicar els fets al meu amic. Vaig explicar-li’ls.
c)
Porta els paquets a les clientes. Porta’ls-els.
d)
El dissenyador va presentar la seva col·lecció al públic. El dissenyador li la va presentar.
e)
Donarem el condol a la família. Li’l donarem.
3. Indica si els
complements subratllats són atributs o predicatius i substitueix-los pels
pronoms febles corresponents:
a)
La Laura i l’Helena eren les mestres de cinqué. La
Laura i l’Helena les són / ho són.
b)
Es va presentar a la reunió enfadat. S’hi va presentar.
c)
Es va quedar aturat davant el semàfor. S’hi va quedar.
d)
Les muntanyes semblen llunyanes. Les muntanyes ho
semblen.
e)
Les peces són de plata. Les peces ho són.
f)
Es manté allunyada de la multitud. S’hi manté.
g)
Aquest noi es considera molt llest. Aquest noi s’hi
manté.
h)
Va quedar-se sord als trenta anys. Va quedar-s’hi.
4. Indica si els
complements subratllats són CRV o CC i substitueix-los pels pronoms febles
corresponents:
a) Viuen de
la venda ambulant. En viuen.
b) El nen plora amb
ràbia. El nen hi plora.
c)
Sortiré de casa a les cinc. En sortiré
a les cinc.
d)
Ha renunciat als plaers de la vida. Hi ha
renunciat.
e)
Baixa de l’arbre ara mateix. Baixa’n
ara mateix.
f)
Només penso en les vacances. Només hi pense.
g)
Anirem al concert de música clàssica. Hi
anirem.
5. Indica la funció sintàctica dels complements
subratllats i substitueix-los per pronoms febles.
a)
Em van donar el premi. CD Me’l va donar.
b) Us han
trobat al carrer. CCL Us hi han trobat.
c)
Es pentina lentament. CCM S’hi pentina.
d)
Em rente les mans. CD Me les rente.
e)
Fa estona que et buscava. CD En fa que
et buscava.
6. Subratlla el CD
d'aquestes frases i substitueix-lo pel pronom feble adequat; finalment, combina'l amb el pronom en funció de CI. Ex.:
M'exigí la veritat: Me l'exigí
a)
Va obrir-me les portes de casa seua de bat a bat. Va obrir-me-les.
b) Ella li va
preguntar quant de temps tenia. Ella li ho va
preguntar.
c) Us vam escriure
una carta. Us en vam escriure una.
d) Ens deien que
plovia. Ens ho deien.
e) Us donaré només
quatre cromos. Us en donaré només quatre.
f)
Li enviaré les coses per correu. Li les enviaré.
g)
Si li dónes segells, estarà contenta. Si li’n dones,
estarà contenta.
h) En morir, em
cedirà les seves pintures. En morir, me les cedirà.
i)
Els explicaràs el que va succeir? Els ho explicaràs?
j) Mai no els enviava
cap notícia. Mai no els n’enviava cap.
k)
No es prenguin les explicacions al peu de la lletra. No
se les prenguen al peu de la lletra.
l) Li enviaré
l'escrit. Li l’enviaré.
m)
El pagès els va aviar els gossos. El pagès els els va aviar.
n) Us agafe un moment
el llapis. Us l’agafe un moment.
ny) Guarda'ns les
fotocòpies. Guarda’ns-les.
o) M'han fet dir una
mentida. Me n’han fet dir una.
p)
Si li encens el llum, llegirà millor. Si li l’encens,
llegirà millor.
q) Avui mateix els
diré que no és veritat. Avui mateix els ho diré.
r)
Mai no et diré què li vaig encomanar. Mai no t’ho diré.
s) Va retornar-li el
llibre. Va retornar-li’l.
t)
Va retornar-li els apunts d'història. Va retornar-li’ls.
u) Li he explicat els
problemes. Li’ls he explicat.
v) Mai no els demanà
pa. Mai no els en demanà.
w)
Li vaig demanar el cotxe. Li’l vaig demanar.
x) Expliqueu-los el
nostre punt de vista. Expliqueu-los-el.
z) T'explica acudits.
Te n’explica.
7. Identifica el CD i
el CI; substitueix, primer l'un, després l'altre, pels pronoms febles
corresponents; finalment, combina'ls. Ex.: La Mireia donarà el llibre al seu
germà= La Mireia el donarà al seu germà= CD
La Mireia li donarà el llibre= CI La Mireia li’ldonarà. CI+ CD
a) En Guillem
comprava la taula per al seu amic. En Guillem li la
comprava.
b)
La professora explicava la història de Catalunya a la seva alumna. La professora li l’explicava.
c)
Farem veure les faltes de l'exercici a l'alumne que no les hagi vistes. Li les farem veure.
d)
El petit pren les joguines al gran. El petit li les
pren.
e)
Comprareu queviures per a l'excursionista. Li’n
comprareu.
f)
Oferiràs flors a la teua mare. Li n’oferiràs.
g)
Regalaries el brillant a un enemic? Li’l regalaries?
h)
Digues a l'Antònia que vinga. Digues-li-ho.
i) Van oferir llibres
a la jovenalla del barri. Li’n van oferir.
j) El metge va
receptar dos medicaments molt forts a la malalta. El
metge li’n va oferir dos de molt forts.
k) Farà preguntes
indiscretes a tots els assistents. Els en farà d’indiscretes.
l)
Demanarem als nostres companys les cassoles de terrissa. Els les demanarem.
m)
Portarem els biberons als menuts. Els els portarem.
n)
L'organització d'ajut enviarà flassades als necessitats. L’organització d’ajut els n’enviarà.
ny) Avisàvem als qui
telefonaven que l'exposició era tancada. Els n’avisàvem.
o)
Compràrem cent caixes de galetes als fabricants. Els en
comprarem cent caixes.
p)
Guardarem el tros de pastís per als nens. Els el
guardarem.
q)
No van passar els missatges als agents secrets. No els
els van passar.
r)
Vaig pregar a la Maria i a la Rosa que tornaren d'hora. Els ho vaig pregar / Vaig pregar-los-ho.
s)
Dona els regals als avis. Dona’ls-els.
t)
Obria la porta a tots. Els l’obria.
u) Llegia el poema a
la núvia. Li’l llegia.
v)
No farà el discurs a aquestes persones. No els el farà.
w) He enviat les 2
postals als meus col·legues. Els n’he enviat dos.
x)
Donaré els ous més frescos als nens. Els els donaré.
z)
Consultarem la decisió als membres del jurat. Els la
consultarem.
ELS PRONOMS FEBLES
Els pronoms febles són elements àtons que funcionen com a clítics verbals, és a dir, s’adjunten davant o darrere del verb i formen una unitat d’entonació amb aquest, com si es tractara d’una única paraula: m’agrada o porta’ls. La majoria són personals, tret del neutre ho i dels adverbials en i hi.
| 1a persona | 2a persona | 3a persona | Neutre | Adverbials |
Singular | em | et | es, el, la, li | ho | hi |
Plural | ens | us | es, els, les |
Els pronoms febles poden presentar quatre formes segons la posició que ocupen respecte al verb:
- La forma reforçada apareix davant de verbs començats per consonant: et porta, ens llig...
- La forma elidida s’utilitza davant de verbs que comencen per vocal: s’esforça, t’agrada...
- La forma plena apareix darrere del verb acabat en consonant o diftongs: esperant-vos, fixeu-vos...
- La forma reduïda s’utilitza darrere de verbs acabats en vocal (sempre que no siga un diftong): agafa’l, porta’ls...
Els pronoms febles precedeixen el verb, excepte quan aquest està en infinitiu, gerundi o imperatiu, que sempre van darrere: en farem, les llig, s’amaga, ho sembla, però portar-lo, deixant-los, feu-ho.
REMARQUES SOBRE ELS PRONOMS FEBLES
· En la parla col·loquial és habitual utilitzar el verb haver-hi juntament amb el pronom en de manera sistemàtica (n’hi ha, n’hi havia...). Aquest pronom només és correcte quan substitueix algun element de l’oració, però no en els altres casos. Per exemple, és incorrecte dir: *No n’hi ha aigua, però és correcte No hi ha aigua o No n’hi ha.
· El plural de li és els i no *lis. Per exemple, Llegirà un conte a tots els xiquets, en fer-ne la substitució pronominal del CI quedarà Els llegirà un conte i no *Lis llegirà un conte.
· El pronom de complement indirecte els té variació de nombre, però no de gènere: oracions com He donat un llibre a Rosa o He explicat el problema a les xiques, passarien a Li he donat un llibre i Els he explicat el problema, no *Les he explicat el problema.
