PROPOSTA DE LECTURES RECOMANADES
Manuscrit de mossén Gerra, Josep Franco (Bromera)
Entrellaça la història d’un amor secret i apassionat amb l’epopeia d’un poble lliure que s’esforça a defensar la seua dignitat i la seua manera de viure contra l’ambició d’uns invasors ferotges, convençuts que són els únics posseïdors de la veritat. Faustí Claver, narrador i protagonista involuntari d’aquesta aventura americana que
va més enllà del viatge iniciàtic i de la paràbola de bon salvatge, pretén legitimar, amb la crònica d’uns fets que tingué la sort de viure, la memòria d’un passat il•lusori que, sens dubte, hauria estat molt més digne que el passat vertader.
El silenci del mariner, Toni Oliver (Bromera)
En un viatge pel Mediterrani, Enric Descamps, un jove estudiant de Sardenya, coneix un mariner mut que, amb l’escriptura, li narrarà una vida de captivitat dins les galeres pirates algerianes. Mitjançant el relat del vell mariner, descobrirem com era la vida a la Mediterrània al final del segle XVII: la dura existència dels esclaus remers, la famosa i temuda orde dels Cavallers de Malta, els bandolers que atemorien els mercaders...
Temps de conquesta, Enric Lluch (Bromera)
El 5 de setembre de 1229 una flota de més de 150 vaixells dirigida per Jaume I salpa cap a les Mallorques amb l’objectiu de conquerir-les. La novel•la ens mostra els fets històrics des de la perspectiva del jove Guillem, fill d’un ferrer a les ordres del rei en Jaume, a qui seguirà fins a la conquesta de València el 1238.
Aloma, Mercè Rodoreda (Edicions 62)
Narra la història de la relació entre la jove barcelonina de divuit anys que dóna títol a la novel•la i Robert, el parent polític ja madur vingut d’Amèrica. El relat es concentra en els sentiments contradictoris d’Aloma, en com viu la relació tant individualment com respecte del seu entorn social i en la manera com tot plegat enfronta dramàticament la jove a una realitat diferent de qualsevol ideal adolescent.
Mirall trencat, Mercè Rodoreda (Edicions 62)
És una novel•la d’una gran complexitat i bellesa, i alhora profundament tràgica, perquè és la novel•la de la vellesa i de la mort. S’hi fa una descripció profunda de la psicologia dels personatges, que de vegades apareixen distorsionats, com si vérem la seua imatge reflectida als trossos d’una mirall trencat.
El perquè de tot plegat, Quim Monzó (Quaderns Crema)
Els trenta relats que integren aquest recull es complementen els uns als altres per formar un tot que ens mostra amb precisió l’eterna incertesa humana. Aparentment simples i esquemàtics, els recursos sintètics de Monzó són una exhibició enèrgica de mestria.
El millor dels mons, Quim Monzó (Quaderns Crema)
Tretze contes i un relat llarg tenyits d’una incitant comicitat negra. Històries cruels, travessades per la felicitat, la violència i els inferns privats, i poblades per personatges obsessius amb la rialla a contrapeu.
Si menges una llimona sense fer ganyotes, Sergi Pàmies (Quaderns Crema)
Als vint contes d’aquesta obra s’hi barregen situacions quotidianes i fantàstiques que aprofundeixen en emocions comunes. L’amor no correspost, la desconfiança, els lligams familiars, l’excés de solitud o de companyia són alguns dels elements que identifiquen aquest llibre. Amb una mirada irònica, penetrant i continguda, l’autor tracta de les servituds d’uns personatges vulnerables, esclaus d’unes circumstàncies que, com les llimones, combinen l’acidesa amb les propietats refrescants.
La vida en l’abisme, Ferran Torrent (Bromera)
És un viatge a la València dels anys setanta, on el joc era una activitat quotidiana, malgrat haver estat declarat il•legal per un règim que agonitzava. A través de la relació entre Ferran Torrent i el Rubio podem ser testimonis de la vida d’uns personatges inefables en un ambient que no és menys: els “amarradors”, “joqueros” i “cremaors” de tota mena que poblen les partides, a més d’un llaurador ludòpata, un puta princesa i un pioner de la immigració, entre molts altres.
Gràcies per la propina, Ferran Torrent (Bromera)
Una peculiar família llibertària en què dos oncles aparentment solters fan de pare i mare, una escola repressora, una església i unes forces de l’ordre omnipresents, un bordells plàcids i uns cafés plens d’escalfor són alguns dels escenaris i personatges d’aquesta novel•la. Ens trobem davant dels records d’infantesa i joventut d’un tal Ferran Torres a la València dels anys seixanta, una ciutat on gairebé tot és possible. Aquesta és una història plena d’humor, tendresa i seducció.
Societat limitada, Ferran Torrent (Bromera)
Reflex àcid i corrosiu, amarat d’ironia, de la societat valenciana actual, emmanillada pels interessos econòmics, les trames polítiques i tota mena d’assumptes tèrbols.
