LES PREPOSICIONS

"fins" o "fins a" ?

Les preposicions des de i fins a assenyalen respectivament el punt inicial i el punt final d’un moviment o d’un període temporal, solen aparéixer en correlació:

Anàren des del Sénia fins al Segura.
Treballarem des de les tres fins a les cinc.

 La preposició fins a es redueix a fins en alguns casos.

¡ Amb un valor espacial, s’usa fins a quan també és possible a, i fins en aquells casos en què com a alternativa no s’usaria cap preposició.

Anirem a casa  / Anirem fins a casa.

Anirem allí   /  Anirem fins allí.
Hem arribat (a) on hem pogut   /   Hem arribat fins (a) on hem pogut.

 A més:

fins a	fins
Dates exactes: Estarà de vacances fins al 31 d’agost.	Quan alterna amb fins i tot: Fins tu ho sabries fer = Fins i tot tu ho sabries fer.
Quan no és ni de temps ni de lloc: Van intentar reconciliar-se fins a quatre vegades. No sé fins a quin punt creure’l.	Davant de: - ahir, demà, ara, enguany - sintagmes preposicionals - que (conjunció) - fer Fins ara. No començarem l’obra fins demà. Fins d’ací a una setmana no es reuniran. No pararà fins que ho aconseguisca. Fins fa poc no tenia notícies seues.

"cap" o "cap a" ?

Es tracta de la preposició composta "cap a" que té els valors següents:

Se n’han anat cap a la mar (valor locatiu, destinació)

Vindran cap a les quatre (aproximacio temporal o locativa).

En els usos locatius, es redueix a cap en els casos següents:
¡ Davant adverbis demostratius: ací, aquí, ahí, allí, allà.
¡ Davant dels adverbis que indiquen direccionalitat: amunt, avall, avant, arrere, enllà, endins...
¡ Davant dels demostratius: aquest, aqueix, aquell.

resum:

cap	cap a
Anem cap allí. Anem cap avant. Han mirat cap ací? Anem cap aquest carrer.	Anem cap al poble. Anem cap a dins. Cap a on vas? Anem cap a este carrer.

Preposicions A i EN

ALERTA ALS MANIÀTICS DE LA PREPOSICIÓ EN:
No és correcte dir: a un poble, a unes habitacions, a molts hotels...
Parlant de temps, no hem de dir al 2013, sinó en 2013/el 2013/ l'any 2013
Tampoc hem de canviar el règim del verb: pense als problemes pense en els problemes;influeix a la informació  influeix en la informació... En casos com aquests, el verb demana la preposició en. Només la canviarem si, a continuació hi ha un infinitiu (vegeu el canvi i caiguda de preposicions)

  
LOCALITZACIÓ

A	EN
Davant noms propis de lloc Va nàixer a Morella	Davant de noms sense determinar. Són parella, però viuen en cases diferents. Ens vam instal·lar en habitacions molt grans.
Davant els noms que designen parts del cos: al dit, al cap, a l’esquena.	Davant indefinits, quantitatius, demostratius i relatius: Segur que ho trobes en algun dels calaixos de la tauleta de nit. Ha treballat en molts llocs diferents. En este carrer hi ha tant de sarau que no es pot dormir. El poble en què viu és molt menut.
Davant article definit:                                          Espera’m a la porta de casa.                                         Si vas ràpid, encara la trobaràs al carrer.                                         Les llibretes les tens en la prestatgeria de darrere.                                         Mira en l’armari, a veure si ho ha deixat allí. *La forma més genuïna és usar A per a llocs físics definits (amb article) i EN per a llocs figurats amb article o sense: A la casa  / En la imaginació

TEMPS

EN	A	PER
segle: en el segle XX	segle: al segle XX (menys recomanable)
any:  En 1977 va morir Elvis (també: El 1977 / L’any 1977)	Al 1977...
En gener / En primavera	+ art. + mesos i estacions de l’any: A l’estiu / al maig	+ art. + mesos i estacions de l’any: per l’estiu / pel maig
	+art.+ parts del dia: al matí, a la vesprada...	(pel matí...)
En Nadal En Setmana Santa	noms de les festes i certs períodes de temps: Al Nadal / A Setmana Santa...	noms de les festes i certs períodes de temps: Per Nadal / Per Setmana Santa