LES FUNCIONS DELS PRONOMS FEBLES
Els pronoms febles poden dur a terme les mateixes funcions que els elements a què fan referència.
COMPLEMENT DIRECTE
Els pronoms el, la, els, les, en i ho poden substituir un complement directe d’acord amb les normes següents:
PRONOMS | NORMES D’ÚS | EXEMPLES |
el, la, els, les | Substitueixen complements directes determinats. | Portaré els llibres que m’has demanat. Els portaré |
en | Fa referència a un element incomptable o indeterminat (sense article determinat davant o acompanyat d’un quantificador) | Ens recomanà una pel·lícula: Ens en recomanà una. |
ho | És el pronom neutre que substitueix un pronom neutre (açò, això, allò) o una oració subordinada substantiva (introduïda per que, el que, si...). | Vols que fem un viatge a Londres? Sí, ho vull. |
Pronom en + adjectiu
Quan un substantiu va acompanyat d’un adjectiu i el substituïm pel pronom en, l’adjectiu ha d’anar precedit per la preposició de. Ex.: Mireia duia unes ulleres roges: Mireia en duia unes de roges.
Concordança del pronom feble i el participi
Quan substituïm un CD determinat per un pronom feble, en cas que hi haja un temps verbal compost, el participi ha de concordar en gènere i nombre amb el pronom feble.
EXERCICIS
1. Respon les preguntes fent concordar el pronom feble amb el participi com en l’exemple.
Ja has endreçat l’habitació? Sí, ja l’he endreçada.
a) Ha trobat les arracades?
b) Heu tret les entrades?
c) Heu conegut la nova professora?
d) Heu comprat les pizzes?
e) Has aconseguit la beca?
Definit. Pot portar: - article definite - demostratiu - possessiu - nom propi
EL, LA, ELS, LES
Has portat les verdures? > Les has portades?
Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida.
Vaig vore el teu germà > El vaig vore.
Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.
Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res.
EN
Has portat verdures? > N’has portat?
Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.
Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò.
HO
Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir.
Volia allò > Ho volia.
Sabia el que passaria > Ho sabia.
COMPLEMENT INDIRECTE
1a persona singular: EM
1a persona plural: ENS
2a persona singular: ET
2a persona plural: US
3a persona singular: LI
No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat.
3a persona plural: ELS (masculí i femení)
Substitució pronominal del complement indirecte
1. Els pronoms febles li, els (‘ls, -los) fan la funció de complement indirecte i no tenen distinció de gènere, és a dir, s’utilitzen tant per a un referent masculí com per a un referent femení. Ex.: A Robert / Rosa, li demanaré els apunts. Als meus germans / a les meues germanes, vull donar-los un regal.
2. La forma *lis és absolutament incorrecta.
3. El pronom se només pot fer la funció de complement indirecte si té un valor reflexiu: Ell es cordava les sabates: Ell se les cordava. Però quan el complement indirecte és una persona diferent del subjecte que realitza l’acció, sempre hem de fer servir el pronom li: Ell li corda les sabates, al fill.
ELS PRONOMS FEBLES (II): CC, CRV, PREDICATIU I ATRIBUT
EL COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL
Els complements circumstancials indiquen les circumstàncies en què es produeix l’acció del verb. Aquestes circumstàncies poden ser de temps, de lloc, de manera, d’instrument, de finalitat...
Van arribar amb retard (CC de temps)
Van treballar de valent (CC de manera)
Van estiuejar a la platja (CC de lloc)
Van vindre amb cotxe (CC d’instrument)
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS
Com a norma general, els complements circumstancials són substituïts pel pronom hi, llevat d’un únic cas: si el complement és introduït per la preposició DE, és substituït per en (n’ / ‘n / -ne).
Demà tornaran al poble → Demà hi tornaran
He dut el cotxe al garatge → Hi he dut el cotxe
He tret el cotxe del garatge → N’he tret el cotxe
Cal tenir en compte, però, que el CC de manera és substituït sempre pel pronom hi (-hi) i el podreu localitzar preguntant-vos com es fa l’acció.
Pau treballava de valent → Pere hi treballava.
Marc, camina de pressa, per favor! → Marc, camina-hi, per favor
EL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL
Hi ha certs verbs que exigeixen (regeixen) la presència de complements introduïts per una preposició determinada. Per això, aquests complements s’anomenen preposicionals o de règim verbal. Ex.:
La teua cosina s’ha acostumat al soroll del trànsit. (La teua cosina s’hi ha acostumat).
Estic d’acord amb la vostra proposta. (Hi estic d’acord).
Contribuirem a l’eliminació dels residus tòxics. (Hi contribuirem).
Ací teniu alguns dels verbs que admeten aquest complement:
Complement amb A | Complement amb EN | Complement amb DE | Complement amb AMB |
accedir, contribuir, excitar, procedir, renunciar, acostumar-se, arriscar-se, exposar-se, dedicar-se... | pensar, tardar, vacil·lar, afanyar-se, complaure’s, entossudir-se, exercitar-se, delitar-se, interessar-se, confiar... | aprendre, parlar, saber, recordar-se, oblidar-se, riure’s, adonar-se, burlar-se, abstenir-se, queixar-se... | avenir-se, fer-se, estar d’acord, amenaçar... |
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL COMPLEMENT DE RÈGIM VERBAL
Per a substituir un complement de règim verbal tenim dos pronoms: en, hi.
• Usem en (n’ / ‘n / -ne) quan la preposició és de. Ex.: No es recorda de res. No se’n recorda. Parlava de tot un poc. En parlava.
• Usem hi per a totes les altres preposicions. Ex.: Renunciaré al càrrec. Hi renunciaré. Pensa en això que et vaig dir. Pensa-hi.
Quan substituïm una proposició introduïda per la conjunció que davant de la qual la preposició s’ha omés, es fa la substitució tenint en compte la preposició implícita. Exemples:
•No t’oblides del viatge. = No te n’oblides.
•No t’oblides que tens un viatge = No te n’oblides.
També, cal recordar que les proposicions substantives d'infinitiu només poden anar introduïdes per les preposicions a o de. Per tant, si el verb regeix una preposició diferent (en, amb), cal substituir-la per una d’aquestes, però haurem de tenir en compte la preposició original quan fem la substitució pronominal. Exemple:
•Confiava en la seua innocència. Hi confiava.
•Confiava de ser innocent. Hi confiava.
EL COMPLEMENT PREDICATIU
És semblant al CCM, però en aquest cas modifica dos elements de l’oració, ja que el predicatiu complementa alhora el verb i el subjecte de la frase, o bé el verb i el complement directe. Si és un adjectiu, aquest complement concorda amb el subjecte o amb el complement directe en gènere i nombre:
Rosa passejava amoïnada. → el predicatiu concorda amb el subjecte
Els alumnes troben la lliçó complicada. → el predicatiu concorda amb el complement directe.
SUBSTITUCIÓ PRONOMINAL DEL PREDICATIU
Els verbs predicatius tornar-se, trobar-se, arribar, resultar, fer-se... substitueixen el complement pel pronom HI
Vingué molt cansada? –Hi vingué.
Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa.
Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.
Alguns verbs que poden dur complement predicatiu són:
| Verbs amb complement predicatiu i exemples |
Tornar-se | El vi s’ha tornat agre. |
Fer-se | Aquella poma s’ha fet malbé. |
Quedar-se | Robert es va quedar esblaiat en saber la notícia. |
Romandre | Els alumnes romanien drets al passadís. |
Trobar-se | Mireia es trobava il·lusionada. |
Presentar-se | La reunió s’havia presentat animada. |
Anar | El xiquet sempre va brut. |
Resultar | El partit va resultar interessant |
Trobar | Anna trobava la seua amiga esgotada. |
Arribar | Els corredors arribaran exhausts a la meta. |
Considerar | El jurat considerà la novel·la meravellosa. |
Aparéixer | El gos va aparèixer esprimatxat. |
Però, amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar, el complement predicatiu se substitueix pel pronom EN
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet
Em diuen Jordi. A tu també te’n diuen?
ATRIBUT
Si és definit EL, LA ELS, LES
Pere és el metge del poble > Pere l’és.
Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO
Pere és metge > Pere ho és.
Pere és el metge del poble > Pere ho és
Per a donar èmfasi (partitiu) EN
Mira que n’ets, de llest!
Si n’estic, de farta!
LA
SUBORDINACIÓ (CLAUS)
Ex. 4 (pàg. 113)
1. Els va
sorprendre que fos tan hipòcrita. Sub. Subs completiva / subjecte
2. Es penedia d’haver-ho
fet. Sub. Subs d’inf. / CRV
3. Ens ha
comentat que avui ella no hi era. Sub. Subs completiva /CD
4. Es van
oblidar de donar-li les gràcies. Sub. Subs d’inf. / CRV
5. Encara no
hem entés què ens ha dit. Sub. Subs interrogativa ind. / CD
6. Es queixava que
no l’haguessen advertit. Sub. Subs completiva/ CRV
7. M’espanta conéixer
tants detalls dels fets. Sub. Subs d’inf. / subjecte
8. No era segur
que fos reelegida. Sub. Subs completiva / subjecte
9. Li sap molt
greu que no vingueu. Sub. Subs completiva / subjecte
10. No us
adonàveu que jugàveu amb foc. Sub. Subs completiva / CRV
11. Estan
cansats que tothom els maltracte. Sub. Subs completiva / Cadj.
12. No valia la
pena esforçar-s’hi tant. Sub. Subs d’inf. / Subjecte
13. La
Mertitxell diu que no hi està d’acord.
Sub. Subs completiva / CD
14. S’arrisquen
que els expulsen de l’associació. Sub. Subs completiva / CRV
15. No sempre
és fàcil combatre la peresa. Sub. Subs d’inf./Subjecte
16. La sensació
que tots érem una família va
durar poc. Sub. Subs completiva / CN
17. Va
preguntar si podien fer la feina plegats. Sub. Subs completiva / CD
18. Estic segur
de guanyar les oposicions. Sub. Subs d’inf. /Cadj.
19. Els
caçadors desitjaven que l’època de veda finalitzés aviat. Sub. Subs
completiva/CD
20. Els pares
van estar molt contents que els preparàrem una festa. Sub. Subs
completiva / Cadj.
21. M’agradaria
que el viatge programat fos un èxit.
Sub. Subs completiva/ subjecte
22. La solució
és preparar-se l’examen. Sub. Subs d’inf/ atribut
23. No s’adona que
la pell també registra el pas del temps. Sub. Subs completiva/ CRV
24. Tinc el
pressentiment que el partit acabarà amb un empat. Sub. Subs
completiva/CN
25. Els va
assegurar que arribaria d’hora. Sub. Subs completiva / CD
26. Em molesta que
no confieu en mi. Sub. Subs completiva / Subjecte
27. Resulta
difícil d’entendre el problema. Sub. Subs d’inf. / Cadj.
28. Es va
oblidar de portar la calculadora. Sub. Subs d’inf. / CRV
29. És incapaç de recordar res. Sub. Subs d’inf. /Cadj.
30 No sabien si
presentar-se d’etiqueta. Sub. Subs completiva / CD
31. Volia que
li donaren una nova oportunitat. Sub. Subs completiva / CD
32. Tinc por que
m’agafen. Sub. Subs completiva/ CN
33. No sap encarregar-se
de la germana petita. Sub. Subs d’inf. / CD
34. Va
renunciar que li exposessen els quadres. Sub. Subs completiva / CRV
35. No m’agrada
que em parlen amb aquest to. Sub.
Subs completiva/ subj.
36. Us recomane
que li feu una visita. Sub. Subs completiva /CD
37. Era feliç de
retrobar-se amb la colla de l’estiu. Sub. Subs d’inf. / Cadj.
38. Està
content que el porten a passejar. Sub. Subs completiva / Cadj.
39. M’agrada que
portes arracades al melic. Sub. Subs completiva / subjecte
40. Estalviar
per a la vellesa és signe de prudència. Sub. Subs d’inf. / subjecte
p. 3 ex. 1
-ut: temut, perdut, cregut, combatut.
- gut: begut, rigut.
-és: admès, permés, suspès, entés.
-ós/-òs: difós, inclòs.
-às: romàs.
-lt: absolt, molt, resolt.
-st: vist, post, respost.
-t: dit, dut, fet.
-scut: viscut, nascut, merescut,
crescut.
Ex.2
Constret, estret, empès, atés, molt,
dissolt, respost, post, compost, vist, previst, revist, promès, remés, omés,
clos, inclòs, exclòs, encés, pres, ofés, fos, infós, romàs.
Ex. 3
a) dit, cregut b) suspès, aprés c)
viscut d) vist, escrita e) cuita
f) sigut g) reobert, aparegut h) rebut, merescut i) atesos j) romàs.
p. 5 ex. 4
viure, vivint; moure, movent; ploure,
plovent; escriure, escrivint; deure, devent; seure, seient/seent; caure,
caent/caient; coure, coent; traure, traent/traient; riure, rient; veure,
veent/veient; moldre, molent; comprendre, comprenent, absoldre, absolent;
suspendre, suspenent.
Ex. 5
a) rient-se b) permés c) crescut d) nascut e) difós f) exclòs g) bevent h) interromput i) fos j) plovent k) detingut l) viscut.
Ex. 6
a) i va aprovar b) correcta
c) i visitàrem d) i l’acabà arreu e) correcta f) i es va matricular g) i
va obtenir.
Ex. 7
a) i advertiu-lo b) , l’últim domicili de la qual ha sigut la
plaça Major c) Han aprovat una sentència
que absolt l’acusat. d) El jutge ha dictat una resolució en què requereix que
presenten una prova.
p. 7 ex. 9
suspenc, suspens, suspén, suspenem,
suspeneu, suspenen
entenc, entens, entén, entenem, enteneu,
entenen
comprenc, comprens, comprén, comprenem,
compreneu, comprenen
resolc, resols, resol, resolem, resoleu,
resolen
absolc, absols, absol, absolem, absoleu, absolen
Ex. 10
conec, coneixes, coneix, coneixem,
coneixeu, coneixen
parec, pareixes, pareix, pareixem,
pareixeu, pareixen
reconec, reconeixes, reconeix,
reconeixem, reconeixeu, reconeixen
comparec, compareixes, compareix,
compareixem, compareixeu, compareixen
desconec, desconeixes, desconeix, desconeixem, desconeixeu, desconeixen
Ex. 11
bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen
moc, mous, mou, movem, moveu, mouen
dec, deus, deu, devem, deveu, deuen
remoc, remous, remou, removem, removeu,
remouen
commoc, commous, commou, commovem,
commoveu, commouen
Ex. 12
crec, creus, creu, creem/creiem,
creeu/creieu, creuen
sec, seus, seu, seiem, seieu, seuen
veig, veus, veu, veem/veiem, veeu/veieu,
veuen
excloc, exclous, exclou, excloem,
excloeu, exclouen
caic, caus, cau, caem/caiem, caeu/caieu, cauen
Ex. 13
cresc, creixes, creix, creixem, creixeu,
creixen
meresc, mereixes, mereix, mereixem,
mereixeu, mereixen
nasc, naixes, naix, naixem, naixeu,
naixen
visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen
revisc, revius, reviu, revivim, reviviu,
reviuen
Ex. 14
a) creeu/creieu b) seuen c) caic d) viu, visc e) meresc
Ex. 15
cull, culls, cull, collim, colliu,
cullen
cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen
tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen
llig, lliges, llig, llegim, llegiu,
lligen
frig, friges, frig, fregim, fregiu,
frigen
Ex. 16
patisc, pateixes/patixes, pateix/patix,
patim, patiu, pateixen/patixen
imprimisc, imprimeixes, imprimeix,
imprimim, imprimiu, imprimeixen
reunisc, reuneixes, reuneix, reunim,
reuniu, reuneixen
conduïsc, condueixes/conduïxes,
condueix/conduïx, conduïm, conduïu, condueixen/conduïxen
agraïsc, agraeixes, agraeix, agraïm, agraïu, agraeixen
Ex. 17
a) maleïsc, beneïsc b) estableixen c) compleixes d) reduïm e) aconsegueix f) serveix g) agraïsc h) ofereix i) conduïm j) floreixen
Ex. 18
a) llig / llegisc b) ix c) òbric d) òmplic e) tusses f) cus g) collim
P. 11 ex. 19
entenia, entenies, entenia, enteníem,
enteníeu, entenien
prenia, prenies, prenia, preníem,
preníeu, prenien
resolia, resolies, resolia, resolíem,
resolíeu, resolien
molia, molies, molia, molíem, molíeu, molien
Ex. 20
bevia, bevies, bevia, bevíem, bevíeu,
bevien
movia, movies, movia, movíem, movíeu,
movien
devia, devies, devia, devíem, devíeu,
devien
vivia, vivies, vivia, vivíem, vivíeu,
vivien
Ex. 21
creia, creies, creia, créiem, créieu,
creien
seia, seies, seia, séiem, séieu, seien
veia, veies, veia, véiem, véieu, veien
queia, queies, queia, quèiem, quèieu,
queien
jeia, jeies, jeia, jéiem, jèieu, jeien
treia, treies, treia, tréiem, trèieu,
treien
reia, reies, reia, réiem, réieu, reien
deia, deies, deia, déiem, dèieu, deien
duia, duies, duia, dúiem, dúieu, duien
feia, feies, feia, féiem, féieu, feien
Ex. 22
a) entenia b) devien c) romanien d) resolíem e) érem, preníem f) feia, portàvem g) veien, reien h) seia, veia, queia i) coïa, tréiem j) jugàvem, cantàvem
Ex. 23
era, caminava, responia, escoltava, feia, deia, passava, mereixia, burlaven
Ex. 24
a) suspenia b) queia c) feia d) trèieu
e) bevia f) devia g) atenia, explicava h) permetien
coneguí, conegueres, conegué,
coneguérem, coneguéreu, conegueren
entenguí, entengueres, entengué,
entenguérem, entenguéreu, entengueren
deguí, degueres, degué, deguérem,
deguéreu, degueren
cresquí, cresqueres, cresqué, cresquérem, cresquéreu, cresqueren
Ex. 26
a) foren b) feren, isqueren c) resolgueren d) absolgué e) digueren f) començaren g) girà h) perderen i) veié j) volgué
Ex. 27
a) traguí b) respongué c) percebé d) pujàrem e) establíreu f) degué g) entengueren h) aní i) nasqué j) visqué k) fou
P. 15 ex. 28
dibuixarà, plourà, farà, rebrà, vindicarem, creixerà
Ex. 29
assumiràs, serà, seràs, patiràs, esperaràs, aniràs, seguirà, tindràs, tindràs, podràs, callaràs, estaràs
Ex. 30
aniré, aniràs, anirà, anirem, anireu,
aniran
faré, faràs, farà, farem, fareu, faran
sabré, sabràs, sabrà, sabrem, sabreu,
sabran
hauré, hauràs, haurà, haurem, haureu,
hauran
vindré, vindràs, vindrà, vindrem,
vindreu, vindran
tindré, tindràs, tindrà, tindrem, tindreu, tindran
Ex. 31
a) rebria b) desfaria, tornaria c) batríem, faríem d) voldria e) admetrien f) vindríeu g) interrompríeu h) perdríeu
Ex. 32
pescaria, atraparia, obriríeu, vindria, sabria, s’enduria, deixaríeu, faria.
P. 17 ex. 33
a) vagen b) estiguen c) passegeu d) estiuegem e) cacen f) trosseges g) adeqüen h) solucioneu
Ex. 34
suspenga, suspengues, suspenga,
suspenguem, suspengueu, suspenguen
conega, conegues, conega, coneguem,
conegueu, coneguen
bega, begues, bega, beguem, begueu,
beguen
crega, cregues, crega, creguem, cregueu,
creguen
cresca, cresques, cresca, cresquem, cresqueu, cresquen
Ex. 35
a) vulguen, s’inscriguen b) perdes c) cresca d) corregueu e) hagen f) càpiga/càpiga g) sàpies/sàpigues h) fonga i) caiga j) begueu k) faces l) meresca
Ex. 36
a) facen b) vull, hages c) perdeu d) vinga e) vulgueu f) puguem g) visca h) nasca i) vegeu j) vingueu k) satisfaça l) admeta
Ex. 37
a) No vingues b) no begues c) no begueu d) no vingueu e) no encengueu f) no estengueu g) no mogueu h) no resolgueu i) no visqueu j) no romangueu k) no segueu l) no corregueu
P. 21 ex. 38
a) establisquen b) dirigisca c) acudisca f) acudisquen g) òmpliga
Ex. 39
a) moren b) fuja c) senta d) isquem e) tussa
Ex. 40
a) el govern reduïsca b) bulla c) llija/llegisca d) isquem e) culla f) florisquen g) òbriga h) òbriguem
Ex. 41
a) abatem b) interrompen c) perceba d) debateu e) corrompa f) admeta g) permeta
Ex. 42
suspenguera/suspengués,
suspengueres/suspenguesses, suspenguera/suspengués, suspenguérem/suspenguéssem
suspenguéreu/suspenguésseu, suspengueren/suspenguessen
coneguera, conegueres, coneguera,
coneguérem, coneguéreu, conegueren
beguera, begueres, beguera, beguérem,
beguéreu, begueren
creguera, cregueres, creguera,
creguérem, creguéreu, cregueren
cresquera, cresqueres, cresquera, cresquérem, cresquéreu, cresqueren
Ex. 43
a) estiguera cansada b) escriguera c) volguera d) isqueren e) deguera f) visquera g) cosiren h) omplirà i) veieren j) caigueren
Ex. 44
a) féreu b) fora c) caiguera d) afavorirà e) prometera f) caberen g) sapigueres h) duguéreu i) treballàreu j) tragueren
Ex. 45
a) tingués b) fos c) calgués d) hagués
e) recicléssem
L'IMPERATIU L'imperatiu és un temps verbal que s'usa per a expressar ordres. Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts). La formació de l’imperatiu és bastant regular, ja que es construeix amb formes del present d’indicatiu i del present de subjuntiu. La segona persona del singular coincideix amb la tercera del present d’indicatiu, i la segona del plural coincideix amb la segona del plural del present d’indicatiu. En canvi, la tercera persona del singular i del plural, així com la primera de plural es formen a partir del present de subjuntiu.
PRESENT D’INDICATIU
IMPERATIU
PRESENT DE SUBJUNTIU
jo córrec
-----------
jo córrega
tu corres
corre
tu córregues
ell/ella corre
córrega
ell/ella córrega
nosaltres correm
correguem
nosaltres correguem
vosaltres correu
correu
vosaltres corregueu
ells/elles corren
córreguen
ells/elles córreguen
REMARQUES
1. 1. Per a les segones persones, de singular i plural, s’empren formes del present d’indicatiu. Per a la resta de persones es fa servir el present de subjuntiu.
2. 2. En el tractament de vostè emprem la tercera persona, motiu pel qual emprem el present de subjuntiu.
3. 3. Els verbs següents només presenten una forma irregular en la segona persona de singular:
fer → fes dur → dus venir → vine anar → ves
4. Alguns verbs irregulars formen tot l’imperatiu a partir del present de subjuntiu:
La formació de l’imperatiu és bastant regular, ja que es construeix amb formes del present d’indicatiu i del present de subjuntiu. La segona persona del singular coincideix amb la tercera del present d’indicatiu, i la segona del plural coincideix amb la segona del plural del present d’indicatiu. En canvi, la tercera persona del singular i del plural, així com la primera de plural es formen a partir del present de subjuntiu.
PRESENT D’INDICATIU | IMPERATIU | PRESENT DE SUBJUNTIU |
jo córrec | ----------- | jo córrega |
| corre | tu córregues |
ell/ella corre | córrega | ell/ella córrega |
|
| nosaltres correguem |
vosaltres correu | correu | vosaltres corregueu |
ells/elles corren | córreguen | ells/elles córreguen |
1. 1. Per a les segones persones, de singular i plural, s’empren formes del present d’indicatiu. Per a la resta de persones es fa servir el present de subjuntiu.
2. 2. En el tractament de vostè emprem la tercera persona, motiu pel qual emprem el present de subjuntiu.
3. 3. Els verbs següents només presenten una forma irregular en la segona persona de singular:
fer → fes dur → dus venir → vine anar → ves
"LES PERÍFRASIS VERBALS"
Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
Perífrasi de probabilitat.
Perífrasi d’imminència.
LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB
Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).
Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).
Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir i obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...
EXERCICI (GRAELLA) FORMES NO PERSONALS DEL VERB (CLAUS)
L'accentuació i la dièresi
Truquets per a accentuar correctament les vocals e, o.
Exemples | Excepcions | |
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes | menjaré, pretén, després, camió, torró... | terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, reòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... |
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes | diòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... | formes del verb ser: fóra verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...) estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... |
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraulesesdrúixoles | gènere, pèrdua, memòria, València... | fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega... verbs de la 2a conj. (córrega...) |
Les grafies e i o representen dos sons diferents:
Casos en què la e és oberta:
➜ CLAUS 1a i 2a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda--joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // sentència, altruista, féiem, còmic // heroi, féieu, remei, examen // crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor
CLAUS 3a, 4a i 5a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
posseíeu, duia, anàreu, reunió // deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però// fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua
posseíeu, duia, anàreu, reunió // deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme //
[DOSSIER 3] CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”
[DOSSIER 3] CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: 21. parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.
31. apague, apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
LA FLEXIÓ VERBALPer si de cas no has pogut anar a classe o hi has estat absent, ací tens una mica de teoria de la flexió verbal.
Aquesta 1a setmana hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist els temps verbals simples i compostos del mode indicatiu i subjuntiu. Quant a la 1a conjugació, cal tenir en compte que tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR. Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre). [Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
Després hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret els verbs velaritzats (I): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer, -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur. Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats:
1) Fan la 1a persona de singular del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
Per si de cas no has pogut anar a classe o hi has estat absent, ací tens una mica de teoria de la flexió verbal.
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
Hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II): nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).
Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...
Hem vist un altre grup de verbs irregulars, els verbs velaritzats (II): nàixer, viure, créixer i meréixer, que fan la 1a persona singular del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pretèrit imperfet de subjuntiu, passat simple i participi (meresca, meresquera, meresquí, merescut).
Finalment, en la segona conjugació podem assenyalar l'existència d'un grup nombrós de verbs molt irregulars: fer, haver, ser, saber...
Quant als verbs de la 3a conjugació (-ir), podem distingir dos models de conjugació: la pura i la incoativa. En el cas dels verbs purs, podem distingir-ne un grup de verbs regulars: DORMIR, SENTIR, FUGIR, MUNYIR, BULLIR, GRUNYIR, CRUIXIR, PUDIR, MORIR... I un altre d’irregulars: OBRIR i OMPLIR (velaritzats) i COLLIR, TOSSIR, COSIR i SORTIR (amb canvis vocàlics en l’arrel: o>u).
La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.
Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...
La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius: SERVIR, RESUMIR, PATIR, DECIDIR, AGRAIR... Són verbs que presenten un increment o terminació (-isc / -eix) en les tres persones de singular i en la 3a persona de plural en el PRESENT D’INDICATIU I DE SUBJUNTIU I IMPERATIU.
Hi ha també un grup de verbs que es poden conjugar de manera pura i incoativa: LLEGIR, FREGIR, TENYIR, VESTIR...
A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts).
EXERCICIS DE
REPÀS (1r BAT)
1. passió, colzada, trapezi, rosella,
anissos, puces, comtessa, agressió, ozó, Alzira. politja, lletjor,
majestat, sutge, patge, geriàtric, fotja, pluja.
2. Obertes: soca, serra, arrel, boira,
estrofa, peu, recepta. Tancades: mosca, carrer, dolor.
3. bufetada, javelina, calorós, sanefa,
turment, avaluar, subornar, enyor, robí, vernís.
4. -Busca-les-hi. – Cada dia li ho
explique. -La hi he posada. -Conta-me’l.
-Li’l compres? - Els en prestaré
vint. -Deixeu-les-hi. – Demà els n’advertiré. – Ella vol enviar-los-en diversos. – Tu no li
n’agafes cap. – Marta, no li ho dones. –
N’hi ha estat nomenat. – Se n’ha tornat blanc.
– Les hi heu pintades? -Els hi
has errats. – Ella no n’hi vendrà cap. – Trau-l’en. – Digues-li-ho. – no vol que li la repare. – Torna-li-la. – Vas aconseguir llevar-te’l. – Doneu-los-en un centenar. – Els n’han
traslladat. – N’hi parlaven. – Explica-li-ho. – No podem traure-la’n. – Jo els en compraré cinc. – No els en compres
ara. -Ara ja no s’hi capfica. – No se la hi ha posada.
5. a) Vulgueu b) rep
c) has fos d) trau e) fèiem / seia f) diguera
g) cloïa h) seduíeu i) han tret
j) Hi hagué k) faça l) poguérem
m) resoleu n) Estàveu o) sàpigues
p) duguérem q) caigué r) éreu / traguéreu s) veiés
t) prenga u) fora v) voldreu
w) han conclòs x) seu y) estiga
z) puga / faça aa) tingué.
6. –
Segur que deu ser metge. – Cal anar-hi
ara? - És necessari / Cal que vages al
metge. – Jo ho sé: van haver d’anar al
parc. – Ja deus saber la notícia,
veritat?
RECURSOS EN LÍNIA
- ➤ EXERCICIS D'AMPLIACIÓ
- ➤ CURS DE VALENCIÀ NIVELL C1 (PUNT PER PUNT)
- ➤ VÍDEOS DIDÀCTICS
- ➤ EXERCICIS DE MITJÀ (UPV)
- ➤ JugallenguaPrograma de la JQCV (aspectes gramaticals)
- ➤ MODELS EXAMEN JQCV
- ➤ PROVES CIEACOVA
- ➤ VOCABULARI DE BARBARISMES
- ➤ DOBLETS LINGÜÍSTICS
➤ DOBLETS LINGÜÍSTICS (VÍDEO)
➤ DOBLETS LINGÜÍSTICS (VÍDEO)
QUADERN DE VALENCIÀ
Gramàtica essencial de la llengua catalana
La Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) és una versió reduïda i adaptada per a la consulta en línia de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. La GEIEC té com a objectiu general fer accessible a un públic ampli la descripció i la normativa gramaticals contingudes en la Gramàtica de la llengua catalana. L’adaptació s’ha realitzat tant pel que fa al contingut i la forma d’expressió d’aquest, com a l’estructuració i el format, a fi de facilitar-ne la consulta a través d’Internet.
El millor ús amb la mínima gramàtica
Gramàtica Zero
http://www.spluv.es/PDFS/gramatica_zero.pdfTracta els dubtes lingüístics més importants i recurrents en la construcció de les frases i mira de solucionar-los amb tan poca terminologia tècnica com és possible, amb explicacions accessibles a tothom i una notable gamma d'exemples, amb una presentació gràfica que permet visualitzar d'un colp d'ull les solucions. Consta de 73 fitxes que s'estructuren en quatre blocs (Fonamental, Errades típiques de castellanoparlants, General i Termes gramaticals) i que es completen amb un document annex amb expressions incorrectes.
Descarrega-te-la
EXERCICIS DE
REPÀS (DOMINI PRÀCTIC DEL SISTEMA LINGÜÍSTIC): SOLUCIONS
17. Poseu accent o dièresi.
1 agraíeu 2 ambigües
5 aquàrium 7 argüiria 10 àton
11 atraïment 12 biscaïna 14 córrer
15 decaïment 17 diürètic 18 empedreirà
20 espècimen 21 estoïcisme 24 femineïtat
25 fortuït 26 geniüt 27 idoneïtat
28 instantaneïtat 29
leucòcit 30 lingüística 31 mèdium
32 paüls 33 període 34 peüc
38 radiòfon 40 rèptil 41 reüll
43 ruïnós 44 témer 45 timpà
47 vademècum 48 vel·leïtat.
18. Poseu accent o dièresi.
a) és, créixer b) cònsol, suís, col·laboració, països,
Món c) austríac, pneumònia, després, èczemes,
cardíaca d) anàlisi, cocaïna e) veuràs, cafè f) té, Lluïseta, Jesuïtes g) indústria, tèxtil, però, sé, què, ocórrer,
abandonà h) rèptils, prènsil i) arruïnat, amoïnat, atribuït j) programació, diürna, ràdio l) sí, però, més.
23.
Completeu els espais buits amb les grafies b, d, g, p, t, c:
a) Tinc, set, líquid, fàstic.
b) entenc, actitud, sud.
c) tímid, covard, absència, buit,
profund.
d) Dissabte, set, signaré, augment,
càrrec.
e) paret, vessant, nord, cap, retoc.
f) Aquest, atleta, cec, naixement, bat,
rècords.
g) Adquiriu, coets, petards, revetlla,
Sant.
h) rebut, sol·licitud, subvenció,
Joventut.
i) ànecs, capbussen.
j) accelerat, butlletins, institut,
absències.
k) escriptora, pneumònia, sociòleg.
l) tsar, baptisme, nebot.
24. Ompliu, si cal, els buits del text
següent amb la grafia o grafies que hi manquen:
Vesprada, va, esquerp, estrafolari,
actitud, acritud, va suggerir, rebel·lar-me amb, plenitud, joventut,
suportaria.
Sabia, trobava, soledat, bosc, sortida,
Havia, ordir, amb, ferocitat, amb claredat, rigorositat, Havia, saviesa,
escrúpols, mostrar-me, quimerut, esclavitud, ofegaven.
Comptava, amb, actitud, falsedat,
probablement, brusquedat, amb, parlava, movia, atordiment, devia, compliment.