La pell freda, Alfred Sánchez Piñol
Quan al protagonista el van desembarcar a la platja amb una xalupa, el va sorprendre que l’únic habitant de l’illa no isquera a rebre’l. Novel•la apassionant, plena d’intriga i d’aventura que, alhora, ens fa viure íntimament els gran interrogants de la condició humana.
L’atles furtiu, Alfred Bosch
L'atles furtiu narra la vida de Jafudá Cresques, un cartògraf mallorquí jueu de l'Edat mitjana, que va existir de debò però de qui se saben poques coses certes. Al llarg de la narració s'assisteix a la desaparició d'un món: el dels antics calls del regne, sotmesos a una creixent violència i estigmatització. La intel•ligència i l'ofici cosmopolita de Jafudá van dotar-lo d'una singular finor d'esperit. Però la sensibilitat, el coneixement i l'ambició no eren les millors virtuts en un temps ple de prejudicis i d'intolerància. Mal vist pels seus veïns més modestos, menyspreat pels poderosos i odiat pels cristians pobres, el nostre personatge va ser víctima d'una de les pàgines més obscures del nostre passat. És una història de grans amors i grans odis, persecucions, pestes i injustícies; però també fortes fidelitats i passions exòtiques. La trama que gira a l'entorn d'una intriga al voltant dels seus mapes fa de fil conductor, i ens transporta, entre enigmes i entrebancs, pels paisatges i els personatges pintorescos de la seua època.
Europeus. Retrats en setanta imatges, Joan F. Mira (Bromera)
És un volum amé i fresc que ens ofereix la visió d’Europa de Joan Francesc Mira a través d’un conjunt d’articles que recorren el vell continent de nord a sud.
La Salvatge, Isabel-Clara Simó (Columna)
A partir d’una original i crua recreació del mite de Pigmalió, se’ns narra la vida de Joaquim Simon, un sexagenari ric i divorciat, que decideix convertir Dorothy, una “salvatge” vinguda d’Amèrica, en una xica modèlica i perfecta segons els seus ideals maçònics. Hi apareixen reflexions sobre la interdependència afectiva, el domini vital amb pèrdua d’identitat, l’amor obsessiu....
Sara, la dona sense atributs, Carles Cortés (Bromera)
Sara deixa el seu treball d’intèrpret quan passa la cinquantena, tot buscant una felicitat encara no aconseguida. Així, viurà una relació turmentada de passions, desitjos i somnis amb un jove que es prostitueix per pagar-se la universitat.
Veu de dona, Carles Cortés (Columna)
Marta dibuixa ponts, Carles Cortés (Brosquil Edicions)
El perquè de tot plegat, Quim Monzó (Quaderns Crema)
Ulls verds, Marc Pallarés (Columna)
Les cendres del cavaller, Silvestre Vilaplana (Ed. Bromera)
Manuscrit de mossén Gerra, Josep Franco (Bromera)
Entrellaça la història d’un amor secret i apassionat amb l’epopeia d’un poble lliure que s’esforça a defensar la seua dignitat i la seua manera de viure contra l’ambició d’uns invasors ferotges, convençuts que són els únics posseïdors de la veritat. Faustí Claver, narrador i protagonista involuntari d’aquesta aventura americana que
va més enllà del viatge iniciàtic i de la paràbola de bon salvatge, pretén legitimar, amb la crònica d’uns fets que tingué la sort de viure, la memòria d’un passat il•lusori que, sens dubte, hauria estat molt més digne que el passat vertader.
El silenci del mariner, Toni Oliver (Bromera)
En un viatge pel Mediterrani, Enric Descamps, un jove estudiant de Sardenya, coneix un mariner mut que, amb l’escriptura, li narrarà una vida de captivitat dins les galeres pirates algerianes. Mitjançant el relat del vell mariner, descobrirem com era la vida a la Mediterrània al final del segle XVII: la dura existència dels esclaus remers, la famosa i temuda orde dels Cavallers de Malta, els bandolers que atemorien els mercaders...
Temps de conquesta, Enric Lluch (Bromera)
El 5 de setembre de 1229 una flota de més de 150 vaixells dirigida per Jaume I salpa cap a les Mallorques amb l’objectiu de conquerir-les. La novel•la ens mostra els fets històrics des de la perspectiva del jove Guillem, fill d’un ferrer a les ordres del rei en Jaume, a qui seguirà fins a la conquesta de València el 1238.
Aloma, Mercè Rodoreda (Edicions 62)
Narra la història de la relació entre la jove barcelonina de divuit anys que dóna títol a la novel•la i Robert, el parent polític ja madur vingut d’Amèrica. El relat es concentra en els sentiments contradictoris d’Aloma, en com viu la relació tant individualment com respecte del seu entorn social i en la manera com tot plegat enfronta dramàticament la jove a una realitat diferent de qualsevol ideal adolescent.
Mirall trencat, Mercè Rodoreda (Edicions 62)
És una novel•la d’una gran complexitat i bellesa, i alhora profundament tràgica, perquè és la novel•la de la vellesa i de la mort. S’hi fa una descripció profunda de la psicologia dels personatges, que de vegades apareixen distorsionats, com si vérem la seua imatge reflectida als trossos d’una mirall trencat.
El perquè de tot plegat, Quim Monzó (Quaderns Crema)
Els trenta relats que integren aquest recull es complementen els uns als altres per formar un tot que ens mostra amb precisió l’eterna incertesa humana. Aparentment simples i esquemàtics, els recursos sintètics de Monzó són una exhibició enèrgica de mestria.
El millor dels mons, Quim Monzó (Quaderns Crema)
Tretze contes i un relat llarg tenyits d’una incitant comicitat negra. Històries cruels, travessades per la felicitat, la violència i els inferns privats, i poblades per personatges obsessius amb la rialla a contrapeu.
Si menges una llimona sense fer ganyotes, Sergi Pàmies (Quaderns Crema)
Als vint contes d’aquesta obra s’hi barregen situacions quotidianes i fantàstiques que aprofundeixen en emocions comunes. L’amor no correspost, la desconfiança, els lligams familiars, l’excés de solitud o de companyia són alguns dels elements que identifiquen aquest llibre. Amb una mirada irònica, penetrant i continguda, l’autor tracta de les servituds d’uns personatges vulnerables, esclaus d’unes circumstàncies que, com les llimones, combinen l’acidesa amb les propietats refrescants.
La vida en l’abisme, Ferran Torrent (Bromera)
És un viatge a la València dels anys setanta, on el joc era una activitat quotidiana, malgrat haver estat declarat il•legal per un règim que agonitzava. A través de la relació entre Ferran Torrent i el Rubio podem ser testimonis de la vida d’uns personatges inefables en un ambient que no és menys: els “amarradors”, “joqueros” i “cremaors” de tota mena que poblen les partides, a més d’un llaurador ludòpata, un puta princesa i un pioner de la immigració, entre molts altres.
Gràcies per la propina, Ferran Torrent (Bromera)
Una peculiar família llibertària en què dos oncles aparentment solters fan de pare i mare, una escola repressora, una església i unes forces de l’ordre omnipresents, un bordells plàcids i uns cafés plens d’escalfor són alguns dels escenaris i personatges d’aquesta novel•la. Ens trobem davant dels records d’infantesa i joventut d’un tal Ferran Torres a la València dels anys seixanta, una ciutat on gairebé tot és possible. Aquesta és una història plena d’humor, tendresa i seducció.
Societat limitada, Ferran Torrent (Bromera)
Reflex àcid i corrosiu, amarat d’ironia, de la societat valenciana actual, emmanillada pels interessos econòmics, les trames polítiques i tota mena d’assumptes tèrbols.
La pell freda, Alfred Sánchez Piñol
Quan al protagonista el van desembarcar a la platja amb una xalupa, el va sorprendre que l’únic habitant de l’illa no isquera a rebre’l. Novel•la apassionant, plena d’intriga i d’aventura que, alhora, ens fa viure íntimament els gran interrogants de la condició humana.
L’atles furtiu, Alfred Bosch
L'atles furtiu narra la vida de Jafudá Cresques, un cartògraf mallorquí jueu de l'Edat mitjana, que va existir de debò però de qui se saben poques coses certes. Al llarg de la narració s'assisteix a la desaparició d'un món: el dels antics calls del regne, sotmesos a una creixent violència i estigmatització. La intel•ligència i l'ofici cosmopolita de Jafudá van dotar-lo d'una singular finor d'esperit. Però la sensibilitat, el coneixement i l'ambició no eren les millors virtuts en un temps ple de prejudicis i d'intolerància. Mal vist pels seus veïns més modestos, menyspreat pels poderosos i odiat pels cristians pobres, el nostre personatge va ser víctima d'una de les pàgines més obscures del nostre passat. És una història de grans amors i grans odis, persecucions, pestes i injustícies; però també fortes fidelitats i passions exòtiques. La trama que gira a l'entorn d'una intriga al voltant dels seus mapes fa de fil conductor, i ens transporta, entre enigmes i entrebancs, pels paisatges i els personatges pintorescos de la seua època.
Europeus. Retrats en setanta imatges, Joan F. Mira (Bromera)
És un volum amé i fresc que ens ofereix la visió d’Europa de Joan Francesc Mira a través d’un conjunt d’articles que recorren el vell continent de nord a sud.
La Salvatge, Isabel-Clara Simó (Columna)
A partir d’una original i crua recreació del mite de Pigmalió, se’ns narra la vida de Joaquim Simon, un sexagenari ric i divorciat, que decideix convertir Dorothy, una “salvatge” vinguda d’Amèrica, en una xica modèlica i perfecta segons els seus ideals maçònics. Hi apareixen reflexions sobre la interdependència afectiva, el domini vital amb pèrdua d’identitat, l’amor obsessiu....
Sara, la dona sense atributs, Carles Cortés (Bromera)
Sara deixa el seu treball d’intèrpret quan passa la cinquantena, tot buscant una felicitat encara no aconseguida. Així, viurà una relació turmentada de passions, desitjos i somnis amb un jove que es prostitueix per pagar-se la universitat.
Veu de dona, Carles Cortés (Columna)
Ulls verds, Marc Pallarés (Columna)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada