SABER FER

 

 
 


Gramàtica essencial de la llengua catalana


La Gramàtica essencial de la llengua catalana (GEIEC) és una versió reduïda i adaptada per a la consulta en línia de la Gramàtica de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans. La GEIEC té com a objectiu general fer accessible a un públic ampli la descripció i la normativa gramaticals contingudes en la Gramàtica de la llengua catalana. L’adaptació s’ha realitzat tant pel que fa al contingut i la forma d’expressió d’aquest, com a l’estructuració i el format, a fi de facilitar-ne la consulta a través d’Internet.
















El millor ús amb la mínima gramàtica

Gramàtica Zero

http://www.spluv.es/PDFS/gramatica_zero.pdfTracta els dubtes lingüístics més importants i recurrents en la construcció de les frases i mira de solucionar-los amb tan poca terminologia tècnica com és possible, amb explicacions accessibles a tothom i una notable gamma d'exemples, amb una presentació gràfica que permet visualitzar d'un colp d'ull les solucions. Consta de 73 fitxes que s'estructuren en quatre blocs (Fonamental, Errades típiques de castellanoparlants, General i Termes gramaticals) i que es completen amb un document annex amb expressions incorrectes.
Descarrega-te-la














EXERCICIS DE REPÀS (DOMINI PRÀCTIC DEL SISTEMA LINGÜÍSTIC): SOLUCIONS

17. Poseu accent o dièresi.

1 agraíeu  2 ambigües  5 aquàrium  7 argüiria  10 àton  11 atraïment  12 biscaïna  14 córrer  15 decaïment  17 diürètic  18 empedreirà  20 espècimen  21 estoïcisme  24 femineïtat  25 fortuït  26 geniüt  27 idoneïtat  28 instantaneïtat  29 leucòcit  30 lingüística  31 mèdium  32 paüls  33 període  34 peüc   38 radiòfon  40 rèptil  41 reüll  43 ruïnós  44 témer  45 timpà  47 vademècum  48 vel·leïtat.

 

18. Poseu accent o dièresi.

a) és, créixer  b) cònsol, suís, col·laboració, països, Món  c) austríac, pneumònia, després, èczemes, cardíaca  d) anàlisi, cocaïna  e) veuràs, cafè  f) té, Lluïseta, Jesuïtes  g) indústria, tèxtil, però, sé, què, ocórrer, abandonà  h) rèptils, prènsil  i) arruïnat, amoïnat, atribuït  j) programació, diürna, ràdio  l) sí, però, més.

23. Completeu els espais buits amb les grafies b, d, g, p, t, c:

a) Tinc, set, líquid, fàstic.

b) entenc, actitud, sud.

c) tímid, covard, absència, buit, profund.

d) Dissabte, set, signaré, augment, càrrec.

e) paret, vessant, nord, cap, retoc.

f) Aquest, atleta, cec, naixement, bat, rècords.

g) Adquiriu, coets, petards, revetlla, Sant.

h) rebut, sol·licitud, subvenció, Joventut.

i) ànecs, capbussen.

j) accelerat, butlletins, institut, absències.

k) escriptora, pneumònia, sociòleg.

l) tsar, baptisme, nebot.

 24. Ompliu, si cal, els buits del text següent amb la grafia o grafies que hi manquen:

Vesprada, va, esquerp, estrafolari, actitud, acritud, va suggerir, rebel·lar-me amb, plenitud, joventut, suportaria.

Sabia, trobava, soledat, bosc, sortida, Havia, ordir, amb, ferocitat, amb claredat, rigorositat, Havia, saviesa, escrúpols, mostrar-me, quimerut, esclavitud, ofegaven.

Comptava, amb, actitud, falsedat, probablement, brusquedat, amb, parlava, movia, atordiment, devia, compliment.

Sabia, latitud, sud, nord, vaig, muntar, muntanya, tramuntana, Vaig, entendre, seguretat, movia, rancor, ràpid, absurd, succés, capgirar, vida, delicte, covard, rebentara, possible, esdeveniment.

Em vaig, immòbil, meravella, núvols, va sortir, boca, oblit.

23. Ompliu els buits de les frases següents amb les formes corresponents dels verbs que hi ha entre parèntesis.

a) Fes  b) seieu  c) aprenga  d) dissolga  e) isqueu  f) vulga, vaja  g) córrec  h) tix/teixeix  i) engul/engolisc  j) menteix  k) vulga/concloga, resolguem  l) vegem, constituïsca  m) confongueu  n) rep, atenc, sé  o) descriviu/descrigues, envieu/envies  p) traduïu  q) pressenta, estiga r) reculles  s) moveu-vos, voleu  t) dorma  u) agrada, confonga  v) llija/llegisca  w) perda  x) agraïsc, fongueu  y) Està-te/estigues  z) escupes/escopisques.

30. Completeu els buits següents amb el pronom o la combinació binària de pronoms febles que corresponga.

a) li’l  b) -li-la  c) us ho  d) li’n  e) m’ho  f) la hi  g) els les  h) li ho  i) -li-les  j) -los-hi       k) -la’n  l) -li-les (-les-hi).

31. Ompliu els buits de les frases següents amb els pronoms que hi calguen.

a) els en  b) ‘ls-la  c) -los-els  d) les hi  e) li’l  f) us hi  g) us la  h) s´hi  i) li’n  j) s’hi  k) ho  l) te’n










5a/6a SETMANA.

ELS PRONOMS FEBLES

Funcions dels pronoms febles. 3a persona

COMPLEMENTS PRONOMS EXEMPLES
Complement Directe
Definit. Pot portar:
- article definit - demostratiu - possessiu - nom propi
Has portat les verdures? > Les has portades? EL, LA
Has llegit aquesta novel·la? –Sí, l’he llegida. ELS, LES
Vaig vore el teu germà > El vaig vore. Vaig visitar (a) Isabel > La vaig visitar.

Indefinit. Pot portar: article indefinit, numeral, quantitatiu... o bé res. La funció de CD la realitza un infinitiu. EN
Has portat verdures? > N’has portat? Vaig llegir quatre novel·les el mes passat > En vaig llegir quatre el mes passat. El xiquet encara no sap parlar > El xiquet encara no en sap.

Neutre. Pot ser una oració subordinada o açò, això, allò. HO
Va dir que no estava d’acord amb res > Ho va dir. Volia allò > Ho volia. Sabia
el que passaria > Ho sabia.


Complement Indirecte
Si és un CI animat LI, ELS No va dir la veritat a Marta > No li va dir la veritat. Si és un CI inanimat (preferiblement) HI No faces més voltes al tema > No hi faces més voltes.

Complement de Règim Verbal
-Introduït per la preposició DE. EN
S’ha oblidat d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat S’ha oblidat que havia d’agafar la bossa > Se n’ha oblidat. -Introduït per una altra preposició. HI Jugaren a bàsquet? –Hi jugaren.

Atribut
Si és definit EL, LA ELS, LES Pere és el metge del poble > Pere l’és. Tant si és definit com indefinit es pot subtituir per HO
HO Pere és metge > Pere ho és.
Pere és el metge del poble > Pere ho és Per a donar èmfasi (partitiu) EN Mira que n’ets, de llest!
Si n’estic, de farta!

Complement predicatiu
És semblant al CCM però en aquest cas modifica dos elements de l’oració. HI
Vingué molt cansada? –Hi vingué. Pep arribà molt content a casa> Pep hi arribà a casa. Vicent sempre va brut > Vicent sempre hi va.

Amb els verbs: fer-se (formar part, convertir-se), dir-se, elegir i nomenar EN 
Xavier s’ha fet actor > Xavier se n’ha fet Aquest senyor Peris, o com se’n
diga... 
Amb valor emfàtic: Que en va, de brut! Si en vingué, de cansat!

Complement del nom
Precedit de la prep. DE, completa un nom com si fóra un adjectiu. EN
Entens el significat d’aquesta paraula? > N’entents el significat? Llig el text i fes-ne un resum. Estigué a Oriola i en visità les esglésies.

Complement Circumstancial
CC Temps HI: Vingué a casa a les cinc > Hi vingué a casa No treballa de vesprada > No hi treballa
CC Manera HI: Ha fet l’exercici ràpidament > Hi ha fet l’exercici Ha fet l’exercici de pressa > Hi ha fet l’exercici
CC precedit de qualsevol prep., excepte DE
Va a Alacant > Hi va Ha arribat a casa > Hi ha arribat Passa per l’hospital > Hi passa
CC precedit de la prep. DE EN Ve d’Alacant > En ve CC Causa M’alegre per tu > Me n’alegre Verbs i expressions prefixades amb pronoms febles
Verbs: anar-se’n, tornar-se’n, haver-hi... de percepció: veure-s’hi, sentir-s’hi, tocar-hi (entendre, tindre seny): Sense les ulleres no m’hi veig. Va quedar completament sord, no s’hi sent. El iaio està tan major que no hi toca.

Complement d’un adverbi
Precedit de qualsevol preposició HI Posa’t davant de la moto > Posa-t’hi al davant

Subjecte
Indefinit. Sol aparéixer en verbs com sortir, eixir, arribar... EN
Arribaren tres persones? > N ́arribaren tres. Ix algun tren cap a Vinaròs? 
–N ́ix un a les tres.
Expressions: Va armar-la! Me les he tingudes amb ell. Som-hi! Ara no hi caic 

CONTROL DE REPÀS (SOLUCIONS)

1. 1 conec / meresca  2 recorrerem / recorreguérem  3 encengueu  4 mantingut  5 sap, sabia / confon, confonia  6 ocorrent  7 entés  8 pateix / vol  9 resolt / difonguen  10 rebran  11 conduïsca  12 escriviu  13 déiem  14 pertanyut, pertangut  15 veiem  16 isca.

2. 1 volguérem  2 confongué  3 havia absolt  4 réiem  5  tussen  6 cresquéreu  7 romanguéreu  8 vera  9 perdràs  10 hagueres vingut  11 teniu  12 ves  13 visquéreu  14 fóreu  15 traduïsca.

3.  1 aparegut  2 venut  3 pertanyut, pertangut  4 oferit  5 sabut, fet  6 cabut  7 molt  8 sigut  9 resolt  10 obert, atés  11 respost  12 rebut  13 vençut  14 comés  15 promés  16 corregut  17 escrit  18 tret  19 fos.

4. venir: vine, vinga, veniu, vinguen  dur: dus, duga, dueu, duguen  escriure: escriu, escriga, escriviu, escriguen  prendre: pren, prenga, preneu, prenguen.

5. a) han de fer  b) cal patir, s’ha de patir  c) arribaran  d) deuen haver  e) És necessari, cal que treballes  f) Deu haver-se post  g) devien tindre.

6. memòria, algun, estàtua, cèntim, trencaria  examen, olimpíada, exclòs, créixer, medul·la  llémena, fóreu, paràgraf, humit, línia   parlàveu, òrfena, xandall, ressò, arribaran.

7. espontaneïtat, seqüència, agrairia   ambigua, fluïdesa, diürna   traduïa, egoisme, posseïdor   intuïció, agraïment, conduint   quotidià, obeïen, heroïcitat.

 

FULL DE VERBS (SOLUCIONS)

1. a) vull, sigues  b) crec, sàpigues  c) insistisques, faré  d) responent, tret  e) caent, pogut  f) acabà, tornàrem  g) dient, destruït  h) faig, faça  i) vol, parlem  j) deia, diu  k) agraeix / agraïx, produïm  l) rebera, sabera  m) escriga, aconseguirà  n) digues, creuran  o) transmet, acosta  p) rigueres, miraria  q) veig, supose.

2. a) aprenent  b) rebut  c) faces, isques  d) sigut  e) veia  f) recórrega  g) traent  h) cus, cull  i) corrent, resolent  j) crequeu, creeu  k) responent  l) merescut  m) mantingudes, excloses  n) begueu  o) difós  p) tussen  q) romàs  r) tragueu, traeu  s) vivint, entén.

3. 1 he d’anar  2 deu estar nerviós  3 cal llegir, s’han de llegir  4 Has de dormir  5 És necessari/Cal que  6 Deu haver-se quedat  7 Havíem de lliurar  8 deuen ser  9 Cal telefonar  10 hem de preparar-nos  11 Bé  12 Li deu haver tocat  13 no és necessari  14 -hauràs de fer  15 Ja deu ser hora  16 Bé  17 que he de dir-te 18 Bé  19 Bé  20 cal entrar.


EXERCICIS DE LOCUCIONS I FRASES FETES (SOLUCIONS)

1.  1 prou  2 sense comptar o mesurar  3 a l’orella i en veu baixa  4 sense tenir-ne ganes  5 precipitadament  6 en abundància  7 en justícia  8 molt a la vora  9 sense posar atenció  10 sense govern, endut pel vent.

11 al detall  12 amb passió, amb coratge  13 en gran quantitat  14 sense llum  15 ajudant-se de les mans per no ensopegar  16 amb molt d’esforç  17 amb tota la bona disposició  18 quasi no 19 de gust, amb satisfacció  20 a poc a poc, sense pressa.

21 expressament  22 sense tenir-ne ganes  23 rodolant  24 sense raó  25 amb raó o sense  26   27 sense l’ajut de cap aparell  28 amb els ulls tancats  29  fins a l’últim extrem possible  30 en definitiva.

31 resumint totes les consideracions  32 sense el més mínim esforç  33 en conclusió  34 sense ganes  35 ocultament  36 abans de tota altra cosa  37 obrir del tot  38 obliquament  39 de manera obliqua   40 boca per avall.

41 amb tota la voluntat  42 amb gust  43 d’una punta a l’altra  44 agafant-se del braç  45 de dalt a baix  46 d’improvís  47 inesperadament  48 de memòria, sincerament  49 fent veure que no es mira  50 de veritat, de veres.

51 mirar fixament  52 gratuïtament  53 sense que hi càpiga res més  54 sense deturar-se gaire  55 d’amagat  56 fermament, amb dedicació intensa  57 sense roba  58 sense haver menjat res  59 detalladament  60 caminar a poc a poc  61 sense gràcia ni interès  62 aproximadament.

7. 1 a doll  2 a la menuda  3 a posta  4 comptat i debatut  5 a la babalà  6 a cau d’orella  7 a tort i a dret  8 amb prou faenes  9 al capdavall  10 a corre-cuita.

8. 1 de debò  2 si fa no fa  3 en conill  4 de passada  5 de sotamà  6 de valent  7 de sobte  8 de gairell  9 sense solta ni volta  10 de franc.

9. 1b  2c  3a  4b  5c 6c 7a 8b 9c 10a.

10. 11b  12c  13a  14b  15c  16c  17a  18b  19c  20a.


EXERCICIS PRONOMS FEBLES (SOLUCIONS)

FITXA 3

1 Li ho van explicar / Van explicar-li-ho  2 Els ho va dir / Va dir-los-ho  3 Pregunta’ls-ho  4 Van dir-li-ho  5 Els les explicaren  6 Va donar-los-en uns quants  7 Dona’ls-en  8 Dona’ls-les  9 Explica’ls-en  10 Ell els els posa  11 Torna’ls-la  12 Explica-li-ho  13 Amaga’ls-el  14 Va repartir-los-en  15 Vaig manllevar-los-el  16 Explica’ls-ho  17 Penja-l’hi  18 Compra’ls-hi   19 En Jaume va fer-los-en un  20 L’hi hem solucionat  21 Vam deixar-los-hi  22 Ella hi parla amb les companyes  23 Les hi tornarem  24 Alexandre la hi guarda  25 Després li la comprarem  26 Li l’explicarem  27 La hi compra  28 Demà li les duré  29 Hi pensa cada dia  30 Li’ls explicarem.

En / hi

1. 1 hi  2 en  3 ne/ -hi  4 te n’/ t’ho 5 hi  6 -hi  7 -hi / -ho  8 -ne  9 en  10 hi  11 en  12 -ne  13 n’  14 -hi  15 t’ho  16 m’hi  17 te’n  18 en  19 me’n  20 hi  21 hi  22 hi  23 n’  24 t’hi, hi  25 hi  26 m’hi  27 n’  28 te n’  29 t’hi  30 se’n.

APRENEM MÉS

 COMBINACIONS I PARTICULARITATS DELS PRONOMS FEBLES (VÍDEO)

 PRÀCTIQUES DE PRONOMS FEBLES

⇒ EXERCICIS DE PRONOMS FEBLES [CLAUS]




4a SETMANA. CURS 2021-2022

Quant al tema de l'accentuació, cal tenir en compte: REGLES, ACCENT DIACRÍTIC I DIVERGÈNCIA DE TONICITAT (diòptria, medul·la, atmosfera, èczema...), i cal posar èmfasi en l'explicació de les remarques sobre les vocals o obertes.
[RECORDEU: Aprendre a accentuar és fàcil: busca la vocal tònica, separa en síl·labes la paraula i aplica les regles d'accentuació].

Truquets per a accentuar correctament les vocals eo.


Exemples
Excepcions
La e i la o solen ser tancades en les paraules agudes
menjaré, pretén, després, camió, torró...
terròs, arròs, açò, això, allò, exclòs, reòs, ressò, rebò, debò, però, què, perquè, espòs...
La e i la o solen ser obertes en les paraules planes
diòsit, sòlid, tèxtil, exèrcit, dèbil, mòdul...
formes del verb serfóra
verbs de la 2a conj. (córrer, témer, conéixer...)
estómac, cérvol, llépol, préstec, feréstec, préssec...
La e i la o solen ser obertes en la majoria de paraulesesdrúixoles
gènere, pèrdua, memòria, València...
fórmula, pólvora, tómbola, góndola, Dénia, tórtora, esglésiallémena, feréstega...
verbs de la 2a conj. (córrega...)
*Hi ha paraules que admeten l'accent obert i tancat: alé/alè, café/cafè, sépia/sèpia, anglés/anglès, cinqué/cinquè...

Les grafies o representen dos sons diferents:

La representa el so de la /e/ tancada (televisor, mes, carrer) i també el de la /E/ oberta (paciència, telèfon, mel).

La representa el so de la /o/ tancada (cotxe, bolígraf, córrer) i la /O / oberta (porta, rosa, història)

Per a pronunciar la o i la e obertes has d’obrir la boca com si anares a dir la a, però articules la oo la e. Estes vocals obertes només apareixen en posició tònica, mentre que les tancades poden aparéixer tant en posició tònica com àtona.

Si en posició tònica les lletres o i e es poden pronunciar de dues formes diferents, com sabré com s’han de pronunciar? Si estan accentuades ho tindràs clar: é, ó tancades; è, ò obertes. Si les has d’accentuar tu o bé no porten titla, ací tens alguns consells per a orientar-te (no són regles):

Casos en què la e és oberta:

1. Davant de síl·labes que duguen una i o una upremi, incendi, misteri, museu, peu, perpetu.

2. Davant de l, l·l,  rr i r: cel, novel·la, serra, verd.

3. Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula (excepcions:església, llémena, témpores, Dénia, préstec, feréstec). En els mots esdrúixols l’accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
4. Les paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i -epte: col·lecta, respecte, recepta,excepte.

Casos en què la o és oberta :
1. Davant de les vocals i i u: Alcoi, heroi, oli, dijous, prou, mòdul (excepcions: coix i els acabats en -oix, jou, tou, pou i sou→del verb ser).
2. Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria (excepcions:estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora). En els mots esdrúixols l'accent gràfic ens marcarà sempre si la vocal és oberta o tancada.
3. En paraules d'origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.
4. En alguns mots acabats en -oaçò, això, allò, bo, so tro, do, to i compostos.
5. En alguna de les terminacions següents: -oc/oca, -ofa, -oig/-oja, -ol/-ola, -oldre, -olt/­olta, -pondre, -ort/-orta, -ossa, -ost/-osta, -ot/-ota: poc, lloca (excepcions: boca), estrofa, fesol, escola (excepcions: gola, bola, cola) moldre, solt, fort, horta, carrossa, pressupost, llagosta, clot, granota (excepcions: bot, brot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota). 

Després de fer un repàs de les regles d'accentuació i l'accent en la e i la o, hem vist el tema de la dièresi: regles d'ús i excepcions de la dièresi: a) quan ha de portar accent gràfic (país/països); b) les paraules acabades en -us, -um, -ista, -isme (llevat de proïsme, lluïsme estoïcisme); c) les paraules amb els prefixos anti-, co-, contra-, pre-, re-...) i d) infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. 
També hem fet referència a l'ús sistemàtic (en paraules amb els següents acabaments: -ina proteïna , -itat assiduïtat, -iment agraïment,  -idor esfereïdor, - itzar europeïtzar, -ible increïble, -it/-ida/-its/-ides agraït/agraïda/agraïts/agraïdes). 

APRENEM MÉS

⇒ REPASSEM ORTOGRAFIA

⇒ Exercicis dels fulls 5 i 6 (Llibre de text).

    Exercicis accentuació i dièresi ("Escalfem motors" i fotocòpies).
    Redacció: Text argumentatiu.
    Lectura: La plaça del diamant.

➜ CLAUS 1a i 2a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
oiràs, veïns, eufòria, altruisme // raïm, traduíeu, trair, trajectòria // 
brúixola, estudia, érem, constituïa // molèstia, intuïció, tómbola, hostil // 
hui/avui, féiem, lluíem, fenòmens // crèdul, muntanyós, diürn, biòleg // 
taüt, proteïna, còlera, Antònia // creïble, anònima, mòmia, transeünt // 
bibliòfila, fluïdesa, alcohòlic, continuïtat // seduïda, agrairia, coherència, traduïda--
joia, llençol, posseïdor, cuinera // oportú, martell, règim, destruint // 
sentència, altruista, féiem, còmic  // heroi, féieu, remei, examen // 
crèdit, ètica, pròrroga, bibliòfil // fóreu, diòptria, aïllat, descafeïnat // 
copia (verb) còpia (subst.), góndola, crònica, dièresi //autònoma, esferoïdal, mòdul, proveïdor

CLAUS 3a, 4a i 5a columnes: (FOTOCÒPIA:exercici d'accentuació i dièresi)
posseíeu, duia, anàreu, reunió // 
deia, depòsit, ambigüitat, ruïna // helicòpter, succeir, gènere, diürètic // 
túnel, obeïen, metàl·lic, agraïda // heroïna, oïa, quocient, míssil // 
préstec, arròs, sèrie, crònic // exòtic, jesuïta, pòdium, ateisme // 
hòstia, andròmina, amoïnar, Isaïes // continuïtat, europeïtzar, assiduïtat, lògic // freqüència, notícies, quota, influint // veïnat, córrer, reunir, conseqüència // 
europeu, freqüent, sòlid, agraïment // família, heterogeneïtat, hipopòtam, Lluïsa // palau, foia, vertigen, medul·la // idèntic, cèl·lula, apòstrof, però // 
fòssil, veí, maleir, Suïssa // fórmula, hipòcrita, òrfena, nòmina // espontaneïtat, heroic, estrambòtic, ambdós // lluït, respon, homogènia, cafeïna // 
tèrbol, aïllar, antídot, quatre // bústia, traduïen, espai, ruïna // 
següent, éreu, línia, produïa // esperàveu, deia, telèfon, tèxtil // 
comèdia, prèvia, òrgan, mòbil // tòxic, coincidir, gratuït, Lluís // 
rabiüt, posseït, incògnita, safanòria // fluid, veïnal, sòlid, pèrdua


3a SETMANA. CURS 2021-2022

LES FORMES NO PERSONALS DEL VERB

Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).

Pel que fa al gerundi, hem vist que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També hem fet referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).

Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixàrem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...


A més a més, també hem vist l'imperatiu (temps verbal que s'usa per a expressar ordres). Cal que recordeu que per a expressar la prohibició s'ha d'usar el present de subjuntiu ( Preneu apunts / No prengueu apunts).


"LES PERÍFRASIS VERBALS"

Les perífrasis verbals (construccions formades per 2 verbs que expressen una idea única) tenen un verb auxiliar i un principal que aporta el significat lèxic (infinitiu, gerundi o participi).
       
   Perífrasi d’obligació.
-          Personal:    haver + de + inf. (“Has d’arribar abans de migdia”)
caldre + que + subj. (“Cal que faces el treball”)
-          Impersonal (sense subjecte): haver-se +de+inf.  (“S’ha d’emplenar el full”)
   caldre + inf. (“Cal anar amb compte”)
També es pot expressar obligació amb la construcció: És necessari /menester + inf. o + que+subj.
►Cal evitar les construccions del castellà:
*Tindre + que
* Haver-hi  + que + inf.
* Ser precís

      Perífrasi de probabilitat.
Per a expressar la probabilitat s’usa la perífrasi: deure + inf. (“Deuen tenir molt de fred perquè han encés la calefacció”).
És equivalent a un adverbi de probabilitat (potser, segurament, probablement, tal vegada...) + verb en futur (o present o passat): “Potser plourà”. O equivalent a poder +ser+oració de subjuntiu: “Pot ser que isquen molt tard”.
►Cal evitar les construccions incorrectes següents:
-És incorrecte intercalar la preposició de entre el verb deure i l’infinitiu (*Deuen de estar de viatge).
- No és correcte l’ús de la paraula igual com a adverbi de probabilitat (*Igual anem al parc d’excursió): Pot ser que vaja al parc. Potser aniré al parc.
També cal evitar l’ús del futur o l’ús del condicional per a expressar la probabilitat (*Haurà eixit de viatge.  Deu haver eixit de viatge) // (*Arribarien a casa després de mitjanit.  Devien arribar a casa després de mitjanit).

       Perífrasi d’imminència.
Per a expressar la imminència o el futur immediat no podem usar la perífrasi anar + a + inf., sinó que se sol expressar amb les perífrasis estar a punt de + inf. / estar per + inf.
Els viatgers estan a punt d’arribar.
La perífrasi anar + a + inf. es pot usar per a expressar imminència si ens referim a un temps passat (Anava a gitar-me quan vaig escoltar uns colps a la porta).  Si ens referim al futur, la perífrasi  anar + a + inf. és incorrecta; usarem el futur o el present, sovint introduït per l’adv. ara (Ara et portaré un refresc). Tanmateix, la construcció anar + a + inf. és correcta quan el verb anar té el valor de moviment o de desplaçament (Vaig a portar els pastissos perquè els convidats volen tastar-los).


APRENEM MÉS

[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)”
1. fuma, prepare, pintem, treballes, entren, esquieu.
2. passege, passeja, passegem; jutge, jutja, jutgem; assage, assaja, assagem; viatge, viatja, viatgem; venge, venja, vengem; netege, neteja, netegem; desitge, desitja, desitgem; trepitge, trepitja, trepitgem.
3. pique, pica, piquem; doblegue, doblega, dobleguem; busque, busca, busquem; cace, caça, cacem; aparque, aparca, aparquem; trenque, trenca, trenquem; abrace, abraça, abracem; pague, paga, paguem; calce, calça, calcem; cague, caga, caguem; pegue, pega, peguem; carregue, carrega, carreguem; descalce, descalça, descalcem; regue, rega, reguem, penque, penca, penquem; combregue, combrega, combreguem.
4. es-tu-di-e, can-vi-a, es-tal-vi-em, pro-nun-ci-a, i-ni-ci-es, fo-to-co-pi-eu, a-nun-ci­-en, co-pi-a, o-di-e.
5. vaig, vas, va, anem, aneu, van.
6. estic, estàs, està, estem, esteu, estan, sóc, ets, és, som, sou, són.
7. tem, tems, tem, temem, temeu, temen; rep, reps, rep, rebem, rebeu, reben; perd, perds, perd, perdem, perdeu, perden; comet, comets, comet, cometem, cometeu, cometen; percep, perceps, percep, percebem, percebeu, perceben; debat, debats, debat, debatem, debateu, debaten.
8. dic, dius, diu, diem, dieu, diuen; tinc, tens, té, tenim, teniu, tenen; vull, vols,vol,volem,voleu,volen; conec, coneixes, coneix, coneixem, coneixeu, coneixen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen; somric, somrius, somriu, somriem, somrieu, somriuen; atenc, atens, atén, atenem, ateneu, atenen; caic, caus, cau, caiem (caem), caieu (caeu), cauen; prenc, prens, pren, prenem, preneu, prenen; visc, vius, viu, vivim, viviu, viuen; veig, veus, veu, veiem (veem), veieu (veeu), veuen.
9. crec, meresc, coneixes, cuses (cus), cap, saps, sé, sap, rebem, reps.
10. dorm; consent, consents, consent, consentim, consentiu, consenten; constituïsc, constitueixes (constituïxes), constitueix, constituïm, constituïu, constitueixen; construïsc; instruïsc; bull, bulls, bull, bollim, bolliu, bullen.
11. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; fuig, fuges, fuig, fugim, fugiu, fugen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen (tenyisc, tenyeixes, tenyeix, tenyim, tenyiu, tenyeixen); riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen (renyisc); cull, culls, cull, collim, colliu, cullen.
12. llegisc, teixisc, visten, menten, afegeix, fregeixes, llig, engolisc.
13. isc, ixes, ix, eixim, eixiu, ixen.
14. vol, bull, acabe, rebat, tus, correm, perd, cull, vull, admet, sap, baten, exclous, valc, creus, perdem.
15. trobe, faig, conec, llig, done, depén.
16. caminava, caminaves, caminava, caminàvem, caminàveu, caminaven; partia; atenia; buscava; incloïa, incloïes, incloïa, incloíem, incloíeu, incloïen; venia; reia, reies, reia, réiem, réieu, reien; treia; coïa; creia; queia; conduïa.
17. menjàvem, coíeu, incloïa, creia, necessitàvem, treies, reia, feia, duia, seien, dúieu, portava.
18. dúiem, conduíeu, tréiem, jéiem, reia, cantaves, incloïa, veies, coïen, séieu, queia.
19. continuàveu, tenia, duia, posaves, molestaves, plantàvem, collíem, dúiem, era, trencava, tocava, argüia, treia, tréieu, feia.

[DOSSIER 3]  CLAUS EXERCICIS DE REPÀS DE VERBS: “EL SINTAGMA VERBAL (I)” 
21. parlí, parlares, parlà, parlàrem, parlàreu, parlaren; busquí, buscares, buscà, buscàrem, buscàreu, buscaren; retinguí, retingueres, retingué, retinguérem, retinguéreu, retingueren; debatí; atenguí; creguí; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; isquí, isqueres, isqué, isquérem, isquéreu, isqueren; vinguí; posseí, posseïres, posseí, posseírem, posseíreu, posseïren; fregí; tinguí.
22. fiu, anares, treballà, cresquérem, isquéreu, foren, viu, clogueres, vingué, haguérem, diguéreu, escrigueren.
23. duguí (vaig dur), miràreu (vau mirar), isquéreu, quedàreu, anàrem, acomboiaren, treballà, estudiaren, suspengueren, tingué, aní (vaig anar), viu (vaig veure), vencí (vaig véncer), veié (va veure).
25. vindre (venir), vindré, vindria; aprendre, aprendràs, aprendries; estudiar, estudiarà, estudiaria; agafar, agafarem, agafaríem; conduir, conduireu, conduiríeu; deixar, deixaran, deixarien.
26. cantaré, cantaràs, cantarà, cantarem, cantareu, cantaran; valdré; retindré; faré; hauré; resoldré.
27. refaré, semblarà, faràs, trobaràs, podrem, voldrem, admetreu, aniràs, veuràs, sabran, arribaran, haureu, resoldran, voldran, soparem, gitarem, hauràs, eixirem.
28. vindria, trauríem, netejaríem, ordenaríem, sabries, transigiríeu, tossiries, pertanyeria, venceria, buscarien, descobririen, analitzarien, ajudaria, prendria.
29. coneixeria, coneixeries, coneixeria, coneixeríem, coneixeríeu, coneixerien; apareixeria, apareixeries, apareixeria, apareixeríem, apareixeríeu, apareixerien.
30. estendria, resoldríem, mouríem, encendrien.

31. apague, apagues, apague, apaguem, apagueu, apaguen; resolga; combata; consenta; patisca; tinga; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; escriga, vulga; faça; vaja, vinga, vingues, vinga, vinguem, vingueu, vinguen.
32. aprenguen, venguem, absolgueu, dissolguen, suspenga, valga, isca, faça, vagen, puguem, sigueu, beguen, mengen, vulga, faces, coneguem, vulga, vaja, sàpien (sàpiguen), entenguen, alcen.
33. No agafes, no begues, no vingues, no t’acostes, no digueu, no em mires, no vengueu, no arranqueu, no suspengues, no prengueu, no bufes, no encengueu, no tragues, no begueu, no calles, no rigues, no mogueu, no escoltes, no escrigueu, no segues.
34. diga, acabe, vulga, isca, convinga, sàpiguen (sàpien), estiguen, begueu, escriga, facen, vulgues, confluïsquen, conega, faça, visca, nasca.
35/36. entrara (entràs), entrares (entrasses), entrara (entràs), entràrem (entràssem), entràreu (entràsseu), entraren (entrassen); debatera, debateres, debatera, debatérem, debatéreu, debateren, consentira; partira; visquera; isquera; fóra (fos), fores, fóra, fórem, fóreu, foren; tinguera; absolguera, escriguera, veiera; haguera.
37/38. Fera (fes) / correguérem / donàreu / rebéreu / avisàreu / tingueres / trobàrem / volgueren / estiguera / aparegueren / anàrem / tingueren / publicaren / duguera / vingueren / agafara / féreu / pogueren / vingueren / romangueren.

39. duguera / estiguera / fóra / sapiguérem (sabérem) / feren / poguera / llegira / tinguera / seguera / conduïra / isquéreu / escriguera / vinguera.
40. balla, balle, ballem, balleu, ballen; tem, tema, temem, temeu, temen; rebat, rebata, rebatem, rebateu, rebaten, sent, senta, sentim, sentiu, senten; construïx, construïsca, construïm, construïu, construïsquen; veges (veu), veja, vegem, vegeu, vegen; vulgues, vulga, vulguem, vulgueu, vulguen; corre, córrega, correguem, correu, córreguen; estigues, estiga, estiguem, estigueu, estiguen; coneix, conega, coneguem, coneixeu, conegueu.
42. trau / creieu / beveu / fes / moveu / seguen / vine / corre / ompli / teniu / escriviu.
43. doneu / ven / vine / vés / corre / obriu / digueu / toca / ix / resoleu / dissoleu / encenguem / pertany / dus (du) / diguem / eixiu / mereixeu / llig (llegix).
44. absoleu / cloeu / beveu / escriguem / atén / oja (oïsca) / visquem / isquem (eixim) / correu / moveu / aprén / comenceu. 


ÀREA D'EXPRESSIÓ ESCRITA

OPCIÓ A. El veganisme, el vegetarianisme i altres opcions són cada vegada més seguides per ciutadans amb més consciència social i del planeta. Ja hi ha locals que ofereixen un menú elaborat a partir de productes de comerç just o on és impossible beure un refresc de cola perquè no en tenen.

Redacta un text per al teu grup de companys i companyes de la feina sobre el tema en què deixes clara la teua opinió. Has d’incloure-hi els aspectes següents:

-        Augment dels negocis dedicats a les alternatives saludables i sostenibles.

-        Dificultats per a seguir el veganisme o el vegetarianisme.

-        Complements vitamínics per a completar la dieta.

-        Perills de les indústries de la carn i el peix.








2a SETMANA. CURS 2021-2022
 

Aquesta setmana treballarem el tema de "Les formes no personals  del verb (infinitiu, gerundi i participi). Quant a l'infinitiu, cal tenir en compte les formes d'infinitiu no normatives (*permanéixer, *apeteixer...) i els verbs que pertanyen a conjugacions diferents del castellà (permetre, concloure...). Així mateix, pel que fa a l'ús, hem de fixar-nos en les remarques següents:
1) No s'ha d'usar amb article davant (*El saber que estàs bé m'alegra : Saber que estàs bé m'alegra).
2) No s'ha d'usar com a imperatiu (*No fumar: No fumeu).
3) No s'ha d'usar a l'inici d'una oració sense cap verb auxiliar (*Agrair la vostra col·laboració: Cal /Volem agrair...).

Pel que fa al gerundi, hem d'assenyalar que tenen una construcció molt regular (-ant, -ent, -int) i els usos correctes (ha d'expressar sempre una acció simultània o anterior a la del verb principal: "Vaig veure la meua veïna eixint de la biblioteca", o si té un valor adverbial: "Ella va arribar tremolant"). També cal fer referència als usos incorrectes que cal evitar: el gerundi de posterioritat, el gerundi copulatiu (equival a una oració independent copulativa) i el gerundi especificatiu (equival a una oració de relatiu: *Li va escriure una carta demanant-li perdó: Li va escriure una carta en què li demanava perdó.).

Finalment, quant al participi (forma no personal del verb, variable únicament segons el gènere i el nombre), ens fixarem en concret en la formació regular (1a conj. -ar: -at/-ada/-ats/-ades; 2a conj. -er/-re: -ut/-uda/-uts/-udes; 3a conj. -ir: -it/-ida-/-its/-ides) i els casos irregulars més rellevants.
REMARQUES:
a) Els verbs acabats en -metre formen el participi en -és (prometre: promés, transmetre: transmés).
b) Els verbs acabats en -andre, -endre, -ondre formen el participi en -às, -és, -ós (romandre: romàs, aprendre: aprés, suspendre: suspés, confondre: confós).
c) Els acabats en -oure formen el participi en -òs (incloure: inclòs).
d) Els verbs acabats en -ldre formen el participi en -olt (resoldre: resolt).
e) Cal posar atenció als participis irregulars següents: vist (de veure), fet (fer), tret (traure), estret (estrényer), post (pondre), fos (fondre), cuit (sotmetre a l'acció del foc)/cogut (produir coentor) (coure), rist/rigut (riure), torçut/ tort (tòrcer), empés (empényer)...
f) En la tercera conjugació trobem alguns verbs que no fan el participi en -it:
- Els verbs cobrir obrir (i els verbs derivats) formen el participi amb l'acabament -ert (cobert, obert, descobert...).
- Els verbs imprimir i morir són dues excepcions particulars: imprés i mort.
- Alguns verbs formen el participi en -it o en -ert: sofrit o sofert (sofrir), establit o establert (establir), complit o complert (complir), omplit o omplert (omplir)...










12/SETEMBRE/2021

SOLUCIONS FULLS DE VERBS


1. promet; 2. promés; 3. emetrà / emés; 4. remeten / remés; 5. admeta; 6. ometrem; 7. transmets; 8. retransmeteren / retransmeten; 9. corregut; 10. ocorria; 11. recorregueres; 12. incorrent; 13. concorreran; 14. ocórrega; 15. recórreguen; 16. interrompes/ debatem; 17. combatran; 18. prorrompa / rebats; 19. t'incloguem /exclourem; 20. concloga; 21. inclòs; 22. confonia; 23. fos; 24. difonent; 25. confonga.

1. diga/incloga; 2. entenguéreu; 3. mogueren/entengueres; 4. dugueu; 5. moc/entens/dic/duc; 6. incloga/resolguem; 7. rigues/escric; 8. creguéreu; 9. trac/treia; 10. rigué; 11. traguéreu; 12. escriguem; 13. bega; 14. begueres; 15. escriguéreu; 16. crec/crega; 17. tragué (va traure); 18. rigueu; 19. córrega; 20. tragueres; 21. s'ofenguera; 22. nasquí/ cresquí/ visquí; 23. cresqueren; 24. visca; 25. meresques; 26. nasquera; 27. cresquen; 28. meresqueren; 29. resolguera/ diguera/ poguera/ escriguera/ crec/ poguera; 30. duga / traga/ comprenc/ prenga/ prenc/ córrec.
 
 

14/SETEMBRE/2021

PROVA D’ESTRUCTURES LINGÜÍSTIQUES (CLAUS)


1.b / 2.b / 3.a / 4.c / 5.c / 6.a / 7.b / 8.c / 9.c / 10.b
11.c /  12.a  / 13.b  / 14.b  / 15.a  /  16.c  /  17.a  /  18.c  / 19.c  /  20.b
21c, 22c, 23a, 24c, 25a, 26c, 27a, 28a, 29c, 30c.
31b, 32a, 33b, 34c, 35b, 36c, 37a, 38c, 39a, 40c.
41b, 42a, 43c, 44a, 45b, 46c, 47c, 48b, 49a, 50c.
51c, 52b, 53a, 54a, 55a, 56c, 57a, 58a, 59c, 60a.
61b, 62b, 63b, 64c, 65c, 66a, 67b, 68a, 69a, 70b.
71c, 72b, 73b, 74a, 75b, 76a, 77a, 78b, 79c, 80b.
81c, 82c, 83a, 84a, 85b, 86a, 87a, 88c, 89b, 90b.
91a, 92c, 93c, 94b, 95c, 96c, 97a, 98c, 99c, 100c.
101b, 102c, 103b, 104a, 105a, 106b, 107c, 108c, 109a, 110b.
 
 
El verb

El verb, com a nucli del sintagma verbal, és un dels constituents bàsics de l’oració. Categoria gramatical que expressa l’existència, l’estat, l’acció, els processos o les modificacions d’un sintagma nominal. A diferència de les altres categories gramaticals, el verb, a banda d’aquesta informació
semàntica, té com a característica més important les marques que aporten els diferents morfemes: veu, mode, persona, nombre, temps i aspecte.

Els morfemes verbals

Tota forma verbal està constituïda per un lexema o arrel, que aporta el contingut semàntic, i pels morfemes o desinències, que aporten informacions auxiliars, pròpies del verb. En algunes formes verbals pot aparéixer una vocal temàtica que actua d’enllaç entre el lexema i els morfemes, i que permet de classificar els verbs d’acord amb la conjugació a què pertanyen.
• Veu
– Activa: el subjecte realitza l’acció (Maria menjava maduixes).
– Passiva: el subjecte rep l’acció (Les maduixes eren menjades per Maria).
• Mode. Segons l’actitud mental del parlant respecte allò que enuncia (a l’acció verbal), podem distingir els següents modes personals:
– Indicatiu: l’acció o el fet és vist com a real (Rosa ha begut aigua).
– Subjuntiu: l’acció o el fet que expressa el verb és vist com una irrealitat,
només existeix en el pensament com una idea subjectiva (desig
dubte, temor, voluntat, etc.) (Potser vinga prompte).
– Condicional: les accions apareixen expressades com a irreals (Si poguera
faria això).
– Imperatiu: és el mode amb què el parlant expressa manament, ordre,
prec, etc. (Ves-te’n prompte).
D’altra banda, tenim també tres modes impersonals: infinitiu (concepte
bàsic de l’acció), gerundi (acció durativa) i participi (acció acabada).
• Aspecte
– Imperfectiu: no expressa la fi de l’acció del verb (Caminava pel passeig).
Els temps imperfectius són el present d’indicatiu i de subjuntiu,
el pretèrit imperfet, el futur i el condicional.
– Perfectiu: expressa l’acabament de l’acció verbal (Va llegir una novel·la). Els temps perfectius són el pretèrit perfet simple i perifràstic d’indicatiu i els temps compostos.
• Persona. Relaciona l’acció verbal amb l’emissor (1a pers.: parlecantem),
amb el receptor (2a pers.: parlescanteu) o amb un referent (3a pers.:
parlacanten).
• Nombre. El morfema de nombre indica si el SN subjecte és només un
individu o cosa (singular) o més d’un (plural).



CONJUGACIONS
1a –AR : Parlar
2a –ER / -RE: Témer / Perdre
3a –IR: • Servir (incoatiu) / • Dormir (pur)

MORFEMES
Lexema: parl
Vocal temática: à
Temps/aspecte/mode: ve
Nombre/persona: m

Formes impersonals del verb
L’infinitiu (parlar), el gerundi (parlant) i el participi (parlat ).

Són formes verbals sense morfema de persona. Morfològicament són invariables, a excepció del participi, que ha de concordar en gènere i nombre amb el CD quan aquest complement és un pronom feble de 3a persona: Has vist la pel·lícula?
–Síja l’he vista.
• Temps. El temps verbal és la categoria que indica el moment en què es
produeix l’acció del verb. Així doncs, pot situar-la abans de la seua formulació
gramatical (passat), en l’instant de la comunicació (present) o després (futur). Podem distingir també entre temps simples i compostos.
Pel que fa als compostos, estan constituïts pel verb auxiliar haver més el participi del verb en qüestió, i expressen una acció acabada just abans de la que expressa el temps simple.

Les conjugacions verbals
Primera conjugació (acabats en -AR)
Tots els verbs de la primera conjugació són regulars, llevat d’anar estar, que són irregulars.


Segona conjugació (acabats en -ER -RE, i ferdur dir)
La segona conjugació és la que presenta un major nombre de verbs irregulars, tot i contenir una certa sistematització en les irregularitats.
Verbs de radical velaritzat: són aquells verbs que tenen en el lexema -o -gu. Aquest grup presenta dues característiques:
• La 1a persona del present d’indicatiu acaba en -(dic, bec, conec, crec, puc, caic, prenc, tinc, vinc...)
• Aquesta terminació (-c) de la 1a persona es transforma en -g/-gu en la formació del present de subjuntiu, l’imperfet de subjuntiu, el pretèrit perfet simple, el participi i algunes formes de l’imperatiu (conega, coneguera,
coneguí, conegut...).


Tercera conjugació (verbs acabats en -IR)
Els verbs de la 3a conjugació es poden agrupar en dos models regulars: purs (dormir, sentir) i incoatius (patir, servir). Els verbs incoatius tenen l’increment -sc/-ix (-eix) en la 1a, 2a i 3a persones de sing. i en la 3a persona de plural del present d’indicatiu, del present de subjuntiu i de l’imperatiu. Poden presentar dues possibilitats d’escriptura: la forma en -(-isc/ix) o bé la forma en -(-esc/eixes), més pròpia dels registres formals. La majoria dels verbs de la 3a conjugació són incoatius; són purs: dormir, sentir, bullir, pudir, munyir, cruixir, fugir.... D’altra banda, hi ha verbs que admeten la doble conjugació: llegir (llegisc llig), vestir, afegir, mentir, tenyir, rostir, engolir, fregir...

 
 
1a SETMANA. CURS 2021-2022
 
Hem començat amb el tema de la flexió verbalConcretament, hem vist alguns temps verbals del mode indicatiu de la 1a conjugació (tots els verbs són regulars, llevat d'ANAR I ESTAR). Després hem vist els verbs regulars de la 2a conj. (són els que tenen un lexema acabat en p,t,c,b,m i el verb perdre), i hem començat l'estudi dels verbs irregulars de la 2a conj., en concret amb els verbs velaritzats I (un grup de verbs irregulars que comparteixen les mateixes irregularitats): els acabats en -ldre, -ndre, -ure, -nyer,   -córrer i vindre, tindre, voler, poder, conéixer, paréixer, dir dur.  Aquest grup de verbs presenta bàsicament 2 irregularitats: 

1) Fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -c (resolc, incloc, comprenc, parec...)
2) Aquesta -c es transforma en una -g en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., passat simple i participi (resolga, resolguera, resolguí...).

[Recordeu: un verb és regular  si es conjuga com el verb model o paradigmàtic de la seua conjugació, i és irregular si pateix alguna modificació en l'arrel o en els morfemes verbals. Si a un verb regular (estimar, debatre) llevem el morfema d'infinitiu (-ar, -re), ens queda el lexema o arrel al qual podem afegir els morfemes regulars per a obtenir el verb conjugat].

D'altra banda, hem fet un repàs de la flexió verbal i hem vist el grup de verbs velaritzats (II) (nàixer, viure, créixer i meréixer), que fan la 1a p. del present d'indicatiu amb la terminació -sc, la qual es manté  (-sc / -squ) en el present de subjuntiu, pret. imp. de subj., pret. perfet simple i participi.Tot seguit hem vist els verbs de la 3a conjugació: verbs purs i verbs incoatius, (que són la majoria dels verbs de la 3a conj., i es caracteritzen per afegir un increment o terminació, -isc / -(e)ix, entre l'arrel i els morfemes en les tres persones de singular i la 3a per. de plural), que només es diferencien en els dos presents, el d'indicatiu i el de subjuntiu, i en l'imperatiu.


APRENEM MÉS

➜ DOSSIER 1: PRÀCTIQUES DE VERBS (CLAUS)
PRESENT D’IND. 1a conj.
1c. menge, menges, menja, mengem, mengeu, mengen/ jugue, jugues, juga, juguem, jugueu, juguen / alce, alces, alça, alcem, alceu, alcen / tanque, tanques, tanca, tanquem, tanqueu, tanquen / neteja, neteges, neteja, netegem, netegeu, netegen ...
2. assagen, fumes, deixeu, juguem, penge, penges, escalfa, donen, avanceu, abrigue.
PRESENT D’IND. 2a conj.
4. promets, saps, combat, sabem, perdeu, podem, debaten, admet, caps, concebem, rep, rebeu, romps.
PRESENT D’IND. 3a conj.
6b. assisteixen/assistixen, s’avorreix, avorriu, discutisc, obriu, dirigeix, em vestisc, sent, compartim, diverteixes, frigen (fregeixen), condueixen (conduïxen), conduïm, agraïsc, estableix, tiny (tenyeix).
7. entenguí, entenguera, córrec, córrega, correguera, resolguí, resolguera, confonc, confonga, confonguera, tinguí, tinguera, vinc, vinga.
8. PRESENT D’IND. Prenc, prencs, pren, prenem, preneu, prenen; molc, mols, mol, molem, moleu, molen; duc, dus, du, duem, dueu, duen; dic, dius, diu, diem, dieu, diuen.
PERFET SIMPLE. Prenguí, prengueres, prengué, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguí, molgueres, molgué, molguérem, molguéreu, molgueren; duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren; diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren.
PRESENT DE SUBJ. Prenga, prengues, prenga, prenguem, prengueu, prenguen; molga, molgues, molga, molguem, molgueu, molguen; duga, dugues, duga, duguem, dugueu, duguen; diga, digues, diga, diguem, digueu, diguen.
IMPERFET DE SUBJ. Prenguera, prengueres, prenguera, prenguérem, prenguéreu, prengueren; molguera, molgueres, molguera, molguérem, molguéreu, molgueren; duguera, dugueres, duguera, duguérem, duguéreu, dugueren; diguera, digueres, digurera, diguérem, diguéreu, digueren.
9. vingueres, suspenguérem, encenguem, ofengues, dissolguera, venga, atenguéreu, estenguí, tinga, absolga.
10. PRESENT IND. clous, cloeu, clouen; moc, mous, mou, movem, moveu, mouen; trac, traus, trau, traem, traeu, trauen; bec, beus, beu, bevem, beveu, beuen; dec, deus, deu, devem, deveu, deuen; ric, rius, riu, riem, rieu, riuen; escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen.
PERFET SIMPLE. Cloguí, clogueres, clogué, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguí, mogueres, mogué, moguérem, moguéreu, mogueren; traguí, tragueres, tragué, traguérem, traguéreu, tragueren; beguí, begueres, begué, beguérem, beguéreu, begueren; deguí, degueres, degué, deguérem, deguéreu, degueren; riguí, rigueres, rigué, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguí, escrigueres, escrigué, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.
PRESENT SUBJ. Cloga, clogues, cloga, cloguem, clogueu, cloguen; moga, mogues, moga, moguem, mogueu, moguen; traga, tragues, traga, traguem, tragueu, traguen; bega, begues, bega, beguem, begueu, beguen; riga, rigues, riga, riguem, rigueu, riguen; escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen.
IMPERFET SUBJ. Cloguera, clogueres, cloguera, cloguérem, cloguéreu, clogueren; moguera, mogueres, moguera, moguérem, moguéreu, mogueren; traguera, tragueres, traguera, traguérem, traguéreu, tragueren; beguera; deguera, degueres, deguera, deguérem, deguéreu, degueren; riguera, rigueres, riguera, riguérem, riguéreu, rigueren; escriguera, escrigueres, escriguera, escriguérem, escriguéreu, escrigueren.

11. ric, begues, mogueu, escriguéreu, riguen, dorma, perdes, congloguera, traga, mogueu.
12. castigues, busqueu, equivoqueu, expliques, jutgeu, mareja, alce, mengeu, viatja.
13. dius, duem, clouen, cauen, rieu, trac, seieu, bevem, deveu, escric, visc.
14. veig, pogueres, vull, caic, sóc, són, és, ets.
15. ofereixen, concedeix, vesteixen, reuneix, moren, concedeixen, vesteixen, reuneixen, munyen.
16. cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen; tus, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen; cull, culls, cull, collim, colliu, cullen; surt, surts, surt, sortim, sortiu, surten; escup, escups, escup, escopim, escopiu, escupen; llig, lliges, llig, llegim, llegiu, lligen (llegisc, llegeixes, llegeix, llegim, llegiu, llegeixen); frig, friges, frig, fregim fregiu, frigen; vist, vists, vist, vestim, vestiu, visten; riny, rinys, riny, renyim, renyiu, rinyen; tiny, tinys, tiny, tenyim, tenyiu, tinyen.
19. cusen, llig (llegisc), fregiu, surts, vesteix (vist), riny, escupen (escopeixen), culls, lliges (llegeixes).

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Pàgines vistes en total