Sabia, latitud, sud, nord, vaig, muntar,
muntanya, tramuntana, Vaig, entendre, seguretat, movia, rancor, ràpid, absurd,
succés, capgirar, vida, delicte, covard, rebentara, possible, esdeveniment.
Em vaig, immòbil, meravella, núvols, va
sortir, boca, oblit.
23. Ompliu els buits de les frases
següents amb les formes corresponents dels verbs que hi ha entre parèntesis.
a) Fes
b) seieu c) aprenga d) dissolga
e) isqueu f) vulga, vaja g) córrec
h) tix/teixeix i) engul/engolisc j) menteix
k) vulga/concloga, resolguem l)
vegem, constituïsca m) confongueu n) rep, atenc, sé o) descriviu/descrigues, envieu/envies p) traduïu
q) pressenta, estiga r) reculles
s) moveu-vos, voleu t) dorma u) agrada, confonga v) llija/llegisca w) perda
x) agraïsc, fongueu y)
Està-te/estigues z) escupes/escopisques.
30. Completeu els buits següents amb el
pronom o la combinació binària de pronoms febles que corresponga.
a) li’l
b) -li-la c) us ho d) li’n
e) m’ho f) la hi g) els les
h) li ho i) -li-les j) -los-hi
k) -la’n l) -li-les (-les-hi).
31. Ompliu els buits de les frases
següents amb els pronoms que hi calguen.
a) els en b) ‘ls-la
c) -los-els d) les hi e) li’l
f) us hi g) us la h) s´hi
i) li’n j) s’hi k) ho
l) te’n
5a/6a SETMANA.
http://www.spluv.es/PDFS/gramatica_zero.pdfTracta els dubtes lingüístics més importants i recurrents en la construcció de les frases i mira de solucionar-los amb tan poca terminologia tècnica com és possible, amb explicacions accessibles a tothom i una notable gamma d'exemples, amb una presentació gràfica que permet visualitzar d'un colp d'ull les solucions. Consta de 73 fitxes que s'estructuren en quatre blocs (Fonamental, Errades típiques de castellanoparlants, General i Termes gramaticals) i que es completen amb un document annex amb expressions incorrectes.Descarrega-te-la
EXERCICIS DE
REPÀS (DOMINI PRÀCTIC DEL SISTEMA LINGÜÍSTIC): SOLUCIONS
17. Poseu accent o dièresi.
1 agraíeu 2 ambigües
5 aquàrium 7 argüiria 10 àton
11 atraïment 12 biscaïna 14 córrer
15 decaïment 17 diürètic 18 empedreirà
20 espècimen 21 estoïcisme 24 femineïtat
25 fortuït 26 geniüt 27 idoneïtat
28 instantaneïtat 29
leucòcit 30 lingüística 31 mèdium
32 paüls 33 període 34 peüc
38 radiòfon 40 rèptil 41 reüll
43 ruïnós 44 témer 45 timpà
47 vademècum 48 vel·leïtat.
18. Poseu accent o dièresi.
a) és, créixer b) cònsol, suís, col·laboració, països,
Món c) austríac, pneumònia, després, èczemes,
cardíaca d) anàlisi, cocaïna e) veuràs, cafè f) té, Lluïseta, Jesuïtes g) indústria, tèxtil, però, sé, què, ocórrer,
abandonà h) rèptils, prènsil i) arruïnat, amoïnat, atribuït j) programació, diürna, ràdio l) sí, però, més.
23.
Completeu els espais buits amb les grafies b, d, g, p, t, c:
a) Tinc, set, líquid, fàstic.
b) entenc, actitud, sud.
c) tímid, covard, absència, buit,
profund.
d) Dissabte, set, signaré, augment,
càrrec.
e) paret, vessant, nord, cap, retoc.
f) Aquest, atleta, cec, naixement, bat,
rècords.
g) Adquiriu, coets, petards, revetlla,
Sant.
h) rebut, sol·licitud, subvenció,
Joventut.
i) ànecs, capbussen.
j) accelerat, butlletins, institut,
absències.
k) escriptora, pneumònia, sociòleg.
l) tsar, baptisme, nebot.
Vesprada, va, esquerp, estrafolari,
actitud, acritud, va suggerir, rebel·lar-me amb, plenitud, joventut,
suportaria.
Sabia, trobava, soledat, bosc, sortida,
Havia, ordir, amb, ferocitat, amb claredat, rigorositat, Havia, saviesa,
escrúpols, mostrar-me, quimerut, esclavitud, ofegaven.
Comptava, amb, actitud, falsedat,
probablement, brusquedat, amb, parlava, movia, atordiment, devia, compliment.
Sabia, latitud, sud, nord, vaig, muntar,
muntanya, tramuntana, Vaig, entendre, seguretat, movia, rancor, ràpid, absurd,
succés, capgirar, vida, delicte, covard, rebentara, possible, esdeveniment.
Em vaig, immòbil, meravella, núvols, va sortir, boca, oblit.
23. Ompliu els buits de les frases següents amb les formes corresponents dels verbs que hi ha entre parèntesis.
a) Fes b) seieu c) aprenga d) dissolga e) isqueu f) vulga, vaja g) córrec h) tix/teixeix i) engul/engolisc j) menteix k) vulga/concloga, resolguem l) vegem, constituïsca m) confongueu n) rep, atenc, sé o) descriviu/descrigues, envieu/envies p) traduïu q) pressenta, estiga r) reculles s) moveu-vos, voleu t) dorma u) agrada, confonga v) llija/llegisca w) perda x) agraïsc, fongueu y) Està-te/estigues z) escupes/escopisques.
30. Completeu els buits següents amb el pronom o la combinació binària de pronoms febles que corresponga.
a) li’l b) -li-la c) us ho d) li’n e) m’ho f) la hi g) els les h) li ho i) -li-les j) -los-hi k) -la’n l) -li-les (-les-hi).
31. Ompliu els buits de les frases següents amb els pronoms que hi calguen.
a) els en b) ‘ls-la
c) -los-els d) les hi e) li’l
f) us hi g) us la h) s´hi
i) li’n j) s’hi k) ho
l) te’n
ELS PRONOMS FEBLES
Funcions dels pronoms febles. 3a persona
COMPLEMENTS PRONOMS EXEMPLES Complement Directe Definit. Pot portar: - article definit - demostratiu - possessiu - nom propi Has portat les verdures? > Les has portades? EL, LA Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida. ELS, LES Vaig vore el teu germà > El vaig vore. Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.
Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res. La funció de CD la realitza un infinitiu. EN Has portat verdures? > N’has portat? Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.
Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò. HO Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir. Volia allò > Ho volia. Sabiael que passaria > Ho sabia.
Complement Indirecte Si és un CI animat LI, ELS No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat. Si és un CI inanimat (preferiblement) HI No faces més voltes al tema > No hi faces més voltes.
Complement de Règim Verbal -Introduït per la preposició DE. EN S’ha oblidat d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat S’ha oblidat que havia d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat. -Introduït per una altra preposició. HI Jugaren a bàsquet? –Hi jugaren.
Atribut Si és definit EL, LA ELS, LES Pere és el metge del poble > Pere l’és. Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO HO Pere és metge > Pere ho és. Pere és el metge del poble > Pere ho és Per a donar èmfasi (partitiu) EN Mira que n’ets, de llest! Si n’estic, de farta!
Complement predicatiu És semblant al CCM però en aquest cas modifica dos elements de l’oració. HI Vingué molt cansada? –Hi vingué. Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa. Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.
Amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar EN
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet Aquest senyor Peris, o com se’ndiga...
Amb valor emfàtic: Que en va, de brut! Si en vingué, de cansat!
Complement del nom Precedit de la prep. DE, completa un nom com si fóra un adjectiu. EN Entens el significat d’aquesta paraula? > N’entents el significat? Llig el text i fes-ne un resum. Estigué a Oriola i en visità les esglésies.
Complement Circumstancial CC Temps HI: Vingué a casa a les cinc > Hi vingué a casa No treballa de vesprada > No hi treballa
CC Manera HI: Ha fet l’exercici ràpidament > Hi ha fet l’exercici Ha fet l’exercici de pressa > Hi ha fet l’exercici CC precedit de qualsevol prep., excepte DEVa a Alacant > Hi va Ha arribat a casa > Hi ha arribat Passa per l’hospital > Hi passa CC precedit de la prep. DE EN Ve d’Alacant > En ve CC Causa M’alegre per tu > Me n’alegre Verbs i expressions prefixades amb pronoms febles Verbs: anar-se’n, tornar-se’n, haver-hi... de percepció: veure-s’hi, sentir-s’hi, tocar-hi (entendre, tindre seny): Sense les ulleres no m’hi veig. Va quedar completament sord, no s’hi sent. El iaio està tan major que no hi toca.
Complement d’un adverbi Precedit de qualsevol preposició HI Posa’t davant de la moto > Posa-t’hi al davant
Subjecte Indefinit. Sol aparéixer en verbs com sortir, eixir, arribar... EN Arribaren tres persones? > N ́arribaren tres. Ix algun tren cap a Vinaròs?
–N ́ix un a les tres. Expressions: Va armar-la! Me les he tingudes amb ell. Som-hi! Ara no hi caic
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet Aquest senyor Peris, o com se’n
Amb valor emfàtic: Que en va, de brut! Si en vingué, de cansat!
CC Manera HI: Ha fet l’exercici ràpidament > Hi ha fet l’exercici Ha fet l’exercici de pressa > Hi ha fet l’exercici
Subjecte
–N ́ix un a les tres.
CONTROL DE REPÀS (SOLUCIONS)
1. 1 conec / meresca 2 recorrerem / recorreguérem 3 encengueu 4 mantingut 5 sap, sabia / confon, confonia 6 ocorrent 7 entés 8 pateix / vol 9 resolt / difonguen 10 rebran 11 conduïsca 12 escriviu 13 déiem 14 pertanyut, pertangut 15 veiem 16 isca.
2. 1 volguérem 2 confongué 3 havia absolt 4 réiem 5 tussen 6 cresquéreu 7 romanguéreu 8 vera 9 perdràs 10 hagueres vingut 11 teniu 12 ves 13 visquéreu 14 fóreu 15 traduïsca.
3. 1 aparegut 2 venut 3 pertanyut, pertangut 4 oferit 5 sabut, fet 6 cabut 7 molt 8 sigut 9 resolt 10 obert, atés 11 respost 12 rebut 13 vençut 14 comés 15 promés 16 corregut 17 escrit 18 tret 19 fos.
4. venir: vine, vinga, veniu, vinguen dur: dus, duga, dueu, duguen escriure: escriu, escriga, escriviu, escriguen prendre: pren, prenga, preneu, prenguen.
5. a) han de fer b) cal patir, s’ha de patir c) arribaran d) deuen haver e) És necessari, cal que treballes f) Deu haver-se post g) devien tindre.
6. memòria, algun, estàtua, cèntim, trencaria examen, olimpíada, exclòs, créixer, medul·la llémena, fóreu, paràgraf, humit, línia parlàveu, òrfena, xandall, ressò, arribaran.
7. espontaneïtat, seqüència, agrairia ambigua, fluïdesa, diürna traduïa, egoisme, posseïdor intuïció, agraïment, conduint quotidià, obeïen, heroïcitat.
FULL DE VERBS (SOLUCIONS)
1. a) vull, sigues b) crec, sàpigues c) insistisques, faré d) responent, tret e) caent, pogut f) acabà, tornàrem g) dient, destruït h) faig, faça i) vol, parlem j) deia, diu k) agraeix / agraïx, produïm l) rebera, sabera m) escriga, aconseguirà n) digues, creuran o) transmet, acosta p) rigueres, miraria q) veig, supose.
2. a) aprenent b) rebut c) faces, isques d) sigut e) veia f) recórrega g) traent h) cus, cull i) corrent, resolent j) crequeu, creeu k) responent l) merescut m) mantingudes, excloses n) begueu o) difós p) tussen q) romàs r) tragueu, traeu s) vivint, entén.
3. 1 he d’anar 2 deu estar nerviós 3 cal llegir, s’han de llegir 4 Has de dormir 5 És necessari/Cal que 6 Deu haver-se quedat 7 Havíem de lliurar 8 deuen ser 9 Cal telefonar 10 hem de preparar-nos 11 Bé 12 Li deu haver tocat 13 no és necessari 14 -hauràs de fer 15 Ja deu ser hora 16 Bé 17 que he de dir-te 18 Bé 19 Bé 20 cal entrar.
EXERCICIS
DE LOCUCIONS I FRASES FETES (SOLUCIONS)
1. 1 prou 2 sense comptar o mesurar 3 a l’orella i en veu baixa 4 sense tenir-ne ganes 5 precipitadament 6 en abundància 7 en justícia
8 molt a la vora 9 sense posar
atenció 10 sense govern, endut pel vent.
11 al detall 12 amb
passió, amb coratge 13 en gran
quantitat 14 sense llum 15 ajudant-se de les mans per no ensopegar 16 amb molt d’esforç 17 amb tota la bona disposició 18 quasi no 19 de gust, amb satisfacció 20 a poc a poc, sense pressa.
21 expressament 22
sense tenir-ne ganes 23 rodolant 24 sense raó
25 amb raó o sense 26 27 sense l’ajut de cap aparell 28 amb els ulls tancats 29 fins
a l’últim extrem possible 30 en definitiva.
31 resumint totes les consideracions 32 sense el més mínim esforç 33 en conclusió 34 sense ganes 35 ocultament
36 abans de tota altra cosa 37
obrir del tot 38 obliquament 39 de manera obliqua 40 boca per avall.
41 amb tota la voluntat
42 amb gust 43 d’una punta a l’altra 44 agafant-se del braç 45 de dalt a baix 46 d’improvís
47 inesperadament 48 de memòria,
sincerament 49 fent veure que no es
mira 50 de veritat, de veres.
51 mirar fixament 52
gratuïtament 53 sense que hi càpiga res
més 54 sense deturar-se gaire 55 d’amagat
56 fermament, amb dedicació intensa
57 sense roba 58 sense haver
menjat res 59 detalladament 60 caminar a poc a poc 61 sense gràcia ni interès 62 aproximadament.
7. 1 a doll 2 a la menuda
3 a posta 4 comptat i
debatut 5 a la babalà 6 a cau d’orella 7 a tort i a dret 8 amb prou faenes 9 al capdavall 10 a corre-cuita.
8. 1 de debò 2 si fa no fa
3 en conill 4 de passada 5 de sotamà
6 de valent 7 de sobte 8 de gairell
9 sense solta ni volta 10 de franc.
9. 1b 2c
3a 4b 5c 6c 7a 8b 9c 10a.
10. 11b 12c
13a 14b 15c
16c 17a 18b 19c 20a.
EXERCICIS PRONOMS FEBLES (SOLUCIONS)
FITXA 3
1 Li ho van explicar / Van explicar-li-ho 2 Els ho va dir / Va dir-los-ho 3 Pregunta’ls-ho 4 Van dir-li-ho 5 Els les explicaren 6 Va donar-los-en uns quants 7 Dona’ls-en
8 Dona’ls-les 9 Explica’ls-en 10 Ell els els posa 11 Torna’ls-la 12 Explica-li-ho 13 Amaga’ls-el 14 Va repartir-los-en 15 Vaig manllevar-los-el 16 Explica’ls-ho 17 Penja-l’hi
18 Compra’ls-hi 19 En Jaume va
fer-los-en un 20 L’hi hem solucionat 21 Vam deixar-los-hi 22 Ella hi parla amb les companyes 23 Les hi tornarem 24 Alexandre la hi guarda 25 Després li la comprarem 26 Li l’explicarem 27 La hi compra 28 Demà li les duré 29 Hi pensa cada dia 30 Li’ls explicarem.
En / hi
1. 1 hi 2 en 3
ne/ -hi 4 te n’/ t’ho 5 hi 6 -hi
7 -hi / -ho 8 -ne 9 en
10 hi 11 en 12 -ne
13 n’ 14 -hi 15 t’ho
16 m’hi 17 te’n 18 en
19 me’n 20 hi 21 hi
22 hi 23 n’ 24 t’hi, hi
25 hi 26 m’hi 27 n’
28 te n’ 29 t’hi 30 se’n.
APRENEM MÉS
⇒ COMBINACIONS I PARTICULARITATS DELS PRONOMS FEBLES (VÍDEO)
⇒ PRÀCTIQUES DE PRONOMS FEBLES
⇒ EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES [CLAUS]
4a SETMANA. CURS 2021-2022
Truquets per a accentuar correctament les vocals e, o.
Exemples | Excepcions | |
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes | menjaré, pretén, després, camió, torró... | terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, reòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs... |
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes | diòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul... | formes del verb ser: fóra verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...) estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec... |
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraulesesdrúixoles | gènere, pèrdua, memòria, València... | fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, església, llémena, feréstega... verbs de la 2a conj. (córrega...) |
Les grafies e i o representen dos sons diferents:
Casos en què la e és oberta:
APRENEM MÉS
⇒ REPASSEM ORTOGRAFIA
⇒ Exercicis dels fulls 5 i 6 (Llibre de text).
➜ CLAUS 1a i 2a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda--joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // sentència, altruista, féiem, còmic // heroi, féieu, remei, examen // crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor
CLAUS 3a, 4a i 5a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
posseíeu, duia, anàreu, reunió // deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua
posseíeu, duia, anàreu, reunió //
Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).
Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).
Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir i obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...
"LES PERÍFRASIS VERBALS"
Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
Perífrasi de probabilitat.
Perífrasi d’imminència.
APRENEM MÉS
[DOSSIER 3] CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”
[DOSSIER 3] CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)” 21. parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.
31. apague, apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
39. duguera / estiguera / fóra / sapiguérem (sabérem) / feren / poguera / llegira / tinguera / seguera / conduïra / isquéreu / escriguera / vinguera.40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu.
OPCIÓ A. El veganisme, el vegetarianisme i altres opcions són cada vegada més seguides per ciutadans amb més consciència social i del planeta. Ja hi ha locals que ofereixen un menú elaborat a partir de productes de comerç just o on és impossible beure un refresc de cola perquè no en tenen.
Redacta un text per al teu grup de companys i companyes de la feina sobre el tema en què deixes clara la teua opinió. Has d’incloure-hi els aspectes següents:
- Augment dels negocis dedicats a les alternatives saludables i sostenibles.
- Dificultats per a seguir el veganisme o el vegetarianisme.
- Complements vitamínics per a completar la dieta.
- Perills de les indústries de la carn i el peix.
Aquesta setmana treballarem el tema de "Les formes no personals del verb (infinitiu, gerundi i participi). Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).
Pel que fa al gerundi, hem d'assenyalar que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També cal fer referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).
Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixarem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir i obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...
SOLUCIONS FULLS DE VERBS
1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.
1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec. 14/SETEMBRE/2021
PROVA D’ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES (CLAUS)
1.b / 2.b / 3.a / 4.c / 5.c / 6.a / 7.b / 8.c / 9.c / 10.b
El verb, com a nucli del sintagma verbal, és un dels constituents bàsics de l’oració. Categoria gramatical que expressa l’existència, l’estat, l’acció, els processos o les modificacions d’un sintagma nominal. A diferència de les altres categories gramaticals, el verb, a banda d’aquesta informaciósemàntica, té com a característica més important les marques que aporten els diferents morfemes: veu, mode, persona, nombre, temps i aspecte.
Els morfemes verbals
Tota forma verbal està constituïda per un lexema o arrel, que aporta el contingut semàntic, i pels morfemes o
desinències, que aporten informacions auxiliars, pròpies del verb. En
algunes formes verbals pot aparéixer una vocal temàtica que actua
d’enllaç entre el lexema i els morfemes, i que permet de classificar els
verbs d’acord amb la conjugació a què pertanyen.• Veu– Activa: el subjecte realitza l’acció (Maria menjava maduixes).– Passiva: el subjecte rep l’acció (Les maduixes eren menjades per Maria).• Mode. Segons l’actitud mental del parlant respecte allò que enuncia (a l’acció verbal), podem distingir els següents modes personals:– Indicatiu: l’acció o el fet és vist com a real (Rosa ha begut aigua).– Subjuntiu: l’acció o el fet que expressa el verb és vist com una irrealitat,només existeix en el pensament com una idea subjectiva (desigdubte, temor, voluntat, etc.) (Potser vinga prompte).– Condicional: les accions apareixen expressades com a irreals (Si poguerafaria això).– Imperatiu: és el mode amb què el parlant expressa manament, ordre,prec, etc. (Ves-te’n prompte).D’altra banda, tenim també tres modes impersonals: infinitiu (conceptebàsic de l’acció), gerundi (acció durativa) i participi (acció acabada).• Aspecte– Imperfectiu: no expressa la fi de l’acció del verb (Caminava pel passeig).Els temps imperfectius són el present d’indicatiu i de subjuntiu,el pretèrit imperfet, el futur i el condicional.– Perfectiu: expressa l’acabament de l’acció verbal (Va llegir una novel·la). Els temps perfectius són el pretèrit perfet simple i perifràstic d’indicatiu i els temps compostos.• Persona. Relaciona l’acció verbal amb l’emissor (1a pers.: parle, cantem),amb el receptor (2a pers.: parles, canteu) o amb un referent (3a pers.:parla, canten).• Nombre. El morfema de nombre indica si el SN subjecte és només unindividu o cosa (singular) o més d’un (plural).
CONJUGACIONS1a –AR : Parlar2a –ER / -RE: Témer / Perdre3a –IR: • Servir (incoatiu) / • Dormir (pur)
MORFEMESLexema: parlVocal temática: àTemps/aspecte/mode: veNombre/persona: m
Formes impersonals del verbL’infinitiu (parlar), el gerundi (parlant) i el participi (parlat ).
Són
formes verbals sense morfema de persona. Morfològicament són
invariables, a excepció del participi, que ha de concordar en gènere i
nombre amb el CD quan aquest complement és un pronom feble de 3a
persona: Has vist la pel·lícula?–Sí, ja l’he vista.• Temps. El temps verbal és la categoria que indica el moment en què esprodueix l’acció del verb. Així doncs, pot situar-la abans de la seua formulaciógramatical
(passat), en l’instant de la comunicació (present) o després (futur).
Podem distingir també entre temps simples i compostos.Pel que fa als compostos, estan constituïts pel verb auxiliar haver més el participi del verb en qüestió, i expressen una acció acabada just abans de la que expressa el temps simple.
Les conjugacions verbalsPrimera conjugació (acabats en -AR)Tots els verbs de la primera conjugació són regulars, llevat d’anar i estar, que són irregulars.
Segona conjugació (acabats en -ER o -RE, i fer, dur i dir)La segona conjugació és la que presenta un major nombre de verbs irregulars, tot i contenir una certa sistematització en les irregularitats.Verbs de radical velaritzat: són aquells verbs que tenen en el lexema -c o -gu. Aquest grup presenta dues característiques:• La 1a persona del present d’indicatiu acaba en -c (dic, bec, conec, crec, puc, caic, prenc, tinc, vinc...)• Aquesta terminació (-c) de la 1a persona es transforma en -g/-gu en la formació del present de subjuntiu, l’imperfet de subjuntiu, el pretèrit perfet simple, el participi i algunes formes de l’imperatiu (conega, coneguera,coneguí, conegut...).
Tercera conjugació (verbs acabats en -IR)Els verbs de la 3a conjugació es poden agrupar en dos models regulars: purs (dormir, sentir) i incoatius (patir, servir). Els verbs incoatius tenen l’increment -sc/-ix (-eix) en la 1a, 2a i 3a persones de sing. i en la 3a persona de plural del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu. Poden presentar dues possibilitats d’escriptura: la forma en -i (-isc/ix) o bé la forma en -e (-esc/eixes), més pròpia dels registres formals. La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius; són purs: dormir, sentir, bullir, pudir, munyir, cruixir, fugir.... D’altra banda, hi ha verbs que admeten la doble conjugació: llegir (llegisc o llig), vestir, afegir, mentir, tenyir, rostir, engolir, fregir...
1a SETMANA. CURS 2021-2022 Hem començat amb el tema de la flexió verbal. Concretament, hem vist alguns temps verbals del mode indicatiu de la 1a conjugació (tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR). Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre), i hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret amb els verbs velaritzats I (un
grup de verbs irregulars que comparteixen les mateixes irregularitats):
els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer, -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir i dur. Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats:
1) Fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
[Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem
el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual
podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
D'altra banda, hem fet un repàs de la flexió verbal i hem vist el grup de verbs velaritzats (II) (nàixer, viure, créixer i meréixer), que fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., pret. perfet simple i participi.Tot seguit hem vist els verbs de la 3a conjugació: verbs purs i verbs incoatius, (que són la majoria dels verbs de la 3a conj., i es caracteritzen per afegir un increment o terminació, -isc / -(e)ix, entre l'arrel i els morfemes en les tres persones de singular i la 3a per. de plural), que només es diferencien en els dos presents, el d'indicatiu i el de subjuntiu, i en l'imperatiu.
1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.
1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.
14/SETEMBRE/2021
PROVA D’ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES (CLAUS)
Segona conjugació (acabats en -ER o -RE, i fer, dur i dir)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).
[Recordeu: un verb és regular si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada